L’ull viu s’estructura en dife-rents seccions, en què s’inclouenreportatges, entrevistes i notíciesd’actualitat de l’institut. El Con-sell de l’Audiovisual de Catalunyaha tingut en compte, a l’hora d’a-torgar un segon premi dels Pre-mis CAC a l’Escola, un treball queestà dirigit a conèixer i valorar demanera coherent i eficaç el mitjàtelevisiu a través de la recercad’informació, l’anàlisi i la pro-ducció de programes.

L’ull viu està íntegrament pre-parat i enregistrat per alumnat detercer d’ESO sota la direcció de laprofessora Laura Riera. Els estu-diants també realitzen part de l’e-dició del programa. Laura Rieraexplica que el que es pretén éscrear una eina de projecció exte-rior de l’institut, que vertebri lacomunitat educativa, a través de

reportatges, entrevistes i opi-nions de temes-personatges vin-culats al centre educatiu.

La professora fa un esment es-pecial a la importància que s’ha

donat als nous mitjans de comu-nicació i a les xarxes socials per-què és a través d’aquests dos re-cursos que s’aconsegueix no no-més que l’activitat es difongui en-

tre la comunitat educativa, sinóque, a més, es potencia la partici-pació, tant d’alumnes com deprofessors, de famílies i de l’en-torn.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

EDITORIAL

es de fa uns quatre ocinc cursos, en els cen-tres i altres àmbitseducatius estem par-

lant de Competències Bàsiques(C.B.): programar, treballar, ava-luar... per Competències. Però a lapràctica, què implica el treball perCompetències? Si tenim en comp-te el concepte de C.B. com “[...] lacapacitat de posar en pràctica deforma integrada en contextos i si-tuacions diferents els coneixe-ments, les habilitats i les actitudspersonals adquirides”, el treballper competències va més enllà detransmetre a l’alumnat uns con-tinguts i unes informacions.

El seu desplagament, a travésdel currículum, demana reflexió iconcreció per part dels equips do-cents i dels diversos agents delmón educatiu sobre la tasca ques’està realitzant als centres i a l’au-la. Implica un replantejament enla manera de fer i portar a la pràc-tica aquesta tasca. En definitiva,demana un canvi en les metodo-logies i en l’organització, perquè lafinalitat del treball per C.B. no éstant que l’alumnat reprodueixiconceptes, informacions, contin-guts, etc., sinó que sàpiga utilitzarels coneixements, les habilitats iles maneres de fer, en situacionsfuncionals i diverses. Tanmateix,també implica un canvi substan-cial en la manera d’entendre iplantejar l’avaluació, no només del’alumnat sinó de tot el procésd’ensenyament-aprenentatge.

Les eines d’avaluació ens han depermetre analitzar i treure con-clusions de l’evolució de l’alumnei de tot el procés. Així doncs, enaquests moments, la qüestió és:hem pogut reflexionar, discutir iplantejar-nos què vol dir realmentel treball per Competències?

D

PARLEM DE LESCOMPETÈNCIES

M. ROSA FARRÉSAssessora ELIC delServei Educatiu Alt Empordà

IEMPORDÀ | 1 DE NOVEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

«L’ull viu» rep un premi televisiuEl Consell de l’Audiovisual guardona un projecte de l’Ins CastellóL’ull viu és un programa de televisió de 25 minuts de durada que va començar sent mensual i ara és quinzenali que s’emet a Empordà TV i a través del Youtube i de la xarxa social Facebook. Està preparat i enregistrat peralumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Castelló d’Empúries, sota la direcció de la professora Laura Riera. ElConsell de l’Audiovisual de Catalunya ha premiat el projecte en la categoria de treballs de segon cicle d’ESO.

L’alumnat participant en aquest projecte és de 3r d’ESO de l’Institut de Castelló d’Empúries i cursa una matèria optativa de televisió. ROGER LLEIXÀ

Educació � Fomentar l’educació en els mitjans audiovisuals i els seus llenguatges entre l’alumnat de tercer d’ESO.Creació artística � Estimular la creació artística mitjançant la producció de continguts audiovisuals dins l’àmbiteducatiu.Esperit crític � Educar l’esperit crític davant dels missatges audiovisuals.Competències comunicatives � Millorar les competències comunicatives d’expressió oral i escrita en llenguacatalana.Comunicació no verbal � Aprendre les premisses bàsiques de la comunicació no verbal.Vídeos � Saber enregistrar imatges mòbils (vídeo).Edició d’imatges � Editar produccions audiovisuals amb programari d’edició d’imatges (Adobe Premiere Pro).Grups cooperatius � Valorar positivament el treball en grups cooperatius.Autoestima � Incentivar i afermar l’autoestima de l’alumnat.Projecció de l’entorn � Fomentar la projecció del centre i de les activitats escolars, extraescolars i de l’entorn en lazona d’influència de l’institut (Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Fortià...).Cohesió � Augmentar la cohesió social de l’institut.

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT

c/ Euskadi, 8 (Pol. Industrial Mas Morató)17700 LA JONQUERATel. 972 555 594 • Fax 972 554 147

www.materialsmercader.com info@materialsmercader.com

32827

ceràmiques · pedres · decoració · sanitaris · jardí

Brick Detroit Elba 23,5x40,5 (1,14 m2/cj) 19,82 Ttc/M2

Brick Detroit Arena 23,5x40,5 (1,14 m2/cj) 19,82 Ttc/M2

Brick Detroit Magma 23,5x40,5 (1,14 M2/caja) 19,82 Ttc/M2

Geo Coimbra Caldera 45x45

8,80 TTC/M2 1,42M2/cajaZòcal a 1,80 TTC/UT

Geo Coimbra Caldera 45x45

8,80 TTC/M2 1,42M2/cajaZòcal a 1,80 TTC/UT

Diàlegs d’Educació NÚMERO 18 | NOVEMBRE DEL 2011

Aquest curs, l’Escola GonçalComellas d’Avinyonet de Puig-ventós ha començat una nova eta-pa, ja que ha deixat de formar partd’una Zona Escolar Rural (ZER).Fins ara s’havien compartit pro-jectes amb les altres escoles de laZER, i aquest curs s’ha acordatdonar continuïtat a una de lespropostes que s’organitzaven enl’àmbit de la ZER, el Projecte Tro-bades, que ara ha estat anomenatTallers de Convivència. Els tallersde convivència tenen tres objecti-us clars:

� Desenvolupar la cohesió social.� Potenciar el treball cooperatiu.� Treballar l’educació emocional.

Al llarg del curs i dins la pro-gramació d’Educació Infantil iPrimària es treballa de maneracontinuada diferents valors i ha-bilitats socials en l’àmbit de l’au-la, els quals un dia al trimestre esposen en comú mitjançant els ta-llers. Com explica l’equip directiude l’escola, a Educació Infantil esrealitzen uns tallers internivellson es treballen habilitats so-cials,com ara la valoració positivadels altres, la resolució dels con-

flictes, l’expressió dels sentimentsi l’acció de compartir, d’una ma-nera lúdica, a través de jocs, con-tes, de titelles i d’altres recursos si-milars.

A Educació Primària, també esfan tallers internivells on es tre-ballen diferents valors, com la co-municació no verbal, el pensa-ment positiu, el cooperativisme ola confiança. Com a cloenda, escrea una assemblea amb tots elsalumnes dels diferents cicles, enquè es posen en comú les conclu-sions que s’han tret del valor tre-ballat.

Amb aquest projecte, el que

també pretén l’escola és fer parti-cipar les famílies dels alumnes dePrimària. Per tant, dies abans deltaller, se’ls demana la col·labora-ció i des de l’escola se’ls proposauna sèrie d’activitats en les qualshauran de col·laborar amb elsseus fills. Després, els alumnes,juntament amb els seus respec -tius tutors, fan un buidatge del’experiència i se’n treuen conclu-sions que serveixen per fer debatsi compartir vivències.

Tot plegat permet millorar lacohesió entre tots i establir vinclessans basats en el respecte, l’empa-tia, el coneixement i el saber estar.

AVINYONET DE PUIGVENTÓS | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA�

L’Institut Cendrassos de Fi-gueres participa, aquest curs, enel segon any del Projecte Arce. Sos-tenibilitat integral: cap a centressocials i sociològics. El subvencio-na el Ministeri d’Educació i té perobjectiu compartir inquietuds co-munes amb altres centres i bus-car solucions. El projecte es faconjuntament amb els institutsLuces, de Colunga, Astúries; LosPacos, de Fuengirola, Màlaga, iPinar de la Rubia, de Valladolid.El curs passat, l’alumnat de 3rd’ESO, en grups de treball, va feruna auditoria energètica del cen-tre de llum, aigua, soroll i residus.Els resultats els van treballar enuna presentació TAC que serviràper exposar-ho davant els altrescentres en la trobada que es faràdel 15 al 18 de novembre a Valla-dolid. Un cop feta la posada en

comú en aquesta trobada a Valla-dolid, es continuarà treballant acada centre fins a una propera quetindrà lloc a Figueres, el propermes de març. A partir d’aquí, esfarà una valoració conjunta delprojecte i se’n trauran unes con-clusions, així com l’elaboració d’u-na pàgina web on es farà públicatota la informació treballada, lesactuacions fetes en cada centre iles trobades realitzades. Els re-sultats es presentaran al Ministe-ri d’Educació a final de curs.

Paral·lelament al projecteArce, el centre treballa en l’elabo-ració del Projecte de Convivènciai, tot aprofitant iniciatives i in-quietuds d’uns i altres, s’ha creataquest curs una matèria optativade Mediació escolar adreçada alsalumnes de 3r d’ESO en la qual esforma professorat i alumnat perser mediadors de conflictes.

FIGUERES | M. R.

am començar el cursamb una jornadad’impuls a la llenguafrancesa amb l’objec-

tiu de presentar les propostes

que el Departament d’Ensenya-ment ofereix als centres educa -tius i mostrar experiències ques’estan duent a terme. És un ex-emple de la importància que elDepartament atorga a l’ensenya-ment / aprenentatge de llengüesestrangeres. Aquesta valoració esva fer més palesa als anys 90 ambla convocatòria d’uns primersprojectes d’innovació. Despréss’anomenaren Orator i darrera-ment PELE (pla experimental dellengües estrangeres).

El programa més veterà ésAjuts per a l’aprenentatge actiud’idiomes. Consisteix en una bor-sa d’estudis per finançar l’estadaa l’estranger d’una vintena d’a-

lumnes de secundària i llurs pro-fessors durant dues setmanes,com a complement de la tascainiciada a l’aula. Els plans expe-rimentals de llengües estrange-res han potenciat: la implantaciód’una llengua estrangera a l’edu-cació infantil, el reforç de les ha-bilitats orals – comprensió, ex-pressió i interacció– ; l’aprenen-tatge de continguts a través d’u-na llengua estrangera (AICLE),-CLIL en anglès i EMILE enfrancès... També han ajudat a re-forçar aquest aprenentatge lescolònies d’estiu o el concurs d’O-ratòria. Un altre recurs a tenir encompte és el creat pels mateixosdocents i que anomenem accions

de coordinació, activitats en lesquals participen dos o més cen-tres educatius. És el cas de l’En-glish Day, el Dia de les llengües,les mostres de teatre en anglès ien francès, etc.

Europa ens ofereix el PAP–Programa d’Aprenentatge Per-manent – , és a dir, l’aprenentat-ge al llarg de tota la vida. A l’en-senyament no universitari, elPAP ofereix les accions Leonar-do, per a la formació professio-nal; Grundtvig, adreçat a l’edu-cació d’adults, i Comenius, quecomprèn formació individual peral professorat, associacions esco-lars, mobilitat d’alumnes, etc.

Una acció molt interessant, no

només per a l’àmbit lingüístic ca-talà/francès, és L’Albera sensefrontera, liderada pel ServeiEducatiu de l’Alt Empordà jun-tament amb les escoles de lazona. En els Documents interna-cionals de referència sobre mul-tilingüisme publicats el 2008,any internacional de les llen gües,llegim: les persones poliglotessón un actiu del qual hem de te-nir cura, per tal com actuen d’ar-gamassa entre les diferents cul-tures.

Necessitem saber llengüessense oblidar, però, la llenguapròpia perquè com va dir Goet-he: “Qui no sap llengües estra -nyes no sap la pròpia”.

V

A FONS

APRENDRELLENGÜES, SABER LLENGÜES

Coordinadora de llengües estrangeres Secció de Serveis educatius i formaciópermanent. ST d’Ensenyament a Girona

M. DOLORS REIG GARGANTA

Alumnes de 3r d’ESO de l’InstitutCendrassos se’n van a Valladolid

La Castanyada és una festa oberta a les famílies a la llar d’infants. EL FRANQUET

Els alumnes comparteixen experiències. ESCOLA GONÇAL COMELLAS

L’equip educatiu de la Llar d’In-fants El Franquet considera im-portant vincular el nen al seumedi sociocultural. Per això creunecessari reviure les festes popu-lars com la Castanyada, el Nadalcom a tradició, Sant Jordi, Car-nestoltes. El treball amb els nenses fa a l’aula (fent representacionsde contes, amb música, imatges)però també, moltes d’elles, s’o-bren a la participació de les famí-lies, ja que és un bon moment pera la comunicació entre pares i llar

i entre els mateixos pares. Pares,mares, avis... són convidats a re-bre la Castanyera, i aquest anytambé el senyor castanyer, i a feruna berenada plegats amb cosesque ells mateixos han portat.Aquesta primera festa del cursajuda les famílies a tenir un con-tacte més proper entre elles i acompartir la diversió i la tradicióamb els seus fills. Altres festes quees fan són el Mercat del Conte perSant Jordi, la Festa de la Prima-vera o la gran festa de final decurs, que es diu el Toca-toca.

ROSES | REDACCIÓ

El Franquet celebra La Castanyada

Els tallers de convivència potencien el treball cooperatiu i l’educació emocional. ESCOLA GONÇAL COMELLAS

Els tallers de convivència tenen com a objectiu millorar la cohesió entre tots�

L’escola Gonçal Comellas treballal’educació en valors i habilitats socials

Quin impuls l’empeny a treballaren l’àmbit de l’educació?

Crec que a mi m’ha passat coma moltes altres persones, per lavocació. Després vas veient elmón de l’educació, t’hi vas adap-tant, fas les coses que més t’agra-den, endegues projectes i tot ple-gat és plenament vocacional.

Els esforços que s’estan abocantdes del vessant professional de la

psicopedagogia estan donant elsfruits desitjats?

Tots posem molt de nosaltresmateixos, no només els psicope-dagogs, i és una feina que sembladesagraïda des de molts punts devista, però posem el desagraïdaentre unes cometes ben grosses.I vull dir que, sobretot els psico-pedagogs, voldríem treballar pera tot el centre i estem treballantúnicament per a una part.

Quin perfil té l’alumne que formapart d’aquesta part que abordeu?

No hi ha un perfil específic d’a-lumne disruptiu, el més vistós de

l’aula, sinó que hi ha els alumnesque per qualsevol handicap nopoden seguir el ritme dels altres.

Defineixi el comportament dis-ruptiu d’un alumne.

Aquí entenem per disruptiu

aquell alumne que dins l’aula nopermet el treball de la resta delscompanys, distorsiona l’ambientde l’aula amb les seves interrup-cions, ja siguin amb crits, burxantels companys, hi ha de tot. És l’a-

lumne que molesta la classe, elscompanys i el professor.

És molt freqüent la presència d’a-quest tipus d’alumne als nostrescentres educatius?

Últimament, sí. A què es poden atribuir aquestes

conductes?En el cas d’un alumne disrup-

tiu, que et tira enlaire una classe,la família et dirà que és culpa del’escola; la part de l’escola que noha reflexionat prou sobre el casdirà que és culpa de la família;tots dos et diran que és culpa dela societat; alguns culparan latele. És una mica tot. A veure, elsnois estan veient que ho poden te-nir tot sense haver-se d’esforçar.La majoria de psicopedagogs vo-lem pensar que el nen és bo pernaturalesa i que si fa alguna cosaa l’aula és perquè hi ha factors quel’afecten i que ell respon a aquestsfactors.

R

P

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«L’alumne disruptiu ettira enlaire una classe»

ENTREVISTA

Àngel AgustíPSICOPEDAGOG

PRÀCTICA PREFERENT

Les jornades formatives Apro-ximació pedagògica als museusde la comarca de l’Alt Empordà,que se celebra aquest octubre i no-vembre a la seu del Servei Educa-tiu de l’Alt Empordà, té com ob-jectius introduir el professorat enel món dels museus i els seus ser-veis pedagògics, oferint-los un co-neixement que els permeti em-prar tots els recursos que aquestsels posen a l’abast. També es pre-tén donar a conèixer al professo-rat els recursos educatius que elsofereixen els museus de la co-marca, així com el patrimoni queaquests custodien, i obrir un de-bat per crear sinergies de treballentre els museus i els centres edu-

catius. Tots els dijous a la tarda,entre el 27 d’octubre i el 24 de no-vembre, s’estan desenvolupant lesjornades, promogudes des delcol·lectiu de museus que formenpart del projecte Una comarca demuseus i que estan adreçades alprofessorat de l’Alt Empordà.

Una comarca de museu. Itine-rari escolar per gaudir de l’AltEmpordà a través dels seus mu-seus és un projecte ideat pel Ser-vei Educatiu de l’Alt Empordàconjuntament amb vuit museusde la comarca que disposen d’u-na oferta educativa estructurada,estable i permanent. Formen partd’aquest projecte: el Museu del jo-guet de Catalunya, de Figueres; elMuseu de l’Empordà, de Figue-res; l’Ecomuseu-Farinera, deCastelló d’Empúries; el Museu dela Tècnica de l’Empordà, de Fi-gueres; el Museu d’Arqueologiade Catalunya-Empúries, de l’Es-

cala; l’Espai Cultural La Ciutade-lla, de Roses; el Museu de l’Anxo-va i de la Sal, de l’Escala, i el Mu-seu Memorial de l’Exili, de la Jon-quera. Amb aquesta proposta, esposa a l’abast del professorat unrecurs que faciliti la seva tasca

educativa i els apropi d’una ma-nera amena als recurs que troba-ran en el territori proper. L’objec-tiu és que els alumnes visitin, através d’aquest itinerari disse nyat,cada un dels museus al llarg de laseva vida escolar.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Promouen unes jornadesformatives adreçades alprofessorat de la comarca

Àngel Agustí diu que la seva feina és plenament vocacional. ROGER LLEIXÀ

El 27 d’octubre es va fer la primera de les jornades formatives. ROGER LLEIXÀ

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

DIALOGUEM AMB...

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·labora:

LA ROSESPÈDIA és l'enciclopèdia participativa del patrimoni cultural de Roses. El 27 d’octubre passat, els professorsJosep Lluís Tejeda i Anna Maria Fàbregas van ser convidats al Servei Educatiu de l’Alt Empordà per oferir una xerradasobre aquesta eina que ajuda a entendre d’una manera més àmplia el patrimoni cultural, incloent-hi elementsintangibles com el paisatge, els sons o records, o atribuint valors emocionals als elements patrimonials, a més delshabituals valors històrics o artístics.

�

ROGER LLEIXÀ

Una aproximació pedagògica als museus

El cicle de conferències Famí-lia i escola a l'Escala vol donar ei-nes educatives a les famílies mésenllà dels centres escolars. La pri-mera conferència, ha estat a càr-rec de la psicòloga Sonia Kliass, is’ha basat en Saber dir que no. Po-sar límits és estimar.

El programa de xerrades l’hanpromogut les escoles Empúries iL’Esculapi, la llar d’infants Ball-manetes i l’Institut El Pedró, ambel suport de les respectives Asso-ciacions de Pares i Mares d’A-lumnes, l’Ajuntament de l’Esca-la, el Casal del Jubilat, el Depar-tament d’Ensenyament i el Ser-vei Educatiu de l’Alt Empordà.Totes les xerrades es fan a les

20.00 hores al primer pis de CanMasset (sala polivalent del Casaldel Jubilat).

L’ESCALA | M. R.

L’Escala promou el cicle dexerrades «Família i escola»

DIJOUS, 24 DE NOVEMBRE� El repte d’aprendre a con-

sumir en família. Ponent: Eva Bach,pedagoga, mestra i escriptora.

DIJOUS, 26 DE GENER� Educar i gaudir dels fills.

Ponent: Ramon Casadevall, doctoren pedagogia.

DIJOUS, 26 DE MAR� Les emocions: amic o

pare? Ponent: Úrsula Oberts, doctoraen psicologia.

3

2

1

PRÒXIMES CONFERÈNCIES

RECURSOS EDUCATIUS

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

LLETRES EN JOC

IVDIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIUPER FRATO La frase:

“L'objectiu del'educació és lavirtut i el desig de convertir-se en un bonciutadà.”

(Plató)

Lectors i lectores, us convidem a resoldre els jocs de llengua que aniran apareixent al llarg dels propers números en aquestanova secció, que hem denominat «Lletres en joc».

Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 90. Ed. Graó

La IAEDEN és una entitat sen-se ànim de lucre ni vinculaciópartidista, i el seu finançamentprové principalment de les quo-tes dels seus socis. Tot plegat im-plica molta feina, sempre possi-ble gràcies al suport del volunta-riat. Actualment, compta amb

una cinquantena de voluntaris ila idea és poder incrementaraquesta xifra. Totes les activitatsque es promouen des de la IAE-DEN són obertes a tothom i, pertant, si hi vols participar noméshas de dir-ho. A l’entitat, hi hadues línies de treball: les activi-tats de natura, que inclouen sor-tides i actes divulgatius a l’entorndel medi i la natura, i les activi-

tats reivindicatives de defensa delterritori i del paisatge amenaçat.L’11 de novembre, la IAEDEN haorganitzat una nova descarrega-da-mercat d’articles de segonamà, que se celebrarà a la plaça delGra de Figueres, i per poder-laportar a terme cal la implicaciód’una bona pila de voluntaris. Nodubtis a apuntar-t’hi. Més infor-mació: http://www.iaeden.cat.

La Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN)

Mairena Rivas

WEB RECOMANADA

Pàgina amb unacol·lació de 34 pro-postes didàctiquesper a treballar ambles TIC a l’aula. Sónactivitats orientadesa l’ESO però algunesd’elles es poden

aplicar a primària. Totes les activitats tenen di-versos apartats com ara organització d’aula, pro-posta de treball, recursos i criteris de valoració.El menú de dalt permet una classificació segonsel context o l’àrea de coneixement i a la dretatrobem un enllaç als documents en format pdfque, naturalment, no contenen els elementsmultimèdia. Són propostes que es poden adap-tar perfectament a les característiques i el pro-jecte de cada centre.

HTTP://SITES.GOOGLE.COM/SITE/UNPRACTICOBAUL/

Lletres per atothom és un noumaterial pedagògicper a promourel'alfabetització encatalà de personesadultes d'origenestranger. Es tractad'una maleta queinclou un mètoded'aprenentatge,

una guia d'ús i diversos elements com làmines, lletres de cartró ifitxes amb vocabulari i símbols bàsics. Malgrat que és un materialadreçat a adults, també pot ser útil per a l'alfabetització d'alumnatnouvingut d'ESO. Tots els materials es poden baixar directamentaccedint a la web del Departament de Benestar Social i Família.Lletres per a tothom també ha creat per primera vegada uncurrículum d'aprenentatge del català adaptat a les necessitatsformatives d'aquests alumnes, que inclou l'elaboració de materialspedagògics i la formació del professorat i del voluntariat.

�

LLETRES PER A TOTHOMDEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA I L'OBRA SOCIAL "LA CAIXA

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

� MALETA PEDAGÒGICA

Al vespre, quan el sol ja declina, les àviesmarroquines reunien la família al seu voltanti començava l'espai de la màgia i la diversió.Elles, hàbils narradores, es desdoblaven perentretenir, meravellar i educar els nens i lesnenes. Però, i si us diguéssim que moltsd'aquests contes semblen catalans? I si hiafegíssim que estan a punt de perdre's amesura que el país es modernitza? Elles, quehan transmès un llegat valuosíssim, de

supervivència d'una llengua, en el cas de l'amazic, necessiten que desd’aquí els ajudem a mantenir-lo, mentre descobrim (i fem descobrir)que els contes no tenen fronteres i comparteixen arguments i valors.Amb aquesta finalitat us oferim aquest llibre de la filòloga i rondallistaespecialitzada en contes del Magreb Montserrat Cendra, una einapràctica per a docents i educadors en general que conté unaquarantena de rondalles marroquines, procedents de la tradició oral,recollida a peu d'aula, o bé a partir de recopilacions escrites. Inclou unestudi introductori, comentaris i suggeriments pedagògics després decada conte, i una classificació d'aquests per edat, valors, llargada, tipus.

�

CONTES DE L'ALTRA RIBA. MANUAL DEL RONDALLAIRE INTERCULTURALMONTSERRAT CENDRA

PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT

� LLIBRE

Matemáticamentecompetentes... para reír contéuna selecció de vinyetesgràfiques relacionades amb lesmatemàtiques que han estatpublicades a diarisprincipalment espanyols, i quemostren com els humoristesnecessiten a vegades lesmatemàtiques per provocar lareflexió del lector i fer una

crítica d´allò que és quotidià. Si els ciutadans, siguem especialistes ono, hem de conèixer i aplicar un bon nombre de conceptesmatemàtics, aquest llibre ens mostra que sovint també cal sermatemàticament competent per entendre l´humor gràfic delsmitjans de comunicació. Aquest n’és l’índex: Matemáticas, cultura yhumor gráfico, Matemáticas para vivir, Matemáticas para reír, Losconceptos matemáticos pueden ser objeto de humor, Símbolosmatemáticos en los chistes, Las «mates» en la escuela. «Es que pintausted unas cosas!», Epílogo. A reír tocan.

�

MATEMÁTICAMENTE COMPETENTES... PARA REÍRPABLO FLORES MARTÍNEZ, ANTONIO J. MORENO VERDEJO

EDITORIAL GRAÓ

� LLIBRE

ENDEVINALLES

Solució: selacse

En fan els paletes, fusters i enginyers

músics i arquitectes marins i barbers

Solució: lleznip

Cap pelut i cap pelates posa eixut

i es treu mullat

Solució: tarof

Què serà que no seràque quan més li’n treus

més gran es fa

L’edició de l’any passat del mercat de segona mà a Figueres. IAEDEN

�