Festa de Sant Antoni Abat

36 ~ Gener 2013

Notes d’un diari de la Guerra Civil

Text: Juan Antonio Hidalgo jahidalgo@cerdanyola.net

Il·lustracions: Ramon Gutiérrezramon-pintor@hotmail.com

Dels documents referits a la història de

Cerdanyola que encara esperen per ser publicats, el més fascinat és possiblement el diari de Ra-mon Poch i Ca-sanovas sobre l’inici de la Guerra Civil. El va escriure el 1940, durant les setmanes en què es va amagar, un cop tor-nat de França després de la guerra. Poch era un veí de la nostra població que als anys 30 “tra-ginava ví” entre Cerdanyola i Barce-lona.

Aquest diari va ser posteriorment passat a net i mecanografiat per la dona de l’autor. Anys més tard, la família el va tornar a “processar”, per convertir-lo en arxiu informàtic. El document ha estat custodiat tots aquests anys pels dos fills de Ramon Poch, Jordi i Serafina. Tot i que di-versos historiadors locals han tingut accés al document, com ja hem dit, avui encara és inèdit. Ramon Poch va ser una figura molt coneguda a la Cerdanyola dels anys 30 del segle passat. Segons dades aportades per la seva filla, va osten-tar, entre d’altres càrrecs, el de jut-ge municipal -elegit per ERC i per la Unió de Rabassaires de Cerdanyola,

del qual era un mem-bre molt actiu- entre

1931 i 1936. Tam-bé escrivia als di-aris L´Opinió de Catalunya (amb el pseudònim de “Parla el Pagés” i La Humanitat i coneixia perso-nalment alguns

dels principals polítics de l’època,

com Companys o Aragay. Va ser, en un

altre ordre de coses, un dels promotors de la pri-

mera urbanització de Bellaterra. Poch va escriure els seus records sobre la Guerra Civil a Cerdanyola i a Santpedor, on finalment va haver de fugir per les seves diferències amb membres de la FAI. El seu text aporta gran quantitat de noves dades sobre com es viure a casa nostra l’inici de la guerra. Tenint en compte la profes-sió del autor, no deixa de ser curiós que el “Butlletí dels Arriers de Cerda-nyola, la revista que parla dels tragi-ners de la població”, sigui finalment el mitjà que permetrà que aquest document surti a la llum després de tants anys. L’esclat de la Guerra Civil18 de juliol de 1936Per motius d’espai només podem reproduir aquí uns breus fragments del diari, que comença el 16 de juliol de 1936.

L’autor explica com aquell dia, anant en tren a Sabadell –“a la notaria del Sr. Led”, per enllestir uns papers per a la compra venda d’uns terrenys a Bellaterra-, veu com un elevat nom-bre de persones es concentra al Bar Salla per sentir a la ràdio les novetats sobre els rumors d’una sublevació militar al Marroc. “Al dia següent”, diu al text, “vaig sortir de Cerdanyo-la cap a Barcelona, com de costum feia tots els dissabtes, passant per algunes cases per oferir mostres de partides de ví i cobrant-ne tam-bé d’altres”. En arribar a Barcelona, s’adreça als locals de la Unió de Ra-bassaires per obtenir més informació

i comprova com, en aquell moment, a la capital ja es començaven a re-partir pistoles per fer front a la suble-vació militar que tothom donava per segura. “Al tornar a Cerdanyola”, explica, “l’estació ja era plena de gom a gom, mentre la ràdio, des de Can Salla, anava donant notícies. L’escultor Vi-ladomat em va demanar que l’acom-panyés a casa seva, en un descam-pat (...). A la matinada del 18 de juliol”, continua, “el moviment ja ha-via esclatat (...). Als Quatre Cantons vaig tenir el disgust de veure que un

La Guerra Civil a Cerdanyola explicada “en primera persona” per Ramon Poch i Casanovas, un document fascinant i inèdit

que explica en clau local l’inici del tràgic conflicte

El dia abans de la sublevació militar ja es repartien pistoles a

Barcelona

37Gener 2013 ~

Tres tombs de Cerdanyola 2013

Tres tombs de Cerdanyola 2013

nombre molt crescut d’obrers estava totalment ocupat aixecant adoquins, començant una barricada”. “Vaig invitar a uns companys a ve-nir amb mí fins a una casa de camp, anomenada Can Rius, situada enmig de la cadena de muntanyes que di-videixen el terme municipal de Bar-celona i Cerdanyola”. Allà van passar tres hores i van poder veure com “un avió venia en direcció a Sant Andreu i en passar per sobre de Sant Pere Màrtir una ametralladora va comen-çar a fer el seu tac-tac... (...). Al cap de pocs moments l’avió deixava caure una bomba al bell mig de la Caserna, aixecant una gran colum-na de foc i de pols. L’avió, després, retornà al seu punt d’origen, en tant que a Barcelona s’aixecaven noves columnes de fum”.

El document també descriu fets com la destrucció dels arxius municipals i parroquials. Poch explica com “el meu cunyat, Josep Renom, conseller de dretes a l’Ajuntament, també va contribuir, sota coacció, a la general destrossa” i l’inici de les detencions de persones d’ideologia conservado-ra, tant a Cerdanyola com a Ripollet. En el text critica obertament els abu-sos comesos per elements arribats de fora de Cerdanyola per “defensar la República”. És una clara mostra

Barcelona patí atacs aeris gairebé des del primer moment

La ràdio de Cal Salla servia per confirmar els rumors de la sublevació de l’exèrcit al Marroc

El diari descriu la destrucció dels arxius

parroquials

Festa de Sant Antoni Abat

38 ~ Gener 2013

de les tensions entre diferents grups polítics que van aflorar des dels pri-mers dies del conflicte. Poch no veia positivament moltes de les accions que van caracteritzar una època que descriu, textualment, com “de domi-ni faïste total”. En aquest sentit, Poch ens explica una reunió que es va fer a l’Ajunta-ment “entre els que allà ens hi tro-bàvem en aquell moment. Jo els hi vaig dir que el Comitè [revolucionari] estava integrat per persones alienes a Cerdanyola i Ripollet. La majoria de milicians eren murcians o de pro-víncies i que calia prendre mides, ja que de les il·legalitats que cometien algun dia podríem pagar-ne les con-seqüències. En canvi ells, forasters, comprant un bitllet de tren i factu-rant-ne la maleta quedarien lliures”. Fugida a SantpedorLes tensions entre les forces políti-ques formades bàsicament per gent de Cerdanyola i els milicians arribats de fora van anar augmentant durant les següents setmanes. Finalment,

Poch acaba narrant com un grup de milicians arriba al seu domicili per es-corcollar-lo. “L’escòria de províncies també envaïa casa meva infectant-la amb la seva presència”, diu textual-ment. Finalment, es va veure obligat

a fugir fins a Santpedor, on tenia pa-rents, per amagar-se i salvar la vida. Allà, però, sembla que troba una situació molt semblant. Ens parla, entre d’altres casos, d’un conseller municipal de Vilatorrada de Carde-ner, membre d’ERC, que “es troba arraconat per la CNT i la FAI, que ho dominaven tot”. Amb el temps, van anar arribant a Santpedor per salvar la vida més persones de Cerdanyola, entre ells cita “als meus cunyats Renom i Pa-dró, que van venir a refugiar-se, es-perant que el temps canviés i la FAI

moderés la seva persecució contra les persones de dretes”. Malgrat la distància posada entre la nostra població i ell, la tranquil·litat mai no va arribar a ser absoluta. En alguna ocasió van arribar a anar a Manresa grups de milicians del Comitè de la FAI de Cerdanyola-Ripollet que en-cara intentaven trobar-lo per tornar-lo detingut al poble. Ramon Poch va morir la nit de reis de 1950, als 49 anys, a Barcelona. Al seu funeral, que es va celebrar a Cerdanyola, l’església es va omplir de gom a gom i molta gent va haver de seguir la cerimònia des del carrer. La seva mort va truncar els plans que havia fet per marxar a treballar a una hisenda agrària a Bolívia, propietat de la família Trias de Bes, amb la qual ha-via contactat mitjançant uns coneguts comuns, de la família Padró-Solanet. Ens va deixar, però, un text apas-sionant per a tots els interessats a aprofundir en la història de la nostra ciutat i en un episodi tan tràgic com la Guerra Civil Espanyola.

Aixecament d’una barricada amb llambordes als Quatre Cantons de Cerdanyola

El document sencer es podrà descarregar en poques setmanes, en format digital, al web dels Arriers (http://arriers.cerdanyola.net). Quan estigui disponible ho anunciarem mitjançant la nostra pàgina a Facebook i els mitjans locals. Volem agrair a Miquel Sánchez la seva col·laboració en la recollida d’informació per a aquest reportatge.

Alguns cerdanyolencs van anar a Santpedor

fugint de la FAI