Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia… · amb art rupestre llevantí”. PYRENAE....

Núm. 58 (maig 2018)

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia

Redacció i edicióNúria Clua GarciaServei d’Arqueologia iPaleontologia

D.L.: B 24659-2015ISSN 2462-3350

Els continguts d’aquestapublicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 de Creative Commons. Se’npermet la còpia, la distribució i la comunicaciópública, sempre que se’n citila font.

Altres butlletins bibliogràficsdel Departament de Cultura

Aquest recull bibliogràfic, que s’elabora des del Servei d’Arqueologiai Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, té una periodicitat mensual i és el resultatdel buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es rebenal Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei, així com de diversespublicacions digitals.

Es tracta d’un recull especialitzat en Arqueologia i Paleontologia que vol ser útil a tots els professionals i especialistes en el tema per tal que estiguin informats de les darreres novetats que es publiquen i arriben al Servei.

El recull, que està classificat alfabèticament per temes, segueix el mateix criteri que s’estableix al blog de la Tribuna d’Arqueologia, respectant les mateixes entrades de continguts per tema i contingutsper cronologia.

S’inclouen documents en diferents formats: monografies, articles de revista, actes de congressos, estudis, recursos electrònics, etc.

En alguns casos també s’inclouen enllaços considerats d’interès i relacionats amb el document citat, en especial quan aquest es trobadisponible en format electrònic.

PRESENTACIÓ Sumari

Contactar

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Recull bibliogràficMaig 2018

Servei d’Arqueologia i PaleontologiaGeneralitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Direcció General del Patrimoni CulturalPortaferrissa, 1 (Palau Moja)08002 BarcelonaTel.: 93 316 27 40 (ext. 14411)

http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16437

Sumari

Reculls bibliogràfics anteriors

Catàleg de la Biblioteca delPatrimoni Cultural

Biblioteca central del Departamentde Cultura

Direcció General de CulturaPopular i Associacionisme Cultural

Direcció General de PolíticaLingüística

Filmoteca de Catalunya

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16437

http://dadesculturals.gencat.cat/ca/biblioteca_central/butlleti_novetats/

http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/

http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/;jsessionid=380B7605FC53F991218E8472B0C7D2AF?lang=cat

http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/?lang=cat

http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/?lang=cat

http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/centre_documentacio/

http://dadesculturals.gencat.cat/ca/biblioteca_central/

http://dadesculturals.gencat.cat/ca/biblioteca_central/

http://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/productes_documentals/

http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/centre_documentacio/biblioteca/

http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/centre_documentacio/biblioteca/

http://www.filmoteca.cat/web/biblioteca/fons-i-colleccions/darreres-adquisicions

http://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/

http://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/

http://dadesculturals.gencat.cat/ca/biblioteca_central/butlleti_novetats/

http://www.filmoteca.cat/web/biblioteca

Destaquem

SumariServei d’Arqueologia i Paleontologia


6

4

8

7

10

9

13

11

17

15

32

18

37

33

41

40

45

44

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015

Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i

Cadafalch 1908-1923

ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL

ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL

ARQUEOLOGIA MILITAR

ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE

ART RUPESTRE

ASSENTAMENTS PREHISTÒRICS

ASSENTAMENTS RURALS I VIL·LES

ASSENTAMENTS URBANS

CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ

CONTEMPORANI

ESTUDIS

EXCAVACIONS FORA DE CATALUNYA

FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS

GESTIÓ DEL PATRIMONI

LLOCS DE CULTE

MEDIEVAL

MODERN

MÓN ECONÒMIC

MÓN FUNERARI

NEOLÍTIC-BRONZE

PALEOLÍTIC-EPIPALEOLÍTIC

PALEONTOLOGIA

ROMA I ANTIGUITAT TARDANA

46

47

49

50

51

4



Sumari

Experimentación tecnofuncional con pulidores líticos y punzones óseos

ALVAREZ SONCINI, Maria Celina; LÉGLISE, Siegfried (2017). “Experimentación tecnofuncional con pulidores líticos y punzones óseos”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 155-184. Número extraordinari.

Accés lliure

Evaluando el uso de herramientas metálicas para la talla lítica en la Patagonia austral a través del análisis funcional de base microscópica

DE ANGELIS, Hernán; HUIDOBRO, Consuelo. (2017). “Evaluando el uso de herramientas metálicas para la talla lítica en la Patagonia austral a través del análisis funcional de base microscópica”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 31-71. Número extraordinari.

Accés lliure

La explotación de la grasa ósea como recurso nutritivo. Una aproximación experimental y sus implicancias en el registro arqueofaunísticos

GARCÍA AÑINO, Eloisa; MARCHIONNI, Laura (2017). “La explotación de la grasa ósea como recurso nutritivo. Una aproximación experimental y sus implicancias en el registro arqueofaunísticos”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 135-154. Número extraordinari.

Accés lliure

El uso de pigmentos naturales en el tratamiento de cueros: dentificación bajo microscopia electrónica (SEM-EDX) en piezas líticas experimentales

LYNCH, Virginia; BARRETO, Natalia G. (2017). “El uso de pigmentos naturales en el tratamiento de cueros: dentificación bajo microscopia electrónica (SEM-EDX) en piezas líticas experimentales”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 8-30. Número extraordinari.

Accés lliure

El procesamiento de cueros de lobo marino (Arctocephalus australis) entre los canoeros magallánico-fueguinos: una evaluación experimental

PARMIGIANI, Vanesa [et al.] (2017). “El procesamiento de cueros de lobo marino (Arctocephalus australis) entre los canoeros magallánico-fueguinos: una evaluación experimental”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 95-134. Número extraordinari.

Accés lliure

ARQUEOLOGIAEXPERIMENTAL

https://revistas.uam.es/index.php/arqexp/issue/viewIssue/771/426





5



Sumari

“¿Por qué nuestros ancestros colocaban una roca sobre otra roca y la golpeaban con una tercera? Una aproximación experimental a la utilización de la técnica bipolar

PARODI CÁRDENAS, Pablo; NAVARRO HARRIS, Ximena. (2017). “¿Por qué nuestros ancestros colocaban una roca sobre otra roca y la golpeaban con una tercera? Una aproximación experimental a la utilización de la técnica bipolar”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 72-94. Número extraordinari.

Accés lliure

ARQUEOLOGIAEXPERIMENTAL


6



Sumari

El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia).

GONZÁLEZ VERGARA, Óscar (2017). El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia). Directores: RAMALLO ASENSIO, Sebastián Federico; EGEA BRUNO, Pedro María [Tesi doctoral en línia]. Murcia: Universidad de Murcia. Departamento de Prehistoria, Arqueología, Historia Antigua, Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas.

Accés lliure

ARQUEOLOGIAINDUSTRIAL

http://hdl.handle.net/10803/523507

7



Sumari

El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014

AGUSTÍ, Bibiana; CODINA, Dolors (2017). “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 84-98.

Accés lliure

Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)

CASTELLANO, Alba (2017). “Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 117-145.

Accés lliure

El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona

DURAN I CAIXAL, Montserrat [et al.] (2017). “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 11-45.

Accés lliure

Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (el Pallars Sobirà)

SUBIRANAS FÀBREGAS, Carme; ROS I MATEU, Josep (2017). “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (el Pallars Sobirà)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 239-253.

Accés lliure

ARQUEOLOGIAMILITAR


http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.5-Castellano.pdf



8



Sumari

Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC

PALET MARTÍNEZ, Josep M. [et al.] (2017). “Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 77-97.

Accés lliure

Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)

PRADES PAINOUS, Marc (2017). “Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 9-39.

Accés lliure

ARQUEOLOGIA DELPAISATGE

http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.ca

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.1-Prades.pdf

9



Sumari

Estudi de conservació de l’Abric de Pinos (Benissa, Alacant): patologies i causes de deterioració d’un jaciment amb art rupestre llevantí

BARREDA USÓ, Gemma; ZALBIDEA MUÑOZ, Mª Antonia (2018). “Estudi de conservació de l’Abric de Pinos (Benissa, Alacant): patologies i causes de deterioració d’un jaciment amb art rupestre llevantí”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 155-183.

Accés lliure

Arte prehistórico y ciencia ficción: los retos de la divulgación académica

LOMBO MONTAÑÉS, Alberto (2017). “Arte prehistórico y ciencia ficción: los retos de la divulgación académica”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 31-61. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.

Accés lliure

ART RUPESTRE

http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=295:estudi-de-conservacio-de-l-abric-de-pinos-benissa-alacant-patologies-i-causes-de-deterioracio-d-un-jaciment-amb-art-rupestre-llevanti&Itemid=319&lang=ca

http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/03_LomboMontanes.pdf

10



Sumari

La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès

NADAL, Jordi [et al.] (2017). “La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 69-83.

Accés lliure

Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)

OMS, F. Xavier [et al.] (2017). “Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 254-266.

Accés lliure

ASSENTAMENTSPREHISTÒRICS



11



Sumari

El jaciment altmedieval de la plaça dels Maristes (Pontós, Alt Empordà)

CASAS, Josep; NOLLA, Josep M.; PRAT, Marc (2017). “El jaciment altmedieval de la plaça dels Maristes (Pontós, Alt Empordà)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 209-219.

Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure

Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment

ESCALA ABAD, Òscar [et al.] (2017). “Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 267-303.

Accés lliure

El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)

GINER IRANZO, Daniel; CREUS GISPERT, Laia; GIMENO JIMÉNEZ, Elisenda (2017). “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 46-68.

Accés lliure

ASSENTAMENTSRURALS I VIL·LES

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.9-Casas-et-al.pdf





12



Sumari

L’abocador ceràmic de finals del segle III dC de la vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès)

ROIG PÉREZ, Josep Francesc (2017). “L’abocador ceràmic de finals del segle III dC de la vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 185-207.

Accés lliure

La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès): un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats preliminars de la intervenció arqueològica

ROIG PÉREZ, Josep F.; GIMENO MARINÉ, Marc; GARCÍA-MEDRANO, Paula (2017). “La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès): un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats preliminars de la intervenció arqueològica”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 384-400.

Accés lliure

ASSENTAMENTSRURALS I VIL·LES

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.8-Roig.pdf


13



Sumari

Noves dades del circ romà de Tàrraco: les darreres excavacions al carrer Trinquet Vell i a l’àrea de la porta triomfal

DÍAZ GARCÍA, Moisés; TEIXELL NAVARRO, Imma (2017). “Noves dades del circ romà de Tàrraco: les darreres excavacions al carrer Trinquet Vell i a l’àrea de la porta triomfal”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 217-238.

Accés lliure

El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya).

GUÀRDIA FELIP, Jordi (2018). El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya). Directors: GUITART I DURAN, Josep; OLESTI, Oriol [Tesi doctoral en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.

Accés lliure

El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques

GUÀRDIA, Jordi [et al.] (2017). “El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 181-204.

Accés lliure

Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII

HINOJO GARCÍA, Emiliano; RIBAS SEIX, Carme (2017). “Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 401-423.

Accés lliure

ASSENTAMENTSURBANS





14



Sumari

El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo(Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca

MARTÍN MENÉNDEZ, Albert (2017). “El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 304-329.

Accés lliure

Arqueologia urbana a Montblanc. Darreres intervencions (2011-2013)

VILA I CARABASA, Josep M. (2017). “Arqueologia urbana a Montblanc. Darreres intervencions (2011-2013)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 152-188.

Accés lliure

ASSENTAMENTSURBANS



15



Sumari



Accés lliure

Estudi de conservació de l’Abric de Pinos (Benissa, Alacant): patologies i causes de deterioració d’un jaciment amb art rupestre llevantí

BARREDA USÓ, Gemma; ZALBIDEA MUÑOZ, Mª Antonia (2018). “Estudi de conservació de l’Abric de Pinos (Benissa, Alacant): patologies i causes de deterioració d’un jaciment amb art rupestre llevantí”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 155-183.

Accés lliure



Accés lliure

L’Arxiu Arqueològic de Lleida: un nou espai per a la difusió del patrimoni arqueològic de la ciutat

GIL GABERNET, Isabel (2017). “L’Arxiu Arqueològic de Lleida: un nou espai per a la difusió del patrimoni arqueològic de la ciutat”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 300-310.

Accés lliure

La gestión municipal y la intervención en el patrimonio industrial de Roma

GILABERT GONZÁLEZ, Luz María (2017). “La gestión municipal y la intervención en el patrimonio industrial de Roma”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 57-62.

Accés lliure

CONSERVACIÓ,RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ


http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=295:estudi-de-conservacio-de-l-abric-de-pinos-benissa-alacant-patologies-i-causes-de-deterioracio-d-un-jaciment-amb-art-rupestre-llevanti&Itemid=319&lang=ca


http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.13-Gil.pdf

https://www.melilla.es/melillaportal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_19123_1.pdf

16



Sumari



Accés lliure

Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923

TREMOLEDA I TRILLA, Joaquim (coord.) (DL 2018). Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Catàleg de l’exposició, inaugurada el 29 de juny de 2017 al MAC-Empúries i seguidament al MAC-Barcelona fins a finals de gener de 2018.

Consulta Biblioteca

Memòria de l’activitat portada a terme pel SCT-Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida durant l’any 2016

TRIGO, Maria; PRATS, Carme (2017). “Memòria de l’activitat portada a terme pel SCT-Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida durant l’any 2016”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 311-316.

Accés lliure

CONSERVACIÓ,RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ


http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.14-Trigo-Prats.pdf

17



Sumari

El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia)


Accés lliure



Accés lliure

CONTEMPORANI



18



Sumari

Propuesta metodológica para la recogida y procesado de la documentación. SIRA como gestión de datos en sistemas constructivos

ADROHER, Andrés M.; ROLDÁN, Lourdes (2017). “Propuesta metodológica para la recogida y procesado de la documentación. SIRA como gestión de datos en sistemas constructivos”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 61-75. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca



Accés lliure

Arqueología Histórica y Arqueometría para el Estudio de la Cerámica Colonial en Fundaciones de Terra Firme: Siglo XVI

ALZATE GALLEGO, Luz Adriana (2016). Arqueología Histórica y Arqueometría para el Estudio de la Cerámica Colonial en Fundaciones de Terra Firme: Siglo XVI. Directors: BUXEDA I GARRIGÓS, Jaume; GARCIA IÑAÑEZ, Javier [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.

Accés lliure

Obsession and Longing: How the Lost City of Z was created to be forever lost

ANDERSON, David S. (2017). “Obsession and Longing: How the Lost City of Z was created to be forever lost”. ArqueoWeb[en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 130-144. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.

Accés lliure

La romanización de Asturias. Usos y abusos desde la novela histórica

BÉCARES RODRÍGUEZ, Laura (2017). “La romanización de Asturias. Usos y abusos desde la novela histórica”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 1-14. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.

Accés lliure

ESTUDIS



http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/07_Anderson.pdf

http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/01_BecaresRodriguez.pdf

19



Sumari

Tiburones zorro y otros condrictios en el Círculo del Estrecho, un recurso marino infravalorado por la Arqueología

BERNAL CASASOLA, Darío; MARLASCA MARTÍN, Ricard (2017). “Tiburones zorro y otros condrictios en el Círculo del Estrecho, un recurso marino infravalorado por la Arqueología”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 23-36.

Accés lliure

L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X-XI)

BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2017). L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X-XI). Directora: OLLICH I CASTANYER, Imma [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica.

Accés lliure

Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité

CAUUET, Béatrice; TAMAS, Călin G. (2017). “Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 205-222.

Accés lliure

Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie

CAMPMAJO, Pierre [et al.] (2017). “Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 65-76.

Accés lliure

“Il «Dique» del fiume Guadiana a Mérida: analisi costruttiva

CAMPOREALE, Stefano; PIZZO, Antonio (2017). “Il «Dique» del fiume Guadiana a Mérida: analisi costruttiva”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 199-214. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS





20



Sumari



Accés lliure

The Balearic Paradox: Why Were the Islands Colonized So Late?

CHERRY, John F.; LEPPARD, Thomas P. (2018). “The Balearic Paradox: Why Were the Islands Colonized So Late?”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 49-70.

Accés lliure

Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane –III ne: més que pernae

COLOMINAS BARBERÀ, Lidia (2017). “Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane – III ne: més que pernae”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 129-147.

Accés lliure

Poblament, recursos i medi ambient en zones àrides: el North Gujarat Archaeological Project (NoGAP)

CONESA, Francesc C. [et al.] (2017). “Poblament, recursos i medi ambient en zones àrides: el North Gujarat Archaeological Project (NoGAP)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 189-216.

Accés lliure



Accés lliure

ESTUDIS


http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=291:the-balearic-paradox-why-were-the-islands-colonized-so-late&Itemid=319&lang=ca




21



Sumari

La Pseudoarqueología como elemento desarticulador de historia e identidades en Bolivia

ENCINAS COPA, Manuel; DI COSIMO, Patrizia (2017). “La Pseudoarqueología como elemento desarticulador de historia e identidades en Bolivia”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 118-129. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.

Accés lliure

Metodología de análisis del circo romano de Tarragona y nuevos resultados

FERNÁNDEZ, Iván [et al.] (2017). “Metodología de análisis del circo romano de Tarragona y nuevos resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 117-135. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

L’enigma B’oïde al descobert: kastaum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)

FERRER I JANÉ, Joan; SÀNCHEZ RODRÍGUEZ, Marina (2017). “L’enigma B’oïde al descobert: kastaum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 221-236.

Accés lliure

El medio natural de Banasa: características y condicionantes

FIDALGO, Concepción; GARCÍA, Rosario; GONZÁLEZ, Juan A. (2017). “El medio natural de Banasa: características y condicionantes”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 101-116. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Nous esgrafiats ibèrics i llatins d’Ilerda (Lleida)

GARCÉS ESTALLO, Ignasi; SABATÉ VIDAL, Víctor (2017). “Nous esgrafiats ibèrics i llatins d’Ilerda (Lleida)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 237-265.

Accés lliure

ESTUDIS

http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/06_EncinasCosimo.pdf

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.10-Ferrer-Sanchez.pdf

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.11-Garces-Sabate.pdf

22



Sumari

La iglesia funeraria de época visigoda de Sant Miquel de Terrassa. Análisis arquitectónico

GARCIA, M. Gemma; MACIAS, Josep M.; MORO, Antonio (2017). “La iglesia funeraria de época visigoda de Sant Miquel de Terrassa. Análisis arquitectónico”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 183-198. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Tradición e innovación en las técnicas constructivas de Colonia Augusta Firma Astigi

GARCÍA DILS, Sergio (2017). “Tradición e innovación en las técnicas constructivas de Colonia Augusta Firma Astigi”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 137-144. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media

GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; PÈLACHS MAÑOSA, Albert (2017). “La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 287-306.

Accés lliure

Gerión: Revista de Historia Antigua

Gerión: Revista de Historia Antigua (Enero-junio 2017). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, Vol. 35, núm. 1.

Accés lliure



Accés lliure

ESTUDIS


https://revistas.ucm.es/index.php/GERI/issue/view/3144/showToc


23



Sumari

Al otro lado del Aqueronte. Las monedas de las necrópolis altoimperiales de Empúries

GIRAL ROYO, Francesc (2017). “Al otro lado del Aqueronte. Las monedas de las necrópolis altoimperiales de Empúries”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 169-184.

Accés lliure

The Hidden Record at Torre d’en Galmés, Menorca. Accounts from Soil Micromorphological Analysis

GOLDBERG, Paul; PÉREZ-JUEZ, Amalia (2018). “The Hidden Record at Torre d’en Galmés, Menorca. Accounts from Soil Micromorphological Analysis”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 71-97.

Accés lliure

El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia)


Accés lliure

L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya

GRACIA ALONSO, Francisco (2017). “L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 99-134.

Accés lliure

El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya).


Accés lliure

ESTUDIS

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.7-Giral.pdf

http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=292:the-hidden-record-at-torre-d-en-galmes-menorca-accounts-from-soil-micromorphological-analysis&Itemid=319&lang=ca




24



Sumari

Circuits comercials a Iulia Lybica (Llívia): visions a partir de les ceràmiques i els marbres

GUÀRDIA, Jordi; CARRERAS, Cèsar; DE SOTO, Pau (2017). “Circuits comercials a Iulia Lybica (Llívia): visions a partir de les ceràmiques i els marbres”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 147-168.

Accés lliure



Accés lliure

Les estructures de l’edat del bronze de la Plana del Castell – Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès, Barcelona)

GUÀRDIA, Marc; FRANCÈS, Joan (2017). “Les estructures de l’edat del bronze de la Plana del Castell – Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès, Barcelona)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 81-115.

Accés lliure

Lo studio dei tracciati di cantiere nel mondo romano: metodologia e nuove prospettive di ricerca

INGLESE, Carlo; PIZZO, Antonio (2017). “Lo studio dei tracciati di cantiere nel mondo romano: metodologia e nuove prospettive di ricerca”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 231-244. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Arte prehistórico y ciencia ficción: los retos de la divulgación académica

LOMBO MONTAÑÉS, Alberto (2017). “Arte prehistórico y ciencia ficción: los retos de la divulgación académica”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 31-61. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.

Accés lliure

ESTUDIS

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.6-Guardia-et-al..pdf


http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.4-Guardia-Frances.pdf

http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/03_LomboMontanes.pdf

25



Sumari

Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne: état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)

LUAULT, Noémie (2017). “Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne: état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 49-64.

Accés lliure

Técnicas constructivas y arquitectura del poder en el noreste de la Tarraconense durante la Antigüedad Tardía. Balance del trienio 2013-2015

MACIAS, Josep M. (2017). “Técnicas constructivas y arquitectura del poder en el noreste de la Tarraconense durante la Antigüedad Tardía. Balance del trienio 2013-2015”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 53-59. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère: une ruée vers l’argent? Le cas des Corbières

MANTENANT, Julien; MUNOZ, M. (2017). “L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère: une ruée vers l’argent? Le cas des Corbières”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 149-179.

Accés lliure

L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France). Mine, métallurgie et hábitat

MEUNIER, Emmanuelle; CAUUET, Béatrice; MUNOZ, Margot (2017). “L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France). Mine, métallurgie et hábitat”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 223-245.

Accés lliure

La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga

MORERA CAMPRUBÍ, Jordi [et al.] (2017). “La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 99-127.

Accés lliure

ESTUDIS





26



Sumari

¡Que esta Casa no perezca! = Bîtum šuú la iḫaliiq: La institución de la Casa en las comunidades levantinas del final del Bronce Antiguo a la Edad del Hierro (2500-1000 a.C.)

MUNTALT SÁNCHEZ, Isabel (2018). ¡Que esta Casa no perezca! = Bîtum šuú la iḫaliiq: La institución de la Casa en las comunidades levantinas del final del Bronce Antiguo a la Edad del Hierro (2500-1000 a.C.). Directores: AUBET, M. Eugènia; RUIZ-GÁLVEZ PRIEGO, María Luisa [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament d’Humanitats.

Accés lliure

Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France)

MUNTEANU, Gabriel [et al.] (2017). “Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France)”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 263-285.

Accés lliure



Accés lliure

De arqueologías y fantasías: el mito del padre Crespi y su influencia en la “arqueología” ecuatoriana

NOVILLO VERDUGO, Miguel Ángel; VERA CABRERA, Juan Fernando (2017). “De arqueologías y fantasías: el mito del padre Crespi y su influencia en la “arqueología” ecuatoriana”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 105-117. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.

Accés lliure

L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)

OLESTI VILA, Oriol; MERCADAL I FERNÁNDEZ, Oriol (2017). “L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 9-47.

Accés lliure

ESTUDIS




http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/05_NovilloVera.pdf


27



Sumari

Aproximaciones arqueométricas al estudio de los morteros de la antigüedad. Presupuestos metodológicos y ensayo de aplicación a la construcción romana…

ONTIVEROS, Esther; RODRÍGUEZ, Oliva (2017). “Aproximaciones arqueométricas al estudio de los morteros de la antigüedad. Presupuestos metodológicos y ensayo de aplicación a la construcción romana del valle del Guadalquivir”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 89-99. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Dinámicas relacionadas con los materiales cerámicos para la construcción en las ciudades del valle del Guadalquivir a través de la evidencia epigráfica

ORDOÑEZ, Salvador; RODRÍGUEZ, Oliva (2017). “Dinámicas relacionadas con los materiales cerámicos para la construcción en las ciudades del valle del Guadalquivir a través de la evidencia epigráfica”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 155-167. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Des tas de déchets petits et grands: vers des critères d’enregistrements communs nécessaires aux bases de données pour étudier dans la diachronie les...

PAGÈS, Gaspard (2017). “Des tas de déchets petits et grands: vers des critères d’enregistrements communs nécessaires aux bases de données pour étudier dans la diachronie les productions sidérurgiques”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 247-262.

Accés lliure

Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC

PALET MARTÍNEZ, Josep M. [et al.] (2017). “Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 77-97.

Accés lliure

La formación del orden metropolitano en la Península Ibérica (siglos IV a VI)

PANZRAM, Sabine (2018). “La formación del orden metropolitano en la Península Ibérica (siglos IV a VI)”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 125-154.

Accés lliure

ESTUDIS



http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=294:la-formacion-del-orden-metropolitano-en-la-peninsula-iberica-siglos-iv-a-vi&Itemid=319&lang=ca

28



Sumari

Los estudios carpológicos en la Península Ibérica: un estado de la cuestión

PEÑA-CHOCARRO, Leonor; PÉREZ-JORDÀ, Guillem (2018). “Los estudios carpológicos en la Península Ibérica: un estado de la cuestión”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 7-45.

Accés lliure

Gunung Padang y el megalitismo indo-malayo: Arqueología y pseudoarqueología

PÉREZ GARCÍA, Víctor Lluís (2017). “Gunung Padang y el megalitismo indo-malayo: Arqueología y pseudoarqueología”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 62-104. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.

Accés lliure

La arquitectura romana de la Lusitania: antecedentes, métodos y objetivos para el análisis de las técnicas constructivas

PIZZO, Antonio (2017). “La arquitectura romana de la Lusitania: antecedentes, métodos y objetivos para el análisis de las técnicas constructivas”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 29-37. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca



Accés lliure

Ars sine scientia nihil est. El incierto devenir de la documentación gráfica del Patrimonio Arqueológico-Arquitectónico

PUCHE FONTANILLES, Josep M. (2017). “Ars sine scientia nihil est. El incierto devenir de la documentación gráfica del Patrimonio Arqueológico-Arquitectónico”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 61-78.

Accés lliure

ESTUDIS

http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=290:the-study-of-plant-macro-remains-in-the-iberian-peninsula-a-state-of-the-art&Itemid=319&lang=ca

http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/04_PerezGarcia.pdf


http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.3-Puche.pdf

29



Sumari

Centcelles: aproximación al monumento a través de su arquitectura. La métrica y la proporción

PUCHE, Josep M.; LÓPEZ VILAR, Jordi (2017). “Centcelles: aproximación al monumento a través de su arquitectura. La métrica y la proporción”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 169-181. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

El proyecto Vrbes: el paisaje urbano romano del valle del Guadalquivir a través del análisis de las soluciones arquitectónicas. Principales líneas de investigación y…

RODRÍGUEZ, Oliva (2017). “El proyecto Vrbes: el paisaje urbano romano del valle del Guadalquivir a través del análisis de las soluciones arquitectónicas. Principales líneas de investigación y resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 39-52. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Tarteso vs la Atlántida: un debate que trasciende al mito

RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Esther (2017). “Tarteso vs la Atlántida: un debate que trasciende al mito”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 15-30. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.

Accés lliure



Accés lliure

Técnicas y sistemas constructivos romanos en las ciudades del círculo del estrecho. Definición de una cultura arquitectónica. Planteamientos y primeros resultados

ROLDÁN, Lourdes (2017). “Técnicas y sistemas constructivos romanos en las ciudades del círculo del estrecho. Definición de una cultura arquitectónica. Planteamientos y primeros resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 15-27. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/02_RodriguezGonzalez.pdf


30



Sumari

Arquitectura y desarrollo urbano en la zona monumental de Carteia. ¿Tradición, evolución o innovación?

ROLDÁN, Lourdes; BLÁNQUEZ, Juan; ROMERO, Alberto (2017). “Arquitectura y desarrollo urbano en la zona monumental de Carteia. ¿Tradición, evolución o innovación?”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 215-229. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Acerca de los sellos sobre material latericio en Hispania. Datos para un corpus

ROLDÁN, Lourdes; BUSTAMANTE, Macarena (2017). “Acerca de los sellos sobre material latericio en Hispania. Datos para un corpus”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 145-154. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Acerca del proyecto Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: definición, evolución y difusión. Del periodo romano a la Antigüedad Tardía (MArqHis)

ROLDÁN, Lourdes [et al.] (2017). “Acerca del proyecto Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: definición, evolución y difusión. Del periodo romano a la Antigüedad Tardía (MArqHis)”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 7-14. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

La temprana importación de mármoles blancos en Tarraco

RUIZ RODRÍGUEZ, Julio C. (2018). “La temprana importación de mármoles blancos en Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 99-123.

Accés lliure

Ensayos de nuevos análisis óptico-visuales para el estudio de estructuras arquitectónicas-patrimoniales. El uso de la reflectancia láser

SOLÀ-MORALES, Pau de [et al.] (2017). “Ensayos de nuevos análisis óptico-visuales para el estudio de estructuras arquitectónicas-patrimoniales. El uso de la reflectancia láser”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 77-88. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=293:la-temprana-importacion-de-marmoles-blancos-en-tarraco&Itemid=319&lang=ca

31



Sumari

Análisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión

TARONGI CHAVARRI, Miguel (2017). “Análisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 41-59.

Accés lliure



Consulta Biblioteca

GYNAIKES, MULIERES: Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma

ZARAGOZA GRAS, Joana; FORTEA DOMÈNECH, Gemma (ed.) (2012). GYNAIKES, MULIERES: Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma. Tarragona: Arola Editors: Publicacions Universitat Rovira i Virgili. (Atenea; 13).

Consulta Biblioteca

ESTUDIS

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.2-Tarongi.pdf

32



Sumari

Estudio preliminar del yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)

DA RIVA, Rocío; MARSAL, Roser (2017). “Estudio preliminar del yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 7-14.

Accés lliure

Breve repaso a la organización de los accesos en Jebel Mutawwaq, un poblado de la Edad del Bronce Antiguo de Jordania

MUÑIZ ÁLVAREZ, Juan Ramón; MARTÍNEZ CASADO, Ángel; POLCARO, Andrea (2017). “Breve repaso a la organización de los accesos en Jebel Mutawwaq, un poblado de la Edad del Bronce Antiguo de Jordania”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 15-22.

Accés lliure

EXCAVACIONS FORADE CATALUNYA



33



Sumari



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure

Estudio preliminar del yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)

DA RIVA, Rocío; MARSAL, Roser (2017). “Estudio preliminar del yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 7-14.

Accés lliure







34



Sumari



Accés lliure

L’enigma B’oïde al descobert: kastaum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)

FERRER I JANÉ, Joan; SÀNCHEZ RODRÍGUEZ, Marina (2017). “L’enigma B’oïde al descobert: kastaum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 221-236.

Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure



http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.10-Ferrer-Sanchez.pdf




35



Sumari



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure







36



Sumari

Análisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión

TARONGI CHAVARRI, Miguel (2017). “Análisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 41-59.

Accés lliure



Consulta Biblioteca


http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.2-Tarongi.pdf

37



Sumari

Investigar a Catalunya a inicis del segle XXI: instituts de recerca o universitats?

BELARTE, Maria Carme (2017). “Investigar a Catalunya a inicis del segle XXI: instituts de recerca o universitats?”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 289-291.

Accés lliure

Intervencions arqueològiques i paleontològiques a Lleida durant l’any 2016

BERNAL CAPDEVILA, Joan (2017). “Intervencions arqueològiques i paleontològiques a Lleida durant l’any 2016”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 317-324.

Accés lliure

Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre

BUSQUETS, Francesc [et al.] (2017). “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 330-383.

Accés lliure

Arqueología como ciencia de guerrilla

CRIADO-BOADO, Felipe (2017). “Arqueología como ciencia de guerrilla”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 273-278.

Accés lliure

Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic

FORTUNY, Josep; MUJAL, Eudald; VIDAL, Albert (2017). “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 135-151.

Accés lliure

GESTIÓ DELPATRIMONI

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/RAP27-Debat.pdf

http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.15-Bernal.pdf




38



Sumari

L’arqueologia com a exemple de la progressiva deslocalització de la recerca o la (buscada) mort del professorat universitari

FULLOLA PERICOT, Josep M. (2017). “L’arqueologia com a exemple de la progressiva deslocalització de la recerca o la (buscada) mort del professorat universitari”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 287-288.

Accés lliure

Un capítulo de la Arqueología española en Marruecos: La sucesión de Pelayo Quintero Atauri (1946-1948)

GOZALBES CRAVIOTO, Enrique (2017). “Un capítulo de la Arqueología española en Marruecos: La sucesión de Pelayo Quintero Atauri (1946-1948)”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 37-46.

Accés lliure

L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya

GRACIA ALONSO, Francisco (2017). “L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 99-134.

Accés lliure

La investigación arqueológica en el marco universitario: modelos versus realidad

GUTIÉRREZ LLORET, Sonia; JOVER MAESTRE, Francisco J.; LORRIO ALVARADO, Alberto J. (2017). “La investigación arqueológica en el marco universitario: modelos versusrealidad”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 282-287.

Accés lliure

Crónica del Congreso IberCrono (Barcelona, 2016)

LOZANO MEDINA, Águeda (2017). “Crónica del Congreso IberCrono (Barcelona, 2016)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 297-299.

Accés lliure






http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.12-Lozano.pdf

39



Sumari

Molta fressa i poca endreça. La recerca en arqueologia a Catalunya. Instituts de recerca i universitats. Cap a un nou model universitari?

NOLLA I BRUFAU, J.M. (2017). “Molta fressa i poca endreça. La recerca en arqueologia a Catalunya. Instituts de recerca i universitats. Cap a un nou model universitari?”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 288-289.

Accés lliure

¿Por qué la arqueología en España necesita un nuevo modelo universitario?

QUIRÓS CASTILLO, Juan Antonio (2017). “¿Por qué la arqueología en España necesita un nuevo modelo universitario?”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 278-281.

Accés lliure

Centres d’investigació i recerca arqueològica a Catalunya: reflexions des de l’Agència Estatal CSIC

TERRADAS, Xavier [et al.] (2017). “Centres d’investigació i recerca arqueològica a Catalunya: reflexions des de l’Agència Estatal CSIC”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 292-294.

Accés lliure



Consulta Biblioteca





40



Sumari



Consulta Biblioteca



Accés lliure

LLOCS DE CULTE


41



Sumari



Accés lliure

L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X-XI)

BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2017). L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X-XI). Directora: OLLICH I CASTANYER, Imma [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica.

Accés lliure



Accés lliure

El jaciment altmedieval de la plaça dels Maristes (Pontós, Alt Empordà)

CASAS, Josep; NOLLA, Josep M.; PRAT, Marc (2017). “El jaciment altmedieval de la plaça dels Maristes (Pontós, Alt Empordà)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 209-219.

Accés lliure



Accés lliure

MEDIEVAL




http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.9-Casas-et-al.pdf


42



Sumari



Consulta Biblioteca



Accés lliure

Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la…


Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure

MEDIEVAL





43



Sumari



Accés lliure



Accés lliure

MEDIEVAL



44



Sumari

Arqueología Histórica y Arqueometría para el Estudio de la Cerámica Colonial en Fundaciones de Terra Firme: Siglo XVI

ALZATE GALLEGO, Luz Adriana (2016). Arqueología Histórica y Arqueometría para el Estudio de la Cerámica Colonial en Fundaciones de Terra Firme: Siglo XVI. Directors: BUXEDA I GARRIGÓS, Jaume; GARCIA IÑAÑEZ, Javier [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.

Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure

MODERN





45



Sumari



Accés lliure



Accés lliure

MÓN ECONÒMIC



46



Sumari



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure

MÓN FUNERARI





47



Sumari

The Balearic Paradox: Why Were the Islands Colonized So Late?

CHERRY, John F.; LEPPARD, Thomas P. (2018). “The Balearic Paradox: Why Were the Islands Colonized So Late?”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 49-70.

Accés lliure



Accés lliure

¡Que esta Casa no perezca! = Bîtum šuú la iḫaliiq: La institución de la Casa en las comunidades levantinas del final del Bronce Antiguo a la Edad del Hierro (2500-1000 a.C.)

MUNTALT SÁNCHEZ, Isabel (2018). ¡Que esta Casa no perezca! = Bîtum šuú la iḫaliiq: La institución de la Casa en las comunidades levantinas del final del Bronce Antiguo a la Edad del Hierro (2500-1000 a.C.). Directores: AUBET, M. Eugènia; RUIZ-GÁLVEZ PRIEGO, María Luisa [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament d’Humanitats.

Accés lliure

Breve repaso a la organización de los accesos en Jebel Mutawwaq, un poblado de la Edad del Bronce Antiguo de Jordania

MUÑIZ ÁLVAREZ, Juan Ramón; MARTÍNEZ CASADO, Ángel; POLCARO, Andrea (2017). “Breve repaso a la organización de los accesos en Jebel Mutawwaq, un poblado de la Edad del Bronce Antiguo de Jordania”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 15-22.

Accés lliure

Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)

OMS, F. Xavier [et al.] (2017). “Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 254-266.

Accés lliure

NEOLÍTIC-BRONZE

http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=291:the-balearic-paradox-why-were-the-islands-colonized-so-late&Itemid=319&lang=ca





48



Sumari



Accés lliure



Accés lliure

NEOLÍTIC-BRONZE



49



Sumari



Accés lliure

PALEOLÍTIC-EPIPALEOLÍTIC


50



Sumari

Intervenció paleontològica al jaciment oligocè del Talladell 3 (canal Segarra-Garrigues)

BLAYA, Elisabet [et al.] (2017). “Intervenció paleontològica al jaciment oligocè del Talladell 3 (canal Segarra-Garrigues)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 424-434.

Accés lliure

Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic

FORTUNY, Josep; MUJAL, Eudald; VIDAL, Albert (2017). “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 135-151.

Accés lliure

PALEONTOLOGIA



51



Sumari



Accés lliure



Accés lliure

Il «Dique» del fiume Guadiana a Mérida: analisi costruttiva

CAMPOREALE, Stefano; PIZZO, Antonio (2017). “Il «Dique» del fiume Guadiana a Mérida: analisi costruttiva”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 199-214. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité

CAUUET, Béatrice; TAMAS, Călin G. (2017). “Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 205-222.

Accés lliure



Accés lliure

ROMA I ANTIGUITATTARDANA





52



Sumari



Accés lliure



Accés lliure

Metodología de análisis del circo romano de Tarragona y nuevos resultados

FERNÁNDEZ, Iván [et al.] (2017). “Metodología de análisis del circo romano de Tarragona y nuevos resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 117-135. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca



Accés lliure



Accés lliure






53



Sumari



Accés lliure



Consulta Biblioteca

Tradición e innovación en las técnicas constructivas de Colonia Augusta Firma Astigi

GARCÍA DILS, Sergio (2017). “Tradición e innovación en las técnicas constructivas de Colonia Augusta Firma Astigi”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 137-144. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca



Accés lliure

El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya)


Accés lliure





54



Sumari



Accés lliure

Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la…


Accés lliure

Lo studio dei tracciati di cantiere nel mondo romano: metodologia e nuove prospettive di ricerca

INGLESE, Carlo; PIZZO, Antonio (2017). “Lo studio dei tracciati di cantiere nel mondo romano: metodologia e nuove prospettive di ricerca”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 231-244. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca



Accés lliure

Técnicas constructivas y arquitectura del poder en el noreste de la Tarraconense durante la Antigüedad Tardía. Balance del trienio 2013-2015

MACIAS, Josep M. (2017). “Técnicas constructivas y arquitectura del poder en el noreste de la Tarraconense durante la Antigüedad Tardía. Balance del trienio 2013-2015”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 53-59. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca





55



Sumari



Accés lliure

El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca

MARTÍN MENÉNDEZ, Albert (2017). “El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 304-329.

Accés lliure

L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France). Mine, métallurgie et hábitat

MEUNIER, Emmanuelle; CAUUET, Béatrice; MUNOZ, Margot (2017). “L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France). Mine, métallurgie et hábitat”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 223-245.

Accés lliure



Accés lliure



Accés lliure







56



Sumari



Accés lliure

Dinámicas relacionadas con los materiales cerámicos para la construcción en las ciudades del valle del Guadalquivir a través de la evidencia epigráfica

ORDOÑEZ, Salvador; RODRÍGUEZ, Oliva (2017). “Dinámicas relacionadas con los materiales cerámicos para la construcción en las ciudades del valle del Guadalquivir a través de la evidencia epigráfica”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 155-167. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

La formación del orden metropolitano en la Península Ibérica (siglos IV a VI)

PANZRAM, Sabine (2018). “La formación del orden metropolitano en la Península Ibérica (siglos IV a VI)”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 125-154.

Accés lliure



Accés lliure

La arquitectura romana de la Lusitania: antecedentes, métodos y objetivos para el análisis de las técnicas constructivas

PIZZO, Antonio (2017). “La arquitectura romana de la Lusitania: antecedentes, métodos y objetivos para el análisis de las técnicas constructivas”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 29-37. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca



http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=294:la-formacion-del-orden-metropolitano-en-la-peninsula-iberica-siglos-iv-a-vi&Itemid=319&lang=ca


57



Sumari

Centcelles: aproximación al monumento a través de su arquitectura. La métrica y la proporción

PUCHE, Josep M.; LÓPEZ VILAR, Jordi (2017). “Centcelles: aproximación al monumento a través de su arquitectura. La métrica y la proporción”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 169-181. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

El proyecto Vrbes: el paisaje urbano romano del valle del Guadalquivir a través del análisis de las soluciones arquitectónicas. Principales líneas de investigación y…

RODRÍGUEZ, Oliva (2017). “El proyecto Vrbes: el paisaje urbano romano del valle del Guadalquivir a través del análisis de las soluciones arquitectónicas. Principales líneas de investigación y resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 39-52. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca



Accés lliure

La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès): un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats preliminars de la intervenció arqueològica

ROIG PÉREZ, Josep F.; GIMENO MARINÉ, Marc; GARCÍA-MEDRANO, Paula (2017). “La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès): un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats preliminars de la intervenció arqueològica”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 384-400.

Accés lliure

Técnicas y sistemas constructivos romanos en las ciudades del círculo del estrecho. Definición de una cultura arquitectónica. Planteamientos y primeros resultados

ROLDÁN, Lourdes (2017). “Técnicas y sistemas constructivos romanos en las ciudades del círculo del estrecho. Definición de una cultura arquitectónica. Planteamientos y primeros resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 15-27. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca




58



Sumari

Arquitectura y desarrollo urbano en la zona monumental de Carteia. ¿Tradición, evolución o innovación?

ROLDÁN, Lourdes; BLÁNQUEZ, Juan; ROMERO, Alberto (2017). “Arquitectura y desarrollo urbano en la zona monumental de Carteia. ¿Tradición, evolución o innovación?”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 215-229. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Acerca de los sellos sobre material latericio en Hispania. Datos para un corpus

ROLDÁN, Lourdes; BUSTAMANTE, Macarena (2017). “Acerca de los sellos sobre material latericio en Hispania.Datos para un corpus”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 145-154. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

Acerca del proyecto Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: definición, evolución y difusión. Del periodo romano a la Antigüedad Tardía (MArqHis)

ROLDÁN, Lourdes [et al.] (2017). “Acerca del proyecto Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: definición, evolución y difusión. Del periodo romano a la Antigüedad Tardía (MArqHis)”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 7-14. (Documenta; 29).

Consulta Biblioteca

La temprana importación de mármoles blancos en Tarraco

RUIZ RODRÍGUEZ, Julio C. (2018). “La temprana importación de mármoles blancos en Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 99-123.

Accés lliure



Consulta Biblioteca


http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=293:la-temprana-importacion-de-marmoles-blancos-en-tarraco&Itemid=319&lang=ca

59



Sumari

GYNAIKES, MULIERES: Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma

ZARAGOZA GRAS, Joana; FORTEA DOMÈNECH, Gemma (ed.) (2012). GYNAIKES, MULIERES: Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma. Tarragona: Arola Editors: Publicacions Universitat Rovira i Virgili. (Atenea; 13).

Consulta Biblioteca


Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia… · amb art rupestre llevantí”. PYRENAE....

Documents

Transcript of Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia… · amb art rupestre llevantí”. PYRENAE....