Societat | Redacció | Actualitzat el 28/02/2017 a les 13:02

Últims dies per inscriure's al curs demàrqueting digital internacional pera persones a l'aturComençarà el 6 de març i està pensat per ajudar als participants a trobar feina enempreses industrials del sector del metall

La Cambra de Comerç de Manresa ofereix les últimes places del curs de formació subvencionadaen màrqueting digital internacional adreçat a persones en situació d'atur. El programa, que començaràel proper dilluns dia 6 de març, té una durada de 125 hores i està pensat per ajudar als participantsa trobar feina en empreses industrials del sector del metall. La proposta forma part del projecteOcupació a la indústria local, impulsat per la Diputació de Barcelona amb el suport de l'Ajuntamentde Manresa.

Per inscriure's al curs es demana tenir el títol de batxillerat o cicle formatiu de grau superior, o béexperiència laboral en l'àrea administrativa. Les persones que hi estiguin interessades cal que esposin en contacte amb la Cambra el més aviat possible, al telèfon 93 872 42 22 o al correuelectrònic jmonge@cambramanresa.org.

Al llarg del programa els participants aprendran aspectes relacionats amb la comunicació i elmàrqueting que cal conèixer per treballar en una empresa amb activitat exportadora: sistemesd'informació, posicionament a internet, imatge corporativa, xarxes socials, comerç electrònic,negociació i compravenda internacionals, etc. El curs està pensat perquè persones amb perfiladministratiu puguin adquirir els coneixements necessaris per incorporar-se al departament demàrqueting d'una empresa internacional.

Tots els participants al curs formaran part d'una borsa de treball que la Cambra posarà a disposicióde les empreses del territori que necessitin incorporar professionals. Des de l'organització tambés'impulsaran accions per afavorir el contacte entre els participants i les empreses a través devisites o experiències professionals.

L'horari del curs serà de dilluns a divendres de 9 del matí a 2 del migdia, entre el 6 de març i el 7d'abril.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/65606/ultims/dies/inscriure/al/curs/marqueting/digital/internacional/persones/atur

Regió7DIMECRES, 1 DE MARÇ DEL 201726

ECONOMIA

El consell d'Ercros ha acordat,per primer cop en la història dela companyia, un pla deretribució, que inclou elpagament d'un dividend ambcàrrec als beneficis del 2016 de4 cèntims d'euros per acció

4ERCROS REPARTIRÀ

UN DIVIDEND DE 4CÈNTIMS PER ACCIÓ

L’EVOLUCIÓLA TENDÈNCIALA XIFRA

Marcadors

El nombre d’hipotequessignades a Catalunya el 2016va augmentar fins a les 45.873,el que representa unincrement del 18,2% respectea l’any anterior, segons lesdades publicades de l’INE

18,2%L’INCREMENT DE LES

HIPOTEQUES ACATALUNYA

Catalunya va rebre el mesde gener 850.457 turistesinternacionals, l’1,8% menysrespecte al mateix mes del2016, segons les dadesprovisionals de l’Estadística deMoviments Turístics de l’INE

1,8%LA CAIGUDA DELS

TURISTESINTERNACIONALS

La Cambra de Comerç de Man-resa ofereix les últimes places delcurs de formació subvencionadaen màrqueting digital internacio-nal adreçat a persones en situaciód’atur. El programa, que comen-çarà dilluns, té una durada de hores i està pensat per ajudar elsparticipants a trobar feina en em-preses industrials del sector delmetall. La proposta forma part delprojecte Ocupació a la indústrialocal, impulsat per la Diputacióamb el suport de l’Ajuntament deManresa. L’horari del curs serà dedilluns a divendres de del matí a del migdia, fins al d’abril.

REDACCIÓ MANRESA

Últimes places alcurs de màrquetingdigital de la Cambraper a aturats

Quatre emprenedors de Cardo-na que han iniciat el seu negoci enlocals que havien quedat desocu-pats es beneficiaran d’ajuts delConsorci de Comerç Artesania iModa. L’objectiu del nou progra-ma és la dinamització comercialmitjançant projectes de recupe-ració dels locals situats a la tramaurbana del municipi, o al nuclihistòric. D’altra banda, l’Ajunta-ment de Cardona ha atorgat sisajuts per . euros per al fomentde l’emprenedoria i la implanta-ció de noves activitats al nucli an-tic de Cardona i la Coromina.

REDACCIÓ MANRESA

Cardona atorgaquatre ajuts per anous negocis enlocals desocupats

La factura de la llum ha baixatel , el febrer respecte al gener.No obstant això, el rebut de febrerés el , superior al registrat elmateix mes del , segons elsresultats del simulador de laCNMC. La factura per a un con-sumidor domèstic tipus -amb unapotència contractada de , kW iun consum anual de . kWh( kWh al mes) - es va situar elfebrer en , euros, davant dels, euros de gener, quan es vanregistrar els preus més alts des del. El febrer del , el rebut ti-pus va ser de , euros.

EFE MADRID

El rebut de la llumbaixa el 15% en unmes però supera el de fa un any

Un vestit de casament amb ledsque canvien de color segons l'hu-mor de la núvia, un mòbil que re-sisteix cops de martell o una cadi-reta de cotxe que avisa el conduc-tor si el nadó es mou o va mal sub-jectat són algunes de les curiosi-tats que poden veure's al MobileWorld Congress (MWC) .

A més de conèixer les últimesnovetats en mòbils, tauletes i dis-positius portables, com braçaletso rellotges intel·ligents, el Mobileés un gran aparador en el qual po-der descobrir les aplicacions quela Internet de les Coses (IoT) pottenir en articles tan analògics comuna jaqueta o unes sabates, peròtambé en éssers vius com vaqueso foques.

L'estand d'IBM és un dels quemés expectació estan suscitantaquests dies, i no només per les in-novacions que presenta, sinótambé pel vestit cognitiu que ex-posa, obra de la firma d'alta cos-tura Marchesa. Es tracta d'un ves-tit blanc i llarg de núvia que incor-pora llums leds que canvien decolor en funció de l'estat d'ànim ila forma de ser de la seva usuària.

Encara al camp de la robaintel·ligent, a l'espai InnovationCity (Ciutat de la Innovació) delMobile es pot veure una jaquetaque et pot salvar la vida en cas depèrdua o accident a la muntanya.La peça, per la qual dilluns es vainteressar el rei Felip VI durant lainauguració del congrés, disposad'alarma, de sensor del ritme car-díac, de geolocalitzador, és resis-tent a l'aigua i té una bateria quepot durar anys.

A pocs metres d'aquesta jaque-ta salvavides, el visitant pot conèi-xer com la tecnologia mòbil pottambé ser útil al món animal, iconcretament el de les foques.

En aquest sentit, una universi-tat escocesa presenta un projecteque consisteix a col·locar uns dis-positius mòbils al llom d'aquestsanimals marins per monitorar elsseus moviments i intentar desco-brir el perquè de la seva despobla-ció.

I una altra més d'animals i IoT:un petit dispositiu permet moni-torar les contraccions d'una vacaper saber el moment del part.

Roba i animals al marge, tambéels fabricants de mòbils s'esforcenper presentar al Mobile productesamb alguna particularitat que elsdiferenciï de la resta. Això és el queha intentat fer la danesa Panzer-Glass, que ha desenvolupat unmòbil altament resistent als cops,i per demostrar-ho un represen-tant d'aquesta companyia mostra

a l'estand, a còpia de cops de mar-tell a la pantalla, com la pel·lículaprotectora de vidre creada per laseva empresa protegeix el dispo-sitiu d'impactes extrems.

Samsung, que aquest any no haportat al Mobile cap model nou detelefonia, ha volgut impressionarels congressistes amb un espai enel qual poden divertir-se i descar-regar adrenalina provant els pro-ductes més innovadors de realitatvirtual. L'estand de la marca sud-coreana s'assembla a un petit parcd'atraccions equipat amb buta-ques i cadires que giren en totesdireccions i equipades amb ulle-res de realitat virtual per oferirl'experiència d'un viatge per l'es-pai sideral ple de perills (plujad'asteroides i altres obstacles) o laparticipació en una guerra de ro-bots. Les cues a l'espai de Sam-sung al Mobile estan asseguradesi cal demanar cita prèvia, encaraque un cartell a l'entrada adver-teix que «l'usuari és responsable

d'assegurar que disposa de la ca-pacitat física i mental suficient pergaudir del nostre servei» i aconse-lla no entrar a asmàtics, epilèpticso a aquells que tenen marejos oclaustrofòbia.

I com sol passar en aquest tipusd'esdeveniments, els robots ambforma humana enlluernen els as-sistents, que en aquesta ocasióhan sucumbit davant els encantsde Peeper, un androide de Soft-Bank Robotics que detecta lespersones que té a prop i els ofereixajuda per a les seves gestions, itambé davant un robot de ChinaMobile que balla en «moonwalk».

Una altra prova que tecnologiai dansa són una bona combinacióper atreure els curiosos són els ro-bots articulats de Lejurobot, capa-ços de coordinar-se per protago-nitzar una sessió d'aeròbic.

Entre tantes presentacions, vi-sites, conferències i reunions, elscongressistes tenen al Mobile unaàmplia oferta d'espais i activitatsper divertir-se o relaxar-se. Con-cretament al pavelló tenen a laseva disposició un assortiment dejocs: des de gimnasos per entre-nar els seus Pokémons fins a ba-talles de videojocs en directe, pas-sant per plataformes per experi-mentar els moviments d'un viatgeen moto a través de la realitat vir-tual. Precisament, una de les es-trelles en aquesta edició del Mo-bile és el creador de Pokémon Go,John Hanke, i aquest joc de reali-tat augmentada també és presenten aquesta edició, ja que els con-gressistes poden caçar els Poké-mons que hi ha repartits pels di-ferents pavellons del saló.

EFE BARCELONA

LA GRAN TROBADA MUNDIAL DEL SECTOR DELS MÒBILS Roba intel·ligent i animals monitoritzats sónl’alternativa del congrés de Barcelona als que no busquen només les últimes novetats en smartphones

Vestits de núvia cognitius i vaquesconnectades, curiositats del MWC El Mobile World Congress s’omple d’aplicacions de la IOT en articles de vestir o fins i tot en animals

TONI ALBIR/EFE

Visitants davant l'estand de la companyia xinesa ZTE al MWC

ACN BARCELONA

■El conseller delegat de Niantici creador de Pokémon Go, JohnHanke, va defensar ahir al MobileWorld Congress que el joc hacontribuït a l’activitat física de mi-lions de joves i adolescents de totel món, tenint en compte ques’estima que l’aplicació s’ha des-carregat milions de vegades

des que va sortir al mercat a mit-jan .

En la conferència estrellad’ahir al congrés, Hanke va recor-dar que els usuaris de PokemonGo han caminat . milions dequilòmetres per caçar un total de. milions de Pokémons grà-cies al joc. Hanke va explicar quedesprés de l’èxit del joc Ingress,

basat en una idea similar i creatper la mateixa Niantic, la firma esva llançar al desenvolupamentde Pokémon Go.

El fundador de Pokémon Go vaexplicar que l’aplicació, que fun-ciona amb tecnologia de la sevamatriu Google, es va crear amb laidea que els infants passessinmenys estona davant d’una pan-

talla a causa dels estudis i dels vi-deojocs, i que calia utilitzar la tec-nologia per ajudar-los a tenir«aventures i experiències» a l’ex-terior.

En l’àmbit comercial, Hanke vaapuntar que el joc té . llocsesponsoritzats i ha generat milions de visites a aquests llocsdes del llançament de l’aplicació.

El fundador de Pokémon Go defensa que el joc haajudat milions d’adolescents a fer activitat física

comunicacio@catpress.cat - 01/03/2017 07:54 - 178.23.208.155

L’Institut Català de la Salut hamaniobrat per poder cobrir par-cialment la baixa de l’única pedia-tra que visita de dilluns a diven-dres, al centre d’assistència pri-mària (CAP) de Moià, malgrat lesdificultats amb què topa el depar-tament actualment per trobarprofessionals disposats a treballaren aquestes àrees.

Segons ha explicat Anna Forca-da, responsable d’Atenció Primà-ria de l’ICS al Bages, Berguedà iMoianès, el que s’ha fet és dispo-sar una cobertura temporald’aquesta professional –que vahaver d’agafar la baixa a final degener– mitjançant tres metgesque s’alternaran les jornades (enalguns casos ja hi han començat atreballar) i que a partir de la set-mana vinent garantiran que que-din coberts quatre dies.

Un dels dies de la setmana que-

da assistit amb el pediatre que téplaça a Castellterçol i que ja visitahabitualment a Moià els dimartsa la tarda. Una altra jornada es co-brirà desplaçant al CAP moianèsel pediatre que visita a Artés. Untercer dia de la setmana hi aniràuna metgessa de família que finsara estava cobrint una reducció dejornada i ara estarà suplint par-cialment aquesta absència. For-cada ha concretat que «és unadoctora de família amb experièn-cia en pediatria» i subratlla que«en molt països l’atenció pediàtri-ca és fins als anys, i a partird’aquesta edat la fa el metge de fa-mília». A més a més, la responsa-

ble d’Atenció Primària de l’ICS haexplicat que es completarà la co-bertura amb la incorporaciód’una doctora que donarà suporta tota la regió, i que un dels diesexercirà al CAP de Moià. Forcadaha explicat que a aquest reforç s’hiadrecen sobretot els casos denens amb malalties que ofereixinalguna complexitat i les revisionsd’infants per sota de dos anys, quesón les més especialitzades.

En concret, dilluns a la tarda hihaurà dos metges per a pediatria,l’un per atendre urgències i l’altreper a revisions programades. Di-marts hi haurà una doctora almatí, i a la tarda el pediatre quehabitualment visita a Castellter-çol. Dimecres i dijous també hihaurà un professional al matí. Amés, divendres vinent s’ha previstun reforç puntual per poder aten-dre revisions que s’han endarreritles cinc darreres setmanes.

DAVID BRICOLLÉ MOIÀ

L’ICS incorpora tres reforçosper suplir temporalment labaixa de la pediatra de MoiàA partir de dilluns vinent hi haurà quatre dels dies coberts amb diferentsprofessionals que faran almenys una jornada cadascun al centre moianès

El departament ha hagut demoure diferents ‘peces’ del’àrea per poder cobrir unabaixa de fa més d’un mes

El Consell Comarcal ha portata terme la primera sessió de la co-missió d'estudi del serveis funera-ris al Bages, en la qual es va acor-dar sol·licitar als ajuntaments unasèrie d’informacions i documen-tació per poder contrastar les da-des de què es disposa i fer una ra-diografia de la situació a la comar-ca. Als municipis se’ls ha demanatque detallin si disposen d'orde-nança reguladora dels serveis fu-neraris i si tenen una regulacióconcreta en el supòsit d'enterra-ments que sufragui o no la corpo-ració per motius socials.

A més, s’ha demanat ajuda tèc-nica a la Diputació per estudiar laviabilitat econòmica i jurídica decrear una empresa pública supra-municipal de serveis funeraris. Lacomissió també va decidir dema-nar a les quatre empreses que

operen al Bages els costos delsseus servei.

Eina de gestió L’aplicació de gestió dels cemen-tiris municipals creat pel ConsellComarcal del Bages i utilitzat a lacomarca ja fa uns anys, es conver-tirà en una eina de referència perals ajuntaments de la província deBarcelona, després que la Dipu-tació hagi signat un conveni ambel Consell per fer-lo extensiu alsmunicipis que l'hagin sol·licitat.

Coincidint amb l’onzena jorna-da de formació i seguiment delprojecte de cementiris munici-pals, s’ha informat els ajunta-ments que la Diputació invertirà icol·laborarà en el programa peradequar-lo a la tecnologia actuali fer-lo més accessible a la ciuta-dania per consultar les seves da-des. El Consell espera tenir la ver-sió actualitzada a final d’any. Ésuna eina informàtica que recullles dades relatives als cementiris;distribució dels carrers, la propie-tat dels nínxols i difunts i permetla gestió de la informació per alsajuntaments.

REDACCIÓ MANRESA

La comissió d’estudi delsserveis funeraris posa enmarxa l’anàlisi del sectorS’ha demanat als municipisque detallin el nivell deregulació, i a les empresesels costos dels seus serveis

Regió7DISSABTE, 4 DE MARÇ DEL 201710

SOCIETATBAGES/MOIANÈS

Sant Joan celebrarà demà laFesta de Sant Antoni, que s’inicia-rà a les a la zona del Mas Llobeti Torrent del Canigó amb la recep-ció de cavalleries i carruatges il’esmorzar. La cercavila comença-rà a / de i anirà recorrent elsprincipals carrers i places del po-ble, fins que a la del migdia farancap a la plaça de l’Església, on esfarà la benedicció. A les de la tar-da començarà el ball a Cal Gallifa,on s’obsequiarà els assistents ambel tortell de Sant Antoni.

REDACCIÓ SANT JOAN

El proper dijous de març esdurà terme a Sant Fruitós una xer-rada-taller per tal d’informar i re-soldre dubtes a l’entorn de lesanomenades clàusules sòl, des-prés de l'entrada en vigor del ReialDecret-Llei /, de de ge-ner, que ha establert un sistemaextrajudicial per recuperar els di-ners de les que han estat indegu-dament cobrades per les entitatsfinanceres. Es farà al Nexe-Espaide Cultura a les de la tarda.

REDACCIÓ SANT FRUITÓS

TRADICIÓ

Sant Joan celebra laFesta de Sant Antoni

CONSUM

Sant Fruitós posa lluma les clàusules sòl

Breus

comunicacio@catpress.cat - 04/03/2017 10:41 - 178.23.208.155

Llegint les memòries d’Eugeni Xam-mar em vaig adonar que la situacióactual, d’un cert desconcert a Eu-ropa, recorda la de fa gairebé un se-

gle, tot i que per causes diferents. Hem pas-sat un llarg període de temps gaudint deprosperitat més o menys continuada, unaqualitat democràtica que ens semblava rao-nable i un estat de benestar al qual ens hemacomodat. Però darrerament l’equilibrid’aquests tres factors s’ha descompensat, iaixò ens té desorientats. L’entorn mundial iles seves derives no hi ajuden, i caldrà mou-re’s per apropar-nos de nou a l’equilibri.

Però aquesta Unió Europea en la qualtanta gent havia confiat, s’ha mogut lenta iencarcarada a l’hora d’actuar, amb bonesintencions però de forma maldestra perexplicar-ho. I, sobretot, amb una mancade lideratge que ha induït més la sensacióde perjudici que no pas de solució.

Realment hi ha una nova situació queens hauríem d’esforçar a canviar. D’unabanda, el creixement de les desigualtats,en què els principals perdedors han estatsobretot les classes mitjanes dels païsosdesenvolupats, la qual cosa també desin-centiva i dificulta l’avenç dels més desafa-vorits. Però hi ha altres circumstàncies ne-gatives, com són les posicions proteccio-nistes de diversos col·lectius o grups d’in-terès que s’oposen a qualsevol canvi, onpodríem incloure també la xenofòbia ol’aïllacionisme fronterer de persones i mer-caderies.

Però segurament un dels factors mésnegatius és el desprestigi dels sistemes po-lítics, que es perceben allunyats i poc re-presentatius. I amb moltes nafres de cor-rupció.

En general, els càrrecs polítics han perdutla proximitat i la sensibilitat aparent per lagent, han delegat massa la solució delsproblemes en els tecnòcrates, que segura-ment tenen bones receptes de manual peròcaldria aplicar-les amb cataplasmes perpal·liar els freqüents efectes secundaris,donant-ne explicacions intel·ligibles. Elsacompanya un cert desprestigi de la premsai de l’excés d’informació –o sovint desin-formació– a les xarxes socials.

Amb tot això, han aparegut arreu mostres

clares de refús a l’anomenat establishment,que acaben d’enterbolir el panorama. So-bretot si no les sabem canalitzar en positiu.Perquè moltes coses han de canviar, peròhem de tenir clar cap on i no deixar-nosentabanar per utopies simplistes.

Crec que l’equilibri perdut de prosperitat,estat de benestar i democràcia és un objectiupel qual val la pena seguir lluitant. I pensanten com va continuar la història, explicadaentre altres per Xammar, crec que la solucióseAria posar les bases que ens portin a re-cobrar la confiança a tots nivells, personal,

social, econòmic i polític. L’única via possibleés conxorxar-nos per recuperar els valorsde l’honestedat i l’ètica, i deixar en evidènciaels que no compleixen. I ajudant a emergirlíders polítics sòlids, honestos i compro-mesos amb Europa.

En això hem de ser determinants la so-cietat civil, a la qual erròniament ens hananat prenent protagonisme. També cal queles empreses ens fem mereixedores deconfiança, perquè som el mecanisme perredreçar molts d’aquests problemes, creanti distribuint riquesa real.

La nostra societat viu amb una espa-sa de Dàmocles penjada a sobreque és l'envelliment de la població.Amb dades de l'Institut Nacional

d'Estadística, Espanya perdrà , milionsd'habitants fins al . El desglossamentper edats és el següent: de a anys es per-den , milions de ciutadans; de a anysse'n perden , milions; de a anys, milió menys; i els majors de anys aug-menten en , milions.

Aquest veritable tsunami demogràficafecta radicalment les actuals condicionsde vida i les estructures de l'Estat del be-nestar: pensions, naturalment, però tambéla sanitat, l'educació...

Parlem de la sanitat. El nostre sistema,que ha aconseguit cotes d'excel·lència,s'està tornant obsolet i disfuncional. La si-tuació econòmica recessiva i la manca definançament autonòmic, sumat a l'envelli-ment poblacional, el converteixen en nosostenible.

El creixent volum d'ancians i malaltscrònics ha posat contra les cordes uns sis-temes ideats per curar malalties agudes ino per a la dependència, el que els fa espe-cialment ineficients i costosos. Es va dis-senyar fa unes dècades, quan la majoriade problemes de salut de la població eren

malalties agudes, de curta durada. Avui,però, la despesa de pacients amb almenysuna condició crònica (diabetis, malaltiescardiovasculars, càncer, Alzheimer, obs-truccions pulmonars cròniques, obesitat...)arriba al del total.

No ens trobem davant una situació con-juntural i passatgera, sinó estructural i irre-versible, que demana la readaptació delsistema sanitari a les noves exigències eco-nòmiques i poblacionals. La crisi continuarà,especialment si no es reforma l'àmbit mo-netari internacional, l'envelliment també,i el sistema sanitari ha d'adaptar-se a l'en-velliment de la població i la cronicitat deles malalties.

Més del de la mortalitat a Espanyaestà vinculada a malalties cròniques, i espreveu més d'un milió de demències senilsel . En un món amb recursos escassos,les retallades no s'haurien de convertir enla prioritat de la política econòmica. Ambaixò no volem dir que no sigui importantcontrolar l'augment de la despesa sanità-ria.

La despesa pública dedicada a sanitatés actualment del , del PIB i es preveuque superi el l'any , amb un incre-ment de . milions d'euros. En elsistema sociosanitari, tant els factors dedemanda (demogràfics i epidemiològics)com els d'oferta (fragmentació assistenciali els costos de les tecnologies sanitàries)pressionen la despesa a l'alça.

La prioritat ha de ser aconseguir la millorsalut per a la població. Si la població estàmés sana, ja no es posa malalta, hi hamenys despesa sanitària i la persona treballai cotitza.

El segon objectiu és aconseguir semprela millor atenció sanitària. I només quan

assolim les dues primeres fites podemreduir els costos sanitaris (no a l’inrevés) ipodem disposar de més recursos que po-dem reinvertir en el sistema de salut. Ésnecessari transformar la sanitat en un sectorgenerador de riquesa i convertir la despesasanitària en inversió estratègica.

Com que en el futur estarem obligats atreballar fins passats els anys, fem-hoamb salut si no pot ser amb il·lusió. Acon-seguir una població activa més sana incre-menta la producció i millora la productivitatde la resta de la societat. Hem de parlarmés de salut i menys de metges per paciento de llits per habitant.

Per tenir millor salut, en un entorn d'en-velliment exponencial, és important la pre-venció. I per a les malalties cròniques, quesuposen fins al de la despesa, l’OMSha identificat quatre factors de risc: la maladieta, la manca d’exercici, el tabac i l’estrès.En segon lloc, i relacionat amb la prevenció,s'ha d'apoderar el pacient, perquè aquestparticipi en la presa de decisions del procésde salut.

El pacient ha de tenir un paper actiu enla gestió de la seva malaltia, i implicar-seen les pròpies cures. Per això és necessarimillorar la formació i, també, implantareines i noves tecnologies que facilitin laproactivitat del malalt. Les evidències clí-niques demostren que quan el pacient s'in-volucra en la gestió de la pròpia malaltias'augmenta l'adherència al tractament i esredueixen les hospitalitzacions, amb la con-següent reducció de costos (entre el i el).

En tercer lloc, s'ha de transformar el mo-del de salut fragmentat actual per un demés integrat i coordinat, que doni una res-posta contínua a les necessitats sanitàries i

assistencials del malalt crònic. A diferènciade les patologies agudes, que han de sercurades, les patologies cròniques han deser cuidades i, molt sovint, amb requeri-ments multidisciplinaris allunyats de la hi-perespecialització mèdica de l'hospitald'aguts.

També els incentius dels professionalsmèdics i sociosanitaris s'han d'alinear enla creació de valor (millora en la salut delpacient), abans que en la creació d'activitat(multiplicació de proves diagnòstiques),cal introduir els indicadors adequats quereflecteixin les millores qualitatives.

El sistema sanitari realitza milions d'actesclínics l'any i gestiona una quantitat d'in-formació brutal. Sabem que el nostre cospot fallar de . formes diferents, cadauna associada a un diagnòstic, per cadaun dels quals existeixen tractaments dife-rents: milers d'intervencions preventives,. procediments quirúrgics i clínics, aixícom . medicaments. Pensem en unaindústria que tingui . línies de producteoferint respostes hores al dia, dies lasetmana i totes les setmanes de l'any. Calgestionar aquest volum ingent d'informacióper prendre les decisions amb coneixe-ment.

L'equació de funcionament del sistemade salut, fins ara, passava per incrementarels professionals, les tecnologies i els me-dicaments. La població envellida i nafradaamb malalties cròniques requereix uns ser-veis i demana uns recursos de què no dis-posem.

Hem d'utilitzar, per tant, els recursosexistents de la manera més eficient possiblei dins un sistema adaptat a les necessitatsepidemiològiques d'una població cada ve-gada més envellida.

LA TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA SOCIOSANITARI

TRIBUNAUNIVERSITÀRIA

Jordi Franch

DOCTOR EN ECONOMIA I PROFESSOR DELS ESTUDIS D’ADEDEL CAMPUS MANRESA DE LA UVIC-UCC

«L’equilibri perdut de prosperitat, estat de benestar i democràcia és un objectiu pel qual val la pena seguir lluitant»

«El nostre sistema de salut, que ha aconseguit cotes d'excel·lència, s'està tornant obsolet i disfuncional»

L’EQUILIBRI EUROPEU TRONTOLLA

LLETRES DE CANVI

Pere CasalsPRESIDENT DE LA CAMBRADE COMERÇ DE MANRESA

SANDOR UJVARI/EFE

Construcció d’una nova tanca a Hongria per evitar el pas de refugiats

ECONOMIA

Regió7 DIUMENGE, 5 DE MARÇ DEL 2017 29

comunicacio@catpress.cat - 05/03/2017 19:04 - 178.23.208.155