REGNE ANIMAL

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismeseucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre méscientífic, també se'ls pot denominar metazous. Es tractad'organismes heteròtrofs que generalment digereixen l'alimentdins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantesi les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotescom les plantes, les algues i els fongs perquè manquen deparet cel·lular.Tots els animals són mòtils, tot i que només endeterminats moments de la vida. En la majoria d'animals, elsembrion passen per una fase de blàstula, una característicaúnica dels metazous.

En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar animal per a referir-se a tots els animals excepte els humans però s'ha de tenir encompte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és unaespècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeixque l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílumPorifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixitsseparats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's percontrolar el moviment, i un sistema nerviós, que envia iprocessa senyals. Hi sol haver també una cambra digestivainterna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquesttipus d'organització són coneguts com a metazous oeumetazous quan el primer terme s'empra per a denominar elsanimals en general.Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'unamatriu extracel·lular característica composta de col·lagen iglicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formarestructures com a petxines, ossos i espícules. Durant eldesenvolupament forma una carcassa relativament flexible perla qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fentpossibles estructures més complexes. Això contrasta ambaltres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, lescèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars,que desenvolupen un creixement progressiu.

Orígens i registre fòssil

Generalment es considera que els animals evolucionaren d'uneucariota flagel·lat. Els seus parents vivents coneguts méspropers són els coanoflagel·lat, flagel·lats amb collar que tenenuna morfologia semblant a la dels coanòcits de determinadesesponges. Els estudis moleculars classifiquen els animals al sidel grup dels opistoconts, que també inclouen elscoanoflagel·lats, els fongs i uns quants protists paràsits demida petita. El nom deriva de la ubicació posterior del flagel enles cèl·lules mòtils, com en la majoria d'espermatozous delsanimals, mentre que els altres eucariotes tendeixen a tenirflagels anteriors.Els primers fòssils que podrien representar animalsaparegueren a finals del Precambrià, fa uns 610 milions d'anys,i són coneguts com a organismes ediacarans o vendians.Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils mésrecents. Alguns podrien representar precursors dels fílumsmoderns, però poden ser grups separats, i podria ser que nitan sols no fossin animals. A part d'aquests éssers vius, lamajoria de fílums animals coneguts aparegueren més o menysalhora durant el període Cambrià, fa uns 542 milions d'anys.Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat "explosiócambriana", representa una divergència ràpida entre elsdiferents grups o simplement un canvi de les condicions queféu possible una major fossilització. Tanmateix, algunspaleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animalsaparegueren molt abans del que es creia anteriorment,possiblement fins i tot fa mil milions d'anys. Icnofòssils com arapistes i caus descoberts en estrats tonians indiquen lapresència de metazous triploblàstics amb forma de cuc, més omenys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que elscucs de terra.A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns milmilions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat delsestromatòlit que podria indicar l'aparició d'animals pasturadorsdurant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren endiversitat després que les extincions de finals de l'Ordovicià idel Permià extingissin grans quantitats d'animals marinspasturadors, i disminuïren després que les poblacions animalses recuperessin. El descobriment que pistes molt similars aaquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pelprotist unicel·lular gegant Gromia sphaerica posa més en dubte

la seva interpretació com a prova d'una evolució animalprimerenca.