POEMES QUE PARLEN DEL MES D’ABRIL

Miquel Martí i Pol

Marià Manent

Joana Raspall

Màrius Torres

Clementina Arderiu

Josep Carner

Antonio Machado

Juan Ramon Jiménez

1

Montserrat Bertran

ABRIL 

(Miquel Martí i Pol)

Per l'abril,  si cada gota en val mil,  cada rosa en val deu mil  i cada llibre cent mil. 

Amb pluja, roses i llibres  celebrem la festa gran,  que ningú no en quedi fora,  ni els d'ara ni els qui vindran;  els d'ara, per fer patxoca  al costat de l'alt patró,  els qui vindran, per si toca  d'afegir-hi més saó,  perquè sant Jordi se senti  sempre ben acompanyat  i ens ajudi, als uns i als altres,  a poder guanyar el combat  que fa tants segles que dura  i encara no s'ha acabat. 

Per això, quan l'abril pinta  tots els marges de color  i fa les nits molt més tèbies  i el cel més encisador,  convé que tots, nois i noies,  cantem ben fort la cançó: 

Per l'abril,  si cada gota en val mil,  cada rosa en val deu mil  i cada llibre cent mil. 

2

Montserrat Bertran

tració de Carlotta Castelnovi

FLAMA D'ABRIL 

(Marià Manent)

"Els arbres fan una boirina verda pels caminals on queia el nou ruixim. 

Al cel, els núvols, que la llum esquerda, són una rosa, són un bell raïm. 

El cor pesava com una despulla i preguntava l'esperit: 'Per què?' 

Si el roser tendre ha tret la nova fulla, jo no ho sabia, ni sentia re. 

No em fou amiga la claror somorta, ni la plugeta com els diamants. 

Un sol desig es deturà a ma porta i ara allargava totes dues mans. 

'Ai, mon desig, sota la pluja fina, bon pidolaire, que no us puc servir! 

Els arbres pàl·lids fan una boirina: cerqueu sopluig, però no pas en mi.' 

El meu desig tornava, amb la requesta, i la flameta ja em prenia el cor: 

s'alleugeria de la grisa vesta i esdevenia com la brasa d'or. 

I el cor parlà, transfigurat: 'Si ara, sota aquests arbres, que són tan humans, 

amb l'amigueta de la vesta clara miré com cauen tots els diamants!' 

Diria: –Mira el dolç avet com plora i l'àlber tendre, amb el plomall d'argent–. 

I passaria per la nostra vora l'àngel que porta una estrelleta ardent. 

I jo diria: –Qui pogués haver-la, perquè l'amiga la portés al pit! 

I es desfaria un núvol rosa-perla, deixant aromes vagues en la nit." 

3

Montserrat Bertran

il·lustració de  Mara Cerri

ABRILPLOU I FA SOL;LES BRUIXES ES PENTINEN

(Joana Raspall)

Plou i fa sol …

Un núvol s’ha vestitAmb els colors de l’iris.

Plou i fa sol …

L’abella s’empolvoraAmb pol·len d’or dels llirisI es drecen lluminosesLes banyes d’un cargol.Plou i fa sol.

UN ALTRE ABRIL

4

Montserrat Bertran

Il·lustració d'Ewa Ludwiczak

(Marius Torres)

Com una aigua secreta – que, ben lluny dels camins,a cap gest de Narcís no farà de sepulcre,inútil als conreus, als llavis, als jardins,oposant a la llum que ella no porta a dinsla fredor d’una làmina silenciosa i pulcra,

és la meva tristesa. Ample mirall fidelper on el mon rellisca amb menys de pes que una ombraentre jo i aquest altre gran mirall paral·leldel cel, on es destrien, cadascun un anhelels núvols, els ocells, les ànimes sens nombre.

Com una aigua secreta canvia el seu coloramb el reflex que l’aura dóna a l’instant que passablava, els matins d’hivern, de glaç en fusió,groga i plena de somnis els vespres de tardor,i els migdies d’estiu enlluernada i lassa;

ara, a la primavera, quan l’hivern és blau,hi ha una llum igual al paisatge en ella.Les llunyanies d’or saben secrets de pau,I el cap al tard arriba amb un bleix tan suauque fóra cada llàgrima la imatge d’una estrella

en una aigua secreta. Un torb, però, nomes,faria buida i orba la seva pregonesatèrbola, sota cels terribles i propers...

Abril que fas florir les roses i els llorers,Dóna dies ben clars a la meva tristesa!

5

Montserrat Bertran

Il·lustració de Sarah Jane Szikora

ABRIL

(Marius Torres)

Lliris morats, prada de trèvol,Núvols de neu, cel matinal.Fulloles noves s'emmirallen a l'estany d'aigua verge, benèvol.

És càndid el vol dels coloms. Sàvia, la primavera creal'ombra rosa dels arbres de Judea,l'ombra grisa dels cinamoms.

S'han acabat les violetes.Cap al tard, la boira s'esmuny.Xopes de blau, arribaran de lluny,Un vespre càlid, orenetes.

El sol, un vell sense esperança,Tímid com un infant s'acosta; I cada tarda, quan se'n va a la postaTé una mica més de recança.

6

Montserrat Bertran

il·lustració de Graham Franciose

CANÇÓ D'ABRIL

(Clementina Arderiu)

Hi tornarem al sol-solet!Tira el braser per la finestra,llença la capa i el barret!Que vingui el sol com una festai ja no vull sentir més fred.Oh, quin aire!Ja les paraules prenen alesi no cal dir-les sota veu,que en pensament tinc mar i calesi cama nua fins al peu.Adéu, mimoses i nadales:clavells veureu.Fugi l'hivern, fugi la por.Morir? Quan no s'arrisca gaire.Hem de sortir d'aquest racó -deixem-hi el pec i el rondinaire:sortim a l'aire germinalamb ulls d'infant, que miren alt.

7

Montserrat Bertran

(il·lustracio de Rosario Elizalde)

CANÇÓ D'ABRIL

(Josep Carner)

Al cel d’abril es desficiaun poc de núvol que se’n va;abans que es perdi cim enllà,oh satalia!,¿si jo gosava d’estimar?,¿si gosaria?

En una fotja s’esgarriaflor fugissera del lilà;ans no s’acabi de negar,oh satalia!,¿si jo gosava d’estimar?,¿si gosaria?

¿És esperança o bé folliaun goig amb ganes de plorar? ¿Pot un abril tot l’any durar?oh satalia!,¿si jo gosava d’estimar?,¿si gosaria?

8

Montserrat Bertran

Il·lustració de Patrizia Bertoli

EN ABRIL, LAS AGUAS MIL

(Antonio Machado)

Son de abril las aguas mil.Sopla el viento achubascado,y entre nublado y nubladohay trozos de cielo añil.

Agua y sol. El iris brilla.En una nube lejana,zigzagueauna centella amarilla. La lluvia da en la ventanay el cristal repiqueteo.A través de la neblinaque forma la lluvia fina,se divisa un prado verde,y un encinar se esfumina,y una sierra gris se pierde.Los hilos del aguacerosesgan las nacientes frondas,y agitan las turbias ondasen el remanso del Duero.Lloviendo está en los habaresy en las pardas sementeras;hay sol en los encinares,charcos por las carreteras.Lluvia y sol. Ya se oscureceel campo, ya se ilumina;allí un cerro desparece,allá surge una colina.Ya son claros, ya sombríoslos dispersos caseríos,los lejanos torreones.Hacia la sierra plomizavan rodando en pelotonesnubes de guata y ceniza.

9

Montserrat Bertran

Il·lustració de Pascal Campion

PRIMAVERA

(Juan Ramon Jiménez)

Abril, sin tu asistencia clara, fuera invierno de caídos esplendores; mas aunque abril no te abra a ti sus flores, tú siempre exaltarás la primavera.

Eres la primavera verdadera; rosa de los caminos interiores, brisa de los secretos corredores, lumbre de la recóndita ladera.

¡Qué paz, cuando en la tarde misteriosa, abrazados los dos, sea tu risa el surtidor de nuestra sola fuente!

Mi corazón recogerá tu rosa, sobre mis ojos se echará tu brisa, tu luz se dormirá sobre mi frente...

10

Montserrat Bertran

Il·lustració de Chris Buzelli