PROJECTE EDUCATIU EN COMMEMORACI DE LES VCTIMES DE LHOLOCAUST Curs 2016-2017

Parlament de Catalunya. Departament de Relacions Institucionals. Aula Parlament. Tel. 933 046 500 (ext. 3430). Fax 937 063 204. Parc de la Ciutadella, s/n, 08003 Barcelona. www.parlament.cat. A/e: aulaparlament@parlament.cat

Fotografies: Dnalor CC-BY-SA-3.0 AT (la porta principal a lantic camp de concentraci nazi dAuschwitz, portada); Parlament de Catalunya (acte deCommemoraci en Memria de les Vctimes de lHolocaust, pg.4); Chaosdna CC-BY-SA-3.0 (el monument als jueus assassinats dEuropa, pg. 6).

3 Projecte educatiu en commemoraci de les vctimes de lHolocaust

Un dels fets ms terribles protagonitzats per lespcie humana que han succet en la histria recent ha estat lHolocaust.1 Malauradament, els humans hem es-tat vctimes i botxins de molts genocidis, per la magnitud, la fredor i lorganit-zaci daquest acte criminal ens horroritza i no volem que ocorri mai ms una barbrie daquestes caracterstiques.

Les arrels de la Shoah2 o lHolocaust cal cercar-les en lantisemitisme present a Europa, ja des de temps medievals en forma de judeofbia religiosa i des del segle xix amb un component racista.

Al juliol del 2016 ens ha deixat, als 88 anys dedat, lescriptor estatunidenc dorigen romans Elie Wiesel, supervivent de lHolocaust i guardonat amb el Premi Nobel de la Pau lany 1986. Wiesel va consagrar la seva vida a guardar la memria de lHolocaust, perqu no es torns a repetir la barbrie: Perqu recordo, em desespero. Perqu recordo, tinc el deure de rebutjar la desespe-raci. El record, la memria daquesta tragdia, ha de servir-nos per avanar en la direcci correcta i no desviar-nos, ni individualment ni collectivament, en idees i comportaments que ens portin ineluctablement al drama de les mons-truositats creades pel mateix sser hum.

Perqu recordo, em desespero. Perqu recordo, tinc el deure de rebutjar la desesperaci.

Lrea de Serveis Educatius del Parlament de Catalunya, amb la collaboraci del Memorial Democrtic i el Departament dEnsenyament de la Generalitat, i amb la cooperaci dinvestigadors de les universitats catalanes experts en lHolocaust, vol contribuir a recordar aquests fets, perqu no es tornin a repetir en cap dels seus vessants, i a fomentar la cultura de la pau.

Els joves han de conixer el que va passar i tenir eines, a partir de leducaci i el coneixement, per no tornar a transitar pels camins de lhorror i per estar previnguts contra lantisemitisme, el racisme i qualsevol altra forma dodi al que s diferent.

Fets com la crisi dels refugiats, el tracte als immigrants de pasos extracomu-nitaris per la crisi econmica i per causes mediambientals, la discriminaci, la xenofbia, el tracte inhum que encara avui reben moltes persones darreu del mn i de prop, lanomenat Quart Mn no cal anar gaire lluny per veure i viure tractes discriminatoris de lhome contra lhome, demanen urgentment que la societat recordi i conegui de quina manera es va arribar a uns fets tan execra-bles per tal que no es repeteixin, i solucionar les situacions inhumanes que pa-teixen moltes persones.

La soluci s leducaci. Sigui quina sigui la soluci, sens dubte leducaci ns una part.

Perqu els joves estudiants coneguin per recordar, i recordin perqu no es tornin a repetir aquestes conductes, ni en el present ni en el futur, hem posat en marxa el Projecte educatiu en commemoraci de les vctimes de lHolocaust per al curs 2016-2017, que culminar amb un acte al Parlament el dia 26 de gener de 2017.

1 Ats que el terme Holocaust s objecte de debat entre els seus investigadors, i que no hi ha una opini nica sobre labast exacte de la paraula, ens hi referirem atenent-nos a la definici que en fa lHolocaust Memorial Day Trust (HMDT) del Regne Unit, que considera lHolocaust com la destrucci dels jueus a Europa i altres vctimes de la persecuci nazi. El terme destrucci inclou no noms lexterminaci fsica, sin tamb cultural i identitria.2 El terme bblic Shoah (el qual ha estat utilitzat amb el significat de destrucci des de ledat mitjana) ha esdevingut el terme hebreu estndard per referir-se a lassassinat de la poblaci jueva dEuropa ja als anys 40. El terme Holocaust fou introdut ms tard, als anys 50, tot i que es fa po-pular a partir dels anys 70 amb la srie televisiva americana del mateix nom. El seu significat literal s sacrifici de ser cremat a laltar.

Introducci

4 Projecte educatiu en commemoraci de les vctimes de lHolocaust

Amb motiu del 20 aniversari de lU.S. Memorial Museum of Holocaust, a Wa-shington, Elie Wiesel, que va viure aquest horror en carn prpia, va dir, refe-rint-se a lHolocaust i la prevenci dactes com aquest: La soluci s leduca-ci. Sigui quina sigui la soluci, sens dubte leducaci ns una part.

Shimon Peres, Premi Nobel de la Pau, que ens ha deixat al mes de setembre de 2016, va expressar el que nosaltres volem dir i fer: LHolocaust s una gran advertncia per a tots nosaltres. Mai no oblidarem els nostres germans i ger-manes. Ens hem dassegurar que no es repeteixi perqu mai no tornem als dies en qu els ssers humans es van comportar com bsties. Loblit s una amenaa, cal recordar.

LHolocaust s una gran advertncia per a tots nosaltres. Mai no oblidarem els nostres germans i germanes. Ens hem dassegurar que no es repeteixi perqu mai no tornem alsdies en qu els ssers humans es van comportar com bsties. Loblit s una amenaa, cal recordar.

Amb aquest projecte educatiu, volem assolir els objectius segents:

a) Honorar les vctimes de lHolocaust tornant-los la dignitat a travs del record perdut.

b) Proporcionar un coneixement exhaustiu del que va passar i de com va pas-sar per no caure en banalitzacions ni negacions.

c) Aconseguir que els estudiants, amb aquest coneixement, siguin crtics en qualsevol de les seves accions en lmbit personal i social, ja que hem de re-cordar que el nazisme va estar normalitzat en la societat alemanya grcies, entre altres, al dret nazi.

Per tant, en primer lloc hem de treballar per recuperar la dignitat de les vcti-mes; en segon lloc, conixer per recordar, i en tercer lloc, recordar sempre per prevenir i evitar actes com aquest en el present i en el futur. Cal lluitar contra el silenci i la desmemria.

Objectius

5 Projecte educatiu en commemoraci de les vctimes de lHolocaust

Qu volem que coneguin els alumnes dels centres que participaran en aquest projecte?

Volem que spiguen que del 1933 al 1945,3 durant el nazisme, que tingu un vessant legal i burocratitzat, la discriminaci humana es va portar fins a ll-tim extrem, amb la persecuci, la segregaci, la concentraci i lextermini de collectius i comunitats diferents de les estndards dels membres de la raa ria fidels al nazisme. Es va produir lextermini de persones dins duna orga-nitzaci burocrtica perfecta que va dur a terme les idees del nazisme, amb la collaboraci, el consentiment i el silenci de tota una societat (no noms lale-manya, sin tamb leuropea) que va fer possible aquest genocidi, que es va acabar fa noms 69 anys.

Va haver-hi, per, dos tipus de crims: el genocidi de la poblaci jueva i gitana, fonamentat en el racisme i la judeofbia, i el desig de persecuci i eliminaci daltres collectius, fomentat per idees poltiques, religioses, socials o didenti-tat sexual. La poltica dextermini fou noms pensada per al poble jueu (soluci final) i ms tard per al poble gitano. Per aix distingim entre camps de concen-traci i camps dextermini.

Negar fets histrics, especialment amb relaci a un tema tan important com lHolocaust, s simplement inacceptable. Igualment dinacceptable s que es demani eliminar qualsevol Estat o poble. Magradaria que tots els membres de la comunitat internacional respectessin aquest principi fonamental, tant en la teoria com en la prctica.

Malauradament, lodi, la discriminaci i la falta de respecte encara avui man-tenen com a grups marcats i senyalats en molts llocs del mn aquests i altres collectius, com ara els refugiats per la guerra, els immigrants que busquen una vida digna, els pobres, els que professen determinades religions, els que no pensen com nosaltres... s important fer un esfor per analitzar els fets des dels diversos punts de vista, per prendre conscincia que en unes determina-des circumstncies nosaltres mateixos podrem ser objectes de persecuci. Tota persecuci s sustentada sovint amb un discurs dodi i discriminaci; aix, lantisemitisme s una de les principals causes de la perpetraci de lHolocaust.

Hem de recordar per prevenir i educar les noves generacions com a ciutadans conscients que la lluita contra la discriminaci i la prevenci de lodi s vigent i quotidiana i, per tant, han de tenir la formaci, la conscincia i les eines neces-sries per guanyar-la.

Aquests collectius o comunitats (nou milions de persones, aproximadament) que van ser vctimes de lHolocaust formen part, malauradament, duna trista realitat que ha existit i que no podem ni oblidar ni negar.

Negar fets histrics, especialment amb relaci a un tema tan important com lHolocaust, s simplement inacceptable. Igualment dinacceptable s que es demani eliminar qualsevol Estat o poble. Magradaria que tots els membres de la comunitat internacional respectessin aquest principi fonamental, tant en la teo-ria com en la prctica. (Ban Ki-Moon, secretari general de les Nacions Unides)

La resoluci 60/7 de les Nacions Unides insta els estats membres a elaborar programes educatius que inculquin en les generacions futures els ensenyaments de lHolocaust amb la finalitat dajudar i prevenir actes de genocidi en el futur.

Amb aquest projecte educatiu es vol contribuir a aquest objectiu i donar com-pliment a aquesta resoluci.

3 Tot i que formalment el nazisme acaba al maig del 1945, en els primers anys desprs de la guerra encara trobem actes genocides per part de la poblaci c