Qualificació Energètica

en el context del

Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Congrés d’Edificació SostenibleMataró, 19 d’Octubre de 2005

Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

3

Els motius que han conduït a la redacció d’aquest nou Pla de l’energia, en substitució de l’anterior Pla, redactat l’any 2001 i amb un horitzó 2010, són bàsicament els següents:

L’Acord del Tinell: expressa la voluntat política del Govern de la Generalitat de redefinir els objectius i les estratègies de la política energètica catalana, donant més protagonisme a les variables ambientals i de reequilibri territorial i integrant la política energètica catalana amb d’altres polítiques sectorials, com a primer pas de l’evolució de la societat catalana vers la sostenibilitat.

Els importants canvis produïts en les hipòtesis de base considerades a l’anterior Pla: protocol de Kyoto, preus internacionals del petroli,...

Després d’un procés de redacció de divuit mesos, el Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 és aprovat pel Govern l’11 d’octubre de 2005.

Justificacions

INTRODUCCIÓ

4

El Pla de l’Energia ha de definir el posicionament polític del Govern de la Generalitat sobre tots els aspectes energètics que afecten a Catalunya.

La política energètica catalana no es pot deslligar del context energètic mundial i, més concretament, de la situació i de l’orientació de les polítiques a escala estatal i europea.

La Generalitat de Catalunya ha de actuar directament sobre aquelles qüestions sobre les que té competències, i en aquelles en las que actualment no té competències exclusives ha de treballar coordinadament amb els organismes estatals o europeus, manifestant la seva opinió per tal d’influir en les mateixes.

Posicionament del Govern de la Generalitat

INTRODUCCIÓ

5

El Pla estratègic de l’energia s’estructura en tres horitzons temporals:

Anàlisi a llarg termini: El nou Pla de l’Energia inclou una reflexió estratègica orientada cap a un horitzó a més llarg termini (any 2030), que ha d’orientar l’actuació del Govern de la Generalitat i del conjunt de la societat catalana en l’àmbit energètic, tenint en compte les previsions respecte de l’evolució tecnològica, del progressiu esgotament dels recursos energètics no renovables, del canvi climàtic, de l’evolució dels preus de l’energia a nivell internacional, etc.

Estratègia a mig termini: S’ha desenvolupat una visió de l’energia en l’horitzó de l’any 2015, en els àmbits de prospectiva energètica, eficiència energètica, energies renovables, infraestructures i qualitat dels subministraments. A l’hora de definir les accions a endegar en els diferents àmbits del Pla de l’Energia, serà determinant l’aposta decidida pel foment de l’estalvi i l’eficiència energètica i de l’ús de les energies renovables.

Elaboració d’un Pla d’acció a curt termini: El Pla de l’Energia inclou un Pla d’Acció per al període 2006-2010, on es detallen les actuacions concretes a emprendre per la Generalitat de Catalunya en aquest període.

Estructura del Pla

INTRODUCCIÓ

6

L’elaboració d’aquest Pla ha estat participativa dins del Govern (principalment han col·laborat Política Territorial i Obres Públiques, Agricultura, Ramaderia i Pesca, Economia i Finances, Universitats i Recerca i, de forma més estreta el Departament de Medi Ambient i Habitatge).

S’ha disposat d’un assessorament tècnic de experts independents de reconeguda vàlua (Estudi Ramon Folch, SENER, PB Power/Mercados de la Energía, AESA Ingeniería y Proyectos,...).

S’ha comptat amb l’opinió de nombroses institucions i empreses relacionades amb l’energia a Catalunya (92), tant pel que fa als aspectes generals com en el desenvolupament dels diferents Plans sectorials.

Finalment el Pla s’ha sotmès a un procés de debat públic, que va concloure el passat 31 de juliol i en el que s’han presentat 174 comentaris.

Un Pla participatiu

INTRODUCCIÓ

7

Prospectiva energètica l’any 2030; Solucions per a Catalunya

OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES

La capacitat d’intervenció de Catalunya des de la vessant de l’oferta dels grans vectors energètics (petroli, gas natural i carbó) es troba molt limitada, ja que es tracta d’un problema marcat per la conjuntura internacional.

En canvi, Catalunya ha d’actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l’estalvi i l’eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica.

Aquesta actuació ha de ser un esforç conjunt de tota la societat catalana, des de la seva administració, empreses, institucions i ciutadans, sense més dilació i de forma permanent.

L’estratègia catalana per a fer front a la previsible crisi futura se sumarà i coordinarà amb totes les iniciatives d’àmbit estatal i europeu que es desenvolupin en aquestes línia estratègica

8

Estratègia 2015. Objectius i eixos d’actuació

1. Augmentar la conscienciació social i el coneixement vers la problemàtica energètica

2. Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica

3. Desenvolupar les infrastructures energètiques necessàries

4. Impulsar les fonts energètiques renovables

5. Recolzar la R+D i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic

Missió general de la política energètica catalana: Assegurar el subministrament energètic adequat amb qualitat, cost

raonable i respecte al medi ambient

OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES

9

Escenari tendencial. Comportament tendencial. Es segueixen les tendències existents de creixement econòmic i desenvolupament energètic. Aquest escenari representa la projecció de base sobre uns criteris tendencials que proporciona la referència quantitativa per l’escenari IER.

Escenari IER Intensiu en Eficiència energètica i energies Renovables. Es mantenen les mateixes hipòtesis adoptades en l’escenari tendencial en quant a l’entorn internacional, demografia i tecnologia amb la diferència que s’assoleixen els objectius formulats en “El Pla d’Eficiència Energètica” i el “Pla d’Energies Renovables” de desenvolupament i implantació d’energies renovables i de millora de la eficiència energètica a Catalunya.

Consideracions i hipòtesis de partida

EL PLA DE L’ENERGIA

10

PLA DE L’ENERGIA

2006 - 2015

Estratègia d’Eficiència Energètica

Pla d’Energies Renovables

Pla d'Infraestructu

res

Programa de R+D

PLA DE L’ENERGIA

Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica

12

Antecedents

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

El procés de convergència econòmica i social que ha viscut l’Estat espanyol i Catalunya en els darrers anys, ens ha situat en un nivell de consum per càpita molt proper a la mitjana europea.

Els països europeus, però, presenten als últims anys una reducció continua de la seva intensitat energètica, a diferència d’Espanya i Catalunya, que creix.

Consum energia primària per càpita (any 2002)

0,51

0,6

0,65

0,97

1,07

1,65

3,24

3,24

3,9

3,91

4,67

7,97

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

India

Asia

Àfrica

China

Amèrica Llatina

Món

Antiga URSS

Espanya

Catalunya

Europa dels 15

OECD

EEUU

tep/h

abitan

t

Evolució de intensitat energètica final a Catalunya i a la UE Font: EUROSTAT, IDAE

Kep

/€ a

ny 1

99

5

13

Preparació del país per possibles crisis d’abastament o de preus

Reducció de l’impacte ambiental del consum energètic

Modernització i eficiència, general i energètica

Optimització de l’eficàcia de l’acció pública i privada envers l’estalvi i eficiència

Finalitats

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

14

Mecanismes bàsics d’estalvi i eficiència

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

De forma resumida i simplificada es poden agrupar en les següents:

Concepte Reducció Destinatari Eina

Estalvi Energètic

Consums innecessaris

Persones Cultura i formació

Eficiència Energètica

Ineficiències

Equips Incorporació de tecnologia eficient

OperacióGestió manual i automàtica: noves tecnologies

15

Els baixos preus energètics de les dues darreres dècades, des del “contraxoc” petroler, i la manca de cultura d’estalvi en una conjuntura d’economia expansiva i de consum, ha minvat greument les capacitats d’estalvi i eficiència energètica.

La implantació de les millores d’estalvi i eficiència es troba amb barreres diverses: Mancances tècniques: de coneixement, de capacitació, d’especialistes,

tecnologies no madures, etc. Mancances econòmiques: els costos externs no estan incorporats a

l’energia. La majoria de les inversions tenen una rendibilitat baixa o són costoses d’implementar.

Mancances d’oportunitat: les accions d’eficiència acostumen a quedar relegades respecte d’altres accions considerades més prioritàries

Fragmentació social i política: Plans i Estratègies, públics i privats, inconnexos o redundants.

Marc Administratiu no favorable: legislació dispersa i incompleta. Manca d’efectivitat de la legislació ja existent.

Barreres

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

16

Línies estratègiques

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Per vèncer les barreres es perfilen diverses línies estratègiques:

Barrera Línia estratègica

Mancances tècniques Impuls del Coneixement

Mancances econòmiquesActivació del Mercat:

Internalització progressiva dels costosÚs dels Recursos Públics

Manca d’oportunitatsInducció de Comportaments:

Emissió de senyals i implantació d’hàbitsFormació de Valors i Consciència

Fragmentació social i política

Implementació Transversal:Implicació i coordinació, interna i amb altres administracionsImplicació de la societat civil

Marc Administratiu no favorable Acció Executiva

17

Actuació integral

Domèstic

Transport

Agricultura

Serveis Públics

Edificis

Sector industrialImpuls del coneixement

Aplicació del Mercat

Inducció de comportamentsImplementació

transversalAcció executiva

Reduir necessitats d’energia

Introduir tecnologies avançades

Fer un ús òptim de les tecnologies

presents

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

18

Qualitatius:

Reducció a Catalunya de les ineficiències i dels consums innecessaris fins al límit del que tècnica, econòmica i socialment sigui possible amb una gestió eficaç dels recursos

Correcció del rumb dels darrers anys

Quantitatius:

Estalvi de 2.138 ktep l’any 2015 (10,6% respecte a l’escenari base) i d’un total de 9.433 ktep acumulats entre 2006 i 2015. Objectiu d’estalvi també superior al de la proposta actual de Directiva europea sobre eficiència energètica, que marca un objectiu d’estalvi del 11,5% sobre la mitjana de consum final dels darrers cinc anys, mentre que l’objectiu del Pla suposa un estalvi del 14,6%.

Millora de la intensitat energètica de l’1,74% anual en el període 2006-2015, més enllà de l’1% anual del Pla d’Acció per Millorar l’Eficiència Energètica a la Unió Europea (COM(2000) 247)

Objectius i abast

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

19

Estalvi i inversió associada

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Recursos públics. Mitjana anual: 107,9 M€ / any

Evolució intensitat energètica final, escenari IER: -1,74% mitjana anual (objectiu UE: -1%)

Recursos totals (privats+públics) / estalvi anual primària: 1.632 € / tep / any

Recursos públics / estalvi total primària: 40,8 € / tep

Sector Consum total 2015

(ktep/any)

Estalvi combustibles 2015

(ktep/any)

Estalvi electricita

t 2015 (ktep/any)

Estalvi energètic

total 2015

(ktep/any)

Estalvi econòmi

c associat (M€/any)

Total recursos

2006-2015 (M€)

Primari 631,0 43,4 0,8 44,2 27,4 61,0

Indústria

5.801,5 444,0 251,0 695,0 418,3 1.409,0

Serveis 2.439,4 122,0 132,0 254,0 208,5 805,0

Domèstic

2.730,6 212,5 94,2 306,6 220,4 1.133,0

Transport

6.365,2 868,3 -30,2 838,1 1.019,1 912,0

TOTAL 17.967,7

1.690,1 447,7 2.137,8 1.893,6 4.320,0

NOTA: Els valors no inclouen IVAL’estalvi econòmic associat considera el preu total del combustibles (inclosos el impostos) i un preu de compra de drets d’emissió de 10€tona CO2

Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica

per al sector de l’edificació

21

La millora del comportament energètic de l'envolvent dels edificis, que vol millorar el disseny arquitectònic, estendre l'arquitectura bioclimàtica i l'adopció dels criteris propis d'una arquitectura racional i eficient des d'un punt de vista energètic.

La introducció d'equips eficients en climatització i enllumenat.

L'extensió del manteniment, atès que un bon manteniment de l'edifici i dels equips que hi treballen per oferir serveis com ara la climatització és clau per millorar l'eficiència energètica i l'ús racional de l'energia en el sector terciari. En sectors com l'enllumenat públic, la qüestió del manteniment és igualment bàsica.

Un ús intel·ligent de l'edifici i dels seus equipaments, objectiu que assenyala directament a les responsabilitats dels usuaris en el consum final d'energia en el sector. També, un ús intel·ligent de la tecnologia en sectors com l'enllumenat públic.

La introducció d'equips eficients específics d'una determinada activitat, com ara, per exemple, cuines en el sector de la restauració, forns per a les fleques, rentadores per a les bugaderies, equips de cogeneració per a hotels o hospitals, làmpades d'alta eficiència per a l'enllumenat públic, etc.

Actuacions i línies estratègiques per al sector serveis

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

22

L'impuls a tecnologies i materials de construcció eficients que ja hi són al mercat, i la seva introducció a gran escala en el disseny i la construcció d'edificis.

Revisió de l'eficiència energètica en els projectes constructius.

L'exigència d'una «separata energètica» en els projectes de nova edificació o rehabilitació d'edificis.

Promoció de la rehabilitació energètica de façanes i cobertes d'edificis. Inclou el desenvolupament d'un «pla de xoc» per conèixer el comportament tèrmic dels edificis a Catalunya mitjançant una anàlisi termogràfica.

Desenvolupament de mínims energètics per als plecs de prescripcions tècniques dels edificis de les Administracions Públiques, començant pels de la Generalitat de Catalunya.

Garantir la millora, l'acompanyament i el seguiment de la Certificació Energètica d'Edificis i del Codi Tècnic d'Edificació (CTE).

Accions estratègiques per millorar el comportament energètic dels edificis

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

23

L'impuls a tecnologies i materials de construcció eficients que ja hi són al mercat, i la seva introducció a gran escala en el disseny i la construcció d'edificis d'habitatges.

Revisió de l'eficiència energètica en els projectes residencials.

Incorporació d'un «Grup de treball energètic» a la Taula de Qualitat de l'Habitatge.

L'exigència d'una «separata energètica» en els projectes de nova edificació o rehabilitació d'edificis d'habitatges.

Desenvolupament de mínims energètics per als plecs de prescripcions tècniques dels edificis d'habitatges promocionats des de les Administracions Públiques, començant per la Generalitat de Catalunya.

Garantir la millora, l'acompanyament i el seguiment de la certificació energètica d'edificis i del Codi Tècnic d'Edificació (CTE).

Actuacions i línies estratègiques per al sector habitatge

ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA