Quinze anys d'educació musical a l'escola primària

Quinze anys d’educació musical a l’escola primària

Informe sobre la tasca realitzada durant el trienni 2009-2012

Equip

Mercè Vilar (coordinadora) Carme Carrillo Albert Casals

Rita Ferrer Rosa Ma Girbau Assumpta Valls

Aquest treball ha rebut el suport de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, durant el trienni 2009-2012

Bellaterra, 31 de gener del 2013

1

Preàmbul El juliol del 2009 ens vam reunir un grup de 6 persones interessades en analitzar la situació de l’educació musical de les escoles de Primària de Catalunya. En aquella data, feia 15 anys que s’havia començat a generalitzar la implantació del mestre especialista de l’àrea a les escoles de Primària i ens va semblar una fita rellevant per abordar un estudi sobre quines eren les pràctiques que tenien lloc a les escoles. Amb un canvi respecte del grup que es va reunir inicialment, el grup va quedar integrat1 per:

Dra. Carme Carrillo. Professora contractada. UIC. Dr. Albert Casals. Contractat post-doctoral. UAB Rosa Ma Girbau. Inspectora. Dept. d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya Dra. Rita Ferrer. Professora titular (TEU). UdG Dra. Assumpta Valls. Professora titular (TU). UAB Dra. Mercè Vilar. Professora titular (TU). UAB . Responsable del projecte

El 23 de setembre de 2009 vàrem presentar les línies mestres del projecte a l’ICE de la UAB i la proposta de finançament per al primer any. Aquest finançament s’ha perllongat fins a finals de l’any 2012. En el document inicial es feia la previsió que “L'abast de l'estudi ens fa preveure que el seu desenvolupament tindrà lloc al llarg d'un mínim de 4 anys”. A finals de desembre del 2012 ha acabat el període acordat amb l’ICE per al finançament del grup. Aquesta data ha coincidit, aproximadament, amb la finalització de la fase d’observació de classes de música, tal com s’explica més endavant en aquest document. És, doncs, el moment de recopilar el treball dut a terme fins ara. En el text que presentem tot seguit hi podrem trobar:

1. el grau d’assoliment dels objectius 2. exposició de treball realitzat 3. algunes dades dels centres, mestres i grups-classe que s’han observat 4. propostes de treball per al futur immediat

1 Es fa constar la situació actual d’adscripció i vinculació amb cada institució, amb independència de la que s’hagi tingut al llarg d’aquest tres anys.

3

1 Grau d’assoliment dels objectius En el projecte presentat a l’ICE al setembre de 2009 ens plantejàvem el següent Objectiu general: Avaluar la situació de l'educació musical a les Escoles de Primària de Catalunya Vist amb la perspectiva del treball fet fins a la data d’avui, es fa evident que es tracta d’un objectiu de partida que hem anat acotant. No obstant, en aquest moment disposem d’observacions fetes a 78 classes de música, realitzades en els diversos cursos de l’Etapa en un total de 39 centres educatius distribuïts pels diferents Serveis Territorials de Catalunya. Això implica haver vist treballar a 39 docents en contextos i poblacions molt diverses. Si bé la mostra és molt reduïda, hem obtingut una quantitat gens menyspreable de dades que ens poden permetre dibuixar, en els propers mesos, una aproximació a la realitat quotidiana de l’educació musical. En quant als objectius específics, es van determinar els següents: Objectius específics Recopilar estudis (publicats o no) a l'entorn de l'educació musical a Catalunya des del 1995. Elaborar i consensuar criteris que ens permetin diagnosticar a què ens referim quan parlem d'una "educació musical de qualitat". Dissenyar i validar un instrument útil per a l'observació sistemàtica de classes de música. Els tres objectius s’han assolit i els resultats es poden consultar en els següents apartats d’aquest document: OE1: Recopilació d’estudis recents a l’entorn de l’Educació musical a Catalunya, a més d’altres informes que ens han aportat informacions o orientacions valuoses per al nostre treball (V. Annex 1) OE2: Les idees principals dels debats que va tenir l’equip al llarg del curs 2009-10 sobre quins eren els criteris que compartíem i que consideràvem indicadors de “bones pràctiques en educació musical” es van recollir en un document que, alhora, ha estat utilitzat com a graella per a l’anotació de les dades sorgides de l’observació de les classes de música (V. Annex 2) . El procés per a arribar a l’elaboració d’aquest document es va presentar al “Seminario de Investigación en Educación Musical” (Madrid, juny 2010) i,

4

posteriorment, se’n va publicar el text a les actes (Casals, A. et al. 2010). (V. Annex 8 ) OE3: A l’inici del curs 2010-11 es va treballar en l’elaboració definitiva del document que ha permès recollir les dades de les observacions. Es va fer validar per tres jutges externs (V. Annex 4): una mestra de música en una escola ordinària; una mestra de música en una escola amb una dedicació especial a l’educació musical; una professora universitària d’una altra àrea de coneixement, concretament de Didàctica de la Llengua i la Literatura.

5

2 Principals activitats desenvolupades Les principals activitats desenvolupades es poden sintetitzar a l’entorn de dues tasques:

• L’elaboració de les pautes necessàries per orientar l’observació de classes de música

• Les observacions als centres educatius No obstant, aquestes dues tasques han estat acompanyades d’altres activitats que, en síntesi, es troben reflectides a la taula següent (Taula 1): Octubre 2009-Juny 2010 * Debats preliminars i elaboració del model didàctic

susceptible de ser considerat un model de “bones pràctiques” en educació musical a l’Etapa primària de les escoles catalanes.

Setembre * Elaboració dels ítems per a l’observació de classes de música

Maig-Juny 2010 * Prova pilot de la “graella per a l’observació”2 a 2 centres Setembre-Desembre 2010 * Transcripció de les 4 classes de la prova pilot

* Modificacions de la “graella per a l’observació” * Validació de a càrrec de 3 jutges externs

Gener-Març 2011

* Elaboració de l’instrument definitiu per a la recollida de dades

* Elaboració del document per a la recollida de les dades del context (centres, docents, alumnat i equipaments) de les escoles seleccionades com a mostra per a l’estudi3

Març-Abril 2011 * Elaboració de criteris per a la selecció 40 centres selecció progressiva de la mostra, en funció de les

característiques dels centres i dels docents, per tal d’obtenir una mostra equilibrada en relació a les variables acordades

Abril 2011-Desembre 2012 * Observacions fins a 39 de les 40 escoles previstes i enregistrament4

* Construcció progressiva de la matriu de dades Taula 1 Cronograma d’activitats 2009-‐2012

2 A l’article on es va presentar aquest document (Casals et al.,2010) l’anomenem IRDO, o sigui “Instrument per a la Recollida de Dades Observacionals 3 V. Annex 5: “Context d’observació” 4 El 27 de gener de 2013 s’ha completat la 40ena escola, a Figueres. Les dades encara no s’han incorporat ni a la matriu ni als resultats que es presenten.

6

2.1 Elaboració del document per a l’obtenció de dades basades en l’observació Al llarg de tot el curs 2009-10, el grup es va anar reunint per debatre quins eren els aspectes susceptibles de ser indicadors de bones pràctiques en educació musical a Primària. Es van consultar altres treballs que ens van aportar idees i ens van suggerir com resoldre alguns aspectes. Fruit de successives reelaboracions finalment va quedar establert un document en forma de graella per poder fer anotacions de forma àgil durant el desenvolupament de les classes a les que pensàvem assistir. La graella d’observació es va estructurar tenint en compte:

a) els blocs de continguts bàsics a l’entorn dels quals es configuren més habitualment les programacions de música:

la cançó, l’audició, el llenguatge musical; la dansa la pràctica instrumental

b) es van preveure també altres apartats per tractar de detectar aspectes de la pràctica docent de caire més general, no específics de l’àrea, que vam anomenar “Temes transversals”:

procés d’ensenyament-aprenentatge, gestió del grup-classe, disseny de la classe, ús de les TIC altres

En total, el document per a la recollida de dades conté 71 ítems, agrupats 12 apartats (V. Annex 2)

2.2 Elaboració del document per a l’obtenció de dades sobre cada centre, docent i alumnat

Alhora que es treballava en l’elaboració de la graella per a l’observació, es van anar definint quines dades seria important obtenir sobre cada centre, cada docent i característiques de l’alumnat. D’una banda, aquestes dades permetrien conèixer les característiques de la mostra d’estudi; per l’altra, algunes d’aquestes dades van ser considerades susceptibles de ser tingudes en compte com a variables independents per a l’anàlisi posterior de les dades obtingudes. Així mateix, vam considerar interessant obtenir dades sobre les condicions per al desenvolupament de la docència (aula i equipaments). Probablement algunes d’aquestes dades també seran tingudes en compte quan abordem l’anàlisi de les dades observacionals. Si bé algunes dades les podíem obtenir durant l’observació (especialment les referides a aula i equipament), moltes altres es van preguntar a cada mestre en l’entrevista posterior a les observacions o bé es van obtenir posteriorment via correu electrònic. El document per al registre d’aquestes dades es pot consultar a l’Annex 5 (Doc. “Context”).

7

2.3 Procés per a l’obtenció de dades

2.3.1 El contacte amb les escoles El contacte inicial es va fer gairebé sempre amb una trucada al/la mestre/a de música. Per això vam comptar amb mestres que alguns membres de l’equip ja coneixíem. A més, els mateixos mestres ens van facilitar altres contactes i vam tenir la col·laboració de l’ICE de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Escola de Música de Vic per completar la selecció. El criteri principal que es va tenir en compte i que vam tractar d’aplicar per a la selecció dels docents va ser tractar d’observar “bones pràctiques” en educació musical. L’anàlisi que abordarem en un futur ens donarà informació sobre les diferents realitats que ens hem trobat. A més de l’explicació feta en el primer contacte, cada mestre/a va rebre un document on s’explicava la proposta (V. Annex 6). Una vegada concretada la visita, a tots els directors o directores dels centres se’ls va fer arribar un document on s’agraïa la col·laboració alhora que es garantia l’ús de les imatges obtingudes exclusivament a efectes de la recerca (V. Annex 7).

2.3.2 L’observació de les classes de música Les visites als centres les hem dut a terme diferents membres de l’equip i, al voltant del 30%, una persona que ha col·laborat en el projecte. Si bé vàrem pensar que seria bo tenir dos observadors per aula, en molts casos això no ha estat possible d’organitzar i només hi ha hagut un/a observador/a. Aquesta fase s’ha allargat molt més del que s’havia previst inicialment. Hi ha influït la disponibilitat dels centres (per exemple: setembre, desembre, maig i juny han estat mesos en que poques vegades s’ha pogut anar a escoles); hi ha hagut anul·lacions de darrera hora de visites ja concertades (hem constatat que més sovint del que seria desitjable es fan sortides o canvis que afecten la classe de música). També la nostra disponibilitat ha estat un factor decisiu, sobretot perquè no hem disposat de pressupost suficient per poder comptar en més ocasions amb la col·laboradora que vam formar per fer les observacions. L’obtenció de les dades sorgides de l’observació es va fer tenint en compte que:

a) seria convenient basar-se en l’observació de dues classes de música de Primària, de cicles educatius diferents, que podrien facilitar tenir una visió força àmplia de la tasca del/de la mestre/a;

b) conscients que dues sessions no garantien poder fer observacions sobre tots els apartats i ítems proposats, posteriorment a l’observació de les dues sessions, vam mantenir una entrevista amb cada docent per tal que pogués comentar, matisar, ... aquells aspectes que considerés necessari i, per part de l’observador, poder preguntar sobre aquells aspectes que no s’havia pogut fer l’observació.

8

Es va preveure enregistrar totes les classes i només en una ocasió, al darrer moment, un centre no va ens autoritzar a fer-ho. S’han fet còpies de seguretat dobles (en DVD i en un disc dur) de tots els enregistraments.

2.3.3 Elaboració de la matriu de dades Paral·lelament a les visites als centres, s’ha anat elaborant una matriu de dades amb l’aplicació Excel: una per a les variables independents (context) i una per a les variables dependents (observació). La previsió és que, posteriorment, aquestes dades es puguin analitzar traspassant-les a l’aplicació SPSS i per això ja comptem amb la col·laboració d’una experta que ens ha assessorat, des del primer moment, sobre la preparació del full Excel per anar entrant les dades obtingudes. En aquest moment s’ha completant la revisió de les dades de “Context” i en les properes setmanes s’iniciarà la revisió de les dades observacionals.

9

3 Presentació de la mostra estudiada En les decisions prèvies a la tria de la mostra vàrem acordar quines característiques convenia tenir en compte a l’hora de seleccionar centres, malgrat el fet que –per les possibilitats de d’estudi- no podíem pretendre obtenir una mostra massa àmplia i, per tant, assumíem que seria poc representativa. Per una banda, ens convenia tenir en compte característiques dels centres i dels docents que ens permetessin garantir una certa representativitat de la mostra estudiada. Per altra banda, havíem de poder tenir en compte variables que pensàvem que podien incidir d’una o altra forma en el desenvolupament de les classes de música i que, per tant, ens serien útils de cara a l’anàlisi posterior de les dades. Controlar aquestes variables ens permetria tractar de seleccionar una mostra el més equilibrada possible. D’acord amb altres estudis consultats (Louden et al., 2005; Dept. d’Ensenyament, 2003) i seguint també els nostres propis criteris, vàrem decidir tenir en compte les següents variables (Taula 2):

Dades relacionades amb el centre Dades relacionades amb el docent La titularitat La ubicació geogràfica L’hàbitat La dimensió

El sexe L’antiguitat La universitat on s’havia cursat la formació inicial

Taula 2 Característiques dels centres triats com a mostra (variables independents)

Malgrat les intencions inicials de tenir-les en compte per la selecció de la mostra, al posar-nos en contacte amb el Dept. d’Ensenyament només ens va ser possible disposar de dades relatives a dues5 (Dept. d’Educació, 2010)

• la titularitat del centre • el número i la distribució de centre públics i privats per Serveis Territorials

Així doncs, en el procés de selecció de la mostra es van haver d’anar controlant, que hi hagués un cert equilibri en relació a les variables de les que no teníem dades inicialment :

- com a punt de partida, es va fer un càlcul de centres públics i centres privats concertats en funció de la seva distribució per Serveis Territorials, les úniques dades de què disposàvem. - posteriorment, es van anar seleccionant centres tenint en compte d’equilibrar en la mesura del possible els altres factors relatius al centre (la dimensió i l’hàbitat) i els factors relatius als docents (sexe, universitat on havien estudiat, grau d’experiència). Aquestes dades les vam poder

5 Posteriorment, s’han publicat les Estadístiques anuals del curs 2009-2010 (Dept. d’Educació, 2010) on hi ha altres dades que es podran contrastar amb les característiques de la mostra estudiada.

10

recopilar amb relativa facilitat en anar fent els contactes amb els docents d’una forma progressiva, si bé al final hem pogut constatar que no sempre s’ha assolit l’equilibri que hauríem desitjat.

3.1 Distribució de centres públics i privats o privats concertats distribuïts per Serveis Territorials

La mostra es va calcular tenint en compte total de centres públics i privats que caldria observar a cada Servei Territorial per tal que la mostra fos representativa (v. últimes columnes- en color verd). Vam acordar arribar a 40 centres, xifra que ens va semblar assolible d’acord amb la disponibilitat personal i econòmica de què disposàvem. Les xifres de les primeres columnes corresponen al total centres i nombre de centres públics i privats i es van obtenir restant el total de centres d’Ed. Infantil i Ed. Primària d’aquells que eren exclusius d’Ed. Infantil, per tal d’obtenir uns números més ajustats a la realitat (és a dir, es va calcular la xifra de centres tenint en compte només aquells que oferien Ed. Primària). Els resultats que es van obtenir amb aquest criteri van ser els següents (Taula 3):

Serveis territorials

TOTAL CENTRES

Centres públics

Centres privats

TOTAL centres mostra

Centres públics mostra

Centres privats mostra

Baix Llobregat

213 157 56 3,62 2,72 0,9

BCN comarques

233 161 72 4 2,8 1,2

Cat. Central 221 169 52 3,82 2,92 0,9 Consorci Educació BCN

338 168 170 6 2,9 2,9

Girona 272 231 41 4,7 4 0,7 Lleida 240 215 25 4,1 3,7 0.4 Maresme- V. Oriental

249 190 59 4,3 3,29 1,02

Tarragona 219 184 35 3,8 3,2 0,6 Terres de l’Ebre

80 74 6 1,4 1,3 0,1

Vallès Occidental

243 162 81 4,2 2,8 1,4

Taula 3 Total de centres públics i privats segons dades del Dept. d’Educació (2009)

Arrodonint les xifres obtingudes, la selecció de centres tenint en compte les dues variables de les que disposàvem va quedar establerta segons es pot veure a la taula següent.

Pub Conc Total Baix Llobregat 3 1 4 BCN comarques 3 1 4 Cat. Central 3 1 4 Consorci Educació BCN 3 3 6

11

Girona 4 1 5 Lleida 4 - 4 Maresme- V. Oriental 3 1 4 Tarragona 3 - 3 Terres de l’Ebre 2 - 2 Vallès Occidental 3 1 4

Taula 4 Previsió inicial de centres en funció del Servei Territorial i Titularitat

La mostra definitiva de centres (públics o concertats) als que s’ha anat a observar classes de música està distribuïda com reflecteix la Taula 5:

Serveis Territorials Centres Públics Centres Concert. Baix Llobregat 2 1 BCN comarques 3 - Catalunya Central 2 2 Consorci Educació BCN 4 2 Girona 4 - Lleida 4 - Maresme- V. Oriental 3 1 Tarragona 3 1 Terres de l’Ebre 2 - Vallès Occidental 3 2 Total 30 9

Taula 5 Centres públics o concertats participants, per Serveis Territorials

L’ajustament amb la mostra teòrica prevista s’ha acomplert majoritàriament. En la desviació de les xifres dels càlculs inicials hi han influït diversos factors com ara la dificultat per obtenir una resposta per part d’alguns mestres amb qui es va contactar o la incompatibilitat entre la nostra disponibilitat i el calendari escolar d’alguns centres amb els que s’havia establert un primer contacte favorable. La gràfica següent (Gràfica 1) mostra la xifra real del total d’escoles on s’han fet observacions en relació amb la previsió:

Gràfica 1 Distribució dels centres participants, per Serveis Territorials

0 1 2 3 4 5 6 7

Distribució territorial

Nº real Previsió

12

3.2 Dades dels centres, docents i alumnat que integren la mostra A més de la distribució dels centres en els diferents Serveis Territorials que es mostra a la Taula 5, les altres variables que es va decidir tenir en compte donen lloc a una mostra amb les característiques que es presenten tot seguit.

3.2.1 L’hàbitat Les poblacions on s’ha anat a realitzar observacions s’han agrupat en 4 categories segons el nº d’habitants. Les dades de població (V. Gràfica 2) que s’han tingut en compte són les publicades per Idescat6 i corresponen, majoritàriament, a l’any 2011.

Gràfica 2 Número de centres participants en funció de l’hàbitat

3.2.2 La dimensió En funció de la dimensió dels centres (V. Gràfica 3), la mostra presenta les següents característiques:

6 Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) http://www.idescat.cat

14 13

10

2 0

2

4

6

8

10

12

14

16

>100.000 10.001-‐100.000 1.001-‐10.000 <1.000

Hàbitat

13

Gràfica 3 Distribució de centres participants en funció de la dimensió

3.3 Característiques del professorat Les variables referides al professorat que es van decidir fan referència, com ja s’ha explicat al sexe, l’antiguitat com a docents de l’àrea i la universitat on s’havien fet els estudis d’especialització. Si bé disposem d’altres dades, en aquest moment no s’han elaborat els resultats i esperem poder fer-ho en l’anàlisi quantitativa que s’iniciarà un cop revisades totes les dades.

3.3.1 Sexe Malgrat que no vam disposar de dades reals a l’inici de l’estudi, vam partir de la base que les dones eren majoria en la professió. Les dades de la mostra són les que es sintetitzen a la Gràfica 4:

Gràfica 4 Número de mestres de música participants

en funció de la variable “Sexe”

3.3.2 Antiguitat com a docents de l’àrea En aquest apartat s’hi reflecteix l’experiència docent en l’àrea a l’Etapa primària (V. Gràfica 5). Si bé es disposa de les dades d’altres àmbits d’experiència docent, no es comptabilitzen en aquesta part de l’estudi. Així doncs, en aquesta fase de presentació de dades no es comptabilitzen els anys durant els quals un/a docent

1 8

25

4 1 0

5

10

15

20

25

30

ZER 1 línia 2 línies 3 línies 4 línies

Dimensió

34

5 0

10

20

30

40

Dones Homes

Sexe

14

pot haver exercit en escoles de música, o com a mestre generalista de primària o com a docent d’una altra etapa educativa.

Gràfica 5 Antiguitat com a docents de l’àrea

3.3.3 Universitat on s’han cursat els estudis En aquests apartat s’ha anotat la universitat o centre especialitzat on s’havia obtingut la capacitació que permet exercir com a mestre de música: en alguns casos la dada es refereix a la universitat on es va obtenir la Diplomatura de Mestre-especialista, mentre que en d’altres es tracta la universitat on s’havien cursat els estudis de post-graduació que havien conduït a l’especialització. En un cas, l’accés a l’especialitat s’havia fet per la via de disposar d’estudis de música (correspon a “sense dades” ja que, per als mestres funcionaris en exercici, es va legislar que eren suficients per ocupar la plaça .

Gràfica 6 Número de mestres de música participants,

en funció dels anys d’experiència com a docents de l’àrea de música

2 2 7

21

7

0

5

10

15

20

25

sense dades De 1 a 4 De 5 a 10 De 11 a 25 > 25

Anys d'experiència

13

7 4 5 5 4 1 0

5

10

15

Universitat

15

3.4 Dades relatives a l’alumnat Es van definir també algunes variables relatives a l’alumnat; unes de caire més descriptiu i d’altres que es va pensar que podien ser rellevants en relació amb la pràctica docent observada. Es presenten les que hem considerat més representatives de l’abast de l’estudi.

3.4.1 Total d’alumnat que ha participat distribuït per gènere i nivells El total d’alumnat que tenim anotat que ha participat en les sessions de classes observades és de 1695. Corresponen a 77 grups de nens i nenes dels 39 centres que s’han descrit en aquest informe, tenint en compte que en un centre es van fer les dues observacions al mateix grup-classe. Com que l’únic requisit que havíem previst era que els dos nivells fossin de cicles diferents, no es va fer cap control de seguiment per mirar d’obtenir una mostra que mantingués una proporció equilibrada entre els diferents nivells de Primària. Les dades resultants dels grups on van fer observacions (amb l’excepció de 3 grups dels que no es disposa de la dada) es mostren a la Taula 6 .

Total cursos Cicle Inicial 17 Cicle Mitjà 28 Cicle Superior 27 P5+CI (ZER) 1 CM+CS (ZER) 1 P5 1 Taula 6 Total de grups classe

agrupats per cicles

Notem que hi ha una observació feta a un grup de P5, a causa d’un error en la planificació de l’horari entre l’observadora i el centre. A la taula també hi recollim els dos grups classe multinivells observats a una escola rural. En el moment de l’anàlisi de les dades, ens caldrà decidir de quina manera podem integrar les observacions sorgides en aquests grups, si les integrem o bé les hem de tractar separadament.

3.4.2 Nivell sociocultural de l’alumnat Aquesta informació s’ha obtingut a partir de les informacions facilitades pels propis docents i, en conseqüència, depèn exclusivament de l’apreciació del docent. Les respostes, alguns casos, eren molt clares i mostraven seguretat en donar la informació, però altres mestres tenien més dubtes per definir aquesta característica del seu alumnat. En el moment d’elaborar aquest informe, detectem que ens cal també una revisió més acurada de les dades anotades en aquest apartat abans de poder utilitzar les dades per a l’anàlisi. La informació de la que disposem ens indica que hi ha una major presència de centres en els quals l’alumnat procedeix de famílies d’un context sòcio-cultural mig o mig baix. Sobre 35 escoles de les quals disposem de la dada, l’apreciació dels mestres especialistes sobre el nivell sòcio-cultural va ser la següent:

16

Nivell baix 10 Nivell mig o mig-baix 20 Nivell alt 3 Nivell heterogeni 2

Taula 7 Distribució de l’alumnat participant en funció del nivell sòcio-cultural

3.4.3 Procedència de l’alumnat Obtenir les dades sobre la procedència de l’alumnat ha estat també un procés laboriós. En força casos, marxàvem de l’escola sense aquesta informació, perquè l’especialista l’havia de consultar a la mestra-tutora o al responsable del centre. Això ha fet que hagin quedat escoles sense dades i, ara que tenim tot el registre fet, procedirem a demanar de nou les dades que ens manquen. Sobre un total de 33 escoles de les que disposem de les dades, les xifres són les següents:

Alumnat nascut a Catalunya 1228 Alumnat nascut fora de Catalunya 200 Alumnat recentment arribat 26

Taula 8 Proporció d’alumnat en funció de l’origen

17

4 Continuació de l’estudi Durant les properes setmanes s’ha de procedir a la revisió de les dades obtingudes tant a partir de les observacions (per a la qual cosa comptem, com ja hem explicat, amb les graelles on hem anotat les observacions i els enregistraments) i completar algunes dades que no tenim d’alguns centres o mestres on hem fet observacions. Paral·lelament, caldrà anar completant la introducció de les dades a la matriu on anem codificant les dades sorgides de les observacions (variables dependents). Està previst que l’explotació de les dades es facin en dues orientacions:

- una anàlisi quantitativa, que ens permeti fer una descripció d’allò que hem observat i establir, en la mesura del possible, correlacions amb les variables independents (les del context) que ens donin resultats significatius

- una anàlisi qualitativa que abordi amb més profunditat aquells aspectes que pensem que tenen més rellevància en relació a la classes observades. Valorarem com abordar aquest estudi, que probablement requerirà seleccionar casos que puguem considerar com a models de “bones practiques”. En aquest moment encara no està presa la decisió sobre si aquesta anàlisi la farem a partir de tots els blocs d’ítems dels que disposem o bé si seleccionarem aquells dels que ens sembli que se’n poden deduir pràctiques de qualitat. No descartem que, per fer aquesta anàlisi, sorgeixi la necessitat de tornar a algun centre per aprofundir en la informació obtinguda, ja sigui per mitjà de més observacions o de noves entrevistes als docents. En totes dues situacions, però, tant les observacions com les entrevistes serien més selectives en quant als àmbits observats.

4.1 Projecte de publicacions Està en projecte publicar en revistes especialitzades tant la fonamentació teòrica en que es basa el model didàctic que sustenta aquest estudi com els resultats que s’obtinguin. En l’àmbit nacional podríem plantejar-nos publicar algun article de divulgació a :

Escola catalana. Òmnium Cultural. Guix. Editorial Graó Perspectiva Escolar. Associació de Mestres Rosa Sensat.

18

En l’àmbit estatal i per resultats de recerca, es pensa en revistes com ara:

Cultura y Educación. Fundación Infancia y Aprendizaje. Eufonía. Editorial Graó. LEEME, Revista de la Lista Electrónica Europea de Música en la Educación. Universidad de La Rioja. Música y Educación. Musicalis. RECIEM, Revista Electrónica de Investigación en Educación Musical. Universidad Complutense de Madrid. Revista Complutense de Educación: Universidad Complutense de Madrid. RIEM, Revista Internacional de Investigación en Educación Musical. Sociedad Internacional para la Educación Musical (ISME).

D’àmbit internacional, es pot publicar a revistes amb un índex de qualitat

reconegut com ara:

British Journal of Music Education: Cambridge University Press. Bulletin of the Council for Research in Music Education: University of Illinois Press / Council for Research in Music Education. International Journal of Music Education: International Society for Music Education.

19

5 Bibliografia 5.1 Bibliografia referenciada LOUDEN, W. et al. 2005. “In Teachers’ Hands: Effective Literacy Teaching Practices in the Early Years of Schooling”. Australian Journal of Language and Literacy. Volume 28 Number 3. P 175-254. CASALS, A. ; CARRILLO, C. ; VILAR, M. 2010. “Buenas prácticas para la enseñanza y el aprendizaje musical en primaria: construcción de un instrumento para la observación”. A: Actas del Seminario de Investigación en Educación Musical 2010. Madrid: Universidad Complutense. DEPT. D’EDUCACIÓ. 2003. L’avaluació de l’Educació Primària. 2003. Informes d’Avaluació. , 9. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_14115498_1.pdf (Darrera consulta: 5/12/12) DEPT. D’EDUCACIÓ. 2010. Estadístiques Anuals. Curs 2009-10. Ensenyaments de Règim General. Educació Infantil i Primària. Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Estadistiques/Estadistiques_anuals/Curs_2009_2010/Ensenyaments_regim_general/Educacio_infantil_primaria/ARXIUS/infpri1.pdf (Darrera consulta: 5/12/12)

5.2 Altra bibliografia consultada En aquestes publicacions hi hem trobat exemples sobre altres estudis que han utilitzat l’observació de classes per avaluar diferents camps del sistema educatiu. DEPARTMENT OF EDUCATION AND SCIENCE, 2007. Subject Inspection of Music. REPORT. http://www.education.ie/insreport/report2_65140H.htm (Data consulta: 19/11/2009) SCHUMACHER, Jérôme A. 2009 Présentation d’une grille d’analyse des pratiques du professeur d’instrument de musique. Recherche en Éducation Musicale, 27. P: 43-61.

21

ANNEXOS

23

ANNEX 1

Resultats de la cerca de bibliografia Sobre l’educació musical a Catalunya a partir dels anys 90. D’estudis recents a l’entorn de l’Educació musical a Catalunya, n’hem trobat molt pocs. En les publicacions de la Generalitat de Catalunya (Dept. D’Ensenyament) sobre els resultats de les Competències Bàsiques no hi ha cap dada sobre l’Educació musical. AEMCAT Any ? Estudi per conèixer l’equipament de les aules de música. http://www.aemcat.org MALAGARRIGA, T.; VALLS, A; VILAR, M. (2008). "La música a l’educació infantil i primària" A: Calmell, C. [Ed.]: Actes del Segon Congrés Internacional de Música a Catalunya. Barcelona, Consell Català de la Música (publicació en curs). Consultable a: http://grupsderecerca.uab.cat/musicaieducacio CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU. 2007. L’avaluació de l’Educació primària 2007. Informes d’avaluació, 16. Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d'avalua/Pdf%20i%20altres/Static%20file/Informes%2016.pdf 7 (Darrera consulta: 5/12/12) Sobre “bones pràctiques” i “professorat eficaç en educació musical BALLANTYNE, J., & PACKER, J. (2004). Effectiveness of preservice music teacher education programs: perceptions of early-career music teachers. Music Education Research, 6(3), 299 – 312. DIVERSOS AUTORS. 2009. “Buenas pràcticas en Educación musical”. Eufonía, 47 (Monogràfic; juliol, agost, setembre, 2009) GIRÁLDEZ, A. et al. 2010. Música. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó. HARRISON, S., & BALLANTYNE, J. (2005) Effective teacher attributes: perceptions of early-career and pre-service music teachers. A 33rd Australian Teacher Education Association Conference 2005. Teacher Education: Local and Global, 6-9 Juliol 2005, Surfers Paradise, Gold Coast, Australia. Disponible a: http://eprints.usq.edu.au/900/1/Harrison_Ballantyne.pdf

7 En aquest informe, la referència a la Música només apareix en exposar les activitats extra-escolars realitzades per l’alumnat.

24

HENDEL, C. (1995). Behavioral Characteristics and Instructional Patterns of Selected Music Teachers. Journal of Research in Music Education, 43(3), 182-203.

LEONG, S. (1995). A Competency Profile of the Music Teacher (online). A L. Helen & M. Barret (Eds.), Honing the Craft: improving the quality of Music Education: Conference Proccedings of the Australian society for Music Education, 10th National Conference (pp.137-145). Hobart, Tas: Artemis Publishing. ROHWER, D.A., & HENRY, W.H. (2004). University teachers' perceptions of requisite skills and characteristics of effective music teachers. Journal of Music Teacher Education, 13(2), 18-27. SAUNDERS, T.C., & BAKER, D.S. (1991). In-Service Classroom Teachers' Perceptions of Useful Music Skills and Understandings. Journal of Research in Music Education, 39(3), 248. SCHMIDT, M. (1994). Defining "Good" Music Teaching: Four Student Teachers' Beliefs and Practices. Comunicació presentada a Qualitative Methodologies in Music Education Research Conference, Urbana, Illinois, 19-21 de Maig, 1994. Disponible

TEACHOUT, D. J. (1997). Preservice and Experienced Teachers' Opinions of Skills and Behaviors Important to Successful Music Teaching. Journal of Research in Music Education, 45(1), 41.

Sobre “bones pràctiques”, “professorat eficaç”: publicacions d’àmbit general o en relació amb altres àrees del currículum BUTLER, Abby (2001) Preservice Music Teachers' Conceptions of Teaching Effectiveness, Microteaching Experiences, and Teaching Performance. Journal of Research in Music Education, Vol. 49, No. 3, 258-272 GONZÁLEZ, Carlos; LLEIXÀ, Teresa (coord). 2010. Educación Física. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó KORTHAGEN, F.A.J. (2004). In search of the essence of a good teacher: towards a more holistic approach in teacher education. Teaching and Teacher Education, 20, 77-97. PANTIC, N, & WUBBELS, T. (2010). Teacher competencies as a basis for teacher education– Views of Serbian teachers and teacher educators. Teaching and Teacher Education, 26(3), 694-703. PLANAS, Núria; ALSINA, Ángel (2009) Consideraciones para la construcción de buenas prácticas. A: Planas, N; Alsina, A (coord.), Educación matemática y buenas prácticas. Barcelona: Graó (10-18) PORTER, A. C., & BROPHY, J. (1988). Synthesis of research on good teaching: Insights from the work of the Institute for Research on Teaching. Educational Leadership, 45(8), 74-85.

25

ANNEX 2 Document “Graella per a l’anotació de les dades observacionals

29

ANNEX 3 Mostra de la transcripció d’una de les classes del centre pilot

31

ANNEX 4 Carta de presentació als jutges i primera pàgina del document de validació

VALIDACIÓ DE LA “Graella per a l’observació de pràctiques d’ensenyament i l’aprenentatge musical a primària” La graella és un instrument d’observació elaborat per tal que diferents persones relacionades amb el món de l’educació musical puguin recollir dades “in situ” a l’entorn de les pràctiques musicals que es duen a terme en centres d’educació primària. Benvolgutda Experta, Des de l’octubre de 2009, un grup de recerca constituït per investigadors/res de la UAB, la UdG i el Departament d’Educació estem duent a terme un projectei que pretén abordar l’observació i l’anàlisi de classes de música que es duen a terme a diferents centres de Catalunya per tal de detectar bons models docents, bones pràctiques educatives, però també, si és el cas, detectar mancances o necessitats de millora de l’actuació docent. Amb aquest propòsit, hem elaborat un conjunt d’ítems amb els que pretenem reflectir els aspectes fonamentals del que, segons el parer del grup, constituïrien indicadors de “bones pràctiques”. Compartim el convenciment que la pràctica musical és la base per a la construcció de qualsevol aprenentatge. Hem estat d’acord, també, que a Primària el mestre de música com a responsable de l’àrea a les diverses aules, és també un gestor del grup classe, que planteja i condueix el procés d’ensenyament-aprenentatge dels nens i nenes. El llistat d’ítems que hem elaborat i que sotmetem al teu judici, es presentarà en un format que anomenem “Graella per a l’observació”. La graella és un document imprès en un format manejable que volem que passi el màxim de desapercebut per no destorbar el desenvolupament de la classe (cosa que no vol dir que mestre i alumnat no sapiguen que es faran anotacions durant la classe). La graella ha de permetre que un o dos observadors externs puguin prendre anotacions sobre les activitats que s’estan desenvolupant en una sessió de música. Hem previst demanar a cada mestre participant que ens permeti observar dues sessions, de dos nivells diferents, ja que és ben segur que tot el conjunt d´ítems elaborats no es pot observar en una sola sessió. I com que probablement tampoc no ho serà en dues sessions, posteriorment a les observacions hem acordat mantenir una entrevista en la qual el/la mestre/a pugui aportar el seu punt de vist sobre aquells aspectes no observats, o bé aclarir el que en aquelles sessions concretes no s’ha desenvolupat de la manera que és més habitual o, des d’un punt de vista més general, que pugui comentar qualsevol altra circumstància que cregui convenient. Així mateix, hem previst demanar permís per enregistrar les classes, per tal de poder disposar d’un registre més permanent del que s’ha observat i també, a un nivell, per tal de poder abordar un tipus d’anàlisi més detallada i interpretativa de determinades activitats que ens semblin especialment rellevants. Una vegada acabada l’elaboració de la graella –cosa que esperem poder fer amb les teves opinions i suggerències- preveiem que diferents persones que coneguin el món de l’educació musical a primària puguin desplaçar-se a un cert número (encara per decidir) de centres d’educació primària de Catalunya per tal de recollir dades que, posteriorment seran sotmeses a diferents nivells d’anàlisi. Diversos membres de l’equip hem fet ja una prova en dos centres que ens han permès detectar problemes de la graella i millorar-ne la seva estrcutura i contingut. No obstant, abans d’iniciar les observacions més generalitades, ens cal ineludiblement tenir l’opinió d’experts/tes que ens aportin el seu punt de vista, les seves crítiques i suggerències. És per això que t’agrairíem si, com a expert/a en la matèria, poguessis col·laborar en la validació d’aquest instrument tenint en compte els següents aspectes:

- Valoració de la UNIVOCITAT: cal respondre si les preguntes són clares i no existeix la possibilitat de realitzar dobles interpretacions (SÍ és unívoca – NO és unívoca).

- Valoració de la PERTINÈNCIA: cal respondre si cada pregunta aporta informació significativa en relació amb l’objecte d’estudi (0.- gens pertinent. 1.- poc pertinent. 2.-bastant pertinent. 3.- molt pertinent).

32

- Aportar, si s’escau, observacions específiques a les preguntes i/o observacions a la graella en general: tant a cada pregunta com al final del document hi ha un espai on pots anotar qualsevol suggeriment que cregusi oportú (si eliminaries o afegiries alguna pregunta o ítem i/o altres tipus d’observacions)

La informació aportada amb la teva col·laboració voluntària i que serà mantinguda en l’anonimat, és molt important pel desenvolupament de la nostra recerca i ens permetrà dur a terme l’estudi de forma més ajustada a la realitat. Gràcies per endavant. En nom de l’equip, Mercè Vilar Bellaterra, 22 de novembre de 2010

33

Validació de la graella d’observació . Si et plau, encercla l’opció escollida:

Pregunta Unívoca Pertinent Observacions

1.1 SÍ NO 0 1 2 3

1.2 SÍ NO 0 1 2 3

1.3 SÍ NO 0 1 2 3

1.4 SÍ NO 0 1 2 3

1.5 SÍ NO 0 1 2 3

1.6. SÍ NO 0 1 2 3

1.7 SÍ NO 0 1 2 3

1.8 SÍ NO 0 1 2 3

1.9 SÍ NO 0 1 2 3

1.10 SÍ NO 0 1 2 3

1.12 SÍ NO 0 1 2 3

Si desitges fer alguna altra observació, t’agrairia que ho fessis a continuació (utilitza l’altra cara del full si ho creus convenient):

2.1 SÍ NO 0 1 2 3

2.1.1 SÍ NO 0 1 2 3

2.1.2 SÍ NO 0 1 2 3

2.2 SÍ NO 0 1 2 3

2.3 SÍ NO 0 1 2 3

2.4 SÍ NO 0 1 2 3

2.5 SÍ NO 0 1 2 3

2.6 SÍ NO 0 1 2 3

35

ANNEX 5 Document per anotar les dades del “Context

CONTEXT D’OBSERVACIÓ

Observador/s ……………………………..……. Data…………………………

Dades del Centre

NOM ……………………………………………… LOCALITAT ………………………………………..

DIMENSIÓ ………………………………………… HABITAT…………………………………………. TITULARITAT ……………………..

Dades del Docent

GÈNERE D � H � ANYS D’EXPERIÈNCIA com a mestre de música …….

FORMACIÓ (VIA D’ACCÉS)

Mestre especialista Postgrau � Cursos especialització � Oposició amb titulació esp. Oposició sense titulació esp. � Altres …...............................

Universitat on es van cursar els estudis d'especialització ………………

FORMACIÓ EN ALTRES ÀMBITS PEDAGÒGICS

Mestre de……………....................... Llicenciat en ………………….……………………… Titulació (o estudis més significatius) en l'àmbit de música …………………………………

EXPERIÈNCIA MUSICAL (NO DOCENT) MARCAR AMB UNA X EN CAS AFIRMATIU

Membre d'una coral � Intèrpret musical � Solista � Grup instrumental � Musicòleg/loga � Crític musical � Compositor/a � Altres …………………………………..

ALTRES TASQUES QUE ES DESENVOLUPEN EN EL CENTRE DOCENT

Mestre tutor � Mestre d'altres àrees � …..……. Gestió � ……………. Altres ……

VALORA, DE L'1 AL 6 la teva INTEGRACIÓ A L'EQUIP DOCENT ……

(1 mínima, 6, màxima)

VALORA, DE L'1 AL 6, el teu grau DE MOTIVACIÓ PER LA TASCA DE MESTRE/A DE MÚSICA ……

(1 mínim, 6, màxim)

Observacions

36

Aula

DISTRIBUCIÓ

Mobiliari funcional, fàcilment “movible” Sí � No � Espai per moviment Sí � No �

EQUIPAMENT

Equip de so Sí � No � Instrument/s harmònic/s Sí � No � Quin/s ……………………………………………. So indeterminat Sí � No � Qualitat Baixa � Mitja � Alta � Plaques Sí � No � Qualitat Baixa � Mitja � Alta � Altres (joguines, etc) Sí � No � ……………………………………………………….. Instruments fàcilment accesibles Sí � No � Pissarra Sí � No � Pissarra pautada Sí � No � Material d'ús personal dels alumnes (llàpis, llibres de text…) Sí � No � ………………

TAC Ordinador per a ús del docent Sí � No � Canó de projecció Sí � No � Pissarra digital Sí � No � Ordinadors per a l'alumnat Sí � No � Quants ................. Teclat Midi Sí � No � Quants ………… Programari disponible Music time � Noteflight � Logic fun � Audacity � altres � .............................................................

MURALS Pòsters musicals Sí � No � Temes …………………………………………………………… Imatges diverse Sí � No � Temes ………………………………………………………. Partitures Sí � No � Altres ………………………………………………………….........................................................

ALTRES MATERIALS MUSICALS

Llibres, cançoners Sí � No � Llibres de text Sí � No � Altres ………………………………………………………….........................................................

Grup-Classe / 1 Nivell ……. Nº alumnes ……… distribució per gènere D ……… H ……… Nascuts a Catalunya ………. No nascuts a Catalunya ………. Recentment arribats ………… Nivell socioeconòmic familiar ……..……………………………….……………………………. Nº de sessions setmanals aquest curs ………… Nº de sessions setmanals en cursos anteriors ………… Anys que el/la mestre/a ha treballat amb el grup d’alumnes 1 (inclòs l’actual) …… Grup-Classe / 2 Nivell ……. Nº alumnes ……… distribució per gènere D ……… H ……… Nascuts a Catalunya ………. No nascuts a Catalunya ………. Recentment arribats ………… Nivell socioeconòmic familiar ……..……………………………….……………………………. Nº de sessions setmanals aquest curs ………… Nº de sessions setmanals en cursos anteriors ………… Anys que el/la mestre/a ha treballat amb el grup d’alumnes 2 (inclòs l’actual) ……

37

ANNEX 6 Document de presentació als / les mestres

Benvolguda mestra, benvolgut mestre, Des de l’octubre de 2009, un grup de recerca constituït per investigadors/res de la UAB, la UdG i de la Inspecció Educativa estem duent a terme un projecte iique pretén abordar l’observació i l’anàlisi de classes de música que es duen a terme a diferents centres de Catalunya per tal de detectar bons models docents, bones pràctiques educatives. Amb aquest propòsit, pretenem fer observacions a una quarantena de centres distribuïts en els diferents Serveis Territorials, proporcionalment al nombre de centres de cada zona. Per pautar l’observació hem discutit llargament sobre com pensem que s’ha de desenvolupar la pràctica musical a l’etapa Primària. Com a resultat d’aquest debat, hem elaborat un conjunt d’ítems amb els que pretenem reflectir els aspectes fonamentals del que, segons el parer del grup, constituïrien indicadors de “bones pràctiques”. Hem previst demanar a cada mestre participant que ens permeti observar dues sessions, de dos nivells diferents, ja que és ben segur que tot el conjunt d´ítems elaborats no es pot observar en una sola sessió. I com que probablement tampoc no ho serà en dues sessions, posteriorment a les observacions hem acordat mantenir una entrevista en la qual el/la mestre/a pugui aportar el seu punt de vist sobre aquells aspectes no observats, o bé aclarir el que en aquelles sessions concretes no s’ha desenvolupat de la manera que és més habitual o, des d’un punt de vista més general, que pugui comentar qualsevol altra circumstància que cregui convenient. Així mateix, hem previst demanar permís per enregistrar les classes, per tal de poder disposar d’un registre més permanent del que s’ha observat i també, per poder abordar un tipus d’anàlisi més detallada i interpretativa de determinades activitats que ens semblin especialment rellevants. Finalment, recopilem algunes dades de caràcter descriptiu sobre cada docent i centre . En tots els casos, garantim que la seva procedència es mantindrà en l’anonimat, tant pel que fa al docent com al centre educatiu i només es processaran a nivell d’informació general (en relació al centre, per exemple, es tindran en compte variables com ara l’hàbitat –mida de la població-, la dimensió del centre–nº de línies-, o el Servei Territorial) En nom de tot l’equip, agraeixo la teva disponibilitat per participar i quedo a la teva disposició per si necessites qualsevol altre aclariment o informació. Ben cordialment, Mercè Vilar Bellaterra, data El grup de recerca “Quinze anys d’educació musical a primària: estat de la qüestió” rep el suport de l’ICE de la UAB i del Dept. de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la UAB. Està integrat per Carme Carrillo (UAB), Albert Casals (UAB), Rita Ferrer (UdG), Rosa Maria Girbau (inspecció Educativa), Assumpta Valls (UAB) i Mercè Vilar (UAB).

39

ANNEX 7

Carta per la direcció dels centres Membret Departament A l’atenció de , Director/a Escola Adreça Població Un grup de 6 persones, quatre professors/res de la UAB, una professora de la UdG i una persona de la Inspecció Educativa constituïm un grup de recerca que compta amb el suport del Departament de Didàctica de l’Expressió musical, plàstica i corporal de la UAB i l’Institut de Ciències de l’Educació de la mateixa universitat. Des del setembre de 2009 estem duent a terme un projecte de recerca que té com a objectiu principal fer una anàlisi de la praxi de l’educació musical en diversos centres de primària de Catalunya. En primer lloc, vull agraïr la col·laboració del centre que dirigeix i, especialment, la del / de la mestre/a per facilitar-nos l’accés per a l’observació de dues sessions de música que ens permetrà obtenir les dades necessàries per a l’estudi. En segon lloc, aprofito per manifestar-li la garantia que la informació recollida serà tractada de forma anònima i que les imatges enregistrades seran destinades exclusivament a finalitats de recerca i no seran difoses en mitjans públics. Per a qualsevol aclariment o informació addicional, no dubti en posar-se en contacte amb mi. Atentament, Mercè Vilar Dpt. de Didàctica de l’Expressió musical, plàstica i corporal Facultat de Ciències de l’Educació Campus UAB. Edifici G6 08193 – Bellaterra http://grupsderecerca.uab.cat/musicaieducacio/ Tel. 93 581 2670 Email: [email protected] Bellaterra, data

41

ANNEX 8 Primera pàgina de l’article “Buenas prácticas para la enseñanza y el aprendizaje

musical en primaria: construcción de un instrumento para la observación”.

43

Índex General

1 Grau d’assoliment dels objectius ............................................................................................ 3 2 Principals activitats desenvolupades .................................................................................... 5 2.1 Elaboració del document per a l’obtenció de dades basades en l’observació .................. 6 2.2 Elaboració del document per a l’obtenció de dades sobre cada centre, docent i alumnat ....................................................................................................................................................................... 6 2.3 Procés per a l’obtenció de dades .......................................................................................................... 7 2.3.1 El contacte amb les escoles ....................................................................................................... 7 2.3.2 L’observació de les classes de música .................................................................................. 7 2.3.3 Elaboració de la matriu de dades ........................................................................................... 8

3 Presentació de la mostra estudiada ....................................................................................... 9 3.1 Distribució de centres públics i privats o privats concertats distribuïts per Serveis Territorials ............................................................................................................................................................. 10 3.2 Dades dels centres, docents i alumnat que integren la mostra ........................................... 12 3.2.1 L’hàbitat ......................................................................................................................................... 12 3.2.2 La dimensió .................................................................................................................................. 12

3.3 Característiques del professorat ....................................................................................................... 13 3.3.1 Sexe .................................................................................................................................................. 13 3.3.2 Antiguitat com a docents de l’àrea ..................................................................................... 13 3.3.3 Universitat on s’han cursat els estudis ............................................................................. 14

3.4 Dades relatives a l’alumnat ................................................................................................................. 15 3.4.1 Total d’alumnat que ha participat distribuït per gènere i nivells ......................... 15 3.4.2 Nivell sociocultural de l’alumnat ......................................................................................... 15 3.4.3 Procedència de l’alumnat ....................................................................................................... 16

4 Continuació de l’estudi ............................................................................................................ 17 4.1 Projecte de publicacions ....................................................................................................................... 17

5 Bibliografia .................................................................................................................................. 19 5.1 Bibliografia referenciada ..................................................................................................................... 19 5.2 Altra bibliografia consultada ............................................................................................................. 19

45

Índex de taules

Taula 1 Cronograma d’activitats 2009-‐2012 .................................................................... 5 Taula 2 Característiques dels centres triats com a mostra (variables independents) ...... 9 Taula 3 Total de centres públics i privats segons dades del Dept. d’Educació (2009) ... 10 Taula 4 Previsió inicial de centres en funció .................................................................. 11 Taula 5 Centres públics o concertats participants, per Serveis Territorials ................... 11 Taula 6 Total de grups classe ......................................................................................... 15 Taula 7 Distribució de l’alumnat participant .................................................................. 16 Taula 8 Proporció d’alumnat en funció de l’origen ........................................................ 16

Índex de gràfiques Gràfica 1 Distribució dels centres participants, per Serveis Territorials ....................... 11 Gràfica 2 Número de centres participants en funció de l’hàbitat ................................. 12 Gràfica 3 Distribució de centres participants en funció de la dimensió ........................ 13 Gràfica 4 Número de mestres de música participants ................................................... 13 Gràfica 5 Antiguitat com a docents de l’àrea ................................................................. 14 Gràfica 6 Número de mestres de música participants, .................................................. 14

47

ÍNDEX D’ANNEXOS

ANNEX 1: Resultats de la cerca de Bibliografia 23

ANNEX 2: Document “Graella per a l’anotació de les dades observacionals” 25

ANNEX 3: Mostra de la transcripció d’una classe d’un dels centres pilot 29

ANNEX 4: Carta de presentació als jutges i primera pàgina del document de validació de la graella per a l’observació

31

ANNEX 5: Document per anotar les dades del “Context” (centre, mestre, alumnes, equipaments)

35

ANNEX 6: Document de presentació als / les mestres 37

ANNEX 7: Carta per a la direcció dels centres 39

ANNEX 8: Primera pàgina de l’article presentat al Seminario de Investigación en Educación Musical. Madrid, 2010

41

31/01/2013

Quinze anys d'educació musical a l'escola primària

Documents

Transcript of Quinze anys d'educació musical a l'escola primària