QUALITAT DE VIDA EN PRIMERA PERSONA...Les percepcions són diferents en primera i tercera persona?....
1
QUALITAT DE VIDA EN PRIMERA PERSONA CENTRE DE DIA DE BADIA DEL VALLÈS Autores: Kathya Adsuar, Àgueda Ancochea & Noelia Patiño Contacte: [email protected] JUSTIFICACIÓ OBJECTIUS POBLACIÓ L’estudi sorgeix de la inquietud de conèixer si la valoració de Qualitat de Vida que fem les professionals amb l’Escala FUMAT és coincident amb la percepció que té la pròpia persona. Sota el paradigma de l’atenció centrada en la persona¹², treballem per a que la percepció de l’usuari sigui un element més per aprofundir en la personalització dels plans d’atenció. 18 persones del centre de dia de Badia del Vallès, titularitat del Departament de Treball, Afers Socials i Família, gestionat per Eulen Serveis Sociosanitaris, han participat en aquest estudi. Els criteris d'inclusió han estat tenir el llenguatge preservat per comprendre i contestar el qüestionari i la voluntat de participar-hi. - Conèixer la percepció de les persones adultes grans sobre la seva qualitat de vida. - Valorar la concordança entre les valoracions realitzades per l’equip interdisciplinari i les de les persones usuàries. - Avançar en la personalització dels plans d’atenció individual. METODOLOGIA Criteris d’inclusió. N=18 persones. Heteroadministrada (gerocultora de referència). Autoadministrada (persona). Fase I Fase II Fase III Adaptació de l’escala Administració d’escales: Revisió Bibliogràfica: Universitat de Barcelona. Model Enriquit de Demència (Kitwood³). Escala Fumat (Schalock i Verdugo⁴⁵). , Conclusions Anàlisi de resultats R E S U L T A T S CONCLUSIONS REFERÈNCIES 1.Brooker, D. (2013). Atención centrada en la Persona con Demencia. Barcelona: Octaedro. 2.Martinez, T. Atención gerontológica centrada en la persona. Vitoria-Gasteiz, 2011 3.Kitwood, T. (1997). The experience of dementia. Aging & Mental Health, 13-22. 4.Schalock, R. L. y Verdugo, M. A. (2002/2003). Quality of life for human service practitioners. Washington, DC: American Association on Mental Retardation. [Traducido al Castellano por M.A. Verdugo y C. Jenaro. Calidad de vida. Manual para profesionales de la educación, salud y servicios sociales. Madrid: Alianza Editorial]. (eds.), Apoyos, autodeterminación y calidad de vida (pp. 105-112). Salamanca: Amarú. 5.Verdugo, M.A., Schalock, R. L., (J Gomez, L.E. y Arias, B. (2007). 0 Construccion de escalas de calidad de vida multidimensionales centradas en el contexto: la Escala GENCAT. Siglo Cero.38 (4), 57 - 72. PERFIL DE QUALITAT DE VIDA Versió heteroadministrada Versió autoadministrada 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 65 75 65 85 65 75 85 85 35 75 35 85 65 75 85 75 Benestar Emocional Relacions Interpersonals Benestar Físic Desenvolu- pament Personal Benestar Material Autodeter- minació Inclusió Social Drets , Selecció de la mostra Revisió ítems. Adaptació llenguatge. “ Què bé que m’hagueu preguntat! Per una vegada puc dir la meva!”. M. Z. “Qui millor que jo per contestar aquestes preguntes!” R.T. “Gràcies per haver-me escoltat. Ha estat importat per a mi explicar-vos com sento jo aquestes qüestions”. M.O. Les participants ens diuen... Les valoracions en 6/8 dimensions de qualitat de vida són coincidents; per tant, podem pensar que les estem valorant correctament. Les valoracions de dret són lleugerament inferiors en la versió autoadministrada. Els resultats en 2/8 dimensions són discordants: les persones usuàries tenen una pitjor valoració del seu benestar emocional i material. Entenem el mateix quan parlem de benestar emocional i material?. Les percepcions són diferents en primera i tercera persona?. La coincidència en els resultats ens planteja incorporar la valoració subjectiva de la qualitat de vida en els plans d’atenció, fent un pas més en la implantació d'una atenció integral centrada en la persona. La disparitat evidencia la necessitat de noves estratègies que permetin apropar ambdues visions. ,
Transcript of QUALITAT DE VIDA EN PRIMERA PERSONA...Les percepcions són diferents en primera i tercera persona?....
QUALITAT DE VIDA EN PRIMERA PERSONACENTRE DE DIA DE BADIA DEL VALLÈS
Autores: Kathya Adsuar, Àgueda Ancochea & Noelia Patiño Contacte: [email protected]
JUSTIFICACIÓ OBJECTIUSPOBLACIÓ
L’estudi sorgeix de la inquietud de conèixer si lavaloració de Qualitat de Vida que fem lesprofessionals amb l’Escala FUMAT és coincident ambla percepció que té la pròpia persona. Sota elparadigma de l’atenció centrada en la persona¹²,treballem per a que la percepció de l’usuari sigui unelement més per aprofundir en la personalització delsplans d’atenció.
18 persones del centre de dia de Badia delVallès, titularitat del Departament de Treball,Afers Socials i Família, gestionat per EulenServeis Sociosanitaris, han participat en aquestestudi. Els criteris d'inclusió han estat tenir elllenguatge preservat per comprendre icontestar el qüestionari i la voluntat departicipar-hi.
- Conèixer la percepció de les personesadultes grans sobre la seva qualitat devida.
- Valorar la concordança entre les valoracionsrealitzades per l’equip interdisciplinari i lesde les persones usuàries.
- Avançar en la personalització dels plansd’atenció individual.
METODOLOGIA
Criteris d’inclusió.
N=18 persones.
Heteroadministrada
(gerocultora de referència).
Autoadministrada(persona).
Fase I Fase II Fase III
Adaptació de l’escala Administraciód’escales:
Revisió Bibliogràfica:
Universitat de Barcelona.
Model Enriquit de Demència (Kitwood³).
Escala Fumat (Schalocki Verdugo⁴⁵). ,
Conclusions
Anàlisi de resultats
R E S U L T A T S
CONCLUSIONS
REFERÈNCIES
1.Brooker, D. (2013). Atención centrada en laPersona con Demencia. Barcelona: Octaedro.
2.Martinez, T. Atención gerontológica centradaen la persona. Vitoria-Gasteiz, 2011
3.Kitwood, T. (1997). The experience ofdementia. Aging & Mental Health, 13-22.
4.Schalock, R. L. y Verdugo, M. A.(2002/2003). Quality of life for humanservice practitioners. Washington, DC:American Association on Mental Retardation.[Traducido al Castellano por M.A. Verdugo yC. Jenaro. Calidad de vida. Manual paraprofesionales de la educación, salud yservicios sociales. Madrid: Alianza Editorial].(eds.), Apoyos, autodeterminación y calidadde vida (pp. 105-112). Salamanca: Amarú.
5.Verdugo, M.A., Schalock, R. L., (J Gomez,L.E. y Arias, B. (2007). 0 Construccion deescalas de calidad de vida multidimensionalescentradas en el contexto: la Escala GENCAT.Siglo Cero.38 (4), 57 - 72.
PERFIL DE QUALITAT DE VIDA
Versió heteroadministrada Versió autoadministrada
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
65
75
65
85
65
75
85 85
35
75
35
85
65
75
85
75
Benestar Emocional
Relacions Interpersonals
Benestar Físic
Desenvolu-pamentPersonal
Benestar Material
Autodeter-minació
InclusióSocial
Drets
,
Selecció de la mostra
Revisió ítems.
Adaptació llenguatge.
“ Què bé que m’hagueu preguntat! Peruna vegada puc dir la meva!”. M. Z.
“Qui millor que jo per contestar aquestes
preguntes!” R.T.
“Gràcies per haver-me escoltat. Ha estat
importat per a mi explicar-vos com sento jo
aquestes qüestions”. M.O.
Les participants ens diuen...
Les valoracions en 6/8 dimensions de qualitat de vida són coincidents; per tant, podem pensar que lesestem valorant correctament.
Les valoracions de dret són lleugerament inferiors en la versió autoadministrada. Els resultats en 2/8 dimensions són discordants: les persones usuàries tenen una pitjor valoració del seu
benestar emocional i material. Entenem el mateix quan parlem de benestar emocional i material?. Les percepcions són diferents en primera i tercera persona?.
La coincidència en els resultats ens planteja incorporar la valoració subjectiva de la qualitat de vida en elsplans d’atenció, fent un pas més en la implantació d'una atenció integral centrada en la persona. Ladisparitat evidencia la necessitat de noves estratègies que permetin apropar ambdues visions.
,
![Persona Natural y Persona Juridica [Modo de Compatibilidad]](https://static.fdocuments.es/doc/165x107/577d1d031a28ab4e1e8b6da9/persona-natural-y-persona-juridica-modo-de-compatibilidad.jpg)
