RECULL POEMESRECULL POEMESRECULL POEMESRECULL POEMES CURS 2011CURS 2011CURS 2011CURS 2011----2012201220122012 ESCOLA RIU D’ORESCOLA RIU D’ORESCOLA RIU D’ORESCOLA RIU D’OR BIBLIOTECA BIBLIOTECA BIBLIOTECA BIBLIOTECA RAMON LLULLRAMON LLULLRAMON LLULLRAMON LLULL 2011201120112011----2012201220122012

Cançó de pluja

Si el sol puja escaletes ens mullarem demà.

Tot just la pluja alerti el gall del campanar

pel clar de les gateres s’esquitllaran els gats i sortirem nosaltres

per la porta més gran. Gallarets de bugada

fugiran dels terrats. Cargols i cargolines ens acompanyaran.

Traurem les katiusques i un paraigua espatllat i capa amb caperutxa malgirbada amb un sac i les ganes de córrer

i un delit prou estrany. A cada toll que hi hagi

espernegarem tant que escatxigarem tots els

mussols del veïnat. Espolsarem les plantes

dels horts i dels ravals i els arbres de la plaça i les flors del solà, i pararem la galta

per rebre-hi el ruixat. Entomarem la dutxa de totes les canals

i ens inventarem barques a tots els xorregalls.

Si estevenet venia amb l’agulló torçat sabrem un sortilegi

que ens el farà ballar. Balla que ballaria avui i l’endemà,

fins que amb barret d’arestes el sol haurà tornat

i haurà desat la pluja al prestatge de dalt.

MARIA MERCÈ MARÇAL

JO CONEC UNA FADA QUE ES DIU FINA Jo conec una fada que es diu Fina

-flor de taronger, que camina de puntetes

-ai, la flor de tarongina. Viu amb un ós de pelussa i una nina

-flor de taronger, i una palma a la finestra

-ai, la flor de tarongina. L'acompanya el cargol i la caragolina

-flor de taronger, de lluny l'aneguet lleig

-ai, la flor de tarongina. Penja els estels al cel de la cortina

-flor de taronger, jardins a les parets

-ai, la flor de tarongina. Duu papallones en una paperina

-flor de taronger, i n'escampa pels carrers

-ai, la flor de tarongina. Si menja safanòria i sal marina

-flor de taronger, flaons, cócs de maçana

-ai, la flor de tarongina. Conjura el moraduix, també la clavellina

-flor de taronger, el romaní i la menta

-ai, la flor de tarongina. Que algú li canti amb so de mandolina

-flor de taronger, corrandes enllunades

-ai, la flor de tarongina Un barrufet li pren la mantellina

-flor de taronger, i li barrufa al voltant

-ai, la flor de tarongina Mes ella té una vareta que domina

-flor de taronger, la calma i la tempesta

-ai, la flor de tarongina Quan us clavi l'esguard i us digui: Vine!

-flor de taronger, fugiu, que us fadarà

(com m'ha fadat a mi). -ai, la flor de tarongina

Jo conec una fada que es diu Fina. MARIA MERCÈ MARÇAL

PANTALONS LLARGS

Campaneta daurada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; havem caminat tant pels camins sense ira

que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! Osque! Corrent, a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.

Campaneta daurada tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.

Cavallet de cartró tu em sabies la joia: si ara jugués a córrer què diria la gent... Trobaran molt millor que estimi alguna noia

tant si és bella com no –cavallet tot pintat, campaneta daurada- i que us deixi al terrat.

JOAN SALVAT PAPASSEIT

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena?

¿És a la vila o és al pi de la carena?

Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-.

Però: -No passis! -diu un vel de teranyina.

¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata,

o bé un camí d’enamorat, colgat de mata?

¿És un recer per a adormir qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta?

¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?

I és camí incert cada camí, n’és cada vida.

JOSEP CARNER

MÀGIC MOMENT

¡Oh màgic moment d’acabant de ploure!

Gotellina, lent, l’arbre que vol moure

un sol pensament de vent.

Es fa d’un esquitx la llum expandida. D’un tendre desig

guarnida, xifoll i trepig

convida.

Tresquen aiguarells de flors amb despulles.

Ixen goigs novells en blaus finestrells. S’han tornat ocells

les fulles.

JOSEP CARNER

DAMUNT MON VAIXELL

Damunt mon vaixell l'arc de Sant Martí com un gran cinyell. Totes les sirenes

engronxant-se en ell.

JOAN SALVAT PAPASSEIT

LA CASA QUE VULL

La casa que vull, que la mar la vegi

i uns arbres amb fruit que me la festegin.

Que hi dugui un camí lluent de rosada,

no molt lluny dels pins que la pluja amainen.

Per si em cal repòs

que la lluna hi vingui; i quan surti el sol

que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu niui l'oreneta

al blanc de calç ric del porxo amb abelles.

Oint la cançó

del pagès que cava; amb la salabror de la marinada.

Que es guaiti ciutat des de la finestra,

i es sentin els clams de guerra o de festa: per ser-hi tot prest si arriba una gesta.

JOAN SALVAT PAPASSEIT

CANÇO DE SALTAR A CORDA

La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs.

Cascavells li repiquen tota la trena avall.

A la nit, si venia, ho fa sense avisar, estalzim a la cara

i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra conillets, a amagar! amagats que seríem

que no ens atraparà.

Darrere la cortina fem-li adéu amb la mà

MARIA MERCÈ MARÇAL

CORRANDES D’EXILI

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra.

Abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra

i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí el dia de ma partida

mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra.

«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la plana un tenderol que batega com una ala.

Una esperança desfeta, una recança infinita,

i una pàtria tan petita que la somio completa.

PERE QUART

CANÇÓ A MAHALTA

Com la boirina que s'aclofa quan ve la nit,

o com la rima d'una estrofa sense sentit;

com una cinta de coqueta en un mirall,

o com el vol d'una oreneta sobre la vall;

com una mica de musica quan ve la son,

o com la molsa que a la pica cria la font;

així t'escau la melangia tan dolçament,

que per rendir-me no et caldria més ornament.

MÀRIUS TORRES

PLOU A MUNTANYA

Plou a muntanya, la boira freda s'esfilagarsa.

De l'ampla serra les grans espatlles reben, calmoses,

l'embat de l'aigua i els llacs s'emplenen

de fades boges, nues i blanques. El vent s'afua,

passa i traspassa, corrent amb fúria

per entre els arbres; besa les roses

i amb grans rialles, uns cops alegres, d'altres irades, la torrentera

que fuig poruga per entre cingles frisós empaita.

MIQUEL MARTÍ I POL

PENSO, DIC, FAIG….

Penso que res no és en va;

que res d'allò que dic ni d'allò que faig

no es perd, si en el joc hi arrisco

tot el que tinc, sense temor de perdre.

Dic

ben poca cosa. Que ja ha arribat el temps d'alçar-nos

i sortir a ple carrer i acollir tota

la gent com a germans.

Faig tot el que puc per adaptar-me al ritme

de tots els que conec, un per un i amb esforç,

perquè la meva veu els sigui com un indret comú,

com una taula.

MIQUEL MARTÍ POL

LA SOPA

Fum que vas a la teulada

i que n'ixes floc a floc,

dius a la lluna afilada:

–Vora l'olla salta el foc–.

La mare crida i trascola

i vigila de reüll

la sopa de farigola

que està si bull si no bull.

Si, de lluny, el fum albires,

plega, pare, ton fadic;

ja s'entaulen les cadires

i les copes fan bonic.

Fins la boca més llamenca

de desig d'haver-te es mor,

sopa humil, sopa rossenca,

mostrejada amb oli d'or.

Troballa que ens fores duta

per un savi saberut,

l'herba humil de roca eixuta

et penetra de virtut.

A la setena bocada

troben la conversa els grans

i a l'última cullerada

hi ha la son per als infants.

JOSEP CARNER

LA RENOUERA Al volt de la primavera

que coses no fan brogit!

El vent per les fulles noves,

la nova esperança al pit.

Jo sé una gentil minyona

que mai no té el cor marrit:

li diuen la renouera

pel cant i per l'esclafit.

- Minyona - li diu son pare -,

qui riu no té el seny complit.

- Minyona - li diu sa mare -,

no cap noi va tan ardit.

- Minyona - fa el veïnatge -,

tenim el cap consentit. -

La noia va a la finestra

i es posa damunt l'ampit;

amaga la seva cara

en un claveller florit.

Llavores fa una veueta

igual que un ocell ferit:

- Vingués el que jo voldria,

de dies o bé de nit;

com una ombra el seguiria;

mon pas no fóra sentit.

LA PRIMAVERA

He desertat de ma ribera

-oh, por, la por!

-la tendra fada remeiera-

remei i olor.

Per qui ens ha pres la primavera

no hi ha perdó.

Digueu-me sí,

digueu-me no.

Les flors abans escotorides

-abril, setí-

llangueixen com les nostres vides,

sense destí,

que ni de somnis són ardides

-ho eren ahir.

Massa dic no,

massa dic sí.

L'emboirament que ens acompanya

-ai, la claror!-

batalla perd, batalla guanya

-quina remor!

La primavera se'ns fa estranya,

i el sí i el no.

Qui ens ha afollat la primavera

no té perdó.

CLEMENTINA ARDERIU

CANÇÓ DE L’AMOR MATINER

De matinet l’Amor venia,

de matinet.

—Jo, minyonet, la correntia veia d’amor, mancat de set; mai no sabré per quina via ell s’atansava al meu indret. De matinet l’Amor venia,

de matinet.

D’una besada em deixondia: —No saps la rosa què et promet?—

Ell em parlava i resplendia entre la llum del roseret. De matinet l’Amor venia,

de matinet.

—Mira el cabell que el vent destria i el jove si, naixent i dret; mira el mirar, tot fantasia,

que ara s’allunya, ara escomet. De matinet l’Amor venia,

de matinet.

Juga a l’amor, massa que un dia serà ton cor d’angoixa estret. On tot cantava i tot floria arribaran la neu i el fred. De matinet l’Amor venia,

de matinet.

I acabaràs, quan l’hora sia, mai més garlaire ni condret, plorant d’una última follia, sol i de cara a la paret.—

De matinet l’Amor venia, de matinet.

TIRALLONGA DE MONOSÍL·LABS DE PERE QUART

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull

-ei, si pot ser-:

Un poc de fam

i un xic de pa.

Un poc de fred

i un poc de foc.

Un xic de son

i un poc de llit.

Un xic de set

i un poc de vi

i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,

un poc de pes

i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic

i un poc de pac

-o un xic de sou

i un xic de xec.

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

Un xic de bé

i un xic de mal.

Un poc de mel

i un poc de fel.

I un poc de nit

i un xic de por,

i un poc de pit

i un xic de cor

i un poc de crit.

I un xic de llum

i un xic de so:

un poc de llamp

i un xic de tro.

Un poc de goig

i un xic de bes

i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort

i un poc del fluix.

I un poc de rom

i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc

-tres reis, dos nous.

I un poc de groc

i un xic de gris

i un xic de verd.

I un xic de blau.

Un poc de tren

i un poc de nau;

i un xic de rem.

Un xic de vent.

I un poc de neu.

I un poc de rou.

I un poc de veu

-i un poc de vot.

I un poc de cant.

I un xic de vers.

I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.

I un poc de greix.

I un xic de feix.

I un poc de gruix.

I un poc de carn

i un poc de sang;

i un poc de pèl.

I un poc de fang

i un xic de pols.

Un xic de flam

i un poc de gel.

Un poc de sant

i un xic de drac.

Un xic de risc

i un poc de res

-i un poc de rus.

I un tros de camp

i un xic de fruit;

un tros de clos

prop de la llar

amb aus i flors.

I un poc de bosc

amb pins i brins.

I un xic de font.

I un xic de riu

i un poc de rec

i un poc de pont.

I un poc de gorg.

I un poc de mar

i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli

i un poc de cuir

i un poc de pell

i un xic de fil.

Un poc de lluc

i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust

i un xic de rang.

I a més del meu

un poc del seu

i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?

bell? lleig? dret? tort?

gras? prim? llest? llosc?

nou? vell? ferm? flac?

bla? dur? buit? ple

dolç? tosc? sec? moll?

greu? lleu? curt? llarg?

fosc? clar? xaix? fi?

Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

VINYES VERDES

Vinyes verdes vora el mar:

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes, i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster:

sou més fines que l'userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs

vora la vela que passa;

cap al mar blinqueu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina

i el fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina ...

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor ...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor ...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau de cap al tard ...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

JOSEP MARIA DE SEGARRAJOSEP MARIA DE SEGARRAJOSEP MARIA DE SEGARRAJOSEP MARIA DE SEGARRA