EXPRESSIONS D’ORIGEN CLÀSSIC (IV)

Cant del cigne. Darrera acció destacada d’algú en el seu camp. Metàfora agafada de la tradició dels clàssics grecs, que parla del cant plaent que entonen els cignes abans de morir

Cantar la mateixa cançó. Repetir sempre el mateix. Expressió que ja utilitzaven els clàssics grecs amb el mateix sentit actual.

Cants de sirena. Promeses aparentment atraients que porten però al fracàs. El primer lloc on apareixen aquests éssers que habitaven una illa propera a Sicília, és al llibre l’Odissea d’Homer, on Ulisses i els seus companys han de fer front -mitjançant diverses estratègies- als seus cants seductors que provocaven un final funest als dissortats mariners que s’hi acostaven, car s’estavellaven contra els esculls i morien ofegats.

Cartes, dones i vi treuen l’home de si. Aquest refrany afegeix el joc als dos perills que ja eren denunciats pel llibre de l’Eclesiàstic.

Cases fetes de robar, les veurem enderrocar. Refrany del tot paral·lel al llatí: Male parta, male dilabuntur.

Cavall de Troia. Enemic intern camuflat. Significat agafat del conegut episodi de la guerra de Troia, quan un estol de valents grecs aconsegueixen entrar dins la ciutat d’Eneas amagats a la panxa de l’enorme cavall de fusta que els mateixos grecs havien construït i apropat a les muralles de Troia com si fos un present.

Colós. Estàtua gegant. Va ser l’estàtua gegantina que representava Helios (el Déu sol) a Rodes. Considerada una de les set meravelles de l’antiguitat, va facilitar la difusió del terme grec adaptat al llatí (colossus) com a sinònim de figura gran, que ha adquirit amb el pas del temps el significat de la fortalesa i que ha generat derivats com l’adjectiu colossal.

Com sembraràs colliràs, si no pedrega. A cadascú li toca assumir les conseqüències dels seus propis actes.

Jan