Itziar Hernndez Gmez

Redacci de Catal

L'ultima maduixa del pasts

"Encara recordo aquella dola i intensa olor a caramel... Noms amb la seva presncia eren capaos d'enlluernar tota la sala, mires on mires i podia trobar tot tipus de dolos... Grans, petits... Uns podien tenir ms de quatre colors i uns altres noms en tenien un, per tot i aix tots eren igual de bons... Per tot i aix noms i vaig ser-hi capa de fixar la meva mirada en un. Sense cap pl a la llengua em vaig apropar a la taula on estaven posats tots aquells petits pastissos de color blau cel, no va passar ni mig segon i ja li havia ficat una mossegada a aquell pasts... Podia sentir la tendresa envoltada d'un petit regust de mantega i menta, per tamb es podia sentir la dolor del caramel cremat, el qual provenia de l'interior del pasts... Aquells sabors eren... Eren com si volguessin transmetre un sentiment... Una sensaci... Desprs d'una segona mossegada o vaig veure tot clar, es tractava del primer amor... La menta representava la frescor d'una sensaci nova com la que et proporciona el teu primer amor i el caramel cremat representava la dolor i la calidesa que et proporciona... I efectivament el nom d'aquell pasts era... Mon tout premiere amour"

Des de ben petita he sentit una gran atracci cap a tot tipus de postres i dolos, quan mels menjava podia sentir tots els sentiments que havien posat als pastissers a l'hora de fer-los, les emocions que volien transmetre a travs del seu sabor, menjar-los era una manera en la qual tant els meus pensaments com el meu cos es relaxessin i poguessin sentir-se en pau i tranquillitat...
Encara que menges cinc o deu pastissos de cop mai em sentia satisfeta, podia sentir com el meu estmac em demanava ms i ms com si no tingus un lmit... Per aquest motiu vaig decidir agafar el cam d'una pastissera, volia ser capa de fer-hi per mi mateixa un dol capa d'emocionar a moltes persones, capa de transmetre els meus sentiments i poder fer-los ms felios... Vull que tots s'hi ha assabentin de la mgia dels dolos... Per... Podr estar a l'altura?

Avui dia 24 d'octubre he d'anar a la Academia St. Marie, una escola culinria de dolos. All el director en persona organitzar una prova d'accs individual per a mi, si l'aconsegueixo passar, podr formar-hi part de la seva escola la qual ha donat lloc a cinc dels pastissers ms famosos del mn, i un d'ells s la meva via, Lemon Paisley. La meva estimada via s'especialitzava en dolos, pastissos i decoraci amb caramel, era la seva especialitat i ning fins al dia d'avui ha pogut superar-la... La veritat s que estic mot espantada... Mai havia pensat a ser jo la que cuinaria un dol, sc molt ms feli menjant-los, per encara aix s que si ho aconsegueixo, podr preparar-hi tot tipus de dolos molt bons per fer felios els cors de les persones i el de la meva via...

- Ests preparada? -Va dir el director mentre deixava sobre la taula uns utensilis bsics per poder-hi cuinar.- Eh? Ah? S-s Asclar que s! -Vaig dir sense pensar.- Molt b, llavors et dir la teva prova, tindrs un dia sencer per fer-ho, si a les 10 no has aconseguit complir la teva prova, la teva inscripci ser anullada... Las ents b?- S! -Li vaig contestar tota nerviosa amagant als tics del meu ull.-B, la teva prova consisteix a crear un petit dol molt senzill, el qual pugui transmetre un sentiment en concret, desprs d'haver ho fet haurs d'escriure en aquesta llibreta el sentiment que vols transmetre i el seu nom, ms tard jo el provar, i si crec que el sabor del pasts s proper al teu sentiment sers oficialment un alumne de la meva acadmia... -Diu amb un to de veu molt tendre.-Far tot el que estigui a la meva m per complir les seves expectatives... -Li vaig respondre mentre em deixava sola en aquella gran sala de petites cuines.

Vaig passar tot el dia fent i re fent diferents pastissos, per encara que hi poses el cor en fer-los no aconseguia que el seu sabor transmetis el sentiment que jo volia... Noms faltaven dues hores per les deu i noms havia aconseguit fer com vint-i-vuit pastissos de diferents sabors, estava desesperada per en aquell moment vaig recordar el dia que la meva via em va portar una festa de dolos on molts pastissers professionals mostraven les seves obres. Gracies a la intervenci d'aquest record vaig adonar-me que fins ara no havia triat el sentiment adequat, sense perd temps vaig agafar els pocs ingredients que em quedaven i vaig decidir fer una magdalena la qual expresses el meu sentiment posant-li tot el meu cor i els meus records...

- El teu temps s'ha acabat Ests preparada? -Diu el director entrant a la sala la qual est tota desendreada.
- Aqu la t... -Li vaig mostrar una magdalena amb una massa dorada i unes petites maduixes collocades al seu voltant.- La presentaci s molt bsica per m'agrada, es pot veure amb claredat com el teu sentiment mostra un perfil nou i el qual no t experincia... -Li dna una mossegada a la magdalena i desprs d'uns segons es queda en shock.- Passa alguna cosa? -Vaig preguntar-li tota preocupada i amb el cor a la gola.
- Aix s... s com si la massa tendra i la xocolata calenta em volgus fe recordar una figura maternal de la meva joventut, aquest regust de maduixa i regalssia em recorda a la meva via...- Eh? De deb? -Agafo la llibreta on est escrit el nom del meu pasts- El sentiment que volia transmetre s... L'amor d'una via...- Doncs em sembla que ja est tot dit, enhorabona, a partir d'ara m'hi ocupar personalment de qu arribis a ser la millor pastissera d'aquesta acadmia... Sers la millor pastissera del mn...
- O has escoltat via? Per fi he trobat el meu lloc...