QUINA IMPORTÀNCIA

TÉ EL MOMENT DE

CANVI DE BOLQUERS?

Marta Cabrera Vega

Sònia Cardona Ferrer

Nieves Tobaruela Mendoza

Estratègies d’Intervenció Educativa II (22010)

Antònia Ribas Moranta

3er de GEDI (seu Eivissa)

17/01/12

2

ÍNDEX

Pàg.

1. El canvi de bolquers com a moment especial:.................................... 3

2. Lóczy, un model a seguir:..................................................................... 5

3. Observant un cas pràctic:..................................................................... 7

4. Diari d’elaboració del projecte:........................................................... 9

5. Annexos:............................................................................................... 23

3

1. EL CANVI DE BOLQUERS COM A MOMENT

ESPECIAL

En aquest treball hem decidit abordar una temàtica molt destacada pels infants, la qual

forma part de la seva quotidianitat i resulta tan necessària per proporcionar-li un

benestar, com podrien ser els àpats o la son. En aquest cas, hem elegit el tema del canvi

de bolquers. Degut a la importància que aquesta adopta hem decidit aprofundir en la

manera de com hem de realitzar aquesta activitat i els aspectes i accions que hem

d’evitar, marcant la seva importància i els missatges que es poden transmetre a través

d’un canvi de bolquers.

El canvi de bolquers forma part de les estones de cura i resulta indispensable que l’adult

sigui sensible, delicat i atent en el contacte amb el nadó, degut a la seva rellevància.

Aquest fet és de gran importància, ja que els estímuls tàctils i la manera en la que es

proporcionen, juguen un paper destacat en la vida del nen. En primer lloc, cal destacar

que, abans de realitzar qualsevol tasca en la que el nen es vegi implicat, se li ha

d’explicar què li faran i la manera com s’ho faran. L’adult s’ha d’esforçar en

comprendre el que vol expressar l’infant, els seus desitjos, les seves ànsies, els seus

neguits, ja que només d’aquesta manera, oferirem la possibilitat al nen de que pugui

intervenir. A més a més, l’adult a de dedicar-li un temps especial al nen, un temps

només per a ell, i respectar el ritme de l’infant.

Però, la realitat és que molt sovint, no es té cura d’aquests aspectes i es produeixen tota

una sèrie de moviments bruscos i amb poca cura per part de l’adult, arribant a ser un

contacte ofensiu i frustrador, angoixant, provocant una desconfiança cap a l’adult per

part de l’infant. El nadó des que és ben petit expressa tot allò que sent quan l’adult

l’agafa, el mou o el neteja i n’és conscient de l’estat d’ànim de l’adult. L’adult hauria de

fer moviments tendres i agradables, per tal de fer-li sentir bé i que l’infant es senti

relaxat de manera que es puguin establir uns vincles i una estreta i rica relació amb el

cuidador, amb qui es sentirà segur.

4

Hi ha tota una sèrie de situacions que poden provocar malestar en l’infant encara que en

alguns casos els moviments de l’adult hagin estat fets amb cura. Un exemple d’aquests

seria quan la figura de referència li gira el cap o el mou a partir de la posició espontània,

sense esperar a que relaxi els músculs o quan es toca de manera brusca o inesperada

alguna part del cos del nen. Un altre fet que pot incomodar al nadó és, sobretot als

primers mesos de vida, subjectar-li el cap evitant així que aquest es bellugui. Si es dóna

amb freqüència aquest contacte adult-nadó incòmode i angoixant pel nen, aquest

assimilarà aquest moment com a font de disgust. Una de les causes d’aquestes

moviments bruscos i desagradables pels nens poden ser causades per les accions mal

realitzades i la rutina que suposen aquestes per la figura adulta.

Per tant, degut a la importància de la comoditat de l’infant en aquest moment, cal evitar

aquest mal hàbit adquirit per alguns professionals de les escoletes. Hem de tractar de

sensibilitzar els adults que tenen cura dels infants per tal que no arribin a adquirir

aquestes males costums o si ja les tenen, tractar que deixin aquestes enrere. L’eina per

aconseguir aquestes dues fites tan importants, bàsicament són les de conscienciar i les

de sensibilitzar als professionals de l’educació i la cura dels infants.

D’aquesta manera, és molt important també cuidar l’ambient. En el moment del canvi,

ha de regnar un clima tranquil, acollidor, amb una bona temperatura (ha d’estar molt

cuidada i regulada sobretot a l’hivern), per tal que l’infant es senti còmode, pugui

relaxar-se i establir bones relacions amb el seu cuidador.

Així doncs, cal destacar que aquest moment és especial no només pel fet de canviar els

bolquers al nen perquè se l’ha de canviar, perquè està brut, sinó perquè és un moment

íntim entre l’infant i l’adult; és un moment de establiments de vincles on l’infant i

l’adult es troben en un intercanvi de gestos, mirades i mostres afectives on el contacte

visual i el contacte hàptic són fonamentals. I l’establiment de vincles és molt important,

tal i com destaca Bolwby en la seva teoria del vincle afectiu, ja que ajudarà al

desenvolupament de l’infant en la seva totalitat, tant a nivell cognitiu, com social, com

emocional.

5

2. LÓCZY, UN MODEL A SEGUIR

Els centres Lóczy basen el seu dia a dia i la seva pedagogia en la imatge de l’infant com

agent actiu i autònom, essent considerat com a col·laborador. En concordança amb

aquesta filosofia, es marca així la naturalesa de la relació que s’estableix entre el nen i

l’adult, abandonant aquest últim el rol d’iniciador de totes les interaccions. Aquest fet

produeix una comunicació més complexa, a través de la mirada, dels gestos, del tacte,

de la paraula.

Per tal que es produeixi un intercanvi ric, l’adult està pendent de les diferents

expressions del nadó i les respon adientment, reforçant-les i atorgant-les-hi un sentit.

Així doncs, a Lóczy, es segueixen tota una sèrie de instruccions per tal de fer l’infant

partícip d’aquest moment tan especial com és el canvi de bolquers. Aquesta actitud per

part dels docents té la finalitat de fer viure al nen aquests moments d’interacció com

font de plaer i seguretat.

En primer lloc, volem fer referència a l’actitud pacient i d’espera que presenta l’adult

cap al nen, al qual li comunica per anticipat totes les accions que realitzarà amb ell per

advertir-lo i donar-li sentit a l’activitat. D’aquesta manera, l’educadora ha d’apropar-se

al nen que serà canviat de bolquers i haurà de cridar-lo pel nom. Una vegada ho ha fet,

ha de mantenir-se a l’espera, per tal que l’infant pugui adonar-se’n i preparar-se pel

següent moviment. A continuació la mestra ha d’agafar-lo amb cura, subjectant-li bé el

cap, per tal que no es bellugui ni es copegi quan sigui ajagut damunt d’una superfície.

Aquestes accions hauran de fer-se de forma lenta i pacient, esperant la seva participació

i cooperació en tot moment, donant-li el temps necessari per a relaxar els músculs i

sentir-se confiat, respectat i esperat.

6

Durant tot aquest procés, l’adult ha d’estar ben receptiu, fixar-se detalladament en les

reaccions que manifesta el nen, per interpretar-les i permetre que aquest expressi allò

que sent (tan si és el seu acord i comoditat o pel contrari, la seva incomoditat i enuig).

Per tal de facilitar aquesta fluida comunicació, l’educadora ha de col·locar-lo suaument

damunt dels seus genolls, de manera que no interfereixi en els moviments del l’infant (si

vol observar, intercanviar uns balbotejos o tocar l’educadora) la qual adaptarà els seus

propis gestos a les necessitats i desitjos del nin.

Cal destacar que durant el canvi de bolquers s’ha de tenir molt present la importància

d’aquesta acció, la qual no és només un senzill moment de neteja, sinó que

principalment és un moment d’atenció preferent i de contacte entre dues persones,

establint així uns lligams afectius.

Amb l’objectiu d’ajudar a viure aquest moment com especial i confortable per al nen,

l’educadora haurà de mantenir un contacte visual, dedicar-se mirades d’estima, adaptar

el ritme del procés a les necessitats del nadó, realitzar gestos i carícies tendres junt amb

afectuosos intercanvis de paraules, establint entre ells una gran complicitat.

Així doncs, amb tot aquest procediment, tenint cura del detalls d’aquest, se li mostra a

l’infant en qüestió que és una persona especial en el qual hi professem una gran

confiança i del que esperem i considerem indispensable la seva cooperació i resposta.

Vídeo demostratiu

Finalment, a mode d’exemple, hem realitzat un vídeo demostratiu gravant-nos a

nosaltres mateixes en el qual hem destacat allò que considerem més important que s’ha

de tenir en compte durant el moment del canvi de bolquers, seguint la metodologia i la

filosofia que acabem de descriure. Aquesta presentació apareixerà inserida al movie

maker que presentarem durant l’exposició.

7

3. OBSERVANT UN CAS PRÀCTIC

Per tal de veure aquest moment tan especial i d’informar-nos més profundament, hem

acudit a l’escoleta pública de Can Cantó, que ha obert aquest any, i hem entrevistat a

l’educadora de 0-1anys.

A l’escoleta trobem quatre classes, amb una educadora per aula i dues de suport que van

rotant per les diferents aules segons les necessitats: de 0 a1 anys (7 infants), d’1 a 2 anys

(12 infants) i dos aules de 2 a 3 anys (de 18 infants cadascuna).

A continuació, mostrem l’entrevista que vàrem realitzar a la directora, Marta, i a

l’Anna, tutora de l’aula de 0-1anys.

- Quines passes seguiu durant el procés de canvi de bolquers? Teniu algun

mètode o procediment especial que poseu en pràctica?

En primer lloc avisem a l’infant que anem a canviar-li. Seguidament l’agafem i el

posem al canviador. Llavors, ens posem un guant a la mà executora. Segons si ha fet

pipí o caca li llevem els mitjons per tal de facilitat la neteja. Obrim el bolquer, agafem la

toallita, el netegem, posem la crema si fa falta i, agafant-li dels peus amb una mà per tal

de pujar-li el maluc, amb l’altra llevem el bolquer brut i en posem un de nou. Per saber

fins on tancar el bolquer, normalment ens fixem en el dibuix, que generalment és

simètric, i posem les tires fins el mateix lloc als dos costats (per exemple, si hi ha un

ninot amb les mans obertes, una tira aniria fins una mà i l’altra tira fins l’altra). De tota

manera, si veiem que està molt atapeït l’afluixem una mica i si veiem que l’ha quedat

molt fluix l’atapeïm. Tornem a posar-li la roba al nen, el baixem del canviador, tirem el

bolquer a la paperera (si té caca el tirem a una paperera especial per aquests bolquers

per tal que no facin olor) i finalment, desinfectem el canviador.

- Creieu que el moment de neteja i canvi de bolquers és un moment destacat en

la vida quotidiana del nen? Per què? Feu interacció?

Si. El canvi de bolquers és un moment molt important en la vida de l’infant i per aquest

motiu, nosaltres tenim una cura especial: en tot el moment del canvi l’educadora parla

amb l’infant, intercanvia mirades, gestos, carícies.

8

- Cada quant de temps canvieu ens bolquers aproximadament? En què us

baseu? Ho feu de manera diferent als petits respecte dels grans?

Normalment canviem els bolquers després dels àpats, és a dir, després del desdejuni i

del menjar, encara que si durant el dia cal canviar-lo es canvia. Als infants més grossos

els posem unes escales per donar-los més autonomia i que siguin ells qui pugin al

canviador i demanin el canvi. A més a més, els grans també llencen ells el bolquer a la

paperera corresponent.

- On els situeu per canviar-los?

Al canviador dins l’aula.

- Esteu pendents de la resta d’infants? On estan els altres infants? Com els

controleu? Si heu d’atendre un altre infant, on deixeu al que estàveu canviant?

Si, com el canviador està dins l’aula, mentre canviem l’infant podem estar pendents de

la resta d’infants. Si hi ha un infant que s’ha d’atendre ve una altra educadora, la qual

cosa podem fer gràcies a que les aules estan comunicades unes amb les altres i que hi ha

dues educadores que van rotant per totes les aules.

- Quins productes utilitzeu?

Cada infant duu de casa els seus bolquers, la toallita i la crema que els pares volen que

posem als infants. A més a més, duen també una muda de roba per si es taquen.

- Doneu consells als pares? Quins?

Sobre el canvi de bolquers normalment no en donem. Si que en donem sobre la marca

dels bolquers, de les toallites o de la crema. Al moment de llevar els bolquers, també en

donem consells per tal de seguir un procés conjunt família-escola de manera que l’infant

pugui seguir un mateix patró a ambdós contextos i facilitar-ne així aquest moment.

- Què penseu que no pot falta mai?

No pot faltar mai la interacció entre l’infant i l’educadora. És molt important el contacte

físic, el contacte visual i la parla.

9

A continuació, teniu algunes les imatges de l’escoleta de Can Cantó, la qual hem anat a

visitar, amb una breu explicació dels aspectes més destacats en cadascuna:

Aquesta imatge mostra de manera global el lloc concret on l’educadora realitza el canvi

de bolquers, el qual es troba integrat en la mateixa aula dels infants, per tal de poder

supervisar a la resta de nadons durant el canvi. Com podem veure, hi una canviador, una

pica, un lloc on dipositar els bolquers bruts, una prestatgeria amb els bolquers i

productes de cada infant, i un penjador amb la roba neta de cada infant, entre d’altres.

En aquesta imatge podem veure amb més detall la zona específica del canviador. Com

veiem, damunt de la taula hi ha un coixí molt suau, tou i confortable on l’infant es pot

sentir molt còmode i acollit.

10

En aquesta altra imatge podem visualitzar amb major detall com a la prestatgeria hi ha

diferents compartiments amb els objectes propis de cada infants, ja que els pares els

porten els seus bolquers, les cremes o pols que s’han de posar, etc.

En aquesta altra imatge, podem veure com a les aules dels infants més grans, a partir

dels 2 anys, que disposen d’unes escales de fusta amb la qual poden pujar tot sols al

canviador. Aquest fet és molt important, ja que afavoreix l’autonomia de l’infant i, a

més a més, l’ajuda a desenvolupar les habilitats motores.

11

En aquesta altra imatge, podem veure com, a banda del penjador que hi ha al costat del

canviador, prop de la porta d’entrada a l’aula hi ha un altre penjador on hi ha els

bossetes amb la roba bruta dels infants. D’aquesta manera, quan els pares entre i surten

de l’aula per portar i recollir els seus fills, poden endur-se la roba bruta per tal de rentar-

la i deixar la neta.

A més a més, quan els pares entre a l’aula, podem veure aquesta pissarra on hi apareix

el sistema de recompte que porten a terme les educadores, per tal de controlar les

defecacions i miccions que realitzen els infants, tal i com podem veure a la següent

imatge.

12

4. DIARI D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE

- Les nostres passes –

ELECCIÓ I DEFINICIÓ DEL PROJECTE

1- Argumentació i tria del tema:

L’elecció de la temàtica ha estat un procés força enriquidor i constructiu per nosaltres,

ja que vam acordar que cada membre realitzés una reflexió sobre quins aspectes

relacionats amb el Tema 2 “El dia a dia a l’escola”, de l’assignatura d’Estratègies

d’Intervenció II, ens havien suscitat un major interès i sobre els quals estaven

disposades a aprofundir. Aleshores vam pensar que podria resultar interessant fer un

estudi sobre les diferents corrents pedagògiques vistes als vídeos, amb l’objectiu de

realitzar un anàlisi en profunditat sobre les característiques més rellevants en quant al

tractament que en fan del temps, els espais, els materials, entre d’altres.

No obstant això, dies després vam pensar que possiblement era un tema bastant ampli i

extens, així vam decidir contactar amb l’Antonia per tal que ens orientés en relació al

plantejament d’una pregunta més concreta. D’aquesta manera, a la següent reunió que

vam fer de grup per tal de continuar amb el nostre projecte, de manera espontània va

sorgir el tema de les pràctiques 0-3 anys que tenim enguany. D’aquesta manera, ens va

envair tota una sèrie de dubtes i qüestions sense resposta que ens havia despertat

l’interés i la curiositat per investigar més profundament diversos temes entre els quals

va destacar més especialment “el moment del canvi de bolquers”. Així doncs, vam

acordar de manera consensuada i unànime que podríem aprofitar la oportunitat que ens

oferia aquesta pràctica per tal d’investigar sobre un tema que ens interessava molt i que

a més a més, estava molt contextualitzat degut a les pràctiques que realitzaríem de

manera imminent. D’aquesta manera, vam decidir replantejar la temàtica del nostre

projecte baix la pregunta; “Quina importància té el canvi de bolquers?”.

13

2- Coneixements previs:

En quant als coneixements previs que tenim sobre aquesta temàtica, cal destacar que en

general són bastant escassos. Pel que fa a la part més teòrica, a la carrera hem donant

alguns aspectes com per exemple la importància de moments quotidians com aquest pel

que fa a la relació entre l’adult i l’infant, i també ens han parlat de la importància del

contacte i la mirada directa amb el nadó, tal i com afirmen algunes línies pedagògiques,

entre d’altres aspectes, però sempre de manera molt general i sense aprofundir-ne gaire.

D’altra banda, pel que fa a la part més pràctica, cal destacar que degut a que

majoritàriament són les filles petites de la nostra família, i la nostra edat adulta, no hem

tingut la oportunitat ni el plaer d’estar en contacte directe amb nadons petits, amb la

qual cosa mai hem pogut observar de prop un canvi de bolquers i molt menys ser agents

actius en aquest procés.

És per tot això, que els principals dubtes que ens vam plantejar així com els aspectes en

els quals volíem aprofundir, van ser els següents:

- Quines passes s’han de seguir en un canvi de bolquers.

- Quins productes s’han d’usar.

- Quina ha de ser l’actitud de la mestra.

- Quin vigila als altres infants durant el canvi de bolquers.

- On es situa a l’infant durant el canvi.

3- Elaboració de l’índex:

Una vegada vam plantejar la pregunta que encapçalava el nostre projecte d’investigació;

“Quina importància té el canvi de bolquers?”, vam procedir a confeccionar una llista

amb aquells aspectes que consideràvem més rellevants sobre aquest tema i dels quals

volíem aprofundir-hi més. Aquests són els següents:

- Cóm es fa un canvi de bolquers.

- Cóm ha de ser l’actitud del mestre.

- Cóm ha de ser aquest moment.

14

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE

1- Recerca i recollida de la informació:

En primer lloc, per tal d’abordar el tema que ens ocupa i poder donar resposta a les

primeres qüestions plantejades, vam fer una recerca a Internet sobre el canvi de

bolquers. Així doncs, vam trobar una gran quantitat d’informació en pàgines webs molt

interessants com ara guies per a pares, consells més destacats, vídeos, blocs, revistes

infantils i d’altres documents més teòrics sobre el tema en concret.

D’aquesta manera, vam començar un procés de lectura i selecció de les diferents fonts

amb l’objectiu de focalitzar la nostra mirada en les preguntes plantejades en un primer

moment, per tal de no perdre’ns entre tanta informació de vegades poc rigorosa i fiable.

Finalment, la Bibliografia i Webgrafía que vam seleccionar i que ens va servir per

documental el nostre projecte, ha estat la següent:

http://pastodeducandos.blogspot.com/2010/05/emin-pikler-y-el-instituto-lokcy.html

Aquest és un blog d’educació anomenat “Pasto de Educandos”, en la qual hi ha una

entrada molt interessant en la que parla sobre el constructivisme aplicat al

desenvolupament de les capacitats motores segons Emmi Pikler i l’Institut Lóczy.

Aquesta, mostra un seguit de vídeos en que es posa de manifest la importància de

l’apego i les relacions interpersonals en la filosofia d’escola Pickler, així com de

moments especials en la vida quotidiana de l’infant com és el de cura i neteja personal.

http://dpto.educacion.navarra.es/formacionprofesorado/images/CAP%20Estella/Infa

ntil/Un%20buen%20cambio%20en%20el%20cambio%20de%20pa%C3%B1ales.pd

f

Aquest és un document PDF sobre un article que apareix a la revista Infància, Nº103 de

2007, escrit per l’autora Consol Cartró, Neus Pañella titulat “Un buen cambio en el

cambio de pañales”. Aquest és molt interessant, ja que aborda directament el cóm fer un

canvi de bolquers i, a més a més, segons si ens referim al grup de petits, mitjans o grans.

15

http://www.grao.com/revistas/aula-infantil/053-aplicaciones-y-experiencias-de-los-

principios-de-pikler-loczy/la-importancia-del-cambio-de-panales-a-bebes

Aquest és un enllaç a les dades tècniques d’un llibre molt interessant que hem consultat

per a l’elaboració del nostre projecte, titulat “Aula de infantil. Ámbito 0-6; la

importancia del cambio de pañales a bebés”, de l’autora M. Rosa Ferri. En ell, posa de

manifest les aplicacions i experiències dels principis pedagògics de Emmi Pickler i

Lóczy destacant la importància d’aquest moment i de l’actitud del mestre.

http://www.revistainfancia.org/manoli/actividades/Actualitzaci%F3%20cast%203-

2010.pdf

Aquest és un document PDF titulat “Grup Pickler Lóczy” de l’associació Rosa Sensat,

que parla sobre l’inici de la seva història com a institució així com la trajectòria que han

seguit. Però sobre tot, la part que més ens ha interessat, és la que fa referència als

principis teòrics d’aquesta per la manera com tracta a l’infant i l’actitud que pressuposa

ha de tenir el mestre.

http://maternidadinstintiva.activoforo.com/t10507-metodo-loczy

Aquest és un altre blog d’educació titulat “Metodo Lóczy: Maternitat instintiva. Infanti

0-3 años”, que va especialment dirigit a pares i mares que cerquen consells que

intercanvien a través de fòrums on comparteixen angoixes i conquestes. A més a més,

també fan referència als models educatius que segueixen a les seves escoletes.

concretament segueixen les principis bàsics de Lóczy. Una frase resumeix molt bé el

seu mètode d’ensenyança: “El niño es el protagonista de su vida, respétalo”.

http://www.xtec.cat/~jfernanq/elements/aigua/cadadia/rentarse/diaadia.htm

Aquest és un article molt interessant publicat a la revista Infància Nº100 realitzat per la

mestra i assessora pedagògica Montserrat Fabrés, en el que posa de manifest una

filosofia pedagògica constructivista, en la que l’infant és l’agent actiu del seu

aprenentatge amb la qual cosa hem d’afavorir la seva autonomia per tal de promoure el

seu desenvolupament integral com a individu. D’aquesta manera i seguint les passes de

l’escola Lóczy, posa de manifest la importància dels moments quotidians de la vida de

l’infant com són les rutines de neteja i de canvi de bolquers.

16

http://www.youtube.com/watch?v=AG7MUM_d32I

http://www.youtube.com/watch?v=RtnF8ok1Pq8

Per últim, aquests dos enllaços mostren dos vídeos molt interessants i aclaridors, ja que

mostra d’una manera pràctica i visual els principis bàsics de l’escola Loczy sobre el

paper i actitud de l’educadora, així com la metodologia que segueixen en quant al seu

tracte amb l’infant. Gràcies a aquests, ens podem fer una imatge molt més acurada i

fidel de l’ambient que es viuen a aquestes escoles i el bon tracte a la infància que es té.

D’altra banda, també hem realitzat una recerca d’informació oral a través d’una

observació directa sobre un canvi de bolquers a un infant de 0-1 any en l’escoleta de

Can Cantó d’Eivissa en la qual, a més a més, vam entrevistar a l’educadora Anna i la

directora del centre Marta.

*La transcripció de l’entrevista la podeu trobar al punt 3 de la pàgina 7.

2- Viabilitat i eficàcia de les accions:

Nosaltres com a grup, creiem totalment possible i viable la realització d’aquest projecte,

ja que gràcies a la recerca d’informació per mitjà de diferents fonts de difusió com ara

pàgines webs, llibres de lectura, revistes d’educació i vídeos, així com entrevistes

personals i observacions directes de casos reals, entre d’altres, podrem extreure la

informació necessària per tal d’aprofundir-hi en el nostre projecte d’estudi.

A més a més, gràcies a la col·laboració de l’escoleta nova de Can Cantó que ens ha

concedit anar a visitar-la i entrevistar a una de les educadores així com a la directora del

centre, per mitjà de la carta que acredita que som alumnes de la UIB, ens ha estat

possible observar de manera més directa un cas real sobre el tema que ens ocupa.

17

4- Presa de decisions, planificació i temporalització de la tasca:

En quant a la presa de decisions, cal destacar que possiblement gràcies a la complicitat

que hi ha entre les membres del grup degut als anys que portam realitzant treballs en

grup, ens ha resultat prou fàcil la tasca d’acordar de manera consensuada el tema sobre

el qual ha girat el nostre projecte.

D’altra banda, en quant a la planificació, és cert que hem hagut d’escurçar el temps més

del que ens hagués agradat degut a la quantitat de volum de feina de totes les

assignatures en general d’aquest semestres. Però, no obstant això, la realització d’aquest

projecte d’investigació ens han portat gairebé un més de duració entre el plantejament

del tema, la recerca i selecció de la informació, el buidatge i el processament i

maduració de la informació seleccionada, la realització de l’entrevistes a l’escoleta de

Can Cantó, l’elaboració del dossier/diari amb el desenvolupament del procés seguit i

finalment la creació d’un Movie Maker en el qual hem plasmat tot aquest procés de

recerca i investigació per tal de documentar la feina realitzada amb l’objectiu de

mostrar-lo a la resta de companys.

5- Distribució de les tasques:

En quant a la distribució de les tasques, cal destacar que les tres membres del grup hem

tractat de realitzar-ho tot al mateix nivell de volum de feina per tal de que fos equitatiu.

Per tant, tot el procés nombrat anteriorment de recerca d’informació, selecció i buidatge,

ha estat un procés compartit de vegades conjuntament de vegades individualment per tal

processar de manera profunda i significativa els nous coneixements que anàvem

adquirint.

18

DESENVOLUPAMENT DE LES ACCIONS

1- Processament de la informació:

Com a grup creiem que hem realitzat un bon processament de la informació, ja que

gràcies al prolongat temps que hem invertit en la realització d’aquest projecte

d’investigació, hem pogut processar, madurar i integrar de manera profunda i

significativa tots els conceptes i coneixements nous que anàvem adquirint.

2- Revisió i control de la planificació:

En quant a la revisió i control de la planificació, cal destacar que durant el procés

d’investigació i recerca de material, vam trobar una gran quantitat d’informació que ens

va fer reconduir el nostre projecte d’investigació per tal d’introduir les noves qüestions

que ens anaven sorgit arrel d’això. D’aquesta manera, vam haver de fer una reelaboració

de l’índex que mostrem al punt 3 d’aquest mateix apartat.

3- Revisió i/o reelaboració de l’índex:

Degut als motius descrits en l’apartat anterior, vam haver de elaborar l’index del nostre

projecte. D’aquesta manera, vam introduir els següents punts, els quals ens van incitar

curiositat i van ser motiu d’investigació. Aquest són els següents:

- Ex. de model d’escola a seguir: Loczy

- Importància de la interacció i el vincle (Bowlby).

- Filosofia pedagògica: tots els moments són educatius.

Per tant, podem dir que el guió/índex definitiu amb els punts que hem seguit en la part

teòrica de recerca d’informació per al nostre treball d’investigació, és el següent:

- Filosofia pedagògica més adequada: tots els moments són educatius.

- Cóm ha de ser l’actitud del mestre.

- Importància de la interacció i el vincle (Bowlby).

- Contacte visual.

- Contacte hàptic.

- Parlar a l’infant i anar dient el que fas i el que fa ell.

- Dedicar-li un temps.

19

- Respectar els diferents ritmes.

- Importància de l’ambient: acollidor, clima agradable.

- Ex. de model d’escola a seguir: Lóczy.

D’altra banda, cal destacar en referència a l’entrevista que vam realitzar a l’escoleta de

Can Cantó, que encara que nosaltres dúiem les nostres preguntes preparades, arrel de la

conversa que vam tenir amb la directora, ens van anant sorgint de noves que a priori no

havíem contemplat i que ens va sembla molt interessants, amb la qual cosa es va

enriquir molt l’entrevista.

Algunes d’aquestes van ser per exemple, el sistema de recompte que empraven per

anotar quantes caques i pipis havien fet cada infant per tal que s’assabentessin els seus

pares quan els vinguessin a recollir, que cada infant portava els seus propis productes de

casa amb la qual cosa l’educadora li posava a cadascun el seu, que cada infant tenia la

seva pròpia prestatgeria amb els seus productes i bolquers així com un penjador amb

dues bossetes amb roba neta al costat del canviador i un altre penjador on hi eren les

bossetes amb la roba bruta perquè se l’enduguessin els pares, que a l’aula d’infants a

partir dels 2 anys al costat del canviador tenien unes escales a les quals podien pujar tot

sols per arribar al canviador amb la qual cosa afavorien la seva autonomia, entre

d’altres.

AVALUACIÓ I PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL NOSTRE APRENENTATGE.

1- Avaluació dels continguts:

Entre els nous contingut que hem aprés de nou arrel del procés de recerca i

d’investigació dut a terme en el present treball, cal destacar els següents:

- La importància de moments quotidians del dia a dia de l’infant.

- La necessitat d’una actitud per part de l’educador d’escolta empàtica i respectuosa

amb l’infant.

- La importància del contacte visual i hàptic amb l’infant durant el moment del canvi,

així de posar paraules a tot el que fem i fa ell.

20

- El procés que s’ha de seguir en un canvi de bolquers.

- El sistema de recompte que empren a les escoletes per anotar quantes caques i pipis

ha fet cada infant per tal que s’assabentessin els seus pares quan els venen a recollir.

- Que cada infant porta els seus propis productes de casa, amb la qual cosa

l’educadora li posa a cadascun els seus.

- Que cada infant té la seva pròpia prestatgeria amb els seus productes i bolquers així

com un penjador amb dues bossetes amb roba neta al costat del canviador i un altre

penjador on hi eren les bossetes amb la roba bruta perquè se l’enduguessin els pares.

- Que a l’aula d’infants a partir dels 2 anys al costat del canviador tenien unes escales

a les quals podien pujar tot sols per arribar al canviador amb la qual cosa afavorien

la seva autonomia.

2- Avaluació del desenvolupament del projecte.

En quant al desenvolupament del projecte, cal destacar que ha estat molt positiu, ja que

gràcies a la planificació realitzada en un primer moment, hem pogut seguir un fil

conductor que ens ha ajudat a l’hora de respondre les diferents preguntes que ens

anàvem plantejat sobre la temàtica en qüestió.

3- Avaluació del producte final i conclusions.

A tall de conclusió, ens agradaria destacar que com a grup hem gaudit molt realitzat

aquest projecte d’investigació, ja hem aprés molts conceptes nous que desconeixíem

sobre el procés que es duu a terme durant el canvi de bolquers com ara quins productes

s’han de fer servir, quines passes s’han de seguir, cada quant s’ha de canviar un bolquer,

quin és el sistema de funcionament que es segueix, entre d’altres. Però també, hem

adquirit altres coneixements igualment importants de tipus actitudinals i

procedimentals, ja que no només hem aprés a caviar un bolquer, sinó que hem aprés una

actitud, una conducta i una forma de ser i tractar als infants per tal d’acollir-los i

acompanyar-los, afavorir així el seu desenvolupament integral com ésser humà.

21

En definitiva, gràcies a aquest treball de recerca, hem pogut descobrir que darrera d’una

situació tan habitual en el dia a dia dels nadons, hi ha tota una filosofia pedagògica

sobre la manera fer de l’adult. Lóczy ens mostra que qualsevol situació quotidiana del

dia a dia de l’infant por ser educativa. Per tant, l’educador ha de ser una persona

disponible, sensible, atenta i incondicional, el qual ha de crear un clima agradable, i

acollidor, però sobre tot, ha de dedicar un temps íntim entre ell i l’infant, a través

mirades còmplices i d’aprovació, d’una veu suau i tranquil·la, d’un tacte delicat i

respectuós, d’una actitud empàtica i d’escolta, i en definitiva, mostrar-li una cura i

estima maternal.

22

5. ANNEXOS

Com a material adjunt al nostre projecte d’investigació, hem realitzat una producció de

vídeo en format Movie Maker amb l’objectiu d’il·lustrar de manera visual tot el procés

de confecció d’aquest dossier. A més a més, aquesta presentació en vídeo és la que vam

mostrar durant la nostra exposició a classe davant el companys.

Aquest és l’enllaç al vídeo que podreu trobar a YouTube:

http://www.youtube.com/watch?v=6LuNvatbhbs&feature=autoplay&list=UUSnHLVo

wOBhDUraYnYgWbEw&lf=plcp&playnext=1