PROVA D’ACCÉS A FACULTATS DE LA CONVOCATÒRIA DEL JUNY 2003 Comentari crític del text: 7 punts

Cal triar dues de les quatre qüestions: 3 punts

EM SENT INDI

Quan veig una pel·lícula d’indis i vaquers em pose del costat dels indis, encara que els pinten com els més dolents i furtamantes. Generalment, en aquestes pel·lícules hi ha molta agressió per ambdues parts i n’hi moren com a mosques (sobretot d’indis), però jo trobe més justificat, i m’hi solidaritze, el que fan els indis, perquè són els envaïts, els desposseïts de la seua terra i dels seus béns, mentre que els blancs són els invasors, els agressors. En efecte, l’arribada dels europeus a Amèrica fou una enorme desgràcia per a aquells pobles, molts dels quals acabaren desapareixent i de llavors ençà els indígenes han significat ben poca cosa, sotmesos als imperis colonials d’anglesos, francesos, holandesos, portuguesos, espanyols i, finalment, dels ianquis. A hores d’ara han acabat essent, i sense moure’s de sa casa, uns destorbs per als projectes expansius de les grans companyies d’explotació dels recursos naturals d’aquell continent, o, dit en altres paraules, els indígenes no compten a l’hora de fer càlculs.

Entre tantes penalitats, però, hi ha alguna gran sorpresa, com el nomenament de la quítxua Nina Pacari com a ministra d’Exteriors del nou govern de l’Equador. Aquesta lluitadora de la Confederació de Nacionalitats Indígenes (Pachakutik) s’oposa al Tractat de Lliure Comerç i a la presència dels EUA a la base aèria de Manta, i és una activista a favor dels drets indígenes i de les dones. Al seu nomenament ministerial s’oposaven els de sempre: la dreta! El triomf indigenista a l’Equador assegura la supervivència de les llengües de l’Equador, que ja s’estudien a les escoles, cosa que no passava des que els espanyols posaren llurs botes amb l’espasa i la creu enlaire, i imposaren l’espanyol. Com que les botes i l’espasa i la llengua amb què dominaren els indis són les mateixes amb què ens subjectaren als valencians, tinc la impressió que el triomf de Nina Pacari és com un triomf nostre.

Josep Pitarch, setmanari EL PUNT, 1-01-2003 (extracte)

A. Comentari crític del text anterior.

B. Qüestions. Tria dues de les quatre qüestions que tens a continuació i respon-les.

1. Digues quina funció sintàctica fan els pronoms subratllats en el fragment següent: “Generalment, en aquestes pel·lícules hi ha molta agressió per ambdues parts i n’hi moren com a mosques (sobretot d’indis) [...]” (línies 2-3).

2. Digues quina funció sintàctica fa el sintagma subratllat en fragment del text següent i, després, substitueix-lo pel pronom feble adequat: “Aquesta lluitadora de la Confederació de Nacionalitats Indígenes (Pachakutik) s’oposa al Tractat de Lliure Comerç [...]” (línies 13-14).

3. Digues de quin tipus concret és l’oració subordinada que hi ha subratllada en el fragment del text següent: “El triomf indigenista a l’Equador assegura la supervivència de les llengües de l’Equador, que ja s’estudien a les escoles [...]” (línies 16-17).

4. Digues a quina categoria sintàctica pertany “com que” (línia 19). Després torna a escriure l’oració sencera substituint “com que” per un mot o per una expressió equivalent.

Solucions a les qüestions de la PROVA D’ACCÉS A FACULTATS DE LA CONVOCATÒRIA DEL

JUNY 2003 Text Em sent indi

B. Qüestions.

1. Digues quina funció sintàctica fan els pronoms subratllats en el fragment següent: “Generalment, en aquestes pel·lícules hi ha molta agressió per ambdues parts i n’hi moren com a mosques (sobretot d’indis) [...]” (línies 2-3). Funció sintàctica: 0'75 per pronom (0'25 la funció + 0'5 la referència) n' (pronominalitza el nucli del subjecte/CD: "indis i vaquers") hi (Complement Circumstancial de lloc, "en aquestes pel'lícules")

2. Digues quina funció sintàctica fa el sintagma subratllat en fragment del text següent i, després, substitueix-lo pel pronom feble adequat: “Aquesta lluitadora de la Confederació de Nacionalitats Indígenes (Pachakutik) s’oposa al Tractat de Lliure Comerç [...]” (línies 13-14). Funció sintàctica [0'75 punts]: complement preposicional de règim (complement de règim verbal); Substitució [0'75]: s 'hi oposa.

3. Digues de quin tipus concret és l’oració subordinada que hi ha subratllada en el fragment del text següent: “El triomf indigenista a l’Equador assegura la supervivència de les llengües de l’Equador, que ja s’estudien a les escoles [...]” (línies 16-17). Tipus concret d'oració subordinada [1'5 punts]: oració subordinada de relatiu [1 punt] adjectiva [1'25] explicativa [1'5]

4. Digues a quina categoria sintàctica pertany “com que” (línia 19). Després torna a escriure l’oració sencera substituint “com que” per un mot o per una expressió equivalent. Categoria sintàctica [0'75]: conjunció (nexe, connector) causal (relació causa-conseqüència) Substitució [0'75]: -{Atès que /Ja que} les botes i l'espasa i la llengua amb què dominaren els indis són les mateixes amb que ens subjectaren als valencians, tinc la impressió que el triomf de Nina Pecari és com un triomf nostre -Tinc la impressió que el triomf de Nina Pecari és com un triomf nostre, {atés que / ja que / perquè} les botes i l'espasa i la llengua amb què dominaren els indis són les mateixes amb què ens subjectaren als valencians.

Més qüestions sobre el text ‘Em sent indi’ (respostes, darrere de les preguntes).

1. En la línia 2 apareix el mot furtamantes. Digues quin mecanisme de formació de nous mots o regla morfològica ha originat aquest mot. Després escriu dos exemples més del mateix tipus morfològic. 2. Quin tipus de mecanisme de formació de nous mots (o regla morfològica) ha originat els mots solidaritze (línia 4) i nomenament (línia 16). Descriu a partir de quines unitats s'han format i escriu un altre exemple amb la mateixa estructura morfològica per a cadascun dels mots. 3. En la línia 2 apareix el mot dolents. Digues a quina categoria gramatical pertany i escriu un sinònim de la mateixa categoria. 4. En la línia 6 apareix el mot llavors. Digues amb quin element del context estableix una relació referencial i després torna a escriure l'oració substituint el mot llavors per un sinònim. 5. En les línies 7-8 apareixen diferents gentilicis: "anglesos, francesos, holandesos, portuguesos, espanyols [...]" Digues quin tipus de relació de cohesió els uneix i explica en què consisteix. 6. "La supervivència de les llengües a l’Equador" (línia 17). Digues quin tipus d'estructura sintàctica es tracta i transforma la en una oració sense canviar-ne el significat. 7. Identifica els possessius que apareixen en el text, substitueix-los per un sintagma que realitze la mateixa funció sintáctica (complement del nom) i digues quin tipus de referència (díctica o fòrica) estableixen en cada cas i per què. 8. En la línia 1 apareix el connector encara que. Digues quin valor semàntic té i substitueix-lo per un altre del mateix valor. 9. En la línia 3 apareix el connector però. Digues quin valor semàntic té i substitueix-lo per un altre del mateix valor. 10. En la línia 10 apareix l'expressió "dit en altres paraules". Digues a quina categoria gramatical pertany i substitueix-lo per un altre de la mateixa categoria i el mateix significat. 11. Explica el concepte de dixi temporal i identifica els díctics temporals que apareixen en el primer paràgraf del text. 12. Identifica tots els mecanismes de cohesió gramatical que apareixen al primer paràgraf. 13. Identifica tots els mecanismes de cohesió lèxica que apareixen en el primer paràgraf. 14. En la línia 1 apareix el connector quan, digues quina funció sintàctica fa. 15. En la línia 18 apareixen els mots espasa i creu usats amb un significat figurat. Explica'l. 16. En la línia 5 trobem l’expressió en efecte. Digues a quina categoria gramatical pertany i substitueix-lo per un altre de la mateixa categoria i el mateix significat. 17. En la línia 3 apareix el pronom feble hi. Digues quina funció sintàctica fa, especifica el sintagma que substitueix i si té valor anafòric o catafòric. 18. En el fragment següent hi ha dues construccions de relatiu: digues quines són i de quin tipus: El triomf indigenista a l’Equador assegura la supervivència de les llengües de I'Equador, que ja s'estudien a les escoles, cosa que no passava des que els espanyols posaren llurs botes, amb l’espasa i la creu (línies 16-18).

Solucions a més qüestions sobre el text ‘Em sent indi’

1. En la línia 2 apareix el mot furtamantes. Digues quin mecanisme de formació de nous mots o regla morfològica ha originat aquest mot. Després escriu dos exemples més del mateix tipus morfològic. Es tracta d'un compost nominal format per un verb (furtar) i un nom (mantes). Altres exemples: comptagotes, llevataps.

2. Quin tipus de mecanisme de formació de nous mots (o regla morfològica) ha originat els mots solidaritze (línia 4) i nomenament (línia 16). Descriu a partir de quines unitats s'han format i escriu un altre exemple amb la mateixa estructura morfològica per a cadascun dels mots. Es tracta de dues sufixacions: en el primer cas es parteix d'un adjectiu, solidari, i se n'obté un verb mitjançant l'addició del sufix -itz. En el segon cas es parteix d'un verb, nomenar, i se n'obté un nom mitjançant l'addició del sufix -ment. Altres exemples: realitzar i pagament.

3. En la línia 2 apareix el mot dolents. Digues a quina categoria gramatical pertany i escriu un sinònim de la mateixa categoria. Categoria: adjectiu Sinònim: roí

4. En la línia 6 apareix el mot llavors. Digues amb quin element del context estableix una relació referencial i després torna a escriure l'oració substituint el mot llavors per un sinònim. Estableix una relació coreferencial amb el sintagma "l'arribada dels europeus a Amèrica". Substitució: D 'aleshores ençà / D'aquell moment ençà

5. En les línies 7-8 apareixen diferents gentilicis: "anglesos, francesos, holandesos, portuguesos, espanyols [...]" Digues quin tipus de relació de cohesió els uneix i explica en què consisteix. Aquests elements estableixen una relació de cohesió lèxica (entre sintagmes) basada en el sentit, atès que comparteixen el significat 'originari de' (que ve establert pel sufix), però remeten a éssers referencials diferents. En el text, a més, aquests elements comparteixen un significat afegit: el fet de ser potències colonials. La cohesió lèxica és una relació de tipus fòric establerta entre dos o més elements lèxics (paraulcs o sintagmes). Aquesta relació, com l'anàfora, pot ser per identitat de referència o només per identitat de sentit.

6. "La supervivència de les llengües a l’Equador" (línia 17). Digues quin tipus d'estructura sintàctica es tracta i transforma-la en una oració sense canviar-ne el significat. És un SN, concretament, una nominalització (un recurs de condensació de la informació). Substitució: "[...] assegura que les llengües de l'Equador sobreviuran"

7. Identifica els possessius que apareixen en el text, substitueix los per un sintagma que realitze la mateixa funció sintáctica (complement del nom) i digues quin tipus de referència (díctica o fòrica) estableixen en cada cas i per què. "Sa casa": "la casa dels indis" / fòrica, perquè s'identifica amb un element del context lingüístic, el sintagma "indis". "llurs botes": "les botes dels espanyols" / fòrica, perquè s'identifica amb un element del context lingüístic, el sintagma "espanyols". "triomf nostre": "triomf de nosaltres" ("dels valencians"): díctic, perquè remet a l'emissor i al receptor (plural inclusiu).

8. En la línia 1 apareix el connector encara que. Digues quin valor semàntic té i substitueix lo per un altre del mateix valor.

És un connector que estableix una relació de contrast. Substitució: "[...] em pose del costat dels indis, per més que els pinten com els més dolents".

9. En la línia 3 apareix el connector però. Digues quin valor semàntic té i substitueix-lo per un altre del mateix valor. És un connector que estableix una relació de contrast (una refutació). Substitució: "Ara bé, jo trobe més justificat, i m'hi solidaritze, el que fan els indis [...]"

-10. En la línia 10 apareix !'expressió "dit en altres paraules". Digues a quina categoria gramatical pertany i substitueix-lo per un altre de la mateixa categoria i el mateix significat. És un connector reformulador Substitució: "[...] és a dir, els indígenes no compten a l'hora de fer càlculs"

11. Explica el concepte de dixi temporal i identifica els díctics temporals que apareixen en el primer paràgraf del text. La dixi és un procés de referència que estableix relacions entre alguns elements del text i altres elements del context o que formen part de la situació comunicativa. La dixi temporal, concretament, remet al moment de l'enunciació (l’ara en què es parla), respecte del qual es pot mostrar coincidència o simultaneïtat, anterioritat o posterioritat. Díctics temporals: temps verbals: veig, em pose...(coincidència) /fou, Adverbis temporals: a hores d'ara

12. Identifica tots els mecanismes de cohesió gramatical que apareixen al primer paràgraf. Pronoms anafòrics i díctics: n 'hi moren / m 'hi solidaritze El·lipsis: - 0 veig, - 0 pose (falta el pronom jo) Temps verbals: veig, pose, pinten (presents) Possessius: sa casa

13. Identifica tots els mecanismes de cohesió lèxica que apareixen en el primer paràgraf. Amèrica / aquell continent: relació d'identitat referencial Invasors / envai'ts: relació de contrast Anglesos, francesos [...]: cohipònims Indi/indígena: sinònims Blancs/indis: contrast

14. En la línia 1 apareix el connector quan, digues quina funció sintàctica fa. És una conjunció que introdueix una subordinada adverbial temporal.

15. En la línia 18 apareixen els mots espasa i creu usats amb un significat figurat. Explica'l. Espasa i creu al.ludeixen metonímicament, el primer, a la conquesta militar de les terres americanes i, el segon, a la cristianització de la població indígena d'aquell continent.

16. En la línia 5 trobem l’expressió en efecte. Digues a quina categoria gramatical pertany i substitueix-lo per un altre de la mateixa categoria i el mateix significat. És un connector reformulador Substitució: certament, efectivament, sens dubte

17. En la línia 3 apareix el pronom feble hi. Digues quina funció sintàctica fa, especifica el sintagma que substitueix i si té valor anafòric o catafòric. Funció: complement preposicional (o règim verbal o suplement) Sintagma que substitueix: "em solidaritze amb el que fan els indis". Valor catafòric: el pronom apareix abans del sintagma que substitueix

18. En el fragment següent hi ha dues construccions de relatiu: digues quines són i de quin tipus: El

triomf indigenista a l’Equador assegura la supervivència de les llengües de I'Equador, que ja

s'estudien a les escoles, cosa que no passava des que els espanyols posaren llurs botes, amb l’espasa i

la creu (línies 16-18). La construcció: "que ja s'estudien a les escoles"; oració subordinada de relatiu explicativa; l'antecedent del pronom de relatiu és “les llengües de l'Equador”. 2a construcció: "cosa que no passava des que els espanyols posaren llurs botes"; oració subordinada relativa explicativa amb antecedent oracional; l'antecedent és "que ja s'estudien a les escoles"

PROVA D’ACCÉS A FACULTATS DE LA CONVOCATÒRIA DEL SETEMBRE 2003 Comentari crític del text: 7 punts

Cal triar dues de les quatre qüestions: 3 punts

LA GUERRA D’IRAQ, UNA GUERRA COLONIAL PEL PETROLI

Fa fotze anys va haver-hi la primera guerra d’Iraq. La dictadura iraquiana havia envaït Kuwait, un estat que pertany a les Nacions Unides. Com altres estats del Golf, Kuwait no era el producte d’una història nacional pròpia que donés naixement normal a un Estat postcolonial, sinó el resultat de les maniobres geopolítiques i petrolieres angleses. Però era un estat de l’ONU. La guerra contra l’Iraq 5 va tenir fa dotze anys una justificació aparent que podia ser prou convincent per a alguns, és a dir, el càstig a un Estat de l’ONU que ha envaït un altre. És clar, però, que les potències occidentals no sempre apliquen la mateixa regla, per exemple, no havien pas castigat la dictadura d’Indonèsia quan es va apoderar del territori de Timor, amb un balanç de moltíssims morts, després de la descolonització portuguesa el 1974-75. Ningú no va anar a alliberar Timor fins que 20 anys 10 després va caure la dictadura capitalista militar d’Indonèsia. Que Iraq fos una dictadura no podia ser tampoc motiu suficient de guerra, perquè els Estats Units molt sovint han donat suport a dictadures, com les d’Ìndonèsia, Filipines, Brasil, Nicaragua, Xile i moltes altres, com la del General Franco, des de 1953 fins a la seva mort el 1975. Quan el president Aznar defensa el paper històric dels Estats Units, no se sap si pensa en la guerra d’Estats Units 15 contra Hitler o en l’ajut posterior dels Estats Units al general Franco en l’època que Fraga (fundador i president del PP) era ministre de Franco. Els que som més grans, recordem l’abraçada d’Eisenhower a Franco en l’aeroport de Madrid el 1959, Franco li arribava al pit, tot plegat era una mica ridícul, però el suport dels Estats Units li va prolongar la vida política al general 15 o 20 anys. Això no va ser cap broma... Que Estats Units defensa les democràcies és, doncs, mentida. 20 Ara bé, si Iraq va envair Kuwait, la veritable raó no foren els drets històrics sobre aquest territori, sinó el petroli, i la veritable raó de la guerra per alliberar Kuwait no fou la defensa d’un Estat de l’ONU ni la lluita contra la dictadura d’Iraq, sinó el petroli. Ara, la segona guerra contra l’Iraq serà també pel petroli, aquest cop no pas el petroli de Kuwait, sinó el petroli d’Iraq.

Joan Martínez Alier. Catedràtic de la UAB. Diari de la Pau. Segona època, número 1.

Setmana del 31 de gener al 6 de febrer de 2003

A. Comentari crític del text anterior.

B. Qüestions. Tria dues de les quatre qüestions que tens a continuació i respon-les.

1. Digues quin valor semàntic té el mot “doncs” que apareix a l’oració “Que Estats Units defensa les democràcies és, doncs, mentida” (línia 19). Després torna a escriure l’oració substituint aquest mot per un altre amb el mateix significat.

2. Explica la funció del parèntesis i digues quina funció concreta té en aquest text el parèntesi que apareix a “...en l’època que Fraga (fundador i president del PP) era ministre de Franco” (línies 15-16)

3. Al text apareixen exemples de dixi personal i temporal. Busca un exemple de cada tipus de dixi i explica en què consisteix aquest mecanisme referencial.

4. Digueu a quin element del text remeten els pronoms febles datius (en funció de complement indirecte) que apareixen al text següent: “Els que som més grans, recordem l’abraçada d’Eisenhower a Franco en l’aeroport de Madrid el 1959, Franco li arribava al pit, tot plegat era una mica ridícul, però el suport dels Estats Units li va prolongar la vida política al general 15 o 20 anys”.

Solucions a les qüestions de la PROVA D’ACCÉS A FACULTATS DE LA CONVOCATÒRIA DEL

SETEMBRE 2003 Text La guerra d'Iraq. Una guerra colonial pel petroli

1) Digues quin valor semàntic té el mot "doncs" que apareix a l'oració "Que Estats Units defensa les democràcies és, doncs, mentida" (línia 19). Després toma a escriure l'oració substituint aquest mot per un altre amb el mateix significat.

Valor [0'5 punts]: consecutiu Substitució [1 punt]: "Que Estats Units defensa les democràcies és, (per tant/consegüentment), mentida"

2) Explica la funció dels parèntesis i digues quina funció concreta té en aquest text el parèntesi que apareix a ".. .en l'època que Fraga (fundador i president del PP) era ministre de Franco" (1ínies 15-16)

Funció general dels parèntesis [1 punt): els parèntesis serveixen per a afegir una informació complementària, secundària o per a fer un aclariment breu. També poden aportar una informació que marque un canvi brusc, des d'un punt de vista sintàctic o semàntic (per exemple, un comentari irònic). Funció en aquest text [0'5 punts): Cridar l'atenció del lector sobre la següent contradicció o ironia: una de les causes adduïdes per a justificar la guerra és que Iraq cs una dictadura, perè el fundador iel president del partit que avala la guerra fou ministre en una altra dictadura.

3) Al text apareixen exemples de dixi personal i temporal. Busca un exemple de cada tipus de dixi i explica en què consisteix aquest mecanisme referencial.

Exemples de dixi personal [0'5 punts]; "els que som més grans, recordem..." Exemples de dixi temporal [0'5 punts): "ara, la segona guerra contra Iraq" i tots els presents ("fa dotze anys", "apliquen", "defensa", sap", "pensa", "som", "és"), perfets ("va tenir", "va anar a alliberar", "va caure", va prolongar", "va ser", "va envair", "foren", fou") i futurs ("serà") que apareixen al text. Explicació del mecanisme referencial [0'25 + 0'25 punts): parlem de dixi personal quan algun element de l'enunciat remet a les persones de l'enunciació, és a dir, a l'emissor o al receptor, per això les marques lingüístiques de dixi personal són els pronoms personals, els morfemes verbals i els possessius de primera i segona persona. La dixi temporal fa referència a les marques de temps que s'interpreten per referència al temps de l'enunciació i que tant poden mostrar simultaneïtat a l'ara enunciatiu, com anterioritat o posterioritat. les marques de dixi temporal poden ser adverbis temporals (per exemple, ara, ahir, demà), sintagmes nominals amb demostratius (per exemple, aquest matí i morfemes verbals (per exemple, escric, vaig escriure. escriuré).

4) Digueu a quin element del text remeten els pronoms febles datius (en funció de complement indirecte) que apareixen al text següent: "Els que som més grans, recordem l'abraçada d'Eisenhower a Franco a l'aeroport de Madrid el1959, Franco li arribava al pit, tot plegat era una mica ridícul, però el suport dels Estats Units li va prolongar la vida política al general 15 o 20 anys".

Li arribava al pit (0'75]: a Eisenhower Li va prolongar la vida (0'75]: al general Franco

Més qüestions sobre el text ‘La guerra d’Iraq’, per tal de practicar. No presentem les respostes.

1. En la línia 4 apareix l'adjectiu geopolítiques. Digues quin tipus de mecanisme de formació de nous mots (o regla morfològica) l'ha originat, digues a partir de quines unitats s'ha format i escriu-ne un altre del mateix tipus morfològic. 2. Quin tipus de mecanisme de formació de nous mots (o regla morfològica) ha originat els mots naixement (línia 3) i abraçada (línia 16). Descriu a partir de quines unitats s'han format i escriu un altre exemple amb la mateixa estructura morfològica per a cadascun dels mots. 3. En la línia 5 apareix l'expressió "és a dir". Digues a quina categoria gramatical pertany i torna a escriure l’oració substituint aquesta expressió per una altra de la mateixa categoria i el mateix significat. 4. En la línia 6 apareix un pronom en ("n'ha envaït un altre"). Digues quina funció sintàctica realitza en aquesta oració i substitueix-lo pel sintagma corresponent. 5. En la línia 9 apareix el mot ningú. Digues a quina categoria gramatical pertany i torna a escriure l’oració substituint aquest mot per un sintagma que reculla el mateix significat. 6. Digues quin mecanisme de cohesió uneix el mots Indonèsia, Filipines, Brasil, Nicaragua i Xile que apareixen en la línia 12 i explica en què consisteix aquest mecanisme. 7. Identifica dos mecanismes diferents de cohesió lèxica que apareguen en l’últim paràgraf i digues a quin tipus pertanyen i per què. 8. El mot petroli apareix moltes vegades en el text. Explica quin nom rep aquest fenomen i després escriu un sinònim d'aquest mot. 9. Dóna dos sinònims del mot cop, segons el sentit que pren en la línia 20. 10. ¿Hi ha cap metonímia en el fragment següent: "La dictadura iraquiana havia envaït Kuwait" (línia 1)? Explica-la 11. Digues la categoria gramatical i la funció sintàctica dels mots subratllats en el fragment següent i digues també quina funció fa l'oració que introdueixen: "Els que som més grans recordem l'abraçada d'Eisenhower a Franco" (línia 16-17). 12. En la línia 10 hi ha el mot sovint. Digues a quina categoria gramatical pertany i torna a escriure I'oració substituint aquest mot per un sintagma que reculla el mateix significat. 13. Busca en el text tres marques de modalització.

PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT DE LA CONVOCATÒRIA DEL Juny 2004

La revolta dels “antipub”al metro de París

1 S'estén per tot el metro de París, per totes i casda una de les parades del transport metropolità per excel·lència, un aire de revolta contra la publicitat (coneguda col·loquialment com la Pub). Joves disposats a desafiar amb pinzells, pintura negra i marcadors l'omnipresència de la publicitat en les catacumbes de la ciutat. Cada cop més 5 nombrosos, els activistes organitzen les trobades de lluita a través d'Internet, en les pàgines electròniques de les Brigades Anti-Pub i Stopub. Lluiten contra el que creuen un símbol del liberalisme capitalista. Per això, farts dels anuncis, han declarat la guerra a la pub i estan disposats a repintar tots els cartells de publicitat de totes les estacions de totes i cadascuna de les línies del metro parisenc. Així doncs, l'ofensiva dels divendres a la nit 10 dels mesos de novembre, desembre i gener ha estat només un principi d'un fenomen que es preveu que anirà a més. El moviment no es limita sols a París: les ciutats d'Amiens i Grenoble són altres fronts dels antipub. Tampoc la publicitat al metro de la capital de Bèlgica, Brussel·les, s'escapa de les pintades d'un moviment en plena efervescència que ja es compta per centenes de joves. 15 L'aire de lluita ha pujat fins i tot a l'esfera superior, la publicitat als carrers i als cinemes són també nous blancs. Fa uns dies, el suplement setmanal del diari francès Le Monde feia una radiografia d'aquests joves en revolta. Uns joves que amb enginy i creativitat atempten contra els cartells anunciadors: feministes indignades amb la imatge oferta de la dona; ecologistes 20 contra la societat costumista actual; detractors del menjar ràpid, activistes del moviment antiglobalització en lluita contra la comercialització de la cultura... tots formen un mosaic unit per un sol i únic objectiu: posar fi a la publicitat. Per altra banda, les empreses de publicitat han començat també la batalla per aturar les agressions que estan patint els seus cartells anunciadors. Les actuacions dels antipublicitat són cada cop més arriscades a 25 causa del reforçament de la vigilància i de la imposició de fortes multes. A més, són contraatacades per una brigada de neteja que s'esforça a tapar ràpidament les pintades. La corporació publicitària de la RATP, empresa responsable dels transports metropolitans de París, intenta aturar uns atacs que comporten una despesa molt elevada per a la companyia i que creuen també negativa per al manteniment i la modernització dels mitjans. 30 Però quin tant per cent de la recaptació obtinguda per la publicitat es destina a millorar el servei? Això es pregunta el moviment antipùb per contrarestar les acusacions de la corporació publicitària de la RATP.

Núria Ferragutcasas. El Punt, 22-02-2004

1. Busca al text un sinònim de "metro" (línia 1). Explica en què consisteix la relació de sinonímia i busca al text un altre exemple de sinonímia entre dos mots.

2. Explica quins processos de fornació de nous mots han originat els mots "parisenc", "ecologistes" i "repintar". Després escriu per a cadascun d'aquests mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu.

3. Transforma les estructures següents seguint les indicacions que et donem: a) de SP a oració causal: Les actuacions dels antipublicitat són cada cop més arriscades {a causa del reforçament de la vigilància i de la imposició de fortes multes). b) de SP a oració de relatiu: Activistes del moviment antiglobalització {en lluita contra la comercialització de la cultura). c) De SP/oració a SN: Però quin tant per cent de la recaptació obtinguda per la publicitat es destina {a millorar el servei?)

4. Escriu una paraula amb el mateix significat per a cadascun dels mots següents: internet, farts, enginy.

Solucions a les qüestions de la PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT DE LA CONVOCATÒRIA DEL

Juny 2004 Text Els antipub.

1. Busca al text un sinònim de "metro" (línia 1). Explica en què consisteix la relació de sinonímia i busca al text un altre exemple de sinonímia entre dos mots.

Puntuació: Sinònim 0'5, Definició 0'5, Un altre exemple 0'5.

Solució: Sinònim de metro: transport metropolità per excel·lència, transport metropolità, les catacumbes de la ciutat.

Definició: Sinònim és una unitat lèxica el significat de la qual coincideix amb el d'una altra o unes altres. La coincidència pot ser total o quasi total (amb divergència amb alguna idea secundària o particular d'un dels mots). En realitat, sinònims absoluts només existeixen respecte al contingut conceptual denotatiu; hi ha, però, diferències respecte als valors estilístics connotatius, a l'ús o a la distribució dialectal. És un mecanisme de cohesió lexica basat en una identitat de significat (significat = referència + sentit)

Exemples: lluita/batalla/guerra/revolta/ofensiva; fronts/blancs; publicitat/anuncis/cartells anunciadors; Anti-Pub/Stopub.

2. Explica quins processos de fornació de nous mots han originat els mots "parisenc", "ecologistes" i "repintar". Després escriu per a cadascun d'aquests mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu.

Puntuació: Identificació del procés: 0'1 Explicació del procés: 0'2 Exemple: 0'2

Solució: parisenc: Sufixació (0'1); Partint de la base (o arrel) nominal parís- i del sufix adjectivador -enc s'ha originat el mot sufixat "parisenc" (0'2). Exemple: "londinenc", "salvadorenc" (0'2)

ecologistes: Composició i sufixació (0'1). Partint de les bases (o arrels) cultes eco- i -log(o) s'obté el mot compost "ecologia" (0'1), al qual s'afegeix el sufix nominal -ista per formar el mot sufixat, "ecologista" (0'1). Exemples: "economista", "artista", "ecologista" (0'2).

repintar: Prefixació (0'1) Partint de la base (o arrel) verbal -pintar s'afegeix el prefix re- i s'obté un altre verb "repintar" (0'2) Exemple: "reescriure", "reviure" (0'2).

3. Transforma les estructures següents seguint les indicacions que et donem:

Puntuació: 0'5 per exemple.

Solució: a) de SP a oració causal Les actuacions dels antipublicitat són cada cop més arriscades {a causa del reforçament de la vigilància i de la imposició de fortes multes --perquè s'ha reforçat la vigilància i s'imposen fortes multes}

b) de SP a oració de relatiu Activistes del moviment antiglobalització {en lluita contra la I comercialització de la cultura --que estan en lluita contra la comercialització de la cultura}

c) De SP/oració a SN Però quin tant per cent de la recaptació obtinguda per la publicitat I es destina {a millorar el servei? -a la millora del servei?}

4. Escriu una paraula amb el mateix significat per a cadascun dels mots següents:

Puntuació: 0'5 per mot

Solució: a) internet: xarxa, autopista de la informació b) farts: tips, saturats, cansats c) enginy: talent, intel·ligència, perspicàcia