Programa d'educació socio-emocional

Programa d'educació socio-emocional, des de P3 d'educació infantil fins a 6è de primària.

-Quins són els continguts i conceptes d'aprenentatge d'aquest projecte?

Es treballen sobretot continguts que fan referència a la competència social i ciutadana i a la competència d'autonomia i iniciativa personal (intel·ligència inter-personal i intra-personal d'en Howard Gardner) Des de l'àmbit d'interacció amb els altres, es desenvolupen les habilitats socials bàsiques, el respecte, la comunicació (receptiva i expressiva), el comportament pro-social (de cooperació i de treball en equip) , la gestió dels conflictes, la negociació i l' assertivitat.

Des de l'àmbit de l'auto-coneixença afavorim el desenvolupament de la responsabilitat, del judici propi, de l' autonomia, l' auto estima i la iniciativa personal (a fi capacitar-los per poder afrontar diverses situacions). Realitzem activitats que els ajudin a conèixer-se millor, saber què volen, quins són quin són els seus sentiments, i aprendre a controlar-los adequadament perquè no els desbordin.

- A quins moments s'aplica aquest programa?

Qualsevol moment és adient per treballar aquestes dues competències, ja que són transversals a totes les àrees d'aprenentatge. No esperem la hora de tutoria per resoldre el conflicte que tenim amb els amics, o per reforçar qualsevol objectiu de l'aprenentatge socio-emocional. Però les rutines incorporades i un currículum accelerat fa que, si no sistematitzem aquest aprenentatge, no tingui la força ni el pes necessari per arrelar. Hem d'alfabetitzar les emocions i controlar-les, aprendre la diferència del llenguatge assertiu, agressiu o passiu, saber gestionar positivament els conflictes, etc. És necessari dedicar un espai i un temps a treballar de forma assídua aquests continguts. Per aquest motiu dedicam una sessió setmanal al treball de tots aquests aspectes.

- Quina metodologia i recursos utilitzeu?

Una metodologia dinàmica. Els continguts socio-emocionals són idonis per aprendre'ls a través de les dinàmiques de grup, dels jocs, de les assemblees, i de les tècniques dramàtiques. Sabem que l'aprenentatge és més intens i, perdurable en el temps, si hi ha moviment intern. Si es viu i es sent. Un altre recurs utilitzat és el carnet per punts. Aquest és un programa de reforç que, per una banda, motiva i facilita el compliment dels acords i normes consensuats a principi de curs i per l'altra, facilita l'observació dels objectius aconseguits.

Carnet de punts El Carnet per punts és un programa de reforç, que per una banda motiva i facilita el compliment dels acords i normes consensuats a principi de curs i per l'altra, ajuda a observar el seu compliment i els objectius aconseguits.

Els alumnes i els mestres, veuen a les graelles que tenim penjades a classe, com funciona el compliment dels acords presos a inici de curs. Si detectam algun problema, en xerram a la propera assemblea.

El carnet de punts reforça els objectius que entre tots, mestres i alumnes, hem prioritzat. És a dir, segons el compliment o no de les normes, tenen uns privilegis o unes penalitzacions, també consensuats per tots els alumnes del grup-classe.

El seu funcionament és el següent:

El carnet té 10 punts positius. Aquests punts poden pujar fins un màxim de 20 o poden baixar fins a 0.

Les cares somrients del carnet són els 10 punts. A través dels 2 segells, se poden augmentar o baixar aquests punts.

Carnet de Convivència

Nom: ____________________

Curs: ____________________

Carnet de ConvivènciaNom: __________________________

Curs: __________________________

C.P Melcior Rosselló i SimonetCurs 2006 - 2007

RECUPERACI Ó DE PUNTS :

1 1

1 1

1 1 1

1 1 1

☺ Puja punts. Es posa davant quan l'alumne segueix uns acords consensuats, entre tots, a principi de curs.

⊕ Aquest segell baixa punts. Poden recuperar-los, complint els acords consensuats, entre tots, a principi de curs.

Cada tutor/a té, a la seva aula, un full de registre amb aquelles pautes i acords, decidits en assemblea a principi de curs i que són necessaris pel bon funcionament de la classe. Cada mestre/a assenyala les enhorabones o els avisos dels alumnes amb una ratlla dins la graella corresponent. Cada tres ratlles es puja “☺” o baixa “⊕” 1 punt. El/la tutor/a revisa un cop per setmana la graella i posa la ☺ o la ⊕ al carnet .

Quan els punts pugen o baixen, els alumnes aconsegueixen o no, una sèrie de privilegis. Aquests també es consensuen amb els alumnes, a principi de curs, en assemblea. Per exemple, aquests són els privilegis decidits per un grup-classe:

*12 PUNTS Estalviar-se un exercici mensual de deures de l'àrea que vulguin.

*14 PUNTS Estalviar-se dos exercicis mensuals de deures de l'àrea que vulguin.

*16 PUNTS 30 minuts més de pati.

*18 PUNTS Una sessió més d'informàtica.

*20 PUNTS Estalviar-se un examen trimestral de l'assignatura que vulguin.

Els segells també a l'agenda

A fi de que les famílies estiguin informades de l'evolució del carnet de convivència del seu fill o filla, quan es fa la revisió setmanal de les graelles, es posen els segells corresponents al carnet i a l'agenda.

– Cada vegada que es posa una ☺ al carnet de convivència, també és posa a l'agenda. – Cada vegada que es posa una ⊕ al carnet també es posa a l'agenda. es dóna a l'alumne/a un nou carnet. – Cada vegada que l'alumne no fa els deures, a més de posar una ratlla a la graella corresponent, es posa dins

l'agenda aquest segell: ⊖

Xerrades i Reunions famílies

1. Reunió inicial de grup-classe. Donat que aquesta és la que compta amb major nombre d'assistents, intentarem donar el màxim d'informació sobre la dinàmica i organització del centre.

2. Entrevista del tutor/a amb les famílies. Una reunió anual mínima del tutor/a amb cada una de les famílies del seu grup classe. Si creu convenient i necessari, convé repetir aquest tipus de trobada.

3. Escola de pares i mares. Xerrades monogràfiques d'interès general cap els pares i mares: Tècniques d'estudi, la comunicació a dins la família, la gestió del conflicte a casa, els hàbits i les obligacions familiars, l'adolescència, l'alimentació, etc.

Racó Boca - Orella

El racó de parlar i escoltar constitueix un espai i una estructura perquè els alumnes resolguin els seus conflictes per si mateixos com un mecanisme per al diàleg i la negociació. És un racó especialment reservat a tal efecte i en el qual no es realitza cap altra activitat, es col·loquen dues cadires, cadascuna de les quals tindrà la funció d'assignar un rol al seu ocupant, una serà la d’escoltar i una altra la de parlar. Les dues cadires es diferencien mitjançant un gran dibuix enganxat al seu suport. A una de les cadires hi ha una orella, i en l'altra una boca.És important que l’alumnat participi i col·labori en la creació del racó i en dotar-lo d'unes normes per al seu funcionament. Quan dos alumnes tenen un conflicte dins de l'aula o tornen del pati amb un conflicte sense resoldre, la mestra els convida a anar al racó per intentar solucionar-ho per si mateixos. La proposta és sempre una convidada i no una imposició, ja que el seu ús ha de ser voluntari.

Funcionament bàsic del racó

Al racó, cada un dels infants ocupa una de les cadires. 1. L’infant assegut a la cadira d’escoltar té com a tasca escoltar el més atentament possible el seu company i no pot parlar, ni tan sols dir res, per evitar les interrupcions. 2. El nin assegut a la cadira de parlar té la paraula i la seva tasca és explicar què ha passat, com se sent i què vol. 3. Una vegada que el primer nin ha acabat de parlar, canvien de cadira i inverteixen els seus papers. 4. El nin que ha estat el primer oient pren la paraula un cop ha parafrasejat correctament el seu company i aquest ho pren com a vàlid. 5. El nin que ha estat el primer parlant ara ha d'escoltar sense interrompre i després parafrasejar. Aquest procés consta habitualment d'un únic torn per parlar i escoltar, encara que de vegades els alumnes passen dues o més vegades per cada una de les cadires fins que troben una solució al seu conflicte.

Programa de Mediació

La mediació és una manera de resoldre o transformar un conflicte i arribar a un acord de forma voluntària, a través del diàleg i amb l'ajuda d'uns tercers, neutrals i imparcials, els mediadors. Es tracta d'arribar a un pacte satisfactori per totes les parts que hi estan involucrades, compartint inquietuds, punts de vista diferents, necessitats, etc. La mediació es pot donar entre alumne/a-alumne/a; alumne/a-mestre/a; mestre/a-pare, mare...

Qui és i com ha d'actuar el mediador

Els mediadors són companys imparcials, formats per a “escoltar problemes” i ajudar a trobar solucions en benefici de totes les parts implicades dins el conflicte. Facilita que cadascú trobi, per sí mateix/a les solucions més satisfactòries.

Qui pot fer de mediador?: Qualsevol persona de la comunitat educativa (professors/es, monitors/es, pares,mares, alumnes de tercer cicle) que vulguin i estiguin formats en mediació.A l'escola, els alumnes es comencen a formar a partir de 4rt de primària. Els alumnes de 5è i 6è de primària ja formen part de la xarxa de mediació, conjuntament amb alguns mestres, pares i mares i personal de servei que també ha rebut formació.

Tasca dels mediadors:

La tasca dels mediadors, es desenvolupa en dos àmbits:

– A l'hora del pati. Hi ha la figura o càrrec de l'alumne mediador (són quatre cada dia de 5è i 6è). Porten un distintiu perquè els altres alumnes vegin que aquell dia són els mediadors de pati. El seu paper es guiar als alumnes, ajudant-los a gestionar el conflicte quan apareix.

– Quan el conflicte és repetitiu o hi ha una afectació molt gran dels protagonistes del mateix, es realitza una mediació formal a una petita aula preparada per aquesta finalitat. En aquest cas, quan es detecta la necessitat de mediar un conflicte, es diu a la cap d'estudis perquè pugui coordinar el dia, l'hora i els mediadors corresponent -hi ha torns establerts- i el mestre/a observador.

Els mediadors:

• No poden jutjar, criticar, castigar, ni aconsellar. Són neutrals, no poden opinar, prendre partit o fer judicis de coses correctes o incorrectes sobre les accions de les parts en conflicte.

• Guien el diàleg, vigilen que es respectin els torns de paraula, i que no hi hagi insults ni desqualificacions.

• Animen a les parts afectades a expressar-se a través de missatges en 1ª persona, i a fer-ho expressant allò que senten (la comunicació és més positiva i efectiva si les dues parts parlen de com es senten i quins sentiments els ha produït el conflicte viscut).

• Escolten d'una manera activa (mostren interès, clarifiquen, reflecteixen allò que es va dient, resumeixen).

• Exploren els interessos i les necessitats de cadascú dels implicats en el conflicte.• No proposen solucions però intenten encaminar als interessats cap a visions i solucions més

realistes i positives.

Premisses i normes necessàries pel bon funcionament de la mediació:

1. Voluntarietat: Les parts del conflicte són lliures d'acollir-se a la mediació. Si hi accedeixen, poden desistir-ne en qualsevol moment. Així mateix, la persona mediadora també pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï manca de col·laboració d'una de les parts afectades o l'existència de de qualsevol circumstància que ho faci incompatible.

2. Confidencialitat: La persona mediadora i les parts implicades en el procés han de comprometre's a no revelar, a persones alienes al procés de mediació, la informació de caràcter privat que n'obtinguin el el curs del procés.

3. Caràcter personal: La persona mediadora i les parts implicades en la mediació han d'assistir personalment a les reunions de mediació sense que es puguin valer de representants o intermediaris.

4. Respecte: Les parts implicades han d'escoltar-se mútuament i no interrompre's. No es pot utilitzar un llenguatge ofensiu, ni insultar-se.

Assemblees d'alumnes-classe

Es realitzen a la classe, amb el grup de referència i el/la mestre/a tutor/a. Es parla d'assumptes que interessen o sorgeixen del grup. Tan sigui per pactar les normes de classe i de pati com per parlar dels conflictes sorgits dins el grup o per xerrar d'alguns aspectes del funcionament del grup o del centre que es creguin necessaris.En aquestes assemblees el delegat/da de cada classe pren nota de les diferents demandes que surten del grup i després es fa arribar a les assemblees de delegats.

Assemblees de delegats

En aquestes assemblees hi prenen part els delegats de cada classe de primària. Es tracten les demandes i opinions que han sorgit dels diferents grups.Entre tots intentam trobar possibles solucions. La cap d'estudis en pren nota i fa una acta de tot allò que s'ha parlat i dels corresponents acords. Aquesta acta es fa arribar al claustre perquè cada tutor/a ho transmeti al seu grup.

Càrrecs alumnes

Dins cada classe hi ha uns càrrecs que els alumnes van assolint durant un temps determinat i són rotatius. Per exemple: Repartir material, data i assistència, biblioteca, representant medi-ambiental -reciclatge- i els mediadors/es de pati (a 5è i 6è).

Hi ha altres càrrecs que són per tot el curs: delegat/da i sub/delegat/ada. Són els representant dels alumnes d'una determinada classe, i l'han elegit els propis alumnes.

Tutoria individualitzada

A partir d'una necessitat o demanda de l'alumne o del mestre, el tutor/a convoca a l'alumne a una tutoria individual on el tutor/a comenta els punts forts i febles detectats i on l'alumne pot expressar les seves dificultats i inquietuds. L'objectiu és crear un espai de confiança i bona entesa entre alumne i tutor, arribant a possibles acords i solucions. La necessitat de la reunió pot sorgir tant per resoldre conflictes o dificultats en alguns aspectes acadèmics, com per manca de rendiment, de motivació o per estats emocionals de l'alumne que ens preocupin. També és molt recomanable en aquells nins poc xerradors, que gairebé passen desapercebuts. La tutoria individual amb el mestre els dóna un espai per poder-se comunicar i sentir-se reconeguts..

Servei d'assessorament Psicològic en el marc del Projecte Comenius BESD

Aquest servei l'hem inclòs gràcies a l'associació amb Bridgend. Al llarg del desenvolupament del projecte, ens hem adonat que per alguns alumnes amb problemes específics de comportament, les estratègies utilitzades ajuden però no són suficients. Hem contactat amb en David Riera, psicòleg d'es Calidoscopi amb qui ja hem fet formació perquè col·laborés amb nosaltres. L'objectiu d'incloure el Servei d'Assessorament Psicològic d'Es Calidoscopi al CEIP Melcior Rosselló dins les eines del programa Comenius, és la recerca d'una forma d'intervenció apropiada per als problemes socials i emocionals detectats dins el grup-classe. El format del Servei pretén promoure una col·laboració ràpida i eficient entre el psicòleg d'aquest i els professionals de l'educació, amb l'objectiu de trobar solucions efectives per a resoldre els esmentats problemes dins el grup. A nivell metodològic, l'aspecte clau del Servei, és la intervenció indirecta. Aquest concepte fa referència a la modalitat terapèutica d'ajudar a resoldre els problemes psicològics sense la participació directa del nin. Amb aquest tipus d'intervenció, ens estalviem una sèrie d'inconvenients com l'alteració imminent de la dinàmica del grup-classe ocasionada per la introducció d'un altre professional que no sigui el propi mestre que ha fet la demanda.