Psicomotricitat segons Aucoutorier

Busca afavorir els processos maduratius dels nens i nenes desde la seva expressivitat motriz (cos, moviment, gest, paraula i acció) arriba a expresar el seu món intern.El joc és el mètode d’aprenentatge amb el qual es viu situacions amb plaer, canvis emocionals que permeten canvis psicològics i la arribar a un altre nivell de pensament.

La sessió de psicomotricitat es necessitat unes estratègies organitzatives (espai, temps, material) i unes estratègies d’intervenció (acció, relació, actitud).

El psicomotricista ha de conèixer per una part el desenvolupament del nen (afectiu, motor i cognitiu) i conèixer la tasca docent (joc, representació, continguts i objectius). Tot això recolzat amb una teoria.

Les estratègies d’intervenció ha de ser adequades al grup i a l’individu. El psicomotricista davant un sistema d’accions (de com actua amb els nens) tindrà o actuarà amb uns sistemas d’actituds acompanyat amb un sistema de relacions.

Els psicomotricista actua com a observador, la seva actitud ha de ser d’escolta i ajustada a cada nen (espera, empatia, coherencia, creativa…). També utilitza estratègies (invitació, fustrament, provocació…) i mediadors corporals (gest, mímica, llenguatge…) en la seva intervenció.

La estrategia organitzativa la dividim en tres parts:- espai: en la sala de psicomotricitat repartit en tres parts, el joc sensoriomotriu,

el joc simbòlic i l’acollida i representació. Dins dels jocs sensoriomotrius realitzem activitats de maternatge o seguretat profunda, activitats sensoriomotrius i motrius, i activitats de contrastos.

- Material: el material es reparteix entre el joc sensoriomotriu i joc simbòlic ( pot ser accesible o no sempre accesible, fixe o mòbil, i dur o tou; i la representació a través del dibuix, modelatge, construcció, instruments musicals i pisarra.

- El temps: amb una durada i una estructura dividica en la primera part (ritual d’entrada i joc vivencial com joc simbòlic o sensoriomotriu) i la segona part (representació i ritual de sortida)

També és molt important que hi hagi una coherencia entre la teoria, la pràctia i les actituds del docent i fer una reflexió de cadascuna d’elles.

Premises:El protagonista en l’educació és el nen i el mestre fa de guía.Concebre el nen com una globalitat, que posa en acció totes les seves competències motrius, emocionals i cognitives.Aceptar que en aquesta etapa el cos i el moviment són el seu mitjaçants d’expressió. Cal donar un lloc, un temps i un espai a l’espontaneitat i treballar a partir d’aquesta.Cada individu té capacitat per avançar i crèixer.Reconèixer la importancia del joc, del plaer i del vivència positiva com a motor i base del creixement.

Tenir una actitud de confianza i respecte al nen.Comprendre el sentit d’allò que es manifesta en la sala.

PSICOMOTRICITAT

L’objectiu principal és afavorir el moviment corporal per facilitar la relalció i la comunicació que el nen estableix amb l’entorn. El treball de la psicomotricitat és que la persona visqui i senti el seu cos en tota la seva globalita amb l’interacció amb el medi.Ha d’afavorir:

- la capacitat sensitiva- la capacitat perceptiva- la capacitat representativa o simbòlica- desenvolupar la comunicació i llenguatge corporal

La reeducació psicomotriu treballa amb nens que presentin trantorns o retrassos en la seva evolució i s’utilitza la via corporal com a tractament.La terapia psicomotriu, ofereix grans possibilitats de treball per a persones amb necessitats educatives especials derivades d’una discapacitat.

Hi ha dos models d’intervenció:- Psicomotricitat dirigida: es centra en la programació de activitat en funció dels

objectius que es proposen.- Psicomotricitat vivencial: no proposa activitats sino situacions, es deixa al nen

actuar per reconèixer les seves necessitats més profundes i fer-es evolucionar desde el plaer sensoriomotor.

Transtorns psicomotors:- Debilitat motriu: torpeça en els moviments (pobres amb dificultat de

realització), paratonia (no pot relaxar el to muscular, el contrau), sincinesias (moviments involuntaris com el tics tartamudeig…)

- Transtorns de relació: tics (moviments involuntaris que es repeteixen en intervals), tricotilomamnía (arrancar-se el cabell), onicofagia (musegar-se les dents).

- Transtorns de realització motora com les dispraxies ( dificultat per realitzar moviments com escriu o atar-se les sabates)

- Transtorn per déficit d’atenció amb hiperactivitat