PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL...

PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC DE FIGUERES. PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES.

FASE 3. PROJECTE EXECUTIU

MEMÒRIA i ANNEXES

BARDAJÍ i TEIXIDOR, ASSOCIATS ARQUITECTES, S.L.P.

MAIG DE 2012

PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC DE FIGUERES. PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES. FASE 3. PROJECTE EXECUTIU.

2

Coordinació General: Bardají i Teixidor, Associats. Arquitectes, SLP Autor: Bardají i Teixidor, Associats. Arquitectes, SLP Col·laboradors: EMAB, Enginyeria i Medi Ambient de Badalona S.L.

Maig de 2012


3

ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . ANNEXES


4

MEMÒRIA


5

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 0. ANTECEDENTS 1. SITUACIÓ, ÀMBIT I QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES 2. NATURALESA DE L’ENCÀRREC 3. FASES PRÈVIES AL PROJECTE EXECUTIU. 4. SERVEIS AFECTATS 5. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL

5.1. Rol urbà 5.2. Morfologia i paisatge urbà 5.3. Ús de l’espai 5.4. Paviments, enllumenat i mobiliari urbà 5.5. Serveis urbans 5.6. Possibles afectacions al patrimoni arqueològic

6. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES

6.1. Conceptes bàsics 6.2. Solució morfològica i paisatgística 6.3. Definició geomètrica 6.4. Paviments. Solucions constructives i d’ordenació dels usos 6.5. Enllumenat 6.6. Serveis urbans 6.7. Vegetació 6.8. Mobiliari urbà 6.9. Acompliment de les condicions bàsiques d’accessibilitat per a tothom en els espais públics

7. COST DE LES OBRES

Pla D’intervenció Integral Del Centre Històric De Figueres. Projecte Executiu De Reurbanització Del Carrer Ample. Figueres.

6

0. ANTECEDENTS El Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric de Figueres, va ser aprovat i se li va atorgar per part del Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya una subvenció del 50% del seu cost. Pel seu desenvolupament i execució es necessari redactar els corresponents projectes d’obres municipals ordinàries. Pel qual, mitjançant un decret d’Alcaldia – Presidència es resol procedir a la contractació d’aquest projecte, com a contracte menor de serveis, d’acord amb el que preveu la Llei 30/2007 de 30 d’octubre. 1. SITUACIÓ, ÀMBIT I QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES El carrer Ample, es situa entre carrer de Narcís Monturiol i el carrer de Perelada, dins l’àmbit del Centre Històric de Figueres. L’àmbit del projecte està delimitat pels fronts edificats en els costats nord-est i sud-oest, i els carrers Narcís Monturiol (sud) i Perelada (nord). El perímetre d’aquest àmbit està definit gràficament en els corresponents plànols del projecte. La seva superfície total és de 2.070,50m2. L’espai de l’àmbit del projecte és en la seva totalitat d’ús i domini públic. Les qualificacions urbanístiques de l’àmbit del projecte i les dels edificis que el delimiten, són les del planejament vigent: Sistema viari (carrer Ample), 1h Zona de sòl urbà, subzona del Centre Històric (Fronts edificats d’ambdós costats, entre el carrer Narcís Monturiol i el carrer de Perelada) i 6a Sistema d’equipaments urbans (Casino Menestral Figuerenc). Les edificacions d’ambdós costats del carrer Ample es troben incloses dins del Pla Especial de Protecció del Centre Històric. 2. NATURALESA DE L’ENCÀRREC L’objecte del treball es la redacció del projecte executiu de reurbanització del carrer Ample, desenvolupat en tres fases: Fase 1: Anàlisi de l’estat actual Fase 2: Avantprojecte d’obres ordinàries d’urbanització Fase3: Projecte Executiu d’obres ordinàries d’urbanització Amb els següents objectius, fixats en el Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric, i reproduïts en el Plec de condicions administratives i tècniques per a la redacció del projecte: a) pacificar la mobilitat afavorint l’ús de l’espai públic per als vianants, b) renovar la pavimentació de carrers i places, ampliant voreres i creant carrers amb plataforma única, amb uns alts nivells de qualitat,


7

c) col·locació d’arbrat per afavorir l’ombra, millorar les condicions climàtiques de l’espai públic, i fer més amable el paisatge urbà, d) renovació de l’enllumenat e) col·locació i renovació del mobiliari urbà f) soterrament de contenidors de residus g) substituir, renovar i reparar les xarxes de serveis urbans. 3. FASES PRÈVIES AL PROJECTE EXECUTIU. D’acord amb lo establert en el Plec de Condicions del Contracte, el treball s’ha desenvolupat en dues Fases prèvies a la redacció del Projecte Executiu: FASE 1: Anàlisi de l’estat actual En el que a més a més de la valoració dels aspectes funcionals, d’us i materials, avui existents, es posa al dia la informació sobre l’estat de les xarxes de serveis urbans (públics i de companyies privades). Així mateix es plantegen els criteris sobre l’ordenació, materials i elements d’urbanització, i les possibles alternatives d’ordenació. En l’ANNEX 03: PROCÉS PARTICIPATIU, d’aquesta Memòria s’inclou el resultat del Taller Participatiu sobre l’estat actual i els criteris incorporats a tenir en compte en la redacció del projecte. FASE 2: Avantprojecte S’expressen les solucions de l’alternativa escollida en quant a l’ordenació i ús de l’espai, i als materials i elements d’urbanització, i la seva forma d’aplicació (textures, colors, models, etc.) L’Avantprojecte es presenta en una sessió pública, i és consensuat i acceptat per l’Ajuntament després de reunions amb representants veïnals. És el document base per a completar la redacció del present Projecte Executiu. 4. SERVEIS AFECTATS En l’Annex 09 d’aquesta memòria es posa al dia la informació sobre els serveis afectats, ja inclosa en l’apartat 3 de la memòria de la Fase 1.


8

5. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL 5.1. Rol urbà En el procés de construcció i reconstrucció del nucli urbà de Figueres, el carrer Ample (antigament del Joc de la Bola) ha constituït la franja d’espai exterior adjacent al recinte emmurallat del costat de llevant. La seva secció variable entre Monturiol i Perelada ha estat determinada per la presència de les torres fortificades a l’embocadura de Joan Maragall i a la cantonada de Monturiol, que varen condicionar la posició del front edificat a l’altre costat del carrer, salvant els fossats del perímetre emmurallat, entre finals del segle XVIII i al llarg del XIX. Element fonamental i estructurador de la ronda urbana del Centre Històric, que juntament amb els carrers de Monturiol, La Rambla, Pujada del Castell, Canigó i Muralla, forma part de “l’anell-frontissa” que articula totes les relacions amb la resta de teixits urbans de la ciutat. Aquest rol històric perviu en el present, si bé amb un significatiu canvi qualitatiu, en l’ordenació i usos de l’espai, en la mesura que es produirà de forma progressiva i simultània, la transformació dels vials de tot el teixit del Centre Històric i dels seus eixamples perimetrals, en una xarxa contínua i connexa de carrers cívics de plataforma única, on la mobilitat de vianants serà la prioritària, com a conseqüència de la seva transformació d’ús, i de la renovació i millora qualitativa del seu paisatge, dels seus materials, de les xarxes de serveis urbanes i del mobiliari urbà. Això és avui possible i creïble atesa la nova ordenació de la mobilitat motoritzada privada, per a la que s’ha identificat i posat en pràctica la nova escala de la primera ronda urbana interior, alternativa i ampliada respecte la històrica del centre antic. 5.2. Morfologia i paisatge urbà Entre el carrer de Narcís Monturiol i el carrer de Perelada, el carrer Ample té una longitud total aproximada d’uns 146,35m. (inclosa la cruïlla amb els carrers Muralla i Perelada). Es reparteix en dos trams de pendents a dues aigües amb el carener a l’alçada de la finca nº22. El primer tram, d’una mica més de la meitat de la longitud total (85m. aproximadament) té un desnivell total de 1,00m., repartit en varis trams de lleugers pendents (d’entre el 1,60% - 0,79%) en sentit cap al carrer Narcís Monturiol. A partir del punt d’inflexió i fins a la cruïlla amb el carrer de Perelada, es salven els escassos 0,59m de diferència de cota, desguassant cap al carrer de la Muralla amb diverses pendents al voltant dels 0,40%-1,4%. En el sentit transversal, és sempre pràcticament planer. Té seccions d’amplades variades, que decreixen gradualment des de l’embocadura amb el carrer de Narcís Monturiol amb una amplada màxima de 17,70m., on es situa punt d’origen del projecte (pk0+000), fins als 8,90m. (pk0+133,66) d’amplada mínima de la secció en les proximitats del carrer de Perelada. Així s’esdevé gairebé al llarg de tot el traçat, exceptuant el tram comprés entre els carrers de la Moreria i Joan Maragall, on la secció (pk0+045,78) presenta un eixamplament (fins als 16,35m.) degut a la reculada de façana de l’antiga Biblioteca Popular al costat sud-oest. Un cop passat aquest àmbit, les alineacions es van tancant fins a la cruïlla amb els carrers de Perelada / Muralla.


9

La “caixa” urbanística del carrer Ample (entre el carrer Narcís Monturiol i la cruïlla amb el carrer de Perelada), també és variada, amb proporcions entre l’amplada (a) total del carrer i l’alçada dels edificis, que assoleixen una progressiva predominança vertical (quina proporció és similar a les de l’entramat de carrers dels voltants) tant bon punt ens endinsem en sentit al carrer Perelada i es va equilibrant alhora que s’allunya del centre històric en sentit al carrer Narcís Monturiol. Als trams més estrets (de 8,9m. a 10,8m.) corresponen proporcions de l’ordre de 4,6a / 5,4a i 4,3a / 4,1a (façana sud-oest / façana nord-est), mentre que en els àmbits de més amplada (de 14,8m. a 17,70m.) es corresponen proporcions de l’ordre de 3,5a / 3,2a i 2,8a / 2,8a. En les arquitectures existents en el carrer Ample destaca especialment l’edifici del Casino Menestral, projectat el 1904 per Josep Bori Gensana, de marcada inspiració modernista, particularment en els seus trets compositius i en els seus elements decoratius i ornamentals, així com en els espais interiors més significatius. Ha sofert diverses transformacions interiors, trobant-se actualment en un ulterior procés de reformes. L’espai urbanísticament destacable és el de l’actual Arxiu Municipal, entre els carrers Joan Maragall i Moreria, ja que la Presó de finals del s.XVI va ser substituïda el 1922 per una biblioteca d’estil noucentista, que posteriorment va ser substituïda per l’edifici que ha donat lloc a l’arxiu actual, amb una notable pèrdua de qualitat arquitectònica. El més interessant és l’emplaçament que podria millorar el seu entorn, a l’espera d’una millor i més afortunada futura intervenció arquitectònica. L’altre element arquitectònicament remarcable és la Casa Guillamet, en la finca nº14, davant l’edifici de l’arxiu, fent cantonada amb el carrer de Santa Llúcia, obra del 1935 de l’arquitecte Emili Blanch Roig, i un dels millors exemples d’arquitectura racionalista de Figueres. La resta d’arquitectures corresponen a edificacions de nova planta o a reformes i ampliacions d’edificis existents, realitzades en la seva major part en les dècades de 1960 a 1980, sobre les finques preexistents, d’unes dimensions de façanes raonablement bones (≈10m.), però sense cap especial interès arquitectònic, si bé algunes destaquen per les qualitats materials i constructives. Ambdós costats del carrer Ample estan inclosos dins del Pla Especial de Protecció del Centre Històric, encara que moltes de les seves individualitats arquitectòniques ens hagin ja arribat significativament transformades i/o substituïdes respecte els edificis originals (dels segles XVIII i XIX). Ara serà la millora de l’espai públic, la que podrà restituir part de la qualitat urbana, que en un temps passat li va conferir la coherència arquitectònica del conjunt. 5.3 Ús de l’espai En tot el carrer Ample, el 54,02% del total de l’espai del pla de terra del carrer (descomptats els àmbits laterals a l’entorn de l’antiga Biblioteca Popular), està destinant a la circulació rodada i a la franja de serveis (aparcament, càrrega i descàrrega); correspon per tant, un lleuger predomini al vehicle motoritzat. L’àmbit d’ús d’aparcament (majoritàriament zona blava) i càrrega / descàrrega es situa gairebé en la seva totalitat al costat de la vorera nord-est, disposat longitudinalment, i en menor mesura adjacent a la vorera oposada en el tram comprés entre els carrers Narcís Monturiol i Moreria, disposat en bateria a 45º.


10

En l’actualitat els contenidors de residus sòlids urbans es situen en superfície en reclaus específics de la vorera sud-oest o bé sobre la mateixa confrontants a l’edifici de la Biblioteca. Si bé la distribució del usos (vianants exclusiu / vehicles motoritzats) en el percentatge global en planta presenta un cert equilibri, pel que fa a la seva distribució en les diferents seccions al llarg del carrer, el desequilibri és manifest, tant allà on la caixa és més ample, com allà on és més estreta. En el primer cas, el tram comprés entre l’embocadura amb el carrer Narcís Monturiol i el carrer de la Moreria, amb una secció màxima de 17,70m. d’amplada, el predomini correspon a l’espai destinat al vehicle motoritzat d’una manera abassegadora: un 67,58% del total es reparteix entre un carril de circulació i dues franges d’aparcament a banda i banda de 2m. i 4m. respectivament, repartint-ne l’espai restant entre dues voreres de tan sols 2,42m. i 3,42. a cada costat. Allà on les seccions tenen un gàlib menor de 8,90m. a 9,50m. (properes a l’encreuament amb el carrer de Perelada), el percentatge de vorera és d’entre el 37,89% i el 33,25% del total, romanent les voreres al voltant d’amplades no simètriques de 1,23m. (mínima) i 2,50 (màxima), degut a que en la major part del tram es disposa d’un carril de circulació i una franja d’aparcament en calçada. L’ús de l’espai més equilibrat es produeix a l’alçada de les finques nº18-20 (pk0+064,49) amb un únic carril de 4,00m. i franja d’aparcament adjacent de 2m. i dues voreres que ocupen l’espai restant de 2,45m. cadascuna (el 45% del total). La situació es reverteix en el tram comprés entre el carrer de la Moreria i el carrer de Joan Maragall. Ens trobem en l’àmbit a l’entorn de l’antiga Biblioteca Popular, amb una calçada de gairebé 6m. (3,90m. de carril de circulació + 2m. de franja d’aparcament) i una vorera al costat nord-est al voltant dels 2,90m. i gairebé 7,60m. d’amplada màxima a l’altre cantó. En aquest àmbit els percentatges de vorera ronden valors d’entre el 60% i el 64%. Tal situació de desequilibri en la distribució de l’ús de l’ espai, és un dels factors més determinants del deteriorament de la qualitat de l’espai urbà, i en conseqüència de les activitats que s’hi localitzen. Altrament, l’entorn immediat i els accessos de l’antiga Biblioteca Popular s’han incorporat dins l’àmbit d’actuació d’aquest projecte per tal d’ésser ajustats a la normativa legal vigent en matèria d’accessibilitat, alhora que s’homogeneïtza el seu aspecte d’acord amb els criteris paisatgístics i solucions constructives proposats per al conjunt del carrer Ample. 5.4. Paviments, enllumenat i mobiliari urbà Els materials, panot estriat i vorades de granit en les voreres i asfalt en la calçada al llarg del carrer, i “llosa romana” de mosaics plans i tires de basalt a l’entorn de la Biblioteca, i el mal estat de conservació dels paviments, són una conseqüència de la situació paradoxalment de “marginalitat” del carrer Ample en quant a la seva conservació. En la mesura que caldrà procedir a una renovació total i profunda dels paviments, no té més sentit d’abundar en la seva descripció: només indicar que en el seu dia s’haurien de recuperar en els magatzems municipals les peces en bon estat de les vorades de pedra natural. En quant a l’enllumenat públic, el model i qualitat de l’actual lluminària del carrer Ample, i els criteris de millora i d’unitarietat en els elements de mobiliari urbà dins l’àmbit del Centre


11

Històric, justifiquen la substitució total dels existents, i una nova implantació millorada dels futurs. El mobiliari urbà existent (pilones, tanques, papereres, senyals, contenidors d’escombraries, etc) és el resultat de successives implantacions amb un criteri únicament funcionalista, que cal revisar i renovar coherentment, amb criteris també funcionals, però sobretot de millora de la qualitat del paisatge urbà. 5.5. Serveis urbans En l’Annex 09 i altres d’aquesta Memòria, es tracta detalladament l’estat actual i possibles actuacions futures de millora en les xarxes dels serveis urbans. La renovació de tots els trams que ho necessiten, el soterrament generalitzat de les línies aèries, i la substitució de tots els elements de superfície, es la conclusió general de l’anàlisi de l’estat actual. Cal remarcar només que la elecció dels nous elements, la seva implantació, la resituació dels pericons de registre, quadres i caixes de connexions, es realitzaria de forma coherent amb els criteris d’ordenació i millora de l’espai públic, i de mínim impacte i amb solucions adequades, en les arquitectures del carrer, per a possibilitar-ne una adequada rehabilitació. 5.6. Possibles afectacions al patrimoni arqueològic Atès que l’actuació es produeix en l’entorn del límit que fou el darrer recinte emmurallat de la ciutat, s’ha procedit a superposar el plànol de l’àmbit del projecte amb el plànol titulat: “Figueres 1765” d’autor desconegut, reproduït en l’”Atlas Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX”. D’aquest document n’existeix la còpia: “Plano de la villa de Figueras en que se propone la distribucion, y direccion de calles en el aumento que actualmente se haze de casas, ya que en lo succesivo podria seguirse lograndose por este medio que en algunos años sea la poblacion delas mejores, mas comodas, y ermosas del principado de Cathaluña” de Francisco Llobet, enginyer militar, amb data 21 de juny de 1783, on en un requadre hi consta: "Notas. Que este plano es copia de un borrador que sin firma ni fecha se ha encontrado entre los papeles de esta Dirección.” manuscrit conservat a l’”Archivo Cartográfico y de Estudios Geográficos del Centro Geográfico del Ejército”. La documentació ha estat facilitada per l’Ajuntament de Figueres (veure plànol: “02.3 Superposició amb cartografia històrica”). A la vista del resultat de la superposició (sempre inexacta per causa de no coincidir totalment la base cartogràfica de l’any 1765 amb l’actual), on s’observen les torres rodones i el mur o contrafossat dins l’àmbit del projecte, es pot dir que sembla possible que es produeixin afectacions a restes soterrades de la ciutat medieval. Pel qual, si en el treball de subsòl per a les xarxes dels serveis urbans es realitzés alguna troballa, serà d’immediat comunicada al servei d’arqueologia municipal, a fi de fer-ne el seguiment, que en qualsevol cas pot realitzar-se des del inici de les obres, i poden documentar i extreure, si cal, els elements d’interès. En el pressupost s’ha previst una partida alçada per aquestes possibles tasques.


12

6. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES Les solucions d’ordenació i constructives del Projecte Executiu desenvolupen i concreten les propostes elaborades i acceptades en las fases anteriors; Fase 1: Anàlisis de l’estat actual, i Fase 2: Avantprojecte. En el Projecte es defineixen en els: plànols, memòria, annexes, amidaments i pressupost i en el plec de condicions. En aquest apartat de la Memòria es descriuen i justifiquen les solucions del projecte en els seus aspectes mes conceptuals, en els diferents annexes d’aquesta memòria es descriuen i justifiquen els aspectes mes tècnics i organitzatius, així com, en cada cas, els càlculs de verificació realitzats. 6.1. Conceptes bàsics Els criteris i objectius generals d’ordenació formulats en la FASE 1: UNITARIETAT (principi de continuïtat i tractament unitari per al conjunt del centre històric), QUALITAT (formal i material, aplicant la innovació i la tradició) I PERMANÈNCIA (durabilitat de l’obra construïda i bones condicions de manteniment), així com els criteris generals sobre materials, acabats i elements d’urbanització, adoptats en l’Avantprojecte, avalats per un consens general d’acceptació, són els que s’han desenvolupat en aquest Projecte Executiu. El component més determinant de l’ordenació i qualitat material de l’espai públic viari, és el pla de terra, és a dir, el paviment. És aquí on radica el concepte bàsic de la solució, on: morfologia, ús, funcionalitat tècnica, imatge i solucions constructives, es troben fortament integrades en una resposta que es pretén de màxima coherència. La plataforma única és la solució més adequada, pel rol urbà, característiques dimensionals i geomètriques, i condicions unitàries del teixit urbà, d’aquests carrers del Centre Històric. És la solució que maximitza l’ús social de l’espai carrer, amb els valors afegits de gran versatilitat, adaptabilitat i flexibilitat en l’ordenació dels usos. La plataforma única es materialitza amb un únic tipus de material (pedres naturals), de format únic, amb variants cromàtiques segons els diferents usos i funcions. És la resposta més coherent amb el concepte i ús de l’espai. La solució morfològica ve condicionada per les preexistències del lloc en cada cas, a les quals fàcilment s’adapta el paviment de peces de petit format. Els elements emergents d’urbanització i de mobiliari urbà, responen als criteris de qualitat i coherència formal propis dels paviments i de l’espai urbà on s’implanten i són solucions unitàries per a tots els àmbits d’intervenció i de projecte.

6.2. Solució morfològica i paisatgística En el carrer Ample, la secció genèrica bàsica, en forma de “V”, amb pendents simètriques i aiguafons central, s’adapta prou bé sobre les rasants preexistents d’un espai sensiblement planer en les seves seccions transversals, i amb una reduïda pendent longitudinal (de l’ordre del 1,00% i 1,20% de mitja en cadascun dels sentits).


13

Es tracta d’una plataforma única de prioritat per als vianants, amb una franja per a vehicles motoritzats descentrada respecte l’eix al punt mig de les diferents seccions al llarg de tot el seu recorregut degut als següents criteris: - Confrontant la façana nord-est del carrer es preveu un àmbit per a ús exclusiu dels vianants. Des de l’embocadura amb el carrer Narcís Monturiol fins a l’alçada de la finca nº20 (pk0+070), és de 3,50m. d’amplada el qual permet la implantació d’una primera fila d’arbrat (2,70m. de gàlib de pas lliure); a partir d’aquest punt i fins al final s’estreny progressivament fins a 2,80m. (2m. de pas lliure) alhora que ho fa la caixa del carrer, amb l’objectiu d’ampliar l’àmbit de pas exclusiu per a vianants en el costat de la façana sud-oest (de 3,70m. a 2,60m. sense obstacles), on es troba l’accés al Casino Menestral. Els passos resultants són sempre molt superiors a les voreres actuals (d’entre 1,23m. i 2,40m.). - La inclusió d’una franja lateral de serveis de 2,20m. d’amplada (càrrega i descàrrega, aparcament de P.M.R., motos, bicis, contenidors soterrats de R.S.U. arbrat, mobiliari urbà, etc.), es preveu adjacent a la franja de circulació de vehicles motoritzats en el costat de ponent, des del carrer de la Moreria fins a l’alçada de la finca nº15 (pk0+090). S’introdueix una segona filada d’arbrat, la qual en aquest “àmbit de serveis” constitueix la pauta a partir de la qual s’ordenarà l’ús de la franja. - En el tram comprés entre l’embocadura amb el carrer Narcís Monturiol fins a l’alçada del carrer de Joan Maragall on l’alineació de les façanes produeix les majors amplades de la caixa del carrer (de 17,90m. al pk0+000 a 16,35m. al pk0+060) s’esdevé un ampli àmbit d’estada que inclou el mobiliari urbà associat, així com una tercera fila d’arbrat. - La millora, adaptació dels accessos i “fusió” amb els entorns, de l’antiga Biblioteca Popular: homogeneïtza el seu aspecte d’acord amb els criteris paisatgístics d’acabats materials i mobiliari urbà, així com, les solucions constructives proposades per al conjunt del carrer Ample. En aquest sentit, les actuacions incideixen en l’escalinata i el banc adossat de la façana principal i la rampa i banc corregut que envolta l’edifici en les façanes del carrer Primfilat i el carrer de la Moreria, els quals en l’actualitat conformen dos accessos diferenciats que convergeixen en el petit replà immediat a l’entrada de la Biblioteca. L’accés mitjançant l’escalinata, representa en l’actualitat, la superació de dues plataformes a diferents nivells des del carrer Ample i el carrer de la Moreria, romanent com un espai gairebé exclusiu de circulació degut a les reduïdes dimensions resultants d’encabir el tram de rampa que discorre paral·lel a la façana confrontant al carrer Ample. El projecte proposa la demolició total d’aquest àmbit per tal de conformar una única plataforma d’accés i estada a nivell de l’entrada principal d’uns 28m², a la qual s’accedeix amb una escalinata de gairebé 7m. d’amplada des del carrer Ample i una rampa adaptada, desenvolupada en dos trams, des del carrer de Primfilat, paral·lela a la façana del carrer de la Moreria. Ambdós accessos es materialitzen mitjançant la construcció de dos murs de formigó armat, d’acabat vist i pintat, amb la inclusió de matavius horitzontals en el costat exterior i peces de coronament de la mateixa pedra natural utilitzada en la pavimentació de la plataforma d’estada, iguals en format (300x100x8mm.), material (granit i quarsita), textura i colors (blanc i verd) que en el carrer Ample. El desnivell resultant entre el lateral de la rampa i l’escalinata, i el pla de terra al costat del carrer de la Moreria exigeix la col·locació d’una barana de protecció, la qual es materialitza amb una senzilla seqüència de muntants de platines de 50x10mm. i un passamà de les mateixes proporcions, tots ells d’acer galvanitzat.


14

Altrament, la protecció i límit escollit per el desnivell entre la plataforma superior d’accés i la rampa en aquest mateix costat, és la implantació de mobiliari urbà: una successió de bancs petris de formes paral·lelepipèdica i cúbica col·locats recolzats sense ancoratges. El paisatge del carrer Ample es millorarà i rehabilitarà a partir de la renovació de la plataforma i dels paviments, la desaparició de les línies aèries de serveis, la implantació del nou enllumenat. 6.3. Definició geomètrica El nou eix de projecte es planteja com a eix generador de les diferents franges d’usos de l’espai públic. Es correspon amb l’eix vertebrador de la franja central de circulació rodada, a partir de la qual, a banda i banda es situa l’àmbit de circulació exclusiva per a vianants, i puntualment la franja de serveis al costat de ponent. Es tracta d’un eix asimètric respecte les diferents seccions que s’esdevenen al llarg del recorregut del carrer degut a les importants reculades de les alineacions de les façanes, pel qual es posiciona en referència a la façana nord-est, a una distància que permet repartir els àmbits de pas exclusius de vianants amb una amplada suficient (quines dimensions són molt superiors a les de les voreres actuals), i la inclusió d’arbrat. Transversalment el vial té dues pendents. El punt baix per la recollida de les aigües segueix el traçat del nou eix de carrer plantejat. Les pendents transversals resultants oscil·len entre 0,70% i el 1,80% en la façana de llevant, exceptuant el tram comprés entre els pk0+080 i pk0+110 on es genera una pendent lleugerament superior al 2% (2,55% màxima en el pk0+090); i són superiors, d’entre el 1,18% i 2,00% en el costat de la façana de ponent, sobrepassant lleugerament el màxim entre els pk0+070 al pk0+130, on s’arriba puntualment a una pendent superior (2,33% en el pk0+120). Longitudinalment el nou eix de projecte, és relativament planer; es reparteix en dos trams de pendents longitudinals convexes. El primer (d’uns 85m. de longitud aproximadament) amb un desnivell total de 1,00m, i un lleuger pendent en sentit cap al carrer Narcís Monturiol d’entre el 0,40% - 1,56%, que s’estén des del pk0+000 al punt on es situa la mitgera de les finques nº22 i nº24, on es produeix la inflexió (pk0+087,35). A partir d’aquesta fita una pendent constant del 1,20%, canvia el seu sentit desguassant cap al carrer Muralla. Les pendents es distribueixen de la següent manera: Del pk0+00 al pk0+55,87 una pendent del 1,56% Del pk0+55,87 al 0+087,35 disminueix al 0,40% i es produeix la inflexió en el sentit de les aigües. A partir del pk0+087,35 fins al final del carrer (pk0+141,80) la pendent longitudinal s’aboca cap al carrer Muralla amb un 1,20%. Al plànols de la “Sèrie 04: Definició geomètrica” s’inclouen els paràmetres geomètrics i de replanteig, els perfils longitudinals per les façanes i pel nou eix del carrer i seccions transversals cada 10m. 6.4. Paviments. Solucions constructives i ordenació dels usos

Pels paviments s’adopta la solució de pedra natural de format únic: 30x10x8cm., quin gruix de 8cm. és adequat i suficient per a les sol·licitacions d’un tràfic rodat urbà normal.


15

Col·locades a trencajunts transversalment i perpendiculars a l’eix del carrer en cada tram, a partir de la tira horitzontal de peces enteres que formen els aiguafons on s’insereixen les reixes dels embornals. Les peces s’agafen amb morter pastat sobre una solera de formigó de 18cm. En l’ “Annex 05: Ferms i Paviments” d’aquesta Memòria, es descriu i es justifica la secció portant i constructiva dels paviments. El format i disposició de les peces, el fa totalment adaptable a les variacions morfològiques de la plataforma (transicions de pendents transversals), i ofereix una bona resposta de treball a les accions de rodament. En els encontres del paviment amb les façanes i amb les línies dels canvis de directriu entre dos trams, es preveu tallar a mida les peces finals d’ajust, controlant les longituds mínimes ( >10cm.) amb les dues últimes peces. Les juntes cada 10cm., permeten una correcta inserció de les tapes dels registres de les xarxes dels serveis. La naturalesa i disposició dels usos en l’espai viari origina la descomposició de la plataforma en franges lineals diferenciades: rodada, vianants exclusiva, serveis, aparcament per a discapacitats, estada. La solució del projecte, d’acord amb els seus conceptes bàsics, és l’aplicació de colors diferenciats, si pot ser amb el mateix tipus de pedra natural, sense una definició lineal de límits, amb una imbricació total i “aleatòria” entre franges confrontants de diferents colors (sistema “encadellat”). La barreja dels colors entre límits “difusos” amb peces d’idèntic format i mateix sistema constructiu, és el que donarà la “força unitària” de la diversitat. La diferència cromàtica ha d’evitar, en general, la col·locació d’elements de separació sobreposats. Per les seves característiques tècniques i mecàniques, la seva varietat i atractiu cromàtic, i el seu cost, s’han escollit les quarsites com les pedres idònies per aquest projecte. No obstant, s’ha hagut de recórrer al basalt i pot ser a algun granit, per a emfatitzar els desitjats contrastos cromàtics. La proposta de usos, materials i colors és la següent:

ÚS COLOR MATERIAL

· Franja central de circulació rodada Fosc BASALT

· Franges laterals d’ús exclusiu de vianants

Clar QUARSITA BLANCA o GRANIT

"BLANC"

· Franges de serveis Vermellós QUARSITA ROJA

· Franja d’aparcament per discapacitats Ocre QUARSITA OCRE

· Franja d’estada Verd QUARSITA VERDA


16

En els plànols de la “Sèrie 07: Pavimentació”, es defineix la ordenació general dels paviments, la situació dels diferents tipus, els detalls constructius, i els criteris de replanteig i de posta en obra, adjuntant alguns plànols de detalls parcials on es defineixen les pautes concretes de col·locació dels diferents tipus i colors de paviments, per cadascun dels fragments (cada 5m. la longitud del carrer) que s’han establert, per a facilitar la comprensió del projecte i la bona execució de l’obra. Aquets detalls parcials del diferents fragments, són la mostra dels plànols-guia que es facilitaran a l’inici de obra, i que ara, sobretot, serveixen com informació prèvia, demostrativa del factible del projecte.

6.5 Enllumenat D’acord amb els criteris i solucions tipus previstes en l’Avantprojecte, i segons criteri municipal, es proposa la utilització de lluminàries de leds, pel seu baix consum, alt rendiment i llarga durabilitat. En el conjunt del carrer Ample, s’implanten de la següent manera: . Suportades sobre columnes, ancorades sobre el corresponent fonament situat sota el paviment. Poden tenir una o més lluminàries a diferents alçades, en funció del seu àmbit de servei. El model de lluminària ha de permetre les dues solucions possibles que es troben en tot l’àmbit del Centre Històric. El model de referència, en aquest tipus de lluminàries, és l’ ”Argos” de iGuizzini.

6.6 Serveis Urbans En els corresponents plànols del projecte i en els annexes d’aquesta memòria, es defineixen les solucions de renovació i ordenació de les xarxes dels serveis urbans: . Sanejament . Enllumenat . Aigua potable . Reg . Electricitat . Gas . Telecomunicacions 6.7 Vegetació El projecte preveu la introducció de vegetació per tal d’afavorir l’ombra i fer més amable el paisatge urbà. Es substitueix part de l’arbrat actual, preservant tan sols la filera d’arbres més pròxima confrontant a l’edifici de l’antiga Biblioteca Popular. L’arbrat restant serà substituït i ampliat fins a 35 unitats de til·ler (Tilia Platyphillos). El nou arbrat es distribueix al portell conformant tres franges paral·leles. Les dues primeres, d’alineació a banda i banda de l’àmbit de circulació motoritzada, constitueixen una façana


17

verda confrontant a la façana nord-est (20 unitats), i a la façana sud-oest (5 unitats fins a la intersecció amb el carrer de la Moreria) plantades cada 6m. dins dels seus respectius escocells de 1,60 x 0,8m.. Les 6 unitats restants d’aquesta segona línia es plantaran en escocells de 2,25 x 0,8m. cada 9,40m. constituint la pauta a partir de la qual s’ordenarà l’ús de la franja de serveis entre l’arbrat. S’introdueix una tercera línia d’arbrat en l’eixamplament del tram comprés entre els carrers Narcís Monturiol i Moreria (4 unitats cada 6m.) generant un àmbit d’estada que dóna continuïtat al que actualment existeix davant i als entorns de l’accés a l’antiga Biblioteca Popular. 6.8 Mobiliari Urbà Els elements considerats en aquest apartat són: bancs, papereres, i pilones. Els elements de senyalització i d’informació estan previstos en els plànols i pressupost del projecte, i seran objecte de control estricte en la seva col·locació a l’obra.

- Bancs: Es preveu la col·locació d’elements cúbics petris, com objectes abstractes de funció polivalent: banc, repeu, límit, etc., i del model “Ronda” amb recolzabraços al llarg del carrer.

- Papereres: Es preveu la col·locació de papereres, al llarg del carrer. El model de

referència seria la “Rodes” (S&C).

- Pilones: Es preveu la possibilitat, si es necessari, d’establir algun element de protecció del flux de vianants, mitjançant pilones cilíndriques d’acer inoxidable mate d’ 1m. d’alçada i 10cm. de diàmetre cada 1,5 o 2m..

En cas d’haver d’ utilitzar jardineres com elements de límit i/o protecció, el model “Ictini” creat per a La Rambla de Figueres seria l‘escollit. 6.9 Acompliment de les condicions bàsiques d’accessibilitat per a tothom en els espais públics En les solucions de projecte s’apliquen les directrius de l’annex “Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados.” del Ministerio de la Vivienda (BOE 11/03/2010). Es tracta d’un carrer de plataforma única, d’ús mixt, de prioritat en el trànsit de vianants (prioritat invertida), que acompleix, concretament en allò que afecta al redactat del projecte, el disposat en els diferents articles de l’esmentada Orden Ministerial:

- Capítol II. on la normativa defineix el concepte d’espai públic urbanitzat i el d’àrea d’ús per a vianants i les condicions que el caracteritzen.

- Capítol III. pel que fa a l’implantació d’itineraris per a vianants accessibles (IPA). - Capítol V. en referència als elements d’urbanització.

- articles: 11. Paviments / 12. Reixetes, Escocells i tapes d’instal·lació / 13. Guals vehiculars / 14. Rampes / 15. Escales i 18. Vegetació.


18

- Capítol VIII. Mobiliari Urbà.

- articles: 25. Condicions generals d’ubicació i disseny / 26. Bancs / 28. Papereres i Contenidors per a dipòsit i recollida de residus / 29. Pilones.

- Capítol IX. Elements vinculats al transport: Article 35. Places d’aparcament

reservades a persones amb mobilitat reduïda.

- Capítol XI. Senyalització i comunicació sensorial.

- articles: 44. Característiques de la senyalització tàctil / 45. Tipus de paviment tàctil indicador en itineraris per a vianants accessibles / 46. Aplicacions del paviment tàctil indicador.

Els criteris en l’aplicació de la normativa en el present projecte executiu que es recullen en els plànols “07.6 Paviment tàctil indicador en itineraris accessibles per a vianants.” de la sèrie “07. Pavimentació.”, són resultat de les consultes efectuades al Departamento de Autonomía Personal y Accesibilidad de la Dirección de Autonomía Personal, Bienestar Social y Atención al Mayor de la O.N.C.E. i l’assessorament de diversos experts en accessibilitat en l’espai públic urbà. Aquests criteris seran objecte de revisió i validació per part de l’Ajuntament de Figueres i pels usuaris (O.N.C.E.) en el moment de l’execució de l’obra. 7. COST DE LES OBRES L’import total del Pressupost d’execució material (PEM) és de: 723.263,36€, el que representa un mòdul de cost de 349,32€/m². L’import del Pressupost per contracte (PEC, IVA inclòs) és de: 1.015.606,41€, el que representa un mòdul de cost de 490,51€/m². Els capítols més importants que conformen aquest Pressupost són:

- Serveis: 37,77%

. Drenatge: 24,87%

. Altres xarxes: 12,90%

- Paviments: 34,02% - Enllumenat: 6,82% ______ 78,61%

Es relacionen aquí de forma resumida les actuacions previstes en el projecte:


19

SERVEIS: Drenatge: Renovació complerta de la xarxa de drenatge i clavegueram de tipus separativa d’aigües residuals i pluvials. Connexions d’importància fora de l’àmbit d’obra. Altres xarxes: La única xarxa no afectada és la de gas. En la resta si bé no es tracta d’una renovació completa, les intervencions són molt importants.

Xarxa de telefonia: Nova xarxa; connexions fora d’àmbit. Xarxa d’electricitat: Es preveu la retirada de cablejat aeri a diversos trams, el soterrament de línies per vorera, creuaments soterrats a calçada i nou grapejat per façana. Instal·lació de caixes de Baixa Tensió i conversió aèria/subterrània. Xarxa d’aigua: es renoven totes les canalitzacions i escomeses. Xarxa de telecomunicacions: Previsió de canalització soterrada. Xarxa de reg: El reg a instal·lar consistirà en la disposició d’anells de degoteig en cada un dels arbres de nova plantació.

PAVIMENTS: Renovació total del paviment existent. Paviments d’alta qualitat (pedres naturals) amb un gruix optimitzat de 8cm. i format petit 30x10cm. ENLLUMENAT: Renovació total de l’enllumenat existent. Lluminàries d’alta qualitat amb làmpades del tipus LED. Innovació tecnològica, implantació recent en l’actualitat per a l’enllumenat públic.

Figueres - Barcelona, maig de 2012 Carles Teixidor i Felip, Arqte.


20

ANNEXES


21

ÍNDEX D’ANNEXES 01. RECULL FOTOGRÀFIC 02. ÍNDEXS DOCUMENTALS FASE 1 I FASE 2 03. PROCÉS PARTICIPATIU 04. ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 05. FERMS I PAVIMENTS 06. DRENATGE I CLAVEGUERAM 07. ENLLUMENAT 08. REG 09. SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS 10. MOBILITAT I SENYALITZACIÓ 11. ESTUDI DE L’ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’OBRA 12. PLA DE TREBALLS 13. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 14. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 15. JUSTIFICACIÓ DE PREUS 16. PRESSUPOST PER CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ 17. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 18. CONTENIDORS SOTERRATS

PROJECTE EXECUTIU D’URBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES ANNEX 02. ÍNDEXS DOCUMENTALS DE LES FASES 1 i 2

02 Indexs documentals F1 i F2 Ample.doc 1

FASE 1: ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . PLÀNOLS



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

1. 1. MARC GENERAL

2. 2. ROL URBÀ. ESTAT ACTUAL. VALORACIÓ

2.1. Rol urbà 2.2. Morfologia i paisatge urbà 2.3. Ús de l’espai 2.4. Paviments, enllumenat i mobiliari urbà 2.5. Serveis urbans 2.6. Possibles afectacions al patrimoni arqueològic

3. 3. SERVEIS URBANS EXISTENTS. VALORACIÓ I POSSIBLES ACTUACIONS DE MILLORA

3.1. Relació d’entitats i/o empreses afectades 3.2. Descripció de les instal·lacions actuals 3.3. Possibles actuacions de millora

4. 4. CRITERIS D’ORDENACIÓ. SOLUCIONS ALTERNATIVES

4.1. Criteris i objectius d’ordenació 4.2. Elements de projecte 4.3. Solucions. Criteris generals i alternatives



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual RELACIÓ DE PLÀNOLS 01. Situació i emplaçament. 01.1. Situació en el conjunt urbà. (e. 1/10.000). 01.2. Emplaçament en l’àmbit del Centre Històric. (e. 1/5.000). 02. Cartografia i topografia.

02.1. Plànol cartogràfic. (e. 1/1.000). 02.2. Plànol topogràfic. (e. 1/200).

03. Serveis urbans existents. Sistemes i xarxes.

03.1. Sanejament. (e. 1/2.000_1/500). 03.2. Aigua. (e. 1/2.000_1/500). 03.3. Gas. (e. 1/500). 03.4. Electricitat. Baixa Tensió. (e. 1/1.000_1/500). 03.5. Telecomunicacions. (e. 1/500). 03.6. Enllumenat públic. (e. 1/1.000_1/500). 03.7. Recollida de residus urbans. (e. 1/500). 03.8. Reportatge fotogràfic. (e. S/E).

04. Usos de l’espai públic. Mobilitat i servei. (e. 1/500).

05. Paviments. tipus i estat de conservació. (e. 1/500). 06. Mobiliari urbà i jardineria. (e. 1/500).

07. Fronts edificats. Reportatge fotogràfic. (e. S/E). 08. Geometria de l’espai públic.

08.0. Seccions de referència existents en el nucli urbà de Figueres. (e. 1/100). 08.1. Planta de referència. Estat actual. (e. 1/500_1/250). 08.2. Perfils longitudinals. Estat actual. 08.3. Seccions transversals. Estat actual. (e. 1/200).



09. Criteris d’ordenació i hipòtesi de solucions.

09.1. Usos de l’espai públic.

09.1.1. Planta. (e. 1/500). 09.1.2. Seccions tipus. (e. 1/100).

09.2. Eixos i directrius bàsiques d’ordenació dels paviments. (e. 1/500). 09.3. Imatge general de la solució de pavimentació proposada. (e. 1/500).

ANNEXES GRÀFICS Annex 1. Antecedents

A1.01 Pla Integral d’Intervenció del Centre Històric. A1.01.1 Marc general de l’accessibilitat. (e. 1/5.000). A1.01.2 Estratègia general de millora urbana del centre històric. (e. 1/3.000). A1.01.3 Actuacions de projecte. (e. 1/3.000).

A1.02 Planejament vigent

A1.02.1 Qualificacions urbanístiques. Ordenació. (e. 1/2.000). A1.02.2 Sectors (MPGOU i Plans Especials). (e. 1/2.000).

A1.03 Pla Especial de Protecció del Centre Històric. (e. 1/300). A1.04 Superposició amb cartografia històrica. (e. 1/500).



FASE 2: AVANTPROJECTE



Fase 2. Avantptojecte ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . PLÀNOLS



Fase 2. Avantptojecte ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 1. ANTECEDENTS

2. SOLUCIONS PROPOSADES

2.1. Conceptes bàsics 2.2. Solució morfològica 2.3. Solucions constructives 2.4. Ordenació dels usos. Variacions materials i cromàtiques



Fase 2. Avantptojecte RELACIÓ DE PLÀNOLS 01. Marc urbà. 01.1 Emplaçament en l’àmbit del Centre Històric. (e. 1/5.000). 04. Estat actual.

02.1 Plànol topogràfic. Àmbit del projecte. (e. 1/500). 03. Ordenació general

03.1 Usos de l’espai. (e. 1/500). 03.2 Planta general. (e. 1/200). 03.3 Seccions tipus. (e. 1/100). 03.4 Planta de drenatges. (e. 1/200).

04. Geometria de l’ordenació. 04.1 Planta de referència. (e. 1/500_1/250).

04.2 Seccions transversals. (e. 1/100). 04.3 Perfil longitudinal. 05. Pavimentació.

05.1 Planta general. (e. 1/200). 05.2 Detalls parcials. (e. 1/50).

06. Enllumenat.

06.1 Detalls tipus d’enllumenat. (e. S/E).

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE . FIGUERES ANNEX 03. PROCÉS PARTICIPATIU

03 Procés participatiu Ample.doc 1

CARRER AMPLE



RESUM DEL TALLER PARTICIPATIU Octubre 2009 MEMÒRIA DE RESULTATS DEL TALLER PARTICIPATIU CELEBRAT EL DIA 6 D’OCTUBRE DE 2009. INFORME REDACTAT PER NEÒPOLIS. Les valoracions ciutadanes es van recollir de forma ordenada distingint entre aquells elements

actuals que caldria mantenir durant el projecte de reurbanització i aquells que caldria millorar.

Tot seguit, es presenten de forma agrupada les aportacions expressades pels tres grups

participants, seguint la mateixa estructura d’ordenament utilitzada durant el taller.

Elements a mantenir/conservar

ASPECTE / ATRACTIU:

- És un carrer bonic per viure-hi.

- És un carrer que encercla, limita, la zona de vianants.

- El caràcter comercial del carrer.

- La seva amplada permet tractar-lo com un passeig.

- Agrada i es vol que es mantingui l’amplitud del carrer: “promou el passeig”.

CASINO:

- Es valora molt positivament l’existència del Casino. “S’ha de mantenir, i acabar-lo d’una

vegada!”.

- El Casino Menestral hauria de ser una fortalesa, no una feblesa.

- El Casino és un element a conservar, per bé que es reclama que s’acabin les obres.

ALTRES:

- BIBLIOTECA I ENTORN: Agrada i cal mantenir la zona verda que envolta la biblioteca.

- VEGETACIÓ: Manteniment de l’arbrat. Es considera que són molt bonics, tot i que

alhora generen brutícia (és per això que es reclamen podes i sanejament).



- SIMBOLISME: Mantenir els dos edificis emblemàtics del carrer.

- CiD / APARCAMENT: Té molta zona d’aparcament, que si s’elimina s’hauria de

reubicar.

Elements a millorar

BIBLIOTECA I ENTORN:

- Hi ha unanimitat en considerar la necessitat de resoldre la zona de l’antiga biblioteca,

doncs és una zona complexa.

- En diverses ocasions es comenta que la zona de biblioteca és nova, però en canvi es

veu vella, descuidada, és una zona que es considera que té algun problema de base.

- Es considera que la zona de la biblioteca podria esdevenir un espai idoni per instal·lar-

hi un lavabo públic.

- Cal aprofitar la reurbanització “per arreglar la zona ajardinada que envolta la biblioteca”.

En aquesta línia es proposa que aquest procés de millora contempli la possibilitat

d’instal·lar una zona d’esbarjo per a infants o gent gran.

- Cal evitar que a la zona ajardinada de la biblioteca s’hi segueixi concentrant porqueria i

brutícia (principalment d’excrements de coloms).

- Potenciar l’antiga biblioteca ressaltant elements de memòria històrica i trobant elements

simbòlics que la donin a conèixer i expliquin la seva història.

- Aprofitar l’espai de les escales de la biblioteca antiga per fer-hi una plaça (ampliar

l’espai públic).

CASINO:

- Unanimitat en demanar una solució per l’estat del Casino Menestral, que és negatiu pel

comerç i pel barri en general.



- Ressaltar la façana del casino en particular (il·luminació) i potenciar l’atractiu de l’edifici

en general (senyalètica amb referències històriques i altres que es considerin

adequades i pertinents).

- Treure les bastides del Casino per tal que es pugui passejar per la vorera.

GESTIÓ DE RESIDUS / NETEJA:

- Caldria garantir que s’instal·len contenidors soterrats al carrer.

- En la mesura del possible caldria concentrar tots els contenidors en una mateixa zona.

- Els contenidors del carrer no donen a l’abast, per tant, caldria ampliar la freqüència de

la recollida.

- Aprofitar la reurbanització per regular el tema dels cartrons. Actualment les botigues

deixen els cartrons al carrer Ample, i de vegades gairebé arriben a la biblioteca. Cal

arreglar-ho.

- Instal·lació de papereres.

- Cal una millor distribució de les papereres i augmentar-ne la quantitat si és necessari.

- Els arbres existents han portat molts ocells, que alhora generen molta brutícia.

CiD / APARCAMENT:

- Diferents aportacions coincideixen a l’hora de reclamar que s’ubiquin més zones de

Càrrega i Descàrrega al carrer (el principal argument d’aquesta demanda rau en que el

carrer és la part més propera a la zona amb restricció de pas de camions).

- Es detecta la necessitat de posar una zona de CID davant del Casino.

- Durant la reurbanització caldria no oblidar la necessitat de pensar en les càrregues i

descàrregues dels clients dels comerços de la zona. El fet d’eliminar tots els

aparcaments actuals fa que aquesta reflexió sigui una necessitat evident.



- També es posa de manifest la necessitat de disposar de zones blaves d’horari reduït

pels veïns i clients dels comerços.

MOBILITAT:

- És un carrer on la convivència dels vehicles i dels vianants és complicada.

- Cal vetllar per facilitar la vida als residents de la zona, sobretot pel que fa a l’accés de

vehicles, l’aparcament,...

- Incorporar elements de separació entre el trànsit rodat i els vianants. Aquests elements

s’haurien de combinar, a saber, mobiliari urbà i vegetació.

- És molt important que abans d’entrar en cotxe al centre i mentre s’hi circula hi hagi

informació de tots els pàrquings públics i privats on es pot aparcar (una bona

senyalètica en aquest sentit).

IL·LUMINACIÓ:

- Cal que hi hagi més i millor il·luminació del carrer.

- Cal un bon enllumenat, i millores en el mobiliari urbà.

ALTRES:

- PRIORITAT VIANANTS: Existeix un consens molt elevat a l’hora de reclamar una

priorització clara de la peatonalitat del carrer, per exemple, tallant el trànsit a certes

hores.

- VEGETACIÓ: Apostar per un augment de la vegetació al carrer (sobretot flors –

elevades-)



- ASPECTE / ATRACTIU: Hi ha unanimitat en comentar que és un carrer on caldria

potenciar el comerç del carrer i les activitats lúdiques i culturals. És un molt bon lloc per

poder-hi passejar.

- SIMBOLISME: Potenciar la casa d’en Dalí en tant que element històric, social i cultural

de gran valor.



INCORPORACIÓ EN EL PROJECTE DELS SUGGERIMENTS DEL TALLER PARTICIPATIU En relació a l’anterior, es destaquen les consideracions següents: Trànsit

La millora qualitativa dels carrers del Centre Històric, comporta que una de les premisses fonamentals sigui la recuperació de l’espai per als vianants, suprimint la funció de “carrer-garatge”, restringint el màxim possible l’ús pel trànsit motoritzat, invertint totalment la prioritat actual de la seva funció circulatòria. La solució de plataforma única és la condició bàsica per aquest canvi qualitatiu. L’ordenació a la gestió de la mobilitat general de la ciutat és la que determina la manera d’utilitzar el carrer (exclusivitat, compatibilitat i convivència, regulació horària, etc,) i els elements i mesures complementàries per a posar-ho en pràctica (senyals, límits, proteccions, vigilància, etc). Els actuals estudis de mobilitat ens indiquen que és necessari que aquest eix pugui suportar una mínima i controlada mobilitat motoritzada, per a l’accessibilitat local, serveis de distribució comercial, serveis públics, etc… La solució proposada és l’adequada per aquesta compatibilitat d’usos, i per poder ésser d’ús exclusivament per a vianants, si és donessin les condicions. Plataforma La plataforma única és la solució bàsica i fonamental del projecte. L’ordenació dels seus usos depèn de les dimensions i configuració de la seves seccions urbanístiques (pla de terra i edificacions), que al llarg del carrer Ample són variables. La distinció de les franges d’ús és fa mitjançant els paviments de colors diferents. Addicionalment es poden afegir jardineres i pilones. A partir d’uns metres abans de l’encreuament amb el carrer Eres d’en Sans i fins al carrer Rec Arnau, es disposa una franja lateral per a serveis, (càrrega i descàrrega, motos, bicicletes, aparcament PMR, etc)., al costat de ponent. Paviment Les pedres naturals escollides, així com els colors, textures i formats, responen als criteris de qualitat material i formal que es demanen, i als necessaris requeriments funcionals i de manteniment.



Mobiliari/Serveis La renovació dels serveis i del mobiliari urbà és la garantia d’aconseguir la màxima qualitat possible. Es soterren les xarxes de cablejats aeris, i en algun cas, s’han d’ordenar adequadament integrades en les façanes dels edificis. Els nous elements de l’enllumenat públic (lluminàries) seran d’un model únic que permeti diferents solucions d’ancoratge (façanes). Vegetació El projecte preveu la introducció de vegetació per tal d’afavorir l’ombra i fer més amable el paisatge urbà. Es substitueix part de l’arbrat actual, preservant tan sols la filera d’arbres més pròxima confrontant a l’edifici de l’antiga Biblioteca Popular. L’arbrat restant serà substituït i el nombre total d’arbres, ampliat amb 35 unitats de til·ler (Tilia Platyphillos). En cas d’haver d’ utilitzar jardineres com elements de límit i/o protecció, el model “Ictini” creat per a La Rambla de Figueres seria l‘escollit. Gestió de residus El soterrament dels actuals contenidors en superfície per a la recollida selectiva de brossa assumeix les directrius del Pla de Residus de Figueres en quant a la ubicació dels grups.

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES.

ANNEX 04. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

08052-A04-Enderrocs i Mov t.doc 1

ÍNDEX

1. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES 2

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES.

ANNEX 04. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

08052-A04-Enderrocs i Mov t.doc 2

1. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

El començament de l’obra s’inicia amb la retirada del mobiliari urbà. Acte seguit es procedeix a l’enderroc de les voreres i calçades actuals, així com a l’excavació o terraplenat del sòl actual per a deixar-ho a la futura cota de la rasant. El projecte contempla l’enderroc d’una base de llamborda sota el paviment d’acabat de voreres i calçada. S’ha previst una excavació, un cop realitzats els enderrocs de 10 cm de terreny per tenir el gruix suficient per aplicar les diferents capes que es preveuen el nou paviment (veure annex de ferms i paviments). Per tant, es considera un moviment de terres associat a la definició de la futura esplanada de la

urbanització. Es realitzaran els enderrocs de les actuals voreres i de la calçada, amb les seves respectives bases, i es retiraran els volums de terres necessaris per a la futura definició del paquet de ferms i per a la disposició dels paviments de llambordes. En general, a les zones d’excavació es compactarà el terreny natural fins el 95% del Pròctor Modificat, pas previ al refinat de l’esplanada per a l’assentament de la caixa de paviment. En les àrees pavimentades els reblerts es realitzaran amb noves aportacions de materials: sol seleccionat, tot-ú o sauló, en tongades de 25 cm. sense continguts de matèria orgànica ni residus, compactades al 95% del PM. El càlcul del moviment de terres a realitzar s’ha fet en base a les seccions transversals de l’estat actual i a les seccions transversals de la futura rasant. El càlcul es realitza per interpolació lineal.

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES. ANNEX 05. FEMS I PAVIMENTS

08052-A05-Ferms i paviments.doc 1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. DADES DE PARTIDA 2

3. DIMENSIONAMENT DE FERMS 2

Justificació de la secció estructural 2

4. CONDICIONS D’EXECUCIÓ 3

1. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ 3 2. CONDICIONS GENERALS: 3 3. CONDICIONS PARTICULARS DEL SISTEMA DE FIXACIÓ I REJUNTAT AMB SORRA 3 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI 3



1. INTRODUCCIÓ

El projecte contempla la solució de pavimentació d’acord a la normativa vigent actualment. En qualsevol cas, els criteris de pavimentació que es defineixen, corresponen als criteris fixats per l’aplicació de les Instruccions del MOPT, per a seccions de ferms, 6.1-I.C. i 6.2-I.C. En els següents apartats es descriuen les seccions de pavimentació que es contemplen i un llistat dels elements d’urbanització emprats.

2. DADES DE PARTIDA

Com a dades inicials per al dimensionament del ferm es té present la informació obtinguda del Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric de Figueres promogut per l’Ajuntament de Figueres, així com la informació facilitada pels Serveis Tècnics de L’Ajuntament de Figueres. Per dur a terme el dimensionat dels nous paviments de calçada s’ha tingut present:

• la Instrucció 6.1-I.C. Seccions de ferms del MOPT (FOM/3460/2003). • Manual Técnico de Proyecto, Diseño y Uso de euroadoquines • Seccions estructurals de ferms en paviments urbans, d’Eduard Alabern

3. DIMENSIONAMENT DE FERMS

El present carrer es converteix en un vial de prioritat invertida. S’estima una IMD d’entre 25 i 50 vehicles pesats al dia, amb la qual cosa la categoria de trànsit segons 6.1-IC és T41. Per altra banda, l’esplanada sobre la qual es disposa el paviment es suposa de forma conservadora com a E1. Les càrregues de trànsit en aquests espais de llamborda, seran bàsicament lineals, i sense excessives frenades. Prenent com a documents de càlcul el “Manual Técnico”, o el llibre d’Eduard Alabern, considerant els paràmetres de tràfic i d’esplanada comentats anteriorment, es proposa la següent secció estructural:

• Subbase de tot-ú de 15 cm de gruix • Base de formigó HM-20 de de 18 cm de gruix • Capa de morter M-80 de 3 cm de gruix • Peces de pedra natural de 8 cm de gruix, rejuntades amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta

Justificació de la secció estructural Si seguim els criteris marcats en el llibre “Seccions estructural de ferms urbans a sectors de nova construcció”, per un tràfic V3 corresponent a entre 15 i 50 vehicles pesats al dia, i una esplanada E1, la secció proposada seria la 3PF1:

• Sub-Base de material granular de 20 cm de gruix. • Base de formigó de 15 a 17 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de morter de ciment de 8 a 10 cm de gruix, re juntades amb beurada de morter

líquid d’anivellament que reompli tota la junta.

Les peces a col·locar serien de pedra basàltica i no de formigó prefabricat, amb la qual cosa la seva resistència a compressió és considerablement superior. La resistència característica a compressió mínima exigida per a les peces de formigó prefabricat a vint-i-vuit dies és de 400 Kg/cm2, en canvi la resistència a compressió de la pedra basàltica és de l’ordre de 1800 Kg/cm2. La norma 61 IC ens permet, amb uns coeficients d’equivalència, plantejar un gruix de formigó equivalent al de tot-ú. El coeficient d’equivalència seria com a mínim de 4, i per tant els 5 cm de tot-ú, equivaldrien a 1,25 cm de formigó. Amb això la secció plantejada seria de:

• Sub-Base de material granular de 15 cm de gruix. • Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de pedra basàltica de 8 cm de gruix, rejuntad es amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta.



Així doncs, la secció proposada s’ajusta a la secci ó estructural recomanada pel manual. Seguint els criteris marcats en el llibre “Manual Tècnico de Proyecto, Diseño y Uso de los Euroadoquines”, per un tràfic C1 corresponent a entre 25 i 49 vehicles pesats al dia, i una esplanada E1, la secció proposada seria la següent:

• Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de morter de ciment de 8 cm de gruix, rejunta des amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta.

Seguint l’argumentació anterior, les peces a col·locar serien de pedra basàltica i no de formigó prefabricat, i per tant el gruix de 8 cm es considera adient..

• Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de pedra basàltica de 8 cm de gruix, rejuntad es amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta. Així doncs, la secció proposada s’ajusta a la secci ó estructural recomanada pel manual.

4. CONDICIONS D’EXECUCIÓ

En la col·locació de llambordins amb base de morter i junts reblerts amb beurada de morter:

1. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ - S’ha de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C. - Preparació i comprovació de la superfície d’assentament - La superfície del suport ha de ser neta i humida. - Col·locació de la base de morter - Protecció del morter de la base i cura - Humectació i col·locació de les peces; les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l’aigua del morter. - Compactació de la superfície - Rebliment dels junts amb beurada de morter amb diferents operacions d’escombrat, humectació i neteja. - Estendre una capa de sorra com a protecció i manteniment de la humitat del paviment. - El paviment no s'ha de trepitjar durant una setmana desprès de la seva col·locació.

2. CONDICIONS GENERALS: El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s’ha d’ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt. Les peces han d’estar disposades formant alineacions rectes, segons l’especejament definit en la DT. Les peces han de quedar ben adherides al suport. Els junts han de quedar plens de material de reblert. Toleràncies d’execució: - Nivell: ± 12 mm - Replanteig: ± 10 mm - Planor: ± 5 mm/3 m

3. CONDICIONS PARTICULARS DEL SISTEMA DE FIXACIÓ I REJUNTAT La base de morter serà M-80.. El rejuntat de les peces es farà amb morter autonivellant liquid. La neteja del material de reomplert de les juntes es farà just desprès de la seva estesa, amb mitjans mecànics i manuals.

4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori en el cas de pedra natural.

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES. ANNEX 06. DRENATGE I CLAVEGUERAM

08052-A06-01-Drenatge i clavagueram_AMPLE.doc 1

ÍNDEX

1 XARXA ACTUAL.......................................................................................................................2

1.1 INFORMACIÓ SOL·LICITADA ....................................................................................................2

1.2 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA ACTUAL ........................................................................................2

2 ESTUDI DE LA PROPOSTA FISERSA SOBRE EL PUNT CRÍTIC DE LA INSTAL·LACIÓ 3

3 ESTUDI DEL PUNT CRÍTIC DE LA INSTAL·LACIÓ ............................................................3

4 MÈTODE I CÀLCUL DEL DIMENSIONAMENT ....................................................................3

4.1 CABALS APORTATS A LA XARXA D’AIGÜES PLUVIALS ..............................................................3

4.1.1 Intensitat de pluja.........................................................................................................4 4.1.2 Resultats obtinguts ......................................................................................................4

4.2 CABALS APORTATS A LA XARXA D’AIGÜES FECALS.................................................................5

4.2.1 Resultats obtinguts ......................................................................................................5

5 CÀLCUL DELS TUBS DE DRENATGE .................................................................................6

5.1 ELEMENTS RESULTANTS PER A LA XARXA D’AIGÜES PLUVIALS ...............................................6

5.2 ELEMENTS RESULTANTS PER A LA XARXA D’AIGÜES FECALS..................................................6

6 CÀLCUL D’ELEMENTS DE DRENATGE SUPERFICIAL ....................................................6

7 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PRINCIPAL DE CLAVEGUERAM: POUS I COL·LECTORS 7

7.1 AIGÜES PLUVIALS ..................................................................................................................7

7.2 AIGÜES RESIDUALS ...............................................................................................................7

8 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA SECUNDARIA DE CLAVEGUERAM: DRENATGE DE CARRERS I RECOLLIDA D’AIGÜES FECALS EN HABITATGES ...........................................7

8.1 DRENATGE SUPERFICIAL .......................................................................................................7

8.2 SANEJAMENT HABITATGES ....................................................................................................7

8.3 MÈTODE DE LA IMPLANTACIÓ. ...............................................................................................7



DRENATGE I CLAVEGUERAM El present annex descriu la futura xarxa de clavegueram a implantar en el carrer Ample, al mateix temps justifica els càlculs realitzats pel dimensionament d’aquesta xarxa. La nova xarxa de sanejament serà del tipus separativa d’aigües residuals i pluvials. Es dimensionaran els col·lectors principals que baixaran pel carrer Ample, els drenatges superficials i els pous de control entremitjos. Abans de tapar la rasa dels col·lectors es preveu una filmació per a confirmar la bona implantació de la xarxa de drenatge. Tota la nova instal·lació serà realitzada amb tubs de PEAD.

1 XARXA ACTUAL

1.1 Informació sol·licitada

FISERSA ha facilitat la informació de la instal·lació existent i la proposta de les actuacions a realitzar. En els plànols del present annex s’adjunta aquesta informació facilitada:

• Plànol 1: instal·lació existent. • Plànol 2: Pla d’intervenció integral del Centre Històric. Intervenció 1. • Plànol 3: Pla d’intervenció integral del Centre Històric. Intervenció 2.

Cal tenir en compte que en el moment de la redacció d’aquest annex existeixen dos projectes que modifiquen la instal·lació de sanejament dels carrers Muralla, Canigó, Jonquera i Peralada en el seu tram nord. En la redacció d’aquest annex i els plànols de definició de la futura xarxa s’ha previst que la obra del projecte esmentat ja haurà estat realitzada. Dintre del Plec de Condicions Tècniques dels Materials s’adjunta també el document de “Homologació de Materials i Procediments d’Execució de les Instal·lacions de Clavegueram” facilitat per Fisersa, el qual serà d’obligat compliment durant l’execució de les feines.

1.2 Descripció de la xarxa actual

El carrer Ample presenta un perfil longitudinal amb un punt a l’alçada del número 22 aproximadament, creant dos conques diferents en la recollida d’aigües superficials de poca pendent (1.3% aprox.). Aquestes aigües es recullen en dos reixes a la conca nord i 6 reixes a la conca sud. La xarxa de col·lectors actualment es unitària. En sentit nord un col·lector de 300mm de diàmetre aporta les aigües al col·lector que baixa pel carrer Peralada. La seva profunditat aproximada és de 1.40 metres i el pou de connexió en la cruïlla amb el carrer esmentat és de 1.65 m. En sentit sud un altre col·lector de 400mm de diàmetre aboca les seves aigües a un col·lector del carrer Narcís Monturiol que circula en sentit oest-est. La seva profunditat aproximada és de 1.70 metres i la profunditat del pou de connexió en la cruïlla amb el carrer esmentat és de 1.65 m. Aquest col·lector en sentit sud rep aportacions de dos col·lectors provinents dels carrers Joan Maragall (40x50cm) i de la Moreria (250mm dià.) situats a l’oest i un altre petit col·lector a l’est provinent del carrer Sant Rafael.



El principal punt a definir en el futur disseny de la xarxa és el creuament amb el carrer Peralada (veure plànols d’estat actual) per alliberar els col·lectors del carrer Peralada i Ample, ja que ara reben els cabals recaptats en les dues grans conques aigües amunt (Muralla – Peralada sud) com es pot veure en el plànol adjunt a l’annex. L’estat actual que es mostra en els plànols es assumint la realització d’un anterior projecte del carrer Peralada esmentat a inici d’aquest annex.

2 ESTUDI DE LA PROPOSTA FISERSA SOBRE EL PUNT CRÍTI C DE LA INSTAL·LACIÓ

Per corregir el punt crític esmentat, la proposta de Fisersa consistia en desviar els cabals aportats pel carrer Muralla fins el carrer Rentador i evitar la baixada pels col·lectors del carrer Peralada. Aquest és l’esquema proporcionat per Fisersa:

La distància entre els pous a l’extrem est en el carrer Muralla i el pou existent al carrer Rentador on es connectarien els nous col·lectors és de 74.50 metres aproximadament. Si es proposa una pendent mínima del col·lector de 0.5% la profunditat en el pou a connectar en el carrer Rentador hauria de ser de 1.81 per la xarxa de residuals i de 2.36 per la xarxa de pluvials. La cota del pou existent on hauria de concertar-se la nova xarxa al carrer Rentador és aproximadament 32.80 amb una profunditat de 1.65 metres segons els plànols d’estat actual de la xarxa. En projecte redactat amb anterioritat es va considerar inviable la proposta de Fisersa. A continuació es realitza un estudi del punt crític esmentat i la solució adoptada la qual inclou les actuacions plantejades anteriorment en el carrer Peralada en el tram nord del projecte esmentat a anteriorment en aquest annex.

3 ESTUDI DEL PUNT CRÍTIC DE LA INSTAL·LACIÓ

Per decidir quines conques es redireccionaran i com, es fa un visionat de la xarxa completa de sanejament i de la direcció ultima de les aigües. Es pot veure que tots els cabals conflueixen en tres punts, estació de bombeig Aigüeta 1 i 2, i la riera soterrada que circula sota el carrer Caamaño, en els tres casos en direcció nord-est. Observant el traçat dels col·lectors que circulen pel carrer Peralada es pot observar que fins que no desemboquen a un d’aquests punts, la prolongació d’aquests circula també pel carrer de les Hortes i per tant reben el cabal les aigües recollides a la conca del carrer Rec Arnau. Davant aquest esquema general existent i observant la gran quantitat de pluja ja recollida en les conques de Muralla i Peralada sud es pren la solució de fer circular les aigües pluvials de les dues conques esmentades pel carrer Ample i així no generar grans cabals al carrer de les Hortes. Es considera necessari ampliar l’àmbit fins al carrer Caamaño per connectar a la riera soterrada a través d’un pou de salt. Així doncs:

- Les aigües pluvials i les fecals del carrer Muralla, ja amb xarxa separativa, seran direccionades per gravetat pel carrer Ample dins la nova xarxa també del tipus separativa.

- Les aigües recollides en xarxa unitària provinent del tram sud del carrer Peralada circularan pel nou

col·lector d’aigües residuals al carrer Peralada en el tram nord. Per no col·lapsar aquest col·lector amb la part de pluvials no separades en algunes de les finques (estimació del 35%), es planteja realitzar un nou pou aigües amunt d’aquest mateix carrer i implantar un sobreeixidor que desvií les aigües pluvials cap a carrer Ample. De tal manera que en èpoques de poca pluja el cabal de fecals circularà cap al carrer Peralada, i en moments de pluja intensa el cabal que circuli, principalment aigua de pluja neta, es desviarà pel carrer Ample.

D’aquesta manera s’aconsegueix evacuar de la xarxa de sanejament plantejada a la ciutat d’un gran cabal de pluvials. I fer que a partir d’aquest creuament la xarxa de pluvials tingui un punt d’inici en sentit nord-est. A continuació es mostren els càlculs realitzats segons la solució adoptada.

4 MÈTODE I CÀLCUL DEL DIMENSIONAMENT

En aquest apartat es fa una descripció dels càlculs realitzats per definir la futura xarxa i els resultats obtinguts. Per realitzar l’estudi dels cabals aportats a la xarxa s’ha realitzat una estimació d’àrees de recollida d’aigües pluvials i d’habitants en cada una de les illes d’habitatges que afectaran la xarxa d’aigües residuals. Aquesta relació d’àrees es pot consultar al plànol adjunt a l’annex.

4.1 Cabals aportats a la xarxa d’aigües pluvials

La definició de la xarxa de clavegueram d’aigües pluvials del l’àmbit del projecte es calcula a partir de les precipitacions i les àrees contributives generades en la nova geometria, seguint els criteris de la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial”. Els cabals d’aportació per pluja d’acord amb el mètode racional es calculen aplicant la fórmula següent: Q = C * I * A K On:

• Q és el cabal d’aportació (l/seg): valor a calcular per el dimensionament posterior. • A és l’àrea de la conca (m2): aquestes conques han estat descrites en un anterior punt.

• I és la intensitat màxima de la pluja horària (mm/h): es descriu en el punt 2.2.1.

• C és el coeficient d’escorrentiu: ens indica la quantitat d’aigua drenada en funció del material.

Tenint en compte els tipus de sòl de les conques a desguassar (paviments durs) s’ha considerat un coeficient d’escorrentiu de 0,93, que correspon a zones pavimentades.

• K és el coeficient d’uniformitat: en funció de les unitats i que inclou un 20% d’augment per les

puntes de precipitació.



4.1.1 Intensitat de pluja

Per determinar la intensitat de pluja en la zona s’han de determinar dos d’hipòtesis de partida: un període de retorn i un temps de concentració.

• Període de retorn de 10anys, tal com estableix la Norma 5.2.I.C Drenaje Superficial pel càlcul del drenatge d’una àrea.

• Tc -Temps de concentració de 5 minuts: segons la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial” ja que es

considera un temps de flux sobre el terreny inferior a 30 minuts. Un cop determinades es pot calcular la intensitat màxima de pluja horària, I, a partir de la fórmula elaborada per J.R. Témez, i que permetrà definir els cabals de les conques descrites.

I = Id ( I1/Id ) ^ ( ( 28 0.1 – Tc 0.1 ) / ( 280.1-1 ) ) On:

• Tc : s’ha determinat en un valor de 5 minuts segons la hipòtesi descrita.

• Id és la intensitat mitjana horària de la pluja màxima diària per un determinat període estimat de retorn (10 anys): segons “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn (2005). Generalitat de Catalunya. Departament de Mediambient la Precipitació total diària (Pd) per a un període de retorn de 10 anys és de: 121 mm/dia, així,

Id = Pd/24 = 121/24 = 5,04 mm/h

• I1/Id relació que es dedueix del mapa d’isolínies facilitat per la Instrucció 5.2-IC que es mostra a

continuació, concretament per la zona de Figueres, s’adopta un valor de 11. I1 és la intensitat màxima de pluja en una hora per un determinat període de retorn (10 anys)

En la següent taula es resumeixen les hipòtesis i valors obtinguts:

Dades Valor Comentaris ka 1 Coeficient d’uniformitat

Pd mm/dia 121 Precipitació màx. diària esperada per a un període de retorn de 10 a.

Pd * ka 121

Id (mm/h) 5,04 Obtingut de les formules abans indicades

Tc (h) 5 5 minuts

K 0.83 Factor reductor de la pluja diària ( I1 / Id ) 11 Figura 2.2 de la Instrucció 5.2-IC

I (mm/h) 210,56 Intensitat Màxima de Pluja Horària

4.1.2 Resultats obtinguts

S’ha de remarcar que es considera que la actual xarxa de recollida d’aigües pluvials de les cobertes no està segregada totalment de la xarxa d’aigües residuals, així doncs es considera que només un 65% d’aquestes aigües seran aportades a la xarxa de col·lectors d’aigües pluvials. Encara i així es proposa la instal·lació de sobreeixidors que transvasin les aigües pluvials que circulin a la xarxa de fecals en moment de pluja intensa. Segons les premisses descrites anteriorment es preveuen els següents cabals:



Taula 1.1 Cabals directes aportats a la xarxa d’aigües pluvials

Tram A (m2) Q cabal (l/s) Acumulats (l/s)

AP1 – AP2 carrer 335,33 18,24

vivendes 464,48 16,42 34,66 34,66

AP2 – AP3 carrer 381,39 20,75

vivendes 398,66 14,10 vivendes 594,12 21,01

55,85 90,51 AP3 – AP4

carrer 349,4 19,01 vivendes 236,94 8,38 vivendes 279,47 9,88

carrer 314,66 17,12 vivendes 151,15 5,34

59,73 150,24 AP4 – AP5

carrer 469,44 25,54 vivendes 327,97 11,60 vivendes 241,66 8,54

45,68 195,92 També hem de tenir en compte els cabals que són aportats des de el carrer Muralla, el carrer Peralada en el seu tram sud i carrers adjacents. Taula 1.2 Cabals indirectes aportats

Tram A (m2) Q cabal (l/s)

AP1 – AP2

c/ Peralada sud carrer 2245,31 122,13

c/ Peralada sud vivendes 9916,73 350,62

472,75 AP3 – AP4

c/ J. Maragall carrer 1261,02 68,59

c/ J. Maragall vivendes 2673,67 94,53

163,12 AP4 – AP5

c/ Moreria carrer 678,49 36,91

c/ Moreria vivendes 1232,28 43,57

80,48 AP5 – CONNEXIÓ

c/ Monturiol carrer 1781,19 96,89

c/ Monturiol vivendes 1223,98 43,28

140,17

4.2 Cabals aportats a la xarxa d’aigües fecals

En l’estudi previ realitzat sobre el nucli antic de la població de Figueres es determina una mitja de 71 habitatges per hectàrea.

Per el càlcul de xarxes de sanejament urbà, es consideren habitatges amb 3 habitants. Addicionalment, s’ha de considerar un període d’acumulació de 10 hores, que afecta a la dotació per habitant i dia en forma de coeficient multiplicador que es calcula com 24h(1 dia)/10h(temps d’acumulació) = 2,4. És habitual l’ús d’un coeficient de punta que consideri un increment de consum en dies festius. S’acostuma a prendre un valor per aquest coeficient igual a 1,25. Així doncs si es considera un consum de 200 l/habitant/d per una ciutat petita l’aportació de aigües residuals per habitatge és la següent: 200 l/habitant/dia * 2.4 * 1.25 * 3 habitant/habitatge/24hores/3600 seg= 0.021 l/habitatge/seg, En cada tram s’ha comptabilitzar el número d’habitatges segons la dada abans esmentada que aporten les seves aigües residuals al col·lector que es pretén dimensionar. S’ha de remarcar que es considera que la actual xarxa de recollida d’aigües pluvials de les cobertes no està segregada totalment, així doncs es considera que un 35% d’aquestes aigües seran també aportades a la xarxa de col·lectors d’aigües residuals.

4.2.1 Resultats obtinguts

L’estimació exposada preveu els següents cabals d’aigües residuals generades. A aquest cabal es sumarà el 35% d’aigües pluvials esmentat en moments pluja suau. Taula 2.1 Cabals directes aportats a al xarxa d’aigües residuals

Tram A (m2) Habitatges Q (l/s) cabal pluvials (l/s) Total (l/s) Acumulats (l/s)

AR1 – AR2 vivendes 464,48 3 0,069 8,84 8,91

AR2 – AR3 8,912 vivendes 398,66 3 0,059 7,59 7,65 vivendes 594,12 4 0,088 11,31 11,40


AR4 – AR5 37,87 vivendes 151,15 1 0,022 2,87 2,90


AR6 – AR7 51,70 També hem de tenir en compte els cabals que són aportats des de el carrer Muralla i el carrer Peralada en el seu tram sud. La xarxa existent al carrer Peralada és de tipus unitària i es connectarà directament al pou AR1 que pertany a la futura xarxa de fecals.



Taula 2.2 Cabals indirectes al pou BR4 connexió amb xarxa existent del carrer Isabel II

Tram A (m2) Habitatges Q (l/s) cabal pluvials (l/s) Total (l/s)

AR1 – AR2 c/ Peralada sud 9916,73 70 1,467 188,796 190,263

AR3 – AR4 c/ J. Maragall 2673,67 19 0,395 145,433 145,829 AR4 – AR5

c/ Santa Llúcia 54,07 0 0 2,94 2,94 AR5 –AR6 c/ Moreria 1232,28 9 0,182 67,029 67,212 AR6 – AR7 c/ Monturiol 1223,98 9 0,181 23,302 23,483

5 CÀLCUL DELS TUBS DE DRENATGE

A partir dels cabals d’aportació abans obtinguts es dimensionen els conductes necessaris per a disposar d’una velocitat de circulació ni massa alta (produiria erosió) ni massa baixa (produiria incrustacions, sedimentacions i estancament). Per al càlcul de les conduccions s’utilitza la fórmula de Manning: Q = A · Rh2/3 · So1/2 n V = Rh2/3 · So1/2 N On, Q és el cabal en m3/s V és la velocitat del fluid en m/s A és l’àrea de la secció de la làmina de fluid (m2) Rh és el radi hidràulic de la làmina de fluid (m) So és la pendent de la solera del canal (t.p.u) N és el número de Manning

5.1 Elements resultants per a la xarxa d’aigües plu vials

La taula següent mostra els càlculs realitzats, i els diàmetres resultants per no superar un calat del 80% i no obtenir velocitats inferiors a 0,50m/s i superiors a 6m/s. El càlcul s’ha realitzat amb els cabals màxims, és a dir amb els cabals aportats directament a la futura xarxa i al mateix temps tenint en compte l’aportació de la xarxa de fecals i els seu sobreeixidors. Taula 3 Diàmetres, velocitats i calats xarxa de pluvials per trams entre pous Inici Final Longitud

m Diàmetres

mm Pendent

% Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

AP1 AP2 36.73 D1000 0.40 5964.73 650.07 3.07

AP1 MUR_P 10.46 D600 0.50 -2250.00 489.93 -2.53

AP1 PER_P 5.63 D600 1.00 -2372.00 385.14 -3.44

AP2 AP3 37.59 D1000 0.40 6165.81 665.49 3.09

AP3 AP4 31.35 D1000 0.40 6380.86 682.33 3.10

AP4 AP5 36.54 D1000 0.40 6545.32 695.45 3.12

AP5 AP6 44.36 D1000 0.40 7134.07 744.99 3.16

AP6 AP7 15.13 D1000 0.50 7134.07 682.34 3.47

AP7 SM1 6.60 D1000 0.40 7134.07 744.99 3.16

5.2 Elements resultants per a la xarxa d’aigües fec als

Les taules següents mostren els càlculs realitzats, i els diàmetres resultants per no superar un calat del 80% i no obtenir velocitats inferiors a 0,50m/s i superiors a 6m/s. Taula 4.1. Diàmetres, velocitats i calats xarxa de residuals amb circulació de aigües fecals

Inici Final Longitud m

Diàmetres mm

Pendent %

Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

AR1 AR2 41.35 D500 0.60 8.65 27.07 0.58

AR1 MUR_R 9.60 D500 0.73 -8.20 25.23 -0.61

AR2 AR3 33.25 D500 0.60 9.18 27.83 0.59

AR3 AR4 22.31 D500 0.60 9.49 28.26 0.60

AR4 AR5 14.66 D500 1.00 10.24 25.99 0.73

AR5 AR6 31.83 D500 1.48 10.54 24.04 0.85

AR6 AR7 44.78 D500 1.00 11.23 27.13 0.75

AR7 AR8 16.78 D500 1.00 11.23 27.13 0.75

AR8 SM1 5.80 D500 1.00 11.23 27.13 0.75

Taula 4.1. Diàmetres, velocitats i calats xarxa de residuals amb circulació de aigües fecals i pluvials

Inici Final Longitud m

Diàmetres mm

Pendent %

Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

AR1 AR2 41.35 D500 0.60 1465.63 394.40 2.45

AR1 MUR_R 9.60 D500 0.73 -1408.20 351.29 -2.65

AR2 AR3 33.25 D500 0.60 1534.21 413.90 2.45

AR3 AR4 22.31 D500 0.60 1580.51 430.04 2.44

AR4 AR5 14.66 D500 1.00 1965.87 410.37 3.17

AR5 AR6 31.83 D500 1.48 2005.22 351.01 3.78

AR6 AR7 44.78 D500 1.00 2005.91 420.29 3.16

AR7 AR8 16.78 D500 1.00 2005.91 420.31 3.16

AR8 SM1 5.80 D500 1.00 2005.91 420.28 3.16

6 CÀLCUL D’ELEMENTS DE DRENATGE SUPERFICIAL

Seguint les recomanacions de CLABSA, les àrees de captació de la reixa indicada en plànols en funció de la pendent del carrer són les següents:

i (%) Area

captació 0,5 170,0 1,0 180,0 2,0 190,0

El número de embornals a col·locar són els següents: Taula 3 Elements de drenatge a disposar en el carrer

Nº Habitatge A (m2) Pendent (%) Límit Reixes

estimades

32--24 513,30 1,2 180 3 24--14 552,00 0,5 170 4 14--2 825,00 1,6 180 5



7 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PRINCIPAL DE CLAVEGUERAM: POUS I COL·LECTORS

Les canonades seran de polietilè d’alta densitat i no precisen de revestiment de formigó. Els pous seran realitzats amb peces prefabricades de formigó i les tapes dels pous de nova implantació seran amb tapa rodona i marc quadrat i es situaran a la cota corresponent segons els perfils de la nova urbanització. Tots els detalls de connexió entre els elements que conformen la xarxa són descrits al plànol 12.1.5.

7.1 Aigües pluvials

La xarxa principal s’inicia en els pous existents a carrer Muralla i al carrer Peralada sud. D’aquest sortiran dos col·lectors de diàmetre de 700mm (interior) fins al primer pou de la xarxa dins l’àmbit pròpiament dit. A partir d’aquest pou el col·lector passa ser de diàmetre interior 10mm. En aquest col·lector es connectaren els embornals i reixes interceptores disposades, i les connexions provinents de finques particulars que no aportin aigües fecals. La pendent mitja serà del 0.5%. En l’extrem de cota inferior de l’àmbit (zona sud) el col·lector seguirà el carrer Monturiol en sentit nord fins el primer creuament de carrers per redireccionar-se cap a la riera soterrada que circula pel carrer Caamaño. La connexió es realitzarà mitjançant un pou de salt.

7.2 Aigües residuals

La xarxa de fecals discorre paral·lela a la xarxa de pluvials per la seva banda est. S’implantarà un col·lector de diàmetre de 500mm (interior) des de on s’inicia el nostre àmbit fins la connexió amb la riera. A aquest col·lector es connectaran les escomeses fecals de les finques. També es connectaran la xarxa de sanejament de tipus unitària que prové de carrers perpendiculars.

8 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA SECUNDARIA DE CLAVEGUERAM: DRENATGE DE CARRERS I RECOLLIDA D’AIGÜES FECALS EN HABITATGES

8.1 Drenatge superficial

La recollida es realitza mitjançant embornals situats en l’eix del carrer. Els embornals seran de peça prefabricada de formigó i la reixa superior del tipus definit en els plànols de detall (70x30cm aprox.). La seva connexió a la xarxa principal serà a través de tub de 315mm de PVC amb un colze col·locat per realitzar feines de sifó. Aquesta connexió serà protegida per un gruix mínim de 10cm de formigó HM-20/b/20/I fins a un cota sota rasant de 50cm.

El càlcul de les reixes necessàries en cada una dels trams estudiats es realitza en el punt 4. Es verificarà l’estat de neteja dels embornals i reixes abans del seu ús definitiu. Si un embornal existent s’hagués d’anul·lar caldrà tapiar el tub de connexió entre la claveguera i l’embornal a l’alçada de la connexió amb la claveguera, omplir el tub de connexió de terres o formigó i finalment anul·lar la reixa i la caixa de l’embornal en superfície. Es verificarà que no hi hagi cap connexió a l’embornal a anul·lar (per exemple, algun clavegueró particular). En cas que n’hi hagi, es connectarà a la claveguera.

8.2 Sanejament habitatges

La xarxa d’aigües fecals provinents de les vivendes connectaran amb el col·lector principal a través d’una canonada de 200mm de diàmetre. La sortida actual de les aigües fecals es soterrada. A continuació s’indiquen les premisses per implantar el sanejament d’habitatges un cop estiguin definides les parcel·les i les seves edificacions:

- La connexió de cada habitatge serà protegida per un gruix mínim de 15cm de formigó HM-20/b/20/I fins a un cota sota rasant de 50cm.

- La connexió al col·lector principal es realitzarà a un pou o bé a la part superior de la canonada amb una

de les peces especials especificades en els plànols. En aquelles finques on la xarxa de pluvials es diferencia de la xarxa de aigües residuals un cop es realitzi la obertura de les rases corresponents es realitzarà una connexió de la sortida actual a la canonada esmentada a través d’una arqueta prefabricada.

8.3 Mètode de la implantació.

En un primer moment de l’actuació s’implantarà el col·lector d’aigües fecals des de el punt més baix de la xarxa al punt més alt en cada una de les fases que es descriuen en l’annex de estudi de l’organització i desenvolupament de l’obra i als plànols de la sèrie 14. A mida que aquest col·lector presenti interseccions amb una connexió des de una vivenda situada a la façana nord aquesta es connectarà al nou col·lector. Un cop la implantació a arribat al punt de cota més alta s’implantarà el col·lector d’aigües pluvials en sentit contrari, és a dir de cota més alta a cota més baixa. Es repetirà la operació de la connexió de les canonades d’aigües fecals de les vivendes. Aquesta operació es repetirà tantes vegades com fases presenti la urbanització del carrer.

ESTIMACIÓ ÀREES RECOLLIDA AIGÜES

INFORMACIÓ COMPANYIES

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES. ANNEX 07. ENLLUMENAT

08052-A07-Enllumenat_AMPLE.doc_AMPLE.doc 1

ÍNDEX

1. OBJECTE 2

2. GENERALITATS 2

3. REGLAMENTS I NORMES 2

4. INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT 3

4.1. NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ 3 4.2. LLUMINÀRIES I LÀMPADES 4 4.3. VALORS ESTUDI LUMÍNIC 5 4.4. SUPORTS LLUMINARIES 5

4.5. OBRA CIVIL 5

5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA 5

5.1. QUADRE DE COMPTADORS CPM. 5 5.3. DISTRIBUCIÓ DE LÍNIES. 6 5.4. EQUIPS D’ENLLUMENAT. 6 5.5. XARXA DE TERRES. 6

6.CÀLCUL ELÈCTRIC 6

7.POTÈNCIES DE L’ENLLUMENAT ACTUAL 9

8.CÀLCULS LUMÍNICS 10



1. OBJECTE

Es objecte d’aquest annex la descripció de la instal·lació d’enllumenat i de la seva xarxa de subministrament d’energia elèctrica. El tram correspon al carrer Ample

2. GENERALITATS

S’ha previst que el nou enllumenat del carrer Ample, s’alimenti del nou quadre a instal.lar al carrer Muralla. Aquest quadre està fora de l’àmbit d’aquest projecte i la seva corresponent partida consta al projecte del carrer Muralla. El nou quadre del carrer Muralla alimentarà doncs, les noves lluminàries del carrer Muralla i les noves lluminàries situades a la Plaça de les Patates. A més, alimentarà, les noves lluminàries del carrer Ample, tal i com s’ha exposat anteriorment. S’han previst les següents línies:

1. Per alimentar les col.lumnes de la Plaça de les Patates. 2. Per alimentar les lluminàries del perímetre de la Plaça de les Patates. 3. Per alimentar les lluminàries del carrer Muralla i el carrer Ample (aquest últim, objecte d’aquest

projecte. 4. Per alimentar l’enllumenat existent de la Baixada de Mercer i Tins. 5. Per alimentar l’enllumenat existent del c/Pilar. 6. Per alimentar els contenidors del carrer Muralla. 7. Per alimentar els nous contenidors del carrer Ample (objecte d’aquest projecte)

En fase d’execució d’obra, es tornaran a estudiar les diferents sortides amb els Tècnics d’Enllumenat de l’Ajuntament de Figueres. Tota aquesta informació surt descrita als plànols d’enllumenat. Al carrer Ample, dins de l’àmbit de projecte, es contempla també el desmuntage de les lluminàries i cablejat existent. A l’apartat de càlcul elèctric es poden veure les característiques de les diferents línies. El model de lluminària és el mateix per tot l’àmbit de projecte:

• Model Argos d’Iguzzini amb sistema de 39 Leds i 1,4W cadascun,amb total de 55 W • Model Argos d’Iguzzini amb sistema de Leds i 1,4W cadascun,amb total de 72 W

Al carrer ample es disposen les lluminàries en col.lumna. Totes les lluminàries estaran col·locades a la interdistància adequada per al compliment dels paràmetres d’il·luminació fixats a la Normativa. La instal·lació s’efectuarà tenint present els requeriments exigits per l’ajuntament de Figueres. En tot el què fa referència als materials a utilitzar en l’execució del Projecte, tant per a les instal·lacions elèctriques com per a l’obra civil complementària, s’atendrà a les especificacions que indiquin els

Serveis Tècnics de l’ajuntament de Figueres.

3. REGLAMENTS I NORMES

En la redacció i execució dels treballs descrits en el present Projecte són d’aplicació les següents Normes i Reglaments.

• Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió aprovat pel Reial Decret 842/2002 de 2 d’agost i les seves Instruccions Tècniques Complementàries.

• Llei 6/2001 de 31 de maig d’ordenació Ambiental de l’enllumenat per a la Protecció del Medi

Nocturn”, i el Reglament que la desenvolupa.

• Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, por el que se aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementaries EA-01 a EA-07

• Decret 135/1995, Codi d’accessibilitat de Catalunya. • Reial Decret 2642/1985 modificat per Ordre del 11/07/86 (B.O.E. 21/07/86) sobre

especificacions tècniques de columnes o bàculs per enllumenat públic i la seva homologació). • Normativa específica de companyia subministradora.

Es consideren també:

• Recomanacions de la Comissió Internacional d’il·luminació (TC-4.6). • Recomanacions del Ministeri d’obres Públiques i Transports (Ordre Circular de 31 de març de

1964. • Ordre circular 9.1/1964 del M.F. i nota de servei de 5 de maig de 1976

Altres reglamentacions específiques:

• Candelabros Metálicos (báculos y columnas de alumbrado exterior y señalización de tráfico). Real decreto 2642 / 1985, de 18 de diciembre del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 21, 24/01/1986) (C:E – BOE núm. 67, 19/03/1986).

• Orden de 6 de julio de 1984, Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento sobre

condiciones técnicas y garantías de Seguridad e Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. (BOE 183 /1984 de 01-08-1984)



4. INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT

4.1. NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ S’està dins d’una zona E3 , segons zonificació realitzada per la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu es dóna acompliment als valors lumínics i requeriments que s’estableix a la llei 6/2001, de 31 de maig, (DOGC núm. 3407, 12/06/2001) i el reglament que la desenvolupa, Decret 82 del 3 de maig (DOGC núm. 4378/05/05/2005) S’aplicaran els criteris per a la zona E3, considerant els valors de nivells i d’uniformitat que s’indiquen en la taula següent. Taula 1. Tipus de làmpades segons el indret en què estan situades

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E1 V.S.B.P./V.S.A.P. V.S.B.P./V.S.A.P.

E2 Preferentment VSBP/VSAP V.S.B.P./V.S.A.P.

E3 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP

E4 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP

V.S.B.P.: Làmpades de vapor de sodi a baixa pressió. V.S.A.P.: Làmpades de vapor de sodi a alta pressió. Taula 2. Percentatge màxim de Flux d’hemisferi superior instal·lat d’un pàmpol d’un llum. Z: Zona de protecció; V: Horari de vespre; N: Horari de nit

Z V N

E1 1 1

E2 5 1

E3 15 15

E4 25 25

Taula 3. Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari, expressat en % Z: Zona de protecció; E: Enlluernament pertorbador

Z E

E1 10

E2 10

E3 15

E4 15

Taula 4. Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants A: Alçada del llum en m; I: Índex d’enlluernament

A I

4,5 4.000

4,5-6 5.500

6 7.000

Taula 5. Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals, expressada en lux Z: Zona de protecció; V: Horari de vespre; N: Horari de nit

Z V N

E1 2 1

E2 5 2

E3 10 5

E4 25 10

Taula 6. Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants, expressada en lux. I: Il·luminació en zona de vehicles; V: Il·luminació en zona de vianants

I V

Trànsit elevat 35 20

Trànsit moderat 25 10

Trànsit baix 15 6

Trànsit escàs 10 5

A més, s’han respectat els paràmetres del Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries.



En aquest cas és d’aplicació el que marca la normativa en referència a l’enllumenat vial ambiental, que és el que s’executa generalment sobre suports de baixa alçada (3-5 m) a àrees urbanes per la il·luminació de vies peatonals, comercials, voreres, parcs i jardins, centres històrics, vies de velocitat limitada, etc., considerats a la Instrucció Tècnica complementària ITC-EA-02 com situacions de projecte C,D i E. Taula 2. Requisits mínims d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat vial ambiental.

Iluminancia mitja en servei Em(lux)

EFICIENCIA ENERGÈTICA MÍNIMA*

>20 9

15 7.5

10 6

7.5 5

<5 3.5

• (m2 . lux )/W El criteri principal de classificació de les vies és la velocitat de circulació, segons s’estableis a la taula 1. Taula 1. Classificació de les vies.

Classificació Tipus de via Velocitat del tràfic rodat (km/h)

A Alta velocitat v>60

B Velocitat moderada

30<v<60

C Carrils bici ---

D Baixa velocitat 5<v<30

E Vias peatonals

V<5

En aquest cas, tindrem una situació de projecte tipus E1: espais peatonals de connexió, carrers peatonals i voreres al llarg de la calçada amb un tràfic normal, per tant, tindrem una classe d’enllumenat tipus S3 que té els següents valors:

-Luminància mitja mínima.(Em): 7.5 lux -Luminància mínima (Emin): 1.5 lux S’aplicaran els criteris, considerant els valors de nivells i d’uniformitat que s’indiquen en la taula següent.

Nivell mitjà a la

calçada (lux)

Uniformitat mitjana calçada

(mínimes)

Nivell mitjà a les

voreres (lux)

(mínim)

Uniformitat mitjana voreres

(mínima)

Vies intensitat trànsit molt important (IMD>25000)

25-30

0.45

20

0,3

Vies intensitat trànsit important (Entre 15000 i 25000)

20 – 25

0,4

10

0.3

Vies intensitat trànsit baix (IMD<15000)

10 – 15

0,4

6

0,2

Afluència de vianants d’intensitat molt important i via de prestigi

15 – 20

0,4

15

0,5

Afluència de vianants d’intensitat important

10 – 15

0,4

10

0.4

Afluència de vianants d’intensitat normal. Zones residencials,Parcs i jardins, zones industrials.

10 - 15

0,4

10

0,4

Els càlculs s’efectuaran aplicant un coeficient de conservació del flux de 0.8.

4.2. LLUMINÀRIES I LÀMPADES

Tal com s’ha comentat s’ha seleccionat una làmpada de leds per l’àmbit de projecte pel seu baix consum.

• Model Argos d’Iguzzini amb sistema de 39 Leds i 1,4W cadascun,amb total de 55 W. La potència de les lluminàries a instal·lar estarà relacionada amb l’alçada de muntatge i la distància



entre elles, de manera que s’assoleixin els nivells d’il·luminació requerits. Totes les lluminàries seran de cos construït en fosa injectada d’alumini, amb reflector interior que impedeixi l’emissió de llum en l’hemisferi superior. La cubeta de tancament serà de vidre de qualitat, que asseguri la transparència, estabilitat i resistència a la temperatura en intempèrie, no admetent-se ni plàstics, ni policarbonats. Totes les llumeneres, tindran la envoltant exterior de grau de protecció IP65.

4.3. VALORS ESTUDI LUMÍNIC

S’ha realitzat un estudi lumínic per la configuració de carrer. Es disposen 9 lluminàries a portell i 5 lluminàries a una banda del carrer. Els resultats han estat:

Nivell mitjà (lux) Uniformitat mitjana (mínimes)

ZONA I 31 0.408

ZONA II 50 0.489

4.4. SUPORTS LLUMINARIES

Tal com s’ha comentat la suportació de les lluminària serà amb col.lumna. Es poden observar els detalls als plànols adjunts.

4.5. OBRA CIVIL

Inclourà l’execució completa de les canalitzacions en rasa de projecte en els creuaments de calçada i la construcció dels pericons de registre.

Canalitzacions elèctriques. Es realitzaran rases per a la implantació de tubulars de PEAD, de doble capa, segons UNE-EN 50086-2-4, en els que s’allotjaran els conductors de les línies elèctriques d’enllumenat. La rasa de la canalització en voreres, en cas de què fos necessari, serà de 60cm de profunditat i 40cm d’amplada, segons plànol de detall, i s’acompanyarà el tub de polietilè d’un conductor de Cu nu de 35 mm2 de secció, de la xarxa de presa de terra. La canalització s’efectuarà per a estendre els conductes sense efectuar cap tipus d’empalmament intermedi, deixant una longitud de conducte suficient en cada punta perquè el conducte sobresurti sobre la rasant del sòl aproximadament uns 20cm. Tots els trams d’encreuaments de calçada seran perpendiculars al seu eix i s’efectuaran amb una canalització composta de 2 tubulars de polietilè de diàmetre 160mm, en un prisme de formigó HM 20, a

una profunditat mínima de 80cm, en l’interior dels quals s’allotjarà el cablejat. Es respectaran les distàncies reglamentàries amb altres infraestructures de serveis que es trobin soterrades en l’àmbit de projecte. Les característiques del prisme i de la profunditat d’instal·lació d’aquesta canalització serien idèntiques a les requerides per a les canalitzacions d’encreuament de calçada. Es replantejarà l’eix de la traçada de la canalització i l’excavació de la rasa, després d’haver realitzat el de la traçada de vials. Les dimensions i detalls constructius de la rasa s’indiquen en els plànols de projecte.

Pericons. En els passos de carrer es col·locaran pericons de 60x60 x100cm (amplada x llargada x alçada) interiors, situades en vorera. El marc i la tapa dels pericons seran de fosa dúctil tipus D-400. En cada pericó s’instal·larà soterrada, una piqueta d’acer courejada de ∅18.3 mm i 2 m de longitud, o bé una placa d’acer galvanitzat de dimensions 500x500x3mm, i es faran les connexions d’aquestes amb el conductor de coure nu de 35mm2 de la xarxa de presa de terra, que s’inclou en les canalitzacions, mitjançant brides. Els detalls d’obra correspondran amb els PLÀNOLS DE DETALL que s’inclouen en el conjunt de plànols d’aquest projecte.

Retirada de lluminàries existents Es desmuntaran tots els punts de llum que existeixen en l’àmbit de projecte i es retiraran a magatzem Municipal o bé a abocador controlat. La retirada inclourà tant el desmuntatge, com la desconnexió elèctrica. Així mateix, en cas de què el punt de llum estigui sobre un suport, es retirarà el suport i es realitzarà l’enderroc dels fonaments i de les canalitzacions d’enllumenat existents, i el transport de tota la runa a abocador controlat. Així mateix, es retiraran tots els cables aeris existents.

5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

La infraestructura necessària per a subministrar energia elèctrica al conjunt de l’enllumenat està formada per una instal·lació alimentada des d’un quadre d’enllumenat totalment NOU, aquest quadres es dotara de proteccions per a línies d’enllumenat, però correspon a un altre projecte i estarà situat al carrer Muralla. Té una reserva de dues proteccions per a possibles ampliacions de la instal·lació. Els recorreguts de les línies, les posicions de cada llumenera i la ubicació del quadre existent esta indicats en els plànols de projecte.

5.1. QUADRE DE COMPTADORS CPM.

A nivell de pressupost no es carregarà cap partida amb aquest concepte en aquest pressupost. A nivell informatiu, els següents quadres es veuran afectats:

• Quadre c/Muralla



5.3. DISTRIBUCIÓ DE LÍNIES. La distribució de línies elèctriques serà per conduccions soterrades. Les conduccions soterrades es separaran d’altres canalitzacions elèctriques, i d’altres serveis, un mínim de 30cm, en traçades paral·leles. S’utilitzaran conductors de coure de designació UNE RFV 0.6/1 kV, de secció mínima 4x6 mm2 per als trams soterrats. Els càlculs justificatius de les línies figuren en l’annex del projecte. Les unions i connexions de les línies es faran sempre a l'interior de la corresponent caixa de derivació, que en instal·lacions enterrades anirà dins de la columna, i mai s’admetrà que estigui dins de pericons. Les connexions sempre estaran a més de 30cm per sobre del nivell del paviment, fins i tot quan estiguin dins de columnes o bàculs. Les caixes de derivació a cada punt de llum seran de dos fusibles, per l’alimentació de la làmpada.

5.4. EQUIPS D’ENLLUMENAT. Els treballs d’instal·lació de les lluminàries inclouran tots els medis necessaris de muntatge i connexió d’aquestes en les columnes previstes en projecte, i per al seu funcionament complet. En els treballs de muntatge dels punts de llum sobre les columnes s’inclouran els de la instal·lació elèctrica interior completa, efectuant l’estesa dels conductors necessaris, en l’interior d’aquests, i la connexió del punt de llum, així com la connexió a la línia elèctrica d’alimentació, i a la línia de la xarxa de presa de terra. El conductor a instal·lar en interior de les columnes que s’hagin de cablejar, serà RV0.6/1kV de 3x2.5mm2 de secció, i es protegirà el conductor de fase amb fusible gI de 6A, instal·lat en la base de connexions amb que està dotat cada suport Els materials utilitzats i la instal·lació a executar compliran amb les indicacions expressades al Plec de Condicions.

5.5. XARXA DE TERRES. Es construirà una xarxa de terres composta per plaques i cable de coure nu d’1x35 mm2. Es connectarà un elèctrode en cada pericó de pas de línia soterrada a aèria, i tres elèctrodes a origen en el CEE. S’estendrà el cable de Cu nu, de 35mm2 de secció, al llarg de tota la rasa que s’efectuï per a la instal·lació de canalitzacions d’enllumenat. Es realitzarà una PAT comú per al conjunt de punts de llum del centre de comandament. El cable de Cu nu, es connectarà a la barra de presa de terra del Centre de Comandament d’enceses. La resistència de la P.A.T. serà inferior a 8Ω Ohms Es muntaria al CCE la caixa amb pont de bornes de comprovació de terra, i s’unirà aquesta amb la barra de terra del quadre amb cable de Cu, amb coberta d’aïllament verd-groc, de 1x16 mm2 de secció.

6.CÀLCUL ELÈCTRIC

Per al dimensionament dels cables s’han considerat dos factors: a) Escalfament. D'acord amb la intensitat nominal del circuit, el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió ens dóna la

secció corresponent. b) Caiguda de Tensió. Un cop trobada la secció pel procediment anterior, es calcularà la caiguda de tensió mitjançant les següents fórmules: - Circuit monofàsic

V

100*

0,8*S*R*V

L*P*2= e

- Circuit trifàsic

V

100*

0,8*S*R*V

L*P= e

Essent: P = Potència nominal en watts L = Llargària del circuit en metres e = Caiguda de tensió en % R = Resistivitat del cable S = secció del cable en mm2 Pel càlcul de la secció dels cables s’ha tingut en comte dos factors a) La intensitat permesa pel Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. b) La caiguda de tensió màxima permesa. Així el sistema de càlcul de la secció d’un cable serà: Primer. Calcular la intensitat nominal del circuit. Segon. Determinar la secció i el tipus de cable a utilitzar. Tercer. Calcular la caiguda de tensió total en % amb la secció trobada per

comprovar que no sobrepassi la permesa Quart. Si la caiguda de tensió és admissible, s’adoptarà la secció trobada. Si la caiguda de tensió no es admesa, s’anirà augmentant la secció i comprovant la caiguda de tensió fins que aquesta ho sigui. Tot seguit es presenten els full de càlcul que han servit per el dimensionat de la instal·lació elèctrica descrita en la present memòria. El començament de l’obra s’inicia amb la retirada del mobiliari urbà. Acte seguit es procedeix a l’enderroc de les voreres i calçades actuals, així com a l’excavació o terraplenat del sòl actual per a deixar-ho a la futura cota de la rasant.



Per tant, es considera un moviment de terres associat a la definició de la futura esplanada de la

urbanització. Es realitzaran els enderrocs de les actuals voreres i de la calçada, amb les seves respectives bases, i es retiraran els volums de terres necessaris per a la futura definició del paquet de ferms i per a la disposició dels paviments de llambordes. En general, a les zones d’excavació es compactarà el terreny natural fins el 98% del Pròctor Modificat, pas previ al refinat de l’esplanada per a l’assentament de la caixa de paviment. En les àrees pavimentades els reblerts es realitzaran amb noves aportacions de materials: tot-ú o sauló, sense continguts de matèria orgànica ni residus, compactades al 95% del PM. El càlcul del moviment de terres a realitzar s’ha fet en base a les seccions transversals de l’estat actual i a les seccions transversals de la futura rasant. El càlcul es realitza per interpolació lineal. S’adjunta a continuació un esquema de les seccions de càlcul.



CÀLCUL DE LES SECCIONS DELS CONDUCTORS I DE LES PROTECCIONS MAGNETOTÈRMIQUES

Tensió 400/230 08052-CARRER DE LA MURALLA I PLAÇA DE LES PATATES

Conduc. 56 tensió d'aillament 0,6/1 kV

Material: Coure

DADES per ∆∆∆∆V

Tensió Cosf Lon Potència Coef Coef Potència Int tens Secc Imax Cond Coef Coef Imax In ∆V ∆V ∆V V

CIRCUIT inst. S M de calcul de calc ailla cond cond temp cond interr

acumulat

aprox acumulat real real

CODI NOM V m kW kW A kV mm2 A N K T A A % % % V

40

QUADRE GENERAL DE DISTRIBUCIÓ 400 1 10 16,68 1,00 1,00 16,68 24,07 1 16 6 70 1 1 1 70 40 1,5% 0,1% 0,1% 0,5

L1

ENLLUMENAT 1(COLUMNES P.DE LES PATATES) 400 0,9 65 0,83 1 1,80 1,34 2,14 1 6

6 37 1 1 1 37 10 3,0% 0,3% 0,2% 0,8

L2

ENLLUMENAT 2 (PERÍMETRE P.DE LES PATATES) 400 0,9 75 0,44 1 1,80 0,71 1,14 1 6

6 37 1 1 1 37 10 3,0% 0,2% 0,1% 0,5

L3

ENLLUMENAT 3 (C/ LA MURALLA-C/AMPLE) 400 0,9 280 3,16 1 1,80 5,12 8,21 1 10

6 52 1 1 1 52 16 3,0% 2,2% 2,0% 8,1

L4

ENLLUMENAT 4 (BAIXADA DE MERCER I TINS-EXISTENT) 400 0,9 90 1,05 1 1,80 1,70 2,73 1 6

6

37 1 1 1 37 10 3,0% 0,5% 0,4% 1,4

L5 ENLLUMENAT 5 (PILAR-EXISTENT)

400 0,9 140 0,60 1 1,80 0,97 1,56 1 6 6

37 1 1 1 37 10 3,0% 0,4% 0,3% 1,3

L6 CONTENIDORS SOTERRATS-AMPLE

400 0,9 280 7,50 1 1,80 12,15 19,49 1 10 6

52 1 1 1 52 25 5,0% 4,9% 4,8% 19,3 *corva D

L7 ENLLUMENAT ARMARI I ENDOLL 230 0,9 2 3,10 1 1,00 3,10 14,98 1 2,5 7 25 1 1 1 25 16 5,0% 0,3% 0,2% 0,4



7.POTÈNCIES DE L’ENLLUMENAT ACTUAL



8.CÀLCULS LUMÍNICS

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES. ANNEX 08. REG

08052-A08-Reg_Ample.doc 1

ÍNDEX

1 ANTECEDENTS .......................................................................................................................2

2 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA DE REG ..................................................................................2

3 PROGRAMA DE REG..............................................................................................................2

3.1 NECESSITATS HÍDRIQUES I DOSI DE REG .................................................................2

3.1.1 Necessitats hídriques brutes màximes ......................................................................2 3.1.2 Dosi bruta de reg..........................................................................................................3 3.1.3 Freqüència de reg........................................................................................................3 3.1.4 Dosi neta de reg.........................................................................................................3

3.2 MATERIALS........................................................................................................................3 3.2.1 Característiques ...........................................................................................................3 3.2.2 Distribució del material ................................................................................................3

3.3 PLUVIOMETRIES ..............................................................................................................3

3.4 ORGANIGRAMA DE REG .................................................................................................3

4 DEFINICIÓ DE LES CANONADES ........................................................................................4

4.1 PÈRDUES DE PRESSIÓ EN CONDUCTES ...................................................................4

4.1.1 Pèrdua per fregament en les canonades ..................................................................4 4.1.2 Pèrdua per diferencia de cota.....................................................................................4 4.1.3 Pèrdua per fregament dels elements materials ........................................................4

4.2 TAULA DE DEFINICIÓ DE LES CANONADES ...............................................................4

5 DEFINICIÓ DE L’ESCOMESA A CONTRACTAR................................................................4



1 ANTECEDENTS

El reg a instal·lar al llarg de la nostra fase consistirà en la disposició d’anells de degoteig en cada un dels arbres de nova plantació. Per poder regar els nous arbres s’instal·larà un sistema de reg per degoteig. El reg del nou arbrat serà tot de nova implantació.

2 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA DE REG

Per a una millor comprensió de les dades veure plànols de la sèrie 12.3. La xarxa que a continuació es descriu forma par de la xarxa que aportarà aigua de reg als arbres situats al carrer Ample en la seva futura urbanització. L’àmbit presenta un punt alt davant el número 24 (33.55m aprox.) i dos punts baixos, a l’extrem nord (33.05 m) i a l’extrem sud (32.60m). Degut a la poca diferència de cota en el tram nord i per tenir un esquema lineal del reg es situarà el punt de subministrament i de control davant el número 32 on comença la xarxa de reg en la part nord del carrer i així evitar les pèrdues de pressió. La xarxa primària està formada per un tub de PEBD de 10 atm. i φ50 mm, des de l’escomesa fins al bypass general i d’aquest a un bypass sectorial. Aquest by-pass sectorial (1 ½”) regularà amb una l’electrovàlvula, i els accessoris corresponents, el flux d’aigua cap al sector mitjançant una connexió a un programador autonom connectat a un sistema de sensor de pluja . En aquest punt s’instal·larà una vàlvula de descàrrega, i una vàlvula de drenatge en el punt més baix per poder realitzar feines de manteniment i reparació. La xarxa secundària, que alimenta els anells de degoteig està formada per un tub de PEBD de 10 atm, φ32 mm, de baixa pressió i ús alimentari. Aquesta canonada circularà per l’nterior de un tub de PVC corrugat del doble de φ50 mm. En el creuament amb el carrer de Santa Llúcia aquest tub presentarà un recobriment de formigó Els anells seran tipus Tech Line amb forats cada 30cm, un cabal de 3.5 litres/hora i un interval de pressió de treball de 4 a 25 m.c.a. Les connexions entre el tub de degoteig i el tub de reg seran registrables a l’escossell de l’arbre. Tots els pericons tindran marc i tapa amb frontissa i tanca estàndard.

3 PROGRAMA DE REG

3.1 NECESSITATS HÍDRIQUES I DOSI DE REG

3.1.1 Necessitats hídriques brutes màximes

Considerarem les necessitats hídriques màximes, les necessàries per a aconseguir una bona implantació i arrelament de la vegetació nova i disminuir l’estrès i els danys que es causin a la vegetació existent. Un cop assegurada la implantació ja es podran disminuir les aportacions hídriques reduint-les al períodes crítics.



Caldrà tenir en compte especialment el reg a l’estiu un cop la plantació estigui arrelada, ja que un excés d’aigua els pot ser molt perjudicial. Segons les dades climàtiques podem estimar un valor màxim de l’evapotranspiració de referència (ETo), per al mes de juliol (mes de màximes necessitats), que podem arrodonir en 7 mm/dia. Podem aplicar els coeficients de jardí (Kj) i coeficients d’ombra en el cas de reg per degoteig, amb l’obtenció de les necessitats corresponents Taula 2. Necessitats hídriques brutes màximes

especie 1 4,20 0,87 24,50 mm/dia (Aquestes necessitats s’hauran d’ajustar a la baixa els altres mesos de l’any.)

3.1.2 Dosi bruta de reg

La millor manera de mantenir la vegetació amb un potencial hídric adequat es regar quan s’hagi esgotat aproximadament la meitat de la reserva hídrica disponible del sòl a la fondària explorada per les arrels que es suposa és de: 20-25 cm. en prats), 40-50 en arbusts i 100 cm en arbres. En un terreny sorrenc la reserva hídrica pot oscil·lar entre 70 i 100 l/m3. En el nostre cas suposarem uns 80 l/m3. I si considerem un esgotament del 50%, això representarà al voltant dels 40 l/m3. Taula 3. Dosi bruta de reg

especie 1 1,00 l/m2

3.1.3 Freqüència de reg

Dividint la dosi bruta aproximada que hem d’aportar en cada reg, entre les necessitats hídriques estimades anteriorment per a cada tipologia de vegetació, sabrem cada quants dies serà convenient regar de forma general en els mesos de màximes necessitats, és a dir, de juny a setembre. Taula 4. Freqüència de reg

especie 1 21,00 dies I caldrà espaiar més els regs quan es produeixi una menor evapotranspiració, la resta de mesos de l’any.

3.1.4 Dosi neta de reg

Taula 5. Dosi neta de reg

especie 1 48,28 mm/dia Coeficient d' eficiència d' aplicació Considerarem una eficiència d' aplicació de 0,95 per als sistemes de degoteig i de 0,80 per a l’aspersió, a l’hora de fer els càlculs previs. Després de feta la instal·lació cal comprovar el coeficient d’uniformitat real de cada sector.

3.2 MATERIALS

3.2.1 Característiques

Taula 6. Canonades amb degotadors integrats autcompensats

Material PE Dia. Ext. Canonada 20 mm Gruix canonada - Pressió funcionament 4 - 25 m.c.a Cabal (autocompensat) 3,5 l/h Separació degoters 30-50cm

3.2.2 Distribució del material

Degotadors En els arbres crearà una anella oberta d’uns 3 metres de canonada amb degotadors cada 30 cm que tindrà 7 degotadors.

3.3 PLUVIOMETRIES

3.3.1.1 Pluviometries aproximades Les pluviometries dependran del sistema utilitzat i de les separacions finals a que quedin els emissors, i caldrà determinar-la un cop feta la instal·lació. De forma orientativa i a efectes dels càlculs considerarem les següents pluviometries: Taula 9. Pluviometria

nº goters/anella 7 uds cabal goter 3,5 l/h Pluviometria 24,5 l/h

3.4 ORGANIGRAMA DE REG

El temps necessari de reg per a cada sector serà el resultat de dividir la dosi neta que cal aportar en cada reg entre la pluviometria : Dosi neta en mm/reg Tt = ---------------------------------- = Temps o durada del reg en hores Pluviometria en mm//h Taula 10. Duració del reg

especie 1 3,94 minuts



Resum programació del reg Taula 11. Resum del programa de reg

Sistema reg

Necessitats reg

Freq. reg nº regs

dosi neta de reg

Pluviometria degoteig

Durada del reg

mm/dia dies regs/mes mm/hora l/arbre/hora hores Degoteig 24,50 21 1 48,28 24,50 3,94

4 DEFINICIÓ DE LES CANONADES

4.1 PÈRDUES DE PRESSIÓ EN CONDUCTES

La definició de les canonades per la conducció de l’aigua de reg es definida pel cabal que circula i les pèrdues de carrega que provoquen el fregament de la mateixa canonada i els diferents elements, i la diferencia d’altimetria entre punts de la instal·lació.

4.1.1 Pèrdua per fregament en les canonades

En funció del diàmetre de la canonada, es produeix una pèrdua de pressió en l’aigua que circula en el seu interior. Segons taules especifiques, en funció del material i la pressió màxima de la canonada, es calcula la pèrdua de pressió (pf) expressada en metres de columna d’aigua (m.c.a.) per metre lineal de canonada. Al mateix temps s’aplica el factor de Scobey (F), un factor que indica les pèrdues de pressió en funció del numero d’obertures que presenta la canonada. Així doncs les pèrdues per fregament són el resultat de:

Pèrdua per fregament total (m.c.a.) = mts canonada x pf (m.c.a.) x F

4.1.2 Pèrdua per diferencia de cota

Serà una pèrdua de pressió provocada per la força necessària a aplicar per assolir cotes superiors respecte el punt d’abastiment principal. Serà expressada en metres de columna d’aigua i es sumarà a les pèrdues per fregament abans descrites.

Pèrdua per diferència de cota (m.c.a.) = cota final – cota inicial

4.1.3 Pèrdua per fregament dels elements materials

Els diferents elements materials, com colzes, vàlvules,... causen una pèrdua de la pressió en la canonada. S’estima que seran un 10% de la suma de les pèrdues de pressió abans descrites.

4.2 TAULA DE DEFINICIÓ DE LES CANONADES

A continuació es mostren els resultats obtinguts del càlcul de les canonades de la instal·lació i les seves pèrdues de pressió realitzat de forma parcial entre punts determinants i que es mostren en el plànol 12.3.1. Per relitzar el càlcul es prenen 3 punts de referència: A: inici de xarxa, davant el número 32 amb una cota de 33.05m

B: punt alt de la xarxa, davant el número 24 amb una cota de 33.55m. C: últim punt de reg de la xarxa a l’extrem sud, amb una cota de 32.60m Taula 12. Definició de canonades i pressió de treball dels elements de reg segons pressió inicial

SECTOR 1 P inicial (m.c.a.) 13

Tram Cabal total

Longitud Diàmetre P. Fregament

P. Altimetria

P. per elements

Pérdua total

Pressió Treball

l/h m mm mca mca mca mca mca

A-B 759,5 38 32 0,18 0,50 0,07 0,74 12,26

B-C 367,5 89 32 0,36 -0,95 -0,06 -0,65 5,65 Si es regula el sector amb una pressió mínima indicada tots punts de treball del sector presenten una pressió adequada dins els límits expressats en m.c.a. i els diferents trams de canonada acceptables.

5 DEFINICIÓ DE L’ESCOMESA A CONTRACTAR

El màxim consum del sector a ple funcionament és de 760 l/hora aproximadament.

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES. ANNEX 09 SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS

08052-A09-00-Index SA.doc

ÍNDEX

MEMÒRIA INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES


08052-A09-01-Memoria SA.doc

ÍNDEX

MEMÒRIA 2

1. OBJECTE DE PROJECTE 2

2. DESCRIPCIÓ I GENERALITATS 2

3. RELACIÓ D’ENTITATS I/O EMPRESES AFECTADES: 2

DESCRIPCIÓ DELS SERVEIS 3

1. TELEFÒNICA. 3

1.1 Informació sol·licitada. 3 1.2 Descripció de l’instal·lació actual 3 Dintre de l’àmbit s’ha localitzat una arqueta H i 14m de canalització de 2C PVC 110. 3 1.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 3

2. ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ. FECSA ENDESA. 3

2.1 Informació sol·licitada 3 2.2 Descripció de l’instal·lació actual 3 2.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 3 2.4 Noves escomeses 3

3. AIGÜES 3


4. GAS 4


5. TELECOMUNICACIONS 4

5.1 Informació sol·licitada 4 5.2 Descripció de l’instal·lació actual 4 5.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 4

6. CLAVEGUERAM 4

7. ENLLUMENAT 4



MEMÒRIA

1. OBJECTE DE PROJECTE

Aquest annex té per objecte donar informació del serveis existents i la definició i valoració de les obres necessàries per a la realització de les reposicions i / o trasllat dels serveis que resulten afectats per la construcció del projecte de títol: PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER AMPLE. FIGUERES.

2. DESCRIPCIÓ I GENERALITATS

Es descriu en aquest annex l’estudi realitzat sobre les instal·lacions i serveis, siguin públics o privats, que les obres del projecte obligaran a modificar, restituir o bé generar una nova escomesa. La investigació realitzada per a obtenir els resultats que es recullen en el present annex s’ha portat a terme efectuant una presa de dades sobre el terreny de tots els serveis I instal·lacions visibles, identificant cadascun dels tipus de servei i la companyia propietària. La informació dels serveis subterranis existents ha estat facilitada per les pròpies companyies, que fan sempre reserva sobre la seva situació exacta i/o sobre la hipotètica modificació de l’entorn des del començament de les obres, degudament contrastada i verificada “in situ”, mitjançant cates, si fos necessari, i en presencia dels tècnics de les corresponents companyies. Amb les dades obtingudes s’ha confeccionat l’annex que s’adjunta amb la indicació del servei afectat, propietari, número d’ordre, així com la solució prevista i la valoració aproximada per a coneixement de l’administració de l’obra mecànica a realitzar. Tot s’ha indicat en els corresponents plànols de projecte.

3. RELACIÓ D’ENTITATS I/O EMPRESES AFECTADES:

INSTAL·LACIÓ

ENTITAT I/O

EMPRESES

AFECTADES

SERVEI

EXISTENT DINS

DE L’ÀMBIT

AFECTAT/NOVA

INSTAL.LACIÓ

1 TELEFÒNICA TELEFÒNICA DE ESPAÑA SI SI

2 ELECTRICITAT BT/MT FECSA ENDESA SI SI

3 AIGUA AJUNTAMENT DE

FIGUERES / FISERSA SI SI

4 GAS GAS NATURAL

DISTRIBUCIÓN SI NO

5 TELECOMUNICACIONS AJUNTAMENT DE

FIGUERES NO SI

6 CLAVEGUERAM AJUNTAMENT DE


7 ENLLUMENAT AJUNTAMENT DE




DESCRIPCIÓ DELS SERVEIS

1. TELEFÒNICA.

1.1 Informació sol·licitada. La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent. En el present document “s’adjunta aquesta informació facilitada. En la informació facilitada per companyia no es contemplen els creuaments aeris existents. Per part de l’equip redactor del projecte s’ha fet un aixecament dels creuaments aeris existents, i no s’ha detectat cap dintre de l’àmbit de l’obra. 1.2 Descripció de l’instal·lació actual Dintre de l’àmbit s’ha localitzat una arqueta H i 14m de canalització de 2C PVC 110. 1.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes

Les afeccions descrites a continuació es troben reflectides en els plànols de projecte de serveis afectats. DESMUNTATGES: No s’ha detectat cap creuament aeri existent a desmuntar. NOVA XARXA: Es preveu fer una nova xarxa amb nous armaris per cada 25-50 abonats. Cada 150 m. es disposarà una arqueta tipus “H”. Les arquetes que vagin disposades en calçada seran tipus “D” amb tapa classificada com D400. A partir de les arquetes tipus H es farà la distribució amb arquetes tipus “M”. Les canalitzacions a instal·lar són tubulars de PVC de diàmetre 63 o 110 mm. A la sèrie 13.6 dels plànols es pot veure la nova xarxa plantejada.

2. ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ. FECSA ENDESA.


Instal·lació existent: La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent. En el present document s’adjunta aquesta informació facilitada. Proposta d’actuació: La companyia ha facilitat la proposta d’actuació a realitzar. Aquesta s’adjunta en el present document. El nou estudi realitzat per Endesa distribución, amb la solució tècnica a realitzar i la seva valoració econòmica, està realitzat conjuntament amb la modificació d’un altre carrer, el carrer Barceloneta. S’ha realitzat un desglossament de la valoració econòmica, per tal de poder assignar una import lo més aproximat possible, a la partida alçada a justificar d’electricitat del pressupost per execució material del projecte. Quan s’adjudiqui l’obra es torna a demanar el pressupost i projecte executiu a Fecsa (que igualment s’ha de fer ja que els pressupostos de Fecsa únicament són vàlids durant 3 mesos; a més a l’estudi ja s’indica que és un Avantprojecte i que no és vàlid a efectes constructius)

2.2 Descripció de l’instal·lació actual - Uns 60m de tram de canalització soterrat de MT. - Uns 50m de tram de canalització soterrat a 380V. - 5 creuaments aeris del carrer de diferents longituds: 30m, 13m, 11m, 10m, 18m. - Uns 13+13+20+6m de trams grapats per la façana.

2.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes

L’estimació de les afeccions descrites a continuació es troben reflectides en els plànols de projecte de serveis afectats. AFECCIONS: Es preveu la retirada de cablejat aèri a diversos trams, soterrament de línies per vorera i creuaments soterrats a calçada i nou grapejat per façana. S’instal·laran caixes de BT de distribució segons plànols i conversió aèria/subterrània.

2.4 Noves escomeses Serà necessàries les següents escomeses elèctriques: Una escomesa per contenidors soterrats, Trifàsica de 7.5KW.

3. AIGÜES

3.1 Informació sol·licitada La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent i la proposta de les actuacions a realitzar. En l’apartat de “INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES “ del present annex s’adjunta aquesta informació facililitada. Dintre del Plec de Condicions Tècniques dels Materials s’adjunta també el document de “Homologació de Materials i Procediments d’Execució de les Instal·lacions d’Aigua Potable” facilitat per Fissersa, el qual serà d’obligat compliment durant l’execució de les feines. 3.2 Descripció de l’instal·lació actual

- - Costat oest: 1 canonada de Fibrociment de diàmetre 60mm d’uns 30 provinent del carrer Joan Maragall + 1 vàlvula + 1 boca de reg, i 1 canonada de diàmetre 60mm d’uns 30 provinent del carrer de la Moreria + 1 vàlvula + 1 boca de reg.

- Costat est: 1 canonada de diàmetre de Polietilè de 175mm, d’uns 145m + 2 vàlvules + 1 hidrant

+ 1unió amb el carrer de Sant Rafael (90mm) + 1 unió amb el carrer de Santa Llúcia (90mm) + 1 unió amb el carrer Monturiol.


- AFECCIONS. Es preveu la substitució de les canonades existents de fibrociment, dintre de tot l’àmbit del projecte.

- PROVISIONAL D’AIGÜES: Per la realització de l’obra cal desviar provisionalment la xarxa d’aigua

afectada, per això cal muntar una sèrie de instal·lacions provisionals, és una instal·lació imprescindible per realitzar l’obra mantenint el servei als abonats. Aquesta instal·lació està inclosa en el pressupost del projecte amb la nova instal·lació d’aigua.



- NOVA XARXA:

La nova xarxa es planteja amb canonada de fosa dúctil de diàmetre 100 mm en els trams de la vorera oest del carrer Ample on actualment existeix xarxa d’aigua potable, així com un creuament de fosa de 200mm en el creuament del carrer Monturiol.

Es preveu l’instal·lació de vàlvules de descàrrega, a per poder buidar l’intal·lació en cas d’averia o feines de manteniments (s’ha preveure un tub de sanejament per conduir les aigües a la nova xarxa de pluvials. Es realitzarà les noves escomeses sobre la nova xarxa i la connexió d’aquestes a les corresponents instal·lacions dels abonats. Una escomesa està formada per un collarí de connexió, un tub de polietilè i els accessoris necessaris per la seva connexió, una vàlvula d’escomesa i l’arqueta d’aquesta. El diàmetre de les noves escomeses serà del diàmetre existent però amb un mínim de 1”.

3.4 Noves escomeses Per l’instal·lació de reg es preveu un nova escomesa al carrer Ample que alimentarà els arbres que hi ha previstos en el projecte en el mateix carrer. L’escomesa d’aigua necessària per cabal de càlcul és de 0.35m3/hora, és per això que es demana l’escomesa mínima d’aigua. S’estima que sigui la següent: - Reg: 1.5m3/hora. Les instal·lacions de reg han de tenir un comptatge per poder controlar els consums de la xarxa, per això caldrà instal·lar una clau de pas d’abans de comptador, un comptador, una clau de pas de després del comptador, una vàlvula de retenció i els accessoris que facin falta, tot dins d’una arqueta amb un marc i tapa d’accés. L’escomesa de reg ha d’alimentar aquest comptatge i les seves característiques constructives són iguales a les d’una escomesa domèstica

4. GAS

4.1 Informació sol·licitada La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent. En l’apartat de “INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES “ del present annex s’adjunta aquesta informació facilitada. 4.2 Descripció de l’instal·lació actual

- Tram de canalització soterrat amb polietilè de diàmetre 160mm que discorre pel costat NE del carrer;

aproximadament uns 95ml. - Tram de canalització soterrat amb polietilè de diàmetre 110mm que discorre pel costat SO del carrer;

aproximadament uns 65ml. - 1 creuament amb polietilè de diàmetre 160; aproximadament uns 15ml. - 1 creuament amb polietilè de diàmetre 110; aproximadament uns 13ml.


No s’ha detectat cap afecció. No es preveu actuar sobre l’instal·lació existent.

4.4 Noves escomeses

No es realitzarà cap nova escomesa.

5. TELECOMUNICACIONS


Actualment no es disposa d’informació facilitada per companyia.

5.2 Descripció de l’instal·lació actual

S’ha realitzat una visita in situ i s’ha recollit la següent informació sobre la companyia Telefònica; de la resta de companyies no s’ha detectat cap instal·lació.

5.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes L’ajuntament a demana que es faci una previsió de canalitzacions soterrada destinada a telecomunicacions. NOVA XARXA: La previsió de canalització plantejada consta d’un prisma format per dos conductes de polietilè d’alta densitat i doble cara corrugada exterior i llisa interior, de 125 mm diàmetre exterior, i una profunditat sobre la part superior del dau de prisma formigonat fins a la cota final de paviment, de 0,60 m en voreres i 0,80 m en calçada. El traçat de la rasa sempre mantindrà les distàncies mínimes de separació especificades per les normatives vigents respecte a la resta de serveis a instal·lar-hi a la nova zona (veure annex de coordinació de serveis) Els pericons previstos tenen una mida de 40x40 cm. I s’han ubicat a una distancia menor de 100 m entre ells. En els encreuaments de carrer s’ubica un pericó, com a mínim en una de les bandes del mateix com a futur punt de derivació, situat a vorera. S’ubiquen també pericons quan el traçat canvia de direcció en angles de 90º.

6. CLAVEGUERAM

Veure annex 06 Drenatge i Clavegueram, i plànols.

7. ENLLUMENAT

Veure annex 07 Enllumenat, i plànols.

INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES

ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ

Estat actual

Ref: 58885

Señores:

En relación a su solicitud con fecha 10/02/2011, Ref: 58885, les adjuntamos elgrafiado de los planos solicitados correspondientes a las instalaciones subterráneasde ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA S.L.

Por otro lado, les indicamos que los datos facilitados son a título orientativo, ya quepueden haber resultado afectados por la topografía del terreno y/o otros trabajos, ytienen validez para el proyecto.

Les recordamos que de acuerdo con la Orden TIC 341 de 22 de julio a la hora de laejecución de este proyecto, deberán volver a solicitarnos servicios y, dependiendode la zona de afectación, realizar el reconocimiento y firma de la Acta de Control.

Quedamos a su disposición para cualquier duda y aprovechamos la ocasión parasaludarles.

Anexos:Planos, numerados 58885 - 371207 - AT-MT, 58885 - 371210 - AT-MT, 58885 -371213 - BT, 58885 - 371214 - BT

RECOMENDACIONES BÁSICAS EN LA REALIZACIÓN DE OBRAS CON EXISTENCIA DE RED ELÉCTRICA

1

RECOMENDACIONES DE SEGURIDAD

1. Como cumplimiento del artículo 24 apartado 2 de la Ley 31 de 1995 dePrevención de Riesgos Laborales, les informamos de los riesgos inherentes a la propia instalación eléctrica: riesgo de paso de corriente y riesgo decortocircuito.

2. El personal que efectúe la apertura, en el momento de realización de cataspara la localización de cables eléctricos, añada a su equipo de protecciónindividual (EPI), elementos que aumenten la seguridad personal ante posibles contactos eléctricos, directos e indirectos, y cortocircuitos, tales como:

a) Guantes aislantes que se puedan colocar debajo de los de protecciónmecánica.

b) Botas aislantes

c) Gafas de protección

3. Señalizar la zona de existencia de cables.

4. No descubrir los cables hasta que no sea necesario.

5. Mantener descubiertos los cables el menor tiempo posible.

6. Si se ha de trabajar en proximidad de cables descubiertos, taparlos conplacas de neopreno y si están en el paso de personas disponer de elementos que eviten pisar los cables.

7. Sujetar los cables mediante placas de neopreno y cuerdas aislantes, si pormotivos de ejecución de la obra hubiera cables descolgados, de forma que no queden forzados ni con ángulos cerrados, de forma que mantengan suposición inicial.

8. Realizar las operaciones 5 y 6 bajo supervisión de personal cualificado.

RECOMENDACIONES PARA LA REALIZACIÓN DE CATAS

Realizar las catas manualmente, ayudándose de la paleta para hacer micro catas de 20 cm. de profundidad.

Se recomienda que la anchura de la cata sea de 60 cm. en el sentido de lacanalización y de 50 cm. como mínimo en sentido transversal a cada lado de:

• La futura traza de la canalización.• La cota del eje de la canalización.

RECOMENDACIONES BÁSICAS EN LA REALIZACIÓN DE OBRAS CON EXISTENCIA DE RED ELÉCTRICA

2

RESTITUCIÓN DE LAS PROTECCIONES DE LOS CABLES

Las líneas eléctricas deben quedar protegidas de posibles agresiones externas, ypor ello se han de señalizar y proteger. Una vez se haya descubierto un cable ocables eléctricos se debe restituir las protecciones tal como indica la figura siguiente y atendiendo a los procedimientos de Endesa Distribución Eléctrica DMH001 (MT) yCML003 (BT).

En caso de dudas o configuraciones complejas, consultar con la Zona deDistribución correspondiente de ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L...

Todas estas indicaciones quedan supeditadas a las instrucciones puntuales delpersonal técnico de ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L...

SEPARACIÓN DE SERVICIOS

Se debe seguir lo ordenado en el Decreto 120/1992 de 28 de Abril, modificadoparcialmente por el Decreto 196/1992, así como lo indicado en la Orden del 5 dejulio de 1993 (DOG 1782 11-8-93).

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL...

Documents

Transcript of PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL...