RECURSOS PERIODÍSTICS (PER A NO PERIODISTES)

IDEES, REFLEXIONS I SOLUCIONS PRÀCTIQUES PER A LA COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL EN L’ÈPOCA D’INTERNET 2.0

JORNADA DE FORMACIÓ AL DMAH[ juny 2009 - barcelona ]

• Reflexionar sobre la comunicació institucional des del moment actual (internet 2.0) i des de la perspectiva d’un tècnic de l’administració.

• Donar consells i solucions pràctiques per a una bona comunicació.

• Per a una elaboració eficaç de continguts escrits, multimèdia, etc.

Quin és l’objectiu d’aquest taller?

La feina del tècnic d'una administració pública inclou, cada cop més, elements comunicatius. 

PRÈVIA

La feina del tècnic d'una administració pública inclou, cada cop més, elements comunicatius.

Tanmateix, molts no compten amb una formació específica. Ni estan treballant en institucions amb una estratègia comunicativa global (més enllà de la 'gent de premsa').

PRÈVIA

La feina del tècnic d'una administració pública inclou, cada cop més, elements comunicatius.

Tanmateix, molts no compten amb una formació específica. Ni estan treballant en institucions amb una estratègia comunicativa global (més enllà de la 'gent de premsa').

Aquesta presentació vol donar pistes i trucs per a una bona comunicació. També vol incidir en alguns dels reptes generats per les xarxes socials

... i la societat que s'hi relaciona

PRÈVIA

➡ Els continguts de la presentació haurien de ser útils per a plantejar estratègies de comunicació en una administració pública...

➡ i, pel que fa a l’elaboració de continguts, per a la redacció escrita però també per al plantejament de productes multimèdia.

➡ En tot cas, i volgudament, posen l'accent en l’entorn digital, el mitjà en el qual es desenvolupa, principalment, l’acció comunicativa del departament. 

➡ Els continguts de la presentació haurien de ser útils per a plantejar estratègies de comunicació en una administració pública...

➡ i, pel que fa a l’elaboració de continguts, per a la redacció escrita però també per al plantejament de productes multimèdia.

➡ En tot cas, i volgudament, posen l'accent en l’entorn digital, el mitjà en el qual es desenvolupa, principalment, l’acció comunicativa del departament. 

S’ha fet servir de referència el llibre d’estil de Vilaweb, d’El Punt, de la BBC i d’institucions diverses, com la Universitat Jaume I.

COMUNICACIÓ NOCIONS PRÀCTIQUES

COMUNICACIÓ NOCIONS PRÀCTIQUES

PODEM PARLAR DE COMUNICACIÓ 2.0?

PODEM PARLAR DE COMUNICACIÓ 2.0? SENSE HAVER ENTÈS LA COMUNICACIÓ 1.0?

Cal reivindicar la comunicació institucional:

‣ El seu paper en la conformació d’una societat més ben informada, més crítica, més participativa. Ha de donar informació i recursos, i també servir per explicar els motius rera les decisions, rera les polítiques. 

‣ La vessant pràctica, de seguretat.

Criteris generals

COM ES COMPLEIX AQUESTA MISSIÓ AVUI?

‣ Nota de premsa? Pensar en clau multimèdia.

‣ La convocatòria? Avançar-se al mitjà.

‣ Anar als mitjans? El ciutadà s'informa 'directament', cada vegada més. La interlocució ja no és només en clau de mitjans, també de xarxes socials.

El QUE ESTÀ CANVIANT

COM ES COMPLEIX AQUESTA MISSIÓ AVUI?

‣ El “recull de premsa” s'amplia. S'amplia la feina, les fugues, les incidències... però també les oportunitats!

El QUE ESTÀ CANVIANT

L’ÈXIT COMUNICATIU I UNA BONA HISTÒRIA...

NO SEMPRE VA JUNT

LES CLAUS...

Tenir una bona història.

Saber explicar-la.

A qui explicar-la (llistats actualitzats, líders d'opinió: no només són notícies, són posts, tertulians: visió àmplia).

Evitar les teories del complot, però acceptar les inèrcies informatives: el periodista és un aliat (no un amic, no algú que fa favors).

COM ES PENSACOMUNICATIVAMENT

‣ Imaginar el titular que resumeix millor l'activitat, proposta o iniciativa.

‣ Definir interlocutor i assegurar que estarà disponible.

‣ Pensar més enllà del paper: donar una nota de premsa està bé... però i les imatges? i el vídeo?

‣ Els llistats de mitjans s'han de complementar amb una estratègia de bloggers i de presència al a xarxa (acció a llarg terme).

‣ Els equips de premsa han d'incorproar dinamitzadors de xarxes socials.

UNA BONA NOTA DE PREMSA

‣ 1/2 pàgines.

‣ Enllaços a més informació.

‣ Paràgrafs de context: dades dels convocants, explicació breu del context de la iniciativa.

‣ Accés a continguts en vídeo i imatge per descarregar.

‣ Enviada de 7 a 4 dies abans (excepcions).

‣ Reforç telefònic.

‣ Enviament: pensar bé l’assumpte, enviar en cos de text i adjunt. Els documents pesats en link.

COM HA DE SER UNA NOTÍCIA

‣ Breu: extensió màxima de 4.000 caràcters o 3 minuts en el cas de vídeo.

‣ Interessant: el titular és clau, i és interessant introduir xifres o coses concretes amb repercussions clares en la vida quotidiana. Evitar declaracions o títols buits.

‣ Clara: construcció amb frases curtes i simples, de no més de 20 a 25 paraules.

‣ Ordenada: la narració ha de partir del més important al menys important. El primer paràgraf és la idea principal, desenvolupa el titular. En els següents es va desenvolupant la idea i d’altres de complementàries.

‣ Informada: amb almenys 2 enllaços a materials propis del departament i a llocs on ampliar informació.

‣ Directa: l’estil hauria de ser, principalment, afirmatiu i directe. Les paraules importants han d’aparèixer al principi de les frases. Una informació en cada frase, una idea en cada paràgraf. No abusar de guionets i parèntesi.

‣ Ajustada: s’ha d’utilitzar la tercera persona; distingir entre informació i opinió, descartar expressions emfàtiques.

En qualsevol peça informativa el titular és clau, és la porta d’entrada al contingut, l’element que el lector farà servir per saber si vol saber o no més coses. També en el cas dels continguts de vídeo, la notícia s’acompanya d’un titular, almenys en el mitjà digital. Un titular que cal clicar per accedir als continguts multimèdia.

La simplicitat de la maquetació fa que molt sovint no es pugui complementar l’impacte amb una fotografia, una entradeta, etc. És per això que en el cas de la comunicació digital el titular és crucial.

És una crida a la lectura de la notícia (concepte tradicional), però també delimita la informació que anuncia (concepte nou).

El titular ha de ser reclam, però no ha d’insinuar res que després no es trobi en la notícia.

LES PARTS D’UNA NOTÍCIAEL TITULAR

Exemples a evitar:La jornada del DMAH tracta sobre el canvi climàticEl conseller i el gremi de constructors signen un conveniDissabte tindrà lloc el Dia sense Cotxes

En els tres casos es tracta de titulars que no mostren cap element d’interés més enllà d’una informació d’agenda. S’ha d’intentar extreure sempre de la notícia els elements nous, interessants o útils de cara al lector.

LES PARTS D’UNA NOTÍCIAEL TITULAR

Exemples a evitar:La jornada del DMAH tracta sobre el canvi climàticEl conseller i el gremi de constructors signen un conveniDissabte tindrà lloc el Dia sense Cotxes

En els tres casos es tracta de titulars que no mostren cap element d’interés més enllà d’una informació d’agenda. S’ha d’intentar extreure sempre de la notícia els elements nous, interessants o útils de cara al lector.

A partir d’això, els titulars haurien d’haver estat:El departament es compromet en unes jornades a reduir les propies emissions d’un 20% en cinc anysEl gremi de constructors i el departament es posen d’acord per impulsar accions per reduir l’impacte dels residusEl Dia sense Cotxes torna aquest dissabte, amb ajuts concrets per als usuaris de transport públic.

LES PARTS D’UNA NOTÍCIAEL TITULAR

El subtítol ha d’il·luminar o ampliar el contingut del títol. Serveix per donar informació que no ha capigut al títol o que no ha quedat prou explicada.

En el cas de la comunicació institucional pot ajudar a subratllar el caràcter institucional de la notícia.

És el lloc on es pot citar que tal o altre projecte ha estat impulsat per un departament o una direcció general.

LES PARTS D’UNA NOTÍCIAEL SUBTÍTOL

Cal iniciar la redacció amb allò que constitueix el nucli informatiu de la notícia: les principals dades de la informació acostumen a relacionar-se amb l'impacte d'una determinada política o iniciativa. Impacte que es pugui resumir en dades i que tingui abast quotidià. Cal deixar el llistat d'assistents o impulsors per als següents paràgrafs.

LES PARTS D’UNA NOTÍCIAL’ENTRADETA

Exemple a evitar:La jornada va ser inaugurada pel conseller i el president del gremi de constructors i va aplegar 200 persones a l’auditori de Manresa.

Exemple correcte:Els constructors agremiats a Catalunya disposaran de diferents recursos --assessorament, ajuts fiscals, etc-- per reduir l’impacte d’emissions de CO2 de la seva feina. Aquest paquet de mesures l’ha anunciat en una jornada el conseller i el president del gremi de constructors...

LES PARTS D’UNA NOTÍCIAL’ENTRADETA

ALGUNES SOLUCIONS ACONSEGUIR UNA REDACCIÓ EFICAÇ

TRAMPES, LLOCS COMUNS... TRUCS PER EVITAR-LOS

Trampes i expressions buides de significat

Evitar circumloquis i redundàcies:

Pressupost millor que disponibilitats pressupostàries; 

llegir millor que procedir a la lectura; 

1714 candidats millor que un total de 1714 candidats; 

costar millor que tenir un cost; 

millor milloren que evolucionen favorablement; 

millor operen que passar pel quiròfan...

Evitar repeticions: 

creació de 100 llocs de treball no que creació de 100 nous llocs de treball 

sovintejaran no que sovintejaran molt...

A nivell: se n’abusa i és innecessari: 

A nivell organitzatiu / pel que fa a l'organització; competir a nivell internacional / competir en el mercat internacional; competicions a nivell europeu / competicions europees; a nivell personal / personalment.. però en canvi: la quantitat d'aigua als embassments no arriba al nivell, o el compromís de no sobrepassar les emissions al nivell de. 

Tema: és imprecís i poc informatiu, normalment es pot eliminar tal qual:

el tema dels residus / els residus.

Pràcticament, es fa servir abusivament en el sentit de 'gairebé'.

Actualment, actual: només si és en comparació amb un fet passat o si es vol remarcar.

Des de: Des de l'Ajuntament, l'Ajuntament; des de l'ajuntament argumenten / fonts de l'ajuntament argumenten.

Altres elements innecessaris: diferents / o no / és el cas / la població de / etc.

Els enllaços (hiperlinks) a altres continguts no són un ‘a més a més‘ són una part crucial de la nova comunicació.

En un mitjà digital la informació no s’hauria d’entendre separadament de les remissions a les fonts o a recursos informatius complementaris: els enllaços o vincles. El vincle ha d’ésser tan concret i apropiat com sigui possible: no hauria de superar els tres mots.

Quan l’objecte de la remissió té nom propi (persona, lloc, entitat, empresa, mitjà informatiu, web, recurs…), és aquest nom que ha de fer d’enllaç. S’han d’evitar falques com tant ‘aquí’, ‘aquest enllaç / vincle’, ‘aquesta adreça / pàgina’, ‘així’, ‘d’aquesta manera’ o similars.

Caldria preveure també apartats específics per explicar es presenten les citacions i amb quins criteris o com es gestionen qüestions com sigles, terminologia científica, etc.

ENLLAÇOS

És interessant compartir fulls d’estil, bases de dades amb terminologia i haver haver abordat de forma consensuada aspectes recurrents en la feina de comunicació de la institució:

- com es presenten les institucions

- espanya, estat espanyol

- energies renovables, alternatives?

VOCABULARI, EXPRESSIONS...

Els enllaços (hiperlinks) a altres continguts no són un ‘a més a més‘ són una part crucial de la nova comunicació.

En un mitjà digital la informació no s’hauria d’entendre separadament de les remissions a les fonts o a recursos informatius complementaris: els enllaços o vincles. El vincle ha d’ésser tan concret i apropiat com sigui possible: no hauria de superar els tres mots.

Quan l’objecte de la remissió té nom propi (persona, lloc, entitat, empresa, mitjà informatiu, web, recurs…), és aquest nom que ha de fer d’enllaç. S’han d’evitar falques com tant ‘aquí’, ‘aquest enllaç / vincle’, ‘aquesta adreça / pàgina’, ‘així’, ‘d’aquesta manera’ o similars.

Caldria preveure també apartats específics per explicar es presenten les citacions i amb quins criteris o com es gestionen qüestions com sigles, terminologia científica, etc.

LA VIA DE CREATIVE COMMONS

Fotos de recurs: perquè no utilitzar Flickr?

Enllaços especialitzats: perquè no utilitzar la viquipèdia?

I a nosaltres, què ens interessa? Administrar els nostres continguts entre els nostres... o assegurar que els nostres continguts arribin al màxim nombre de gent.

LA VIA DE CREATIVE COMMONS

Recursos de llengua: CCMM: http://esadir.cat/

Recursos per a redactar: http://www.upc.edu/slt/recursos/

Consultes Vilaweb: http://blocs.mesvilaweb.cat/llengua

Llibre d’estil Vilaweb: http://10anys.vilaweb.cat/

Llibre d’estil El País: http://www.estudiantes.elpais.es/LibroEstilo/inicio.htm

Llibre d’estil BBC: http://www.bbctraining.com/pdfs/newsStyleGuide.pdf

Manual de español urgente: http://www.fundeu.es/

MÉS INFORMACIÓ

FEM UN EXERCICI?

UNA ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ

Fer una estratègia de comunicació:

Exemple proposat: Inauguració d'un equipament ambiental

- definir el titular: perquè serveix? què suposarà de nou? com canviarà la vida dels usuaris? té algun element singular? 

- definir els elements de l'estratègia: nota de premsa? suport multimèdia? si és així, quin? llistat de mitjans? es genera estratègia web?

40 minuts de discussió

Exposició 10' per grup

Debat.

“La llengua periodística no hauria d’ésser ni una llengua remota, ni una llengua familiar. Un text periodístic no és un text jurídic ni mèdic, posem per cas; ni ha de tenir pretensions didàctiques, ni vel·leïtats diguem-ne ‘literàries’. Però tampoc no és un text clafert de col·loquialismes, ni tolera vulgarismes de cap mena.” LLIBRE D’ESTIL DE VILAWEB.