Recursosdelageosfera (fil eminimizer)

74
RECURSOS DE LA GEOSFERA http://ocw.innova.uned.es/ cartografia/cortes_geologicos/ cog_02.htm

Transcript of Recursosdelageosfera (fil eminimizer)

RECURSOS DE LA GEOSFERA

http://ocw.innova.uned.es/cartografia/cortes_geologicos/cog_02.htm

Els recursos naturals

Un recurs natural és qualsevol component del medi natural, tant matèria com energia, que és important per al ús de les persones.

RECURSOS NATURALS GEOLÒGICS

RECURSOS ENERGÈTICS RECURSOS NO ENERGÈTICS RENOVABLES NO RENOVABLES

ROQUES INDUSTRIALS Roques que s’aprofiten per les seves propietats

fisicoquímiques, sense tenir en compte les substàncies i l’energia que se’n pugui extreure.

Construcció Siderúrgia Química Agrícola.

Normalment, en explotacions superficials a cel obert (graveres o pedreres). Impliquen un fort impacte ambiental. Mines: explotacions subterrànies.

APLICACIONS DE LES ROQUES INDUSTRIALS.

CONSTRUCCIÓ AGLOMERATS ÀRIDS VIDRE CERÀMICAPEDRES DE CONSTRUCCIÓ(basalt, roques plutòniques, pissarra, calcàries...)

CIMENT (pissarres, calcàries)

NATURALS (sorra i grava)

(Quars, Quarsita i calcària)

TERRISSES I PORCELLANES(argila)

ROQUES ORNAMENTALS(marbre, quarsita, calcàries, conglomerat, gres)

CALÇ (marbre, calcàries, marga)

ARTIFICIALS(basalt, quars, marbre, quarsita, pissarra, calcàries, conglomerat)

RAJOLES O MAONS (argila)

GUIX PRODUCTES REFRACTARIS(argila)

ÀRIDS Pedres o fragments de

mides diverses (blocs, graves, sorres, argiles o llims)

Fabricació formigó, ciment i morters.

Construcció Catalunya: explotacions

de graves i sorres per fabricar àrids i vidres.

Àrids Manipulació àrids

naturals: trituració i classificació per grandàries.

Són rentats i utilitzats immediatament a la construcció.

El jardí japonès és el resultat d'una tradició mil·lenària. Té uns principis estètics de sobrietat i equilibri que ens inspiren a l'hora de concebre espais minimalistes d'un elevat valor contemplatiu.

Es caracteritzen per l'ús de graves de diferents textures, elements solitaris com pedres, espècies de fulla caduca

Conjuguen naturalesa i art

AGLOMERATS Àrids cohesionats

amb matèria aglomerant.

CIMENT (pòrtland): Barreja de calcària, argila i sorra silícica.

GUIX: Com aïllant parets.

CALÇ: òxid de calci impur. Sòlid blanc alcalí. Construcció, agricultura...

ROQUES DE CONSTRUCCIÓ: PEDRES

No poden ser polides, només tallades. Per àrids i per construcció.

Catalunya: més de 80 pedreres.

Basalt Roques carbonatades

(calcàries, dolomies, marbres): jardineria, ciments, paviments...

Pissarres: teulades, àrids. Granítiques: àrids i pedres

de construcció (granits)

PRODUCTES CERÀMICS 80% construcció 11% ciment 6% indústria electrònica 3% ceràmica fina

TERRISSES (fang i porcellana)

RAJOLES

PRODUCTES REFRACTARIS (indústria)

Elements de ceràmica. En tots els llocs on l'argila és

abundant la tradició de la utilització de la ceràmica és molt antiga, tant en la construcció com fora de ella. Els objectes fets amb aquest material són també molt diversos, alguns d'ells coneguts des de segles: maons, teules, rajoles, etc., altres més nous: blocs [9], revoltons, gelosies [10], etc. Sigui com sigui, es tracta de productes d'una indústria molt viva i que al costat d'elements molt antics en combina d'altres renovats

contínuament.

L’ART DE LA CERÀMICA

Las distintas arcillas se formaron, primero a partir de la descomposición de las formaciones rocosas y, por la acción de distintos factores, presión tectónica, movimientos sísmicos, distintos tipos de erosión, etc., y segundo por la adquisición, durante el viaje hasta su lugar de sedimentación, de diferentes impurezas de origen mineral; por lo tanto, dependiendo de las características de la roca de origen, existen innumerables tipos de arcillas, cada una de las cuales posee unas propiedades particulares.

CERÀMICA EN L’ARQUITECTURAMODERNISTA

VIDRE Origen: Quars:

mineral present en sorres, gresos i quarsites, o en filons.

Barrejat amb òxids alcalins, calç o fluor.

L’art dels vitralls A partir dels cartons dibuixats pels

tallers artístics, l'art de fer vitralls consistia, a l’edat mitjana i fins el segle XX en la realització d'un gran nombre de trossos de vidre que són tintats o tenyits de color en la seva massa i realçats amb traços de grisalla per ser finalment units amb tires de plom que delimiten les figures i aïllen els diferents colors per mantenir el seu valor. La massa de vidre plena de bombolles i impureses actua sobre la llum trencant-la en mil raigs de color. La pròpia tècnica, per no esborrar les figures amb la irradiació dels finestrals, imposa una composició plena en un espai sense profunditat, amb un dibuix precís i una certa riquesa de color.

L’art dels vitralls

Vitrall del sostre del Palau de la Musica Catalana fet per Antoni Rigalt

Roques ornamentals

MINERALS INDUSTRIALS MINERALS

METÀL·LICS I NO METÀL·LICS.

MINERALS METÀL·LICS FERRO: 4,7% de l’escorça

(abundant). Extret de la magnetita, l’hematita (oligist), limonita. (30-60% de metall).

Acer: aliatge del ferro. Maresme, Gironès,

Pirineu

ALUMINI (7,5% escorça). Extret de la bauxita.

Anoia, Alt Penedès.

COURE: 0,01 de l’escorça: calcopirita, cuprita, malaquita i atzurita.

Tercer més emprat. Aliatges:

Coure+zinc: llautó. Coure+estany:

bronze Coure+zinc+níquel:

alpaca.

Berguedà, Pirineus

ESTANY: Obtingut de la cassiterita. Dúctil.

MERCURI: Cinabri. Utilitzat abans a termòmetres. Molt tòxics.

PLOM: Galena. Nociu per a la salut humana. Usos industrials i additiu gasolina. Priorat.

ZINC: esfalerita. Canalitzacions, telefonia, electricitat...

TITANI: Ilmenita, aeronàutica, medicina. Baixa densitat.

TUNGSTÈ: Wolframita.

L'art de la forja es remunta als temps de les primeres civilitzacions.

L’estany és el metall que es fon més facilment, no s’oxida i no és tóxic. De color blanc plata, molt maleable, la cual cosa permet l’ús de diferents tecniques: folrat, perfilat, esgrafiat i repujat.

Treballant la plata

MINERALS NO METÀL·LICS. SILICI: Silicats.

(25% escorça, més abundant). Electrònica, ciments, vidres. Silicones i coles.

SOFRE: Pirites. Fertilitzants, sulfúric, colorants, pesticides.

SODI: En dipòsits d’halita o sal gemma. Industria alimentària, blanquejant...

CALCI: 3,5% escorça. En calcita, dolomita, fluorita, guix. En construcció i agricultura, indústria (paper, pintures, vidre...).

POTASSI: 2,6% Silvina, carnal·lita.

Fertilitzants, indústria alimentària, medicina.

Durant el segle passat va haver-hi una gran activitat minera, però van tancar progressivament fins als anys 80.

Actualment, la única extracció activa de minerals Catalunya és de silvina a la conca potàssica del Bages.

Obtenció de pigments

Els pigments són substàncies naturals o químiques que tenen la propietat de reflectir i absorbir una determinada fracció de l'espectre de llum blanca. Les composicions dels pigments són molts diverses però els podem agrupar en dos grans grups o famílies: els inorgànics (procedents de minerals: terres o metalls) i els orgànics (derivats de vegetals o animals o obtinguts via sintètica a través de derivats d'hidrocarburs).

Cada pigment segons la seva tonalitat rep un nom determinat. Aquest nom normalment ens indica la seva composició química: blanc tità, blanc de plom, blanc de zenc, groc de crom, groc d'antimoni (de Nàpols), roig de cadmi, blau de cobalt,…

IMPACTES DE LES EXPLOTACIONS PEDRERES: Recurs aflorant o a poca profunditat,

horitzontal. Roques Fort impacte mediambiental (pèrdua sòl, impacte

visual, contaminació acústica, atmosfèrica, esllavissades, despreniments...)

GRAVERES

Extracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny.

Impacte: contaminació d'aqüífers si n’hi han.

Extracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny.

Impactes Contaminació d'aqüífers

si n’hi han. Contaminació (pols,

soroll) Impacte visual Destrucció del terreny.

MINA A CEL OBERT Minerals dispersos

en el subsòl. Forat a terra en

forma d’embut, esglaonat.

Fort impacte, contaminació d'aqüífers, aigües àcides.

MINA EN GALERIA Explotació en filons

o estrats a profunditat.

Pou (vertical) Galeria

(horitzontal) Riscs:

esfondraments o subsidència.

Poc impacte visual, però sovint en contamina l’aigua subterrània.

RECURSOS DE L’EDAFOSFERA: AGRICULTURA

MODIFICACIONS DEL SÒL:

Modificacions dels horitzons dels sòls.

Aportacions de fertilitzants i pesticides.

Instal·lacions de sistemes de reg.

Instal·lació de mesures antierosió (feixes, murs per el vent...)

Es cultiva l’11% del total de la Terra. Segons uns especialistes, es podria arribar al 24%

Més agricultora de subsistència als països en vies desenvolupament.

Catalunya: 33% camps de conreu

CEREALS: Blat,arròs, blat de moro.

LLEGUMS

TUBERCLES

ARBRES FRUITERS

HORTALISSES

COTÓ, LLI , CÀNEM

AGRICULTURA INTENSIVA

És més rendible Es cultiven grans

extensions, planes. Molta maquinària

pesant. Abús dels

fertilitzants i plaguicides.

Monocultius. Llavors

manipulades genèticament.

AGRICULTURA TRADICIONAL

Menys rendible Terrenys de tot

tipus Poca maquinària,

més mà d’obra. Fertilitzants

orgànics. Diversos tipus de

plantes. Llavors naturals.

RAMADERIA Molts conreus

(lleguminoses, cereals) són destinats al bestiar. (farratge)

Pastures o prats d’herba: extensions de terreny amb herba tendra,sense tija, que rebrota dues o tres vegades l’any. Destinades al bestiar boví i oví.

BESTIAR BOVÍ (Bous,

vaques) EQUÍ (Cavalls) PORCÍ OVÍ, CAPRÍ AVIRAM CONILLS

Com en el cas de l’agricultura, també podem distingir la ramaderia intensiva (cria amb pinsos, en llocs reduïts, es redueix el període de creixement...) de l’extensiva: tradicional, transhumància... Baix rendiment, però més sostenible ambientalment.

Obtenció de teixits

Assecat de fibra de Sisal a Madagascar

Fibra de cànem

Capolls de cuc de seda

fibra de rami Nativa de la India treballant la fibra de coco

SILVICULTURA Explotació de boscos per producció de fusta. Dos tipus de boscos: BOSCOS ALTS O DE LLAVOR: Tales periòdiques amb

reserves. BOSCOS BAIXOS O DE REBROT: Freqüència de

tales superior.

CATALUNYA: 28% del territori. Zones mediterrànies: pi blanc Muntanya mitjana continental seca:

boscos de pi roig, roure, faig o avet. Alta muntanya: Pi negre, avet, bedoll.

SILVICULTURA TRADICIONAL Explotació sostenible Menys rendible Espècies autòctones de creixement lent: els

nutrients del sòl passen als arbres poc a poc: no s’empobreix.

Impacte mínim, el sòl no necessita recuperar-se. Maquinària lleugera, respectuosa. El sòl es regenera ràpidament després de la tala. Recuperació ràpida: substitució directa dels

arbres per individus joves de la mateixa espècie.

SILVICULTURA INTENSIVA No és una explotació

sostenible. Més rendible. Espècies de creixement

ràpid (no autòctones): pi insigne, eucaliptus australià: implica empobriment progressiu del sòl.

A vegades, si la tala és força intensiva, el sòl no es pot regenerar a curt termini.

S’utilitza maquinària pesant, que malmet el bosc.

El BOSQUE DE OMA

GESTIÓ I CONSERVACIÓ DEL SÒL Ordenació del territori:

protecció dels recursos: agraris, miners, urbanístics...

Carta Europea dels Sòls (Estrasburg, 1972): el sòl és un recurs de la biosfera, s’ha d’evitar la degradació o destrucció.

MESURES PER FRENAR L’EROSIÓ Mantenir el sòl amb

vegetació Sentit llaurades amb

corbes de nivell de terreny: menys escolament.

Bancals de pedra per afavorir la retenció d’aigua.

Dics en xaragalls. Repoblacions

forestals.

Zones de pastura estable, sostenible. Barreres vegetals contra l’erosió eòlica. Murs de contenció en zones de risc

d'esllavissades i despreniments. Planificació urbanística: no a la construcció indiscriminada. Espais naturals protegits. Frenar la contaminació dels sòls: evitar l'ús

abusiu de fertilitzants i plaguicides.