RECOMANACIÓ Visiteu la següent pàgina web per fer pràctiques de fonètica valenciana. És un programa de la Universitat de Alacant que us ajudarà a estudiar: http//www.ub.edu/sonscatalà    També podeu visitar la següent pàgina web de la Acadèmia Valenciana de la LLengua (molt recomanable): http//www.avl.gva.es . Ací trobareu:  

• Diccionari ortogràfic i de pronunciació  • L’estàndard oral del valencià  • Normativa ortográfica del valencià  

 Altre diccionari recomanat on ix la fonètica en tots els dialectes http://dcvb.iecat.net/  

1.OBERTURA  I  TANCAMENT  DE  LES  VOCALS

Pronunciarem [ε   ] e oberta :  1. Quan la vocal de la síl.laba següent siga una I: conveni, dèbil, ètic, evangeli,

obsequi.   EXCEPTE: església, Dénia, sénia, sépia o séquia.  

2. Quan la vocal de la síl.laba següent siga una U: cèl.lula, ingenu, fècula, molècula, perpetu.  

3. En quasi totes les paraules esdrúixoles: anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola, rèplica. EXCEPTE: llémena, témpores, sémola, Dénia, Énguera,feréstega,església o térbola.  

4. En la major part dels cultismes( cientificotècnics) : acèfal, elèctrode, espècimen, telègraf.  

5. EXCEPTE: en paraules acabades en -EDRE, -ENSE,-TECA o -EMA: poliedre, castrense, biblioteca o teorema. També lepra, celeste.  

5. En paraules acabades en -ECTA, -ECTE, -EPTA, -EPTE: col.lecta, afecte, correcte, respecte.  

6. EXCEPTE: en les formes del verb reptar accentuades en el radical i el substantiu repte.  

6. Davant de L o L.L: arrel, cruel, empelt, fel, novel.la, parcel.la. EXCEPT: belga o selva.  

7. Davant de RR: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.  8. Davant de R + CONSONANT: cert, comerç, ert, hivern, perdre, verge, verd.  9. EXCEPTE: si la consonant és una labial o velar: cérvol, ferm, herba, serp, herba,

terme, cerca, cercle, perca, verga.  9. En noms i adjectius amb el grup -NDR- i en el verb cendre: cendra, divendres,

gendre.  10. EXCEPTE: en els infinitius acabats en -ENDRE, com defendre, entendre, prendre i

vendre i en la seua flexió.  10. En algunes paraules que tenen el diftong EU: preu, deu, europeu, fideu, peu, trofeu,

seu. EXCEPTE: creu, greu ,neu o els possessius meu, teu, seu.  11. En alguns noms propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.  

 OBSERVACIÓ: Per excepció, en les paraules què, perquè, València i en altres casos com època, sèrie,etc la E es pronuncia tancada.      Pronunciarem [ ] o oberta :  

1. Quan la vocal de la síl.laba següent siga una I: elogi, lògica, misogin, mòrbid, odi, oli, tònic.  

2. Quan la vocal de la síl.laba següent siga una U: còmput, cònjuge, corpus, mòdul.  3. En quasi totes les paraules esdrúixoles: apòstata, còlera, còmoda, còmplice, nòmada,

pòlissa. EXCEPTE: fórmula, góndola, pólvora, tómbola, escórpora o tórtora.  4. En la major part dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot. EXCEPTE: en

paraules acabades en els sufixos -FORME o -OMA: pluriforme o glaucoma.I la paraula forma  

5. En algunes paraules acabades en -OS: arròs, repòs,espòs, gròs, terròs, mòs. EXCEPTE: en els adjectius acabats en el sufix -ÓS, com animós, enfadós, poregós.  

6. En algunes paraules acabades en -OSA: cosa, llosa, prosa, rosa. EXCEPTE: glucosa, rabosa o sosa.  

7. En les paraules que presenten les terminacions següents:  -OC/ -OCA: albercoc, foc, groc; bajoca, lloca, oca . EXCEPTE: boc, boca ,joca o

moca.  -OÇ: atroç, ferpç.EXCEPTE: arboç i boç  

-OF/ -OFA: carxofa,estrofa, Moncofa  -OIG, -OJA : boig, boja, roig, roja. EXCEPTE: estoig i derivats.  -OL, -OLA: bunyol, caragol, fesol, castanyola,escola, pistola, redola, consol, tremola.  EXCEPTE: udol,bola, cola o gola.  -OLDRE: absoldre, resoldre, moldre.  -OLT, -OLTA: desimbolt, solt, mòlta, volta . EXCEPTE: molt o escolta.  -PONDRE: compondre, correspondre, respondre.  - ORT, -ORTA; esport, fort, sort, tort, horta, porta  -OSSA: brossa, carrossa, destrossa . EXCEPTE: bossa o gossa.  -OST, -OSTA: cost, impost, pressupost, rebost, crosta, posta. EXCEPTE: agost o

angost, congost.  -OT, -OTA: clot, got, grandot, xicot, cabota, pilota, quota. EXCEPTE: bot, nebot,

bóta , gota, sota, tot,brot i sanglot.  8. En la majoria de paraules que tenen el diftong OI: Alcoi, almoina, boira, heroi,

troica . EXCEPTE: acabades en -OIX; coix o moix.  9. En la majoria de paraules que tenen el diftong OU: bou, dijous, moure, nou, ou,

ploure, prou, sou. EXCEPTE: sou (del verb ser), jou i tou. i en alguna altra presenta alternança en l'obertura de la vocal O, com pou [pów ] o [ pϽw ].  

10. En els participis dels verbs CLOURE i els seus composts: desclòs, exclòs, inclòs, reclòs. EXCEPTE: participis del verb FONDRE i composts: fos, confós, difós o infós.  

11. En els pronoms demostratius neutres i en els monosíl.labs i els seus compostos acabats en -o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò.  

 OBSERVACIÓ: Per excepció, la conjunció PERÒ presenta també, sovint, la pronunciació amb o àtona [ péro].      LES VOCALS ÀTONES    Les vocals [ i ] i [ u ] tenen com a correlat no vocàlic les semivocals [ j ] i [ w ], respectivament, que formen diftong amb la vocal precedent o següent:  [ j ] hiena, iogurt, feia, rei  [ w ] pasqua, aigua, meua, seu    Són pròpies del valencià estàndard les realitzacions fonètiques següents:  

1. La variació en la pronunciació del pronom HO segons el context:    [ o ] : posposat a un verb acabat en consonant o semiconsonant: portar-ho, portant-ho, dus-ho. mireu-ho  [ew ] o [ u ] : anteposat a un verb començat per consonant : ho porta  [ew ] formant síl.laba amb un altre pronom reduït a una consonant : m'ho porta,t'ho, s'ho  [u ] e[ w ] : en contacte amb una vocal: li ho porta, porta-ho, ho admet  

2. La pronunciació com a [u] en noms propis com Josep [ usep ] i Joan [ uan ]                      

1.-EXERCICIS OBERTURA VOCALS E/O

1. Pronuncia i accentua, si cal, amb accent greu (obert) o agut (tancat) les següents paraules, tenint en compte les normes d’accentuació:

EXERCIT GENESI ESGLESIA CERVOLA LLEMENA ARREL

VERD SERP TEMPORA TERBOLA TOMBOLA COL.LECTA

RECEPTA ACEFAL PREU MEU (possessiu)DENIA HIVERN

ELECTRODE GOSSA PERQUE PERO CREU GREU

SEU(possessiu)SOMNI ELOGI FORMULA TORTORA GONDOLA

PROLEG DEMAGOG ESTOMAC GLAUCOMA ESTOIG ABSOLDRE

CABOTA ALBERCOC PINYOL HORT IMPOST GRANOTA

AGOST DIJOUS COIX SOU PROU PROSA

PROSISTA SERRETA LLASTIMA CREIXER AERIA ASSIDUA

SINO AIXO ARROS FONDRE SEPIA MEL

DEU SEMOLA TERRESTRE ALESHORES ATROÇ REPTE

POLL BO RESSO POLS CONFOS INCLOS

2.- Accentua els mots :

a. De moment no feu res mes ; esperarem a veure si venen b. Era un sol ressec i pla com el palmell de la ma c. Feu expropiar els bens dels seus subdits i se’ls queda d. A la pastisseria venen un pastis de mores d’allo mes bo e. Ra fou un deu egipci del sol f. Les dones mes valentes son aci g. Esta net el lavabo ?

3.- Posa accents i dièresi a les paraules del text que ho necessiten.

Enguany, durant les pasques, les vagues han conduit l’estat a la vora del col.lapse: la situació es ambigua, ja que el govern informa de setze ferits durant les manifestacions ocorregudes a la capital, mentre que l’oposició parla de desenes de morts. Segons la versió governamental, s’ha hagut de reinstaurar la llei marcial per tal d’aillar els elements pertorbadors. L’heroisme de la població s’ha posat de manifest durant la manifestació diurna celebrada a Raditania, en que el treballadors i forces sindicals han maleit, sense por a la repressió, el nom del president.

 

 

2.  FENÒMENS  DE  CONTACTE  VOCÀLIC

Els fenòmens de contacte entre dues vocals es produeixen sempre que una paraula acabe en vocal i la següent hi comence per una altra, sense que hi haja cap mena de pausa entre ambdues.

Són els següents:

1. HIAT: seqüència de dues vocals contigües pertanyents a una mateixa paraula però en síl·labes diferents :teatre real caos raó oboè

2. DIFTONG/ TRIFTONG: seqüència de dues (o tres) vocals contigües pertanyents a una mateixa paraula i formant una única síl·laba

gual [gwal] riu desmai [desmaj] guaita pauta

3. SINALEFA: diftong sintàctic i per tant formen una sola síl.laba (destí_universal || omple-ho || ferides i_úlceres || soci_humil). Quan la “i” o “u” estan soles i la paraula comença per vocal fan de consonant i també en aquest cas parlem de sinalefa.  

I  _ alguns [jalguns] Ho_expliques [weksplijes]  Hi _  ha [ja] Ho_apliques [waplikes]  

4. ELISIÓ

Les vocals àtones A, E,s'acostumen a suprimir en la parla habitual quan apareixen al començament o al final d'un mot i van seguides o precedides d'una altra vocal tònica. En el cas de la e, s’elideix sempre encara que siga tònica:

àtona + tònica: una hora →  [unora] què has fet> [kas’fet]

PERÒ no sempre és així: molta honra [ móltaónra]

 En alguns casos, aquesta elisió es marca en la llengua escrita amb l’apòstrof i la

contracció: l’aire, l’herba, vinc d’Alacant, me’n vaig, me n’aniré, al metge… Però hi ha molts altres casos en què es fa elisió en la llengua parlada, però no es

representa en la llengua escrita. Vegem-ne alguns exemples:

S’escriu

Es diu

1.-Vocal tònica + vocal àtona S’elideix l’àtona

Mà Esquerra Ve amb mi A mi em sembla No el veig

Mà’squerra Ve’mb mi A mi’m sembla No’l veig

2.- Vocal àtona+ vocal àtona s’elideix la primera *

Quina alegria Una artista Vine en tren carro obscur Torna a entrar Ara em veus? Vine amb mi

Quin’alegria Un’artista Vin’en tren Carr’obscur Torna’ntrar Ara´m veus? Vin’amb mi

3-vocal àtona+vocal tònica s’elideix la primera

Mitja hora Vol que òbriguen ja

Mitj’hora Vol qu’òbriguen ja

4-si el pronom HI o la conjunció copulativa I van seguides d’una altra vocal, no hi ha elisió perquè la I fa de consonant.(sinalefa)

Hi ha gent interessada. No hi ha res a fer. I a mi, què?

5.-L’article o el pronom LA no s’elideix davant I o U àtones.

La imprimeix

*Si la primera vocal àtona és la I, s’elideix la segona. Si el veus → si’l veus Ni els uns ni els altres → ni’ls uns ni’ls altres. Ompli el paper → ompli’l paper Si la primera paraula acaba en –A i l’altra comença per E, es perd la E. una escala →[unaskala] Si la primera paraula acaba en –A i l’altra comença per O oberta,es perd la A . (una orella →  [unorella] Fixa’t que: 1.Les úniques vocals que s’elideixen en valencià són la E i la A. 2.Si les dues vocals són tòniques no és possible l’elisió. Exemples: mà ampla, ve ert, dibuixarà àngels. 3.- Si hi ha una E sempre s’el.lideix esta encara que siga tònica. El pronom HO, d’acord amb la fonètica valenciana, es pronuncia, de tres maneres: 1.En contacte amb vocal sona [u]: li ho portaré, ho espere amb impaciencia, ho ha preparat ell, vull donar-li-ho. D’aquesta manera, formen una “mena” de diftongs: *liu portaré, *uesper, *ua preparat, *vull donar-liu.

2.A més, quan HO porta davant els pronoms EM, ET i ES, aquests darrers pronoms no solen elidir la E, tot i que l’ortografia obliga a apostrofar-los:m’ho donarà, t’ho passarà, vol menjar-s’ho, es pronuncien, respectivament, *meu donarà, *teu passarà, *vol menjar-seu. 3.Quan no està en contacte amb una vocal, sol sonar [o]: estic pensant-ho, ho tinc pensat, vol donar-ho tot, no vol sentir-ho més. Alguna volta, a imitació del segon cas, es pronuncia [eu]: ho sé. *eu sé.

EXERCICIS Explica els fenòmens de fonètica sintàctica que es donen en aquestes oracions: 1.I a nosaltres també. 2.Si em vols, porta-m’ho. 3.Comprarà un llibre. 4.¿Què em dius? 5.Porta el disc. 6.Una amiga és la que et vol. 7.Que ho valores és bo. 8.Hi ha tres motos aparcades. 9.Llengua i literatura. 10.Aquesta pel.lícula que hem vist, és bona. 11.Un camí impensable. 12.Hi ha consonants que són fricatives. 13.Que no es pronuncien 14.Observe el que fa. 15.La imite. 16.Ho era. 17.No sé de què em parla. 18.Vull menjar-me un tros de pa. 19.Fascinat amb la història. 20.Vaja, que estic fatal! 21.Ja estic farta. 22.Així i tot. 23.¿D’on va aparéixer? 24.Que un dia vinga. 25.I ara amb Internet. 26.Qui ho va descobrir… 27.Quan ho explique… 28.Mentre el meu germà llegia… 29.Advertia que al carrer… 30.Jo estava estirat. 31.Era un somriure trist. 32.Després dels anys que havia… 33.Si escrius amb la mà… 34.Jo podria haver-hi preguntat. 35.Som dels qui amaguen… 36.I al cap dels anys… 37.Açò és per a escriure…

3.  FENÒMENS  DE  CONTACTE  CONSONÀNTIC  3.  1.  SONORITZACIÓ  I  ENSORDIMENT

A. LES OCLUSIVES (P,T,C / B,D,G) 1. Es fan sordes:

a) Quan es troben davant de pausa : club [klup], fred [fret], epíleg [epilek] b) Davant d’una paraula comencada per vocal: “club animat” [klupanimat], “grup armat”

[gruparmat], “psicòleg infantil” [sicolekinfantil], “verd oliva” [vertoliva]. c) Davant d’una paraula comencada per consonant sorda o si la síl.laba següent és

sorda: “club social”[clupsocial],“grup tradicional” [gruptradicional], “fred polar” [fretpolar], “catàleg complet” [katalekcomplet], dissabte [disapte]

2. Es fan sonores: a) Davant d’una paraula comencada per consonant sonora: “club d’amics”

[club d’amics], “fred matutí” [fred matuti], “blat bord” [blad bord], “arxipèlag balear” [arxipelag balear], “sac blanc” [sag blanc].

b) La preposició amb es pronuncia [amb] davant de vocal i [am] davant de consonant. c) No es recomanable en valencià estàndard l’elisió de la –t en posició final de certes

paraules en contacte amb la vocal inicial de la paraula següent: “quant es” , “Sant Antoni”, “vint hòmens”.

En resum les oclusives en final de síl・ laba es pronuncien sordes si van seguides de pausa,la síl.laba següent o paraula comença per consonant sorda o vocal i es faran sonores si van seguides de consonant sonora. SORDES SONORES BILABIALES

< B, P >

/ P / Peix [ p] cap [ p] dissabte [p] club animat [p] club social [ p]

/B / bec [b] club d’amics [b]

DENTALS

< D,T >

/T/ curt [t] fred [t] verd oliva [t] verd fosc [t]

/D/ dit [t] dit gros [d]

VELARS

< C, G >

/K/ bec [k] filòleg [k] neuròleg alemany [ k] neuròleg suís [k]

/G/ gat [g] filòleg danès [g]

ALGUNES OBSERVACIONS SOBRE LA PRONUNCIACIÓ CONSONÀNTICA EN EL VALENCIÀ ESTÀNDARD

• L'emmudiment de la -d intervocàlica és un fenomen generalitzat en el valencià col.loquial, fins al punt que algunes paraules pròpies dels àmbits festius o gastronòmics presenten una tradició escrita sense -d; mascletà [maskletá ], fideuà [fidewá ], mocadorà [mokaorá], plantà [plantá].  

• La pronunciació o l'emmudiment de B i D en grups cultes ADS-, OBS- i SUBS-,seguits de consonant: adscripció [ atskripsió] o [askripsió], obscuritat [opskuritat o oskuritat], subscriure [supskriure o suskriure].  

• L'emmudiment de la primera consonant del grup PS inicial: psalm [sálm], psiquiatre[sikiátre].  

• L'emmudiment de la primera g del grup GG: suggerir [sugerir ]   B. LES FRICATIVES I AFRICADES 1. Es fan sordes:

1. Quan es troben davant de pausa (síl.laba) o final de mot: dissabte [disapte]; braç [bras], roig [ro ʧ], despatx [despaʧ ]

2. Quan es troben davant d’una paraula comencada per sorda: “pes ploma” [pesploma], “brac trencat” [brastrencat].

2. Es fan sonores: 1. Quan es troben davant d’una paraula comencada per vocal: “pes atomic”

[pezatomic], “brac esquerre" [brazesquerre]; 2. Quan es troben davant d’una paraula comencada per consonant sonora: “pes

mosca” [pezmosca], “brac dret” [brazdret]; fotograf distret [v] B.1. FRICATIVES(F, V, S,SS,C, Ç, Z, G, J, X)

SORDES SONORES

LABIODENTALS Sorda: < F > Sonora: < V >

/F/ Far [f] Baf [f] Baf caòtic [ bafkaotik]

/V/ Vi [v] Afganistà [v] Autògraf europeu [v] Autògraf de disseny [v]

ALVEOLARS Sordes:< S, SS, C, Ç, SC> Sonores: < S, Z >

/S/ Pas [s] Passar, cirera, puça [s] Pas silenciós [s] Piscina [ s]

/Z/ posar , zebra, pinzell [z] pas obert [ z] Pas doble [z]

PALATALS Sordes: < X > Sonores : < J, G >

/ ∫ / Coixí, Xàtiva [∫] Peix [∫] Peix salat [ ∫ ]

/З / Gerro, junts [З] Peix bo [peiЗbo ] Peix o carn [ peiЗokarn]

B.2. AFRICADES (TS, TZ, X, TX, IG, TJ, TG)

SORDES SONORES

ALVEOLARS Sordes: < TS > Sonores: <TZ >

/TS/ Tots, potser [ts] Tots tancats [ ts]

/DZ/ realitzar, dotze [ dz]

PALATALS Sordes: < X, TX, IG > Sonores : < TG, TJ >

/ t∫ / Xocolata [ t∫ ] despatx, roig [ t∫ ]

/dЗ / Metge, platja [ dЗ ]

En resum les fricatives i africades se sonoritzen si la paraula següent comença per vocal o consonant sonora. Al final de paraula són sempre sordes. ORTOGRAFÍA DE LES FRICATIVES I AFRICADES EL SO FRICATIU ALVEOLAR SORD [S]. Grafies: S, SS,C, Ç La grafia S:

• Inicial de paraula: salut, senyor • Entre consonant i vocal o vocal i consonant: ansa, respecte • Final de paraula: gos, excels. EXCEPCIONS:hertz, brunz. • En posición intervocálica quan segueix els prefixos a-, ante-, anti-, bi-, contra-,

entre-, homo-, multi-, sobre-, tetra-: asimetria, antisocial, contrasenya, multisecular, polisèmia, psicosomàtic, dinosaure...(SORDA)

• En paraules compostes on el segon element comença per S: esclata-sang, para-sol(SORDA)

La grafia SS:

• Entre vocals: bassa, passar. OBSERVACIÓ: Pot aparéixer també precedida de consonant en paraula en què un prefix acabat en -s, com ara trans- o sots-, s'adjunta a un arrel començada per S: transsexual, transsiberià, sotssecretari, i en els plurals qualssevol i qualssevulla. Les grafies C i Ç

• C + e,i: ceba, bicicleta • Ç+a,o,u, i a final de paraula: confiança, lliçó

OBSERVACIÓ: el grup SC es pronuncia SORDA [s], fricativa alveolar sorda: piscina o ascensor EL SO FRICATIU ALVEOLAR SONOR [Z]. Grafies: S,Z

• Posició inicial: zebra, zero • Entre consonant i vocal: pinzell, senzill

EXCEPCIONS: S'escriuen amb S derivats i compostos de fons, dins i trans: enfonsar, endinsar,transatlàntic. Són sonores perquè segueix als prefixes vocal o Cons. Sonora.[endinzar].SONOR

• Entre vocals s'escriu S: casa, revisió. EXCEPCIÓ: en posició intervocálica quan segueix els prefixos a-, ante-, anti-, bi-, contra-, entre-, homo-, multi-, sobre-, tetra-: asimetría, antesala…

EXCEPCIONS: S'escriuen amb Z intervocàlicament alguns prèstecs i cultismes:bizantí, protozou, nazisme. QÜESTIONS ORTOGRÀFIQUES: ORTOGRAFIA DE S ENTRE VOCALS

• Els gentilicis acabats en –és formen sempre el femení i el plural amb una única s sonora.

anglés – anglesa – anglesos – ingleses • Els participis acabats en –és formen sempre el femení i el plural amb una única s

sonora. entés – entesa – entesos – enteses

• Els adjectius acabats en –ós formen sempre el femení i el plural amb una única s sonora.

boirós – boirosos – borrosa – boiroses • Els substantius abstractes en –esa tenen una única s sonora.

bellesa calidesa vellesa noblesa riquesa ORTOGRAFIA DE SS ENTRE VOCALS

• Formació del superlatiu: riquíssim, llegíssim, … • SS acabaments -gressió, -missió, -pressió: Agressió, progressió, supressió,

expressió... • SS càrrecs femenins –essa: baronessa, alcaldessa, duquessa, abadessa, excepte

princesa, marquesa • Escrivim –ss- en les paraules començades per a-: assassí, assalt, assegurar… • Escrivim –ss- en les paraules començades per dis-: dissabte, disseny,

dissoldre… • Escrivim –ss- en paraules que contenen –gress-, -fess-, -cess-: concessió,

agressió, profesor, congresos… EL SO FRICATIU PALATAL SORD [ ∫ ]. Grafies: X,+VOCAL(A,E,O,U) + IX: Xàtiva, Xavier, xenòfob/ baixar, reixa, moixó, maduixa, peix...

EL SO FRICATIU PALATAL SONOR [ ʒ ]. Català oriental: grafies j, g: junt, joc, gerro. Català occidental: Només quan el sord vaja a final de mot seguit de vocal o consonant sonora, aleshores se sonoritzarà i posarem aquest so. Peix bo [ pei ∫ bo]. En valencià apitxat aquest so es pronuncia africat /dЗ / com jove .

EL SO AFRICAT PALATAL SORD [ t ∫  ]. Grafies: X,TX,IG. So de la CH castellana  

• X a inici de paraula: xafar, xiquet, Xelva, Xirivella. EXCEPCIONS: txec, Txad (paraules estrangeres)  

• TX entre vocals: clòtxina, pitxer  • X darrere de consonant: anxova, perxa, Elx  • A final de paraula vocal + Tx si els derivats s'escriuen amb tx  

A final de paraula IG (darrere de a,e,o,u) i G (i) si els derivats s'escriuen amb G/ J o Tg / TJ: despatx despatxar capritx encapritxar

cartutx cartutxera roig roja desig desitjar  

EL SO AFRICAT PALATAL SONOR [ dЗ    ]. Grafies: G,J,TG I TJ  

• TG/ G+e,i: àngel, àgil

EXCEPCIONS: jerarquia, Jesucrist, jeroglífic, jersei, jesuita, majestat...i davant dels grups -ECC i ECT: injecció , objecte

• TJ/ J+a,o,u: penjar, jove, dejuni • Les grafies TG i TJ en posició sempre intervocàlica: coratge, metge, desitjar...

 

EL SO AFRICAT ALVEOLAR SORD [ ts]. Grafies: ts: tots  

EL SO AFRICAT ALVEOLAR SONOR [ dz]. Grafies: TZ: tretze, dotze  Observació: En els verbs amb el sufix-itzar (i derivats) també tenen el valor fònic fricatiu alveolar sonor[z]: realitzar, realització, etc.    

EL GRUP FÒNIC sord [KS]: Grafies: X    

• Entre vocals: fixar, màxim. Excepció : pixar  • Entre vocal i consonant sorda: explosió, extens  • Final de paraula darrere de vocal: annex, apèndix . Excepció: guix, haixix  

EXCEPCIONS: A final de paraula darrere de consonant N, el grup fònic [ks] també es representa per x: esfinx, larinx i linx.  Observació: la X no representa el sord [ks] sinó el sonor [gz] en els grups inicials EX- i INEX-, seguits de vocal, h o consonant sonora: examen, exagerar, exhortar, exdiputat, inexorable.  

ALGUNES OBSERVACIONS SOBRE LA PRONUNCIACIÓ CONSONÀNTICA EN EL VALENCIÀ ESTÀNDARD CONSONANTS SIBILANTS ( FRICATIVES I AFRICADES)  

• La pronunciació fricativa del grup TZ (africada alveolar sonora) del sufix -itzar i derivats: analitzar [analizár]  

• La pronunciació fricativa del grup TS( en posició inicial: tsar [sar].  • La pronunciació o l'emmudiment de la S en la terminació -ESA : grandesa

[grandeza] o [grandéa], riquesa [rikeza o rikéa]. Gràficament també podem representar-les així: grandea, riquea, vellea.  

• La pronunciació de la J en “jo , ja” com a I semivocal [j]: [ja] [jo]  • És acceptable la pronunciació com a [ ej ] del grup -EX seguit de vocal:  

exemple [ ej émple o eksémple], exèrcit [ ej rsit o eks rsit]  

C. LES LATERALS (L, LL) Són totes sonores.

ALGUNES OBSERVACIONS SOBRE LA PRONUNCIACIÓ CONSONÀNTICA EN EL VALENCIÀ ESTÀNDARD

• La pronunciació no geminada de TLL : bitllet [biʎe t]  • La pronunciació simple del grup L.L: novel.la [ novэla]  • La pronunciació simple o geminada de TL: ametla [amélla o améla], vetla [vélla o

vela]. Preferible la geminada.  • La pronunciació del grup TL en cultismes com [ dl]: atlàntic [adlántik],

atles[adles], atleta[adléta].  • És acceptable l'emmudiment de la L en altre [átre], nosaltres [nozátres] i

vosaltres [vozatres].   D. LES NASALS (M bilabial, N alveolar, NY palatal) Són totes sonores [ m, n, µ ]: cama, cana, canya Aquests fonemes nasals es neutralitzen quan van seguits de consonants i adopten el punt d’articulació d’aquesta. Aquests tipus d’articulació s’anomena assimilació: - Assimilació a bilabial:”tren bala”[trembala] - Assimilació a labiodental : amfora [aɱfora], infern [iɱfɛrn] - Assimilació a alveolar: premsa [prensa] - Assimilació a dental : comte [koņte] - Assimilació a palatal: flam gelat [flaɲ Зelat] - Assimilació a velar: angunia [ anguŋia ]

ALGUNES OBSERVACIONS SOBRE LA PRONUNCIACIÓ CONSONÀNTICA EN EL VALENCIÀ ESTÀNDARD

• El grup MPT en síl.laba medial (atemptar) i es pronuncia com [m] o [n]: compte, prompte, assumpció..., la p emmudeix i la M es pronuncia, normalment N [conte]  

• La pronunciació simple de TM : setmanal [semanál], sotmetre[sometre]. La geminada [semmána] és en registres molt formals.  

• La pronunciació com a [dm] el grup TM en cultismes: arítmia [arídmia]  • La pronunciació simple o geminada de TN: cotna [kónna o kóna]. Preferible la

geminada.  • La pronunciació de TN com a [dn] : ètnia [ dnia]  • La pronunciació com a [bm] o [mm] dels grups BM i PM: submarí [submarí o

summarí], submergir [submerd ír o summerd ír].  • L'emmudiment de la primera consonant dels grups GM, MN i PN: gnom [nóm],

pneumàtic [newmátik], mnemotècnia [ nemotεgnia]  • L'emmudiment de la primera N del grup NN: connectar [konektár], innocent

[inosént].   E. LES VIBRANTS (R, RR) Són totes sonores.

LA GRAFIA W: [v] o[w]  

• En paraules d'origen germànic, representa el so bilabial fricatiu sonor [v]: wagnerià, wolframi...  

• En paraules d'origen anglosaxó, té un valor fònic equivalent al de la semivocal u [w]: whisky...  

 

3.2.  GEMINACIÓ  

LA GEMINACIÓ a vegades es reflecteix a la grafia (novel.la, tennis, addició) i d'altres a la pronuncia.En els parlars orientals es pronuncia geminada (doble) la consonant oclusiva dels grups BL[bbl] i GL [ggl] en mots com poble, doblar, arreglar, segle. En valencià no.  

3.3.  IODITZACIÓ  

A les Balears i part del dialecte central el dígraf LL es pronuncia [i] o no es pronuncia: vull [bui], mirall[mirai].Convé evitar-lo en registres formals.     Si la [l] lateral alveolar la pronunciem palatal [  λ   ] el fenomen s'anomena palatalització. No és recomanable. Literatura * [ λ iteratura ].

3.4.  AFRICACIÓ  

En català occidental és freqüent l'africació de la fricativa palatal sorda [ʃ] en africada palatal sorda[tʃ ͡] en posició inicial de mot(J,G + e,i): Jaume.  El so palatal sord[XÀTIVA] es pronuncia també africat i el reforçament del grup ex seguit de vocal com a [ejʃ]. En valencià generalment la fricativa palatal sonora[ʒ] és africada [dʒ ͡ ] : Junts. En canvi, el sufix -itzar i derivats és fricatiu [z] mentre que en oriental és africat [dʒ ͡].  

 

 

 

 

 

 

 

 

EXERCICIS  DE  FONÈTICA

NOM I COGNOM:   a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: 1. És una fórmula: sorda o sonora? 2. tampoc: oberta o tancada? 3. delicadesa: oberta o tancada? 4. utilitzar: sorda o sonora? 5. intel·ligibles: sorda o sonora?    b) Indica la pronunciació dels elements subratllats: 1. els eslips: sorda o sonora? 2. esport: oberta o tancada? 3. posar: sorda o sonora? 4. penjacorbates: sorda o sonora? 5. llisa: sorda o sonora? c) Observa els fragments següents i digues si la pronúncia dels elements subratllats ha de ser sorda o sonora. 1. Segons els investigadors 2. en realitat fa una ferum de sofre 3. una part dels diners obtinguts 4. un país que limita 5. la distribució dels films estrangers d) Copia els fragments que tenen elisions vocàliques i subratlla les vocals elidides: 1. em van coronar papa 2. com si el cel 3. tots excepte el meu cosí 4. però no es pot triar 5. és un papa calb ben afaitat e) Indica la pronuncia dels elements subratllats:

1. cap gall: ¿sorda o sonora? 2. panxa: ¿sorda o sonora? 3. ingenu: oberta o tancada? 4. gat: africada o velar? 5. alt i prim: ¿sorda o sonora? 6. tómbola: oberta o tancada? 7. Xarop: alveolar o palatal? 8. cent cames: sorda o sonora? 9. xàfec: ¿sorda o sonora?

f) Digues com són les consonants segons lloc o mode d'articulació:

1. Un dia : 2. exemplar: 3. injecció: 4. rogenc 5. xenofòbia: 6. pressió :

g) Indica la pronunciació dels elements subratllats: 1. pots desar-ho 2. baf desagradable 3. cap buit 4. despatx ample 5. calaix obert

h) Poseu els signes fonètics que corresponguin als sons de les grafies en negreta. Hi heu de tenir en compte els fenòmens de fonètica sintàctica. Indica també els fenòmens de contacte vocàlic que hi veges. Aquella nit desgraciada no se me'n va del cap. Era un dijous. Al circ hi havia poca gent, les grades de general eren gairebé buides. Jo ho tenia tot preparat i, en arribar el moment de la nostra actuació, després de la de l'Home Aranya, un xicot de Mollerussa, vaig sentir que sonava l'hora de la venjança. L'orquestra va engegar una marxa una mica poca-solta i la Marieta i jo vam eixir a la pista entre els aplaudiments del públic. Jesús Moncada. Històries de la mà esquerra. i) Indica quins fenomens de contacte vocàlic es produïxen en estos exemples:

1. setze anys no es coneixen 2. una esperança onze anys 3. pinta esglésies ja és aquí 4. l’escola era lluny pati esplèndid 5. Portarà un llibre va i bé 6. Espera un moment Sé un joc 7. Té il.lusió té un gos

 j) Transcriu la grafia X amb el so [ks] o [gz] segons que correponga:    1. relaxar 4. exèrcit 6. lèxic 8. exactitud 10.complex 2. sintaxi 5. excel.lent 7. fix 9. examen 3. exèrcit

 k) Quins processos fonològics (hiat, diftong creixent o decreixent, consonantització, triftong) afecten les vocals d'aquest mot?    

1. Ianqui 3. aguait 5. actual 7.ioga 9.Júlia  2. tou 4. romeu 6. rai 8. noia 10.mouen  

   l) Separa en síl.labes els mots següents i escriu-hi dièresi si cal:      1. egoista 3. traduir 5. coincidir 7. heterogeneitat    2. posseien 4. Lluisa 6. veinatge 8. reduit    

NOM I COGNOM 1.- Indica si són obertes / / o tancades / / les vocals E i O de l’exercici següent:

1. col·legi conveni premi silenci 2. biblioteca fideu ingenu greu 3. odi heroi boca resoldre 4. horta nebot sort compte 5. He posat la carxofa al forn 6. El meu gendre està boig

2.- Indica si les fricatives alveolars següents són sonores /z/ o sordes /s/ - cel cinc zel casa zero - bàsic discussió dissabte caça llosa - alzina salze tsar potser fossa - horitzó assenyalar ressò gossa tesi - entresuat monosil·làbic zona topazi oasi 3.- I ara indica si les fricatives palatals són sordes o sonores - xarop baixar capritx pujar boig - bogeria Xàtiva gener gerani platja - jove maduixa empatx girafa metge - Jesús passejar peix créixer mitja 4.- Transcriu els següents sintagmes fonèticament i digues quin fenomen de fonètica sintàctica es produeix (Elisió- Sinalefa) - Una esperança - Un destí inesperat - I em va dir que... - Hi ha dos xics que... - Una taula antiga - Que escrius? - Portarà un llapis blau - No el veig - Quina alegria - La casa alta - Una bona obra - Tenia setze anys - Ni els uns ni els altres - I em trobe sol - Aquesta idea - L’amor que us tinc - En porte un - Són carn i ungla

Torna a entrar Mitja entrada

• - Assenyala les elisions dels següents sintagmes: Bona hora ( Una salutació típica és “Bon dia i bona hora”) Onze anys Una escala No es coneixen Agarra el gos Quina hora és

Mà esquerra Què has fet? Este home No els volen 6.- Assenyala les elisions, hiats, sinalefes dels aplecs subratllats Per esmorzar tenint pa amb tomàquet i una poma al forn Presidia l’entrada del poble un pi alt i ufanós La raó última del tancament de l’empresa és que la producció es trasllada a un altre país La pressió àrab es va intensificar molt a tota la zona en conflicte El primer tren que va a València és semidirecte i el segon para a totes les estacions Aquest actor nasqué en un petit poble escossés fa cinquanta anys 7.- Indica si les consonants oclusives següents en final de paraula són sordes o sonores: Els talls continus del fluid elèctric van suposar un destorb molest per continuar la feina El club aplicarà un càstig molest als responsables dels aldarulls Aquell país es caracteritza per un nord industrial i un sud agrícola Els pèrits atribuïen el gust molest d’aquell producte al tipus d’adob emprat 8.- Indica si les consonants sibilants són sordes o sonores: Aquella mostra de topazi feia exactament quinze grams La carretera s’endinsava per una zona boscosa on no transitava cap vehicle Vam esperar a l’antesala del cinema al començament de la sessió Explicava que havia pensat agafar un taxi, però que anaven tots plens en aquella hora Els plats eren de molta qualitat, com el lluç al forn o els caragols a la llauna A en Joan l’han fet fix a la feina que fa en un complex industrial dels afores de la ciutat