LaRella _347

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

14 | MARÇ | 2014

> LaRella CELEBRA 12 ANYS I 300 NÚMEROS///////////////////////////////////////> ENTREVISTA A LA NOVA DIRECCIÓ TÈCNICA DEL CONSORCI ////////////////////A 4t D’ESO, ROSSA I LEGAL

> 8M: LES DONES PASSEN AL DAVANT A LES ASSOCIACIONS ////////////////////> EL LLUÇANÈS COMPAREIX AL PARLAMENT DE CATALUNYA ////////////////////

NÚM.347

02 LaRella

LLUÇANÈSPer_Redaccio/Corresponsals

La moguda carnestoltenca va engegar amb la celebració a Prats de Lluça-

nès. Una celebració que, com s’ha vist els darrers anys, ha anat agafant volada i ha reinventat la proposta amb la rua que circula el diumenge al matí, i a la qual enguany hi van prendre part més comparses que mai. Cal destacar que en aquesta edició es donava una para-doxa important, i era que la comissió organitzadora s’acomiadava i ho feia en ple èxit de participació. Després d’uns anys tirant del carro, aquest 2014 va servir per tancar una trajectòria que s’ha vist i reconegut com a exitosa. Tots els actes van gaudir d’una participació important, i cal destacar la batalla de confetti i globus que es va lliurar a la plaça Vella, un moment realment espec-tacular de la jornada festiva pradenca.

Tot i que no sortia en el programa ge-neral, durant el matí es va ballar la Pitota, pels carrers del poble, sota l’impuls de Dansa i tradició.

ALPENSDimarts, 4 de març, a Alpens hi va haver

festa grossa: es va celebrar Carnestoltes. Com cada any, va ser una festa popular completa, on la junta, que enguany s’es-trenava, l’ajuntament i els voluntaris van tots a una. A les 6 del matí es va encendre el foc i es van començar a preparar les menges de l’esmorzar i el dinar, i a dos quarts de nou la brasa ja era a punt: can-salada virada, botifarra i costella, pa amb tomàquet o torrat i porrons de vi. L’es-morzar era gratuït i hi havia força gent. Després d’esmorzar, el Joan Cruells, l’Esteve Riera i el Quico Barniol van co-mençar a preparar el dinar: arròs de peix i conill amb pèsols. I també hi havia molts homes que hi col·laboraven (per Carnes-toltes cuinen els homes). Cap a les dotze, a la Fàbrica vella es van fer activitats per a la canalla: un infl able que era un rocò-drom. Hi va haver un vermut de patates i olives i embotits de tots colors, i cap a

NOTÍCIES ///

LA COMISSIÓ DE CARNESTOLTES DE PRATS HA DINAMITZAT LA FESTA / F_IPeraire

/// CARNAVAL ///

AMB LA RUA 2014 A PRATS, S’ACOMIADA LA COMISSIÓAlpens manté la celebració el dimarts de Carnestoltes

l’hora prevista, a les dues els petits i a dos quarts de tres els grans, va arribar l’arròs. Per postres, fl am d’ou. El Lluís Tubau es va encarregar del beure i va procurar que al matí els cuiners tinguessin un bon xam-pany i després tots els que dinaven. Al dinar, n’hi va haver cent quaranta-cinc de grans i uns vint-i-cinc de petits. En acabar de dinar es va fer bingo i després el ball de tarda. Va ser una gran festa, participada, plena d’alegria, de mam i d’il·lusió. I l’ende-mà va començar la Quaresma. /// NT

SANT BARTOMEU DEL GRAUA Sant Bartomeu, el Carnaval es va ce-

lebrar el 8 de març i va reunir una notable afl uència de persones, sobretot del poble, que van celebrar una de les festes més esbojarrades de l’any.

Primerament, a la tarda va tenir lloc el Carnaval infantil, organitzat per la Cuca-fera, que va consistir en una petita rua pel poble i un espectacle infantil a càrrec d’en Gil. La segona part, muntada per la comissió de joves, va constar d’un sopar popular, seguit d’algunes actuacions fetes per les petites comparses assistents, i va fi nalitzar amb un concert de Giuseppe Ci-gala i amb la música de Dj Xexu i Music Vastard, que van animar la festa al casal

fi ns a la matinada. /// MCasadevall

SANT BOI DE LLUÇANÈSA Sant Boi de Lluçanès, el Carnestoltes

es va celebrar segons el guió previst, el darrer diumenge, dia 9 de març, amb punt de partida a l’escola Aurora, la rua pels carrers, i la cremada del rei Carnestoltes. La rematada fi nal la va posar l’animació de Pep Puigdemont, al local del Centre, amb l’espectacle Ballaruga i pessigolles, que va interactuar amb tots els participants en aquesta edició del Carnaval a Sant Boi organitzat per l’AMPA de l’escola Aurora /// Red

OLOSTDiumenge Olost va celebrar el carnaval:

el Canyestortes. Sàtira política i jocs de paraules al cartell: “Invocarem el Sant Sa-cabo (lu que se dava)”, amb la imatge d’un personatge polític mediàtic. I “S’acaba el món, serem expulsats de la galàxia: Gau-dim mentre puguem! ”. Amb aquesta invi-tació, el pavelló municipal va rebre perso-natges diversos d’edats ben diferents que van ballar i divertir-se. Penjat del sostre, presidia el ball un estrany personatge. Tots els participants van fi nalitzar el Ca-nyestortes amb un berenar popular. /// PA

14 | MARÇ | 2014

03LaRella

EDITA_ La Rella

Iniciatives socioculturals al Lluçanès

NOTÍCIES_ Meritxell Verdaguer, Aleix Cardona

CORRESPONSALS_

» St. Agustí de Lluçanès: Anna Dot

» Olost: Pol Asensi

» St. Boi del Lluçanès: Marta Giravent

» La Torre d’Oristà: Jordi Freixa

» Santa Creu de Joglars: Montserrat Vila

» Merlès: Sandra Rusinyol

» Sobremunt: Estela Lopez

» Lluçà/Sta Eulàlia de Puig-oriol: Montse Suriñach

» Oristà: Vanessa Bruch

» Perafita: Paula Montañà

» St. Bartomeu del Grau: Miquel Casadevall

COL�LABORADORS_

El temps: Pere Cors, Pere Bruch, SMC-Perafita,

J. M. Muntanyà, Jordi Compte i David Morera

Esports: Pol Asensi, Nil Corominas

Fotografia: Jordi Freixa, Josep Martínez Castro, Teresa

Parareda i Eva Freixa

CORRECCIÓ_ Núria Tubau

ADMINISTRACIÓ_ Carme Mas

comptesgenerals@gmail.com

MUNTATGE_ Aleix Cardona

DISSENY_ Mercè Rocadembosc

PUBLICITAT_ Carolina Font

93 850 82 81 / 610 44 46 89 publilarella@mesvilaweb.cat

IMPRESSIÓ_ Winihard gràfics S.L. (Moià)

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

Major, 5, baixos

08513 - Prats de Lluçanès (Lluçanès)

T. i F. 93 850 82 81

larella@mesvilaweb.cat

Blog: http:blocs.mesvilaweb.cat/larella

Foto portada: Els protagonistes del musical de 4t d’ESO

Foto:Joan Parera

La redacció de la revista de LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

02 NOTÍCIES02 > Carnaval al Lluçanès05 > La comarca compareix al Parlament08 > El musical de 4t d’ESO09 > Canvis al front de l’agroturisme 06 Les dones, a primera línia

10 ESPORTS15 > Bona campanya del Club Tennis Prats

14 OPINIÓ

23 EL TEMPS

P_02 P_23 P_23

LaRella

NÚM.347

04 LaRella

NOTÍCIES ////

/// FIRA ///

Any rere any, la fi ra de Sant Barto-meu demostra que està consolidada com un dels esdeveniments als quals, per molt que cada edició sigui similar a la de l’any anterior, la gent del lluçanès – i de fora – sol assistir.

Certament, però, com ja s’explicava al número anterior de La Rella, es tracta d’una fi ra que s’ha anat reinventant al llarg dels gairebé 20 anys que fa que existeix. En aquest sentit, enguany ce-lebrava la seva tercera edició com a fi ra de Natura i Muntanya, la qual cosa comporta que, a banda de les parades tradicionals de gastronomia i artesania, n’hi havia d’altres relacionades amb aquesta temàtica – com els estands de la burricleta o altres establiments de bicicletes tot terreny – així com tot un seguit d’activitats que també hi tenien a veure. Tot i així , també és veritat que el rumb que està prenent en aquest nou format passa per una importància molt més gran de les entitats del poble i les parades del territori convidat – en

SANT BARTOMEU DEL GRAU

Per_ Miquel Casadevall

NEIX “ESPAI”> El dia 6 de març va veu-re la llum el primer número de la nova revista amb base al Lluçanès, Espai, una publicació mensual que es distribu-eix a les comarques d’Osona, Bergue-dà i Lluçanès, de forma gratuïta i que planteja una especial atenció a les te-màtiques vinculades a l’oci, la natura, la gastronomia, la salut, els allotjaments...Els promotors i cares visibles d’Espai són els pradencs Abel Vall i Adrià Davins. El primer número inclou una entrevista al pilot berguedà, Marc Coma, un reportatge a la formatgeria Betara, de Perafi ta/Olost, o un reportatge sobre el bosc artístic El Prat verd, a Malla, Osona. Les 52 pàgines de la revista són en color. /// AC

LA FIRA DE NATURA I MUNTANYA DE SANT BARTOMEU TORNA A APLEGAR CENTENARS DE VISITANTS

El Moianès va ser el territori convidat d’aquesta edició

aquest cas el Moianès – respecte les parades estrictament temàtiques que la que tenien en el marc de l’anterior format de fi ra de l’aigua, la qual cosa és deguda probablement a la major ca-pacitat d’inclusió i vinculació entre les activitats tradicionals del Lluçanès i l’àmbit més ampli que presenta el títol actual.

De les activitats paral·leles, la més exitosa probablement fou la cursa

d’orientació, que va aplegar dese-nes de corredors, alguns dels quals es van atrevir amb un recorregut d’aproximadament 6 hores de durada.

La resta d’actes, com la troba-da de motos clàssiques o l’exhibició d’escultures fetes amb moto-serra es van veure afectats pel fred que van por-tar la rosada i una massa de boira humi-da que no es va aixecar fi ns a mig matí, però fi nalment el dia va acompanyar. ///

/// MITJANS /// /// TRANSPORT ///

AUTOBÚS D’UN SOL DIA> Un any més, el primer dilluns del mes de març es pro-dueix un fet insòlit: una línia d’autobusos apareix, efectua un seguit de recorre-guts entre diferents pobles de la comar-ca -Prats de Lluçanès, Santa Creu, Sant Feliu Sasserra, Olost, Oristà i la Torre d’Oristà- i, tal com ha aparegut, desa-pareix. Les concessions de les línies es justifi quen amb actuacions tan poc lògi-ques com aquesta. L’empresa Sagalés, titular del servei en aquest trajecte ine-xistent 364 dies cada any, és la benefi ci-ària d’aital singularitat. La línia, Prats de Lluçanès-la Torre d’Oristà, es fa tres cops en cada sentit i a la Torre estableix dues parades, centre i cruïlla. /// AC

LES ACTIVITATS DE CULTURA POPULAR LOCAL BEN PRESENTS A LA FIRA / F_Ajuntament SBG

14 | MARÇ | 2014

05LaRella 05LaRella

//// NOTÍCIES

/// BREUS ///

JAUME SANGRÀ DIRIGEIX ÍGOR STRA-VINSKY A L’ATENEU BARCELONÈS> El pradenc Jaume Sangrà dirigeix la for-mació instrumental Murtra Ensemble en l’espectacle Ígor Stravinsky que es pre-senta el dia 15 a l’Ateneu Barcelonès. El muntatge s’inclou en el Cicle Residents 2013-2014 i hi prenen part Miquel Ramos, al clarinet, Jordi Cornudella, responsable dels arranjaments, i la producció va a càrrec de Murtra Ensemble. El muntatge vol aproximar, per la via de l’expressió i les textures, un dels compositors més importants i infl uents del segle XX. /// Re-dacció

ERC ES REUNEIX AMB EMPRESARIS A PRATS DE LLUÇANÈS> El dia 7 de març, la diputada d’ERC, Marta Rovira, d’origen pradenc, va visitar les instal·lacions de l’empresa Ausa, integrada al Grup Roma, i posteriorment va fer un dinar amb em-presaris de diversos sectors. Segons una nota del partit, la visita obeeix a l’interès per conèixer les inquietuds i la perspec-tiva del sector empresarial en el moment actual. Segons les fonts d’ERC, Marta Ro-vira traslladà als empresaris la idea que la millora d’aquesta situació cal plantejar-la en la creació d’un estat. /// Redacció

“PENSAR EN VERS” A LA VENDA> El lli-bre de la col·lecció “Llibres de Caramella”, editat per la revista de música i cultura popular Caramella, de la qual en són res-ponsables les associacions Solc, Tramús i Carrutxa, “Pensar en vers”. La cançó im-provisada als països de la Mediterrània, ja és a la venda. “Pensar en vers” va ser fi -nançat amb un micromecenatge a través de la plataforma Verkami, i és fruit del tre-ball i estudi del coordinador de Caramella, Josep Vicent Frechina, que hi fa un repàs de les diferents modalitats de cançó im-provisada que es manifesten als diferents racons de la Mediterrània /// AC

/// COMARCA ///

LLUÇANÈS

Per_ Aleix Cardona

Divendres 7 de març, una representació de la plataforma El Lluçanès és comarca va comparèixer al Parlament de Catalunya davant la Comissió d’Afers Institucionals amb la voluntat de corregir el Projecte de llei de Governs locals, la proposta de mo-difi cació de l’actual marc legal que preveu frenar la creació de noves comarques i eli-minar consorcis i mancomunitats.

En la mateixa sessió hi van prendre part el Consorci del Moianès, a través del seu president, alcalde de Moià i diputat d’ERC al Parlament de Catalunya, Dionís Guite-ras, i Lluís Verdaguer, president de la Man-comunitat la Plana i alcalde de Taradell.

La presència de la plataforma es va fer visible amb la participació en la com-pareixença de dues membres d’aquest organisme, Anna Plans, de Prats de Llu-çanès, i Eva Boixadé, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, alcaldessa de Lluçà. Amb-dues van presentar els arguments de la comarca per reclamar el reconeixement i van intentar desmuntar les referències que podrien justifi car restringir deman-des i necessitats.

Així, van fer referència a la voluntat llargament defensada pel territori, des de la gent fi ns a les institucions, al llarg dels segles, i que en els darrers 14 anys s’han vist accentuades amb iniciatives que constantment han anat plantejant aquests objectius, i que ja van portar la plataforma a reclamar al Parlament la necessitat d’esdevenir comarca l’any 2001.

Un altre dels fi ls argumentals que van voler contestar és el de l’increment de

EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA COMPA-REIX AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Bona receptivitat dels representants polítics

despeses i de capes de l’administració. Per defensar això, la plataforma argu-menta l’experiència de treball conjunt, sense partides pressupostàries estables de l’administració autonòmica, que re-presenta la trajectòria del Consorci del Lluçanès com a ens de treball conjunt dels diferents ajuntaments del Lluçanès, així com el canvi d’orientació dels fu-turs consells comarcals, buidant-los de contingut més polític i esdevenint ens de gestió de serveis.

També van plantejar que aquests ar-guments han d’afavorir el paper dels pe-tits municipis.

Els representants de diferents for-ces polítiques que van assistir a la Co-missió es van mostrar majoritàriament compromesos amb la reivindicació. Ara caldrà veure quin efecte té tot plegat a l’hora de l’aprovació de la llei i si s’intro-dueixen els canvis necessaris. ///

A. PLANS I E. BOIXADÉ AL PARLAMENT DE CATALUNYA DEFENSANT LA CREACIÓ DE LA COMARCA / F_I.Peraire

NÚM.347

06 LaRella10 LaRella

8 DE MARÇ ////

AL LLUÇANÈS, ENTITATS AMB VEU DE DONAAL LLUÇANÈS, ENTITATS AMB VECREIX LA PRESÈNCIA DE DONES ALS CÀRRECS DIRECTIUS DE LES ENTITATSCREIX LA PRESÈNCIA DE DONES ALS CÀRRECS

L’any 1977 l’ONU (Organització de les Nacions Unides) establia el 8 de març

com el dia internacional de les dones. No obstant això, anys abans ja se celebraven accions reivindicatives a favor dels drets de les dones a diferents països. I el femi-nisme ja era un moviment extens i orga-nitzat arreu del planeta.

Enguany a l’Estat en què vivim el 8 de març ha servit per denunciar l’ofensiva patriarcal que de nou ataca un dels drets de les dones: el dret al propi cos.

Des de laRella, hem preparat un petit reportatge per visibilitzar dones del terri-tori que participen activament dins la so-cietat i la presència, cada vegada major, de les dones en l’àmbit associatiu d’aquest país. Dones que formen part d’entitats, i que mica en mica van ocupant un lloc tradicionalment ocupat per homes, les juntes. Així doncs, us presentem 5 dones que són presidentes o tresoreres de dife-rents entitats i associacions de la comar-ca. Només són una petita mostra de totes les que hi ha.

Aquest és el nostre petit homenatge a totes les dones.*

1. Breu explicació de l’entitat o associ-ació.

2.Quant temps fa que estàs vinculada a l’associació i des de quan formes part de la junta?

3.Qui ocupava abans el càrrec, un home o una altra dona?

4.Tradicionalment la dona s’ha ocupat més de l’àmbit privat (familiar), però amb la seva incorporación al mercat laboral està canviat, mica en mica, el seu rol a la societat. Com combines la vida familiar, laboral amb el fet d’exercir el teu càrrec a l’entitat?

5.En general la presència de dones ocupant càrrecs de presidència encara és escassa. A què creus que es deu aquest fet? T’has sentit qüestionada alguna vega-da pel fet de ser dona?

6.Penses que hi ha alguna diferència entre el lideratge que exerceix una dona o un home, en l’àmbit associatiu?

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font / Núria Tubau

NÚRIA CODINA MARMIASSOCIACIÓ AGROTURISME LLUÇANÈS. LA TORRE D’ORISTÀ

1. L’associació d’Agroturisme del Llu-çanès agrupa els establiments de turis-me rural, oferint 36 cases. Aquest tipus d’allotjament acull gairebé tots els visi-tants que rep el territori, generant una economia molt important per al Lluça-nès.

2. La nostra casa, la Caseta del Coll de l’Arç, forma part de l’Associació des de l’inci, l’abril del 1997. Des de principis d’any sóc presidenta de l’Associació i formem una junta de set membres.

3. Abans ocupava el càrrec un home, el qual es mereix una menció especial per tot el treball que ha aportat. La junta sempre ha estat formada tant per ho-mes com per dones.

4. Ser presidenta comporta una gran dedicació personal. Entre la jornada la-boral, aconseguir que el turisme rural del Lluçanès es conegui arreu i el tre-ball a la casa de turisme rural, la vida familiar es comprimeix. Tot i així, no em suposa un esforç, sinó una motivació i una superació professional i personal.

5. Fins avui, no m’he sentit mai qües-tionada pel fet de ser dona. Crec que la dona està totalment implicada en el món laboral. Moltes de les associacions relacionades amb el turisme i la cultura estan presidides per dones.

6. El fet de ser dona o home no impli-ca diferències en la forma de lideratge.

ELISABET MUNTS TRULLSBASTONERS. SANT BARTOMEU DEL GRAU

1 .La història dels bastoners comen-ça cap al 1700. Durant uns anys no es va ballar i es va recuperar l’any 1979. Abans eren tot nois fi ns que el 81 es van introduir noies. Actualment som uns 35-40 bastoners acompanyats dels grallers de Sant Bartomeu del Grau.

2 .Fa molts anys que estic vinculada al món bastoner, uns 28, quan tenia 5 anys ja portava el banderí amb el nom de l’entitat. Encara no fa un any que for-mo part de la junta.

3. El càrrec l’ocupava un home.4. Encara faig reducció de jornada i

puc fer les reunions a la tarda quan els nens són a l’escola. Quan se m’acabi hauré de demanar ajuda als avis (sort n’hi ha) o fer les reunions quan tingui la parella a casa.

5. Abans els homes treballaven i les dones s’encarregaven de la casa i els nens, quedaven en segon pla. Semblava que no formessin part de la societat. Per sort, la societat ha canviat força i les do-nes hem adquirit uns rols diferents en tots els sectors. Trobem empresàries, directores, conductores.... dones al po-der. No recordo que em qüestionessin pel fet de ser dona.

6. Si creus en tot el que fas i t’abo-ques perquè tot rutlli tant és si ets home o dona. L’important és transmetre les ganes de tirar endavant qualsevol pro-jecte o en el meu cas de donar a conèi-xer la tradició i la cultura catalana.

14 | MARÇ | 2014

07LaRella

//// 8 DE MARÇ

AL LLUÇANÈS, ENTITATS AMB VEU DE DONAVEU DE DONACREIX LA PRESÈNCIA DE DONES ALS CÀRRECS DIRECTIUS DE LES ENTITATSS DIRECTIUS DE LES ENTITATS

ANTONIA GUMBAU JORDÀPENYA BLAUGRANA DEL LLUÇANÈS. PRATS DE LLUÇANÈS.

1. Som una entitat vinculada al Futbol Club Barcelona, amb 300 socis, la majo-ria de Prats però també d’altres pobles del voltant. Tenim un local social a Prats.

2. Estic vinculada a l’associació des de que es va fundar. Des de fa 11 anys sóc membre de la seva junta, i ara en fa 3 que en sóc Presidenta.

3. Abans el càrrec l’ocupava un home4. La meva feina hem permet un mar-

ge de maniobre per poder fer coses per la Penya. En l’àmbit familiar, som una família que ens ajudem i no tinc cap problema.

5. Abans era un mòn d’homes i a l’ombra hi havia les dones, ara això va canviant. Per sort! Però hi ha molt camí per a fer.

Jo mai m’he sentit qüestionada per cap membre de la junta, al contrari em sento totalment recolzada, i pels socis també.

6. M’agradaria creure que tots ho po-dem fet tot. Dones i homes.

MARTA SAYÓS VILARDAGADIABLES ROCADEPENA. ALPENS

1. Diables de Rocadepena d’Alpens

és una entitat sense ànim de lucre que realitza correfocs, tant a Alpens com a qualsevol municipi.

2. La majoria dels joves d’Alpens vo-len formar part dels Diables. De ben jove vaig entrar al grup, primer col·laborant en els correfocs, i des de fa uns 3 anys, formant part de la Junta com a Treso-rera.

3. Crec que històricament sempre ha sigut un home.

4. Qualsevol gestió relacionada amb els Diables principalment la realitzen altres membres com el President o el Cap de Muntatges. Com a Tresorera no em suposa una inversió exagerada de temps, i m’és fàcil combinar-ho.

5. Els Diables estan formats per ho-mes i dones, sí bé abans el grup esta-va integrat majoritàriament per homes. Des de fa uns anys, la presència feme-nina està incrementant, i esperem que cada vegada més les dones ocupin càr-recs de més rellevància, i no només en una entitat com la nostra.

6. Tant en l’àmbit associatiu com en el laboral crec que poden existir diferènci-es en la gestió del grup si aquest està li-derat per un home o una dona. De fet, en general, homes i dones tenen psicologi-es distintes però moltes vegades com-plemetàries entre elles. Per tant, és bo poder extreure el màxim profi t d’aques-tes diferències entre ambdós sexes.

PILAR RAUBERT BLANESCASAL DELS AVIS. OLOST

1. L’Associació del Casal dels avis d’Olost és una associació sense ànim de lucre que agrupa uns 240 associats. Gestionem el casal, ens organitzem per fer funcionar el bar i, a més de les ac-tivitats establertes de cada any, anem fent coses, com per exemple, xerrades, tallers...

2. Estic vinculada a l’associació des de fa molts anys, però que en sóc presi-denta, en fa tres, aquest any és el quart.

3. Abans l’ocupava també una dona.4. És veritat, sovint per fer la mateixa

feina, una dona ha de lluitar més. Jo ara com que estic jubilada, ho combino molt bé. Els meus fi lls ja són grans, estan in-dependitzats.

5.Crec que la dona està preparada per exercir qualsevol càrrec de responsabi-litat, i de fet cada vegada n’hi ha més. Però encara, de vegades, està molt ar-relat el masclisme, i el rol de la dona de cuidar-se de la casa.

6.No n’hi hauria d’haver cap. Fa 26 anys que funciona el casal, i sí que és cert que abans la junta era formada per homes, mentre les dones, les parelles, col·laboraven fent feines determinades. Ara això ha canviat. De fet, el meu ma-rit ho va vaticinar ja fa una colla d’anys, que ben aviat el portarien les dones. Avui som deu a la junta, vuit senyores i dos senyors.

[*entrevistes senceres a larella.cat]

NÚM.347

08 LaRella

NOTÍCIES ////

> DEMANDES

SERVEI GRATUÏTTel. 93 850 82 81larella@mesvilaweb.cat

El racó de la feina

> OFERTES

>REPARACIÓ MÀQUINES DE COSIR

660 72 22 49 - (RF/2-347).>HOSTALERIA

660 72 22 49 - Amb experiència(RF/1-347)FURGONETA PER TRANSPORTS

639 36 72 72 - Ford Trànsit de 3.500 kg, més remolc. 6 places. (RF/7-346)>CLASSES PARTICULARS...

607 45 36 24 - Noia de Santa Eulàlia de Puig-oriol per fer de cangur, cambrera, neteja, classes... (RF/5-346).>FEINES DIVERSES

610 399 323 - Home, per treballar matins o tardes o mitja jornada. (RF/4-346).>FEINES DIVERSES

609 03 33 07 - Noi amb experiència en maquinària pesada, mecànica, pagès, pastor, soldador, treballs en alçada.... (RF/3-346).>QUALSEVOL FEINA

609 03 33 07 - Noi de 25 anys. Actual-ment és masover. (RF/2-346).>FEINES DIVERSES

675 55 04 30 - Noi de 26 anys, amb cotxe propi, per als caps de setmana. Este-llar llenya, petites reparacions a la llar. (RF/1-345).>PERRUQUERIA

93 822 86 47 - Noia amb categoria pro-fessional d’Ofi ciala de 1a. (RF/4-344).

>OPORTUNITAT D’INGRESSOS

93 100 01 57 - Canvia la teva situació econòmica. Busquem persones serio-ses, responsables i emprenedores per a activitat independent (RF/3-347).>FUSTER-EBENISTA

649 91 24 08/ - Per projectes d’interioris-me moble a mida. Taller en funciona-ment. Alta autònom. (RF/6-346).>AJUDANT DE PERRUQUERIA

669 05 23 91/ lapeludelatina@hotmail.es A mitja jornada, a Sant Bartomeu del Grau. (RF/1-346).

/// ENSENYAMENT ///

OLOST

Per_ Núria Tubau

L’escola Terra Nostra treballa durant tot aquest curs el projecte interdis-

ciplinari i transversal “Per una mobilitat segura”, al qual participen tots els alum-nes, des de P3 fi ns a 6è de primària.

Tal com explica la Montse Salvans, di-rectora de l’escola, L’Ajuntament s’ha invo-lucrat en el projecte, i així l’alcalde, Josep M. Freixenet, ha signat un conveni amb el director del Servei Català de Trànsit, Jo-sep Isern, segons el qual els dies 24 i 25 de març l’escola tindrà el parc d´educació vi-ària instal.lat a la pista esportiva del centre per realitzar unes activitats pràctiques de circulació on els alumnes, per torns, esde-vindran vianants, ciclistes i observadors. També vindran monitors especialitzats i Mossos d´Esquadra, i aportaran els vehi-cles (bicicletes) que circularan pel parc.

Al llarg del curs, es fan activitats re-lacionades amb el tema des de totes les àrees: Activitats d’educació física, com el taller de rodes sobre l’ús de la bicicleta, els patins, monopatins... on, a partir de jocs, es treballa la percepció de l´espai i

L’ESCOLA D’OLOST ELABORA EL PROJECTE DE SEGURETAT VIÀRIA“Per una mobilitat segura” compta amb el suport

de l’Ajuntament

el temps, l´equilibri i la coordinació. Activi-tats matemàtiques com l´estudi del plànol del poble, el recorregut de casa a l´escola, el reconeixement dels senyals vials, les formes geomètriques, la recollida de da-des, estadística... Activitats visuals i plàs-tiques, com l´elaboració de la disfressa de Carnestoltes, o de caire més digital com la producció d’un Lipdub d’educació vial, una iniciativa dels mestres i alumnes del Cicle Superior. Activitats lingüístiques, com una xerrada que els Mossos d´Esquadra fet als alumnes més petits, o activitats vàries a partir de DVD i contes que ells han pro-porcionat.

Amb aquest projecte es treballen gai-rebé totes les competències bàsiques del currículum però, sobretot, l’objectiu és fomentar un conjunt d´actituds per mou-re’s amb seguretat al carrer, que els nens adquireixin una consciència ciutadana en relació a l’ús de les vies públiques, que pu-guin ser més autònoms i que siguin capa-ços de reconèixer les situacions de perill, d’evitar-les i reaccionar de forma correcta davant de fets d’aquestes característiques. Es tracta sobretot d’un treball de preven-ció. ///

“ROSSA I LEGAL” EL MUSICAL DE 4t D’ESO DEL CASTELL DEL QUER

LLUÇANÈS> Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Castell del Quer han comen-çat les representacions de l’obra “Rossa i legal”, un musical en el qual hi interve-nen més d’una quarantena d’alumnes del centre. Lluís Forcada, director de l’insti-tut i responsable de l’obra, comenta que la tria d’un musical és deguda a la pos-sibilitat de comptar amb un ampli equip d’actors i actrius, i així donar cabuda al nombre màxim d’alumnes. “Rossa i le-gal” és una proposta sorgida d’una novel-la convertida en pel·lícula a Holliwood

l’any 2007 i que el teatre musical de Sa-badell, concretament Carles de la Rosa i Irene Garrido, van traduir i adaptar.

Prats de Lluçanès ha estat el lloc triat per a l’estrena i la segona sessió, el cap de setmana passat, i ara serà el torn de Sant Feliu Sasserra, el dia 15, i Sant Boi de Lluçanès el 16.

Les dues primeres representacions han tingut una molt bona acollida, per part del públic, que gairebé ha omplert la sala polivalent i ha aplegat més de 700 espectadors. /// CF

14 | MARÇ | 2014

09LaRella

//// NOTÍCIES

ASSEMBLEA OBERTA DE LES CUP> Les Candidatures d’Unitat Popular de la ter-ritorial de l’Alt Ter van celebrar, el dia 5 de març, una assemblea oberta per par-lar de la participació o no a les eleccions al Parlament europeu del proper mes de maig. L’assemblea es va celebrar a Vic i hi van prendre part més de 50 persones, entre les quals gent de diversos pobles del Lluçanès. L’assemblea va mostrar diferents punts de vista, majoritàriament contraris a participar en la campanya. El dia 9, el Consell Polític de les CUP va de-cidir no concórrer-hi. /// Redacció

/// TURISME ///

LLUÇANÈS> L’Associació d’Agroturis-me del Lluçanès ha estrenat una nova junta. Núria Codina ha pres el relleu de Quim Codinach, que n’ha estat al capda-vant els darrers nou anys. Aquesta as-sociació, que està constituïda des del 1997, i que agrupava 6 cases de turisme rural, avui n’engloba 36. Tal com explica la Núria Codina, fi ns avui, s’ha fet molta feina, com ara la promoció i comunica-ció de l’associació tant en l’àmbit virtual com en l’assistència a fi res i reunions; també s’ha promogut la categorització dels allotjaments, atès que recentment s’ha posat en marxa un sistema de clas-sifi cació de les cases de turisme rural basat en espigues, equivalents a les es-trelles dels hotels, i això ha comportat un esforç intens per part de les diferents cases; i també s’ha vetllat per ajustar les quotes dels associats a la realitat de cada casa.

La nova junta està formada per 7 per-sones, totes propietàries d’allotjaments de turisme rural del Lluçanès, i “és molt jove, dinàmica i amb moltes ganes d’ar-rencar nous projectes i donar a conèixer l’associació arreu del país”. Una de les primeres accions és la renovació total del web per convertir-lo en un mitjà de comunicació ente l’usuari i la comarca, per tenir-lo informat en tot moment dels atractius que ofereix el territori; i també treballen per crear vincles entre l’asso-ciació i els diferents serveis que consu-meixen els turistes, i així tenir més for-ça i atraure cada vegada un públic més nombrós.

Aquest turisme “té impactes positius en l’entorn: per exemple, ha fet que an-tigues masies, algunes en ruïnes, es transformessin. També és un atractiu que aporta benefi cis als diferents ser-veis de la comarca. El territori és molt verge i apreciat pel turisme que ens vi-sita, la major part del qual ve de l’àrea metropolitana de Barcelona, buscant tranquil·litat, contacte amb la natura i la vida rural i gaudir d’unes vacances rela-tivament econòmiques, segons comenta la presidenta de l’associació Núria Codi-na”. /// Núria Tubau

L’ASSOCIACIÓ D’AGROTURISME ESTRENA

NOVA JUNTAALPENS> Dissabte passat, 8 de març,

a Alpens, organitzat per l’Ajuntament, es va celebrar el Dia de la Dona. Després de l’èxit de convocatòria de la trobada intergeneracional de dones de l’any pas-sat, en què el lema va ser Fer tremolar la terra, enguany van Picar l’ullet al sol. A l’hora de la posta, una seixantena de do-nes es van trobar davant la Fàbrica ve-lla per saludar l’astre mentre s’amagava darrere les muntanyes. A continuació, i dirigides per l’Anna Caixach, de Lluçà, van aprendre els passos per executar una performance que es componia de ritme, melodia i harmonia. Es tractava de crear alguna cosa del no-res entre totes plegades, de vibrar i de contagi-ar-se de l’energia que es desprenia del cercle. Després, es van entaular per so-par a base dels plats que cadascú havia portat per compartir. Van riure, xerrar, i en fi , compartir una molt bona estona que va fer que la diada fos ben especial. I de regal, una fl or: un pensament per a cada una.

Amb aquesta senzillesa i sentiments s’expressava una de les participants en aquesta jornada que va guanyant espai en la proposta d’iniciatives que es duen a terma a la localitat d’Alpens al llarg de l’any .

La celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora ja té un espai propi al Lluçanès. /// Núria Tubau

TROBADA INTERGENERA-CIONAL A ALPENS EL DIA

DE LA DONA

/// GÈNERE ///

/// EUROPEES ///

>> FITXA

www.memoriaperafi ta.hol.esTitular: Grup d’Història i Memòria de Perafi ta. Web de trobada i divulgació d’aquest grup.

>> QUÈ HI HA?

Continguts relacionats amb la memòria de Perafi ta: articles de re-cerca històrica, fotografi es antigues, anècdotes o records de ja fa anys.

>> RECOMANEM

Les fotografi es aportades pel grup, totes tenen valor històric o deixen constància de fets que d’aquí uns anys també es recordaran al poble. Podreu trobar imatges tant recents com de ja fa unes dècades i totes elles van acompanyades de texos explicant-les o animant el lector a dir-hi la seva.

>> EL VALOR AFEGIT

La mirada i enfocament personal que aporta cadascun dels membres del grup. També la rellevància d’alguns documents que han recuperat i com-partit amb tothom a través d’aquesta plataforma.

>> L’INTERÈS

A tots els perafi tencs, als que vulguin intentar reconèixer-se en alguna fotografi a o recordar algun fet històric i també a les noves generacions que tinguin ganes de saber més coses de com era la vida al poble anys enrere. Igualment a tots aquells que vulguin estar al dia de les notícies relacionades amb la memòria històrica de la comarca.

en xarxa!

Per_Paula Montanyà

Perafi ta, vivim el nostre passat

NÚM.347

10 LaRella

ESPORTS ////

LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi / Nil Corominas

El Pradenc aconsegueix un 6 a 1 a fa-vor i l’Olost el mateix resultat en contra.

3a Catalana Grup 5FC PRADENC A

Després de la jornada de descans a causa del Carnaval, el Pradenc visitava el Seva. La bona dinàmica de l’últim partit contra el Sant Bartomeu no es va veure refl ectida en aquesta ocasió. El Prats es va veure sorprès per un gran partit del conjunt local, i a la fi nal de la primera part ja perdien 3 a 0. La reacció del Pradenc no va arribar en cap moment del partit i la constància del Seva va continuar durant la segona part. El conjunt verd-i-blanc va acabar d’arrodonir la tarda amb tres gols més i deixava el marcador fi nal de 6 a 0.

CF SANT BARTOMEUEl Sant Bartomeu va rebre a casa el

Torelló. Els visitants van sortir molt forts i es van avançar amb dos gols al marca-dor tan sols amb 17 minuts de partit. Tot i això, el Sant Bartomeu va plantar cara, i al minut 34 Calveras marcava el primer del conjunt local. El Torelló no va afl uixar, i abans d’acabar la primera part ja n’havia marcat dos més, deixant el resultat a 1 a 4. A la segona part del matx els locals van sortir amb força. Trulls aconseguia el segon gol del Sant Bartomeu i quinze minuts després Puigderrajols el tercer. Malgrat això, el Torelló va aconseguir el 5è. Finalment, Trulls va marcar l’últim gol deixant el partit a 4 a 5: un festival de gols.

4a Catalana Grup 4FC OLOST

L’Olost va visitar el Balenyà. A la pri-mera part l’Olost va plantar cara als 1rs de la classifi cació en el joc, però no a la porteria. El Balenyà va acabar la primera part amb 2 gols contra els 0 de l’Olost. La segona part no va ser millor per l’equip del Lluçanès. El cansament i els pocs canvis que va poder fer l’Olost els van

LA GLÒRIA I L’INFERN ABANS DEL DERBI OLOST-PRADENC A 4a

passar factura. El Balenyà va marcar quatre gols a la porteria contrària. El gol de l’Olost va arribar per Tori Serrat de penal. 6 a 1 va ser el resultat fi nal.

FC PRADENC BEl FC Pradenc va aconseguir el mateix

resultat que l’Olost, però en aquest cas a favor. Tot i que el Gurb va començar amb molta intensitat i es va avançar al marcador amb un gol de falta, la relaxa-ció els va condemnar. Els últims minuts de la primera part el Pradenc va agafar força i va marcar dos gols, d’Ivan Carrera i Gerard Roca. A la segona part al Gurb li va costar arribar a la porteria contrària i amb una defensa fl uixa, el pradenc va sentenciar el partit. Ibañez i Soler van marcar dos gols cadascun que deixava el marcador 6 a 1.

4a Catalana Grup 3UE SANT BOI

El Sant Boi va aconseguir fer un bon partit contra el Calldetenes jugant a casa. Al minut tres s’avançava al marcador amb un gol a pròpia porteria del Callde-tenes. Amb només 10 minuts de partit, un jugador del Sant Boi es va lesionar i van haver de jugar la resta de partit amb 10 jugadors. Al fi nal de la primera part, el Calldetenes va empatar amb una falta indirecta dins l’àrea. Al principi de la se-gona part, Omar, del Sant Boi, va acon-seguir el segon gol amb una falta centra-da que es va anar tancant i va entrar per l’escaire. Al fi nal del partit el Sant Boi va sentenciar el resultat amb un altre gol a pròpia porteria del Calldetenes. ///

/// CURSES ///

JOSEP VIÑAS GUANYA A RIPOLL

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL> El diumenge 3 de març es va dur a terme a Ripoll la cursa de les 4 Ermites. D’entre dos recorreguts, Josep Viñas, de Santa Eulàlia, va escollir el llarg, de 21 quilòme-tres, la mitja marató. L’atleta no va tenir rival, i un cop començat el traçat, mica en mica anava aconseguint més distància a Marc Carós. Al fi nal va completar els 21 quilòmetres amb un temps de 1h 45min 11seg. El segon classifi cat va fer dos mi-nuts i mig més. La prova era puntuable per al Campionat de Curses de Muntanya del Ripollès i hi van participar 150 corre-dors. /// PAsensi

/// FUTBOL ///

/// CAMINADA ///

CAMINADA PER LA INDEPENDÈNCIA

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL> Lluçà Decideix organitza aquest diumenge una caminada entre el Serrat de Cal Jep Sant i el Castell de Lluçà, sota el títol: “De Santa Eulàlia a Lluçà caminant per la indepen-dència”. El motiu de la caminada és hissar una estelada al punt de sortida i una al-tre al punt d’arribada. A les 8:30 hi ha les inscripcions, i després de penjar l’estelada al Serrat començarà la caminada cap al Castell de Lluçà seguint el camí de Gran Recorregut (GR). S’esmorzarà a la casa del Castell.

El cartell de l’acte l’acompanya el lema “Camina i participa en el repte de la cro-noestelada”. El repte, es endevinar quant trigarà Josep Viñas, l’atleta de Santa Eu-làlia, a arribar d’una estelada a l’altra. Qui s’hi acosti més guanyarà un lot de produc-tes de les empreses locals. /// PAsensi

14 | MARÇ | 2014

11LaRella

//// ESPORTS

/// CURSES ///

SANT BARTOMEU DEL GRAUPer_ PAsensi/NCorominas/ MCasadevall

Dins els actes de la fi ra de la Natura i la Muntanya de Sant Bartomeu del Grau es va dur a terme la 3a Rogaine d’Osona. Va transcórrer en una superfície de 30 km2 entre els municipis de Sant Bartomeu i Gurb, entre camins, zones de pastura, camps de conreu, cingleres ... La prova va començar a les 9 del matí i es va fi nalitzar amb un dinar per a tots els participants. Un total de 140 grups són els que en van pren-dre part. La prova va estar organitzada per la Unió Excursionista Vic, que també va

3a ROGAINE D’OSONA A ST BARTOMEUEs va fer en el marc de la Fira

elaborar el mapa de la superfície. Una Rogaine és una modalitat de cursa

d’orientació. Es concursa amb equips d’en-tre dues i cinc persones on els participants han d’aconseguir trobar el màxim número de controls dins un espai i un temps deter-minat. Cada control té una puntuació de-terminada segons la difi cultat. Els equips poden ser de gènere o també mixtos. Hi ha la classifi cació absoluta i per categori-es. Podem inscriure’ns a la modalitat de 6 hores, la ofi cial; de 3, de caràcter popular, i i d’1 hora, per a la iniciació. L’estratègia hi juga un fort paper. ///

LA SORTIDA DE LA ROGAINE / F_Aj.SBG

PRATS DE LLUÇANÈS> Com és habitual en aquestes dates una nova promoció d’alumnes de fi nal d’etapa de l’ESO de l’Institut Castell del Quer, organitza les 12 hores esportives al pavelló municipal de Prats de Lluçanès. Enguany se cele-braran el divendres 21 de març, d’1 del migdia a 1 de la nit.

Equips de volei, bàsquet i futbol amb alumnes i exalumnes de l’institut són els que participaran a la jornada.

Els fons recaptats aniran destinats a fi nançar el viatge de fi de curs. /// PAsensi

EL CLUB TENNIS PRATS 2n AL COMARCAL DE PLATA

PRATS DE LLUÇANÈS> Aquesta tem-porada el Club Tennis Prats està demos-trant un bon nivell a la lliga comarcal d’Osona. Competeixen al nivell de Plata, i de moment han aconseguit un total de 52 punts amb 15 jornades, punts que els apropen a la zona més alta de la classi-fi cació. En aquets moments, el CT Prats ocupa la 2a posició, i per davant només hi té el Club Tennis Sant Quirze amb 65 punts. A cada jornada, el club realitza sis partits: tres individuals, dos dobles i un femení.

A només quatre jornades pel fi nal, el Club té molts números de mantenir aquesta segona posició, que els perme-tria competir la promoció d’ascens per aconseguir pujar a la categoria més alta en l’àmbit comarcal: la categoria d’Or.

A més del campionat comarcal, el club organitza una lliga a nivell de socis durant l’any, que aviat fi nalitzarà. Tam-bé, el campionat d’estiu i el torneig de dobles, campionats que funcionen de forma eliminatòria. Des de la passada temporada, Rafa Cobos, que havia parti-cipat en altres competicions, realitza els entrenaments del club. /// PAsensi

/// POLIESPORTIU ///

/// TENNIS ///

12h D’ESPORTS AL PAVELLÓ DE PRATS

DE LLUÇANÈS

NÚM.347

14 LaRella

AGENDA ////

/// 14.03.14 > 28.03.14 ///

Agenda

DURANT EL FEBRER I TOTA LA PRI-MAVERA. PERAFITA. EXPOSICIÓ. Exposició de fotografi es de paisatges i meteorologia de Josep Martínez Castro, fotògraf de Sant Boi de Lluçanès, a l’es-pai del Forn Franquesa.

DIJOUS, 13.03. SANT FELIU SAS-SERRA. L’HORA DEL CONTE. A la biblioteca Sant Pere Almató, exposició sobre els contes “Vulèvulà” i “Estimar-te”, d’Olga Molina

DISSABTE, 15.03. ALPENS. VOTAR ÉS DEMOCRÀCIA. A les 6 de la tar-da, xerrada amb la diputada a Madrid, Teresa Jordà. Berenar popular. Orga-nitza, ERC.

DISSABTE, 15.03. LA TORRE D’ORIS-TÀ BALL. Dins la programació de la Gresca, ball amb Jordi Solé, a les 10 de la nit a la sala polivalent.

DISSABTE, 15.03. SANT FELIU SAS-SERRA. TEATRE. A l’Ateneu, repre-sentació de “Rossa i legal”, a càrrec

dels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer, a les 9 del vespre.

DISSABTE, 15.03. BARCELONA. ES-PECTACLE. A l’Ateneu Barcelonès, cicle “Residents 2013-2014”. Ígor Stra-vinsky, a càrrec de Murtra Ensemble. A 2/4 d’11 de la nit, entrada de Carruatges.

DIUMENGE, 16.03. PRATS DE LLU-ÇANÈS. OCELLS. Festa dels ocells. A les 9 del matí, al pavelló municipal. Coca i espetec per a tothom.

DIUMENGE, 16.03. PRATS DE LLU-ÇANÈS. PARADA. Campanya de mi-cromecenatge “Impulsem La Rella”. Parada al mercat per difondre la cam-panya i recollir aportacions.

DIUMENGE, 16.03. PRATS DE LLU-ÇANÈS. VOTAR ÉS DEMOCRÀCIA. A les 6 de la tarda, a Cal Bach, xerrada amb Josep M. Reniu, del Consell As-sessor per a la Transició Nacional i Ai-noha Campdepedrós, autora del treball de recerca Processos d’Independèn-cia. Berenar popular. Organitza, ERC.

DIUMENGE, 16.03. SANT BOI DE LLUÇANÈS. TEATRE. Al local del Centre, representació de “Rossa i legal”, a càrrec dels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer, a les 6 de la tarda.

DIUMENGE, 16.03. SANT FELIU SAS-

SERRA. PESSEBRISME. XXIV Assem-blea de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, a les 9 del matí.

DIUMENGE, 16.03. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. CAMINADA. Cami-nant per la independència, entre Santa Eulàlia i Lluçà. Repte de Josep Viñas per fer contra el cronòmetre el recor-regut del Serrat de Cal Jep Sant fi ns al castell de Lluçà -d’estelada a estelada. A 2/4 de 9 del matí, a l’aparcament de darrera l’església. Organitza, Lluçà per la independència.

DILLUNS, 17.03. LA TORRE D’ORIS-TÀ.CASAL DE LA GENT GRAN. Al lo-cal social, recollida i intercanvi de re-ceptes de cuina, principalment a base de verdures i hortalisses de l’hort. Or-ganitza, Dinamització gent gran. Con-sorci del Lluçanès.

DIVENDRES, 21.03. GASTEIZ (EH). CONCERT. Els Nyandú dins la gira GPS.

DISSABTE, 22.03. ORISTÀ. BALL. Dins la programació de la Tertúlia, ball amb Jordi Bruch, a les 10 de la nit, a la sala polivalent.

DISSABTE, 22.03. PRATS DE LLUÇA-NÈS. FESTA. A la sala Mystic, Diverti-mento. Mon DJ i DJ Xexu. 12h nit

DISSABTE, 22.03. SANT BARTOMEU DEL GRAU. VOTAR ÉS DEMOCRÀ-CIA. A les 6 de la tarda, xerrada. Bere-nar popular. Organitza, ERC.

DISSABTE, 22.03. BILBO (EH). CON-CERT. Els Nyandú dins la gira GPS.

DIUMENGE, 23.03. PRATS DE LLU-ÇANÈS. Campanya de micromecenat-ge “Impulsem La Rella”. Parada al mer-cat per difondre la campanya i recollir aportacions.

DISSABTE, 22.03. SANT FELIU SAS-SERRA. VOTAR ÉS DEMOCRÀCIA. A les 12 del migdia, a l’Ateneu, xerrada amb Dionís Guiteras, diputat al Par-lament de Catalunya. Vermut popular. Organitza, ERC.

14 | MARÇ | 2014

15LaRella

Refl exions...

Article de_Joan DalmauPerafi ta

En trànsit. Des d’una democràcia en crisi cap a una democràcia més parti-cipativa

En els seus orígens grecs, la pa-raula crisi era una expressió mèdi-ca que indicava aquell moment en l’evolució d’una malaltia, en el que es decidia el seu desenllaç. La crisi feia el seu curs i acabava propiciant la curació (“oportuna i bona crisi”), o be es decantava cap a un empitjora-ment irreversible.

La paraula crisi prové de la ma-teixa arrel que “crític” i “criteri”; i aquesta saviesa de les paraules, pos-siblement ja apunta a que l’exercici d’un “criteri crític” era considerat necessari per acompanyar o conduir el procés de la crisi.

Posteriorment, la paraula crisi es va anar emprant en altres àmbits, perquè l’analogia del que s’esdevé en determinades situacions en el cos humà semblava aplicable al que s’esdevé de forma aleatòria o cíclica en el conjunt d’una col·lectivitat. I en conseqüència, la paraula “crisi” va creuar fronteres fi ns a arribar a incorporar-se al llenguatge popular i científi c, quan es vol fer esment d’una situació delicada.

Avui en dia, “el Sistema”, aquest conjunt de política, economia, pro-grés, ecologia, cultura, territori, con-fi ança mútua, globalitat, etc., està manifestant per totes bandes un grapat de símptomes que indiquen que està malalt i en fase crítica!

Ben segur que la malaltia ve de lluny! però com que les aparences són sovint enganyoses i l’autoritat intel·lectual d’alguns “experts” mas-sa depenent de segons quins interes-sos, la malaltia –deia-, o no es detec-tava o no es volia veure.

Ara ja no es pot negar! La majoria de la població ho nota. I es van fent visibles tripijocs detestables, men-tre es presenten i s’imposen com a solucions (amb tot el cost i dolor que generen), un conjunt de mesu-

res que pretenen apuntalar “el Sis-tema”, procurant que mantingui la seva inèrcia. Un Sistema que, en el seu conjunt, s’ha demostrat obsolet.

No es tracta que la crisi esdevin-gui crònica, però tampoc es tracta de sortir de la crisi de qualsevol manera i a qualsevol preu. Algunes gestions i sortides de la crisi poden portar-nos a un escenari degradant i totalment involutiu. Com esmenta-va abans, les crisis per si mateixes no són cap garantia d’una feliç evo-lució.

Arribats a aquest punt, crec que són pertinents algunes preguntes:

Hi ha alguna cosa que hi puguem fer? ...quan les decisions es pre-nen globalment?

Com participar? ...a través de debatre opinions, passant-les pel sedàs de la crítica?

...a través de dur a terme alguna acció concreta? ...buscant com-plicitats amb l’administració?

...imaginant o innovant en algu-nes pautes de relació social?

Enfront de tot l’allau de manipu-lació i tergiversació dels sentits de les paraules (és un vici recurrent de tots els poders, i que va agreujant-se), podem mantenir un relat co-herent que descrigui el que passa? Etc., etc.

Tot aquest escrit pretén provocar la curiositat o el interès dels qui hà-giu tingut la paciència de llegir-lo; i si aquest és el cas, potser us pot interessar saber que: el proper dis-sabte 29 de març, a les 19,30 h., i a Cal Bach – Prats de Lluçanès- tin-drà lloc una xerrada conduïda pel professor Marc Parés, i que porta per títol: Democràcia participativa – Democràcia real en el marc d’un nou país. Reptes i oportunitats.

(És una refl exió critica sobre la de-mocràcia i sobre diferents processos de participació ciutadana)

En Marc Parés és professor de la UAB, Institut de Govern i Polítiques públiques.

Ha estudiat i investigat diverses formes d’expressió democràtica i participació ciutadana, a més d’ha-ver impulsat i col·laborat en algu-nes. De totes maneres i tal com ell diu: “No hi ha receptes màgiques per fer processos participatius de qualitat”.

//// OPINIÓ

La Rella, revista que fa 14 anys que informa sobre el Lluçanès, impulsa una campanya de micromecenatge per intentar assegurar la seva conti-nuïtat. Els treballadors de TV3 i Ca-talunya Ràdio, els mitjans de comuni-cació nacionals de Catalunya, fa dies que estan de vaga per protestar con-tra unes noves retallades que consi-deren injustes. La presentadora d’un canal rus dimiteix en directe per mos-trar la seva disconformitat amb la po-lítica comunicativa de la seva cadena envers el president Putin. I ja no poso més exemples. Crec que són sufi cients per il·lustrar quina és la salut dels mitjans de comunicació en general.

La crisi econòmica ens ha canviat el món i també les prioritats. Entenc que hi ha necessitats de primer ordre que fa uns anys estaven més que cobertes i que ara no ho estan i que per això s’hi han de destinar més recursos. En contrapartida, sectors com el dels mitjans de comunicació han passat a un segon ordre i han patit processos de reestructuració. No negaré que els canvis per aconseguir una millor efi ci-ència acostumen a ser bons, però fi ns a un límit.

No oblidem que el dret a la informa-ció és fonamental en tota democràcia. El saber ens fa més lliures i els mit-jans de comunicació contribueixen a fer que això sigui així. Segur que el senyor Putin està més que content que aquesta periodista hagi decidit plegar. Una menys a fer nosa. I a po-sar pals a les rodes a la seva política que podríem defi nir de tot menys de-mocràtica.

A Internet ara mateix hi podem trobar el que vulguem i més. Això és molt bo, mai en la història havíem estat tan ben informats! Però hem de vigilar que això no se’ns giri en con-tra, que no ens empatxem de tanta informació. Hem de saber seleccionar i contrastar. Segur que la pàgina web d’un govern, d’un ajuntament o d’una empresa, per posar només uns exem-ples, ens pintarà el món de rosa. Llar-ga vida als mitjans! ///

SÍ A LA INFORMACIÓ

ANNAGORCHS

NÚM.347

16 LaRella

ENCANTS ////

> ES VEN FURGO CAMPER Volkswagen Transporter, sostre elevableWestfalia de sèrie. 3/4 por-tes. 6 places, taula central plegable, nevera-congelador, portabicicletes, calefacció estacionària, bateria auxiliar, seient copilot giratori. Molt bon estat. Dièsel, 350.000 km, de l’any 92. Color blanc. Guardada pàrquing. Preu, 9.990 euros. T.: 677 95 95 84 / 659 48 90 78. (r47/17).

SOFÀ de 3 places i 1 butaca, estil @moble català”. Fundes a mida. Bon estat. Preu molt econòmic a negociar. T.: 647 73 20 05. (R47/15).

2 CASCOS de moto per 40 euros cadascun. T.: 676 61 64 05. (R47/14).

6 RADIADORS elèctrics nous, de baix consum. T.: 616 45 53 96. (R47/9).

SOFÀ de 3 places, seminou. T.: 616 45 53 96. (R47/8).

CONGELADOR VERTICAL de metre i mig d’alçada, quasi nou, per 125 euros. T.: 616 45 53 96. (R47/7).

BALES RODONES d’herba. T.: 687 54 84 66. (R47/6).

CASA UNIFAMILIAR amb 4 habs., garatge x 3 cotxes, 80m2 de jardí, llar de foc i aire condicionat, a Olost. Preu, 176.000 euros. T.: 630 66 85 00. (R47/5).

ALFALS en bala petita i herba P1. T.: 680 20 80 97. (R47/2)

PIS a Moià, dúplex, amb pàrquing. Cèntric i assolellat. De particular a particular. Preu fi nal: 84.000 euros. T.: 648 459 275. (R47/1).

TERRENY de 320m2 a Prats deLluçanès. T.: 609 91 50 13. (R46/17)

DIPÒSIT DE PLÀSTIC DE 2.000 L. DE CAL-DERA. T.: 609 03 33 07. (R46/14). a per

BATERIA de cotxe petit, nova, amb garantia. T.: 679 11 58 47. (R46/13).

RENTAPLATS 2a mà. Preu, 90 euros. T.: 616 32 46 92 -només tardes. (R46/12).

50 REVISTES de motociclisme dels anys 90 i 30 clauers de tot tipus. T.: 93 218 38 26 - migdia o vespres, Joaquim. (R46711).

FURGONETA RENAULT 4F6 en bon estat

i amb revisió passada. 30 anys, no paga impost de circulació. T.: 93 218 38 26. (R46/10).

OBJECTES D’ARTESANIA com bolsos, bijuteria..., a Sant Feliu sasserra. T.: 661 94 98 93. (R46/09).

PIS a Prats de Lluçanès -també per llogar- de 84m2, 3 dormitoris i 2 banys, assolellat i tranquil. T.: 607 94 77 68. (R46/08).

FEMS DE CAVALL a 1,5 euros el sac. Hi poso el sac, el cordill i la pala per ensacar. T.: 669 94 68 46. (R46/05).

COTXE PEUGEOT 206 CUPÉ descapotable de l’any 2002, en perfecte estat. T.: 620 91 89 16. (R46/03).

OBJECTES infantils: carro de bebè 3 places Peg-pérego; 6 maxicosis, 3 tumbones ergonòmiques de la Baby-jörn, 3 hama-ques regulables x dinar nens; un sangènic, 3 matalassos petits de bressol, 2 mòbils musicals, 1 banyera x estrenar, 3 arnesos x agafar nens x aprendre a caminar, x estre-nar; 1 babycook, 1 escurabiberons, 1 motxilla baby-jörn, 1 bressol Burbuja, 2 orinals. A part, cadires d’ofi cina o d’estudi diverses.T.: 615 36 43 33 / 678 60 07 90. (R46/01).

> ES LLOGA

APARTAMENT A S’AGARÓ de 2 dormito-ris dobles, a prop platja. Cuina totalment equipada, així com el menjadors, lavabos, dormitoris. Gran terrassa, aire condicio-nat. Zona tranquil·la amb jardí comunitari i aparcament cobert. Es lloga de particular a particular per Setmana Santa, juny, juliol, agost i setembre. T.: 93 845 10 53. (R47/18).

PARCEL·LES amb caseta per a cavall, amb aigua i llum, a Prats de Lluçanès. T.: 628 90 95 00. (R47/13).

TERRENY INDUSTRIAL a partir de 30m2 per a mòdul o nau. Terreny amb local o sense, a Prats de Lluçanès. T.: 628 90 95 00. (R47/12).

PÀRQUING caravanes, local cobert o descobert, a Prats de Lluçanès. T.: 628 90 95 00. (R47/11).

PIS a Olost. T.: 680 20 80 97. (R47/4).

CASA DE PAGÈS a Olost, amb aigua, llum i internet. T.: 680 20 80 97. (R47/3).

CASA 2 PLANTES al carrer Nou de Prats de Lluçanès, moblada, amb garatge. Econò-mica. T.: 649 91 24 08. (R46/04).

PLANTA BAIXA casa Malló, a Sagàs. T.: 649 91 24 08. (R45/22).

ÀTIC a l’avinguda Pau Casals de Prats de Lluçanès. T.: 649 91 24 08. (R45/21).

PIS a Prats de Lluçanès, 4 habs., preu, 300 euros/mes. T.: 676 61 64 05. (R45/19).

GRANJA a Sant Julià de Vilatorta. T.: 606 15 00 41 / 93 885 35 62. (R45/13).

PIS RÚSTIC al centre de Gironella. 100m2, tot exterior, calefacció, bon preu. T.: 93 825 08 87 / 693 20 50 34. (R45/11).

> ES BUSCA PIS a Prats de Lluçanès. T.: 688 34 35 92 (R46/07)

CASA DE PAGÈS per viure tot l’any, sola, amb espai per a hort i bestiar. T.: 606 15 00 41 / 93 885 35 62. (R45/14).

LOCAL o garatge per llogar a St Feliu Sas-serra, si pot ser amb lavabo. Preu negocia-ble. T.: 626 01 14 57 / 689 56 63 85. (R45/1).

> ES COMPRA BARANA plegable de llit d’hospital. T.: 662 00 32 99. (R47/10).

TBOs i àlbums de cromos, calendaris butxaca, joguines en general. T.: 630 93 06 16. (R46/15).

COTXE de 2a mà, en molt bon estat, varifi cable, i bé de preu. De particular a particular. T.: 676 19 77 32. (R46/02).

> ES REGALA CONILLS PORQUINS de diferents colors, en adopció. Ideals per al jardí. T.: 630 69 31 25. (R47/16).

CARTUTXOS DE TINTA d’impressora per estrenar. 1 de color i 5 de negra, originals marca Lexmark pera impressores sèries: X5100, X6100, Z55 i Z65. T.: 637 01 75 61. (R45/8).

> ES TRASPASSA NEGOCI a Prats de Lluçanès. T.: 609 91 50 13. (R46/16).

SUPERMERCAT PRÒXIM d’Olost per jubilació T.: 93 812 90 79 -horari de botiga. (R46/06).

ANUNCIS GRATUÏTST. 93 850 82 81larella@mesvilaweb.cat

LaRella es reserva el dret a posar els anuncis només una quinzena per raons d’espai.

14 | MARÇ | 2014

17LaRella

//// OPINIÓ

Refl exions...

Article de_Francesc Arnau i AriasTorelló, la Vall del Ges

El Lluçanès a Gràcia

Un viatger-escriptor de Liverpo-ol, el senyor Michael Harrison, que era present a l’acte, m’ha fet arri-bar la següent crònica:

Gràcia 22.- En el marc del XXVII Festival Folk Internacional, que s’està realitzant en el Centre Ar-tesà ‘Tradicionàrius’ del barri de Gràcia, a la ciutat de Barcelona, s’ha presentat el llibre Cançoner de Sobremunt de SOLC.

Davant d’un públic selecte i en-tregat s’han assegut a la taula Eva Boixadé (cantaire i alcaldessa) i Ra-mon Minoves (cantaire i escriptor). Minoves –amb l’assistència de Boi-xadé—ens ha glossat els orígens del Cançoner, com a “ … resultat d’una recerca de cançó popular efectuada al llarg dels anys 1974 i 1975 en un dels municipis més petits del Lluça-nès i de Catalunya i que fructifi cà en l’aplec d’un bon pomell de can-çons…

“…El ‘Sac de Cançons’, Xesco Boix, Jaume Arnella, Jaume Car-bonell i altres, entre els quals jo mateix, vam poder participar i fruir en la feina de fer el recull…

“…Durant els anys 1973, 74 i 75, un grup de persones joves, amb al-guna d’edat, s’aplegaven a treballar en un petit taller cooperatiu. Amb pocs guanys, però sense capataç, treballaven en una feina manual, que lligava les mans i la mirada, però no pas la pensa, ni la boca, ni l’oïda… A l’entorn de la Dolors Es-trada, la veterana del grup, vam començar a reviure les cançons que havíem après dels pares i els avis…

“…Després vam sentir la necessi-tat de posar per escrit i donar a co-nèixer el que les nostres memòries podien esborrar…

“…El grup del taller es va dis-soldre però el foc de la música viva no es va apagar, ni va quedar a les lleixes i a les partitures dels estu-diosos…

“…Així, l’ànima del Cançoner va fer arrels arreu del Lluçanès i es-pecialment a Oristà i Alpens, d’on varen arribar també cantadores i cançons,,,

“…Aquest ‘Cançoner de Sobre-munt’ … vol ser un homenatge a tota aquesta gent i també a la gent anònima, que ha fet possible man-tenir viva la nostra música.”

Després, el propi Ramon Minoves i Eva Boixadé, juntament amb Llu-ís Reina, Montserrat Farrés i Isa-bel Iborra i Plans, varen oferir-nos un veritable recital de cançons, en-tre les quals hi havia: A Palmerola, L’enamorada morta (molt trista), L’Hostal del Roc, Les minyones de Barcelona i El fl abiol del pastoret (que va deixar ben distrets els com-ponents de l’auditori…)

La sala del Tradicionàrius, on ens vàrem acomodar, és al bell mig de la plaça d’Anna Frank, i a punt va estar de resultar petita per la munió de gent que hi vàrem acudir…i és que això de l’Internet fa miracles a l’hora de les convocatòries populars.

Caçadors, “depredadors” naturals

Acabada la temporada de caça, ha tornat a ser actualitat aquesta acti-vitat per la decisió del govern central de modifi car l’actual normativa so-bre accidents de trànsit, causats per espècies cinegètiques. La intenció és no responsabilitzar les societats de caçadors dels accidents a les car-reteres, provocats pels animals sal-vatges, i en conseqüència considerar que aquests accidents no poden ser imputats a cap societat en concret, sinó a la casuística de la fauna que viu en el territori, en plena llibertat.

És una proposta raonable per quan la majoria d’accidents no te-nen res a veure amb cap societat de caçadors, en concret, sinó fruit de tenir animals voltant per tot arreu. Fa ben poques setmanes, vaig topar de nit amb un porc senglar, a peu de carretera de Berga, i no era ni dia ni hora de caça. Els desperfectes en el vehicle varen anar a costa meva, en aquest cas de l’assegurança privada.

Amb tot, sembla ser que s’estudia si s’eximeixen les societats de caçadors de tota responsabilitat o només fora de la temporada de caça En poc temps sabrem com queda aquest tema, decisiu de cara el cost de les assegurances dels caçadors.

El que també preocupa és el des-cens notable de caçadors en actiu. Dic preocupa, als qui més directa-ment vivim en zones rurals i sabem que un excés de fauna salvatge és perjudicial per l’equilibri del territo-ri. La manca de depredadors natu-rals provoca el creixement desme-surat de les poblacions d’animals, siguin porcs senglars, cérvols, cabi-rols, isards, etc., i si no són caçats, els danys en cultius són enormes, com també en les pastures que atreuen als animals domèstics. Per la gent de ciutat, no sembla greu matar els porcs senglars perquè no tenen gaire bona premsa, però tenen una visió negativa pel que fa a la caça d’espè-cies “més apreciades i cinematogrà-fi ques”. La caça d’aquestes espècies, comporta una visió negativa de l’ac-tivitat, i fa que alguns possibles inte-ressats, abandonin la idea.

La realitat és que hi ha molts pocs joves dintre les societats de caçadors i aquestes corren el perill de desapa-rèixer. Ja és habitual agrupar dues o tres societats per anar a caçar , i ben aviat les distàncies per anar a caçar s’aniran ampliant, fi ns a ex-trems inimaginables. Per alguns pot semblar una bona notícia, però tots els excessos son dolents, i si una bona gestió dels boscos vol dir tallar contínuament, amb seny, però sen-se parar, el mateix podem dir de la caça. Ho hem vist moltes vegades que quan les poblacions d’una de-terminada espècie ha crescut ex-cessivament, només una epidèmia facilita el retorn a la normalitat. Els caçadors actuen com a depredadors “naturals” reduint les poblacions a nivells sostenibles, per a la pròpia espècie i per al territori on estan ubicats, i permeten conviure amb altres animals domèstics sense pro-vocar danys irreparables.

La modifi cació de la llei de caça ha estat reivindicada durant anys i anys. Ara hem de veure que es faci amb bon coneixement de causa. Ho sabrem ben aviat.

Article de_Joan Roma CunillAlcalde de Borredà, Berguedà

18 LaRella

ANIMALS

EMPRESES DEL LLUÇANÈS

DIRECTORI

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

ALLOTJAMENT

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS

1/2 ANYPER 1 ANY

PER

93 850 82 81 publilarella@mesvilaweb.cat

CONTACTA’NS

19LaRella

DIETÈTICA

DIVERSOS

ESCURA-XEMENEIES

DIARIS,LLIBRES,VÍDEOS

CONSTRUCCIÓ

EXCAVACIONSI

GRAVES

ASSEGURANCESCONSULTORIES

GESTORIES

BANCS I CAIXES

20 LaRella

FLORS IJARDINS

FORMACIÓIDIOMES

FORNS DE PA

FOTOGRAFIAVÍDEO

FUSTERIA MOBLES

HOSTALSBARS

RESTAURANTS

LA RELLA-publicitat-

610 444 689

21LaRella

ÒPTICA

PERRUQUERIA

INSTAL·LACIONS I

ELECTRO-DOMÈSTICS

PERFUMERIAMERCERIA

INDÚSTRIA

GASOLINERES

PINTURES

Mª CARME ARNAU

22 LaRella

TALLERSMECÀNICS

SALUTDENTAL

SERVEISINFORMÀTICS

TREBALLSFORESTALS

TAXISSERVEIS

TINTORERIES

SALUT

SABATERIA

LA RELLA-publicitat-

610 444 689

LA RELLA-publicitat-

610 444 689

LA RELLA-publicitat-

610 444 689

LA RELLA-publicitat-

610 444 689

14 | MARÇ | 2014

23LaRella 23LaRella

Sol de març, pigues i barbs

24 de febrer del 2014 > 23 de febrer del 2014

/// EL TEMPS QUE HA FET ///

TEMPERATURA MÀXIMA graus

ORISTÀ8 de març

21,30

TEMPERATURA MÍNIMA graus

ORISTÀ1 de març

-6,10

TOTALS PLUJA REGISTRADA l/m2

SANT FELIU SASSERRA --,-

LLUÇÀ --,-

SANT BOI DE LLUÇANÈS --,-

OLOST 00,9

PRATS DE LLUÇANÈS 01,8

ORISTÀ --,-

SANT BARTOMEU DEL GRAU --,-

PERAFITA --,-

//// EL TEMPS

INFORMACIÓ FACILITADA PER_ Lluçà: Jordi Compte / Perafi ta: SMC / Olost: Pere Bruch / Prats de Lluçanès: Josep M. Muntanyà / Oristà: Pere Cors / Sant Feliu Sasserra: David Morera.

OLOST ORISTÀ PERAFITA PRATS DE LLUÇANÈS

SANT FELIU SASSERRA

SANT BOI DE LLUÇANÈS LLUÇÀ SANT BARTOMEU

DEL GRAU

DIA Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2

24 13,7 -2,2 - 14,6 -3,8 - - - - 12 -1,5 - 12,7 3,2 - - - - - - - - - -

25 12,7 0,2 - 12 -1,1 - - - - 11 0,5 0,2 11,5 4,2 - - - - - - - - - -

26 12 -1,2 - 13 0,2 Ip. - - - 9,5 1 - 10,7 1,8 - - - - - - - - - -

27 8,2 -3,7 - 8,3 -5,9 - - - - 7 1,5 - 7,4 -0,3 - - - - - - - - - -

28 13 -2,2 Ip. 12,4 -3,7 Ip. - - - 11 -1,5 0,4 11,4 0,5 - - - - - - - - - -

1 11,4 -4,7 - 11,7 -6,1 - - - - 10 -4 - 10,3 -1,4 - - - - - - - - - -

2 13,8 0,4 Ip. 15,4 -1,2 - - - - 12,5 -1 0,5 13,1 2,8 - - - - - - - - - -

3 13 4,3 0,9 13,7 -1 Ip. - - - 11,5 5,5 0,7 12,5 3,6 - - - - - - - - - -

4 13,2 0,4 - 14,4 1 Ip. - - - 12,5 1 - 12,9 1,2 - - - - - - - - - -

5 16,1 -0,8 - 18 -2,6 - - - - 15 -0,5 - 14,9 2,4 - - - - - - - - - -

6 15,2 -1,8 - 15,9 -4,2 - - - - 14 0 - 13,9 3,1 - - - - - - - - - -

7 18 -2,9 - 19,9 -5,2 - - - - 16,5 -2 - 17,1 3,4 - - - - - - - - - -

8 19,2 -1,4 - 21,3 -3,8 - - - - 18 -0,5 - 18,4 5,5 - - - - - - - - - -

9 18,3 -1,2 - 19,9 -3,1 - - - - 17 0,5 - 18,1 6,1 - - - - - - - - - -

CIGONYES QUE HAN FET ESTADA A PRATS DE LLUÇANÈS / F_TParareda LA NEU A ALPENS EL DIMARTS DE CARNESTOLTES / F_@laiamadalain