ACTIVITATS D'EDUCACIÓ AMBIENTAL
-
Upload
xon-vilahur-godoy -
Category
Documents
-
view
228 -
download
1
description
Transcript of ACTIVITATS D'EDUCACIÓ AMBIENTAL
29/5/2012
Treballs realitzats per alumnes de l’assignatura “Treball de camp i educació per la sostenibilitat”
Tutora: Xon Vilahur i Godoy
MÀSTER SECUNDÀRIA UDG
PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL
4
LA BIODIVERSITAT
Treball de camp i educació per la sostenibilitatUniversitat de Girona
11 de maig del 2012
Arianna Martín FrigolaNúria Prat Turón
4
ÍNDEX
1. Contextualització 2
2. Fitxa professor/a 3
3. Fitxa alumne 4
4. Bibliografia 8
4
1. CONTEXTUALITZACIÓ
Aquesta activitat està dirigida a alumnes de 3r d’ESO de l’assignatura de Ciències de la Naturalesa: Biologia i Geologia. El tema d’aquesta activitat ja ha estat tractat a 1r d’ESO. Per tant, els alumnes ja tenen nocions bàsiques dels conceptes. Aquesta activitat té l’objectiu d’aprofundir i contextualitzar el contingut al nostre entorn.
Per situar l’activitat dins el currículum, la podem incloure dins el bloc d’Interacció entre els subsistemes de la Terra i l’activitat humana. Concretament, en l’apartat d’impactes humans en els ecosistemes (Projecte curricular Espai 3, Vicens Vives 2012). L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer la importància de la problemàtica sobre la conservació de la biodiversitat, tot tractant les espècies autòctones i invasores. Finalment, es discutiran les causes i conseqüències de la pèrdua de biodiversitat del nostre entorn.
4
2. FITXA PROFESSOR/AUNITAT 9 L’IMPACTE HUMÀ EN ELS ECOSISTEMESLLIÇÓ 9.6. LA BIODIVERSITAT
ACTIVITAT 9.6. LA BIODIVERSITAT
Objectiu: Reconèixer la biodiversitat autòctona i prendre consciència de la seva problemàtica provocada pels efectes de l’activitat humana.
1h. ORGANITZACIÓ DELS ALUMNES:Ex. 1: individualEx. 2: en parellesEx. 3: individual i en grup
RECURSOS:
Consideracions: Repartir les fitxes abans de l’activitat. Comprovar prèviament que es pot reproduir el vídeo, i en cas contrari, llegir conjuntament el text explicatiu del vídeo (mateixa pàgina del vídeo). Cal conèixer els casos de les espècies que es treballaran en el Memory, pels dubtes que puguin arribar a sorgir. Desenvolupament:Explicació del guió de la sessió (3 exercicis) i de l’avaluació de l’activitat, a través d’un suport digital:http://prezi.com/3ajm1uexjwt8/biodiversitat_ariannam_nuriap/EXERCICI 1 (15min): CONCEPTES 1. Reproducció del vídeo:http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=10792
[Segons les necessitats del grup, és probable que el vídeo s’hagi de reproduir dues vegades].
2. Els alumnes defineixen els conceptes individualment. 3. Es posen en comú les definicions. EXERCICI 2 (30min): MEMORY4. Els alumnes retallen les seves fitxes del joc i es col·loquen per parelles.5. Els alumnes fan el joc i enganxen les espècies al full classificades en les dues columnes.
[Abans de posar-se a jugar, el professor recorda que cal reciclar el paper restant del full de les imatges.][Mentre els alumnes juguen, el professor guia l’activitat i respon els dubtes que poden originar-se. ][Abans d’enganxar les espècies al full, el professor ha de tenir en compte que ha de comentar el resultat de la classificació d’aquestes, ja que un cop enganxades no es podran desenganxar.]
EXERCICI 3 (15min): RODA DE CONSEQÜÈNCIES6. El professor comenta les causes de la pèrdua de biodiversitat. 7. Els alumnes anoten les conseqüències a l’espai destinat que es troba en el full de l’activitat.8. Es posen en comú (utilitzant la pissarra) les conseqüències i completen la roda que tenen dibuixada.
[El professor ha de dibuixar les circumferències a la pissarra i ha de fer participar al màxim a tots els alumnes].
9. Recollir l’activitat d’avui (exercicis i autoavaluació).
Material necessariFotocòpies de l’activitatLlapis i gomaTisores i cola
Material complementariPòsters d’espècies de fauna i flora autòctones. [Poden estar penjats a la classe o bé descarregar-se a: http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/redirect.html?link=http://obrasocial.catalunyacaixa.com/CDA/ObraSocial/Home/0,3423,1x2y,00.html ]
Material del professor/aSuport digitalVídeo de l’exercici 1Rúbrica d’autoavaluació
AVALUACIÓ ATENCIÓ A LA DIVERSITATParticipació i resolució dels exercicis que avaluaran ells mateixos a través d’una rúbrica d’avaluació que es trobarà especificada al suport digital.
[D’aquesta manera, els alumnes prendran consciència de què i com se’ls avalua].
Assegurar-nos que han assimilat els conceptes de l’exercici 1 per poder fer el joc. Fer les parelles heterogènies. Fer participar tots els alumnes en l’exercici 3 i posar els resultats a la pissarra.
4
3. FITXA ALUMNEINSTITUT DE MELIANTA BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO
Curs: 2011-2012 TEMA: Nom:
Data:
Activitat:
CONCEPTESEXERCICI 1. Mirem el vídeo: El declivi dels amfibis (28/06/2010, El Medi Ambient de TV3)
El cant dels amfibis és el so de la nit, però les nits són cada vegada més silencioses. Les espècies que eren comunes comencen a estar amenaçades, i les que estaven amenaçades ara ja estan en perill d'extinció.Link: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=10792
A partir de la informació del vídeo, definiu els següents conceptes. A continuació, comentarem les respostes. Espècie:
Biodiversitat:
Espècie autòctona:
Espècie invasora:
Espècie en perill d’extinció :
MEMORY: Espècies autòctones i/o en perill d’extinció / espècies invasoresEXERCICI 2. Retalleu les fitxes que teniu al final de l’activitat i col·loqueu-vos en parelles. A continuació, jugueu al Memory:
Es juga per parelles. Es col·loquen les fitxes dels dos membres boca avall. Un jugador escull dues fitxes i les gira.
o Si les dues fitxes són la mateixa espècie, ha de classificar-les en espècies invasores o en espècies autòctones i/o en perill d’extinció. Si l’encerta, es queda les fitxes i guanya un punt. Si no la classifica bé, gira les imatges i és el torn de l’altre jugador.
o Si les dues fitxes no són la mateixa espècie, les gira i passa el torn a l’altre jugador. S’acaba el joc quan ja no queden fitxes sobre la taula. Guanya el jugador que té més punts.
Finalment, cadascú haurà d’enganxar a la taula, que teniu a continuació, les diferents fitxes segons si es tracten
4
d’espècies invasores o d’espècies autòctones i/o en perill d’extinció.ESPÈCIES INVASORES ESPÈCIES AUTÒCTONES I/O EN PERILL D’EXTINCIÓ
4
PÈRDUA DE BIODIVERSITAT: causes i conseqüències Exercici 3. Roda de conseqüències. A continuació, teniu les causes de la pèrdua de la biodiversitat.
Creixement de la població Augment de residus Urbanització Industrialització Pas a l’agricultura intensiva
Penseu i escriviu les conseqüències d’aquests impactes sobre la pèrdua de biodiversitat. Seguidament, elaborarem conjuntament la roda de conseqüències.
Anotacions:
PèrduaBiodiversitat
4
RÚBRICA D’AUTOAVALUACIÓ
BAIX (1) MITJÀ (2) ALT (3) PUNTUACIÓ
Participació Mínima participació i implicació en el treball en parella o grup, massa individualista.
Implicació i participació mitjana.
Implicació i participació total en el treball comú, amb aportació contínua d'idees.
Responsabilitat individual
No realitzo la meva part de treball individual.
Normalment treballo sense que m’hagin de recordar la meva responsabilitat, he buscat el consens amb el grup.
Faig la meva part individual, compartint-la amb el grup i acceptant suggeriments.
Assimilació de nous coneixements relacionats amb la biodiversitat
No recordo quins conceptes hem treballat i crec que no tinc l’activitat completa.
Recordo una mica el que hem treballat i he realitzat tota l’activitat.
Recordo perfectament tot el que hem treballat i tinc l’activitat correcte i completa.
Classificació de les espècies
No he classificat correctament la majoria de les parelles de les espècies del joc.
He classificat aproximadament la meitat de les espècies del joc.
He classificat correctament gairebé totes les espècies del joc.
Actitud vers el grup
Passivitat i tendència a crear conflictes.
Participo en el treball.
Participo en el treball de manera activa, positiva i sense distraccions.
Puntuació total:
Visó americàNeovison vison
Figueres de moroOpuntia ficus-indica
Mosquit tigreAedes albopictus
LlentisclePistacia lentiscus
Trencalòs Gypaetus barbatus
Tortuga mediterrània Testudo hermanni
Eucaliptus
Eucalyptus camaldulensisLlinx ibèric
Lynx pardinaMusclo zebra
Dreissena polymorphaGarric
Quercus coccifera Cranc de riu ibèric
Austropotamobius pallipesÓs bru
Ursus arctos
BàlsamCarpobrotus edulis
Tortuga de FloridaTrachemys scripta elegans Caulerpa taxifolia
Cranc roig americà Procamberus clarkii
EspígolLavandula angustifolia
Carpa Cyprinus carpio
FartetAphanius iberus
Tritó del MontsenyCalotriton arnoldi
Cargol pomaPomacea canaliculata
Alzina surera Quercus suber
Llúdriga Lutra lutra
GambusiaGambusia holbrooki
Ribble Rivers Trust Foto: J. Gathany/CDC Marta Queralt N.torres
UICN; sierradebaza.org
Flora de canarias
Domini públic USGS Florenci Vallès
Pep i Ximo Galarza Planes
Chris Appleby
www.rling.com
Florenci Vallès
Lo carrer del riu Pere Crosas Canalias Mark Hamblin
Juan Carlos Calvo
Jordi Baucells
S. ArenasD. Gonzalez
Hivernacle, servei de jardineria
S. Valls
Chris ApplebyJ. C. Calvo M. Homs
4. BIBLIOGRAFIA
TELEVISIÓ DE CATALUNYA, EL MEDI AMBIENT. El reportatge : El declivi dels amfibis. Data d’emissió : 28/06/2010. Recuperat de 10 de maig del 2012, a http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=10792
VICENS VIVES 2012. Educació Secundària Obligatòria, Projecte Curricular de Ciències de la naturalesa– programació d’aula. Recuperat de 10 de maig del 2012, a http://www.vicensvives.es/DIDACLIC/descarga_recursos/docs_comuns/docs_cd/cat/eso/data/navegacion.html
CATALUNYA CAIXA, OBRA SOCIAL. Territori i Medi Ambient: Pòsters “Coneix la Natura”. Recuperat de 10 de maig del 2012, a http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/redirect.html?link=http://obrasocial.catalunyacaixa.com/CDA/ObraSocial/Home/0,3423,1x2y,00.html
8
2727
ESTALVI ENERGÈTIC
Treball de camp i educació per la sostenibilitatUniversitat de Girona
11 de maig del 2012
Anna Giralt M. Rosa Tarrés
2727
GUIÓ PEL PROFESSORUNITAT ENERGIA (dins del currículum de 2n ESO)LLICÓ ESTALVI ENERGÈTIC
1.
ACTIVITAT : JOC ESTALVI ENERGÈTIC
Objectiu:. Conscienciar a l’alumne del consum energètic del dia a dia i l’impacte que té sobre els recursos naturals.
2 h.
RECURSOS
Consideracions: Seria més adequat fer aquesta activitat durant una hora b on el grup sigui més reduït.
Desenvolupament :PART 1: Disseny del joc
1. Es formaran grups de 3 alumnes2. Cada grup dissenyarà un taulell per jugar al joc
de l’estalvi energètic3. Els grups seran de caràcter cooperatiu, amb
els següents rols:a. El dissenyador (del tauler)b. El dibuixantc. L’escriptor (de les fitxes)
PART 2: Juguem al joc
1. Abans de començar el joc, cada participant dibuixarà la seva petjada en un paper
2. Cada participant triarà un botó i es col·locarà a la casella de partida
3. Per torns tiraran el dau i un company llegirà la pregunta de la fitxa de la casella corresponent
4. Segons la resposta donada s’obtindran uns determinats puntsEx: Suposant que la resposta triada val 2 punts, l’alumne pintarà del color de la casella dos espais dins de la seva petjada.
5. No es pot repetir cap casella, per tant, si durant el joc es va a parar a una casella ja feta, es saltarà el torn al següent company
PART 3: Avaluem el treball fet1. Elaboració d’una reflexió individual sobre el
resultat de la petjada2. Taula d’autoavaluació del treball cooperatiu
Material requeritCartolina DinA3 (tauler)Cartolines de colors variats (fitxes)Llapis de colorsRetoladors1 RegleUn dau3 botons de diferents colors
Material de suport1. Esquema de la distribució del tauler (la distribució de
les caselles és lliure, els exemples són orientatius)
2. Esquema de la petjada
Material Complementari
1. Annex 1: Llistat de qüestions i respostes del joc i la puntuació corresponent a cada qüestió
2. Graella d’autoavaluació del treball cooperatiu
DIFERENCIACIÓConsiderem que degut a la simplicitat del joc no caldria fer una adaptació específica, com a molt es podria reduir el nombre de qüestions o fer els dibuixos més senzills.
AVALUACIÓ
1. Es valorarà el treball en grup i el disseny i la presentació del joc2. Un cop hagin participat en el joc, elaboraran una reflexió individual sobre el resultat obtingut en la seva
petjada. Per fer-la seguiran la següent pauta:a. Què creus que pots canviar en els teus hàbits perquè la teva petjada sigui menor?b. Quins aspectes creus que són millorables? Com els milloraries?c. Creus que el joc t’ha servit per adonar-te de les conseqüències dels teus hàbits diaris?
3. Autoavaluació del treball cooperatiu:FUNCIONAMENT DE L'EQUIP Cal Millorar Bé Molt Bé
Tothom ha realitzat les tasques assignades
Tots hem après
Hem realitzat les activitats en el temps establert
Ens ajudem els uns als altres
Cadascú ha complert el seu compromís
Què és el què se’ns dona millor?Quins punts hem de millorar?
2727
Annex 1: Llista de qüestions del joc
I. desperta’t
1. Com és el teu despertador?
a.Elèctric (2)
b. Solar (0 )
2. Quan et lleves, que fas?
a.Obres el llum (3)
b. Obres la persiana (0)
II. A rentar-se!
3. Com et banyes?
a.A la banyera (3)
b.A la dutxa (1)
III. Esmorzem
4. Com escalfes la llet?
a. Amb el microones (3)
b. Amb la cuina de gas (1)
5. Recicles els residus?
c. No, ho llenço tot junt (3)
d. Si, separo plàstics, papers i vidre. (2)
e. Si, separo plàstics, papers, vidre i residus orgànics.(0)
IV. Anem a l’escola
6. Com vas a l’escola?
a. Amb cotxe particular (3)
b. Comparteixo cotxe amb un veí (2)
c. Amb autobús (1)
d. Amb bicicleta (0)
e. A peu (0)
V. A l’escola
7. Avui toca classe d’informàtica, en acabar, què fas?
a. Apagues l’ordinador (1)
b. El deixes en suspensió (2)
c. Apagues la sessió i prou (3)
8. És hora de sortir al pati, l’esmorzar el portes en:
d. Una bossa de roba (0)
e. Una bossa de paper (1)
f. Embolicat amb paper d’alumini i dins una bossa de plàstic (2)
2727
9. Quins llibres de text utilitzes a l’escola?
g. Els he comprat nous per aquest curs (3)
h. Són del banc de llibres de l’escola (1)
VI. Lleure
10. Quan tens uns dies de festa , què t’agrada fer?
a. Anar en bicicleta (0)
b. Viatjar amb el cotxe (2)
c. Viatjar amb avió (3)
d. Descansar a casa (0)
*Si es desitja, es poden afegir més qüestions al joc o modificar-ne algunes.
Annex 2: Autoavaluació
Autoavaluació del treball cooperatiu:
FUNCIONAMENT DE L'EQUIP Cal Millorar Bé Molt Bé
Tothom ha realitzat les tasques assignades
Tots hem après
Hem realitzat les activitats en el temps establert
Ens ajudem els uns als altres
Cadascú ha complert el seu compromís
Què és el què se’ns dóna millor?
___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Quins punts hem de millorar?
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
2727
ACTIVITAT PER L’ALUMNE
UNITAT ENERGIALLIÇÓ ESTALVI ENERGÈTIC
ACTIVITAT: JOC ESTALVI ENERGÈTIC
OBJECTIUS : 1. Prendre consciència del consum energètic del dia a dia i l’impacte que té sobre els recursos naturals.2. Aprendre a fer treball cooperatiu.
GUIÓ PER L’ALUMNE: Treballarem amb grups cooperatius de tres alumnes que escollirà el professor.Primera part (1h):Es determinaran els diferents rols dels participants en cada grup:
- El dissenyador( de l’estructura del tauler).- El dibuixant.- L’escriptor (de les fitxes).
Organització de les caselles:A l’Annex 1 hi ha el nombre de preguntes (cada una corresponent a una casella) amb les respostes i la puntuació. Cada casella tindrà el mateix color que la pregunta.
Segona part (45’):Abans de començar el joc cada participant dibuixarà la seva petjada en un full de paper reciclat (amb tantes marques com punts hi hagi en joc)
Instruccions del joc :1. Cada participant triarà un botó i es col·locarà a la casella de
partida.2. Per torns tiraran el dau i l’altre company llegirà la pregunta de la
fitxa de la casella corresponent.3. El company llegirà la fitxa i segons la opció triada tindrà un
determinat nombre de punts.4. Ex : Suposant que la resposta triada val 2 punts, l’alumne
pintarà del color de la casella dos marques de la seva petjada.
Tercera part (15’):
Com a reflexió personal, individualment respon a les següents preguntes:a. Què creus que pots canviar en els teus hàbits perquè la teva petjada sigui menor?b. Quins aspectes creus que són millorables? Com els milloraries?
c. Creus que el joc t’ha servit per adonar-te de les conseqüències dels teus hàbits diaris?
Material :Cartolina DinA3Cartolines de colors variats (fitxes)Llapis de colorsRetoladorsRegleDau3 botons de diferents colors
Material Complementari
Distribució tauler:
Petjada:
Al final de l’activitat hem de presentar:
1. El joc i les fitxes2. La teva petjada3. La reflexió personal (Annex 1)4. Autoavaluació (Annex 2)
2727
ECOSISTEMES MEDITERRANIS
Treball de camp i educació per la sostenibilitatUniversitat de Girona
11 de maig del 2012
Vanessa SeriñàMarcel Font
2727
FITXA DEL DOCENT
Unitat 3 ECOSISTEMES
3r-4t ESO 3.3Ecosistemes mediterranis
Activitats:
1-Sortida de Camp (Estany de Banyoles i Massís del Montgrí)
Objectiu: Reconeixement de les espècies característiques dels ecosistemes seleccionats en els seus hàbitats. Fer fotos i/o dibuixos.
2-Realització d’un Qui és qui d’espècies Objectiu: Familiaritzar-se amb les espècies que han trobat a les sortides de camp de manera lúdica. Relacionar els ecosistemes amb les espècies que els determinen millor.
2 dia
1-2 sessió
Al camp:Anirem tots plegat i el professor encarregat anirà explicant com es reconeixen les espècies.
A l’aula:Grups de 2 (fitxes)
Recursos:
- Espais Naturals de les Comarques Gironines (Carpetes)- Les ribes del Ter (La Caseta de la Devesa)- Pòster ecosistemes (Generalitat de Catalunya)
Consideracions:
Tasca 1 : localització dels ecosistemes al mapa.
Tasca 2: observació d’espècies. Fotografia (dibuix recomanat) i descripció.
Tasca 3 : fer les fitxes en grups de 2 fent ús dels ordinadors.
Tasca 4: retallar les imatges impreses de les espècies i enganxar-les a una cartolina
Tasca 5: jugar per parelles al Qui és qui d’espècies.
Material sortides:
- Material d’excursió- Quadern de camp- llapis i goma- càmeres fotogràfiques-lupes (opcional)- Guies de camp pel professor (opcional)
Material Qui és qui:
- Aula d’Ordinadors- Cartolina- Tisores- Cola de barra- Retolador permanent
Criteris d’avaluació Observacions
Elaboració fitxes (60%)Comportament a la sortida (20%)Participació en el joc (20%)
2727
Identificació de quatre ecosistemes de les comarques Gironines.
1 Sortides de camp.Com ja hem dit a classe, farem dues sortides per tal de visitar quatre ecosistemes diferents.
Durant la primera sortida observarem l’ecosistema lacustre de l’Estany de Banyoles i l’alzinar. Durant la segona sortida observarem una garriga al massís del Montgrí i el tram baix del riu Ter.
Il·lustració 1. Mapa de la regió. Googlemaps.
1.1 Localitza les zones visitades al mapa superior.
Una vegada siguem als diferents ecosistemes, haurem de localitzar tots plegats algunes deles espècies vegetals i animals de la taula següent:
2727
Ecosistemes Espècies vegetals Espècies animals
Ecosistema lacustre (Estany de Banyoles)
Font: gencat.cat
Vern (Alnus glutinosa)
Pollancre (Populusnigra)
Freixe (Fraxinusangustifolia)
(Iris pseudacorus)Gatell (Salix
Om (Ulmusminor)
Àlber (Populus alba)
Plàtan (Platanus x hispanica)
Lliri groc (Iris pseudacorus)
Cua de cavall (Equisetum arvense)
Balca (Typhalatifolia)
Canyís (Phragmitesaustralis)
Jonc (Scirpusholoschoenus)
Falguera
Macròfits
Ànec de coll verd (Anas platyrhynchos)
Libèl·lula
Tortuga d’estany (Emysorbicularis)
Polla d’aigua (Gallinulachloropus)
Fotja (Fulicaatra)
Barb de muntanya (Barbus meridionalis)
Nàide
Babosa de riu (Salaria fluviatililis)
Carpa (exòtica)
Peix sol (exòtica)
Liucioperca (exòtica)
Perca americana (exòtica)
Cranc de riu americà (exòtica)
Llúdriga (Lutrinae)
Rata d’aigua (Arbícolasapidus)
Macroinvertebrats
Alzinar
Font: google imatges.
Alzina (Quercusilex)
Alzina surera (Quercus súber)
Roure (Quercusrobur)
Rogeta(Rubia peregrina)
Llentiscle (Pistacealentiscus)
Aladern (Rhamnusalaternus)
Estepa (Cistussp.)
Heura (Hedera helix)
Esquirol
Porc senglar
Eriçó
Gaig
Merla
Geneta
Ratolí de bosc
Teixó
Tudó
Mussol
2727
Arítjol (Smilaxaspera)
Boix (Buxussempervirens)
Galzeran(Ruscusaculeatus)
Arboç (Arbustusunedo)
Guineu
Ecosistema fluvial (Riu Ter)
Font: gencat.cat
Volantí (Myriophyllumspicatum) macròfita
Lliri groc (Iris pseudacorus)
Salze (Salix alba)
Àlber (Populus alba)
Freixes (Fraxinusexcelsior i Fraxinusangustifolia)
Gatell (Salixcinerea)
Om (Ulmusminor)
Pollancre (Populusnigra) i els seus híbrids
Sarga (Salixeleagnos)
Tamarius (Tamarixsp.)
Vern (Alnus glutinosa)
Gambeta d’aigua dolça
Cranc de riu americà (exòtica)
Cloïssa asiàtica (exòtica)
Cargol aquàtic
Nàiade xinesa (exòtica)
Anguila
Carpa
Gambúsia
Llisa calua
Visó americà
Rossinyol bord
Martinet de nit
Tortuga de florida (exòtica)
Bavosa de riu
Invertebrats
Garriga
Font: Victor M. Vicente Selvas
Pi blanc (Pinushalepensis)
Garric (Quercuscoccifera)
Romaní (Rosmarinusofficinalis)
Lleteresa vera(Euphorbiacharacias)
Esparraguera (Asparagusofficinales)
Càdec(Juniperusoxycedrus)
Ungla de gat (exòtica)
Porquet de Sant Antoni
Corb
Còlid/Merla blava
Tallarol
Conill
Serp verda
Falcó pelegrí/xoriguer
Cargol
Aranya
2727
Farigola (Thymusvulgaris)
Argelaga(Genistascorpius)
Estepa blanca (Cistusalbidus)
Estepa negra (Cistusmonspeliensis)
Llagosta
Papallona
Perdiu
Àguila cuabarrada
Llangardaix
Escarabat
Formiga
1.2 Farem una fotografia a cada una de les espècies que veiem durant la sortida. Per a que les fotografies siguin científiques, cal que compleixin un mínim de requisits: que sigui clara (emprar l’opció macro de la càmera si està disponible ben a prop del vegetal en qüestió); que sigui representativa de l’espècie; si és un vegetal, que contingui sempre que sigui possible flors i fruits.
Il·lustració 2. Exemples de fotografiesde natura. A l’esquerra: libèl·lula (sense macro); al mig flor (macro); a la dreta Zigòpter ( caballito del diablo). Font pròpia.
Il·lustració 3. Exemples de fotografies de natura. Corb marí, salamandra, papallona, planta carnívora, lliri blau. Font pròpia.
1.3 Apunta al teu quadern una breu descripció amb un dibuix (opcional però molt recomanable) de cada una de les espècies que hem anat veient i fotografiant.
2727
Il·lustració 4. Alumnes fent fotos i prenent notes a les seves llibretes de camp. Font: xtec.cat
2727
2 Qui és qui?
2.1 Una vegada a classe, emplena les fitxes que venen amb aquesta activitat amb els noms de les espècies i una breu descripció de les característiques principals que s’han apuntat durant la sortida. Amb el programa informàtic Gimp, Photoshopo Paint, inserta la imatge o fotografia que hem fet durant la sortida. T’hauria de quedar una cosa semblant a això:
Il·lustració 2. Exemple de fitxa.
2.2 Retalla i enganxa aquestes fitxes a una cartolina. Una vegada ho tinguis fet, ja estaràs preparat per a poder jugar al Qui és qui?!
Instruccions del joc:
- Es juga per parelles, cadascú de vosaltres tindrà el seu plec de fitxes amb 6 espècies de cada ecosistema. Un total de 24 fitxes.
- Es col·loquen les fitxes sobre la taula destapades.- S’agafa una de les fitxes dels del 4 ecosistemes.- Es comença a fer preguntes a la parella sobre les espècies que conté o no el seu ecosistema pel tal
d’esbrinar-lo.- Guanya qui primer encerta l’ecosistema del company.
2727
Ecosistema lacustre (ESTANY DE BANYOLES) GARRIGA
Ecosistema fluvial (Tram baix RIU TER) ALZINAR
Webgrafia:
Les ribes del Ter (La Caseta de la Devesa)
http://www.girona.cat/caseta/materialdidactic/29termd.pdf
Pòster ecosistemes (Generalitat de Catalunya)
http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.1f64984433a93acf3e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=d0c0ae520d597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d0c0ae520d597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=426a882cf808e210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
2727
LA MÀQUINA DE FUMAR
Treball de camp i educació per la sostenibilitatUniversitat de Girona
11 de maig del 2012
Xavier PrujàJordi Surroca
2727
FITXA DEL PROFESSOR
CURS 3er ESO
UNITAT 3
LLIÇÓ Contaminació i medi ambient
ACTIVITAT: Contaminació i la màquina de fumar Agrupament:3 Persones
Recursos
Objectiu: La pràctica busca que els alumnes aprenguin com treballar amb rigurositat al laboratori. Mitjançant l’experiència del tabac, busquem la conscienciació dels alumnes sobre els efectes immediats que té el tabac i altres fums contaminants, com ara el fum dels cotxes, sobre els nostres pulmons i organisme.
Materials: Cigars, ampolla de plàstic, tub de vidre, cotó, encenedor, vas de precipitats, alcohol i fogonet, punxó, plastilina.
Temps: 2 h (1 hora per part 1 i 2 i començar la 3) (1 hora perquè exposin)
Material suplementari: Procurar tenir un laboratori on hi hagi un ordinador i un projector
Consideracions: Durant la pràctica, s’ha d’assegurar una correcta ventilació del laboratori. Una altra opció es realitzar la pràctica al aire lliure un cop es té tot el material preparat. Desenvolupament: Els alumnes llegeixen en grup el protocol de la pràctica curosament. La pràctica la dividim en 3 parts:Una primera part d’obtenció en un cotó, de substàncies que conté el fum del tabac.Una segona part on els alumnes responen les preguntes.Una tercera part on hauran d’exposar oralment i/o utilitzant una presentació.
Part1: Els alumnes en els seus grups, col·laboren per muntar el pulmó artificial que fabricarem amb l’ampolla de plàstic. Un cop muntat l’experiment, el professor els encendra una cigarreta que posaran en el tub de vidre. Tot seguit, ells continuaran amb la pràctica tot punxant la base de l’ampolla, per on sortirà aigua provocant la força de succió. D’aquesta primera part, han d’obtenir el cotó brut de residus del fum del tabac. Seria interessant no deixar que es buidi l’ampolla, per tal de que hi quedi aigua.
Part2: En aquesta part els alumnes contestaran les preguntes (A) i (B):(A):Què li ha passat al cotó fluix en acabar la pràctica? Observa’l i olora’l. Què ho ha causat?(B):Què observes en l’aigua que encara queda en l’ampolla?Part3: En aquesta part els alumnes, juntament amb els seus grups, realitzaran una exposició oral que parli dels efectes de la contaminació ambiental per part de fum de tabac, automòbils, fàbriques, etc. És important que abans llegeixin la notícia del següent link:
2727
http :// www . noticiasmedicas . es / medicina / noticias /10693/1/ Contaminacion - y - tabaco - riesgos - para - la - salud - infantil / Page 1. html # En el cas de que l’aula no tingui ordinadors, és cal que el professor porti la notícia impresa.Tots han de contribuir en l’exposició.La presentació pot ser feta amb power point o prezi, o programes similars. Pot tenir les parts:1- Portada i noms dels integrants dels grup2- Primer apartat3- Segon apartat4- Tercer apartat5- Conclusió final8-Bibliografia (si se n’ha utilitzat)
AVALUACIÓ Utilitzarem les següents rúbriques
:Treball al laboratori Puntuació
0p. Gens 1p. Adequat 2p. Molt bé
Segueix el protocol
Fa bon ús del material de laboratori
Treballa adequadament a l’aula
Exposició Puntuació
0p. Gens 1p. Adequat 2p. Molt bé
Es reparteix la feina
Exposa amb claredat
Explica el tema demanat
Presentació correcte
Bibliografia o exposa d’on ha extret la informació
Preguntes i Qüestions
Pregunta A Pregunta B
1p- 2p- 1p 2p
Donar una resposta bfeu sense argumentar què ha passat
Explicar amb claredat la resposta i el possible motiu del canvi en el cotó
Contestar breument la resposta sense contestar què ha passat
Explicar amb claredat la resposta.
-
DIFERENCIACIÓEs requerirà d’una ajustada, demanant una mica de menys nivell en cada un dels apartats. Es valorarà molt
2727
positivament el treball en equip i el fet de exposar el temari demanat en la presentació ( tot i que potser no amb molta claredat).
FITXA DE L’ALUMNE
CONTAMINACIÓ: LA MÀQUINA DE FUMAR
1. INTRODUCCIÓ
L’hàbit del tabaquisme constitueix el principal problema de salut susceptible de prevenció en els països desenvolupats.Els adolescents espanyols es fumen el seu primer cigarret al voltant dels 13,5 anys segons els últims estudis. El percentatge de fumadors en l’ESO està augmentant amb l’edat i es situa al voltant del 30%. També cal dir que en el nostre ambient hi ha moltes altres emissions de gasos que també respirem i que ens són perjudicials. Per aquest motiu és de vital importància conèixer els efectes d’aquests gasos sobre la salut.
2. Objectiu:
Aprendre a treballar en laboratori, apreciant l’ordre la neteja i la rigorositat en el treball. L’experiment en sí, dona a conèixer un mètode senzill amb el qual es pot entendre una mica més com funciona la respiració així com l’efecte perjudicial per a la salut que té el tabac i altres fums contaminants.
3. Material:
-1 ampolla d’aigua-un suro o tap foradat -cotó fluix -1 cigarreta-llumins-pinces-punxó-tub de vidre-plastilina
4. Procediment:
1-Escollir un tap o suro que encaixi perfectament amb l’ampolla2-Realitzar un orifici en el suro amb el punxó (no cal en el cas deltap foradat).3-Introduir el tub de vidre en l’orifici del tap o suro procurant que quedi un tancament hermètic. Recobrim la junta amb plastilina de manera que quedi el més hermètic possible. 4-Amb l’ajut de les pinces introduïm un trosset de cotó fluix en el tubde forma que no impedeixi el flux de fum a través del tub.5-Introduim la cigarreta de manera que aquesta quedi després delcotó fluix.6-Emplenem l’ampolla d’aigua i tanquem amb el tap que conté eltub de vidre, el cotó i la cigarreta.7-Encenem la cigarreta8-Punxem amb el punxó la base de l’ampolla9-Observem
2727
Preguntes i qüestions:
(A)Què li ha passat al cotó fluix en acabar la pràctica? Observa’l i
olora’l. Què ho ha causat?
(B)Què observes en l’aigua que encara queda en l’ampolla?
(C) Llegeix la notícia del següent link:
http :// www . noticiasmedicas . es / medicina / noticias /10693/1/ Contaminacion - y - tabaco - riesgos - para - la -
salud - infantil / Page 1. html #
A continuació, fes una petita exposició amb presentació amb el teu grup de treball, on cada un en faci
una part, explicant l’experiment i la notícia i la relació que hi ha entre tots dos. Pots utilitzar, les
següents idees per orientar-te:
-a què creus que equival l’ampolla? I el tub de vidre?
-relaciona cada part de la màquina amb l’estructura de l’aparell respiratori
-Ens afecta la contaminació ambiental (fum del tabac, de cotxes, de fàbriques...)
PRESENTACIÓ TREBALL
Realitza la presentació amb power point o prezi ( o programa similar). Es demana un mínim de
diapositives (6). Un exemple de format:
1- Portada i noms dels integrants dels grup
2- Primer apartat
3- Segon apartat
4- Tercer apartat
5- Conclusió final
2727
6- Bibliografia
2727
APRENEM A RECICLAR
Treball de camp i educació per la sostenibilitatUniversitat de Girona
11 de maig del 2012
Neus PueyoMireia Ylla
2727
UNITAT LA SETMANA DE LA SOSTENIBLITATASSIGNATURA CIENCIES NATURALS CURS 1r ESO
ACTIVITAT: APRENEM A RECICLAR
OBJECTIU: Aprendre com reciclar els residus domèstics d’una forma engrescadora. Aprendre a treballar en parelles. Aprendre a redactar una carta formal amb bona presentació. Desenvolupar habilitats de reflexió, associació i anàlisis.
2 h.
RECURSOS
CONSIDERACIONS: Sempre que sigui possible, és recomanable que el professor faci les parelles amb l’objectiu que complementin els nivells. És a dir, aparellar el que té més facilitat i rapidesa amb el que en té menys i sol anar més lent.
DESENVOLUPAMENT:1. INTRODUCCIÓ (20’): Vídeo introductori sobre les 3R: (5’)
http://www.youtube.com/watch?v=gKB_7MUPxT4( Duració: 2.45’. Llengua castellana, dibuixos animats i seguint el ritme d’una cançó)
Diàleg socràtic sobre què en pensen sobre la necessitat de reciclar, qui de la classe ho fa, com ho fan, etc. (15’).
2. ACTIVITAT 1 (40’): Es fan les parelles per treballar (10’) Resoldre l’enigma de l’activitat 1. Els alumnes han
d’investigar quina família ha reciclat malament. (30’)
Posada en comú dels resultats de l’enigma entre tota la classe. Discussió dels resultats. (20’)
3. ACTIVITAT 2 (40’) Amb les mateixes parelles, els alumnes s’han de
posar en paper de l’ajuntament del poble i redactar una carta a la família explicant el què no han fet bé i les conseqüències si continuen reciclant malament. (40’).
MATERIAL NECESSARILlapis i gomaFitxa de l’activitatInternetESQUEMA FITXA.ACT. 1: Enigma: A quina casa no es recicla correctament?
ACT. 2: Escrivim una carta a la família.
AVALUACIÓ DIFERENCIACIÓEn funció de cada professor els %. Participació i bon comportament a classe. (10 %) Cooperació amb els companys. (20%) Bona presentació de la carta sense faltes. (30%) Contingut correcte. Enigma resolta correctament.
(5%) Que hagin entès què ha fet malament la família i
com ho haurien d’haver fet bé. (Sàpiguen com reciclar) (35%)
Assegurar-nos que els dos membres de la parella treballen a bon ritme i que entenguin el perquè dels les coses.
2727
ACTIVITAT 1:
Llegeix la carta que hi ha a continuació:
Divendres, 11 de maig, de 2012
Benvolguts alumnes de 1r d’ESO,
Des de l’ajuntament de Llagostera, un poble del Gironès, ens dirigim a vosaltres perquè ens han dit que sou
experts en reciclatge, alhora que bons investigadors. Així que volem que ens ajudeu a resoldre l’enigma que
s’exposa a continuació.
A Llagostera reciclem molt, de fet tothom està obligat a reciclar. Als carrers no tenim contenidors negres o
grisos on s’hi poden abocar les bosses d’escombraries amb tots els productes barrejats, sinó que tan sols tenim
contenidors verds (vidre), grocs (llaunes i plàstics), blaus (paper i cartó) i marrons (pel rebuig). En el veïnat que
us descrivim a continuació, algú esta reciclant malament. Contínuament trobem bosses negres amb plàstics,
papers, llaunes i menjar tot barrejat en un abossa negra d’escombraries que l’aboquen a qualsevol contenidor,
però no aconseguim descobrir de quina família es tracta.
Per tant, volem descobrir quina família és per posar-nos en contacte amb ells i avisar-los i comunicar-los que
han de respectar la normativa del poble i per tant han de reciclar. Us donem totes les dades per a que resolgueu
l’enigma. Us descrivim tot el que sabem sobre les sis famílies del barri en qüestió, i us direm què hem trobat
dins de la bossa negra amb tots els residus barrejats per a que vosaltres pugueu pensar i intentar descobrir, com
a bons detectius que sou, de quina família podria ser.
Estarem molt agraïts de que ens doneu la vostra ajuda.
Esperem les vostres notícies!
Atentament,
L’AJUNTAMENT de Llagostera
2727
DESCRIPCIÓ DE LES FAMÍLIES DEL BARRI:
CASA DE BOB ESPONJA:
Informació que tenim:
- S’ha comprat un gos petit, com un Chihuahua. - Menja molta pinya.- Li agraden molt els xiclets. - Li agrada molt anar a la platja. - És al·lèrgic al ous i als làctics.
CASA DE DORA LA EXPLORADORA:
Informació que tenim:
- No té gos. - Menja molta verdura crua.- Li agrada molt explorar i fer excursions. - Cuida sovint als seus animals que a vegades són
bebès. - És al·lèrgica al marisc.
CASA DELS SIMPSON:
Informació que tenim:
- Tenen un gos i una gat. - El pare Simpson li agrada massa beure cervesa.- Li agraden molt els xiclets. - Li agrada molt anar a la platja. - És al·lèrgic al ous i als làctics.
2727CASA D’EN GARGAMEL:
Informació que tenim:
- Té un cavall i un gos. - Li agrada molt el menjar en llauna, les sardines
en llauna per exemple i altres conserves.- Menja molta Nocilla.
CASA DELS PICAPEDRA:
Informació que tenim:
- Tenen un dinosaure. - Tenen una nena, la Pebbles.- Els agrada molt tallar la gespa. - Són una família molt sostenible, gairebé no
gasten energia, i reciclen molt.
CASA DE PHINUS I PHERB:
Informació que tenim:
- Tenen un gos i una gat. - Li agraden molt els xiclets. - Els agrada molt llegir.- Tenen una peixera amb peixos.
2727
DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT DE LES TRES BOSSES IGUALS D’ESCOMBRARIES QUE S’HAN TROBAT:
Escombraries 1:
- Trobem una espècie de sac, es veu que es de pinso no sé sap de quin animal però perquè s’han esborrat les lletres, llaunes grosses (més grosses que un got de vidre d’aigua), uns prismàtics trencats, també un bric de llet i un de suc de taronja.
Escombraries 2:
- Trobem paquets de xiclets buits, trobem restes de gespa i altres branquillons, trobem un pot que semblaria de menjar de peix i trobem també una lupa trencada, i uns joguets també trencats (semblaria com si algú hagués fet neteja).
Escombraries 3:
- Ostres! Trobem un altre bossa que semblaria de pinso de gos, si que menja!!! Trobem restes de verdures, ous, i fruites. També hi hem trobat un pot se salsa de tomàquet, restes de cabells llargs i més llaunes.
Esbrina la família que ha reciclat malament!
Pots fer servir la resta de full per a fer-te un esquema sobre el contingut de les bosses, que et sigui útil per a la teva investigació.
ACTIVITAT 2:
2727
A continuació redacta una carta a la família explicant què ha fet malament i perquè. Comenta a quin contenidor hauria d’haver anat cada objecte erroni. Per escriure la carta, has d’utilitzar totes aquestes paraules:
normativa - contenidor blau - multa- contenidor verd - contenidor groc - residus - reciclar
agraïm - si us plau - respectin - dubtes - ajuntament
....................................................................
Benvolguda família ....................................,
......................................................................................................................................................... ...........................
.............................................................................................................................. ......................................................
................................................................................................... .................................................................................
........................................................................ ............................................................................................................
............................................. .......................................................................................................................................
.................. ......................................................................................................................................................... ........
................................................................................................................................................. ...................................
...................................................................................................................... ..............................................................
........................................................................................... .........................................................................................
................................................................ ....................................................................................................................
..................................... ...............................................................................................................................................
.......... .........................................................................................................................................................
............................................,
L’AJUNTAMENT de Llagostera
2727
Els tres treballs restants no s’han pogut incloure en aquest document, un d’ells perquè no s’ajustava al que es demanava als alumnes de l’assignatura. Els altres dos treballs están en formats que no s’han pogut incloure en aquest issuu.El treball de “Una depuradora casolana” de Carles Vilallonga i Manel Ortega està disponible a la següent web:
http://prezi.com/oqm2fqaqi3zd/activitat-educacio-ambiental/
El treball anomenat “El moviment R” de Clara Nierga i Montserrat Pórtules està disponible en el següent issuu:
http://issuu.com/xvilahur/docs/els_residus_i_la_seva_gesti___clara_n_i_montse_p.
Gràcies a tots els alumnes del màster que heu volgut compartir els vostres treballs i m’heu permès publicar-los a la
xarxa.
2727
Xon Vilahur i GodoyMaig 2012