Hi havia una vegada un home vell

que passava els dies assegut

al costat d’un pou a l’entrada de la ciutat.

Un dia, un jove se li va atansar i li va preguntar:

- És la primera vegada que visito aquest lloc. Com són els habitants

d’aquesta ciutat?

El vell li va respondre amb una altra pregunta:

- Com eren els habitants de la ciutat d’on véns?

- Egoistes i dolents, per això estic content

d’haver-me’n anat.

- Així són també els habitants d’aquesta ciutat,- li va respondre el vell.

Al cap de poca estona, un altre jove es va atansar al vell i li va fer la

mateixa pregunta:

- Acabo d’arribar a aquest lloc.Com són els habitants

d’aquesta ciutat?

El vell li va contestar amb la mateixa pregunta:

- Com eren els habitants de la ciutat d’on vens?

- Eren bons, generosos, hospitalaris, honestos,

treballadors.Tenia tants amics que m’ha costat molt separar-me’n.

- També els habitants d’aquesta ciutat són així, - va respondre el vell.

Quan el jove se’n va anar, un home que havia

escoltat la conversa li va dir al vell:

- Com pots donar dues respostes completament diferents a la

mateixa pregunta feta por dues persones?

- Mira, li va respondre, cadascú porta tot l’univers dins del seu cor.

Qui no ha trobat res bo en el lloc on vivia abans, tampoc no ho

trobarà aquí.

- En canvi, aquell que tenia amics a la seva ciutat, trobarà també aquí amics lleials i fidels.

Perquè les persones sempre troben allò que

esperen trobar.

TOTES LES COSES BONES I BELLES DE LA VIDA, TOT ALLÒ QUE NECESSITES, HO PORTES DINTRE TEU.

SIMPLEMENT, DEIXA-HO SORTIR.