Projecte de la

Mdeiterrània

Algèria

Algèria és un estat de localitzat al nord d'Àfrica. És l'estat més gran del continent i de la riba mediterrània, així com el desè estat més gran del món en termes de superfície.

Superfície: Total: 2,381,740 km2 Aigua (%): Negigible

Població:Este julio de 2012: 34.586.184

Geografía

La part septentrional d'Algèria és una gran altiplà allargat, en la qual es formen nombroses depressions, limitades pels alts vorells muntanyosos al nord i al sud. Les Muntanyes de l'Atles s'estenen al nord del país i estan formades per dues serralades

de plegament: la septentrional, anomenada Atles del Tell, i la meridional, anomenada Atles saharià. Entre ambdues queda l'altiplà o altiplà interior. Al sud de l'Atles saharià

comença el desert del Sàhara, que ocupa la major part del país i presenta un relleu molt variat, per la presència d'antigues muntanyes molt treballades per l'erosió eòlica. Des del litoral a l'interior cal distingir: les petites planes costaneres, molt reduïdes per la proximitat de les muntanyes a la Mediterrània, entre les quals destaquen la Mitidja

(Alger), la vall del baix Chéliff, i les conques d'Oran, Skikda i Annaba; el Tell; els altiplans, amb les seves depressions, cobertes en part de llacs salats; l'Atles saharià, i la

zona desèrtica. Els rius algerians conserven un cabal gairebé regular únicament en el nord muntanyós i a estiu pateixen un fort estiatge. Molts rius de l'interior no arriben a

desembocar al mar, sinó que desguassen a les depressions del terreny, on formen marjals i llacunes salobres en evaporar-se. Cap riu d'Algèria és navegable, ni tan sols

els de la zona septentrional, la secció inferior dels quals és coberta de fang. Tanmateix, s'usen per a la irrigació. El principal riu d'Algèria és el Chéliff, al nord.

Idioma i banderaLa llengua oficial és l'àrab (estàndard) i, des de 2002, és llengua nacional l'amazic.] A Algèria hi ha un total de 18 llengües, totes elles vives a l'actualitat.[6]

La bandera:

Llocs interesants per a conèixer:Algèria és un país que pot ser visitat en qualsevol època de l'any, per a gaudir de les seues platges en estiu o de les muntanyes nevades de la Cabília en hivern. Alguns dels llocs més importants per ser visitats són els deserts; aquest país en té el més gran del món.

Tradicions, constums i festesEl divendres és un dia festiu a Algèria però els comerços i l'administració funcionen el

diumenge. Excepte en els llocs turístics, evita fer fotos o demana permís abans. Si no et deixen, no insistisques més. Adapta't als usos, regles i costums habitualment en vigor en els països musulmans, sobretot respectant la vestimenta i amb una actitud que no siga provocadora. Respecta els llocs de culte. En àrab no hi ha diferència entre vosté i tu, per la qual cosa els

algerians tendixen a tutejar. No obstant això, per a referir-te a ells, respecta el tracte de vosté. Si et trobes amb una persona que coneixes o que ja has vist abans, continua sent educat. No dubtes a preguntar-li per la seua salut i per la de la seua família. Finalment, es considera de

mala educació rebutjar un got de te amb herba-sana si t'ho proposen.

GastronomiaLa gastronomia algeriana és d'una gran riquesa i diversitat. Està lligada als productes de la

terra i ofereix diferents plats segons el lloc i l'estació. La cuina algeriana és una cuina mediterrània, amb ingredients molts similars als de la Península Ibèrica. Tot i que algunes de

les preparacions siguin diferents hi ha plats comuns que són fàcils de reconeixer.

Aquest és el cuscús, un plat típic de Algèria.

INGREDIENTS DEL CUSCÚSIngredients per a fer Cuscus (per a 2 persones) :

1 got de tub (dels llargs) amb cuscus

1 got i un quart (també dels llargs) amb aigua

1 carlota gran

150 grams de xampinyons

75 grams de panses

50 grams d'ametles

25 grams de pinyons

50 grams de mantega (millor sense sal) *

1 dent d'all

1 cullera de postres amb curri

1 cullera d'oli d'oliva

1 quart d'una pastilla de caldo d'au (opcional)

LA RECEPTA

1. Omplim fins dalt un got de tub (dels allargats) amb el cuscus i després bolquem el cuscus en una font, estenent-ho per la base.

2. Ara omplim el got amb aigua i la tirem en un casset, tornem a omplir amb aigua el got, però ara només un quart, i ho tirem al mateix casset. D'esta manera tindrem un got i quart d'aigua en el casset. Posa l'aigua a calfar.

3. Agafa un altre casset d'aigua i cou una carlota pelada. Amb 20 minuts de cocció tindràs prou, així quedarà quelcom sencera i no massa blana.

4. En un got amb aigua a temperatura ambient (que no estiga freda) fica les panses perquè es rehidraten. Amb 10-15 minuts serà més que suficient.

5. Mentres l'aigua per al cuscus bull pela l'all i pica-ho fi.

6. Prepara els xampinyons, si són de llanda els escorres i llest i si són frescos els netes bé i els curtes en tires o quarts.

7. Posa en una paella a calfar una cullerada d'oli. Després afig l'all picat i quan comence a prendre color afig els xampinyons. En este punt pots, si vols, esmicolar sobre els xampinyons un quart d'una pastilla de caldo concentrat d'au. Remou tot bé i salteja durant 5 minuts si els xampinyons són de llanda o 15 minuts si són frescos.

8. Quan l'aigua del cuscus estiga bullint tira-li una culleradeta de curri. Meneja bé i tira l'aigua sobre el cuscus que està en la font. Procura que l'aigua impregne tot el cuscus. Deixa-ho reposar durant 5 minuts, s'unflarà i prendrà un bonic color daurat.

9. Passats els cinc minuts afig al cuscus la mantega en xicotetes porcions i mescla ben tot perquè es funda la mantega i impregne bé el cuscus.

10. En una paella (sense oli ni res) col·loca les ametles i els pinyons i torra-les lleugerament (2 o 3 minuts segons el foc) .

11. Pica la mitat de les ametles en tiretes i afig-les al cuscus. Reserva l'altra mitat per a decorar per damunt. Afig també els pinyons i les panses (ben escorregudes) .

12. Curta la carlota a embolic i tira-les en el cuscus junt amb els xampinyons.

13. Mescla bé i a menjar. Recorda decorar el cuscus amb les ametles que vas reservar (fixa't en la fotografia de la recepta com a suggeriment de presentació) .