Projecte executiu Aparcament Hortes

1. PROJECTE DEXECUCI DUN APARCAMENT A LES HORTES DE BAIX I URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT. CALDES DE MONTBUI AUTORS: RAVETLLAT-RIBAS, S.L.P. PROMOTOR: AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI DATA: JUNY 2015

2. PROJECTE DEXECUCI DUN APARCAMENT A LES HORTES DE BAIX I URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT. CALDES DE MONTBUI NDEX I. MEMRIA 1. Memria descriptiva ..............................................................................................1 2. Memria constructiva ............................................................................................4 3. Compliment del CTE i altres reglaments .............................................................. 8 4. Manifestaci del compliment dobra completa ......................................................11 5. Proposta de classificaci del contractista ............................................................. 12 6. Termini dexecuci de les obres ........................................................................... 13 7. Revisi de preus ................................................................................................... 14 8. Resum del pressupost .......................................................................................... 15 II. ANNEXES A LA MEMRIA A1. Normativa urbanstica i normativa tcnica A2. Sostenibilitat A3. Mesures de seguretat A4. Accessibilitat A5. Hidrologia, inundabilitat, drenatge i afectacions mediambiental A6. Estudi dimpacte paisatgstic A7. Estudi de mobilitat A8. Cartografia i topografia A9. Geologia i geotcnia A10. Clcul estructural A11. Annex de les installacions i serveis urbanstics A12. Documentaci requerida per les empreses subministradores A13. Programa de desenvolupament dels treballs de l'obra A14. Programa de control de qualitat A15. Justificaci de preus A16. Estudi de Seguretat i Salut A17. Expropiacions i bns i serveis afectats A18. Annex d'eficincia energtica A19. Instruccions d's i manteniment A20. Estudi de gesti de residus A21. Justificaci del compliment de la Llei 20/2009 III. PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES PARTICULARS PER A L'EXECUCI DE L'OBRA Plec de Condicions Annex al Plec de Condicions IV. PRESSUPOST Amidaments Quadre de preus nm. 1 Quadre de preus nm. 2 Pressupost Resum de pressupost ltim full (Pressupost dExecuci per Contracte. PEC) ltim full (Pressupost per al Coneixement de lAdministraci. PCA) V. DOCUMENTACI GRFICA ndex de plnols Plnols DGA Arquitectura DGE Estructura DGI Installacions

3. I. MEMRIA

4. 1 1. MEMRIA DESCRIPTIVA 1.1. Dades generals Ttol del projecte: Projecte dexecuci dun aparcament a les Hortes de Baix i urbanitzaci de la Plaa del Sindicat. Emplaament: Caldes de Montbui. 1.2. Agents del projecte Promotor: Ajuntament de Caldes de Montbui. rea de Desenvolupament Territorial Plaa de la Font del Lle, 11. 08140 Caldes de Montbui. Tel. 93 8655656 Autors del projecte: Ravetllat-Ribas, S.L.P. C.I.F. B64458912. Rambla Catalunya 11, pral 2. 08007 Barcelona. Tel. 93 2802690 Pere Joan Ravetllat i Mira, n collegiaci: 10.993/2, COAC. NIF: 38.486.443-Z. Carme Ribas i Seix, n collegiaci: 11.315/8, COAC. NIF: 37.673.535-H Redactor de lestudi topogrfic: GTC Gabinet Tcnic Caldes S.L.P. (Joan Gaspart Romanos) Carrer de Buenos Aires, 44-46. 08140 Caldes de Montbui. Tel. 938 65 06 35 Redactor de lestudi geotcnic: Inka Geoserveis S.L.P. (Flix Sacristn Solano) Tel. 667688099 2 1.3. Antecedents En data Desembre de 2014 es va entregar lexpedient Avantprojecte daparcament soterrat i espai pblic a la zona de les Hortes de Caldes de Montbui per tal de demanar una Modificaci puntual del Pla dordenaci urbanstica municipal per al canvi de classificaci urbanstica duns terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles, de Caldes de Montbui. Aquest expedient va incloure un annex corresponent a un Estudi dintegraci paisatgstica daparcament soterrat i espai pblic a la zona de les Hortes de Caldes de Montbui, que descrivia la inserci en el paisatge de lAvantprojecte daparcament soterrat. Segons lacord de la Comissi Territorial dUrbanisme de Barcelona de data 30 de mar de 2015, la Modificaci puntual del POUM va resultar aprovada definitivament i es va retirar lobligatorietat de redactar un estudi dimpacte i integraci paisatgstica que acompanys el projecte constructiu de ledifici. 1.4. Descripci del projecte La proposta dun nou aparcament soterrat a lentorn de lEsglsia de Santa Maria de Caldes, planteja qestions de diferent escala. La intervenci est emplaada en un indret que comporta una reflexi ms general sobre la Vila i, en concret, sobre la seva faana urbana en relaci a lanomenat Pla de les Hortes o Hortes de Baix. Aquesta nova faana ha de fer compatible la connexi de vianants entre el nucli urb del municipi, els nous espais urbanitzats i les mateixes hortes, situats tots a cotes diferents. En aquest sentit, la proposta vol remarcar la prpia topografia que caracteritza el lloc. La morfologia de les Hortes respon a lerosi creada al llarg del temps pel curs fluvial de la Riera de Caldes. La riera, que durant la major part de lany no porta aigua, es troba actualment uns vint metres per sota de la cota del nucli urb, de manera que en el seu contacte amb la poblaci estableix una successi de plataformes o feixes de conreu utilitzades com a horts particulars. El nou aparcament vol inserir-se en aquesta lgica de plataformes i convertir-se en una terrassa ms. Per aix es planteja una coberta enjardinada que continua, duna manera ms urbana i didctica, amb unes plantacions similars a les existents. Es pretn establir un millor recorregut de connexi entre els nous espais enjardinats i la plaa de lEsglsia, a travs de la nova Plaa del Sindicat. Es potencia el cam del Raval Canyelles, limitat pels murs de contenci de les construccions residencials, i sestableix un itinerari que discorre parallel al lmit de les hortes, enllaa amb la plaa i permet pensar en la seva futura continuaci. Laparcament disposa de dues plantes, i laccs rodat es produeix des de la cota 198,50m, en la intersecci dels carrers Sentmenat i Raval Canyelles. La ubicaci de laccs rodat en aquest punt facilita lentrada a la poblaci i no carrega de trnsit el centre i el nucli histric. El principal accs per a vianants es situa al costat de la rampa per a vehicles, donant lloc a un petit edicle al final de les noves hortes. Cadascuna de les dues plantes disposa tamb de sortides demergncia al nivell de les hortes. El funcionament de laparcament s ptim, ja que disposa dun passads central de circulaci i dues bandes destacionament en bateria, amb un total de 148 places, 5 de les quals sn adaptades per a persones amb mobilitat reduda.

5. 3 En una etapa futura es preveu lampliaci daquest aparcament cap a lrea de la Plaa del Sindicat. Laparcament que ara es projecta t en compte aquesta connexi a nivell del primer soterrani, plantejada en el projecte bsic del conjunt. Exteriorment, laparcament tindr una aparena destacable no noms a travs de la seva coberta enjardinada sin com a nova faana construda cap a les hortes. Per aix sha pensat en un tractament de murs que utilitzi la mateixa pedra que les feixes existents. Aquesta pedra es trobar emmallada dins un sistema de gabions que, a ms de proporcionar una certa transparncia cap al paisatge de les hortes, permetr la ventilaci natural de les plantes daparcament. Lobjectiu final del projecte s potenciar les hortes i la seva especial relaci amb la Vila de Caldes, preservant-les i sobretot fent comprensible el seu funcionament i el seu valor patrimonial i ecolgic. La Plaa del Sindicat, avui utilitzada com a aparcament en superfcie, es converteix en un nou espai pblic per a s dels ciutadans que compta amb unes vistes privilegiades sobre les hortes. Es contempla una urbanitzaci tova, a lespera de la construcci de lampliaci de laparcament. El tram final del carrer Marqus suavitza la seva pendent i es prolonga el recorregut del cam Raval Canyelles, a travs dunes escales que porten cap a la plaa i els darreres de lesglsia. Aquesta zona es pavimenta i es planta amb arbres, ja que no forma part de la futura excavaci. La resta de la plaa es proposa de saul, amb espais destinats a jocs per a infants i una plantaci provisional darbres dombra i jardineres a nivell de terra. Sha intentat restringir lactuaci a lmbit previst i de propietat pblica, tot i aix en dos punts concrets hi ha petites afectacions en zones fora de lmbit de projecte, que estan contemplades en aquest expedient (veure plnols dUrbanitzaci 08.4 i 08.5): - La primera correspon a laccs a laparcament soterrat des del Carrer Raval Canyelles, on per garantir un correcte accs rodat cal ampliar la calada actual i modificar la rampa que actualment connecta amb laparcament a laire lliure. - La segona modificaci t a veure amb lactual accs a les dependncies de la Rectoria, a la Plaa del Sindicat. La modificaci de les rasants dels espais exteriors provoca una petita modificaci de lactual porta daccs aix com una zona de transici per acordar les diferents pendents. 1.5. Relaci de superfcies construdes i urbanitzades Aparcament Badalot Sup. Const: 38,13 m2 Planta -1 (67 places) Sup. Const: 2.017,80 m2 Planta -2 (81 places) Sup. Const: 2.012,27 m2 TOTAL Sup. Const: 4.068,20 m2 Urbanitzaci Sup. mbit projecte: 4.672 m2 Sup. urbanitzada aprox: 4.317 m2

6. 4 2. MEMRIA CONSTRUCTIVA 2.1. Enderrocs i moviments de terres Linici de lobra requereix lenderroc dalguns murets existents en el lloc objecte de la nova intervenci. La majoria sn de pedra, feta excepci dalgun tram proper al Safareig de Santa Esperana i a la Plaa del Sindicat que s de formig. Tamb cal enderrocar dues petites construccions destinades a lexplotaci de les hortes i part duna galeria soterrada a langle oriental de la Plaa que cont cablejats elctrics. Els moviments de terres principals vnen provocats per lexcavaci que ha de contenir el nou aparcament. Donada lalada del tall provocat en el terreny, caldr produir lexcavaci en dues tongades. La primera formar una plataforma de treball a nivell de la cota superior dels murs pantalla a construir. Un cop les pantalles estiguin consolidades es procedir a lexcavaci complerta. La resta de moviments de terres vnen provocats per lanivellament de les superfcies resultants i la preparaci de lespai per a les noves caixes de paviment. En lannex A9 sadjunta lestudi geotcnic del terreny objecte del projecte. 2.2. Fonaments i estructura La nova edificaci destinada a aparcament, semisoterrada, compta amb un mur pantalla a la banda ciutat, que es suplementa sobre la biga de coronaci amb un tram de mur de formig armat convencional. La resta de lestructura s de pilars de formig sobre sabates apantallades i lloses massisses, tamb de formig. La llosa superior sha plantejat posttesada degut a les sobrecrregues derivades del gruix de terres previst per a la futura urbanitzaci. En lannex A10 es pot trobar la Memria especfica destructures, aix com la justificaci del clcul estructural. 2.3. Envolupant. Cobertes i tancaments exteriors La coberta de laparcament est preparada per rebre terres cultivables, que seran el suport del nou jard concebut com a hortes ornamentals i didctiques. La llosa posttesada es construeix amb pendent per a facilitar el drenatge de la coberta. El sobre daquesta llosa es tracta amb una emulsi de betum modificat amb polmer, tipus Prenotech, aplicada en dues capes i amb protecci antipunxonament. Aquesta primera barrera destanquitat respecte a laigua es protegeix amb una capa de morter de 3cm i una lloseta de formig de 5 cm. Sobre aquesta es disposa una segona barrera impermeable formada per dues capes de lmina bituminosa, que remunta el permetre i es refora als minvells. Sobre la coberta impermeabilitzada es disposa una lmina drenant nodular de polietil dalta densitat, tipus Enkadrain, que conduir laigua cap als punts devacuaci. Aquesta queda situada sota una capa de grava que fa de base a lestesa de saul en les rees no conreades, i sota la terra de cultiu en les zones de parterre. A banda de la coberta de laparcament, que s el suport de la nova rea enjardinada, noms existeix una petita coberta corresponent al badalot daccs a laparcament, que es planteja amb un acabat de planxa de zinc sobre tauler de formaci de pendents i rastrells de fusta. 5 Els tancaments exteriors de laparcament estan formats per murs de gabions de pedra natural emmallada, de 50cm de gruix. Les peces tenen unes dimensions de 200x100cm. La malla electrosoldada s de 4,5mm de dimetre, amb un pas de malla de 10x10cm. Es reserven unes escletxes on les gbies no somplen amb pedra, de manera que esdevenen petites obertures de ventilaci amb vistes cap a lexterior. Les parets de tancament del badalot daccs a laparcament estan formades per una fulla exterior d11cm de ma cermic tipus klnker vitrificat, i una altra fulla interior de ma calat gero de 14cm de gruix per a revestir. 2.4. Compartimentaci interior i revestiments interiors De fet, quasi no existeixen elements divisoris interiors. Els nics elements sn el nucli descala, ascensor i serveis; i la cabina de control. Exteriorment, el nucli s de ma calat tipus klnker vitrificat, mentre que les seves parets interiors sn de ma calat gero de 14cm de gruix, amb un acabat denrajolat amb gresite. Les parets del lavabo i de la cabina de control sn de totxana de 10cm, amb acabat enrajolat amb gresite al lavabo i arrebossat i pintat en la resta despais. La part de la cabina de control que dna a laparcament est formada per perfileria dacer galvanitzat, amb algunes parts opaques de planxa i altres parts envidrades. Les parets perimetrals de laparcament sn o b murs de formig o murs de gabions. Els murs de gabions no comporten cap tipus de revestiment, mentre que les parets de formig tindran un tractament de neteja, rebaix amb helicpter de les possibles deformacions i envernissat final. El paviment interior de laparcament s el mateix formig de les lloses estructurals o de la solera de la planta inferior, polit amb disc de diamant i acabat microgranellat per a rebre la pintura en les zones de les places destacionament. 2.5. Sistemes dacabats durbanitzaci Com ja sha explicat anteriorment, sobre la coberta de laparcament es configuren uns vasos impermeabilitzats i drenats per a disposar-hi terres de conreu. La resta de la superfcie t un acabat de saul, disposat sobre graves tamb drenades, o es pavimenta amb llambordins de formig de 24x16 cm i 7cm de gruix, collocats sobre una llosa de formig de 15 cm de gruix i adherits a la mateixa amb una capa de morter de 3 cm. La separaci entre les parts pavimentades i el saul, o entre el saul i les rees de conreu es fa mitjanant vorades de planxa dacer galvanitzat de 20 cm dalria i 10 mm de gruix. A la trobada amb el carrer de Sentmenat es disposa un gual de formig per a permetre laccs de vehicles. Lrea de la Plaa del Sindicat compta amb una part pavimentada per donar continutat al cam del Raval Canyelles. La resta sha previst amb saul. La part pavimentada ho s tamb amb el mateix llambord utilitzat sobre laparcament. La zona de saul est formada per una base de sorra de 10 cm i a sobre daquesta, un paviment de saul estabilitzat amb additius i lligams naturals. La divisi entre els dos nivells de la plaa es fa a travs duns graons prefabricats de formig. Els escocells per a la plantaci sn de planxa dacer galvanitzat. La separaci entre el saul

7. 6 estabilitzat i la sorra garbellada de lrea de jocs infantils es fa mitjanant una vorada de formig de cantell arrodonit. A les zones amb desnivell es situen baranes destructura dacer galvanitzat i pintat i malla dacer inoxidable, aix com passamans a tots els trams descala. 2.6. Condicionament i serveis La construcci del nou aparcament afecta algunes de les xarxes de serveis existents. Bsicament parlem de la sortida del cablejat de la estaci transformadora (ET) existent a la Plaa del Sindicat i de la xarxa de clavegueram. El projecte contempla una nova conducci per a clavegueram i la modificaci dun tram de la sortida del cablejat elctric des de la ET. Lenllumenat pblic es proposa a partir de bculs al llarg del Raval Canyelles i dun sol element tipus columna, de gran alada, a la plaa. Es reforcen punts especfics descales amb lluminries encastades a les parets. La nova xarxa devacuaci de la coberta de laparcament es condueix, a travs daquest, cap a la nova claveguera situada dintre la Squia Marqus en la zona de les hortes. No s necessari preveure ventilaci forada ja que laparcament compta amb ventilaci natural suficient. La resta dinstallacions interiors de laparcament sn les que requereix la normativa especfica i el bon funcionament del mateix. En lannex A11 es pot trobar la Memria especfica dinstallacions, amb els criteris utilitzats per al disseny i el clcul de cadascuna de les installacions de laparcament, justificant alhora el compliment de llur reglamentaci especfica. 2.7. Equipament i mobiliari urb El projecte proposa la collocaci de bancs i cadires destructura de fundici dalumini amb seient i respatller de fusta a la plaa i en algun punt de la superfcie de coberta de laparcament. A la zona dhortes didctiques shan projectat dues rees destada, cadascuna sota una prgola de cables metllics, amb dos grans bancs per seure, tamb utilitzats com a ventilaci de laparcament situat just a sota. Per a evitar lentrada de vehicles a les zones per a vianants es disposen pilones. Les papereres queden distribudes sobre la superfcie global de la urbanitzaci resultant. A la Plaa del Sindicat shan projectat dues rees de jocs infantils amb material especialitzat per a diferents edats. 2.8. Jardineria La jardineria prevista es divideix en dos grans blocs: 1. Plantaci a lestil de les hortes sobre la coberta de laparcament. A travs despcies de conreu diverses, ordenades per temtiques en funci de la seva explotaci, es recrea lambient de les hortes abocades a la riera i sorganitza un possible circuit didctic a travs de panells explicatius. 7 2. Plantaci dombra i ornamental definida per petits grups darbres, bsicament a la plaa per tamb en algun punt de la coberta de laparcament i a les feixes inferiors de les hortes, i parterres darbust de flor a la plaa. A continuaci sadjunta una Memria especfica de jardineria i reg.

8. Jardineria i Reg JARDINERIA La proposta de paisatgisme del Projecte executiu dun Aparcament a les Hortes de Baix i urbanitzaci de la Plaa del Sindicat, Caldes de Montbui, reconeix el valor cultural i paisatgstic dels horts existents i assimila aquest carcter amb plantacions despcies hortcoles en feixes, a lmbit situat a lmbit de laparcament. Aquest projecte es desenvolupa en dos mbits diferenciats amb plantacions en escocells i parterres a la Plaa del Sindicat i amb plantacions en els parterres que es situen sobre el forjat del nou aparcament. A la zona de la plaa es realitzaran plantacions darbres de forma convencional, sobre el terreny existent. Com a criteri, shan utilitzat espcies arbries caduciflies, de rpid creixement, per tal de garantir zones dombra en un cort espai de temps. Les espcies proposades son la sfora (Sophora japonica), per la zona de mirador i la morera (Morus alba Fruitless) per lespai de jocs infantils. Coincidint amb la zona de les moreres, la proposta contempla la formaci de parterres circulars amb plantaci darbustives de lespcie Nandina domestica Fire power, arbust daspecte molt canviant i i de colors verd i vermellosos, durant lany. A la zona de mirador sobrir un parterre corregut, parallel al mur, on es plantar la varietat de Rosa La Sevillana, amb flors de color vermell-taronja. Aquesta varietat presenta una mplia poca de floraci que sestn des dinicis de primavera fins a la tardor, amb poques de major o menor intensitat. A lespai pblic situat a la coberta de laparcament, es formen tres grans parterres on shi plantaran grups despcies comestibles, espcies aromtiques i medicinals, plantes destinades a lobtenci de fibres txtils, plantes que s'han emprat o s'empren per a tenyir, i tamb plantes potiques, o sigui, present a la literatura catalanes en autors com Merc Rodoreda (sobre la magrana, Punica granatum, a la Illa dels lliris vermells; Ramon Llull (estrofa del poema el Cant de Ramon Entre la vinya e el fenollar); L'Ametller florit, de Joan Maragall, entre daltres, s a dir un jard amb format Etnobotnic. Aquest jard t com a objectiu acollir les plantes amb una estreta relaci amb l'home, i pot funcionar com aparador pedaggic per als cereals, plantes hortcoles, plantes aromtiques, medicinals, plantes tintoreres, d's artesanal, etc. Al jard, les espcies vegetals constitueixen el suport d'un enfocament pedaggic atractiu de la histria, de l'evoluci de l'agricultura, els hbits, l'alimentaci, i de les creences populars. El jard etnobotnic, en general, t una vocaci sociocultural de mostrar la histria de l'home. Algunes categories d'aplicaci de l'etnobotnica sn ls teraputic hum, s alimentari hum i animal, s veterinari, lartesania, cistelleria, lobtenci de tintes, cosmtics, fibres txtils, adoberia de pells o cuirs i tamb espcies presents a la lrica popular (creences mgiques no comprovables, poemes o llocs emblemtics per la seva vegetaci) La collecci de plantes tils, dinters etnobotnic, confirma la vocaci agrcola de la vila de Caldes de Montbui, a ms li confereix un inters pedaggic que enriqueix lespai pblic. En lnies generals, aquest jard esta format per plantes arbries que estructuren lespai i que produeixen zones dombra, plantes arbustives dalades dentre 0,4m a 2 metres i espcies de plantes herbcies dalada no superior a 1,5-2 metres. Per tal de disminuir i facilitar les tasques de manteniment, es proposaran majoritriament espcies locals, properes, fcils daconseguir en els vivers de producci nacional. Es proposa la plantaci noms dun 27% despcies de cicle anual, com ara el cot (Gossypium hirsutum) amb floraci de color groga, originari de les regions tropicals i subtropicals i que s la fibra natural ms important que es produeix al mn. Imatge #1 - Planta de cot, amb flor i fruit amb la fibra de cot (Gossypium hirsutum) La vegetaci proposada marcar lalternana de lestacionalitat amb una srie de canvis associats a les estacions de lany, on saprecien els canvis de color de les fulles, flors, etc. En aquest parterres larbre de referencia s lametller, com a smbol de la mediterrnia i una des les espcies fruiteres ms importants de la regi, que produeix un dels ingredients principals dels carquinyolis, de tradici centenria a Caldes i de denominaci comarcal de producte alimentari. La proposta de jardineria en els parterres de lmbit de laparcament preveu la plantaci de un total de 42 espcies de plantes, distribudes en 9 espcies darbres, 13 espcies de plantes arbustives i

9. subarbustives, 2 espcies de plantes enfiladisses i 18 espcies herbcies de les quals noms un 27% son anuals. En total es plantaran 5.951 unitats de plantes herbcies i arbustives i 34 unitats de espcies arbries. Les plantes en aquests parterres estan distribudes des de un punt de vista antrpic, relacionat amb el seu s utilitari i la seva importncia econmica i cultural, etc. Aix, es formen tres grans nuclis formats per: - JARD DE PLANTES COMESTIBLES, on es presenten espcies dimportncia hortcola i industrial. Aquesta parterres tindran un s intensiu, amb una producci anual que podr canviar despcie segons la disponibilitat del planter d'hortalisses i del programa pedaggic que sestimi des de les activitats desenvolupades per lAjuntament. Es tindr en compte que en aquesta zona del jard, o de lhort, s convenient realitzar una rotaci anual o bianual dels conreus de forma a no repetir la mateixa plantaci i aix no esgotar els minerals i nutrients del sl, com es representa a la figura segent: Imatge #2 En aquest parterre existeixen conreus fixes, com ara la vinya i es preveu la installaci de un suport demparrat amb una estructura de filferros. Grcies a aquestes estructures, les vinyes creixen seguint un pla vertical. Les varietats de ram podrien ser les que l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries, elabora el vi de la marca Torre Marimon, a la finca situada a Caldes de Montbui: Cabernet Sauvignon, Merlot i Pinot Noir. - JARD PLANTES AROMTIQUES, MEDICINALS I LRIQUES. Aquest parterre t un carcter perenne, mediterrani, amb una imatge ms propera al jard convencional. Es proposen espcies de cicle llarg, amb capacitat de viure durant ms anys sense necessitat de renovar-les anualment. La ciclicitat daquest parterre es garanteix amb la floraci de la majoria de les espcies proposades i dels canvis que experimenten les plantes durant les estaciones de lany. - JARD DE PLANTES TEXTILS, DE TENYIR I COSMTIQUES. Una part daquest parterre, corresponent aproximadament a un 30% de les espcies dedicades a aquesta temtica, son espcies de cicle anual, com el lli i el cot. La resta son espcies son de llarga durada, perennes o caduciflies, en tot cas fcil de mantenir. La descripci de les espcies proposades es pot consultar a les taules que es presenten a continuaci.

10. PLAA DEL SINDICAT - Escocells nm. en plnol NOM COM NOM LLAT UNITATS Morera Morus alba Fruitless 8 Sfora Sophora japonica Regent 7 PLAA DEL SINDICAT -Parterres nm. en plnol NOM COM NOM LLAT DENSITAT uts./m2 UNITATS 28 Bamb sagrat Nandina domestica Fire Power 4 172 27 Roser Rosa La Sevillana 4 95 JARD DE PLANTES COMESTIBLES nm. en plnol NOM COM NOM LLAT DENSITAT uts./m2 UNITATS UTILITAT COMESTIBLE AROMTICA MEDICINAL LRICA TXTIL TENYIR COSMTICA 1 Enciam Lactuca sativa 6 159 2 Carxofa Scolymus cynara 1 22 3 Vinya Vitis vinifera 1 23 4 Blat Triticum sativum 25 556 5 Col Brassica oleracea 4 143 6 Bleda Beta vulgaris 4 150 7 Canya de sucre Saccharum officinarum 4 79 8 Remolatxa Beta vulgaris var. Conditiva 4 150 Pistatxo Pistacia vera 3 Pomera Malus domestica 2 Ametller Prunus dulcis 2

11. JARD PLANTES AROMTIQUES, MEDICINALS I LRIQUES nm. en plnol NOM COM NOM LLAT DENSITAT uts./m2 UNITATS UTILITAT COMESTIB LE AROMTI CA MEDICINA L LRICA TXTIL TENYIR COSMTI CA 9 Lavanda Lavandula angustifolia 4 154 10 Calendula Calendula officinalis 12 550 11 Farigola Thymus vulgaris 9 477 12 Mirto Myrthus communis 3 114 13 Sempreviva Helycrisum italicum 5 220 14 Roman Rosmarinus officinalis 'Prostrata' 5 200 15 Artemisa Artemisia abrotanum 5 149 16 Fenoll Foeniculum vulgare 2 77 17 Carolina Valentina glauca 2 105 18 Santolina Santolina chamaecyparissus 5 142 19 Vinca Vinca minor 9 519 26 Madreselva Lonicera caprifolium 3 Mariallusa Aloysia triphylla 3 Cirerer arbo Arbutus unedo 3 Ametller Prunus dulcis 2 Presseguer Prunus persica 3 Mangraner Punica granatum 1

12. JARD DE PLANTES TEXTILS, DE TENYIR I COSMTIQUES nm. en plnol NOM COM NOM LLAT DENSITAT uts./m2 UNITATS UTILITAT COMESTIB LE AROMTIC A MEDICINA L LRICA TXTIL TENYIR COSMTI CA 20 Herba de Sant Joan Hypericum perforatum 5 188 21 Mangraner Punica granatum 'Nana' 4 110 22 Milfulles Achillea millefolium 6 455 23 Cot Gossypium hirsutum 5 236 24 Espart Stipa tenacissima 5 205 25 Lli Linnun bienne 6 383 26 Madreselva Lonicera caprifolium 3 Ametller Prunus dulcis Kaki Diospyrus kaki Arbre de les perruques Cottinus coggygria 'Royal purple' 2 ESCOCELLS zona jard etnobotnic nm. en plnol NOM COM NOM LLAT UNITATS UTILITAT COMESTIB LE AROMTIC A MEDICINA L LRICA TXTIL TENYIR COSMTICA Noguera Juglans regia 3 Olivera Olea europaea 2 Figuera Ficus carica 2

13. Les noves plantacions shauran de realitzar sobre sls (existent) i substrats adequats (aportaci), aptes per al correcte desenvolupament de les plantes. No es plantar sobre graves, runes, zones compactades, terres contaminades, o qualsevol sl o substrat no adaptat a les plantacions. Les terres compactades shan de llaurar en tota la superfcie a realitzar les plantacions, aix com a lentorn proper (2,5 a 3 metres aprox.) del permetre dels escocells, per tal que es puguin desenvolupar les arrels. A les zones de parterres destinades a la plantaci despcies arbustives, es collocar una manta anti- herbes permeable a laigua, i sobre aquesta sestendr una capa de de mulch, amb 10 cm de gruix (escora triturada de pi), per tal de reduir les tasques de manteniment ja que evita lapareixement de males herbes. Per la plantaci de larbrat situat a la plaa del Sindicat, es realitzaran clots amb la dimensi adient i proporcionada al pa darrel, amb un mnim previst de 1,2m x 1,2m x 1,5m, i on es ficar un gruix de 25 a 30 cm de graves grantiques en el fons del clot per garantir el drenatge dels arbres. Els clots destinats a la plantaci dels arbres sobriran amb la mxima antelaci possible per tal dafavorir la meteoritzaci del terra i el seu condicionament. Com a fet singular, a lmbit del forjat, es preveu la collocaci de un sistema modular tipus Stratacell de la casa Green Blue Urban, per possibilitar la plantaci de dues oliveres i de les enfiladisses del les prgoles. Aquest sistema permet estructurar el sol, donant-li la consistncia i lestabilitat desitjades, i garanteix la correcta pavimentaci al voltant de la superfcie dels parterres, sense compactar el substrat de plantaci. Daquesta manera saconsegueix un major cubicatge dels substrats de plantaci afavorint el desenvolupament del sistema radical, i per tant el creixement de les plantes. Les estructures modulars tenen una dimensi 0,51m x 0,51m x 0,25m i es collocaran a ra de 12mduls/m2 , que sestendran al voltant de les superfcies de plantaci i per sota les superfcies pavimentades, segons saprecia en els plnols de lapartat corresponent. Els mduls tenen una capacitat de crrega de fins a 80 tones/m2 , garantint lestabilitat dels paviments front al pas de vehicles. A ms del sistema Stratacell, es proposa la collocaci de una lmina de polietil de 300 mm dample, tipus ReRoot acanalada de 30cm, en els escocells de les oliveres, per evitar que el creixement de les arrels puguin afectar les zones pavimentades. En aquests arbres tamb es preveu la installaci de un sistema daeraci amb tub dren de 6-10 cm. Les extremitats daquests tubs estaran connectades a tapes dalumini fos amb marc de 10 cm x 10cm, que es distribuiran en les superfcies pavimentades. Aquest sistema permet laeraci del sistema radical principalment a les zones amb sistema modular situat per sota del paviment. En tots els arbres plantats, sigui en escocell o parterre, es collocaran tubs perforats de drenatge per laeraci del sistema radical dels arbres, segons sespecifica en els plnols corresponents. Per garantir lestabilitat dels arbres es preveu la collocaci de un sistema dancoratge subterrani en cada arbre, mitjanant tensors que envolten i estabilitzen el pa de terra. Aquest sistema dancoratge es desenvolupa sobre la capa dimpermeabilitzaci del forjat, sense necessitat de perforar-la, garantint lestabilitat de larbre fins que el seu sistema radical es desenvolupi. En els parterres sobre la superfcie de laparcament, es garanteix el drenatge de les terres amb la collocaci de una lmina tipus ENKADRAIN, en tota la superfcie i contencions laterals. Laigua sobrant es conduir mitjanant un altre sistema de drenaje, tipus DRENOTUBE, format per un tub dren de 110mm envolat per una capa dagregat EPS, amb lmina de geotxtil i malla de polipropil. Aquest sistema de drenatge longitudinal estara connectat a la xarxa de drenatge prevista sobre la superfcie del forjat. El nivell de la terra vegetal de lescocell estar lleugerament per sota de la cota mxima de paviment per aprofitar lentrada de laigua de pluja i evitar lerosi de les terres. Tot el material vegetal sha de regar manual i obligatriament immediatament a la seva plantaci. Sha de garantir un mnim de 200 litres daigua per unitat darbre plantat. Lempresa contractista ha de garantir lendreament de tot el material vegetal plantat fins a la recepci definitiva de lobra. La propietat i la D.F. es reserven el dret de rebutjar tot i qualsevol unitat de planta malmesa, mal plantada, o amb desperfectes originats per cops i ferides, i daltres desperfectes originats durant la fase dobra i manteniment. No sautoritzaran les plantacions, principalment les espcies herbcies, arbustives i tapitzants sense tenir la xarxa de reg en funcionament. Els arbres de nova plantaci shan de protegir amb encintat i/o taulons de fusta durant les obres durbanitzaci, per tal devitar cops i ferides que puguin fer malb als troncs. Per tal de garantir el subministrament darbres amb la qualitat i dimensi adients, i considerant la dificultat que por suposar la localitzaci de determinades espcies o varietats es considera de suma importncia la realitzaci dels marcatges i de reserves de totes les unitats de plantes als vivers de producci, un cop definit i adjudicat a lempresa contractista. Lempresa adjudicatria de lexecuci de les obres tindr lobligaci de fer les visites pertinents als vivers de lespecialitat amb la propietat i/o el tcnic especialista en paisatgisme de la direcci dobra. Aquests tcnics hauran de validar i marcar els arbres proposats per lempresa adjudicatria. Les plantacions shauran defectuar durant els segents perodes: Caducifolis de clima fred (Moreres, Sfores, Kaki, etc): hivern.

14. Hortcoles: tardor/hivern Arbustives en contenidor: Tot lany amb excepci dels ms de temperatures ms extremes (gener, febrer, juliol i agost) A continuaci sadjunta la taula de freqncies, referent al programa anual de treballs del manteniment conductiu i preventiu previst per aquest projecte. TAULA DE FREQENCIES 1 ARBUSTOS I PARTERRES D'HORTCOLES I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL 1.1 Neteja DIARI 312 1.2 Poda VARIABLE 0 1.3 Retall de bardisses 1 1 1 3 1.4 Reposici de mermas 1 1 2 1.5 Plantar parterres d'hortcoles 1 1 1 3 1.6 Tractaments fitosanitaris SEGONS PROGRAMA TRACTAMENTS PREVENTIUS 0 1.7 Adobats 1 1 1.8 Escarda i rascletat 1 1 1 1 1 5 1.9 Entrecavat i rascletat 1 1 2 1.10 Aportaci de substrat plantaci 1 1 1.11 Reg VARIABLE 36 1.12 Trituraci VARIABLE 0 2 ARBRES I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL 2.1 Neteja DIARI 312 2.2 Poda VARIABLE 0 2.3 Poda de formaci d'arbres 1 1 2.4 Reposici de mermas 1 1 2.5 Encoxinament 1 1 2.6 Adobats 1 1 2.7 Escarda i rascletat 1 1 1 1 1 5 2.8 Entrecavat i rest. Escocells 1 1 1 3 2.9 Reg VARIABLE 36 2.10 Tractaments fitosanitaris SEGONS PROGRAMA TRACTAMENTS PREVENTIUS 0 2.11 Trituraci VARIABLE 0 3 XARXA DE DRENATGE I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL 3.1 Revisi i reposici 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 3.2 Neteja dels elements SEGONS NECESSITATS 0 4 INSTAL.LACI D'AIGUA I REG I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL 4.1 Neteja elements 1 1 2 4.2 Pintat d'elements 1 1 4.3 Programador 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 4.4 Aspersors i difusors 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 4.5 Xarxa de goteig 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 XARXA DE REG Aquest projecte contempla la implantaci de un nou comptador, amb cabal de 5 m/h y la installaci de un by pass mestre de 2, que es situaran en un armari de installacions. Des del bypass Mestre derivar la xarxa de reg proposada i tamb la xarxa de boques de reg, amb derivaci abans de la electrovlvula de 2. Es preveu que tots els pericons de reg, que es situen a lmbit de laparcament, estiguin connectats a la xarxa dembornals per tal devitar lacumulaci daigua en cas de fuita, i estalviar infiltracions al forjat de laparcament. Les canonades de les xarxes de boques de reg i de reg primria que alimenten els sectors, aix com tot el cablejat que connecta les electrovlvules dels by pass sectorials i el Mestre, amb el programador de reg, situat a l`armari de installacions, aniran enfundades amb tubulars corrugats de protecci amb dimetres de 90mm per el cablejat canonada secundria de 40mm, i de 110mm per les xarxa de reg primria i boques de reg. Aquests tubulars aniran sota superfcie pavimentada i hi haur un peric de registre a cada 40 metres si les canonades van sota paviment. La xarxa de reg primria es distribueix mitjanant canonada de PEAD 50 mm, distribuint laigua fins als sectors previstos. Tota la xarxa primria est prevista que funcioni amb una pressi de 10 atm. El Sectors 1, de 1.1/2 es destina al reg amb aspersors tipus ROTATOR, dels parterres situats sobre el forjat de laparcament, on es disposaran les plantes hortcoles. SECTOR N 1 model tipus difusor ROTATOR 1000 n difusors 90 8 radi difusors (m) 4,1 presi (bares) 2,75 cabal unitari difusor 90 (m3/h) 0,042 TOTAL cabal difusors 90 (m3/h) 0,336 model tipus difusor ROTATOR 1000 n difusors 180 4 radi difusors (m) 4,1 presi (bares) 2,75 cabal unitari difusor 180 (m3/h) 0,084 TOTAL cabal difusors 180 (m3/h) 0,336 model tipus difusor ROTATOR 1000 n difusors 360 1 radi difusors (m) 4,1 presi (bares) 2,75

15. cabal unitari difusor 360 (m3/h) 0,169 TOTAL cabal difusors 360 (m3/h) 0,169 model tipus difusor ROTATOR 2000 n difusors 90 4 radi difusors (m) 9,1 presi (bares) 2,75 cabal unitari difusor 90 (m3/h) 0,091 TOTAL cabal difusors 90 (m3/h) 0,364 model tipus difusor ROTATOR 3000 n difusors 180 8 radi difusors (m) 9,1 presi (bares) 2,75 cabal unitari difusor 180 (m3/h) 0,168 TOTAL cabal difusors 180 (m3/h) 1,344 TOTAL cabal del Sector 1 (m3/h) 2,549 El Sector 2 de 1, regar larbrat distribut en escocell, mitjanant anells de degoters de P.E. 17 mm tipus tech-line de color marr amb 7 degoters de 3,5 l/h inserits cada 33 cm auto-compensants a 2,5 bar, la connexi entre anells de reg es far mitjanant canonada P.E. 40 mm. SECTOR N2 N arbres 41 n de goters per anella reg 7,00 cabal/goter (m3/h) 0,0035 TOTAL cabal del Sector 2 (m3/h) 1,00 Els sectors 3, 4 i 5, de 1. regaran la resta de parterres, amb tub de reg per degoteig de P.E. 17 mm tipus tech-line de color marr amb degoters de 2,3 l/h inserits cada 33 cm autocompensants a 2,5 bar. La distncia entre tubs de degoters ser de 30 cm. En aquest sistema es disposar una vlvula antisif de , a ser possible, en el punt ms alt de la malla per evitar lentrada de bosses daire, i vlvules de rentat d distribudes al llarg dels parterres per facilitar el buidat de la canonada quan shagi acabat el reg. SECTOR N 3 superficie dels parterres P1 (m2) 81,46 superficie dels parterres P2 (m2) 74,33 superficie dels parterres P4 (m2) 116,76 TOTAL SUPERFICIE PARTERRES 272,55 distncia entre laterals (m) 0,40 metres estimats de canonada de goteig (m) 681,38 n de goters per metre lineal 2,50 TOTAL cabal del Sector 3 (m3/h) 3,92 SECTOR N 4 superficie del parterre P3 (m2) 84,00 superficie del parterre P5 (m2) 88,00 superficie del parterre P6 (m2) 146,55 TOTAL SUPERFICIE PARTERRES 318,55 distncia entre laterals (m) 0,40 metres estimats de canonada de goteig (m) 796,38 n de goters per metre lineal 2,50 TOTAL cabal del Sector 4 (m3/h) 4,58 SECTOR N 5 superficie del parterre P6 (m2) 24,21 TOTAL SUPERFICIE PARTERRES 24,21 distncia entre laterals (m) 0,4 metres estimats de canonada de goteig (m) 60,53 n de goters per metre lineal 2,50 TOTAL cabal del Sector 5 (m3/h) 0,35 Els sectors de reg estan calculats per permetre la simultanetat de reg del sistema, i futures ampliacions, en cas de necessitat. Lautomatitzaci es preveu amb programador tipus model ICC-800-SS de HUNTER, o el que els Serveis Municipals consideri ms convenient, de 8 estacions i ampliable, que es connectar a larmari elctric. Aquest programador es collocar a un nou armari que es situar al costat de larmari de lescomessa elctica. La installaci elctrica dalimentaci dels diferents sectors (pericons amb bypass sectorials i mestre) es realitzar amb cable mnega de 1000V de 4x2,5 mm/secc. i tubular de 90 mm de dimetre. Es preveu la collocaci dun sensor de pluja. Els dimetres de les canonades de PEBD que es collocaran seran: - 50 mm a la xarxa primria - 50 mm a la xarxa de Boques de Reg. - 40 mm a la xarxa secundria (parterres). - 40 mm a la xarxa secundria (goteig arbrat). - 20 mm a la xarxa secundria (reg aspersi). - 17 mm als anells de degoters (reg anelles arbrat) i reg degoters parterres.

16. 8 3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS La normativa de compliment s lesmentada a continuaci: 3.1. Seguretat estructural (SE) CTE Part I Exigncia bsiques de Seguretat Estructural, SE. CTE DB SE Document Bsic Seguretat Estructural, Bases de clcul. CTE DB SE AE Document Bsic Accions a ledificaci RD314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). 3.2. Seguretat en cas dincendi (SI) CTE Part I Exigncies bsiques en cas dincendi, SI. CTE DB SI Document Bsic Seguretat en cas dIncendi. RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tcnic de ledificaci, en matria daccessibilitat i no discriminaci a persones con discapacitat (BOE 11.03.10). CTE DB SI Document Bsic Seguretat en cas dIncendi. Reglamento de Seguridad en caso de incendios en establecimientos Industriales, RSCIEI RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Prevenci i seguretat en matria dincendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10. 3.3. Seguretat dutilitzaci i accessibilitat (SUA) Es justificar el compliment del Decret 135/1995, de 24 de mar, daprovaci del Codi daccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques. Es justificar el compliment del DB SUA de seguretat dutilitzaci i accessibilitat. El projecte preveur un mnim duna plaa daparcament adaptada per cada 33 places o fracci, tant prop com sigui possible dels accessos de vianants. CTE Part I Exigncies bsiques de Seguretat dutilitzaci i accessibilitat, SUA. CTE DB SUA Document Bsic Seguretat i dUtilitzaci i Accessibilitat SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes. SUA-2 Seguretat enfront al risc dimpacte o enganxades. SUA-3 Seguretat enfront al risc dempresonament. SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions dalta ocupaci. SUA-6 Seguretat enfront al risc dofegament SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp 9 SUA-9 Accessibilitat RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tcnic de ledificaci, en matria daccessibilitat i no discriminaci a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10). 3.4. Salubritat (HS) CTE Part I Exigncies bsiques dHabitabilitat Salubritat, HS CTE DB HS Document Bsic Salubritat HS 1 Protecci enfront de la humitat HS 2 Recollida i evacuaci de residus HS 3 Qualitat de laire interior HS 4 Subministrament daigua HS 5 Evacuaci daiges RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC: 16/7/2009). 3.5. Protecci contra el soroll (HR) Llei de protecci contra la contaminaci acstica Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002) Reglament de la Llei 16/2002 de protecci contra la contaminaci acstica Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009). En vigor des de 17.11.09 3.6. Estalvi denergia (HE) CTE Part I Exigncies bsiques destalvi denergia, HE. CTE DB HE Document Bsic Estalvi dEnergia HE- 0 Limitaci del consum energtic HE-1 Limitaci de la demanda energtica HE-2 Rendiment de les Installacions Trmiques HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaci HE-4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria HE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica RD 314/2006 (BOE 28/3/2006) i les seves modificacions. Actualitzaci DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcci derrades (BOE 08/11/2013). Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en el edificis. D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2006 (DOGC: 16/07/2009)

17. 10 En els annexes daquest projecte es concreten i justifiquen les solucions tcniques adoptades per a lassegurament del compliment de les exigncies bsiques que sestableixen en el Codi Tcnic de lEdificaci: - Annex A3 Mesures de seguretat - Annex A10 Clcul estructural - Annex A11 Annex de les installacions i serveis urbanstics 11 4. MANIFESTACI DEL COMPLIMENT DOBRA COMPLETA Segons larticle 86 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de Contracte del Sector Pblic i els articles 13 i 14 del Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995 del 13 de Juny) es manifesta que: El treball corresponent al Projecte dexecuci dun aparcament a les hortes de baix i urbanitzaci de la plaa del Sindicat a Caldes de Montbui comprn una obra completa. Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas Juny de 2015

18. 12 5. PROPOSTA DE CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA Tenint en compte el volum de lobra a dur a terme, per a la classificaci del contractista es prenen com a base les segents categories: - C2d: C edificacions; 2 estructures de formig; categoria d (entre 360.000 i 840.000) - C7c: C edificacions 7 Allaments i impermeabilitzacions; categoria c (entre 120.000 i 360.000) - K1d: K especials; 1 Fonaments especials; categoria d (entre 360.000 i 840.000) - K6c: K especials; 6 jardineria i plantacions; categoria c (entre 120.000 i 360.000) Per tant, la categoria resultant s C2d, C7c, K1d, K6c. El licitador o empresa subcontractada haur de disposar de personal amb categoria especialista en cadascuna de les rees dinstallacions. Des del punt de vista de lelectricitat, caldr que es disposi dempresa especialitzada en aparells de protecci passiva i activa contra incendis i daparells elevadors. 13 6. TERMINI DEXECUCI DE LES OBRES Lobra t una durada prevista de 15 mesos. En lAnnex A13 Programa de desenvolupament dels treballs de lobra es pot veure de manera ms detallada el desenvolupament de les tasques a realitzar aix com la seva durada estimada. Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas Juny de 2015

19. 14 7. REVISI DE PREUS Quan hagi transcorregut un any des de ladjudicaci definitiva del contracte i shagi executat, com a mnim, el 20% del seu import, el preu es revisar anualment de conformitat amb lndex de Costos del Sector de la Construcci elaborat pel Ministeri de Foment. En aquest cas, la revisi no podr superar el 85% de variaci experimentada per lndex adoptat. Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas Juny de 2015 15 8. RESUM DEL PRESSUPOST Sadjunta a continuaci el resum del pressupost on apareix el resum desglossat per captols. Hi apareixen el cost de lexecuci material de lobra (PEM), el pressupost dexecuci per contracte (PEC) i pressupost per al coneixement de ladministraci (PCA). Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas Juny de 2015

20. PROJECTE EXECUTIU DUN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE BAIX I URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI PERE JOAN RAVETLLAT. CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015 RESUM DE PRESSUPOST Pg.:23/07/15 1Data: NIVELL 3: SUBCAPITOL Import Subcapitol 01.01.01 TREBALLS PREVIS I ENDERROCS 16.351,01 Subcapitol 01.01.02 MOVIMENT DE TERRES 26.895,29 Subcapitol 01.01.03 MURS PANTALLA I FONAMENTS 331.232,08 Subcapitol 01.01.04 ESTRUCTURA 433.957,33 Subcapitol 01.01.05 PALETERIA, TANCAMENTS I DIVISRIES 73.566,21 Subcapitol 01.01.06 COBERTA, ALLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 189.453,26 Subcapitol 01.01.07 REVESTIMENTS I PAVIMENTS INTERIORS 56.348,38 Subcapitol 01.01.08 FUSTERIA I SERRALLERIA 68.025,85 Subcapitol 01.01.09 EQUIPAMENTS 1.066,15 Subcapitol 01.01.10 INSTAL.LACIONS DE CLIMATITZACI I VENTILACI 8.591,05 Subcapitol 01.01.11 INSTAL.LACIONS D'ELECTRICITAT I ENLLUMENAT 82.084,33 Subcapitol 01.01.12 INSTAL.LACIONS MECNIQUES 48.408,18 Subcapitol 01.01.13 INSTAL.LACIONS DE COMUNICACIONS I SEGURETAT 142.621,80 Subcapitol 01.01.17 INSTAL.LACI DE TRANSPORT 15.476,09 Subcapitol 01.01.19 ZONES FORA D'MBIT 12.089,02 Subcapitol 01.01.20 IMPREVISTOS 48.000,00 01.01 EDIFICACICaptol 1.554.166,03 Subcapitol 01.02.14 JARDINERIA 121.639,08 Subcapitol 01.02.15 URBANITZACIO SOBRE APARCAMENT 68.659,14 Subcapitol 01.02.16 URBANITZACIO EXTERIOR 141.939,40 Subcapitol 01.02.18 EQUIPAMENT I MOBILIARI URB 16.553,38 01.02 URBANITZACICaptol 348.791,00 1.902.957,03 NIVELL 2: CAPTOL Import Captol 01.01 EDIFICACI 1.554.166,03 Captol 01.02 URBANITZACI 348.791,00 Captol 01.CQ CONTROL DE QUALITAT 20.651,48 Captol 01.GR GESTI DE RESIDUS 113.217,78 Captol 01.SS SEGURETAT I SALUT 38.361,76 01 Pressupost EXECUTIUObra 2.075.188,05 2.075.188,05 NIVELL 1: OBRA Import Obra 01 Pressupost EXECUTIU 2.075.188,05 2.075.188,05 EUR

21. PROJECTE EXECUTIU DUN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE BAIX I URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI PERE JOAN RAVETLLAT. CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015 PRESSUPOST D'EXECUCI PER CONTRACTE 1Pag. 2.075.188,05PRESSUPOST D'EXECUCI MATERIAL................................................................................................. 269.774,4513 % DESPESES GENERALS SOBRE 2.075.188,05................................................................... 6 % BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE 2.075.188,05...................................................................... 124.511,28 Subtotal 2.469.473,78 21 % IVA SOBRE 2.469.473,78................................................................................................... 518.589,49 TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 2.988.063,27 Aquest pressupost d'execuci per contracte puja a la quantitat de: ( DOS MILIONS NOU-CENTS VUITANTA-VUIT MIL SEIXANTA-TRES EUROS AMB VINT-I-SET CNTIMS )

22. PROJECTE EXECUTIU D'UN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE BAIX I URBANITZACI DE LA PLAA DEL SINDICAT AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI PERE JOAN RAVETLLAT-CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015 PRESSUPOST D'EXECUCI PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACI PRESSUPOST D'EXECUCI MATERIAL 2.075.188,05 2.075.188,05 269.774,45 2.075.188,05 124.511,28 Subtotal 2.469.473,78 DESVIAMENT D'UN TRAM DE LES LINIES DE MT,BT I FO, Carrer Marqus 18.175,33 EXPROPIACI FINCA REF CAT.0493104DG3009G0001JL 13.309,53 EXPROPIACI FINCA REF CAT.08033A009001970000EP (incls el 5% premi afecci) 6.832,60 ESCOMESES D'ELECTRICITAT 1.344,42 813,87 403,06 127,49 ... 1.600,00 ... 1.760,00 .. 1.200,00 .. 4.325,54 .. 11.280,00 90,00 150,00 400,00 150,00 150,00 940,00 /mes Subtotal 2.529.301,20 2.529.301,20 .. 531.153,25 TOTAL PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACI 3.060.454,45 Aquest PRESSUPOST D'EXECUCI PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACI (IVA incls) puja a la quantitat de: Manteniment sistema de seguretat a central d'alarma 21% IVA SOBRE (TRES MILIONS SEIXANTA MIL QUATRE-CENTS CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB QUARANTA-CINC CNTIMS) ESCOMESA A LA XARXA PBLICA D'AIGUA DE AFS 2 PANELLS INFORMATIUS DE PLACES LLIURES ESCOMESA DE TELEFONIA ESTIMACI DEL PRESSUPOST ANUAL DE MANTENIMENT DE LES INSTAL.LACIONS DE L'APARCAMENT Neteja Manteniment aparell elevador Manteniment instal.lacions BT Manteniment software informtic de gesti de control d'accs 13% DESPESES GENERALS SOBRE 6% BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE Escomesa a la xarxa pblica per connexi quadre d'aparcament per un subministrament elctric de baixa tensi per una potncia de 24,24 kW Escomesa a la xarxa pblica per connexi quadre d'aparcament per un subministrament elctric de baixa tensi per una potncia de 10,39 kW Escomesa a la xarxa pblica per ampliaci quadre d'enllumenat pblic Q60 per una ampliaci de potncia en baixa tensi de 2,07 kW ESCOMESA A LA XARXA PBLICA D'AIGUA AF EXTINCI INCENDIS

23. II. ANNEXES A LA MEMRIA

24. A1. NORMATIVA URBANSTICA I NORMATIVA TCNICA NORMATIVA URBANSTICA Dins lmbit de projecte trobem 3 tipus de qualificaci del sl: espais lliures, vial i equipaments. En el plnol 03.1 Compliment de normativa es pot observar de manera grfica la distribuci de qualificacions dins lmbit. El present expedient contempla la urbanitzaci provisional de la Plaa del Sindicat, qualificada pel POUM com a sistema dequipaments sense s especfic (clau E). Malgrat aix, els responsables municipals han expressat que a la llarga aquesta qualificaci ser canviada per passar a ser qualificat com a espai verd. Normativa urbanstica: Els parmetres urbanstics especfics estan determinats pel Pla dordenaci urbanstica municipal i per les seves modificacions: - Modificaci puntual del Pla dordenaci urbanstica municipal, referent al subsl dels sistemes de comunicacions, espais lliure i equipaments, de Caldes de Montbui, aprovada el 16 de desembre de 2010. - Modificaci puntual del Pla dordenaci urbanstica municipal pel canvi de classificaci urbanstica duns terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles de Caldes de Montbui, aprovada el 19 de mar de 2015 (DOGC de data 18/06/2015). Daquestes sen deriva el compliment dels segents parmetres urbanstics: La utilitzaci del subsl per a s daparcament es perms. La seva profunditat mxima s de 10m, equivalents a tres plantes soterrades a partir de la coberta de ledificaci, habilitada com a espai pblic. Per sota de la profunditat mxima permesa sadmet la installaci de xarxes de serveis que siguin compatibles amb ls del sl. Els murs perimtrics de laparcament se separaran un mnim de 2 m dels edificis de lentorn. Els accessos a laparcament shan de situar de manera que es mantingui laccs rodat als sls privats amb els qu limita. Shan de mantenir les amplades de les voreres. Ocupaci del sl: Ocupables en soterrani fins a 100% de la superfcie total. Limitant a un mxim del 5% docupaci dels cossos daccs a laparcament. Condicions de laparcament: - Cada plaa de garatge en bateria tindr un espai configurat per un mnim de 2,20 x 4,50 m. Si s en filera ser de 2,00 x 5,50 m. Aquest espai estar exempt de pilars i altres elements constructius que disminueixin la seva capacitat. Sadmet un 5% de places de dimensions redudes de 2,00 x 4,00 m. - 1 vehicle cada 100 de la seva capacitat total per a vehicles que transporten passatgers minusvlids amb una amplada mnima de 3,30 m. - Lalada mnima per als aparcaments coberts s de 2,30 m. - Pendent mxim de la rampa ser del 20%. Des de laccs de la via pblica el tram inicial de 4 m amb una pendent no superior al 8%. - Laccs als aparcaments de ms de 40 places tindr una amplada mnima de 5 metres, o b nhi haur dos de 3 metres damplada cadascun. - Si la rampa daccs suposa una trajectria en corba, el rad de la corba mnim ser de 6 metres mesurats a leix de la rampa. - Quan laccs a la rampa es faci des dun vial damplada inferior a 6 metres, es disposar un tram inicial de 4 metres de fondria amb una amplada de 4 metres. - Per facilitar laccs de minusvlids als aparcaments pblics ser necessari que la planta on sestableixi la reserva e places esmentada anteriorment estigui dotada amb un ascensor o b una rampa, amb les condicions establertes pel Decret 135/1995, de 24 de mar que desplega la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de laccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques, i daprovaci del codi daccessibilitat. - En tots els aparcaments de ms de 10 places es preveur accs per a vianants des de lexterior separat dels vehicles, o adequadament protegit. Lamplada mnima daquest accs ser dun metre. Els espais lliures pblics shauran dordenar prioritriament amb elements durbanitzaci propis per a ls a qu es destinen i que sn fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urb corresponent. En aquells parcs i jardins urbans que mantinguin una coberta de vegetaci autctona, la seva ordenaci garantir la conservaci daquestes caracterstiques. Les edificacions i installacions en aquest sistema hauran de respectar les masses arbries existents. Les installacions i construccions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i larbrat, ni limitaran els recorreguts interns a travs dels parcs. Shi permet la construcci dedificacions cobertes per obertes pels laterals (prgoles, porxades, glorietes...) sense cap tipus de delimitaci de superfcie, ocupaci, altura... destinades a ls pblic amb la finalitat duna millor utilitzaci dels parcs i el seu embelliment. Sadmeten les edificacions i les installacions obertes o amb porxada, per a la prctica esportiva o jocs infantils. Posteriorment, un pla especial o el projecte durbanitzaci complementari corresponent definiran les delimitacions daquests tipus de construccions obertes i lleugeres, destinades a ls de la zona verda pblica, amb la finalitat de millorar la seva utilitzaci. Per altra banda, les edificacions obertes o tancades destinades a un servei dins de la zona verda amb un s compatible segons larticle 183, podran ocupar fins un mxim del 2% de la superfcie total de lmbit, amb un mxim de 150 m2 . En aquests supsits ledificaci no superar laltura de 3 m i haur de quedar ben integrada en lentorn. Es podr autoritzar laccs a les edificacions ds privat a travs del sl qualificat de sistema despais lliures. Sadjunten a continuaci els documents: - Modificaci puntual del Pla dordenaci urbanstica municipal, referent al subsl dels sistemes de comunicacions, espais lliure i equipaments, de Caldes de Montbui, aprovada el 16 de desembre de 2010. - DOGC de data 18/06/2015, amb EDICTE de 12 de juny de 2015, sobre un acord de la Comissi Territorial d'Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Caldes de Montbui: Modificaci puntual del Pla dordenaci urbanstica municipal pel canvi de classificaci urbanstica duns terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles de Caldes de Montbui, aprovada el 19 de mar de 2015.

25. DISPOSICIONS DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT EDICTE de 12 de juny de 2015, sobre un acord de la Comissi Territorial d'Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Caldes de Montbui. La Comissi Territorial dUrbanisme de Barcelona, en la sessi de 19 de mar de 2015, va adoptar, entre altres, lacord segent: Exp.: 2012/046468/ B Modificaci puntual del Pla d'ordenaci urbanstica municipal per al canvi de classificaci urbanstica d'uns terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles, en el terme municipal de Caldes de Montbui Vist linforme proposta dels Serveis Tcnics, i dacord amb els fonaments que shi exposen, aquesta Comissi acorda: 1 Aprovar definitivament la Modificaci puntual del Pla d'ordenaci urbanstica municipal per al canvi de classificaci urbanstica d'uns terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles, del municipi de Caldes de Montbui, promoguda i tramesa per lAjuntament, incorporant dofici les prescripcions segents: 1.1 Sincorporen com a normatives les conclusions de lestudi dimpacte paisatgstic justificatiu. 1.2 Es mant el percentatge docupaci per als cossos daccs a laparcament que estableixen els articles 184 i 185 del planejament vigent. 2 Publicar la part dispositiva daquest acord i les normes urbanstiques corresponents al DOGC, a lefecte de la seva executivitat immediata, tal com indica larticle 106 del Text refs de la Llei durbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. 3 Comunicar-ho a lAjuntament. Contra aquest acord, que es refereix a una disposici administrativa de carcter general, es pot interposar recurs contencis administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endem de la notificaci o la publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l'article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, i els articles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa, sens perjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions pbliques de formular el requeriment previ que preveu l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa. En el cas de formular requeriment, aquest s'entendr rebutjat si, dins el mes segent a la recepci, no s contestat. En aquest supsit, el termini de dos mesos per a la interposici del recurs contencis administratiu es comptar de l'endem del dia en qu es rebi la comunicaci de l'acord exprs o del dia en qu s'entengui rebutjat presumptament. Consulta i informaci de l'expedient DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc L'expedient restar, per a la consulta i la informaci que preveu l'article 107 del Text refs de la Llei d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a larxiu de planejament de la Direcci General dOrdenaci del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona, de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendres feiners. S'inclou a continuaci l'enlla al Registre de Planejament Urbanstic de Catalunya, que permet la consulta telemtica i immediata del contingut dels documents que conformen l'instrument de planejament urbanstic aprovat amb plena garantia d'autenticitat i integritat, en virtut del que preveuen la disposici addicional quarta de la Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l'article 103.3 del Text refs de la Llei d'urbanisme modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer: http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do? reqCode=veureFitxa&codiPublic=2012/46468/B&set-locale=ca Barcelona, 12 de juny de 2015 M. Teresa Mant Prats Secretria de la Comissi Territorial dUrbanisme de Barcelona Annex Normes urbanstiques de la Modificaci puntual del Pla d'ordenaci urbanstica municipal per al canvi de classificaci urbanstica d'uns terrenys destinats a sistemes urbanstics al Raval Canyelles, del municipi de Caldes de Montbui (Vegeu la imatge al final del document) NNUU_cat.pdf (15.166.014) DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

26. DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

29. NORMATIVA TCNICA El projecte dna compliment a la segent normativa: - Ley de Ordenacin de la Edificacin, LOE Ley 38/1999 (BOE: 06/11/1999), modificaci: Ley 52/2002,(BOE 31/12/2002). Modificada pels Pressupostos generals de lestat per a lany 2003. art. 105 - Codi Tcnic de lEdificaci CTE RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/04/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/01/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tcnic de ledificaci, en matria daccessibilitat i no discriminaci a persones amb discapacitat. (BOE 11/03/2010) - Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construccin RD 1630/1992 modificat pel RD 1329/1995 (marcatge CE dels productes, equips i sistemes) - Normas para la redaccin de proyectos y direccin de obras de edificacin D 462/1971 (BOE: 24/03/1971), modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) - Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificacin O 9/06/1971 (BOE: 17/06/1971) correcci derrors (BOE: 6/7/71) modificada per lO. 14/06/1991 (BOE: 24/07/1991) - Llibre dOrdres i visites D 461/1997, d11 de mar - Certificado final de direccin de obras D 462/1971 (BOE: 24/03/1971) - Ley de Contratos del sector pblico Ley 30/2007 (BOE: 31/10/2007) - Desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector pblico RD 817/2009 (BOE: 15/05/2009) - Llei de lObra pblica Llei 3/2007 (DOGC: 06/07/2007)

30. A2. SOSTENIBILITAT A continuaci es justifiquen i descriuen les principals decisions de disseny i els valors del projecte dedificaci i durbanitzaci en matria de sostenibilitat. 1. Formalitzaci de ledifici i selecci de materials i sistemes constructius Ledifici proposat per a contenir laparcament es planteja a partir del concepte daterrassament de les hortes entre la cota alta de la vila i la cota baixa de la llera de la riera. De fet, la faana de ledifici semi-soterrat es situa en continutat amb la resta de murs de contenci que consoliden la posici de cornisa del nucli central de la vila. Perqu la faana alteri el mnim possible lactual alat des de la riera sha proposat construir-la amb gabions de pedra local, permetent una major integraci a lentorn. Les dues plantes de laparcament tenen un petit desplaament entre elles, provocant un porxo i laparici duna ombra que suavitza el possible impacte de la seva alada. La nova construcci substitueix aproximadament el volum de terres actual i recupera la coberta com a espai til per a ser plantat de nou. 2. Disseny de mesures actives i passives adaptades al lloc La coberta de laparcament, amb 1 metre de terres per a ser plantades, s una mesura que no noms t valor des del punt de vista histric i paisatgstic, sin tamb des duna perspectiva de sostenibilitat ambiental, ja que mant lhbitat natural preexistent. La nova construcci es situa fora de la zona de policia i de lmbit dinundabilitat de la Riera de Caldes, de manera que no altera la hidrologia. La Plaa del Sindicat sha previst bsicament amb acabat de saul que permet el filtratge natural de les aiges cap al fretic. Les aiges captades a la coberta enjardinada en forma dhorts didctics es condueixen a travs de ledifici de laparcament cap a la Squia existent entre les hortes. Amb una intervenci posterior, fcilment es podrien acumular a les basses per a ser utilitzades per al reg dhortes. 3. Utilitzaci de sistemes energtics eficients que minimitzin els consums Tot lenllumenat nou, tant de lespai pblic com de linterior de laparcament, est previst amb tecnologia LED pel seu consum redut. A les escales i espais interiors de laparcament es preveu la installaci de detectors de presncia. Laparcament sha dissenyat amb ventilaci natural oposada, per un costat a travs de la faana, i per laltre, mitjanant ventilacions a travs de murets i bancs. Aquesta situaci ha perms evitar la necessitat de comptar amb sistemes mecnics de ventilaci forada, amb la consegent reducci de la inversi i consums de ledifici. 4. Optimitzaci funcional de laparcament La organitzaci de laparcament amb passads central i dues bandes corregudes de places per a lestacionament de cotxes permet obtenir un rendiment ptim de lespai emprat. Donat el nmero de places obtingudes, una sola rampa dentrada i sortida s suficient. En la futura ampliaci es comptar amb un nou accs que no requereix cap nova rampa, aprofitant la prolongaci del carrer Marqus. Un nic nucli per a vianants dna compliment als requeriments daccessibilitat a laparcament, ja que es completa amb dues portes que funcionen com a sortides devacuaci a dues terrasses diferents de les hortes. 5. Vegetaci amb espcies autctones A la zona de coberta de laparcament sha volgut recrear el paisatge de les hortes per afegint un valor didctic al conjunt. Shan proposat espcies agrupades en tres captols: comestibles; aromtiques i medicinals; i txtils, de tenyir i cosmtiques. Quasi totes les espcies prescrites per als tres grups sn autctones amb alguna excepci com el cot i amb poques necessitats hdriques. Els arbres que acompanyen la zona dhortes sn tots autctons i pretenen reposar alguns exemples que ara ja hi ha en el lloc, ms daltres que es troben en espais propers. Bsicament sn ametllers, figueres, nogueres, oliveres i algun altre tipus darbre fruiter. A la plaa es continua la plantaci de sfores existent en la zona darrera lesglsia i safegeixen moreres bordes per donar ombra a lrea de jocs infantils. Tamb es preveu plantar algunes plantes enfiladisses com les que ja hi ha en els actuals murs de les hortes (heura i vinya verge). 6. Facilitat de manteniment El conjunt de la urbanitzaci preveu la seva durabilitat en lelecci dels materials emprats: prefabricats de formig dalta qualitat, pedra, ma cermic i baranes galvanitzades i dacer inoxidable. La prescripci de molta superfcie tova (saul i vegetaci) obliga quasi exclusivament al manteniment propi de la plantaci. El saul es preveu estabilitzat amb additius per a evitar la formaci de reguerots i deformacions. Els murs de gabions de pedra que constitueixen la major part de les noves faanes no sn susceptibles dadmetre pintades ni altres tipus de vandalisme. Els petits murs de tancament del badalot, al ser de totxo vidriat tamb sn poc susceptibles de rebre actes de vandalisme com pintades. En lannex A19. INSTRUCCIONS D'S I MANTENIMENT sincorpora informaci relativa als costos de manteniment de les installacions de laparcament, a partir duna estimaci aproximada del pressupost mensual, calculat per a una anualitat.

31. A3. MESURES DE SEGURETAT L'activitat es troba subjecte al control preventiu de l'Administraci de la Generalitat en matria de seguretat i prevenci d'incendis (Llei 3/2010 de 18 de febrer). Sadjunta a continuaci una MEMRIA DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE CONDICIONS DE PROTECCI CONTRA INCENDIS. Aquest annex es presenta tamb com una separata del present Projecte Executiu per tal de ser lliurat al Departament corresponent. Independentment de les exigncies bsiques que amb l'objectiu de reduir a lmits acceptables el risc dels usuaris de l'edifici davant un incendi d'origen accidental, es justifica a continuaci el compliment de la resta de les seccions del DB SUA. Es justifiquen a continuaci el compliment de la resta de les seccions del DB SUA. SUA-2 Seguretat enfront al risc dimpacte o enganxades Impacte Laltura lliure s superior a 2,20m en totes les zones de circulaci, i no es preveuen elements sortints ni volats. Els vidres existents en zones amb risc dimpacte estaran formats per elements laminats o trempats que resisteixin sense trencament un impacte de nivell 3 conforme a la norma UNE EN 12600:2003. SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per illuminaci inadequada Enllumenat normal en zones de circulaci La luminncia mnima ser de 20lux en zones exteriors i de 50lux en els espais interiors de laparcament. El factor duniformitat ser del 40% com a mnim. Enllumenat demergncia Es disposar enllumenat demergncia en totes les portes de sortida, portes en recorreguts devacuaci, escales, canvis de nivell i canvis de direcci en passadissos i interseccions. En els plnols dinstallacions i la memria especfica hi ha els clculs i disposici de les llumeneres. SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment Caracterstiques constructives Es disposar d'un espai d'accs i espera en la incorporaci de laparcament a l'exterior, amb una profunditat de 4,5 m com a mnim i un pendent del 5% com a mxim. No es preveu un recorregut per a vianants en la rampa per a vehicles. Protecci de recorreguts de vianants Com que el projecte no preveu plantes d'aparcament amb capacitat ms gran que 200 vehicles o amb superfcie ms gran que 5.000 m2, no cal identificar els itineraris de vianants mitjanant un paviment diferenciat. Senyalitzaci 1- Cal senyalitzar, conforme al que estableix el codi de la circulaci: a) el sentit de la circulaci i les sortides; b) la velocitat mxima de circulaci de 20 km/h; c) les zones de trnsit i pas de vianants, a les vies o rampes de circulaci i accs; 2- Les zones destinades a emmagatzematge i a crrega o descrrega han d'estar senyalitzades i delimitades mitjanant marques vials o pintures en el paviment. 3- En els accessos de vehicles a vials exteriors des d'establiments d's aparcament es disposaran dispositius que alertin el conductor de la presncia de vianants a les proximitats de aquests accessos. Els dispositius d'alerta al conductor de la presncia de vianants poden consistir en miralls, detectors de moviment, indicadors lluminosos de presncia, etc.

32. MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI APARCAMENT PBLIC CALDES MEMRIA DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE CONDICIONS DE PROTECCI CONTRA INCENDIS ABRIL 2015 APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI NDEX NDEX 2 0. OBJECTE DEL PROJECTE 4 1. REFERNCIES NORMATIVES 5 2. DADES GENERALS 6 2.1. TCNIC REDACTOR I RESPONSABLE DEL PROJECTE 6 2.2. DESCRIPCI DE LEDIFICI 6 2.2.1. Ubicaci de ledifici i relaci respecte vens 6 2.2.2. Descripci de ledifici 7 2.2.3. Usos contemplats en ledifici 7 3. LMITS A LEXTENSI DE LINCENDI 8 3.1. SECTORITZACI INTERIOR IMPLANTADA 8 3.1.1. Superfcies mximes permeses dels sectors dincendi 8 3.1.2. Compartimentaci en sectors dincendi 8 3.1.3. Comportament davant el foc de parets, sostres i portes 8 3.2. RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA 11 3.3. REACCI AL FOC DELS MATERIALS 12 3.4. LOCALS DE RISC ESPECIAL 13 3.4.1. Identificaci dels locals de risc especial 13 3.4.2. Evacuaci 13 4. EVACUACI DELS OCUPANTS 14 4.1. COMPATIBILITAT DELS ELEMENTS DEVACUACI 14 4.2. ALADES DEVACUACI 14 4.2.1. Evacuaci ascendent 14 4.3. CLCUL DE LOCUPACI 14 4.4. NMERO DE SORTIDES I RECORREGUTS DEVACUACI 15 4.4.1. Caracterstiques de les sortides de planta 15 5. Evacuaci de persones amb discapacitat en cas dincendi 15 5.1. DIMENSIONAMENT DELS ELEMENTS DEVACUACI 15 5.1.1. Dimensionament de portes i passos 15 5.1.2. Dimensionament de passadissos 16 5.1.3. Dimensionament de les escales devacuaci 16 5.2. PROTECCI DE LES ESCALES I VESTBULS DINDEPENDNCIA 16 5.2.1. Protecci de les escales 16 5.2.2. Caracterstiques de les escales 17 5.2.3. Protecci dels vestbuls dindependncia 18 5.2.4. Ventilaci escales protegides i especialment protegides interiors 18 5.3. SENYALITZACI I ENLLUMENAT DEMERGNCIA 21 5.3.1. Senyalitzaci dels mitjans devacuaci 21 5.3.2. Enllumenat demergncia 22 5.4. ESPAI EXTERIOR SEGUR 23

33. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 5.5. CONTROL DE FUM DE LAPARCAMENT 23 5.5.1. Aparcament 24 66. ACCESSIBILITAT 24 6.1.1. Accessibilitat a lexterior de ledifici 25 6.1.2. Places aparcament reservades 25 6.1.3. Places reservades 25 6.1.4. Serveis higinics accessibles 26 6.1.5. Senyalitzaci 26 7. INSTALLACIONS DE PROTECCI CONTRA INCENDI 28 7.1. EXTINTORS PORTTILS 28 7.2. BOQUES DINCENDI EQUIPADES (BIES) 29 7.3. SISTEMA DE DETECCI I DALARMA 29 7.4. SENYALITZACI DE LES INSTALLACIONS MANUALS DE PROTECCI CONTRA INCENDIS 30 8. ACCESSIBILITAT PER A BOMBERS 31 8.1. APROXIMACI I ENTORN 31 8.1.1. Accessos 31 8.1.2. Aproximaci als edificis: carrers dintervenci 31 8.1.3. Entorn dels edificis 31 9. PLA DAUTOPROTECCI 33 9.1.1. Plnols actualitzats de ledifici 33 9.1.2. Documentaci 33 PLNOLS 35 APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 00. OBJECTE DEL PROJECTE El Codi Tcnic de lEdificaci, en endavant CCTE, s el marc normatiu pel que es regulen les exigncies bsiques de qualitat que han de complir els edificis i les seves installacions durant la projecci, construcci, manteniment i utilitzaci a fi de satisfer els requeriments bsics de seguretat i habitabilitat. El Document Bsic de Seguretat en cas dIncendi (SSI) estableix les exigncies bsiques amb lobjectiu de reduir a lmits acceptables el risc dels usuaris de ledifici davant un incendi dorigen accidental, complementant-se amb les exigncies prpies dutilitzaci requerides en el Document Bsic de Seguretat dUtilitzaci i Accessibilitat (SSUA) i les exigncies prpies de salubritat requerides en el Document Bsic de Salubritat (HHS). La present memria t com a objectiu la demostraci del compliment de les exigncies recollides en el CTE aix com altres normatives daplicaci relacionades amb la protecci contra incendis incloent tot el contingut mnim sollicitat per la DGPEIS.

34. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 11. REFERNCIES NORMATIVES Codi Tcnic de lEdificaci: Documents Bsics SI-SU-HS en el que es refereix a les condicions de protecci contra incendis en els edificis. Reial Decret 314/2006, del 17 de mar, del Ministeri de Foment (BOE nm. 74, 28/03/2006). Ordre VIV/984/2009 de 15 dabril per la que es modifiquen determinats documents bsics del Codi Tcnic de lEdificaci (BOE nm. 99, 23/04/2009). RD 173/2010, de 19 de febrer, pel que es modifica el CTE en matria de accessibilitat i no discriminaci de les persones amb discapacitat (BOE 11 de Mar de 2010). Llei 3/2010 de prevenci i seguretat en matria dincendis en establiments, activitats, infrastructures i edificis, de 10 de Mar de 2010 (BOPC 636). Reglament dinstallacions de protecci contra incendis. Real Decret 1942/1993, de 5 de novembre, del Ministeri dIndstria i Energia (BOE nm. 298, 14/12/1993) (CE BOE nm. 109, 07/05/1994) Normes de procediment i desenvolupament del Reial Decret 1942/1993 i es revisen els annexes i els seus ndexs. Ordre de 16 dabril de 1998 (BOE nm. 101, 28/04/1998). Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials. Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre (BOE nm. 303, 17/12/2004). Norma Bsica dAutoprotecci, aprovada pel Reial Decret 393/2007 de 23 de mar i publicada en el BOE nm. 72 de 24 de mar de 2007 que deroga lOrdre de 29 de novembre de 1984 del Ministeri de lInterior. (BOE nm. 49, de 26/02/1985) sobre Manual dautoprotecci per al desenvolupament del Pla dEmergncia. Disposicions mnimes en matria de senyalitzaci de seguretat i salut en el treball. Reial Decret 485/1997, de 14 dabril del Ministeri de treball i afers socials. (BOE nm. 97 de 23/04/1997). Reial Decret 312/2005, del 18 de mar, pel que saprova la classificaci dels productes de construcci i dels elements constructius en funci de les seves propietats de reacci i de resistncia al foc.(BOE nm. 79, 02/04/2005) Instruccions tcniques complementries publicades per la DGPEIS. Normes tcniques dmbit estatal o europeu (normes UNE, UNE EN...) esmentades en les anteriors normatives i reglamentacions i guies tcniques daplicaci en prevenci i seguretat en matria dincendis (TINCSCI...). APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 22. DADES GENERALS 2.1. TCNIC REDACTOR I RESPONSABLE DEL PROJECTE El tcnic redactor del present projecte de compliment de les condicions de protecci contra incendi s el Sr. JJuan Gallostra Isern collegiat nm.. 7.949 amb domicili professional a c/ Comte d Urgell , n 240 , 4 planta Barcelona, 08036 i telfon: 93 600 49 00. 2.2. DESCRIPCI DE LEDIFICI Ledifici consta de dos nivells: Planta soterrani 1 amb: - Aparcament - Sales control - Serveis - Accessos principals Plantes soterrani 2 amb: - Aparcament - Accessos 2.2.1. Ubicaci de ledifici i relaci respecte vens Ledifici est situat a la zona de les Hortes a Caldes de Montbui. Les coordenades U.T.M.(31N) sn: COORDENADES U.T.M.. X: 430377 Y: 4609409

35. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 22.2.2. Descripci de ledifici La distribuci de nivells i plantes s la segent, PLANTA SUPERFCIE m2 SOTERRANI --1 2.073 SOTERRANI --2 2.003 2.2.3. Usos contemplats en ledifici Ledifici, destinat a lactivitat daparcament pblic considera subjecte a les seccions ds daparcament del CTE, a ms dels apartats generals daquesta normativa. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI 33. LMITS A LEXTENSI DE LINCENDI 3.1. SECTORITZACI INTERIOR IMPLANTADA 3.1.1. Superfcies mximes permeses dels sectors dincendi Laparcament nicament es troba dividit en un nic sector dincendi amb una superfcie inferior als 22.500 m2 en compliment dels requisits recollits en la Taula 1.1 de la secci SI1 del CTE. 3.1.2. Compartimentaci en sectors dincendi Amb carcter general, es consideren sectors independents els elements de la construcci en tot ledifici segents: Locals de risc especial. Vestbuls dindependncia. Caixes daparells elevadors que comuniquin sectors diferents. Caixes descales protegides. Muntants dinstallacions. Sectors dincendi Planta s del Sector conforme CTE Superfcie (m) R /EI SI.1 -1 Aparcament 1.830 120/120 SI.1 -2 Aparcament 1.870 120/120 3.1.3. Comportament davant el foc de parets, sostres i portes En compliment dels requisits recollits a la Taula 1.2 de la secci SI1 del CTE; Els sectors dincendi de les plantes de soterrani, tenen una resistncia al foc de les parets superior a EEI120. La resistncia al foc del sl s funci de ls al que estigui destinada la zona existent en la planta inferior. Quan el sostre separi duna planta superior, ha de tenir almenys la mateixa resistncia al foc que sexigeix a les parets per amb la caracterstica REI en lloc de EI, al tractar-se dun element portant i compartimentador dincendis. En canvi quan sigui una coberta no destinada a activitat alguna ni prevista per a ser utilitzada en evacuaci, no precisa tenir una funci de compartimentaci dincendis, pel que noms ha daportar la resistncia al foc R que li correspongui com element estructural, excepte les franges a que fa referncia el captol 2 de la Secci SI3 en les que dita resistncia ha de ser REI.Les parets que

36. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI delimiten les escales i passadissos protegits i els vestbuls dindependncia tenen com a mnim un grau de resistncia al foc EI 120. Els elements constructius que delimiten les caixes daparells elevadors tenen com a mnim un grau de resistncia al foc (EI) igual al dels sectors que comunica.Les portes de pas entre sectors dincendi tenen un grau de resistncia al foc EI2 t-C5 sent tt al menys igual a la meitat del temps de resistncia exigit a la paret en la que es troba; o b a una quarta part en cas de disposar de vestbuls dindependncia. Els ascensors disposaran de portes E30 o b de vestbuls dindependncia en cada accs excepte quan laccs sigui a un local de risc especial o a una zona ds aparcament requerint en aquests casos disposar de vestbul dindependncia. Les portes i tapes de registre de patis dinstallacions tenen un grau de resistncia al foc EI igual a la meitat de lexigit a les parets delimitadores del pati. Les portes EI2 t-C5 disposen de sistemes de tancament automtic permanent, amb la finalitat de que sempre estiguin tancats. Les portes de doble fulla han destar a ms equipades amb un dispositiu de coordinaci daquestes fulles. En el cas de portes que separen zones de pas habitual aquestes podran estar retingudes per electroimants que permetran el tancament en cas de senyal dalarma des del sistema de detecci automtica dincendis, per manca de corrent o per desbloqueig manual. Tots aquests mecanismes seran conformes a les normes UNE especificades en lapartat IV de la introducci del document SI del CTE. Les portes corredisses i enrotllables que separen sectors dincendi i que estan retingudes per electroimants, permetran el tancament en cas de senyal dalarma des del sistema de detecci automtica dincendis, per manca de corrent o per desbloqueig manual. 3.1.3.1. Resistncia al foc dels elements constructius Les condicions de resistncia al foc dels elements constructius shan de complir acreditant la classe que sindica en la taula segent recollida en lannex V del RD 312/2005 pel que saprova la classificaci dels productes de construcci i els elements constructius en funci de les seves propietats de reacci i resistncia davant el foc. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI TTipus delements constructiu Classe que sha dacreditar conforme a lannex III del RD 312/2005 (1) Portants sense funci de separaci davant el foc Rt Portants amb funci de separaci davant el foc REIt Ret Particions amb funci de separaci davant el foc EIt Et Sostres amb resistncia intrnseca al foc EIt Faana (murs cortina) i murs exteriors (inclosos elements de vidre) EIt Et Sls elevats REIt-f Sistemes dobturaci de penetracions de cables i canonades EIt Portes i elements practicables resistents al foc i dispositius de tancament EI2-Ct(2) E-Ct(2) Portes de pis dascensor Et(3) Conductes i patis per a installacions i serveis EIt Sistemes dobturaci (segellat) de penetracions de cables i canonades EIt Conductes de ventilaci i comportes resistents al foc (exclosos els utilitzats en sistemes dextracci de calor i fum) EIt Conductes i comportes per a control de fum i calor en un nic sector E600 t Conductes i comportes resistents al foc per a control de fum i calor en ms dun sector dincendi EIt Comportes per a control de fum en ms dun sector dincendi EIt Extractors mecnics (ventiladors) de calor i fum F400t (4) (1) (t = temps en minuts) Veure lannex III (RD 312/2005 pel que saprova la classificaci dels productes de construcci i els elements constructius en funci de les seves propietats de reacci i resistncia davant el foc) i altres parmetres addicionals que puguin figurar en la classificaci de cada tipus delement constructiu. (2) Mentre no estigui disponible la norma que defineix el procediment dassaig que permeti assignar el parmetre C, indicatiu de la qualitat de tancament automtic, a la classificaci de les portes resistents al foc, sacceptar labsncia daquest parmetre, sempre i quan les portes tinguin un sistema de tancament automtic segons sestableix en lAnnex III apartat 5.2.1 del RD 312/2005.

37. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI (3) Conforme a la norma UNE EN 81-58:2004, Regles de seguretat per a la construcci i installaci dascensors. Exmens i assaigs part 58: Assaig de resistncia al foc de les portes de pis. (4) Conforme a la norma UNE EN 12101-3:2002, Sistemes de control de fums i calor. Part 3. Especificacions per a airejadors extractors de fums i calor mecnics. Saportaran els documents justificatius de que els materials constructius utilitzats compleixen les condicions R, E i EI exigides en el CTE. Els materials constructius dissenyats en el projecte darquitectura es contrastaran amb els valors dels Annexes C a F del document SI del CTE referents a resistncia al foc delements de formig, acer, fusta i fbrica respectivament. La resta de materials a installar durant la fase de construcci hauran daportar els documents acreditatius de la seva adequaci a les condicions exigides, entregant-se en un document final dobra. 33.1.3.2. Espais ocults i passos dinstallacions La resistncia al foc dels elements separadors entre sectors, es complir tamb en els espais ocults tals com falsos sostres, muntants dinstallacions, cmeres i trobada delements constructius per mitj de materials degudament homologats, excepte quan aquests estiguin compartimentats respecte als primers al menys amb la mateixa resistncia al foc. Els forats de pas dinstallacions entre sectors dincendis de ms de 50 cm2 es segellaran amb un dispositiu intumescent dobturaci adequat a cada installaci, fins aconseguir el mateix grau de resistncia al foc (EI) que els elements compartimentadors dels sectors afectats; i utilitzant productes segelladors homologats, a base de morters, massilles i silicones ignfugues o altres productes intumescents. Els conductes dinstallacions disposaran en els punts on travessin diferents sectors dincendis de comportes tallafocs del mateix grau de resistncia al foc (EI) que els elements compartimentadors dels sectors afectats, laccionament de les quals es produir indistintament per un senyal del sistema de detecci automtica dincendis o pel termofusible que porta incorporat; sent la seva recrrega manual. Cas contrari els conductes passants tindran una resistncia al foc al menys igual a la de lelement travessat. 3.2. RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA Els sectors dincendi de les plantes de soterrani, tenen una resistncia al foc dels elements estructurals superior a RR120, en compliment de la Taula 3.1 de la secci SI6 del CTE. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCI CONTRA INCENDIS Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI Els elements estructurals duna escala o passads protegit continguts en el recinte seran com a mnim RR30. En el cas de les escales especialment protegides (E.1) no sexigeix resistncia al foc als elements estructurals. Els forjats que separen sectors dincendi tenen un grau de resistncia al foc (REI) amb un valor al menys igual a lestabilitat al foc (R) en tractar-se dun element portant i compartimentador dincendis. Els elements estructurals de les escales exteriors exemptes no precisen complir cap grau de resistncia al foc (R). Saportaran els documents justificatius de que els materials constructius utilitzats compleixen les condicions R, E i EI exigides en el CTE. Els materials constructius dissenyats en el projecte darquitectura es contrastaran amb els valors dels Annexes C a F del document SI del CTE referents a resistncia al foc delements de formig, acer, fusta i fbrica respectivament. 3.3. REACCI AL FOC DELS MATERIALS Els materials utilitzats per a revestiment o acabat que superin el 5% de les superfcies totals del conjunt de les parets, del conjunt dels sostres o del conjunt dels sls del recinte considerat han de complir les condicions de reacci al foc establertes en la taula 4.1 de larticle 4 de la secci SI1 del CTE i seran com a mnim de les classes segents, En recintes protegits i en zones ocupables destinades a permanncia o circulaci de persones: PARETS I SOSTRES SL RECINTES PROTEGITS (PASSADISSOS PROTEGITS, ESCALES PROTEGIDES I ESPECIALMENT PROTEGIDES) B-s1,d0 CFL-s1 En espais ocults no estancs tals com patis dinstallacions, falsos sostres i sls elevats, o que sent estancs continguin installacions susceptibles diniciar o de propagar un incendi, PARETS I SOSTRES SL ESPAIS OCULTS NO ESTANCS B-s3,d0 BFL-s2 En aparcaments i locals de risc especial PARETS I SOSTRES SL APARCAMENTS B-s1,d0 BFL-s1 LOCALS DE RISC ESPECIAL B-s1,d0 BFL-s1

38. APARCAMENT DE CALDES MEMRIA COMP

Projecte executiu Aparcament Hortes

Engineering

Transcript of Projecte executiu Aparcament Hortes