PROJECTE DE ZONA D'ACTUACIÓ URGENT PER A LA PREVENCIÓ … 2... · 2019. 11. 27. · són els...
Transcript of PROJECTE DE ZONA D'ACTUACIÓ URGENT PER A LA PREVENCIÓ … 2... · 2019. 11. 27. · són els...
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
PROJECTE DE ZONA D'ACTUACIÓ URGENT PER A LA PREVENCIÓ
D'INCENDIS FORESTALS EN LA “SERRA D'ESPADÀ”.
1. INTRODUCCIÓ
El Pla de Silvicultura Preventiva d'incendis en el sistemes forestals de la Comunitat Valenciana
estableix com a un dels seus objectius, el desenvolupament d'àrees d'actuacions silvícoles
preventives en el marc de projectes d'actuació específics.
En base a aquest objectiu, es proposen dos projectes d'actuació, en els que s'ha dissenyat una
silvicultura preventiva capaç de garantir una adequada protecció de la Serra d'Espadà. Aquest
disseny s'ha realitzat mitjançant estructures linials i elements de ruptura que fraccionen els
sistemes forestals en porcions el tamany dels quals depén de la qualitat que presenten, així la
superfície queda acotada en cas de declarar-se un incendi i es facilita l'accés als recursos
d'extinció.
Es pretén també donar un nou enfoc al disseny dels elements de ruptura, substituint els
tradicionals tallafocs, on s'obria una faixa totalment absent de vegetació, per estructures
menys agressives amb el medi, i on l'eliminació de la vegetació en realitza en densitats
menors. Aquest tipus d'actuació suposa un menor impacte ambiental derivat de les actuacions
proposades.
Es proposen quatre tipus d'actuació: àrees tallafocs de nova obertura, àrees tallafocs
subjectades en vials, àrees tallafocs sobre faixa tallafocs ja existent i àrea subjectada en
discontinuïtat natural o artificial.
L'actuació en les àrees tallafocs de nova obertura consistirà en la creació d'una franja
totalment desbrossada, on es llevarà totalment la vegetació arbòria i arbustiva. Al centre
d'aquesta franja s'obrirà una banda de decapat fins el sòl mineral. L'amplària d'aquesta banda
serà d'1,5 m. La banda de desbrossada estarà totalment flanquejada pe dos franges on es
procedirà a realitzar una esbrossada selectiva fins aconseguir una fracció de cabuda coberta de
matoll del 10% i una fracció de cabuda arbrada del 10%. A aquestes franges se'ls denomina
bandes auxiliars i la seua amplària dependrà de les característiques de cada cas concret. Es
procurarà que les vores del tallafocs no siguen rectes, sinó amb irregularitats, amb el fi de
disminuir l'impacte visual d'aquestes obres.
En els trams subjectats en vial, es realitzarà la mateix actuació, excepte la banda de decapat,
S.Castro 1
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
que es substituïda pel propi camí. Quan existisca un tallafocs anterior el treball que es
realitzarà es centrarà en adaptar esta obra a les exigències actuals, coincidint l'eix de l'actuació
amb l'eix del tallafocs existent. Les actuacions dependran de l'estat i amplària del tallafocs.
En ocasions es podrà aprofitar l'existència d'elements naturals o artificials (embassaments,
cultius, rius, etc.) que consituiran per sí mateixa una barrera contra el foc. En aquestos casos
no serà necessària cap actuació.
L'esquema següent mostra l'estructura d'una àrea tallafocs completa de nova obertura. Es
divideix en la banda de decapat, banda de desbrossada total i banda auxiliar de desbrossada
selectiva.
2. CRITERIS BÀSICS DEL PROJECTE
En l'elaboració d'aquest projecte no s'ha fet distinció entre territori públic i privat. El disseny de
les actuacions s'ha realitzat en base a criteris tècnics que han determinat la ubicació de cada
element.
S'ha dissenyat una xarxa de tallafocs jerarquitzada, que consta de tres tipus d'elements:
S.Castro 2
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
– elements de 3er ordre
– elements de 2on ordre
– elements de 1er ordre
En cas de donar-se un incendi, l'estructura de tercer ordre limita l'incendi a la superfície
corresponent a la seua qualitat, que està determinada per la vegetació existent en la zona. Si
l'incendi supera aquesta superfície, quedaria acotat per l'estructura de segon ordre i en el
pitjor dels casos, l'estructura de primer ordre garantitza la limitació de l'incendi.
L'amplària dels elements de ruptura varia en funció de les necessitats de cada cas ( estan
determinades pel tipus i quantitat de combustible existent, entre altres factors d'importància),
i l'orientació de cada tram s'ajusta a la direcció dels vents dominants, pendents i a altres
característiques del terreny.
Mitjançant el disseny de la xarxa de tallafocs es pretén compartimentar l'espai forestal, es
formen polígons tancats amb el elements de ruptura jerarquitzats, per això s'ha tractat
d'aprofitar l'existència de discontinuïtats al terreny, naturals o artificials.
Donades les característiques de la zona, existeixen trams subjectes a consideracions especials
derivades de les interpretacions del Pla de Recursos Naturals de la Serra d'Espadà. Les
actuacions proposades en el present pla de silvicultura preventiva s'atenen a les disposicions
del PORN.
Es tracta de zones de surera. Esta espècia ha adquirit en la zona una gran relevància donat
que l'extracció del suro constitueix un aprofitament molt arrelat en la població, i per aquest
motiu en aquells trams en els que la surera forma part de la vegetació arbòria, les actuacions
aniran encaminades a la conservació d'aquesta espècie. En aquests trams les actuacions que
es realitzaran seran diferents de la resta. Es farà distinció entre zones en les que l'única
espècie arbòria és la surera i zones en les que apareix amb altres espècies, generalment pins:
• En els trams on l'única espècie arbòria és la surera, la banda de esbrossada total es
realitzarà de forma que quede una fracció de cabuda coberta de vegetació arbòria del
2%. En les bandes auxiliars, es realitzaran clares menys intenses, la fracció de cabuda
coberta es deixarà en 40%.
• En els trams on la surera apareix acompanyada per altres espècies, generalment pins,
els criteris d'obertura de les bandes seran els mateixos, clares sobre els pins, reservant
en la mesura del que es puga les sureres.
Les actuacions proposades serviran com a defensa de l'ecosistema forestal de la Serra
S.Castro 3
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
d'Espadà, d'alt valor ecològic, però també de les zones habitades en aquesta àrea.
– Manteniment de les àrees tallafocs
El manteniment de les àrees tallafocs es realitzarà per diversos sistemes:
– pastoreig controlat
– ús recreatiu
– conreus compatibles
– aprofitament tofoner
– horts de llavors
3. ZONA D'ACTUACIÓ
Les actuacions es troben ubicades en un total de 32 termes municipals: Fuentes de Ayódar,
Torralba del Pinar, Higueras, Ayódar, Pavías, Villamalur, Suera, Matet, Tales, Gaibiel, Algimia
de Almonacid, Vall de Almonacid, Alcudia de Veo, Aín, Castellnovo, Almedíjar, Azuébar, Cirat,
Caudiel, Montán, Navajas, Segorbe, Alfondeguilla, Artana, Betxí, Chóvar, Eslida, La Vall d'Uixó,
Nules, Onda, Soneja i La Vilavella.
S.Castro 4
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
4. METODOLOGIA D'ACTUACIÓ
Deurà aprovar-se i publicar-se un Decret on apareixeran detallats els tipus de convenis que es
deuran realitzar amb els distints titulars i propietaris, prèvia l'execució de les actuacions. Una
vegada aprovat el decret es procedirà a firmar els convenis amb els propietaris.
S.Castro 5
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
• PROCEDIMENT PER A L'APROVACIÓ DEL DECRET
En primer lloc, després d'haver informat als respectius ajuntaments s'elaborarà un esborrany
del Decret.
Una vegada elaborat, es procedirà a informar públicament els propietaris afectats sobre les
característiques, objectius, àmbit d'actuació i procediment del projecte.
Es recolliran les al·legacions que es presenten per part dels afectats i després d'estudiar-les
detingudament s'aprovarà el Decret.
• PROCÉS DE SIGNATURA DE CONVENIS
El primer pas serà contactar amb els propietaris, desprès s'estudiarà cada cas particular i es
realitzarà una valoració de les primes.
A continuació es procedirà a la signatura de convenis, després es realitzarà el pagament de les
primes convingudes.
Finalment es disposarà dels terrenys per a l'execució i manteniment de les actuacions segons
allò estipulat al conveni.
5. INVERSIONS I SUBVENCIONS
La Direcció General de Recursos Forestals de la Conselleria de Medi Ambient destinà en el
període 1995-2001 un total de 972,46 milions de pessetes en la Zona d'Actuació.
Per altra banda, la Direcció de Gestió i Planificació del Medi en l'àmbit del Parc invertí en el
període 1999-2000 163,66 milions de pessetes.
La inversió prevista per a aquest projecte és d'1.447.624,28 euros.
S.Castro 6
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
RESUM DELS PROJECTES DE SILVICULTURA PREVENTIVA EN LA SERRA
D'ESPADÀ (PROJECTES Nº 17 I Nº 18)
1. INTRODUCCIÓ
El Pla de Silvicultura Preventiva d'incendis en el sistemes forestals de la Comunitat Valenciana
estableix com a un dels seus objectius, el desenvolupament d'àrees d'actuacions silvícoles
preventives en el marc de projectes d'actuació específics.
En base a aquest objectiu, es proposen dos projectes d'actuació, en els que s'ha dissenyat una
silvicultura preventiva capaç de garantir una adequada protecció de la Serr d'Espadà. Aquest
disseny s'ha realitzat mitjançant estructures linials i elements de ruptura que fraccionen els
sistemes forestals en porcions el tamany dels quals depén de la qualitat que presenten, així la
superfície queda acotada en cas de declarar-se un incendi i es facilita l'accés als recursos
d'extinció.
Es pretén també donar un nou enfoc al disseny dels elements de ruptura, substituint els
tradicionals tallafocs, on s'obria una faixa totalment absent de vegetació, per estructures
menys agressives amb el medi, i on l'eliminació de la vegetació en realitza en densitats
menors. Aquest tipus d'actuació suposa un menor impacte ambiental derivat de les actuacions
proposades.
2. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
Les actuacions es troben ubicades en un total de 32 termes municipals: Fuentes de Ayódar,
Torralba del Pinar, Higueras, Ayódar, Pavías, Villamalur, Suera, Matet, Tales, Gaibiel, Algimia
de Almonacid, Vall de Almonacid, Alcudia de Veo, Aín, Castellnovo, Almedíjar, Azuébar, Cirat,
Caudiel, Montán, Navajas, Segorbe, Alfondeguilla, Artana, Betxí, Chóvar, Eslida, La Vall d'Uixó,
Nules, Onda, Soneja i La Vilavella.
La seua superfície es localitza en les fulles del Servei Geogràfic de l'Exèrcit, escala 1:50.000,
nº 640, 615 i 668.
S.Castro 7
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
3. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA
La zona objecte d'estudi presenta formacions vegetals molt variades donat la gran variació
d'altitud que es dòna en la zona, on es passa de 400 metres fins a zones on s'arriba als 1.101
metres.
Els sistemes forestals estan formats per pinars de pi blanc (Pinus halepensis), pi rodeno (Pinus
pinaster) i surera (Quercus suber). El sotobosc està composat principalment per una vegetació
arbustiva de romer (Rosmarinus officinalis), argilaga (Ulex parviflorus), boja (Cistus albidus),
matissa o llentiscle (Pistacia lentiscus), coscoll (Quercus coccifera) i carrasca (Quercus ilex).
També trobem com a bosc d'arrel algunes zones de savinar composades per ginebre (Juniperus
oxycedrus) i coscolls (Quercus coccifera).
La zona està ocupada principalment per forests de propietat privada. Les forests d'U.P afectats
són els catalogats amb els nº 4,5,7,8,48,49,50,51,52,53,57,58,67,68,69,70 i 83.
L'àrea protegida ocupa una superfície total de 32.909 ha i s'ubica en les zones meteorològiques
nº2 i nº7 del PREVIFOC.
4. METODOLOGIA
Per a fraccionar el territori es dissenyaran una sèrie d'estructures linials denomenades
“elements de ruptura”. Cadascun d'aquestos elements protegirà una zona determinda del
territori considerat, en funció de l'extensió i qualitat. Seran elements de primer, segon i tercer
ordre.
4.1 FRACCIONAMENT DEL TERRITORI
S'han establert una sèrie de qualitats per als sistemes forestals basades en la fracció de
cabuda coberta de cada zona. La superfície que deu protegir cada element se calcularà en
funció d'aquestes qualitats.
La informació necessària ha estat obtinguda a partir d'un mapa de vegetació facilitat per la
Conselleria de Medi Ambient, a partir del qual s'han establert les classe de qualitat de major a
menor. Les masses forestals amb un FCC>75% de qualitat 2 i així successivament en
disminució fins als matolls, als que se'ls ha assignat una qualitat 5.
S.Castro 8
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
Aquelles zones que han estat cremades, s'han valorat d'acord amb la vegetació original que
existira en la zona. La qualitat 1 s'ha reservat per a tots els sistemes forestals inclosos en
qualsevol espai natural protegit o en vies de protecció.
La següent taula recull les cinc qualitats establertes amb els tipus de vegetació que comprén
cadascuna d'elles.
QUALITAT VEGETACIÓ
1 M1, M2, M3, M0, M00,1, 2, 3a, 3b, 3c, 3d, 3Fa, 3Fb, 3Fd, incloses dins de qualsevol espai natural protegit
2 3b, 3c, 3d, 3Fb, 3Fc, 3Fd
3 1,2 i cremades per primera vegada les del grup de qualitat 2
4 3a, 3Fa, i cremades per primera vegada el codi 2
5 N1, M2, M3, M0, M00 cremades més d'una vegada els codis 3b, 3c, 3d, 3Fb, 3Fc, 3Fd i una vegada els 3a i 3Fa
Els codis de vegetació i les seues descripcions són les següents:
CODI DESCRIPCIÓ
M1 Matoll amb FCC<30%
M2 Matoll amb FCC>30%
M3 Zona incendiada període 1989-1992
M0 Zona incendiada any 1993
M00 Zona incendiada any 1994
1 Repoblacions amb altura < 2m
2 Repoblacions amb altura >2m
3a Coníferes amb FCC <25%
3b Coníferes 25%<FCC<50%
3c Coníferes 50%<FCC<75%
3d Coníferes FCC >75%
3Fa Frondoses amb FCC<25%
3Fb Frondoses 25%<FCC<50%
3Fc Frondoses 50%<FCC<75%
3Fd Frondoses FCC>75%
5 Improductiu
6 Improductiu per aigües
C Cultius
P Poblacions
T Tallafocs
S.Castro 9
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
Els mòduls de les superfícies a protegir, en funció de la qualitat són les reflectides en el quadre
següent:
QUALITAT
ESTRUCTURA 1 2 3 4 5
1º 2000 Ha 3000 Ha 4000 Ha 5000 Ha 6000 Ha
2º 500 Ha 750 Ha 1000 Ha 1250 Ha 1500 Ha
3º 100 Ha 150 Ha 200 Ha 250 Ha 300 Ha
D'aquesta manera els elements es dissenyaran de forma que en cas de donar-se un incendi,
l'estructura de tercer ordre limita l'incendi a la superfície corresponent a la seua qualitat. Si
l'incendi arriba a superar aquesta superfície, quedaria acotada per l'estructura de segon ordre i
en el pitjor dels casos, l'estructura de primer ordre garantitza la limitació de l'incendi.
4.2 UBICACIÓ DELS ELEMENTS DE RUPTURA
Una vegada establertes les superfícies que deuen englobar els elements de ruptura en funció
del seu número d'ordre i les qualitats dels sistemes forestals, s'ha procedit a ubicar l'eix dels
mateixos sobre fotografia aèria.
Quan els condicionants tècnics ho han permés s'han projectat els elements de ruptura sobre
discontinuïtats naturals o artificials ja existents (carreteres, camins o pistes forestals), el que
facilitarà les tasques d'execució de les obres i disminuirà l'impacte ambienta i visual derivat de
les actuacions. S'ha proposat també l'aprofitament i manteniment de zones agrícoles com a
zones de discontinuïtat integrant-les en la xarxa d'elements de ruptura.
Es deurà tindre especial cura en l'execució de les obres quan els elements de ruptura discurren
per zona de surera de manera que prime la conservació del mateix.
4.3 DISSENY DELS ELEMENTS DE RUPTURA
4.3.1 ASSIGNACIÓ DEL Nº D'ORDRE
En funció de la superfície que aïlla cada element, segon el que s'ha exposat a l'apartat 4.1,
s'ha assignat un número d'ordre, 1º,2º o 3º, que determinarà el seu disseny posterior.
L'amplària que deu donar-se a l'element va en relació inversa al número assignat.
S.Castro 10
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
4.3.2 DIVISIÓ DELS ELEMENTS EN TRAMS
Els elements s'han dividit en trams atenent principalment a les seues característiques relatives
a vegetació i pendent. D'aquesta manera cadascun dels trams presentarà unes característiques
de vegetació (model de combustible, fracció de cabuda coberta del matoll, altura del matoll,...)
i pendents homogènies.
Cadascun dels trams es dimensionarà respecte a la seua amplària de forma independent tal i
com s'explica en l'apartat següent:
4.3.3 DIMENSIONAMENT DELS ELEMENTS
Per a cadascun dels trams que compsen els elements, es calcula l'amplària que s'ha de donar a
l'àrea tallafocs, en funció del número d'ordre i del model de combustible que presenta a
ambdós costats de l'eix.
• Amplària total de l'àrea tallafocs
amplària àrea tallafocs = longitud de la flama x a x b
– Longitud de flama: el càlcul de les longituds de flama que es produirien en
cas de tindre lloc un incendi en la zona d'estudi s'han calculat amb el
programa informàtic BEHAVE.
S'ha establert com a dia més perillós de l'any el 14 d'agost i com a hora
més conflictiva, les 15:00h solars (parts d'incendis de la Direcció General de
Conservació de la Naturalesa). Considerant els paràmetres relatius a
temperatura, velocitat del vent i humitat relativa establerts en el PREVIFOC
per a les zones nº 2 i nº 7. Les longituds de flama que s'han obtingut per a
cadascun dels models de combustible es reflecteixen en els quadres
següents:
ZONA TEMPERATURA HUMITAT RELATIVA
VELOCITAT DEL VENT
2 39 ºC 15% 60 km/h
7 34 ºC 25% 60 km/h
S.Castro 11
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
MODEL LONGITUD FLAMA (m) ZONA 2
1 3,2
2 5,7
3 10,3
4 18,0
5 4,4
6 4,8
7 4,2
8 0,7
9 2,7
10 3,2
11 2,5
12 5,8
13 8,3
MODEL LONGITUD FLAMA (m) ZONA 2
1 2,4
2 4,6
3 8,5
4 16,3
5 3,8
6 4,0
7 3,8
8 0,5
9 2,2
10 2,9
11 2,0
12 4,7
13 6,9
S.Castro 12
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
CLAU DE MODELS DE COMBUSTIBLE
S.Castro 13
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
– Coeficient a: aquest coeficient multiplicat per la longitud de la flama corresponent dòna
com a resultat una primera amplària per a l'element en qüestió.
Aquests coeficients han estat calculats segons la teoria de la propagació per convecció que
afirma que desprenen la calor suficient per a cremar combustible a deu voltes la longitud
de la flama radiant (longitud de flama).
Els coeficients calculats són els següents:
ORDRE a
1 10
2 4
3 2
– Coeficient b: el seu valor és funció de les característiques de l'arbrat, el model de
combustible i la fracció de cabuda coberta, i corregeix el valor calculat anteriorment ja que
existeixen espècies, com el pi blanc, que en situacions de FCC>10% no presenta autopoda,
el que suposa una continuïtat de combustible que provoca que els càlculs realitzats no
s'ajusten a la realitat.
Valors de b:
1. Massa arbrada amb branques baixes en contacte amb el matoll:
MODEL FCC (arbrat)
b MODEL
FCC (arbrat)
b
1 <10% 1
>10% 1
7 <10% 1
>10% 2
2 <10% 1
>10% 1
8 <10% 1
>10% 1
4 <10% 1
>10% 1
9 <10% 1
>10% 1
5 <10% 1
>10% 2
11 <10% 1
>10% 1
6 <10% 1
>10% 2
12 <10% 1
>10% 1
2. Massa arbrada amb branques baixes sense contacte amb el matoll:
b= 1 per a tots els models i fcc
La següent taula recull les amplàries per a les dos zones meteorològiques 2 i 7, els models de
combustible i les dos hipòtesis de continuïtat vertical del combustible i Fcc (valors de b):
S.Castro 14
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
MODEL ZONA 2: AMPLÀRIES DELS ELEMENTS LINIALS (m)
1 er ORDRE 2 on ORDRE 3 er ORDRE
Hipòtesi a Hipòtesi b Hipòtesi a Hipòtesi b Hipòtesi a Hipòtesi b
1 32 32 13 13 6 6
2 57 57 23 23 11 11
4 180 180 72 72 36 36
5 44 88 18 35 9 18
6 48 96 19 38 10 19
7 42 84 17 34 8 17
8 7 7 3 3 1 1
MODEL ZONA 7: AMPLÀRIES DELS ELEMENTS LINIALS (m)
1 er ORDRE 2 on ORDRE 3 er ORDRE
Hipòtesi a Hipòtesi b Hipòtesi a Hipòtesi b Hipòtesi a Hipòtesi b
1 24 24 10 10 5 5
2 46 46 18 18 9 9
4 163 163 65 65 33 33
5 38 76 15 30 8 15
6 40 80 16 32 8 16
7 38 76 15 30 8 15
8 5 5 2 2 1 1
• Amplària de l'àrea desprovista de vegetació
– Banda de decapat: s'estableix una amplària fixa d'1,5 m.
– Banda d'esbrossada total:
Ample banda esbrossada total = longitud de flama (per al model 1) x a x
sen alfa- decapada
Alfa és l'angle de l'eix de l'element amb la direcció del vent dominant
(alfa > ó = 45º)
S.Castro 15
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
ZONA ORDRE AMPLE (m) BANDA ESBROSSADA TOTAL
2 1 32
2 13
3 6
7 1 24
2 10
3 5
• Amplària de l'àrea amb vegetació arbòria
– Bandes auxiliar: l'ample total de la banda auxiliar serà obtingut de restar els amples
de la banda d'esbrossada total i de decapat del total de l'àrea tallafocs.
D'aquest ample obtingut, 2/3 es situaran al costat de l'eix de l'element més exposat
al vent dominant, mentre que 1/3 donarà al costat contrari.
D'aquesta manera les amplàries de les bandes seran:
* Flanc de l'element més exposat a ponent:
Ample banda auxiliar = (amplària àrea tallafocs – Ample banda decapat – Ample
banda esbrossada total) x 2/3
* Flanc de l'element menys exposat al ponent:
Ample banda auxiliar = (amplària àrea tallafocs – Ample banda decapat – ample
banda esbrossada total) x 1/3
4.4 TIPOLOGIA DE LES ACTUACIONS
Es proposen quatre tipus d'actuació: àrees tallafocs de nova obertura, àrees tallafocs
subjectades en vials, àrees tallafocs sobre faixa tallafocs ja existent i àrea subjectada en
discontinuïtat natural o artificial.
L'actuació en les àrees tallafocs de nova obertura consistirà en la creació d'una franja
totalment desbrossada, on es llevarà totalment la vegetació arbòria i arbustiva. Al centre
d'aquesta franja s'obrirà una banda de decapat fins el sòl mineral. L'amplària d'aquesta banda
serà d'1,5 m. La banda de desbrossada estarà totalment flanquejada pe dos franges on es
S.Castro 16
Pla local de defensa contra incendis Annex 2: Projecte Silvicultura Preventiva
procedirà a realitzar una esbrossada selectiva fins aconseguir una fracció de cabuda coberta de
matoll del 10% i una fracció de cabuda arbrada del 10%. A aquestes franges se'ls denomina
bandes auxiliars i la seua amplària dependrà de les característiques de cada cas concret. Es
procurarà que les vores del tallafocs no siguen rectes, sino amb irregularitats, amb el fi de
disminuir l'impacte visual d'aquestes obres.
En els trams subjectats en vial, es realitzarà la mateix actuació, excepte la banda de decapat,
que es substituïda pel propi camí. Quan existisca un tallafocs anterior el treball que es
realitzarà es centrarà en adaptar esta obra a les exigències actuals, coincidint l'eix de l'actuació
amb l'eix del tallafocs existent. Les actuacions dependran de l'estat i amplària del tallafocs.
En ocasions es podrà aprofitar l'existència d'elements naturals o artificials (embassaments,
cultius, rius, etc.) que constituiran per sí mateixa una barrera contra el foc. En aquests casos
no serà necessària cap actuació.
Donades les característiques de la zona, existeixen trams subjectes a consideracions especials
derivades de les interpretacions del Pla de Recursos Naturals de la Serra d'Espadà. Les
actuacions proposades en el present pla de silvicultura preventiva s'atenen a les disposicions
del PORN.
S.Castro 17