PROJECTE DE DIRECCIÓ 2015-2019 ESCOLA BELLATERRA ...

PROJECTE DE DIRECCIÓ ESCOLA BELLATERRA 2015-2019

1

PROJECTE DE DIRECCIÓ 2015-2019

ESCOLA BELLATERRA

Jordina Oriols – Anna Fernàndez – Helena Forrellad


2

Índex:

-D’ON VENIM. Història i característiques. Diagnosi.................................................................3

-UNA MIRADA CAP AL FUTUR. EL NOSTRE PROJECTE DE DIRECCIÓ.......................................................7

La millora dels resultats educatius. Diagnòstic. Objectius. Propostes La cohesió social. Diagnòstic. Objectius. Propostes Propostes organitzatives.

o Relatives al treball amb els alumnes o Relatives al treball dels mestres o Relatives a les relacions amb la comunitat

-LÍNIES ESTRATÈGIQUES PER ALS PROPERS QUATRE CURSOS..............................................................16

-DESENVOLUPAMENT DE LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES:.........................................................................17

1.CONSOLIDACIÓ D’UNA COHERÈNCIA CURRICULAR I UNA LÍNIA METODOLÒGICAA TOTA L’ESCOLA:

GESTIÓ DE LA VIDA D’AULA – ESCOLA INCLUSIVA AVALUACIÓ ESTRUCTURES DE CICLE - CURRÍCULUM BÀSIC

2.PROJECTES UNESCO:CULTURA DE LA PAU I SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT

3. PROJECTE DE BIBLIOTECA

4. IMPULS DE L’ANGLÈS A LA VIDA DE L’ESCOLA

5. PROJECTE DE NOVES TECNOLOGIES

6. RELACIONS AMB LA COMUNITAT

DIAGNOSI

JUSTIFICACIÓ

OBJECTIUS

ACTUACIONS

INDICADORS


3

D’ON VENIM. Història i característiques. Diagnosi

Iniciem una nova etapa a l’Escola Bellaterra amb molta il·lusió i amb ganes de seguir fent créixer un projecte que estimem i valorem des de fa molts anys.

L’Escola Bellaterra, des dels seus inicis ha tingut un seguit de característiques que l’han anat portant cap a constituir-se com un projecte sòlid d’aprenentatge i d’acompanyament dels nens i les nenes en el seu creixement com a persones.

Algunes d’aquestes fortaleses, es van fer paleses en el DAFO que es va portar a terme el curs 11-12 (veure annexos), altres no les va recollir aquest anàlisi però considerem que són molt importants de cara a definir el nostre projecte de direcció i altres són pilars fonamentals del nostre projecte educatiu .

-Compromís amb l’escola per part de l’equip docent.

Des dels seus inicis, i sobretot durant els anys en que l’escola va ser un model d’escola annexa a la facultat, els mestres i les mestres que han treballat a l’Escoleta han estat acollits pel projecte i s’ha intentat que se’l poguessin fer seu amb interès i amb compromís. Compromís per aprendre, compromís en la formació i en la innovació.

-Vinculació amb la Universitat

La vinculació amb la universitat és inherent a l’escola per la nostra ubicació veïna, pels nostres orígens, per les famílies que acollim.

L’escola Bellaterra, l’Escoleta, va néixer com a servei de la comunitat universitària i alhora com a escola on els alumnes que es preparaven per a ser mestres en aquell moment, hi poguessin fer les seves pràctiques. El projecte pedagògic inicial es va impulsar des de la universitat i per tant ja des dels inicis va néixer vinculat a la investigació i a la innovació .

Aquesta relació de col·laboració s’ha anat mantenint al llarg dels anys en diferents graus i en diferents aspectes: participem en projectes d’investigació de diferents departaments de la facultat, acollim molts alumnes de pràctiques cada curs, acollim visites de professorat d’altres països que participen en congressos o projectes de la facultat, compartim espais, acollim un cert nombre d’alumnes que vénen d’altres països a viure al campus de la UAB per motius professionals dels seus pares en estades més o menys llargues, hem participat en publicacions conjuntes entre mestres i professors de la facultat, participació de mestres en la docència de la formació inicial, etc. Aquesta vinculació ens aporta una gran riquesa.

- Formar part de la xarxa d’escoles Unesco.

Des de fa uns quants anys formem part de la xarxa d’escoles Unesco i des d’aquest marc hem desenvolupat molts projectes vinculats als temes de valors, cultura de la pau, multiculturalitat, sostenibilitat i medi ambient,.... amb el propòsit d’anar desvetllant en els nostres alumnes una mirada crítica i compromesa amb el món on viuen.

-Definir-nos com a escola inclusiva, en el sentit més ampli del terme.

Un dels trets d’identitat més importants del nostre projecte educatiu, és que ens definim com a escola inclusiva, Escola Oberta a tothom, diu el projecte. Entenent el concepte d’inclusivitat en el sentit més ampli.

“L’escola acull qualsevol criatura tal com arriba, la reconeix personalment i li permet exercir la seva veu sense cap mena de discriminació”Projecte educatiu escola Bellaterra pàgina 10


4

Definir-nos com a escola inclusiva per nosaltres és una de les claus del què considerem que som i alhora ens genera un repte de millora en quant a compartir amb tota la comunitat educativa, el sentit més ampli del terme inclusió i seguir creixent en la coherència de les nostres actuacions . Entenem que qualsevol criatura, qualsevol família, qualsevol mestre, s’ha de sentir acollit i valorat en el nostre projecte i l’hem d’ajudar a integrar-s’hi. Volem generar dinàmiques d’escola, dinàmiques d’aula, que acullin les singulartats dels nens i nenes que la integren, respectant els diferents moments maduratius i els diferents ritmes d’ aprenentatge.

En aquest marc de l’escola inclusiva, un aspecte que ens defineix i que valorem com a fortalesa és ser escola d’agrupament de nens i nenes amb deficiència auditiva. És un projecte que el considerem un bon model d’integració en el sentit que ens enriqueix com a persones, hi ha uns recursos humans que el faciliten i ens ha generat canvis en les nostres metodologies que han repercutit positivament en tots els alumnes.

-En Jaume Cela, una persona molt sàvia i molt implicada en l’educació del país, ha estat al capdavant del projecte de l’Escoleta durant 26 anys.

A l’Escoleta venim d’un temps molt llarg on s’ha mantingut la direcció per part d’una mateixa persona, en Jaume Cela, tot i que els altres components de l’Equip Directiu han anat canviant. Aquest fet ha donat estabilitat a la nostra escola i ha contribuït a assentar uns principis i unes maneres de fer que ens han estat pròpies, donant la possibilitat de que es produïssin canvis necessaris però de manera tranquil·la, conservant la coherència en els principis bàsics. De tota manera, hi ha aspectes que per la inèrcia de la tradició poden haver quedat al marge de la necessària revisió.

Al costat d’en Jaume i de tots els altres companys que ens han precedit en aquesta responsabilitat hem après coses que considerem molt importants i que per nosaltres esdevenen reptes de futur poder-los seguir mantenint: La importància d’una escola oberta al món i a la cultura, la importància de les relacions entre les persones, la importància del vincle amb alumnes mentre són a l’escola i quan ja en són fora,... serien alguns dels exemples.

Com a nou equip directiu ens sentim compromesos amb el projecte i els principis amb els quals hem treballat tants anys, que ens donen una identitat pròpia i que volem protegir, però sentim la necessitat de modernitzar aquesta Escoleta que hem ajudat a construir i plantejar-li nous reptes de futur.

Aposta per una formació integradora

L’Escoleta va apostar, des dels seus inicis, per una formació dels nens i les nenes que fos àmplia i global, centrada en el desenvolupament de totes les capacitats personals i socials. Amb aquesta idea de fons, es van impulsar unes maneres de fer a l’escola i a les aules on la cura de les persones es vinculava a la preocupació per l’aprenentatge de la ciència, de la literatura, de les arts... Així van néixer o es van dur a terme projectes com el dels SCIS Ciències 6-12, l’apropament dels infants al món de l’art, o el projecte de música i dansa.

També va tenir molta importància el treball conjunt d’Escola a l’entorn temàtiques concretes o de les festes populars on a més a més de suposar moments per a l’aprenentatge i l’expressió dels nens i les nenes, s’impulsava la relació entre l’alumnat de diferents classes i de diferents edats. Aquesta forma de participar, compartir o col·laborar alumnes i grups diversos en situacions de diferents tipus, ha estat molt viscuda i integrada en el funcionament de l’escola.

La idea d’escola integradora, doncs, des de ben aviat, va orientar les actuacions a les nostres aules cap a unes pràctiques pedagògiques de caire globalitzador que han derivat cap a un treball en projectes. I el treball en projectes, mica en mica, va evolucionant cap a un model propi de la vida de l’aula que mirem de compartir i millorar.


5

Tradició artística.

Un altre tret que ens defineix com a escola és l’obertura cap al món de l’art, tant des de la vessant cultural, com estètica, com de creació.

L’art en el sentit més ampli (pintura, escultura, fotografia, música) és molt present a la vida de la nostra escola ja des dels seus inicis.

Des del punt de vista cultural, ens interessa apropar el món de l’art als nostres i les nostres alumnes i ho fem desenvolupant a tots els cicles diferents actuacions: visites a museus i exposicions temporals, projectes d’escola relacionats amb l’obra d’algun artista, presència de la música a la vida quotidiana de les aules,...

L’apropament que fem cap a aquestes arts és potenciant l’impacte sensorial per ell mateix, però tenint en compte que el nostre compromís és fer-los aprendre i enriquir-los com a persones. Per tant els acompanyem en la descoberta dels elements que integren aquell llenguatge perquè se’ls puguin fer seus i incorporar-los a les seves produccions. Volem que aprenguin a mirar, que aprenguin a escoltar pel simple plaer de fer-ho i pel gust que ens produeix en si mateix aquest contacte, però també volem que a través d’aquesta escolta o d’aquesta mirada, ens puguem endinsar en un anàlisi dels elements d’aquella obra artística.

Per tant diríem que davant d’una obra d’art ens interessa que els nostres alumnes se situïn en diferents plans:

Sensorial: què sentim mirant o escoltant aquella obra, quines sensacions i emocions ens produeix. Expressiu: quan necessitem que aquella obra tingui per nosaltres un significat concret, necessitem

imaginar quina ha estat la intenció representativa d’aquell artista quan ha creat aquella obra (ex: jo hi veig..., aquesta música era de....)

Analític: quan a través de la conversa que es produeix en el grup anem conduint els nostres alumnes cap a analitzar els elements que ha utilitzat aquell artista per crear la seva obra, quines tècniques ha utilitzat, amb quins instruments ho ha fet, com els ha organitzat.

Creatiu: Un cop ens fem nostre el llenguatge d’aquest artista, ens interessa que els nostres alumnes s’hi inspirin per a fer les seves pròpies creacions individuals o col·lectives.

Dèiem a l’inici d’aquest paràgraf que ens interessava apropar-nos a l’art també des de la vessant estètica. La cura per l’estètica en els treballs, en els espais, en les exposicions, en els concerts, en les ballades,.... pensem que és us aspecte que el tenim força incorporat però que l’hem de seguir mantenint i fins i tot millorant en aquells aspectes que sigui possible.

El projecte de música i dansa

Ja des dels inicis de l’escola, es va impulsar un projecte de música i dansa força singular en aquell moment i que s’ha anat mantenint com un tret d’identitat de la nostra escola.

Pel què fa al projecte de dansa, tenim un especialista de dansa pagat per l’AMPA que treballa amb cada grup classe, en horari escolar, 1 hora a la setmana. Aquest treball aporta una riquesa als nostres alumnes, a nivell corporal d’habilitats, de control,... però també a nivell de relació amb els altres, a nivell d’estructura del pensament, ....

A les sessions de dansa es treballa una vessant interpretativa d’aprendre a ballar danses amb coreografies ja organitzades, una vessant més creativa d’improvisar i crear moviment individualment a partir del que ens suggereix una música i una vessant de construcció col·lectiva a partir de les improvisacions individuals.

Al llarg del curs compartim aquest treball amb les famílies en diferents moments: ballades, recital poètic, etc.


6

Pel què fa al projecte de música tenim desenvolupades unes actuacions pràcticament des de l’inici de l’escola i que s’han anat mantenint i ajustant amb el pas del temps. A educació infantil hi ha un projecte molt sòlid d’audició musical , on al marge de les propostes que pugui fer l’especialista de música, les mestres tutores, escolten música diàriament a les aules. Tenim una selecció musical àmplia i variada que constantment anem complementant i organitzant per tal de fer-ne molt fàcil la logística i l’accessibilitat.

Tota l’escola compartim molts moments al llarg del curs on la música n’és la protagonista o hi té un paper rellevant: concerts, presentacions d’instruments, banda de Carnestoltes, ...

Tenim molts nens i nenes que van a escoles de música i que aprenen a tocar instruments. Es potencien molt les activitats d’escola on aquests nens i nenes poden participar amb els seus instruments: banda per acompanyar els concerts, banda per la rua de carnestoltes, presentacions d’instruments a les aules, concert de Joves solistes on aquests alumnes toquen algunes peces, etc. Aquesta presència relativament freqüent contribueix, pensem, a que els més petits tinguin ganes d’aprendre a tocar algun instrument quan els sigui el moment.

Tot i que no definirem particularment les actuacions que realitzarem en aquest àmbit en el nostre projecte, el seguirem mimant i potenciant. Considerem que és un aspecte que el tenim molt incorporat a la nostra manera de fer i els aspectes que podem millorar en aquest àmbit, que hi són, intentarem que sorgeixin en les reflexions per construir estructures de cicle.


7

UNA MIRADA CAP AL FUTUR. EL NOSTRE PROJECTE DE DIRECCIÓ.

“Present i passat rics que ens permeten imaginar el futur”

Projecte educatiu escola Bellaterra pàgina 10

Aquesta aturada reflexiva en el camí, ens planteja nous i importants reptes de futur, de cara a consolidar tot allò que som i totes aquelles coses que fem i de les quals n’estem molt convençuts però també ens cal posar sobre la taula tots aquells aspectes que pensem que hem de millorar per seguir creixent.

-Canvis socials i culturals

Està clar que el món canvia molt de pressa. Hem entrat al segle XXI i l’escola ha d’assumir el repte de formar ciutadans en un nou context: la diversitat social, l’augment de la immigració, l’avenç de les noves tecnologies o el domini de les llengües (especialment l’anglès). Aquestes són, entre d’altres, qüestions que esdevenen d’atenció prioritària perquè afecten les maneres de pensar, actuar i de relacionar-nos de les persones i això afecta, també, les maneres d’aprendre.

-Nous currículums i nous enfocaments metodològics

Les noves lleis educatives s’han impulsat per modernitzar l’escola i adaptar-la als nous temps. Aquesta preocupació per la formació i per trobar noves claus per enfrontar-nos als nous reptes socials i culturals s’han posat de manifest i han produït debats a tot el món. Les proves PISA o les proves de Competències Bàsiques en són una mostra. Agafen força idees com la necessitat de desenvolupar en els alumnes la competència per prendre decisions de manera autònoma, per formar persones amb capacitat per actuar de manera adaptativa tenint en compte el context, el valor d’impulsar un aprenentatge que no parcialitzi els sabers, la necessitat de tenir en compte la funcionalitat, o la dimensió social de l’aprenentatge tenint en compte que aprenem dels altres i amb els altres, en situacions amb sentit per a les persones, el valor de la comprensió a més a més del valor de la memorització...

EL NOSTRE PROJECTE

La nostra escola no es manté al marge en la revisió i l’aplicació de metodologies que aportin un nou sentit al desenvolupament curricular i que, en definitiva, afavoreixin la millora educativa. Però aquest camí de millora ens cal fer-lo conjuntament, compartint reflexions i actuacions.

Pensem que és necessari impulsar el debat i la reflexió al claustre per encarar conjuntament aquests nous reptes.

Volem plantejar aquests canvis situant-nos en processos compartits de construcció d’un projecte en el qual hi pugui participar tothom, on tots els mestres s’hi sentin compromesos, i on els altres membres de la comunitat educativa (famílies, nens i nenes, etc) hi puguin participar en la mesura de les seves atribucions.

Aquest és un aspecte del qual se’n feia també ressò el DAFO. S’hi valorava molt positivament la capacitat de treball i el compromís del claustre amb l’escola però es posava de manifest un cert mal estar per la manca de temps per dedicar al debat pedagògic, tant a nivell de cicles com de claustre.

Sorgia com a prioritat, la necessitat de sentir que treballàvem en un projecte comú, i també l’interès per compartir una reflexió pedagògica que ens portés a sentir-nos vinculats els uns als altres assegurant la coherència curricular, tot acordant canvis i millores en les nostres pràctiques educatives.

Com equip directiu ens sembla que hem de recollir aquest interès i assumir aquesta qüestió com a prioritària.


8

Les nostres propostes d’actuació per als propers quatre cursos, giraran entorn a tres eixos fonamentals:

La millora dels resultats educatius La millora de la cohesió social Propostes organitzatives

La millora dels resultats educatius

Diagnosi:

DAFO:

El Dafo ens ha proporcionat uns indicadors clars estretament relacionats amb temes organitzatius i de línia pedagògica del centre.

- Valoració molt positiva de la capacitat de treball i el compromís de l’equip de mestres amb l’escola. - Hi ha una clara necessitat de debat pedagògic. Es manifesta la necessitat de portar a terme una

coordinació metodològica entre cicles molt poc visible en el moment de fer aquesta avaluació . - Es veu necessari posar a debat els continguts bàsics que han d’aparèixer en els diferents cicles. - Es veu la necessitat de crear models de documentació per mantenir un arxiu viu de “què” i “com” fem

les coses.

Resultats proves competències bàsiques:

Un dels elements a tenir en compte en el moment de plantejar-nos objectius que afavoreixin la millora dels resultats educatius hem de tenir en compte, els resultats que estem obtenint els darrers anys en les proves de competències bàsiques.

Els resultats de les competències bàsiques dels alumnes de sisè ens proporcionen la següent informació:

En llengua catalana, estem a la franja mitjana -alta, per sobre de la mitjana de Catalunya i semblant a les escoles amb el nostre grau de complexitat.

En llengua castellana, estem a la franja mitjana –alta, per sobre de la mitjana de Catalunya i per sobre de les escoles amb el mateix grau de complexitat que el nostre.

A matemàtiques estem a la franja mitjana-alta, per sobre de la mitjana de Catalunya i semblant a les escoles amb el nostre grau de complexitat.

En llengua anglesa, estem a la franja mitjana – alta, per sobre de la mitjana de Catalunya però força per sota de la mitjana de les escoles amb el nostre grau de complexitat. En comprensió oral en llengua anglesa tenim una mitjana de 35% d’alumnes entre la franja mitjana -baixa o baixa. En expressió escrita en llengua anglesa estem per sota de la mitjana de Catalunya i de les escoles amb el mateix grau de complexitat. En comprensió lectora en llengua anglesa els resultats són millors que en els aspectes anteriors.

Anterior projecte de direcció

L’anterior projecte de direcció presentat per en Jaume Cela, desenvolupava alguns aspectes relacionats amb la competència lingüística, concretament amb la lectura, que seguim impulsant i que volem fer créixer els propers cursos.


9

Objectius:

Incentivar la millora educativa dels alumnes a partir d’un treball conjunt del claustre que s’orienti a avançar en la coherència curricular aprofundint, alhora, en la idea d’escola inclusiva (aprenentatge competencial, model de vida de l’aula, adaptació a les necessitats d’una educació pel segle XXI...escola per a tothom).

Impulsar actuacions encaminades a millorar aquells aspectes en els quals obtenim uns resultats menys satisfactoris o en aspectes transversals que podem millorar (biblioteca, per exemple).

Plantejar com a finalitat educativa clau la millora de les capacitats de les persones. Centrar el currículum en el desenvolupament de competències bàsiques.

Això ens obliga als educadors a trobar respostes a quatre qüestions clau:

1. A integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat i la funcionalitat.

2. A centrar-nos en les competències en el dia a dia de les aules.

3. A identificar els criteris d’avaluació bàsics i a utilitzar l’avaluació per prendre les decisions que puguin aportar continuïtat al procés d’ensenyament-aprenentatge.

4. Tenir en compte la dimensió social de l’aprenentatge i, per tant, situar-lo en un marc de sentit i de

comunicació per a tots. Amb aquesta intenció, necessitem coordinar les activitats escolars de totes les àrees del currículum, també necessitem vincular el desenvolupament de les competències més transversals (ja siguin competències comunicatives, metodològiques o personals) i les més específiques i pròpies de les pràctiques culturals dels diferents sabers o àrees. I ens cal fer créixer l’escola i les aules com a comunitats d’aprenentatge àmplies, polifòniques i intergeneracionals.

La millora de la cohesió social

Diagnosi:

Venim d’un funcionament d’escola participatiu i democràtic però ens cal seguir impulsant i millorant actuacions en aquest sentit.

El DAFO posava de manifest que calia treballar més conjuntament amb l’AMPA. Els darrers anys, han perdut força algunes actuacions que teníem molt establertes com les assemblees

d’aula o les reunions de delegats. Tenim una mancança important a nivell de pàgina web, tant a nivell de donar-li funcionalitat com a

nivell de manteniment i actualització.

Objectius:

Fomentar els valors democràtics enfortint el sentiment de pertinença a la comunitat escolar de mestres, alumnes i famílies incentivant la participació de tots.


10

Establir unes relacions àmplies amb altres sectors de la comunitat educativa: entitats externes que treballen a l’escola (empresa de menjador, d’extraescolars,... )Institut, altres escoles, universitat, formacions externes, ...

Vetllar perquè les actituds de respecte, empatia, cooperació, amabilitat, siguin les que flueixin en les relacions que s’estableixen entre les persones de la nostra escola. Seran pilars fonamentals per assolir aquests objectius:

-L’acollida als alumnes, a les famílies, als mestres nous, als mestres de pràctiques, etc. respon també a una determinada manera d’entendre l’escola. El reconeixement de la identitat de cada individu va acompanyada de la voluntat de donar-los a conèixer la identitat de l’escola, per l’interès de buscar espais per acompanyar-los en iniciar-se en la vida i les pràctiques educatives que són pròpies de la nostra comunitat, pel desig de fer camí junts influint-nos i deixant-nos influir els uns pels altres.

-La participació dels i de les alumnes en la presa de decisions sobre la gestió de l’aprenentatge dins de l’escola i de les aules és també un element clau que implica una actitud d’escolta i d’intervenció molt atenta per part dels mestres.

Pretenem, també, impulsar l’escolta dels alumnes i fomentar el seu interès pels altres. Cada persona és un món valuós per descobrir. Compartir i cooperar per aprendre amb els demés i dels demés, suposa una manera especial de participar, tots junts, en la construcció de la vida de l’aula. Amb aquest objectiu, la metodologia a les nostres aules s’orienta, en bona mesura, a partir del treball per projectes.

-Les assembles de delegats de l’escola i les assemblees de classe són un dels principals instruments de participació dels alumnes en la gestió de la nostra comunitat escolar. A través d’aquestes reunions es tracten, en el dia a dia, aspectes de tot tipus que afecten la nostra vida en comú. Amb aquestes formes de participació intentem promoure unes formes de relació i d’actuació que es basin en valors democràtics i que orientin la convivència escolar des de la idea d’educació per a la pau i des de la pau de la vida quotidiana.

-La participació de les famílies es canalitza en bona mesura a través de la seva participació en el Consell Escolar, l’AMPA i les comissions que es creen per treballar, conjuntament amb els i les mestres, en projectes o qüestions concretes (comissió d’informàtica, de menjador, etc). Algunes estan fixades en el funcionament habitual de l’escola i d’altres s’organitzen per una tasca i un temps més acotats.

La participació de les famílies en la vida de l’escola és important, d’altra banda, pel què suposa implicar-se en l’educació dels seus fills i filles en relació a tot allò que té a veure amb l’aprenentatge escolar. Però tenen també un paper molt important intervenint de diferents maneres en situacions d’aprenentatge amb els i les alumnes, ja sigui col·laborant com a acompanyants en sortides, en activitats de classe on als mestres ens va bé que ens donin un cop de mà o com a col·laboradors experts en temàtiques en les quals estem treballant a les classes, aportant els seus coneixements, el seu ofici o el seus sabers.

-Necessitem un espai web, actual i actualitzat que ens permeti recollir, documentar el projecte d’escola i comunicar-nos amb les famílies.


11

PROPOSTES ORGANITZATIVES

Diagnosi:

DAFO

El DAFO posa de manifest que ens calen crear estructures organitzatives que facilitin el debat i al coordinació pedagògica:

Més coordinació d’actuacions: entre cicles, amb EE, de claustre,... Es demana una presència més activa de l’equip directiu en matèria de debat pedagògic. Es creu

necessària la presència de l’equip directiu en els models organitzatius propis d’aquests debats. Es proposa la necessitat d’un major lideratge per part de l’equip coordinador.

Objectius:

Crear unes estructures organitzatives que permetin assolir els objectius plantejats. Mantenir , millorar , i crear estructures organitzatives que afectin el treball amb els alumnes, al treball

amb els mestres i a les relacions amb la comunitat.

Algunes estructures organitzatives que detallem a continuació s’estan desenvolupant des de fa molt de temps i formen part de la nostra manera de funcionar, altres s’han impulsat els darrers cursos i altres les potenciarà l’aplicació d’aquest projecte.

Aquests aspectes organitzatius fan referència

1. Al treball amb els alumnes 2. Al treball de mestres 3. A les relacions amb la comunitat

1. Aspectes organitzatius relatius al treball amb els alumnes:

Ens interessa buscar maneres d’organitzar-nos que ens permetin promoure processos d’aprenentatge col·laboratius entre els nens i les nenes i que afavoreixin el desenvolupament de l’autonomia de cada un d’ells. Amb aquesta intenció, volem optimitzar els recursos humans i materials amb els que comptem: mestres de reforç, especialistes, espais de les aules i altres espais de l’escola, materials comuns per poder compartir, etc.

1.1 Organització del treball dins l’aula: espai facilitador de l’aprenentatge compartit.

-Situacions col·lectives: converses, accions i representacions

Per la manera com pensem en els processos d’aprenentatge, les situacions de conversa amb tot el grup són importants per situar-nos i planificar-nos. També per compartir, contrastar, discutir, veure diferents punts de vista o expressar idees sobre una determinada temàtica.

Les converses ens porten a la necessitat de fer accions i representacions per a comprendre i fer-nos comprendre. També per explicar-nos i expressar-nos fent ús de diferents llenguatges.

L’aula la podem situar en un moment donat a la classe, al pati de l’escola, al laboratori, etc.


12

-Situacions de treball en mig grup:

Hi ha situacions que per la seva complexitat ens convé de poder-les dur a terme amb mig grup (per exemple, tallers de l’hort, d’experimentació, de plàstica, anglès...). En aquests casos el format de mig grup ens permet afavorir la participació de tots els nens i les nenes creant un ambient més acollidor i proper.

-Participació dels alumnes en l’organització del dia a dia a la classe: tasques i càrrecs

Aquestes tasques s’acostumen a assumir per part d’un o dos nens i són rotatòries. Donen resposta a necessitats de funcionament de l’aula. Tot i ser personals poden ser comunicades i compartides amb els altres nens i nenes i poden portar a plantejar situacions per observar, descobrir, investigar...(el temps que fa, calendari, escriptura de notícies, blog...)

-Situacions de treball en petits grups dins de l’aula (parelles o petits grups):

No sempre els nens i les nenes fan la mateixa tasca ni la fan de la mateixa manera. En aquestes situacions podem plantejar o una activitat oberta que es pot dur a terme de moltes maneres diferents o bé activitats diferents que poden dur-se a terme de manera rotatòria (racons de treball).

En aquests casos podem comptar de vegades amb altres mestres de suport a més a més de la tutora. Això facilita també l’acolliment i l’acompanyament dels nens i les nenes i també l’organització dels materials, la logística de la sessió, etc.

1.2 Organització dels reforços dins l’aula. Atenció a la diversitat .

El suport per part dels mestres d’EE i d’audició i llenguatge als nens i nenes que tenen alguna singularitat especial o NEE, sempre que és possible es fa dins el context de l’aula ordinària. L’acompanyament que es fa a aquests infants va encaminat a que puguin seguir i compartir tot allò que passa a l’aula, amb les adaptacions metodològiques pertinents. Quan aquests mestres entren a l’aula generen un reforç a tot el grup perquè sovint ajuden a petits grups d’alumnes.

En l’organització horària de l’aula, ja es preveuen aquests reforços i s’hi proposen aquelles activitats que puguin requerir una atenció més específica. La intervenció de dos mestres a l’aula possibilita l’organització del treball en diferents formats (racons, una mateixa activitat amb l’ajut dels dos mestres, activitats en espais diferents, una atenció individualitzada a alguns nens i l’atenció a la resta del grup per part de l’altre mestre, etc. També ens dóna la possibilitat de col·laborar, compartir, avaluar...de manera conjunta els dos mestres.

1.3.Organitzacions compartides entre alumnes de diferents aules.

Tenim organitzades estructures d’escola que contemplen la col·laboració i el desenvolupament d’activitats entre nens i nenes de les diferents aules. Algunes d’elles són generals d’escola i es produeixen anualment sovint vinculades a les festes: Jocs de cucanya i contes de por per la Castanyada, lectures compartides per Sant Jordi, contes dansats dels nois i noies de 6è per als d’educació infantil, concerts dels nois i noies músics, ...

Darrerament se n’ha impulsat una a nivell d’escola vinculada a la visita a l’exposició sobre temes de cultura de la pau, que trobem molt interessant i pensem que cal potenciar: els nens i nenes visiten en grups de totes les edats l’exposició i s’expliquen cadascú la part del treball que han realitzat en el seu cicle o a la seva aula.


13

Altres es generen des de l’organització dels cicles: tallers de cicle, tallers intercicles (P-5/1r), activitats entre alumnes del mateix nivell, ... i tenen una periodicitat setmanal. Altres són puntuals en diferents moments del curs, com les benvingudes als cicles, sortides, projectes de cicle puntuals, ...

Pensem que és bàsic cuidar i impulsar aquest tipus de dinàmiques, ja que enforteixen els vincles entre els alumnes de l’escola.

2. Aspectes organitzatius relatius al treball pedagògic dels mestres:

2.1. Organització del treball dels migdies: reunions de cicle, de nivell, de comissió, coordinació pedagògica, setmanes grogues.

Les franges de migdia (de 12.30 a 14h) són les que els mestres dediquem al treball en equip. Cada dia es realitza un tipus de reunió diferent : reunió de nivell, entrevistes amb les famílies, reunió de cicle, reunió de comissió, coordinació pedagògica.

Reunions de nivell: A les reunions de nivell, els mestres que treballen en el mateix curs, programen actuacions conjuntes i/o comparteixen projectes que es desenvolupen a cada aula. Sovint en aquestes reunions es recullen i es concreten propostes dels cicles.

Entrevistes amb les famílies: Al llarg del curs, es realitza almenys una entrevista amb cada família per tal de compartir aspectes de l’evolució personal, emocional i acadèmica, de cada alumne.

Reunions de cicle: En aquestes reunions els mestres de cada cicle, comparteixen tant aspectes organitzatius com pedagògics de la vida del cicle. Aquestes reunions recullen i concreten propostes derivades de les comissions, de la coordinació pedagògica i dels nivells; també es generen camins a la inversa . A la nostra escola, des de fa molts anys, té molt pes aquest treball dels equips de cicle.

Reunions de comissió: Des de fa dos cursos, tenim en funcionament dues comissions que, dins un pla estratègic de 4 anys dediquem a la competència lingüística i a la Unesco. Tot el claustre està organitzat en una d’aquestes dues comissions, per tant hi ha representants de tots els cicles a cadascuna d’elles. Des d’aquestes comissions s’impulsen projectes generals d’escola.

Coordinació pedagògica:Aquesta és la reunió setmanal entre els coordinadors de cicle i l’equip directiu. En aquestes reunions es prenen decisions organitzatives, s’impulsen debats pedagògics als cicles, es recullen propostes dels cicles i se n’impulsen de noves.

Setmanes grogues: Recollint una necessitat del claustre que es posava de manifest en el DAFO, que era la de manca de temps per al debat pedagògic, des del curs 13-14, hem establert les setmanes grogues. Un parell de setmanes al trimestre, a l’espai de treball del migdia, deixem de fer les reunions habituals per fer un treball monogràfic sobre un tema que ens cal impulsar o sobre el qual ens cal reflexionar. Algunes sessions són en format claustre, altres són de cicle, algunes les dediquem a rebre alguna formació externa, altres són de formació interna on membres del claustre presenten les seves experiències, altres són reunions de reflexió de cicle. Alguns temes als quals hem dedicat setmana groga aquests dos cursos: Atenció a la diversitat, la nostra organització de l’educació especial; La dislèxia. Amb assessors externs; Educació artística; Inici de la reflexió de cicles per construir estructures bàsiques; la documentació; els blogs,...

2.2. Formacions internes i externes. En el nostre treball com a claustre pensem que és imprescindible que dediquem espais a la formació. La majoria d’aquestes formacions els mestres i les mestres les realitzen de


14

forma voluntària fora de l’horari laboral però pensem que és important que algunes d’aquestes les compartim com a claustre. Comptar a l’escola amb la presència de persones expertes en un tema, siguin externes o del mateix claustre, que ens facin aprendre, que ens dinamitzin el debat pedagògic, ... pensem que és bàsic per seguir fent créixer el nostre projecte d’escola.

És un tipus de formació, sobretot l’externa, que a la nostra escola té una certa tradició des de fa anys i que pot tenir formats diversos des d’assessoraments d’una certa durada a xerrades puntuals. La temàtica d’aquestes formacions també pot ser ben diversa: la gran majoria tenen un contingut didàctic i pedagògic, però en alguns casos poden ser més d’altres disciplines més tranversals. En aquestes formacions hem comptat en moltes ocasions amb la presència d’algun pare o mare o d’algun exalumne.

2.3. Reunions d’avaluació / CAD

De reunions d’avaluació per compartir l’evolució dels alumnes en fem de diverses:

TIPUS DE REUNIÓ QUI HI PARTICIPA DE QUI ES PARLA FREQÜÈNCIA

D’AVALUACIÓ AMB EAP -Tots els mestres del cicle. -Especialistes -EE -Cap d’estudis i/o direcció -Psicopedagoga EAP

Dels nens amb alguna dificultat o amb NEE

A principi i a final de curs

D’AVALUACIÓ -Tots els mestres del cicle. -Especialistes -EE -Cap d’estudis i/o direcció

-del grup-classe -d’alumnes *

2 per curs a cada cicle. (final 1r trimestre i final curs)

CAD -Psicopedagoga EAP -EE -Equip directiu -Coordinadors de cicle -Mestres tutors (optatiu)

-Aspectes organitzatius de l’atenció a la diversitat. -Alumnes amb NEE.

2 per curs

CAD DE SORDS -CREDAV -Psicopedagoga EAP -EE -Logopedes i MALL -Equip directiu -Mestres tutors (optatiu)

-Aspectes organitzatius de l’atenció de l’alumnat amb sordesa. -Alumnes amb sordesa.

2 per curs

*s’intenta que al llarg del cicle es pugui parlar de tots els nens i nenes

3. Aspectes organitzatius relatius a les relacions amb la comunitat

3.1. Reunions pedagògiques

Cada curs, els mesos d’octubre i novembre, cada nivell convoca les seves famílies per explicar-los els aspectes més rellevants del curs.

El curs passat es va passar una enquesta de valoració de les reunions pedagògiques a les famílies. Amb els resultat d’aquestes enquestes, més una anàlisi dels continguts de cada reunió feta per part de l’equip directiu, s’ha treballat una proposta d’estructura i de contingut d’aquestes reunions. Alguns acords als quals hem arribat són:


15

-Presentació per part de l’equip directiu del marc pedagògic de l’escola i d’aspectes generals. (aquest curs que iniciàvem la nostra etapa al capdavant de la direcció)

-Els aspectes organitzatius singulars de cada cicle, s’explicaran el primer curs i ja no el segon.

-Les reunions pedagògiques del cicle s’han de complementar.

-Cada curs els hem d’explicar un aspecte dels que considerem més rellevants de la nostra metodologia intentant no repetir-nos.

-Les especialitats s’aniran explicant al llarg de l’escolaritat.

3.2 Reunions pedagògiques de final de cicle.

A final de cicle els nens i les nenes preparen una reunió adreçada als seus pares i mares, on els expliquen quines han estat les coses més rellevants o més significatives que han après aquells dos anys.

Aquestes reunions, a banda de tenir un caire festiu de comiat de curs i de pas de cicle, esdevenen molt interessants d’una banda perquè els nens i les nenes han de prendre consciència de tot allò que han après, han de responsabilitzar-se trobar una forma interessant de presentar-ho, han de decidir aspectes organitzatius de l’activitat, etc.

3.3 Reunions i coordinacions de l’equip directiu o d’altres mestres amb les diferents comissions de l’AMPA.

La junta de l’AMPA està organitzada en diferents comissions, que gestionen i dinamitzen diferents temes de col·laboració amb l’escola: comissió econòmica, comissió TIC, comissió del bricolatge, comissió de menjador, comissió d’extraescolars,...

Aquestes comissions es reuneixen puntualment amb la direcció de l’escola per tal d’impulsar i coordinar actuacions conjuntes.

3.4. Col·laboracions de les famílies a la vida de l’aula.

L’escola està oberta a les famílies i les seves col·laboracions pensem que són imprescindibles.

El tipus de col·laboracions que s’estableixen són:

Pares/mares experts en un tema que entren a les aules a col·laborar en algun projecte d’estudi. Pares o mares col·laboradors a les aules per desenvolupar alguna activitat concreta. Pares o mares acompanyants a les sortides. Pares i mares convidats a celebrar els aniversaris a infantil. Portes obertes a les aules d’infantil un dia a la setmana perquè les famílies puguin entrar i que els seus

fills i filles els puguin explicar què està passant a la vida de l’aula.

3.5. Reunions amb agents/ institucions externes: CREDAV, DAPSI,...

Tenim establertes reunions puntuals per coordinar actuacions amb totes aquells professionals i/o institucions que col·laboren amb els nostres alumnes sigui individualment o com a col·lectiu.

Aquestes reunions tant es poden realitzar a demanda de l’escola com a demanda dels propis professionals o de la família.

Pensem que és bàsic que aquestes coordinacions existeixin per tal de poder optimitzar al màxim els recursos i poder desenvolupar actuacions coherents d’atenció als alumnes , de coordinació amb les famílies, etc


16


17

1.CONSOLIDACIÓ D’UNA COHERÈNCIA CURRICULAR I UNA LINIA METODOLÒGICA A TOTA L’ESCOLA

1.1 Gestió de la vida de l’aula 1.2 Escola Inclusiva 1.3 Avaluació 1.4 Estructures de cicle i currículum bàsic

DIAGNOSI Tenim una línia metodològica força consolidada però ens cal compartir-la i seguir-la fent créixer, d’una banda per a buscar l’excel·lència en els nostres resultats educatius i de l’altra per donar coherència a les nostres actuacions.

En el nostre projecte educatiu ens definim com a escola inclusiva però ens cal compartir aquest concepte i concretar-lo en les nostres pràctiques diàries.

Pel què fa a l’avaluació ens convé compartir-ne els criteris, entendre què vol dir avaluar dins el marc de l’escola inclusiva, com vehiculem l’avaluació en els processos d’aprenentatge que es donen a l’aula,..

Ens cal reflexionar sobre quines són les estructures bàsiques de cada cicle , deixar-les documentades i establir quins són els elements del currículum bàsic que no podem obviar. Tot i que ja hem encetat el camí en aquesta línia, hem de ser molt constant en la documentació d’aquests elements.

JUSTIFICACIÓ

Què entenem per Gestió de vida d’aula?

El projecte de la vida de l’aula s’orienta, a la nostra escola, a partir dels interessos, necessitats, preguntes, inquietuds…dels nostres alumnes amb l’objectiu de que vagin avançant en comprendre, críticament, el món on viuen i poder actuar en ell. Sovint aquestes inquietuds ens porten a plantejar-nos propòsits per investigar, crear, fer, aprendre…junts. Entenem que l’aula és una comunitat d’aprenentatge on els nens i nenes aprenen amb els altres i dels altres. També dels mestres i amb els mestres. Així com també els mestres aprenem dels alumnes i amb els alumnes. En aquests processos s’originen petits o grans projectes de classe que fan significatiu i funcional l’aprenentatge relacionant continguts de les diferents àrees curriculars.

Els nens i les nenes aporten, de diferents maneres, temes del seu interès però també els mestres fem propostes sobre temàtiques o continguts concrets que poden estar relacionats amb l’organització de la vida de la classe, del cicle o de l’escola (l’activitat i estudi de l’hort, el treball de l’artista, les festes populars, notícies, etc). Per part dels mestres, necessitem orientar l’aprenentatge dels nostres alumnes afavorint processos (de construcció del coneixement) que sorgeixin des de dintre de sí mateixos i tinguin sentit per a ells però tenint clars els continguts bàsics i establint uns objectius curriculars a treballar (processos de transmissió de coneixements) que siguin rigorosos i assegurin la qualitat dels aprenentatges. Ens cal:

Conrear el desig de comprendre, formular preguntes i reflexionar sobre el propi saber i el saber dels altres. Els nostres alumnes necessiten comprendre, saber, explicar…situar-se en el món en el qual viuen i actuar en ell.

Donar importància a la interacció dialògica: interpretar-se a un mateix i als altres fent servir sistemes de representació diversos per parlar del món.


18

Incentivar processos d’investigació que suposin buscar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses. Posar atenció a les fonts documentals i a les pràctiques amb la informació com a vies per a generar explicacions.

Cuidar el vincle entre els alumnes i els seus propis sabers i les experiències que han viscut mentre aprenien.

El sentit real del seu aprenentatge, operar amb idees, els sentiments de control, de sentir-se capaços, de sentir que saben, de benestar… Cal tenir present que els nens i les nenes tenen idees de valor que hem de comprendre, valorar i fer créixer.

La participació compromesa dels nens i les nenes en les accions i experiències i, en general, en la vida d’aprendre del grup fent-los sentir que formen part d’un projecte comú.

La gestió dels mestres perquè les experiències a l’aula tinguin sentit pels alumnes però que, alhora, incorporin els elements curriculars bàsics de la cultura per poder interpretar informació, actuar, prendre decisions…conèixer, actuar.

Què entenem per escola inclusiva en el sentit més ampli?

Parlem d’escola inclusiva des de la idea que pensem en una escola oberta, que aculli tothom. L’aula ha de ser un espai on es puguin expressar cada una de les veus dels nens i de les nenes i on, alhora, puguin conversar amb les maneres de pensar, de fer i d’emocionar que són pròpies de persones que viuen fora de l’aula i que representen el projecte emancipador de la cultura.

Per això, els nens i les nenes han de comptar amb un clima de classe en el qual la diversitat sigui viscuda com un fet positiu i l’aula ha de ser un espai que permeti, aculli i tingui en compte de manera natural tota la diversitat de pensaments, de punts de vista, arguments, explicacions. Hi ha d’haver un clima on els diferents nivells de coneixement no siguin viscuts com un problema sinó com una riquesa i un motor que ens ha d’impulsar a millorar el coneixement de tot l’alumnat.

Però, com hem dit, també ens interessa que l’escola sigui una institució amb la capacitat de transmetre l’herència cultural. Per això hem d’avançar perquè l’escola pugui ser més justa amb els nens i les nenes i, també, amb la naturalesa cultural dels sabers.

Així doncs, hem de fomentar la creació de contextos d’aprenentatge que siguin contextos de comunicació en els quals tots els nens i les nenes puguin sentir-se escoltats i sentir-se a sí mateixos com a persones de valor. Volem que tots els nens i les nenes -també els que tenen més problemes d’aprenentatge- siguin escoltats i puguin sentir que allò que ells diuen també és important per la classe.

Per aconseguir aquest objectiu a les aules hem de fer que els processos d’aprenentatge parteixin de situacions amb sentit per als nens i les nenes, i que es basin en la comprensió i en la comunicació:

Plantejant situacions d’aprenentatge on l’objectiu de la nostra intervenció com a mestres no sigui buscar la solució més correcta o que millor s’ajusti al que volem fer sinó que l’objectiu consisteixi en buscar les intencions i raonaments que han portat a cada nen o nena a donar la seva resposta, veure quina és la raó perquè han dit o fet una cosa d’una manera i no d’una altra. Es tracta, de fet, d’entendre millor els argument dels demés.

Proposant situacions que siguin obertes i complexes perquè en permeten millor acollir i gestionar la

diversitat de pensaments que conviuen a les aules. Afavorint formes d’agrupament i d’organització dels alumnes que s’adaptin al tipus d’accions o activitats

que volem dur a terme. (grup sencer, mig grups, petits grups de treball…).


19

Afavorint formes d’organització dels mestres que ens permetin donar qualitat a aquestes situacions donant la possibilitat, quan sigui necessari, d’una atenció més individualitzada.

Establint una organització d’alumnes i mestres que sigui eficaç i ben coordinada per a garantir la bona

acollida i atenció dels nens amb necessitats educatives especials (nens amb dèficit auditiu i d’altres).

Com volem entendre l’avaluació?

Avaluar, des de la perspectiva d’una escola inclusiva, forma part en tot moment del procés d’aprenentatge i té a veure amb l’escolta atenta per entendre on són les persones i on és el grup i què passa a l’aula . L'escolta del mestre i la seva reacció afecta la imatge que es construeixen els nens i les nenes de sí mateixos i dels altres i també el rumb que pren en cada moment la vida de l’aula. També pensem en el tema de l’avaluació com un procés d’escolta compartida entre els nens de la classe i com, aquesta escolta els ajuda a aprendre i, alhora, a construir-se una imatge realista i positiva de sí mateixos. L’avaluació també està relacionada en com, a través del mestre, els pares poden escoltar els seus fills i filles i entendre’ls o com el mestre pot aprendre a escoltar i entendre una mica més l’alumnat a través dels pares. I com entendre’l ens porta a tots plegats a respectar-los i recolzar-los des d’una posició de valoració positiva que no els aixafi. Així doncs, l’avaluació hauria de ser una forma d’acció per acollir, i per recolzar les persones i per impulsar els processos d’aprenentatge amb sentit i eficàcia. Necessitem reflexionar sobre què avaluem i com ho fem durant els processos d’aprenentatge. I també sobre el tipus d’informació a través de la qual expliquem o compartim l’evolució dels nenes i les nenes i els processos d’aprenentatge a les aules a les famílies i també a l’alumnat. Si ens imaginem la vida dels nens i les nenes a l’aula, com un veler que navega intentant orientar-se en un mar de significats variants, ens cal preguntar-nos: -Quin és el destí del veler? -És el mateix destí per a tothom. -Hi hauria d’haver alguns ports en els quals caldria atracar obligatòriament? -Quins? -Qui diu on està cadascú? Com ho sabem? -En funció de quins criteris? -Quines coordenades marquen posicions de valor a la ruta? -Són clares? -N’hi ha de millors que d’altres? -El mestre ha de marcar temps i distàncies? -Què els hem de dir als nens sobre la seva posició en el mar? -I als pares? -Com encaixa el sentit que donem a les persones i a la vida de l’aula amb els informes o les notes? -Quin sentit donem a les “notes” dins del procés d’avaluació? I dins del sentit de la vida de l’aula? -Què aporten les “notes” al significat d’una l’aula on s’intenta donar valor a les persones? -I al significat de l’aula com a entorn social? -Quina realitat creen les “notes”…. en els nens, en els pares, en els mestres...

Què entenem per estructures de cicle?

Anomenem estructures de cicle aquelles coses que l’identifiquen, que en consoliden les metodologies, els espais, les organitzacions del temps, de les persones, el sentit que donem a les activitats més rellevants, ....

Pensem que és important que cada cicle defineixi quines són els seus elements essencials, en consonància amb ell mateix i amb la línia d’escola.


20

Aquestes estructures han d’esdevenir el marc d’actuació de cada cicle i seran un element important d’acollida i d’ubicació quan arribi un mestre nou a l’escola; per això pensem que serà molt important que siguem curosos a l’hora de documentar-los i deixar-los per escrit.

Què entenem per currículum bàsic?

El currículum bàsic tindrà a veure amb el desenvolupament de capacitats a educació infantil i amb el de les competències bàsiques a primària.


21

1. Consolidació d’una coherència curricular i una línia metodològica a tota l’escola:

1.5 Gestió de la vida de l’aula 1.2. Escola Inclusiva 1.3.Avaluació 1.4. Estructures de cicle i currículum bàsic

*El desenvolupament dels objectius i actuacions que concretem a continuació, s’hauran de detallar en objectius i actuacions més concretes en el Pla anual de cada curs i caldrà veure la incidència directa amb el treball i l’evolució dels alumnes.

OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS REPONSABLES TEMPORALITZACIÓ

ME

-Compartir, reflexionar i prendre acords sobre la gestió de la vida de l’aula.

-Creació d’espais de temps per a compartir pràctiques d’aula a nivell de cicle o de claustre -Reflexió, revisió i definició d’acords de cicle i de claustre relatius als temes:

Estructures bàsiques de cicle i currículum bàsic.

Escola Inclusiva Avaluació

-Documentacions de cicle i de claustre que recullin els acords. -Desenvolupament d’aspectes organitzatius i de gestió que afavoreixin pràctiques d’aula inclusives. -Formació externa per part de persones expertes.

-Registre del nombre i tipus de reunions que es facin cada curs per treballar aquests aspectes.

-Actes de les reunions.

-Registre i actes de les sessions de

formació siguin de cicle o de claustre.

-Documentacions de cicle i de

claustre.

Equip directiu Coordinadors de cicle

Setmanes grogues dels quatre cursos

-Compartir, reflexionar i prendre acords sobre el concepte d’escola inclusiva.

-Reflexionar i establir acords sobre l’avaluació.

-Reflexionar i establir estructures bàsiques de cicle i currículum bàsic.


22

2. PROJECTE UNESCO. CULTURA DE LA PAU I SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT

DIAGNOSI Des dels marc de la xarxa d’escoles Unesco hem desenvolupat al llarg dels anys diferents projectes importants d’escola: el conte viatger, els jocs del món, exposició El valor de l’educació,...

Les persones que s’han encarregat de fer el seguiment d’aquest tema han participat regularment en moltes trobades i sessions de formació però la nostra constància i dedicació en aquest àmbit ha estat irregular i sovint sense la implicació de tot el claustre.

JUSTIFICACIÓ

Ja el curs passat vam veure que era una oportunitat introduir en els nostres temes de reflexió els que es proposaven des de la coordinació d’aquestes escoles. Per aquest motiu, en el nostre pla estratègic, tenim en funcionament una comissió de treball de mestres que es dedica a impulsar aquests temes. Aquesta comissió, igual que la lingüística, està formada per representants de tots els cicles i alguna persona de l’equip directiu.

Els mestres que constitueixen la comissió Unesco seran els encarregats cada curs de proposar i d’impulsar temes relacionats amb la sostenibilitat i el medi ambient i la cultura de la pau.

En el nostre projecte de direcció, pretenem consolidar aquest treball al llarg dels quatre anys i que el tractament d’aquests temes formin part de la nostra manera de fer. Volem potenciar en els nostres alumnes valors de cura , respecte i solidaritat pel món on viuen i una actitud compromesa en millorar-lo. Per tant ens cal establir pràctiques d’escola que generin aquestes dinàmiques.

Al marge del valor i la importància que donem al tractament d’aquests temes per ells mateixos, és un projecte que ens hem adonat que ens està ajudant molt a construir ponts entre els diferents cicles i compartir estratègies de claustre.


23

2.Consolidació dels projectes vinculats a la Unesco: Sostenibilitat i medi ambient i cultura de la pau

*El desenvolupament dels objectius i actuacions que concretem a continuació, s’hauran de detallar en objectius i actuacions més concretes en el Pla anual de cada curs i caldrà veure la incidència directa amb el treball i l’evolució dels alumnes.

OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS REPONSABLES TEMPORALITZACIÓ

ME - Impulsar cada curs un projecte d’escola relacionat amb la cultura de la pau.

-Establiment d’una temàtica de reflexió a l’escola relacionada amb la proposta que faci l’associació d’escoles Unesco cada curs. -Disseny d’un pla de treball comú a tota l’escola però específic de cada cicle.

-Documents elaborats per la comissió Unesco i actes de les reunions de la comissió. -Recull dels treballs fets a les diferents aules i presentats en diferents formats.

Equip directiu Comissió Unesco

-Des del curs 13/14 fins el curs 18/19. -Reunions setmanals de la comissió.

CS

AO

ME - Impulsar propostes de millora de la nostra actuació en els temes relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat.

-Promoció de valors relacionats amb la cura del medi ambient. - Definició i aplicació d’acords sobre actuacions que promoguin el respecte pel medi ambient: gestió de residus, estalvi energètic, etc.

-Informe sobre les mesures preses sobre aquests temes i grau d’aplicació. -Recull de dades sobre la gestió de residus.

CS

AO

CS

-Seguir impulsant el projecte d’intercanvi amb escoles europees vinculades a la fundació Evans.

-Participació en les jornades de treball que impulsa aquesta fundació. -Acollida de mestres d’algun altre país cada curs. -Visita a escoles europees per part d’alguns mestres de l’escola.

-Memòria de les activitats d’intercanvi

AO


24

3. IMPULS D’UN PROJECTE DE BIBLIOTECA

DIAGNOSI -L’anterior projecte de direcció posava un èmfasi especial en la lectura, en la millora de la competència lectora dels nens i nenes de la nostra escola. En aquest marc, des de la comissió lingüística, es van impulsar un seguit d’actuacions per tal d’aconseguir aquests objectius: tenir més consciència per part dels mestres de com llegien els nostres alumnes, establint unes proves de lectura individual dos cops cada curs i instaurar les estones de lectura individual a l’aula quotidianament.

-Des que hem impulsat els moments de lectura diària dins l’aula, ens hem adonat que ha caigut en desús l’espai de la biblioteca d’escola perquè l’activitat que s’hi realitzava habitualment era la mateixa que ara es fa diàriament a l’aula, la lectura individual .

-Els nostres alumnes mostren poc interès per agafar en préstec els llibres de la biblioteca. Prefereixen llegir-ne dels que tenen a casa.

-Estan tenint molt èxit les biblioteques en anglès que han impulsat les mestres especialistes a les aules de primària.

-Tenim un fons bibliogràfic ampli que coneixem i utilitzem poc.

-Material molt antic

-Ens cal fer esporga del material i renovar-ne.

-Sí que es fa un bon ús i una bona dinamització de les biblioteques d’aula en alguns cicles però no a tots. I, en general també ens cal fer una bona revisió i renovació d’aquests materials.

-Tenim recursos poc compartits a nivell d’escola. Llibres relacionats amb l’art, amb la ciència que s’han comprat des d’algun cicle i que si estiguessin registrats i centralitzats se’ls podria donar més funcionalitat.

JUSTIFICACIÓ Davant d’aquesta realitat, ens hem adonat que és imprescindible que en els propers quatre anys desenvolupem un projecte de millora i renovació de la biblioteca.

Ens cal dissenyar un projecte que reculli la remodelació i la reorganització dels espais i del fons de biblioteca. Tenint en compte els usos i les necessitats, volem transformar l’actual espai de biblioteca, en un espai acollidor, agradable, amb material literari molt ben seleccionat, que desperti interès en els nostres alumnes i on s’hi puguin anar a realitzar activitats de dinamització de la lectura. Volem transformar una de les aules d’informàtica en una aula de recerca i per tant el fons bibliogràfic més científic o de coneixement estaria ubicat allà. Volem dotar espais com és l’aula de plàstica, l’aula de música, on s’hi realitzen activitats molt específiques, d’un fons bibliogràfic reorganitzant i centralitzant llibres que actualment tenim dispersos per l’escola. Aquest projecte, haurà de contemplar, a banda dels aspectes d’espais i materials, els aspectes organitzatius que ens permetran desenvolupar-lo i, un cop establert, ens caldrà treballar en els usos i funcions que li volem donar.

En el desenvolupament d’aquest projecte, hem de comptar amb la col·laboració de les famílies tant en el moment d’ajudar-nos en el disseny del projecte, com un cop posat a la pràctica.

També tenim la intenció de buscar col·laboracions amb la facultat de ciències de l’educació per ajudar-nos des de l’expertesa d’alguns dels seus professors en temes de lectura i biblioteques escolars; però també des de la gestió de la facultat, per si els interessés que aquest pogués ser un projecte a desenvolupar conjuntament i que per tant, també els seus alumnes poguessin tenir accés a la nostra biblioteca infantil.


25

3.Impuls d’un projecte de biblioteca

OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ

CS

-Establir i/o remodelar diferents espais de biblioteca a l’escola. -Implicar diferents membres de la comunitat educativa en el disseny de la biblioteca.

-Elaboració d’un projecte de remodelació de les biblioteques de l’escola que contempli:

Disseny dels espais Organització del material Usos i funcions

-Projecte de biblioteca

Comissió lingüística

-Curs 14/15

AO

CS

- Desenvolupar el projecte de biblioteca.

-Execució del projecte en quant a espais i a organització del material. -Formació per part de dues persones del claustre en el programa EPERGAM de catalogació del fons de biblioteca.

-Veure espais de biblioteca. -Ús de les diferents biblioteques d’escola (full de registre) -Organització del material.

Comissió lingüística

Curs 15/16

AO

ME

-Promoure accions per dinamitzar i fomentar el gust per la lectura. -Consolidar les estones diàries de lectura a l’aula.

-Elaboració i aplicació de propostes de dinamització de la lectura i d’ús de les diferents biblioteques d’escola. -Manteniment i impuls, si és el cas, dels moments diaris de lectura individual o col·lectiva a l’aula.

-Elaboració d’un catàleg de propostes de dinamització de la lectura. -Es realitzen propostes de dinamització (posada en comú per part dels mestres) -Millora el gust per la lectura dels nostres alumnes. (Enquesta dos cops per cada curs). -Millora de la competència lectora (proves de velocitat lectora)

Comissió lingüística Claustre

Cusos 15/16 16/17 17/18


26

4. IMPULS DE L’ANGLÈS A LA VIDA DE L’ESCOLA

DIAGNOSI

-Resultats de l’anglès a les proves de 6è, lleugerament per sota d’escoles amb el mateix grau de complexitat.

-La competència comunicativa en llengua anglesa serà bàsica en el futur dels nostres alumnes.

-Tenim l’oportunitat d’acollir alumnes de pràctiques de la Facultat de Ciències de l’educació de la UAB que estan fent el grau de primària en anglès i per tant són molt competents en l’ús d’aquesta llengua.

JUSTIFICACIÓ

Decidim impulsar un seguit d’actuacions que permetin completar i ampliar la tasca que realitzen les mestres d’anglès,buscant més presència d’aquesta llengua en la vida quotidiana de les aules de primària.

També ens sembla que ens cal fer un pas endavant cap a les noves corrents metodològiques que contemplen l’ús de la llengua anglesa en situacions d’aprenentatge d’altres àrees del saber.

En aquest sentit proposem buscar recursos que ens permetin d’una banda incrementar la presència de l’anglès oral a la vida de l’escola i per altra banda, impulsar situacions d’aula que es puguin desenvolupar amb un acompanyament en anglès: racons d’aula, tallers,...

D’aquesta manera pretenem aconseguir una millora de la competència lingüística en llengua anglesa dels nostres alumnes.

Per portar-ho a terme comptem amb agents externs a l’escola :alumnes de pràctiques, auxiliars de conversa,... i amb altres membres de la comunitat educativa: mestres competents en llengua anglesa, monitors de menjador,...


27

4.Impuls de l’anglès a la vida de l’escola

OBJECTIUS ACTUACIONS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES INDICADORS

AO

-Millorar la competència comunicativa dels nostres alumnes en llengua oral.

-Desenvolupar actuacions d’escola que ens permetin incrementar la presència de la llengua anglesa:

Des del curs 15/16 fins al curs 18/19

Equip directiu Mestres d’anglès

-Observació i full de registre a inici i a final de curs de la comunicació entre els alumnes i els alumnes de pràctiques o l’auxiliar de conversa en llengua anglesa. -Registre a través d’un qüestionari de la capacitat de comprensió oral a través d’un mitjà audiovisual. -Resultats proves competències bàsiques de 6è

ME

-Incrementar la presència de la llengua anglesa en el dia a dia a l’escola a través de diferents actuacions.

Acollida d’un nombre considerable d’alumnat de pràctiques de la Facultat d’Educació de la UAB que estan fent el grau de Primària en llengua anglesa.


Equip directiu Especialistes anglès Altres mestres

Sol.licitud d’un auxiliar de conversa en llengua anglesa cada curs.


Equip directiu

Aplicació d’un projecte de visionat de vídeos en anglès a les estones de menjador.


Equip directiu Empresa de menjador

Selecció i organització d’aquest material audiovisual.


Especialistes anglès Equip directiu

Creació i manteniment d’un blog d’anglès a la web del’escola que permeti compartir el material entre els diferents membres de la comunitat educativa: mestres, famílies, monitors de menjador, ....

Curs 16/17 Especialistes anglès

Intercanvi anglès-castellà amb una escola de Melbourne

Des del curs 14/15 Mestres tutors i mestres d’anglès


28

5. PROJECTE DE NOVES TECNOLOGIES

DIAGNOSI - Des de ja fa força anys hem anat incorporant les TAC a la nostra escola, vinculant-les a les nostres maneres de pensar en l’educació dels nenes i nenes . Des de ben petits els nostres alumnes es familiaritzen amb l’ús de les noves tecnologies que s’inclouen en processos d’aprenentatge i se’n fa un ús habitual en el dia a dia a les aules, ja sigui per part dels mestres en els més petits o amb força participació per part dels alumnes quan són més grans. -Tenim una bona dotació de material informàtic a les aules i un bon suport tècnic que ens facilita l’Ampa: ordinador i canó a totes les aules, dues aules d’informàtica, ordinadors portàtils per a mig grup,...

-Com a pàgina web tenim des de l’any 2010 un model Moodle que no ens ha acabat de funcionar com a eina de comunicació. A l’equip de mestres ens ha mancat l’hàbit i l’organització per anar-lo actualitzant.

-Alguns cicles tenen creats blogs de cicle i blogs d’aula i els mantenen vius com a eina de comunicació amb les famílies i per a documentar processos de la vida d’aula. Altres cicles els tenen creats però els costa tenir-los actius. Altres cicles no els han arribat a posar en funcionament.

-Tenim ben establert el correu electrònic per comunicar-nos amb les famílies, tant a nivell d’aula com a nivell d’escola

-Des de l’AMPA hi ha molt d’interès a col·laborar amb l’escola per ajudar-nos a millorar i a créixer en aquesta competència i a ajudar-nos a impulsar projectes amb presència de les noves tecnologies.

JUSTIFICACIÓ Entenem que a les noves tecnologies de la informació canvien la manera com les persones vivim i entenem el món, per tant, el seu ús educatiu està íntimament vinculat, en l’escola actual, al sentit de l’acció educativa a les aules i a l’assoliment dels objectius curriculars. La competència digital es relaciona amb l’adquisició de diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, tot utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Per això l’entenem com una competència transversal.

L’avenç de les noves tecnologies a la nostra societat ens ha portat a l’escola a anar desenvolupant metodologies de treball que aprofitin els avantatges que aquestes aporten però que, alhora, afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives , no només però també, en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies.

Pel què fa a la pàgina web de l’escola, ens cal posar-hi fil a l’agulla amb urgència. Tota la comunitat educativa som conscients d’aquesta mancança i per aquest motiu estem treballant conjuntament amb la comissió TIC de l’AMPA per tenir a punt ben aviat un nou entorn que ens permeti enriquir la comunicació amb les famílies i amb l’exterior. Quan el tinguem dissenyat, ens caldrà formar-nos per posar-lo en funcionament el més aviat possible.

Aquest espai, entre altres coses, ens permetrà crear i homogeneïtzar els blogs de cicle i d’aula. Un cop estiguin en funcionament, aquests ens facilitaran la documentació d’alguns processos que actualment documentem en paper, no tots.


29

5.Projecte de noves tecnologies

OBJECTIUS ACTUACIONS RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ INDICADORS

CS Dissenyar una nova pàgina web d’escola

-Disseny d’un espai web -Formació al claustre per a

donar-la a conèixer

-Comissió Tic AMPA -Equip directiu -Coordinadora informàtica

Curs 14/15 La nova pàgina web

AO

Posar en funcionament els blogs d’aula i de cicle i utilitzar-los a com a mitjà per a la documentació de la vida d’aula i per a comunicar-nos amb les famílies.

-Formació i pràctica en el funcionament dels blogs -Apadrinament entre els mestres.

-Comissió TIC de l’AMPA -Claustre

Curs 15/16 En setmana grogues o dies de comissió.

Valoració de l’ús dels blogs a final de curs (enquesta)

CS

Posar en funcionament la nova pàgina web de l’escola, com a espai de presentació, d’informació i de documentació.

-Posada en funcionament de la pàgina web d’escola, fer-ne el manteniment i l’actualització.

-Equip directiu

A partir del curs 15/16

ME

Utilitzar aquest nou espai com a eina de millora de l’aprenentatge promovent actituds d’ús responsable.

Utilització dels blogs d’aula com a mitjà de comunicació entre els alumnes i amb les seves famílies. Alumnes com a usuaris dels blogs.

Mestres i alumnes de primària

A partir del curs 15/16

Ús de l’espai per part dels alumnes (qüestionari)


30

6. RELACIONS AMB LA COMUNITAT

DIAGNOSI -Pel què fa a la participació dels alumnes. Les assemblees de classes i de delegats són una tradició a la nostra escola, però ens cal revitalitzar-les, reflexionar-hi i donar-los el sentit que han de tenir en aquest moment.

-Pel què fa a la participació de les famílies, pensem que som una escola oberta i que la participació de les famílies, com hem dit anteriorment, hi és i es manifesta en formats ben diversos.

-Pel què fa a les relacions amb l’Ampa, des de sempre hem comptat amb el suport de pares i les mares de l’associació. En aquests moments tenim una Ampa dinàmica, ben organitzada i amb ganes d’implicar-se amb l’escola per col·laborar en el desenvolupament de projectes i impulsar-ne de nous.

-Les relacions amb institucions veïnes com són l’Institut Pere Calders o la Facultat de Ciències de l’Educació creiem que cal incrementar-les per tal de poder construir ponts i compartir actuacions que ens permetin créixer a tots.

JUSTIFICACIÓ En relació a la participació dels alumnes, pensem que serà primordial que ells se sentin implicats en el funcionament de l’escola i se sentin que estem construint escola conjuntament.

En el context d’aula creem moltes situacions en que els nens i les poden expressar el seu pensament sobre allò que saben, sobre allò que senten, sobre allò que desitgen,... però pensem que una organització com són les reunions de delegats, a banda d’introduir els infants en el funcionament democràtic de la societat, permet que puguin expressar i compartir en un marc més ampli, el d’escola, les seves idees i les seves opinions.

Les reunions de delegats, que ja aquest any els hem donat una especial rellevància, volem que quedin establertes com a espai on els alumnes puguin fer aportacions i observacions sobre temes de funcionament i convivència però també com un espai on puguem reflexionar sobre com aprenem, com ens relacionem, ... l’impuls d’aquestes reunions enriquirà també les assemblees d’aula i a la inversa.

De cada classe hi haurà dos delegats, que canviaran cada trimestre perquè així donem l’oportunitat a més nens i nenes de ser-ho. La idea seria, de fet, que en algun moment de la seva escolaritat tots fossin delegats alguna vegada. Ens cal veure com poden participar d’aquesta activitat els alumnes d’educació infantil.

Pel què fa a les relacions amb les famílies, considerem molt important seguir mantenint activitats tant d’acompanyament com d’aprenentatge en que els pares i les mares s’impliquen a la vida de l’escola. Pel què fa a l’AMPA, considerem molt necessari poder comptar amb la col·laboració de les diferents comissions de la junta per poder impulsar i donar continuïtat a projectes que tenen a veure des de la millora de l’espai físic de l’escola, el funcionament del menjador, o crear la pàgina web del centre.

En el cas de l’institut, tenim establertes reunions de seguiment dels alumnes que compartim, però seria interessant compartir aspectes més relacionats amb el currículum i amb enfocaments metodològics; també seria interessant trobar reptes d’intercanvi i/o col·laboració que afectin els alumnes.

Tenim un entorn d’escola privilegiat. Ho hem dit també al principi, però estar ubicats en el campus de la UAB i concretament paret a paret amb la Facultat de Ciències de l’educació, ens aporta una riquesa que ja s’ha anat posant de manifest al llarg de la nostra història, però al mirar cap al futur sentim que es fa imprescindible tenir-la molt en compte.


31

6. Relacions amb la comunitat

OBJECTIUS ACTUACIONS RESPONSABLES TEMPORALITZACI INDICADORS

CS

-Impulsar i millorar la participació dels alumnes en el debat i la presa de decisions sobre el funcionament de l’escola.

- Establiment de reunions periòdiques dels alumnes delegats.

- Realització d’assemblees de classe coordinades amb les reunions de delegats.

-Equip directiu

-Mestres tutors

1 cada mes -Registre i actes de les reunions.

-Enquesta satisfacció alumnes i claustre.

CS

-Potenciar la participació d’alumnes de cicle superior en el consell d’infants de Cerdanyola, recollir les propostes que se’n derivin o generar-ne de noves.

-Assistència d’aquests alumnes a les reunions de delegats quan sigui convenient.

-alumnes de Cicle superior

Diverses vegades al curs

-Registre de participació i de propostes impulsades.

CS

-Potenciar les relacions amb les famílies: a través de l’AMPA , del consell d’escola i de la participació directa a la vida de l’aula i de l’escola.

-Reunions amb la junta de l’AMPA i de consell d’escola.

-Obertura de l’escola en situacions diverses perquè puguin participar-ne com a espectadors o com a actors.

Equip directiu

Claustre

Algunes reunions establertes periòdicament, altres puntuals quan és necessari.

Sempre que sigui necessari

-Registre de participació de les famílies a l’aula.

-Registre de reunions amb l’Ampa, d’acords presos i d’actuacions impulsades cada curs.

-Promoure espais de trobada i treball conjunt amb les diferents comissions de l’AMPA.

-Reunions periòdiques o puntuals amb cadascuna de les comissions.

-Actuacions conjuntes de millora de l’escola

CS

- Establir relacions amb institucions properes (Pere Calders, UAB) per tal de desenvolupar projectes o actuacions conjuntes.

-Pere Calders: Manteniment de les trobades de coordinació ja establertes i impuls d’actuacions concretes on participin professors i/o alumnes.

-UAB. Manteniment de les trobades de coordinació ja establertes i desenvolupament de nous projectes i col·laboracions.

Equip directiu

-Coordinacions inici, meitat i final de curs.

-Puntualment sempre que calgui.

-Registre i actes de les reunions.


32

Una escola ha de trobar moments on es faci visible que és una comunitat, un grup de persones que treballen conjuntament per assolir uns objectius, que comparteixen una

mateixa cultura i que no tenen por d’expressar què pensen, perquè confien que la mirada dels altres, sense deixar de ser crítica, anirà a favor del projecte comú.

Jaume Cela

Tu m’aprens 2011

PROJECTE DE DIRECCIÓ 2015-2019 ESCOLA BELLATERRA ...

Documents

Transcript of PROJECTE DE DIRECCIÓ 2015-2019 ESCOLA BELLATERRA ...