RECORREGUT PER LA HISTÒRIA COOPERATIVA DE BARCELONA

Després de les Rutes pels barris cooperativistes de Sants i Poble Nou, amb la Ruta per Barcelona volem abastar més experiències d’aquella ciutat obrera que, entre 1870 i sobretot fins 1939, posà en pràctica una economia solidària i transformadora al servei de milers de persones. De Gràcia a la Barceloneta, Barcelona cooperativa!

Aquí hi teniu quatre dels punts més significatius:

1. Cooperativa Teixidors a Mà de Gràcia. Carrer Terol, 26-28.FFundada el 1876 per membres de societats obreres com Domènech Perramon, la Cooperativa Teixidors a Mà (avui edifici del Teatreneu) és una entitat representativa del ric teixit cooperativista que poblà la Gràcia federal, republicana i obrerista. A més de Teixidors, l’any 1936 a Gràcia existien 10 cooperatives obreres de consum, com la Lleialtat del carrer Montseny (avui Teatre Lliure) o La Previsora del carrer Llibertat, 36.

2. 2. Unió Cooperatista de Barcelona. Carrer Urgell, 178.Resultat de la fusió, el 1927, entre les cooperatives El Rellotge i La Dignitat, la UCB representà la posada en pràctica de l’ideal de la Coop-erativa Única, una gran cooperativa amb prou potència econòmica com per assegurar les prestacions socials als seus associats i afrontar la transformació social. L’any 1927 produia 14.000 kilos de pa a la set-mana i tenia 779 famílies associades.

3. Unió de Cooperatives per a la Fabricació de Pastes per a Sopa. Carrer Aurora, 11 bis.La Fàbrica de La Fàbrica de Pastes per Sopa es constituí l’any 1920 com a propietat col·lectiva de les cooperatives catalanes. Va ser el gran projecte per a passar al segon nivell de l’economia cooperativa. Les cooperatives de consum s’autoabastiren amb producció pròpia. L’edifici albergà també la Federació de Cooperatives i la redacció del periòdic Acció Coopera-tista, i va ser punt de trobada dels membres més actius del moviment.

4. La Fraternitat de la Barceloneta. Carrer Sant Carles, 9.Fundada l'1 de desembre de 1879 per republicans federals com Josep Torrelles, la Fraternitat va ser una entitat molt implicada en el movi-ment cooperativista català, amb una important activitat cultural que anà més enllà de la pròpia tasca econòmica. El magnífic edifici del carrer Sant Carles, avui Biblioteca de la Barceloneta, va ser adquirit el 1910 i s'inaugurà el 1918. El teixit cooperatiu del barri el completava, entre d'altres, la Cooperativa Segle XX del carrer Ginebra, 24, avui reivindicada pel reivindicada pel veïnat del barri com a equipament autogestionat.