Recull de

Premsa

09ara DILLUNS, 27 DE JULIOL DEL 2015

La guitarra de Xarim Aresté, al GrecLa guitarra i el personalíssim rock de Xarim Aresté es podrà escoltar aquest vespre, a les 20.00, als Jardins del Teatre Grec. Aresté es va donar a conèixer al capdavant dels Very Pomelo. Avui es podrà escoltar un nou disc en solitari que acaba d’editar: La rosada. L’entrada és gratuïta.

Una cita amb Bach a la catedral de BarcelonaEl Festival Bach de Barcelona, Bachcelona, proposa aquest vespre, a la catedral de Barcelona, un joc: el públic proposa diferents melodies o temes i Sebastian Küchler-Blessing, un jove i destacat intèrpret alemany, improvisa. El concert és gratuït.

Robbie Williams sacseja la platja de Sant Adrià

d’animar el poc públic present. Una mi-ca més de sort va tenir el duo de Barce-lona Thalab. La seva proposta amable de folk electrònic va coincidir amb els últims raigs de sol de la tarda.

Els grans ‘hits’ de Juanes Llavors va ser el torn del colombià Jua-nes, que va aprofitar l’hora escassa de xou per encabir-hi gran part de hits del seu popular rock llatí, entre els quals no van faltar La camisa negra, Volverte a ver, Es por ti o A Dios le pido. Una ban-da solvent, un molt bon so i uns audio-visuals molt coloristes van arrodonir una actuació molt celebrada, en la qual

també va sonar una versió del Could you be loved de Bob Marley.

L’inquietant tema Ave Satani del film La profecia va servir per introduir el xou de Robbie Williams, acompanyat d’una big band encara més gran que la de Lenny Kravitz de la jornada anterior: 4 coristes i una secció de vents de 3 mú-sics. Amb Let me entertain you va deixar clar el seu objectiu, i per si algú encara no ho havia entès va etzibar en anglès: “Aquesta nit el vostre cul em pertany”. Una demolidora interpretació de Rock DJ va mantenir la tensió rockera. Entre tema i tema, Williams bromejava cons-tantment, alhora que incitava el públic a

cantar els seus temes més emblemàtics a cappella. Fins i tot quan va entonar el Wonderwall dels Oasis va dir que era un tema seu... A la balada Come undone va intercalar un fragment de l’I still haven’t found what I’m looking for dels U2, que es va convertir en un dels nombrosos ka-

raokes multitudinaris que van cantar els assistents. Un altra lenta emblemàtica, She’s the one, la va dedicar a l’Aila (per Aina), que complia anys aquella nit.

L’admiració de Williams pels Queen es va reflectir en la interpretació de We will rock you i en una aclaparadora re-creació de Bohemian rhapsody en els bi-sos. Amb un clàssic com Angels es va acomiadar de manera triomfal, però en-cara va optar per convidar els presents a cantar el My way popularitzat per Si-natra, amb l’ajuda d’un teleprompter que mostrava la lletra.

La nit la va tancar el DJ i productor suec Avicii, que va presentar un vistós xou farcit d’efectes audiovisuals, de fum i pirotècnics. Des d’una tarima d’una al-çada desproporcionada semblava un di-rector d’orquestra embogit. Va comen-çar amb dos temes seus, Waiting for lo-ve i Broken arrows, i després va punxar el Lovers on the sun de David Guetta. Unes atractives projeccions de temàti-ca futurista van acompanyar la seva ses-sió, que va posar punt final a la prime-ra edició d’aquest festival de música amb un balanç molt positiu.e

El xou de Robbie Williams va començar amb l’inquietant tema Ave Satani del film La profecia. MANOLO GARCÍA

El britànic fa vibrar més de 15.000 persones en la segona jornada del festival Hard Rock Rising

La segona jornada del nou festival Hard Rock Rising, ubicat a la platja del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, va tenir un nom destacat: el del britànic Robbie Willi-ams, que va oferir una lliçó magistral de com entretenir un públic molt hetero-geni de més de 15.000 persones, segons els organitzadors. Tant és que l’ex Ta-ke That hagués actuat feia només 4 me-sos en un Palau Sant Jordi amb les en-trades esgotades (en un concert igual-ment apoteòsic, segons va relatar la Laura Serra en aquest mateix diari). Dissabte a la nit, Williams va tornar a triomfar amb un xou molt semblant a l’anterior, en el qual també va fer palès la seva innata simpatia i el seu sentit de l’humor.

Sonoritats electròniques La tarda va començar a les set, amb Spencer Battiest –un jove nadiu de la tribu d’indis seminola de Florida–. La seva banda va oferir un breu set de pop mainstream, incloent-hi un parell de versions: el Come together dels Beatles i una inesperada I believe in a thing ca-lled love dels hard rockers britànics The Darkness. Com en el dia precedent, els DJs Nasty Mondays es van encarregar d’amenitzar les pauses entre les actua-cions punxant el bo i millor del rock in-dependent. Seguidament va ser el torn dels Enemy Planes, un conjunt de Min-neapolis guanyador del concurs anome-nat La Batalla de les Bandes organitzat pel segell Hard Rock Records. El seu pop electrònic alternatiu no va acabar

BARCELONAHUGO DE COMINGES

Ton Koopman es mou entre el Bach cerebral i l’exuberant

Orquestra Barroca d’Amsterdam que va fundar el 1979. Els dos programes oferi-en una mirada complementària al geni de Bach. D’una banda, el vessant més extravertit i exuberant, de clara influ-ència italiana, representat pels concerts per a 2, 3 i 4 clavecins. De l’altra, el Bach més reflexiu i cerebral de la Musika-lisches Opfer (Ofrena musical).

Veure quatre claves en acció és tot un espectacle, i més si es toquen amb l’empenta demostrada pel mateix Ko-opman; la seva muller, Tini Mathot; Patrizia Marisaldi, i Gerard de Wit. Ja que Bach només va deixar un concert per a quatre claves, Koopman va deci-dir aportar-ne dos de collita pròpia se-

guint el mateix camí que el compositor alemany: adaptant partitures de Vival-di. L’acompanyament, amb només cinc cordes, era una mica escarransit, però il·luminava amb força l’estructura in-terna de cada peça.

Era d’esperar que l’Ofrena musical no omplís el Petit Palau com sí que va fer la primera sessió, però tot i així l’acolli-da no va ser menys càlida a una lectura d’un rigor extrem. La millor obra musi-cal de Frederic II de Prússia va ser un te-ma sinuós, carregat de cromatismes, que el rei flautista va donar a Bach i que aquest va transformar amb tota la seva ciència contrapuntística. Si el Ricercar a 3 que obria la sessió mostrava alguna esgarrinxada en el so de Koopman al cla-ve, els membres de la seva orquestra, co-mençant per Catherine Manson al vio-lí, John Crockatt a la viola i Marion Mo-onen a la flauta, van excel·lir en el mo-numental Ricercar a 6.e

Ton Koopman al Petit Palau de la Música. FREDERIC HERNÁNDEZ

‘Ton Koopman’. Petit Palau. 23 I 24 DE JULIOL

El jove festival Bachcelona continua amb la seva en-grescadora progressió. Si l’any passat Ton Koopman era el convidat de luxe de la

inauguració, ara el músic holandès ha protagonitzat per partida doble l’arren-cada de la tercera edició, acompanyat d’un grapat de solistes de l’excel·lent

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Provocador “Aquesta nit el vostre cul em pertany”, va etzibar Robbie Williams al públic

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESTIU

127000

14121

Diario

260 CM² - 31%

1379 €

9

España

27 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

1 En la natación, y en lasincronizada en particular,existe una relación muyestrecha entre la posiciónlograda en los campeonatosmundiales preolímpicos y laactuación posterior en losJuegos.

2 España debería ascenderdos posiciones para ganarun bronce en el dúo de losJuegos de Río, el próximoaño. Esto es algo que nadieha conseguido en las dosúltimas décadas.

3 Los integrantes del podiode Londres 2012 fueron losmismos que lograron lasmedallas en el Mundial de2011, pero en distinto orden:Rusia, España y China.

4 El orden y la composiciónde los podios de los Juegosde Pekín 2008 y Sydney2000 fue una fotografía delos podios de los Mundialespreolímpicos de 2007 y1998.

5 La alteración más grandede las últimas décadas fueen el podio de los Juegos deAtenas 2004, cuando Espa-ña perdió el bronce logradoen el Mundial de 2003 ypasó al cuarto puesto enbeneficio de Estados Unidos,cuarto en 2003.

El dilema del dúoespañol

Se cumplenhoy 80años del nom-bramiento como presidente delBarcelona de Josep Suñol (Barce-lona, 1898; Alto del León, 1936).Fue político, defensor de la liber-tad, de la democracia y del cata-lanismo y por ello murió fusila-do en la sierra de Guadarrama,el 6 de agosto de 1936 siendo pre-sidente del Barça. Sin embargo,los soldados fascistas que le ba-learon solo sabían que era dipu-tado republicano y catalán. Mu-rió víctima del fanatismo, segúnaseguró el historiador JosepMa-ría Solé i Sabaté, catedrático deHistoria Contemporánea de laUAB, en el homenaje que le tri-butó el Barcelona. “La vitali-dad moral de un país tieneque ver con la altura moral,la categoría de sus individua-lidades, y la capacidad quetengamos de reconocerlas yadmirarlas. Porque son esosreferentes los que hacen su-bir la autoestima y empujanlas voluntades”, aseguró. Se-guramente por eso desde elBarça se ha impulsado laidea del año Suñol. En su ho-nor, el club le ha dedicado elpalcodel CampNou, quedes-de hace unos meses lleva sunombre, y un espacio en elMuseu Josep Lluís Núñez.

Nacido el 21 de julio de1898 en el seno de una de lasmás acaudaladas familias deBar-celona, rica por el negocio delazúcar, Suñol mostró pronto susinquietudes sociales y su proxi-midad al Barça, que fue más in-tensa desde que Milans delBosch suspendió durante seismeses al club por una pitada alhimno de España, en un partidohomenaje al Orfeó Català cele-bradoenLesCorts. Quienes estu-diaron su trayectoria lo definencomo un hombre “moderno, via-jado y audaz”. Era carismático ymuy cercano a la ciudadanía.Siendo candidato de EsquerraRepublicana, recibió en dos su-fragios más votos que Macià oCompanys. “Era un hombre depopularidad extrema”, le recono-ce Solé i Sabaté.

De su bolsillo salió dinero pa-ra fichar aBalmanya, para pagar-le aManuel Blanco, un intrépidonavegante, una travesía por el At-lántico, o los fondos que financia-ron la carrera del púgil Gironés,campeón de Europa y capaz dellenar el estadio de Montjuïc.También fue el editor deLaRam-bla y de La Nau dels Esports, se-manarios de referencia. En la se-de deLaRambla, frente a la FontdeCanaletes, instaló una pizarradonde se advertía a los paisanosde los resultados del Barça.

Le movió la intención de lle-gar a un público mayoritario pa-ra transformar la sociedad y poreso escogió como camino el de-

porte, consciente de que siem-pre sería más fructífero conse-guir adeptos en un campode fút-bol que en una biblioteca. “Viscael Barcelona, visca la CatalunyaEsportiva”, escribe en un discur-so, convencido de que era posi-ble mejorar las condiciones devida desde el deporte. Reclama-do en 1934 como presidente delBarcelona no aceptó pero diseñóla junta. Incluyó en ella a la pri-mera directiva en España, AnnaMaria Martinez-Sagi. Un añodespués, el 27 de julio, convenci-do de que es una manera de ha-cer país, despuésde haber sanea-do al club financiándolo econó-micamente y encauzándolo ideo-lógicamente, finalmente, accedea ser presidente, por aclama-ción.

Nunca creyó que el golpe deestado fascista llegaría muy le-jos, así que en agosto del 36 sedispuso a fichar jugadores parael Barcelona. Por eso, dicen, via-jaba a Oviedo con 25 pesetas enel bolsillo, previa escala enValen-cia y Madrid. Tras dormir en elhotel nacional de la capital espa-ñola, se disponía a viajar a Astu-rias en un Ford, con un chófer yun periodista. El vehículo teníaun banderín catalán, antes ha-bía querido arengar a las tropasrepublicanas. En el kilómetro 51de la sierra de Guadarrama, en-tre Cercedilla y el Espinar, enuna casa de peones un grupo desoldados le da el alto. Él cree que

son fieles a la República, pe-ro son fascistas. Sin juicio, esfusilado. El expediente dice:“Miembro destacado de la iz-quierda diputado a cortes, lehicieronprisionero y las auto-ridades le condenaron a la úl-tima pena”. Nadie sabía queal tiempo, ejecutaban al pre-sidente del Barcelona.

La Federación Españolacrea la Columna Suñol, enGracia le dedican una calle yse forma la centuria Suñol.Sus palabras siguen vigen-tes a través de su fundacióny la asociación de los Ami-gos de Josep Suñol; tambiéndel Barcelona, que le recor-

dó desde su ejecución como el“presidente ausente”. “Tene-mos el deber ineludible de cana-lizar la fuerza deportiva paraser el pueblo más culto y depor-tivo del mundo, un cuerpo sanoreporta una inteligencia des-pierta”, dijo Suñol, mucho másque un presidente del Barça.Por el Barça peleó; por Catalun-ya murió quien un día comohoy, hace 80 años, se convirtióen presidente del Barcelona.Desde el 4 de agosto de 1996una placa en el punto donde fuefusilado recuerda aquel asesina-to. La descubrió Joan Reventós,siendo presidente del parlamen-to de Catalunya, acompañado,entre otros, del historiador Jau-me Sobrequés, entonces directi-vo del Barcelona.

El horizonte de la natación espa-ñola se oscureció repentinamen-te cuando habían transcurridodos jornadas en los Mundiales deKazán. Primero, con la renunciade Mireia Belmonte a la competi-ción, castigada, según los médi-cos federativos, por unadoble bur-sitis en los hombros. Segundo,por la confirmación de que elequipo de sincronizada viaja ríoabajo en una balsa de troncos. Lameritoria actuación de Ona Car-bonell y Clara Camacho en la fi-nal del dúo técnico no impidió labarrida en una disciplina quebrindó la plata olímpica a Españaen 2012. El maremoto las relegóal quinto puesto. Se llama Japón yUcrania, dos poderes que emer-

gen con fuerza irresistible en lalucha por el bronce tras Rusia yChina en la final de hoy. Pésimasnoticias en el año clave de la pre-paración de los Juegos de Río.

La calamidad se confirmó pa-sado elmediodía de ayer en Twit-ter, en la cuenta oficial de MissBelmont, alter ego cibernético deMireia Belmonte. “Finalmente,no acudiré al Mundial de Kazán.Lo he intentado hasta el últimomomento pero mi lesión no medeja estar al 100%”, rezó el anun-cio. Luego nada. El silencio y elvacíoque dejaunade las principa-les estrellas del concierto femeni-no, aspirante a las finales de1.500, 800 y 400 libre, los 200 ylos 400 estilos, y los 200 maripo-sa. El programa de Mireia era

uno de los más ambiciosos jamáspropuesto en unos Mundiales.Coincidían con el modo desafora-do de entender el deporte de unacompetidora fantástica. Pero sucuerpo le lanzó una advertenciaineludible. Ella misma lo advirtióhace tiempo: “En el último largode los 200 metros mariposa sien-tes como si tuvieras un camiónsobre los hombros”. Sus articula-ciones llevan años sometidas auna exigencia límite. La mentetraspasa todas las fronteras perolos tendones actúan con reservas.

La natación en línea comenza-rá el sábado. Hasta entonces, lapiscina de Kazán se calienta conlos concursos de sincronizada. Laromería de nadadoras con gomaen el pelo y brillantina es incesan-

te y, salvo por las exhibiciones enlos solos de Ona Carbonell, en lasdemáspruebas, las que se relacio-nan con la categoría olímpica, Es-paña seha estacionado en el quin-to puesto por detrás de Ucrania,Japón, China y Rusia.

La final del dúo técnico pusode manifiesto los problemas degestiónquepadece el equipo espa-ñol. La destitución de la seleccio-nadora Ana Tarrés en 2012, y laretirada de Andrea Fuentes en2013 por diferencias con las nue-vas entrenadoras, desencadenóuna sucesión más o menos acci-dentadade cambios de pareja conresultados decepcionantes. Ona,plata en el dúo de Londres, ha na-dado en los últimos dos años jun-to a Margalida Crespí, Paula

Klamburg y, finalmente, Clara Ca-macho. Las lesiones y la sombrade una relación inestable con lastécnicas precede las fluctuacio-nes. Los síntomas de desencuen-tro son evidentes, mal asuntocuando se trata de un deporteque premia la coordinación. Elmás conservador de los deportesacuáticos, tal vez, por la imposi-ción de rutinas repetitivas, por lanecesidad de imprimir una conti-nuidadobsesiva que pula cadadis-cordia hasta que dos personaspiensen y actúen al mismo ritmo.

“Hemos hecho una apuestapor dividir fuerzas entre el dúotécnico y el dúo libre para quePaula pudiera mejorar el trabajoque estábamos haciendo en el li-bre”, dijo la directora técnica, Ana

Montero, para explicar por quéhace dos meses decidió que Onaforme dos parejas en las dos fina-les de dúo, una con Camacho yotra con Klamburg. “Clara técni-camente tiene mucho potencial yhabía que intentarlo”, observó.“Mi valoración sobre el trabajohe-cho en dos meses es buena. Peroahora no tenemos claro cuál seráel dúo en Río”.

“Cuando tienes dudas hay queprobar otras cosas”, prosiguióMontero. “Uno de los feedbackscon los jueces fue que a Paula lefaltabandetalles técnicos. Por tan-to, apostamos por Clara, que físi-camente no es tan parecida aOna, pero técnicamente tiene po-tencial. Había que arriesgar. Laprincipal diferencia con Ucrania

y Japón es que ellas han tenidomás tiempo para consolidarse. Esuna realidad que desde la baja deAndrea Fuentes hemos estadobuscando soluciones”.

La rutinadel dúo técnico inclu-ye cinco figuras que suenan a tra-balenguas: ciclón vertical con gi-ro completo, combinación doblede piernas de ballet, lucio frontalcon apertura rotatoria vertical, ygiro de barracuda. Así durante ho-ras. Lucio tras lucio, ciclón trasciclón. País tras país. Pareja traspareja hasta constatar que Nata-lia Ischenko y Svetlana Romashi-na son las más precisas, las chi-nas siguen a su estela y las japone-sas se montan al podio y las espa-ñolas se deslizan hacia abajo a fal-ta de un año para Río.

A Fred Vergnoux le encanta sen-tarse junto a la pista de atletismodel CAR de Sierra Nevada a con-templar el anochecer. Es su san-tuario particular. El mismo lugardonde hace unmes reflexionó so-bre la lesiónque impedirá aprove-char a Mireia Belmonte los últi-mos dos años de trabajo. Las con-secuencias eran previsibles. En lasupercalibrada preparación de

los nadadores de alta competi-ción, la mínima alteración puederesultar decisiva.Una doble tendi-nitis en los hombros y dos mesesde interrupción de la puesta apunto equivalían a una sentencia.Por más que lo intentara hastaayer. Ahora es oficial. Mireia nocompetirá en los Mundiales.

Pregunta. ¿Qué suponen dosmeses sin apenas entrenarse, en-tre marzo y abril, para alguien

que debe nadar unos Mundialesen agosto?

Respuesta. Dos meses en el al-to rendimiento son mucho. Mi-reia ha sentido una gran frustra-ción. No pudo entrenarse comoquería. El dolor volvía. Cuandovas a una competición la confian-za en tu capacidad es fundamen-tal. Y no hemos hecho ni la mitadde la preparación. ¿Cómo loharía-mos? ¿Quitando pruebas? ¿Na-dando sin pasarnos? Yannick Ag-nel renunció porque tuvo un vi-rus que no le dejó entrenarse. ¿Pa-ra qué vas a ir al Mundial si sabesde antemano que vas a fallar? Lohemos intentado. Pero lomás im-portante es el año que viene.

P. ¿Se puede evitar la lesiónque ha sufrido Mireia?

R. Yo creo que sí, siempre queestemos comoNadal o comoMes-si, con un fisioterapeuta cada día.

Alguien que esté atento a cual-quier cosa que pase. Y con esto noseñalo a los médicos ni a los fi-sios. La culpa principal es nues-tra porque no lo hemos anticipa-do. No se puede nadar con dolor.Y esto es también responsabili-dad deMireia. Ella tiene una pau-ta con el fisioterapeuta, y a vecesla sigue y a veces no. Si lo hacescadadía puede que evitemos esto.Si lo haces un día sí y otro no, escomplicado. También la edad esun factor. Ella tiene 24 años y lle-va 14 forzando su hombro. Y yosoy responsable de los últimoscinco años. Ha hecho más pesas.Ha aumentado la dificultad…

P. ¿Qué lección extrae?R. La bursitis es una señal de

alarma. Si te da igual y aprietas,se rompe. Y si se rompe otra vezlo tienes queoperar. Y si se te rom-pe otra vez tienes que tirar la toa-

lla. Hay que ser inteligente. Qui-zás haya que quitar la temporadade piscina corta.

P. Mireia ha aprendido algoque ha resultado clave en sus éxi-tos: la resistencia al dolor. Estavirtud, sin embargo, le pudo ju-gar una mala pasada.

R.Con lo que le está pasando aMireia más de la mitad de los na-dadores lo dejan. Es un error delos dos. No podemos ser tan agre-sivos con el proyecto deportivo.Estas ganas, esta capacidad de su-peración es buena y mala. Mireiaha hecho el Open de España conlos brazos lesionados y ha ganadotodo. Ella ha adquirido la capaci-dad de sufrimiento. Con los añosel nadador debe aprender a ges-tionar el esfuerzo. Estoy convenci-do de que el día queMireia puedaponerse al 100% a preparar losJuegos puede ser imbatible.

El presidente ausenteSe cumplen 80 años del nombramiento como máximo dirigente

del Barça de Josep Suñol, fusilado por las tropas del Franco

Sonó el bocinazo, nadó Jenni-fer Pareja, y ganó el balón. Apartir de ahí, España empezóa ganar, contra Kazajistán(14-7), en su estreno mundialis-ta. Primer ataque y gol deAnni Espar, que nadó en lapileta de Kazán con su herma-na Clara, debutante en unequipo que busca revalidar eltítulo mundial que ganó hacedos años en Barcelona. Lamañana fue especialmentefeliz para Judith Forca y labenjamina del torneo, PaulaLeitón, boya de 15 años reciéncumplidos, que, al igual queClara, disputó sus primerosminutos oficiales con la selec-ción española.

Ganaron las de Oca sin despei-narse, nadando en transicionesrápidas, escogiendo buenassituaciones en estático y defen-diendo sobradamente, ante unrival muy inferior. En el pri-mer partido de los tres quehan de disputar en el Grupo A,hubieran bastado los cincogoles de Jennifer Pareja anteun equipo que tardó 13 minu-tos en anotar. España ganabaen el descanso por 9-2 y sólo serelajó en el tercer periodo (1-1),hasta que cerró una victoriaque confirma que ha llegadocon las pilas puestas. Les espe-ra Nueva Zelanda, que no deberesultar tampoco un rival com-plicado. / LUIS MARTÍN

FRED VERGNOUX Entrenador de Belmonte

“Mireia no pudohacer ni la mitadde la preparación”

Plácido y goleador estrenode España ante Kazajistán

LUIS MARTÍN, Barcelona

Día negro en KazánLa retirada de Mireia Belmonte y la declinante actuación del equipo español

de sincronizada en los Mundiales siembran nubarrones sobre los Juegos de Río

Sobrequés y Reventós, en la inauguración del monolito a Suñol en Guadarrama, en 1996. / ULY MARTÍN

Roser Tarrago intenta lanzar ante una jugadora Kazaja. / A. MALTSEV (EFE)

Josep Suñol.

DIEGO TORRES, Kazán

Clara Camacho y Ona Carbonell, durante su actuación en la prueba de dúo técnico, ayer en Kazán. / MATHIAS HANGST (GETTY IMAGES)

Fred Vergnoux habla Mireia Belmonte. / ALEJANDRO GARCÍA (EFE)

FÚTBOLMUNDIALES DE NATACIÓN

DIEGO TORRES, Kazán

05ELPAÍS, Lunes 27 de julio de 2015

El País Deportes

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEPORTES

1504000

202165

Semanal

551 CM² - 63%

30630 €

5

España

27 Julio, 2015

ORFEO CATALA

20 DILLUNS, 27 DE JULIOL DEL 2015

Visita guiada pel París romànticCRÒNICA ZAZ va tancar el Guitar BCN al Poble Espanyol amb el disc al·lusiu a la ciutat de la llum

JUAN MANUEL FREIREBARCELONA

Isabelle Geffroy, més coneguda com a ZAZ, va oferir dissabte al Poble Es-panyol –com a tancament del Guitar BCN– una actuació generosa. Va des-bordar energia, expressivitat i el bon humor que se n’espera. A més, no va ser garrepa amb el metratge: més de dues hores, la majoria dedicades a fer publicitat musical d’una ciutat poc necessitada de promoció com París, que sempre serà París. La vitalista estrella gypsy jazz pre-

sentava un disc titulat com la capital francesa, en el qual versiona temes clàssics dedicats a la ciutat de la llum i de l’amor (i dels grans contrastos, però ZAZ es concentra en la imatge romàntica). La seva veu convenç (el timbre pròxim a Piaf), com també una ban-da experimentada la vitalitat de la qual no defalleix durant la més d’una vintena de temes. ZAZ va co-mençar pel principi: Les passants, pri-mer tema del seu debut homònim del 2010. Després, flash-forward a

l’exitós Recto verso (2013) amb el jazz manouche de Comme çi, comme ça, cançó sobre seguir el teu camí sense fer cas del que diguin de tu. Amb la tercera cançó, ja comença la celebració de la seva ciutat d’aco-llida des del 2006 (va néixer a Tours): Paris sera toujours Paris, clàssic exube-rant de Maurice Chevalier, que mai va deixar de cantar a París; com a exemple, la després recuperada tam-bé Dans mon Paris. Abans de Sous le ciel de Paris, popu-laritzada per Piaf, ZAZ va llançar «un

petonet a Pablo». Es referia a Pablo Alborán, amb qui ha gravat aquesta cançó en versió bilingüe per a l’edi-ció espanyola del disc, que no inclou Les prénoms de Paris, de Jacques Brel, interpretada just després.

NIT DE REFERÈNCIES / Hi va haver espai per a la llegenda ameríndia del coli-brí (explicada en català i cantada en francès) i diversos èxits propis (On ira i Je veux, els més ben rebuts), però va ser, sobretot, una nit de referències constants als Camps Elisis i a la torre Eiffel. Va voler avisar, abans de Dans mon Paris, que la seva visió de París no és turística, sinó «una barreja de cultures». Per al bis es va reservar el bolero Historia de un amor i ni més ni menys que La vie en rose. Va trigar a sortir de l’escenari, extasiada pels aplaudi-ments. H

La seva veu convenç (el timbre pròxim a Piaf), com també la vital banda que l’acompanya

Joves i veterans reten homenatge a Miles Davis El San Miguel Mas i Mas Festival obre recordant el músic al Palau

MARTA CERVERABARCELONA

El San Miguel Mas i Mas Fes-tival inaugura la13a edi-ció demà amb un home-natge a Miles Davis (1926-

1991). El mític trompetista i compositor nord-americà va publi-car el 1960 el seu famós disc Sketches of Spain amb el compositor i arranja-dor Gil Evans. Coincidint amb el 55è aniversari de la seva publicació i també el de la sala Jamboree, el Pa-lau de la Música Catalana acollirà

un tribut a Miles Davis. Sketches of Ca-talonia, així es diu el concert, estarà protagonitzat per una jove big band dirigida per Joan Chamorro a la qual se sumaran destacats solistes com la multiinstrumentista Andrea Motis, el saxofonista Llibert Fortuny, el trompetista Matthew Simon, el gui-tarrista Jordi Bonell, la cantant i con-trabaixista Magalí Datzira i el baixis-ta Carles Benavent. Artistes de diferents generaci-ons, consagrats i per descobrir, s’uniran en aquest concert que revi-

sitarà clàssics de Miles Davis de dife-rents èpoques. «Hi ha trossos de sa-xo molt difícils però m’estic diver-tint molt als assajos», destaca Nil Llebrer, un jove músic de 13 anys. Al seu costat, el trompetista Víctor Car-rascosa, que en té 12, assenteix però no li fa res explicar que ell, a diferèn-cia del seu company, no és cap fan de Miles Davis. «Suposo que quan si-gui més gran m’encantarà. A mi m’agrada més Charlie Parker», afir-ma. Enrique Morente, a qui està de-dicada la sala Omega on treballen

aquests dies al Taller de Músics de Can Fabra, estaria encantat de veure l’entusiasme d’aquest planter del jazz. La intèrpret més jove, Elsa Ar-mengol (trompeta), ni tan sols arri-ba amb els peus a terra des de la ca-dira. Però no passa res, ho soluciona encreuant els peus i asseient-s’hi a sobre. «El repertori serà semblant al que vam interpretar a l’Apolo fa quatre anys amb la Sant Andreu Jazz Band i que ja vam gravar en disc», recorda Chamorro. «Ara la gent podrà conèi-xer els nous músics de la banda, molt canviada en la secció de vents, i escoltar alguns temes diferents», va afegir. «La Sant Andreu Jazz Band s’ha convertit en un no parar de jazz», afegeix. Esteve Pi, a la bateria; Joan Munné, al piano, i Curro Gál-vez, al contrabaix, reforçaran la for-mació.

UN REPTE PER ALS JOVES / Versionaran cançons originals de Miles Davis i es-tàndards que ell solia interpretar com All of you i Quasimodo. «El reper-tori va més enllà de Sketches of Spain. Abraça tot el que va fer Davis, del be bop al jazz fusió». Estàndards com By, by, Blackbird i Nature boy i clàssics com It never entered my mind també so-naran. «Per als joves músics aquest tipus de concerts suposa un repte que els permetrà créixer i aprendre molt. Per a ells és important actuar amb professionals com Llibert For-tuny, que farà uns cinc temes amb nosaltres, o amb Carles Benavent», afirma Chamorro. Benavent és l’únic que va tenir l’oportunitat de tocar amb Miles Davis. «Va ser en l’última etapa de la seva vida en un concert organitzat per Quincy Jones», recor-da Charmorro. Benavent serà l’en-carregat d’acomiadar la nit amb el famós So what. El San Miguel Mas i Mas festival comptarà amb 300 actuacions i un centenar de produccions que ompli-ran Barcelona de música fins a l’1 de setembre. Entre aquestes destaca la del pianista compositor i improvisa-dor menorquí Marco Mezquida, un sorprenent músic que oferirà el seu primer recital al Pa-lau de la Música el dia 4 d’agost. H

LA 13A EDICIÓ DE LA CITA ESTIVAL AMB EL JAZZ

Un assaig de la jove ‘big band’, dirigida per Joan Chamorro, al Taller de Músics de Can Fabra.

RICARD FADRIQUE

Vegeu el vídeo d’aquesta notícia al mòbil o a e-periodico.es

Carles Benavent, Llibert Fortuny i Andrea Motis, entre altres, actuen amb una jove ‘big band’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

501000

89305

Diario

755 CM² - 71%

13707 €

20

España

27 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cataluña

«Queda feo decir que habrá un golpe de Estado, pero ése es el plan de Mas»

–Evidentemente, tienen el tema del Palau de la Música, también. Y a Artur Mas celebra la película de convertir el pacto fi scal en concier-to económico, recoger el no de Rajoy y en medio de una crisis brutal, que obliga a recortar el 22 por ciento del presupuesto de la Generalitat, pone en marcha la maquinaria propagandística con la ayuda de la televisión y la radio.–Todo esto antes de la manifesta-ción de 2012, porque hay quien dice que Artur Mas se abraza a la «estelada» después, cuando ve que puede sacar tajada electoral del espectro soberanista.–Antes, Mas abona el terreno para que el apoyo a la independencia pase de un 28 por ciento en 2010 a un 49 por ciento en 2012. Pero la jugada no le sale redonda, porque el espectro soberanista en las elec-ciones de 2012 prefi ere el original

Montse Espanyol

BARCELONA- Dicen que una mentira repetida mil veces se con-vierte en media verdad. El expolio fi scal de Cataluña es una teoría repetida mil veces por los naciona-listas, y de tanto repetirla, parece que no puede ser cuestionada. Joaquim Coll y Juan Arza lo ponen en duda en «Cataluña. El mito de la secesión» (Almuzara», donde des-montan «las falacias del soberanis-mo». – ¿Cuáles son los mitos más fl a-grantes del relato soberanista?–El relato secesionista ha consegui-do extender la idea de que las razo-nes para la independencia son muchas, enormes y de todo tipo . Además, asegura que no tendría consecuencias, que seria casi indo-lora, que solo trae que ventajas y que es irreversible. El soberanismo ha elevado problemas objetivables a la categoría de lesa humanidad. Ha convertido los 16 millones de défi cit fi scal en el cheque fi scal de la independencia, como si al día siguiente de una hipotética sece-sión, ese dinero estuviera en un cajón de la Generalitat.–Pero ustedes coindicen con el conseller de Economía, Andreu Mas-Colell, en que hay un défi cit fi scal del 6 por ciento (si se calcula según el método cargo benefi cio)-Si se neutralizan sí. Pero la neutra-lización es una hipótesis que con-siste en saber qué pasaría si la deuda se pagara de golpe en un año y eso no ha pasado en ningún lugar del mundo. El défi cit contable es pequeño, en 2010, del 1,7 por cien-to. El España nos roban, es otro elemento convertido en lesa hu-manidad, igual que la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatut. Para hallar argumentos de pueblo oprimido han tenido que dramatizar temas como el de las balanzas fi scales que no se calculan en ningún estado del mundo.–Entonces, el 4 por ciento de défi -cit fi scal que tienen algunos lan-ders alemanes es también un mito.–Evidentemente, no existe. ¡Y qué decir de la sentencia del Estatut! Es verdad que algo que se refrendó,

JOAQUIM COLL / COAUTOR DE «CATALUÑA EL MITO DE LA SECESIÓN»

luego se revisó. Pero las modifi ca-ciones fueron pequeñas para salvar su constitucionalidad. Quien hu-biera pensado que mover una coma sería una herida sangrante insoportable.–El libro defi ende que el proceso soberanista nace de las élites, ¿pero la manifestación de la Diada de 2012 no desmonta esta tesis?–No. Solo hay que fi jarse en el ca-lendario. La manifestación de 2010 contra la sentencia del Estatut no fue de un millón de personas. Al margen de que en las calles de Barcelona no cabe un millón y medio, eso es un invento del 77. Nosotros contamos la vía catalana

y había 800.000 personas, igual que en el pasado 11 de septiembre, es una burrada de gente, pero no el millón del que se habla. Hay mu-chas cifras, que salen de encuestas y manifestaciones, con las que se construye el relato soberanista. En 2010, no hubo manifestación para la Diada y el programa electoral de CiU decía «Per a una Catalunya millor». Habla de pacto fi scal, pero no de concierto. ERC, la única fuer-za independentista, sacó un mal resultado.–Pero el tripartito le pasó factura.–Sí, pero el independentismo no pega un salto hasta 2012, cuando Artur Mas se da cuenta de que va a salir un gobierno con mayoría ab-soluta de Mariano Rajoy y de que en Cataluña depende del PP.–También sirve para diluir los ca-sos de corrupción que pesan sobre las siglas de su partido.

Guillem Sans

a la copia y revive ERC. Se inicia un proceso de radicalización. Mas tiene la opción de irse a casa, pero CiU no tiene sustituto y se queda. Acepta las condiciones de ERC y hasta 2014 sigue trompeteando la propaganda con la ayuda del tri-centenario y el referéndum esco-cés. Mientras continúan gober-nando y se ven obligados a hacer recortes brutales, pero con el ju-guete de la independencia, los ciudadanos están distraídos y se fi jan más en debates identitarios que en el défi cit sanitario. Mas acaba prisionero de su estrategia y llega al 9-N, con un gran desafío al Estado, donde deja de ser la copia, para convertirse en el original.–Llegado a este punto un referén-dum no sería la solución, cuando un 80 por ciento lo apoya.–Soy contrario, porque para votar la secesión tienen que haber cau-sas muy graves que justifi quen que hay una comunidad que recibe un maltrato severo y no es el caso de Cataluña. Tampoco creo que cerra-ra nada, si pierden querrían votar en cinco años. Además, no tengo la sensación de que en Cataluña haya un deseo de independencia constante en el tiempo, es un pro-ceso nuevo que tiene tres años. Sociológicamente no hay una ma-yoría independentista. –¿Prometer el 27-S que es el inici-cio de un proceso constituyente, es mentir a la ciudadanía?–Creo que sí, a excepción que pro-pongan un golpe de estado, porque cuando solo con una mayoría ab-soluta en el parlament quieres romper con la unidad del estado y dices que lo vas a hacer por desco-nexión, tiene que haber una mano que arranque. Queda feo decir que haya un golpe de estado pero en técnica constitucional sería esto, no puede hacer proceso constitu-yente porque no tiene las mayorías para reformar la constitución. El proceso constituyente, lo haces cuando eres un estado soberano, no antes.–En la presentación de su libro, vimos a PSC, Ciutadans y PP jun-tos, y cuesta verlos, ¿ha faltado un discurso desde el fl anco unionista que desmonte estos mitos?–Los únicos que hacen frentismo son los soberanistas, queremos elecciones pluripartidistas con la posibilidad de elegir programas conjuntos.– ¿Qué papel juegan los medios en la construcción del relato?– Fundamental, sin su participa-ción la manifestación multitudina-ria de 2012 no hubiera existido. Sin las mentiras de los representantes del gobierno catalán, repetidas por los medios catalanes, no se hubie-ra creado este clima. No hay mayo-ría social independentista, pero sí que hay hegemonía del relato so-beranista.

El soberanismo ha elevado problemas objetivables a categoría de lesa humanidad»

El Procés ha servido para tapar casos de corrupción como el del Palau de la Música»

Joana Ortega desdeñó los avisos de Llanos de Luna las vísperas del 9-NR. B.

BARCELONA-La exvicepresi-denta de la Generalitat Joana Ortega, investigada junto a Ar-tur Mas y la consellera Irene Rigau por el 9N, desdeñó en vísperas de la consulta sobera-nista los avisos de la delegada del Gobierno, Llanos de Luna, de que su obligación era cum-plir las resoluciones del Tribu-nal Constitucional. Así se des-prende de un conjunto de misi-vas que Llanos de Luna remitió a Ortega y Rigau, así como a alcaldes, presidentes de diputa-ciones y Consejos Comarcales y de compañías de sectores es-tratégicos claves pocos días antes del 9N, que obran en po-der del magistrado del TSJC que investiga a Mas, Ortega y Rigau por la consulta soberanista.

El 5 de noviembre del pasado año, Llanos de Luna envió una carta a la entonces vicepresi-

denta Joana Ortega, que dimitió en junio pasado por discrepan-cias con la hoja de ruta sobera-nista de Mas, y a la consellera de Enseñanza, Irene Rigau, advir-tiéndoles de que, como autori-dad pública, tenían la obliga-ción de cumplir las resoluciones del TC y velar para que las ac-tuaciones de sus departamen-tos se ajustaran al ordenamien-to jurídico.

«Esta Delegación del Gobier-no le recuerda la importancia que desde su departamento no se adopten acuerdos o se lleven a cabo actuaciones que pudie-sen contravenir la decisión del Tribunal...con actuaciones des-tinadas a la utilización de me-dios públicos para la realización de actos de ejecución de la con-sulta o de otra manera vincula-dos a ella», advertía Llanos de Luna en sus misivas. Ortega respondió el 7 de noviembre con una carta que la Generalitat había defendido siempre los derechos de los ciudadanos de Cataluña desde la legalidad.

DESAFÍO SOBERANISTA

La ex vicepresidenta

aseguró que actuaban

bajo el completo

respeto a la legalidad

64 Lunes. 27 de julio de 2015 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

18000

Diario

621 CM² - 60%

2116 €

64

España

27 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

32 LAVANGUARDIA DILLUNS, 27 JULIOL 2015

monstruosa realitat que vi­uen els habitants de les zonesrurals i els suburbis a Sud­àfrica. La seva exploració,que més que creativa és hu­mana, l’ha portat a elaborardiferents sèries –cadascunamés abstracta que l’anterior–en les quals persones, objec­tes i animals construeixen re­lacions torbadores i màgi­

ques. Els anys vuitanta vanser el punt de partida d’unacarrera que avui fa més de 30anys i que deixa com a resul­tat una de les obres fotogràfi­ques més commovedores i desegell únic al món dels últimsanys.Espai d’art Pere Pruna delMuseu de Montserrat (inau­guració, demà, 12.30 hores).

Coproduïda pel Museu deMontserrat i la galeria Senda,demà dimarts s’inaugural’exposició Fate. Es tractad’una mostra que reuneix 35fotografies impactants de lessèries més representatives del’artista i fotògraf Roger Ba­llen (Nova York, 1950).Aquest artista destaca perquèretrata l’estranya i gairebé

ROGER BALLEN

AGENDASi voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a:www.lavanguardia.com/agenda

Relacions torbadores

Fate és unacommovedoramostra d’imat­

ges preses alsbarris de Sud­àfrica

Emergències ..................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat ... 012Sanitat respon .................................. 061

Policia .............................................. 091Guàrdia Civil ..................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres ......... 900-123-505

Gas Natural ........................ 900-750-750Fecsa-Endesa ...................... 902-536-536Manyà 24 h ....................... 93-446-59-59

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris ...... 902-230-238

Barcelona ciutat

Cinema infantil. Projecció de la pel·lí-cula Els Croods, de Kirk de Micco iChris Sanders, Estats Units, 2013, 90minuts, doblada al català. 3 euros.Cinemes Texas. Bailén, 205 (16 h).

L’hivern i la primavera al regne d’Es­campeta. Projecció d’aquesta pel·lí-cula infantil en què una sèrie de per-sonatges peculiars viuen aventuresfantàstiques. 7 euros.Cinema Zumzeig. Béjar, 53 (18 hores).

Summertime Cameo. Projecció de lapel·lícula Timbuktú, d’AbderrahmaneSissako, Mauritània, 2014, 97 mi-nuts. Any 2012, la ciutat de Tombuc-tú (Mali) ha caigut en mans d’extre-mistes religiosos. Kidane viu tran-quil·lament a les dunes amb la sevafamília, però a la ciutat els habitantspateixen el règim de terror imposatpels gihadistes.Fnac Triangle (18 hores, plaça Catalu­nya) i Fnac L’Illa (19 hores, av. Diagonal,549).

Barcelona, Gardel, Buenos Aires. En elmarc de la cinquena edició d’aquestfestival, avui i demà hi ha classes detango obertes al públic i aptes per atotes les edats i nivells.Sala Àmbit Cultural El Corte Inglés dePortal de l’Àngel (avui i demà, 19 ho­res).

Al vostre gust. La companyia ParkingShakespeare representa a l’aire lliurei amb el públic al voltant aquestaobra del dramaturg anglès. Gratuït.Parc de l’Estació del Nord (19 hores).www.parkingshakespeare.com

Grec’15 Festival de Barcelona. Concerta càrrec de XarimAresté. El cantautorpresenta el seu treball La rosada. En-trada gratuïta.Jardins del teatre Grec (20 hores).

WTF JamSession. Jam session de jazz,funk, hip-hop, un clàssic de les nitsdel dilluns, una jam diferent en laqual s’enretiren les cadires i alesho-res coincideixen a sobre l’escenari fi-gures del jazz de tots els temps i totsels racons del món amb groovers ihip-hopers de tota mena i condició;una sessió comandada per l’activista

i percussionista vocal Aurelio Santos.Jamboree. Plaça Reial, 17 (20 hores). 5euros.

SalaMontjuïc. Concert de rhythmandblues mambo a càrrec de Matukeand the Final Decision. A continuacióprojecció de la pel·lícula Reservoirdogs, de Quentin Tarantino.Fossat Santa Eulàlia del Castell de Mont­juïc. Carretera de Montjuïc, 66 (20.30hores). 6 euros.

Cicle demestres del jazz.Vetllada ambels professors del Taller de Músics.Jazz Si Club. Requesens, 2 (20.30 ho­res). 8 euros.

Els 80’s en versió lírica. Temes de Poli-ce, Queen, Vangelis o U2, entre d’al-tres, a càrrec de Sergi Giménez, te-nor, Mireia Dolç, soprano, Marta Va-lero, mezzo, Andreu Gallén, direcciómusical, i Jesús Fernández, direccióescènica. De 22 a 52 euros.El Palau de la Música (20.30 hores).

Flamenc a Barcelona. Espectacle deflamenc a càrrec del grup Azaharaformat per Rafael Bueno García, can-te, José de la Miguela, cante, AlbertoFernández Román, toque, RaulManchón Soria, calaix, Laura LópezBorao, ball, Eva Santiago García, ball,i Azahara Cantero Carrascosa, ball.Los Tarantos. Plaça Reial, 17 (20.30,21.30 i 22.30 hores). 10 euros.

Velvet Raval Jam Session. Sota la co-ordinació del bateria Joao Vieira, lasala es transforma en un escenarid’excepció per a la trobada demúsicsi aficionats a la música, l’experimen-tació i l’art.Sala Fènix. Riereta, 31 (21 h). 3 euros.

Música en directe. Concert de blues acàrrec del Lluís Coloma Trio, formatper Lluís Coloma, piano, Manolo Ger-mán, contrabaix, iMarc Ruiz, bateria.Milano Cocktail Bar. Ronda Universitat,35 (21 hores).

The BUS Music. Des d’Amsterdam ar-riba Yellow Claw, un trio format perJim Aasgier, Nizzle i MC Bizzey, ambganes de revolucionar les tardes d’es-tiu.Sala Razzmatazz. Almogàvers, 122(23.45 hores). 15 euros.

]El fotògraf i artista nord­americà Roger Ballen exposa a Montser­rat 35 fotografies impactants fetes en zones rurals i suburbis deSud­àfrica. Les imatges, algunes de les quals molt abstractes, ense­nyen una realitat monstruosa i torbadora viscuda pels habitantsd’aquesta zones.

EXPOSICIONSDE LA SETMANA

TELÈFONSÚTILS

ROGER BALLEN

obres. Col·legi d’Aparelladors,Arquitectes Tècnics i Enginyersd’Edificació de Barcelona. BonPastor, 5, Barcelona. Fins al 31de juliol.Cent anys mirant el mar. A travésde vuit grans cubs es mostra al’aire lliure la història, arquitec-tura, persones i la relació entrel’hospital del Mar i el barri de laBarceloneta al llarg de cent anys.Passeig Marítim, davant del’hospital, Barcelona.

Antoni Capella, fotògraf de socie­tat. 1955­1980. Antoni Capellainicia la seva trajectòria professi-onal amb fotografies de celebra-cions, d’estudi i per a catàlegs co-mercials. Arran de les inundaci-ons del Vallès del 1962 començaa treballar a Ràdio Barcelona, i apartir d’aquí potenciarà la sevatasca coma fotògraf d’actes soci-als. Arxiu fotogràfic. Plaça Pons iClerch, 2 planta 2a, Barcelona.Fins al 3 d’octubre.

Avui

Dos singulars.Obres d’Albert Pla-za i AlfredoSánchez. GaleriaMar-ges-U. Unió, 12, Cadaqués.Mesura, dibuix i Gaudí. Aquestasetmana tanca aquesta exposi-ció de l’arquitecte japonès Hiro-ya Tanaka. Considerat com undels experts més grans en l’obrade l’arquitecte català, Tanakabusca els codis emprats per Anto-ni Gaudí en les seves principals

Guanya amb La Vanguardia una entrada dobleper al Festival de Peralada

Sortegem 20 entrades per als concerts deLuz Casal (07/08), Gregory Porter (11/08) i María Pagés (13/08)

Entra i participa a http://alta.lavanguardia.com/peralada

Participació limitada a una vegada per usuari.Data límit de participació: 30 de juliol de 2015.El sorteig es realitzarà el 31 de juliol de 2015.

Sorteig

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

816 CM² - 72%

20160 €

32

España

27 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

12

política DIUMENGE, 26 DE JULIOL DEL 2015 ara

“Aspire a convertir València en la Viena

del Mediterrani”Sincerament, m’ha sorprès la gran acceptació que ha tingut i la quan-titat de gent que ve a veure l’Ajunta-ment, que entra al museu –que ara hem fet gratuït–, que puja al mateix balcó on abans només entrava l’al-caldessa i que ara pot visitar tot-hom... En la mesura que pugam, se-guirem prenent decisions en aques-ta direcció perquè, en definitiva, aquesta és la casa del poble.

En la legislatura passada, Com-promís va ser molt crític amb la gestió “opaca” de Rita Barberá. Què pensen fer per millorar la transparència de l’administració local? La primera cosa que hem fet és po-sar en la pàgina web una relació dels regals que rep l’alcaldia. Això ens semblava molt important per-què en el seu moment les bosses de Louis Vuitton que regalaven a l’al-caldessa van ser molt criticades. En tot cas, la transparència és un pro-cés i seguirem treballant en aques-ta direcció perquè volem que la gent puga accedir a tots els comptes de l’Ajuntament.

Sobre el model de ciutat, ¿quin és el seu projecte davant la València dels grans esdeveniments del PP? Vull que València siga a partir de la seua pròpia llengua i patrimoni una ciutat cultural. M’agradaria que Va-lència fóra la capital de la música del Mediterrani o, dit d’una altra manera, la Viena del Mediterrani. També vull que València siga una capital de la mobilitat sostenible o, dit d’una altra manera, que siga la capital mediterrània de la bicicleta, com ho és Copenhaguen al nord d’Europa.

I si pogués triar, ¿com li agradaria ser recordat com a alcalde? Primer de tot, per ser un alcalde que és una persona normal. Una persona que va en autobús, cami-nant, en bicicleta... Després, per ser una persona que ha lluitat pels drets de tots els ciutadans. I, per úl-tim, per fer una ciutat que aposta per la mobilitat sostenible i per fer de la cultura una eina turística i un motor econòmic de la ciutat.

L’Ajuntament ja ha sol·licitat la pa-ralització del Pla del Cabanyal de Rita Barberá. Quin model defensa vostè per a aquest barri? El primer que hem fet és aturar la prolongació de l’avinguda i ara estem actuant per tractar de frenar la de-gradació. Volem fer del Cabanyal un barri normal, on es puga viure tran-quil·lament, per poder començar lla-vors la tercera fase, que serà la de re-habilitar el barri, sempre respectant la seua singularitat com a Bé d’Inte-rès Cultural i comptant amb la parti-cipació ciutadana per organitzar el Cabanyal a nivell urbanístic.

La pobresa a València ha crescut molt en els últims anys. ¿Ja han pres alguna mesura per pal·liar aquesta situació? En el tema de l’habitatge, fa uns di-es que hem aconseguit el compro-mís del Banc Sabadell de no execu-tar cap desnonament i d’estudiar la possibilitat d’utilitzar els seus pi-sos buits per a famílies sense re-cursos, mentre que a nivell infantil hem seguit amb el treball iniciat per l’antic equip de govern per fer possible l’obertura dels menjadors escolars a l’estiu.

El món faller està expectant amb les decisions que puguin prendre.

Quina relació creu que ha de tenir l’Ajuntament amb les Falles? La gent d’esquerres moltes vegades no hem fet una bona anàlisi de les Falles. El món faller és la primera as-sociació popular d’aquesta ciutat amb molta diferència i pense que les Falles són un element clau. Per tant, la nostra actitud és d’estar i partici-par a les Falles, evidentment estant-hi com som a Compromís i amb la nostra manera de pensar, d’igual manera que el PP hi està com és.

Parlant de festes, ¿seguiran desfi-lant en la processó cívica del 9 d’Octubre grups d’extrema dreta com España2000 i el GAV? Cap grup que no tinga un comporta-ment democràtic podrà participar en la processó cívica.

Fa unes setmanes es va reunir amb els alcaldes de Madrid i de Saragos-sa. ¿Té previst veure’s amb l’alcal-dessa de Barcelona, Ada Colau? M’agradaria molt trobar la manera d’establir vincles de col·laboració amb Ada Colau perquè algunes de les seues aportacions em semblen molt interessants, alhora que esta-ria encantat que participara en la re-unió que tots tres tindrem al setem-bre per seguir treballant en les noves formes del municipalisme.e

DANIEL GARCIA-SALA

Joan Ribó Canut (Manresa, 1947) es va convertir el 13 de juny en l’al-calde de València, desbancant del poder el PP, que governava la ciutat des del 1991. Un mes i mig després d’iniciar la legislatura, el govern que lidera Compromís –i que té el suport del PSPV-PSOE i València en Comú– ja ha pres algunes mesu-res que, malgrat que són més sim-bòliques que una altra cosa, fan al-birar molts canvis en una ciutat fe-ta durant l’últim quart de segle a imatge i semblança de l’exalcaldes-sa i actual senadora Rita Barberá.

Vostè va accedir a l’alcaldia gràci-es a uns resultats electorals de Compromís qualificats com a his-tòrics. ¿Confiava ser la segona for-ça a només 10.000 vots del PP? Totes les enquestes ens donaven un creixement important, però cap ens va situar en els 9 regidors que vam obtenir. Crec que van confluir diver-ses raons que expliquen els bons re-sultats, però una de molt important va ser el fet de ser demonitzats per la ja exalcaldessa. Això va ser positiu per a nosaltres perquè va ressaltar la nostra tasca d’oposició i ens va do-nar publicitat.

Després de 24 anys de govern del PP de Rita Barberá, ¿en quin estat s’ha trobat l’Ajuntament? En moltes coses, me l’he trobat com esperava. A nivell comptable, mala-ment, com ja sabíem. El nivell de deute és del 93% i això suposa una herència entre cometes enverinada perquè ens dificultarà molt el tre-ball en un futur. També hem trobat factures de llum sense pagar o des-peses fora del pressupost, com en el cas del Palau de la Música. En tot cas, farem una auditoria ciutadana per veure com i en què s’han gastat els diners de l’Ajuntament.

Els diners són necessaris per fer po-lítica, però la primera decisió que va prendre, obrir l’Ajuntament a la ciutadania, no té un cost econòmic i ha tingut una gran acollida.

VALÈNCIASALVADOR ALMENAR

Control A la web municipal es poden consultar tots els regals que rep l’alcalde

Mobilitat Ribó aposta per fer de la ciutat un referent europeu en l’ús de la bici

Proximitat L’alcalde de València no vol perdre el con-tacte amb el carrer i per això continua anant en bici a l’Ajuntament i cada dijous obre les portes del despatx per escoltar les queixes i els suggeriments dels veïns

Joan RibóALCALDE DE VALÈNCIA

PAÍS VALENCIÀ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

127000

22936

Diario

840 CM² - 100%

4800 €

12

España

26 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Catalunya

■ Diari de Girona DIuMEnGE, 26 DE JuLIOL DE 2015 33

ELECCIONS PRESSIó SOBRE EL PRESIDEnT CATALà

El portaveu del PSOE al Senat,Oscar López, va comparar el pre-sident de la Generalitat, Artur Mas,amb el primer ministre grec, Ale-xis Tsipras, per generar «frustració»en prometre als ciutadans que«anirà a un lloc on no hi pot anar»amb el seu pla sobiranista desprésde les eleccions del 27 de setem-bre. López va denunciar la «tram-pa» que suposa el dret a decidirque postula el bloc secessionistaquan és «il·legal» que es pretenguideclarar la independència de Ca-talunya incomplint l'actual orde-nament.

«El que ha fet Mas amb Catalu-nya és el mateix que ha fet Tsiprasamb Grècia, prometre a la pobla-

ció que a l'empara d'una votació,el món seria molt millor i podriacanviar el que no podria canviar.I això el que genera és frustra-ció», va assegurar López. Per al di-rigent socialista, el comportamentde Mas és similar al de Tsipras«perquè li està dient a la gent queanirà a un lloc on no pot anar i on,a més, és il·legal que vagi».

Després de destacar que Mas«generarà una frustració» similara la que va crear el Govern grecamb el referèndum sobre el pla deretallades, López va acusar Mas deportar Catalunya a «un carrerósense sortida» amb la seva una llis-ta unitària integrada per CDC,ERC i les entitats sobiranistes.

Per part seva, la presidenta del

PP català, Alícia Sánchez-Cama -cho, va assegurar que el PP estàd'acord amb Raül Romeva, que en-capçala la llista Junts pel Sí, en elsentit que «el candidat a la Presi-dència de la Generalitat ha de serel número 1 de la llista».

En una trobada amb les joven-tuts del PPC, Sánchez-Camacho vaassegurar que «el PP es presentaamb les seves sigles, de Partit Po-pular, de Mariano Rajoy, del futurdels joves», i va afegir que «el nos-tre número 1 (de la llista) serà elcandidat a la presidència de laGeneralitat», en al·lusió a la llistaJunts pel Sí, en què el candidat a lapresidència, Artur Mas, figura coma número 4 després de Romeva,Forcadell i Casals.

MADRID/BARCELONA | EFE/DdG

El PSOE compara Mas ambTsipras per generar«frustració» amb promesesSánchez-Camacho assegura que el PP està d’acord amb Romeva en el

sentit que «el candidat a la Presidència ha de ser el número 1 de la llista»

El líder del PSOE, Pedro Sán -chez, va acusar l'alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, de practicar«una mala política del postureig»amb la seva decisió de retirar elbust de Joan Carles I del Saló de laReina Regent, on se celebren elsplens del consistori de la capital ca-talana. «La bona política és el res-pecte a les institucions i crec queel que estem veient en algunes ciu-tats és mala política perquè és lapolítica del postureig», va destacar.Segons la seva opinió, hi ha d'ha-ver respecte per les institucionsperquè això és fonamental per a laconvivència i concòrdia entre totsels ciutadans espanyols. «Les ins-titucions han de representar-nos atots i no només a una part», va as-senyalar el secretari general delssocialistes després d'assistir a Ovie-do a la presa de possessió del pre-sident del Principat, Javier Fer-nández, a qui va posar com a clarexemple del bon tarannà en polí-tica.

OVIEDO | EFE/DdG

Pedro Sánchezacusa Colau depracticar una«mala políticadel postureig»

La Generalitat es quedarà sensecompensació pels 5,6 milions d'eu-ros que va perdre en la requalifi-cació urbanística de l'Hotel delPalau de la Música, després que elTribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) hagi rebutjatque l'entitat musical hagi de pagaraquesta indemnització. La novasentència de la sala contenciosadel TSJC se suma a la que fa unsdies va impedir que la Generalitatfos compensada per la promoto-ra Olivia Hotels, a la qual l'expre-sident del Palau Fèlix Millet vaadjudicar la construcció de l'hotel,per la pèrdua de valor que va pa-tir l'administració amb el canvid'usos aprovat per tirar endavantel projecte. En rebutjar que Oliviao la Fundació del Palau de la Mú-sica tinguin l'obligació de pagar laindemnització reclamada, el TSJCha tancat a la Generalitat totes lesportes per recuperar la pèrduapatrimonial que va patir arran delconveni.

BARCELONA | EFE/DdG

El Palau noindemnitzarà laGeneralitat perla requalificaciódel seu hotel

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

36000

6029

Diario

112 CM² - 10%

352 €

33

España

26 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 ELPAÍS Domingo 26 de julio de 2015

CATALUÑA

Hablar del proceso en el Palau dela Música Catalana no tiene nadaque ver con el debate político entorno a la independencia de Cata-luña sino a un hecho que no dejade interferir desde hace ahora sie-te años: el proceso judicial abiertopor el saqueo de la caja del quefue su presidente durante déca-das, FèlixMillet. El Palaude laMú-sica es una parte perjudicada eco-nómicamente y por ello ejerce deacusación particular en un suma-rio que lleva abierto años sin que,por ahora, tenga en el horizonte lafecha de juicio. De ahí la particula-ridad de que, además del expolio,el Palau tiene que consignar encada cierre de ejercicio una parti-da, fuera de la actividad ordinaria,para cubrir los gastos que le gene-ra el proceso judicial.

En las cuentas de 2014, fueron309.000 euros y esa partida hizoque el Palau cerrase con déficitpese a que el ejercicio se zanjócon ligero superávit. Desde 2009,el proceso le ha costado al Palau4,1millones de euros. De esa cifra,un poco más de 1,1 millones co-rresponden a las auditorías de2009 y 2010 para, precisamente,conocer la cantidad sustraída porMillet y su mano derecha, JordiMontull. El resto, tres millones deeuros, son los honorarios de abo-gados, procuradores, notarios y ta-saciones que se han generado enlos siete años de causa judicial. Aesa cantidad hay que sumar otroscasi 1,4 millones de euros de ladevoluciónalMinisterio deEcono-mía y Hacienda por subvencionespercibidas por el Palau por su-puestas obras y trabajos en el edifi-cio que, en realidad, correspon-dían a trabajos particulares deMi-llet que él imputó al Palau.

La extrema lentitud del proce-so judicial, que lleva más de unaño casi sin actividad alguna, exas-pera a los responsables del Palauque quieren pasar página de unavez y recuperar el dinero que roba-ronMillet yMontull. Como acusa-ción particular, el Palau pretenderesarcirse del expolio que conside-ran que fue de 34 millones de eu-ros (Hacienda lo fijó en 24) y porél piden penas de 81 años de cár-cel paraMillet y Montull y para lahija de éste, Gemma, a quienes im-putan los delitos de apropiaciónindebida, falsedad y estafa. No en-tra la acusación que ejerce la insti-tución musical en si hubo o no

pago de comisiones ilegales pormedio de Ferrovial —adjudicata-ria de importantes obras públicascomo la Ciudad de la Justicia y lalínea 9delmetro, todas en la presi-dencia de Jordi Pujol— a Conver-gència Democràtica de Catalunya(CDC), partido que tiene embarga-das varias sedes para afrontar laresponsabilidad civil subsidiaria.Para juez y fiscal, hubo pago decomisiones por valor de 6,6 millo-nes de euros. En el momento deformular el escrito de acusación,la consultora queha defendido losintereses del Palau, Pricewater-houseCoopers (PwC), argumentóque el presunto pago de comisio-nes se enmarca en un delito con-tra la Administración pública, al-go que no afectaba al Palau.

También desde que se iniciarael proceso judicial, el Palau ha re-cuperado 5,9 millones de eurosque fueron retornados por MilletyMontull. Con ellos el Palau cons-tituyó un fondo especial volunta-rio para hacer frente a los gastosde la causa judicial, fondo que casise ha agotado ya con las cantida-des que año tras año han pagado.“En la práctica, el Palau se ve obli-gadoa vivir dosmundos enparale-lo, el que deviene de la actividadordinaria como sala de conciertosy visitable y uno extraordinario,que se deriva de la causa judicial.Lo que cada año acaba provocan-do una distorsión en las cuentas”,explica Joan Oller, director gene-ral de la institución, que no ocultacierto malestar al hablar del pro-ceso judicial. Con todo, tanto él co-mo la presidenta de la fundación,Mariona Carulla, están convenci-dos de que al final de la causa elPalau acabará recuperando el di-nero que se llevaronMillet yMon-tull y todos los gastos del proceso.

183.000 visitasEl Palau calcula su presupuestoanual en base a la actividad musi-cal, por un lado, y la que generalas miles de visitas que recibe porser una de las joyas del modernis-mo de Domènech i Montaner. En2014, 382.000 personas asistierona los conciertos celebrados —tan-to los organizados por la institu-ción como por promotores exter-nos— y otras 183.000 realizaronlas visitas guiadas.

Desde que estallara el caso,tras poner en claro el embrollo or-ganizativo y de gestión del que seaprovecharon Millet y Montull, elPalau calcula su presupuesto con-tando con cinco fuentes de ingre-sos. Para 2015, el presupuesto esde 12,5 millones de euros: un 23%de entradas de conciertos, un 21%de visitas guiadas, un 19%de alqui-ler de salas, un 18% demecenazgoy un 13% de subvenciones públi-cas. Y, como les pasa cada año, nosabrán hasta el final a cuánto as-cenderá la factura del proceso.“Confiamosen que este año lasmi-nutas no suban demasiado peronos tememos que cuando empie-ce la vista oral ese capítulo seráimportante”, añadeOller.No le fal-ta razón: por la causa del desfalcodel Palau se sentarán en el banqui-llo 17 personas, lo que augura jui-cio largo.

Los costes por defenderse deFèlix Millet serán para elPalau de la Música un pocomenores porque el TribunalSuperior de Justicia de Catalu-ña (TSJC) ha rechazado quedeba indemnizar a la Generali-tat con 5,6 millones de euros,los que esta calcula que perdióen la recalificación urbanísticadel Hotel del Palau de la Músi-ca, que no se hizo al estallar elescándalo del expolio.

La sentencia del TSJC respon-

de al recurso que el Palaupresentó ante las exigenciasdel Departamento de Econo-mía, que en 2006 firmó unconvenio con Millet para cons-truir un hotel de lujo junto aledificio modernista. Para ellose acordó una permuta deusos entre una finca de laGeneralitat y los solaresanexos al Palau: el edificiopúblico pasó de residencial aequipamiento. La indemniza-ción debía pagarla el construc-tor.

El Palau se ahorra indemnizara la Generalitat por el hotel

Hermoso, íntimo, poético, perotambién frío y contenido resul-tó El cinquè hivern de Mal Pelo,el último espectáculo de unosde los grupos más carismáticosdel panorama de la danza con-temporánea en España.

La pieza es un dúo interpre-tado por los bailarines y coreó-grafos María Muñoz y Pep Ra-mis, creadores del espectáculo.Ambos realizan una profundareflexión sobre las vivencias encomún de una pareja en un es-pacio desnudo en el que espe-ran en silencio que pase otroinvierno. Es tan perfecta lapuesta en escena de El cinquèhivern que, pese a destilar unaíntima belleza que sin duda sehace difícil de olvidar, en algu-

nos momentos hiela el corazóndel espectador: quizá la inclu-sión ni que fuera de una peque-ña dosis de locura o de pasiónharía del espectáculo algo máscercano.

El baile de ambos intérpre-tes es siempre brillante y, sinduda, su vocabulario coreográ-fico es un torrente de ricas fra-ses gestuales. Él de Ramis, enconcreto, es un baile extroverti-do con ese toque rudo que lecaracteriza, mientras que él deMuñoz es, claramente, más so-fisticado e íntimo. Él juega conel espacio; ella, se lo come. Sondos expresivos cuerpos queafrontan la vida de diferentemanera, pero aun así estánmuy compenetrados.

Desde esa antinomia, reco-rren su geografía íntima a ve-

ces con paciencia y otras conpremura. Los recuerdos comu-nes tejen un mosaico de inten-sas sensaciones —de la soledada la esperanza; de la decepcióna la alegría...— y también hayevidentes alusiones a espec-táculos anteriores del grupo.Visto en su conjunto, El cinquèhivern tiene pinceladas de dia-rio íntimo y artístico de estasingular pareja. Los diálogos,en catalán y en francés, con-vierten al público en cómplicede esos recuerdos que evocan.Unos recuerdos que hablan delinexorable paso del tiempo yde los límites de los territoriosíntimos.

Como es habitual en los es-pectáculos de Mal Pelo, El cin-què hivern, que se estrenó elpasado marzo en la Biennale

de la Val de Marne (Francia) esel resultado del trabajo de unequipo, generalmente bien con-juntado. La blanca y desnudaescenografía de Pep Aymerich,las acertadas luces de AugustViladomat y el vestuario en ne-gro de Carmepuigdevalliplan-tes enfatizan la elegancia queemana de esta obra al crear unluminoso y seductor espacio in-temporal.

Otro acierto es la poética delescritor napolitano Erri De Lu-ca (El crimen del soldado, El díaantes de la felicidad...) y, claro,la composición de la banda so-nora de Fanny Thollot, con lacolaboración de las voces de lacantante tunecina Alia Sellami,el cantaor flamenco Niño de El-che y el sonido del zapateadode los pies de Israel Galván.

Los costes del caso judicial por el saqueo de Fèlix Millet yla devolución de subvenciones le han supuesto ya al Palau

de la Música 5,5 millones de euros

El precio de defendersede Millet

Fèlix Millet, saliendo de la ciudad judicial en 2009. / GIANLUCA BATTISTA

GREC 2015

La elegante fidelidad auno mismo de Mal Pelo

CARMEN DEL VAL

BLANCA CIA, Barcelona

EL CINQUÈ HIVERNDirección e interpretación: MaríaMuñoz y Pep Ramis. Texto: Erri deLuca. Espacio sonoto y composi-ción: Fanny Thollot. Mercat de lesFlors. Barcelona, 22 de julio.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

129000

47506

Diario

803 CM² - 71%

9290 €

8

España

26 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Punt de Vista | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE JULIOL DEL 2015

l darrer exili de Pau Casals a Puer-to Rico fou una operació d’estat.La va planificar Luis Muñoz, unprohom polític bàsic del país cari-

beny, amb la idea d’impulsar un pla ano-menat Operación Serenidad, i potser elmateix Casals mai no va saber que ell n’erauna peça més. Hi van col·laborar exiliatscatalans de l’època que sí que volien fermés visible Puerto Rico. L’objectiu era in-crementar la inversió industrial a l’illa –hovan aconseguir–, la consolidació cultural icom a destí d’excel·lència cultural –encaraavui hi és present amb els festivals Pau Ca-sals– i enfortir l’autoestima i el nacionalis-me. En pocs anys van deixar en tres les op-cions del país borikén: la tercera i nova op-ció factible era la independència, un es-pantall per al prestigi intern dels EUA queencara avui explica la insegura actitudamericana davant un estat associat quepresenta una crisi econòmica colossal,l’anomenada “crisi criolla”, que té PuertoRico a la vora de l’abisme econòmic, peròno hi pot caure en tenir una legislació im-posada pels EUA que els obliga a fer múlti-ples concessions als porto-riquenys.

DAVANT UN ESTAT QUE ENS NEGA el pa i lasal, que ens amenaça d’una manera delic-tiva en parlar de suprimir les nostres insti-tucions seculars, cal recordar que des del1359 tenim la institució de la Generalitati, aleshores, al Regne de Castella li faltavenencara gairebé 150 anys per acabar de re-soldre el que per ells és la dita Reconquis-

E ta, hem de prendre model dels processosinternacionals més diversos. Mentreanem cap a la independència hem de tru-car a totes les portes possibles, des dels es-tiuejants i turistes que passen amb nosal-tres períodes de vacances, molts i molt va-riats, fins als professionals de tota mena,des de l’esport –la trajectòria de molts quehan passat pel Barça ens pot ajudar molt–,fins a músics –cantants, rockers o la mu-nió dels qui al Palau de la Música, el Liceu,el Sònar o centenars de festivals s’han ma-nifestat amb simpatia a favor de podermanifestar els drets democràtics.

L’OPERACIÓ CASALS va anar acompanya-da d’una rebuda càlida i afectuosa de mi-lers de nens, de les autoritats de l’època, detota la societat vers el que reconeixien

com el músic més lluitador per la humani-tat i contra la guerra, de l’home exemplarque prometé no actuar a cap lloc on no hihagués llibertat o hi fessin acte terrible depresència dictadures i totalitarisme.L’acompanyaren a Mayagüez, a l’oest del’illa, a visitar la casa on havia nascut la se-va mare, dona clau en la vida del músicvendrellenc, i tampoc deixaren de fer cos-tat a la seva esposa, Marta Montañez, unavioloncel·lista d’origen porto-riqueny deprimer nivell que ho havia deixa tot perestar amb el seu espòs i mestre.

HEM D’USAR LES FAMÍLIES i les nissagues.Al cap i a la fi, qui més es beneficiarà d’unpaís lliure de l’Espanya tancada i obsole-ta, corrupta i corruptora, negadora delsdrets democràtics del poble català, se-ran els fills i néts de les generacions pre-sents, que tenim el deure moral i dret so-cial de lluitar pel nostre present i per unfutur més social, just i igualitari.

PAU CASALS VA SER L’EXILIAT més il·lustrei admirat de tots, per damunt d’ideologies ipartits. Home de pau i creació, va dur elsKennedy a Puerto Rico per veure’l actuar;després vindria l’actuació a la Casa Blancaa Washington i, posteriorment, a l’Assem-bla General de l’ONU, on explicaria què ésser de Catalunya a tot el món. Segur queentre nosaltres hi ha qui pot fer o poten-ciar actes de complicitat semblants, te-nim la música i el cant, només ens faltaanar a trobar els intèrprets.

Copiar l’operació Casals

LA PROJECCIÓDE CATALUNYAAL MÓN

Catedràtic d’històriacontemporània a la UABJosep Maria

Solé i Sabaté

Hem de trucar a totesles portes possibles,des dels estiuejantsi turistes que passenamb nosaltres períodesde vacances, moltsi molt variats, finsals professionalsde tota mena

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor.Vicedirector: Carles Ribera (Política).Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), Pepa Masó (Societat), Joan Ventura (Informació Cultural), Xevi Sala (Opinió, Formats Especials i coordinacióamb El Punt Avui Televisió), Ramon Roca (L’Econòmic i Informació econòmica), Miquel Riera (Presència, Tancament i Informació internacional), JoanRueda (Ciutats i Informació local), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano (Política), Carles Sabaté (Societat), Jaume Vidal (Cultura), David Castillo(Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació),Antoni Dalmau (Tancament), Susanna Oliveira (Barçakids), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Gemma Busquets (Comunicació), Narcís Genís, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines).

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Gerència Comercial: Anna Maria Ribas.Direcció Comercial: Eva Negre (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències),Maria Àngels Taulats (Setmanaris), Josep Sánchez (El 9) i Carles Gri(Serveis al Lector).Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director), Marc Massot (Programari),Joan Sarola (Sistemes) i Ramon Buch (Disseny).Recursos Humans: Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch.Producció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Concepció Casals.

ELDIBUIX

Fer

l diumenge passat, Quim Aranda vapublicar un reportatge excel·lent en

aquest diari sobre unes imatges acabadesde descobrir que mostren la mare de lareina actual de la GB fent salutacions na-zis (juntament amb la filla esmentada,que, amb 7 anys, només devia imitar-la) el1933 o al 1934. Ja se sap que alguns mem-bres de la família reial britànica eren filo-nazis, com ara Eduard VIII, el rei abdicatque intentava que Anglaterra s’aliés ambHitler; o l’angloalemany Carles Eduard,duc de Coburg, que era amic de Hitler ja el1922 i feia donatius a l’NSDAP durant anystot i que tenia ple coneixement de l’exis-tència dels camps d’extermini; o l’àvia dela reina actual, la reina Maria, amiga íntimadel duc de Coburg i una antisemita empe-dreïda. Per contrast amb aquests bandar-res de sang blava, a Anglaterra sempre

s’ha considerat que el comportament dela mare de la reina actual ha estat del totirreprotxable. Fins i tot després de la publi-cació de les imatges, hi ha defensors seusque diuen que no podia saber, el 1933 o el1934, com era el règim nazi. Però amb elsseus trenta i tants anys sí que devia saber–ni que fos a través del contacte epistolariconstant amb els familiars alemanys– queels nazis ja havien expulsat els jueus del’administració pública, havien prohibitque els metges jueus tinguessin pacientsno jueus o que havien impedit que els ac-tors jueus actuessin enlloc...

Per tant, xoca força veure com la perso-na que després seria l’entranyable QueenMum aixeca el braç alegrement com unfeixista qualsevol. És un d’aquells petitsmoments de desil·lusió col·lectiva que po-sa el punt final a una llegenda popular.Com el descobriment que el discjòqueimés conegut del RU –Jimmy Savile– haviaestat un depredador sexual despietat. Oque el rei d’Espanya i presumpte salvadorde la democràcia gastava diners públicsper caçar elefants a Botswana; i aquí a Ca-talunya també hi ha hagut alguna decep-ció semblant, ben reprovable, per bé quemenys visual, menys dramàtica...

E

Xoca força veure com lapersona que després serial’entranyable ‘Queen Mum’aixeca el braç alegrementcom un feixista qualsevol

Salutacions

La columna

MatthewTree

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

133000

26621

Diario

429 CM² - 40%

3941 €

17

España

26 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE JULIOL DEL 201528 | Ciutats |

Barcelona Almeria Teatre ■ Sant Lluís, 64. Piu-piu, de Xavier Basté. Dir.: Xavier Basté. Amb Nona Umbert i Cristina Blanco. Fins al 26 de juliol, Ds. i dg. a les 18:00 h.

Antic Teatre ■ Verdaguer i Callís, 12. TACET. Performance per a indrets si-lenciats. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 20:00 h. Ds. a les 21:00 h.

Cincómonos Espai d’Art ■ Consell de Cent, 283. Divinas ridículas, de Julio Chávez. Amb Mariel Albóndiga i Carolina Touceda. A partir del 31 de juliol fi ns al 1 d’agost, Dv. i ds. a les 23:00 h. Echamos un strippoker. Fins al 30 de juliol, Dj. a les 21:00 h.

Círcol Maldà ■ Pi, 5. L’Editto Bulgaro, de Joan Yago. Dir.: Israel Solà. Amb Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Arnau Puig i Marc Rius. A partir del 19 d’agost fi ns al 6 de setembre, Dg. a les 19:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:30 h. Les golfes del Maldà, cabaret. Dir.: Adrià Aubert. Amb Núria Cuyàs, Robert González, Laura Pau i Lluna Pindado. Dg. i dl. a les 21:00 h.

Club Capitol ■ La Rambla, 138. David Guapo. Fins al 31 de juliol, Dg. a les 19:30 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 22:00 h. Patente de Corso. A partir del 5 d’agost fi ns al 6 de setembre, Ds. i dg. a les 18:30 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 21:00 h. Que no nos frunjan la fi esta II. Amb Da-vid Guapo. Fins al 26 de juliol, Dv., dc. i dj. a les 22:00 h.

Coliseum ■ Gran Via, 595. La gran ilu-sión. Amb Antonio Díaz. Fins al 26 de ju-liol, Ds. a les 21:30 h. Ds. i dg. a les 18:30 h. Dv., dc. i dj. a les 21:00 h.

El Molino ■ . El Molino Show-Time. Fins al 1 d’agost, Dv. i ds. a les 18:30 h. Dv., ds. i dj. a les 21:30 h. Rumba de verano. A partir del 5 d’agost fi ns al 13 de setembre, De dv. a dg., dc. i dj. a les 19:00 h. De dv. a dg., dc. i dj. a les 21:00 h. Rumba experience. Fins al 29 de juli-ol, Dc. a les 19:00 h.

Gran Teatre del Liceu ■ La Rambla, 51-59. Ballet Nacional de España. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 17:00 h. Dv., ds. i dj. a les 20:00 h.

La Puntual ■ Allada Vermell 15. El Tre-sor del Pirata. Fins al 2 d’agost, Dg. a les 18:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 19:00 h.

La Seca Espai Brossa ■ Flassaders, 40. La tortuga de Califòrnia, de Danie-la Feixas. Dir.: Lurdes Barba. Amb Anna Güell, Daniela Feixas, Josep Julien i Clara de Ramón. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 19:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 21:00 h.

La Villarroel ■ Villarroel, 87. Bangkok, d’Antonio Morcillo López. Dir.: Antonio Morcillo López. Amb Carlos Álvarez-Nóvoa i Dafnis Balduz. Fins al 2 d’agost, Dg. a les 18:30 h. Tots els dies excepte dg. i dl. a les 21:00 h.

Mercat de les Flors ■ Lleida, 59. Cosas que se olvidan fácilmente. Fins al 26 de juliol, De dv. a dg. a les 19:30 h. De dv. a dg. a les 22:30 h. Viatge al centre de la Terra (S.XXI). Dir.: Anna Planas. Amb Mariona Camelia, Marc Elvira i Cristina Miralles. A partir del 28 de juliol fi ns al 30 de juliol, De dm. a dj. a les 18:00 h.

Porta 4 ■ Església 4-6. Crónica de un miércoles cualquiera, de Sergi Manel Alonso. Amb Katarina Bastamo, Maite Blanca, Sergio Martín, Miriam Poblador, Tilly Richard, Ambar Zambrano, Ricardo Moure, Santi Margarit i Elena Romago-sa. Fins al 31 de juliol, Dv. a les 21:30 h. Edimburg, de Toni Lluís Reyes. Dir.: Toni Lluís Reyes. Amb Francesc Vila, Gemma Badia i Maria Asensio. Fins al 1 d’agost, Ds. a les 19:00 h. El verí del teatre, de Rodolf Sirera. Dir.: La Casual. Amb Josep M. Roviralta i Miquel Contel. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 19:00 h. S.O.S. Se acaban los cuentos. Dir.: Marco R. Ro-dríguez. Amb Laia Cobo, Pablo Ramos, Laura Tobías, Saoro Ferre, Samanta Sánchez, Alba Vásquez, Etna Sampera i Echedey Sastro. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 12:00 h.

Sala Beckett ■ Ca l’Alegre de Dalt, 55. Penso en Yu, de Carole Fréchette. Dir.: Imma Colomer. Amb Fina Rius, Mar Ulldemolins i Pep Ferrer. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 18:30 h. Tots els dies ex-cepte dg. i dl. a les 21:30 h.

Sala Fènix ■ C. de Riereta 31. Excèntic Cabaret. Fins al 30 de juliol, Dj. a les 21:00 h. Flamenco. Dl. a les 21:00 h.

Sala Muntaner ■ Muntaner, 4. En tu mente. Amb Luis Pardo. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 20:45 h. Dv., ds. i dj. a les 22:45 h. Neus Català. Un cel de plom, de Carme Martí. Dir.: Rafael Duran. Amb Mercè Arànega. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 19:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 21:00 h.

Teatre Akadèmia ■ Buenos Aires 47-49. El teatre i la pesta, d’Antonin Ar-taud. Dir.: Jordi Coca. Amb Esther Bové. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 18:00 h. Dv., ds., dc. i dj. a les 20:30 h.

Teatre del Raval ■ Sant Antoni Abat, 12. 50 sombras de Andreu. Dir.: Andreu Casanova. Amb Andreu Casanova i Ro-cío Gutiérrez. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 21:00 h. Ds. a les 23:59 h. Dv. a les 23:00 h. Màgia Junior. Dir.: Borja Raba-nal. Amb Nano Márquez, Raphael Capri, Eva la Dama Inquieta, Pablo Superstar, Brando i Silvana, i Cia. Mag Edgard. Ds. a les 17:30 h. Tarda de gossos, de Sid-ney Lumet. Dir.: Josep M. Riera i Serapi Soler. Amb Txiki Blasi, Elisabeth Bon-jour, Mireia Clemente, Kevin Contreras, Albert Ferrer, Lluna Gay, Pep Martínez, Josep Paradela i Josep M. Riera. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 18:00 h. Dv. i ds. a les 20:00 h. The Rocky Horror Dra-makuin Show. Amb Iván Hernán, Mercè Grané, Fernando Castro, Javier Fernán-dez del Amo, Virginia Rodríguez, Rocio Lantigua i Manuel Peñalva. A partir del 13 d’agost fi ns al 15 d’agost, Dv., ds. i dj. a les 21:00 h.

Teatre Gaudí Barcelona ■ Sant Antoni Maria Claret, 120. La pista, de Jaume Viñas. Dir.: David Maqueda. Amb Aïda Bellet, Boris Cartes, Oriol Escalé, Ori-ol Guillem, Marc Joy, David Maqueda, Marina Mulet, Núria M. Montes i Joana Sureda. Fins al 9 d’agost, Dg. a les 18:00 h. Dv., ds. i dj. a les 20:30 h. L’home amb qui somien les dones quan somien amb homes. Dir.: Joan Gallart i Rabert. Amb Anna Carlota Méndez, Anna Camps, Bàrbara Ferrer, Lara Macip, Anna Estol i Meritxell Alarcón. Fins al 29 de juliol, Dt. i dc. a les 21:00 h. A partir del 4 d’agost fi ns al 26 d’agost, Dt. i dc. a les 22:15 h. Monólogos de la vagina, d’Eve Ensier. Dir.: Gabriel Olivares. Amb Ruth Núñez,

Marta Belenguer i Rebeca Valls. A partir del 11 d’agost fi ns al 13 de setembre, Totsels dies excepte dl. a les 20:30 h. Paulin-ho Lêmos Quartet en concert. Dg. 26 dejuliol a les 20:15 h. Pippo Spera. Dg. 2d’agost a les 20:15 h. T’estimo però notant, de José Luís Alonso de Santos. Dir.:Miquel Murga. Amb Ferran Castells, Mò-nica Corral i Josep Linuesa. A partir del13 d’agost fi ns al 20 de setembre, Dg. ales 18:00 h. Dv., ds. i dj. a les 22:00 h.

Teatre Goya ■ Joaquín Costa, 68. La partida, de Patrick Marber. Dir.: JulioManrique. Amb Ramon Madaula, An-drew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Car-reras, Andreu Benito i Oriol Vila. Fins al29 de juliol, Dg. a les 18:30 h. Ds. a les18:00 h. Ds. a les 21:30 h. Dv. i de dt. adj. a les 20:30 h.

Teatre Lliure (Espai Lliure) ■ Santa Madrona 40. Els mots i la cosa, de Jean-Claude Carrière. Dir.: Pep Anton Gómez.Amb Ricard Borràs i Elena Garcia. Fins al 26 de juliol, De dv. a dg. i dj. a les21:00 h.

Teatre Lliure: Gràcia ■ Montseny, 47. La clausura del amor, de Pascal Ram-bert. Dir.: Pascal Rambert. Amb IsraelElejalde i Bárbara Lennie. Fins al 26 dejuliol, De dv. a dg. i dj. a les 20:30 h.

Teatre Poliorama ■ La Rambla, 115. Gran Gala Flamenco. Amb José Sau-cedo, Pau Vallet, Juan de Julia, FefaGómez, Joaquín Gómez (El Duende), EliAyala, Marina González, Iván Alcalá iNacho Blanco. Fins al 28 de juliol, Dv.,Dt. i dj. a les 21:30 h. Ópera y Flamenco. A partir del 14 d’agost fi ns al 21 d’agost,Dv. a les 19:00 h. A partir del 14 d’agostfi ns al 30 d’agost, Dg. a les 21:30 h.

Teatre Romea ■ Hospital, 51. Sócrates:Juicio y muerte de un viajante, de Ma-rio Gas i Alberto Iglesias. Dir.: Mario Gas.Amb Josep Maria Pou, Borja Espinosa,Carles Canut, Guillem Motos, AmparoPamplona, Ramon Pujol i Pep Molina. Fins al 2 d’agost, Ds. a les 21:30 h. Ds.i dg. a les 18:30 h. Dv. i de dt. a dj. a les20:30 h.

Teatre Tívoli ■ Casp. 8. Bombollavà. Fins al 26 de juliol, Dg. a les 19:00 h. Ds.a les 18:30 h. Ds. a les 21:30 h. Dv. i dj.a les 20:30 h. El Lago de los Cisnes. Apartir del 28 de juliol fi ns al 2 d’agost,Dg. a les 18:30 h. De dm. a dj. a les 20:30h. Dv. i ds. a les 21:00 h. La bella dur-miente. Amb Ballet de Moscú. A partirdel 4 d’agost fi ns al 9 d’agost, Dg. a les18:30 h. De dm. a dj. a les 20:30 h. Dv. ids. a les 20:30 h.

Versus Teatre ■ Castillejos, 179. Clo-aca, de Maria Goos. Dir.: Òscar Molina.Amb Xavi Casan, Miquel Sitjar, RamónRodino, Pep Papell i Konstantina Titko-va. A partir del 6 d’agost fi ns al 13 desetembre, Dg. a les 18:00 h. Dv., ds. i dj.a les 20:30 h. Dies normals, de MarcosGómez. Dir.: Ferran Guiu i Joan Coma-posada. Amb Gràcia Fernandez, VíctorGómez, Marta Capel, Xavi Duch, MariaSantallusia i Albert Bolea. A partir del14 d’agost fi ns al 27 de setembre, Dg. ales 20:45 h. Dv., ds. i dj. a les 22:45 h. Las cosas que queremos, de Jonathan Marc Sherman. Dir.: David Pintó. Amb ToniCorvillo, Juan Frendsa, Sergio Sarrión iAnn Perelló. Fins al 2 d’agost, Dg. a les 18:00 h. Dv., ds. i dj. a les 20:30 h. Una ronda. Fins al 2 d’agost, Dg. a les 20:00h. Dv., ds. i dj. a les 22:30 h.

La gran ilusión, amb Antonio Díaz BARCELONA COLISEUMAntonio Díaz, estrella de Discovery Channel; el mag que es tele-transporta a Nova York en directe durant un programa de televisió; qui va aconseguir sorprendre el mateix Stephen Hawking; i va fer al·lucinar Neymar, consolida el seu èxit al Teatre Coliseum amb el seu espectacle La gran ilusión.

El teatre

BARCELONA10.00 TALLER‘Indiana Stones: explo-rem!’. Els nens podran ferd’exploradors i descobrirla Pedrera través d’activi-tats pels diversos espaisde l’edifici. Amb aquestavisita dinamitzada es veu-rà de manera divertida iamena la construcciód’Antoni Gaudí.

BARCELONA16.30 CINEMA‘Bach en imatges’. LaFilmoteca de Catalunyaprojecta avui aquest do-cumental de la BBC realit-zat pel director d’orques-tra Sir John Eliot Gardi-ner. Aquesta biografia in-tenta mostrar l’home i elmúsic alhora. Gardinerdescobreix així un artistacomplex i apassionat; unhome de família que almateix temps ha de llui-tar contra les jerarquiesde l’Estat i de l’Esglésiaper acomplir el seu art.

BARCELONA17.00 DANSA‘Sorolla’. El Gran Teatredel Liceu acull fins al dia26 aquest espectacle delBallet Nacional de Espa-ña, a partir d’una idea ori-ginal d’Antonio Najarro,amb direcció escènica deFranco Dragone i direcciómusical de Manuel Coves.

BARCELONA20.00PERFORMANCE‘TACET (Performanceper a indrets silen-ciats)’. La GRUA (Grupde Recerca d’UniversosArtístics) convida tres ar-tistes a crear una inter-venció al voltant de la ideadel silenci per presentar-la en diversos indrets del’Antic Teatre i generar,un recorregut de reflexió ial voltant del concepte desilenci, tant des del ves-sant artístic com tambésocial i polític.

BARCELONA20.00 CONCERTManel Camp & LlibertFortuny & Mireia Far-rés. Les aproximacionsque el jazz ha fet sobrel’obra del compositor clàs-sic Johann SebastianBach són molt diverses ivariades. El concert seràaquesta nit a la sala Jam-boree.

BARCELONA20.00 CONCERTConcert de la bandamunicipal de Barcelo-na. La formació actua a lafesta major de la Clota, ala Torre Jussana (avingu-

da Cardenal Vidal i Barra-quer, 30). El programa in-clou obres de Txaikovski,Gounod, Massenet, Khat-xaturian i Offenbach.

BARCELONA20.30 / 21.30 / 22.30FLAMENCDaniel Navarro. Són tressessions de música i ballen directe, en unentarimat a la sala Taran-tos de la plaça Reial, queés, des de fa anys, escena-ri de joves talents. La for-ça del flamenc s’experi-menta quan es viu en unpetit tablao.

BARCELONA21.00 CINEMA‘10.000 km’. La primerapel·lícula del director Car-los Marques-Marcet esprojectarà aquesta nit a laplatja de Sant Sebastià. El

film parla de les complica-cions que tenen Alex iSergi per mantenir unarelació a distància.

El Palau de la Músicas’omple de flamenc

Yann Tiersen recupera elsinstruments joguina al Grec

El músic presenta el seu darrer disc ‘Infinity’ ■ GREC

Nacho Blanco actua aquesta nit al Palau ■ ARXIU

BARCELONA22.00 CONCERTEl músic bretó Yann Tiersen proposa una immersiósonora en els paisatges desolats de la Bretanya, Is-làndia i les Illes Fèroe i rescata els instruments jo-guina que ja havia utilitzat en creacions anteriors.

BARCELONA21.30 CONCERTEl cicle Gran Gala Flamenc presenta aquesta nitl’especial del bailaor Nacho Blanco amb la partici-pació d’artistes que formen part de les noves gene-racions d’aquest estil.

L’agenda www.elpuntavui.cat/agenda

1167

37-1

1106

67A

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

133000

26621

Diario

804 CM² - 75%

6158 €

28-29

España

26 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE JULIOL DEL 2015 | Ciutats | 29

Les necrològiques www.elpuntavui.cat/serveis/necrologiques

BadalonaRafael Beas Vázquez. Avui, a2/4 de 2 del migdia, al tanatori.Jaime José Domelles. Avui, ales 9 del matí, a l’oratori del tanatori.Francisco López Cacha. Avui, a2/4 d’11 del matí, a l’oratori del tana-tori.Paulina Moyano Ordóñez. Avui, a 3/4 de 10 del matí, a l’oratoridel tanatori.

BarcelonaLuis Estany Clarena. 78 anys.Avui, a les 10 del matí, a la parròquiade Palou.Maria Àngeles Martínez Tei-xidó. Avui, a 1/4 de 12 del matí, al’oratori del tanatori de Badalona.

Barcelona-CollserolaJuana Bastan Pérez. 98 anys.Avui, a 1/4 d’11 del matí.Herminia Benedicto Navar-ro. 89 anys. Avui, a 1/4 de 10 del ma-tí.Maria Luisa Carrillo Pérez. 82anys. Avui, a 1/4 de 2 del migdia.Luigi Pagliari. 89 anys. Avui, a1/4 de 12 del matí.Maria Val Hilarri. 89 anys. Avui,a 1/4 d’1 del migdia.

Barcelona-les CortsAna Ballester Griño. 90 anys.Avui, a 2/4 d’1 del migdia.Tomas Ballesteros Pérez. 82anys. Avui, a les 9 del matí.Juan Doménech Lorca. 76anys. Avui, a 1/4 de 3 de la tarda.Carlos Gómez Frigola. 83 anys.Avui, a les 11 del matí.Pedro González Feria. 67 anys.Avui, a les 10 del matí.Jaime Martí Folch. 84 anys.Avui, a 2/4 d’11 del matí.Pilar Ripollés Francolí. 77anys. Avui, a 2/4 de 12 del matí.Teresa Roma Molto. 85 anys.Avui, a 2/4 de 10 del matí.Alberto Roset Cantarell. 43anys. Avui, a les 12 del migdia.Asunción Santiro Pomares.52 anys. Avui, a 2/4 de 2 del migdia.Enrique Tolosa Sanmartí. 46anys. Avui, a la 1 del migdia.

Barcelona-Ronda deDaltMaria Luisa Arnedo Sánchez.91 anys. Avui, a les 11 del matí.Carmen Avillar Sayas. 78 anys.Demà, a les 9 del matí.Gabriel Cartró Turu. 87 anys.Avui, a 2/4 de 12 del matí.Juan Gay Lázaro. 83 anys. Avui,a les 10 del matí.Antonia Giner Belmonte. 94anys. Avui, a les 3 de la tarda.Hilario Gómez Trenado. 77anys. Avui, a les 12 del migdia.Cristina Grande Navarro. 49anys. Demà, a les 11 del matí.Alfonso Latorre Martínez. 75anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí.Joaquín Puig Busquets. 84anys. Avui, a la 1 del migdia.Maria Romo Valiente. 104anys. Demà, a les 10 del matí.Juan Torres Sorroche. 90 anys.Demà, a 2/4 de 10 del matí.

Barcelona-Sancho deÁvilaJorge Abad Gazagaechevar-ria. 47 anys. Avui, a les 10.05 del ma-tí.María del Carmen CarrascoRomero. 71 anys. Avui, a les 09.50del matí.Maria Clarisa Conde Garrido.87 anys. Avui, a les 11.50 del matí.Miguel Crespo Aranda. 83anys. Avui, a les 2.05 de la tarda.Antonio Davo Fornàs. 83 anys.Avui, a 2/4 de 9 del matí.Fèlix Delgado Macizo. 41 anys.Avui, a les 12.05 del migdia.Jorge Luis Ducet Pons. 87anys. Avui, a 3/4 de 9 del matí.Joaquina García De ParedesMatas. 83 anys. Avui, a la 1.25 delmigdia.Fidela García Garcés. 94 anys.Avui, a les 11.25 del matí.Jorge Javierre Alabart. 81anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí.Elisa Méndez Veguin. 80 anys.Avui, a les 09.10 del matí.Joaquín Orus Figueras. 85anys. Avui, a les 11.10 del matí.José Puchol Gayete. 60 anys.Avui, a 2/4 d’1 del migdia.Rosario Ribas Casamitjana.83 anys. Avui, a la 1.50 del migdia.Araceli Rico Bertolín. 87 anys.Avui, a la 1.10 del migdia.Rocio Ros Miñana. 87 anys.Avui, a 3/4 d’1 del migdia.Encarnación Solé Farran. 88anys. Avui, a les 09.25 del matí.Maria Soria Salas. 88 anys.Avui, a 3/4 d’11 del matí.

Barcelona-SantGervasiMontserrat Roca Porta. 86anys. Avui, a 2/4 de 10 del matí.Joan Vilar Vilarrasa. 90 anys.Avui, a 3/4 de 12 del matí.

CastelldefelsRosa Julve Rul. 84 anys. Demà, ales 10 del matí, a la parròquia.

Cerdanyola delVallèsCristóbal Aliaga García. 84anys. Avui, a 3/4 de 12 del matí, a laparròquia de Sant Martí.

GavàRosario Álvarez Ortiz. 84 anys.Avui, a 2/4 d’11 del matí, al tanatori.Isabel Cruz Amat. 97 anys. Avui,a les 11 del matí, al tanatori Ponent.Agueda Fernández Atienzar.81 anys. Avui, a les 7 del vespre, al’oratori del tanatori Ponent.Isabel García Bernal. 81 anys.Avui, a les 9 del matí, a l’oratori del ta-natori Ponent.Manuel Montilla Navas. 86anys. Avui, a 2/4 de 10 del matí, al’oratori del tanatori Ponent.

L’Hospitalet deLlobregatVicente Campderros Rius. 85anys. Avui, a la 1 del migdia, a l’oratoridel tanatori Hospitalet Ronda de l’Hos-pitalet de Llobregat.

L’Hospitalet deLlobregat-Gran ViaMiguel González Abadia. 95anys. Demà, a les 12 del migdia.Salvador Serraima Batet. 86anys. Demà, a les 10 del matí.Juan Siguenza Sosa. 85 anys.Avui, a les 12 del migdia.

Els Hostalets deBalenyàJosep Presseguer Codina. 80anys. Avui, a la 1 del migdia, a la par-ròquia de Sant Fruitós.

La LlagostaCarlos Cantos Rubio. 81 anys.Avui, a 1/4 de 10 del matí, a la parrò-quia de Sant Josep de la Llagosta.

ManresaMontserrat Riera Márquez.53 anys. Avui, a 1/4 d’11 del matí, al’oratori de la Funerària Fontal.Emília Ruíz Romero. 85 anys.Avui, a 2/4 de 12 del matí, a la parrò-quia de la Sagrada Família.Josep Maria Solernou Juano-la. 55 anys. Avui, a les 11 del matí, altanatori de la Funerària Fontanova.Aurora Torras Griño. 74 anys.Avui, a 2/4 d’1 del migdia, a l’oratoride la Funerària Fontal.

MontmelóRemedios Moll Moll. 84 anys.Avui, a 2/4 de 12 del matí, a la parrò-quia de Santa Maria.

El Prat de LlobregatJulián Pérez Pinar. 83 anys. De-mà, a les 12 del migdia, al tanatori.Antonio Urrios Figueras. 87anys. Avui, a les 9 del matí, a la parrò-quia de Sant Pere i Sant Pau del Pratde Llobregat.

RipolletEsteve Roca Morral. 59 anys.Avui, a les 10 del matí, al tanatori.

RubíFrancisco López Carmona. 82anys. Avui, a 2/4 de 12 del matí, a laparròquia de Sant Pere.

SabadellJuan Calderón Zarza. 102 anys.Avui, a 2/4 d’11 del matí, a la sala decerimònies del tanatori.Juan Egea Martínez. 79 anys.Demà, a les 10 del matí, al tanatori.Rosario Palomares Hurta-do. 86 anys. Avui, a les 12 del mig-dia, al tanatori.Belén Rueda Frank. 77 anys.Avui, a 2/4 de 10, al tanatori.

Sant Adrià de BesòsMontserrat Blaya Salom. Avui, a 1/4 de 3 de la tarda, a l’ora-tori del tanatori de Badalona.Miguel Mejías Quesada. Avui, a 3/4 d’1 del migdia, a l’oratoridel tanatori de Badalona.

Sant Boi deLlobregatJosé Gallego Carrizosa. 104anys. Avui, a les 12 del migdia, al ce-mentiri.Isabel Llop Corall. 76 anys.Avui, a 2/4 d’11 del matí, al tanatori.

Sant Climent deLlobregatMercedes Valls Berroy. 85anys. Demà, a les 12 del migdia, a laparròquia.

Sant Just DesvernManuela Carballo López. 92anys. Avui, a les 10, al tanatori.

Sant Vicenç delsHortsMiguel López Mora. 56 anys.Avui, a les 11 del matí, al tanatori.

Santa Coloma deGramenetAdriana Saenz Menor. Avui, ales 12, al tanatori de Badalona.

Santa Perpètua deMogodaSantiago Gómez Aparicio. 57anys. Avui, a les 11.50 del matí, a l’ora-tori del tanatori.

SantpedorValentín Albarracín Alarcón.85 anys. Avui, a la 1 del migdia, a laparròquia.

TerrassaAntònia Farré Tarrida. 88anys. Avui, a les 10 del matí, al templedel cementiri.Isidro Márquez Rizo. 77 anys.Avui, a les 11 del matí, al temple.María Rojas Villarejo. 84 anys.Avui, a les 9 del matí, al temple del ce-mentiri.

TorellóFrancesc Dot Verdaguer. 86anys. Avui, a 1/4 d’1 del migdia, al’oratori del tanatori.

ViladecansFrancisca Osorio Sanz. 56anys. Avui, a 2/4 de 12 del matí, al’oratori del tanatori.

Vilanova i la GeltrúAntonio Moll Zapata. 81 anys.Avui, a 1/4 d’1 del migdia, al crematoride Sitges.Pilar Ruiz Morilla. 77 anys. Avui,a les 10 del matí.

L’agenda

MANLLEU11.30 TEATRE‘L’esperit del Ter’. Les vi-sites teatralitzades del’esperit del Ter mostrenels aspectes socials i labo-rals d’una fàbrica de fila-tura de finals del segleXIX. Al llarg del recorre-gut posaran en funciona-ment la Turbina Fontainei es podrà veure com, no-més amb la força de l’ai-gua, es mouen màquinesdel procés de la filatura.L’activitat serà al Museudel Ter (Pg. del Ter, 2).

MATARÓ19.00 HUMOR’Fer riure és un art’.Joan Pera, el mestre del’humor català, torna perimpartir una classe decom fer riure als altres. Jafa 50 anys que ho fa i ho

ha convertit en tot un art.L’actuació serà al TeatreMonumental (carrer deLa Riera, 169)

EL PRAT DELLOBREGAT20.00 CONCERTSmoke 4 en concert. Elbar La Capsa (Av. del PareAndreu de Palma, 5) ofe-reix el concert d’aquestgrup amb versions.

SANT FRUITÓSDE BAGES12.00 TALLER‘De l’hort al plat’. Tallerparticipatiu de cuina quepretén acostar els produc-tes de temporada a la tau-la. Primer s’anirà a l’hortecològic a collir els pro-ductes i després s’apren-drà a cuinar-los. A MónSant Benet.

TV LOCAL

ETV 06.00 Music.cat 09.00 País km 0 11.00 Missa en Montserrat 12.30 Clínica integral 13.30 Col·leccions 14.00 Catalunya 4G 14.30 El sisé sentit 15.00 La setmana al Baix 15.30 Panorama municipal 17.00 Miss World BCN 18.00 País km 0 20.00 Caminant per Catalunya 20.30 Al dia vespre 21.00 Catalunya 4G 21.30 L’hereu i la pubilla 22.30 Isabel entre amics 23.00 Anem per feina 00.00 Trail mountain . Amb Nil

Cano 00.30 L’hereu i la pubilla 02.30 Memòria viva 03.00 Noctàmbuls del Llobregat

VOTV 08.00 Dosos amunt! : Amb Toni

Comas i Carles Cortès 08.30 Fòrum gastronòmic 09.30 De Tee a Green 10.00 Els consells de l’Ernest 10.15 Infofesta 10.30 Aventura’t 11.00 Caminant per Catalunya 11.30 Gaudeix la festa 12.00 Diada castellera 15.30 Nits de Cap Roig 16.00 Poble a poble . La Garriga 17.00 Gaudeix la festa 17.30 Dosos amunt! : Amb Toni

Comas i Carles Cortès 18.00 País km 0 20.00 Aventura’t 20.30 Al dia vespre 21.00 Fòrum gastronòmic 22.00 Poble a poble . Granollers 23.00 Infofesta 23.15 Els consells de l’Ernest 23.30 Especial Canovelles 00.30 Dosos amunt! 01.00 Fòrum gastronòmic

BTV 09.45 Batman 10.40 El documental 11.30 De visita 11.55 Taula reservada 12.30 Western. La última bala 14.00 BTV Notícies migdia 14.30 Monty Python’s Flying

Circus 15.05 Clàssics sense

interrupcions. Arabesco 16.45 Clàssics sense

interrupcions. El tercer hombre

18.30 La cartellera 19.30 De visita 19.50 Taula reservada 20.25 Selfi ematon 21.30 BTV Notícies nit 22.05 Cròniques de Barcelona 22.35 Barcelona... i acció.

Libertarias 00.45 Clàssics sense

interrupcions. Arabesco

EL 9 TV 09.00 El 9 informatiu - Resum

setmanal 10.00 Fòrum gastronòmic 11.00 De Tee a Green 11.30 Picalletres 12.00 El 9 informatiu - Resum

setmanal 13.00 Aventura’t 13.30 Gaudeix la festa 14.00 El 9 informatiu - Resum

setmanal 15.00 Des del campanar 15.30 Caminant per Catalunya 16.00 Bon cop de rock 17.00 El 9 informatiu - Resum

setmanal 18.00 País km 0 20.00 Picalletres 20.30 Al dia 21.00 El 9 informatiu - Resum

setmanal 22.00 Des del campanar 22.30 La 7mana Catalunya Central 01.00 Bon cop de rock

1310

08-1

0882

49V

Els qui formem la JuntaDirectiva de la Federació deGrups Amateurs de Teatre deCatalunya us fem saber que

hem perdut un bon company,un bon amic, un bon home.

Amant del teatre,membre d’aquesta Junta

des del seu inicii premi Arlequí l’any 2008.

Joan, descansa en pau.Preguem per tu.

Joan Figuerasi Mitjans

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

133000

26621

Diario

804 CM² - 75%

6158 €

28-29

España

26 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Opinió

■ Diari de Girona DISSABTE, 25 DE JULIOL DE 2015 29

renta-set milions d’adúltersjunts podrien formar un paísgran. En realitat, parlem d’a-dúlters i adúlteres. Significa

que el genèric, un cop més, no arriba. Elgenèric s’està quedant en no-res, per aixòha prosperat això de «els bascos i les bas-ques» amb totes les seves seqüeles anti-econòmiques. Els polítics, per curar-se ensalut, diuen «els homes i les hòmenes».Prefereixen ser enxampats en una aberra-ció gramatical que en una incorrecció polí-tica. La culpa, com dèiem, la té el genèric,pobre, que des de la visibilització de ladona no arriba a expressar el que caldria.Fa poc, en una xerrada sobre la infidelitatconjugal, en referir-nos als adúlters, s’ente-

nia de manera errònia que ens referíem alshomes, encara que mentalment inclogués-sim també les adúlteres. Queda assenyalatel problema, en fi.

Trenta-set milions, dèiem. Resulta que ungrup de pirates informàtics ha penetrat en lesintimitats d’una web (Ashleymadison.com)dedicada a facilitar aventures extraconjugals,accedint a les dades de la quantitat assenya -la da més amunt i que era tan sols (amb per-dó) la punta de l’iceberg. Els adúlters (i a dúl-te res), un a un, produeixen una impressiód’excepcionalitat que no té res a veure ambla vida. És una llàstima l’absència de dades,però llegint notícies com l’anterior, gairebéestà un per decidir que el rar és la fidelitat. Totjust queden cònjuges fidels o fideles.

Ens preguntàvem en aquesta xerrada comaborden els adúlters (i les adúlteres) les va-cances familiars que impliquen una sepa raciótemporal de les seves aventures. Els matri-monis no solen agafar vacances d’ells ma-teixos (i així els va), de manera que els adúl-ters i les adúlteres (ell a Benidorm, per exemple, i ella a Lepe) han de buscar-se lavida per mantenir-se en contacte. Dona da laquantitat d’adúlters (i adúlteres) que se-gons la web esmentada hi ha al món, el ci-berespai ha d’estar ple en aquests instants demissatges d’amor. Vivim sota un teixit invi-sible de whatsapps apassionats que formenun paraigua radioelèctric sobre els nostrescaps. La pregunta és si influiran sobre les nos-tres ments.

T

AIGUADE MAIG

Juan José Millás

ot indica que el pròxim Parla-ment català pot tenir unacomposició majoritàriamentsobiranista. Tampoc seria el

primer: a principis dels noranta, la matei-xa institució ja proclamava la sobirania deCatalunya a causa, en part, d’un curióssobreentès molt català: en les eleccionscatalanes, el vot emigrant, o de pertinençaespanyola però democràtic, s’expressa ensordina. Afegiu a això el sofregit nacional iel sistema d’Hondt –que afavoreix el ma-joritari– i tindran una realitat al carrer iuna altra a Palau. Això ho sap Artur Mas,la intel·ligència tàctica del qual és consi-derable: ha aconseguit que el sobiranismetorni a resplendir després de l’onada de

les candidatures d’unitat popular. Masfins i tot s’ha buscat, per encapçalar la llis-ta unitària, un paio amb un aspecte sem-blant al de Iannis Varoufakis, antic mili- tant d’Iniciativa, per donar a l’esbandidauna coloració rebel. Si fos als vuitanta,l’haguessin elegit amb rínxols i look mu-llat. Si ens en podem riure, no és greu. Perdirigir l’invent, en el qual els no políticsestan cridats a materialitzar la més políti-ca de les accions possibles –la creaciód’un Estat–, Artur Mas els ha reduït gaire-bé tots a la seva batuta, es mou com elCorrecaminos i va ser vist a Sarrià sota l’a-parença d’Arcadi Oliveres: anunciava alsgentils la fi de les injustícies i la redemp-ció dels captius. S’ignora com ho farà, ja

que el seu partit va saquejar el Palau de laMúsica, va destacar en la privatitzaciódels hospitals, és fill polític de Jordi Pujoli cap últim d’uns mossos d’esquadra alsquals se’ls moren o se’ls desmaneguen elsdetinguts amb massa freqüència.

Catalunya com a parc temàtic: una obramestra de la correcció política. La diversitatd’aquest gran país reduïda al paradigma totel camp és un clam. Se sent alguna bravataunilateral i Mas proclama que ell i Catalu-nya mantenen una unió hipostàtica –mira-cle!– Però la veritat és que Loquillo va gra-var el seu últim disc a Granada, XavierSardà s’esborra del Barça i TV3 canvia pro-fessionalitat per alliçonament. No veig la mi-llora.

T

PARCTEMÀTIC

Emili Piera

Un nou foc a la zonade les PedreresLLUÍS TORNER I CALLICÓ. GIRONA.

Una vegada més, doncs no és pasla primera, aquest dimarts 21 de ju-liol s’ha produït un foc important,que, començant al Barri de Font dela Pólvora, ha pujat fins al Pirulí,zona de les Pedreres, Torre Giro-nella, paratge de les Creus i Mun-tanya de la O, amenaçant amb lapossibilitat que s’estengués perSant Daniel, cap a Montjuïc i zonade les Gavarres, amb la qual cosa lagravetat podia haver sigut moltgran. Sortosament l’eficàcia delsbombers, els mitjans aeris i altrescol·laboradors, a més de la benvin-guda pluja de la nit, han aconse guitvèncer la virulència del foc.

Sembla que no s’ha hagut de la-mentar desgràcies personals, tretd’un parell de casos lleus; però sí-que va fer necessària, en prevenció,l’evacuació d’un bon nombre deveïns de la zona, als quals, a part deles molèsties i la intranquil·litat, perhaver de deixar, momentània-ment, les respectives llars, els cau-sà un fort ensurt. Alhora que, tam-bé, s’han lamentat l’estat d’abandód’alguna de les zones afectades,que incrementen el risc de fets comaquest.

A part de resultar malmesos unshabitatges –sembla que de segonaresidència– i d’haver cremat unes30 hectàrees de vegetació, el méslamentable del cas és la repeticióperiòdica d’aquests successos, jaque el foc no s’encén pas tot sol, i

tot i que no es pot acusar ningú enconcret. Tenint en compte el llocon ha començat, de ben segur po-dria haver estat fruit de la pre-sumpta irresponsabilitat o desídiade tirar una burilla de cigarreta,d’una espurna d’un foc mal apagato, preferim no pensar-ho, d’una ac-ció incívica feta ex profés.

Es tracta d’un lloc emblemàticde la nostra ciutat, per tant els gi-ronins hem d’agrair la feina de totsels professionals i voluntaris quehan treballat en l’extinció del foc;tot i demanant una major cura enla neteja i manteniment de tota lazona.

L’endemàde l’incendide les PedreresGLÒRIA PONS SAEZ. GIRONA.

L’endemà de l’incendi, la visió dela muntanya de les Pedreres és de-soladora. La vessant que connectaamb les Gavarres, des del cemen- tiri fins a Torre Gironella, s’ha cre-mat. La investigació que s’està por-tant a terme hauria d’explicar quinshan estat els factors que han con-tribuït a la ràpida propagació del foca zones habitades i, sobretot, lesmesures que cal adoptar a partird’ara per tal que no es cremi l’altravessant de la muntanya, les Gavar-res i Sant Daniel, sinó no hauremaprès res. Els veïns es queixen quela muntanya està plena de deixalles.És cert, però els abocaments con-

tinuen. L’incendi també ha posat demanifest l’extrema precarietat delshabitatges afectats. A aquestes al-çades no es pot negar que la nete-ja de la muntanya és necessària perprevenir més incendis a les Pedre-res. L’Ajuntament de Girona ha deposar els mitjans que calguin, lamajoria dels terrenys que s’hancremat són de titularitat municipal,per tant no pot obviar la seva res-ponsa bilitat. També ha d’exigir alspropietaris que compleixin els seusdeures legals de neteja i conserva-ció, el que està en joc és la segure-tat dels béns i les persones. Final-ment, cal aprovar definitivament elPla especial de les Pedreres i im-plementar urgentment les mesuresde prevenció contra incendis ques’hi preveuen.

El que suposasortir de l’euroJOSÉ MORALES MARTÍN. PALAFRUGELL.

En una enquesta, precisamentde la no-gens sospitosa CEO, es de-mostra que la bombolla secessio-nista a Catalunya es va desinflant,alguns pretenen tornar a inflaramb la llista única. Les causes sóninternes però no hem d’oblidar queels tractats de Nacions Unides(ONU) i de la Unió Europea (UE)consagren el principi d’integritatterritorial. A més en els darrers diesse’ns ha fet força clar, pel cas grec,el que suposa sortir de l’euro.

La realitat és la millor aliada percurar les ressaques ideològiques.

Però també en política, saber per-cebre i fer percebre de forma ade-quada la realitat enfront de la fic-ció no és fàcil. Sens dubte que en-cara queda molta feina a fer d’aquíal 27-S i després.

L’astutJOAQUÍN DURALL. BANYOLES.

Mas no és una persona intel·li-gent i amb intuïció certera per sa-ber gestionar projecte. Mas és unindividu vulgar i corrent, amb bonapresència i quatre frases dogmàti-ques, més sonores que transcen-dents. Està molt lluny de ser el líderpolític que molta gent creu.

Que la història el desmenteixi oel confirmi.

Respostaa Joan BoronatJAIME SERRANO DE QUINTANA. PRESI-

DENT DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GERONA

INMORTAL.

El passat dia 26 de juny a la sec-ció de Cartes, en va ser publicadauna del sr. Joan Boronat Lecha, ti-tulada «Estelada i la bandera con-federada». En aquesta carta l’autord’aquesta carrega amb tota l’arti-lleria contra la bandera de la nos-tra pà tria. No ens estranya ja que jahem tingut encreuaments de car-tes contradictòries entre el senyorBoronat i la nostra associació i sa-bem de la seva ideologia separatis-ta. Ara bé, això no ens impedeix el

poder desvetllar algun error i / o fal-sedat històrica.

Per exemple, identifica la ban-dera nacional amb el règim deFrancisco Franco Bahamonde. Er-ror supí perquè l’ensenya era vigentcom a identificadora d’Espanyades de 1833, sent enarborada per lanavegació mercant i posteriormentper la de guerra al regnat de CarlesIII i més tard per l’exèrcit espanyol.

Malgrat això, recordarem al se-nyor Boronat que el general Fran-co va iniciar l’alçament amb la ban-dera republicana, amb el propòsitde deixar ben palès que no es trac-tava d’un moviment de restauraciómonàrquica, com va ser l’intent del10 de agost del general Sanjurjo.

En el fet que l’estelada sigui «unsimbol de lluita pacífica» permeti-se’ns posar-ho en dubte, ja que vaser dissenyada el 1903 per un cu bàd’origen català anomenat Sal vadorCarbonell a imatge i sem blança dela bandera indepen dentista cuba-na, amb la qual cosa queda des-cartat el suposat pacifisme. I aixòdeixant de banda la seva alian-ça –bé és veritat que de forma decorativa i secundària– amb lesensenyes respectives de les revolu-cions anarquista i comunista el1936.

Finalment, posar l’accent en lacontumaç fal·làcia d’identificar totel poble català amb l’indepen den-tisme. Molts, moltíssims, catalansens sentim orgullosament espa -nyols. Com diu el Tardà de Polònia,«ho sento pro algú ho havia de dir».

Cartes Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d’arribar mecanografiades (amb una extensió màximade 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L’ADREÇA opinio.diaridegirona@epi.es.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

36000

5556

Diario

235 CM² - 21%

617 €

29

España

25 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Cultura i Espectacles | 41EL PUNT AVUIDISSABTE, 25 DE JULIOL DEL 2015

8649

07-1

1138

68®

L’endemà delsepeli de l’amicLluís Hernán-dez torno aSanta Colomaper la línia 9 delmetro, que esperd fins a CanZam. La festaera de les gros-

ses i el primer Rock Fest arrenca-va amb un cartell de bandes his-tòriques de rock dur. Vaig arribarpoc abans de les set i la quanti-tat de heavies que circulaveneren una divertida combinacióentre els seguidors de les bandesjoves i els impenitents aficionatsal menjar ràpid –molta cansala-da acumulada–, però també no-ies guapes amb botes, malgratels 34 graus a l’ombra de dijous ala tarda. La contundència de lesbandes i els advertiments que elnivell sonor podia lesionar l’oïdano impedien que hi fossin nom-broses famílies d’aficionats. L’or-ganització impecable del festivalno va evitar que a l’entrada unaenorme pintada sense signar re-sés: “Sí a la cultura popular, noals macroconcerts al parc.”

Dream Theater, el primer grupque vaig veure, va desmentir l’es-lògan i va oferir un recital de cul-tura popular. Els novaiorquesos,en actiu des dels vuitanta, no esvan perdre en soliloquis, sinó queel cantant, James Labrie, va arri-bar a l’apoteosi en una interpre-

tació superba mentre el recintes’anava omplint i el capvespre re-frescava l’ambient. També l’es-trella, que m’anava espavilant. Ientre els centenars de samarre-tes negres de heavies va aparèi-xer Francis Rossi amb una ele-gant camisa blanca. Ell i RickParfitt, els dos cèlebres vocalis-tes que han participat en tots elsdiscos dels Status Quo des delsanys seixanta, van fer un autèn-tic desplegament de grans èxitsde la banda durant l’hora d’ac-

tuació, en què van alternar el somés robust amb el rock al méspur estil Chuck Berry i Jerry LeeLewis. I tothom a ballar des delCaroline inicial. No vaig podersentir nostàlgia de les màquinesde discos dels bars del barri onels meus amics programavenfins a deu vegades seguides te-mes com ara Whatever you wanti In the army now, himnes popu-lars que els anglesos han man-tingut actius i que interpreten enperfectes condicions, fins i tot en

àmbits on es podrien sentir des-plaçats perquè, tal com diu la se-va versió del clàssic dels Creden-ce Rockin’ all over the world, ellscontinuaran cantant per les car-reteres del món. Els heavies noes van sentir estranys i van ballaruna rere l’altra les cançons enquè s’alternaven Parfitt i Rossi,dos avis del rock, que precisa-ment van utilitzar el nom Scor-pions pels llunyans seixantaabans de trobar el definitiu.

La cosa anava d’escorpins i,cinc minuts després del final delsStatus Quo, els alemanys Scor-pions van inundar el seu escenariamb una espectacular pantallaen què les explosions se super-posaven amb els batecs d’unsamplificadors des dels primersacords de Going out with a bang,pura dinamita. Els Scorpions po-den provocar una tempesta dedecibels i també acostar-nos unadolça balada versificada o el granhimne que van fer sobre el finalde la dictadura soviètica, Wind ofchange. Els soldats van sentir elvent del canvi, però les coses nohan canviat tant, sobretot pelque fa a les injustícies.

La veu de Klaus Meine era elpunt culminant de la primera jor-nada del Rock Fest. Ningú pràcti-cament va xiular ni quan la pan-talla va mostrar el grup davantd’una enorme bandera espanyo-la amb l’escut reial. Estan bojosaquests rockers! ■

Escorpins a Santa Coloma

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica ‘Heavy’

Els veterans Rick Parfitt i Francis Rossi van interpretar els èxits dels Status Quo ■ FERRAN SENDRA

El primer Rock Festva omplir el parcde Can Zamde samarretes‘heavies’

DavidCastillo

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sta. Coloma G.

Aprofitant que fa 55 anysde la publicació del míticdisc de Miles Davis Sket-ches of Spain, i de la inau-guració del Jamboree JazzClub, el 13è San MiguelMas i Mas Festival ha pen-sat que aquesta era l’oca-sió perfecta per fer un ho-menatge a la gran iconadel jazz. Per això ha encar-regat un concert a la MilesDavis Tribut Big Band,que, dirigida per Joan Cha-morro, desplegarà –en elconcert inaugural del fes-tival el dia 28 al Palau– un

repertori en què mostraràles diferents etapes de lamúsica de Miles Davis, desde la dècada dels cinquan-ta fins a l’actualitat

A aquesta Big Bandl’acompanyaran solistesde primer nivell com araAndrea Motis, Magalí Dat-zira, Jordi Bonell, Llibert

Fortuny, Matthew Simon iel baixista Carles Ben-avent, l’únic músic delpaís que ha compartit es-cenari amb Davis.

Els vents són de la SantAndreu Jazz Band, dirigi-da també per Chamorro.Tot i que no superen els 20anys, no desmereixen el

gran Davis, i per aixòaquesta escola s’ha con-vertit en la Masia del jazzcatalà. Els alumnes avan-tatjats tindran l’oportuni-tat de compartir escenariamb les grans figures deljazz de Catalunya.

El concert, anomenatSketches of Catalonia, in-clou peces com ara Myfunny Valentine, Some-day will come o All of you idonarà el tret de sortida ala programació d’aquestfestival. Seran més de 300actuacions que s’oferiranfins a l’1 de setembre i queinclouran, a més d’aquesttribut, Maria del Mar Bo-net, Kenny Barron & DaveHolland, The Gramopho-ne All Stars Big Band, Pa-quito D’Rivera i RocíoMárquez, entre altres. ■

Tribut català a Miles Davis

Marta FerràBARCELONA

La Miles Davis TributBig Band actuarà eldimarts 28 al Palaude la Música

Assaig de la Miles Davis Tribut Big Band ■ ANDREU PUIG

El govern espanyol, se-gons informa l’agènciaEFE, va acordar ahir inter-posar un recurs d’incons-titucionalitat contra l’im-post català “sobre la provi-sió de continguts per partde prestadors de serveisde comunicacions electrò-niques i de foment del sec-tor audiovisual i la difusiócultural digital” i en va de-manar la suspensió. Elgovern afirma que la sevaregulació incorre en extra-limitació competencial i,per tant, envaeix les com-petències estatals que cor-responen a l’Estat en ma-tèria d’Hisenda. ■

Madridbloquejal’impost del’audiovisual

RedaccióBARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

133000

23625

Diario

246 CM² - 23%

1888 €

41

España

25 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ECONOMÍA / POLÍTICA

Sábado 25 julio 2015 17Expansión

El clan Pujol: un año en caída libreEVASIÓN FISCAL/ La confesión del expresidente de que él y su familia tuvieron cuentas en Andorra sin regularizar sacudió la política catalana. El partido que fundó, CDC, se ha distanciado de su legado.

David Casals. Barcelona “Cuando se retire Jordi Pujol viviremos mucho más tran-quilos. Nos lo pasaremos muy bien”. Estas declaraciones las hizo hace 15 años la mujer del presidente de la Generalitat entre 1980 y 2003, Marta Fe-rrusola. Poco se imaginaba entonces que la situación de su familia sería la actual: vili-pendiados por la opinión pú-blica, relegados al ostracismo y con ocho de sus nueve miembros imputados en cua-tro procesos judiciales distin-tos.

Hoy se cumple un año del día en el que el matrimonio Pujol Ferrusola y sus siete hi-jos se situaron en medio de un huracán. La justicia llevaba tiempo estrechando el cerco a las actividades de algunos de sus hijos, y el patriarca dio un paso hacia adelante.

En un comunicado, Jordi Pujol confesó que él y su fami-lia tuvieron durante más de 30 años fondos en Andorra. Según su versión, procedían de un “legado” de su padre, Florenci Pujol, aunque se no ha aportado ninguna prueba documental al respecto. Afir-maron que no regularizaron anteriormente este dinero por “miedo” a que los hechos saliesen a la luz pública, pese a que la última amnistía fiscal garantizaba el anonimato.

Su confesión abrió una tor-menta política en Cataluña. El Parlament le reprobó en sep-tiembre y luego abrió una co-misión de investigación sobre este y otros casos de presunto fraude fiscal, que se cerró esta semana.

El pasado martes la cámara volvió a reprobarle, pero no se ha clarificado el origen de los fondos que evadió. Por su par-

Oriol Pujol y Marta Ferrusola.

y su amigo, el empresario Ser-gi Alsina.

La Audiencia Nacional im-putó al hijo mayor, el “dina-mizador de negocios” Jordi –más conocido como Júnior, y que tenía 12 coches de lujo– y a su exmujer, Mercè Gi-ronès.

El caso lo destapó la exno-via del primogénito, Maria Victoria Álvarez, quien rela-tó cómo sacó de Andorra hasta 400.000 euros en efec-tivo. La grabación del al-muerzo en el restaurante La Camarga de Barcelona con la líder del PP catalán, Alicia Sánchez-Camacho provocó un gran revuelo político.

Otro hijo, el inversor inmo-biliario Oleguer Pujol, está im-putado por blanqueo de capi-tales y delito fiscal, y atribuyó la investigación a su “apellido”.

Paralelamente a la evolución del caso, el partido que en 1974 fundó Pujol, y que ha si-do el más votado en todas las elecciones autonómicas des-de 1980, Convergència De-mocràtica, está en proceso de reconversión, que culmi-nará tras las elecciones gene-rales, en su próximo congre-so.

El pasado domingo, la con-vención nacional de CDC ac-tualizó sus bases ideológicas, y ahora son un partido 100% independentista y que ha da-do un giro hacia la socialde-mocracia, aunque el partido sigue perteneciendo a la In-ternacional Liberal.

CDC también cuenta con un nuevo logotipo y, para transmitir que su cambio va en serio, vendió en abril su se-de central en Barcelona a un

inversor de Hong Kong. Tras el 27-S se trasladará a un espa-cio más diáfano, para reducir costes y acercarse más a los ciudadanos. El edificio estaba entregado en el juzgado como aval del pago por el caso Palau –supuesta trama de financia-ción del partido a través de es-ta institución cultural–, y a cambio ha depositado 15 loca-les de agrupaciones locales.

Paralelamente, durante es-te año el “proceso indepen-dentista” ha ido avanzando. El 9 de noviembre la Genera-litat promovió una votación sin efectos jurídicos sobre la independencia y luego Artur Mas y el líder de ERC, Oriol Junqueras, acordaron cele-brar elecciones “plebiscita-rias” el 27 de septiembre.

Ruptura de Ciu Hace un mes CDC y UDC rompieron CiU, la alianza que compartían desde 1978, y convergentes, republicanos y entidades soberanistas aca-ban de pactar presentarse en el 27-S con una nueva marca, Junts pel Sí, una lista conjunta encabezada por un indepen-diente, el exdirigente de ICV Raül Romeva.

Si alcanzan mayoría solos o con la CUP, proclamarán uni-lateralmente la independen-cia. Antes, convergentes y re-publicanos formarán un “go-bierno de concentración na-cional” presidido por Artur Mas, que será candidato a la reelección pese no a ser el ca-beza de lista.

Para el resto de partidos, se trata de una estrategia para intentar que pasen desaperci-bidos los recortes de Mas y los casos de presunta corrupción que afectan a CDC durante la campaña.

te, la justicia andorrana, sigue sin aportar información sobre los movimientos bancarios de Jordi Pujol y su mujer.

Conocer estos datos es vital para saber cómo es posible que este legado, que en 1980 era de 800.000 euros, pasase a sumar 8 millones en el año 2000.

El expresidente aseguró que este dinero “no salió del erario público”: “Yo no he si-do un político corrupto”. Tampoco se ha podido de-mostrar que guarde relación con Banca Catalana, la enti-dad financiera que impulsó Pujol antes de ser presidente de la Generalitat, y que sus-pendió pagos en 1982. La Fis-calía pidió procesarle pero el pleno de la Audiencia de Bar-celona lo desestimó.

Los negocios de los hijos De los siete hijos de Pujol, sólo uno, Josep, no está imputado por las cuentas de Andorra. Otros tres tienen otras causas judiciales pendientes.

Oriol, el único hijo que hizo carrera política, vio truncadas sus expectativas por el caso ITV, una supuesta trama para amañar la adjudicación de es-tas estaciones. Imputado por tráfico de influencias y cohe-cho, dejó su cargo como nú-mero 2 de CDC hace dos años para “no entorpecer” en el proceso y renunció como di-putado en el Parlament hace un año, días antes de la confe-sión de su padre.

La justicia también investi-ga si Oriol Pujol intervino en la reconversión de las anti-guas fábricas de Yamaha, Sharp y Sony en Cataluña, operaciones por las que, se-gún la juez, resultaron benefi-ciados su esposa, Anna Vidal,

Efe

Pujol, el pasado agosto en su residencia veraniega en Queralbs (Gerona), tras recibir una citación de la Agencia Tributaria.

Efe

� 14 de julio de 2014: la familia Pujol regulariza sus fondos en Andorra.

� 25 de julio: confesión de Jordi Pujol mediante un comunicado. Horas antes, CDC oficializó la marcha de Oriol Pujol como secretario general, un año y medio después de su imputación por el caso de las ITV. � 29 de julio: Pujol renuncia a sus prerrogativas como expresidente. � 17 septiembre: el Parlament reprueba a Pujol por primera vez. � 26 de septiembre: primera comparecencia de Pujol en la cámara: “No he sido un político corrupto”, declara. � 2 de octubre: Se crea la comisión de investigación sobre varios casos de presunto fraude. � 16 de diciembre: el expresidente y su mujer, imputados por presunto fraude fiscal y blanqueo. � 27 de enero de 2015: Jordi Pujol y Marta Ferrusola comparecen ante la juez. No aportan documentos sobre el origen del legado, que no regularizaron antes por “miedo”. � 16 de febrero: el cuñado de Pujol admite no constarle que su suegro legase dinero oculto al expresidente. � 23 de febrero: Pujol vuelve de nuevo en el Parlament. Ferrusola afirma: “No tenemos ni un duro”. El hijo mayor, Jordi, destaca su amistad “íntima” con Artur Mas. � 7 de abril: un informe de Hacienda para la juez del caso de las ITV dice que Oriol Pujol se benefició de los “ingresos irregulares” de su esposa. � 21 de julio: el Parlament vuelve a reprobar a Jordi Pujol. ERC impide que las conclusiones de la comisión señalen a Artur Mas.

Cronología de un escándalo

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

163000

30464

Lunes a sábados

1073 CM² - 100%

17150 €

17

España

25 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

20 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DISSABTE, 25 JULIOL 2015

Adjunts alDirector:Enric Sierra, Albert Gimeno i PedroMadueñoRedactors en cap:Lluís Uría (Internacional), David González (Política), Susana Quadrado(Tendències i Gent), Ramon Suñé (Viure), Ignacio Orovio (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s),Joan Josep Pallàs (Esports), Ramon Aymerich (Economia), Celeste López (RedaccióMadrid),Mariángel Alcázar (Casa Reial), Jaime Serra (Infografia i Il·lustració), Núria García Arenas (Disseny),Fèlix Badia (Magazine) i Magí Camps (Edició)

Seccions: Elisenda Vallejo (Internacional), Pau Baquero (Opinió),Blai Felip (Tendències), Silvia Angulo (Viure), Maricel Chavarría (Cultura),Juan B.Martínez (Esports), Dolors Álvarez (Economia),EduardoMartín de Pozuelo (Investigació) i Cristina Gallego (Fotografia)

Consellers deDirecció: Lluís Foix i JosepMaria Sòria

President-Editor:JAVIER GODÓ,COMTE DE GODÓ

Director:Màrius Carol Enric Juliana

Álex Rodríguez

Directors adjunts:María Dolores GarcíaMiquel Molina

Subdirectors:Manel PérezIsabel Garcia PaganLlàtzer Moix

Jordi Pujol, un any després

AVUI fa un any, Jordi Pujol, fundador delnacionalisme català modern, protagonistadestacat de la transició espanyola i pre­sident de la Generalitat durant 23 llargs

anys, confessava públicament que la seva família ha­via posseït un dipòsit de capital a l’estranger, fora delcontrol de la Hisenda pública espanyola. Hi va havercommoció.Segons la confessió, es tractava d’uns diners diposi­

tats a Suïssa i que li van ser transferits com a llegat.Preocupatper les conseqüències adverses quepoguéstenir la vocació política del seu fill, Florenci Pujolhauria reservat un capital per prevenir riscos, en untemps en què no eren poques les famílies adineradesambfonsa l’estranger.En lamateixanota,Pujol expli­cava que havia posat l’administració d’aquest fons enmans d’una tercera persona, en espera que els seusfills complissin la majoria d’edat. La confessió acaba­va amb una petició de perdó.

En vigílies del 300è aniversari de l’11 de setembredel 1714 i de la posterior convocatòria d’una consultasobre la independència de Catalunya per al 9 de no­vembre –cita posterior al referèndum escocès del 18de setembre–, la confessió del polític català de refe­rència va tenirunenorme impacte en l’opiniópública,tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.La generació catalanista més pròxima a Pujol es va

sentir avergonyida. La notícia d’una ocultació de di­ners al fisc, en ple període de retallades en els serveispúblics, xocava frontalment amb el reiterat discurssobre els valors que Pujol realitzava des de la seva re­tirada del primer pla de la vida política. La confessióvadeixar el seupartit especialment afectat, ja que l’es­

cabrós cas Palau encara es troba pendent de judici. ElGovernde laGeneralitat, presidit perArturMas, es vaveure obligat a retirar­li el tractament deMoltHono­rable, i el mateix Pujol va renunciar a la pensió com aexpresident i va clausurar la fundació que portava elseu nom. Es van accentuar les sospites sobre les acti­vitats econòmiques d’alguns dels seus fills, espe­cialment del primogènit, sent objecte de minuciosesinspeccions per part de la unitat de policia encarre­gada dels delictes econòmics i de la Fiscalia. JordiPujol Ferrusola hahagut dedeclarar davant l’Audièn­cia Nacional. I Oleguer Pujol va ser objecte d’un es­pectacular escorcoll, amb gran desplegament delsmitjans de comunicació, el mes d’octubre passat. Fi­nalment, el Parlament de Catalunya va constituir unacomissiód’investigació, quenohaaportat substancio­ses novetats, però que ha acabat convertint­se en unamena de judici polític al pujolisme, amb episodis nogaire brillants.L’escàndol Pujol no ha paralitzat la mobilització

catalanista, però sí quehadeixat seqüeles importants.Un any després, capmembre de la família Pujol no estroba en espera de judici, però el partit principal delnacionalisme català ha perdut l’alcaldia deBarcelona,la coalicióCiU s’ha trencat, i CDC intenta una acrobà­tica refundació amb la promoció d’una coalició sobi­ranista la llista electoral de la qual no serà encapça­lada per Artur Mas el proper 27 de setembre. I hi hahagut un efecte addicional gensmenyspreable: la for­ta pressió política, judicial i mediàtica sobre els Pujolha contribuït a eixamplar a tot Espanya les sospitessobre el comportament dels polítics i els expolítics,amb els efectes avui coneguts per tothom.

El bust i el respecte institucional

BARCELONA, com a granmetròpoli, és unaciutat amb moltes capes i sensibilitats, ricaen històries i relats, impossibles de sim­plificar enunúnic relat. El nouAjuntament

de la ciutat, que presideix Ada Colau, fa reiterada­ment gestos d’ordre simbòlic, convé suposar que hofa tant per voluntat programàtica com, potser, per laconvicció que poden oferir un valor d’imatge alt i uncost baix. Però el terreny simbòlic és especialmentrelliscós quan toca els sentiments demolts ciutadansi la memòria històrica. I cal dir que quan els gestosafectenalmésaltnivell i espractiquenambunavoca­ció claramentmediàtica, la imatge de la ciutat es veuafectada negativament.El governmunicipal barceloní ha fet retirar el bust

de Joan Carles I del saló de plens ­organizant un es­pectacle mediàtic amb les càmeres de televisió pelmig– i ha encarregat a l’Icub que elabori un informesobre la simbologiamonàrquica a l’edifici de la plaçaSant Jaume i les raons de la seva presència. Desd’aquí es poden avançar algunes d’elles, molt bàsi­ques,molt conegudes. A l’últim segle imig, laCoronad’Espanya ha tingut presència regular a la ciutat deBarcelona i s’ha implicat com a mínim en els tresgrans esdeveniments que de forma més clara l’han

projectat a ella–i aCatalunya– ambèxit inqüestiona­ble al món: l’Exposició Universal del 1888 (la reinaregentMaria Cristina); l’Exposició Internacional del1929 (AlfonsXIII), i els JocsOlímpics del 1992 (JoanCarles I, amb el seu fill Felip, l’actual rei, desfilantcom a banderer de l’equip olímpic espanyol). Nomésper aquests tres suports clau la família reial formapart substantiva de la història i dels èxits de la ciutatde Barcelona.Però val a dir que queda encara una qüestió que

s’hapassatperalt: JoanCarles I, amésdeser reid’Es­panya, va ser comte de Barcelona, un títol que el seupare, Joan de Borbó, va fer servir fins a la seva mortel 1993 i pel qual va ser reconegut i conegut durantgairebé cinquanta anys.Pocsmesosdesprés de lamort de JoandeBorbó, el

seu fill, Joan Carles I, va voler rendir un homenatgeal seu pare, al títol, a Barcelona i a Catalunya partici­pant en les festes de la Mercè del 1993 i ho va fer nocom a rei d’Espanya, sinó precisament com a comtedeBarcelona. Per tant, va ser el bust d’un comte de laciutat de Barcelona el que, dijous, va acabar en unacapsa de cartró en un gest que sembla impropi de latradició política i de diàleg que sempre han caracte­ritzat la capital catalana.

La calorada tremebunda queestem vivint a mitja Europadurant aquest estiu començaa donar fruits curiosos. De

moment, a Gènova (la d’Itàlia, no lapepera) valoren la possibilitat d’unanormaque faci obligatòria lamigdiadamentre no passi el caloret. La propostal’ha feta un metge, Ernesto Palumme­ri, responsable del centre regional pera les onades de calor. Palummeri haavisat les autoritats que, si la tempera­tura i la humitat no baixen, hi ha moltde risc de cops de calor al carrer quepoden ser fatals per als nens i els anci­ans, que en aquestes situacions són elsgrups més febles.Ho llegeixo aLa Stampa quan enca­

ra és un projecte: “Fet i fet, la pressióde la xafogor pot tenir també avantat­ges: per exemple, que la calda sigui tandesmesurada que l’Ajuntament t’or­deni que no vagis a treballar, almenysno abans de certa hora. La idea d’unamigdiada obligatòria des de les 12 a les17 per als comerciants, però tambépera les oficines públiques i postals, po­dria dictar­la l’Ajuntament de Gènovadavant de l’implacable Caront que nofa senyals de deixar anar la presa”. No

em negaran que impressiona la refe­rència a Caront, fill d’Èreb i Nix, psi­copomp de les mitologies grega i ro­mana que, per unesmonedes, s’encar­regava de transportar amb la sevabarca les ànimes dels morts, de riba ariba del riu Aqueront, per deixar­les al’Hades, el món dels morts. Impressi­ona sobretot en un país on la llenguaha derivat cap a una salsa tan esquit­xadad’anglicismes–“vadoa fare shop­ping”, “buon weekend”, “oggi celebria­mo il Family Day”...– que dubto quen’hi hagi gaires que sàpiguen qui ésCaront, ni tan sols pel seu nom anglès,Charon. Es deuen pensar que és unanova xarxa social i ja la deuen estarbuscant desesperadament, per apun­tar­s’hi.Pel que fa a aixòde lamigdiadade 12

a 17, crec que el diari volia dir una altracosa: que tots els negocis i les oficinestancaran durant aquestes hores, inde­pendentment que els que hi treballense’n vagin adormir ono.Cinchores demigdiada són moltes, fins i tot per ami, que n’acostumo a fer de dues ho­res, panxa enlaire i amb les mans da­munt del pit, comelsmorts clàssics. Elmotiu d’haver de recórrer a aquestaordre generalitzada de tancament ésque, tot i els avisos que les autoritatsrepeteixen a tort i a dret perquè lagent no surti de casa durant aquesteshores, les més caloroses de la tarda,molts ciutadans passen de tot i surten,per simples activitats comanar a com­prar, que podrien fer en hores sensetanta calda. La idea és que, si sabenque trobaran les botigues tancades, esquedaran a casa fins que obrin. Deuenpensar: nomésqueambaquestamesu­ra se salvi un ésser humà ja haurà val­gut la pena. Jo sóc de l’opinió contrà­ria perquè, fos qui fos qui es saltés elsavisos, sortís al carrer i la dinyés d’uncop de calor, hauria resultat un es­plèndid candidat als pròxims premisDarwin.c

Lamigdiada,per decret

Mentre duri la calor,de 12 delmigdiaa 5 de la tarda, botiguesi oficines tancades

Quim Monzó

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

683000

141874

Diario

374 CM² - 33%

9240 €

20

España

25 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA