Què pensa l'alcalde Santi Vila

Què pensa l’alcalde

Santi VilaEntrevistat perJosep Puigbert

Qu

è p

en

sa l

’alc

ald

e S

an

ti V

ila

Vull seguir sent el vostre alcalde perquè

m’estimo la ciutat, perquè amb l’equip de

persones que conformem la candidatura

de CiU sabem què li convé a Figueres per

aixecar l’economia i sortir de la crisi, per

millorar l’educació i la formació de la nostra

gent i per garantir un projecte de futur

compartit per joves i grans, per rics i pobres,

conservadors i progressistes, nouvinguts i

fi guerencs de socarrel, que ens faci somiar

que podem arribar a ser, amb l’esforç de

tots, una ciutat veritablement culta, oberta

i fraterna, la millor ciutat del món!


Santi Vila

Entrevistat perJosep Puigbert, periodista

PròlegLluís Recoder

Primera edició, abril 2011

© 2011 Josep Puigbert© 2011 Santi Vila

Revisió lingüísticaLaura Salomó

Projecte editorial© ebe, ecoeditor

ISBN: 978 84 934695 0 4Dipòsit legal: Gi-284/2011

Impressió ecològica:Gràfi ques Montserrat de Figuereswww.grafi quesmontserrat.com

Per a l’ecoimpressió d’aquest llibre s’ha utilitzat paper ecològic sense clor procedent de tala controlada, tintes vegetals de soja i maquinària lliure de químics i co2.

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Sumari7 Pròleg: Lluís Recoder i Miralles Conseller de Territori i Sostenibilitat

11 Una gestió des del sentiment Josep Puigbert 15 El despatx de l’alcaldia

37 El país i la política

49 La persona

55 Què pensen de l’alcalde Santi Vila: 1) Què destacaries dels 4 anys de govern de l’alcalde Santi Vila?

2) Quines creus que haurien de ser les prioritats per al proper mandat?

7

Pròleg

No recordo amb exactitud la primera vegada que vaig veure en Santi Vila. Segurament devia ser en algun acte de partit, probablement a les comarques de Girona. Va ser arran de la precampanya de les municipals de 2007 quan vam començar a coincidir més habitualment. Llavors ell era un candidat jove, encara desconegut per al gran públic, però ja avalat per una llarga trajectòria en la política municipal i en l’àmbit acadèmic.Des de bon principi es va interessar pel model de ciutat que teníem a Sant Cugat i per quines coses podien ser exportables a Figueres, i es va interessar especialment en el nostre model urbanístic i la gestió municipal.

Abans de les eleccions, en Santi ja tenia molt clares quines coses funcionaven i quines no a Figueres. Parlava amb passió de la seva ciutat, com no pot ser d’una altra manera en algú amb la voluntat de ser alcalde. De fet, aquesta passió per la política defi neix molt bé com és en Santi. La sintonia que hem tingut des de bon principi segurament parteix d’una visió molt similar de la política. Tots dos tenim una visió radical, en el sentit que la nostra vocació, tal vegada obsessió, és servir els nostres ciutadans. Per això ens han escollit.

8

Però la complicitat va més enllà d’aquest municipalisme. Tots dos entenem el catalanisme com la via més adequada per millorar la qualitat de vida dels fi guerencs, dels santcugatencs i de tots els catalans. Hem apostat i apostem per un catalanisme radical i pràctic, però alhora obert i integrador. Un catalanisme nacionalment ambiciós, però que toqui de peus a terra i que treballi perquè el país avanci sense descuidar la cohesió social.

Tant és que sigui en política com a nivell més personal, en Santi és per sobre de tot un home coherent i compromès amb les idees en què creu i capaç de defensar-les públicament on faci falta. Per això el van triar els fi guerencs i per això serà un alcalde que deixarà una profunda petjada a Figueres.

Lluís Recoder i Miralles

Conseller de Territori i Sostenibilitat

i exalcalde de Sant Cugat del Vallès

La política d’un alcalde consisteix a desvetllar-li a una ciutat tot allò que pot arribar a ser.

Santi Vila.

100000000001011101011100000000011010100000000100000001101101000000000001000001110000000101000000100010000000000100001110000010000000000000

11

Una gestió des del sentiment Segurament, el mandat 2007-2011 ha estat dels més complexos de gestionar des que hi ha ajuntaments democràtics, i d'això ja fa més de tres dècades. No ha estat un període fàcil per a cap institució perquè ha coincidit els calaixos buits que tenien moltes, amb la pitjor crisis econòmica en molt de temps. A més, s'hi ha d'afegir l'estatus del nostre país, que fa que tinguem un fi nançament públic i uns serveis a precari a causa de la dependència d'un estat central que no és recíproc amb la contribució que fem. I si baixem al terreny dels ajuntaments, doncs, ens trobem amb una situació encara pitjor, amb uns costos de serveis que l'administració local ha assumit sense que els hi pertoqui ni sense tenir fi xat un fi nançament adequat. Tot això és una de les conseqüències del clientelisme dels estaments polítics cap al ciutadà que es va iniciar a l'època de la transició i que ha arribat al seu exponencial màxim en aquesta dècada, fi ns a generar una malaltissa relació de dependència. El resultat és que ara als ajuntaments, com a administració més propera, els costa arribar fi ns on el ciutadà els exigeix.En un context, doncs, marcat per la precarietat de l'economia pública i privada, a Figueres, en aquest mandat, Déu n'hi do les coses que s'han fet. Repassant l'entrevista que fa quatre anys va servir de base per a un llibre germà d'aquest que teniu a les mans, es constata que moltes de les respostes que va donar en Santi Vila, aleshores aspirant a l'alcaldia, han traspassat la frontera dels projectes per convertir-se en realitat. I encara queda molt camí per recórrer a causa del dèfi cit històric que arrossega la ciutat en matèria d'infraestructures viàries o d’equipaments esportius, culturals i socials. Per posar alguns exemples, per volum demogràfi c a

12

Figueres hi hauria d'haver dues piscines cobertes, tres poliesportius, dos CAPS o dues biblioteques. I en canvi manté pràcticament els mateixos equipaments que tenia als anys vuitanta, quan la ciutat tenia 15.000 habitants menys; i amb un inconvenient afegit: que els espais que es van construir o es van transformar en aquella època ja s'han fet vells. En aquest mandat se n'han construït de nous o s'ha fet la tramitació administrativa perquè puguin ser una realitat a curt o mig termini.Qualsevol anàlisis objectiu certifi ca que Figueres ha entrat en un procés de transformació. Quatre anys, però, es poc temps. Ciutats com Girona o Sant Cugat que han servit de referència com a model de canvis urbans i d’imatge, van necessitar períodes més llargs perquè els alcaldes Quim Nadal i Lluís Recoder les situessin a l’aparador. Figueres està en el camí. En aquest mandat hem vist transformacions urbanes com l’avinguda Vilallonga, la plaça Catalunya, els parcs dels Olivars i de les Aigües, o nous equipaments com l’escola d’hostaleria o el col·legi del Parc de les Aigües, per citar-ne alguns, però sobretot s’ha aconseguit executar projectes que feia anys que se’n parlava però estaven enquistats als calaixos de les administracions. Per exemple, l’Escola Ofi cial d’Idiomes reclamava des de la seva obertura, ja fa força anys, un espai més adequat per la demanda que té i la importància de l’ensenyament que ofereix. El curs 2011-12 es començarà en un edifi ci que s’ha construït al recinte fi ral on també hi haurà altres serveis formatius. O la piscina descoberta que s’ha fet a la zona esportiva. Moltes vegades s’havia dit que municipis del voltant que no arriben al miler d’habitants en disposaven d’una i, en canvi, a Figueres no n’hi havia des del tancament de la del Club Natació. O la mateixa ronda sud, construïda a l’any 1994 però que, tot i que en aquests darrers anys s’havia convertit en una via urbana de connexió amb espais comercials i d’oci, no disposava de voreres. I el mateix es pot dir de l’entrada a la ciutat per la carretera de Llançà. Ara és un carrer. Però segurament on s’ha avançat més, o s’han posat les condicions per avançar a curt termini, ha estat respecte a la manca d’equipaments culturals. A la disposició, aquesta primavera, de la sala de l’antic cinema del Patronat de la Catequística, si afegirà l’inici de les obres de dos espais llargament reivindicats: l’antic convent dels Caputxins, a on s’hi farà un auditori; i la casa natal de Salvador Dalí, que podrà ser visitada. I ben a prop, l’antic Escorxador, tancat des de fa anys, es començarà a rehabilitar per convertir-se en un centre de promoció de productes de l’Empordà. Tot

13

plegat permetrà als visitants ampliar el recorregut més enllà del Museu Dalí. Aquests són algunes de les actuacions que avalen que la transformació de la ciutat està en marxa i amb el mèrit afegit de fer-se en una època, com deia a l’inici, de penúries econòmiques. En aquest context de canvi urbà, fa quatre anys Vila va plantejar un concepte: la ciutat dels detalls. Per saber el seu signifi cat cal anar fi ns l’espai situat entre la Torre Galatea i l’ambulatori. El que es coneix com la plaça Tramuntana. Fins el 2010 era un giratori envoltat per unes antiestètiques jardineres que s'havien anat arrossegant per diferents llocs de la ciutat des que es van comprar a meitat de la dècada dels noranta per impedir aparcar a la placeta baixa de la Rambla. L'espai era un desori, tot i ser el més freqüentat pels milions de persones que visiten Figueres pel fet d’estar situat al costat d'un edifi ci emblemàtic i singular: la Torre Galatea. La foto dels ous dalinians sobre la façana de la torre és una imatge que ha voltat per tot el món captada per japonesos, australians, europeus, brasilers, canadencs, americans... Però a la foto també sortia l'embolcall urbà, tan poc presentable. Doncs Vila va considerar que la transformació d’aquest espai era una obra a fer en aquest mandat perquè estigués a l’alçada dels monuments del seu voltant. Ara és un lloc d’estada per poder contemplar amb tranquil·litat els edifi cis, per retratar-los sense cap entrebanc o, simplement, per badar. Ben segur que la imatge de la ciutat que s’emporten els que només visiten el Museu Dalí és una altra. Com ha passat també amb la plaça del Gra, on s’han tret els contenidors que enlletgien la façana principal, la que dóna a l’avinguda Vilallonga. Ara la perspectiva de l’emblemàtica plaça, entrant per la carretera de Roses, és ben diferent. Aquests són exemples de la voluntat que hi ha darrere la ciutat dels detalls. D’això i d’altres qüestions se’n parla en aquest llibre que, com el de fa quatre anys, també ha sorgit a partir d’una llarga entrevista realitzada en el primer trimestre del 2011. La línia discursiva de Vila mostra un alcalde que aboca sentiment i molta il·lusió en la gestió. La mateixa il·lusió que tenia quan aspirava a governar la ciutat i que l’ha fet renunciar a càrrecs polítics de més calat per contribuir a continuar fent gran Figueres. I de feina no li en falta.

Josep Puigbert, periodista

Figueres, març 2011

14114141444444411111114414144444141444

15

El despatx de l’alcaldia

– Veig que li han sortit cabells blancs. Fa quatre anys, no en

tenia. Tant desgasta el càrrec?

Si t’estimes la gent, la condició d’alcalde és una de les més grans responsabilitats polítiques a les que pots aspirar. Exercir l’alcaldia des de la proximitat i voler implicar-te en tots els temes lògicament porta un gran desgast. Les greus difi cultats que passen moltes famílies i empreses tampoc no ajuden a dormir tranquil.

– Precisament, el context de crisi deu haver fet que de aquest

hagi estat un dels mandats més complexos de gestionar.

Efectivament. Per molt que la ciutat hagi progressat, constatar que més de 4.300 persones estan a l’atur, que et vénen a veure i et demanen feina i no els pots ajudar tant com voldries, és molt dur. – Què els hi pot dir des de l’administració local a aquestes

persones que travessen una situació personal delicada per la

crisi i l’atur?

Que ens tenen al seu costat. Hem invertit més de 51 milions d’euros per modernitzar la ciutat i dotar-la de més equipaments, però també per aconseguir generar ocupació. Les grans obres d’aquest mandat com l’avinguda Vilallonga, l’escola Parc de les

16

Aigües, l’escola l’Amistat, el Centre de Formació Integrat, l’escola d’Hostaleria o el Pla de Cruïlles les han fet empreses fi guerenques o gironines, com ha estat el cas de les piscines d’estiu o el passeig Lluís Companys. Pensant a mig termini, també els vull dir que a través d’un ambiciós pla d’equipaments i recursos formatius, així com dels treballs per impulsar un nou Pla General, estem posant les bases per tenir un model de ciutat més sòlid i resistent a possibles noves recessions que ens toquin viure.

– I mentrestant, com es pot remuntar l’alta xifra de desocupació

que hi ha a Figueres?

Hem de saber-nos aprofi tar de la nostra condició de ciutat en xarxa, connectada a l’alta velocitat i just a sobre de l’eix mediterrani. Hem d’aprofi tar la potencialitat logística de El Far-Vilamalla, fer del paisatge i del reconeixement de la marca Empordà un actiu i, sobretot, reforçar la nostra vocació de capital de serveis, ciutat creativa, de comerç, cultura i turisme. En els propers anys concretarem alguns projectes que tornaran a Figueres el lideratge

17

regional que havíem perdut, com el Balneari-Teatre de l’Aigua, l’Escola Superior de Dansa o la Casa Natal de Salvador Dalí, on començarem les obres aquest proper mes de setembre.

– Un dels problemes que ha tret a la llum la situació actual

d’atur és la poca formació entre els joves de la comarca. Com

s’ha de reconduir?

Aquesta ha estat i continuarà sent la nostra prioritat. Fins avui la Generalitat de Catalunya havia castigat durament la ciutat, per exemple, a l’hora d’afavorir l’increment de cicles formatius. Això s’ha d’acabar. D’altra banda, acabem d’inaugurar una nova Escola d’Hostaleria, estem a punt d’acabar les obres del nou centre de Formació Integrat i hem de seguir apostant pel nou centre per a la Innovació i l’Emprenedoria. El projecte de la nova escola Montessori també serà positiu per a Figueres. Amb més mestres treballant i residint a la ciutat, segur que es generaran noves demandes de productes culturals i aquests, alhora, estimularan el sorgiment de majors ofertes.

18

– El tema del Montessori ha portat molt enrenou polític.

Massa. Si volem ser una ciutat capdavantera, hem de saber aprofi tar bé totes les oportunitats que sorgeixin. Fer possible la construcció i posada en marxa d’una nova escola és una excel·lent notícia per a Figueres, vingui de l’administració o de la iniciativa privada. Vol dir reforçar la nostra vocació de capital de serveis, de generar llocs de treball vinculats al coneixement, a més, lògicament, d’enriquir la nostra oferta educativa. Lamentablement, però, l’acció política encara està massa contaminada de prejudicis ideològics i de ganes de posar pals a les rodes.

– Però fi nalment el tema ha acabat bé...

Sí! I això és l’important. El setembre de 2012 l’escola obrirà les seves portes.

– En aquest mandat també s’ha parlat molt de les fi nances

municipals. Quina és la situació?

Pels temps que ens toquen viure, raonablement saludables. Fixa’t, per exemple, que no tenim tensions de tresoreria, com ho demostra que ja el primer any de ser al davant de l’alcaldia vam aconseguir cancel·lar l’única pòlissa que teníem, i fi ns a dia d’avui no l’hem hagut de necessitar més. Tenim un nivell d’endeutament vint-i-cinc punts per sota del màxim que autoritza la llei i, això sí, tenim un greu problema en relació a l’estructura pressupostària que ens ha dut a tancar els exercicis 2009 i 2010 amb dèfi cit perquè hi ha un decalatge important entre la dràstica caiguda dels ingressos corrents, excessivament dependents de l’evolució urbanística, i les despeses, molt rígides i difícilment minimitzables. És urgent que el Govern de Catalunya i d’Espanya resolguin el fi nançament dels ajuntaments.

19

– Veritablement confi a que, en l’època actual, hi hagi una

millora del fi nançament local?

D’ençà del restabliment de la democràcia a Espanya, l’Estat i la Generalitat han menystingut els ajuntaments que són, paradoxalment, les administracions més valorades per la ciutadania i més efi cients del conjunt de l’administració. Lamentablement, les elits polítiques del país s’han cregut més l’Espanya de les autonomies que la de les ciutats! Confi o que les coses canviïn aviat, entre altres coses, perquè honestament penso que el món dels Estats-nació és una cosa antiga, del segles XIX i XX. Ara és el torn de l’Europa de les regions i de les ciutats.

– Què proposa sobre aquesta qüestió?

Una nova llei de fi nançament local, i entrar en dinàmiques d’agregació i mancomunació de serveis a l’entorn de les grans ciutats. Fa riure que a la comarca hi hagi seixanta-vuit ajuntaments. Alhora, cal dur a terme, amb urgència, la simplifi cació radical de l’administració i l’alliberament de càrregues polítiques i burocràtiques supèrfl ues. Hi ha massa menjadores per a amics i coneguts que fan el model massa inefi cient. Hem d’entrar en una dinàmica empresarial, amb criteris de transparència i treball per objectius, avaluables sistemàticament.

– Les administracions no són capaces de dotar de serveis,

equipaments i infraestructures als municipis. En aquest sentit,

s’han esgotat els recursos. Es va cap a un model de partenariat

públic i privat i a mancomunar serveis per sortir de l’atzucac?

Segur. La rehabilitació de la plaça de braus i la seva reconversió en un poliesportiu n’és un bon exemple. Desenganyats per part de la Generalitat sobre la possibilitat de poder comptar amb recursos públics per atendre els dèfi cits de la ciutat en matèria esportiva, vam anar a buscar la complicitat del sector privat, sovint, a més,

21

amb més experiència per gestionar un servei determinat. A més, s’han acabat els temps en què en nom del “servei públic” no calia procurar ser efi cients ni gestionar els serveis amb el mínim cost per a l’administració.

– Tot i el panorama econòmic, a Figueres s’ha vist molta obra

pública al carrer.

Durant aquests darrers quatre anys hem invertit més de 51 milions d’euros en la modernització de la ciutat i l’impuls de nous serveis i equipaments. D’aquests, més de trenta s’han fi nançat amb recursos provinents d’ajuts de l’Estat, de la Generalitat, europeus o d’empreses. L’equip econòmic del govern de la ciutat, amb l’Albert Ollé i Josep Maria Marcé al davant, han estat brillants!

– Algú pot interpretar aquesta despesa com malgastar recursos

públics.

El context de crisi que ens toca viure requeria que l’administració actués com a tractora de l’activitat. A més, Figueres necessitava una estirada modernitzadora forta. Pensa, fi nalment, que en la mesura que la crisi ha estimulat la competència entre moltes empreses, moltes de les obres que hem adjudicat han generat grans estalvis per a l’Ajuntament i per al conjunt de contribuents. L’exemple de l’avinguda Vilallonga és molt clarifi cador: un projecte amb un pressupost de més de 5 milions d’euros es va acabar adjudicant per un cost de 3 milions tres-cents mil. L’estalvi, doncs, va ser de més d’un milió vuit-cents mil euros! Aquest exemple és extrapolable al conjunt d’obres licitades durant aquest darrer bienni, en general executades amb descomptes de més d’un 20% de mitjana.

– A Figueres, s’ha estat prou hàbil per potenciar les polítiques

socials en aquests moments delicats? Què han fet?

Hem aconseguit moltes coses, però, fi nalment, no n’estic content.

22

Hem treballat molt i de fet hem aconseguit culminar la constitució, juntament amb el Consell Comarcal, del nou Consorci de serveis socials. Ho hem fet, però ens ha costat massa arribar-hi. També hem treballat fort en millorar l’atenció a les persones grans, en especial a les que viuen soles. També hem aconseguit culminar les obres d’ampliació de la Fundació Salut Empordà, així com posar en marxa nous equipaments de barri per als veïns. Ens ha quedat per fer la nova residència per a persones grans, així com la nova residència per a l’Altem.

– Quines creu que són les principals diferències entre la ciutat

d’ara amb la de fa quatre anys?

En el terreny polític, els ànims s’han asserenat, no hi ha confl ictes ni tensions. L’alcalde Armangué va ser durament assetjat per propis i estranys. Des del punt de vista urbà, Figueres ha reprès amb força una radical transformació i modernització del seu espai públic, amb la generació de nous importants parcs a l’Olivar Gran i entre l’horta d’en Capellera i l’horta de l’Hospital. Penso, a més, que hem atacat amb determinació el dèfi cit d’aparcaments, d’equipaments formatius i d’instal·lacions esportives.

23

– L’aparcament de sota el passeig Nou resoldrà defi nitivament

la demanda d’aparcaments?

És un projecte més, en el marc del Pla d’aparcaments que hem impulsat i que ens ha portat a crear més d’un miler de places de pagament, com el de l’Hospital, i de franc, especialment a l’anella perifèrica de la ciutat, com a la Creu de la Mà, al Rec Arnau o a la carretera de Llançà.

– Abans s’ha referit a la reforma de l’avinguda Vilallonga.

Aquesta i la coberta de la plaça Catalunya són les obres

urbanes més carismàtiques que s’han fet en aquest mandat.

Dues bones obres, fetes amb un ampli consens veïnal, que suposaran una millora de la qualitat de l’espai públic en general i un important revulsiu econòmic i social per al barri.

– Per què es va decidir actuar a la plaça Catalunya? Hi ha molts

ciutadans que els agraden els espais oberts, i a Figueres no

n’hi ha gaires, especialment al centre.

Teníem el repte d’estendre la qualitat urbana del casc antic més enllà de la Rambla. La plaça Catalunya ha de ser un nou pol de centralitat, i no una plaça subsidiària del centre. A més, la ciutat necessitava un espai potent per garantir la seva activitat de mercats, fi res i activitats culturals i socials.

– La coberta de la plaça Catalunya lliga amb un dels criteris

que s’han fi xat, que són les polítiques de sostenibilitat.

Efectivament. Amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de la plaça generarem rendiments per valor d’uns 40.000 euros anuals per a la ciutat. A més, pretenem ser exemplars davant de la ciutadania i enviar el missatge que el compromís amb les polítiques de sostenibilitat no és només una qüestió de militància, també pot ser una aposta rendible a curt termini!

24

– Parlant d’obres urbanes, el que va generar força reacció són

les actuacions que s’han fet a les cruïlles. Per què es van fer, i

n’està satisfet del resultat?

Mira, l’origen del pla de cruïlles va ser posar fi als sinistres que teníem a molts d’aquests encreuaments. El 2009, per exemple, a la cruïlla entre el carrer sant Pau i Pere III es van produir 16 accidents. El 2010, amb la cruïlla feta: zero! El pla també pretenia garantir la mobilitat de les persones amb discapacitats o de les famílies amb cotxets. Finalment, les noves cruïlles han millorat la qualitat urbana d’aquests punts, aprofi tant per instal·lar algun element de mobiliari urbà, algun arbre. Simbòlicament, hem donat per acabat el Pla de cruïlles d’aquest mandat amb l’erecció d’una escultura d’Anton Casamor a la cantonada del carrer Pompeu Fabra amb Sant Llàtzer. Com diria Josep Pla, ens creiem l’espai públic com el lloc on passejar i civilitzar-se.

– Parlem d’infraestructures. En aquest mandat la ciutat ha

guanyat una estació del TAV, encara que a precari. Hi està

d’acord?

No del tot. Penso que és una notícia excel·lent! Finalment, Figueres és una ciutat en xarxa, connectada a l’altra velocitat i, en un futur, al corredor ferroviari de mercaderies. Sí que és veritat que queda pendent garantir una millor connectivitat de l’estació amb la ciutat i amb el conjunt de la comarca, però és important tenir present que no som un país ric, que cal anar fent les coses pas a pas.

– Donada la situació actual de col·lapse econòmic a les

administracions, creu veritablement que l’estació defi nitiva

es farà en els propers anys, com era el compromís de Foment,

que parlava de l’any 2012?

La prioritat, ara, ha de ser millorar els accessos a l’estació. Al president Mas li he deixat clar: a Figueres el que li cal, amb urgència,

25

és el túnel a sota del Castell, o la prolongació de la carretera des del Pont del Príncep fi ns a la nova estació. Que comencin per allà on vulguin, però que comencin!

– S’ha sentit maltractat per Foment i la Generalitat pel fet

que no s’hagi construït, ni tant sols projectat de forma

realista, cap d’aquests accessos viaris necessaris pel caràcter

supramunicipal que ha de tenir una estació del TAV?

És una evidència que fi ns a data d’avui han tingut altres prioritats. Vaig criticar amb duresa al conseller Nadal i ho faré, si cal, a l’actual conseller, i bon amic, Lluís Recoder.

– Com i quan creu que s’afrontarà el tram nord de la variant

ferroviària que ha de permetre treure la via del mig de la ciutat

i que justifi ca la raó que s’hagi fet l’estació a ponent?

No té data. De fet, més d’un despatx d’enginyeria ha insinuat que si completem l’enllaç ferroviari per a mercaderies en paral·lel al cinturó de ronda, fi ns i tot ens el podríem estalviar. Cal garantir el transport públic des de Figueres als residents de Llançà i Portbou, però alguns consultors es pregunten: necessàriament cal fer-ho amb ferrocarril?

– Falta una estació “defi nitiva”, completar la variant del tren

convencional, treure la via i els passos a nivell del mig de la ciutat i,

a més a més, a llevant, allargar la via del futur centre de transport

intermodal d’El Far, que encara no està començat, fi ns a la via de

Portbou, a la N-260, per al trànsit de mercaderies. Quant temps

ha de passar per veure-ho fet tot això?

El que ara toca és prioritzar més racionalment que mai el que és necessari i fer-ho. Alliberar de les vies de tren el centre de Figueres és urgent! Clama al cel! Una nova mort al centre de la ciutat per l’existència de dos passos a nivell hauria de costar la dimissió a algú!

27

– En altres llocs, com Perpinyà, la construcció de l’estació ha

suposat un revulsiu en el sector de la ciutat allà on s’ha fet. A

Figueres, això, de moment, no ha passat i la façana urbana que

hi ha davant l’estació no és una bona postal per a la ciutat.

Totalment d’acord. El barri de Sant Joan s’ha de refundar, transformar radicalment! Cal impulsar l’enderroc i transformació de bona part d’aquest barri. La nostra prioritat, a curt termini, és estendre i enfortir la qualitat social i urbana a l’entorn del carrer Mandri. En aquest sentit, l’acceptació de la Guàrdia Civil d’ubicar-se al barri és una gran notícia. – Vol dir que el barri de Sant Joan, on resideix la comunitat

gitana, desapareixerà?

Cal enderrocar les fi leres de cases més decadents. Cal endegar accions encaminades a la regeneració social de molts dels residents d’aquest barri, absolutament marginats i en dinàmiques sovint delictives i gairebé sempre autodestructives. Dit això, que consti que hi ha molts gitanos que duen una vida digna i respectable, que són tan fi guerencs com el que més i que tenen tot el dret del món a seguir vivint on vulguin!

– Només s’actuarà via urbanística?

No. Estan pitjor moltes de les persones i famílies que hi viuen, que les seves cases.

– Molts cops s’hi han portat a terme diverses iniciatives socials,

però dona la sensació que s’està allà mateix.

El barri de Sant Joan és el gran fracàs de la política dels darrers trenta anys! Ni els alcaldes ni els diversos governs de la Generalitat que s’han anat succeïnt en podem estar contents.

28

– En el seu programa electoral parla de reforçar la seguretat.

Figueres no és una ciutat segura?

En aquests moments Figueres té un cos de 71 agents de guàrdia urbana. Només en hores extres al barri gitano, l’any passat vam gastar més de 20.000 euros. Estem instal·lant videocàmeres a quatre punts de la ciutat i negociant amb la Generalitat més presència dels Mossos. Tot i això, sincerament, com a alcalde no puc estar satisfet en el tema de la seguretat i per tant, en els propers anys aquesta haurà de ser una prioritat.

– Hi ha previstes dues grans àrees residencials a la carretera de

Llers i al costat dels Cendrassos. La situació immobiliària, però,

les retardaran. Ens acostem a la ciutat de 50.000 habitants?

D’ençà del 2008 el creixement demogràfi c de la ciutat s’ha alentit. En aquests moments, creixem uns 500 habitants cada any. Em sembla més sensat. Créixer massa ràpid posa en perill la cohesió social i el desenvolupament urbà equilibrat i sostenible.

29

– Una de les grans transformacions urbanes que es preveuen

per als propers anys és al centre històric, com a conseqüència

del pla de barris de la Generalitat. Com canviarà la zona de

vianants?

L’objectiu és estendre el centre, posar-lo al servei del seus residents i de la ciutadania que vol gaudir-lo per passejar, anar de compres o gaudir de l’oferta cultural de la ciutat. En els propers mesos s’endegaran les obres del carrer Canigó, Plaça de les Patates i Muralla. Més endavant seguirem amb el carrer Ample i Barceloneta. La plaça del davant de l’Ambulatori és representativa del model de transformació de l’espai públic que tenim al cap: prioritat per al vianant, qualitat dels elements de mobiliari urbà, art cívic al carrer i, quan sigui possible, molts arbres i fl ors.

– Una ciutat de més de 44.000 habitants i continuen faltant

molts equipaments. Per exemple només hi ha un CAP i un seu

apèndix al Rally-sud. L’actual govern de la Generalitat farà

el segon CAP a l’antiga Sitja del Blat, que tant va prometre i

publicitar el tripartit?

Així ho espero, tot i que ja ens han advertit que el primer bienni de la legislatura no podran licitar cap nova obra. De fet, mentre em fas aquesta entrevista estan enderrocant la sitja! Feia dos anys que hi anàvem al darrere. Pas a pas...

– Només hi ha una piscina coberta i un pavelló i un poliesportiu

que tenen més de 25 anys. També falten instal·lacions

esportives...

Efectivament. Durant aquest mandat hem encarregat un projecte de pavelló amb tres pistes i un projecte de dues pistes a Vilatenim. També hem iniciat els tràmits per a la licitació de les obres per a la conversió de la plaça de toros en un gran poliesportiu amb piscines d’hivern, d’estiu, gimnasos, pistes de tenis, pàdel i bàsquet.

30

El 2014 seran una realitat. Crec que tothom reconeix l’esforç que s’ha fet, encara que, paradoxalment, aquesta feina encara ha fet més evident el que resta per resoldre.

– Almenys s’ha pogut fer una piscina descoberta, equipament

que és habitual en pobles d’un miler d’habitants i que a

Figueres no n’hi havia.

Era una mancança absolutament incomprensible. En tot cas, insisteixo, el 2014 en tindrem no una, sinó dos.

– Precisament la transformació de la plaça de braus en aquest

gran complex esportiu va ser un dels primers projectes que va

afrontar en aquest mandat. Ben aviat va trobar una empresa

disposada a construir-lo i gestionar-lo. Què ha passat perquè

el procés s’hagi allargat tant en el temps i només a fi nal del

mandat s’hagi completat la tramitació d’una obra que ja podia

estar acabada?

Massa difi cultats administratives en la tramitació i massa temps perdut per garantir els consensos polítics necessaris. Cal simplifi car l’administració i els seus tràmits, donar més autonomia a les ciutats i més poder polític als alcaldes.

– Amb això s’acaben les inversions en equipaments esportius?

No. Sóc plenament conscient que tenim pendent garantir bones instal·lacions als jugadors de tennis taula, als qui fan patinatge i dansa. No deixarem de treballar-hi.

– L’any passat també es van estrenar noves instal·lacions a

l’hospital. Està satisfet del nivell assistencial que s’ofereix?

Les instal·lacions han millorat substancialment. Ara cal esforçar-nos a garantir una bona qualitat de serveis. Sense més recursos de part del Govern, però, serà difícil aconseguir-ho.

31

– Un altre equipament de l’àmbit formatiu és el que s’ha

construït al recinte fi ral. Així es podrà donar sortida a serveis

importants com l’Escola Ofi cial d’Idiomes, que han estat molt

a precari.

Efectivament. Al setembre, ha d’estar en marxa! El projecte de centre de Formació Integrat s’inscriu en un programa d’actuació molt més ampli que preveu un gran equipament lúdic-cultural, el Teatre de l’Aigua, un gran hotel amb palau de congresos i aparcament. Aquell solar ha d’esdevenir en els propers anys un dels punts més importants d’activitat formativa, cultural i econòmica de la ciutat.

– És el segon cop que parla del Teatre de l’Aigua. De què es tracta?

Un gran projecte de balneari temàtic cultural que aspira a fer pernoctar només el 10% dels visitants anuals al Museu Dalí. El projecte, fi nançat al 100% per capital privat i recolzat per l’Ajuntament, porta aparellada la construcció d’un equipament hoteler de quatre estrelles i un auditori de congressos.

– Què vol dir amb el concepte: Figueres, ciutat creativa?

Una ciutat basada en el talent i l’emprenedoria, el coneixement i la tecnologia. Tenim la vocació de ser una capital de serveis, de comerç, cultura i turisme.

32

– Ja s’ha començat a construir l’auditori a l’antic convent dels

Caputxins i amb la reforma completada de l’antic cinema

de la Catequística, el futur dels equipaments culturals a la

ciutat es veu amb uns altres ulls. Aquest també era un dèfi cit

històric.

Efectivament. No deixa de sorprendre una mica que hàgim hagut d’atendre una agenda política de temes que a moltes altres ciutats va quedar resolta als anys noranta. En tot cas, hem treballat fort i els resultats han arribat.

– També hi ha la rehabilitació de la casa natal de Salvador

Dalí, que començarà aquest 2011. Ja era hora que el visitant

del museu pogués veure alguna cosa més, amb cara i ulls,

relacionat amb el geni.

Sí. Si tot va com ho hem previst, el 2014 s’ha de poder inaugurar, després de dos anys i mig d’obres.

– Fa quatre anys, a la darrera campanya electoral, va plantejar

una proposta de ciutat del cavall per al castell de Sant Ferran.

Què en queda, d’aquell projecte?

Tenim els projectes bàsics fets i hem pogut experimentar l’interès del Castell per al sector eqüestre. Quan l’economia i les fi nances públiques millorin, reprendrem amb força el projecte ubicant-hi diverses pistes esportives per a l’equitació i boxes per a fi res a la zona nord del Castell, a l’antic penal.

– En relació al castell, es manté la incertesa sobre

l’aprofi tament real que en pot treure la ciutadania.

En l’actualitat el Castell s’ha afi rmat com un gran actiu turístic per a Figueres, amb un nombre estable de visitants que ronda els 35.000 cada any. El Ministeri començarà les obres del nou museu militar aquest 2011. Actualment, en el si del Castell

33

periòdicament s’organitzen presentacions de llibres, concerts, casaments o exposicions. D’ençà que sóc alcalde, l’Estat no ha deixat d’invertir en la conservació i rehabilitació de la fortalesa ni un sol any. La darrera actuació que hem fet, de prop d’un milió d’euros d’inversió, ha estat la rehabilitació de la porta avançada o hornabec de Sant Roc. Entre el 2009 i el 2010 es van recuperar les garites. Anteriorment, el 2008, el Ministeri havia fi nançat un petit auditori.

– Creu que projectes com el Museu d’Armes el faran un recinte

atractiu pels ciutadans?

No es preveu cap Museu d’Armes, sinó un Museu Militar, del tipus Imperial War Museum londinenc. Ben fet, estic convençut del seu potencial i fi ns i tot de la seva segura contribució a la cultura de la pau. De costat al nou museu, a més, treballem per garantir que durant els propers anys es mantingui el ritme inversor en obres de rehabilitació. No renunciem, per exemple, a recuperar la gran portalada de la fortalesa, volada el 1939 i conservada només a través de les fotografi es de l’àlbum Rubaudonadeu.

– A Figueres hi conviuen persones de 91 procedències

diferents. Amb gairebé un 30% de població d’origen

immigrant, no ha passat la problemàtica que sí ha succeït en

poblacions amb un percentatge similar.

Figueres ha patit i pateix tensions, però efectivament el nivell de convivència i de cohesió social és raonablement positiu. A més de la feina feta des de l’ajuntament, vull destacar la magnífi ca tasca d’integració que s’ha fet i s’està duent a terme des de les escoles i els instituts, així com des dels clubs esportius. A l’entorn dels col·legis s’ha creat una dinàmica d’integració molt positiva que ha afavorit la confi rmació de Figueres com a ciutat diversa, liberal i oberta.

34

– En aquest mandat, va començar governant amb el PSC i va

acabar amb ERC, mentre que el regidor d’ICV s’ha mantingut

des de l’inici fi ns al fi nal. Resumeixi els dos anys i mig que va

governar amb els socialistes.

No vaig aconseguir mai que sentissin com a seu el projecte polític i el model de ciutat amb què vaig guanyar les eleccions. La falta de lideratge clar dins del PSC va acabar fent inviable mantenir una col·laboració estable, positiva, a l’entorn de l’acció de govern.

– I l’etapa amb ERC?

Ruboritzats per la desestructuració i arbitrarietats del PSC, des de ERC em van fer saber que si els socialistes sortien del Govern podria comptar amb ells per governar la ciutat. Vaig confi ar en la seva paraula i han complert.

– Amb qui s’ha sentit més còmode?

A tots els partits hi ha gent amb qui t’avens i d’altra amb qui costa més coincidir. Seria ideal que l’endemà de les eleccions l’alcalde pogués triar regidors dels diversos partits per tal que l’ajudessin a governar.

– Què ha après del fet de governar amb altres formacions?

Que Figueres necessita d’una vegada superar la por a recolzar massivament un alcalde, un fet que com s’ha demostrat a Girona, Olot, Banyoles, Granollers o a tantes altres ciutats pot acabar sent molt positiu. Els governs dèbils fi nalment suposen pèrdua d’oportunitats, de temps i de recursos.

– Creu que està en condicions d’optar a una majoria de govern,

cosa que fi ns ara mai ha passat?

Hem treballat molt per aconseguir-ho i sé que la gent ha tingut ocasió de conèixer-me. Penso que sóc una persona honesta, que té

35

una actitud senzilla i que per tant sap escoltar. A ningú no li hauria de fer por dotar-me d’una majoria forta per poder seguir liderant amb més força la transformació que Figueres necessita. En tot cas, si no l’aconsegueixo, buscaré l’acord amb les altres formacions. La sobirania és del poble!

– Com ha de convèncer el ciutadà?

Figueres està en un moment clau, no podem perdre oportunitats ni desgastar-nos en discussions estèrils i de protagonisme. A les properes eleccions, cal avaluar la feina que hem fet durant aquests darrers quatre anys, i si el resultat és satisfactori cal ajudar amb el vot a consolidar i millorar aquestes polítiques.

– En aquest mandat PSC, ERC, PP han viscut divisions internes.

Dos regidors del PSC van dimitir: l’exalcalde Joan Armangué

com a conseqüència de la derrota electoral i Pere Pujolà per

desavinences amb el grup; després ho han fet dos regidors

d’ERC i fa poques setmanes ha estat el torn d’un del PP. Quina

opinió en té?

Perquè un projecte polític desperti confi ança a la ciutadania ha de mantenir-se cohesionat i amb un lideratge clar. El que ha passat durant aquest mandat a Figueres certament ha estat poc edifi cant. En tot cas, però, prefereixo no entrar a valorar cap cas concret. No m’agrada opinar del que fan els altres.

– Si hagués de prioritzar només tres grans objectius per al

futur mandat, amb què es quedaria?

En primer lloc, hem d’esforçar-nos a aixecar l’economia de la ciutat! En segon lloc, i directament relacionat amb el primer objectiu, és necessari millorar la formació i capacitació de la nostra gent. Finalment, per garantir la cohesió, hem de mantenir els esforços i destinar majors recursos en matèria de seguretat ciutadana!

37

El país i la política

– Quan va ser ratifi cat com alcaldable de CiU, va alertar als

militants que, encara que el seu partit guanyi més regidors

dels set actuals, si la resta de grups sumen majoria, els poden

fer fora del govern. Creu que hi ha un pacte de tots contra

vostè?

Crec que de vegades les ànsies de poder fan perdre el cap a la gent. Els exemples de Castelló d’Empúries o de Roses en són una bona mostra.

– Què li provoca més enuig i li treu més el son: una crítica

injusta reforçada amb una actitud demagògica o no poder

resoldre un problema?

Els problemes sempre tenen solució. La demagògia em fa fàstic, perquè entre d’altres coses fa que els ciutadans sensats, que en circumstàncies normals seguirien i fi ns i tot potser participarien de l’acció política de la ciutat, se’n separin i no en vulguin saber res.

– Per què creu que els polítics han perdut prestigi i

credibilitat?

En primer lloc, perquè lamentablement sovint el nivell és molt baix. Abans de passar a l’acció i tenir ganes de fer coses, els qui volen dedicar-se a la política s’haurien d’haver format mínimament,

38

haurien d’haver llegit i viatjat molt, o una mica. A la política també hi fa molt de mal el sectarisme i el partidisme. Entre tots l’hem d’eradicar. A mi m’agrada explicar, amb orgull, com a exemple de com s’haurien de fer les coses, l’èxit del pacte polític d’aquests quatre anys entre Iniciativa i CiU, basat en la complicitat personal i alliberat de prejudicis ideològics. En els propers anys també serà imprescindible millorar la transparència de l’administració i la participació de la ciutadania en els afers públics. No pot ser que els veïns de la ciutat només siguin cridats a opinar cada quatre anys.

– Quan diu que vol acostar l’administració al ciutadà i fer-la

més transparent, a què es refereix?

La ciutadania ha de conèixer perfectament a quins serveis té dret, en temps i en forma. Hem d’aconseguir una administració més propera i més àgil, abastable des de casa, des de l’empresa i alhora simplifi cada. També cal aprofundir en la participació ciutadana en la presa de decisions.

– I com es remunta el descrèdit polític?

Amb polítics honestos, seriosos, amb formació i valors. Nous mecanismes de transparència i participació. Treball polític sense sectarismes ni partidismes, no criticant mai els adversaris i tenint una actitud positiva.

– Ha redactat un codi ètic que no ha tingut gaire acceptació

per part de la resta de formacions. Això forma part de l’estira i

arronsa que es manté entre adversaris polítics?

Segurament, la proposta va arribar massa pròxima a la data dels comicis electorals i per tant tothom va sentir la necessitat de fi xar perfi ls diferenciats. És una llàstima, perquè el que és segur és que necessitem dignifi car l’acció política i retornar-li l’autoritat moral que necessita. Hem de posar fi a les difamacions i les crítiques

39

contínues i entrar en una dinàmica positiva, de fer propostes i treballar per tal que siguin factibles.

– En el seu discurs d’investidura com alcalde, el 16 de juny

de 2007, va prometre una nova manera de fer i d’entendre la

política a Figueres. Ho ha aconseguit? Amb què ho han notat

els ciutadans?

Penso que els fi guerencs veuen en el seu alcalde una persona senzilla i honesta. Certament, de vegades tossuda, però que sempre juga de cares. Sempre dic el que penso, agradi més o menys, i sempre, sempre, escolto.

– Entre els partits es continua qüestionant l’estructura de

càrrecs i dedicacions a l’ajuntament fi guerenc. Un debat que

ja hi era fa quinze anys i que moltes ciutats ja l’han deixat

enrere. Per què aquí continua vigent?

En el fons és un debat fi ctici, que només alimenta algun polític que verdeja. La ciutadania valora la incorporació de criteris de gestió empresarial a l’administració. En aquest mandat aquest model gerencial ha permès, per exemple, aconseguir prop de 32 milions d’euros en subvencions o dur a terme, de forma simultània, més de quinze obres. Que algú faci populisme publicant el salari d’algun d’aquests tècnics, per cert tots ells amb una carrera professional i amb places en propietat en d’altres administracions al darrere, simplement em sembla un despropòsit que només s’haurien de permetre els partits i moviments més excèntrics i marginals.

– Quines sensacions ha tingut en el càrrec d’alcalde?

Increïbles! Encara ara m’impressiona la gratitud de la gent quan l’escoltes, quan li resols algun problema. També m’emociona el munt de confi ança que dipositen en tu, en els moments bons i en els dolents.

41

– Què ha estat el pitjor d’aquests quatre anys?

L’atur que viuen massa persones i la impotència que sents quan no pots ajudar a tothom.

– I què ha trobat més gratifi cant?

Constatar que el que només eren compromisos electorals ara són realitats.

– Per a vostè, el 2010 va ser un any ben contrastat. El va

començar amb la mort del seu avi patern i del seu pare,

separades només per un parell de setmanes, però a l’apartat

públic va ser candidat de CiU al Parlament per la demarcació

de Girona i en va treure uns òptims resultats.

Efectivament. A la mateixa conversa, a la porta del tanatori, l’Artur Mas em donava el pèsam per la mort del meu pare i alhora em demanava si em sentia prou fort per encapçalar la candidatura gironina a les eleccions al Parlament. Ja tindré temps per plorar, vaig pensar! Era el moment d’ajudar a fer possible el canvi a Catalunya i ho vaig fer. Reconec que, emocialment, vaig passar uns mesos molt fràgil, qualsevol mostra d’afecte del més absolut desconegut m’emocionava. En fi , el cas és que aquí estem! D’aquelles setmanes, només em sap greu no haver estat prou al costat de la meva mare i especialment de la meva àvia, que en un mes va perdre un marit i un fi ll. Suposo, però, que hem d’aprendre que a la vida toquen moments dolços i moments amargs.

– Precisament Artur Mas, un cop vostè va acceptar encapçalar

la llista per Girona a les eleccions al Parlament, li va comentar

que podria ocupar un càrrec en el nou govern. Vostè va

contestar-li que no perquè volia continuar sent alcalde.

Sempre he deixat molt clar a l’Artur Mas que el meu projecte polític personal passava per ser, durant molts anys, alcalde de Figueres.

42

M’estimo la ciutat i, sincerament, em sento molt apreciat per la majoria de la gent. Haver marxat cap a Barcelona hauria estat com trair aquesta confiança, prioritzar la meva carrera política personal per damunt del meu compromís amb Figueres. Era una qüestió de consciència. Com li vaig dir a l’Artur Mas, la vida és molt llarga i ara, si el President vol fer-me content, el que ha de fer és recolzar els projectes que tenim per fer de Figueres una de les millors ciutats del país.

– Quin profi t n’ha tret la ciutat de la seva activitat

parlamentària?

El dimecres acostumo a ser al Parlament. Allà tinc l’ocasió de relacionar-me amb tots els consellers i amb el propi President i fer de lobbie, d’ “aconseguidor”, com diuen alguns. Com, sinó, des del Parlament, des de la sintonia i apreci personal

43

amb l’aleshores conseller Nadal, hauríem aconseguit per a la ciutat un nou Pla de Barris, amb 10 milions d’euros, per a la rehabilitació del casc antic? Alhora, en la meva activitat estricta com a diputat formulo l’exercici de control pertinent en defensa dels interessos de la ciutat i del conjunt dels gironins. Crec que per a Figueres és molt important que el seu alcalde porti la veu dels interessos del territori davant del Govern de Catalunya.

– Què creu que el seu partit ha vist i valorat de vostè que el

situï com un valor emergent?

Que m’estimo la feina que faig, que vaig donar paraula que dedicaria els millors anys de la meva vida a fer de Figueres una ciutat moderna i de referència i que poc a poc, amb la col·laboració de molta gent, ho anem aconseguint.

44

– En aquests darrers anys, CiU a Figueres ha patit una gran

transformació. En queda alguna cosa de la CiU dels anys

vuitanta?

El denominador comú és que som gent pactista de mena, que fem del sentit comú, l’amor a les persones i del catalanisme el nostre marc de referència actitudinal i ideològic. Al marge d’això, és evident que el relleu generacional s’ha produït i que CiU, avui, és un partit jove, còmode amb els valors propis dels nostres temps moderns.

– Vostè, en el seu partit, es considera del bloc sobiranista?

Jo em considero del grup dels moderantistes, del grup del sentit comú i els valors, però des del pragmatisme. Que quedi clar, però, que als sobiranistes jo sempre els he dit el mateix, que amb mi no cal que hi perdin el temps, que el meu vot, quan el necessitin, ja el tindran.

– Per tant, en un referèndum sobre la independència de

Catalunya votaria sí?

El meu vot no faltarà mai el dia que hi hagi en joc l’augment de la sobirania per al meu país. Dit això, sincerament, penso que el món d’avui i en concret l’alcalde de Figueres hauria de tenir una altra agenda de prioritats. Crec en l’Europa de les ciutats i de les regions, amb una economia oberta i una ciutadania cosmopolita, formada i lliure. El més trist és que el PP i el PSOE s’esforcen a fer inviable i increïble l’aposta per la diversitat nacional i per fer del pluralisme un valor i no un problema.

– A Catalunya, l’independentisme ha crescut molt a nivell de

carrer, però no es va veure refl ectit a les urnes a les eleccions

al Parlament del 28-N.

A les darreres eleccions no es discutia sobre la independència de

45

Catalunya. A les darreres eleccions es decidia quin havia de ser el millor govern per aixecar l’economia, millorar l’ensenyament i enfortir la cohesió i l’autogovern del país.

– Però en el nostre país també ha crescut el nacionalisme

espanyol.

Els extrems sempre s’alimenten mutuament. Sóc dels que pensen que l’independentisme català té bona part del seu arrelament en els continus desaires i perjudicis que ens ocasionen les polítiques unitaristes i uniformitzadores que s’impulsen des del nacionalisme espanyol, de dretes i d’esquerres.

– Té amics a d’altres partits?

I tant! Mira, el darrer llibre que he llegit, El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma, me l’ha regalat un bon amic del PSC, un dels homes importants de l’equip de l’exconsellera Marina Geli. Una altra vella amiga, en aquest cas d’ERC, em va regalar la traducció al català de Sí, ministre, el llibre de les aventures del dissortat ministre Hacker i del seu terrorífi c primer funcionari, Sir Humphrey! És conegut de tothom l’excel·lent relació personal que tenia amb els exalcaldes Armangué o Quim Nadal i que tinc amb diputats de tots els partits del país, des de l’Albert Rivera de Ciutadans, fi ns a la Dolors Camats d’Iniciativa o en Rafa López del PP. Com més petit és el teu món, més malparles dels teus adversaris i, al revés, com més perspectiva de les coses aconsegueixes tenir, més afi nitats descobreixes amb la gent que s’estima el bé comú encara que tinguin idearis diferents.

– Com veu el país d’aquí deu anys?

Confi o que hagi guanyat el repte de l’excel·lència i que tingui una comunitat social pròspera, formada, cohesionada i, molt important, sense haver hagut de renunciar a la seva catalanitat.

46

– I Figueres, com serà d’aquí una dècada?

El 2021 Figueres serà una ciutat completa, compacta i amb tots els serveis i equipaments necessaris. S’haurà completat l’anella de rondes i el Pla d’aparcaments, i haurà actualitzat la seva vocació de capital comercial, cultural i de serveis. Confi o que aleshores ja no hi haurà les vies del tren al centre i que haurem pogut generar dos nous grans parcs, des de les deveses del Manol fi ns a la plaça de toros i a bona part dels terrenys alliberats de la via del tren, a l’entorn de La Salle. Des del punt de vista ciutadà, hem de treballar perquè el 2021 els fi guerencs tinguin major formació i oportunitats de guanyar-se bé la vida.

– L’Alt Empordà vol ser un pol turístic i té en el paisatge el seu

gran valor. Però per què continuen plantejant-s’hi projectes

agressius?

Tenim el repte difícil d’aprofi tar la nostra condició de comarca situada just enmig del corredor mediterrani, amb tot el potencial logístic que això suposa, i alhora erigir-nos com a guardians del nostre patrimoni natural i cultural. Em temo, doncs, que és una tensió inevitable, que hem de saber resoldre positivament.

– A la comarca hi ha seixanta-vuit municipis. Tants caps, tants

barrets o creu que ara hi ha més cohesió en la visió comuna?

Continua essent necessari que tota la comarca comparteixi un mateix projecte polític de futur, vinculat a la defensa del territori i a l’afi rmació com a terra de cultura, comerç i turisme, de caràcter obert i integrador. Si cada municipi va a la seva, no farem res! Roses, Llançà o l’Escala han de permetre projectar Figueres com a ciutat amb platja i bona oferta hotelera. Al revés, l’oferta turística dels municipis costaners ha de reivindicar com a pròpia l’estació del TGV, els equipaments i els serveis comarcals que tenim a la ciutat.

49

La persona

– Ha pogut compaginar l’alcaldia amb les seves afi cions?

Si alguna factura comporta fer d’alcalde és que, inevitablement, t’arrasa la vida privada.

– Quin llibre l’ha impressionat, dels darrers que ha llegit?

D’assaig polític, Les ciutats creatives, de Richard Florida i El món no se’n surt. Un tractat sobre els malestars del present, de Tony Judt. En poesia, Sense invitació de Vicenç Villatoro, un llibre ple de dolor i desengany, però fi nalment bonic.

– I quin recomanaria als seus adversaris polítics?

Per Nadal vaig regalar a tots els regidors Pluralisme i interculturalitat, de Raimon Pannikar. A la política catalana i espanyola, hi sobra fe en les pròpies certeses i hi falta caritat respecte les dels altres.

– Li agraden més els autors clàssics o els contemporanis?

Els clàssics, sense cap mena de dubte. Tot està escrit, des de fa temps! Estima i fés el que vulguis, va dir Sant Agustí. O sapere aude, va recomanar-nos Kant. Cal alguna cosa més?

– I del cinema, què li agrada?

Cada setmana vaig al cinema. Darrerament, la pel·lícula que més

“..no puc evitar-ho, m’interessen els que vénen darrere meu, encara que no els comprengui.”

Jaume, a Ventura Pons, Amic/amat, 1998

50

m’ha colpit ha estat Ángel negro, que explica la història d’una jove ballarina, Nina, totalment adduïda pel seu paper al Llac dels Cignes; també m’ha commogut especialment la darrera pel·lícula de Bardem sobre la Barcelona marginal, que s’obre pas més enllà de la metròpoli de triomfadors, gent guapa i emprenedors que sovint creiem com a única real; també he tingut temps per a productes més frugals, del tipus Amor y otras drogas, amb els guapíssims Jake Gyllenhall i Anne Hathaway com a protagonistes d’una dolça comèdia romàntica.

– I des del sofà de casa, mira molt la televisió?

Molt poc! Si sóc a casa, algun programa del tipus “Viajeros” o “Españoles en el mundo”, “Trenta minuts” i programes frívols sobre cases i mansions de ricatxons (riu). Però si arribo a casa abans de les deu de la nit, m’agrada desconnectar mirant algun dvd.

– I a vostè, quin viatge li vindria de gust fer?

M’agradaria poder anar a la costa oest dels Estats Units.

– Per què?

Admiro les ciutats i les regions que han fet de la llibertat de la societat civil i de la seva capacitat creativa el principal motiu per a l’esperança.

– I de menjar. És més de carn o peix?

Disfruto molt menjant. Menjo de tot, en especial aquella cuina que es basa en el producte. Sóc d’arrossos a la platja i de carns vermelles als restaurants d’interior. Entre setmana, dieta mediterrània: menjar de tot i sa.

– Però és més de cuina conceptual o de plat ple?

Amb el pas dels anys, el cos em demana menys quantitat de menjar!

51

– Quina seria la banda sonora de la seva vida?

Home, n’hi ha moltes… potser La Misión, d’Ennio Morricone, o la banda sonora de Cinema Paradiso, una delícia…

– Què escolta en aquests moments?

Lady Gaga, evidentment! Ah, i Facto Delafé y las fl ores azules (riu). També escolto molta música brasilera.

– I el paisatge que més recorda?

Em quedo amb el Cap de Creus, feréstec, lluminós, amb blaus intensos i desafi ants. Anar-hi un dia de tramuntana és brutal!

– Si no visqués a Figueres, on li agradaria viure?

A Barcelona o a qualsevol capital mediterrània: Montpellier, Roma, València, Màlaga. Em veig capaç de ser feliç a molts llocs.

– I de la comarca, em digui racons que té en estima, i no val

que siguin de Figueres...

A la tardor, m’encanta anar a buscar castanyes i passejar per les Salines; a l’hivern, és el moment ideal per escapar-se una tarda de diumenge a Cotlliure. A la primavera, una sortida a Sant Aniol, amb un bon esmorzar al refugi o una escapada en bici des de Vilatenim fi ns a Sant Pere Pescador. A l’estiu, em quedo amb les platges de Llançà per banyar-me, amb Roses per veure una insòlita posta de sol i amb Sant Martí d’Empúries per fer un soparet. Ja saps que sóc un enamorat de l’Empordà.

– Sigui presumit, em digui una virtud seva.

Crec que sé posar-me a la pell dels altres!

– I ara sigui humil, digui’m un defecte.

Sóc molt exigent amb els meus col·laboradors, de vegades m’oblido

52

que més enllà del projecte que impulsem hi ha vida! Les parelles dels meus col·laboradors problament no em voten, em veuen com a una heura expansiva! (riu)

– Té un blog, facebook i twitter, i és dels polítics que es

mantenen més actius a la xarxa.

Sí, és una eina més per ser proper, per relacionar-te i copsar el batec de la ciutat. Ara, al facebook tinc 5.000 amics i més de 1.000 en espera. Ahir al vespre, per exemple, vaig saber que uns brètols estaven cremant un contenidor a través del facebook, fi ns i tot abans que m’arribés l’avís de la incidència des de comissaria. En circumstàncies normals, aquest tipus d’eines haurien de ser un recurs per estar a prop –i sense molestar– de la gent que estimes. Quant al blog, aquest és un recurs una mica diferent. Permet fi xar posicions i compartir-les, sotmetre-les a crítica.

– Els polítics no estan massa sobreexposats?

Totalment d’acord. No hi ha cap necessitat d’estar tot el dia al diari.

- O a les xarxes socials. La sobreexposició fa que sempre

estiguin obligats a dir coses, sense que, molt sovint, tinguin

res a dir.

Totalment d’acord.

– La buidor dels missatges és una constant en els temps

actuals.

El problema és que es posa al mateix sac el qui només fa soroll i el qui té coses a dir.

– Quins creu que són els espais de llibertat que queden?

Has de procurar que el teu jo més íntim es mantingui independent

53

de les pressions i ingerències externes. Afortunadament, sóc dels que llegint un llibre en un racó de casa, o anant discretament al cinema un dilluns al vespre, se sent profundament lliure.

– Què queda del Santi Vila d’abans del 2007 que aspirava a ser

alcalde?

Crec que en el fons, hi subjau la mateixa persona, amb els mateixos valors i cosmovisió. A mi un càrrec no em canviarà mai la manera de ser. Lògicament, el pas dels anys t’aporta noves experiències i desenganys, però també noves coneixences.

– Què li falta al món?

Pietat.

– Què li sobra?

Certeses absolutes.

– Quina pregunta es faria a vostè mateix?

Al fi nal, deixar-hi la pell, haver-se de relacionar per força amb actituds i persones amb l’ànima tan bruta, haurà valgut la pena?

– I què es contestaria?

He procurat sempre fer el correcte i he estat feliç fent-ho.

5455554545545445454444544544545444555555454544555455444445454555545454554444454545555554545554445444455555544454545555555455554555454545444544545454545555555454555545455544444445444454545554454454455554544545444444545545454444444445444455554455555

55

1) Què destacaries dels 4 anys

de govern de l'alcalde Santi Vila?

2) Quines creus

que haurien de ser les prioritats

per al proper mandat?

Pere Giró Fàbrega,

arquitecte tècnic i empresari

1) Destacaria una cosa molt important i que pocs alcaldes han aconseguit en quatre anys: fer sentir una altra vegada als ciutadans l’orgull de ser fi guerencs. També ha apropat la institució a la ciutadania, tan allunyada que estava, i ha sabut aprofi tar tot el potencial dels serveis de l’ajuntament perquè treballin com una sola persona.Ha sabut aprofi tar, malgrat les actuals circumstàncies, totes les oportunitats d’inversió, que s’han fet paleses en tota la ciutat: cruïlles, piscina municipal, plaça Catalunya, Escola d’Hostaleria.

56

I per últim, ha sabut integrar totes les cultures perquè la convivència sigui ordenada.

2) En els temps que estem passant ha de ser prioritària la disminució dels aturats fi guerencs activant programes de formació, ajudant l’emprenedoria, els empresaris fi guerencs i tots els que vulguin que Figueres sigui la seu de les seves empreses. Una altra prioritat és la seguretat ciutadana; és ben sabut que la inseguretat fa que la gent no es cregui la ciutat i no es promocioni com a lloc per viure. La formació d’alt nivell i qualitat ha de ser un pilar important. Aquesta ha de procurar que la gent preparada no se’n vagi cap a les capitals i s’hi quedi. També s’ha d’aconseguir que la gent capacitada i preparada vingui a la ciutat.Figueres s’ha d’obrir al món a tots els nivells aprofi tant tots els potencials que té la ciutat (Museu Dalí, Castell de Sant Ferran, Escola d’Hosteleria, AVE).En conclusió, s’ha de crear un clima perquè la gent cregui en Figueres, i si és així, estarà orgullosa de viure-hi.

Eduard Mensión Gironella,

advocat

1) La percepció que tenim els fi guerencs és que la ciutat s’ha activat a tots els nivells: infraestructures, activitats esportives i culturals, impuls del comerç local, renovació i actualització del paisatge urbà, neteja, etc., i en un context de crisi econòmica generalitzada, no en tinc cap dubte que la causa que ha produït aquest efecte rau en una bona gestió dels recursos feta des de l’Ajuntament de la ciutat.

57

2) Davant d’una més que probable reducció dels recursos esmentats anteriorment, les prioritats municipals haurien de centrar-se a consolidar i fi nalitzar els projectes en curs, eixugar el dèfi cit i fer un esforç per promocionar allò en el que podem destacar, combinant aquell eslògan oblidat de “ciutat comercial, gastronòmica i cultural”, amb el més actual de “ciutat dels detalls”, ja que ambdós defi neixen en poques paraules el que Figueres pot oferir amb èxit de resultats i generar llocs de treball i riquesa.

Carme Mínguez Fusté,

professora de literatura jubilada, presidenta de l’AAVV Barri del

Poble Nou, presidenta de la Federació AAVV “SUF”

1) De la fi gura de l’Alcalde:- La seva capacitat d’aplegar tarannàs humans diversos i moltes vegades contraposats, que permet trobar solucions més consensuades.- La seva capacitat de transmetre l’ideari i les pròpies iniciatives municipals amb convicció i senzillesa, encara que el tema sigui complex.- L’apropament natural i espontani a la gent del carrer i la capacitat d’escoltar el món associatiu. - Voluntat de sortir del cofoïsme decimonònic de certs estaments tradicionalment tancats.

De la gestió de la ciutat:- Millora de l’aspecte estètic general, sobretot dels vials d’entrada i sortida de la ciutat, tot i que encara resta molt per fer en aquesta qüestió.- Modernització substancial de l’urbanisme de carrer.

58

2) - Cobrir les mancances socials que deixa la crisi generant llocs de treball o d’estudi.- Més independència municipal respecte del lobby comercial.- Consideració de la cohesió ciutadana de les diferents zones de la ciutat com un conjunt homogeni.- Donar més crèdit a la participació ciutadana.- Atendre les necessitats dels barris perifèrics en igualtat de valoració que les dels centrals.- Millorar dràsticament i de manera immediata l’aspecte urbanístic i estètic de l’entrada a Figueres per la nova estació ferroviària.

Olga Reixach i Vilà,

fotògrafa

1) La iniciativa amb què s’ha apostat per la transformació urbanística de la ciutat, l’obertura de nous espais verds, com el Parc de les Aigües, els nous projectes, la Plaça de Braus, l’auditori dels Caputxins, la plaça Catalunya, l’avinguda Vilallonga. Però, més enllà de les pedres, tot i les molèsties que provoquen, destacaria l’esperit de modernització de la ciutat amb què s’han pensat tots aquests projectes.

2) Aprofi tar el potencial artístic que tenim a Figueres, amb joves talents que sovint han de marxar a Barcelona perquè no disposen d’una plataforma de projecció a la ciutat. S’hauria de consolidar l’oferta cultural en tots els camps, sense més inversió però amb més coordinació i enginy, a fi d’apostar pel talent que tenim a casa.

59

Fernando Aisa Milà,

professor d’història

1) La capacitat de governar en minoria de manera estable amb aliances variables, però sòlides. La capacitat d’escoltar tothom i fer, fi nalment, allò que creu que cal fer. La capacitat de trobar temps per a l’alcaldia i per al Parlament. D’entre les realitzacions, em quedo amb la piscina descoberta, l’arranjament de les cruïlles del centre, el bus elèctric, la posada en marxa de les fonts ornamentals, els jardins i les fl ors i la feina dels regidors, en general.

2) Diverses: Millora del transport públic quant a freqüència i nombre de línies, com el fet de mancomunar-lo amb l’Ajuntament de Vilafant. Resoldre els accessos a la nova estació i rehabilitació del barri del Culubret. Perllongament de la Ronda Sud i construcció del nou CAP. Adequar l’edifi ci consistorial. Continuar la projecció de Figueres a Europa com a ciutat amable vinculada a la cultura, al comerç i a la restauració.

Manuel Toro Coll,

advocat

1) Que ha estat capaç de mantenir la il·lusió amb què va arribar.

2) No permetre que el dia a dia mati l’excel·lència.

61

Dídac Lee,

emprenedor orgullós de ser fi guerenc

1) Jo crec poc en els partits i molt en les persones. En Santi sempre m’ha semblat una persona molt positiva, engrescadora i oberta al diàleg. Crec que ha tornat la il·lusió a la ciutat. Dóna gust passejar-se per Figueres, cada dia més maca, més viva i cada cop amb més activitats i iniciatives socials.

2) Sobretot, continuar en aquesta línea ascendent. Trobo a faltar espais per a les noves empreses, per poder atraure congressos i trobades empresarials, per aprofi tar el nostre incomparable entorn natural. També espero amb il·lusió el dia que puguem estar units a Barcelona amb l’AVE, crec molt en el model de treballar a BCN i viure a l’Empordà. I un poliesportiu renovat, que s’apropi més al model de ciutat esportiva on les famílies fi guerenques puguin passar-hi el dia.

Daniel Ferrer i Isern,

escriptor i professor

1) Fa quatre anys, els ciutadans i ciutadanes de Figueres varen fer una aposta valenta: canviar l’alcalde i el partit polític que governaven la ciutat per tal de fer creu i ratlla a la inactivitat, a la monotonia i a la falta de tot allò que impliqués progrés. Amb CiU i amb l’alcalde Santi Vila al capdavant, la ciutat ha estat dinamitada cap a una transformació radical pel que fa a infraestructures, bellesa, reforma de carrers i voreres i activitats per a persones de totes les edats. Del savoir faire de l’alcalde Vila se n’ha benefi ciat

62

la ciutat en tant que estructura muntada per a viure, i se n’han benefi ciat els ciutadans i ciutadanes en tant que usufructuaris o participants actius.

2) Posats a triar, estic convençut que l’alcalde Santi Vila i el seu equip de govern apostaran fort per la cultura i la formació (no en va s’està edifi cant el Centre de Formació Integrat al recinte Firal, i també s’està parlant del futur d’algunes escoles, com el CEIP Carme Guasch). Així mateix, la visió i ambició de l’alcalde serviran per projectar la ciutat a l’exterior, més enllà i tot del que va ser el Meeting Internacional Special Olympics Figueres 2010, que, entre moltes altres coses, va servir-nos a nosaltres mateixos per a enorgullir-nos de ser fi guerencs. Figueres té un gran potencial, la seva gent, i estructures del tipus estació del TGV que serviran, de ben segur, per a projectar aquest potencial a l’exterior. Amb l’alcalde Vila al capdavant.

Rodolfo Márquez Morgade,

president de la Societat Coral Erato de Figueres

1) Jo destacaria la reurbanització del centre històric, de les places i de la xarxa de semàfors, el monument a la Tramuntana i la fi nalització de les obres del Molí de lÁnguila.També les relacions humanes amb la ciutadania, lámable aproxi-mació a la gent amb látenció als seus problemes, inclosos els petits detalls, i les relacions culturals amb les entitats, en particular l’atenció a la Festa Literària de la Poesia que organitza la nostra entitat.La commemoració dels deu anys dels Specials Olímpics i la inauguració de la nova piscina municipal.

63

2) En primer lloc, la lluita contra la recessió econòmica. Solventar al màxim possible la creació de llocs de treball i la presa de mesures socials per als més desfavorits.Ser L´ALCALDE en majúscules, amb tots els ets i uts de la fi gura d’un bon polític: gestor de la ciutat; que tingui l’empenta dels homes seriosos que aposten per ciutats en ple creixement comercial; amb la il·lusió destinada a engrandir els plans de desenvolupament, la convivència, el respecte a la diversitat pluricultural, a la tolerància sense feblesa i a ser un bon administrador dels recursos municipals.Obrir la ciutat al turisme i no solament internacional, sinó també al que prové dels pobles de la comarca, perquè Figueres sigui un punt que aglutini projectes i accions que la converteixin en capital i ciutat pròspera.Un turisme concret, estructurat i enriquidor culturalment, imaginatiu pel que fa a renovació d’idees, aperturista i atractiu.

Josep Obradors Alberch,

ginecòleg

1) La ciutat presenta una evident millora pel que fa a l’efi càcia dels serveis municipals, la sostenibilitat ambiental i l’urbanisme. Aquestes tres característiques –efi càcia, sostenibilitat i urbanisme– fan de Figueres una ciutat neta, agradable, moderna i amb futur.

2) Continuar millorant l’efi càcia en totes les activitats municipals, especialment l’accessibilitat a la ciutat, amb nous aparcaments, rondes i vials més ràpids per evitar cues, i el transport públic.

64

Jordi Rotllan Torrent,president de Comerç Figueres

1) Més enllà del seu color polític, Santi Vila ha aportat dinamisme, projectes, inversions i esperança en el futur. No totes les iniciatives d’aquest mandat han estat reeixides, però això no és més que el refl ex d’una acció de govern activa, amb voluntat de millora i ambició; per avançar cal provar i ser valent, només el que no fa res no s’equivoca.

2) Santi Vila té el difícil repte de no parar el ritme d’inversions i transformacions que està vivint la ciutat. Culminar amb èxit el Pla de Barris del Barri Vell, fi nalitzar el sistema de rondes de la ciutat, aprofi tar les oportunitats que ens pot suposar l’arribada de l’AVE i minimitzar-ne les amenaces... per quatre anys, potser ja és prou.

Josep Maria Godoy i Tomàs,

mestre

1) La seva predisposició a l’entesa i col·laboració amb d’altres administracions, sense importar el color polític, per aconseguir millores per a la ciutat de Figueres, ja sigui en equipaments, infraestructures o serveis.

2) Seguir en la línia que ha iniciat en aquest mandat per fer que Figueres sigui més una “ciutat dels detalls”, una “ciutat acollidora” i una “ciutat educadora”.El treball en xarxa entre totes les administracions, el teixit associatiu

65

i el món empresarial és imprescindible per cercar la millora de la nostra ciutat.Dos exemples del que s’hauria d’aconseguir:- Implementar una xarxa de fi bra òptica per a l’optimització dels recursos d’internet de cara a les empreses i l’administració, i espais públics amb wifi per facilitar l’accés a la xarxa de tota la població i visitants.- Creació d’un ens local (Institut Municipal d’Educació) que coordini, potenciï i gestioni els recursos educatius que ja ofereix la ciutat de Figueres.

Josep Maria Valent Ferrer,

advocat

1) La principal característica del gobierno del Sr. Santiago Vila ha sido la proximidad que ha tenido con la ciudadanía en general.Durante estos últimos años se tiene la sensación de que Figueres ha mejorado en servicios y en modernidad (nuevas plazas de aparcamiento, reordenación del sector del hospital, etc.).Sigue siendo una asignatura pendiente la circulación viaria. Da la sensación de caos permanente. Las entradas a la ciudad, principalmente por el lado Este, son manifi estamente mejorables.

2) Mantener el contacto con los ciudadanos. Tener en cuenta todas las opiniones.Continuar potenciando la política de creación de plazas de aparcamiento. (Idea: Intentar llegar a acuerdos puntuales con propietarios de solares que con motivo de la crisis sectorial no prevean construir en un futuro inmediato, y permutar el uso del solar para

66

aparcar coches con la exención del IBI). Creo que esto es necesario para dinamizar y potenciar la industria de servicios que existe en la ciudad de Figueres.Tema urgente es la existencia en la ciudad (dentro de la ciudad, si es posible) de un espacio de congresos. Si no se puede construir y no se puede comprar por falta de recursos económicos, se puede alquilar, y en este sentido se podrían iniciar conversaciones con los propietarios del que fuera el cine Las Vegas, que, por sus características y previo estudio técnico, podría ser un perfecto lugar para albergar congresos y reuniones. En este tema creo que el sector de la restauración y del comercio podrían participar activamente en el proyecto.Mejorar la circulación viaria. Es necesario mantener informado al público de cualquier corte circulatorio con la antelación sufi ciente. El corte de la circulación de una calle por motivos particulares –obras, colocación de grúas, mudanzas, etc.– debería hacerse en los días y horas de menor infl uencia, inclusive los festivos si es necesario. Los cortes, en todo caso, deberían ser avisados a la ciudadanía mediante inserción en los dos semanarios (Empordà y Hora Nova), en una sección fi ja y semanal, con siete días de antelación.Sería conveniente ir sustituyendo los autobuses grandes por microbuses, y, si ello es posible, con energía renovable.Potenciar publicitariamente las cualidades de Figueres y hacer los estudios necesarios sobre la incidencia negativa que sin duda va a tener, para la buena fama de la ciudad, el hecho de tener en su partido municipal una “cárcel”. Es evidente que salir en los telediarios, que un criminal ha ingresado en el penal de Figueres, en la cárcel de Figueres, en el centro penitenciario de Figueres, a la larga, si no se controla, puede tener el mismo resultado para nuestros principales clientes (los turistas) que el barrio de Carabanchel, Ocaña, etc., que se los conoce más por la cárcel que

67

por sus otros atractivos, que sin duda los tendrán. No podemos olvidar que por estos lares cuando uno tiene problemas mentales se le asocia con la vecina población de Salt, en el Gironès. Deseo que nuestros políticos y nuestros funcionarios públicos no tengan que someterse a trabajos fuera de horarios normales y por tanto se eliminen de una vez las comidas de trabajo, los aperitivos de trabajo, los almuerzos de trabajo, las cenas de trabajo, etc. Si alguien quiere trabajar en horas destinadas a comer puede comprar un táper y llevárselo a la ofi cina, y que sin perder tiempo ni invertir dinero de todos los ciudadanos pueda comer mientras trabaja.

Carme Viarnés Miranda

1) En general el canvi de govern de la ciutat és molt positiu. Sobretot, la millora més visible es dóna en qüestions d’infraestructures viàries: voreres, carrils bici, carrers, avingudes noves, reforma de la piscina municipal, ampliació de l‘hospital... Destacaria també el canvi de tarannà d’un alcalde més dinàmic disposat a fer quelcom en els àmbits cultural i d’oci. El seu govern ha aconseguit posar en marxa també el pla de barris, amb tot el que això comporta.La ciutat ha millorat en la qüestió de parcs i jardins, i també sobretot en neteja. Des del meu punt de vista, Figueres necessitava un canvi. Encara queda molt per fer, però durant aquests anys he pogut palpar aquest tomb positiu.

2) Sobretot, la prioritat seria en l’educació i l’ensenyament dels joves, també en l’atenció de la gent gran i suport als més desfavorits.

68

Fomentar dinàmiques de suport a la creació d’empreses per part de joves i no tan joves. Que es fomentin projectes per a l’aprofi tament energètic, el reciclatge, noves tecnologies i empreses que pugin estimular la creació de llocs de treball.Seria important també estudiar la creació d’escoles tècniques i artístiques que poguessin donar una alternativa diferent de les que s’ofereixen en altres ciutats del nostre país.Penso que Figueres té un buit en l’escola d’arts plàstiques; a nivell municipal, s’hauria de potenciar aquest aspecte. Crec que hi ha una manca molt evident d’educadors de carrer i pedagogs en el suport sobretot dels més joves, ja que crec que a la nostra ciutat hi ha un desarrelament i una desubicació pel que fa a valors que la nostra societat hauria de tenir, i ara més que mai. Hi ha canvis en una ciutat que poden ser tangibles i intangibles, i em sembla que ara seria important treballar aquests aspectes immaterials que la societat necessita.

Carles Coll i Costa,

director de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà

1) Pel que fa a la primera questió, crec que ha estat important la revitalització en general de la ciutat. Després d´uns anys malaguanyats, Figueres ha tornat a esdevenir capital i motor de la comarca. Evidentment, haig de fer referència a la cultural i crec que en aquest sentit cal destacar el fet d´haver estat proclamada Capital de la Cultura catalana –malgrat que, per manca de diners, no s´hagi pogut aprofundir del tot en aquest esdeveniment, i les expectatives que molts havíem posat en aquest fet no s´hagin acomplert al cent per cent–.

69

També vull destacar el pacte de govern entre CiU i ERC. Estic convençut que ha estat positiu i coherent.Finalment, estic content perquè s´ha desencallat la reforma i adequació de léspai dels Caputxins per construir-hi un auditori-centre de cultura. Ja era hora, perquè ens calia molt un lloc de mida mitjana com el projectat, i era una reinvicació social que, pel que veig, va per bon camí.Potser tot plegat es pot resumir en uns mots: tornar a tenir confi ança en les possibilitats de la ciutat. Déu n´hi do.

2) Una de tòpica però necessària. Que el pas a nivell del tren desaparegui.Que trobem un destí i els diners necessaris per tornar a la ciutat l´ús, la rendibilitat cultural i social i el poder dinamitzador del Castell de Sant Ferran, sense que esdevingui un aparador de passats militars “gloriosos”.Treballar amb convenciment per la cohesió social dels habitants de Figueres i poder destinar recursos perquè la pobresa tingui problemes per avançar.Que les “tres maries” –educació, assumptes socials i educació-cultura– no siguin les que “rebin” més per manca de pressupost.Saber aprofi tar les ajudes que la Diputació de Girona, el Govern nacional i el Govern estatal posen a lábast de les administracions locals.Per acabar, un prec: Que tu, Santi, home fort de CiU a les comarques gironines i diputat al Parlament de Catalunya i per tant amb “línia directa” amb el Govern nacional, facis que es noti en la pujança, en tots els aspectes, de la nostra ciutat. Sé que ho intentaràs. Ho has dáconseguir.I una prioritat que no pot faltar. Figueres ha de lluitar perquè la sardana revifi . Som la Ciutat Mare de la nostra dansa Nacional. Que es noti.

71

Montse Bassa i Coll,

directora de l’Escola d’Adults de Figueres (CFA Maria Verdaguer)

1) Destacaria, bàsicament, la seva persistència a mostrar-se convençut de la importància i utilitat de l’educació. Valora enormement el gust d’aprendre de tots aquells que volen construir-se un itinerari de formació permanent. És per això que, com a directora de l’Escola d’Adults de Figueres, només puc tenir-hi paraules d’agraïment, ja que ha contribuït a fer que el CFA Maria Verdaguer esdevingui un centre de qualitat posant-hi tots els mitjans necessaris, la qual cosa en temps de crisi no és fàcil.

2) Confi o que Santi Vila treballi per aconseguir una ciutat que fomenti la cohesió social prioritzant els serveis a les persones, l’educació, l’habitatge i el treball, i motivi tots els ciutadans a usar amb normalitat la llengua catalana, no només com a base d’una millor integració dels nouvinguts, sinó també com una forma de reforçar la nostra identitat com a poble.Des de l’àmbit professional, desitjaria que es produís una bona coordinació amb el Departament d’Educació per tal d’aconseguir una ampliació de l’oferta formativa de l’escola d’adults de la nostra ciutat.

Sergi Garcia Torralbo,

universitari

1) Així és, quatre anys porta ja d’alcalde el senyor Santi Vila, i és un punt positiu per a ell el fet que després de tot aquest temps no s’hagi generat al carrer un debat sobre la seva actuació com a tal.

72

De fet, a la ciutat són pocs els que en parlen. En aquest cas no és per desafecció: simplement, tot rutlla. Lògicament hi haurà qui no hi estigui tant d’acord, i és normal, sempre hi ha qui, malauradament, té el problema al “davant de casa”. La sensació general, però, és de calma i serenitat; a la ciutat, pràcticament ningú s’ha de preocupar de la perspectiva política. En Santi ho ha aconseguit a pesar del context en què ens trobem. Un context de crisi on la classe política està molt qüestionada, pocs són els qui hi confi en, és difícil entrar en un bar i no escoltar comentaris i tòpics referits als polítics, que prenen força en moments com els actuals, del tipus: “només miren per a ells i els seus partits”, “al fi nal tots són iguals”, etc. En Santi sembla ser-ne una excepció. Ha aconseguit que se’l miri com a persona, no com a un polític més. S’ha separat del cartell partidista i la imatge que dóna és la d’algú que treballa per a la ciutat, amb transparència, bondat i, sobretot, amb proximitat.

2) Bé, hi ha coses a la ciutat que es podrien millorar. Moltes no són competència directa de l’Ajuntament, i en aquests casos poca cosa se’n pot fer al respecte. En aquest sentit, les possibles millores s’haurien d’analitzar des de diferents perspectives. Són els ciutadans els qui, des de la seva perspectiva diària, trobaran aquelles cosetes que podrien fer de Figueres una ciutat encara més atractiva.A mi m’agradaria referir-me a dos aspectes. En primer lloc, educació, i en segon lloc, esdeveniments lúdics.Quant a l’educació (sabent la complicitat i el que ja es treballa en aquest camp), seria tan sols un missatge d’ànim perquè se segueixi treballant per millorar-la. Sóc conscient que s’hi està treballant, però l’habilitació a la ciutat d’altres espais dedicats a l’estudi no estaria de més, tenint en compte el limitat aforament que ofereix la biblioteca pública. Els espais per a l’estudi són bàsics

73

i imprescindibles per fomentar i animar a la seva pràctica.D’altra banda, els esdeveniments lúdics als quals m’he referit abans són un altre aspecte que ompliria de dinamisme la ciutat. Quan se celebren els actes que ja hi ha instaurats a la ciutat, la resposta de la ciutadania és molt bona. Fa goig de veure, per exemple, la Rambla i els seus carrers plens de gent, famílies al complet amb avis, pares i nens. Crec que aquests esdeveniments, si es fan amb cura i bona predisposició, no només poden suposar un incentiu econòmic de cara als comerciants, sinó que poden ser com una espècie de motor que fomenti aspectes tan necessaris com el civisme o la convivència, però sobretot, potencia la raó de ser, orgullosament, ciutadà de Figueres.

Xavi Duran i Giralt,

restaurador

1) El que destacaria del seu mandat seria la importància que ha donat a la mobilitat dins la ciutat, principalment per a la gent gran, discapacitats i cotxets, tot i que continua la difi cultat de circular en cotxe per Figueres. Intenta ser un alcalde proper a la gent, cosa que també és important.

2) Per al proper mandat, a la ciutat li cal més seguretat ciutadana; han augmentat molts els robatoris i la gent està molt espantada, sembla que es preocupen més de les multes que dels ciutadans, sobretot als barris perifèrics, i també es podria millorar la cavalcada dels reis, innovar-la una mica, i faltarien noves tecnologies com la fi bra òptica.

74

Martí Duran i Grabuleda,restaurador

1) Destacar la neteja de la ciutat: cada dia veus que passen a netejar tots els carrers, fet que abans no passava, i també es té més cura de les places amb la netedat i la decoració dels jardins. Està bé fer edifi cis com el que es fa a la zona fi ral o apostar per energies renovables.

2) Feina per fer sempre en queda, en general destacaria la manca de seguretat per a ciutadans i comerciants; millorar les zones d’aparcament, ja que, a part de la zona blava, poca cosa més hi ha. També seria interessant fer més fi res, ja que això ajuda als comerciants i en general a tota la ciutat. També caldria ajudar més al petit comerç.

Lluís Illa i Romans,

president del Patronat de la Catequística (La Cate)

1) Tot sovint, i a la meva manera de veure, els aspectes materials són menys importants que els de l’esperit. És per això que voldria remarcar de Santi Vila, com a alcalde, l’aspecte humà, respectuós, el saber escoltar els ciutadans sempre, l’estar enamorat de Figueres i, el més important... creure-hi. Ha trepitjat els carrers, ha anat als actes, s’ha barrejat amb la gent, ha vist les necessitats i les mancances. Per això, en l’aspecte material, està intentant transformar la ciutat, tornar-li a donar aquell esperit de vila capdavantera i genial que un dia va tenir.

75

2) Crec que una de les prioritats podria ser potenciar i creure en les entitats associatives, que en defi nitiva són la societat civil: durant anys han estat el pilar de la societat i de la cultura de Catalunya. I que en aquesta societat tan diversa, es trobi els mecanismes per integrar les diferents cultures que avui formen el teixit social de la ciutat.

Pablo García Manitz,

president del Club Waterpolo Figueres

1) El seu compromís amb la ciutat. Un tracte molt directe amb les entitats i els ciutadans.El seu suport a l’esport, especialment als esports minoritaris.La feina del seu equip, del que destacaria el regidor d’Esports Quim Ferrer i la Yolanda Milán.La confi ança dipositada en els joves, com ho demostra l’aposta per l’autogestió de l’Embarraca’t.

2) Desencallar el problema de la segona piscina coberta. Plantejar un projecte que contempli les activitats esportives. Una piscina de 50 x 25 m permetria la compatibilitat de totes aquestes activitats.Facilitar els tràmits amb l’administració local. Actualment són lents i molt complexos, especialment per obrir un negoci.Millorar la circulació interurbana. Crear carrils bici i aparcaments segurs per a bicicletes al centre.

76

Mar Casas Honrado,

periodista i psicòloga

1) La transformació urbanística de Figueres, que ha encarat cap al futur, i l’ímpetu amb què s’ha posat a fer ciutat; és a dir, per fer de Figueres la ciutat de tots/es, una ciutat humanitzada amb noms i cognoms. Això és: un lloc real per admirar, gaudir i cuidar; un lloc que generi punts d’interès; un lloc on tothom es pugui integrar i sentir identifi cat i, en defi nitiva, un lloc on cada persona se senti important, reconeguda pels seus èxits i generadora de nous signifi cats que aportin riquesa a la ciutat.

2) M’agradaria que es donés prioritat a la cultura i l’educació, perquè entenc que són els pilars bàsics de la societat, i que es fomentés l’emprenedoria i es donés suport a les pimes de casa per intentar sortir de la crisi amb els propis recursos de què disposem. Tot plegat, sense deixar de banda el manteniment urbanístic de la ciutat, que és el que la fa digna i agradable, i la seguretat ciutadana, que és el que permet gaudir-la sense pors.

Jordi Pujol i Sanes,

tècnic esportiu

1) Del transcurs del primer mandat de l’alcalde Santi Vila hi hauria moltes coses a destacar en tots els àmbits, però, si em permeteu, m’agradaria parlar de la part esportiva.Després de molts anys demanant unes instal·lacions i un projecte esportiu, ha vingut a ésser com un miracle. Piscina, per fi ja tenim la descoberta, i també s’ha modernitzat la climatitzada. Instal·lacions

77

Albert Gurt: llums per a l’atletisme i el futbol, pista tartan, camp de futbol (gespa artifi cial). Adequació de tot el recinte poliesportiu amb aparcament, pista poliesportiva exterior, nous vestidors, pavelló etc. Estadi de Vilatenim: Instal·lació de nous vestidors, zona de la graderia lateral i gespa artifi cial, gespa al camp de Vilatenim (la Casera) etc.Em diuen que sigui breu; ja sabem que queden moltes coses per fer, esperem que en el seu segon mandat es pugin dur a terme.

2) Seguint amb l’àrea esportiva, tan sols demanar-li que dugui a terme el projecte començat en l’anterior mandat, difícil tasca perquè els primers quatre anys han sigut molt bons. Haurà de treballar molt dur per superar-ho.En el cas que fos elegit per a un segon mandat, de prioritats en podríem enumerar moltes i molt diferents, segons la tecla que volguéssim tocar; però el més important és que segueixi treballant com ara per a la nostra ciutat. Tots sabem que hi ha molta feina a fer, i posar prioritats seria encasellar o personalitzar, per tant el més important és la ciutat. Per això sí que ens cal una persona amb ganes i força per impulsar aquest nou repte tan difícil, de comandar una ciutat tan important com Figueres.

Roser Llevat Viladot,

presidenta de la Creu Roja a Figueres

1) La proximitat mostrada envers la institució que m’honora representar a la ciutat de Figueres, així com envers la gent que en forma part i la seva feina. El conec personalment i em consta que es tracta d’una persona amb inquietuds socials que ha demostrat

78

que sap escoltar i atendre els problemes que li hem anat a plantejar, sempre en benefi ci de les persones desafavorides que atenem.Crec que en aquesta etapa l’Ajuntament de Figueres, amb ell al capdavant, han impulsat molts projectes socials, com ara la potenciació del transport adaptat que està fent la Creu Roja o el Centre de Distribució d’Aliments que s’ha organitzat conjuntament amb Càritas i el Consell Comarcal.

2) No perdre de vista en cap moment que allò més important és vetllar pel benestar de la ciutadania de Figueres, especialment la més desafavorida, i sense fer distinció de races, cultures o procedències, així com fomentar el treball en xarxa amb totes les entitats socials de la ciutat, especialment en el context de crisis en què ens trobem.

Ferran Costa i Gou,

Alcalde de Barri de Vilatenim

1) Un govern dialogant que escolta els suggeriments, pro-postes i queixes que des del poble tenim i hem tingut, i que intenta resoldre’ls amb la màxima diplomàcia i solvència. Una persona oberta a tothom.

2) Crear una Entitat Municipal Descentralitzada per donar més autonomia i entitat pròpia a un poble que va ser adherit el 1976. Tenir en compte i ajudar els pocs agricultors i ramaders que queden en el nostre poble i municipi, ja que aquests són els gestors del medi ambient dels terrenys rústics del terme municipal.

79

Narcís Bardalet,

forense i pediatre

1) El que destacaria d’aquests anys de Govern és que, en primer lloc, ja no és una promesa política, sinó una realitat. La seva projecció personal s’ha consolidat amb un gran futur. Santi Vila ja no és un polític comarcal, sinó que el seu nom ja està en esferes superiors al municipalisme. Ha complert quatre anys gestionant bé la direcció política de l’Ajuntament, no exempta de problemes, resolent-los sense haver tingut cap tipus de desgast personal. Ha fet algun tipus d’obra a les entrades de Figueres en favor dels vianants perquè puguin fer la seva passejada a l’entorn de Figueres.

2) Respecte al futur, les prioritats del suposat pròxim mandat haurien de ser dos: D’una banda, aconseguir que el Castell de Sant Ferran sigui un nucli important, recuperat defi nitivament per a la societat civil. En aquest Castell haurien d’anar-hi totes les entitats de Figueres i transformar aquest centre en museus, espais d’oci, espais culturals i fi ns i tot temàtics entorn de la gastronomia. I també en espais d’oci nocturn.De l’altra, aconseguir que la Fundació Torre Galatea es projecti més en la vida ciutadana municipal destinant part dels recursos a que tots els caps de setmana, ja sigui dissabte o diumenge, es facin concursos de pintura a la Rambla de Figueres, per trams d’edat, amb els consegüents premis gestionats per la Fundació. Tots els caps de setmana de tot l’any, la Rambla hauria d’estar plena de gent mirant els concursos de pintura, i així promouríem nous valors. També hauríem de valorar el fet de portar algun tipus d’estudis artístics, ja sigui de pintura o belles arts, a la nostra ciutat.

81

Aurèlia Ramos Montolio,

vicepresidenta del Foment de les Tradicions Catalanes

1) En aquests quatre anys de govern hem gaudit d’un alcalde obert, participatiu en diferents actes i proper a tothom. Hem conegut el que hi ha al darrere d’un compromís i la cara de la realitat.Diguem que ha estat a primera fi la davant d’un nom tan valorat com és el de Figueres.Associaria el nom de Santi Vila a la paraula progrés.

2) Demanaria per al proper mandat que es fi li molt prim quant a la Figueres dels detalls. Estem en un moment crític, i el que menys vol la gent és tenir una Figueres descuidada.D’altra banda, s’ha de transmetre la tranquil·litat necessària, en oposició a la inseguretat que es veu en els mitjans de comunicació d’arreu. Cal viure amb dignitat, que és el que vol el ciutadà.

Dr. Narcís Vila i Forment

1) La preocupació i motivació pel desenvolupament empresarial de la ciutat de Figueres.Participació política a la Generalitat per afavorir el desenvolu-pament de les infraestructures que afecten el nostre territori.La proximitat personal vers el ciutadà i la seva capacitat de diàleg.

2) Aprofundir el desenvolupament de la societat de la informació.

82

Potenciar Figueres com a ciutat important en l´eix mediterrani.Pla global urbanístic circulatori de la ciutat que millori la seguretat a les noves cruïlles que, actualment, representen un cert perill per als vianants.

Ramon Pastoret i Güell,

president del Club Bàsquet Escolàpies Figueres

1) Dins d’un context de crisi econòmica important, valoro especialment l’esforç realitzat per resoldre les situacions complicades que s’han presentat, la seva senzillesa i accessibilitat com a persona i l’haver dotat a les entitats esportives de més seguretat establint un conveni de col·laboració per a l’adjudicació de les subvencions.

2) Facilitar la pràctica de l’esport, especialment dels joves, continuant el programa de millora i ampliació de les instal·lacions esportives de la ciutat, fent realitat la construcció d’un tercer pavelló esportiu i continuant la millora del pavelló vell. Millorar el manteniment de les instal·lacions ja existents. Fora de l’àmbit esportiu, aconseguir que es completi l’accés nord de l’autopista i treballar per la solució del pas a nivell de l’avinguda Vilallonga.

M. Àngels Perxas,

farmacèutica

1) La iniciativa de la ciutat dels detalls, que ha donat un toc de

83

qualitat a la ciutat i la revitalització del nucli antic.L’edifi ci de la plaça Catalunya amb coberta fotovoltaica, imatge de ciutat moderna, ecològica, sostenible i de futur.La reforma de l’avinguda Vilallonga, una aposta valenta.La programació de l’Àrea de Cultura.El lideratge de l’alcalde Santi Vila en la reivindicació de les infraestructures que Generalitat i Govern central tenen pendents i que afecten el desenvolupament de la ciutat i comarca.

2) Continuar impulsant una ciutat dinàmica, creativa, amb cura dels detalls, agradable per viure. Prioritzar l’àrea d’atenció a les persones per pal·liar, en la mesura del possible, els efectes de la crisi econòmica en les persones més vulnerables.

Ramon Galimany i Vila,enginyer de camins, canals i ports. Urbanista

1) S’ha millorat l’accessibilitat per als vianants i, principalment, els accessos a la ciutat.També podria destacar l’empatia, les formes, la implicació en els neguits i necessitats dels ciutadans, i l’esforç per donar-hi solucions. Mitjançant pactes, governar seguint un mateix fi l conductor. És un avantatge ésser diputat al Parlament de Catalunya; el seu millor coneixement de la política de la Geneneralitat l’aplica a la ciutat de Figueres. Ha aconseguit de formar un bon equip de treball.

2) Desenvolupar un POUM per al futur urbanístic de la ciutat

84

de Figueres dels propers 10, 25 i més anys.Aprofi tar el reclam turístic de la ciutat per a construir un auditori-palau de congressos.Completar les rondes, amb implicació també de l’Estat i de la Generalitat, per tal de treure el trànsit de vehicles pesants del casc urbà.Crear estudis universitaris de professions actuals, lligades a centres de desenvolupament i recerca.Veure i planifi car l’ús del Castell de Sant Ferran, i si cal dotar-lo d’un nou i millor accés.

Marta Coll i Macau,

professora de dansa titulada en Pedagogia de la dansa per

lÍnstitut del Teatre de Barcelona, i directora del Centre de Dansa

Marta Coll de Figueres

1) Crec que en Santi és un alcalde proper, una fi gura fresca, un caràcter jove, amb ganes de fer coses que millorin la qualitat de vida dels ciutadans, i que se´l veu a la majoria dáctes destacats de la nostra ciutat.

2) Crec que té molts camps oberts on continuar lluitant. Portat al meu terreny, crec que és una persona realment interessada per les arts, és de les poques persones que ha demostrat interès per la dansa. Hi ha el tema obert del Corella i díntroduir algun estudi universitari relacionat amb la dansa i les arts escèniques.

85

Lluis Valero,

enginyer de telecomunicacions

1) Aquests quatre anys han marcat un canvi en la manera de ser i de fer de Figueres. Considero que Figueres, amb l’alcalde Santi Vila al capdavant, ha començat amb la rehabilitació de la seva ànima i no únicament per la façana, sinó també al seu interior.En Santi Vila té un esperit engrescador i desenfadat, però alhora un rigor i exigència com mai abans Figueres havia tingut. Ha aconseguit que moltíssims fi guerencs vegem que la nostra ciutat ha endegat un projecte clar de futur, ha aconseguit que molts fi guerencs tornem a creure en la ciutat. Il·lusió, esperança i cohesió de ciutat són, per a mi, els trets principals que ha aconseguit oferir a la seva ciutat.Des de l’avinguda Vilallonga fi ns a la cobertura de la plaça Catalunya, des del Parc dels Olivars fi ns al nou Passeig Nou; des del Centre de Formació Integrat fi ns a la nova Escola d’Hostaleria, Figueres ha iniciat un canvi que ens portarà a recuperar el sentit més ampli de capital.L’alcalde lidera el projecte Figueres, l’acompanya un gran equip i bona part dels fi guerencs i, sens dubte, ha marcat cap a on hem d’esdevenir, una ciutat europea del segle XXI que aposta pel seu futur.

2) L’alcalde ha marcat unes línies mestres de la ciutat, sabem que està disposat a treballar i a apostar fort. Malauradament, Figueres portava un endarreriment important, i sé que en Santi Vila té ben detectades les mancances.La Figueres del futur ha d’estar formada per tots els fi guerencs, cal aconseguir guanyar la implicació de tothom en la ciutat, per sobre dels colors polítics hi ha els ciutadans, ens hi juguem molt, ens hi juguem el nostre futur.

86

Personalment, opino que hi ha dos grans àmbits ens els quals caldria que hi treballés a fons, i em consta que ja fa temps que ho està fent: la recuperació del barri Culubret i Sant Joan i la línia divisòria de Figueres, el pas a nivell i l’estació de tren convencional. Tots els fi guerencs sabem que hi ha molta feina a fer, però n’estic convençut que tots coincidim en un punt: volem Figueres per sempre, per a nosaltres i per a les noves generacions. Convé que sapiguem retenir el talent a la ciutat. Una aposta clara per la formació i per una ciutat tecnològica i sostenible en seran els catalitzadors per aconseguir-ho.

Jordi Llach i Colom,

soci-director de TAX economistes i advocats

1) Jo destacaria la dedicació, constància i treball, juntament amb la gran proximitat vers la gent, i molta habilitat en assolir reptes per a la ciutat malgrat el dèfi cit que ha heretat i la profunda crisi econòmica en què ens trobem.

2) Aixecar l’economia de la ciutat i combatre la destrucció d’ocupació. És responsabilitat de tots, i també de l’alcalde, que Figueres s’afi rmi com una ciutat creativa i d’oportunitats, amb apostes clares en matèria de generació de nou sòl per a activitats, de formació i d’infraestructures. Hem de consolidar-nos com a ciutat comercial, turística, de cultura i serveis, posicionada realment en xarxa en la megaregió que es defi neix entre València i Montpeller. Universitat de... Figueres? La gestió del coneixement esdevé un factor vital per a la competitivitat del territori. El coneixement afecta tant el sistema productiu local, com l’efi ciència actual i futura de les organitzacions. A més, l’activitat universitària afecta directament i

87

indirectament la demanda local i estimula la producció de béns i serveis locals. La universitat actua, doncs, de motor arrossegador de l’economia local, ja que repercuteix sobre el nivell de riquesa i d’ocupació del territori on es troba ubicada.A aquestes altures ningú no pot qüestionar l’impacte que va representar per a Girona i per a Vic l’obertura de les seves universitats. La Universitat de Girona té actualment 13.368 estudiants i 1.186 professors, mentre que Vic té 4.507 estudiants i 544 professors. A Girona, i referint-nos a la part econòmica, hi ha estudis realitzats que ens mostren que la despesa mitjana d’un estudiant universitari durant un curs lectiu és de 5.860 euros, cosa que inclou restauració, transports, serveis immobiliaris, arts gràfi ques..., el que representa uns ingressos per a la ciutat de Girona de més de 78 milions d’euros anuals.Figueres ha de ser capaç de poder oferir estudis universitaris.

Martí Carreras i Ginjaume,

president de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent

Gran de l’Alt Empordà. Membre del Consell Municipal de la Gent

Gran de l’Ajuntament de Figueres.

1) En un plantejament global, la gran quantitat d’obres que van canviant la perspectiva general de la ciutat. La nova piscina municipal, el soterrament de molts contenidors d’escombraries, els tan esperats urinaris públics, etc. En un pla personal, l’empatia que irradia l’alcalde, que sap parlar molt bé i que també sap escoltar. En els temes de la gent gran, haver impulsat i millorat el Consell Municipal de la Gent Gran. En conjunt, uns bons quatre anys que necessiten continuïtat per acabar les coses començades.

88

2) Per a les persones grans, ens agradaria més seguretat a les vies urbanes. El millorament de moltes voreres malmeses que difi culten la mobilitat. Prohibir taxativament la circulació de bicicletes pels llocs destinats als vianants. Denunciar els autors d’actes incívics i del malbaratament del mobiliari urbà. Una vella aspiració: transport públic i gratuït els diumenges i festius, a la tarda, per anar als cinemes de la Ronda Sud. Restituir els descomptes en els actes teatrals, musicals i, en general, culturals del Teatre el Jardí per a majors de 65 anys.

Joan R. Puig i Pellicer,

advocat i degà del col·legi d’advocats de Figueres

1) Personalment, i com a fi guerenc, penso que la fi gura de l’alcalde ha millorat, s’ha mostrat molt més propera i accessible als ciutadans; per altra banda, s’ha endegat alguns projectes importants, com ara els aparcaments soterrats. En sentit negatiu, destaco que moure’s per la ciutat ha estat, i ho és encara en determinats sectors, un veritable caos per una defectuosa planifi cació i execució de les obres dels carrers. També s’han realitzat obres sense gaire sentit com el pla de cruïlles i la coberta de la plaça Catalunya, inversions que podrien haver anat a realitzar les rondes de Figueres, molt més necessàries.Institucionalment, cal agrair a l’Ajuntament la col·laboració en els actes organitzats pel Col·legi, especialment en el III Congrés de l’Advocacia Catalana.

2) Cal solucionar d’una vegada per totes els problemes de circulació de Figueres: cal desenvolupar i executar la circumval·lació

89

de Figueres amb vies ràpides per poder guanyar fl uïdesa al centre i dinamitzar-lo comercialment: potser seria adient demanar gaudir dels horaris comercials dels municipis turístics i fronterers i mantenir viu el lema que Figueres era una ciutat comercial, turística i gastronòmica.Institucionalment, volem continuar comptant amb la total col·laboració de l’Ajuntament, no tan sols en els actes i assumptes institucionals, sinó també demanant la total confi ança en el col·lectiu professional que represento per desenvolupar tasques que ara estan confi ades a advocats de fora.

Marta Felip Torres,

secretària d’administració local, professora associada del

departament de Dret públic de la Universitat de Girona

1) Figueres ha estat quatre anys “al quiròfan”: obres estructurals i nous equipaments (Plaça Catalunya, aparcament Passeig Nou, Pla de cruïlles, Pla de Barris, carrer Villalonga... )Tota operació quirúrgica té els seus efectes secundaris: problemes de trànsit i de mobilitat, sorolls, i altres efectes derivats d’una intervenció d’aquesta magnitud.

2) Figueres ha de cicatritzar i començar a gaudir de la recuperació: millora del trànsit i la mobilitat, disposar de prou aparcament, i aconseguir una òptima utilització dels nous equipaments al servei dels fi guerencs i de foranis, cosa que benefi ciarà també l’activitat comercial i de serveis, base i puntal econòmic de la ciutat. Fet això, començar a pensar en aquelles activitats que alimenten

90

l’ànima i no el cos: espectacles i arts escèniques de qualitat, equipaments i instal·lacions òptimes per a l’esport i l’esbarjo a l’aire lliure...

Ion Etxegoien Quintà,

fi guerenc

1) Crec que l’actiu més important que s’ha aconseguit és una major dinamització de la ciutat, especialment amb l’organització de diferents actes al centre de la ciutat, on s’ha guanyat una participació ciutadana que provoca una sensació d’identitat fi guerenca major de la que hi havia. Aquest factor s’ha de continuar potenciant, perquè no hi ha riquesa més gran per a una ciutat que la seva gent, no només tenint-la en compte per participar, sinó fent que la gent se senti a prop de les decisions de govern. S’ha de deixar en el passat la sensació que la ciutat només es movia per interessos que no eren propis dels ciutadans.

2) Crec que s’ha d’apostar defi nitivament per un projecte de ciutat que ens transmeti fet diferencial. Durant dècades hem estat coneguts com la ciutat del comerç i del Museu Dalí, però cal anar més enllà. Hem començat per la ciutat dels detalls, però li manca essència i això no defi neix una ciutat. Hem de treballar i el govern s’ha d’arriscar per ser pioners en àmbits com la sostenibilitat mediambiental, zones verdes i no de ciment, aconseguir l’estació de tren soterrada al centre de la ciutat, fomentar l’esport en general amb creació d’àrees i instal·lacions, crear un pla pedagògic esportiu a nivell escolar, eliminació dels guetos reordenant la ciutat i aplicant accions d’inclusió social de les persones nouvingudes

91

incentivant-les en el coneixement de la nostra cultura, recolzament als emprenedors de la nostra comarca, i organització de fòrums i creació d’una associació ciutadana que inclogui tots els sectors per tal de debatre les accions a desenvolupar per dissenyar la Figueres del futur...

Àlex Gifreu

1) Positiu:Nous vestidors de la FEF a Vilatenim.Supressió de les beques Agita.Auditori als Caputxins.Programació al museu Empordà.Reforma plaça ambulatori.TGV a París

Negatiu:Instal·lació d’antena de telefonia mòbil al campanar de Sant Pere per raons merament lucratives i contra l’oposició veïnal.Excés d’obres que causen un gran caos circulatori. Massa carrers tallats alhora.Llicència nocturna a bars en zones habitades.

2) Millorar el trànsit rodat i acabar amb el caos circulatori.Més places d’aparcament.Immigració descontrolada.La ciutat no és gens atractiva per als vianants, ja que està plena d’obstacles, ocupacions i “bolets” instal·lats a la via publica sense seguir cap criteri.

92

Caldria fer un aposta seriosa per l’estètica i protecció del paisatge urbà. Crec que està totalment desemparada en aquests punts.Figueres està estancada (o aquesta es la sensació que tinc) i crec que s’ hauria d’apostar molt més en temes culturals aprofi tant els equipaments existents. Aprofi tar la situació privilegiada de la ciutat per buscar inversors o injeccions de capital intel·ligents per invertir en equipaments que la facin créixer supramunicipalment, com, per exemple, estudis universitaris que impulsin la ciutat, com passa a Girona, que rep estudiants d’altres llocs i dinamitzen la ciutat.Crec que s’hauria d’aprofi tar molt més la proximitat amb França per connectar-nos-hi culturalment i econòmicament.

Jordi Garcia Prat i Maria Carmen Carrillo Casamiquela,

restauradors

1) Des de el meu punt de vista, tot i la crisi econòmica, la imatge de la ciutat de Figueres ha millorat. La neteja del centre històric, la unifi cació de criteris en edifi cis, els colors, les exposicions d’art constants a la plaça de la Palmera, l’arranjament total de la part del davant de l’ambulatori, els diferents projectes i concursos durant l’any.Tinc la sensació de sentir l’ajuntament més proper, que escolta els diferents tipus de població de Figueres i intenta entendre les necessitats dels seus veïns.

2) Sense entendre de política, crec que s’hauria de seguir en la mateixa línia i millorar aspectes del dia a dia on la població continua queixant-se constantment, com és el fet de no disposar

93

de taxi a partir de la una de la matinada en tota la ciutat. Millorar l’aparcament a Figueres, la zona blava continua creixent i no es faciliten aparcaments gratuïts.S’ha de donar facilitats als petits negocis perquè puguin desenvolupar les seves idees i els seus petits objectius, els quals sempre són innovar i atendre el millor possible les necessitats dels fi guerencs.Com tots sabem, el reclam més gran de Figueres és el Museu Dalí. Lluitar per la unifi cació de la imatge que dóna Figueres de cara a l’exterior ha de ser una de les prioritats del seu ajuntament.

Yolanda Milán,

regidora d’Educació i Habitatge de l’Ajuntament de Figueres

1) Destacaria, amb coneixement de causa, la quantitat de treball que s’ha fet i, en conseqüència, el canvi clar que s’ha començat a experimentar a Figueres.

2) Crec que les polítiques s’han de marcar tenint en compte les necessitats que té la ciutat i l’entorn social del temps en que estem, per això prioritzaria les polítiques d’educació, serveis socials i seguretat.

Robert Figueras Romans,director i productor cinematogràfi c i publicitari

1) Des del punt de vista cultural, Figueres ha fet un salt

94

endavant important. La ciutat s’està consolidant com a referent en el sector i disposa d’una oferta variada, atractiva i extensa en cinema, teatre, música, etc. La programació cultural es comunica de forma molt més efectiva, arriba millor al públic i, per tant, es tradueix en una participació més elevada en tots els actes; des de l’Acústica fi ns al Festival de Curts, passant per totes les obres de teatre i altres esdeveniments culturals programats.

2) Figueres, ciutat de genis per defi nició, té el potencial de convertir-se en una ciutat de referència, tant pel que fa a la cultura com també la tecnologia i la innovació. En aquest context, crec que seria molt important seguir apostant i invertint més diners en formació i recursos, en propostes dirigides a potenciar el talent local; una aposta de futur per la riquesa de la ciutat i la comarca. M’agradaria suggerir la creació del ‘FigueresLab’, un centre per a la innovació social, cultural i digital, en línia amb altres entitats similars pioneres a Catalunya i internacionals. En el sector del cinema en concret, seria molt interessant la recuperació de la Sala Edison; organitzar un Festival Internacional de Cinema, amb pel·lícules independents d’èxit a festivals d’arreu del món i de difícil distribució; i la creació de la Figueres Film Offi ce, que donaria peu a més producció audiovisual i, per tant, més benefi ci econòmic i promocional a la ciutat.

Paco Doya Reyes,

tècnic en mediació i desenvolupament comunitari amb el Poble Gitano

1) Destacaria molt especialment la seva capacitat de diàleg, on ha demostrat estar obert a idees noves. D’altra banda, penso

95

que ha començat a posar Figueres en el món, de manera que sigui coneguda per alguna cosa més que el Museu Dalí, tant amb la nova presó, com l’estació del TGV, com l’Escola d’Hosteleria. Ha estat capaç d’acceptar el repte de lideratge de la comarca, tant en equipaments com en oferta formativa.

2) Òbviament, la prioritat és sortir de la crisi. Esperem que tots els projectes endegats contribueixin a fer-ho. El TGV en pot ser el motor, però encara ens falta adequar els accessos i, sobretot, eradicar el gueto del barri de Sant Joan, ja que és l’única manera que les construccions que s’han iniciat a la zona i les que han de venir tinguin demanda. D’altra banda, penso que també signifi caria donar igualtat d’oportunitats a la bona gent que viu al barri de Sant Joan, que n’és molta.

Miquel Serra Tura,

carnisser

1) En el moment actual en què vivim, és d’agrair veure que disposem d’un alcalde que es preocupa per les persones i per la ciutat. Com a comerciant, desitjo que aconsegueixi, en la mesura que sigui possible, que els visitants que rebem de fora de la ciutat, atrets per la nostra força comercial, puguin gaudir de la nostra ciutat i de les seves compres sense problemes.En Santi ha de saber que volem estar orgullosos de ser ciutadans de Figueres; que això no sigui una obsessió, però sí, pas a pas, una realitat. Es innegable que la ciutat ha crescut i millorat, i encoratja saber que encara vol fer més per Figueres i que té la força necessària

96

per encarar els reptes que la ciutat planteja.Als fi guerencs ens encanta criticar, som així, però en aquest cas la meva opinió és indubtablement positiva, el seu projecte és molt engrescador i com a persona és molt honest, no demano més per a algú que ens administri la ciutat.

2) Per al proper mandat, sens dubte gens fàcil, en Santi haurà de seguir treballant en la mateixa línia però fent èmfasi en la problemàtica que suposa la manca d’oportunitats per a molta gent. És necessari apostar per noves infraestructures i formació, fent de Figueres una ciutat més comercial i dinàmica. El context econòmic actual no permet grans alegries, però la fi gura de l’alcalde de Figueres ha estat decisiva per convertir Artur Mas en president de la Generalitat, i aquest fet suposa una oportunitat única per situar la nostra ciutat entre les prioritats del nostre govern.

Jesús Quiroga, responsable de l’àrea de serveis a l’empresa

de la Generalitat de Catalunya

1) Personalment, crec que s’ha de destacar la capacitat política de sumar amb la resta de forces polítiques representades al consistori. Figueres té una realitat políticament complexa, el que fa que la governabilitat de la ciutat estigui subjecta a la seducció i a la capacitat de l’alcalde per aconseguir sumar i no dividir, a fi de no paralitzar el govern de la ciutat. Per altra banda, crec que el Consorci de Serveis Socials era una assignatura pendent que avança de forma lenta, però que optimitzarà els recursos socials de tota la comarca.

97

2) Tant la ciutat com la comarca han de trobar punts de convergència per aconseguir un canvi de model econòmic que faci viable el futur de tots els que hi vivim, diversitat de sectors, aposta decidida per pujar la qualifi cació de treballadors i empresaris, i recolzament als emprenedors i empresaris. Desenvolupar el Consorci de Serveis Socials fi ns a aconseguir ser un referent per al país, fomentar les indústries culturals vinculades a la ciutat, apostar per la qualitat i l’excel·lència de la ciutat, i continuar la reforma i modernització de l’administració que es va iniciar amb l’OMAC per aconseguir una major efi ciència i efi càcia de la maquinària municipal.

Josep Maria Bernils i Vozmediano,

periodista

1) Com a tot canvi d’etapa, ha suposat un revulsiu per a la vida municipal i ciutadana. S’ha començat a retornar l’orgull a Figueres –compte amb no deixar-lo perdre pel camí, perquè el poder desgasta i està vist que la falta de canvis cansen el ciutadà– i s’ha encetat una forma de govern en coalició –amb diverses variables durant aquests quatre anys– inèdita fi ns ara a la vida política de la ciutat, que ha tingut i té els seus avantatges i inconvenients.

2) El proper mandat, des del meu punt de vista, ha de donar prioritat a les persones (atenció a la gent gran, als que pateixen una dependència, als joves i als aturats) per sobre de tot. També cal continuar amb la projecció econòmica i turística de la ciutat cuidant els detalls –que no quedi en una simple frase molt bonica–, la cultura i l’educació.

99

Xavi Pasqual,

promotor artístic

1) Destacaria la proximitat que mostra l’alcalde amb el dia a dia de la ciutat: tant es preocupa per un problema personal que pugui afectar un veí de la ciutat, com per poder obtenir el fi nançament de l’obra de la plaça Catalunya. Una actitud que la gent valora molt positivament.

2) Seguir en la línia d’activar la ciutat de Figueres, perquè com a capital de comarca, i porta d’Europa, ens poguem comparar a escala econòmica, cultural, d’infrastructures, de treball, d’educació, de serveis... amb les nostres ciutats homòlogues, i recuperem l’autoestima, que tanta falta ens fa.

Ramón Gómez,

estudiant

1) La veritat és que, fent un balanç global, segurament arribaríem a la mateixa conclusió que si el govern hagués estat d’uns altres colors: algunes coses han sigut bones i d’altres no tant.Si del que es tracta és de destacar algun fet en concret, potser em centraria en tot el que envolta el lema Figueres, la ciutat dels detalls. Des que va ser elegit alcalde, Santi Vila ha apostat molt per la Figueres dels detalls. És a dir, per la Figueres puntillista i detallista. Trobo que és una mirada interessant per enaltir la ciutat de manera lenta: els petits detalls són, moltes vegades, els fets més assumibles en una legislatura, i tot que a vegades costa detectar aquests canvis, són canvis que fan gran la ciutat. Trobo que és aplicar reformes de

100

la manera en què ho faria un mateix a casa seva, i això fa que els ciutadans sentim aquests detalls més nostres.També cal destacar la importància que dóna l’alcalde Santi Vila a la formació i el talent. És important que en un context de crisi no baixi el nivell de qualitat a exigir: encara que pugui ser costós en un context econòmic desfavorable, en un futur de ben segur seran inversions que crearan riquesa i benestar. Trobo que cal destacar la inversió que ha fet el govern en el centre de formació integral de la ronda fi ral, així com en la nova plaça de Catalunya coberta i la futura segona biblioteca de la ciutat. Tot i que aquestes obres s’hagin començat a construir de manera tardana, cosa que em fa pensar que s’ha fet amb fi nalitats electoralistes... I això a mi no m’agrada gaire.

2) Trobo molt necessari que s’iniciïn polítiques de joventut. Els governs de Figueres tenen una mica la fama d’arraconar els seus joves, en un sentit metafòric, és clar. Penso que mai s’acaba de gestionar bé des dels governs la regidoria de joventut i les polítiques de joventut. Com a jove de la ciutat trobo a faltar més implicació institucional de cares a tot allò que té relació amb el món juvenil. Figueres no és precisament una ciutat que destaqui de jovial. No hi ha punts d’informació jove adequats (tot i que la regidora Yolanda Milán, en el seu moment, va voler impulsar-ho amb el mai més sabut Mas Torrent), i la intenció de millorar les relacions amb els joves de la ciutat és bona però insufi cient pel que respecta a les activitats que, majoritàriament, duen a terme les entitats juvenils i els joves de la ciutat (Embarraca’t, Parc de Nadal, fi ra d’entitats, activitats del CLJF...).La regidoria de joventut dels governs de Figueres sempre ha estat l’ovella negra, i amb l’actual govern de Santi Vila no ha estat del tot diferent. Dic del tot diferent perquè, si bé és cert que l’exregidora

101

Yolanda Milán potser no era el perfi l més adequat per tirar endavant les polítiques de joventut, l’actual regidora Mireia Mata sembla tenir un perfi l més idoni, tot i que darrerament està decebent una mica al sector juvenil associat de la ciutat...En conclusió crec, doncs, que una de les prioritats de la nova legislatura de Santi Vila, o sigui qui sigui el polític que estigui al capdavant del govern, hauria de ser l’entesa juvenil, el pla local de joventut i les polítiques juvenils.El discurs de Santi Vila és coherent en temes de formació, talent i emprenedoria, però cal recordar que un gruix important del sector implicat en aquests valors és la joventut.

Eleazar Martínez Olmedo,

pastor de l’Església Evangèlica Baptista de Figueres

1) Quisiera destacar que el suyo ha sido un gobierno próximo a los ciudadanos de Figueres. El alcalde ha estado presente allá donde se le invitaba, y no sólo eso, sino que lo ha hecho mostrando una simpatía y un interés genuino por los diferentes colectivos de la ciudad. Además, bajo su mandato se han emprendido importantes obras que han mejorado considerablemente nuestra ciudad.

2) Para el próximo mandato pediría que se mantuviera el mismo nivel de trabajo y compromiso con la ciudad de Figueres, teniéndola como una prioridad en su agenda política. También pediría que se trabajara en recuperar el protagonismo que Figueres tuvo antaño, promocionando más actividades lúdicas y culturales, creando zonas de paseo, y que no sea solo “centro comercial”.

102

Jordi Masquef Creus,

advocat i assessor fi scal

1) Podria destacar les obres de la plaça Catalunya. Podria destacar la nova piscina descoberta. Podria destacar els accessos a la ciutat, els nous aparcaments, etc. En resum, podria destacar totes les pedres, és a dir, les obres i millores que s’han dut a terme a la ciutat. No obstant, el que més m’agradaria destacar és un aspecte intangible: l’esperit emprenedor i la il·lusió amb la qual el nostre alcalde sempre ha afrontat el repte que suposa estar al capdavant de la ciutat de Figueres: només cal veure-li la cara per entendre com s’estima la ciutat. A més, és el líder d’un govern que desprèn una imatge de solvència quant a la gestió del dia a dia.

2) Vista la situació actual, és fonamental fomentar l’ocupació mitjançant la reducció de la taxa d’atur, sobretot entre els més joves. I aixó s’ha de fer atacant el problema des de l’arrel: facilitant les coses a les petites i mitjanes empreses, que són el vertader motor de l’ocupació. També s’ha de fer de Figueres una destinació atractiva més enllà del Museu Dalí, per exemple amb l’establiment de la Companyia d’Àngel Corella. També són importants alguns projectes urbanístics (plaça de Braus, aparcament del mercat, etc.), però el que és primordial avui dia és millorar la situació econòmica i el benestar dels ciutadans.

Xavier Costa i Agustí,

director de l’Escola Josep Pous i Pagès

1) Com a forma de governar i lideratge, el Sr. Vila s’ha mostrat

103

(i en conseqüència els seus regidors) sempre com una persona propera, afable, molt correcta en les seves intervencions, amb una actitud receptiva i voluntariosa vers els problemes proposats. Tenint en compte com estaven les coses i l’esclat de la crisis durant aquests quatre anys de mandat, des de la vessant educativa s’ha millorat en els recursos destinats al manteniment de les escoles; s’ha impulsat el Pla Estratègic de la ciutat; se n’ha revisat la zonifi cació; s’ha intentat treballar per ampliar i millorar el Pla Educatiu d’Entorn; s’han incrementat les ajudes a les famílies més necessitades; s’han millorat els jocs infantils i un bastant llarg etcètera.

2) El gran problema històric de molts altres mandats. Ja tenim la nova estació a la zona nord-oest de la ciutat, però encara falta afrontar d’una forma defi nitiva la problemàtica del barri de Sant Joan i, en conseqüència, bonifi car l’ús de l’Escola Josep Pous i Pagès, tenint en compte els equipaments dels que disposa. Aquest fet podria solucionar el problema de l’oferta educativa de Primària a la zona oest de Figueres.Un altre punt seria el de crear el “Llibre de Manteniment” de totes les escoles públiques per tal que les actuacions de manteniment i millora siguin organitzades, temporalitzades i molt més productives.

Pere Padrosa,

president Grup Padrosa

1) Crec que la política de proximitat no és fácil, i de moment aquesta assignatura l’ha aprovat amb nota. Per altra banda, dóna la sensació que hi ha projecte de ciutat, que ens fa molta falta; altra

104

cosa és que els recursos no ens deixin veure la totalitat. De totes maneres, tot i creient que s’està apostant per un model de ciutat de vianants, penso que hauria estat millor ser més generós en els espais viaris en detriment de l’aparcament en carrers i apostar per un model de ciutat sense cotxes aparcats al carrer i tenir més aparcaments soterrats. Ens penedirem d’aquí alguns anys d’haver fet carrers nous molt esquifi ts.

2) En el terreny urbanístic, continuar amb aquest model de ciutat; apostar per una ciutat sense fi ls i cables aeris. Socialment, per un model de societat segura i disciplinada, és a dir, ordre, i fi nalment apostar per un model de creació de riqueses diversifi cat, en R+D, turisme (gastronomia), indústria i sobre tot formació, aprofi tant les oportunitats transfrontereres.

Sandra Bach Lleó,

diplomada en Infermeria

1) - La proximitat, l’interès per la gent i per donar resposta a les seves preocupacions. - El dinamisme i l’empenta que ha donat a Figueres en els quatre anys, modernitzant-la i posant-la al dia, tant a nivell de millora urbana com de nous projectes. - La bona tasca feta en cultura a tots els nivells: la capital cultural, l’Acústica, art al carrer, música, teatre, etc.- Ha recuperat la capitalitat de Figueres, essent el referent de tots els empordanesos, i també ha incrementat el pes de la ciutat a nivell de país.

105

2) - Incrementar l’activitat econòmica creant un Palau de Congresos, exposicions, fi res...- Augmentar la vigilància policial al centre de Figueres, sobretot a la tarda-vespre, quan comencen a tancar els comerços; i també a d’altres zones com a l’entorn de la Fundació Salut Empordà, on contínuament els cotxes són objectiu de vandalisme.- Més servei de neteja pel centre de la ciutat i zones d’esbarjo infantil.

Anna Maria Velaz Sicart,

fi lòloga

1) Destacaria la seva voluntat de millorar l’espai urbà amb la transformació del nucli antic i de la plaça de Catalunya; la creació d’espais públics als barris –places i parcs– que faciliten una major cohesió social i ciutadana; la creació d’equipaments formatius al servei de tots els ciutadans, però amb forta implicació al barri en què s’ubiquen, amb el conseqüent guany qualitatiu per als barris implicats.

2) M’agradaria que s’aconseguís que Figueres fos una ciutat de referència en tots els àmbits possibles –cultural, econòmic, lúdic– dins del marc de la regió mediterrània, aprofi tant l’excel·lent situació geogràfi ca i les comunicacions de què gaudim. Que es potenciés la creació d’equipaments assistencials per a la gent gran.Que s’aconseguís per a la nostra ciutat l’anhel no realitzat –i sempre assignatura pendent– de dotar Figueres d’una oferta en estudis universitaris a través de convenis amb universitats catalanes o del sud de França.

107

Pere Pujulà,

regidor de l’ajuntament de Figueres

1) La participació de la ciutadania en les decissions i possibles solucions dels problemes de la ciutat i les qüestions del dia a dia és una tasca fàcil de proposar però difícil d’assumir per un polític. La creació de la comissió “La ciutat dels detalls” ha propiciat que els ciutadans que hi participen coneguin millor la tasca que desenvolupen els tècnics i polítics i, a més, els dóna l’oportunitat de dir-hi la seva i de descobrir que, vistes des de dins, les coses no són tan senzilles com es podria pensar.

2) Modernitzar l’administració local; aconseguir gestionar conjuntament i adequadament tots els serveis relacionats amb l’àmbit de la via pública; millorar la relació despesa / qualitat, de tots els serveis; assolir la més mínima circulació possible de vehicles a tot el centre de la ciutat; fer que els barris se sentin part del centre urbà; dignifi car i integrar, socialment i urbanística, la “porta de ponent” de la ciutat (barri de Sant Joan, estació TAV, connexions viàries, seguretat). Potenciar l’activitat económica. Vetllar per la justícia social.

Maite Oliva Alsina,

gestora cultural

1) Personalment, i deixant de banda la gran transformació urbana que s’està duent a terme a la ciutat, m’agradaria destacar-ne l’aposta per la cultura, que es materialitza en fets com la bona gestió de la Biblioteca Municipal, la realització de la Capital de la

108

Cultura Catalana o la concreció de projectes com el Patronat de la Catequística i el Convent dels Caputxins, que revertiran molt positivament en la ciutat.

2) Per als propers quatre anys, crec que els esforços de l’alcalde haurien d’adreçar-se cap a la consolidació d’una Figueres dinàmica i oberta, generadora d’aconteixements i capital cultural transfronterera, a la difusió exterior del patrimoni local i al reafi rmament del suport a la innovació, l’emprenedoria i la formació per a adults, i sempre cercant el rigor i l’efi càcia a tots els nivells del govern i de l’administració municipals.

Josep Buixó Pujiula,

president de la Penya Unionista Figueres

1) La seva honestedat i l’estima que té envers els ciutadans, i les ganes que té de fer de la nostra ciutat una de les capdavanteres de Catalunya pel que fa al comerç, el turisme, etc.

2) Tenir un bon equip de govern, amb el suport de les forces de l’oposició, perquè no posin entrebancs a l’hora de modernitzar la nostra ciutat: ja és hora de caminar tots junts i millorar la seguretat ciutadana. Si aconseguim tots aquests objectius, serem el mirall de Catalunya.

109

Miquel Roig Casademont,

comerciant d’una botiga centenària

1) En Santi Vila té una visió clara i entusiasta dels seus objectius per a la nostra ciutat. Vull destacar el seu esforç i la seva feina per fer de Figueres, utilitzant paraules seves, “una ciutat creativa“, “una ciutat de detalls“, “una ciutat amable“.El seu compromís ha de ser també el nostre i, com a ciutadans, cal col·laborar i ajudar. Tenim davant nostre una magnífi ca oportunitat per aconseguir que la futura ciutat de Figueres sigui “la ciutat de la il·lusió“.

2) A la conferència “Les ciutats creatives, a pròposit de Figueres“ (03/11/2010) en Santi Vila va defi nir les seves propostes i les seves intencions envers la ciutat de Figueres. Voldria recordar paraules com talent, tecnologia, treball, tolerància, honestedat, humilitat, honradesa... que aquella nit, sota la cúpula del Museu Dalí, varen adquirir una altra dimensió. Figueres ha de millorar socialment (on l’ensenyament, la sanitat i la justícia siguin els pilars fonamentals), econòmicament (on es creïn oportunitats de negoci i es recolzi els nous emprenedors) i que la situació geoestratègica de la ciutat jugui, aquesta vegada sí, a favor d’un creixement urbanísitc real, i millori l’atractiu cultural.

Santi Musquera,

professor jubilat

1) El seu apropament a la realitat de la gent i la participació en actes públics de tota mena; inspirar confi ança, optimisme i il·lusió

110

de viure en una ciutat moderna i participativa.L’ampliació de l’hospital.Millora de la circulació, seguretat i accessibilitat dels carrers de Figueres.La plaça de Catalunya coberta amb un sistema modern de plaques solars.L’estació del TGV a Vilafant, que impulsarà l’economia de l’Empordà.

2) Tenir una ciutat digna a nivell de qualitat ambiental, amb abundància de parcs i jardins per a l’esplai. Adequar l’itinerari del Castell, de la riera Galligants i del Manol, entre d’altres.Incrementar els llocs de treball en la ciutat fomentant la instal·lació d’empreses noves.L’impuls de l’educació i les activitats juvenils, sobretot pel que fa a la formació i ocupació.

Josep Fernández Menchón,

mestre

1) S’han defi nit i realitzat inversions que donen resposta des de diversos àmbits a les necessitats de la ciutat (Centre de Formació Integral, instal·lacions esportives...) Les polítiques per millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones han anat acompanyades d’iniciatives que han fomentat la participació ciutadana i la complicitat per millorar la ciutat.

2) A més d’avançar en completar els equipaments socials (culturals, educatius...), caldria reforçar les polítiques de mobilitat i cohesió social a tots els barris de la ciutat, sense oblidar totes aquelles actuacions que serveixin per dinamitzar l’economia, el treball i la formació.

111

Josep Comaposada i Seuba,

president de la Jove Orquestra de Figueres; president de l’ATA

(Associació d’Apartaments Turístics); conseller del Patronat de

Turisme Costa Brava i Pirineu de Girona

1) Figueres, en aquests quatre anys, sembla com si s’hagués despertat d’un llarg son i comencés a experimentar canvis de millora en els diferents aspectes que té una ciutat. Tot i que ens agradaria que fos a un ritme més accelerat, dóna la percepció que hi ha una línia clara a seguir i que de mica en mica es va executant el fer la ciutat més amable i atractiva, encara que quedin aspectes importants per resoldre i que cal prioritzar.

2) La principal prioritat és la integració dels diferents col·lectius, races i cultures que viuen a Figueres, tasca difícil però ineludible. Li segueixen els temes que ja tots coneixem, com és la ronda nord i els accessos a l’estació de l’AVE, que serà sens dubte un important element dinamitzador de Figueres. Fer l’esperat espai per a la música i les arts escèniques a Figueres, o sigui, no fer únicament un auditori als Caputxins, sinó la reforma integral de l’espai. Una altra prioritat és la d’aconseguir que a Figueres es facin estudis universitaris i/o de nivell superior, com ara música, noves tecnologies, Internet, nous tipus d’energia o assistència a les persones. Tots sabem que una ciutat amb jovent i talent és viva i creix en tots els sentits. Un altre aspecte important per al futur de Figueres en què caldria posar-hi atenció és el turístic i comercial: cal pacifi car el trànsit interior i marcar un camí per arribar al producte turístic que ens convé tenir.

113

Mª Teresa Comas i Salido,

directora de l’Institut Olivar Gran

1) L’intent i les ganes de “fer ciutat”, de buscar els punts forts de Figueres i de potenciar-los amb la concreció d’iniciatives llargament reivindicades fent una ciutat més propera i amable. L’acostament als punts de vista i criteris dels fi guerencs de qualsevol tendència i punt de vista, cercant el consens possible i fugint d’enfrontaments estèrils. Fer sortir altre cop Figueres en el “mapa”.

2) Acabar d’articular les grans vies de comunicació de la ciutat amb l’ordenament dels barris perifèrics i l’enllaç amb el nou ferrocarril, i millorar els accessos i la informació que els visitants troben. Potenciar i fomentar una xarxa educativa prou sòlida amb l’impuls de nous cicles formatius i d’ensenyaments reglats perquè els joves de Figueres i de la comarca trobin resposta a les demandes.

Pitu Góngora,

president de l’AAVV del barri del Culubret

1) Amb cinc línies no en tinc prou per descriure el que en Santi ha fet per Figueres aquests quatre anys. Per tant, tiraré de la modernitat tecnològica i ho diré resumint: Benestar social, bé. Serveis, bé. Organització, bé. Altres àrees, millorable. Urbanisme, bé, tot i que es poden millorar moltes coses, sobretot en els barris. Cal destacar que és un gran comunicador i sobretot una bona persona.

114

2) Les prioritats més urgents són, per a mi, una feina profunda pel que fa a seguretat ciutadana i una major implicació en obres de remodelació dels barris en el proper pla que ens arribi per a aquestes tasques.

Jordi Sánchez,

tècnic de medi ambient

1) Destacaria l’aposta ferma per la presència d’arbres a l’espai públic, la qual té el seu màxim exponent a la nova avinguda Vilallonga, però també en l’arbrat de les cruïlles que s’han reformat, on a més ara els vianants són els protagonistes. Tot plegat fa que la ciutat sigui més amable, pacífi ca i acollidora. 2) Caldria abordar la polèmica però molt necessària decisió de restringir el trànsit al centre de la ciutat i establir rutes alternatives per als vehicles privats, afavorir l’ús del transport públic amb tarifes i freqüències de pas més engrescadores, i facilitar l’ús de la bicicleta amb la creació de més aparcaments i carrils bici.

Agustí Mallol i Macau,

arquitecte tècnic

1) Vitalitat. La ciutat està vivint un autèntic canvi, està excel·lint en urbanisme i arquitectura, està apostant molt fermament en formació i s’està projectant i connectant amb Europa, cosa que ens fa més lliures i ens convertirà en una ciutat d’oportunitats.

115

2) El govern de Figueres hauria d’aconseguir la implicació dels fi guerencs en les polítiques més importants, que crec que serien: mobilitat, cultura i, per sobre de tot, polítiques formatives. Si ho aconseguim, junts crearem una ciutat ambiciosa i plena d’oportunitats que de ben segur els fi guerencs sabrem aprofi tar.

Richard Elelman,

regidor de l’ajuntament de Figueres

1) En el seu primer acte ofi cial com a alcalde de Figueres, el juny del 2007, en Santi Vila, amb la facilitat que el caracteritza, va pronunciar un discurs en el qual va expressar el seu desig de deixar de banda el seu carnet de partit per poder representar tots els ciutadans durant el següent mandat. Mentre l’escoltava, pensava que aquí hi havia un home amb qui es podia dialogar, algú obert a noves idees, algú capaç de distingir entre unes persones i unes sigles polítiques, algú disposat a negociar sense trair mai la seva visió de com hauria de ser la nostra comunitat del segle XXI. Durant la tardor del mateix any 2007, em vaig incorporar en el govern local. Per sorpresa de molta gent, la unió entre el grup municipal de CiU i l’únic representant d’ICV no tan sols ha sobreviscut a les exigències de quatre anys carregats d’activitat i projectes, sinó també ha il·lustrat alguns dels nombrosos benefi cis que hi ha quan un líder municipal, fi del a la seva paraula, demostra una habilitat per treballar amb gent d’arrels polítiques diverses. És el comportament d’algú sense complexos, d’una actitud moderna i positiva. En resum, és el que s’hauria d’esperar d’un polític local de la nostra època.

116

2) Figueres és una ciutat que té per davant el repte d’autoinventar-se durant la pitjor crisi econòmica que haurà viscut des del període de la transició. L’atur i la resultant frustració social exigeix una reacció assossegada, planifi cada i consensuada. La creació de nous fonts de riquesa, la diversifi cació de l’activitat comarcal, el desenvolupament de l’ensenyament i un fort recolzament a les activitats tradicionals de la regió són factors essencials per poder crear una ciutat sostenible en termes socials, industrials i ecològics. El govern ha de ser capaç de reaccionar ràpidament quan la situació ho exigeixi, però alhora tenir una ruta clara per als propers vint anys. Sobretot, l’administració ha de ser un element de cohesió, el creador d’un projecte comú, que pugui oferir esperança a una societat cada vegada més desencantada. Figueres no podrà treballar sola, però és capaç d’unir-se a una sèrie de xarxes nacionals per buscar els recursos necessaris per superar les adversitats amb les quals es trobarà.

Anna Aparicio Aupí,

comerciant

1) Ha fet moltes coses per millorar la ciutat que feia molts anys que estaven aturades. Aquesta ciutat comença a tenir cara i ulls respecte a d’altres ciutats de la nostra província. Obres de millora en carrers i aparcaments, piscina municipal, gespa artifi cial al camp de futbol, mercat cobert, espais de jocs a les places, àrees verdes... i també ha aconseguit el nou accés de la sortida nord de l’autopista.

2) Jo crec que cal que sigui una ciutat jove i emprenedora. S’ha de promoure algun curs o mòdul universitari per fer que els

117

joves es puguin quedar a la nostra ciutat, amb el benefi ci que això comporta. També seria molt necessari un palau fi ral per promoure millor la ciutat i començar el projecte del complex esportiu de la plaça de braus amb més piscines, ja que l’actual queda petita.

Vicenç Prieto,

mestre de Primària

1) La societat canvia cap un futur incert, però a vegades penso que hauria de ser un futur col·lectiu en el qual pensar en més enllà no sigui pensar en el meu enllà.De tant en tant percebo que la vida és un instrument que no sabem utilitzar; el tenim, el portem, el deixem, el manipulem; que res no es fa sense motiu. Però de sobte passen fets que ens donen la força per acabar ocupant un lloc en la llista de petites grans coses que ens marquen el nostre camí.

2) M’agradaria poder conviure en una ciutat que s’adapti a aquesta onada constant de canvis amb un ritme periòdic, sense buscar ni intentar ofegar allò que es té previst. Que els ciutadans que naveguin dins del mateix vaixell se sentin segurs i confi ats, i que el capità tingui les idees clares per poder arribar sense problemes a bon port. Per això, crec que es pot fer una valoració positiva d’aquest primer creuer, on cada ruta marítima s’ha estudiat, pensat i gestionat per una tripulació competent i entusiasta amb visió de futur. Ara només cal somiar i fer realitat el pròxim viatge i navegar amb el mateix rumb per aigües empordaneses.

118

Francesc Paneque i González,

president de la Federació d’Associacions de Veïns de Figueres

1) Tenint en compte que ha governat en coalició de tres forces polítiques distintes, jo diria que se n’ha sortit força bé, ha realitzat projectes emprenedors que li mancaven a Figueres i té en marxa altres de nous interessants. Llàstima que el moment econòmic que vivim no el permeti anar més enllà. El veig un alcalde proper a la gent; sap a cada moment què passa a la ciutat. Personalment, el veig un bon alcalde.

2) La tasca a seguir ens ve imposada per la maleïda crisi i Figueres no és lliure d’això. Jo li demanaria un plus d’esforç i ingeni per pal·liar les necessitats de molts fi guerencs que ho estan passant molt malament. Ara toca més esforç en ajuts socials; ja vindrà l’esperada recuperació i tornarem a invertir en futur.

Lluís Camós i Piera,

empresari

1) Malgrat la greu situació econòmica que travessa el nostre país, en Santi ha sabut gestionar una ciutat que estava realment desfassada en el temps. Tot el que no s’havia aconseguit en molts anys ho ha fet en un temps rècord sota el seu mandat. Cal afegir l’esforç que realitza dia dia per seguir essent pròxim al ciutadà corrent i a les empreses; per tant, sota el meu punt de vista, sens dubte serà un personatge que no passarà desapercebut a la història de Figueres.

119

2) Penso que s’ha de donar un impuls important a la seguretat de Figueres; tot i que hi ha hagut un canvi important, els temps requereixen destinar esforços en aquesta qüestió. També, pel que fa als temes econòmics i empresarials, i per la situació geogràfi ca en què ens trobem, hauria d’enfortir els vincles empresarials amb França, assessorant i recolzant iniciatives que de ben segur en els pròxims anys sorgiran en abundància, no només de Figueres, sinó de tot el país.

Manel Català Serrats,

comercial, professor de judo, tresorer de l’Associació de Judo de

l’Alt Empordà

1) Ha aplicat a la política en general, i a la política municipal en concret, seriositat, coherència, rigor i altres aspectes molt importants com el diàleg, la capacitat d’oratòria, l’apropament al ciutadà i, sobretot, credibilitat. En temes concrets, bona part del seu mandat s’ha vist collat per la crisi econòmica global, però ho ha sabut afrontar amb tacte i fermesa alhora.

2) Com a prioritat generalitzada, haurà de continuar torejant amb la crisi econòmica tal com ha fet molt correctament fi ns ara.Com a prioritat concreta, crec que d’alguna manera s’ha de desencallar i acabar de desenvolupar la zona de l’estació de l’AVE, els accessos, el nucli gitano, etc. per potenciar la imatge de Figueres i la comarca arreu, i que sigui una excel·lent porta d’entrada al nostre país, Catalunya.

120

M. Dolors Brugat Perals,

treballadora familiar / coordinadora servei de neteja

1) Els esforços per fer de Figueres una ciutat coneguda i reconeguda arreu.

2) Abocar diners i mitjans humans a la zona oest de la ciutat per tal de canviar la fesomia dels seus carrers i edifi cis i per intentar esponjar la població d’ètnia gitana, a fi de facilitar la convivència amb la resta de la població.

Jep Coromines Vilarrasa,

treballador autònom

1) El Santi, el conec des d’abans de ser alcalde, i puc dir que continua essent el mateix que en els seus inicis polítics: respectuós cap a qui no pensa com ell, humil, treballador incansable i molt proper. Canviar la dinàmica d’una ciutat després de tants anys del mateix tarannà soposo que li ha suposat un sacrifi ci molt gran, però l’últim any s’ha començat a veure el fruit d’aquest treball.

2) La primera, reclamar a les institucions supramunicipals més inversió en les persones. Actualment, Figueres té molts immobles històrics que ha anat comprant, però ara no té diners per rehabilitar-los. En els propers quatre anys, crec que ha de gestionar més inversions en les persones, serveis socials, formació i esports, i no tant en les pedres. De què servirà tenir tant patrimoni buit? Té molts reptes a solucionar i els anys passen!

122

Lluís Heras i Trilla,

gerent d’empresa

1) Es fa difícil destacar una sola cosa del mandat de Santi Vila, però potser si l’hem de defi nir en una sola paraula, aquesta seria “renovació”.Renovació en els fets i en les formes. Santi Vila és una persona dialogant, sensata, treballadora i perseverant. Que actua amb rigor i honradesa. Obres com la reforma de les cruïlles, l’avinguda Vilallonga, el complex esportiu, la plaça Catalunya o el pla de millora de voreres; la creació de nous parcs, de noves places d’aparcament o del nou centre de formació integrat... Tot això ens demostra que en quatre anys la ciutat ha fet un gran canvi, s’ha transformat. I aquesta transformació de la ciutat ha transformat la seva gent, que cada cop més va recuperant l’orgull de ser fi guerenc.

2) El nou govern ha d’apostar per un model de ciutat que vetlli pel talent, per les idees, per la modernització, pel foment de la innovació, i fer de Figueres una ciutat més competitiva que permeti diferenciar-se de les altres aprofi tant la privilegiada situació i el valor afegit que ens aporta.

Miquel Ruiz,

agent professional exclusiu de Catalana Occident

i president del Club Natació Figueres

1) Una de les coses que jo destacaria és la proximitat que ha mostrat amb la ciutadania. En aquests anys, personalment, he pogut comprovar que no només el Sr. Santi Vila ha estat una

123

persona molt propera, sinó que ha transmès aquesta actitud al seu equip de govern, amb el que ha estat molt més fàcil el tracte. Gran persona i excel·lent comunicador.

2) Crec que, amb els temps que corren, les prioritats són moltes, potser una de molt important és la seguretat ciutadana. Egoistament he de dir, pel càrrec que represento (president del Club Natació Figueres), que continuem tenint un dèfi cit important en instal·lacions esportives. S’hauria de tenir més en compte l’opinió de les entitats esportives respecte els dissenys i estuctures de noves instal·lacions.

M. Regina Franquès i Gil,

funcionària

1) Visc a la vora de la plaça del Gra, i evidentment destacaria la reforma de la plaça Catalunya i la de l’avinguda Vilallonga, que suposen un canvi important en el meu entorn. Com a mare d’un noi jove, també vull destacar la proximitat de l’alcalde amb el jovent mitjançant la utilització de les noves tecnologies. Em consta que s’hi comunica personalment, i això és molt bo en el sentit d’incentivar la seva participació en els afers de la ciutat i la seva implicació en la política municipal.

2) Crec que encara té molta feina per fer. Jo considero que Figueres té un repte pendent força important: la integració del Castell de Sant Ferran a la ciutat. M’agradaria que en la propera legislatura es plantegi com a objectiu millorar i embellir l’accés al Castell i incentivar l’establiment de locals d’oci i lleure (infantils,

124

juvenils o per a persones adultes) a la carretera que hi porta. També considero que Figueres hauria de tenir més segell dalinià. Tenim el Museu, que atrau molts visitants. Però aquests visitants arriben, visiten el Museu i marxen. Si la ciutat fos capaç d’oferir alternatives relacionades amb l’artista fora del Museu, tots ens en benefi ciaríem. Hauríem de ser capaços de passar de ser la ciutat on hi ha el Museu Dalí a ser la ciutat de Dalí.

Finalment, m’agradaria molt que s’aprofundís en la relació amb la comarca. Hem d’acostar Figueres al mar, a la muntanya i als magnífi cs monuments que tenim al nostre voltant, i hauríem d’acostar la comarca als visitants del Museu. Plegats, podem tenir una força importantíssima.

Assumpció Pairutó Rigall,

llibretera

1) En primer lloc, destacaria com a molt important el desencallament de les obres del Casino Menestral, que va desgastar molt psicològicament i comercialment tots els veïns i comerciants del nostre barri. També destacaria una de les obres que a mi personalment m’està agradant més, que és la reforma de l’avinguda Vilallonga. Quan estigui acabada, serà una entrada a la ciutat molt bonica. (Llàstima del pas a nivell!)

2) Quant a prioritats per al proper mandat, demanaria sense cap mena de dubte acabar les obres del Casino Menestral! També començar i acabar les obres de reforma del pla de barris del centre històric: ho necessitem urgentment, ja que

125

està molt degradat. Una cosa que també caldria vigilar són les obres que, una vegada acabades, es tornen a refer perquè alguna cosa s’ha fet malament, com és el cas del Carrer Nou i “les esquenes d’ase” –per exemple, la de la carreterra de Llançà.I per últim m’agradaria que el nostre alcalde fos capaç de trobar una solució per al “barri gitano”, és molt necessari per a una bona convivència entre tots els ciutadans. M’agradaria poder passejar-me algun dia no gaire llunyà per aquest barri, cosa que ara ho veig totalment impossible (encara que sóc conscient que és un tema molt i molt complicat).S’han fet moltes coses, però queda tant per fer...!

126

Enric Borràs Montserrat,

ecoeditor

1) Potser fa quatre anys algú podia pensar que teníem un “jovenet” com a alcalde, però ha fet mostra d’una gran perícia, habilitat i pràctica per a liderar la nostra ciutat.Avui, potser estareu d’acord amb mí, és ja un autèntic expert, amb experiència, destresa i coneixement de les virtuts i mancances de Figueres.Pacífi c, serè i contundent (quan cal). Té una intel·ligència social imprescindible (però no comuna) en els polítics del nostre temps. Necessitem líders amb vocació de servei que resolguin problemes, visualitzin fi tes assumibles i tinguin capacitat per mobilitzar les millors energies dels ciutadans.

2) Reivindicar l’ètica i la bondat. La indignació davant d’aquesta còmoda tolerància actual, negar-nos a tolerar el que és intolerable, una força capaç de commoure les consciències individuals per un bé comú.M’agradaria fer realitat l’alliberament de la via de tren del centre de la ciutat i veure-la convertida en la “Diagonal de Figueres”. Sense especulacions, com una gran via verda.Prioritzaria ser un exemple de ciutat sostenible, autènticament compromesa amb la biodiversitat i l’ecologia.Restauraria les antigues carreteres com a vies verdes (antics plataners) i comunicaria la ciutat amb els altres municipis de l’Empordà.Donaria prioritat als productes, comerços i indústries locals. Per donar feina i oportunitats als fi guerencs.Substituiria zones blaves per zones verdes per als veïns, o abonaments anuals.

“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement.”

Albert Einstein


Santi VilaEntrevistat perJosep Puigbert

Qu

è p

en

sa l

’alc

ald

e S

an

ti V

ila

Vull seguir sent el vostre alcalde perquè

m’estimo la ciutat, perquè amb l’equip de

persones que conformem la candidatura

de CiU sabem què li convé a Figueres per

aixecar l’economia i sortir de la crisi, per

millorar l’educació i la formació de la nostra

gent i per garantir un projecte de futur

compartit per joves i grans, per rics i pobres,

conservadors i progressistes, nouvinguts i

fi guerencs de socarrel, que ens faci somiar

que podem arribar a ser, amb l’esforç de

tots, una ciutat veritablement culta, oberta

i fraterna, la millor ciutat del món!

Què pensa l'alcalde Santi Vila

Documents

Transcript of Què pensa l'alcalde Santi Vila