Nú

m. 3

27 -

2º

qu

inze

na

de

gen

er/f

ebre

r

2011. 2

eu

ros

� Sant Antoni a Son Servera, unes festes tradicionals molt vives i participatives

� Cala Millor es promociona com a destí turístic a Fitur 2012

� Localitzades diverses pecesarqueològiques a prop del pont del torrent de Xiclati

� Festivitat de Sant Ignasi L'associació "IMPULS ARA","Premi Metge Lliteras 2012"

Concentració per la reobertura de la carretera

de Son Servera-Cala Millor12 de febrer a les 11:00 h. a l’aparcament de MüllerNO POTS FALTAR!!!

Publicitat

2

Rocio MorenoDpto. Comercial

Móvil: 679 59 03 83email: rocio@llullsegur.com

Tel. 971 81 72 42 Fax: 971 56 77 25email: sonservera@llullsegur.com

Son Servera

Nuestra filosofia es ser independientes,dar a conocer un modo de transporte

divertido y alternativo al petroleo.

La tienda del vehiculo electricoahora en Manacor. Ven a conocernos

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Editorial

Aquesta revista s'edita en català gràcies a la col·laboració del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Son Servera per mitjà de la campanya 'A Son Servera, informació en la nostra llengua!'

En tot cas, respectam l'elecció de llengua dels nostres col·laboradors per expressar les seves opinions.

3

El passat 27 de gener el Govern serverí convocà una roda de premsa a la salade plens per instar el Govern balear que reobri al trànsit, d’una vegada per totes, lacarretera Son Servera – Cala Millor. A la roda de premsa, a més dels mitjans decomunicació, també es convidà TOTS els partits polítics del consistori, a més d’al-tres representants socials del poble com ara hotelers, empresaris, comerciants asso-ciacions i ciutadans en general.

La roda de premsa fou molt concorreguda i hi assistiren gairebé tots. I dic gai-rebé tots perquè cap dels set regidors del Partit Popular hi foren presents. Durantl’acte, es convocà tothom a participar a la concentració popular que es durà a termeel proper dia 12 de febrer per exigir una resposta immediata a l’executiu balearsobre el denigrant estat de la carretera Son Servera - Cala Millor. Un tema que ja faoi!

Aquesta Redacció demanà declaracions a Jaume Servera (PP) respecte a la sevapostura de no assistir-hi, i ens digué que “ens avisaren el dia anterior a la roda depremsa i no hi hem pogut anar perquè en aquesta hora tots estam fent feina. Peròvull aclarir als ciutadans de Son Servera que nosaltres volem que s’arregli aquestproblema de la carretera i que sempre farem feina per al benefici del poble, perquèel nostre únic interès és aconseguir el millor per a Son Servera”.

Rere les declaracions dels populars, demanàrem la versió d’algun membre del’equip de govern serverí, i Margalida Vives declarà que “nosaltres avisàrem el diaabans a hotelers, empresaris i molts d’agents socials del poble i tots feren acte depresència, tots excepte ells, i ens mostraren el seu suport per tal de trobar-ne unasolució immediata. Però també tenim constància que el PP serverí es va reunir ambrepresentants del Govern balear i avui per avui encara no tenim coneixement delcontingut d’aquella reunió”.

Els lectors d’aquesta revista en poden treure les seves pròpies conclusions...Des d’aquesta veu, que és l’editorial del CM7, volem encoratjar tots els serve-

rins a seguir la creuada per, almanco, fer-nos sentir al govern d’orella rostida delConsolat de Mar. Tal vegada ha arribat l’hora d’espenyar algun vidre perquè ens facincas.

Si de la plaça del Müller hem d’anar a tocar les portes del Consolat de Mar, hianirem!, perquè si ells consenten que Son Servera es converteixi en el cul deMallorca, nosaltres no hi estam disposats!

D’altra banda, també cal informar-vos que la Conselleria de Salut s’ha negat aparticipar del premi d’investigació “Metge Lliteras” que cada any convocal’Ajuntament amb motiu de Sant Ignasi, a fi de distingir la tasca social de personesi entitats, passant-se pes forro el conveni signat ja fa una partida d’anys. Una cosamés per al nostre municipi!, mentre que els homes del general Caster (Bauzá) se’nvan de picnic a Lluc i no fan mes que resoldre els problemes de Manacor senseposar mà a cap dels nostres problemes. Ja li val de municipis de segona i de terce-ra com el nostre!, mentrestant el Govern balear s’omple la boca de mercat turístic,platja de Palma, etc., i aquí ens tenen per beneits!

I si hem de tancar el trànsit de la carretera que dóna accés a Palma perquè ensfacin cas d’una punyetera vegada, idò el tancam, amb bales de palla i tot si fa falta!

Així que ja podem preparar-les perquè sàpiguen d’on venim i què volem, i quetot té un límit, i més quan la política partidista està per enmig. Au idò, cap a Ciutat!�

Manel Ismael Serrano Servera CM7

� Ni tren ni carretera, ni premi “Metge Lliteras”

Fent camí

Passats els anys, fent camí,sentim por per la fallida...,de desfetes... del no puc,

d’entrebancs que minvarenl’entusiasme, gràcia divina

que ens dóna la vida.Perdérem algunes partides,d’altres superàrem el destí,

dels seus paranys i enganyifes,i anam salvant allò millorque trobarem pel camí.Sabem de caigudes...de baixades i pujades,que la fosca duu l’albai el sol surt cada matí,que guanyar i perdre

ja no és el mateixque semblava ahir.

Un any més, fins aquí,aguantarem i arribarem,

amunt l’esperiti l’empenta per seguir

endavant fent camí!

I un any més repetiré el que deia la padrina:

“Qui passa el gener arribarà a l’any que ve!”�

Toni López

Gener de 2012

4

Actualitat

La regidora de Turisme, Margalida Vives, vaassistir el passat 20 de novembre a la fira turís-tica “Fitur” de Madrid, la més important enàmbit nacional, a fi de promocionar el nostremunicipi.

Aquest any Son Servera ha compartit ambSant Llorenç un mostrador a l’estand del’Agència de Turisme de les Illes Balears, queen aquesta edició va obrir les portes als muni-cipis turístics que hi volguessin promocionar elseu destí.

En l’edició d’enguany, Son Servera va rebreun diploma acreditatiu com a destí turístic queforma part del Sistema Integral de QualitatTurística en Destinacions (SICTED) per la tasca

realitzada l’any passat, de mans del nouDirector general de Turespaña, Sr. ManuelButler.

SICTED és un projecte de millora de laqualitat de les destinacions turístiques promo-gut per la Secretaria d’Estat de Turisme i laFederació Espanyola de Municipis iProvíncies, de la qual formen part 131 desti-nacions en tot el territori espanyol.

Actualment, el nostre municipi comptaamb 19 empreses que rebran el distintiu deCompromís de Qualitat Turística, el qual reco-neix la tasca realitzada per millorar la gestióde la qualitat..�

Davant de l’avantprojecte de la Llei deTurisme de les Illes Balears, l’esborrany delqual ha estat tret a exposició pública pelGovern de les Illes Balears, l’ajuntament deSon Servera ha presentat una sèrie d’obser-vacions al respecte, mostrant aquells aspec-tes en els que es troba en desacord.

Entre ells, s’indica: · La negativa a l’exis-tència dels anomenats “condotels”, o empre-ses turístiques mixtes, per suposar aquestacompetència deslleial a les empreses turísti-ques implantades al municipi. · La necessitatde consensuar amb els municipis afectats el

canvi d’ús dels establiments d’allotjamentturístic a residencial. · La necessitat de des-cripció i identificació dels criteris de singula-ritat, importància i significació d’un projecteen quan a atorgament de permisos i llicèn-cies. · La injustícia que suposa el permís d’e-xecució de qualsevol tipus d’obra en edificisfora d’ordenació on s’han dut reformes sensecomptar amb llicències, envers altres sectorubicats en el municipi en semblants condi-cions, i sense poder executar els mateixosdrets a aquests efectes. · La necessitat dedefinir quin és el òrgan competent per deter-

minar declaracions d’interès turístic, donatque aquestes inversions tindran una tramita-ció preferent, i l’abast de tal tramitació romansense definir. · La repercussió negativa quesuposa la regulació de la fórmula tot inclòsenvers als interessos de la resta d’establi-ments d’hostaleria del municipi.

Amb tot això des de l’ajuntament no espretén altre cosa que aconseguir un turismede qualitat, sostenible i rentable per les illesen general, i per al nostre municipi en parti-cular..�

� L’ajuntament serverí respon a l’avantprojecte de la Llei de Turisme de les Illes Balears

Sant Llorenç, en col·laboració amb l'Ajuntament de SonServera, han compartit un mostrador a l'stand de l'Agència deTurisme de les Illes Balears, que en aquesta edició va obrir lesportes als municipis turístics que volguessin fer promoció delseu destí.

Tot i la marcada absència d'alguns països, la reducció delnombre d'expositors i els metres quadrats dels mostradors,FITUR continua essent un aparador internacional a tots elsdestins que s'hi presenten i un lloc de trobada entre els granstour operadors, el sector hoteler i representats de les institu-cions turístiques.

A l'edició d'enguany, Sant Llorenç, entre altres destinsturístics d'Espanya, han rebut la distinció que Turespaña i laFederació de Municipis i Províncies atorguen a tots aquellsmunicipis que al llarg de l'any passat s'han adherit al Sistema Integralde Qualitat en Destinacions (SICTED). En nom de l'Ajuntament de SantLlorenç, el regidor de Turisme, Comerç i Seguretat Ciutadana, NicolásBordal, va recollir la distinció de la mà del nou Director de Turespaña,Manuel Butler. Les previsions per la temporada 2012 són bones, elritme de reserves és millor que l'anterior temporada, i tot i que la com-

pra de darrera hora s'imposa a tots els mercats, el que millor es com-porta torna a ser l'alemany, seguit del britànic i països nòrdics. Des deTurespaña senyalen que del que es tracta ara és d'aprofitar l'ocasió ifidelitzar clients d'altres destins del mediterrani, que degut a la sevasituació política han sofert una baixada molt important del nombre devisitants, i amb els guanys fer el gran canvi i adaptar-nos a les neces-sitats dels nous visitants.�

� Sant Llorenç es promociona a la Fitur 2012 a madrid“Sant Llorenç des Cardassar ha estat present a la fira internacional de Madrid (FITUR)

en aquesta edició del 2012 promocionant el destí i els seus productes turístics. ”

� Son Servera a la Fira Turística de Madrid FITUR

5

Actualitat

� Politics, comercials,empresaris i ciutadans en general delmunicipi serverí recalmen l’obertura IMMEDIATA de la carretera Son Servera-Cala Millor

Els agents socials de Son Servera, Cala Millor i Cala Bona s’unei-xen per reclamar la reobertura de la carretera Son Servera - CalaMillor. Consideram inacceptable que davant el perjudici que suposa eltall de la carretera l’executiu autonòmic no prioritzi acabar aquestaobra. La decisió unilateral del Govern de Palma d’aturar les obres deltren de Llevant ha causat un greu perjudici per al nostre municipi.

A més, per afegitó, ja fa molts mesos que l’actual Equip de Governde l’Ajuntament de Son Servera es va reunir amb l’executiu de Palmaper tal de donar una solució satisfactòria i immediata a tots els afec-tats. Cal recordar que les obres es varen aturar d’un dia per l’altre,sense cap tipus de consens i sense cap tipus de previsió de restaurar

les xarxes viàries. Ara per ara, en aquests moments el panorama ésdesolador i reclama ja una solució immediata: dos nuclis que pertan-yen al mateix municipi incomunicats a les portes d’una nova tempora-da turística, amb molts comerços afectats i molts ciutadans obligats afer un trajecte molt més llarg per anar de Son Servera a Cala Millor.

Després de tant de temps sense cap tipus de resposta per part delGovern de Palma ja no podem entendre la provisionalitat del tall de lacarretera, que suposa un trasbals molt important per a ciutadans ituristes.

Per tot això, SOL·LICITAM: LA RESTAURACIÓ IMMEDIATA de lacarretera que uneix el nuclis de Son Servera i Cala Millor. �

Concentració per la reopertura de lacarretera de Son Servera - Cala Millor12 de febrer a les 11: 00 hrs a l'aparcament de Müller NO POTS FALTAR!!!!!

El passat 19 de gener es dugué a termeuna sessió ordinària del Ple de l’Ajuntamentde Son Servera que tenia com a punt referentl’administració electrònica de l’Ajuntament,que acabà amb una referència lingüística, jaque Rafel Valls (ERC-PSM) sol·licità la termi-nació .CAT per a la web institucional. Elgovern digué que ho tendria en compte i totshi votaren a favor. Cal dir, però, quel’Ajuntament ja té registrat el domini .CAT desde fa una partida d’anys i que qualsevol hi potaccedir, a l’igual que amb altres dominis comel .ORG o .ES.

D’altra banda, Jaume Servera (PP) dema-nà les correccions tècniques de l’informe del’arquitecta referent a l’aprovació de l’expe-dient 18-2011 de modificat segon del projec-te i contracte d’obres relatiu al "Projected’ampliació del centre poliesportiu Es Pinaróde Son Servera amb l’execució d’una piscinacoberta". La resposta del govern fou que notenien les correccions tècniques en aquellmoment. I Servera (PP) els recordà que ja elsho havia demanat el novembre, i Valls afegí

que “Heu fet esperar massa la gent i lesmodificacions ja no en són una excusa”.

Seguidament, Pep Barrientos explicà totsels entrebancs de la piscina sense resoldreels dubtes de l’oposició i dels assistents a lasessió. Mentrestant, Maria Mena i MargaVives defensaren la seva tasca amb claredat ifeina feta, a més de mostrar-se segures versles preguntes afilades de Servera (PP).

També s’aprovà el punt referent al TeatreLa Unió, on Maria Arenas defensà que elsnins a partir de 3 anys paguin per funciósempre que ocupin butaca, i que es deixaràde fer un 50 % de descompte als nins del’Escola de Música i de Teatre Escolar, ja que“consider que tant els nins del Bàsquet SonServera, per exemple, com qualsevol nin delpoble, tenen tant de dret a accedir a la cultu-ra com els nins de l’Escola de Música, ientenc que la cultura és per a tots i, per tant,tots han de tenir els mateixos drets”.Igualment, qualsevol partit polític que vulguiemprar les sales del teatre haurà de pagar lataxa corresponent, com qualsevol entitat, d’a-

cord amb l’ordenança de preus per ocupaciódel teatre. Servera (PP) dugué el punt al seuterreny, mentre que Arenas li respongué que“tothom sap que els partits polítics tenenunes partides econòmiques per celebraractes, i si tots els que empren lesinstal·lacions del teatre han de pagar, per quènosaltres, els polítics, no ho hem de fer?”L’oposició fou interactiva per part del dos par-tits que la integren, tot arribant de vegades acombregar amb les propostes i precs. Però,per què no practicaren una oposició dura,incisiva i més agressiva, si això, al cap i a lafi, forma part de la idiosincràsia política delsqui controlen el govern? Finalment, podem dirque fou una sessió sense respostes, on PP iPSM-Esquerra tornaren a demanar una ses-sió plenària per mes, sense tenir en compteel cost que significa per a l’Administraciólocal convocar-ne un per mes, quan és sabutque els nostres polítics cobren per assistèn-cia, a més. I no és baladí en el temps quecorren recordar que això, senyors politics,també és una despesa. � CM7

El proper dia 5 de febrer celebrarem una nova edició del Firó de laFlor d’Ametler, una fira de caràcter tradicional i turístic que té com aobjectiu promocionar aquest fruit i oferir un atractiu més als turistes ivisitants. Enguany el firó tendrà lloc als exteriors de la possessió de lesCases de Ca s’Hereu, un edifici que data del segle XIII.

Al firó, hi participaran un gran nombre d’estands relacionats amb

l’ametla, com ara paradetes de tast, cosmètics ecològics elaboratsamb el fruit, perfums, artesania floral, espelmes amb aroma d’ametla,sabons d’oli d’ametla, etc., a més d’una mostra de maquinària agríco-la antiga relacionada amb la recol·lecció del fruit i una mostra d’ani-mals. A fi d’impulsar el firó, us demanan la vostra col·laboració perdifondre aquest esdeveniment convençuts de que els visitants podrangaudir d’un matí ben entretengut i alhora conèixer part de les nostresarrels gastronòmiques i culturals.� Margalida Vives Andreu Regidora

de Turisme, Fires i Festes i Modernització

6

Actualitat

� III Firó flor d’ametler a Son Servera

� Localitzades diverses peces arqueològiques a prop del pont del torrent de Xiclati

� Una altra sessió plenària sense respostes

El passat 25 de gener, els obrers que treballen a les obres de lacarretera de Son Sard trobaren diverses peces arqueològiques a propdel pont del torrent de Xiclati, a l’encreuament amb la carretera delPort Verd, per la qual cosa avisaren el regidor de Vies i Obres iPatrimoni, Miquel Espases, el qual va informar immediatament de latroballa a la Direcció Insular de Patrimoni. De moment, aquest espai haquedat aïllat a l’espera que el proper divendres dia 3 de febrer el visi-tin els arqueòlegs Toni Puig i Beatriz Palomar. Precisament, BeatrizPalomar ha afirmat que “Segurament es tracta d’algun tipus de dipò-sit construït amb pedra i fragments reaprofitats de tegulae (teules d’è-poca romana) i de maons relligats amb morter de calç que tambés’emprà per arrebossar el seu interior. Els fragments ceràmics trobats,de moment, apunten que es podria tractar d’una construcció d’entornel segle VI dC, tot i que aquesta dada s’haurà de confirmar a mesuraque avancin els treballs d’excavació arqueològica,que iniciarem la pro-pera setmana.” A aquest efecte, ja se n’està realitzant l’informe pre-liminar i el regidor de Patrimoni, que n’ha demostrat molt d’interès, jagestiona quin espai serà el més adequat per depositar totes les troba-lles, de les quals s’informarà puntualment a tots els ciutadans.� CM7

Foto: Mark Schlüter

7

Actualitat

� PSM-ESQUERRA al darrer ple de l’Ajuntament:

PISCINA MUNICIPAL. Vàrem assenyalar que amb les obres de la piscina hi ha hagut

massa retard i demanarem mesures i dates concretes de finalització iposada en marxa de la piscina municipal. Prou d’excuses i mes clare-dat.

TAXES I IMPOSTS. Sobre l’enorme pujada de l’impost de vehicles de tracció mecàni-

ca, trobam que no s’explica per res més que per afany recaptatori. Noés per eliminar dèficit de cap servei que oferim a l’Ajuntament i pertant no podem estar d’acord amb aquest imcrement. Creim que aquestcas és més greu que els de les pujades de les taxes municipals, queen algun cas poden ser justificades per tal que l’ajuntament puguicobrir el cost dels serveis als quals van destinades. En aquest cas, nopoguérem votar en contra de les al·legacions presentades per JaumeServera del PP. A més a més, demanàrem també, que d’ara endavantl’equip de Govern no carregui ses errades comeses en altres mandatsdamunt ses esquenes dels contribuents. Vàrem recordar també quecap dels programes electorals del PSOE, Independents o CxI, deienque apujarien imposts.

Sobre la taxa per utilització del Teatre La Unió, creim que en aquestcas, estam xerrant d’un ús voluntari d’aquestes instal·lacions ja queexisteixen altres espais alternatius. L’Ajuntament té altres locals apro-piats per a aquestes activitats i que pot cedir per a reunions o actesculturals. Per tant la gent del poble podrà seguir reunint-se i realitzaractes d’una forma gratuïta. Per la nostra coalició, PSM-Esquerra, elcost del manteniment de les instal·lacions i equips tècnics del Teatrejustifiquen l’increment d’aquesta taxa.

LA NOSTRA LLENGUA.Votàrem a favor de la moció presentada per a que es retiri l’avant-

projecte de reforma de la Llei de la Funció Pública. Deixàrem clar queestam a les antípodes del que pensa el Partit Popular de Son Serveraen relació a la política lingüística del Govern. És molt de lamentar que,a diferència dels seus correligionaris de Manacor, Sa Pobla o Pollença,els populars serverins avalin l’actitud irresponsable del tàndem Bauzà-Delgado a l’hora de rompre el consens que des del 1986 hi ha haguta les Balears en una qüestió tan delicada com la política lingüística ique en 25 anys no ha estat mai qüestionada pel gruix dels ciutadans.

Felicitarem també a l’equip de Govern per la renegociació duita aterme en relació al Bus Urbà. Tant de bo en altres possibles renegocia-cions com per exemple la de recollida selectiva, haguessin fet el

mateix. N’hi ha que pareix que no volen entendre que es temps desacrificar-se.

VOLEM PLE ORDINARI MENSUAL JA!. Vàrem sol·licitar que es tornessin a fer els plens cada mes. Tenint

en conte que el PSOE amb en Pep Barrientos al cap davant, demana-va ara fa uns anys al PP de fer plenaris cada mes, no entenem per queara s’han de fer cada dos... qualque cosa ha canviat en aquest PSOE,serà que qui governa a cada moment no vol haver de respondre pre-guntes incòmodes. La resposta que se’ns va donar ara fa uns mesosa la nostra demanda, va ser que a l’Ajuntament no hi havia tanta feinaa fer com per haver de fer plenaris cada mes... Noltros primeramentpensam que si no hi ha massa feina a fer, lo que han de fer els mem-bres de l’equip de Govern es llevar-se les dedicacions exclusives quetenen alguns i abaixar-se els sous els altres, si pel contrari els mem-bres de l’equip de Govern pensen que mereixen aquests sous, noltrospensam que mereixem l’oportunitat de fer la nostra feina de controld’una manera mes continuada, sobretot si s’han de tractar temes queamb dos mesos ja no son d’actualitat política i per tant l’oposició noha pogut participar-hi perquè ja ha passat massa temps, i no com araque a vegades un pensa que el que realment volen és silenciar a l’o-posició. L’excusa que dona l’equip de Govern no es sosté per enllocquan a demés resulta que en 6 mesos s’han fet 7 plens entre ordina-ris i extraordinaris, o sigui que surt un percentatge de més d’un ple almes. Una vegada més sels veuen les vertaderes intencions que no sonaltres que dificultar la feina a l’oposició. Aclarir que als plens extraor-dinaris l’oposició no pot fer preguntes dels temes que vol, només delstemes que diu l’equip de Govern. Així qualsevol...�

Actualitat

� Sant Antoni a Son Servera,unes festes tradicionals molt vives i participatives

8

Les festes començaren dia 13 de gener amb el tradicional canvide murta a la capelleta de cal dimoni gros, un acte creat pel mateixdimoni que de cada any compta amb més participació.

La novetat d’enguany ha estat “sa Troncada” organitzada per laRegidoria de Festes, una activitat ben pagesa d’anar a tallar llenya alpuig de Son Corb per poder fornir els foguerons. Prevista per al dia 14,hi varen participar una cinquantena de persones, uns amb carros–com la família Bosco-, amb cavalls, amb tractors, d’altres a peu... Iacabaren la jornada el migdia a la plaça de Sant Joan dinant tots ple-gats en germanor d’un bon arrosset brut preparat per les valentesdones de la Tercera Edat. Durant el capvespre es dugueren a termed’altres actes a la plaça de Sant Joan, com ara el firó santantonier, elconcurs de pal ensabonat o el concurs de bisbes i llengonisses, en elqual en Marcos va presentar un bisbe de, ni més ni menys, 23,100 kg,amb la qual cosa va ser premiat amb dues porcelletes. Quant a lesllengonisses, en Tomeu Carrió en va presentar una de 3,36 m i enMiquel Calet va guanyar el concurs amb una llengonissa de 3,48 m, elqual també fou premiat amb una porcelleta. En Miquel Perelló, per laseva llengonissa, se’n dugué cap a cases dues gallines!

I el vespre, el correfoc endimoniat amb els Dimonis d’Hiachat, moltconcorregut i espectacular, amb un bon estol de joves que no tengue-ren por del foc i el gaudiren de valent.

Ja l’endemà, diumenge 15, la plaça seguia sent el centre neuràl-gic de la participació ciutadana amb el firó i diversos jocs infantils,mentre la gran tarima s’omplia de joves músics que amb en Salvadorvaren assajar els cants de les Completes, que es varen celebrar eldilluns dia 16 amb una parròquia plena de gom a gom, mentre que ala sortida ja tothom esperava amb entusiasme l’encesa de fogueronsper començar la nit més màgica de tot l’any, sense fer cas de la finapluja que va caure durant la vesprada.

El dia de Sant Antoni, a les 12 h missa solemne amb l’assistènciade les autoritats i de tots els fidels vestits amb les millors gales, coma testimoniatge de fe i cor de festa; i després del menjar familiar, l’ac-te més característic i únic a tot Mallorca en què es recrea l’escena, ala plaça Nova, de la tradicional visita de sant Antoni a sant Pau i ladavallada del corb, que sempre crida l’atenció per la bona actuació iparticipació de tots els personatges. Les Beneïdes també foren moltconcorregudes, amb carrosses perfectament dissenyades amb motiuspagesos, que no faltin els cavallistes, els infants amb els seu animalsper ser beneïts per don Pedro Pou... mentre el dimoni gros feia de lesseves: bé treia a ballar el batle, el cap de l’oposició o estava a sobred’un camió... De fet, sembla que aquest any el dimoni havia fet unaamigueta nova, na Marina, que s’ho va passar súper bé! Finalment esvaren entregar els premis de les carrosses i muntures i la festa es vatancar amb el darrer ball del dimoni. La nostra més sincera enhorabo-na a tota l’Obreria de Sant Antoni !� CM7

Al carro tots eren boscos!

El grup de joves després de sa Troncada menjant l’arròs brut

Els participants al concurs de bisbes i llengonisses

Joves músics amb els seus violinsEl dimoni gros amb el seu fill i na Marina

Actualitat

9

� Son Carrió quedà petit dia 17 de gener

A les 11 h sortiren 19 carrosses, 22 comparses, cavalls i carretonsi un estol de més de 40 dimonis, a més d’animals de pèl i plomaacompanyats per la Banda Municipal de Música de Sant Llorenç. Lestradicionals Beneïdes de cada any agafen més força, amb més carros-ses que representen els oficis antics: peixateres, moliners, matancers,eres, molins d’aigua, pageses i pagesos... El primer premi fou per ala carrossa "Es molí de Sant Antoni" i el segon premi per a la carros-sa "Es forn de Sant Antoni". Un punt i final a unes festes de Sant Antoniben vives i participades!�

Als onze anys començà a estudiar ambLluís Jaume i Jaume (1891 -1968) tocant ala banda “La Serverense” fins al 1934, quanpassà a Palma per ingressar a la Música delRegimiento de Infantería i a la CapellaClàssica, on rebé lliçons de Magí Vives i JoanMaria Thomàs i Sabater (1896-1966), iBartomeu Oliver i Martí (1894-1988) respec-tivament. El Círculo de Bellas Artes de Palma,l’any 1943, premià la seva obra Record d’unvermador. L’any 1944 fou destinat a Madridcom a músic de la Académia Militar. Com a

alumne del Real Conservatorio de Madridcontinuà els estudis de composició amb elmestre Conrado del Campo Zabaleta (1878-1953) i de folklore amb el pare José MariaNemesio Otaño Eguino (1880-1956). El 1950la seva obra Scherzo para orquesta rebé elPremio Nacional de Composición del RealConservatorio de Música i Declamación deMadrid.

L’any 1951 ingressà en el cos de direc-tors de música de l’exèrcit i exercir de direc-tor a Santiago de Compostel·la, el Ferrol i, des

del 1966 a Mallorca, on es retirà el 1981 ambel grau de comandant. L’Orquestra Ciutat dePalma, sota la direcció de Juli Ribelles iBrunet (1926-2004), estrenà la seva obraSuite mediterránea (1985) i Concert per aorquestra (1978) a l’Auditòrium de Palma.També es autor, entre d’altres, d’Enyorança(1943), Goigs a sant Joan Baptista (1944),Himne de la Tercera Edat de Son Servera(1989). �

Jaume Paret és

documentalista musical i arxiver

� Carta Oberta al director de Sa Font

� Ramon Ballester i Vives, músic i compositor(Son Servera 07/12/1918 - Palma 13/01/2012) Joan Parets Serra

No m’hauria pensat mai que una glosa amb un nom que es refe-reix a la meva persona passàs a ser portada d’una revista com SaFont. I això que fa referència a les festes més estimades per mi, comsón Sant Antoni.

Amb referència a la glosa en si, no hi tenc res a dir, va ser contes-tada amb una altra a una xarxa social, i pens que ja és suficient; tot elque afegeixes a un tema pareix que li dóna més importància de la queté. Realment el que dones a entendre és que t’has picat, i no és veri-tat, més be al contrari.

És una llàstima que no aprofitin l’espai de la foto de la pancarta ala qual faig referència per dir que les festes de Sant Antoni de 2012han estat molt participades, que hem recuperat tradicions, que elpoble n’és el protagonista, que sense ell no faríem festa, i altres cosesque segur que són més importants que una pancarta.

Ara bé, vull suposar que posar les fotos a portada del guanyadordel concurs de bisbes i d’una carrossa on participa un altre membrede la mateixa família també és important, i ningú no dirà res; però vull

demanar, on són les fotos de les carrosses guanyadores de lesBeneïdes? No seran més importants que una pancarta?

Amb referència al que diu, en relació amb la figurera, i no em vullestendre més, no en tenc cap mena, feim feina perquè les festes sur-tin bé, i procuram que tothom estigui content i participi d’unes festesque de cada any són millors, així que donam les gràcies a totes aque-lles persones i entitats que ens donen suport, i no vull personalmententrar on comença la figurera i on comença la feina, tampoc no enshem d’enfadar...

La meva contesta a la xarxa social era:“Sempre hi ha qualque valentque per Sant Antoni encalenteix l’ambient.Sempre serà millor analitzar fredamentque no entrar al joc del valent.”

VISCA SANT ANTONI, DE SON SERVERA!!!Salvador Servera i Servera.�

� El Renshinkan obté duesmedallesd’or, dues de plata i una de bronze en el campionat de balears sènior

El passat 14 de gener, a sineu, es va dur a terme la final autonòmica en cate-goria absoluta i valedora per classificar-se per a la fase sector del campionat d’es-panya tant masculí com femení, en què participaren uns 60 esportistes represen-tants de clubs de les 4 illes.

El Renshinkan hi va prendre part amb 5 competidors: Neus Pou, Jerònia Morey,Laura Rosselló, Jaume Gomila i Manuel Fernández. I tots 5 pujaren al pòdium; pertant, fou una jornada esplèndida!

Medalla d’or: NEUS POU i LAURA ROSSELLÓ Medalla de plata: JERÒNIAMOREY i JAUME GOMILA Medalla de bronze: MANUEL FERNÁNDEZ..�

Concentració per a la reobertura de lacarretera de Son Servera - Cala Millor

12 de febrer a les 11.00 h a l’aparcament de Müller

NO POTS FALTAR!

ActualitatBeneïdes de Son Servera SANT ANTONI 2012

10

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLESPRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02 Fax: 971 56 22 03

Móvil 609 60 78 19limpiezasgil@hotmail.com

ActualitatBeneïdes de Son Servera SANT ANTONI 2012

11

� Foguerons i BeneïdesPREMIS DELS FOGUERONS. Gestoria A. Bauzá Vives

1r Premi: Miquel A. Viñas, carrer des Forats,devora Sastre Romo.2n Premi: Margalida Artigues, carrer Can Janer, 16.

PREMIS DE LES BENEÏDES DE SANT ANTONI SON SERVERA 2012

CARROSSES PETITES. Ajuntament de Son Servera1r Premi: número 4 Rentadores2n Premi: número 9 Qui no vol pols que no vagi a l’era3r Premi: número 1 Cova de dimonis.

CARROSSES GROSSES1r Premi de “la Caixa”: número 2 Fusteria amb lledoner2n Premi de S’Oratge i Melchor Mascaró: número 8 Pastadores3r Premi de l’Ajuntament: número 3 Fotografia antiga carrer Major4t Premi Llull Assegurances: número 4 Escola de Música

Especial Ford Limpiauto Son Servera a la millor estiradaper animals: Jaume Ballester i Toni Bosco.

”Sa Nostra” a la millor muntura: Maria del Bar es Moli”Sa Nostra” al millor animal de companyia:Un ca negre gros, molt pelut!

Els primers premis de carrosses grosses, petites i muntures reberen un trofeu atorgat per Joieries Katia.

A CALA BONA C/ NA LLAMBIES, CANTONADANA MESTRAL CALA BONA - TEL. 871 58 62 18

ELS DIVENDRES TENIM ELS MILLORS PINTXOS

Cafè Sureda

12

IES Puig de Sa Font

� Tallers de nadal Karaoke

� Firó alumnes PISE

� Dinar a l’IES Puig de Sa Font del programa PISE

Dimarts dia 20 de desembre l’IES va rebre els empresaris, pares,alumnes, representants de l’Ajuntament i professors que formen partdurant aquest curs del programa PISE per tal d’agrair-los la seva apor-tació, sense la qual no seria possible dur a terme aquest projecte, tan

important per als alumnes i les famílies que hi participen. Els plats quetenguérem el gust de menjar varen ser elaborats pels alumnes delcicle formatiu de cuina. Com sempre, el menjar i la presentació varenser magnífics i els volem agrair la magnífica feina feta.�

El dia 21 de desembre l’IES Puig de sa Font, a més dels tallersde Nadal, organitzà també, com ja és típic cada any, un karaoke.

Primerament actuaren tots aquells alumnes que s’hi havieninscrit prèviament, amb la dotació d’un premi per als tres millors.Tot seguit cantaren els alumnes que formen part de les parelles lin-güístiques, els quals havien estat preparant durant setmanes unacançó en català per presentar-la a la resta d’alumnes del centre. Idesprés s’entregaren els premis de la Comissió Lingüística alguanyador dels Jocs Lingüístics i a les tres millors fotografies delconcurs de fotografia “Conviure en català”.

Finalment, el professorat cantà dues cançons elegides pelDepartament de Música que havien preparat durant setmanesdurant el temps d’esplai. Així doncs, amb aquest espectacle fina-litzà el darrer dia de classe abans de les vacances de Nadal.�

Dijous 15 de desembre els alumnes del programa PISE, junta-ment amb el professorat del taller de compensatòria, muntàremuna paradeta a l’entrada de l’institut on exposàrem els objectes itreballs que feim durant el taller de compensatòria: clauers, cap-ses de fusta, tamborets, jocs d’escacs, parxís, tres en retxa, lletresde fusta, sobres de paper reciclat…

Tots els alumnes de 1r ESO anaren passant juntament amb elsprofessors per poder veure el que teníem exposat i alhora elspoguérem explicar els procés d’elaboració dels diferents objectes.

Tant els professors com alguns alumnes s’animaren a comprari així vàrem fer un poc de calaix que ens serví per pagar el mate-rial i per poder organitzar alguna activitat extraescolar més.�Alumnes de PISE

IES Puig de Sa Font

13

� Excursió a Bonany

� Els tallers de Nadal 2011

Tots els alumnes de segon d’ESO, acom-panyats dels tutors i altres professors, vàremfer una excursió a finals del trimestre passatal puig de Bonany. Amb l’autobús vàrem arri-bar fins a Petra i hi davallàrem tots percomençar la pujada fins a l’ermita.

Era un camí molt llarg i ens vàrem cansarbastant. A més, quan vàrem arribar a dalt feiamolt de fred i vent. Teníem tant de fred que

alguns ens vàrem tapar amb una manta queportava un company a la motxilla. Però lavista bé ho pagà la pena! Des de l’ermitavàrem poder contemplar les vistes de tot elPla de Mallorca. Allà dalt vàrem berenar, jugara futbol, ens vàrem fer fotos...

El camí de baixada va ser més fàcil imentrestant vàrem cantar cançons i riguéremmolt! L’anècdota de l’excursió la tenguérem

quan vàrem arribar a Vilafranca i s’aturà unconductor per xerrar amb nosaltres, amb lasorpresa que a devora hi anava el seu pareque va resultar ser l’home més vell deMallorca que va sortir a l’anunci de Coca-Cola! Ja per acabar vàrem agafar el bus aVilafranca per tornar a cases!�

ALUMNES 2n ESO A

Aquest any , com els anys passats, es vanfer els tallers de Nadal els darrers dies abansde les vacances. Un dels tallers el va organit-zar el departament de Biologia amb Física iQuímica, és feia als laboratoris de Biologia ide Química a l’hora.

Al laboratori de biologia es feien bàlsamslabials i al de química perfums. Quan elsalumnes arribaven al laboratori es separaven

en grups de quatre .Vàrem començar pel debiologia. En arribar ens van donar una placacalefactora i un vas de precipitats per grup.Amb una proveta vàrem omplir el vas de pre-cipitats fins a 40cl, més tard agafarem un vasde precipitats més petit i a dins hi vàrem afe-gir tres cullerades grosses de greix. Havíemd’esperar fins que el greix tornés líquid i quanhi tornà el vàrem barrejar amb un tros petit

de pintallavis del color que havíem triat. Homesclàrem tot fins que es va fer un líquidhomogeni. Agafàrem uns taps de botelles i elsvàrem emplenar amb el bàlsam líquid, espodia afegir l’olor que volíem :coco, vainilla ,etc i esperar a que solidifiqués

A l’hora següent vàrem passar al labora-tori de Química, on es feien els perfums.Varen donar un morter per grup amb els ele-

ments que volíem , romaní, anís ,espígol ...es mesclaven amb sorrafins a quedar ben homogeneïtzat. Aaquesta mescla li varem afegir 20 cld’alcohol i ho vàrem deixar unsquants minuts perquè és mesclés.Amb un paper de filtre vàrem fer unfiltre per a l’embut seguint les pas-ses que el professor de naturalsens va indicar i l’omplírem amb lamescla, que vàrem filtrar dins unmatràs Erlenmeyer. El resultat vaser un líquid de color verd en el nos-tre cas ( ja que ho vàrem fer deromaní, espígol i anís), al qual podí-em afegir com a toc final aromes dexocolata, rosa, gerani, mescla deflors etc..i ja tenim el perfum , quevarem posar dins un potetespecial.�

Laura Colonna Thiel .1FGH

Nuestro departamento Técnico es el encargado de seleccionar yasesorar a nuestros clientes, de los materiales que mejor se adap-tan a sus necesidades.

Para la instalación, mantenimiento y conexión de sistemas deseguridad. La empresa tiene suscrito un convenio de colaboraciónbilateral con una empresa lider en el sector, ofertando a sus clientessistemas novedosos y de avanzada tecnologia.

Un sistema de video vigilancia puede estar compuesto simple-mente por una camara conectada a una pantalla que reproduzca lasimagenes o bien conectar a un video grabador accesible desdeinternet.

Esta comprobado que un sistema de video vigilancia mejoratanto la seguridad como la productividad de una empresa.

Queremos darles las gracias desde la dirección comercialdel grupo NI FOC NI FUM, nos sentimos orgullosos de nuestrosavances, pero más orgullosos aún de nuestros clientes y ami-gos.�

Mar calle, Directora Comercial de Ni Foc Ni Fum

14

notes d’empresaPubli-reportaje

Arranca su actividad, aglutinando una serie de efectivos huma-nos con una dilatada experiencia en el sector de la seguridad contraincendios y un gran número de instalaciones efectuadas aplicandolas tecnologias más innovadoras del sector,teniendo como proveedo-res las primeras firmas del mercado.

La trasparencia y la seriedad es una exigencia contínua de laempresa. Nuestra oferta de servicio esta encaminada a ofrecer laposibilidad de reducir costes, asegurando correctos resultados, acor-de siempre a la nomativa vigente,presentando siempre en todomomento asesoramiento especializado de nuestro departamento deingeniería y técnico comercial.

Disponemos de instalaciones propias en taller para dar servicioen cuanto a EXTINTORES DE INCENDIO abarcando todas las activi-dades necesarias, como revisiones, recargas, y retimbrados conmáquinaria moderna para tal fín.�

� Ni foc ni fum contra incendis 1983, tiene como actividadel suministro e instalación de sistemas de proteccióncontra incendios de forma integral

Miembros:

Sistemas de video vigilancia Visualización desde el móvil e internetNuevas cámaras IP y accesoriosNuevos Grabadores CCTVDirectDomos control y seguimiento de videoCámaras térmicasCámaras de iluminación IRSistemas de alarmas de intrusiónEquipos adaptados a la nueva Normativa

ServiciosExtintoresCentrales contra incendiosMangueras contra IncendiosSistemas detección para cocinasArmarios IgnífugosArmarios ExtintorSeñalización FotoluminescenteCajas fuertes (normales e ignífugas)Mantas IgnífugasVestuario y equipamiento de Bomberos y seguridadProyectos de ingenieria

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08 Fax 971 56 75

25 Móvil 629 74 59 53

Limpiauto Son ServeraTALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITE - NEUMATICOSINSPECCIÓN TÉCNICA DE VEHÍCULOS (ITV)REPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

Servicio oficial FORD

.......

15

Salut

� Padi, boca sana para los mas pequeños de la casaZulema Blanes, dentista

Llevamos ya 4 años visitando a los máspequeños de nuestras familias a mediante delprograma de PREVENCION PADI que puso enmarcha el Ib-Salut hace ya unos 8 años. Elprograma PADI es un programa PREVENTIVOen el que, a través de dentistas privados, laConsellería de Sanitat pone a disposición delos usuarios las instalaciones y conocimientosde estos dentistas.

El programa es muy útil, aunque no loparezca, pues su objetivo es intentar conse-guir que los niños lleguen a tener todos losdientes definitivos lo más sanos posiblescuando hayan cambiado todos los de leche.Es algo importante, porque PREVIENE proble-mas mayores en dientes DEFINITIVOS.

Entran revisiones y controles, tratamien-tos de dientes definitivos rotos por caídas,extracciones de dientes de leche, sellados defisuras si son necesarios, etc..

En este periodo de crisis e incertidumbreque nos ha tocado vivir, con cambios socialesy políticos, todos nos vemos afectados ymuchas cosas están por cambiar. Muchospadres me han preguntado si el programa delPADI va a continuar o va a ser eliminado,sumándose a los recortes de sanitarios que

se están llevando a cabo. Ante estas dudasquería aclarar que, de momento, el PADIseguirá como hasta ahora hasta el mes deJunio del 2012. Posteriormente no sabemossi continuará o no.

La CLINICA DENTAL DENTHOS, por suparte, si el programa desaparece continuará

realizando gratuitamente las visitas de controla todos los niños que ya sean pacientesnuestros a través del PADI.

Os agradecería que tuvierais esto encuenta y nos llamarais por teléfono ante cual-quier duda para poder informaros.�

CLINICA DENTAL DENTHOS

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-Tel. y Fax: 971 81 71 65

07550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: electricaluengo@gmail.com

Dra. Blanes con Laura y Marta Nebot Muñoz

16

Obituari

� Ramon Ballester Vives

� Obres de Ramon Ballester Vives

� In Memoriam RAMON BALLESTER VIVESUn gran músic i una gran persona

Tota la seva vida va estar dedicada a la música. Quan va perdre la vista i ja no podia fer música va dir que la vida ja no teniasentit per a ell. Havia col·laborat sempre en nombrosos treballs que li demanaven per a la Banda de Música de Son Servera, i hofeia desinteressadament i amb molt de gust.

Amb la música trobà el sentit espiritual que té i va ser molt feliç. Per acabar, vull donar les gràcies a tots els qui ens han donatel seu condol i el seu suport en moments tan trists; sabem que l’estimàreu. Gràcies per tenir-lo present en la vostra memòria.Descansi en pau. Rosa Ballester

Va néixer a Son Servera l’any 1919. A partir dels deu anysi fins als setze rebé classes de música del mestre Lluís Jaume.Als setze anys ingressà a la Música de Regiment d’Infanteriade Palma i li donà lliçons de música i protecció el també ser-verí Magí Vives.

També ingressà com a cantor a la Capella Clàssica i estu-dià composició amb el seu director, el Sr. Joan Maria Thomàs.

L’any 1943 fou premiat pel Círculo de Bellas Artes dePalma de Mallorca per la seva obra Record d’un vermador.

L’any 1945 fou destinat a Madrid com a músic de Primeraa la Academia Militar de Villaverde. Alumne del RealConservatorio de Música, estudià composició amb el mestreConrado del Campo i de folklore amb el padre Otaño. L’any1950 li concediren el Premio Nacional per la seva obraScherzo para orquesta.

L’any 1951 ingressà per Oposició al curs de Directores deMúsica del Ejército. Fou director de les Músiques de Santiagode Compostel·la, la Coruña i el Ferrol, i l’any 1966 fou desti-nat a Palma amb el grau de comandant, on passà quinze anysen actiu.

L’any 1985, l’Orquestra Ciutat de Palma, dirigida pel direc-tor titular Julio Rivelles, estrenà amb gran èxit la seva obraSuite Mediterráneo a l’Auditòrium, i l’any 97 el mateix director estre-nà una altra obra seva, Concert per a Orquestra, també a l’Auditòrim.

Entre les seves obres menors, podem destacar les dedicades aSon Servera, poble que el va veure néixer: Goig de Sant Joan, Himne

a la Tercera Edat, Cant a Son Servera, i també els arranjament per a labanda de Música de l’Himne a Son Servera i també del de Sant Ignasid’Antioquia. Ja jubilat, va viure a Palma dedicat a la composició i a lamúsica, tal com ha fet al llarg de tota la seva vida.�

·Cant a Son Servera (1968, pasdoble).·Himne de la Tercera Edat de Son Servera,1988.·Himne de Sant Ignasi (arranjament), 1977.·Himne a Son Servera (arranjament), 1997.·Goigs de Sant Joan, 1944.

·Suite de Andratx a Formentor (25 min duració) 1989.·Suite de Montañas de Mallorca (40 min duració) 1979.·Concierto para orquesta (35 min de duració) 1986.·Concierto breve para orquesta (20 min de duració) 1993.·Concierto para orquesta (20 min de duració) 1995.·Sinfonietta de Valldemosa (30 min de duració) 1986.·Sinfonia Amatoria (36 min de duració) 1988.·Symphonie III ( 28 min de duració) 1991.·Symphonie n. 4 (35 min de duració) 1994..�

17

Publcitat

La Unió

18

� Resum memòria Teatre Cinema La Unió 2011 (exercici gener-novembre)

Durant l’exercici de 2011, de gener anovembre, al Teatre La Unió s’han duit aterme un total de 52 representacions: 23 fun-cions d’arts escèniques, 10 projeccions decinema, 7 representacions musicals i 12actes diversos (conferències, presentacions,lliuraments de premis...).

El total d’espectadors ha estat de 9287,amb una ocupació mitjana de sala d’un 73 %d’aforament.

Quant a dades econòmiques, el pressu-post assignat per a l’exercici de 2011 fou de121.051,64 €, amb els següents resultatsde despeses i d’ingressos: un pressupost dedespeses de 94.147,56 € (referent a parti-des de programació, edició i publicitat, equi-pament tècnic, protocol i manteniment) i unpressupost d’ingressos de 37.287,81 €(conceptes per taquilla, taxes de teatre esco-lar i subvencions). Per tant, respecte del pres-supost assignat, s’han estalviat prop de27.000 € amb la intenció de contenir la des-pesa arran de la conjuntura econòmica muni-cipal. D’altra banda, el cicle escènic estrella

de La Unió, el festival ‘SonServeraClown’, vaaplegar un total de 7 espectacles de compan-yies provinents de Mallorca, Madrid,Andalusia, Itàlia i Argentina, a l’entorn de dosescenaris: la plaça de Sant Joan i el teatre. Eltotal d’espectadors fou de 2111, amb 4espectacles gratuïts i 3 de taquilla. Cal assen-yalar la projecció any rere any del festival, queja s’ha assentat com un reclam escènic inelu-dible que ha permès donar a conèixer elTeatre La Unió a tota la comarca de Llevant.

Quant a la Mostra de Teatre Escolar, hihan participat un total de 72 alumnes d’edatscompreses entre els 3 fins als 11 anys, que

han representat un total de sis funcions per agrups escolars en horari matinal i per alpúblic general en horari de capvespre, ambun total de 1306 espectadors.

Finalment, cal assenyalar la funcionalitatde l’espai i la dinamització cultural que s’hipromou, ja que en horari de capvespre s’hihan duit a terme classes de l’EscolaMunicipal de Música i Dansa i tallers de tea-tre escolar, a més d’assajos d’altres grupslocals de teatre i música. I en horari matinalles escoles hi han assistit un total de nouvegades per veure funcions de teatre i projec-cions de cinema..�

� Mostra de Teatre Escolar2011/2012

Enguany ja s’ha encetatuna nova edició dels tallers deteatre escolar que culminenamb la Mostra de Teatre que sesol escenificar entre els mesosde maig i juny. I aquesta ediciója n’és l’XI, cosa que endemostra la progressió any rereany, així com l’increment d’a-lumnat. De fet, comptar amb unespai escènic com el Teatre LaUnió ha estat un gran impulsper a la mostra, ja que poderimpartir els tallers en espaisescènics habilitats és mésil·lusionant per als alumnes,que experimenten la sensaciód’estar dalt d’un escenari tea-tral. Alhora, és una maneramolt efectiva de fomentar elconsum de teatre entre els mésjoves, que al cap i a la fi han deser els espectadors potencialsdel jove teatre serverí.

En l’edició d’enguany s’hanmatriculat un total de 70 nins i

nines d’edats compreses entreels 3 i els 11 anys, destriats en7 grups segons l’edat, que par-ticipen en els tallers d’una horasetmanal al Teatre La Unióentre els mesos de novembrefins al maig o juny. Durant eltaller de teatre, els nins i ninesaprenen jocs actorals, interac-ció amb els companys, com-portament social... i l’obra arepresentar, la qual escenifi-quen a final de curs en horarimatinal per a les escoles i enhorari de capvespre per alpúblic en general.

La gestió dels tallers i deles representacions és a càrrecdel Gabinet de Psicologia iaprenentatge Daus, gestors deprojectes culturals, sota ladirecció de Joana Bou Torrents,mestra d’educació infantil delCEIP Na Penyal, i Maria Padilla,psicòloga infantil i directora delGabinet. .�

Tallers de teatre que fomenten l’hàbit escènic entre els més joves

Pressupost 2011 teatre la unió: 121.051,64 eurostotal despeses 2011: 94.147,56 eurostotal ingressos 2011: 37.287,81 euros

total funcions 2011: 52total espectadors 2011: 9.287

mitjana d’ocupació de la sala: 73 % d’aforament

Entrevistes de La Unió

19

� Entrevistam en Pep Alba, component de MÚSIQUES, que oferiran un concert el proper 17 de febrer a La Unió

Dia 17 de febrer, a les 21.30 h, alTeatre La Unió tenim una cita musicalirrenunciable amb el concert deMúsiques, un grup de músics de luxeels noms dels quals ho diuen tot:Tomeu Matamalas, Ma Antònia Gomila,Pep Alba i Robin Alba.

Amb motiu d’aquest concert a canostra, aquesta redacció ha entrevistaten Pep Alba perquè ens expliqui aquestnou projecte musical i ens avanci quèveurem a La Unió el proper dia 17.

A més, aprofitant l’avinentesa, desd’aquestes línies vos convidam a totsa ser partícips de l’oferta cultural queens ofereix el Teatre Cinema La Unió deSon Servera.

- MÚSIQUES és una proposta, un pro-jecte, un grup de músics i bons amics?Com bé deis, tres generacions que juntaules vostres veus i els vostres estils peroferir un concert per a totes les edats?

Músiques és el resultat d’un treball queve de temps enrere, ja que els quatre inte-grants, a més de tenir les nostres pròpies his-tòries musicals, de tant en tant solem fercosetes junts. La veritat és que tots tenim unavida musical molt activa!

- Quina és la recerca d’en Pep Alba, enRobin Alba, na Maria Antònia Gomila i enTomeu Matamalas en aquest projecte deMÚSIQUES?

Més que una recerca és el que cada unde nosaltres pot aportar a aquesta idea encomú: na Maria Antònia Gomila, professorade cant a l’Escola Municipal de Música deSon Servera, és molt coneguda com a can-tant amb una veu i una professionalitat quefins i tot quan actuam a mi em fa pell de galli-na. En Tomeu Matamalas destaca per la sevaversatilitat, compon lletra i música, fa arranja-ments, toca la guitarra o la bateria (amb el

grup Amigos), és dibuixant, escriu novel·les(moltes d’elles premiades) i té unes ganesque contagien. En Robin, també professor del’Escola de Música, és el més jove dels qua-tre i té un gran futur dins el món de la músi-ca, i actualment forma part de grups comAnegats, La Locamotora o el Grup Sonor; ésen un tot terreny musical i tant li fa tocar pop,jazz o rock. A mi cada cop me sorprèn méssentir-lo tocar o cantar. I de mi mateix emcosta parlar-ne, només puc dir que tota lameva vida ha girat entorn de la música i esperque per molts d’anys!

- Aquest serà el vostre primer con-cert? Teniu previst fer-ne d’altres actua-cions?

Tenim emparaulades algunes actuacionsmés. A veure si tot tira pel bon camí, ja queavui no és gaire fàcil a causa de les retalladesque han sofert pertot els pressuposts per acultura.

-Si una cosa sabem tots d’en Pep Albaés que a més de ser un enamorat de lamúsica gaudeix de tocar amb els seusamics; però Pep, com és això de tocarpare i fill junts?

La veritat és que no coincidim gaire vega-

des junts i pens que és així com ha de ser. Peraixò sempre que feim qualque actuació ensho passam molt bé!

- Què diries als serverins i serverinessobre què es poden trobar a La Unió el 17de febrer si vénen a veure la vostra actua-ció?

A tots els qui ens solen seguir que torninperquè duim marxa nova i els qui no ensconeixen que venguin perquè està garantitque els agradarà. També faria una crida espe-cial a dos col·lectius molts diferents: primer alque es mou entorn de l’Escola de Música, laCoral, la Banda, sa Revetla i els grups rockersdel poble, és a dir, a tots els qui formen la vidamusical del nostre poble. I l’altre seria el deles persones ja més grans que coneguerenLos 5 del Este o els Amigos. La música vatenir una empenta molt forta durant els anysseixanta, però no va acabar allà.

Vols afegir res més?Idò si! Volem donar-te les gràcies a tu i al

Cala Millor 7 perquè sempre feis costat a totquan té a veure amb el fets que succeeixen alnostre voltant i feis que el nostre poble siguimés poble! � gràcies a vosaltres CM7

DIVENDRES 17 DE FEBRER A LES 21 H

Tomeu Matatamalas, Ma AntòniaGomila, Pep Alba i robin Alba...

Tres generacions ajunten les sevesveus i els seus estils per presentar:

MÚSIQUES

(Telèfon per a reserves: 971568519)

La Acadèmia Cala Millor celebrà el passat divendres 27 de generla seva inauguració. Està situada en ple centre de Cala Millor, al carrerSes Eres, 2 B, devora la perruqueria Piedad, Estètica Alcaide i la BancaMarch. És un centre nou d’ensenyament que ofereix per una bandaclasses de repàs de totes les matèries de primària i secundària, prin-cipalment matemàtiques, física, català i castellà. L’altra part de l’ofer-ta són les llengües: alemany, anglès, castellà i català per a estrangers

i francès a tots els nivells, traduccions així comservei d’intèrpret. Un altre servei disponible ésla logopèdia per resoldre qualsevol problemad’aprenentatge. Les classes es donen tant enpetits grups de màxim 5 persones, per podergarantir així una ensenyança de qualitat, coma particulars.

L’objectiu és que els alumnes no nomésaprovin l’assignatura, sinó que al mateix tempsaprenguin de manera efectiva a xerrar i enten-dre la llengua i adquireixin una base consistentdins la respectiva matèria. L’Acadèmia comptaamb un professorat qualificat i professorsnatius per a les llengües.�

notes d’empresa / actualitat

� Ja es poden realitzar les gestionsamb la Policia des de l’Ajuntament deSon Servera

L’Ajuntament de Son Servera ha posat adisposició dels ciutadans que així ho requerei-xin el servei de Policia Municipal, ubicat a laplanta baixa de les instal·lacions del mateixAjuntament. Així, determinades gestions, comara la interposició de denúncies, ja es podemtrametre a Son Servera sense la necessitatd’haver de desplaçar-se a les oficines princi-pals de la Policia, ubicades a Cala Millor.

L’horari d’atenció d’aquest servei és elmateix que el de l’Ajuntament: de dilluns adivendres, de 09.00 h a 14.00 h.

Així, i segons indica el regidor de Policia,Pep Campins, la dotació d’aquest servei supo-sa un pas més per apropar-se al ciutadà i faci-litar les seves gestions, independentment de sies troba al poble de Son Servera o bé a la zonacostanera.�

� Apertura Acadèmia a Cala Millor

� Ca na Maria hizo entregade su cesta de Navidad

La ganadora de la cesta de Navidad de Ca Na Maria fuéRosa Mª Fernandez.Enhorabuena para la agraciada.

21

Opinió

Podría parecer hecho a propósito pero noes verdad porque la proyección de este docu-mental estaba establecida desde tiempo.

Estamos hablando del documental quecuenta de la exploración completa de la “covade Sa Gleda” de Manacor.

Es un túnel puesto a 40 metros de pre-fundid bajo tierra, en el mar, que había sidoexplorado solo en parte de Francesc Ripollhace muchos años. En el mayo del año pasa-do Oscar Espinosa, con el ayudo de su equi-po de buceadores ha atravesado los 1750metros de túneles de esta cueva que es lamas larga de Europa.

Es increíble el coraje que necesita cuan-do se hacen estas exploraciones. Los que

bucean cuando van en una cueva conocen elriesgo de no encontrar la vía justa, de confun-dirse entre un cubículo y otro, de rasgar unapared provocando la caída de piedras conconsecuencias tan peligrosas de impedir lavuelta a la salida.

Pero la vida de los exploradores es así:riesgo después riesgo, impresa despuésimpresa, descubrimiento después descubri-miento nos hacen conocer lo que todavía noconocemos de la tierra, del mar, de la cienciay ahora también del espacio interespacial.

Para las personas normales son héroes olocos, pero todos los miran con admiración o,quien sabe, con un poco de envidia.

Por cuanto, muchas veces nos olvidamos

cuanto coraje necesita en muchas ocasionesde la vida de todos los días.

Pero los exploradores tienen en los ojosuna mirada particular como por una visiónque va más lejos, como perdida en un tiempofuturo que los otros todavía no conocen.

Este documental, propuesto de la asocia-ción cultural Algarada, proyectado en la saladel teatro la Unió tanto llena que las sillas nofueron suficientes y comentado del mismoOscar Espinosa y de su compañera MariaMarch, nos ha mostrado cuanto tiempo ycuanta dedicación necesita ante de empezaruna aventura. Y cuanto sea preciosa Mallorcavista desde un helicóptero y desde el mar.

Pero a veces la preparación no es sufi-ciente porque los imprevistos son, precisa-mente, imprevistos. Y aquí necesita el verda-dero coraje. En esta exploración todo ha idobien. Solo cosas pequeñas que han provoca-do un retraso de una media hora más de lasdos previstas. Pero en estos días la compara-ción es inevitable: un hombre que afronta loscuniculos de una cueva sin luz, sin aire y sinespacio y otro que, a pasar de sus responsa-bilidades, de su larga experiencia, de suhonorabilidad se hace coger del pánico yabandona su nave, la Costa Concordia.

Es un desastre inútil parece debido a unacostumbre de maniobrar los barcos de cruce-ro como si fuesen bicicletas, solo para publi-cidad. Terrible. 16 muertos acertados, 20desperecidos y un incumbíente irreversibledesastre ambiental en uno de los parcosmarítimos más precioso del Mediterráneo.

Y el comandante que deja el barco des-truyendo la imagen del héroe, el fascino unpoco macabro del comandante destinado amorir con su barco, la imagen de las másimportante compañía de crucero y…tantasotras consecuencias para Italia.

¿Un momento de locura? ¿Un momentode cobardía? ¿Otra persona, héroe en unasituación diferente, habría sido héroe aquítambién? A causa de este hombre se tendráque rescribir muchas historias de mar.�

�Titol

� El CorajeMaria Migliaccio

OFERTA 1º ANIVERSARIO J&D MOTORS

Neumáticos 40% descuento+ 10% adiccional

Baterías 20% descuento + Mano de obra GRATIS

Cambio de aceite 25% descuento

Pastillas de freno 25% descuento

Escobillas Limpia parabrisas 40% descuento

Revisión Niveles, Presiones y LucesGRATIS

Carga de Aire Acondicionado40% descuento

El resto de reparaciones un 10% descuento

David: 638 258 629 Jandro : 619 381 646

Oficina: 971 596 351 C/ Formentera, nº1 · www.jdmotors.es

Fotos MarkMark G. Schlüter

markfotos@gmail.com

“Estic enfadat amb tu“....Aquesta és la frase que m’a-mollà en Toni “Monjo” el darrer diadel 2011 a la Plaça de Sant Joan,un poc abans de les dotze de sanit...Anava per allò que vaig dirdels polítics locals, que eren unsAPROFITATS...I encara ho són unsaprofitats...i no només som jo elque ho pensa, són moltíssimes sespersones que m’ho han confir-mat...Em donen la raó...I per quètanta gent pensa que els políticsserverins són uns APROFITATS???...Està molt clar, pels seus ele-vats sous...

I per què tanta gent,més delque pensen els nostrespolítics,opina que aquests soussón escandalosos???

Per diferents motius:1.-Pel deute del Consistori

Serverí...Quants de milionsdevem??? 2.-Per la CrisiEconòmica....Sense comentaris 3.-Per l’elevat nombre de serverinsque estan a l’atur, més de 1000 persones.Quasi res..

4.-Pel sou del 90% dels serverins, que no supera els 1000 eurosmensuals...I els nostres polítics cobrant 2000 ó 3000 euros men-suals.Siguin quantitats netes o quantitats brutes no importa...El cert ésque el salari mínim no el cobra cap d’ells...

Són uns aprofitats compulsius...I deixem lo de que són uns aprofitats....Molta gent es fa pregun-

tes,estan indignats, molt indignats...Entre les preguntes que m’hantrasmés en vull destacar unes quantes: a.-Per què en època de crisivolen apujar tant alguns impostos ??? b.-Quina és la professió delspolítics serverins??? La política no és la professió de cap d’ells....o sí??? c.-Per què diuen allò de dedicació exclusiva si tenen una altrafeina ??? d.-Quin és l’horari dels polítics serverins??? e.-Per què nofan un Referendum per saber que opina el poble sobre els sous delspolítics??? f.-Per què ja no es celebren les Assemblees de Veïnats???g.-Per què han eliminat la meitat de les frequències del Bus Urbà???h.-Per què alguns regidors no saluden pel carrer als seus conciuta-dans??? i.-Per què han fet i fan tanta feina pels voltants de SonComparet i dels Rentadors i no obrin sa carretera de Cala Millor??? j.-I moltes preguntes més....No bastaria es paper d’aquesta revista...

He demanat una sèrie de vegades a aquesta secció que es fessinpúblics els comptes del servei de Bus Urbà,però no he tingut sort...Iara surt per la premsa provincial el segon pitjor batle de la democrà-cia, en José Barrientos, dient que el servei de bus tenia un gran dèfi-cit....Què vol dir tenir un gran dèficit???...Sabeu que ens ha costat, demoment, el servei deficitari de Bus???...Des del 2009 el poble serve-rí ha pagat a Ses Rectoretes un total de 700.000 euros, euro amunt,euro avall...Que en pessetes són uns 116 milions....,pesseta amunt,pesseta avall...

...Què podrien haver fet els polítics serverins amb 116 milions depessetes???

Finalitzar d’una punyeteravegada les obres de la piscina cli-matitzada, per exemple...

I moltes més coses...i persuposat no pujar-se més elssous...i no apujar els impostos,ara que la gent va tanofegada,econòmicament par-lant...

El Molt Honorable PresidentBauzá i la seva cort de forastersanti-llengua catalana, s’han ficaten un bon merder lingüístic...Hiha crisi i no dediquen els seusesforços a millorar lasituació...Han tocat temes que elPartit Popular pareixia que teniaclar, i les abelles els piquen per totarreu...Per Internet les fibladesfan matx...Ja hi ha pàgines ons’escriuen coses molt fortes delPresident i dels seus....

I s’esperen temps pitjors...Alproper curs escolar la situació

encara empitjorarà, si retallen tant en educació, principalment a laSecundària,on volen eliminar molts de llocs de feina.No crec que elsprofessors afectats es quedin de braços creuats i a s’atur...

Per correu electrònic he rebut aquestes dues glosses que pas areproduïr:

Quin cabrum !

El català és l’excusa Per protestar, diu Cabrer.Clar, deu ser el poble qui téLa ment tancada i obtusa. El PP és l’únic que usala llengua per amagarue no és capaç de trobarremei a l’economia.Per això la majoriaIl.lusòriament votà.

Mateu XuríEl President Bauzáté ments a balquenaja en té per baix de s’esquenaI en vol donar al catalàperò un requisit li mancaha topat amb gent de brancagent bona i ben nostradaI cosa ben demostradaque no li consentirà.

Maria Pilar Juan Ferrer

...Per la Via de Circumval.lació continuen les obres...Estan sem-brant arbres,col.locant el corresponent goteig, adecentant les roton-des....Prest donaran la segona capa d’asfalt i finalitzaran el tancament

22

Xerrim Xerram

� Xerrim Xerram GENER 2011ESTIC ENFADAT AMB TU......SOUS DELS POLITICS...VIA DE CIRCUNVAL.LACIÓ....EN DEFENSA DEL CATALÀ....

FUNCIONARIS APROFITATS....CARRETERA CALA MILLOR......FESTA DE SANT ANTONI....CANVI DE MURTA....JOAN SIULO.....PODADA ESCANDALOSA DE L’ARBRE D’ES PASTORET... HA MORT EL MILLOR MÚSIC SERVERÍ, EN RAMÓN BALLESTER...

.....LA BANDA DE MÚSICA ES NEGÀ A TOCAR AL FUNERAL

Sebastià Vives “Perleta”

Podada escandalosa de l'arbre d'es pastoret de sa pesta..

de les finques...Ja n’es ben hora...Vos imaginau que hagués pogutpassar si no s’hagués obert la Circumval.lació amb el tancament de lacarretera de Cala Millor, la situació hagués estat desastrosa...Moltagent està indignada i parla de movilitzacions...Per què no tancam laCircumval.lació durant 24 hores...I el trànsit per dins el poble, voltantpel Polígon Industrial,voltant pel Comellar Fondo...Voltes i més vol-tes...Les mobilitzacions arriben tard...Quin temps fa que la carreteraestà tancada???....No fa ni un, ni dos ,ni tres, ni quatre mesos...Hi haestat tota una temporada turística i no s’hauria de consentir que hiestàs més temps....És vergonyós que els polítics locals permetessincomençar una obra de tanta envergadura durant la temporada turísti-ca i molt més vergonyós que el Consell de Mallorca o el Govern Balearno hagin estat capaços d’enllestir unes obres d’un parell de cents demetres...

...També molta gent s’ha indignat amb el tema dels funcionaris des’Ajuntament que s’aprofitaven tan alegrement de les dobles assegu-rançes mèdiques i de la compra de productes d’higiene que fatemps,alguns mai, no podien comprar-se amb receptes...I pagapoble...Poc els ha importat que l’Ajuntament degui tant...També hanestat uns aprofitats, aprofitats del poc control que hi havia per la CasaGran...Quants de milions de pessetes ha pagat el poble a aquestsaprofitats???...Pareix que la mamella de s’Ajuntament dóna per atot...I això que està molt eixuta...

...La Festa de Sant Antoni del 2011 serà recordada pel DimoniGros,en Joan Siulo, durant molt de temps...Va sortir al carrer per anun-ciar la festa el dia després de Reis i ja va tenir el primer ensurt, enMateu “Fena “es va enfrontar amb ell per la música que sonava pels

altaveus del cotxe d’en Joan ....En Joan tenia intenció d’eliminar de lesFestes l’acte del Canvi de Murta per l’us d’una filmació per part delgrup polític dels Independents...Per sort la dona d’en Joan no va con-sentir que un dels actes més emotius de Sant Antoni es suprimís.Esvera que es tracta d’un acte privat, fins i tot en Joan paga de sa sevabutxaca els cartells que l’anuncien,però es mereix una ajuda per partdel nostre generós Ajuntament...o del batle,que del seu sou bé podriacol.laborar amb uns 100 euros...Què són 100 euros d’un sou de3000???...Una misèria....I el vespre dels foguerons una traveta vacausar-li lesions a una cama...Un Sant Antoni per oblidar i a esperarque l’edició del 2012 sigui més tranquila...

....També són moltsels que estan indignatsamb la podada escandalo-sa de l’arbre que hi ha a laPlaça de Sant Joan, darre-ra de l’estàtua del pastoretde sa pesta...El que vatenir aquesta gran idea ésva omplir de glòria...Té elcap plé de bonys i no sóncrosteres...I gràcies a l’eli-minació de tanta ramavaren quedar al descobertfils i més fils elèctrics i unacapsa de conexions, queara donen a la zona unaimatge deplorable...Finsquan???...

...Fa dues setmanes va morir el millor músic que ha donat el pobleserverí, en Ramon

Ballester Vives, que curiosament encara no l’han fet fill il.lustre deSon Servera.Els polítics varen preferir fer-hi a una persona no nascu-da al nostre poble...A unes altres pàgines d’aquesta revista la mevacosina Rosa ha confeccionat un interessant homenatge al nostre fami-liar.Lo indignant va ser que la Banda de Música Local es va negar atocar un parell de peces al funeral...Només poden tocar quan es morun familiar directe d’algun dels seus membres...Es vera que li varenfer un petit homenatge en via,però hagués estat un gran detall tocarun poc de música,malgrat només fos per agrair-li els arranjaments queel tio Ramon els va fer...Quan en Silverio era el Director de la Banda

solia anar per casa seva a demanar-licol.laboració, a la que ell mai es vanegar.El tio Ramon estimava SonServera...hi va nèixer i aquí va voler serenterrat...Mai va deixar de xerrar lanostra llengua, estàs lo lluny queestàs...

Es mereixia un millor comiat....Perfinalitzar, tenc que destacar les parau-les que li va dedicar don Pedro Pou,poques però molt emotives...Conecbastant a don Pedro i sé que no soltenir aquests detalls.Ens va emocionara tots, principalment per lo inesperat...

Voldria haver xerrat un poc d’al-tres temes, però ho deixaré pel propermes de febrer, si no hi ha res denou.....�

23

Xerrim Xerram

En Ramon Ballester,el millor músic serverí.

24

Opinió

Sens dubte, en aquesta darrera dècada, el sector turístic ha expe-rimentat uns canvis molt profunds motivats per moltes circumstàncies:canvis d’hàbits dels consumidors, irrupció de companyies aèries debaix cost, avanços tecnològics i de comercialització...

Des de l’àmbit local pens que s’ha de superar l’etapa de pro-moció i realitzar tasques de planificació estratègica i sostenibledel turisme, canviant els models de gestió.

En el projecte “Turisme 2020” de la Secretaria General de Turisme,perfectament vigent i aplicable al nostre destí, es plantegen els princi-pals reptes dels destins turístics davant un nou escenari: Impulsar l’a-plicació de noves metodologies i criteris de planificació i gestió de lesdestinacions turístiques basats en la corresponsabilitat pública priva-da, capaces d’integrar i desenvolupar una visió estratègica del modelturístic que, des de l’orientació al mercat, consideri el desenvolupa-ment territorial, la qualitat de l’entorn, la qualitat i professionalitat delsserveis turístics i el benestar social.

Els principis del projecte “Turisme 2020” són els següents: la planificació, l’equilibri i requalificació, la diferenciació,

l’especialització, la simplificació, el compromís i l’impuls del sec-tor públic i privat, adequant-los al nou entorn competitiu ambuna actitud de compromís i de cooperació permanents entre elsagents del sistema turístic, així com un criteri consensuat degestió.

La col·laboració entre el sector públic i el privat és imprescindible,sobretot per quatre motius:

- Perquè en l’elaboració del producte turístic es donen cita ele-ments de producció pública juntament amb elements de producció pri-vada.

- Perquè en la gestió integral de la cadena de valor, necessària peraconseguir experiències turístiques satisfactòries, intervenen la inicia-tiva privada i la pública.

- Perquè és necessari alinear els objectius polítics, socials i eco-nòmics que s’assignen a l’activitat turística i que determinen i gestio-nen distints agents.

- Perquè la imatge global d’un destí depèn de la seva imatge turís-tica, cosa que exigeix compartir visions, estratègies i recursos.

Aquestes entitats mixtes cada vegada seran més freqüents tant endestins de sol i platja com en ciutats o localitats d’interior. Hem de dirque aquesta fórmula ja està molt estesa en altres països europeus ique les més evolucionades són aquelles en què la importància del’empresariat és més gran.

Els destins turístics a escala local han de cobrir aquests frontsd’actuació: la planificació i el desenvolupament turístic, tot el que afec-te al producte, a la seva qualitat i competitivitat, la promoció i suport ala comercialització. És en àmbit de destí on es defineixen les principalsvariables que afectaran a l’èxit o fracàs d’aquest.

Pel paper clau que juguen els municipis en el desenvolupamentturístic, aquests han de comptar amb instruments, competències i mit-jans adequats per actuar sobre aquestes variables.

L’objectiu darrer de les polítiques turístiques ha de ser aconseguirun desenvolupament turístic sostenible i competitiu, a fi de millorarl’organització i gestió turística local.

D’aquí els principis que inspiren les noves tendències que es refe-reixen a ens públics privats de gestió turística.

Segons dades recents, les funcions més importants que desenvo-lupen aquests ens són: promoció, informació turística, planificació,foment de la qualitat, suport a la comercialització, formació, prestacióde serveis turístics, gestió de recursos i equipaments, animació ialtres.

A l’Estat espanyol destaca el cas de Turisme Barcelona, consorciimpulsat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç el 1993, amb l’ob-jectiu comú de consolidar el turisme existent, captar-ne de nou i ren-dibilitzar l’oferta comercial i de serveis de la ciutat. En l’actualitatcompta amb un pressupost de 36 milions d’euros que procedeixen enun 90 % de recursos propis (bus turístic, entrades, merchandising,etc.).

L’Ajuntament i la Cambra de Comerç aporten el 10 % restant. Calremarcar aquí que, a través d’enquestes encarregades perl’Ajuntament, actualment el 61 % de la població reconeix que el turis-me és el sector que més riquesa aporta a la ciutat. Aquesta percepcióel febrer de 2010 sols la tenia el 45 %. �

� Titol Antoni Sansó

Gerent de l’Associació

Hotelera Badia de Cala Millor

� Aposta pública i privada per a la gestió turística

Odontologia preventivaOdontologia conservadora

Cirugia oralPeriodòncia

Implantologia oralPròtesi dentalEstètica dentalOrtondòncia

OdontopediatriaC/ Cardenal Despuig, 11 · 07570 Artà · Tel. 971 83 53 85

CLÍNICA DENTALDra. Margalida Massanet

Odontòloga Col. 744

“Els destins turístics a escala local han de cobrir aquests fronts d’actuació:la planificació i el desenvolupament turístic, tot el que afecte al producte,

a la seva qualitat i competitivitat, la promoció i suport a la comercialització”

25

Opinió

� Un poble adormissatPere Sart

Tenir amistat i influencia (amb algú).Record aquells anys del servei militar, encaraen plena II Guerra Mundial, molts es feienvoluntaris, malgrat n’haguessin de fer un anymés, perquè tenien bo i en acabar la instruc-ció i haver jurat bandera , part de la qual nos’escapava ningú, i quasi tots ja sabien onanar, o sigui, el seu destí. Tots tenien bo. Erauna militarització d’”enxufats”. Els interme-diaris quasi sempre eren els mateixos. Ladida d’un capità, l’amic d’un coronel, fins i totpodia ser qualque capellà, o en ocasions, dela manera mes estranya i inimaginable. Jaestam que tot aquest maliferisme amagat,tenia el seu preu, la seva recompensa, comsolen dir: una mà renta l’altra. Un pollastrecamper, una culana de la perxada, un paneretde figues flors, un pa gros de pagès, unesdotzenes d’ous,... tot era molt ben rebut.

Tenir bo qualque vegada no acabava delmés bé i, algú sofria un desengany desespe-rat. Record un jove, que quan anà a exami-nar-se del carnet de moto, l’enginyer li va fersaber que digués al seu recomanant que

encara estava molt cruu.Es fa necessari alguna vegada tenir bo?

Aquesta és la qüestió. Si es fa necessari o sino es fa. Un parent molt proper de Don JoanMarch em digué que mai no li havia demanatcap dobler, per no haver tingut mai capnecessitat de demanar un favor.

Un poble, que no és el de Son Servera,pel fet tenir bo, també començà una esglésiafora mesura. La dida del cap del govern d’a-quella època, acabà les influències, quan elnadó que ella havia alletat acabà molt prema-tur el seu mandat, i l’església encara senseacabar, com la del nostre poble, en aquestcas ignor si hi hagué una dida pel mig.

En aquests moments actuals que semblaque estam ofegats per dins una gran crisi, ique el verb retallar no s’aturen de conjugar,molta gent es desespera i va cercant sortidad’aquest naufragi. Els mandataris s’exculpenuns dels altres, el mateix del conte d’en Vitque al final va pegar bot del llit. La causapodria ser que avui en dia dormim massa ique quasi sempre ens troben dormits.

Ens tallen carreteres, no camades. Lacarretera que unia Son Servera city amb CalaMillor, el tercer nucli turístic, segons diuen,més important de les Illes Balears.

I la gent no diu res, sols uns cartells rei-vindicatius penjats per unes carrosses a lesbeneïdes de Sant Antoni. No oblidem aquelltemps que eren els primers i els darrersbatecs d’un poble que cada dia anava immor-talitzant aquella filera de carros que anaven ivenien de conrear les seves finques llunyanesa la seva memòria i perquè no ens sentimavergonyits d’ells, aquesta costa de cas’Hereu en aquest moment no hauria d’estaramb la situació actual.

A nivell local, ara el nostre poble, més quemai i, sense mediació de cap dida tenimmotius per tenir bo. En primer lloc, un cap degovern amb arrels serverines, i una talBorrego, secretària de turisme, el fotut és queel primer que vol arreglar és la platja dePalma i, consultat el diccionari, Borrego no vede borregos, que a lo millor altra cosa hauriaestat.�

“Ens tallen carreteres, no camades. La carretera que unia Son Servera city amb Cala Millor, el tercer nucli turístic, segons diuen, més important de les Illes Balears”

Rajoy tiene sus ventajas y, como todos los humanos, sus inconve-nientes, pero hay algunos signos claros de por dónde circulan sus neu-ronas y lo que él entiende por “tiempo” considerado éste como espa-cio en el que desarrollar sus trabajos de Presidente del Gobierno deEspaña, o como quiera llamar a su función, después de que la hayausado, bastante mal por cierto, su antecesor.

Está claro que nos ha mentido, aunque un gallego que se precienunca miente, sino que dice varias cosas, que pueden ser medias ver-dades, verdades concatenadas o, incluso, verdades políticas, que enrealidad no son las que el vulgo vulgar consideraría verdades sin más.

Y, lo que es peor, nos ha subido el IRPF. Hasta aquí, nada en quepueda diferenciarse de un político clásico. Pero lo que no es normal esla falta de explicaciones del porqué de una subida que solamente unmes antes aseguraba que no se produciría . Creo sinceramente quelos muchos que le hemos dado nuestro voto, pensando que una repe-

tición de Zapatero sería el final de España como nación europea y aúncomo nación, merecíamos algo más que la constatación de que elGobierno saliente habían saqueado las cajas fuertes mientras los ciu-dadanos les vaciábamos los votos; necesitábamos saber, negro sobreblanco, cual era el desfase real traducido a dinero, no solamente delGobierno anterior, sino de las Autonomías y de los Ayuntamientos.

También, aunque pudiera parecer utópico, nos gustaría saber si,además de la subida de impuestos, estaban previstos algunos recor-tes en las Autonomías, y, sobre todo, que no nos lo digan a plazos,pues eso sería un signo inequívoco de un despiste gubernamental que,aunque habitual en los gobiernos de Zapatero, no tendría un pase enun gobierno “serio”, como se supone en Ministros con la preparaciónintelectual de los actuales.

Lo que parece difícil es que en este nuevo Gobierno encontremosMinistros dedicados a viajar a cuenta del erario o a dedicar sus

esfuerzos a cabrear al personal con decisionescontrarias al modo de pensar del 50% de losespañoles. Esperemos, al menos, que la “pre-visiblidad” de Rajoy nos tranquilice en estetema.

Y tengamos confianza en que las baladro-nadas de algunos periféricos acerca de usar elidioma propio en el Congreso se queden en loque son: rabietas aldeanas que no tienen mássentido que seguir tensando la cuerda. Peroquizá cabría esperar que comprendieran algu-nos portavoces catalanes, que los españolessolo están obligados a conocer y hablar unidioma que es el que proviene de España: elespañol, que es como se conoce al castellano.Y que si ellos creen que tienen derecho ahablar el idioma que les parezca, los que no lesentiendan también tendrán derecho a pasar deescucharles.

Digo esto porque hoy 11 de Enero, ya hanhecho el primer intento, amenazando con laspenas del averno si no se les permite.(ERC,claro) .�

26

Opinió

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

Almacen cerrado al público

PARA CONSULTAS: AVD. DES BON TEMPS, n.8 · CALA MILLOR

� RajoyJosé Luis del Reino

Si voleu col·laborar amb el

Projecte Solidari SON SERVERA-BANJUL

podeu fer les vostres aportacions

al compte corrent següent:

"la Caixa" 2100-0067-13-0200213984

27

Opinió

� Al poble de Son ServeraMateu Servera “Fenaa”

Amb el mateix títol i la mateixa fotografia (la de D. Antoni “Bessó”)em vaig dirigir al poble el mes de març de 2010, per dir-li que “la tascaque un dia em vaig imposar, triar i ordenar el que el prevere D. AntoniLliteres va escriure del gener de 1924 a les darreries de 1968... ladonava per acabada”.

A continuació donava a conèixer el contingut de l'escrit del possi-ble llibre: “Funcions religioses, esdeveniments socioculturals i espor-tius, dues guerres, política, desgràcies, curiositats...”. També consta lamanera (un poquet curiosa, d'haver trobat els llibres). Un centenard'articles i unes dues-centes fotografies, i gairebé a l'últim deia:“Aquesta feina esta acabada. És una donació al poble de Son Serveraper mediació de l'Ajuntament”.

Avui ens trobam al mes de gener de 2012, o sigui, 22 mesos des-prés em veig amb l'obligació de dir al poble en general i d'una mane-ra especial a les moltes persones que em deixaren fotografies, que emguiaren i orientaren, tenc l'obligació, repetesc, de dir, com es troba espossible llibre... des del meu punt de vista.

Ho faré molt per “damunt damunt”, ja que si ho feia “fil per randa”resultaria molt, però que molt llargarut i pareixeria més bé una novel·lanegra.

Començaré: Els tres llibres escrits per D. Antoni, els me va “quar”D. Antoni Lliteres (es capellà “Mal”). Em varen parèixer molt interes-sants pel poble i vaig començar a escriure damunt sa revista .

El contingut del llibre crida un poc l'interès sobretot d'una perso-na, ja que es batle passat (en Toni “Monjo”) per dues vegades em vadir que una persona volia parlar amb mi. Hi vaig anar i em va posar perdamunt els núvols: “...que jo era la persona indicada per actualitzar lanostra història...”. Jo li vaig dir que no, que per aquesta tasca eranecessari haver estudiat història. Bé, per no allargar i de cara al pos-sible llibre, es posà al meu costat, que pagaria una part i que cercariamés persones que volguessin ajudar. Lo que es diu en aquest casos:“més formatge que pa”.

El qui també s'involucrà de bon de veres va ésser es batle passat(en Toni “Monjo”), ja n'haviem parlat unes quantes vegades i acorda-rem que pel pròleg, el qui creiem més adequat era el pare RamonBallester de Lluc. Al principi, pensava que el suport era qüestió del'Ajuntament (com tot el que s'havia escrit fins ara), per tant, trobavanormal es procediment de la primera autoritat.

Un dia em telefonà per dir-me que havia d'anar a “Menut” (pos-sessió molt aprop de Lluc) per dur planter d'alzina. Aprofitàrem l'oca-sió per visitar al pare Ramon, el qual es va mostrar interessat en fer elpròleg, però que lògicament li haviem d'enviar tot lo escrit per tal de

poder fer la seva feina. Així es va fer i als pocs dies envià el pròleg. Aquí s'acaba la història. Aquesta anada a Lluc va ésser determi-

nant perquè es batle passat (en Toni “Monjo”) fes un canvi de 180º.Tant ell com la persona que havia mostrat tant d'interès desaparegue-ren.

Peró, no és necessari un Ajuntament per fer un llibre. La Caixa emva posar una quantitat (pel possible llibre) al meu compte bancari.Quan la cosa “bollia”, altres persones també hi volien contribuir. Estracte de consultar aquestes persones per veure si volen ajudar. Elpreu de 600 llibres de 160 pàgines i unes dues-centes fotografies ésde 6.000.-€, o sigui, de 10.-€ per llibre. Tal volta són massa. Espodria rebaixar un centenar de llibres. Em consta que el darrer llibre,tan sols es va repartir, el poble no el trobava interessant. En canvi l'es-crit per D. Antoni, es prou interessant, és el dia a dia del nostre poble.Aquestes dues-centes fotografies, la majoria són de serverins, uns jasón a l'altra vida i altres que no, equips de futbol, comèdies, vistes delpoble, etc.

I com es troba es possible llibre?. Jo diria que a “punto decaramelo”. Està passat a màquina, el pròleg i la dedicació fets. Nomésmanca que unes poques persones em vulguin ajudar, (més bé jo aells). En saber els diners en què podem comptar només es tracte deposar un preu al llibre.

A mi em feia il·lusió que no costàs res al poble (ni directe ni indi-rectament), però les circumstàncies són les que són. Per tant, posar-nos d'acord amb l'impremta i una vegada imprès repartir-lo.�

Servicio de nutrición, dietas personalizadas

Consulta de naturopatía

Osteopatía, tratamiento de lesiones, masajerelajante, reflexología podal

Herboristería NUTRINATURDirigida por Mª Angeles Bermejo, dietista titulada.

Avenida Joan Servera Camps 34 Cala Millor · móvil: 615 357 728

28

Ciclisme

� La emoción de la pintura de Sara Yohuate, en su exposición “Baco viene a cenar”.

Tel. 971 567 321 · 971 567 053 C/ Joana Roca,121 Son Servera

SUMINISTROS MURILLO S.L.

Estovalles,

teles,

plastificats

i antitaques

Aina Maria Lliteras, alma cre-adora de la Fundació de CanCardaix, un viaje permanente en eltiempo, gestiona, el arte, la cultu-ra y el patrimonio, con mimo einteligencia.

Este pasado mes de enero,acogió en su sala de exposicionesde Can Cardaix, una exposición dela reconocida Sara Yohuate, quefue todo un acontecimiento artísti-co cultural.

La pintura de Sara, de figura yabstracción, atrapa al que la con-templa. Es licenciada en arquitec-tura por la universidad politécnica de Madrid, también profesora dediseño de moda, pero un día de su vida, decidió apartarlo todo, paradedicarse exclusivamente a pintar; eligiendo el camino de la emoción,para enseñarnos a conocer y sentir a través de sus lienzos, conexio-nes humanas, cuerpos que se ven, pero no…eligiendo en principio el

óleo, para quedarse con el acríli-co, esmaltes, a veces rotuladores.Le apasionan las relacioneshumanas y dibuja a la mujer,socialmente sentidora. En suexposición, “Baco viene a cenar”,celebra todo lo que está vivo yhace crecer, según Sara: “ mi pin-tura, refleja la emoción y senti-miento…conexiones humanas,hilos invisibles que se crean entrelas personas, así como las cone-xiones, que crean un punto demisterio y armonía.”.

Sus cinco colecciones indivi-duales y más de una decena de colectivas, la avalan como una pinto-ra, que a través de sus cuadros, expulsa emociones, da a conocer, sumundo interior con intensidad y en su propia filosofía del ser y el estar,mezcla los colores vivos y misteriosos, que atrapan con ternura y espe-cial interés, a todo aquel que observa su obra..� Isabel Servera/CM7

Fundació Aina Maria Lliteras de Can Cardaix

Confecció

a mida.

29

Esports

Rest. S’Entrada de Son Servera

patrocina al jugador més regular

del Serverense

AlvaritoTel. 971 567 337

Cafè S’Oratgepatrocina

el màxim golejadordel Serverense

Isaac

�Titol

� El pueblo esta cansado de esperarMaria Migliaccio

El pueblo esta cansado de esperar. Por cientometros de carretera se tiene que dar la vuelta a mediamontaña. Non se puede a entender porque se tienesiempre que llegar a los actos más pesados para resol-ver problemas censillos y lógicos.

Estamos hablando de la carretera interrumpida queva desde Son Servera a Cala Millor.

Así, después de las muchas protestas, el alcaldePep Barrientos y todos los regidores han convocado losagentes sociales, los comerciantes y los ciudadanospara informar, en el curso de una rueda de prensa, quea empezar del día 12 de febrero habrá concentracioneshasta llegar a Palma cada quince días. También se va aconstituir una comisión para seguir los resultados.

-“¿Quien que va a pagar la gasolina que tenemosque consumar solo para ir a las escuelas con losniños?” - manifiesta una señora -¿No podemos ir nos-otros a nivelar estos cientos metros?” propone uncomerciante “No – contesta el Alcalde – porque sepodrían perder las intervenciones económicas.”

“Yo ya tengo más de dos mil firmas para hacer unapetición al Consejo de Palma. Si alguien más quiere fir-mar…” y enseña la lista. Y otros firman. La sala delpleno está llena también de representantes de la prensa.

“¿Pero porque no están los de la oposición?” pregunta un señor“Esto es un problema de todos” Está Rafel Valls pero el es del PSM-Izquierda. “Nosotros hemos invitado todos” contesta el alcalde.

Al final los representantes del PP envían una nota en la cual expli-can que ha habido un malentendido y que estarán presentes en laconcentración del 12 de febrero a las 11 delante del Muller.�

30

Miquel Servera Morey (Corema)va morir dia 24/01/2012 als de 85 anys �

Obituari

Ramón Vives Ballester (Confit)va morir dia 13/01/2012 als 93 anys. �

Sra. Mª Juana Ruiz Medinava morir dia 01/02/2012 als 91 anys. �

TOT GUSTHorari: 9’30 a 13’00h - 16’30 a 20’00 h

Plaça Sant Joan, 11 - Tel. 971 567 137

PIJAMASdesde 14,50€

50% de descuentoen PRENDAS DE ROPA

Horari: 9:30h. a 13:00h. 15:30h. a 19:00h.Tel. 971 567 875

CANMARCFruites i verdures

C/ Pere Antoni Servera,4Son Servera

LIQUIDACIÓNSTOCK DE VERANO

60%

VENGA A VISITARNOS!C/ Joana Roca, 123

(devora Suministros Murillo)

Cuando nos visites te daremosun vale del 10% de descuento para la tienda

Bo de Dur

CREPUSCULOOfrecemos un servicio familiar

Bocatas calientes. Pizzas. Donuts, repostería,helados, bebidas

y todo lo que podamos necesitar.Pan caliente, todo el día.Recargas a móviles.

Les esperamos!. Plaza San Joan telef. 971 567 019

calle Esperanza nº 8

de Son Servera

Tel. 971 81 70 66

Botiga

CA NA MARIADe tot i a prop

de catevaBON NADAL!

El passat dia 1 de gener, l’Ajuntament deSon Servera entregà el premi ”MetgeLliteras” 2012 a Impuls Ara, una associacióde pares i mares de nins amb TDAH (trastornde dèficit d’atenció amb o sense hiperactivi-tat).

Aquest premi d’investigació és l’acte cen-tral, juntament amb la tradicional missasolemne a l’església de Sant Joan, de la fes-tivitat de Sant Ignasi, que commemora la dataen què es va aixecar el cordó sanitari, el1821, amb motiu de la pesta. Una vegadaextingida l’epidèmia, a Son Servera nomésvaren quedar 768 ciutadans, quan abans hivivien 1.808.

La vocació d’aquest premi d’investigacióés reconèixer totes aquelles associacions ipersones vinculades a la dedicació i feina pera la sanitat. En aquest cas, Olga Huguet,pediatra i presidenta d’Impuls Ara, xerrà ambsinceritat i emoció de la feina per aconseguirque els nins i nines amb TDH arribin a actuar,a viure i a estimar-se sense adonar-se delseu TDH. Igualment, Huguet ressaltà la

importància de la feina de l’associació ambels pares, que també hi posen el seu valuósgranet d’arena amb algunes col·laboracions,com ara posant paradetes a les fires, etc., perpoder finançar l’associació.

Finalment, els assistents aplaudiren ambsinceritat l’acte celebrat aquest any a la sala

i la presidenta d’Impuls Ara recordà lesparaules del sermó, on s’expressava que lavoluntat de la nostra festivitat de Sant Ignasiés la de voler tornar tot aquell ajut que rebéSon Servera per sobreviure la pesta, “i vospuc assegurar que Son Servera ha ajudatmoltes persones”.� Enhorabona CM7

31

Actualitat

� Lliurament de distincions a les empreses serverines adherides a SICTED

El passat 26 de gener es va dur a termeal Teatre La Unió un acte commemoratiu delliurament de distincions a les empreses delmunicipi adherides a SICTED, un projecte demillora de qualitat dels destins turístics.L’acte comptà amb la presència del senyorJosé Marcial Rodríguez Díaz, gerent de l’ATB,la regidora de Turisme Margalida Vives, aixícom un gran nombre de regidors del munici-

pi i empresaris dels sector turístic i comerç.Durant tot el 2011 s’han duit a terme nom-broses accions (sessions de sensibilització,formació, assistències tècniques) per tal d’a-propar als empresaris les eines que posa alseu abast aquest sistema de millora conti-nuada de la gestió dels seus establiments.Com a resultat de la feina feta durant aquestpassat 2011, un total de 19 entitats serveri-

nes, entre les quals es troba la Policia Localde Son Servera, varen ésser distingides ambel distintiu de Compromís de Qualitat Turísticacom a reconeixement a la seva tasca realitza-da per millorar la gestió de la qualitat delsestabliments. Des de la Regidoria de Turismevolem donar una vegada més l’enhorabona atots els distingits!�

� La Conselleria de Sanitat incompleix el Conveni signat amb l’Ajuntament serverí i es deslliga del premi d’investigació ”Metge Lliteras”.

El premi dotat de 1.000 euros ha estat finançat íntegrament per l’Ajuntament serverí, amb menys quantia que altres anys per la manca de

col·laboració econòmica de la Conselleria de Sanitat.”

Dori Moreno, regidora de Sanitat, el batle, Pep Barrientos, i Olga Huguet, presidenta de l’associació guardonada, presidiren l’acte.