Caldes de Malavella

6 de maig

Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots?

Foto: Gerard Campeny

2012

2

3

Caldes de Malavella Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots? 6 de maig

Què és un Geolodia? Un “Geolodia” és una festa de la divulgació de les Ciències de la Terra a través d'una de les seves facetes més atractives: una sortida de camp guiada per geòlegs. És una activitat organitzada el mateix dia a tot l’estat espanyol, adreçada a un públic de totes les edats, totalment gratuïta. Geolodia Girona 2012. Caldes de Malavella. Aquest any l'organització ha escollit, per celebrar el Geolodia, un dels punts més singulars -geològicament parlant- de les terres gironines: Caldes de Malavella. A través d’un itinerari guiat i amb explicacions expertes però a través d’experiments científics senzills es resoldran els principals enigmes d’aquest singular jaciment de fa uns 3 milions d’anys. Amb l’objectiu de respondre la pregunta “Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots?” aprendrem com es desencadenen els terratrèmols, perquè brolla aigua calenta o com es va produir l’erupció del volcà, entre moltes altres qüestions.

2012

4

QUI VA MATAR EL TAPIR DEL CAMP DELS NINOTS?

L'esquelet complert i en connexió anatòmica del tapir (Tapirus arvernensis) trobat el 2007 al Camp dels

Ninots és una de les peces més espectaculars que ha proporcionat aquest important jaciment

paleontològic. En aquest indret també hi han aparegut fòssils de peixos, amfibis, rèptils i altres mamífers,

entre els quals destaquen dos bòvids i un rinoceront.

Foto: Gerard Campeny Tapirus indicus

Els tapirs són animals que mengen fruites i fulles. Viuen en boscos tropicals humits. Actualment només

es troben a l’Amèrica central i del Sud, al sud-est d'Àsia i a Sumatra.

El gènere dels tapirs va aparèixer ara fa uns 50 milions d’anys i algunes espècies van ser presents a

Europa entre els 5 i 2,5 milions d’anys. El Tapirus indicus, de pell blanca i negre, és l'espècie viva més

directament emparentada amb el fòssil del Camp dels Ninots.

Com pot ser que, fa uns 3 milions d’anys, visquessin en aquests paratges animals com els tapirs,

els rinoceronts o els bous?

Per què les seves restes fòssils es troben en tant bon estat de conservació?

Qui (o què) va matar el tapir i tota la resta d’organismes que han aparegut en el jaciment?

Quin esdeveniment va ocasionar una mort tan sobtada dels animals que vivien a les ribes del llac

que hi havia dins del cràter del volcà del Camp dels Ninots?

Us convidem a resoldre aquest enigma tot descobrint el patrimoni geològic de Caldes de Malavella.

5

QUI VA MATAR EL TAPIR DEL CAMP DELS NINOTS?

VAN SER ELS ROMANS?

Parada 1. Termes romanes Els romans van arribar fa 2 000 anys, van fundar el poble, construir les termes i el van anomenar Aqua

Calidae. Al Puig de les ànimes, on hi ha les Termes Romanes, s’hi troba una roca anomenada travertí. Es

forma com a resultat de la precipitació del carbonat de calci present a les aigües termals. Són materials

recents, majoritàriament dipositats durant l'Holocè (10 000 anys), com demostra el fet que es va haver

d'extreure una gruixuda capa d'aquestes roques per deixar al descobert les termes romanes. A finals del

segle XIX i principis del XX eren visibles dos nivells carbonàtics separats per una intercalació d'argiles, en

la qual es van trobar abundants restes de vertebrats (Cervus elephus, Sus scrofa, Bos tauros, Equus

asinus, Equus caballus, que són el cérvol, el porc, la vaca/brau, el ruc i el cavall), ossos humans

(fragments d'un crani) i eines del Neolític (ganivets de sílex, puntes de fletxa i altres utensilis).

En el camp dels ninots s’ha trobat abundant fauna i flora que permet datar els sediments de l’interior del

cràter en uns 3 milions d’anys. També ens ha permès establir els paisatges antics i per tant ens dóna una

informació molt important sobre l’evolució del clima al llarg dels temps. Es disposa de centenars de restes

animals i vegetals que ajuden a construir el passat ambiental del Camp dels Ninots en diferents èpoques

a través d’anàlisis pol·líniques i plantes fòssils trobades al sediments.

Hi havia tapirs, rinoceronts i bous en el temps dels romans? Quina antiguitat tenen les restes

fòssils del tapir? Hi havia un clima tropical a Caldes en aquella època? El jaciment del Camp dels

Ninots és molt antic o poc en termes geològics?

6

QUI VA MATAR EL TAPIR DEL CAMP DELS NINOTS?

VA SER UN TERRATRÈMOL?

Parada 2. Pedrera de Can Teixidor El 19 de desembre de 2010, a les 6:08 de la matinada un terratrèmol, de magnitud 3,6 escala de Richter

va despertar a molts ciutadans de Caldes i de les poblacions properes. Aquest terratrèmol amb epicentre

al nord-est del municipi va deixar dos mesos les fonts termals sense brollar. El 3 de gener de 2011 un

nou terratrèmol, aquest cop de magnitud 2,7, tornava a crear certa alarma. Els terratrèmols són freqüents

a la depressió de la Selva. Precisament, el dissabte passat, 28 d’abril un nou tremolor va afectar Caldes.

Al nord-oest del poble de Caldes, a tocar el

veïnat d’Israel, hi ha la masia de Can Teixidor i

una antiga pedrera, avui dia transformada en

bassa. En aquest indret es poden observar les

restes d’una colada de lava basàltica del

Neogen (5 - 6 m.a). Les roques que la formen,

força alterades, són de color gris fosc, i estan

afectades per una disjunció esferoïdal molt

marcada que permet la individualització de

boles de dimensions decimètriques.

La colada de Can Teixidor així com el volcà del

Camp dels Ninots es localitzen a la Depressió

de la Selva, una fossa tectònica originada per

falles (fractures de dimensions variables que

impliquen desplaçaments de les roques

afectades) que van provocar l'enfonsament

d'una part del sistema muntanyós.

Encara avui, el desplaçament dels blocs

rocallosos a través d’aquestes fractures

acumula una energia elàstica que, quan

s’allibera, desencadena els terratrèmols.

Per què es desencadena un terratrèmol? Quin és l'origen dels terratrèmols a la Depressió de la

Selva? Es van produir terratrèmols catastròfics fa 3 milions d’anys quan vivia el Tapir? Quins

fenòmens geològics associem als terratrèmols?

7

QUI VA MATAR EL TAPIR DEL CAMP DELS NINOTS?

VA SER L’ERUPCIÓ DEL VOLCÀ?

Parada 3. Volcà del Camp dels ninots El volcà del Camp dels Ninots és un exemple d’edifici volcànic tipus “maar”. Es tracta d’un volcà amb un

cràter de grans proporcions si es comparen amb l’alçada reduïda del con de piroclastos que l’envolta. Els

maars es formen en erupcions freatomagmàtiques. És a dir, quan l’aigua subterrània es vaporitza

sobtadament quan entra en contacte amb el magma, desencadenant una erupció explosiva

El con del Camp dels Ninots és de forma gairebé circular. Es tracta

d’un volcà del tipus anell de toves, format per l’acumulació radial de

piroclastos a l’entorn d’un cràter d’explosió que ateny 650 m de

diàmetre. Les característiques d’aquests piroclastos demostren que

aquest vulcanisme només va tenir activitat freatomagmàtica i que els

materials fragmentaris van ser expulsats per successives onades

piroclàstiques (violentes avingudes de piroclastos barrejats amb gasos i

vapor d’aigua a alta temperatura que es poden moure a gran velocitat).

Quan va cessar l’activitat volcànica, el cràter s’omplí d’aigua. El Camp

dels Ninots el podem imaginar com un llac que s’omplia de sediments

argilosos tot i que també hi arribaven sediments de gra groller

resultants de l’erosió de les parets de l’edifici volcànic. Aquests tipus de

llacs poden convertir-se en “paranys naturals” que faciliten la

conservació d’organismes fòssils en un estat excepcional. Aquest indret va ser batejat com el volcà del

Camp dels Ninots a causa del nom local que es donava al camp que hi ha al davant de can Pol en el que

afloren les argiles lacustres del Pliocè que omplen el cràter. Els “ninots” són nòduls d’òpal que es troben

en alguns nivells dels sediments lacustres.

Les excavacions arqueològiques realitzades per l’Institut Català de

Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en els nivells més

superficials dels sediments lacustres han posat al descobert

l’excepcionalitat del jaciment paleontològic del Camp dels ninots.

Foto: Gerard Campeny

Per què els fòssils de vertebrats trobats en el Camp dels Ninots es troben sencers i en connexió

anatòmica ? Per què estan tan ben conservats? Quan es va produir l’erupció freatomagmàtica? Va

ser una revifada de l’activitat volcànica el que va causar la mort dels organismes?

8

QUI VA MATAR EL TAPIR DEL CAMP DELS NINOTS?

VA SER L’AIGUA CALENTA?

Parada 4. Font de la Mina o Raig d’en Mel A Caldes de Malavella actualment hi ha tres zones de surgència natural: la font de la Mina o Raig d’en

Mel, les deus de Sant Grau (font de Sant Narcís i font dels Bullidors) i el puig de les Ànimes (dins Vichy

Catalán). Les aigües termals de Caldes estan relacionades amb fractures que afecten el sòcol paleozoic

de la Depressió de la Selva. El fet d’aflorar a la superfície després de travessar la formació sedimentària

neògena provoca la dispersió de l’aigua en una multiplicitat de brolladors. En tot cas, la falla anomenada

de can Teixidor-puig de les Moleres és la discontinuïtat principal que facilita l'ascens de l'aigua termal i,

juntament amb fractures transversals menors, determina l'emergència de les fonts termals de Caldes.

Les surgències de Caldes de Malavella

pertanyen a un sistema hidrotermal. Les

aigües de les precipitacions s’infiltren en el

subsòl de les serralades que envolten la

depressió de la Selva: Guilleries, Gavarres i

Marina i, a mida que guanyen profunditat,

incrementen progressivament la seva

temperatura fins a assolir –probablement a uns

1000 metres de fondària– uns valors entre 90 i

130ºC. Les fractures afavoreixen l’ascens de

l’aigua que, a la zona de Caldes brolla a una temperatura força uniforme entre els 56 i els 60ºC.

Les aigües termals de Caldes de Malavella presenten un grau de mineralització molt elevat si es

comparen amb els aqüífers superficials. Aquesta elevada salinitat (3,8 g/l), es pot explicar per tres raons

principals:

• l’aigua calenta té un gran poder de dissolució enfront dels minerals que componen les roques.

• el seu contingut en gas carbònic l’acidifica i la fa més agressiva.

• l’aigua té un llarg temps de residència en el subsòl (un mínim de 40 anys).

Les fonts termals de Caldes són “picants”. És a dir, tenen un contingut elevat de diòxid de carboni. La

seva composició química és bicarbonatada sòdica, amb contingut elevat de fluor i liti. També conté

clorurs, sulfats, silici, calci, alumini, potassi, manganès, entre molts d’altres minerals.

Quines característiques tenia l’aigua del llac del Camp dels Ninots? Pot ser que un increment de la

temperatura de l’aigua provoqués la mort dels animals que hi vivien ? Algun component natural va

contaminar l’aigua fins a fer-la tòxica?

9

QUI VA MATAR EL TAPIR DEL CAMP DELS NINOTS?

VAN SER ELS GASOS?

Parada 5. Plaça de l’Aigua (font de Sant Narcís i font del Bullidors) Les aigües de les surgències termals contenen diòxid de

carboni que s’allibera en arribar a la superfície. Les

emanacions de gasos també són molt comunes en zones

volcàniques actives. Els gasos volcànics més comuns són

el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, el monòxid de

carboni, el diòxid de sofre, el sulfur d’hidrogen, o el metà,

entre d’altres.

Els gasos volcànics representen un risc, atès que poden

causar irritació de mucoses i l’asfixia directa dels éssers

vius. Alguns gasos volcànics es reconeixen per l’olor picant

o de sofre però, en la seva major part, són incolors i

inodors. Això els fa especialment perillosos perquè passen

desapercebuts per les persones i animals. Les emanacions

de gasos es produeixen durant les etapes eruptives però

també com a fenòmens precursors o posteriors a l’activitat

volcànica.

Foto: David Brusi És molt conegut l’exemple del llac Nyos, un maar situat al Camerun (Àfrica equatorial). El 1986, les

aigües del llac produïren una emissió catastròfica de gasos (bàsicament CO2). Com que el CO2 és més

dens que la mescla de gasos que constitueixen l’aire, va ocupar les posicions més properes a la

superfície asfixiant centenars de persones i animals. Actualment, en aquell llac es provoquen emissions

de gasos controlades per evitar una nova tragèdia.

La causa exacta de la fuga de gas al llac Nyos encara està sense resoldre. Alguns científics apunten que

el CO2 acumulat en els sediments del seu fons va ascendir sobtadament a la superfície. Altres teories

suggereixen que un terratrèmol o un lliscament de terra va alliberar una bossa de gas del seu fons. Hi ha

qui creu que un flux de calor termal va accentuar l’alliberament del gas.

Va ser una emissió de gasos la causa de la mort dels animals del llac del Camp dels Ninots?

Quins gasos podrien ser els culpables? El CO2 de l’aigua és d’origen volcànic? Què podria

desencadenar una emissió dels gasos?

10

QUI VA MATAR EL TAPIR DEL CAMP DELS NINOTS?

NOTES