RELACIÓ ALFABÈTICA D’AL·LEGANTS I

RELACIÓ ALFABÈTICA D’AL·LEGANTS ILA SEVA CORRESPONDÈNCIA AMB EL NÚMERO CLAU D’AL·LEGACIÓ

Tractament de les al·legacions presentades durant el termini d’exposició pública de l’aprovació inicial del POUM

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 1

SGPG 312 2002 A.V. CAN PARELLADA DE TERRASSA ZONA SURSGPG 022 2002 A.V. SEGLE XXSGPG 127 2002 A.V. SEGLE XXSGPG 103 2002 A.V. XÚQUERSGPG 309 2002 A.V.VALLPARADISSGPG 166 2002 AAVV DEL NUCLI ANT I L´EIXAMP DE MATADEPERASGPG 559 2002 AAVV DEL NUCLI ANT I L´EIXAMP DE MATADEPERASGPG 294 2002 ABAD POUS, JOSE SGPG 010 2002 ACEDO HIDALGO, EVA MARIASGPG 425 2002 ACEITUNO RUIZ, JUAN LUISSGPG 217 2002 AGUILAR DE LA CASA, MIGUELSGPG 216 2002 AGUILAR ESPINOSA, CARMENSGPG 299 2002 AGUILERA GARCIA, ANTONIOSGPG 401 2002 AGUILERA SANCHEZ, FELIXSGPG 358 2002 AIGUA CUIT S.A.SGPG 450 2002 AJUNTAMENT DE MATADEPERASGPG 461 2002 AJUNTAMENT DE MATADEPERASGPG 300 2002 AJUNTAMENT D'ULLASTRELLSGPG 066 2002 ALARCON LOMBARDO, ANTONIOSGPG 078 2002 ALAVEDRA SOLA, ANGELSGPG 313 2002 ALBA MERINO, FRANCISCOSGPG 354 2002 ALBA PARIS, GUILLEMSGPG 182 2002 ALCARAZ HERNANDEZ, ANTONIOSGPG 183 2002 ALCARAZ RUIZ, ANTONIOSGPG 029 2002 ALFARO REYES, SONIASGPG 323 2002 ALSINA I FELIP, MARIA ANGELASGPG 257 2002 AMAT FONTANALS, PEDROSGPG 021 2002 AMBROS ESCLUSA, JOSESGPG 455 2002 AMENITIES PACK SASGPG 522 2002 ANGLADA SAMBEAT, ENRICSGPG 524 2002 ANGLADA SAMBEAT, FCO. JAVIERSGPG 523 2002 ANGLADA VIÑAS, JAIMESGPG 337 2002 ANTICH GORINA, ALFREDOSGPG 160 2002 APARICIO CASALS, ANDREUSGPG 453 2002 ARENDAL SLSGPG 111 2002 ARMIT S.L.SGPG 416 2002 ARRIBAS ROJO, JOSESGPG 107 2002 ASENSI SEGURA, FRANCESCSGPG 272 2002 ASENSIO VILANOVA, FRANCESCSGPG 017 2002 ASSOC. DE PROP. I VEÏNS DE LES FONTSSGPG 086 2002 ASSOCIACIO DE PROPIETARIS DEL MOLINOTSGPG 059 2002 ASSOCIACIO PROPIETARIS I VEINS DE LES FONTSSGPG 060 2002 ASSOCIACIO PROPIETARIS I VEINS DE LES FONTSSGPG 246 2002 AURA LLARGUES, FRANCESCSGPG 155 2002 AURELL ARMENGOL, ANA MARIASGPG 045 2002 AURELL BACH, NURIASGPG 443 2002 AUTOMOCIO MON BOSCH SLSGPG 105 2002 AV CAN ROCASGPG 332 2002 AV LA COGULLADASGPG 451 2002 AV LAS ARENAS CAN MONTLLOR I LA GRIPIASGPG 317 2002 AV POBLE NOU - ZONA ESPORTIVASGPG 032 2002 AV SANT PERE NORDSGPG 033 2002 AV SANT PERE NORD


2 PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

SGPG 099 2002 AV TORRENT D'EN PERE PARRASSGPG 100 2002 AV TORRENT D'EN PERE PARRASSGPG 101 2002 AV TORRENT D'EN PERE PARRASSGPG 102 2002 AV TORRENT D'EN PERE PARRASSGPG 561 2002 AV TORRENT D'EN PERE PARRASSGPG 562 2002 AV TORRENT D'EN PERE PARRASSGPG 563 2002 AV TORRENT D'EN PERE PARRASSGPG 565 2002 AV TORRENT D'EN PERE PARRASSGPG 296 2002 AVV LA COGULLADASGPG 575 2002 AYUNTAMIENTO DE VACARISASSGPG 265 2002 AZNAR CONTRERAS, ALFREDOSGPG 009 2002 BACO SANCHEZ, MIGUELSGPG 238 2002 BACH CAMI, M. TERESASGPG 512 2002 BACH CAMI, M. TERESASGPG 291 2002 BADIA FONT, JUANSGPG 434 2002 BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS, S.L.SGPG 347 2002 BARBERO MORENO, DOMINGOSGPG 281 2002 BARONS MIRANDA, LUISSGPG 090 2002 BELMONTE LIZANDRA, MARIA JULIASGPG 330 2002 BELMONTE LIZANDRA, MARIA JULIASGPG 168 2002 BELTRAN PRAT, FERMINSGPG 383 2002 BELLES VERGES, BALDOMEROSGPG 580 2002 BENZEGAR SLSGPG 357 2002 BO DE DE BO SASGPG 139 2002 BOADA I MORERA , MARIA ROSASGPG 023 2002 BOHER PEIRO, MARIASGPG 393 2002 BOHER PEIRO, MARIASGPG 394 2002 BOHER PEIRO, MARIASGPG 395 2002 BOHER PEIRO, MARIASGPG 396 2002 BOHER PEIRO, MARIASGPG 397 2002 BOHER PEIRO, MARIASGPG 398 2002 BOHER PEIRO, MARIASGPG 399 2002 BOHER PEIRO, MARIASGPG 374 2002 BOMBUY GIMENEZ, ERNESTSGPG 513 2002 BONASTRE CARRERAS, JOSEPSGPG 457 2002 BOSS 99 SLSGPG 006 2002 BROTO RIERA, JORDISGPG 199 2002 BRUGUERAS MARTORELL, PROVIDENCIASGPG 273 2002 BUISAN DUASO, MARTINSGPG 454 2002 BUSQUET RUSIÑOL, JOANSGPG 203 2002 BUSQUETS CLARIANA, RICARDSGPG 456 2002 CALCULATING FLATS SLSGPG 110 2002 CAMARA OFICIAL DE LA PROPIEDAD URBANASGPG 282 2002 CAMARA OFICIAL DEL COMERCIO E INDUSTRIASGPG 578 2002 CAMP VILA, PEDROSGPG 547 2002 CAN CASANOVES SLSGPG 209 2002 CANALS CORTES, GERMASGPG 213 2002 CANALS ROCA, ERNESTOSGPG 331 2002 CANDEL HITA, ANTONIASGPG 369 2002 CANTON ROMERA, MANUELSGPG 148 2002 CAÑAVATE MOYA, FRANCISCOSGPG 231 2002 CAPOTE ALONSO, ANTONIOSGPG 228 2002 CAPOTE ALONSO, M. ISABEL



SGPG 230 2002 CAPOTE ARROYO, ANTONIOSGPG 459 2002 CARDUS BLASI, ISABELSGPG 087 2002 CARITAS DE TERRASSASGPG 088 2002 CÀRITAS TERRASSASGPG 112 2002 CARNE NAVARRO, JAIMESGPG 253 2002 CARRASCO MARTIN, JULIOSGPG 027 2002 CARRERA CARRERA, JOSE LUISSGPG 161 2002 CARRERA LOPEZ, SERGIOSGPG 208 2002 CARRETERO MARTINEZ, ISABELSGPG 202 2002 CARRETERO OLIVARES, MARIASGPG 458 2002 CASA ROC, 96 S.L.SGPG 189 2002 CASALS CABANA, MERCEDESSGPG 190 2002 CASAS CABANA, LOURDESSGPG 256 2002 CASASAYAS FARRES, DOMINGOSGPG 469 2002 CASTELLA PUIG, MIGUELSGPG 149 2002 CASTELLVI RUSIÑOL, JOSEFASGPG 005 2002 CASTILLA CORTES, AGUSTINSGPG 310 2002 CDAD PROP POL IND GLORIES CATALANESSGPG 235 2002 CEBRIAN COSTA, FRANCISCOSGPG 138 2002 CENTRE PARROQUIAL SANT CRISTOFORSGPG 079 2002 CENTRO ADIESTRAMIENTO NATURAL CATALUNYA SLSGPG 543 2002 CENTROS COMERCIALES CARREFOUR SASGPG 290 2002 CERAMICA XERCAVINS SERVEIS I OBRES SLSGPG 495 2002 CERAMICAS EGARA SASGPG 494 2002 CERAMICAS LA CONSTANCIA SASGPG 517 2002 CIRERA CORTES, EMILISGPG 134 2002 CLOTET OLIVA, LUISSGPG 427 2002 CLUB DE GOLF LA MOLASGPG 336 2002 CLUB DE TIR DE PRECISIO TERRASSASGPG 500 2002 COL.LEGI D'ARQUITECTESSGPG 064 2002 COMERÇ CA N'ANGLADASGPG 535 2002 COMUNITAT DE BENS DE "CAN FONT GAYA"SGPG 128 2002 CONSELL COMARCAL DEL VALLÉS OCCIDENTALSGPG 195 2002 CONSOLA MUR, PILARSGPG 518 2002 CONSORCI DE RESIDUS VALLES OCCIDENTALSGPG 030 2002 CONSTRUCCIONES INMOBILIARIAS PLAGOZ SLSGPG 531 2002 CONSTRUCCIONES INMOBILIARIAS PLAGOZ SLSGPG 255 2002 CONSTRUCCIONS CASTRO-BURGOS SLSGPG 447 2002 CONTINUA, S.L.SGPG 333 2002 COPCISA INMOBILIARIA, S.L.SGPG 334 2002 COPCISA INMOBILIARIA, S.L.SGPG 340 2002 COPCISA INMOBILIARIA, S.L.SGPG 270 2002 COPONS SANJUAN, JOSEPSGPG 359 2002 COR Y COR SLSGPG 070 2002 CORRAL CANO, JOSESGPG 292 2002 CORTES MORENO, ANTONIOSGPG 212 2002 CORTES SUAREZ, MONTSERRATSGPG 211 2002 CORTES SUAREZ, PEPISGPG 514 2002 COSTA COSTA, JUANSGPG 377 2002 CRISTOFOL FREIXAS, ELVIRASGPG 530 2002 CUYAS ZARAGOZA, MA. TERESASGPG 538 2002 DAOTRANS SASGPG 582 2002 DAVI FERRER, JUAN



SGPG 115 2002 DERN CAVALLE, JOSESGPG 125 2002 DIAZ MEMBRIVES, ISABELSGPG 497 2002 DINARES BARTOLI, JOSESGPG 042 2002 DIPUTACIO PARCS NATURALSSGPG 511 2002 DIRECCIO GENERAL DE PORTS I TRANSPORTSSGPG 367 2002 DIVERSAS NAVES SASGPG 173 2002 DIVORRA REIG, PEDROSGPG 177 2002 DIVORRA REIG, PEDROSGPG 244 2002 DOMENE GOMEZ, JUAN ANTONIOSGPG 499 2002 DOMENEC PLA, EULALIASGPG 389 2002 DOMENECH RIBAS, JOSE MARIASGPG 365 2002 EGARA LLOGUERS SA-LOCALS EN RENTA SASGPG 239 2002 EIXARCH DINARES, JULIANSGPG 421 2002 ELS VERDS CONFEDERACIO ECOLOGISTA DE CATALUNYASGPG 015 2002 ELVIRA PADILLA, ANTONIOSGPG 014 2002 ELVIRA PADILLA, MAGDALENASGPG 304 2002 EMIS 95, S.L.SGPG 387 2002 ENCONXATS EGARA TEXTIL SLSGPG 264 2002 EOROTAC SLSGPG 306 2002 EQUIPAMIENTO FAMILIAR Y SERVICIOS SASGPG 488 2002 ESCAMILLA ALSINA, JAIMESGPG 142 2002 ESCOFET MIGUEL, GABRIELSGPG 266 2002 ESMERATS BOSCH, PERESGPG 436 2002 ESPECTACULOS EGARA SASGPG 218 2002 ESPINOSA GOMEZ, MONTSERRATSGPG 445 2002 ESPINOSA GOMEZ, PILAR SGPG 219 2002 ESPINOSA MARTINEZ, EUGENIASGPG 220 2002 ESPINOSA MARTINEZ, RICARDOSGPG 278 2002 ESTNORD INMOLLAR, S.L.SGPG 433 2002 ESTNORD INMOLLAR, S.L.SGPG 063 2002 ESTRADA MONTSERRAT, JOSEPSGPG 305 2002 ESTRAGUES VENTURA, FERMINSGPG 106 2002 EXPOSITO JUAREZ, JOSE LUISSGPG 318 2002 F.A.C.T.SGPG 335 2002 FABRA SERVEIS IMMOBILIARISSGPG 510 2002 FALGUERA GOMEZ, PERESGPG 151 2002 FARRE MALLOFRE, MIQUELSGPG 556 2002 FAVTSGPG 408 2002 FENOY PALOMAS, EDUARDSGPG 074 2002 FENOY PARRA, ISABELSGPG 362 2002 FERHER SLSGPG 157 2002 FERNANDEZ MARTIN, FRANCISCOSGPG 325 2002 FERNANDEZ MARTINEZ, JUANSGPG 146 2002 FERRER GUERRERO, FERNANDOSGPG 132 2002 FERRER GUERRERO, MANUELSGPG 095 2002 FERRER MARTINEZ, PEDROSGPG 180 2002 FERRER PITARCH, PEPITASGPG 442 2002 FERRER PITARCH, PEPITASGPG 573 2002 FIGUERAS EBERTS, CAROLINASGPG 037 2002 FINQUES DURAN ARGEMI CBSGPG 405 2002 FINQUES LLENA SLSGPG 446 2002 FINQUES VIDAL GOMA SASGPG 448 2002 FINSA ARQUITECTURA SL



SGPG 196 2002 FLIX TOST, SERAFINSGPG 415 2002 FOLCH FILELLA, JOANSGPG 085 2002 FORCADA ANGEL, FRANCISCOSGPG 503 2002 FRANCINO COS, MARIA DOLORSSGPG 406 2002 FRANCO DOURAL, JOSE LUISSGPG 520 2002 FREIXA TORRESCASSANA, MARIA ROSASGPG 541 2002 FRIGOSCANDIA LOGISTICS SASGPG 254 2002 FUENTES SANCHEZ, JESUSSGPG 288 2002 FUNDACIO BUSQUETS DE SANT VICENÇ DE PAULSGPG 263 2002 GALIZIA SALLES, JOSEPSGPG 349 2002 GARCIA FIEL, MANUEL ANGELSGPG 350 2002 GARCIA FIEL, MANUEL ANGELSGPG 351 2002 GARCIA FIEL, MANUEL ANGELSGPG 352 2002 GARCIA FIEL, MANUEL ANGELSGPG 505 2002 GARCIA MAS, JACINTOSGPG 080 2002 GARCIA OJEDA, SARASGPG 083 2002 GARCIA OJEDA, SARASGPG 192 2002 GARCIA PERALTA, IRENESGPG 493 2002 GARCIA RUIZ, JOSESGPG 109 2002 GARCIA TORRAS, M. JOSEFASGPG 091 2002 GARRABOU PI, XAVIERSGPG 170 2002 GARRIGA RIUS, ANTONI DE PADUASGPG 551 2002 GASCON CANALS, JOSESGPG 501 2002 GASCON MARTI, PILARSGPG 285 2002 GAZQUEZ MAÑAS, SERAFINSGPG 050 2002 GELICES PEREZ, ENRIQUETASGPG 307 2002 GENERALITAT INCASOLSGPG 053 2002 GIL FRANC, JOSESGPG 054 2002 GIL MARTIN, YOLANDASGPG 210 2002 GIMENEZ IBAÑEZ, JOSESGPG 271 2002 GIPE 1949 SLSGPG 298 2002 GONZALEZ LARA, M. JESUSSGPG 174 2002 GONZALEZ MATOS, ALVAROSGPG 489 2002 GRACIA MARTINEZ, FRANCISCOSGPG 536 2002 GRAU VACARISAS, PEDROSGPG 179 2002 GREMI DE CONSTRUCTORS DE TERRASSASGPG 527 2002 GRUP IMMOBILIARI BENDICO S.L.SGPG 526 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRASGPG 475 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANASGPG 476 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANASGPG 477 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANASGPG 478 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANASGPG 479 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANASGPG 480 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANASGPG 481 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANASGPG 482 2002 GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANASGPG 162 2002 GUERRA SANTAMARIA, JOAQUINSGPG 261 2002 GUERRA SANTAMARIA, JOAQUINSGPG 534 2002 GUIX VIVES, MARIA PILARSGPG 404 2002 GUTIERREZ JIMENEZ, GEMASGPG 409 2002 GUTIERREZ MOHEDANO, FRANCISCOSGPG 423 2002 HERA HOLDING HABITAT, ECOL. Y REST. AMBIENTALSGPG 268 2002 HEREUS ANTONIO BARATA GUAL



SGPG 353 2002 HERNANDEZ JOHANSSON, JUANSGPG 068 2002 HIJOS DE ALEJANDRO MORCUENDE SLSGPG 104 2002 HUETO CALLEJA, PILARSGPG 574 2002 HUMET SAMPER, SANTIAGOSGPG 269 2002 ILEX SASGPG 414 2002 IMMBOLES NOVATEK SLSGPG 342 2002 INCANO SLSGPG 150 2002 INDUSTRIAL GRADHERMETIC SAESGPG 067 2002 INIESTA CARVAJAL, DOLORESSGPG 259 2002 INMOBILIARIA AMBAR SASGPG 260 2002 INMOBILIARIA AMBAR SASGPG 483 2002 INMOBILIARIA ATLETICO SASGPG 418 2002 INMOBILIARIA COLONIAL SASGPG 402 2002 INMOBILIARIA SFN S LSGPG 361 2002 INMOBILIARIA VINISA SASGPG 381 2002 INMOFIBRA SASGPG 360 2002 INMOTEX EGARA SASGPG 274 2002 INMOVALERO SA-GESUPLAN SLSGPG 275 2002 INMOVALERO SA-GESUPLAN SLSGPG 276 2002 INMOVALERO SA-GESUPLAN SLSGPG 277 2002 INMOVALERO SA-GESUPLAN SL-LA CLAU- ATERBASGPG 144 2002 INMUEBLES Y CONSTRUCCIONES SASGPG 485 2002 INVERSIONES DE CASAS EN ARRIENDO SLSGPG 156 2002 INVERSIONES PRIVADAS SLSGPG 525 2002 IPE INDUSTRIA GRAFICA SLSGPG 181 2002 ISART MAS, ESTERSGPG 504 2002 IZQUIERDO GIRALT, PEPITASGPG 039 2002 IZQUIERDO PRIETO, GENAROSGPG 345 2002 IZQUIERDO ROMERO, MIGUELSGPG 464 2002 JAVIERRE ARTERO, ALFREDOSGPG 491 2002 JIMENEZ AGUILAR, FRANCISCOSGPG 465 2002 JIMENEZ BENITO, JOSESGPG 576 2002 JOLIVET MEDUS, SIMONESGPG 013 2002 JORDAN RIBERA, LLUISSGPG 172 2002 JOYANES RAMIREZ, JOSEFASGPG 136 2002 JUAN BADIA, ISABELSGPG 515 2002 JULIA GABARRO, FRANCESCSGPG 295 2002 KINGBLAU SLSGPG 521 2002 LACOMBA VILA, JOSEFASGPG 344 2002 LAFORET RUIZ SLSGPG 539 2002 LANDSCAPE PROMOCIONS IMMOBILIARIES S.L.SGPG 108 2002 LANOFABRIL SASGPG 386 2002 LAQUELAR SLSGPG 463 2002 LAZARO GOMA, EMILIANOSGPG 557 2002 LEDO GOMEZ, CESARSGPG 548 2002 LIDL SUPERMERCADOS SASGPG 249 2002 LOPEZ ANTON, MARGARITASGPG 098 2002 LOPEZ CASTELAO, JUAN BAUTISTASGPG 492 2002 LOPEZ CLAVERIA, JORGE MIGUELSGPG 188 2002 LOPEZ CORRAL, AMALIASGPG 167 2002 LOPEZ DIAZ, ANTONIOSGPG 116 2002 LOPEZ SIERRA, JULIOSGPG 069 2002 LOZANO MARTIN, RAMON



SGPG 338 2002 LLARCA SASGPG 537 2002 LLEONART GARGALLO, MONTSERRATSGPG 089 2002 LLOBET FERRER, JORGESGPG 356 2002 LLOBET ROCA, JOSEFASGPG 008 2002 LLOBET SOLA, ENRIQUETASGPG 554 2002 LLOBET TORRES, JORGESGPG 113 2002 LLOC NOU SCCLSGPG 390 2002 MAGAÑA MAGAÑA, ENRIQUESGPG 385 2002 MANAIZO SLSGPG 293 2002 MARCET PAGES, MARIA DOLORSSGPG 262 2002 MARCRE SLSGPG 011 2002 MARGENAT RIBAS, NEUSSGPG 232 2002 MARISCAL GONZALEZ, CARMELOSGPG 184 2002 MARTI BURJONS, ANTONISGPG 204 2002 MARTI CARRERAS, REGINASGPG 019 2002 MARTINEZ BRAGULAT, MARIANOSGPG 229 2002 MARTINEZ CLARES, MARIASGPG 094 2002 MARTINEZ CORTES, JESUSSGPG 222 2002 MARTINEZ ESPINOSA, FILOMENASGPG 221 2002 MARTINEZ ESPINOSA, RICARDOSGPG 114 2002 MARTINEZ MARTINEZ, JOSESGPG 120 2002 MARTINEZ MARTINEZ, JOSEFASGPG 431 2002 MARTINEZ MARTINEZ, LUISSGPG 474 2002 MASDEU SURIA, M. TERESASGPG 366 2002 MASIA EGARA SASGPG 428 2002 MAURI AURELL, RAIMUNDOSGPG 462 2002 MAURI CARRERAS, JOSEPSGPG 316 2002 MEMBRILLA SANCHEZ, ANTONIASGPG 096 2002 MENDEZ GOMEZ, OLGASGPG 242 2002 MENDEZ PLAZA, MIGUELSGPG 314 2002 MERINO DEL RIO, ANTONIOSGPG 247 2002 MICIPLAN SLSGPG 569 2002 MIFRE EGARA SLSGPG 140 2002 MILL GRAU, ANTONISGPG 373 2002 MILLA GISBERT, ANTONIOSGPG 487 2002 MINA PUBLICA DE AGUAS DE TERRASSA SASGPG 175 2002 MONCADA RIBERA, ALBERTSGPG 564 2002 MONLEON RODO, ANTONIOSGPG 178 2002 MONTSECH BES, ANTONISGPG 046 2002 MONTULL VILLAS, BASILISASGPG 320 2002 MORA CORBERA, JAUMESGPG 321 2002 MORA CORBERA, JAUMESGPG 322 2002 MORA CORBERA, JAUMESGPG 043 2002 MORALES RUIZ, ALFONSOSGPG 121 2002 MORALES RUIZ, ALFONSOSGPG 237 2002 MORENO LOPEZ, ANGELSGPG 236 2002 MORENO MORENO, ANGELSGPG 473 2002 MORENO RAMIREZ, CHAROSGPG 224 2002 MORTES GASCON, M. PILARSGPG 225 2002 MORTES GOMA, ANDREUSGPG 007 2002 MOYA GARCIA, MANUELSGPG 327 2002 MULLOR ANDUJAR, JOSESGPG 343 2002 MULLOR, FRANCESC



SGPG 441 2002 MUNILL AROZTEGUI, FRANCESCSGPG 439 2002 MUNILL DOMENECH, FRANCESCSGPG 438 2002 MUNILL DOMENECH, MIGUELSGPG 440 2002 MUNILL PERARNAU, JOSESGPG 379 2002 MUNILL TRULLAS, MARIA ROSASGPG 135 2002 MUÑOZ NAVAS, CARMENSGPG 130 2002 MURCIA CONESA, ANA MARIASGPG 036 2002 MURILLO MIRALLES, ANTONIASGPG 370 2002 MUTUA DE TERRASSA MATEPSS NUM 85SGPG 012 2002 MUTUA DE TERRASSA MPSSGPG 193 2002 NAVARRO AZNAR, EMILIOSGPG 065 2002 NAVARRO CARRERAS, MARIA ROSASGPG 484 2002 NEPTUNO FILMS PRODUCTION SLSGPG 205 2002 NOGUERA FONT, TERESASGPG 368 2002 NOGUERA GORINA, EDUARDSGPG 197 2002 ORELLANA BARROSO, ANTONIASGPG 198 2002 ORTEGA MOYANO, MANUELSGPG 028 2002 ORTIZ MARTINEZ, JOSE MANUELSGPG 038 2002 ORTIZ MARTINEZ, M. CARMENSGPG 051 2002 PALMERO , MIQUEL i PLANA, MIQUELSGPG 532 2002 PAMIES GONZALEZSGPG 061 2002 PARC DE LA LLAR -LES FONTS-TERRASSASGPG 055 2002 PARELLADA ROIG, LUISSGPG 187 2002 PARRA MARTINEZ, FRANCISCOSGPG 201 2002 PASCUAL PEREZ, JOSEFASGPG 165 2002 PAVIMENTOS BARCELONA S.A.SGPG 215 2002 PEREMIQUEL GIRBAU, FERRANSGPG 502 2002 PEREZ BEJAR, JOSESGPG 194 2002 PEREZ CONSOLA, M. MONTSERRATSGPG 346 2002 PEREZ GIL, JOSESGPG 154 2002 PEREZ MEMBRIVE, JUANSGPG 207 2002 PEREZ NOGUERA, ENRIQUESGPG 429 2002 PEREZ PLA, ROSASGPG 432 2002 PEREZ PLATERO, ENRIQUESGPG 047 2002 PERONA LAZARO, DAVIDSGPG 498 2002 PETER BURK I CIA, SCSGPG 380 2002 PETRODAMA SLSGPG 092 2002 PI CULELL, ANA MARIASGPG 496 2002 PIDELASERRA PUIG, JOSEP MARIASGPG 444 2002 PIGASSA SLSGPG 581 2002 PINEDA SANTACANA, BALTASARSGPG 141 2002 PIQUE FABREGAS, ANTONISGPG 426 2002 PLA DELS CIRERS SLSGPG 159 2002 PLANA CAN GUITART S.A.SGPG 311 2002 PLANA NIETO, JORDISGPG 020 2002 PLANAS COMERMA, JUANSGPG 123 2002 PLANELL VALLCORBA, VALENTISGPG 245 2002 PLANS BONET, PEDROSGPG 267 2002 POLO PRAT, NURIASGPG 542 2002 PREFABRICADOS UNILAND SASGPG 303 2002 PROMABAC SA-INSAPE SASGPG 280 2002 PROMINMO SASGPG 424 2002 PROMOCION Y FOMENTO EDIFICIOS SA



SGPG 545 2002 PROMOCIONES CAN POAL SLSGPG 071 2002 PROMOCIONES HABITAT SASGPG 529 2002 PROMOCIONES INMOBILIARIAS LA MOLA SLSGPG 072 2002 PROMOCIONES Y ARRENDAMIENTOS RUBI SLSGPG 490 2002 PROMOCIONS DRUJOIS SLSGPG 052 2002 PROMOCIONS IMMOBILIARIES PINSA97 SLSGPG 024 2002 PROMODADSGPG 283 2002 PROMODADSGPG 384 2002 PROMOTORA DE FINCAS TEX SASGPG 486 2002 PROPIETARIS RONDA PONENT 220 222SGPG 400 2002 PUIG GASOL, FRANCISCO RAMON SGPG 018 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 081 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 082 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 084 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 097 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 308 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 326 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 329 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 376 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 553 2002 PUIG NADAL, FRANCESCSGPG 186 2002 PUIG OLIVA, JACINTOSGPG 147 2002 PUIG PASCUAL, JORDISGPG 240 2002 PUIG ROVIRA, CARLOSSGPG 169 2002 PUIG ROVIRA, M. CARMENSGPG 371 2002 PUIG SOCIATS, MARIA TERESASGPG 185 2002 PUIG VENTALLO, IGNACIOSGPG 430 2002 PUIGANTELL SOLDEVILA, JORDISGPG 546 2002 PUIGFEL SASGPG 158 2002 QUEMBRUE SASGPG 117 2002 QUER DOMINGO, JOSEFASGPG 164 2002 QUER DOMINGO, MARIA TERESASGPG 041 2002 QUIMIBEL SLSGPG 077 2002 QUIROS MARTINEZ, SALVADORSGPG 471 2002 RAMIREZ PEREZ, JULIANASGPG 472 2002 RAMIREZ PEREZ, JULIANASGPG 533 2002 REAL CLUB DE GOLF EL PRATSGPG 555 2002 RECASENS VERT, ALBERTOSGPG 016 2002 RECHE RODRIGUEZ, JOSESGPG 048 2002 RECHE RODRIGUEZ, JOSESGPG 279 2002 REIG MONTANER, JUAN FRANCISCOSGPG 076 2002 RESA GALAN, EMILIANOSGPG 206 2002 REYES FUILLERAT, TRINIDADSGPG 319 2002 RIBAS BRACONS, JOSE MARIASGPG 388 2002 RIBAS BRACONS, JOSE MARIASGPG 040 2002 ROCA FARGAS, JAVIERSGPG 143 2002 ROCA PORTET, ANNASGPG 243 2002 ROCA VIDAL, TERESASGPG 057 2002 RODAMILANS MURCIA, JUANSGPG 058 2002 RODAMILANS MURCIA, JUANSGPG 250 2002 RODO TRULLAS, ANA MARIASGPG 226 2002 RODRIGUEZ GONZALEZ, FRANCISCOSGPG 200 2002 RODRIGUEZ PASCUAL, JOSE



SGPG 407 2002 RODRIGUEZ ROSIQUE, FRANCISCOSGPG 467 2002 RODRIGUEZ SALAS, FRANCISCOSGPG 248 2002 ROMAÑACH MUNILL, M. ASUNCIONSGPG 468 2002 ROMERO TRUÑO, FRANCISCOSGPG 034 2002 ROS CASAS, JOSESGPG 560 2002 ROUMENS COMAS, ISIDROSGPG 375 2002 ROVIRA CANTON, CELEDONIASGPG 378 2002 RUBIO DOMENE, JUAN FERNANDOSGPG 227 2002 RUBIO SANGRA, MARTINSGPG 315 2002 RUIZ FUENTES, JOSESGPG 191 2002 RUIZ SANTOS, ANGELSGPG 122 2002 SALA MORA, MARIA ASUNCIONSGPG 035 2002 SALA VILADOMS, EMILIASGPG 460 2002 SALUDES CLOSA, MONTSERRATSGPG 124 2002 SALVADOR GUIU, M. TERESASGPG 126 2002 SALVADOR MATOSAS, MANUELSGPG 031 2002 SALVATELLA ARMENGOL, RAMONSGPG 233 2002 SANCHEZ ABAD, ROSALIASGPG 417 2002 SANCHEZ LEON, FRANCISCOSGPG 328 2002 SANCHEZ PASTOR, ANTONIOSGPG 137 2002 SANTOS GUADA, ORLANDOSGPG 119 2002 SARRI MINGUET, MARIASGPG 568 2002 SEGURA PEÑARROYA, MONTSERRATSGPG 062 2002 SEGURA TALLO, PERESGPG 129 2002 SEGURA TALLO, PERESGPG 286 2002 SERAFI I GRAFICA PUBLICITARIA SASGPG 392 2002 SERRA MUSSO, JOSE MARIA I ALTRESSGPG 391 2002 SERRA MUSSO, JOSE MARIA I D'ALTRESSGPG 297 2002 SIMO SANAHUJA, JAUMESGPG 301 2002 SIMO SANAHUJA, JAUMESGPG 302 2002 SIMO SANAHUJA, JAUMESGPG 234 2002 SIMON CUADRA, JUANASGPG 355 2002 SOBREPERA CASCANTE, ANTONIOSGPG 579 2002 SOLER ESPUÑES, ANGELSGPG 056 2002 SOLIS SOLER, MERCEDESSGPG 372 2002 SORIANO GONZALEZ, GABRIELSGPG 214 2002 SUAREZ ESPINOSA, CANDELARIASGPG 549 2002 SUBEROLITA SASGPG 570 2002 SUBIRATS AYMERICH, JAUMESGPG 412 2002 SUBIRATS FORNS, FRANCESCSGPG 413 2002 SUBIRATS FORNS, FRANCESCSGPG 410 2002 SUBIRATS TORRELLA, MARTASGPG 289 2002 TALO MOYA, JOSE MARIASGPG 284 2002 TALLERES SANTA EULALIA SLSGPG 287 2002 TALLO TURU, M. MONTSERRATSGPG 437 2002 TARRASA CARNES INDUSTRIALIZADAS SASGPG 577 2002 TELEFONICA DE ESPAÑA SA UNIPERSONALSGPG 382 2002 TERIAL SLSGPG 519 2002 TEYCESA, JORDI BADIA, GRAF. MARCET, TARUM ...SGPG 348 2002 TIBURCIO SANJAIME, JULIOSGPG 131 2002 TOMAS ALTARRIBA, ANGELASGPG 411 2002 TORRELLA FONT, MARIA NIEVESSGPG 544 2002 TORRES ALMIRALL, JORGE



SGPG 073 2002 TRES ASOCIACIONES DEL BARRIO DE CA N'ANGLADASGPG 176 2002 TRESGER SASGPG 435 2002 UBACH PRAT, JOANSGPG 133 2002 UCEDA SANTANDER, MANUELSGPG 044 2002 UNION DEPORTIVA LES FONTSSGPG 075 2002 URBANO ORTEGA, ANTONIOSGPG 470 2002 VALLDOSERA FARO, MERCESGPG 452 2002 VALLES ARGEMI, CLEMENTESGPG 339 2002 VALLESTERRA SA-FOREST RUSTIC SA-EURONIC SASGPG 152 2002 VALLS FELIU, FRANCISCOSGPG 153 2002 VALLS FELIU, FRANCISCOSGPG 420 2002 VAPOR GIBERT SASGPG 422 2002 VARGAS HERNANDEZ, MANUELSGPG 550 2002 VEAL SASGPG 364 2002 VEIMPO SLSGPG 341 2002 VEINS CAMI DE CAN GONTERES LES AYMERIGUESSGPG 093 2002 VEINS DEL CARRER DE LA MINASGPG 026 2002 VERKLA SASGPG 252 2002 VERS CASAS, ANTONIOSGPG 571 2002 VICENTE PRAT, JAIMESGPG 163 2002 VIDOSA SDAD.COOP.CATALANA LIMITADASGPG 363 2002 VILA MATEU, ALFONSOSGPG 025 2002 VILA TORRAS, CARMENSGPG 419 2002 VILLEGAS ORTIZ, ANTONIOSGPG 171 2002 VIÑALS BUISAN, FEDERICOSGPG 258 2002 VITAL HOGAR 96 SLSGPG 449 2002 VITAL HOGAR 96 SLSGPG 558 2002 VIVES SCCLSGPG 466 2002 VIZCAINO LOPEZ, JOSESGPG 324 2002 WIC RODRIGUEZ, JULIOSGPG 145 2002 ZAFRA LARA, MANUELSGPG 572 2002 ZONA GRIPIA 21 SL

ÍNDEX DE TRACTAMENTDE LES AL·LEGACIONS



SGPG005/02 ...........................................pàg. 25006/02 ...................................................25007/02 ...................................................26008/02 ...................................................27009/02 ...................................................28010/02 ...................................................28011/02 ...................................................29012/02 ...................................................29013/02 ...................................................30014/02 ...................................................30015/02 ...................................................31016/02 ...................................................31017/02 ...................................................32018/02 ...................................................34019/02 ...................................................36020/02 ...................................................37021/02 ...................................................39022/02 ...................................................39023/02 ...................................................42024/02 ...................................................42025/02 ...................................................43026/02 ...................................................45027/02 ...................................................45028/02 ...................................................46029/02 ...................................................46030/02 ...................................................47031/02 ...................................................48032/02 ...................................................49033/02 ...................................................49034/02 ...................................................49035/02 ...................................................50036/02 ...................................................51037/02 ...................................................52038/02 ...................................................52039/02 ...................................................53040/02 ...................................................55041/02 ...................................................55042/02 ...................................................56043/02 ...................................................57044/02 ...................................................58045/02 ...................................................59046/02 ...................................................59047/02 ...................................................60048/02 ...................................................60050/02 ...................................................61051/02 ...................................................61052/02 ...................................................62053/02 ...................................................64054/02 ...................................................65055/02 ...................................................67056/02 ...................................................67057/02 ...................................................69058/02 ...................................................69059/02 ...................................................70060/02 ...................................................71061/02 ...................................................72062/02 ...................................................72063/02 ...................................................73064/02 ...................................................74

065/02........................................... pàg. 74066/02................................................... 75067/02................................................... 76068/02................................................... 76069/02................................................... 77070/02................................................... 77071/02................................................... 78072/02................................................... 78073/02................................................... 79074/02................................................... 80075/02................................................... 82076/02................................................... 82077/02................................................... 83078/02................................................... 84079/02................................................... 84080/02................................................... 85081/02................................................... 85082/02................................................... 87083/02................................................... 89084/02................................................... 90085/02................................................... 94086/02................................................... 95087/02................................................... 96088/02................................................... 96089/02................................................... 98090/02................................................... 99091/02................................................... 99092/02................................................. 101093/02................................................. 104094/02................................................. 104095/02................................................. 105096/02................................................. 105097/02................................................. 106098/02................................................. 108099/02................................................. 109100/02................................................. 109101/02................................................. 110102/02................................................. 110103/02................................................. 111104/02................................................. 112105/02................................................. 113106/02................................................. 114107/02................................................. 115108/02................................................. 115109/02................................................. 118110/02................................................. 118111/02................................................. 128112/02................................................. 128113/02................................................. 130114/02................................................. 131115/02................................................. 131116/02................................................. 132117/02................................................. 133119/02................................................. 134120/02................................................. 134121/02................................................. 135122/02................................................. 136123/02................................................. 137124/02................................................. 138



125/02 .........................................pàg. 140126/02 .................................................141127/02 .................................................142128/02 .................................................143129/02 .................................................143130/02 .................................................144131/02 .................................................145132/02 .................................................146133/02 .................................................147134/02 .................................................147135/02 .................................................148136/02 .................................................149137/02 .................................................149138/02 .................................................150139/02 .................................................150140/02 .................................................151141/02 .................................................152142/02 .................................................152143/02 .................................................153144/02 .................................................156145/02 .................................................157146/02 .................................................158147/02 .................................................159148/02 .................................................160149/02 .................................................160150/02 .................................................161151/02 .................................................161152/02 .................................................162153/02 .................................................163154/02 .................................................163155/02 .................................................164156/02 .................................................165157/02 .................................................166158/02 .................................................167159/02 .................................................169160/02 .................................................171161/02 .................................................172162/02 .................................................173163/02 .................................................174164/02 .................................................175165/02 .................................................176166/02 .................................................177167/02 .................................................178168/02 .................................................180169/02 .................................................180170/02 .................................................181171/02 .................................................182172/02 .................................................182173/02 .................................................183174/02 .................................................184175/02 .................................................185176/02 .................................................185177/02 .................................................186178/02 .................................................186179/02 .................................................188180/02 .................................................196181/02 .................................................197182/02 .................................................198183/02 .................................................199184/02 .................................................200

185/02......................................... pàg. 200186/02................................................. 201187/02................................................. 202188/02................................................. 203189/02................................................. 205190/02................................................. 207191/02................................................. 209192/02................................................. 211193/02................................................. 212194/02................................................. 214195/02................................................. 216196/02................................................. 218197/02................................................. 220198/02................................................. 221199/02................................................. 223200/02................................................. 225201/02................................................. 227202/02................................................. 228203/02................................................. 230204/02................................................. 232205/02................................................. 234206/02................................................. 236207/02................................................. 237208/02................................................. 239209/02................................................. 241210/02................................................. 243211/02................................................. 244212/02................................................. 246213/02................................................. 248214/02................................................. 250215/02................................................. 251216/02................................................. 253217/02................................................. 255218/02................................................. 257219/02................................................. 259220/02................................................. 260221/02................................................. 262222/02................................................. 264224/02................................................. 266225/02................................................. 266226/02................................................. 267227/02................................................. 268228/02................................................. 268229/02................................................. 269230/02................................................. 270231/02................................................. 271232/02................................................. 272233/02................................................. 273234/02................................................. 274235/02................................................. 275236/02................................................. 276237/02................................................. 277238/02................................................. 277239/02................................................. 278240/02................................................. 278242/02................................................. 279243/02................................................. 280244/02................................................. 281245/02................................................. 282246/02................................................. 283



247/02 .........................................pàg. 283248/02 .................................................284249/02 .................................................286250/02 .................................................286252/02 .................................................288253/02 .................................................289254/02 .................................................289255/02 .................................................290256/02 .................................................291257/02 .................................................292258/02 .................................................293259/02 .................................................293260/02 .................................................295261/02 .................................................296262/02 .................................................297263/02 .................................................298264/02 .................................................299265/02 .................................................301266/02 .................................................301267/02 .................................................301268/02 .................................................302269/02 .................................................306270/02 .................................................307271/02 .................................................308272/02 .................................................308273/02 .................................................309274/02 .................................................310275/02 .................................................311276/02 .................................................312277/02 .................................................312278/02 .................................................314279/02 .................................................314280/02 .................................................315281/02 .................................................318282/02 .................................................318283/02 .................................................319284/02 .................................................320285/02 .................................................321286/02 .................................................324287/02 .................................................327288/02 .................................................328289/02 .................................................329290/02 .................................................330291/02 .................................................331292/02 .................................................331293/02 .................................................332294/02 .................................................333295/02 .................................................335296/02 .................................................335297/02 .................................................338298/02 .................................................339299/02 .................................................340300/02 .................................................341301/02 .................................................342302/02 .................................................343303/02 .................................................344304/02 .................................................345305/02 .................................................346306/02 .................................................346307/02 .................................................349

308/02......................................... pàg. 349309/02................................................. 350310/02................................................. 351311/02................................................. 353312/02................................................. 358313/02................................................. 359314/02................................................. 360315/02................................................. 361316/02................................................. 362317/02................................................. 363318/02................................................. 364319/02................................................. 366320/02................................................. 366321/02................................................. 367322/02................................................. 367323/02................................................. 368324/02................................................. 369325/02................................................. 370326/02................................................. 371327/02................................................. 372328/02................................................. 373329/02................................................. 373330/02................................................. 374331/02................................................. 375332/02................................................. 376333/02................................................. 377334/02................................................. 378335/02................................................. 380336/02................................................. 380337/02................................................. 381338/02................................................. 381339/02................................................. 384340/02................................................. 384341/02................................................. 390342/02................................................. 391343/02................................................. 392344/02................................................. 392345/02................................................. 393346/02................................................. 394347/02................................................. 395348/02................................................. 396349/02................................................. 396350/02................................................. 397351/02................................................. 397352/02................................................. 398353/02................................................. 398354/02................................................. 399355/02................................................. 399356/02................................................. 400357/02................................................. 400358/02................................................. 401359/02................................................. 404360/02................................................. 405361/02................................................. 405362/02................................................. 406363/02................................................. 407364/02................................................. 407365/02................................................. 408366/02................................................. 408367/02................................................. 409



368/02 .........................................pàg. 410369/02 .................................................411370/02 .................................................412371/02 .................................................413372/02 .................................................414373/02 .................................................414374/02 .................................................415375/02 .................................................416376/02 .................................................417377/02 .................................................418378/02 .................................................419379/02 .................................................420380/02 .................................................420381/02 .................................................421382/02 .................................................422383/02 .................................................423384/02 .................................................424385/02 .................................................424386/02 .................................................425387/02 .................................................425388/02 .................................................426389/02 .................................................426390/02 .................................................427391/02 .................................................428392/02 .................................................428393/02 .................................................429394/02 .................................................430395/02 .................................................431396/02 .................................................432397/02 .................................................433398/02 .................................................433399/02 .................................................434400/02 .................................................435401/02 .................................................436402/02 .................................................436404/02 .................................................437405/02 .................................................438406/02 .................................................439407/02 .................................................439408/02 .................................................445409/02 .................................................446410/02 .................................................447411/02 .................................................448412/02 .................................................450413/02 .................................................451414/02 .................................................453415/02 .................................................453416/02 .................................................456417/02 .................................................458418/02 .................................................461419/02 .................................................464420/02 .................................................465421/02 .................................................466422/02 .................................................467423/02 .................................................468424/02 .................................................469425/02 .................................................469426/02 .................................................470427/02 .................................................471428/02 .................................................472

429/02......................................... pàg. 475430/02................................................. 475431/02................................................. 476432/02................................................. 478433/02................................................. 480434/02................................................. 481435/02................................................. 482436/02................................................. 483437/02................................................. 483438/02................................................. 484439/02................................................. 485440/02................................................. 485441/02................................................. 486442/02................................................. 487443/02................................................. 488444/02................................................. 489445/02................................................. 490446/02................................................. 491447/02................................................. 492448/02................................................. 493449/02................................................. 494450/02................................................. 494451/02................................................. 496452/02................................................. 497453/02................................................. 498454/02................................................. 498455/02................................................. 499456/02................................................. 501457/02................................................. 504458/02................................................. 504459/02................................................. 505460/02................................................. 511461/02................................................. 511462/02................................................. 512463/02................................................. 513464/02................................................. 515465/02................................................. 516466/02................................................. 517467/02................................................. 518468/02................................................. 519469/02................................................. 520470/02................................................. 520471/02................................................. 521472/02................................................. 523473/02................................................. 524474/02................................................. 526475/02................................................. 527476/02................................................. 529477/02................................................. 530478/02................................................. 531479/02................................................. 532480/02................................................. 532481/02................................................. 533482/02................................................. 533483/02................................................. 534484/02................................................. 534485/02................................................. 535486/02................................................. 535487/02................................................. 536488/02................................................. 537



489/02 .........................................pàg. 538490/02 .................................................539491/02 .................................................539492/02 .................................................540493/02 .................................................541494/02 .................................................542495/02 .................................................542496/02 .................................................543497/02 .................................................544498/02 .................................................544499/02 .................................................545500/02 .................................................546501/02 .................................................550502/02 .................................................551503/02 .................................................552504/02 .................................................553505/02 .................................................554510/02 .................................................555511/02 .................................................556512/02 .................................................556513/02 .................................................556514/02 .................................................557515/02 .................................................558517/02 .................................................559518/02 .................................................560519/02 .................................................561520/02 .................................................562521/02 .................................................563522/02 .................................................564523/02 .................................................565524/02 .................................................566525/02 .................................................567526/02 .................................................567527/02 .................................................568529/02 .................................................569530/02 .................................................570531/02 .................................................573532/02 .................................................574533/02 .................................................574534/02 .................................................577535/02 .................................................577536/02 .................................................578

537/02......................................... pàg. 580538/02................................................. 582539/02................................................. 583541/02................................................. 585542/02................................................. 587543/02................................................. 588544/02................................................. 589545/02................................................. 591546/02................................................. 592547/02................................................. 593548/02................................................. 593549/02................................................. 597550/02................................................. 598551/02................................................. 598553/02................................................. 599554/02................................................. 602555/02................................................. 603556/02................................................. 604557/02................................................. 605558/02................................................. 606559/02................................................. 606560/02................................................. 608561/02................................................. 609562/02................................................. 609563/02................................................. 610564/02................................................. 610565/02................................................. 611568/02................................................. 612569/02................................................. 613570/02................................................. 613571/02................................................. 614572/02................................................. 615573/02................................................. 615574/02................................................. 616575/02................................................. 617576/02................................................. 617577/02................................................. 618578/02................................................. 619579/02................................................. 619580/02................................................. 620581/02................................................. 620582/02................................................. 621



Informe de tractament de les al·legacions presentades durant el termini d’informaciópública del POUM i del PAUM.

El Ple de l’Ajuntament de Terrassa, en sessió celebrada el dia 16 de maig de 2002 va adoptarper unanimitat, entre d’altres, l’acord d’aprovar inicialment el Pla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal de Terrassa, consistent en la Revisió del Pla general d’Ordenació Urbana deTerrassa, aprovat definitivament per resolució del Conseller de Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat de Catalunya en data 14 de març de 1983, i aprovar inicialment elPrograma d’Actuació Urbanística Municipal; sotmetent ambdós documents, el Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal (POUM) in el Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) ainformació pública fins el dia 16 de setembre de 2002 per tal que s’hi puguin presentar lesal·legacions que s’estimin oportunes.

En el termini d’informació pública consten entrats cinc-cents trenta-cinc (535) escritsd’al·legacions, i vint-i-set (27) escrits més s’han presentat fora d’aquest termini previst.

Pel que fa a les al·legacions extemporànies, no s’imposa la presa en consideració de lesmanifestacions en elles contingudes, i així es fa constar en el seu corresponent tractament, tot ique en algunes d’elles es plantegen qüestions que han estat objecte de tractament en respostaa altres al·legants, quina solució s’hi incorpora, o han posat de manifest la conveniència ded’adoptar petits ajustos que s’han tingut en compte.

Les al·legacions presentades en temps i forma han estat objecte totes elles de tractamentindividualitzat, amb estudi de les qüestions plantejades i la proposta de la seva estimació odesestimació total o parcial. Això no obstant, en moltes d’elles s’incideix, directa oindirectament, en qüestions d’índole general, com ara la nova modalitat de sòl urbà legalmentanomenat “no consolidat”, la delimitació i regulació del sòl classificat com a no urbanitzable, i lapotestat discrecional de l’administració urbanística en matèria de planejament. Tots aqueststemes son objecte d’estudi previ en el marc del present informe, en el benentès que allò ques’hi exposa inspira i dona suport a la totalitat de les respostes a les al·legacions en les quals, deforma directa o indirecta, s’hi fa esment, i sense perjudici de la seva possible reiteració al llargdel seu tractament individualitzat.

1. Potestat discrecional de l’administració en matèria de planejament.

En el planejament urbanístic és necessari distingir entre una activitat jurídica o reglada, queestà sotmesa a normes formals o materials d’obligat acatament, i una activitat d’oportunitattècnica o discrecional, en la qual l’administració opta, d’entre diverses alternatives, per unadeterminada solució de model global o orgànic del territori.

Per tant, la potestat del planejament, com a activitat d’oportunitat tècnica o discrecional,atén a la finalitat d’establir l’ordenació urbanística més adequada a les demandes del’interès general, que s’emmarca en l’exigència de racionalitat de les noves decisionsurbanístiques. El planificador, a l’hora d’adoptar un determinat model territorial, ha d’havervalorat les situacions fàctiques correctament, la utilització del sòl proposada ha de sercoherent amb les necessitats objectives de la comunitat, i s’ha de formular una adequadaordenació territorial i un correcte ajust a les finalitats perseguides; és a dir, les decisions delPla ha de ser proporcionals, coherents i racionals.

En el cas de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística de Terrassa, els concretsmotius que justifiquen el model d’ordenació urbanística proposada vénen degudamentexposats a la Memòria, en tant que s’hi argumenta el model elegit, les determinacions decaràcter general que s’adopten i les corresponents a les diferents classes i categories desòl. En aquest sentit, és important posar de relleu que en l’elaboració del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal s’ha comptat amb diferents estudis sectorials del municipi,encarregats específicament, que donen suport a les distintes solucions adoptades en elPla.



Així doncs, la naturalesa normativa dels plans i la necessitat d’adaptar-los a les exigènciescanviants de l’interès públic, és el que justifica el “ius variandi” de l’administració en us de laseva potestat discrecional en matèria de planejament, enfront a la qual no poden prevalerels interessos individuals dels propietaris.

En aquest sentit, és d’aplicació el principi general establert a l’art. 6 de la Llei del’Urbanisme 2/2002, de 14 de març (LU) a la que es farà constant referència, enconcordància amb l’art. 41 de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions(LSV). D’acord amb el primer “l’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys i lesconstruccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen el continguturbanístic de la propietat, no confereix als particulars el dret a exigir indemnització, excepteen els supòsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislació aplicable enrègim de sòl i valoracions”; i, en l’art. 41 LSV, que té el caràcter de legislació bàsica, es diutextualment que “la modificació o revisió de planejament només pot donar lloc aindemnització per reducció d’aprofitament si es produeix abans que transcorrin els terminisprevistos per a la seva execució en l’àmbit en que a aquest esmentat efecte es trobi inclòsel terreny, o, transcorreguts aquells terminis, si l’execució no s’ha portat a terme per causesimputables a l’Administració”.

2. Sòl no urbanitzable.

L'entrada en vigor de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de règim del sòl i valoracions, va suposarun important canvi pel que fa a la regulació del sòl no urbanitzable, deixant de banda el seucaràcter residual i negatiu per exigir la seva ordenació en positiu, establint una sèrie decategories en funció de la peça territorial que s'intenti protegir, i reconeixent a lesComunitats Autònomes les possibilitats de la seva regulació detallada, dins de l'exigiblerespecte a les bases estatals.

El Reial Decret 4/2000, de 23 de juny, impedia la classificació de sòl no urbanitzable en laseva categoria de comú o ordinari -malgrat les facultats que en aquest sentit tenen lesComunitats Autònomes o els ajuntaments-, però el seu abast fou matisat per la Sentènciadel Tribunal Constitucional núm. 164/2001, de 11 de juliol, en virtut de la qual s’ha retornatal criteri de poder classificar com a sòl no urbanitzable aquells terrenys que es considerijustificadament que són inadequats per al seu desenvolupament urbà.

En aquest marc legislatiu i jurisprudencial s'ha dictat la Llei catalana 2/2002, de 14 de març,que reconeix la condició de sòl no urbanitzable a aquells terrenys classificats com a tal pelplanejament, bé sigui per llur incompatibilitat amb la transformació urbanística, bé sigui perla seva inadequació al desenvolupament urbà, per raó de règims de protecció especialsestablerts o pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals s'inclou la utilització racionaldel territori d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible (article 32 LU)definit a l’article 3 de la pròpia LU en el marc del Capítol dedicat als principis generals del’actuació urbanística.

La Memòria conté, en el seu apartat 7.3, l'exposició de l'objectiu perseguit per la Revisió delPla d'Ordenació urbanística Municipal de Terrassa (POUM) en el sòl no urbanitzable,consistent genèricament en integrar el potencial ambiental del territori en el planejament.Així mateix, la Memòria explica degudament la metodologia seguida per la regulació del sòlno urbanitzable, la seva justificació, i la corresponent zonificació.

Cal destacar, a més, que el sòl no urbanitzable ha estat objecte d'un laboriós estudiespecífic, l'"Estudi de Criteris Ambientals al Pla", elaborat per un equip de biòlegs que haestudiat la geologia, el relleu i els sòls, l'estructura forestal, l'evolució història dels usos delsòl, la cartografia ambiental, la vegetació i usos del sòl i la connectivitat ecològica. Tal coms'especifica a la pròpia Memòria, la voluntat del planificador d'integrar els processos delpaisatge en el Pla arriba al punt de determinar la nomenclatura de la zonificació, així com laregulació dels components de qualificació per cada una de les zones.

Les Normes Urbanístiques regulen abastament el sòl no urbanitzable en el Capítol IV delTítol II, amb total respecte al marc legislatiu exposat i amb plena coherència amb el



contingut de la Memòria i l'Estudi al qual s'ha al·ludit amb anterioritat. Així, l’article 190NNUU defineix el sòl no urbanitzable i determina quins són els objectius perseguits pel Plaen aquesta classe de sòl, i l'article 191 estableix que l'ordenació del sòl no urbanitzables'efectua a través de las seva qualificació en zones i sistemes. Concretament s'estableixencinc zones diferents (D1-Ventall Al.luvial miocènic, D2-ventall al.luvial recent, D3-Capçaleradels Torrents Can Salas-Ribatallada, D4-Plana Vallès i D5-Entorn Parc Natural), queresponen cadascuna d'elles als resultats i conclusions de l'anàlisi del territori efectuat enl'Estudi de Criteris Ambientals abans esmentat.

Als efectes de la regulació i ordenació de cadascuna d’aquestes zones en el sòl nourbanitzable, el POUM identifica també els denominats "components de qualificació", elsquals sense ser específicament subzones, suposen condicionaments i determinacionsespecífiques a la regulació general establerta per a cada zona. Aquests components dequalificació vénen regulats a l’article 221 de les Normes Urbanístiques del POUM.

El POUM determina així mateix la possibilitat de tramitar plans especials per a laconsecució de les finalitats que detalla en l'article 192 NNUU, i delimita -article 193-, a més,dos sectors que necessàriament s'han de desenvolupar a través dels corresponents plansespecials, el del parc de la Grípia i la Betzuca, i el del parc de Can Poal.

Les NNUU regulen també de forma pormenoritzada les condicions de protecciómediambiental del SNU, els elements bàsics del territori, i les construccions i instal·lacionsen aquest tipus de sòl; i contenen una regulació general i detallada dels usos compatibles,condicionats i incompatibles en les diferents zones del sòl no urbanitzable, que calentendre en el marc de la regulació particular de cada una de les components dequalificació de les zones.

En definitiva, el POUM en tràmit ha dedicat una especial cura en la regulació i justificaciódel SNU, per la qual cosa, per tal de posar en qüestió l’actual delimitació d’aquesta classede sòl, a més de d’al·legar una inadequada classificació atesa la seva voluntat edificatòriade qui ho proposi, caldria evidenciar que aquesta classificació respecte de determinatsterrenys és il·legal, inadequada, irracional o incoherent.

3. Sòl urbà no consolidat.

En el mateix marc legal urbanístic d’aplicació que ja s’ha exposat, i pel que fa a ladelimitació del sòl urbà, la Llei estatal 6/1998 parteix -tal i com ja ho feien les lleisurbanístiques anteriors-, de criteris de caràcter reglat: bé sigui perquè el sòl ja estigui "defacto" transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat, abastament í evacuaciód'aigües i subministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidat per l'edificació en laforma i característiques que determini la legislació urbanística; per l'altra banda, tambétenen la consideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejament hagin estaturbanitzats d'acord amb el mateix.

La Llei 6/1998, preveu una regulació comuna dels drets de tots els propietaris de sòl urbà(art. 13), però pel que fa als seus deures estableix una distinció entre el règim de deuresdels propietaris del sòl urbà consolidat i el dels propietaris del sòl urbà no consolidat,categories de sòl que, per altra banda, no defineix (art. 14).

La Llei catalana de l’Urbanisme 2/2002, partint del marc dibuixat per la Llei estatal 6/1998, ien compliment de la mateixa, defineix el sòl urbà (art. 25 LU) i el categoritza en consolidat ino consolidat (arts. 30 i 31), definint ambdós tipus de sòls en el següent sentit:

- Constitueixen el sòl urbà consolidat aquells terrenys que tinguin la condició de solar,d'acord amb allò previst en l'article 29 de la pròpia LU, i aquells altres terrenys als qualsnomés manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització enels termes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitaten un polígon d'actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho hanestat.



- La resta de sòl urbà tindrà la consideració de sòl urbà no consolidat.

La transcendència de la distinció entre ambdues categories de sòl urbà (el consolidat i el noconsolidat) rau –com així mateix ocorre en la Llei 6/1998-, en els diferents deures quecompeten als propietaris en una o altra classe de sòl urbà, que venen establerts en elsarticles 41 i següents de la Llei catalana, i que es concreten en:

- Els propietaris del sòl urbà consolidat hauran de completar a la seva costa laurbanització necessària per a què els seus terrenys adquireixin la condició de solar,que hauran d'edificar en els terminis i d'acord amb les determinacions que fixi el Pla oel Programa d'Actuació Urbanística Municipal.

En definitiva, en el sòl urbà consolidat, el POUM assumeix la realitat urbana, la situaciófàctica existent (trames urbanes, espais i dotacions públiques, la dotaciód’infrastructura bàsica en el seu cas a completar).

- En el cas dels propietaris del sòl urbà no consolidat, en canvi, s'estableix el següentrègim de deures: Cessió del 10% de l'aprofitament corresponent als nous usos que elPla possibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries, i del 10% del'aprofitament corresponent a l'edificabilitat addicional permesa, tant si es refereix alsmateixos com als nous usos, amb el benentès que els dos percentatges sónacumulatius i tenen el límit en el 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació dequè es tracti. Així mateix els propietaris estan obligats a garantir el repartiment equitatiudels beneficis i càrregues, a cedir obligatòria i gratuïtament el sòl reservat pelplanejament per a sistemes urbanístics locals, a cedir obligatòria i gratuïtament el sòlnecessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals, a costejar i si s'escauexecutar la urbanització, a edificar els solars en el terminis previstos en el planejament,a conservar, si s’escau, les obres d'urbanització, i a formalitzar les cessions prèvies al'edificació previstes legalment.

Arribats a aquest punt és imprescindible analitzar què entén el Pla per sòl urbà noconsolidat, destacant que quan es parla de sòl urbà no consolidat es fa referència a unacategoria del sòl urbà partint d'allò que ja és ciutat.

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autènticrespecte a les previsions de les lleis estatal i autonòmica, tant pel que fa a la definició delsòl urbà (article 54 NNUU), com a les seves categories (art. 56 NNUU), així com pel que faals drets i deures dels propietaris del sòl urbà consolidat (article 57 NNUU), i dels del sòlurbà no consolidat (article 58 NNUU).

La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa.Contràriament, sí depèn de la discrecionalitat del planificador la delimitació de polígons ensòl urbà constituïts per aquells terrenys que estan sotmesos a un procés de transformacióurbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o per aquells terrenys als qualsel planejament atribueix uns aprofitament6s urbanístics que comporten un increment delseu valor, ja sigui en termes d’edificabilitat, nous usos o altres elements connexes,generadors de les corresponents plusvàlues urbanístiques; en el benentès que el sòl urbàno consolidat és una resposta a les necessitats que constantment es generen en el sí deles ciutats, que precisen de continues reformes, renovacions, millores o transformacions enprofunditat, alterant-se usos, intensitats, tipologies, trames urbanes i xarxesd’infrastructures, entre d’altres.

No interpretar-ho així impediria, en qualsevol cas, la capacitat d'intervenció des delplanejament en el sòl urbà, del tot imprescindible per donar resposta a les demandesd'interès públic del municipi de Terrassa.

Aquesta voluntat transformadora del Pla s'estructura mitjançant una ordenació directa idetallada prevista en el propi Pla -amb la delimitació dels polígons d'actuació-, o bé diferint



el detall de l’ordenació al planejament derivat, que es concreta en els Plans de MilloraUrbana en qualsevol de les seves tipologies, previstes en a l’art. 15 de les NNUU i d’acordamb l’art. 68 de la Llei de l’Urbanisme.

Els articles 15.1 i 61 de les Normes Urbanístiques del POUM defineixen els Plans deMillora Urbana en el sòl urbà no consolidat, com aquells que tenen per objecte completar elteixit urbà o bé la realització d'operacions de rehabilitació, de reforma interior, deremodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl i desanejament. Aquestes finalitats porten a la previsió de quatre classes diferents de plans deMillora Urbana: de transformació, de remodelació urbana, de reforma interior i decompletament del teixit urbà.

Així mateix, els articles 62 a 65 regulen de manera específica cadascuna d’aquestesclasses de plans de millora urbana, definint-los, concretant el seu àmbit, objectius,condicions d'ordenació, edificació i ús, el règim de cessions, condicions de gestió iexecució, així com el règim transitori d'edificació i usos.La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits deciutat que precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de lescondicions d'edificació, o redefinició de l'acabament o completament de la ciutat etc,respecte als quals el Pla defineix unes condicions i paràmetres generals que seranconcretats en el planejament derivat (PMU).

Els polígons d’actuació en el sòl urbà no consolidat estan degudament explicats i justificatsen el punt 9.1 de la Memòria del POUM, i genèricament regulats a l’art. 25 de les NormesUrbanístiques. Pel que fa al seu contingut i determinacions es regula de forma específicaen cada una de les fitxes (art. 70 NNUU), que diu, per a cada un d’ells, l'àmbit, objectius,condicions d'ordenació, edificació i ús, cessions, condicions de gestió i execució i el règimtransitori d'edificació i usos. Efectivament, cadascuna de les Fitxes conté la superfície totalde l'àmbit, així com el percentatge de sòl públic, el percentatge de sòl privat, i l'edificabilitatmàxima de l'àmbit, i d’aquests paràmetres se'n dedueix el sostre resultant, la viabilitateconòmica i la generació de les corresponents plusvàlues urbanístiques.

De l’anàlisi conjunta del tractament de tots i cada un dels escrits d’al·legacions, tant elspresentats en temps i forma com els extemporanis, en resulten un 32% (179) de desestimades,un 25% (142) estimades parcialment, un 29% (165) estimades íntegrament, i, finalment, un14% (76) que, en congruència amb el seu contingut, suposen únicament aclariments oinformacions complementàries.

Com a resultat de l’estimació, ja sigui total o parcial, de les al·legacions enunciades, s’hanintroduït les modificacions i ajustos a la documentació del Pla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal i del Programa d’Actuació Urbanística Municipal, per tal de mantenir la sevacongruència amb el tractament que s’ha donat a aquestes al·legacions.

L’examen conjunt de les modificacions introduïdes entre l’aprovació inicial del POUM i delPAUM i els documents que es sotmeten a aprovació provisional, fa palès que es manté lacoherència del conjunt del model territorial proposat i no existeixen modificacions substancials,entenent con a tals, d’acord amb el que està jurisprudencialment admès, aquelles que, peralterar fonamentalment el model territorial sotmès a informació pública, puguin donar aentendre la seva mancança i, per tant, obliguin a reiterar-la; essent necessari que aquestamodificació, per la superfície afectada o per la seva intensa rellevància dins de l’estructurageneral i orgànica de l’estructura del territori, alteri seriosament el model territorial escollit. Enaltres paraules, les variacions introduïdes no fan del Pla quelcom distint d’allò inicialmentprevist, sinó únicament diferent en aspectes puntuals i accessoris, que, tot i resultar importantso “substancials” pels propietaris dels terrenys afectats, son irrellevants des de la perspectiva delPla considerat com un tot; per la qual cosa no és necessari sotmetre l’expedient a un nou tràmitd’informació pública.

Per últim, cal fer constar que les referències a articles de les normes urbanístiques, plànols,fitxes, apartats de la memòria o del programa d’actuació urbanística municipal i altra



documentació del POUM continguts en els informes individuals de tractament de cada una deles al·legacions, s’han d’entendre referits als inicialment aprovats.



Clau de l'al·legació: SGPG 005/02 Data: 30-05-2002 Num Registre: 114700

Emplaçament: CA DE CAN SANTFELIU

Nom de l'al·legant: AGUSTIN CASTILLA CORTES

Tipus: LES MARTINES

TEMA:

Demana que es permeti l’edificació en una parcel·la qualificada com A5.2.c a Les Martines queno disposa dels 20 metres de façana mínima exigida (té 3 metres de façana) desqualificant acanvi una part de la finca que s’integraria al règim del sòl no urbanitzable.

TRACTAMENT:

Es desestima l’al·legació donat que la seva acceptació implicaria haver de preveure un nou vialper a donar front a la mateixa. Aquest nou vial no es pot considerar viable atès que caldriapreveure una connexió amb el carrer de la Llebre amb entrada i sortida pel mateix.Contràriament, la opció d’un carrer sense sortida (en cul de sac) necessitaria la reserva d’unagran superfície de sòl que aniria en detriment de la superfície de sòl qualificat com A.5.2.c(edificació aïllada Les Martines).

No obstant cal assenyalar que, malgrat no tenir l’amplada mínima de parcel·la exigida com acondició d’edificació, les normes urbanístiques (article 122.3) preveuen per a l’àmbit de LesMartines que es pugui edificar en parcel·les, de superfícies i longituds de façana menors quantinguin origen en un dels casos següents:a) Quan procedeixin de segregacions o divisions formulades en escriptura pública amb

anterioritat a l'aprovació definitiva de l'antic P.G.O. (14.03.83).b) Parcel·les existents entre altres construïdes o consolidades.c) Quan es trobin identificades en el Projecte de Reparcel·lació aprovat definitivament el 30 de

juliol de 2001.

Aquest fet possibilitaria el poder edificar en el supòsit d’una parcel·la consolidada que nocompleix amb tots els paràmetres exigits.


Emplaçament: CA DE GRANADA entre CR DE CASTELLAR i CA DE L'HOQUEI

Nom de l'al·legant: JORDI BROTO RIERA

Tipus: CANVI QUALIFICACIÓ

TEMA:

Demana que la illa qualificada com A.8 (Activitat en illa tancada) passi a tenir una qualificacióequivalent a la zona d’Eixample (clau A2) donada l’actual existència majoritària d’habitatges ilocals comercials.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició d’un canvi de qualificació de A.8 (activitat en illa tancada) a A.2 (Illahomogènia) atès que en aquest cas s’ha optat per mantenir una qualificació equivalent a la queja determinava el PGO 83, és a dir, d’Activitat en Illa tancada (A.8) on no era admès l’ús



residencial amb l’excepció de l’habitatge pel personal de vigilància, custòdia i conservació deles activitats.

No obstant, i atès el nivell de consolidació d’activitats comercials, oficines i de serveis, més queindustrials, en el conjunt de l’illa, es proposa qualificar tota l’illa com A.11.0 (Terciari),considerant aquesta qualificació més ajustada a les preexistències i amb un grau decompatibilitat més alt, amb els habitatges que, no obstant, existeixen a l’illa i que, pel règimtransitori del Pla, es mantenen.


Emplaçament: AV D'ÀNGEL SALLENT, 109

Nom de l'al·legant: MANUEL MOYA GARCIA

Tipus: UNITATS D'AGRUPACIÓ

TEMA:

Com a propietari de les finques núm. 109 i 107, compreses dins de la Unitat d’AgrupacióParcel·lària de l’Avinguda Àngel Sallent UA-ANG105, demana que es reconsideri la sevaubicació dins l’esmentada UA per tal que no hagi de complir amb l’exigència d’agrupació amb lafinca del núm 105 i amb els 12 metres de façana mínima per poder edificar. En conseqüència,demana acollir-se a la normativa del POUM que permet un habitatge plurifamiliar en A.3(edificació en illa tancada) amb una façana mínima de 6 metres.

TRACTAMENT:

Es proposa estimar l’al·legació presentada en base a la consideració dels arguments formulatsper part de l’al·legant en el sentit que les dues finques contigües, de la seva propietat,mantenen una amplada de 9 metres que cal considerar suficient per tal de permetre unaadequada transformació de les mateixes en una futura edificació plurifamiliar.

Per altra banda, l’estreta vinculació funcional i de titularitat entre ambdues parcel·les, i el seuestat de consolidació fortament diferenciat del de la finca situada en el núm. 105 fanrecomanable establir una diferenciació entre les mateixes per tal d’evitar una situació debloqueig que impossibiliti, o difereixi molt en el temps, la possible transformació del conjunt.D’altra banda, i en relació a la finca del núm. 105, es proposa la seva integració conjunta ambla del núm. 103 atès que ambdues presenten un grau de consolidació similar en planta baixa idues plantes pis.

Tanmateix, en relació amb la regulació de les unitats d’agrupació parcel·laria en general calenunciar la nova proposta de regulació de les mateixes, atès què en diverses al·legacionsformulades s’han plantejat possibles dificultats en la gestió de les unitats d’agrupació deparcel·les proposades en la Revisió del POUM. És per això que s’han estudiat altresinstruments urbanístics que possibilitin complir amb els objectius del POUM en aquests àmbits,tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.

Des d’aquesta perspectiva, un cop analitzada la normativa reguladora dels polígons d’actuacióper agrupació de parcel·les (articles 25.5, 66 i preceptes concordants de les NormesUrbanístiques), així com les Fitxes corresponents a cadascun dels polígons d’actuació peragrupació de parcel·les, s’ha constatat que els objectius d’aquests polígons establerts a l’article25 de les NNUU, - consistents en aconseguir parcel·les resultants més amples, mitjançantl’agrupació de parcel·les d’amplada reduïda, que garanteixin i optimissin l’aprofitamentedificatori establert en el Pla, i aconseguir major dimensió en els locals de les plantes baixesque afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en el carrer -, no requereixnecessàriament la delimitació de polígons d’actuació. En efecte, a través de l’establiment de



determinades condicions d’ordenació, edificació i ús que regulin detalladament tots elsparàmetres que es preveuen en l’article 66 de les Normes Urbanístiques del POUM, afegint-hiperò d’altres aspectes com per exemple i molt especialment el relatiu a la façana mínimaenfront a vial, poden aconseguir-se els objectius previstos pel POUM abans esmentats, enaquests àmbits.

Així doncs, es preveurà una subzona específica que abasti la totalitat dels fronts als carrers iavingudes sobre els quals es determina la necessitat de fomentar els criteris d’addició d’unitatsparcel·laries reduïdes i que reculli tots aquests paràmetres, establint alhora que les finquesactualment consolidades que no puguin complir amb els paràmetres definits i que,conseqüentment, no puguin assolir l’alçada màxima reguladora, seran respectades amb la sevaconfiguració actual, quedant però subjectes al règim de volum disconforme.

Per tant, en la proposa d’estimació de l’al·legació, s’ha de tenir en compte una novadeterminació que li és d’aplicació en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació de parcel·lescom a delimitacions poligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema de gestióurbanística integrada; establint unes noves subzones associades a les zones característiquesd’A2.0 i d’A3.0 que són aquelles sobre les que recauen les delimitacions dels fronts d’agrupacióque regulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectius perseguitspel POUM.La regulació concreta d’aquestes subzones respondrà als següents criteris:

§ Determinació dels àmbits d’agrupació preferent, delimitats en les corresponents fitxesd’unitats d’agrupació parcel·laria, dins dels quals s’estableix la condició d’agrupació mínimade finques als efectes de la seva nova construcció.

§ Definició de les condicions concretes de possible subdivisió màxima en unitats inferiors al’interior d’aquests àmbits, i dels intervals mínims formats per les finques excluïbles delsmateixos, determinats gràficament en l’annex normatiu de les fitxes d’unitats d’agrupacióparcel·laria.

§ Regulació normativa de les condicions d’amplada mínima de façana per a edificacions denova planta (9 metres), usos admesos en planta baixa (preferentment comercial) icondicions d’edificació per parcel·les amb amplada inferior a la mínima, en la resta delsfronts compresos dins de les noves zonificacions delimitades, però no inclosos dins delsreferits àmbits d’unitats d’agrupació parcel·laria.


Emplaçament: CA DEL PIGOT, 3

Nom de l'al·legant: ENRIQUETA LLOBET SOLA

Tipus: PARÀMETRES D'EDIFICACIÓ

TEMA:

Demana que es consideri edificable una parcel·la qualificada com a A5.0.d que no compleix,segons medició de la realitat física, amb la parcel·la mínima exigida (400 m2) tot i que en elcontracte privat de compra de juny de 1970 es determinava que aquesta parcel·la tenia unasuperfície de 11.000 pams quadrats (415m2).

TRACTAMENT:

Es proposa estimar l’al·legació presentada en el sentit d’incloure en la regulació normativarespecte les condicions de parcel·la mínima de les zones A5, corresponents a sectorsconsolidats; la possibilitat de poder dur a terme l’edificació en parcel·les de superfície inferior a



la mínima establerta quan, la possibilitat d’ampliar aquesta superfície, quedi limitada per lescondicions de consolidació de les parcel·les del seu entorn.


Emplaçament: CA DE SANT FERRAN, 44

Nom de l'al·legant: MIGUEL BACO SANCHEZ


TEMA:

Demana que en la finca esmentada (qualificada com A6.0, Ordenació Específica) s’incrementil’edificabilitat del pati d’illa proposada pel nou POUM (fixada en PB) atenent a criterisd’igualació amb l’alçada màxima fixada en la resta de l’illa (PB+1) i al fet que aquesta fincallinda amb la plaça d’Agustí Bartra.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de delimitar una franja amb alçada de PB+1 en el lateral de l’illa, en tantque aquest canvi, en les condicions volumètriques de l’illa, implicaria un canvi en el modeltipològic existent, que en aquest cas té el seu origen en una ordenació que té unes condicionsd’edificació que no es regulen per unes condicions d’arquitectura referides a vial ogeomètriques, aplicades a la parcel·la urbana, sinó pel que determina explícitament el Pla enconsonància amb l’ordenació de volums aprovada el seu dia mitjançant la figura deplanejament urbanístic corresponent.


Emplaçament: Cruïlla CA DE WALT DISNEY amb CR DE RUBÍ

Nom de l'al·legant: EVA MARIA ACEDO HIDALGO


TEMA:

Demana que s’estudiï la possibilitat de fer una reparcel·lació entre les parcel·les qualificadescom A.5.0 (Edificació aïllada) i seu d’una Residència d’Avis (carretera de Rubí, 423 de 624,00m2) amb la parcel·la adjacent del carrer Walt Disney, núm. 7 de 709, 80 m2 inicials quepassarien a 400 m2. D’aquest manera es podria augmentar l’ocupació en planta baixa de laparcel·la de la Residència d’Avis (carretera de Rubí, 423).

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la possibilitat d’efectuar una redefinició de les dues parcel·les com la quees proposa, atès que es pot segregar de la parcel·la adjacent del carrer Walt Disney núm. 7 lapart de superfície que faci falta per tal d’augmentar l’ocupació en planta baixa que es necessitiper a la parcel·la de la Residència d’Avis de la Carretera de Rubí núm. 423. En tot cas, sempreque es compleixi amb la condició que la parcel·la del carrer Walt Disney núm. 7 mantingui lasuperfície mínima de 400 m2 exigida per la normativa proposada pel POUM per a aquestazona.




Emplaçament: CA DEL ROSSINYOL entre CM DE CAN CORBERA i CA DELS ESQUIROLS

Nom de l'al·legant: NEUS MARGENAT RIBAS

Tipus: VARIS

TEMA:

Demana que s’ampliï el límit del sòl urbà fins a una fondària de 90 metres per tal de que lanova zona de A.5.2 (Edificació aïllada, Parcel·la gran) sigui capaç de permetre unareparcel·lació més amplia o en el seu defecte, que es redueixi la superfície mínima de parcel·laexigida.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de modificació del límit de la qualificació d’Edificació Aïllada en parcel·lagran (clau A.5.2). Aquesta nova delimitació ha pretès recollir les edificacions consolidades delsnúm. 71 i 79 del camí del Rossinyol amb l’objectiu de donar una continuïtat urbana al llarg detot el carrer però, al mateix temps, preservant la massa boscosa adjacent dins de terrenys que,per llur pendent, fan poc recomanable la seva edificació.


Emplaçament: CA DE SANT ANTONI, 32

Nom de l'al·legant: MUTUA DE TERRASSA MPS

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Demana que es permeti l’ús hospitalari i sanitari en les zones qualificades com A.1.2.

TRACTAMENT:

Pel que fa a l’ús Sanitari Assistencial, aquest ve plenament contemplat en les zones d’edificacióA1.2 que corresponen a la qualificació de les illes en les que s’emplacen les diferentsinstal·lacions de Mútua de Terrassa.

Aquest ús apareix com ús condicionat. Per tant, segons la definició continguda a l’article 288 dela Normativa del POUM, es tracta d’un ús admès per a la zona, però per al qual s’estableixenunes determinades condicions. Aquestes condicions vénen referides al compliment dedeterminats vectors ambientals i de seguretat, que han de permetre assegurar la correctacoexistència entre l’ús concret i el seu entorn, en aquest cas, predominantment d’habitatge.

Per tant, amb aquesta regulació es garanteix la continuïtat dels actuals usos sanitaris ques’estan desenvolupant en les instal·lacions de Mútua i, al mateix temps, es contempla, també,la possible ampliació o extensió d’aquestes activitats a altres edificacions que en el futur siguinincorporades al conjunt sanitari.

En relació a l’ús hospitalari, la regulació del POUM establia inicialment la seva incompatibilitatamb les zones de qualificació residencial, en concret la zona A1.2, atès que es tracta d’un ús



molt més específic i amb un grau de compatibilitat, en situacions de coexistència directa ambusos d’habitatge, més complex.

Això no obstant, atesa la singular posició del conjunt de les instal·lacions de Mútua entre elteixit urbà de les dues illes situades a banda i banda del carrer Sant Antoni, caracteritzat entred’altres aspectes per un procés de creixement, transformació i adaptació funcional continuat i,al mateix temps, atenent a la possible problemàtica que podria originar l’exclusió d’aquest úsespecífic a la zona en relació a possibles canvis o reestructuracions de les actualsinstal·lacions; tot i que actualment les instal·lacions pròpiament hospitalàries es trobenemplaçades en sòls que tenen la qualificació d’Equipament sanitari (E.4). En aquest sentit, esproposa l’estimació parcial de l’al·legació presentada, en el sentit d’introduir per a la zona A1.2l’ús hospitalari com un ús condicionat.


Emplaçament: CM ROMEU DE MONTSERRAT

Nom de l'al·legant: LLUIS JORDAN RIBERA

Tipus: EL MOLINOT

TEMA:

Demana realitzar una rectificació puntual del límit del sòl urbà del sector PA-MOL001 El Molinotper adaptar-lo als límits de la parcel·la que figura en un aixecament topogràfic adjunt.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició de modificació del límit del sòl urbà del nucli del Molinot en baseal plànol de la propietat facilitat per l’al·legant. Aquesta modificació no implica una majorlongitud de façana i tampoc més possibilitats de reparcel·lació de les que ja tenia. Aquestamodificació queda recollida en la fitxa del Polígon d’actuació El Molinot (PA-MOL001) i en elsplànols corresponents.


Emplaçament: DS CASETES DE L'ESTACIÓ

Nom de l'al·legant: MAGDALENA ELVIRA PADILLA

Tipus: CASETES DE L'ESTACIÓ

TEMA:

Demana poder realitzar un estudi previ per tal de que en una parcel·la del nucli de les casetesde l’Estació de 3000 m2, situat en l’àmbit on s’ha de desenvolupar el Pla Especial del Parc dela Betzuca es pugui instal·lar una residència geriàtrica.

TRACTAMENT:

La determinació dels usos futurs de les edificacions existents i integrades dins de l’àmbit delParc Territorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca correspondrà al Pla Especial que esredacti en compliment del que preveu l’article 188.3 de les Normes urbanístiques “el PlaEspecial ajustarà les condicions d’ordenació de les edificacions i instal·lacions de l’àmbit



determinat, tot valorant l’equilibri necessari entre els diferents factors que hi intervenen:compatibilitat conreus intensiu i extensiu, avaluació de la integració en el paisatge rural, controli regulació dels drenatges naturals i artificials, regulació dels usos respecte la finalitat i objectiusdel Pla Especial…”. En conseqüència, caldrà esperar a la redacció del Pla Especial del ParcTerritorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca per a conèixer si els usos sol·licitats sónadmesos i compatibles amb els objectius generals de desenvolupament d’aquest àmbitterritorial.



Nom de l'al·legant: ANTONIO ELVIRA PADILLA


TEMA:

Demana poder realitzar un estudi previ per tal de que en una parcel·la del nucli de les casetesde l’Estació de 3000 m2, situat en l’àmbit on s’ha de desenvolupar el Pla Especial del Parc dela Betzuca es pugui instal·lar una residència geriàtrica.

TRACTAMENT:

La determinació dels usos futurs de les edificacions existents i integrades dins de l’àmbit delParc Territorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca correspondrà al Pla Especial que esredacti en compliment del que preveu l’article 188.3 de les Normes urbanístiques “el PlaEspecial ajustarà les condicions d’ordenació de les edificacions i instal·lacions de l’àmbitdeterminat, tot valorant l’equilibri necessari entre els diferents factors que hi intervenen:compatibilitat conreus intensiu i extensiu, avaluació de la integració en el paisatge rural, controli regulació dels drenatges naturals i artificials, regulació dels usos respecte la finalitat i objectiusdel Pla Especial…”. En conseqüència, caldrà esperar a la redacció del Pla Especial del ParcTerritorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca per a conèixer si els usos sol·licitats sónadmesos i compatibles amb els objectius generals de desenvolupament d’aquest àmbitterritorial.


Emplaçament: CA DE CAN SANTFELIU

Nom de l'al·legant: JOSE RECHE RODRIGUEZ

Tipus: LES MARTINES (SNU)

TEMA:

Demana que la part del seu terreny qualificat com fp (forestal potencial) passi a formar part delsòl urbà o, si més no, se li doni una qualificació que permeti l’ús agrícola.

TRACTAMENT:

No és procedent la qualificació com a sòl urbà d’una finca o part de finca ubicada en el sòl nourbanitzable, atès que en la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, tal coms’explicita en l’apartat 7.3 de la Memòria, es persegueix l’objectiu d’integrar el potencial



ambiental del territori en el planejament, amb total respecte i estricte compliment de lesprevisions legals d’aplicació, tan de la llei estatal 6/1998 del sòl i valoracions com de la novalegislació urbanística catalana (Llei 2/2002 de 14 de març). El sòl no urbanitzable ha estatobjecte d’un laboriós estudi específic que ha portat fins el punt de determinar la nomenclaturade la zonificació i la regulació dels components de qualificació per a cada una de les zones,dedicant una especial cura en la regulació i justificació d’aquesta classe de sòl. És per això,que per tal de posar en qüestió l’actual delimitació del sòl no urbanitzable, a més d’atendre a lavoluntat edificatòria de qui al·legui una inadequada classificació del seu terreny, caldràevidenciar que la delimitació prevista és il·legal, inadequada, irracional o incoherent.

Més concretament, la classificació de la porció de terreny objecte de l’al·legació com a sòl nourbanitzable deriva del manteniment en el nou POUM dels criteris de la recent ModificacióPuntual del Pla General en l’àmbit de les Martines, consistents en reconèixer com sòl urbànomés aquelles parcel·les o fragments significatius de les mateixes on quedava demostradal’existència d’un habitatge, o bé parcel·les buides però completament rodejades per altresparcel·les amb edificacions per tal de configurar nuclis compactes. En aquest cas atendrenomés a la proximitat d’un terreny a un nucli de sòl urbà, sense cap mena d’habitatge, per talde justificar un canvi al règim del sòl urbà, ens portaria a una expansió sense límit del sòl urbà.

Pel que fa a la component de qualificació de la porció de terreny de l’al·legant com a forestalpotencial en la zona del ventall al·luvial miocènic, té la seva justificació en els estudis als ques’ha fet referència, i, en aquest cas, com a translació de la qualificació de bosc nou prevista enla Modificació del PGO en l’àmbit de les Martines, amb la regulació particular prevista a l’art.215 de les Normes Urbanístiques del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i els usoscompatibles i condicionats previstos en l’annex del Capítol IV del Títol II.

És per això que s’ha de desestimar la petició de modificar el component de qualificaciód’aquesta petita porció de terreny, mantenint-se íntegrament les previsions del POUM enaquest aspecte.


Emplaçament: LES FONTS

Nom de l'al·legant: ASSOC. DE PROP. I VEÏNS DE LES FONTS

Tipus: A. V. LES FONTS

TEMA:

Demana el següent sobre la zona propera a Can Fonollet:Modificar el límit del sòl urbà en l’àmbit de Can Fonollet.Unificar els paràmetres urbanístics amb la zona adjacent de Sant Quirze.Reduir superfície d’equipaments i concretar la destinació dels equipaments resultants.Construcció d’un carrer de ronda per la perifèria est entre la masia de Can Fonollet fins a larotonda de connexió amb l’autopista.Demana el següent sobre la zona del carrer Bellavista:Trasllat de la rotonda sobre l’accés a l’autopista 200 metres al sud.Ordenar el trànsit per tal de cercar una alternativa al Passeig de la Muntanya.Altres demandes:Adquisició i rehabilitació de la Masia de Can Falguera per al seu ús com a equipament públic.Realització de les infrastructures compromeses a la zona de “El Ranxo”.Fer les oportunes gestions per a fer possible l’accés a la tecnologia ADSL de Telefònica.Neteja de camins, i altres terrenys lliures per reduir el risc de foc.Ordenar el trànsit pels barris de Sant Joan, Sant Pere i Can Falguera.Millorar la seguretat ciutadana.



TRACTAMENT:

En relació amb les demandes relatives al tractament al voltant de la zona de Can Fonollet,correspon comentar el següent:La proposta d’ordenació del nou sector de completació del barri de Sant Pere de Les Fontscontempla la disposició d’uns àmbits d’edificació residencial que ocuparan una superfíciemàxima del 45% del total del sector, mentre que la resta dels sòls resultants dins d’aquestàmbit seran destinats íntegrament a vials i a espais lliures. Per tant, la preocupació manifestadaen l’al·legació, en el sentit que el destí dels espais de “servei” pugui tenir en el futur unaevolució ara indeterminada; resulta del tot injustificada donat que el tractament previst en elPOUM atorga, a aquests espais, un caràcter inequívoc en quant al seu destí immediat i futur, ipermet garantir la preservació dels entorns de major valor paisatgístic del barri com a zonesd’espais lliures de titularitat pública.

Clarificat aquest extrem correspon establir que la solució contemplada en el POUM dona plenasatisfacció als objectius i criteris manifestats en l’al·legació doncs permet conjugaradequadament, i amb una relació equilibrada, la possible completació del barri amb laincorporació de noves implantacions que permetin configurar millor el seu dimensionat.Garantint, al mateix temps, la preservació dels espais del seu entorn, que tenen un major valorambiental de tal manera que no podran ser destinats a cap altre ús no desitjat o previst pelplanejament.

Es recull parcialment la petició continguda a l’al·legació en el sentit que la zonificació indicativaprevista, pel nou sector, correspongui a la mateixa que regeix per al conjunt del sectorconsolidat, corresponent a la zona d’edificació aïllada del tipus A5.0; tot mantenint, per a lazona central, amb una topografia més difícil, la corresponent al tipus A5.1.

En quant a la petició que es formula en el sentit de mantenir els espais existents entre elscarrers Sant Ramon, Passeig de la Muntanya i Passeig Central, es reajusta l’ordenacióindicativa contemplada a la fitxa d’ordenació del sector, en el sentit de mantenir l’actualpresència del conjunt arbrat existent i la seva destinació a sistema d’espais lliures de titularitatpública.

Finalment, en relació amb aquest mateix àmbit, cal establir que la proposta del Pla contemplaexpressament la creació d’un futur vial a través del nou sector de completació que permeti laseva funció com a via de circumval·lació i descongestió del trànsit per l’interior del barri. Enaquest sentit es reajusta el traçat previst, a l’ordenació indicativa del sector, per tal de reforçaramb major claredat el caràcter d’aquest nou vial.

En relació amb el segon dels aspectes plantejats, relativa a l’ordenació en l’àmbit del carrerBellavista:Correspon establir que la posició de la mateixa respon entre d’altres factors a la posiciódefinitiva sobre el terreny del futur vial nord-sud que enllaçarà els nous creixements urbanísticsal nord del vial d’accés a l’autopista de Rubí amb la vialitat de circumval·lació i comunicació através del barri de Sant Pere de les Fonts. Per tant, la localització de la rotonda de connexióentre els referits vials vindrà condicionada a la concreció final de la traça definitiva delsmateixos en funció dels corresponents planejaments urbanístics de cada sector.

Pel que respecta a la resta de qüestions plantejades, relatives a la possible adquisició del’edifici de la masia de Can Falguera, o la construcció de l’equipament esportiu del Pla de LesFonts, cal establir que el POUM contempla pel que respecta a les referides instal·lacions laseva qualificació com a sistema d’equipaments, la qual possibilita l’adquisició pública de laprimera, i planteja la necessitat de dur a terme la construcció del segon. No existeix, per tant,cap contradicció entre el que el POUM planteja i el que pugui resultar del compliment de lesdemandes plantejades a l’al·legació.

La resta de les qüestions plantejades en la part final del document fan referència a aspectesque no formen part de les determinacions i de l’abast regulador del POUM.




Emplaçament:

Nom de l'al·legant: FRANCESC PUIG NADAL

Tipus: VARIS

TEMA:

Anul·lació del tràmit d’exposició al públic per la impossibilitat de fer la consulta els dissabtes, obé alternativament allargar el termini de la consulta amb els mateixos dies corresponents aaquesta dissabtes. També demana que es tinguin en compte els suggeriments presentatsdesprès de la presentació de l’Avanç.

TRACTAMENT:

L’anàlisi de l’al·legació formulada pel Sr. Francesc Puig Nadal, mitjançant el seu escrit de 22 dejuny de 2002 (amb entrada al Registre de la Gerència Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntamentde Terrassa de data 26 de juny), ens porta necessàriament a esmentar l’informe emèsprèviament per aquesta Administració en relació a l’al·legació formulada amb anterioritat pelmateix Sr. Puig (referència: SPGP 553/02 i data d’entrada al Registre General de l’Ajuntamentde Terrassa de 17 de juny de 2002).

Essencialment, l’al·legant en aquest nou escrit torna a reincidir en els aspectes ja exposatsamb anterioritat en un primer escrit respecte a la exposició pública de la Revisió del Plad’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa, i ho fa fins al punt que presenta com adocument adjunt, el seu propi escrit d’al·legacions de 17 de juny.

La raó a aquesta reiteració que suposa presentar un nou escrit al·ludint a idèntiques qüestions inomés cinc dies després del primer, la podem trobar únicament en el fet que en aquest segoncas el Sr. Puig ho fa en dissabte. I curiosament, això l’únic que demostra és la possibilitat quel’administrat ha tingut d’accedir a presentar el seu escrit en dissabte, amb total compliment perpart de l’Administració de la normativa. El dissabte és un dia que, com més endavantjustifiquem es considera hàbil per la llei a efectes del còmput de terminis.

Altra vegada, tal i com ja s’ha fet en l’informe emès per tal de donar resposta a l’al·legacióSPGP 355/02 presentada en data 17 de juny de 2002 al Registre General de l’Ajuntament deTerrassa, resulta necessari aclarir determinats aspectes relacionats amb el fons del seu escritd’al·legacions, que novament fonamenta en una suposada vulneració del dret d’accés aexpedients en període d’informació pública.

En primer lloc i pel que fa referència a l’horari previst d’exposició al públic de l’expedientdocumental que ens ocupa, establert de dilluns a divendres de 9 a 14 hores, cal fer constar quela normativa vigent en cap moment fa mencions específiques respecte a la obligatorietat del’Administració d’exposar al públic en un horari més ampli del que s’ha fixat.

La llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,Llei 30/1992, de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, regula laInformació Pública en el seu article 86. L’article regula el dret dels qui presentin al·legacions enel referit tràmit d’obtenir resposta raonada per part de l’Administració, resposta que podrà sercomú per a totes aquelles al·legacions que plantegin qüestions substancialment similars.Arribats a aquest punt, resulta evident que l’esmentada determinació de la llei s’està complintper aquesta Administració, i a més de forma reiterada i amb un compliment més que exhaustiude la normativa, especialment si tenim en compte que en el cas que ens ocupa les al·legacionspresentades pel Sr. Puig a través dels dos escrits (de dates 17 i 22 de juny respectivament)ben podrien haver-se contestat de forma raonada agrupant-les en un sol informe. Tot i així,



aquesta Administració les ha considerat per separat emetent el conseqüent informe per acadascuna d’elles.

En quant a les referències que la Llei de Procediment Administratiu fa respecte dels dies hàbils,cal destacar el que s’estableix a l’article 48, referint-se genèricament al còmput dels dies, quanaquest vingui establert, com en el cas que ens ocupa, per un assenyalament de termini perdies. En aquest sentit, l’article 48 en el seu primer apartat únicament es refereix a l’exclusiódels diumenges i dels dies declarats festius dins del còmput, per establir més tard, en el seuapartat setè la forma de regulació dels dies inhàbils.Artículo 48. Cómputo.

1. Siempre que no se exprese otra cosa, cuando los plazos se señalen por días, seentiende que éstos son hábiles, excluyéndose del cómputo los domingos y losdeclarados festivos. (...)

7. La Administración General del Estado y las Administraciones de las ComunidadesAutónomas, con sujeción al calendario laboral oficial, fijarán en su respectivo ámbito elcalendario de días inhábiles a efectos de cómputos de plazos. El calendario aprobadopor las Comunidades Autónomas comprenderá los días inhábiles de las Entidades queintegran la Administración Local correspondiente a su ámbito territorial, a las que será deaplicación.

En aquest sentit, cal ressaltar la confusió terminològica en la que incorre l’al·legant, doncs elque realment regula la Llei de Procediment en el referit article és el còmput dels terminis i lainclusió únicament dels dies hàbils en la comptabilització dels dits còmputs, amb exclusió delsdies inhàbils o festius.

Cal afegir també, que en el cas que ens ocupa s’han respectat els còmputs en els terminisadministratius estrictament, tant pel que fa a terminis per presentar al·legacions (amb lapossibilitat de presentació d’aquestes en dissabte com ha pogut comprovar l’al·legant en el seucas), com pel que respecte a terminis d’informació pública (amb el reforç que suposa laexposició dels documents a través de diversos mitjans).

La confusió en la que cau el Sr. Puig rau en dos aspectes. D’una banda, res té a veure elcòmput dels terminis amb un pretès incompliment del Dret a la Participació ciutadana, queprecisament l’al·legant està exercint i de forma reiterada amb la presentació dels seus escritsd’al·legacions (inclòs en dissabte). D’altra banda, a més, si el que es referia l’al·legant era unasuposada vulneració del dret a la informació pública, cal aclarir que la seva regulació la trobemdins l’article 86 de la Llei de Procediment Administratiu, i més específicament, pel que fareferència al planejament, a l’article 6 de la Llei 6/1998, sobre règim del sòl i valoracions.

Artículo 86. Información pública .

1. El órgano al que corresponda la resolución del procedimiento, cuando lanaturaleza de éste lo requiera, podrá acordar un período de información pública.

2. A tal efecto, se anunciará en el «Boletín Oficial del Estado», de la ComunidadAutónoma, o en el de la Provincia respectiva, a fin de que cualquier persona física ojurídica pueda examinar el procedimiento, o la parte del mismo que se acuerde. (...)

En quant a la Llei estatal 6/1998, sobre règim del sòl i valoracions, aquesta únicament fa unamenció de caràcter genèric respecte de la necessitat de que quedi garantida per llei laparticipació pública en els processos de planejament:

Artículo 6. Información y participación pública en el planeamiento y la gestión.

1. La legislación urbanística garantizará la participación pública en los procesos deplaneamiento y gestión, así como el derecho a la información de las entidadesrepresentativas de los intereses afectados por cada actuación y de los particulares.



Per últim, la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, en vigor des del dia 21 de junyd'enguany, regula la tramitació dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal:

Article 83.Tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanísticsderivats.(...)

4. Els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans urbanístics derivats, un copse n’ha acordat l’aprovació inicial, s’han de posar a informació pública, per un terminid’un mes. Els edictes de convocatòria de la informació pública s’han de trametre en eltermini de deu dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació inicial.

Deduïm de tot l’exposat que no existeixen cap altres limitacions, que la necessitat d’informaciópública i que els horaris d’aquesta únicament troben les limitacions establertes per els referitsarticles, i que en cap cas suposen la obligació per a l’Administració d’haver d’exposar al públicen dissabte, o d’ampliar més el seu horari.

En similar sentit es pronuncia la STS de 21 de setembre de 2001 (Sala del Contenciós-Administratiu, Secció 3ª) i altra jurisprudència que avala la tesis sostinguda en el presentinforme.

Destacar que el Sr. Puig Nadal ha estat precisament un dels afectats que ha presentat majornombre d’al·legacions a la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa. Pertant resulta com a mínim contradictori, que sigui ell mateix qui al·legui suposats problemesd’accés a la informació, quan ha estat capaç de presentar nombroses al·legacions les quals nopodria haver portat a terme sense tenir l’accés a una informació que, curiosament pretén ferveure se li ha negat. En aquest sentit, relatem a continuació el llistat de totes les al·legacionspresentades pel Sr. Puig Nadal davant d’aquesta Administració: SGPG 81/02, SGPG 82/02,SGPG 84/02, SGPG 97/02, SGPG 308/02, SGPG 326/02, SGPG 329/02 i SGPG 376/02.

Un altre punt a considerar i que no podem deixar de banda és que el document d’aprovacióinicial de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa ha estat exposatíntegrament al públic a Internet, a través de la web oficial de l’Ajuntament de Terrassa duranttot el termini d’exposició pública. Així doncs, manca de sentit qualsevol al·lusió de l’al·legant apreteses ocultacions de documents per part d’aquesta Administració, més encara, si tenim encompte que no hi ha hagut cap límit horari de disponibilitat per tal de tenir accés a la informaciómitjançant la web oficial de l’Ajuntament de Terrassa. Per tant, la utilització d’aquest mitjà hasuposat un plus en les garanties de l’administrat en quant a la publicitat del planejament.

Destacar per últim que l’horari d’exposició al públic que es va fixar, coincideix amb un horarilaboral normal, tal i com el propi Sr. Puig Nadal s’encarrega de recordar-nos en el seu escrit. Estracta d’un horari que atén a una lògica de treball dels funcionaris públics i dins dels diesconsiderats hàbils per la pròpia llei.

En definitiva, un cop analitzada tota la legislació i vista la jurisprudència adient, podemconcloure que la pretesa limitació temporal a la que al·ludeix l’al·legant, en cap cas potentendre’s com a vici determinant de la nul·litat del procediment per posar a l’administrat ensituació d’indefensió o per una pretesa vulneració del principi de participació ciutadana.

És per tot això exposat que es proposa desestimar totalment les al·legacions formulades,d’acord amb el fonaments jurídics que es recullen en el present informe.


Emplaçament: CA DEL MAS BRANCA

Nom de l'al·legant: MARIANO MARTINEZ BRAGULAT



Tipus: LES MARTINES

TEMA:

Es demana una modificació del traçat del vial plantejat en el carrer Mas Branca de la unitatd’actuació núm. 10 de les Martines.

TRACTAMENT:

Pel que fa a la previsió d’un nou traçat del vial plantejat en el Projecte d’Urbanització que portacausa de la Modificació Puntual del PGO en l’ àmbit de les Martines, concretament en l’interiorde la Unitat d’Actuació núm. 10, no solament no queda palesa la seva necessitat, atenent a quela totalitat de les finques resultants del Projecte de Reparcel·lació definitivament aprovatdisposen de façana als nous vials públics, sinó que el nou traçat es proposa per l’interior de lesparcel·les assenyalades amb els números 215c i 217, propietat de terceres persones totalmentalienes a la present al·legació. Per tant, e en aquest sentit, es proposa la desestimació del’al·legació.

Altra cosa és que no totes les finques compleixen amb la dimensió de façana o la superfícieprevista com a mínima en el planejament, i és per això que en la normativa urbanística delPOUM (art. 122.3) es manté la possibilitat d’edificació en parcel·les, de superfícies i longitudsde façana menors quan tinguin origen en un dels casos següents:§ Quan procedeixin de segregacions o divisions formulades en escriptura pública amb

anterioritat a l'aprovació definitiva de l'antic P.G.O. (14.03.83).§ Parcel·les existents entre altres construïdes o consolidades.§ Quan es trobin identificades en el Projecte de Reparcel·lació aprovat definitivament el 30 de

juliol de 2001.


Emplaçament: CA DE LAS NAVAS DE TOLOSA, 26

Nom de l'al·legant: JUAN PLANAS COMERMA

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (NDT)

TEMA:

Es sol·licita reconsiderar la classificació de sòl urbà no consolidat i de la volumetria plantejadaen el Polígon d’Actuació PA-NDT026 donat que en relació als paràmetres fixats en el PGO 83(qualificat de Eixample A2), donat que la nova situació no suposa cap increment d’aprofitamenti que a més a més s’imposen unes cessions que abans no tenien. Per tant es sol·licita que esqualifiqui tota la finca amb la qualificació de A2.1 ( Illes de fronts discontinus) que s’ha aprovatper a la resta de l’illa, sense tenir que fer cap mena de cessió, classificant-lo com a sòl urbàconsolidat.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació atenent les següents consideracions:Pel que fa a la consideració de sòl urbà no consolidat del terrenys inclosos en l’àmbit delPolígon d’Actuació PA NDT-26, la Llei estatal 6/1998 del sòl i valoracions, parteix - tal i com jaho feien les lleis urbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat, i preveu una regulaciócomuna dels drets de tots els propietaris (art. 13), si bé establint una distinció entre el règim dedeures dels propietaris del sòl urbà consolidat i el dels propietaris del sòl urbà no consolidat;categories de sòl que, per altra banda, no defineix (art. 14).



La Llei catalana de l’Urbanisme 2/2002, partint del marc dibuixat per la Llei estatal 6/1998, i encompliment de la mateixa, defineix el sòl urbà (art. 25 LU) i el categoritza en consolidat i noconsolidat (arts. 30 i 31), definint ambdós tipus de sòls en el següent sentit:- Constitueixen el sòl urbà consolidat aquells terrenys que tinguin la condició de solar,

d'acord amb allò previst en l'article 29 de la pròpia LU, i aquells altres terrenys als qualsnomés manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització en elstermes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en unpolígon d'actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat.


La transcendència de la distinció entre ambdues categories de sòl urbà (el consolidat i el noconsolidat) rau –com així mateix ocorre en la Llei 6/1998-, en els diferents deures quecompeten als propietaris en una o altra classe de sòl urbà, que vénen establerts en els articles41 i següents de la Llei catalana, i que es concreten en:

- Els propietaris del sòl urbà consolidat hauran de completar a la seva costa la urbanitzaciónecessària per a què els seus terrenys adquireixin la condició de solar, que haurand'edificar en els terminis i d'acord amb les determinacions que fixi el Pla o el Programad'Actuació Urbanística Municipal.En definitiva, en el sòl urbà consolidat, el POUM assumeix la realitat urbana, la situaciófàctica existent (trames urbanes, espais i dotacions públiques, la dotació d’infrastructurabàsica en el seu cas a completar).

- En el cas dels propietaris del sòl urbà no consolidat, en canvi, s'estableix el següent règimde deures: Cessió del 10% de l'aprofitament corresponent als nous usos que el Plapossibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries, i del 10% de l'aprofitamentcorresponent a l'edificabilitat addicional permesa, tant si es refereix als mateixos com alsnous usos, amb el benentès que els dos percentatges són acumulatius i tenen el límit en el10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació de què es tracti. Així mateix els propietarisestan obligats a garantir el repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues, a cedirobligatòria i gratuïtament el sòl reservat pel planejament per a sistemes urbanístics locals, acedir obligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanísticsgenerals, a costejar i si s'escau executar la urbanització, a edificar els solars en el terminisprevistos en el planejament, a conservar, si s’escau, les obres d'urbanització, i a formalitzarles cessions prèvies a l'edificació previstes legalment.

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autèntic respectea les previsions de les lleis estatal i autonòmica, tant pel que fa a la definició del sòl urbà (article54 NNUU), com a les seves categories (art. 56 NNUU), així com pel que fa als drets i deuresdels propietaris del sòl urbà consolidat (article 57 NNUU), i dels del sòl urbà no consolidat(article 58 NNUU).

La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sídepèn de la discrecionalitat del planificador la delimitació de polígons en sòl urbà constituïts peraquells terrenys que estan sotmesos a un procés de transformació urbanística, ja sigui dereforma, millora o renovació urbana, o per aquells terrenys als quals el planejament atribueixuns aprofitaments urbanístics que comporten un increment del seu valor, ja sigui en termesd’edificabilitat, nous usos o altres elements connexes, generadors de les corresponentsplusvàlues urbanístiques; en el benentès que el sòl urbà no consolidat és una resposta a lesnecessitats que constantment es generen en el sí dels nuclis urbans, que precisen decontinues reformes, renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se usos,intensitats, tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres; partint sempre ino obstant d’allò que ja és ciutat. No interpretar-ho així impediria, en qualsevol cas, la capacitatd'intervenció des del planejament en el sòl urbà, del tot imprescindible per donar resposta a lesdemandes d'interès públic del municipi de Terrassa.

I pel que fa als paràmetres del Polígon d’Actuació del carrer Navas de Tolosa, clau PA-NDT026, es proposa la seva revisió en el sentit de reconèixer un aprofitament equivalent al queli atorgava el PGO 83 que ara es revisa. No obstant, la nova configuració volumètrica del



Polígon d’actuació permet un millor qualitat en la disposició d’aquest aprofitament, atès queuna part substancial del sostre teòric que amb els paràmetres del PGO 83 estava disposat dinsde l’interior d’illa apareix, amb la nova configuració volumètrica, dins del cos principal. Aquestatransferència de sostre de l’interior d’illa al cos d’edificació principal, implica un increment delvalor del mateix i, per tant, ha de permetre compensar els costos d’urbanització que es derivende les reculades plantejades pel nou Pla, per tal d’ampliar la secció del carrer Navas de Tolosai del carrer Baldrich.


Emplaçament: CA DE LA CAMAMILLA, 2

Nom de l'al·legant: JOSE AMBROS ESCLUSA

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Es demana que es reconsideri la qualificació de P.10 (que l’al·legant considera com si fos unazona verda) en el terreny de la cantonada entre el carrer de la Camamilla i el camí de CanPepet, i que es permeti edificar-hi.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició donat que la destinació que determina el Pla no és la d’una zona verdaen el sentit que ho interpreta l’al·legant, sinó que la qualificació com P.10 correspon a laconsideració de Complement de Vialitat, d’acord amb l’article 239.2 de les NormesUrbanístiques “Correspon als espais lliures associats o relacionats directament amb la xarxaviària que tenen un grau d'especialització pròpia que permet el desenvolupament de funcionsde passeig i oci dels vianants en compatibilitat amb la circulació rodada. La funció bàsicad'aquests espais és la connectivitat entre la resta dels espais del sistema d'espais lliures. Escaracteritzen fonamentalment mitjançant bandes de passeig, ja sigui central (rambles) o lateral(bulevards), i es configuren bàsicament mitjançant les traces arbrades de nova plantació, o lapotenciació i completació de les actuals. S’identifiquen amb la clau P.10…”

En aquest cas es tracta d’una reserva que resulta imprescindible per tal d’assegurar un espaide gir suficient, per a tota mena de vehicles i amb condicions de seguretat per als vianants,entre el camí Vell de Vacarisses i el Camí de Can Pepet.


Emplaçament: BARRI SEGLE XX

Nom de l'al·legant: A.V. SEGLE XX

Tipus: A.V. SEGLE XX

TEMA:

Es demana el següent:1.- Reconsiderar la franja de P.10 (complement de vialitat) plantejada dins del Pla de Milloradel carrer Navas de Tolosa 69 per tal de no afectar a uns veïns que ja hi viuen entre el carrerRoger de Llúria i Avinyó.2.- Que no es mantingui la qualificació de A.8 per a la fàbrica Sala i Badrinas i que la novaqualificació prevegi la continuïtat del carrer de Sant Sebastià.



3.- Que s’urbanitzin els trams pendent dels carrers Mestre Trias, Galícia i Roger de Llúria iTorres i Bages.4.- Que s’activi el pont entre els carrers Navas de Tolosa i Àngel Guimerà.5.- Qualificar els terrenys de Funerària com a Equipaments.6.- Garantir que la plaça dels terrenys del gas tingui accés des de el carrer Pare Font i unaexplicació que justifiqui el canvi de qualificació de A2 (PGO 83) a A6.7.- Estudiar un canvi a A11 de les illes amb qualificació de A8 ( Lepanto/Baldrich/St. Sebastià,Lepanto/Pare Font, Sant Sebastià/ Guillem de Muntanyans, Joan Mompeó/St. Sebastià, i les dela trama de Joan Mompeó (St. Sebastià, Lepanto, Navas de Tolosa i Torras i Bages).8.- Cercar una solució que reguli l’existència d’un bloc d’habitatges dins d’una illa de A8.9.- Cercar una zona d’equipament públic per a fer un aparcament.10.- Es necessiten solars per promoure habitatge públic.11.- Concreció del projecte urbà de la carretera de Rubí.12.- Que les illes qualificades de A6 donin lloc a més espai públic de cessió.

TRACTAMENT:

Analitzats els arguments i les propostes plantejats per part de l’associació de veïns, i desprèsde les reunions mantingudes per tal de comentar i valorar els diferents extrems de l’al·legació,correspon estimar parcialment el contingut de la mateixa d’acord amb les següentsconsideracions:

Respecte la total continuïtat i nivell d’urbanització de tots els carrers existents al barri, i enconcret els plantejats a l’al·legació; s’estima íntegrament el seu contingut, en el sentit decontemplar en el POUM la solució de traçat i les condicions de tractament dels referits trams decontinuïtat d’aquests carrers.

Respecte de la petició en el sentit que apareguin representats tant la carretera de Rubí com laCarretera de Montcada amb un criteri d’ordenació que posi de manifest el caràcter d’aquestesvies com a eixos cívics, que hauran d’incorporar el tractament de passeig amb voreres amples iarbrat. Correspon estimar plenament aquest extrem de l’al·legació en tant que la mateixa és deltot concordant amb els criteris i objectius que formula el POUM respecte d’aquestes vies i, almateix temps, la seva representació coherent amb el tractament final previst per a les mateixespermet llegir amb major claredat el sentit de les determinacions del Pla.

En relació al disseny i la secció definitiva del carrer Navas de Tolosa i la seva incidència sobreels fronts d’edificació consolidada que vindrien afectats per la possible ampliació de la sevaactual amplada. Correspon estimar íntegrament l’al·legació presentada en el sentit decontemplar una solució sobre l’eix del carrer que, tot mantenint els criteris de potenciació de laseva transformació en un eix vertebrador de tot el barri, permeti al mateix temps reduir el nivelld’afectacions sobre els fronts consolidats.

En aquest sentit, es contempla el tractament del carrer amb diferents trams, que presentenseccions diferents, responent, en cada cas, a les característiques diverses que li confereixenles façanes i els usos consolidats. Al mateix temps, s’adopten solucions diferents que doninresposta al caràcter no continu del carrer en quant a les seves rasants i desenvolupament dependents.

Aquesta solució basarà el canvi de l’actual caràcter del carrer, en la seva reurbanització ambcriteris d’eixamplament de les voreres i reducció de l’espai de calçada, i de canvi de la sevaconfiguració mitjançant la creació d’espais de major dimensió en aquells trams sobre els qualses proposa una transformació mes amplia; coincidents amb els fronts d’edificacions industrialsa substituir.

Conseqüentment, es contempla la total desafectació de les edificacions residencials existentsamb front al referit carrer.

En relació amb la possible transformació urbanística del conjunt industrial de l’antic vapor Sala iBadrinas, s’estima íntegrament l’al·legació presentada en el sentit de contemplar la delimitació



d’un àmbit d’Àrea Central de Millora Urbana que englobi a la totalitat d’aquest conjunt icontempli la seva futura reordenació per mitjà d’un Pla de Millora Urbana.

La transformació d’aquest espai, amb criteris de reutilització d’una part de les actualsedificacions existents i d’implantació de noves edificacions residencials, permetrà, també, laobtenció de nous espais per a equipaments, així com la obertura de la prolongació del carrerSant Sebastià fins la carretera de Rubí, i l’ampliació de l’actual secció del carrer Baldrich.

Respecte l’existència d’un edifici d’habitatges plurifamiliar, amb front al carrer Baldrich, queactualment es troba amb qualificació de zona industrial A8; s’estima l’al·legació presentada enel sentit d’atorgar sobre l’àmbit ocupat pel mateix una qualificació com a zona A2.1, ajustada ala realitat consolidada.

Sobre la petició formulada en el sentit que una part dels futurs habitatges que esdesenvoluparan en el barri sigui de protecció pública, cal posar de manifest que en aplicació deles determinacions de la vigent llei d’urbanisme de Catalunya, s’estableix l’obligatorietat que el20% dels habitatges de nova implantació en els diferents sectors de desenvolupament ipolígons d’actuació de nova previsió en el POUM, haurà de destinar-se obligatòriament ahabitatges amb aquest règim de protecció pública. En el cas concret del barri del Segle XX,aquesta determinació comportarà la creació d’uns 404 habitatges de protecció pública en règimde venda i de lloguer.

La localització d’aquests habitatges correspon a la dels sectors en els quals es duran a termeles transformacions urbanístiques previstes pel POUM.

En relació a la petició que es qualifiqui l’àmbit de l’antic tanatori municipal com zonad’Equipaments, s’estima íntegrament l’al·legació presentada en el sentit de contemplar lareferida qualificació en la totalitat del solar ocupat antigament per la referida instal·lació;possibilitant la futura localització dels equipaments referits a l’escrit d’al·legacions.

La possible previsió d’emplaçaments per a futurs aparcaments col·lectius en el subsòl dedeterminats espais i places públics, tal i com es planteja en l’escrit presentat esdevé una líniad’actuació que correspondrà a la definició de les actuacions derivades del Pla de Mobilitat.Aquest Pla determina, entre d’altres aspectes, els àmbits urbans amb dèficits d’aparcament iles actuacions a dur a terme per tal de corregir-los mitjançant polítiques de gestió de l’espaiviari i de construcció d’aparcaments públics.

Respecte de l’ordenació de l’espai de plaça corresponent a l’antiga fàbrica de gas, corresponposar de manifest que l’ordenació proposada pel POUM, permet alliberar una àmplia superfícied’espai lliure i llur obtenció i urbanització es produirà per cessió obligatòria i gratuïta. Per tant,sense que el seu cost hagi de recaure sobre els pressupostos de la ciutat i permetent alliberarrecursos per a altres actuacions públiques del mateix barri, tenint en compte la quantitat i lacomplexitat de moltes de les actuacions contemplades pel POUM.

En relació al teixit industrial existent al barri i que no ve inclòs en àmbits de nova transformació,correspon plantejar la necessitat de mantenir la seva qualificació com a zona industrial en illatancada, coherentment amb la seva funció eminentment productiva.

La problemàtica que planteja la convivència entre aquestes activitats productives i la residènciavindrà regulada a partir dels vectors ambientals i de seguretat, incorporats a les Normesurbanístiques del Pla, que estableixen diferents paràmetres de limitació de les activitats enfunció del seu nivell de molèstia i incidència sobre el medi, així com respecte la seva relació deproximitat a les àrees edificades amb usos d’habitatge i les característiques i dimensions delscarrers. L’Ordenança reguladora d’aquests vectors ambientals i de seguretat haurà d’entrar envigència no més enllà d’un any després de l’aprovació definitiva del POUM.

Respecte la solució de l’enllaç entre el tram sud del carrer Vinyals i la Plaça Paulina Pi de laSerra amb el carrer Joan Mompeó, s’estima íntegrament l’al·legació presentada en el sentitd’excloure de les determinacions del POUM la solució viària anteriorment contemplada a travésde l’actual plaça, i mantenint per tant l’actual ordenació dels espais existents.



En relació a la necessitat d’establir terminis i ordres de prioritat per a la realització de lesactuacions contemplades pel POUM, d’iniciativa pública, a l’interior del barri; s’ha de tenir encompte que el Programa d’Actuació Urbanística Municipal incorpora, només, la programació deles actuacions pels primers sis anys de vigència del POUM; tenint en compte, a més, quel’abast i transcendència d’algunes d’aquestes actuacions, obligaran a establir programesespecífics per la seva posterior execució.

Concretament, s’estima parcialment l’al·legació presentada, en el sentit d’incloure dins delreferit Programa d’Actuació, la previsió d’execució de les intervencions previstes sobre latransformació urbanística i la reurbanització de l’eix del carrer Navas de Tolosa, en tant queacció de màxima prioritat; atès el paper vertebrador que aquest carrer representarà en relacióamb la configuració futura del barri i el caràcter dinamitzador sobre altres accions que pot teniraquesta actuació.


Emplaçament: CR DE RUBÍ, 132

Nom de l'al·legant: MARIA BOHER PEIRO


TEMA:

Es sol·licita que es deixi tota la finca fora de l’àmbit del Polígon d’Actuació Navas de Tolosa 26PA-NDT026 atès que en la delimitació plantejada s’inclou una part d’ella dins del mateix.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició de l’al·legant tot i que existeix una contradicció respecte lainformació cadastral disponible segons la qual, una part de la finca de l’al·legant (referènciacadastral 80104-26) apareix com a part de la finca cadastral adjacent (referència cadastral80104-27). Per tant, i com a conseqüència de la millor informació aportada per l’al·legant,s’exclou de l’àmbit del Polígon d’Actuació de Navas de Tolosa 26, PA-NDT026, la part de lafinca corresponent al núm. 132 de la carretera de Rubí.


Emplaçament: CR DE CASTELLAR entre Número 89 i Número 91

Nom de l'al·legant: PROMODAD


TEMA:

Davant la dificultat d’adquisició de la finca del número 93 de la Unitat d’agrupació parcel·lariaPA-CAS089 es demana la partició de la mateixa en dos unitats que compreguin les dos finquesdels números 89-91 (propietat de l’al·legant) i una altre unitat amb les dos finques dels números93-95.



TRACTAMENT:

S’estima íntegrament l’al·legació atès que es considera que en aquest cas l’agrupació de lesfinques dels núm. 89 i 91 tindria un ample de façana de 10 m, amplada igual a la d’una fincanova obtinguda per l’agrupació de les corresponents als núm. 101 i 103 de la mateixa carreterapossibilitant, en aquest cas, dividir la unitat d’agrupació en dos parts d’igual dimensió.

Així mateix, en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultats en la gestióde les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, i s’han estudiataltres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUM enaquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.

Així doncs es preveurà una subzona específica que abasti la totalitat dels fronts als carrers iavingudes sobre els quals es determina la necessitat de fomentar els criteris d’addició d’unitatsparcel·laries reduïdes i que reculli tots aquests paràmetres, establint alhora que les finquesactualment consolidades que no puguin complir amb els paràmetres definits i que,conseqüentment, no puguin assolir l’alçada màxima reguladora, seran respectades amb la sevaconfiguració actual, quedant però subjectes al règim de volum disconforme.

Per tant, en el tractament de l’al·legació li és d’aplicació aquesta nova proposta en el sentitd’eliminar les unitats d’agrupació de parcel·les com a delimitacions poligonals en sòl urbàconsolidat subjectes a un sistema de gestió urbanística integrada, i establint unes novessubzones associades a les zones característiques d’A2.0 i d’A3.0 que son aquelles sobre lesque recauen les delimitacions dels fronts d’agrupació que regulin les condicions d’ordenació,edificació i ús que garanteixin els objectius perseguits pel POUM.

La regulació concreta d’aquestes subzones respondrà als següents criteris:



§ Regulació normativa de les condicions d’amplada mínima de façana per a edificacions denova planta (9 metres), usos admesos en planta baixa (preferentment comercial) icondicions d’edificació per parcel·les amb amplada inferior a la mínima, en la resta delsfronts compresos dins de les noves zonificacions delimitades, però no inclosos dins delsreferits àmbits d’unitats d’agrupació parcel·lària.


Emplaçament: CA DE L'AURORA, 10

Nom de l'al·legant: CARMEN VILA TORRAS


TEMA:

Demana la anul·lació de la Unitat d’Agrupació parcel·laria de la carretera de Montcada 315 (PA-MON315) donat que s’inclou una part de la finca que té accés pel carrer Aurora núm. 10.



TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en base als següents extrems:

Aquesta Unitat d’Agrupació parcel·laria no augmenta ni redueix els paràmetres d’alçadamàxima (PB+3), ni la fondària màxima (11,00 m) que ja estava determinada pel Pla Generalque ara es revisa. La diferència està en que en aquest cas s’ha constituït una agrupació amb“l’objectiu d’aconseguir una parcel·la resultant més ampla, amb l'objectiu de garantir i optimitzarl’aprofitament edificatori establert en el Pla i a la vegada aconseguir major dimensió en elslocals de les plantes baixes que afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en elcarrer.” (article 25.5 de les Normes Urbanístiques del POUM).

Així mateix, en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultats en la gestióde les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, s’han estudiataltres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUM enaquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.

Des d’aquesta perspectiva, un cop analitzada la normativa reguladora dels polígons d’actuacióper agrupació de parcel·les (articles 25.5, 66 i preceptes concordants de les NormesUrbanístiques), així com les Fitxes corresponents a cadascun dels polígons d’actuació peragrupació de parcel·les, s’ha constatat que els objectius d’aquests polígons establerts a l’article25 de les NNUU, - consistents en aconseguir parcel·les resultants més amples, mitjançantl’agrupació de parcel·les d’amplada reduïda, que garanteixin i oprimissin l’aprofitamentedificatori establert en el Pla, i aconseguir major dimensió en els locals de les plantes baixesque afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en el carrer -, no requereixnecessàriament la delimitació de polígons d’actuació. En efecte, a través de l’establiment dedeterminades condicions d’ordenació, edificació i ús que regulin detalladament tots elsparàmetres que es preveuen en l’article 66 de les Normes Urbanístiques del POUM, afegint-hiperò altres aspectes com per exemple i molt especialment el relatiu a la façana mínima enfronta vial, poden aconseguir-se els objectius previstos pel POUM abans esmentats, en aquestsàmbits.


Es proposa estimar en part l’al·legació, en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació deparcel·les com a delimitacions poligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema degestió urbanística integrada, i establint unes noves subzones associades a les zonescaracterístiques d’A2.0 i d’A3.0 que son aquelles sobre les que recauen les delimitacions delsfronts d’agrupació que regulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin elsobjectius perseguits pel POUM.




§ Regulació normativa de les condicions d’amplada mínima de façana per a edificacions denova planta (9 metres), usos admesos en planta baixa (preferentment comercial) icondicions d’edificació per parcel·les amb amplada inferior a la mínima, en la resta dels



fronts compresos dins de les noves zonificacions delimitades, però no inclosos dins delsreferits àmbits d’unitats d’agrupació parcel·lària.


Emplaçament: CA DE SANT ISIDRE, 9

Nom de l'al·legant: VERKLA SA

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ

TEMA:

Demana conèixer quines són les condicions en que es pot edificar en el interior de la sevaparcel·la atenent a la nova situació creada amb el Pla de Millora PM-CON001 de Cal Conco.

TRACTAMENT:

El contingut de l’escrit presentat es correspon més a una petició d’informació urbanística que auna al·legació al contingut del Pla. No obstant, tenint en compte el contingut pel que fa a lasituació registral de les finques propietat de VERKLA SA, i per tal de permetre un correctetractament, no només de la part posterior de l’edifici catalogat del la Plaça de Mossèn J.Verdaguer (M.10) i la seva relació amb el nou espai lliure previst en l’àmbit del Pla de MilloraPM-CON001, sinó del que hi ha a la seva mitgera sud, es proposa modificar l’àmbit del dit Plade Millora amb inclusió de les tres finques de l’al·legant, amb increment de les alçadesmàximes previstes i de l’edificabilitat total i amb el conseqüent augment del nombred’habitatges màxims permesos.

Pel que fa, però, a la demanda de concreció dels paràmetres edificatoris i del tractament de lapart posterior de l’edifici catalogat M.10, aquesta correspondrà al Pla de Millora, com ainstrument de planejament derivat previ i preceptiu a l’execució de l’àmbit. D’acord amb l’art.58.4 de la Llei de l’Urbanisme 2/2002, de 14 de març, en els àmbits del sòl urbà no consolidatper als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenacióurbanística municipal fixen els índex d’edificabilitat bruta, les densitats i els usos principals icompatibles, sense poder entrar en el detall que es demana.


Emplaçament: NORMATIVA DEL SÒL NO URBANITZABLE

Nom de l'al·legant: JOSÉ LUIS CARRERA CARRERA

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Demana la reconsideració del màxim de 200m3 destinats a habitatge rural (art 207.3) i que estorni als 600 m3 que fixava el PGO 83, donada la dificultat de ubicar en aquest voluml’habitatge i dependències annexes.

TRACTAMENT:

Es desestima aquesta petició atès que la nova normativa permet un volum construït superior alque permetia la normativa del PGO del 83, que ara es revisa, i que fixava un màxim conjunt de



600m3 tant per a habitatge vinculat a l’activitat com per a instal·lacions diverses. En canvi lanova normativa admet exclusivament per a usos d’habitatge vinculat funcionalment al’explotació agrícola o forestal de la finca un volum màxim de 200m3 per cada hectàrea de sòl i,a més, un volum d’edificacions destinades a usos agrícoles de 600 m3 per hectàrea de sòl.


Emplaçament: CA DE COLOM, 331

Nom de l'al·legant: JOSE MANUEL ORTIZ MARTINEZ


TEMA:

Demana que es qualifiqui per a ús residencial l’illa determinada pels carrers Colom, Bages,Glòries Catalanes i Sindicat que el POUM qualifica de A11.0 (Terciari), per tal de poder aixecaralguna planta més en la seva parcel·la i rehabilitar la façana.

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació en el sentit de proposar, no obstant, per a l’illa delimitada pels carrersColom, Bages, Sindicat i l’avinguda de les Glòries Catalanes, la doble qualificació A11.0 i A7.1que faci possible mantenir els usos avui consolidats, i que són compatibles amb l’entornresidencial; al mateix temps que permeti plantejar la transformació residencial del conjuntprèvia tramitació del corresponent Pla Especial de millora urbana, d’acord amb lesdeterminacions del nou Pla per a aquesta qualificació.

Aquesta nova qualificació, que permetrà la transformació d’aquesta illa, es considera mésadequada a la nova configuració de l’avinguda de les Glòries Catalanes, que el nou Pla pretén,i a la voluntat de millorar la relació estructural entre els barris de Can Palet i els de Guadiana iGuadalhorce, a un i altre costat de l’avinguda. La transformació, no només atendrà a criterisd’implantació d’ús residencial o activitat terciària, haurà de permetre, a més, augmentar el nivelldotacional amb front a l’avinguda i la millora qualitativa de la urbanització.



Nom de l'al·legant: SONIA ALFARO REYES


TEMA:

Demana que es qualifiqui per a ús residencial l’illa determinada pels carrers Colom, Bages,Glòries Catalanes i Sindicat que el POUM qualifica de A11.0 (Terciari).

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació en el sentit de proposar, no obstant, per a l’illa delimitada pels carrersColom, Bages, Sindicat i l’avinguda de les Glòries Catalanes, la doble qualificació A11.0 i A7.1que faci possible mantenir els usos avui consolidats, i que són compatibles amb l’entornresidencial; al mateix temps que permeti plantejar la transformació residencial del conjunt



prèvia tramitació del corresponent Pla Especial de millora urbana, d’acord amb lesdeterminacions del nou Pla per a aquesta qualificació.



Emplaçament: CA TRANSVERSAL, 95

Nom de l'al·legant: CONSTRUCCIONES INMOBILIARIAS PLAGOZ SL


TEMA:

Demana que es mantinguin les determinacions volumètriques d’un Estudi de Detall aprovatdefinitivament el 28-06-79 i que el vigent PGO qualificava com OVE núm. 45, clau A6/45, per al’illa delimitada pels carrers Transversal, Francesc Oller i Plaça Cirici i Pellicer, on és propietaride la finca del Carrer Francesc Oller núm. 63.

TRACTAMENT:

L’al·legant és propietari, d’acord amb el contingut del seu escrit, només d’una única finca de137’50 m², dins del que era l’àmbit encara pendent d’edificació d’acord amb les determinacionsdel sector d’Ordenació Volumètrica Específica (OVE) núm. 45, clau A6/45, recollit en el PlaGeneral d’Ordenació que ara es revisa, aprovat l’any 1983 i que provenia d’un planejamentanterior, en execució del qual es va aprovar un estudi de detall en data 29 de juny de 1979.Transcorreguts més de 23 anys des de l’aprovació definitiva del citat Estudi de Detall, i duranttota la vigència del Pla general d’Ordenació objecte de revisió, no s’ha executat l’ordenacióprevista.

Vist això, cal recordar que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establir l'ordenacióurbanística més adequada a les exigències de l'interès general, sense que, per tant, els dretsdels particulars puguin impedir que es formuli el model territorial que es pretén. Aquestposicionament està avalat per nombrosa jurisprudència, de la qual és exemplificativa laSentència del Tribunal Suprem de 18 de març de 1992.

Les coordenades de l'interès general s'emmarquen amb l'exigència de racionalitat de lesnoves decisions urbanístiques, és a dir que el planificador hagi valorat les situacions fàctiquescorrectament, que la utilització del sòl sigui coherent amb les necessitats objectives de lacomunitat, que es formuli una adequada ordenació territorial i un correcte ajust a les finalitatsperseguides i, finalment, que la decisió planificadora guardi coherència amb la realitat dels fets,és a dir que les decisions del Pla siguin proporcionals, coherents i racionals, ja que d'altramanera, aquella discrecionalitat derivaria en una inadmissible arbitrarietat - Sentència de 3 defebrer de 1996 (1788/1996) i de 1 de juny de 2001 (3812/2001) -.

En definitiva, en el planejament urbanístic és necessari distingir entre una activitat jurídica oreglada, que està sotmesa a normes formals o materials d'obligat acatament, i una activitatd'oportunitat tècnica o discrecional, en la qual l'Administració opta d'entre diverses alternatives,una determinada solució de model global o orgànic del territori. La naturalesa normativa delsplans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen el



"ius variandi" de l'Administració, enfront al qual, com s’ha dit, no es poden imposar els dretsdels propietaris.

En el cas concret que es planteja, i d’acord amb el principi general de l’actuació urbanísticaproclamat a l’article 6 de la Llei de l’Urbanisme 2/2002, “l’ordenació urbanística de l’ús delsterrenys i les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen elcontingut urbanístic de la propietat, no confereix als particulars el dret a exigir indemnització,excepte en els supòsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislació aplicable enrègim de sòl i valoracions”; i l’art. 41 de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl ivaloracions, que el caràcter de legislació bàsica, diu textualment que “la modificació o revisióde planejament només pot donar lloc a indemnització per reducció d’aprofitament si es produeixabans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució en l’àmbit en què a aquestesmentat efecte es trobi inclòs el terreny, o, transcorreguts aquells terminis, si l’execució nos’ha portat a terme per causes imputables a l’Administració”.

En conseqüència, no només és improcedent el manteniment de determinades condicionsd’edificació en contra de la necessitat d’adaptar els plans a les exigències canviants de l’interèspúblic, sinó que, transcorreguts àmpliament els terminis previstos per a la seva execució,tampoc cal plantejar l’eventualitat d’una possible indemnització per reducció de l’aprofitamenten el marc d’una revisió de planejament general.

Procedeix, per tant, la desestimació íntegra de l’al·legació formulada.


Emplaçament: Cruïlla CA DE LA RUTLLA amb CA DE SANT DOMÈNEC

Nom de l'al·legant: RAMON SALVATELLA ARMENGOL


TEMA:

Demana el següent:1.- que s’elimini la categorització de pati protegit que existeix dins de l’esmentada finca.2.- que s’iguali la alçada reguladora màxima de 8,20 amb la que s’ha determinat pel carrerRutlla a la resta de l’illa que és de 10,35 m (PB+2) i que s’adapti amb la fondària edificable d’11metres i PB+1 metres de les finques adjacents del carrer Sant Domènec.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de descatalogar el pati protegit atès que aquesta determinació formapart del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històrico-Arquitectònic de Terrassa. No obstantcal tenir en compte que, tal com preveu l’article 19.2 i la Disposició Final Segona de les NormesUrbanístiques del POUM, l’Ajuntament procedirà a la revisió i tramitació del vigent Pla Especialde Protecció que incorporarà els criteris de protecció i els nous instruments propis de la sevaregulació conforme a les determinacions del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Aaquest procés de revisió li correspondrà mantenir o no les determinacions del Pla Especial deProtecció ara vigent.

Igualment es desestima la petició d’incrementar la l’alçada reguladora màxima fixada de 8,30mfins als 10,35m que és la que està establerta en la resta del front d’illa del carrer de la Rutlla.Aquestes diferències d’alçada reguladora màxima vénen determinades en el plànol d’alçadesnominals aprovat el 2 de juny de 1986 per la voluntat de preservar l’estructura urbana iedificatòria del nucli històric.




Emplaçament: BARRI DE SANT PERE NORD

Nom de l'al·legant: AV SANT PERE NORD

Tipus: A.V. ST. PERE NORD

TEMA:

Es demana que es redacti el Pla de Millora corresponent al Parc de sant Pere Nord per tal deque estigui llest per quan s’aprovi definitivament el POUM junt amb la total titularitat públicadels nous equipaments

TRACTAMENT:

La redacció del Pla de Millora no serà necessària. De fet, atès que es preveu l’adquisició de latotalitat del sòl que encara és de titularitat privada d’aquest àmbit, i per tal de possibilitar la sevamés ràpida incorporació al domini públic, es suprimeix la delimitació del sector de Pla deMillora. Es preveu la seva directa qualificació com a sistemes urbanístics (equipament i espaislliures) en sòl urbà consolidat, a obtenir mitjançant l’actuació expropiatòria que correspongui, alno ésser possible la seva inclusió en un àmbit d’actuació sotmès al sistema de reparcel·lació.


Emplaçament: BARRI DE SANT PERE NORD

Nom de l'al·legant: AV SANT PERE NORD

Tipus: A.V. ST. PERE NORD

TEMA:

Es demana que s’ampliï l’àmbit dels equipaments esportius del nord de l’àmbit del Parc deSant Pere Nord, que es concreti l’espai verd previst i que es contempli la expropiació o permutadels terrenys de titularitat privada d’aquest espai.

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació i s’incorpora al document l’ampliació de l’àmbit dels equipaments esportiussituats al nord del sector.

Així mateix, i en idèntic sentit al de la resposta a l’anterior escrit d’al·legacions (SGPG 32/02),es concreten en el propi Pla d’Ordenació Urbanística Municipal els espais destinats aequipaments i els previstos per a noves zones verdes identificades com a verds urbans (ClauP.3), a obtenir mitjançant l’actuació expropiatòria que correspongui.


Emplaçament: Cruïlla CA DE LOGRONYO amb CA DE GUIPÚSCOA

Nom de l'al·legant: JOSE ROS CASAS




TEMA:

Es demana que el nombre màxim de plantes sigui de PB+2 per a tota la finca donada lacomplexitat de construir en una parcel·la triangular quan s’ha fixat una alçada reguladora dePB+1 pel carrer Logronyo i una de PB+2 en el carrer Guipúscoa, sense cap delimitació entreuna alçada i l’altre.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud d’unificar el nombre màxim de plantes admesos fins aPB+2 per a tota la parcel·la. No obstant això, es realitza una correcció material de la línia defondària edificable en coherència amb les diferents alçades que es permeten en el costat delcarrer Logronyo (PB+1) i del carrer Guipúscoa (PB+2) i tenint en compte allò que la normativapreveu en aquest tipus de situació, per a les ordenacions d’alineació de vial:

a) 2.- Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà:Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podran córrer pels carrersadjacents més estrets fins a una longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o últimaflexió del xamfrà o dels punt de tangència (amb alineació del vial de menor amplada pel casd’acord corbat), de dos cops d’amplada del carrer estret, amb la limitació de la fondàriaedificable segons la intersecció sobre l’alineació de vial de menor amplada. A partir d’aquestpunt s’aplicarà a la resta de la façana l’alçada pertinent a l’amplada de vial a què correspon,com si aquesta part correspongués a una unitat d’edificació independent.

A més, en aquest cas, també es podrà resoldre la problemàtica plantejada mitjançant eldesenvolupament del propi projecte arquitectònic que haurà de plantejar la composició entreels dos diferents nombres de plantes de cada façana.


Emplaçament: LES MARTINES

Nom de l'al·legant: EMILIA SALA VILADOMS

Tipus: LES MARTINES

TEMA:

En l’escrit presentat com a propostes de modificació del projecte de les Martines, entenent coma tal el d’Urbanització, definitivament aprovat i en fase d’execució; es formulen dues propostesmés pròpies d’una modificació del planejament del que porta causa, i que, constantpresentades dins el termini d’exposició pública de la revisió del Pla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal inicialment aprovat, es tracten com a al·legacions:

- La urbanització d’un vial a la UA-9 que no està recollit en el Projecte d’Urbanitzacióni en el planejament vigent (Modificació del PGO – Ordenació Urbanística del’àmbit de Les Martines). (Proposta 2)

- Requalificació d’una finca no urbanitzable de la UA-10 com a sòl urbà. (Proposta 4).

TRACTAMENT:

Pel que fa a la previsió d’un nou vial a la Unitat d’Actuació núm. 9, que s’hauria d’executar enterreny que forma part de la finca núm. 181 del Projecte de Reparcel·lació, no queda palesa laseva necessitat, ja que es tracta de terreny privat que ara constitueix l’accés i façana de la



indicada parcel·la 181, i les altres dues finques veïnes, és a dir, la 180 i la 177, a l’igual que laresta de finques urbanes de l’àmbit de les Martines disposen de front a vial públic objected’urbanització.

Altra cosa és que no totes les finques compleixen amb la dimensió de façana o la superfícieprevista com a mínima en el planejament, i és per això que en la normativa urbanística delPOUM (art. 122.3) es manté la possibilitat d’edificació en parcel·les, de superfícies i longitudsde façana menors quan tinguin origen en un dels casos següents:§ Quan procedeixin de segregacions o divisions formulades en escriptura pública amb

anterioritat a l'aprovació definitiva de l'antic P.G.O. (14.03.83).§ Parcel·les existents entre altres construïdes o consolidades.§ Quan es trobin identificades en el Projecte de Reparcel·lació aprovat definitivament el 30 de

juliol de 2001.

Tampoc és procedent la qualificació com a sòl urbà d’una finca ubicada en el sòl nourbanitzable, atès que en la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, tal coms’explicita en l’apartat 7.3 de la Memòria, es persegueix l’objectiu d’integrar el potencialambiental del territori en el planejament, amb total respecte i estricte compliment de lesprevisions legals d’aplicació, tan de la llei estatal 6/1998 del sòl i valoracions com de la novalegislació urbanística catalana (Llei 2/2002 de 14 de març). El sòl no urbanitzable ha estatobjecte d’un laboriós estudi específic que ha portat fins el punt de determinar la nomenclaturade la zonificació i la regulació dels components de qualificació per a cada una de les zones,dedicant una especial cura en la regulació i justificació d’aquesta classe de sòl. És per això,que per tal de posar en qüestió l’actual delimitació del sòl no urbanitzable, a més d’atendre a lavoluntat edificatòria de qui al·legui una inadequada classificació del seu terreny, caldràevidenciar que la delimitació prevista és il·legal, inadequada, irracional o incoherent.

Més concretament, la classificació de la porció de terreny objecte de l’al·legació com a sòl nourbanitzable deriva del manteniment en el nou POUM dels criteris de la recent ModificacióPuntual del Pla General en l’àmbit de les Martines, consistents en reconèixer com sòl urbànomés aquelles parcel·les o fragments significatius de les mateixes on quedava demostradal’existència d’un habitatge, o bé parcel·les buides però completament rodejades per altresparcel·les amb edificacions per tal de configurar nuclis compactes. En aquest cas atendrenomés a la proximitat d’un terreny a un nucli de sòl urbà, sense cap mena d’habitatge, per talde justificar un canvi al règim del sòl urbà, ens portaria a una expansió infinita del límit del sòlurbà.

Es per tot l’exposat que es proposa desestimar les al·legacions formulades.


Emplaçament: Cruïlla PS DEL VINT-I-DOS DE JULIOL amb CA DE LA PINEDA

Nom de l'al·legant: ANTONIA MURILLO MIRALLES


TEMA:

Demana que donada l’amplada dels carrers a que fa front, se’ls permeti construir fins a PB+4.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició d’incrementar l’alçada reguladora màxima en dos plantes més en lafinca qualificada com illa tancada (clau A3.0), per passar de PB+2 a PB+4, atès que esmantenen les condicions d’edificació equivalents a les corresponents per aplicació de lesdeterminacions del Pla que es revisa i, a més, en tant que es vol fomentar el manteniment de



l’alçada reguladora de PB+2 al llarg d’aquest tram del Passeig 22 de juliol entre l’Avinguda delVallès i el carrer de l’Ordal. E tot cas li seran d’aplicació els paràmetres d’edificació establertsper la zona A3.0.

Per altra banda, cal assenyalar que aquesta finca, junt amb les altres incloses a l’illa delimitadapel carrer de la Pineda, Passeig 22 de juliol i avinguda del Vallès; ha quedat exclosa del sectordel Pla de Millora de l’Avinguda del Vallès PM-CAN001; amb la voluntat de facilitar eldesenvolupament d’aquest Pla Especial i no comprometre el desenvolupament d’illes, comaquest, altament consolidada.


Emplaçament: PR DE SANT ROC, 64

Nom de l'al·legant: FINQUES DURAN ARGEMI CB

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Demana fer extensiva per a la zona A1 la condició de l’article 81.5.6 de la zona A2, on espermet construir la totalitat de la Planta Baixa (independentment de la superfície del pati), a totsaquells vials definits com a eixos cívics.

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació en el sentit de considerar edificable la totalitat de la planta baixa situada enl’espai interior d’illa, a la zona A1.0, sigui quina sigui la seva superfície; sempre que la fincatingui la seva façana principal en front a un eix cívico-comercial i l’espai interior d’illa no estiguiexpressament protegit pel mateix Pla. Es considera que, tal i com ja preveu el POUM per a lazona A2.0, aquesta mesura ajudarà a fomentar la millor implantació de l’activitat comercial iaixí, millorar la consolidació i continuïtat dels eixos cívico-comercial previstos pel propi Pla enconcordança amb el Pla d’Ordenació del Comerç.


Emplaçament: CA DEL SINDICAT entre CA DE COLOM i AV DE LES GLÒRIES CATALANES

Nom de l'al·legant: M.CARMEN ORTIZ MARTINEZ


TEMA:

Demana que es qualifiqui per a ús residencial l’illa determinada pels carrers Colom, Bages,Glòries Catalanes i Sindicat que el POUM qualifica de A11.0 (Terciari).

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació en el sentit de proposar, no obstant, per a l’illa delimitada pels carrersColom, Bages, Sindicat i l’avinguda de les Glòries Catalanes, la doble qualificació A11.0 i A7.1que faci possible mantenir els usos avui consolidats, i que són compatibles amb l’entornresidencial; al mateix temps que permeti plantejar la transformació residencial del conjunt



prèvia tramitació del corresponent Pla Especial de millora urbana, d’acord amb lesdeterminacions del nou Pla per a aquesta qualificació.



Emplaçament: AVDA. ANGEL SALLENT, 11, 12, 15

Nom de l'al·legant: GENARO IZQUIERDO PRIETO

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Demana que aquestes propietats siguin excloses del polígon d’actuació PA-PON002 o sinó quequedin alliberades de cessions i costos d’urbanització del Passeig Ponent. Demana que siguinqualificats de sòl urbà consolidat: A3.0.

TRACTAMENT:

Es desestima l’al·legació en funció dels següents arguments:

El marc legal urbanístic d'aplicació al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa entràmit, s'explicita degudament a l'apartat 3 de la Memòria. En tot cas i pel que fa al concrettema que ens ocupa, és a dir, l’establiment de dues categories de sòl urbà, el consolidat i el noconsolidat, aquest marc legal està constituït fonamentalment per la Llei estatal 6/1998, sobrerègim del sòl i valoracions, així com per la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, envigor des del dia 21 de juny d'enguany i publicada amb anterioritat a la data d’aprovació inicialdel POUM, en quina Disposició Transitòria Tercera s’imposa l’adaptació a les sevesdeterminacions dels projectes de planejament general o de llurs revisions que estiguin entramitació en el moment de la seva entrada en vigor, si encara no n’ha estat lliurat l’expedientcomplet a l’òrgan competent per a acordar-ne l’aprovació definitiva, com és el cas del presentPla.

Efectivament, la Llei estatal 6/1998 parteix, en la delimitació del sòl urbà - tal i com ja ho feienles lleis urbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat, però amb la introducció de duescategories de sòl urbà, que no defineix - per no ésser aquesta una qüestió de la sevacompetència -, però sí amb l’establiment d’un règim de deures dels propietaris distint en funcióde si es troben en un sòl urbà consolidat o no consolidat (art. 14).

La Llei 2/2002, partint del marc dibuixat pel legislador estatal, defineix el sòl urbà (art. 25 LU), iel categoritza en consolidat i no consolidat, definint ara sí ambdós tipus de sòls, d'acord amb lafacultat atorgada per la Llei 6/1998. En aquest sentit, l'article 30 de la Llei de l’Urbanismecatalana estableix que constituiran sòl urbà consolidat aquells terrenys que tinguin la condicióde solar, d'acord amb allò previst en l'article 29 de la pròpia LU i aquells altres terrenys en elsquals només manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització en elstermes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en unpolígon d'actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat. La restade sòl urbà tindrà la consideració de sòl urbà no consolidat.



El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autèntic respectea les previsions de la Llei 6/98, i a les de la Llei 2/02, tant pel que fa a la definició del sòl urbà(article 54 NNUU), com a les seves categories (article 56 NNUU), així com pel que fa a laregulació dels drets i deures dels propietaris del sòl urbà consolidat (article 57 NNUU), i dels delsòl urbà no consolidat (article 58 NNUU).

La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sídepèn de la discrecionalitat del planificador, que no de la seva arbitrarietat, la delimitació depolígons en sòl urbà constituïts per aquells terrenys que estan sotmesos a un procés detransformació urbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o per aquellsterrenys als quals el planejament atribueix uns aprofitaments urbanístics que comporten unincrement del seu valor, ja sigui en termes edificabilitat, nous usos o altres elements connexes,generadors de les corresponents plusvàlues urbanístiques, com és el cas de les finquesincloses en el Polígon d’Actuació PA-PON002 del Passeig de Ponent, que es planteja com unade les actuacions essencials del nou Pla, amb la conversió de l’actual transvasament i els seuslaterals en una nova avinguda que estructurarà tot el front oest de la ciutat i permetrà l’efectivatransformació no només de la seva façana, sinó dels entorns urbans, en el benentès que el sòlurbà no consolidat és una resposta a les necessitats que constantment es generen al sí de lesciutats, que precisen de contínues reformes, renovacions, millores o transformacions enprofunditat, alterant-se els usos, intensitats, tipologies, trames urbanes i xarxesd’infrastructures, entre d’altres.

La delimitació d’aquest i de la resta de Polígons d’Actuació localitzats al llarg de l’actualtransvasament obeeix així a la necessitat de permetre la futura i preceptiva adaptació del’actual estructura parcel·lària a la nova ordenació proposada, que confereix un majoraprofitament concretat en un increment de l’edificabilitat permesa; a l’hora que serveix perpoder fixar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització del Passeig, en proporció i de forma ponderada als beneficis d’aquestanova ordenació. És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiudels beneficis i les càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.

La plusvàlua urbanística que justifica la categorització de no consolidat d’aquest sòl urbà esconcreta, com ja s’ha dit, en un aprofitament urbanístic que comporta un increment del valor deles finques, en aquest cas en termes de d’una major edificabilitat. En el Pla General que ara esrevisa es preveia aquesta zona com de suburbana A.3, amb una edificabilitat alienada a vial,tant en el front de la Ronda de Ponent con en el de l’Avinguda Àngel Sallent de planta baixa idues plantes pis, a més de l’afectació de les finques del sud del carrer Sòria com a sistemad’espai lliure amb qualificació de parc de nova creació (P2). En el marc del nou Polígon es fixenalçades de planta baixa i cinc plantes pis en el front del Passeig de Ponent i de planta baixa iquatre plantes pis en el front de l’Avinguda Àngel Sallent, a més de l’edificabilitat en plantabaixa de la totalitat del pati interior d’illa, i això dona una edificabilitat màxima de l’àmbit de15.228 m2 de sostre, molt superior a la que resultaria d’aplicar els paràmetres del Pla Generalque es revisa.

No interpretar-ho així impediria, en qualsevol cas, la capacitat d'intervenció des del planejamenten el sòl urbà, del tot imprescindible per donar resposta a les demandes d'interès públic delmunicipi de Terrassa.

Pel que fa al deure de cessió de sòl amb aprofitament, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipalés del tot respectuós amb les determinacions de l’art. 43 de la Llei 2/2002, d’acord amb el qual,en el sòl urbà no consolidat els propietaris han de cedir el 10% de l'aprofitament corresponentals nous usos que el POUM possibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries i el 10%de l'aprofitament corresponent a l'edificabilitat addicional permesa pel POUM, tant si es refereixals mateixos com als nous usos, amb el benentès que els dos percentatges són acumulatius itenen el límit en el 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació de què es tracti. Tant lanovetat dels usos com l’edificabilitat addicional s’han d’entendre amb relació al planejamenturbanístic immediatament anterior.



Per últim, la Memòria del POUM conté en el seu apartat 9.1 l'explicació i justificació delsinstruments de gestió en sòl urbà, i, en el Capítol III del Títol I de les seves NormesUrbanístiques, es preveu de forma genèrica la gestió i execució del Pla, en el que s’inclou l’art.25 referent als polígons d’actuació urbanística com a àmbits per a l’execució del propi POUM idels instruments de planejament que el desenvolupin. En l'article 67 de les indicades NormesUrbanístiques es regulen concretament els polígons d'actuació en el sòl urbà no consolidat,cada un dels quals ha de disposar de la corresponent fitxa normativa, on es defineix el seuàmbit, objectius, condicions d'ordenació, edificació i ús, cessions, condicions de gestió iexecució i el règim transitori d'edificació i usos.

En aquest sentit, en la fitxa del polígon objecte de la present al·legació es diu textualment quees preveu la “cessió de l’aprofitament en els termes establerts a la llei d’urbanisme i que enaquest sector es correspon amb el 10% de l’edificabilitat addicional en relació al planejamenturbanístic anterior” (en compliment de l’art. 43 de la Llei 2/2002), i s’estableix un règim transitorid’edificació i usos segons el qual “Els edificis i instal·lacions existents dins del polígond’actuació estaran subjectes al règim de volum disconforme”, respecte al qual, i de formatransitòria s’admetran ampliacions del volum existent en una planta, sense que això signifiquiun increment superior al 30% respecte al volum inicial.


Emplaçament: ILLA COMPRESA ENTRE ELS CARRERS NICOLAU TALLÓ / ANTONINUSPIUS / GALLILEU / COMPTE BORRELL

Nom de l'al·legant: JAVIER ROCA FARGAS

Tipus: PATI PROTEGIT

TEMA:

Sol·licita que es doni el tractament de “pati protegit” a l’espai interior d’aquesta illa.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició de l’al·legant de qualificar l’interior d’aquesta illa entre elscarrers Nicolau Talló, Antoninus Pius, Galileu i Compte Borrell; atenent a la potencialitat detransformació del teixit arquitectònic de l’entorn, situació que pot possibilitar l’aparició del patiprotegit, tal com ja es visualitza en les parcel·les de l’entorn que ja han iniciat processos detransformació.



Nom de l'al·legant: QUIMIBEL SL

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (RPA)

TEMA:

Demana determinats aclariments i que la propietat quedi amb la qualificació actual A8.0, com asòl urbà consolidat.



TRACTAMENT:

S’estima íntegrament l’al·legació atenent les següents consideracions:

Atenent en gran mesura l’alt grau de consolidació d’edificis i activitats industrials en partd’aquest sector, i a la major dificultat que això comportarà per a l’efectiva transformaciód’aquest front de ciutat, que també ha estat manifestat per part d’altres propietaris, s’haprocedit a redibuixar la delimitació del sector per tal de deixar-ne excloses totes aquellesfinques ocupades per activitats productives però sense arribar a comprometre els objectiusinicialment previstos, consistents en: 1) transformar els usos dels terrenys actualment ocupatsper activitats productives en un nou teixit residencial capaç de donar façana a l’entrada de laciutat, 2) modificar la secció de la Rambleta del Pare Alegre, esponjant les edificacionsexistents, i 3) Delimitar una zona d’equipaments a l’interior que donin serveis al barri del SegleXX. En quant al darrer objectiu d’ampliar la secció del carrer Navas de Tolosa, tal com ja s’haexposat en el tractament d’altres al·legacions referents concretament a aquesta qüestió, s’haapostat per l’adopció d’un nou plantejament que permet conjugar la millora del conjunt del barridel Segle XX amb la potenciació d’una important centralitat al voltant de la Plaça, la Parròquiade Sant Valentí i el Casal de Barri, mantenint l’actual amplada del carrer Navas de Tolosa enaquells trams on la mutació es preveu més traumàtica, i obrint-lo amb el complement de vialitat(Clau P.10) on sí que s’hi preveu la transformació dels actuals usos industrials amb novesedificacions residencials.

Així mateix, es proposa a més de la reducció de l’àmbit del Pla de Millora, la seva divisió endos sectors atenent les diverses situacions fàctiques que s’hi troben. Per una banda es delimitael sector de Pla de Millora PM RPA-035 amb una superfície de 20.919 m2, que inclou la totalitatdel front de la Rambleta del Pare Alegre, junt amb la part de ponent de l’illa delimitada pelscarrers Tren de Baix, Navas de Tolosa, Dr. Torras i Bages i Joan Mompeó, que està lliured’edificació, deixant però fora del sector el solar amb front al carrer Joan Mompeó, respecte delqual es manté la qualificació d’industrial en illa tancada (Clau A8.0) en coherència amb la de lesfinques que el limiten tant pel nord com pel sud.

Apareix, per tant, un nou sector del Pla de Millora (PM TDB-103), que es manté com a sectordiscontinu; amb reducció, no obstant, de la superfície de sòl prevista com a equipament i tambéde l’àmbit de nou teixit residencial en el sentit del que ja s’ha exposat en el punt primer.


Emplaçament: PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ

Nom de l'al·legant: DIPUTACIO PARCS NATURALS

Tipus: SÒL NO URBANITZABLE

TEMA:

Demana:§ Que es modifiqui el límit del parc per posar en coherència el POUM amb el Pla Especial del

Parc Natural.§ Que “l’àmbit del pla especial ha de tenir la consideració de zona al sí del sòl no

urbanitzable i no pas la de sistema general”, doncs no ha de ser necessàriament detitularitat pública.

§ Que també s’exclogui de l’àmbit de sistema d’espais lliures territorials el Parc Natural deNova Reserva.

§ Que es restringeixin els usos permesos en la zona de l’entorn del Parc Natural (Clau D5).



TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació, en base a les següents consideracions:

En primer lloc, vistes les divergències assenyalades, s’adapten els límits transcrits en ladocumentació gràfica del POUM als del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i el Paisatgede Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Respecte als dos punts següents, és a dir, la consideració de sistemes d’espais lliures en sòlno urbanitzable dels àmbits de Parc Natural (Clau P.9) i Parc Natural de Nova Reserva (ClauP.8), a l’igual que en el cas dels Parcs Territorials (Clau P.7), és procedent mantenir-los com atal però en el benentès que, d’acord amb l’esperit i els fins que persegueix el POUM, enconsonància amb l’article 108.4 de la Llei del l’Urbanisme 2/2002, poden mantenir-se detitularitat privada, al no ésser d’aplicació al sòl no urbanitzable la facultat dels propietarisd’instar l’expropiació de llurs terrenys, al no suposar-los-hi altres limitacions o deures que elsque defineixen el contingut urbanístic de la propietat en aquesta classe de sòl. És en aquestsentit que caldrà modificar el contingut dels articles 239 i 240 de les NNUU del POUM, pel quefa a la previsió de que els sòls qualificats com a sistema d’espais lliures en sòl no urbanitzablehan de ser necessàriament de titularitat pública, establint que poden mantenir la seva titularitatprivada.

Per últim, i per tal de donar adequada resposta a la necessitat de compatibilitzar la definiciódels objectius que justifiquen la delimitació de la zona de l’entorn del Parc Natural (Clau D5) iels usos que s’hi permeten; es corregeix, en el sentit sol·licitat, l’annex del quadre de regulaciódels usos en sòl no urbanitzable.


Emplaçament: ROC BLANC C/ MARIA AUXILIADORA / CALDERON DE LA BARCA / SICÍLIA/ RONDA PONENT

Nom de l'al·legant: ALFONSO MORALES RUIZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Demana que es destini a zona verda l’illa delimitada pels carrers Sicília, Calderón de la Barca,Maria Auxiliadora i Ronda de Ponent, prevista en el vigent PGO com a equipament de novacreació, i que aquesta nova plaça pública rebi el nom del pare Rómulo Piñol.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en base a les següents consideracions i arguments:

L’illa a la que es fa referència forma part d’un major àmbit delimitat com a sector en sòl urbà noconsolidat a desenvolupar pel corresponent Pla de Millora, i s’emmarca en el conjunt dels frontsdel Passeig de Ponent plantejat com una de les actuacions essencials del nou Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal, amb la conversió de l’actual transvasament i els seus laterals en unanova avinguda que estructurarà tota la part oest de la ciutat i que permetrà la seva efectivatransformació urbanística.

En concret, la delimitació de polígons d’actuació i sectors de pla de millora localitzats en sòlurbà, a banda i banda del nou Passeig de Ponent, obeeix a la necessitat de permetre la futura inecessària adaptació de l’actual estructura parcel·lària a la nova ordenació proposada,consistent en una major alçada edificable en el seu front; a l’hora que serveix per poder



concretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenaciói la obtenció i urbanització dels espais destinats a us i domini públic que es concreten, enaquest cas, en zones verdes. És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per alrepartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues que crea, respectant els legítims drets depropietat i amb la finalitat d’establir l’ordenació urbanística més adequada a les exigències del’interès general.

La potestat administrativa de planejament urbanístic és fonamentalment discrecional, si béaquesta discrecionalitat, consistent en escollir entre diverses alternatives, totes elles vàlides endret, no pot convertir-se en arbitrarietat. La naturalesa normativa dels plans i la necessitatd'adaptar-los a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen el "ius variandi" del'Administració, amb respecte als criteris de criteris de racionalitat, proporcionalitat i coherència.

En definitiva, en el planejament urbanístic és necessari distingir entre una activitat jurídica oreglada, que està sotmesa a normes formals o materials d'obligat acatament, i una activitatd'oportunitat tècnica o discrecional, en la qual l'Administració opta d'entre diverses alternatives,una determinada solució de model global o orgànic del territori, que es concreta, en relació ambl'ús del sòl, en l'assignació d'un ús a cada terreny, segons el criteri tècnic dels redactors del Pla,la discrecionalitat dels quals està limitada per la congruència d'aquestes solucions concreteselegides amb les directrius generals que dissenyen el planejament, el seu respecte alsestàndards legals acollits en el mateix i la seva adequació a les dades objectives en les qualses recolza.

És en aquest marc que es delimita el sector de Pla de Millora en sòl urbà no consolidat, ambl’objectiu d’ordenar aquest àmbit, conjuntament amb altres polígons implicats per tal detransformar el Passeig de Ponent en una avinguda principal de la ciutat, amb una novadelimitació de l’àmbit de l’espai lliure entre els habitatges existents i el nou front edificat delPasseig de Ponent. Tot i que la concreta ordenació d’aquests espais correspondrà al Pla deMillora que necessàriament s’ha de tramitar, d’acord amb el previst a l’article 15 de les NormesUrbanístiques, amb absolut respecte a la reserva mínima de sòl prevista per a espai lliure ozona verda de l’àmbit.

Per al desenvolupament d’aquest sector de Pla de Millora el Pla ha optat pel sistema dereparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol III del Títol IV de la novaLlei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en els articles 133 i següents.Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que la iniciativa, la tramitació i elseguiment tant del planejament derivat com dels projectes d’equidistribució correspon al’Ajuntament com a administració actuant, assumint així el paper de garant, tant de la efectivaviabilitat econòmica de l’únic polígon d’actuació que s’haurà de delimitar, com del moment enque sigui oportú iniciar el seu procés de transformació.

Per últim, es té per formulada la proposta d’atorgar al nou espai públic el nom del pare RómuloPiñol, en reconeixement a la tasca desenvolupada que es manté en la memòria dels veïns,com bé es fa constar en l’escrit. Tanmateix, es fa constar que no es competència del POUMl’assignació de noms a la vialitat i l’espai públic generat per les seves determinacions.



Nom de l'al·legant: UNION DEPORTIVA LES FONTS

Tipus: LES FONTS



TEMA:

Manifesta que les mides de l’equipament esportiu (clau E.3) del Pla Parcial de les Fontsdefinides pel POUM són menors a les determinades per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL)d’acord amb el plànol adjunt.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició de l’al·legant i, en conseqüència, s’amplia l’àmbit del sistemad’equipaments esportius (clau E.3) fins al límit on apareixen les instal·lacions esportives en elplànol d’enjardinament del Pla Parcial del Pla de les Fonts promogut per l’INCASOL. Aquestaopció implica la reducció de l’àmbit adjacent dels sistema d’altres equipaments (clau E.10) queestà destinat a aparcament dels usuaris de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat.


Emplaçament: QUART CINTURÓ (AVDA. PORTUGAL, 133)

Nom de l'al·legant: NURIA AURELL BACH

Tipus: QUART CINTURÓ

TEMA:

Demana que es traslladi més cap el nord el traçat del Quart Cinturó de manera que sigui el límitentre el sòl urbà i no urbanitzable atès que l’al·legant parteix de que la seva propietat s’ha deconsiderar com a sòl urbà.

TRACTAMENT:

Es desestima aquesta petició atès que la posició de l’Autovia Orbital (4rt cinturó), que el POUMproposa que s’ajusti al màxim a la ciutat consolidada en el seu traçat nord. La voluntat de laproposta continguda en el nou POUM, tal i com es troba explicada en el conjunt de ladocumentació que integra el Pla, es fonamenta en l’objectiu de crear una franja d’espais lliuresal nord del sector entre la l’autovia i els nuclis edificats del Pla del Bon Aire, per tal de preservarel paisatge de les planes agrícoles existents.


Emplaçament: CA DE LEPANT, 39

Nom de l'al·legant: BASILISA MONTULL VILLAS


TEMA:

Manifesta no estar d’acord en quedar inclosa dins del Polígon d’Actuació Navas de Tolosa, 26(PA-NDT026), perquè considera que s’ha reduït l’edificabilitat de la seva finca i la del sector enels seu conjunt en comparació amb la que li possibilitava el PGO 83. Per aquest motiu essol·licita el manteniment de la edificabilitat de la finca d’acord amb els paràmetres del PGO 83.



TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació tot i mantenir la propietat de l’al·legant dins de l’àmbit del Polígond’Actuació NDT-026, ja que es reconeix un aprofitament similar al que li atorgava el PGO del 83que ara es revisa. No obstant la nova configuració volumètrica del Polígon d’actuació permetun millor qualitat en la disposició d’aquest aprofitament, atès que una part substancial delsostre teòric que amb els paràmetres del PGO 83 estava disposat dins de l’interior d’illaapareix, amb la nova configuració volumètrica, dins del cos principal; fet que permet una millorrendibilitat en la disposició de l’aprofitament. Aquesta transferència de sostre de l’interior d’illaal cos d’edificació principal, implica un increment del valor del mateix, i ha de permetrecompensar els costos d’urbanització que es deriven de les reculades plantejades per tald’ampliar la secció del carrer Navas de Tolosa i del carrer Baldrich. Així mateix, s’hauria de teniren compte, en aquest cas, que la reparcel·lació és l’instrument que te per objecte establir unrepartiment equitatiu de beneficis i càrregues i la regularització de la configuració de les finquesper tal de poder situar l’aprofitament en zones aptes per a l’edificació d’acord amb lesdeterminacions del planejament.


Emplaçament: CA DE CASP

Nom de l'al·legant: DAVID PERONA LAZARO


TEMA:

Manifesta el desacord amb la nova alçada reguladora de PB establerta en el carrer Casp.Demana que se’ls permeti edificar fins a PB+1 tal com preveia el PGO 83.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició i admetre pel carrer Casp una alçada reguladora màxima de7,60 metres i un nombre màxim de plantes de PB+1 d’acord amb el que la normativa de IllaHomogènia (clau A2) determina pels carrers de menys de 8 metres d’amplada; com escorrespon en aquest cas.



Nom de l'al·legant: JOSE RECHE RODRIGUEZ

Tipus: LES MARTINES

TEMA:

Demana que sigui inclòs dins la U.A.6 de les Martines (Sòl Urbà) la totalitat de la seva finca jaque només hi està inclosa un part. (Finca 236).

TRACTAMENT:

No és procedent la qualificació com a sòl urbà d’una finca o part de finca ubicada en el sòl nourbanitzable, atès que en la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, tal com



s’explicita en l’apartat 7.3 de la Memòria, es persegueix l’objectiu d’integrar el potencialambiental del territori en el planejament, amb total respecte i estricte compliment de lesprevisions legals d’aplicació, tan de la llei estatal 6/1998 del sòl i valoracions com de la novalegislació urbanística catalana (Llei 2/2002 de 14 de març).

El sòl no urbanitzable ha estat objecte d’un laboriós estudi específic que ha portat fins el puntde determinar la nomenclatura de la zonificació i la regulació dels components de qualificacióper a cada una de les zones, dedicant una especial cura en la regulació i justificació d’aquestaclasse de sòl. És per això, que per tal de posar en qüestió l’actual delimitació del sòl nourbanitzable, a més d’atendre a la voluntat edificatòria de qui al·legui una inadequadaclassificació del seu terreny, caldrà evidenciar que la delimitació prevista és il·legal,inadequada, irracional o incoherent.



Emplaçament: Cruïlla CA DEL PANTÀ amb CA DE MONTSERRAT

Nom de l'al·legant: ENRIQUETA GELICES PEREZ


TEMA:

Sol·licita que es mantingui la qualificació de Eixampla (clau A.2) que tenia en el PGO 83 enllocde la nova qualificació de Eixamples del Centre (clau A.1.2) o bé que com a mínim es modifiquil’àmbit de pati protegit establert en aquesta illa per tal de permetre edificar la resta de la finca, ifer front a una necessitat familiar, amb front al carrer Pantà d’acord amb els paràmetres delPGO 83.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició de l’al·legant en el sentit de modificar la fondària edificableestablerta en aquest xamfrà atenent al criteri d’establiment de les fondàries edificables per a leszones amb qualificació urbanística d’Eixamples del Centre (clau A1.2). Aquest criteri quepermet considerar que la fondària edificable de l’illa s’estableixi respecte al front del carrer quemés front tingui de parcel·la, permetria considerar que en aquest cas, el xamfrà i la resta de lafaçana formen un únic front de parcel·la i adaptar la fondària dels 11 metres edificables.Aquesta modificació permetrà constituir un front continu de façana amb la finca del núm. 122del carrer Pantà, millorant la composició volumètrica del conjunt.


Emplaçament: PG ELS BELLOTS

Nom de l'al·legant: MIQUEL PALMERO I MIQUEL PLANA



Tipus: VARIS

TEMA:

Es sol·licita que s’incorpori a la parcel·la 5 del polígon 11 (ref. cadastral 0827900000011- iZ)inclosa dins del polígon del Pla Parcial de Els Bellots les parcel·les 11 i 17 del polígon 10 (ref.cadastrals 082790000001000011- iG i 082790000001000017- iA respectivament) agrupant-lesamb la parcel·la 5, i adjudicant-li les mateixes condicions d’ús i d’ordenació que es determinenper al nou polígon de Pla Parcial dels Bellots. Aquesta demanda es justifica per la consideracióde que les parcel·les 11 i 17 estarien afectades per les vies d’accés al nou polígon dels Bellots ipel vial d’enllaç entre la autopista C-58 i l’autovia Orbital.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment la petició de l’al·legant d’acord amb les següents consideracions:

Pel que respecta a la porció de finca situada al nord de l’autopista C-58 i al costat de labenzinera existent, identificada en l’al·legació com a parcel·la núm. 11, en tant que ve afectadapel pas de les vies d’accés al nou polígon dels Bellots i pel vial d’enllaç entre la autopista C-58 il’autovia Orbital. Per tant, és contempla la plena inclusió d’aquest sòl dins de l’àmbit del sectorde sòl urbanitzable delimitat dels Bellots.

Pel que respecta a l’altra porció de finca situada al sud de l’autopista C-58, identificada enl’al·legació com a parcel·la núm. 17, i que segons els al·legants forma part de la seva propietatsi bé de la informació que hom disposa se’n desprèn que correspon a terrenys que en la sevamajor part presumptament son propietat del centre comercial Carrefour, i en la resta de la sevaextensió corresponen a vials i a equipaments públics. Correspon establir que se’ns perjudici del’adscripció dels mateixos a un o altre propietari, en la seva part que no és de titularitat pública,venen inclosos dins de la delimitació del polígon d’actuació PA-ALE001. Per tant, formen partdels sòls amb dret a l’aprofitament urbanístic atribuït a aquest sector.


Emplaçament: PS DEL VINT-I-DOS DE JULIOL entre Número 414 i Número 416

Nom de l'al·legant: PROMOCIONS IMMOBILIARIES PINSA97 SL


TEMA:

Es sol·licita formar un polígon d’agrupació parcel·lària independent amb les parcel·les dels núm.414 i 416 del Passeig 22 de Juliol, propietat de l’al·legant, atenent a l’alta dificultat quemanifesta l’al·legant per incorporar als polígons PA-JUL410 i PA-JUL416 les finques dels núm.412 i del núm. 418.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en el sentit d’agrupar en un mateix àmbit les dues finquescontigües que son propietat de l’al·legant, de manera que l’àmbit definit com a PA-JUL 410quedi conformat per dues finques consecutives i amb suficient amplada per tal de garantir laviabilitat de la seva transformació en noves edificacions plurifamiliars - els núm. 410 i 412 -, i almateix temps, l’altre àmbit adjacent, el PA-JUL 416, vindrà configurat per les dues finques del’al·legant, però també haurà de seguir mantenint la finca formada pel núm. 418, al temps que liha estat exclosa la finca del núm. 420 en virtut de la estimació parcial de l’al·legació núm. 259en que es sol·licitava la seva adscripció a la unitat veïna.



Per tant l’àmbit d’agrupació parcel·lària que englobarà les dues finques de l’al·legant vindràformat finalment per tres finques, les corresponents als núm. 414, 416 i 418.

Per altra banda, en relació amb la regulació específica de les unitats d’agrupació parcel·lària, iarrel de què en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultats en lagestió de les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, s’hanestudiat altres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUMen aquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.



D’aquesta manera es contempla eliminar les unitats d’agrupació de parcel·les com adelimitacions poligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema de gestió urbanísticaintegrada, i establint unes noves subzones associades a les zones característiques d’A2.0 id’A3.0 que son aquelles sobre les que recauen les delimitacions dels fronts d’agrupació queregulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectius perseguits pelPOUM.


§ Determinació dels àmbits d’agrupació preferent, delimitats en les corresponents fitxesd’unitats d’agrupació parcel·lària, dins dels quals s’estableix la condició d’agrupació mínimade finques als efectes de la seva nova construcció.

§ Definició de les condicions concretes de possible subdivisió màxima en unitats inferiors al’interior d’aquests àmbits, i dels intervals mínims formats per les finques excluïbles delsmateixos, determinats gràficament en l’annex normatiu de les fitxes d’unitats d’agrupacióparcel·lària.





Emplaçament: CA DE SAGUNT, 15

Nom de l'al·legant: JOSE GIL FRANC

Tipus: POLÍGON D'ACTUACIÓ (SAGUNT)

TEMA:

Es demana: 1) La retirada dels Polígons d’Actuació Carrer Emili Badiella 54-68 (PA-SAG011) iCarrer d’Egara (PA-SAG014) i demés disposicions accessòries i complementàries dedesenvolupament, i 2) La retirada definitiva de la proposta municipal d’aconseguir la continuïtatentre el carrer Transversal i el carrer Roca i Roca.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació, en el sentit de: 1) Eliminar la delimitació dels polígonsd’actuació PA-SAG 011 i PA-SAG 014, mantenint així la condició de sòl urbà consolidat de latotalitat de les finques que estaven incloses en aquest àmbit de gestió, i 2) Mantenir l’afectacióa sistema viari de la superfície de terreny imprescindible per a procedir a la connexió entre elscarrers Transversal i Roca i Roca, amb afectació del mínim número de finques possible i aobtenir mitjançant expropiació, a l’haver-se descartat la seva inclusió en un àmbit d’actuacióurbanística.

Tot això en base a les següents consideracions:

§ El marc legal urbanístic d’aplicació al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa entràmit s’explicita degudament a l’apartat 3 de la Memòria i, pel que fa al concret tema queens ocupa, aquest marc està constituït fonamentalment per la Llei 6/1998, sobre règim delsòl i valoracions, i per la Llei de l’Urbanisme catalana 2/2002, de 14 de març.

§ La Llei 2/2002, en compliment de les determinacions de la Llei 6/1998, defineix el sòl urbà(art. 25) i el categoritza en consolidat i no consolidat, definint cada una d’aquestescategories i distingint-les en base als diferents deures dels propietaris en una i altra classede sòl (arts. 54 a 58); sempre en el benentès que quan es parla de sòl urbà no consolidates parteix d’allò que ja és ciutat.

§ El fet d’incloure determinades finques en un àmbit de sòl urbà categoritzat com a noconsolidat obeeix a la necessitat de sotmetre aquests terrenys a un procés detransformació urbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o en aquellscasos en que el planejament els atribueix uns aprofitaments urbanístics que comportenincrement del seu valor, tant en termes d’edificabilitat, com d’usos o d’altres elementsconnexes generadors de plusvàlues urbanístiques; i es planteja com a resposta a lesnecessitats que constantment es generen al sí de les ciutats, que precisen de reformes,renovacions o millores, ja sigui amb alteració dels usos previstos, les intensitats, lestipologies, les trames urbanes o les xarxes d’infrastructures, entre d’altres.Aquesta voluntat transformadora respecte a la trama urbana, que comporta una majoredificabilitat de les finques no afectades de vialitat, és la que ha donat lloc a la incorporacióde la propietat objecte de l’al·legació de el Polígon d’Actuació.

§ Això no obstant, les consideracions contingudes en el cos de l’al·legació que posen demanifest, entre d’altres, la difícil viabilitat econòmica d’aquests polígons, atesa l’edificabilitatresultant, que te el seu sostre màxim en el que resulta de la tipologia tant de la resta de l’illacom del barri; així com la voluntat reiteradament expressada de conservació de l’actualestructura parcel·lària, afavoridora del manteniment dels habitatges unifamiliars obifamiliars, porta a l’estimació de la primera de les sol·licituds de l’escrit d’al·legació, és adir, a la supressió dels Polígons d’Actuació Carrer Emili Badiella 54-68 (PA-SAG011) i



Carrer d’Egara (PA-SAG014) i demés disposicions accessòries i complementàries dedesenvolupament.

§ La necessitat d’afectació per a sistema viari tal i com es preveia també en l’anterior PlaGeneral del 83 respon a tres factors primordials:

§ La òptima resolució de les necessitats d’organització del trànsit i la mobilitat del barri tal icom es posa de manifest per part de la pròpia àrea de mobilitat de l’Ajuntament.

§ La possibilitat de configurar un eix viari que permeti donar continuïtat peatonal a través delconjunt del barri enllaçant des de l’eix de l’Avinguda Josep Tarradellas fins a l’Avinguda deJaume I, i enllaçant amb el carrer Roca i Roca i el carrer Renaixement en el barri de SantPere Nord, fins a l’Avinguda del Vallès. Aquesta obertura permetria així establir l’únic carrerque permetria una relació continua de la trama viària del barri de Sant Pere, en direcció est-oest.

§ La millora de les condicions d’ordenació de l’interior de l’illa, establint una nova configuracióde la mateixa que passaria a estructurar-se en quatre illes delimitades pel nou tram decarrer i el nou traçat continu del carrer Sagunt, millorant així les condicions de lesedificacions que tenen accés a través d’aquest.

El fet, però, de no poder incloure aquest sistema en un àmbit de gestió, porta a disposar laseva obtenció mitjançant expropiació com a actuació urbanística aïllada (articles 34.7 i 111 dela LU 2/2002).

Aquesta expropiació afectarà a un total de vuit finques, dues amb front al carrer Emili Badiella(núm. 60 i 62), dues amb front al carrer d’Egara (núm. 161 i 163, i quatre amb front al carrerSagunt (núm. 15, 17,19 i 20).

Per tal de completar la secció del carrer, cal establir també afectacions parcials per a la futuraampliació de la vialitat que afectarien de manera parcial a les finques situades amb front alscarrers: Emili Badiella (núm. 58 i 64), i d’Egara (núm. 159 i 165). Aquestes afectacions parcialses materialitzaran en el moment en que es produeixi la nova edificació de les finquesesmentades i vindran compensades amb els majors aprofitaments que les mateixes rebrancom a conseqüència dels paràmetres de fondària i d’alçada edificable (planta baixa i tresplantes pis) que els vénen definits en funció dels nous fronts generats pel vial.



Nom de l'al·legant: YOLANDA GIL MARTIN


TEMA:


TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació, en el sentit de: 1) Eliminar la delimitació dels polígonsd’actuació PA-SAG 011 i PA-SAG 014, mantenint així la condició de sòl urbà consolidat de latotalitat de les finques que estaven incloses en aquest àmbit de gestió, i 2) Mantenir l’afectació



a sistema viari de la superfície de terreny imprescindible per a procedir a la connexió entre elscarrers Transversal i Roca i Roca, amb afectació del mínim número de finques possible i aobtenir mitjançant expropiació, a l’haver-se descartat la seva inclusió en un àmbit d’actuacióurbanística.





§ Això no obstant, les consideracions contingudes en el cos de l’al·legació que posen demanifest, entre d’altres, la difícil viabilitat econòmica d’aquests polígons, atesa l’edificabilitatresultant, que te el seu sostre màxim en el que resulta de la tipologia tant de la resta de l’illacom del barri; així com la voluntat reiteradament expressada de conservació de l’actualestructura parcel·lària, afavoridora del manteniment dels habitatges unifamiliars obifamiliars, porta a l’estimació de la primera de les sol·licituds de l’escrit d’al·legació, és adir, a la supressió dels Polígons d’Actuació Carrer Emili Badiella 54-68 (PA-SAG011) iCarrer d’Egara (PA-SAG014) i demés disposicions accessòries i complementàries dedesenvolupament.









Per tal de completar la secció del carrer, cal establir també afectacions parcials per a la futuraampliació de la vialitat que afectarien de manera parcial a les finques situades amb front alscarrers: Emili Badiella (núm. 58 i 64), i d’Egara (núm. 159 i 165). Aquestes afectacions parcialses materialitzaran en el moment en que es produeixi la nova edificació de les finquesesmentades i vindran compensades amb els majors aprofitaments que les mateixes rebrancom a conseqüència dels paràmetres de fondària i d’alçada edificable (planta baixa i tresplantes pis) que els vénen definits en funció dels nous fronts generats pel vial



Nom de l'al·legant: LUIS PARELLADA ROIG

Tipus: LES FONTS

TEMA:

Demana que es variï el traçat d’un nou carrer que s’ha d’urbanitzar dins del Pla de Millora deSant Pere de les Fonts, ja que el seu traçat afectaria a l’espai necessari de longitud per a lesinstal·lacions del sistemes radiants de l’emissora de radio. Es proposa una ampliació del sectorque arribi fins al traçat de l’antic camí que es mantingui el traçat d’un camí antic on comunicaque ja hi ha fetes les canalitzacions dels serveis d’aigua i llum.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la petició de modificar puntualment el límit del sector del Pla deMillora de Sant Pere de les Fonts en el cantó assenyalat per l’al·legant atès que en aquest puntla delimitació del sector ve determinada per la vigent legislació de carreteres que estableix unafranja lliure d’edificació a 25 metres des del marge més extern del ferm de l’accés a l’autopistaC-16. En conseqüència el límit del sector s’ha ajustat a aquest franja. Per aquest raó no es potpreveure que un vial d’aquest sector i l’àmbit edificable sobrepassi el límit establert del Pla deMillora. No obstant cal assenyalar que les determinacions de l’ordenació de la fitxa del sectorde Sant Pere de les Fonts són indicatives tal com fixa l’article 60.5 de les NormesUrbanístiques del POUM i que s’hauran de desenvolupar posteriorment mitjançant la redacciód’un Pla de Millora que fixarà, entre altre determinacions de l’ordenació, la integració de tots elselements preexistents en els sector (habitatges, instal·lacions de radio, etc..). Per tant enaquest cas serà el Pla de Millora el que haurà de trobar la solució més adient per a conjugar lesinstal·lacions preexistents de radio amb els possibles nous vials que necessiti el sector.


Emplaçament: CA DEL PASSEIG, 48

Nom de l'al·legant: MERCEDES SOLIS SOLER

Tipus: NORMATIVA



TEMA:

Es demana que donada la situació de la finca esmentada del carrer del Passeig, i amb caràctergeneral, les normes urbanístiques corresponents (art 75) contemplin la possibilitat de que unafinca, i sense esgotar la màxima fondària edificable, contempli una fondària edificable mínimade 8 metres respecte al carrer principal (en el front del carrer del Passeig en aquest cas).

TRACTAMENT:

L’establiment de les fondàries edificables a les illes amb qualificació com a zona A1.2 i A2.0 enels àmbits del Centre de la Ciutat, es planteja amb el criteri d’ajustar la franja de l’edificació al’estructura parcel·lària existent i prototípica dels teixits residencials del Centre.

Atenent a aquest criteri i a la necessitat de plantejar unes condicions de configuració de l’espaiinterior d’illa que intentin preservar la seva configuració i la seva relació que es produeixrespecte als carrers exteriors a través dels patis de parcel·la que son laterals i quetradicionalment han mantingut els jardins paral·lels a l’alineació dels propis carrers; esdefineixen les línies de fondària edificable.

Aquest tractament específic de les fondàries edificables sorgeix a partir del criteri de mantenirl’estructura parcel·lària de determinats conjunts d’illes que configuren els primers creixementsd’eixampla de la ciutat a partir del primer terç del segle XIX, basats en el model del casal com apeça fonamental a l’hora d’entendre i interpretar els mecanismes d’implantació de l’edificació, laformació dels carrers i la configuració de l’espai interior d’illa.

Els mecanismes d’establiment de la fondària edificable al voltant de la totalitat del perímetre deles illes, prototípics de les regulacions d’eixampla, donen lloc a la generació d’illes tancadesque comporta la desaparició dels patis tradicionals de parcel·la, i en especial la relació directad’aquests amb els carrers que son laterals o perpendiculars als fronts principals de lesmateixes. Al mateix temps, determina també un aprofitament urbanístic desigual per a lesparcel·les que mantenen una configuració geomètrica similar, atès que estableix una prima omajor condició d’edificació en les parcel·les cantoneres a ambdós carrers, per damunt de laresta de parcel·les idèntiques que no disposen d’aquest front lateral al carrer adjacent.

En el cas concret de la finca de l’al·legant, la configuració de l’espai lliure de parcel·la respectedel front del carrer del Passeig respon a una configuració del mateix paral·lela a l’alineació delmateix carrer, i a una estructura edificada de la seva parcel·la, idèntica a les de la resta definques adjacents que tenen el seu front edificat amb façana als carrers perpendiculars, enaquest cas, els carrers Joaquim de Paz i Sant Josep.

És per tot això, que la petició formulada a l’al·legació en el sentit de permetre l’edificació ambfront a l’esmentat carrer perpendicular als carrers que configuren els fronts de les edificacions,sempre i quant la fondària mínima de les parcel·les referida als mateixos sigui de vuit metres,resultaria del tot contradictòria amb els criteris definits en quant a l’objectiu de preservar imantenir els models d’ocupació de les illes que son característics i propis de la seva formació, ide no introduir sobre les mateixes mecanismes de regulació que son propis d’altres modelssorgits posteriorment al voltant dels eixamples en illa tancada.

Això no obstant, en relació amb la preocupació bàsica exposada en l’al·legació respecte a lapèrdua de possibilitats d’edificació sobre les finques en cantonada en relació amb l’anteriorregulació del Pla General del 1983, i en el sentit de millorar i completar la regulació prevista enel POUM en respecte les possibles edificacions que es poden desenvolupar dins de l’espaiinterior d’illa en els àmbits en que aquest ve protegit. Es planteja la modificació de la regulaciónormativa sobre les construccions auxiliars en el referit espai interior, contemplantexpressament la possible edificació de les mateixes quan donin front directe a carrers, és a dir,als carrers considerats laterals respecte dels carrers de fronts principals, en la qual es permetien les mateixes una alçada de planta baixa i planta pis.



Aquest factor, juntament amb la millora de la seva regulació pel que fa a la superfície màximaen planta i la seva possible disposició lliure dins de la parcel·la, permet incorporar unasubstancial millora de els condicions d’aprofitament de les parcel·les compreses dins de lesqualificacions i regulacions referides, com les de l’al·legant.

En conseqüència correspon determinar que l’al·legació presentada ve estimada parcialment envirtut de les modificacions introduïdes en la regulació normativa de les edificacions auxiliars enels patis interiors d’illa protegits.


Emplaçament: CR DE MONTCADA, 392

Nom de l'al·legant: JUAN RODAMILANS MURCIA


TEMA:

Es demana que sobre la base de la documentació aportada, la part de l’interior d’illa del’esmentada parcel·la no quedi repartida entre els polígons d’agrupació parcel·lària PA-MON394 i PA-MON374. Per tant es demana que es rectifiquin els àmbits d’ambdós polígons.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició d’ajustar els àmbits dels polígons PA-MON394 i PA-MON374,d’acord amb la documentació aportada, per tal que la totalitat de la parcel·la del número 392 dela carretera de Montcada, que ja no formava inicialment part de cap polígon, s’excloguid’ambdós àmbits d’agrupació.



Nom de l'al·legant: JUAN RODAMILANS MURCIA


TEMA:

Es demana que es tingui en compte el fet que el camí veïnal, de l’interior d’illa amb accés desdel carrer Germà Joaquim, és d’una comunitat privada de 32 propietaris; davant la possibilitatque les noves edificacions, que puguin aparèixer com a conseqüència de les unitatsd’agrupació parcel·laries proposades, tinguin l’accés als seus aparcaments a través d’aquestcamí.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament l’al·legació atès que es tracta d’un camí de titularitat privada i, per tant,qualsevol servitud de pas que necessiti quina sigui de les finques incloses en les unitatsd’agrupació parcel·laria, i la resta de parcel·les aïllades de l’illa; s’haurà de realitzar deconformitat amb la comunitat privada que gestiona el camí veïnal existent en l’interior de l’illadeterminada pels carrers Germà Joaquim, Eugeni Ferrer Dalmau, Concepció Arenal,Agricultura i la carretera de Montcada.





Nom de l'al·legant: ASSOCIACIO PROPIETARIS I VEINS DE LES FONTS


TEMA:

Demandes sobre la zona de can Fonollet i el conjunt del barri:1.- Que s’augmenti l’àmbit de sòl urbà en la zona sud entre el camí de Can Fonollet i el dipòsitd’aigua.2.- Que els paràmetres edificadors de tot l’àmbit s’unifiquin amb els existents per a la part delbarri que pertany a Sant Quirze, permeten que la parcel·la mínima sigui de 400 m2.3.- Que no s’incrementin l’espai reservat a equipaments i que s’anul·li la qualificaciód’equipament de l’àmbit entre els carrers Sant Ramon, Passeig de Muntanya i Passeig Central.4.- Es demana concretar el destí final del les reserves d’equipament que es mantinguinconjuntament amb l’Associació de Veïns.5.- Que es construeixi un vial perifèric entre la masia de Can Fonollet i el dipòsit d’aigua perevitar el pas de vehicles per l’interior del barri ( veure plànol adjunt).

Sobre la zona de Bellavista es formulen les següents peticions:1.- Que es traslladi la rotonda d’accés a l’autopista a un àmbit situat a 200 al sud.2.- Que es trobi la manera de que el trànsit de vehicles que travessen el barri es produeixi perun vial perifèric en lloc de que es produeixi pel passeig de la Muntanya.3.- Que el destí dels terrenys reservats per a equipaments sigui decidit d’acord amb laAssociació de Veïns.

TRACTAMENT:

En relació amb les demandes relatives al tractament al voltant de la zona de Can Fonollet,correspon comentar el següent:

La proposta d’ordenació del nou sector de completació del barri de Sant Pere de Les Fontscontempla la disposició d’uns àmbits d’edificació residencial que ocuparan una superfíciemàxima del 45% del total del sector, mentre que la resta dels sòls resultants dins d’aquestàmbit seran destinats íntegrament a vials i a espais lliures. Per tant, la preocupació manifestadaen l’al·legació, en el sentit que el destí dels espais de “servei” pugui tenir en el futur unaevolució ara indeterminada; resulta del tot injustificada donat que el tractament previst en elPOUM atorga, a aquests espais, un caràcter inequívoc en quant al seu destí immediat i futur, ipermet garantir la preservació dels entorns de major valor paisatgístic del barri com a zonesd’espais lliures de titularitat pública.

Clarificat aquest extrem correspon establir que la solució contemplada en el POUM dona plenasatisfacció als objectius i criteris manifestats en l’al·legació doncs permet conjugaradequadament, i amb una relació equilibrada, la possible completació del barri amb laincorporació de noves implantacions que permetin configurar millor el seu dimensionat.Garantint, al mateix temps, la preservació dels espais del seu entorn, que tenen un major valorambiental de tal manera que no podran ser destinats a cap altre ús no desitjat o previst pelplanejament.

Es recull parcialment la petició continguda a l’al·legació en el sentit que la zonificació indicativaprevista, pel nou sector, correspongui a la mateixa que regeix per al conjunt del sectorconsolidat, corresponent a la zona d’edificació aïllada del tipus A5.0; tot mantenint, per a lazona central, amb una topografia més difícil, la corresponent al tipus A5.1.



En quant a la petició que es formula en el sentit de mantenir els espais existents entre elscarrers Sant Ramon, Passeig de la Muntanya i Passeig Central, es reajusta l’ordenacióindicativa contemplada a la fitxa d’ordenació del sector, en el sentit de mantenir l’actualpresència del conjunt arbrat existent i la seva destinació a sistema d’espais lliures de titularitatpública.

Finalment, en relació amb aquest mateix àmbit, cal establir que la proposta del Pla contemplaexpressament la creació d’un futur vial a través del nou sector de completació que permeti laseva funció com a via de circumval·lació i descongestió del trànsit per l’interior del barri. Enaquest sentit es reajusta el traçat previst, a l’ordenació indicativa del sector, per tal de reforçaramb major claredat el caràcter d’aquest nou vial.

En relació amb el segon dels aspectes plantejats, relativa a l’ordenació en l’àmbit del carrerBellavista:

Correspon establir que la posició de la mateixa respon entre d’altres factors a la posiciódefinitiva sobre el terreny del futur vial nord-sud que enllaçarà els nous creixements urbanísticsal nord del vial d’accés a l’autopista de Rubí amb la vialitat de circumval·lació i comunicació através del barri de Sant Pere de les Fonts. Per tant, la localització de la rotonda de connexióentre els referits vials vindrà condicionada a la concreció final de la traça definitiva delsmateixos en funció dels corresponents planejaments urbanístics de cada sector.

Pel que respecta a la resta de qüestions plantejades, relatives a la possible adquisició del’edifici de la masia de Can Falguera, o la construcció de l’equipament esportiu del Pla de LesFonts, cal establir que el POUM contempla pel que respecta a les referides instal·lacions laseva qualificació com a sistema d’equipaments, la qual possibilita l’adquisició pública de laprimera, i planteja la necessitat de dur a terme la construcció del segon. No existeix, per tant,cap contradicció entre el que el POUM planteja i el que pugui resultar del compliment de lesdemandes plantejades a l’al·legació.

La resta de les qüestions plantejades en la part final del document fan referència a aspectesque no formen part de les determinacions i de l’abast regulador del POUM.



Nom de l'al·legant: ASSOCIACIO PROPIETARIS I VEINS DE LES FONTS


TEMA:

Es demana que en el sector del Pla Parcial del Pla de les Fonts es canviï una part delsterrenys amb qualificació de E.10 (altres equipaments ) per E.3 (equipaments esportius)d’acord amb el plànol adjunt.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició de l’al·legant i, en conseqüència, s’amplia l’àmbit del sistemad’equipaments esportius (clau E.3) fins al límit on apareixen les instal·lacions esportives en elplànol d’enjardinament del Pla Parcial del Pla de les Fonts promogut per l’INCASÒL. Aquestaopció implica la reducció de l’àmbit adjacent del sistema d’altres equipaments (clau E.10) queestà destinat a aparcament dels usuaris de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat.




Emplaçament: Cruïlla AV DEL VALLÈS amb CA DE SATURN

Nom de l'al·legant: PARC DE LA LLAR -LES FONTS-TERRASSA

Tipus: VIARI

TEMA:

Es demana el següent:1.- una proposta que reordeni el trànsit del tram de l’avinguda del Vallès de l’illa determinadapel carrer Saturn i l’avinguda en les dos marges.2.- creació de tres rotondes en els externs nord i sud i en la part central del sector per afavorirla circulació rodada i l’aparcament, i en paral·lel estudiar la creació d’un espai de passeig enaquest indret.3.- millores en qüestions de seguretat, recollida d’escombraries i neteja.

TRACTAMENT:

Les propostes definides a l’al·legació en relació a l’ordenació circulatòria dels vials del’Avinguda del Vallès, en el sentit que aquesta assoleixi un caràcter més urbà, amb una majorcapacitat d’enllaçar les diferents zones i implantacions que pengen de l’avinguda i, al mateixtemps, un caràcter més cívic, són plenament coincidents amb els plantejaments i els objectiusque defineix el POUM en relació a aquest eix viari.

El POUM contempla també la creació de nous enllaços transversals damunt la riera de lesArenes, de forma que es millori la connexió entre un i altre lateral.

També s’incorpora en la proposta del POUM la previsió d’una solució en rotonda a l’alçada del’actual cruïlla d’accés al sector industrial de Can Parellada, sobre el carrer Saturn, tal i com esplanteja a l’al·legació.

Pel que fa a les altres qüestions plantejades a l’al·legació, corresponen a aspectes quedepenen d’accions de caràcter puntual i específic que no formen part de l’àmbit dedeterminacions del POUM.


Emplaçament: CA DE SANT DAMIÀ, 11

Nom de l'al·legant: PERE SEGURA TALLO


TEMA:

Es demana que l’alçada reguladora per a tota l’illa delimitada pels carrers Sant Damià, SantaMarta, Sant Cosme i Carretera de Montcada sigui com a mínim de planta baixa i tres plantes enlloc de l’alçada proposada pel POUM (PB+2 i PB+4 en carretera de Montcada) en base a lessimilituds existents amb la resta de la nova ordenació del barri de Ca N’Anglada i la diferènciade nivell amb el carrer Sant Damià.



TRACTAMENT:

El reestudi de les condicions de consolidació del conjunt de les illes del barri de Ca n’Anglada ien particular de les illes que configuren el front sud del barri a la carretera de Montcada,juntament amb l’anàlisi de l’argumentació tècnica continguda en l’escrit d’al·legacions,aconsella el replantejament de les determinacions del POUM sobre les mateixes.

En aquest sentit, cal concloure que la qualificació de les referides illes amb un tractamentidèntic al de la trama central del barri tot i la diferent configuració morfològiques de lesmateixes, permetria garantir una configuració urbana més homogènia de tot el conjunt,especialment a partir de l’harmonització de les alçades reguladores que això comportaria.

En conseqüència, s’estima l’al·legació i es contempla la nova qualificació de les referides illesdel sud del barri de Ca n’Anglada com a zona A2.2, i per tant, establir l’alçada reguladora delsfronts als carrers: Santa Marta, Sant Cosme, Sant Damià i Mossèn Àngel Rodamilans, enplanta baixa i tres plantes pis.


Emplaçament: PLA DEL BON AIRE

Nom de l'al·legant: JOSEP ESTRADA MONTSERRAT

Tipus: A.V. PLA DEL BONAIRE

TEMA:

Es demana el següent:1.- Definició d’una mínima xarxa viària.2.- Definició d’una rotonda en la intersecció entre la carretera de Terrassa a Talamanca i en lacruïlla amb entrada a Matadepera.3.- creació d’un passeig per a vianants per connectar amb Terrassa.4.- recuperació dels antics camins rurals per a crear un circuit de per a vianants i per abicicletes.5.- que s’estableixi una parcel·la mínima de 800 m2 per al sector. (400 m2 segons el POUM).

TRACTAMENT:

A la vista dels arguments i formulacions continguts en l’al·legació, es proposa la seva estimacióparcial en relació a la major part dels punts contemplats.

En relació amb el primer punt desenvolupat, cal posar de manifest que la fitxa d’ordenació del’àmbit plantejada pel POUM recull la xarxa mínima de vialitat necessària per a l’accés i serveide les parcel·les existents i contempla una nova vialitat mínima en àmbits molt concrets delsector per tal de garantir-ne la seva accessibilitat. Per tant, les determinacions del Pla sonplenament coincidents amb la petició formulada a l’al·legació.

En relació a la petició que es contempli la futura construcció d’una rotonda en el cruïlla de lacarretera de Matadepera i la seva derivació cap a l’accés al municipi a través del pont de lariera de Les Arenes. Cal estimar plenament aquesta al·legació, atesa la necessitat de resoldreadequadament els moviments circulatòries que actualment es donen amb força intensitat entreambdues vies, i millorar les condicions de seguretat i de funcionalitat de la mateixa.

En relació a la petició que es contempli la creació d’un recorregut de passeig lateral a lacarretera en el seu tram interurbà fins a l’entrada a la ciutat. Cal posar de manifest que aquestaproposta resulta d’un gran interès i suposa una aportació especialment valuosa en la definició



del futur paper de la carretera de Matadepera com a eix cívic d’accés als terrenys de la plananord de la ciutat i al Parc de Sant Llorenç, al mateix temps que permet assolir una millorintegració del nucli del Pla del Bon Aire amb la pròpia ciutat, potenciant la seva connexiópeatonal.

En conseqüència es recull aquest aspecte de l’al·legació en els plànols d’ordenació del POUM.

En relació a la petició de contemplar la creació d’una xarxa de camins rurals de connexió entreel nucli i el seu entorn natural. Cal posar de manifest que el POUM estableix una estructura decamins i vials rurals que estructuren el territori, i al mateix temps disposa la creació d’un àmbitde parc de contacte en gran part dels terrenys lliures dels plans del Bon Aire, que permetràgarantir el manteniment i potenciació de l’actual xarxa de camins existents.

Finalment, pel que respecte a la petició formulada en el sentit que les condicions d’edificacióque s’estableixin per a l’àmbit, s’adeqüin als paràmetres de superfície de parcel·la mínima de800 m2 - en lloc dels 600 m2 contemplats a l’aprovació inicial -, admetent la possible definiciód’àmbits de parcel·la mínima de 600 m2 amb caràcter excepcional.

Correspon estimar parcialment aquest aspecte de l’al·legació, en el sentit d’establir laqualificació dels àmbits de sòl urbà situats a la banda de llevant de la carretera de Matadepera,com a zona d’edificació aïllada tipus A5.2, corresponent a una parcel·la mínima de 800 m2, tal icom ve sol·licitat, atenent al caràcter majoritari de les parcel·les configurades en aquest sector.Pel que fa a la banda de ponent de la carretera, atès el caràcter predominant de parcel·les desuperfície inferior a 800 m2, es contempla la seva qualificació com a zona d’edificació aïlladadel tipus A5.1, és a dir amb una parcel·la mínima de 600 m2, què és coincident amb la que javenia definida en l’aprovació inicial del POUM en la major part de l’àmbit.


Emplaçament: CA N'ANGLADA

Nom de l'al·legant: COMERÇ CA N'ANGLADA

Tipus: A.V. CA N'ANGLADA

TEMA:

Es demana tenir una reunió d’aquestes associacions, amb l’equip redactor del POUM i amb elstècnics del despatx d’arquitectura Arnau-Salinas sobre el tema de la revitalizació del barri.

TRACTAMENT:

En resposta a la petició formulada, han estat mantingudes diverses reunions entre l’Oficina delPla i les entitats sol·licitants per tal d’analitzar la problemàtica del barri i les solucionsurbanístiques que contempla el POUM. Les solucions i els ajustos introduïts en el document, esrecullen en la resposta a les al·legacions concretes presentades per part d’aquestes entitatsdurant aquest mateix tràmit d’exposició al públic.


Emplaçament: CA DE SANT VALENTÍ, 99

Nom de l'al·legant: MARIA ROSA NAVARRO CARRERAS




TEMA:

Es demana conèixer les raons que han determinat el canvi de qualificació de l’esmentat àmbitdel carrer Sant Valentí passant de tenir una qualificació que permetia l’ús residencial(Eixampla, clau A.2) a una nova qualificació d’ús industrial (Industrial en Nucli Històric, clauA.8.1).

TRACTAMENT:

En aquest cas el canvi de qualificació en aquest àmbit, del qualificat per l’anterior Pla Generalcom Eixampla, clau A.2, a la nova qualificació proposada pel POUM com Industrial en nuclihistòric, clau A8.1; ha estat motivat per la voluntat d’intentar preservar aquells elementsrepresentatius d’un ús productiu, per l’origen de la seva implantació, per la singularitat de laseva volumetria, tant si estan inclosos o no en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, i per talde mantenir el seu caràcter diferencial sobre el conjunt del Nucli Històric. En aquest cas estemparlant d’elements industrials que tenen el seu origen a principis del Segle XX.

Són elements que en alguns casos tenen valor des dels seu manteniment com a peces d’unconjunt històric industrial i no com a peces aïllades. Aquestes naus es poden mantenir itransformar per acollir els actuals usos productius i nous usos de caràcter terciari. Els articles152 i 153 de les Normes Urbanístiques del POUM determinen les condicions particularsd’edificació per substitució dels actuals volums així com les condicions d’ús.


Emplaçament: CA DE L'ESCULTORA

Nom de l'al·legant: ANTONIO ALARCON LOMBARDO

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Es sol·licita que la qualificació del sòl d’aprofitament privat del Polígon d’Actuació del Carrer del’Escultora (PA-CGO002) sigui la de Edificació Aïllada, clau A5.0 ó Edificació Aïllada, Bloc Aïllatclau A5.4 en lloc de la qualificació de Edificació Aïllada clau A5.1 que s’ha determinat. Tambées proposen dues alternatives. La primera alternativa proposa obrir un vial entre la zonad’aprofitament i l’espai lliure junt amb la requalificació d’una part de l’espai lliure com a zonad’aprofitament. La segona alternativa proposa requalificar com a zona d’aprofitament una franjade l’espai lliure adjacent al carrer de l’Escultora que el Polígon d’Actuació qualifica de Verdurbà, clau P.3.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de canvi de qualificació d’Edificació aïllada en parcel·la mitjana (clauA5.1) atès que es tracta d’una qualificació coincident amb la de la resta del sector de CanGonteres i introduir una altra qualificació, implicaria un model de parcel·les mínimes inferior(400 m2) a la fixada per a tot el sector (600 m2), majors edificabilitats (2,0 m2/m2 en el cas delA5.4 Bloc Aïllat), i majors alçades que el resta dels sector (12,0 m en el cas del Bloc Aïllat).

En quant a les variacions de l’àmbit del sòl d’aprofitament privat també es desestimen per queen la primera alternativa el nou vial que es crearia només serviria per donar sentit al canvi dequalificació que es sol·licita i que implica una parcel·la mínima més petita, i en la segona



alternativa perquè l’augment de la zona d’aprofitament privat aniria en detriment de la zona deVerds Urbans, clau P.3.


Emplaçament: Cruïlla CA DEL SOL amb CA DE VOLTA

Nom de l'al·legant: DOLORES INIESTA CARVAJAL


TEMA:

Es sol·licita que a la mitgera de l’edifici del carrer Volta núm. 229 que dóna accés al carrer delSol no s’hi puguin col·locar instal·lacions, finestres, etc. ja que només hi ha 90 cm. entreaquesta i les altres habitatges del carrer del Sol. Al·lega que aquest passatge es va crearperquè tots el veïns van recular a excepció d’aquest edifici del carrer Volta núm. 229.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició atès que a l’article 263.13 de les Normes Urbanístiques, queregula la situació dels passatges situats a l’espai interior d’illa, es prohibeix que les edificacionsamb front a passatges puguin col·locar cossos sortints i que en el cas que s’obri una finestra enaquesta mitgera, haurà de ser de conformitat amb el Decret de Mínims d’Habitabilitat de laGeneralitat de Catalunya. En quant a la col·locació de noves instal·lacions aquestes s’haurand’acollir a les normatives específiques de cada companyia de serveis.


Emplaçament: AV DE SANTA EULÀLIA entre Número 163 i Número 169

Nom de l'al·legant: HIJOS DE ALEJANDRO MORCUENDE SL

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Sol·licita la modificació de l’article 81.5.2 de la normativa del POUM que limita la ocupaciómàxima amb construccions auxiliars dels patis protegits en un 30% i sense superar els 30 m2d’ocupació en planta. Aquesta modificació ve motivada pel fet de que en el cas de ques’agrupin mes parcel·les no s’apliqui la reducció de la ocupació màxima total del pati interiord’illa (30m2), fet que suposa una disminució respecte al que es podria edificar per separat. Peraquest motiu es sol·licita una modificació de la superfície d’ocupació màxima dels interiors d’illa(30 m2) per als casos de parcel·les més grans dins de patis protegits.

TRACTAMENT:

Es proposa l’estimació íntegra de l’al·legació presentada, atès que tal i com s’argumenta a lamateixa, la limitació establerta en un màxim de 30 m2 de superfície de les construccions que espoden desenvolupar en planta baixa en l’espai interior d’illa, corresponents a aquelles illes ambpati protegit; suposa una penalització de les agrupacions de parcel·les amb l’objecte de dur aterme actuacions edificatories d’abast més ampli, la qual cosa resulta contradictòria amb elsobjectius definits per a la transformació dels nous fronts als carrers i vies d’amplada més gran.



Per tant, es contempla el reajust de la Normativa del Pla, en el sentit d’establir la limitació de lasuperfície màxima de 30 m2 de construcció per a cada unitat de parcel·la existent abans de dura terme cap modificació de la seva delimitació definida en el moment de l’aprovació del POUM.



Nom de l'al·legant: RAMON LOZANO MARTIN


TEMA:

Demana que la seva finca sigui inclosa dins de la unitat d’actuació núm. 3 de les previstes en elProjecte de Reparcel·lació definitivament aprovat en data 30 de juliol de 2001, per tal de passara considerada sòl urbà.

TRACTAMENT:

No és procedent la qualificació com a sòl urbà d’una finca o part de finca ubicada en el sòl nourbanitzable, atès que en la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, tal coms’explicita en l’apartat 7.3 de la Memòria, es persegueix l’objectiu d’integrar el potencialambiental del territori en el planejament, amb total respecte i estricte compliment de lesprevisions legals d’aplicació, tan de la llei estatal 6/1998 del sòl i valoracions com de la novalegislació urbanística catalana (Llei 2/2002 de 14 de març). El sòl no urbanitzable ha estatobjecte d’un laboriós estudi específic que ha portat fins el punt de determinar la nomenclaturade la zonificació i la regulació dels components de qualificació per a cada una de les zones,dedicant una especial cura en la regulació i justificació d’aquesta classe de sòl. És per això,que per tal de posar en qüestió l’actual delimitació del sòl no urbanitzable, a més d’atendre a lavoluntat edificatòria de qui al·legui una inadequada classificació del seu terreny, caldràevidenciar que la delimitació prevista és il·legal, inadequada, irracional o incoherent.




Nom de l'al·legant: JOSE CORRAL CANO

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (MON)

TEMA:

Es sol·licita la exclusió de la finca de la carretera de Rubí núm. 19 del Polígon d’ActuacióCarretera de Montcada 330 PA-MON330 per no estar d’acord amb les seves determinacions.



TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud d’excloure la finca del núm. 19 de la carretera de Rubí del’àmbit del Polígon d’Actuació de carretera de Montcada 330, clau PA-MON330 per tal defacilitar la gestió i desenvolupament del mateix.

Aquesta mesura implica una reducció de l’àmbit del Polígon d’Actuació així com unareconsideració dels seus paràmetres volumètrics així com dels seus aprofitaments.

En conseqüència la parcel·la es qualifica com a Illes de Fronts discontinus, clau A2.1 a l’igualque la resta de l’illa en la que està inclosa, amb les alineacions establertes en els plànolsd’ordenació detallada del sòl urbà i amb les condicions d’edificació determinades a les NormesUrbanístiques.


Emplaçament: CR DE MONTCADA entre CA DE RAMÓN Y CAJAL i CA DE JOAQUINCOSTA

Nom de l'al·legant: PROMOCIONES HABITAT SA


TEMA:

Es sol·licita que en el solar situat entre el carrer Ramon i Cajal, carretera de Montcada i carrerJoaquim Costa se’ls hi permeti edificar pel cantó de la carretera de Montcada fins a PB+5 enlloc del PB+4 que s’assenyala en els plànols del POUM, atenent a l’aplicació de la normativadel POUM referent a l’establiment d’alçades reguladores. En la resta de la volumetria de l’illahauria de quedar amb una alçada reguladora de PB+4 pel carrer Ramon y Cajal i PB+3 pelcarrer Joaquim Costa.

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la petició de l’al·legant atès que la nova alineació determinada en aquestàmbit, pel nou POUM, permet que, d’acord amb l’article 81.2 de les Normes Urbanístiques,l’alçada reguladora màxima en aquest front de la carretera de Montcada es correspongui ambPB+5.


Emplaçament: Cruïlla CA DE SANT BERNAT amb CA DE SANT AGUSTÍ

Nom de l'al·legant: PROMOCIONES Y ARRENDAMIENTOS RUBI SL

Tipus: LES FONTS

TEMA:

Es sol·licita una ordenació volumètrica alternativa a la que proposa el PUOM per la parcel·lasituada entre els carrers Sant Bernat, i el carrer Sant Agustí i que es troba qualificadainicialment de Edificació en Filera (clau A5.3 ). En aquesta parcel·la existeix un fort desnivellentre els dos carrers que la delimiten, raó per la que es proposa una volumetria alternativa



formada per dos elements que es recolzin en paral·lel a las dos carrers i que permeti optimitzarmés el seu aprofitament.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament l’alternativa proposada. De fet, segons especificava la modificaciópuntual del Pla General i del Pla Especial de Reforma Interior de Sant Joan de les Fonts, al’àmbit de Can Falguera; que ha recollit el present POUM (article 123.3 “Condicionsd’edificació” apartat 3.1) queda establert que respecte a la alineació de l’edificació, aquestas’haurà d’ajustar a les alineacions que amb caràcter de límits màxims de planta baixa, vénendelimitats en els plànols corresponents i que l’alineació corresponent al front de façana tindràcaràcter vinculant. Per tant, es determina el manteniment d’aquesta alineació que s’encara ambel volum oposat ja construït i que obeeix a una voluntat d’emmarcar l’extensió del carrer WaltDisney fins a l’espai lliure.


Emplaçament: CA N'ANGLADA

Nom de l'al·legant: TRES ASOCIACIONES DEL BARRIO DE CA N'ANGLADA

Tipus: A.V. CA N'ANGLADA

TEMA:

Demanen:§ Modificar l’article 93 de les normatives urbanístiques del POUM, on volen afegir que els

fronts de carrers de: Passeig 22 de Juliol, Jacint Elias, Aymerich i Gilabertó, Sto Tomás, St.Honorat, Sta. Marta, M. Àngel Rodamilans, St. Cosme i St. Damià es permeti edificar fins auna alçada de 13, 80 m amb PB+3.

§ Modificar l’article 83 de les normes urbanístiques del POUM, on volen afegir que els frontsde carrers oberts a l’àmbit del nou PM-CAN001, puguin edificar fins a una alçada de 13,80m amb PB+3.

TRACTAMENT:

En relació amb la primera al·legació, s’estima parcialment el seu contingut, en el sentit següent:

A la vista dels arguments exposats es contempla l’extensió de la qualificació de la zona A2.0ala totalitat de les illes del barri de Ca n’Anglada, llevat d’aquelles que corresponen aedificacions procedents d’implantacions unitàries que mantenen la seva qualificació A6.0.

En aplicació dels criteris d’alçada reguladora en funció de l’amplada dels carrers que venendefinits per a la zona A2.2, incrementar l’alçada reguladora per a tots els carrers amb unaamplada igual o superior a 10 metres, fins a planta baixa més tres plantes pis, sense establirreculada en la darrera planta.

En aquest sentit es modifica també l’anterior ordenació, contemplada en el POUM, pel que fa ala tercera planta reculada prevista en els fronts als carrers de 12 m. del barri, que passa tambéa alinear-se amb el pla de façana.

En relació amb la segona al·legació formulada, es contempla també la seva estimació parcial,en el sentit següent:



S’estableix una reducció de la reculada definida per als fronts al carrers interiors de les illescentrals del barri, sobre els quals es manté la condició reculada de la segona planta però ambuna dimensió de 3,50 metres en lloc dels 4,00 metres definits inicialment en el Pla.

Així mateix, s’ajusten els criteris en quant a la determinació dels canvis d’alçada reguladoraentre els fronts de planta baixa i tres plantes, i els de planta i dues - una reculada -, en el sentitque l’alçada major ocupi la totalitat dels fronts als carrers més amples, i el canvi es produeixisempre sobre els fronts als carrers estrets, contemplant així una de les peticions formulades al’escrit.

Finalment, es recull també la proposta plantejada en el sentit que la fondària edificable de lesilles centrals del barri que venen dividides per carrers intermedis, vingui definida segons unadimensió fixada, corresponent a 12,50 m, en substitució del criteri definit anteriorment en elPOUM, del que en resultava, a la majoria de les illes, una fondària de 14m.



Nom de l'al·legant: ISABEL FENOY PARRA


TEMA:


TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació, en el sentit de: 1) Eliminar la delimitació dels polígonsd’actuació PA-SAG 011 i PA-SAG 014, mantenint així la condició de sòl urbà consolidat de latotalitat de les finques que estaven incloses en aquest àmbit de gestió, i 2) Mantenir l’afectacióa sistema viari de la superfície de terreny imprescindible per a procedir a la connexió entre elscarrers Transversal i Roca i Roca, amb afectació del mínim número de finques possible i aobtenir mitjançant expropiació, a l’haver-se descartat la seva inclusió en un àmbit d’actuacióurbanística.




§ El fet d’incloure determinades finques en un àmbit de sòl urbà categoritzat com a noconsolidat obeeix a la necessitat de sotmetre aquests terrenys a un procés detransformació urbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o en aquellscasos en que el planejament els atribueix uns aprofitaments urbanístics que comporten



increment del seu valor, tant en termes d’edificabilitat, com d’usos o d’altres elementsconnexes generadors de plusvàlues urbanístiques; i es planteja com a resposta a lesnecessitats que constantment es generen al sí de les ciutats, que precisen de reformes,renovacions o millores, ja sigui amb alteració dels usos previstos, les intensitats, lestipologies, les trames urbanes o les xarxes d’infrastructures, entre d’altres.Aquesta voluntat transformadora respecte a la trama urbana, que comporta una majoredificabilitat de les finques no afectades de vialitat, és la que ha donat lloc a la incorporacióde la propietat objecte de l’al·legació de el Polígon d’Actuació.













Nom de l'al·legant: ANTONIO URBANO ORTEGA


TEMA:

Es sol·licita la exclusió de la seva finca de la carretera de Rubí núm. 17 del Polígon d’ActuacióCarretera de Montcada 330 PA-MON330 per no estar d’acord amb les seves determinacions

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud d’excloure la finca del núm. 17 de la carretera de Rubí del’àmbit del Polígon d’Actuació de carretera de Montcada 330, clau PA-MON330 per tal defacilitar la gestió i desenvolupament del mateix.

Aquesta mesura implica una reducció de l’àmbit del Polígon d’Actuació així com unareconsideració dels seus paràmetres volumètrics així com dels seus aprofitaments.

En conseqüència la parcel·la esmentada es qualifica com Illes de Fronts discontinus, clau A2.1a l’igual que la resta de l’illa en la que està inclosa, amb les alineacions establertes en elsplànols d’ordenació detallada del sòl urbà i amb les condicions d’edificació determinades en lesNormes Urbanístiques.



Nom de l'al·legant: EMILIANO RESA GALAN


TEMA:

Es sol·licita que la totalitat de la seva parcel·la sigui qualificada com a sòl agrícola (clau a),donat que fins ara ha estat tota la finca dedicada al conreu d’arbres fruiters, oliveres i horta, enlloc de la qualificació de Forestal potencial (clau fp) determinada inicialment.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud atès que la qualificació de Forestal potencial (clau fp) és unaqualificació que s’ha definit per afavorir la regeneració de llocs amb conreus abandonats quehan donat lloc a la formació de boscos i matolls, i que tal com preveu la normativa es tractad’un ambient que caldria transformar en conreus agrícoles extensius o reforestar. En aquestcas la qualificació de Forestal potencial (clau fp) és una qualificació destinada a impedir lareducció de la superfície de sòl natural en més d’un 5% del total però que no impedeix ques’utilitzi per a col·locar conreus extensius com és el cas dels arbres fruiters i les oliveres queproposa l’al·legant. Al mateix temps cal assenyalar que el POUM ja ha determinat en el conjuntde la finca de l’al·legant sis àmbits amb la qualificació d’Agrícola (clau a) que permetrancontinuar amb el manteniment de la activitat agrícola d’horta amb la normativa aplicable en sòlno urbanitzable a l’article 215 “Zona de Ventall al·luvial miocènic (clau D1) de les NormesUrbanístiques del POUM.





Nom de l'al·legant: SALVADOR QUIROS MARTINEZ


TEMA:

Es sol·licita poder ampliar el volum edificat del segon pis de l’habitatge propietat de l’al·legantdel núm. 89, per la part posterior de la parcel·la inclosa dins de la Unitat d’Agrupacióparcel·lària del carrer Àngel Sallent 89-91-93 (UA-ANG089).

TRACTAMENT:

En relació amb la regulació de les unitats d’agrupació parcel·lària, en general, cal enunciar lanova proposta de regulació de les mateixes, atès què en diverses al·legacions formuladess’han plantejat possibles dificultats en la gestió de les unitats d’agrupació de parcel·lesproposades en la Revisió del POUM. És per això que s’han estudiat altres instrumentsurbanístics que possibilitin complir amb els objectius del POUM en aquests àmbits, totsimplificant el seu desenvolupament i gestió.

Des d’aquesta perspectiva, un cop analitzada la normativa reguladora dels polígons d’actuacióper agrupació de parcel·les (articles 25.5, 66 i preceptes concordants de les NormesUrbanístiques), així com les Fitxes corresponents a cadascun dels polígons d’actuació peragrupació de parcel·les, s’ha constatat que els objectius d’aquests polígons establerts a l’article25 de les NNUU, - consistents en aconseguir parcel·les resultants més amples, mitjançantl’agrupació de parcel·les d’amplada reduïda, que garanteixin i optimitzin l’aprofitamentedificatori establert en el Pla, i aconseguir major dimensió en els locals de les plantes baixesque afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en el carrer -, no requereixnecessàriament la delimitació de polígons d’actuació. En efecte, a través de l’establiment dedeterminades condicions d’ordenació, edificació i ús que regulin detalladament tots elsparàmetres que es preveuen en l’article 66 de les Normes Urbanístiques del POUM, afegint-hiperò d’altres aspectes com per exemple i molt especialment el relatiu a la façana mínimaenfront a vial, poden aconseguir-se els objectius previstos pel POUM abans esmentats, enaquests àmbits.

Així doncs, es preveurà una subzona específica que abasti la totalitat dels fronts als carrers iavingudes sobre els quals es determina la necessitat de fomentar els criteris d’addició d’unitatsparcel·laries reduïdes i que reculli tots aquests paràmetres, establint alhora que les finquesactualment consolidades que no puguin complir amb els paràmetres definits i que,conseqüentment, no puguin assolir l’alçada màxima reguladora, seran respectades amb la sevaconfiguració actual, quedant però, subjectes al règim de volum disconforme.

Per tant, en la proposta de tractament de l’al·legació, s’ha de tenir en compte una novadeterminació que li és d’aplicació en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació de parcel·lescom a delimitacions poligonals en sòl urbà consolidat, subjectes a un sistema de gestióurbanística integrada, establint unes noves subzones associades a les zones característiquesd’A2.0 i d’A3.0 que són aquelles sobre les que recauen les delimitacions dels fronts d’agrupacióque regulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectius perseguitspel POUM.







§ L’aplicació de les noves disposicions contemplades en el POUM permetrà dur a terme lesactuacions plantejades a l’escrit d’al·legació, i per tant donar resposta satisfactòria a lesqüestions plantejades en el mateix, estimant així l’al·legació presentada.


Emplaçament: CR DE MATADEPERA, 190

Nom de l'al·legant: ANGEL ALAVEDRA SOLA


TEMA:

Es sol·licita incrementar l’alçada permesa de PB+5 en aquest xamfrà per tal de que el possiblenou volum edificat oculti la visió actual de les mitgeres dels edificis amb façana per l’AvingudaJaume I i per la Carretera de Matadepera.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de l’al·legant d’incrementar l’alçada màxima reguladora i el nombremàxim de plantes permesa, atès que l’alçada màxima que s’ha fixat per a tots els volums queenvolten la Plaça de l’Aigua és de PB+5. Per tal de minimitzar al màxim l’impacte visual de lamitgera existent cal aplicar en aquest cas les normes urbanístiques aplicables a l’edificaciósegons alineació de vial, i en concret els articles que determinen aquells elements que espoden edificar per damunt de l’alçada reguladora, com golfes habitables, trasters, cambresd’aire, elements tècnics de les instal·lacions i els coronaments decoratius de les façanes.


Emplaçament: CM DE LA FONT DEL MOREU

Nom de l'al·legant: CENTRO ADIESTRAMIENTO NATURAL CATALUNYA SL




TEMA:

Demanen que l’àmbit de les instal·lacions del Centro de Adiestramiento Natural de CatalunyaSL del Camí de Can Moreu, on es desenvolupen activitats destinades a la fomentar el contacteamb la natura, i en especial adreçat a persones amb dificultats físiques o psíquiques siguiinclòs dins del Sistema d’Equipaments Comunitaris (Clau E) dins del règim del Sòl nourbanitzable en lloc de la classificació proposada pel POUM (Sòl no urbanitzable amb lesqualificacions de agrícola protegit (clau ap) forestal (clau f) i forestal potencial (clau fp). Ambaquest canvi s’evitaria que qualsevol canvi futur de l’activitat s’hagués de sotmetre alprocediment establert en l’article 209 de les Normes Urbanístiques del POUM.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de inclusió de les instal·lacions del Centro de Adiestramiento dins elSistema d’Equipaments comunitaris (clau E) atès que la qualificació de agrícola protegit (clauap) dins la zona de sòl no urbanitzable de Ventall Al·luvial Miocènic (clau D1) ja permet com aús compatible el ús d’equipament col·lectiu en totes les vessants en que és pot ajustarl’activitat esmentada (granja - escola, hípica, escola d’equitació,...). En conseqüència els futurscanvis en l’activitat s’hauran de subjectar al que es disposa en la normativa del POUM referit ales Condicions generals de les edificacions i instal·lacions d’interès públic dins del règim del SòlNo Urbanitzable.


Emplaçament: CA DE LA MENTA

Nom de l'al·legant: SARA GARCIA OJEDA

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Es sol·licita que el planejament determini el vial anomenat carrer del Torrent a can Gonteresque estava determinat pel PGO 83, donat que d’aquesta manera, al tornar a tenir alineació devial podria tenir opcions a fer segregacions en un terreny de la seva propietat que amb l’actualsituació determinada pel POUM no és possible fer.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de l’al·legant de recuperar el traçat previst per l’anterior carrer delTorrent, atesa la gran dificultat material d’executar la urbanització del mateix donada l’extremainclinació del terreny en una part substancial del seu traçat. S’ha pogut comprovar que existiauna solució alternativa més viable econòmicament consistent en completar el carrer de la Til·lafins a la traça del carrer del Salze. Aquesta actuació permetrà l’accés viari als terrenys de sòlurbà existents per tal que puguin adquirir la condició de solar, dins de l’àmbit del Polígond’Actuació del carrer del Salze (PA-CGO001).


Emplaçament: CA DE SICÍLIA entre CA DE DOM BOSCO i RN DE PONENT




Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

L’al·legant considera que s’han vulnerat els principis de participació ciutadana i de legítimadefensa com a drets constitucionals dels ciutadans en l’expedient de Revisió del Plad’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa.

Entén el Sr. Puig, que el fet que no s’incorpori a l’expedient (entenem que s’està referint a laRevisió del Pla General d’Ordenació del Municipi de Terrassa) el seu escrit de data 30 denovembre de 1982 (amb registre d’entrada 15478), fa que aquest estigui incomplet i constitueixun vici que cal reparar.

TRACTAMENT:

En l’anàlisi concreta de les al·legacions formulades pel Sr. Francesc Puig Nadal, de nou, tal icom ja s’ha fet en altres informes responent als seus escrits, resulta necessari aclarirdeterminats aspectes relacionats amb el fons del seu escrit d’al·legacions, que fonamenta enuna suposada vulneració dels drets constitucionals de participació ciutadana i de legítimadefensa.

Presumeix l’al·legant que s’han infringit els esmentats principis constitucionals, i s’encarrega derecordar-nos constantment la seva constitucionalitat, cosa que ningú dubta. Però el que no técap sentit es parlar de la seva vulneració, quan tota la tramitació de la Revisió del Pla Generald’Ordenació del Municipi de Terrassa s’està portant a terme amb estricte compliment del’establert per la Llei. El període d’informació pública ha estat fins i tot superior al previst per laLlei.

Recordar en aquest sentit que el pretès incompliment del Dret a la Participació ciutadana és eldret que el propi al·legant està exercint i de forma reiterada amb la presentació dels seusescrits d’al·legacions. La regulació del referit dret dins la Llei 30 /1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú la trobemal seu Títol VI, Capítol III, Secció Quarta referida a la “Participació dels interessats” dins delprocediment administratiu - articles 84, 85 i 86 -.

Pel que fa al dret a la informació pública, la seva regulació la trobem dins l’article 86 de la Lleide Procediment Administratiu,

Artículo 86. Información pública.


2. A tal efecto, se anunciará en el «Boletín Oficial del Estado», de la Comunidad Autónoma,o en el de la Provincia respectiva, a fin de que cualquier persóna física o jurídica puedaexaminar el procedimiento, o la parte del mismo que se acuerde. (...)

Més específicament, en matèria de planejament, l’article 6 de la Llei 6/1998, sobre règim del sòli valoracions estableix el següent respecte de la necessitat de garantir per llei la participaciópública en els processos de planejament:

Artículo 6. Información y participación pública en el planeamiento y la gestión.1. La legislación urbanística garantizará la participación pública en los procesos deplaneamiento y gestión, así como el derecho a la información de las entidadesrepresentativas de los intereses afectados por cada actuación y de los particulares.




Artículo 83.Tramitación de los planes de ordenación urbanística municipal y de losplanes urbanísticos derivados.(...)

4. Los planes de ordenación urbanística municipal y los planes urbanísticosderivados, una vez acordada su aprobación inicial, deben ponerse a información pública,por un plazo de un mes. Los edictos de convocatoria de la información pública debenremitirse en el plazo de diez días desde la adopción del acuerdo de aprobación inicial.

En general hem de considerar que el present Informe respon a al·legacions respecte de laRevisió del Pla General d’Ordenació de Terrassa, amb totes les garanties per l’administrat irespectant l’establert per la normativa d’aplicació i que per tant, no té perquè donar resposta adeterminades qüestions, que, tot i tractar sobre temes de caire urbanístic, no estan vinculadesa la referida revisió del planejament i que són del tot improcedents en el tràmit dins del que enstrobem.

No pot pretendre el Sr. Puig Nadal que s’incorpori una instància presentada abans del’aprovació del Pla General de 1983, concretament al tràmit d’aprovació provisional del PlaGeneral d’Ordenació de Terrassa de 1983. L’al·legant està al·ludint a una sèrie deconsideracions i aspectes urbanístics que res tenen a veure amb la Revisió del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Terrassa respecte de la qual estem informant, amb acomplimentestricte dels tràmits marcats per Llei.

Destacar per últim el fet que el Sr. Puig Nadal ha estat un dels ciutadans que ha presentatmajor nombre d’al·legacions a la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal deTerrassa. Resulta per tant contradictori, que sigui ell mateix qui al·legui vulneració del dret a laparticipació, quan ha estat capaç de presentar tot un seguit d’al·legacions les quals no podriahaver portat a terme sense tenir l’accés a una informació urbanística feta pública oportunamentper aquesta Administració i amb absolut respecte dels terminis establerts a l’efecte.

D’altra banda, manca de sentit qualsevol al·lusió de l’al·legant a preteses ocultacions dedocuments per part d’aquesta Administració, més encara, si tenim en compte que no hi hahagut cap límit horari de disponibilitat per tal de tenir accés a la informació, doncs el documentd’aprovació inicial de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa ha estatexposat íntegrament al públic a Internet, a través de la web oficial de l’Ajuntament de Terrassa.La utilització d’aquest mitjà ha suposat un plus en les garanties de l’administrat en quant a laparticipació i la publicitat del planejament.

Un cop analitzats els motius exposats per l’al·legant en el seu escrit, així com la legislacióadient, podem concloure que la pretesa a la que al·ludeix l’al·legant, en cap cas pot entendre’scom a vici determinant de la nul·litat del procediment per una pretesa vulneració dels principisde participació ciutadana i de legítima defensa.

Proposta de resolució: Es proposa desestimar totalment les al·legacions formulades, d’acordamb els fonaments jurídics que es recullen en el present informe.




Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

L’al·legant considera que s’han vulnerat els principis de participació ciutadana i de legítimadefensa com a drets constitucionals dels ciutadans en l’expedient de Revisió del Plad’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa.



Entén el Sr. Puig, que el fet que no s’incorpori a l’expedient (entenem que s’està referint a laRevisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa) el seu escrit de data 30 denovembre de 1982 - amb registre d’entrada 15478 -, fa que aquest estigui incomplet iconstitueix un vici que cal reparar.

TRACTAMENT:

En l’anàlisi concreta de les al·legacions formulades pel Sr. Francesc Puig Nadal, de nou, tal icom ja s’ha fet en altres informes responent als seus escrits, resulta necessari aclarirdeterminats aspectes relacionats amb el fons del seu escrit d’al·legacions, que fonamenta enuna suposada vulneració dels drets constitucionals de participació ciutadana i de legítimadefensa.

Presumeix l’al·legant que s’han infringit els esmentats principis constitucionals, i s’encarrega derecordar-nos constantment la seva constitucionalitat, cosa que ningú dubta. Però el que no técap sentit es parlar de la seva vulneració, quan tota la tramitació de la Revisió del Plad’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa s’està portant a terme amb estricte complimentde l’establert per la Llei. El període d’informació pública ha estat fins i tot superior al previst perla Llei.

Recordar en aquest sentit que el pretès incompliment del Dret a la Participació ciutadana és eldret que el propi al·legant està exercint i de forma reiterada amb la presentació dels seusescrits d’al·legacions. La regulació del referit dret dins la Llei 30 /1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú la trobemal seu Títol VI, Capítol III, Secció Quarta referida a la “Participació dels interessats” dins delprocediment administratiu - articles 84, 85 i 86 -.

Pel que fa al dret a la informació pública, la seva regulació la trobem dins l’article 86 de la Lleide Procediment Administratiu,

Artículo 86. Información pública.1. El órgano al que corresponda la resolución del procedimiento, cuando la naturaleza de éste

lo requiera, podrá acordar un período de información pública.2. A tal efecto, se anunciará en el «Boletín Oficial del Estado», de la Comunidad Autónoma, o

en el de la Provincia respectiva, a fin de que cualquier persóna física o jurídica puedaexaminar el procedimiento, o la parte del mismo que se acuerde. (...)

Més específicament, en matèria de planejament, l’article 6 de la Llei 6/1998, sobre règim del sòli valoracions, estableix el següent, respecte de la necessitat de garantir per llei la participaciópública en els processos de planejament:



Artículo 83.Tramitación de los planes de ordenación urbanística municipal y de losplanes urbanísticos derivados.(...)




En general, hem de considerar que el present Informe respon a al·legacions respecte de laRevisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa, amb totes les garanties perl’administrat i respectant l’establert per la normativa d’aplicació i que per tant, no té perquèdonar resposta a determinades qüestions, que, tot i tractar sobre temes de caire urbanístic, noestan vinculades a la referida revisió del planejament i que són del tot improcedents en el tràmitdins del que ens trobem.

No pot pretendre el Sr. Puig Nadal que s’incorpori una instància presentada abans del’aprovació del Pla General de 1983, concretament al tràmit d’aprovació provisional del PlaGeneral d’Ordenació de Terrassa de 1983. L’al·legant està al·ludint a una sèrie deconsideracions i aspectes urbanístics que res tenen a veure amb la Revisió del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Terrassa respecte de la qual estem informant, amb acomplimentestricte dels tràmits marcats per Llei.

Destacar per últim el fet que el Sr. Puig Nadal ha estat un dels ciutadans que ha presentatmajor nombre d’al·legacions a la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal deTerrassa. Resulta per tant contradictori, que sigui ell mateix qui al·legui vulneració del dret a laparticipació, quan ha estat capaç de presentar tot un seguit d’al·legacions, les quals no podriahaver portat a terme sense tenir l’accés a una informació urbanística feta pública oportunamentper aquesta Administració i amb absolut respecte dels terminis establerts a l’efecte.

D’altra banda, manca de sentit qualsevol al·lusió de l’al·legant a preteses ocultacions dedocuments per part d’aquesta Administració, més encara, si tenim en compte que no hi hahagut cap límit horari de disponibilitat per tal de tenir accés a la informació doncs el documentd’aprovació inicial de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa ha estatexposat íntegrament al públic a Internet, a través de la web oficial de l’Ajuntament de Terrassa.La utilització d’aquest mitjà ha suposat un plus en les garanties de l’administrat en quant a laparticipació i la publicitat del planejament.

Un cop analitzats els motius exposats per l’al·legant en el seu escrit, així com la legislacióadient, podem concloure que la pretesa a la que al·ludeix l’al·legant, en cap cas pot entendre’scom a vici determinant de la nul·litat del procediment per una pretesa vulneració dels principisde participació ciutadana i de legítima defensa.



Emplaçament: CAN GONTERES

Nom de l'al·legant: SARA GARCIA OJEDA

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Es sol·licita que el planejament determini el vial anomenat carrer del Torrent a Can Gonteresque estava determinat pel PGO 83, donat que d’aquesta manera al tornar a tenir alineació devial podria tenir opcions a fer segregacions en un terreny de la seva propietat que, amb l’actualsituació determinada pel POUM, no és possible fer.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de l’al·legant de recuperar el traçat previst per l’anterior carrer delTorrent atesa la gran dificultat material d’executar la seva urbanització donada l’extrema



inclinació del terreny en una part substancial del seu traçat. S’ha pogut comprovar que existiauna solució alternativa més viable econòmicament consistent en completar el carrer de la Til·lafins la traça del carrer del Salze. Aquesta actuació permetrà l’accés viari als terrenys de sòlurbà existents per tal que puguin adquirir la condició de solar, dins de l’àmbit del Polígond’Actuació del carrer del Salze (PA-CGO001).




Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

S’oposa a la consideració de sòl urbà no consolidat del sòl que constitueix l’àmbit del PM-PON111, per entendre que es tracta d’un solar.No augmentar l’edificabilitat del sector esmentat.

TRACTAMENT:

1. Potestat discrecional de l’Administració en matèria de planejament.Les pretensions plantejades en l’al·legació formulada, es refereixen pràcticament totes aaspectes que entren plenament dins de la potestat discrecional de l’Administració en matèria deplanejament.

Es denuncia l'arbitrarietat de l'Administració, confonent aquest terme amb el que és ladiscrecionalitat administrativa en l'exercici de la "potestas variandi", en matèria de planejamenturbanístic. Passem a analitzar a continuació la naturalesa de la discrecionalitat del'Administració en aquest sentit i els seus límits, per tal d'avalar que la proposta d'aquestPOUM, s'hi emmarca, tal i com la pròpia Memòria del Pla justifica extensament:

1.1. En primer lloc, cal recordar que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establirl'ordenació urbanística més adequada a les exigències de l'interès general, amb l'objectiu degarantir el desenvolupament urbanístic sostenible, d'acord amb els articles 3 i 9 de la Llei2/2002. Per tant, no és possible que els drets dels particulars puguin impedir que es formuli elmodel territorial que es pretén. Aquest posicionament està avalat per nombrosa jurisprudència,de la qual és exemplificativa la Sentència del Tribunal Suprem de 18 de març de 1992.

En aquest marc, la potestat administrativa de planejament urbanístic és fonamentalmentdiscrecional, si bé aquesta discrecionalitat, consistent en escollir entre diverses alternatives,totes elles vàlides en dret, no pot convertir-se en arbitrarietat.

La naturalesa normativa dels plans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants del'interès públic, justifiquen el "ius variandi" de l'Administració, enfront al qual no es podenimposar els drets dels propietaris, amb independència de les indemnitzacions que puguinprocedir –Sentència del Tribunal Suprem de 9 de juliol de 1991 (5742/1991).

No obstant això, cal destacar que l'actuació d'una potestat discrecional es legitima explicitantels motius que determinen la decisió amb criteris de racionalitat, proporcionalitat i coherència.

En efecte, el fonament de la potestat de planejament rau en la necessitat d'adoptar lesprevisions urbanístiques i donar les respostes que demanden els nous requeriments de l'espaifísic urbà - Sentències del Tribunal Suprem de 24 de febrer de 1984 (2620/1984), 24 desetembre de 1989 (7332/1989), 6 de febrer i 3 d'abril de 1990 (943 i 3579/1990), 15 d'abril de



1992 (4052/1992), 8 de maig de 1992 (4145/1992), 9 de desembre de 1989 (9227/1989) i 3 degener de 1996 (1788/1996).

Les coordenades de l'interès general s'emmarquen amb l'exigència de racionalitat de les novesdecisions urbanístiques, és a dir, que el planificador hagi valorat les situacions fàctiquescorrectament, que la utilització del sòl sigui coherent amb les necessitats objectives de lacomunitat, que es formuli una adequada ordenació territorial i un correcte ajust a les finalitatsperseguides i, finalment, que la decisió planificadora guardi coherència amb la realitat dels fets,és a dir que les decisions del Pla siguin proporcionals, coherents i racionals, ja que d'altramanera, aquella discrecionalitat derivaria en una inadmissible arbitrarietat - Sentència de 3 defebrer de 1996 (1788/1996) i de 1 de juny de 2001 (3812/2001)-.

En el cas de la Revisió del POUM que ens ocupa, els motius que justifiquen el modeld'ordenació urbanística proposada, vénen expressats en la Memòria, en tant que s'argumentael model elegit, les determinacions de caràcter general que s'adopten i les corresponents a lesdiferents classes i categories de sòl.

En aquest sentit és important posar de relleu que en l'elaboració d'aquest POUM, s'ha comptatamb diferents estudis sectorials del Municipi, encarregats específicament en aquest tràmit, querecolzen les solucions adoptades en el Pla.


1.2. De l'anàlisi de la documentació gràfica i escrita del Pla i, concretament, de les NormesUrbanístiques, se'n desprèn que les solucions proposades respecten les normes formals imaterials d'obligada observació, en quant que s'adapta a la legislació urbanística vigent. Aixímateix, la solució del model global del territori proposat respon a les motivacions i justificacionscontingudes en la Memòria.

1.3. Així doncs, a l'hora d'examinar si les solucions proposades en la Revisió del Plad'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa responen a criteris arbitraris o queden dins delsmarc de la potestat discrecional de l'Administració, cal recordar els límits d'aquestadiscrecionalitat, els quals, tal i com ja s'ha fet referència i atenent als criteris establerts perreiterada jurisprudència, són fonamentalment:

- L'interès públic urbanístic entès de forma àmplia, ja que el contingut del dret depropietat queda delimitat per aquest interès general.

- El principi de proporcionalitat entès com la relació d'adequació de l'ordenació territorialadoptada, als objectius que es pretenen aconseguir.

- El principi de racionalitat.

L'anàlisi dels diferents documents del Pla avalen que les seves propostes han estat formuladesrespectant aquests principis.

Així doncs, és a partir d'aquests principis i dins d'aquest marc legal que cal analitzar i avaluarles diferents al·legacions formulades, i concretament la sol·licitud de no augmentarl’edificabilitat del sector PM-PON111.

Tal com s’ha exposat en aquest apartat, la potestat discrecional de planejament de què gaudeixl’Administració atén a la finalitat d’establir l’ordenació urbanística més adequada a les



exigències de l’interès general; per tant, no és possible que les demandes basades eninteressos dels particulars, per molt legítimes que aquestes siguin, puguin impedir que esformuli el model territorial que es pretén, sens perjudici que en determinats casos puguiadequar-se l’ordenació inicialment prevista per evitar al màxim els possibles perjudicis per alsparticulars.

2. Sòl urbà no consolidat. Deures dels propietaris en els polígons d'actuació o en elsplans de millora urbana previstos en el sòl urbà no consolidat.

2.1. El marc legal urbanístic d'aplicació al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa entràmit, s'explicita degudament a l'apartat 3 de la Memòria. En tot cas i pel que fa al concrettema que ens ocupa, aquest marc legal està constituït fonamentalment per la Llei estatal6/1998, sobre règim del sòl i valoracions, així com per la Llei catalana 2/2002, de 14 de març,d'urbanisme, en vigor des del dia 21 de juny d'enguany.

La Llei estatal 6/1998 parteix, en la delimitació del sòl urbà –tal i com ja ho feien les lleisurbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat: bé sigui que el sòl ja estigui "de facto"transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat, abastament i evacuació d'aigües isubministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidat per l'edificació en la forma icaracterístiques que determini la legislació urbanística; per l'altra banda, també tindran laconsideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejament hagin estat urbanitzatsd'acord amb el mateix.

La Llei 6/1998, preveu una regulació comuna dels drets de tots els propietaris de sòl urbà (art.13 Llei 6/98). En canvi, pel que fa al règim dels deures dels propietaris de sòl urbà, estableixuna distinció entre el règim de deures dels propietaris del sòl urbà consolidat i el delspropietaris del sòl urbà no consolidat, categories de sòl que, per altra banda, no defineix (art. 14Llei 6/98).

La Llei 2/2002, partint del marc dibuixat per la Llei estatal 6/1998, defineix el sòl urbà (art. 25LU), i el categoritza - com ho fa la Llei 6/1998-, en consolidat i no consolidat, definint ambdóstipus de sòls, d'acord amb la facultat atorgada per la Llei 6/1998, en aquest sentit.

L'article 30 de la Llei 2/2002 estableix que constituiran sòl urbà consolidat aquells terrenys quetinguin la condició de solar, d'acord amb allò previst en l'article 29 de la pròpia LU i aquellsaltres terrenys en els quals només manca, per assolir la condició de solar, completar o acabarla urbanització en els termes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos ambaquesta finalitat en un polígon d'actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si noho han estat.

La resta de sòl urbà tindrà la consideració de sòl urbà no consolidat.

La transcendència de la distinció entre ambdues categories de sòl urbà - consolidat o noconsolidat -, rau –com així mateix ocorre en la Llei 6/1998-, en els diferents deures quecompeten als propietaris en una o altra classe de sòl urbà.

2.2. El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autènticrespecte a les previsions de la Llei 6/98, i a les de la Llei 2/02, tant pel que fa a la definició delsòl urbà (article 54 NNUU), com pel que fa a la definició de les categories de sòl urbà (article 56NNUU), així com pel que fa a la regulació dels drets i deures dels propietaris dels sòl urbàconsolidat (article 57 NNUU), i dels del sòl urbà no consolidat (article 58 NNUU).

La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador. Així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa.



Pel que fa als drets i deures de les diferents categories de sòl urbà, la Llei 2/2002 estableix elsegüent:

- Els propietaris del sòl urbà consolidat hauran de completar a la seva costa la urbanitzaciónecessària per a què els seus terrenys adquireixin la condició de solar i han d'edificar elssolars resultants en els terminis i d'acord amb les determinacions que hagi fixat el POUM o elPrograma d'Actuació Urbanística Municipal.

En definitiva, en el sòl urbà consolidat, d'acord amb la Llei només és necessari, com a molt,completar individualment la dotació d’infrastructures del terreny per assolir el nivell establert pelPOUM pels solars. El POUM assumeix la realitat urbana, la situació fàctica existent (tramesurbanes, espais i dotacions públiques, la dotació d’infrastructura bàsica en el seu cas acompletar).

- En el cas dels propietaris del sòl urbà no consolidat, en canvi, s'estableix en el POUM - demanera idèntica a com ho preveu la Llei 2/2002 -, el següent règim de deures: Els propietarisdel sòl urbà no consolidat hauran de cedir el 10% de l'aprofitament corresponent als nous usosque el POUM possibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries i el 10% del'aprofitament corresponent a l'edificabilitat addicional permesa pel POUM, tant si es refereix alsmateixos com als nous usos, amb el benentès que els dos percentatges són acumulatius itenen el límit en el 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació de què es tracti. Així mateixestan obligats a garantir el repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues, a cedir obligatòria igratuïtament el sòl reservat pel planejament per a sistemes urbanístics locals, a cedirobligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals, acostejar i si s'escau executar la urbanització, a edificar els solars en el terminis previstos en elplanejament, a conservar les obres d'urbanització, així com a les cessions prèvies a l'edificacióprevistes legalment.

Arribats a aquest punt és imprescindible analitzar què entén el Pla per sòl urbà no consolidat.En primer lloc és important destacar que quan parlem del sòl urbà no consolidat estem parlantd'una categoria del sòl urbà, partint d'allò que ja és ciutat.

El sòl urbà no consolidat està constituït per aquells terrenys que estan sotmesos a un procésde transformació urbanística, sigui de reforma, millora o renovació urbana, així com per aquellsterrenys als quals el planejament atribueix uns aprofitaments urbanístics que comporten unincrement del valor dels terrenys, en termes d'edificabilitat, usos i altres elements connexes,generadors de les corresponents plusvàlues urbanístiques.

L'actuació en el sòl urbà no consolidat és un resposta a les necessitats que constantment esgeneren al sí de les ciutats, les quals precisen de contínues reformes, renovacions, millores otransformacions en profunditat, alterant-se els usos, intensitats, tipologies, trames urbanes,xarxes d’infrastructures...

El sòl urbà no consolidat fa referència al sòl urbà sobre el qual el POUM preveu unatransformació intensa, si bé pot ser puntual, de la realitat existent prèvia al Pla. Aquestavoluntat transformadora del Pla s'estructura a través d'una ordenació directa i detallada a travésdel propi Pla - amb la delimitació dels polígons d'actuació -, o bé aquest Pla difereix l'ordenaciódetallada al planejament derivat - amb els plans de millora urbana -, en totes les tipologiesprevistes pel POUM.


2.3. L'al·legant s'oposa a la classificació com a sòl urbà no consolidat del sòl integrant del’àmbit del Pla de Millora urbana PM-PON111, atès que entén que aquest sòl constitueix unsolar.



La Memòria que integra el document de Revisió del Pla explicita, en el seu apartat 7, el règimurbanístic del sòl, concretant en l'apartat 7.1 les categories del sòl urbà. Així mateix la Memòriaexposa en l'apartat 9.1 els instruments de gestió previstos pel POUM en el sòl urbà.

La Normativa del POUM preveu els diferents instruments de desenvolupament i execució en elsòl urbà consolidat, els quals es concreten en plans de millora urbana i en polígons d'actuació.

Els articles 15.1 i 60.1 de les Normes Urbanístiques del POUM defineixen els Plans de MilloraUrbana en el sòl urbà no consolidat, com aquells que tenen per objecte completar el teixiturbà o bé la realització d'operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelacióurbana, de transformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl i de sanejament. Lesfinalitats previstes determinen que el POUM prevegi quatre classes diferents de plans demillora Urbana (art. 60.2 NNUU): de transformació, de remodelació urbana, de reforma interior ide completament del teixit urbà.

Així mateix, els articles 61 a 64 regulen de manera específica cadascuna de les classes deplans de millora urbana previstos, definint-los, concretant el seu àmbit, objectius, condicionsd'ordenació, edificació i ús, el règim de cessions, condicions de gestió i execució, així com elrègim transitori d'edificació i usos.

La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits de ciutatque precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de les condicionsd'edificació, o redefinició de l'acabament o completament de la ciutat etc., respecte als quals elPla defineix unes condicions i paràmetres generals en base als quals el planejament derivat(PMU), haurà de concretar l'ordenació, els usos, tec...

En aquesta línia es preveu la delimitació del PM-PON111 impugnat, el qual té per objecte“ordenar l’àmbit conjuntament amb altres polígons implicats, per tal de transformar aquestaartèria urbana en una avinguda principal de la ciutat, delimitant la ubicació del nou àmbitd’equipament i d’un nou espai lliure entre l’edificació adjacent i el nou front edificat del Passeigde Ponent”.

En conseqüència, la classificació com a sòl urbà no consolidat està plenament justificada per lageneració de les corresponents plusvàlues en aquests àmbits, derivades de la transformacióque es proposa pel POUM, si bé aquests plusvàlues es concretaran en el pla de millora urbanaa desenvolupar, en tant que instrument que concretarà l'ordenació i els usos de cada sector,paràmetres aquests bàsics per poder avaluar la quantificació de les plusvàlues.

Proposta de resolució: Es proposa desestimar les al·legacions formulades, d’acord amb elsfonaments jurídics que es recullen en el present informe.


Emplaçament: CA DE SANT LEOPOLD

Nom de l'al·legant: FRANCISCO FORCADA ANGEL


TEMA:

Demana que no s’hi facin vivendes sinó un centre cívic, ja que afirma que fa falta al barri.Manifesta també, que fan falta aparcaments en aquesta zona.



TRACTAMENT:

La consolidació de l’interior de l’illa que ocupa el solar de l’antiga caserna de la Guardia Civilamb les edificacions existents que hi donen façanes posteriors, i la configuració geomètrica dela parcel·la, determinen unes condicions de l’espai que resulten molt poc adequades per a laseva configuració com a espai lliure, tal i com es planteja a l’al·legació.

Així, les edificacions colindants al solar presenten mitgeres cegues que en tot cas caldriaabsorbir amb noves façanes, amb la qual cosa, la dimensió de l’espai lliure en contacte amb elcarrer del Nord vindria reduïda fins assolir una amplada excessivament curta.

Pel que fa a la necessitat de contemplar uns usos per al solar que siguin concordants amb lanecessitat de destinar-lo a finalitats de caràcter públic, juntament amb la petició que en el seusubsòl es dugui a terme la construcció d’un aparcament de vehicles, cal estimar plenamentaquests aspectes de l’al·legació d’acord amb els següents arguments:

La implantació d’un aparcament subterrani en el subsòl del solar respon a una necessitatconstatada de solució a un dèficit de places d’aparcament a la zona. Per tant, es tracta d’unamesura del tot justificada i convenient que cal possibilitar des de les noves determinacions delPOUM. En aquest sentit, i amb caràcter provisional, s’ha iniciat ja el procés d’acondicionamentprovisional del solar per la localització d’un aparcament d’horari limitat en superfície.

Pel que fa a la necessitat de donar un ús públic i dotacional al solar, es planteja la proposta dequalificar l’àmbit sencer de l’antiga caserna, com a sistema d’Equipaments, destinat a un ús deServei Social (clau E.5). Aquesta qualificació resulta del tot compatible amb la finalitat de lacessió del solar a l’Ajuntament i al mateix temps, cobreix un conjunt de necessitats plantejadesen el barri.

En conseqüència, es contempla l’estimació parcial de l’al·legació, en el sentit d’establir laqualificació de tot el solar, dins del sistema d’Equipaments de Servei Social (E.5). Aquestaqualificació permet expressament la possible construcció d’aparcaments, formant part del’edificació de l’equipament.


Emplaçament: EL MOLINOT

Nom de l'al·legant: ASSOCIACIO DE PROPIETARIS DEL MOLINOT

Tipus: EL MOLINOT

TEMA:

Demana incloure dins de l’àmbit de sòl urbà consolidat del Molinot un grup d’habitatges aïllatsexistents propers al nucli determinat en el Polígon d’Actuació de El Molinot (PA-MOL001. Essol·licita que es posposi la construcció d’una estació depuradora per a una segona fase, donatprobable alt cost de la mateixa i atès que cada habitatge disposa de la seva pròpia fosasèptica.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud d’incloure dins el règim del sòl urbà sis habitatgespropers al perímetre del nucli del Molinot establert inicialment, atesa la seva desconnexió delnucli central. Aquest nou àmbit de sòl urbà, Polígon d’Actuació del Molinot (PA-MOL001), s’hadeterminat sota el criteri de delimitar zones que presentin una agrupació física dels habitatgesexistents i que estiguin enllaçats a través del mateix vial. En conseqüència no es pot incloure



dins de l’àmbit de sòl urbà establert, habitatges que es troben substancialment allunyats delnucli i que no es troben adjacents a les zones delimitades. En quant a la petició de posposar lanecessària depuradora d’aigües residuals a un moment més propici, caldrà estar a l’espera delque determini un futur projecte de reparcel·lació sobre el repartiment dels costos previstos per ala execució de totes les obres que es puguin preveure per a la completa urbanització de l’àmbiti les fases d’execució que s’estableixin per a dur-les a terme.


Emplaçament: TERRASSA

Nom de l'al·legant: CARITAS DE TERRASSA

Tipus: VIARI

TEMA:

Demana que es millori la mobilitat urbana en relació a poder solucionar els “colls d’ampolla”dels autobusos.

TRACTAMENT:

La resolució de les mesures particulars necessàries per tal de corregir possibles insuficiènciesde l’actual configuració de l’estructura viària que originin estrangulacions o dificultats demoviments en la circulació del transport públic, tal i com es planteja a l’al·legació, constitueix unàmbit de resolució i estudi que escapa a les determinacions del POUM i correspon, d’unabanda als nivells de diagnosi del Pla de Mobilitat de la ciutat, i per altra, al conjunt de mesuresconcretes i puntuals que s’han d’adoptar, tant en el disseny de les noves infrastructures viàriesen el moment dels corresponents projectes, com en la possible remodelació o reforma de lesexistents.

El POUM defineix el model i la concreció sobre el territori de la estructura viària de la ciutat,atenent entre altres factors, i d’una forma molt particular, al sistema de transport públic de laciutat i les seves necessitats de desenvolupament futur en funció de les previsions detransformació de la pròpia ciutat i de les previsions del Pla de Mobilitat. Aquest model comportalògicament la necessària continuïtat i adequació funcional dels diferents vials que configurenl’estructura viària de la ciutat.



Nom de l'al·legant: CÀRITAS TERRASSA

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Demana que s’incorpori una nova clau específica E5.1 a la normativa que qualifiqui elsequipaments destinats a gent gran, ja que afirma que és la única manera de que es puguicomprovar la xarxa d’aquest tipus d’equipament.

Demana que el POUM justifiqui la suficiència de reserves d’aquest tipus d’equipament a tots elsbarris de la ciutat



TRACTAMENT:

Les necessitats assistencials i dotacionals del segment de població que es troba en el sector dela gent gran són cada cop més importants i més especialitzades. El ventall d’equipaments iserveis propis per a aquesta població és variat: centres de dia, casals de barri, residènciesassistides, residències geriàtriques, habitatges especialitzats, etc… Aquest ventalld’equipaments correspon a diferents categories o tipus genèrics: assistencials, sanitaris, deserveis socials, cívics.

És per això que l’adscripció d’un tipus d’equipament específic per a la gent gran sota unacategoria pròpia de les definides pel planejament planteja diferents interrogants:

D’una banda, comportaria un canvi de model d’adscripció de tipus d’equipaments substituintl’actual diferenciació per usos i tipologies genèrics, per una nova que tindria a veure més ambels sectors socials o poblacionals destinataris d’aquests serveis: gent gran, gent jove,col·lectius específics amb dificultats,…

L’adscripció tipològica dels equipaments seguint un patró de model en funció dels col·lectiususuaris, com a possible categoria que es podria afegir a les actuals tipologies genèriques,comportaria un efecte de rigidització normativa de doble efecte.

Per una banda, suposaria la predeterminació o fixació “a priori” d’uns determinats col·lectius otipus d’usuaris específics que en un moment determinat –la formulació del planejament-plantegen clarament unes determinades necessitats diferenciades de les de la resta de lapoblació. La dificultat que això planteja rau en el fet que atès l’actual procés de transformacióprofunda que s’està produint en l’estructura sociològica actual – canvis en l’estructura familiar iimmigració -, la fixació d’uns determinats col·lectius sobre els quals s’estableix uns tipusconcrets d’equipaments pot venir superada fàcilment en moments posteriors i requerir per tant,d’una nova reconsideració. Determinats sectors o col·lectius de població poden constituir mésendavant nuclis homogenis de necessitats particulars que requereixin de nous tipus dedotacions avui no contemplades.

L’altre aspecte a tenir en compte és l’efecte de rigidització normativa que l’adscripció de tipusd’equipaments per a col·lectius determinats pot comportar, en el sentit de limitar o impedir elpossible ús de terrenys previstos per a una determinada implantació concreta, per a altres usosd’equipaments de nova necessitat. En aquest mateix sentit, cal tenir en compte també lapossibilitat cada cop més pròxima de tenir que plantejar possibles canvis d’ús o reutilització enedificis d’equipaments existents en funció dels canvis socials i poblacionals abans al·ludits.

És per tot això que cal considerar més adient l’actual classificació de tipus d’equipaments enfunció de les seves especificitas funcionals amb un caràcter general i no exhaustiu de lesmateixes, front a un possible criteri de classificació per perfils socials o poblacionals dels seusdestinataris, atesa la variabilitat dels mateixos.

No obstant això, dels continguts de l’al·legació presentada cal recollir d’una manera moltimportant la preocupació que en la mateixa es planteja en vers la necessitat específicad’atendre als nivells de serveis i equipaments d’índole diversa que el col·lectiu concret de lagent gran demanda.

En aquest sentit, es proposa recollir el plantejament bàsic de l’al·legació en quant a laincorporació en els documents del POUM d’una documentació que d’una banda reculli uninventari dels equipaments existents que donen servei a la gent gran, i que per altra, estableixiquin és l’encaix sobre el territori i les reserves previstes en el POUM, dels nous equipamentsque seran necessaris per a tendre les necessitats noves d’aquest col·lectiu.

Es proposa doncs, estimar parcialment l’al·legació presentada en el sentit d’incorporar plànolscomplementaris al document del POUM que recullin l’inventari dels equipaments destinats a lagent gran existents en l’actualitat, i que permetin també emplaçar dins de l’estructura del



sistema d’equipaments definida pel POUM, les noves localitzacions necessàries en el conjuntde la ciutat.


Emplaçament: CR DE CASTELLAR entre Número 111 i Número 113

Nom de l'al·legant: JORGE LLOBET FERRER


TEMA:

Demana que aquestes finques siguin excloses de la unitat d’agrupació i que en formin ellesdues una de sola.

TRACTAMENT:

La petició formulada per l’al·legant s’estima plenament en funció de la proposta de solució quees planteja, comú al conjunt de les unitats d’agrupació parcel·lària, i amb la inclusió de laproposta de subdivisió en unitats mínimes executables que recull la segmentació segons laestructura de propietat que ell planteja.

Atès què en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultats en la gestióde les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, s’han estudiataltres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUM enaquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.



Es proposa estimar l’al·legació, en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació de parcel·les coma delimitacions poligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema de gestió urbanísticaintegrada, i establint unes noves subzones associades a les zones característiques d’A2.0 id’A3.0 que són aquelles sobre les que recauen les delimitacions dels fronts d’agrupació queregulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectius perseguits pelPOUM.





§ Definició de les condicions concretes de possible subdivisió màxima en unitats inferiors al’interior d’aquests àmbits, i dels intervals mínims formats per les finques excluïbles delsmateixos, determinats gràficament en l’annex normatiu de les fitxes d’unitats d’agrupacióparcel·lària, ajustat a la delimitació de les finques propietat de l’al·legant i d’acord amb laproposta que ell formula.

§ Regulació normativa de les condicions d’amplada mínima de façana per a edificacions denova planta (9 metres), usos admesos en planta baixa (preferentment comercial) icondicions d’edificació per parcel·les amb amplada inferior a la mínima, en la resta delsfronts compresos dins de les noves zonificacions delimitades, però no inclosos dins delsreferits àmbits d’unitats d’agrupació parcel·lària


Emplaçament: CA DEL ROURE

Nom de l'al·legant: MARIA JULIA BELMONTE LIZANDRA

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Sol·licita la seva parcel·la, que el POUM qualifica d’Altres Equipaments clau E.10, obtingui unaqualificació similar a les de les parcel·les edificables properes (edificació aïllada, Parcel·lamitjana A5.1) o bé que s’adapti el planejament per tal de que se li pugui adjudicar una altreparcel·la amb una qualificació que permeti la edificació dins d’aquest àmbit.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’un canvi de qualificació d’Altres Equipaments (clau E.10), o bé lacreació d’un polígon d’actuació que permeti obtenir un aprofitament equivalent, atès que és unaprevisió de destinació a sistema d’equipament comunitari d’un terreny que prové del PlaEspecial de Reforma Interior de Can Gonteres per tal que els sector pugui complir amb elsestàndards de reserves mínimes de dotacions exigits per la legislació urbanística vigent.


Emplaçament: CR DE MARTORELL entre Número 68 i Número 70

Nom de l'al·legant: XAVIER GARRABOU PI


TEMA:

Demana que s’anul·li el PA-MAR068 o sinó demana que es pugui fer l’execució del 50% delpolígon.



TRACTAMENT:

L’al·legant s’oposa a la delimitació en el sòl urbà consolidat dels polígons d’actuaciód’agrupació de parcel·les per entendre que la manca de desenvolupament reglamentari de laLlei 2/02, produirà problemes de gestió i execució que faran inviables les previsions del POUMpel que fa a aquesta qüestió. Per tal de subsanar aquesta situació, l’al·legant proposa depreveure una normativa transitòria que permeti l’execució parcial dels polígons d’actuaciód’agrupació de parcel·les, sempre que es pugui gestionar un mínim del 50% de la unitat, ambun mínim de 9 metres de façana.

En primer lloc, i en relació al suposat buit legal com a conseqüència de la manca dedesenvolupament reglamentari de la Llei 2/02, cal manifestar que aquest no es produeix, ja quela Disposició Transitòria Novena de la pròpia Llei estableix que “mentre no s’aprovi eldesplegament reglamentari d’aquesta Llei, continuen en vigor les disposicions reglamentàriesaprovades en tot allò que no s’hi oposin, no la contradiguin ni hi resultin incompatibles.”

En virtut de la Disposició Final Desena de la Llei 2/02, es va dictar el Decret 166/02, pel quals’aprova la taula de vigència de les disposicions afectades per l’esmentada Llei (publicada alDOG de 19 de juny de 2002, núm. 3660), en virtut de la qual continuen en vigor el Decret146/1984, de 10 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desplegament i l’aplicació de laLlei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya iel Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre mesures perfacilitar l’execució urbanística en la seva pràctica totalitat, els quals regulen tots els aspectesrelatius a la tramitació, contingut etc. dels instruments de gestió i execució urbanística.

Per tant, no es produeix en cap cas el suposat buit legal per manca de desenvolupamentreglamentari de la Llei 2/02.

No obstant, i donat que en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultatsen la gestió de les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, s’hanestudiat altres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUMen aquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.


Així doncs es preveurà una subzona específica que abasti la totalitat dels fronts als carrers iavingudes sobre els quals es determina la necessitat de fomentar els criteris d’addició d’unitatsparcel·làries reduïdes i que reculli tots aquests paràmetres, establint alhora que les finquesactualment consolidades que no puguin complir amb els paràmetres definits i que,conseqüentment, no puguin assolir l’alçada màxima reguladora, seran respectades amb la sevaconfiguració actual, quedant però subjectes al règim de volum disconforme.

Es proposa estimar en part l’al·legació, en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació deparcel·les com a delimitacions poligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema degestió urbanística integrada, i establint unes noves subzones associades a les zonescaracterístiques d’A2.0 i d’A3.0 que són aquelles sobre les que recauen les delimitacions dels



fronts d’agrupació que regulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin elsobjectius perseguits pel POUM.






Emplaçament: CA DEL GERMÀ JOAQUIM, 87

Nom de l'al·legant: ANA MARIA PI CULELL


TEMA:

Mostra disconformitat amb la classificació de la finca de l’al·legant com a sòl urbà no consolidat,i sol·licita que es classifiqui com a sòl urbà consolidat, amb qualificació d’A2.0, alliberant alspropietaris de qualsevol cessió de sòl i mantenint el paràmetres edificatoris de la resta de l’illa,ja que en cas contrari es redueix l’edificabilitat respecte a la prevista en el Pla que ara esrevisa.

TRACTAMENT:

En primer lloc cal tenir en compte que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establirl'ordenació urbanística més adequada a les exigències de l'interès general, sense que, per tant,els drets dels particulars puguin impedir que es formuli el model territorial que es pretén. Aquestposicionament està avalat per nombrosa jurisprudència, de la qual és exemplificativa laSentència del Tribunal Suprem de 18 de març de 1992.

Les coordenades de l'interès general s'emmarquen amb l'exigència de racionalitat de lesnoves decisions urbanístiques, és a dir, que el planificador hagi valorat les situacions fàctiquescorrectament, que la utilització del sòl sigui coherent amb les necessitats objectives de lacomunitat, que es formuli una adequada ordenació territorial i un correcte ajust a les finalitatsperseguides i, finalment, que la decisió planificadora guardi coherència amb la realitat dels fets,és a dir que les decisions del Pla siguin proporcionals, coherents i racionals, evitant així caureen l’al·legada arbitrarietat - Sentència de 3 de febrer de 1996 (1788/1996) i de 1 de juny de2001 (3812/2001) -.

En definitiva, en el planejament urbanístic és necessari distingir entre una activitat jurídica oreglada, que està sotmesa a normes formals o materials d'obligat acatament, i una activitatd'oportunitat tècnica o discrecional, en la qual l'Administració opta d'entre diverses alternatives,una determinada solució de model global o orgànic del territori. La naturalesa normativa dels



plans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen el"ius variandi" de l'Administració, enfront al qual, com s’ha dit, no es poden imposar els dretsdels propietaris.

En segon lloc, en quant a la categorització de no consolidat d’aquest àmbit de Polígond’Actuació en sòl urbà, s’ha de partir del marc legal establert per la Llei estatal 6/1998, queparteix - tal i com ja ho feien les lleis urbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat: bésigui perquè el sòl ja estigui "de facto" transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat,abastament í evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidatper l'edificació en la forma i característiques que determini la legislació urbanística; d’altrabanda, també tenen la consideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejamenthagin estat urbanitzats d'acord amb el mateix.

La Llei 6/1998, preveu una regulació comuna dels drets de tots els propietaris de sòl urbà (art.13), però pel que fa als seus deures estableix una distinció entre el règim de deures delspropietaris del sòl urbà consolidat i el dels propietaris del sòl urbà no consolidat, categories desòl que, per altra banda, no defineix (art. 14).

La Llei catalana de l’Urbanisme 2/2002, partint del marc dibuixat per la Llei estatal 6/1998, i encompliment de la mateixa, defineix el sòl urbà (art. 25 LU) i el categoritza en consolidat i noconsolidat (arts. 30 i 31), definint ambdós tipus de sòls en el següent sentit:- Constitueixen el sòl urbà consolidat aquells terrenys que tinguin la condició de solar,

d'acord amb allò previst en l'article 29 de la pròpia LU, i aquells altres terrenys als qualsnomés manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització en elstermes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en unpolígon d'actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat.


La transcendència de la distinció entre ambdues categories de sòl urbà (el consolidat i el noconsolidat) rau –com així mateix ocorre en la Llei 6/1998-, en els diferents deures quecompeten als propietaris en una o altra classe de sòl urbà, que venen establerts en els articles41 i següents de la Llei catalana, i que es concreten en:- Els propietaris del sòl urbà consolidat hauran de completar a la seva costa la urbanització

necessària per a què els seus terrenys adquireixin la condició de solar, que haurand'edificar en els terminis i d'acord amb les determinacions que fixi el Pla o el Programad'Actuació Urbanística Municipal.

En definitiva, en el sòl urbà consolidat, el POUM assumeix la realitat urbana, la situaciófàctica existent (trames urbanes, espais i dotacions públiques, la dotació d’infrastructurabàsica en el seu cas a completar).


Arribats a aquest punt és imprescindible analitzar què entén el Pla per sòl urbà no consolidat,destacant que quan es parla de sòl urbà no consolidat es fa referència a una categoria del sòlurbà partint d'allò que ja és ciutat.

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autèntic respectea les previsions de les lleis estatal i autonòmica, tant pel que fa a la definició del sòl urbà (article



54 NNUU), com a les seves categories (art. 56 NNUU), així com pel que fa als drets i deuresdels propietaris del sòl urbà consolidat (article 57 NNUU), i dels del sòl urbà no consolidat(article 58 NNUU).

La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sídepèn de la discrecionalitat del planificador la delimitació de polígons en sòl urbà constituïts peraquells terrenys que estan sotmesos a un procés de transformació urbanística, ja sigui dereforma, millora o renovació urbana, o per aquells terrenys als quals el planejament atribueixuns aprofitaments urbanístics que comporten un increment del seu valor, ja sigui en termesd’edificabilitat, nous usos o altres elements connexes, generadors de les corresponentsplusvàlues urbanístiques; en el benentès que el sòl urbà no consolidat és una resposta a lesnecessitats que constantment es generen en el sí de les ciutats, que precisen de continuesreformes, renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se usos, intensitats,tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres.


Aquesta voluntat transformadora del Pla s'estructura mitjançant una ordenació directa idetallada prevista en el propi Pla - amb la delimitació dels polígons d'actuació com el que ensocupa -, o bé diferint el detall de l’ordenació al planejament derivat, que es concreta en elsPlans de Millora Urbana en qualsevol de les seves tipologies, previstes en a l’art. 15 de lesNNUU i d’acord amb l’art. 68 de la Llei de l’Urbanisme.

Tornant al règim de cessions que s'estableix en aquests àmbits, la Llei de l’Urbanisme imposaals propietaris de sòl urbà no consolidat el deure de cedir, a més dels sòls destinats a sistemes,sòl amb aprofitament, però només en el cas que el POUM prevegi nous usos generadors deplusvàlues immobiliàries, o respecte de l’edificabilitat addicional, tant si és referida als mateixoscom a nous usos (art. 43 LU). En conseqüència, només en aquests supòsits neix l’esmentatdeure.

En el cas concret que es planteja, i d’acord amb el principi general de l’actuació urbanísticaproclamat a l’article 6 de la Llei de l’Urbanisme 2/2002, “l’ordenació urbanística de l’ús delsterrenys i les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen elcontingut urbanístic de la propietat, no confereix als particulars el dret a exigir indemnització,excepte en els supòsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislació aplicable enrègim de sòl i valoracions”; i l’art. 41 de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl ivaloracions, que el caràcter de legislació bàsica, diu textualment que “la modificació o revisióde planejament només pot donar lloc a indemnització per reducció d’aprofitament si es produeixabans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució en l’àmbit en què a aquestesmentat efecte es trobi inclòs el terreny, o, transcorreguts aquells terminis, si l’execució nos’ha portat a terme per causes imputables a l’Administració”.

La finca propietat de l’al·legant ha mantingut la qualificació d’A2 Eixample, amb unesdeterminades condicions d’edificació durant tota la vigència del Pla General que ara és objectede revisió, no obstant lo qual s’ha mantingut sense edificar per causes no imputables al’Administració, sinó atribuïbles únicament a la voluntat del titular. Així mateix, ha estatllargament reivindicada i ha quedat del tot palesa la necessitat d’obtenció d’un espai lliure d’uspúblic en el cor d’aquest barri, que conferirà a l’hora la corresponent plusvàlua a la resta deterrenys amb aprofitament de l’àmbit del Polígon d’Actuació.

En conseqüència, no només és improcedent el manteniment de determinades condicionsd’edificació en contra de la necessitat d’adaptar els plans a les exigències canviants de l’interèspúblic, sinó que, transcorreguts àmpliament els terminis previstos per a la seva execució,tampoc cal plantejar l’eventualitat d’una possible indemnització per reducció de l’aprofitamenten el marc d’una revisió de planejament general.



Dit això, estimant no obstant de forma parcial les peticions de l’al·legant, s’adapten lescondicions d’ordenació i edificació per tal d’atorgar la màxima edificabilitat sense desvirtuar elsobjectius del Polígon, i, atenent a aspectes de caire més general s’estableix un ajust global enl’estàndard per la determinació del nombre màxim d’habitatges en els nous sectors i polígonsde desenvolupament, de forma que aquest vingui definit pel quocient entre el sostre d’habitatgei una superfície mitja de 80 m2 per habitatge, en lloc dels 90 m2 contemplats en l’aprovacióinicial.


Emplaçament: CA DE LA MINA entre Número 3 i Número 49

Nom de l'al·legant: VEINS DEL CARRER DE LA MINA

Tipus: VARIS

TEMA:

Es demana revisar la Fondària Edificable proposada per a l’illa situada entre els carrers MasAdei, Mina, Societat i carrer del Nord, que es consideri la possibilitat de construir unaparcament públic en l’interior de la mateixa i que, en el cas de que es realitzi un nou vial deservei per a l’equipament previst en els seu interior, els veïns de les parcel·les adjacents enpuguin fer ús per accedir a les seves parcel·les des de l’interior de l’illa.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en el sentit d’admetre la petició de revisar la fondària edificableestablerta inicialment pel POUM i es torna a determinar la que venia establerta pel Pla Generaldel 83; és a dir, una fondària edificable de 23,10 metres. També cal assenyalar que no espreveu cap nou vial de servei dins de l’àmbit adjacent del Pla de Millora “Ronda de Ponent - laMina” PM-PON153 on s’ha previst la determinació d’un àmbit d’equipament educatiu.

En quant a la previsió d’un nou aparcament, aquest vindrà en funció de les determinacions delPla de Millora i del projecte arquitectònic de l’equipament corresponent, en el moment de laseva tramitació.



Nom de l'al·legant: JESUS MARTINEZ CORTES


TEMA:

Es demana una justificació de la conveniència sobre la determinació de les dos unitatsd’agrupació parcel·lària adjacents a la seva finca (UA-MON315 i UA-MON333). Alternativamentes proposa la seva agrupació en una sola unitat d’agrupació, oposant-se al criteri de deixar laplanta baixa per a usos comercials atenent a la realitat de l’entorn, on l’al·legant observanombrosos locals comercials buits.



TRACTAMENT:

La delimitació dels àmbits d’agrupació parcel·lària en el front nord de la carretera de Montcada,comprès entre els carrers Topete i Vallparadís, respon a un criteri de fomentar la màximaagregació de fronts d’edificació en parcel·les però buscant la definició d’unes unitats mínimesque permetin una major flexibilitat en el moment de produir-se la seva transformació. És peraixò que han estat dos paquets d’agrupació de parcel·les en lloc d’un únic.

La prohibició dels usos d’habitatge en planta baixa i l’estimulació dels usos comercials en elreferit front de la carretera de Montcada respon a un criteri concret de potenciar el caràcter il’activitat de la mateixa superant l’actual insuficiència d’intensitat d’usos comercials que esprodueix en la mateixa i que l’al·legant també posa de manifest.

Els criteris d’establiment dels usos admissibles en planta baixa no poden respondre només alsinteressos legítims dels propietaris sinó que també han de determinar-se en funció de l’interèscol·lectiu que en aquest cas es configura en torn a la necessitat de dinamitzar els front del’actual carretera i fer que la seva transformació es produeixi en consonància amb el criteriglobal definit en relació amb la seva conversió en una avinguda urbana que tingui unaimportant component de connexió i relació cívica i peatonal.

En base a aquestes consideracions correspon desestimar els plantejaments de l’al·legant idonar per satisfeta la seva petició d’aclariment dels criteris adoptats per a la determinació deles solucions contemplades sobre la seva finca.


Emplaçament: RN DE PONENT, 195

Nom de l'al·legant: PEDRO FERRER MARTINEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es demana la concreció dels paràmetres urbanístics (alçada màxima permesa i l’alineació devial corresponent) que afecten a l’esmentada parcel·la de la Ronda de Ponent, cantonada ambel passatge del Torrent Mitger.

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació en el sentit de complementar les dades que l’al·legant troba a faltar en ladocumentació del POUM. Es tracta d’una finca no inclosa dins de cap polígon d’actuació delsprevistos per la transformació de la Ronda de Ponent i que en el plànol núm. 14-37 d’ordenaciódetallada del sòl urbà apareix sense cap paràmetre aplicable ni qualificació urbanística. Esprocedeix a corregir les mancances gràfiques en els plànols corresponents per tal que aquestafinca quedi qualificada com Illa Tancada (clau A3.0) amb un nombre màxim de plantes dePB+5, amb una fondària edificable total i amb la resta de paràmetres comuns a l’ordenaciód’Illa Tancada (clau A3.0) determinats a les Normes urbanístiques del POUM.


Emplaçament: CM DE CAN PEPET

Nom de l'al·legant: OLGA MENDEZ GOMEZ



Tipus: VARIS

TEMA:

Es demana que s’ordeni la zona de Can Pepet amb l’objectiu d’aconseguir completar elselements urbanístics existents entre la Maurina i Viladecavalls. Ampliar la zona verda a l’oestde la Maurina, completar la connexió viària entre Terrassa i Viladecavalls i conformar una zonaresidencial i d’equipaments més propera a les àrees urbanitzades de Viladecavalls per tal dedonar resposta a una zona afectada pel pas del Quart Cinturó.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en base als següents elements:

La proposta de l’al·legant coincideix plenament amb els objectius expressat pel POUM enaquest sector i que passen per la determinació de dos nous sectors de planejament: el sectorde sòl urbanitzable delimitat de les Aymerigues i el sector de completament de sòl urbà noconsolidat del Roc Blanc.

El sector de les Aymerigues (clau PP-AYM001), que es desenvoluparà mitjançant un PlaParcial, té com a objectiu l’ordenació d’aquest sector resolent la articulació de les interseccionsde les infrastructures del nou Passeig de Ponent, amb la canalització i cobriment de la Riera dePalau, l’avinguda Vint- i- dos de juliol, la traça ferroviària de la línia Barcelona - Saragossa i laincorporació a l’Autovia Orbital (Quart Cinturó).

Els sector de completament del sòl urbà del Roc Blanc (clau PM-RBL001) té com a principalobjectiu el consolidar el front de la ciutat al barri del Roc Blanc en el punt d’unió amb el termemunicipal de Viladecavalls.

Aquest dos sectors amb un ús residencial faran possible la configuració de nous espais lliures,reserves per a equipaments i millora de la connexió viària propers a Viladecavalls i a l’actualbarri de la Maurina i Roc Blanc.

En quant a l’àmbit de Can Pepet, entre el sector urbà de can Gonteres i el límit del nou sectorurbanitzable de les Aymerigues, afectat en part per la reserva de pas de l’Autovia Orbital, s’hadeterminat la seva adscripció dins del règim del Sòl no Urbanitzable amb qualificació com ÀreaPotencial de regeneració de l’ecosistema agrícola (clau ap)


Emplaçament: CA DE SICÍLIA, 10


Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

L’al·legant considera que se l’ha posat en una situació d’inseguretat jurídica com aconseqüència del contingut de l’escrit de contestació als seus escrits presentats en data 8 dejuliol de 2002, per part del Cap de la Unitat Cadastre i Inspecció de l’Ajuntament de Terrassa.

Entén el Sr. Puig, que el fet de rebre el referit escrit en data 27 de juliol de 2002, sense haverestat possible la resolució de les qüestions plantejades, li genera inseguretat jurídica per decidirrespecte de les al·legacions a presentar sobre l’aprovació inicial del polígon d’actuació de la



Ronda de Ponent 111-131, en clau PM-PON111, limitat pels carrers Ronda, Sicília i DomBosco.

TRACTAMENT:

Les al·legacions formulades pel Sr. Puig Nadal, en data 19 d’agost de 2002, de nou i com jas’ha fet en altres informes responent als seus escrits, mereixen un tractament aclaratori previ,en aquest cas respecte l’oportunitat d’obtenir resposta a determinats antecedents urbanísticsmitjançant el tràmit d’al·legacions de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal deTerrassa.

L’al·legant fonamenta el seu escrit en una suposada creació d’inseguretat jurídica, donat unasèrie d’antecedents que vincula i pretén associar al tràmit d’informació pública de la Revisió delPla d’Ordenació Urbana Municipal de Terrassa. En general l’al·legant es refereix a aspectesque en cap cas poden vincular-se a la Revisió del POUM de Terrassa tal i com ell fa.

L’al·legant no pot pretendre la interrupció de l’exposició pública de la Revisió del POUM deTerrassa ni per suposat, el fet que s’obri un nou termini d’exposició pública per qüestionsalienes al tràmit que ens ocupa, quan aquest ja s’ha acomplert i s’ha realitzat amb absolutrespecte de totes les garanties per l’administrat.

La suposada inseguretat jurídica per la que es veu afectat l’al·legant, hauríem de relacionar-laamb un també suposat incompliment dels drets d’informació pública o del dret de participació. Iarribats a aquest punt, novament hem de referir-nos, com ja s’ha fet en repetides ocasions enels Informes emesos per aquesta Administració responent als diversos escrits presentats pelSr. Puig Nadal, al que estableix la legislació vigent sobre el dret de participació dels ciutadans iel dret a la informació pública.

En primer lloc hem de recordar que el pretès incompliment del Dret a la Participació ciutadanaés el dret que el propi al·legant està exercint repetidament amb la presentació dels seus escritsd’al·legacions. Precisament el Sr. Puig Nadal ha estat un dels administrats que ha presentatmajor nombre d’al·legacions a la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal deTerrassa. Resulta per tant contradictori, que al·legui vulneració del dret a la participació, quanha estat capaç de presentar tot un seguit d’al·legacions les quals no podria haver portat a termesense tenir l’accés a una informació urbanística feta pública oportunament per aquestaAdministració i amb absolut respecte dels terminis establerts a l’efecte.

La regulació del referit dret de participació està indissolublement associat al dret a la informaciópública. La Llei 30 /1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiquesi de Procediment Administratiu Comú - modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener -,contempla - al seu Títol VI, Capítol III -, una Secció sencera dedicada a la “Participació delsinteressats” dins del procediment administratiu – concretament als articles 84, 85 i 86 -.

El dret a la informació pública, apareix delimitat de forma genèrica a l’article 86 de la Llei deProcediment Administratiu:

Artículo 86. Información pública.


2. A tal efecto, se anunciará en el «Boletín Oficial del Estado», de la ComunidadAutónoma, o en el de la Provincia respectiva, a fin de que cualquier persóna física ojurídica pueda examinar el procedimiento, o la parte del mismo que se acuerde. (...)

Ja de forma més específica, pel que respecte al planejament urbanístic, l’article 6 de la Llei6/1998, sobre règim del sòl i valoracions estableix el següent sobre la necessitat de garantir perllei la participació pública en els processos de planejament:




Per tant l’article 6 de la Llei 6/1998, ens porta a la legislació urbanística vigent a Catalunya, ésadir a la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, en vigor des del dia 21 de juny d'enguany.Aquesta regula la tramitació dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, i concretament elseu article 83.4 estableix:

Artículo 83. Tramitación de los planes de ordenación urbanística municipal y delos planes urbanísticos derivados.(...)


La tramitació de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa s’està portanta terme amb un estricte compliment de l’establert per la Llei, amb el seu corresponent períoded’informació pública obert dins del termini previst per la llei i que a més ha estat prorrogat, a fi iefecte de donar encara més garanties a l’administrat.

Queda clar per tant que l’al·legant ha exercitat una vegada més el seu dret de participaciómitjançant la presentació d’escrits d’al·legacions després del corresponent període d’informaciópública al qual ha estat sotmès el document de la Revisió del POUM de Terrassa. Per tot això,s’ha de considerar que d’una banda ha quedat perfectament salvaguardat el seu dret departicipació, i que, d’altra, l’Administració actuant ha complert estrictament amb tots els tràmitsestablerts en matèria de planejament entre ells el referit a la informació pública.



Emplaçament: CA DE ROMA, 12

Nom de l'al·legant: JUAN BAUTISTA LOPEZ CASTELAO


TEMA:

Es sol·licita que l’illa compresa entre els carrers Roma, Sant Carles, Carretera de Rubí i PlaçaManuel Mañas tingui una qualificació A3.3 ( Illa Tancada Sant Joan de les Fonts) en lloc de laproposada A5.0 (Edificació Aïllada), donat que algunes parcel·les no tenen les característiquesexigides per a ser considerades com edificacions aïllades (A5.0).

TRACTAMENT:

Es desestima el canvi de qualificació d’Edificació Aïllada (clau A5.0) a la qualificació d’IllaTancada Sant Joan de les Fonts (clau A3.3), atès que l’edificació aïllada és la predominant enl’entorn de l’àmbit del carrer Roma i la Plaça Manel Mañas. Pel que fa a l’argument que lesparcel·les existents en un cert àmbit de l’illa entre la Plaça Manel Mañas i el carrer Sant Carlesno compleixen amb les característiques exigides per a ser considerades edificacions aïllades,principalment per un problema de superfície de parcel·la; cal assenyalar que malgrat la poca



superfície d’algunes parcel·les, inferior en alguns casos a la parcel·la mínima exigida de 400m2 com a condició d’edificació; la normativa urbanística permet la edificació en parcel·les desuperfície i llargàries de façana menors quan tinguin origen en parcel·les existents entre altresconstruïdes.

Així, fins que no es produeixi una concentració de l’estructura parcel·lària que faci augmentar lasuperfície de parcel·la, les edificacions existents quedaran subjectes al règim de volumdisconforme; situació que permetrà obres de consolidació, rehabilitació, reforma i canvis d’us.Els augments de volum s’hauran de subjectar a les condicions bàsiques del nou planejamenten quant a alçada, fondària, volum, ocupació màxima permesa, situació de les edificacions,nombre d’habitatges i coeficient d’edificabilitat neta de la zona qualificada com a EdificacióAïllada , clau A5.0.


Emplaçament: BARRI DEL TORRENT DE PERE PARRES

Nom de l'al·legant: AV TORRENT D'EN PERE PARRAS

Tipus: A.V. TORRENT PERE PARRES

TEMA:

Es demana que els propers pressupostos municipals contemplin la construcció d’una EscolaBressol pública en el barri d’en Pere Parres així com la equiparació dels seus equipamentsamb altres barris de menor densitat. També es demana una reunió amb qui correspongui pertractar sobre la problemàtica d’aquest barri.

TRACTAMENT:

Fetes les reunions demanades, es conclou que: La proposta del POUM pel barri del Torrentd’en Pere Parres concentra els esforços de requalificació del barri en l’obtenció de sòl suficientper a promoure un nou espai públic, d’uns 3000 m2 de superfície i amb capacitat d’acolliraparcament en el subsòl; en l’eix del carrer Francesc Oller; en el manteniment com a reservaper nous equipaments de l’edifici industrial avui ocupat, transitòriament, pel recinte firal; i enuna millora de l’estructura interna, viari i aparcament, que permeti millorar la qualitat de laurbanització dels carrers Transversal i el mateix carrer Francesc Oller, complementant lesactuacions de perímetre que es derivin de la millor qualificació urbana del front al Passeig 22de Juliol i de la carretera de Rellinars.


Emplaçament: BARRI DEL TORRENT D'EN PERE PARRES



TEMA:

Es demana la construcció en el barri d’en Pere Parres d’un equipament per a la gent gran.



TRACTAMENT:

Fetes les reunions demanades es conclou que: La proposta del POUM pel barri del Torrentd’en Pere Parres concentra els esforços de requalificació del barri en la obtenció de sòlsuficient per a promoure un nou espai públic, d’uns 3000 m2 de superfície i amb capacitatd’acollir aparcament en el subsòl; en l’eix del carrer Francesc Oller; en el manteniment com areserva per nous equipaments de l’edifici industrial avui ocupat, transitòriament, pel recinte firal;i en una millora de l’estructura interna, viari i aparcament, que permeti millorar la qualitat de laurbanització dels carrers Transversal i el mateix carrer Francesc Oller, complementant lesactuacions de perímetre que es derivin de la millor qualificació urbana del front al Passeig 22de Juliol i de la carretera de Rellinars.





TEMA:

Es demana que el nou POUM contempli la creació d’espais lliures en el barri d’en Pere Parres.

TRACTAMENT:

Fetes les reunions demanades es conclou que: La proposta del POUM pel barri del Torrentd’en Pere Parres concentra els esforços de requalificació del barri en la obtenció de sòlsuficient per a promoure un nou espai públic, d’uns 3000 m2 de superfície i amb capacitatd’acollir aparcament en el subsòl; en l’eix del carrer Francesc Oller; en el manteniment com areserva per nous equipaments de l’edifici industrial avui ocupat, transitòriament, pel recinte firal;i en una millora de l’estructura interna, viari i aparcament, que permeti millorar la qualitat de laurbanització dels carrers Transversal i el mateix carrer Francesc Oller, complementant lesactuacions de perímetre que es derivin de la millor qualificació urbana del front al Passeig 22de Juliol i de la carretera de Rellinars.





TEMA:

Es demana que el nou POUM faci una previsió per a una escola pública i que aquesta actuacióestigui recollida en els propers pressupostos municipals.

TRACTAMENT:

Fetes les reunions demanades es conclou que: La proposta del POUM pel barri del Torrentd’en Pere Parres concentra els esforços de requalificació del barri en la obtenció de sòl



suficient per a promoure un nou espai públic, d’uns 3000 m2 de superfície i amb capacitatd’acollir aparcament en el subsòl; en l’eix del carrer Francesc Oller; en el manteniment com areserva per nous equipaments de l’edifici industrial avui ocupat, transitòriament, pel recinte firal;i en una millora de l’estructura interna, viari i aparcament, que permeti millorar la qualitat de laurbanització dels carrers Transversal i el mateix carrer Francesc Oller, complementant lesactuacions de perímetre que es derivin de la millor qualificació urbana del front al Passeig 22de Juliol i de la carretera de Rellinars.


Emplaçament: BARRI DEL XÚQUER

Nom de l'al·legant: A.V. XÚQUER

Tipus: A.V. XÚQUER

TEMA:

Es demana el següent:1.- Construcció d’un Casal de barri adjacent a la zona ús esportiu.2.- Requalificar el teixit industrial adjacent del carrer Segura per a usos residencials, per tal deque es puguin millorar les voreres i la connexió amb els altres barris.3.- Soterrar el pas de vehicles de la N-150 per millorar la connexió amb altres barris.4.- Fer voreres en els ponts i túnels de la N-150 per millorar la connexió amb altres barris.5.- Soterrament de les línies d’alta tensió, col·locació de pantalles acústiques per disminuir elssorolls de la N-150 i Avinguda del Vallès i controlar la contaminació produïda per les activitatsindustrials adjacents.

TRACTAMENT:

Analitzades les al·legacions formulades correspon estimar parcialment les al·legacionspresentades que son relatives a les determinacions pròpies del POUM. Conseqüentment, escontempla el reajust de les determinacions del POUM en el següent sentit:

En relació amb la possible construcció d’un futur casal de barri, es contempla en l’àmbitd’equipaments delimitat al nord del barri, la reserva d’una porció de sòl amb qualificació dezona d’Equipament Cívic (E.6), que permeti dur a terme la possible construcció d’aquest nouservei.

Pel que fa a la petició en el sentit que el POUM contempli la requalificació de les pecesindustrials situades al voltant del barri i la seva transformació en usos d’habitatge i nous espaislliures i recorreguts de vianants.

Cal posar de manifest que la total transformació de l’actual estructura industrial productivaconsolidada al cantó oest del barri, no resulta factible ni convenient atenent tant al seu estat deconsolidació i ús, com també al criteri respecte la necessitat de contemplar el mantenimentd’àmbits de sòl destinat a activitats productives en l’interior de la ciutat, i no establir l’expulsiótotal i sistemàtica de les activitats industrials cap a emplaçaments exteriors. Cas de produir-seuna acció d’eradicació de l’activitat productiva dins la ciutat, hom provocaria una disminució del’activitat productiva tant industrial com de serveis dins de la pròpia ciutat, i la sevaespecialització cap a models de ciutat dormitori, contradictoris amb la tradició i les potencialitatsde Terrassa.

Això no obstant, correspon incorporar l’estimació parcial d’aquest extrem de l’al·legació en elsentit de contemplar la transformació de l’actual implantació industrial existent amb front alscarrers Minyo i Guadalquivir, de manera que doni lloc a la creació d’un nou eix d’edificacions



residencials i de serveis terciaris al llarg del primer tram del carrer Guadalquivir, establint aixíuna continuïtat entre l’eix del carrer Minyo i l’Avinguda de les Glòries Catalanes.

Aquest nou desenvolupament residencial permetrà establir un àmbit d’equipaments i espaislliures al voltant dels actuals terrenys de la masia de Can Palet, i apropar els barris de Xúquer ,Guadalquivir i Can Palet, de forma que únicament es produirà una discontinuïtat a través detres illes industrials.

L’objectiu de relligar el barri de Xúquer amb els barris residencials situats a la banda de ponent,vindrà també assolit mitjançant la futura transformació de la secció del carrer Guadalquivirmitjançant l’ampliació de les seves voreres, i la reducció dels espais de calçada rodada.

En relació amb el tractament i soterrament de les línies aèries d’alta tensió que discorrenadjacents al barri, cal indicar que aquesta és una de les determinacions contemplades en elPOUM i una de les línies d’actuació estratègica definides en el mateix i en el Programad’Actuació Urbanística Municipal.


Emplaçament: PS DE MATADEPERA

Nom de l'al·legant: PILAR HUETO CALLEJA

Tipus: LÍMIT TM MATADEPERA

TEMA:

Es manifesta l’oposició a que les finques del passeig de Matadepera formin part del termemunicipal de Terrassa.

TRACTAMENT:

Sense prejutjar el resultat definitiu del procés de delimitació i precisió dels límits de termemunicipal entre Terrassa i Matadepera que en el seu moment caldrà emprendre, i per tant,sense entrar en el fons de les qüestions plantejades a l’al·legació per escapar a l’àmbit de lesdeterminacions pròpies d’un Pla d’Ordenació, s’estima parcialment l’al·legació presentada, enbase als següents arguments:

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal no és un instrument que tingui per finalitat definirl’abast i la forma dels límits de terme municipal, ni té capacitat jurídica per alterar-los o ajustar-los. Per tant, el Pla no estableix cap modificació dels referits límits.

Les línies de delimitació dels termes municipals emprades en la cartografia del document delPOUM aprovat inicialment, son les que vénen definides en els documents que amb el títol:“Certificació de la línia de delimitació entre els termes municipals de Terrassa i Matadepera” haelaborat l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, per encàrrec conjunt d’ambdósmunicipis, d’igual forma que ho ha fet pel que respecta a les línies de terme municipal entreTerrassa i els municipis veïns de Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell - en aquests casos perencàrrec només de l’Ajuntament de Terrassa -.

Aquesta delimitació continguda en el referit document, dóna lloc a determinades diferències enrelació a la delimitació gràfica continguda en les cartografies que es van emprar en la redacciódels planejaments generals vigents en ambdós municipis. Segons el referit document, aquelladefinició de límits partia de determinades errades aparegudes en anteriors cartografies i quevaren ser repetides en versions posteriors.



La subsanació de les referides errades i la clarificació de les línies definitives sobre el territorihauran de ser objecte de les corresponents actuacions de delimitació territorial en el seumoment i per mitjà dels procediments i dels instruments adequats.

Sens perjudici de quin pugui ser el resultat final d’aquesta delimitació territorial que en el seumoment s’estableixi conjuntament entre ambdós municipis i la Generalitat de Catalunya, eldocument del POUM, en tant que instrument d’ordenació urbanística del territori que nodetermina quina és la delimitació dels referits límits de terme, i atès que pel que respecta almunicipi veí de Matadepera, tot i disposar del resultat de la certificació abans esmentada, nonomés no ha procedit a l’ajust del seu planejament urbanístic en base a la mateixa sinó quepel contrari ha manifestat la seva disconformitat amb el seu contingut. Correspon ajustar ladocumentació gràfica de la cartografia de base del POUM als límits entre els dos municipis queapareixen fins a data d’avui reflectits en els seus planejaments generals vigents, per tal de nointroduir elements de distorsió en la cobertura territorial dels mateixos.

És per això que es procedeix a la nova incorporació gràfica de les línies contingudes en l’antigacartografia del Pla General del 83 – comú a la del planejament de Matadepera -, sens perjudicide les futures correccions o modificacions que en el seu moment puguin derivar-se un cops’hagi procedit oportunament a l’establiment de la delimitació territorial definitiva que enresultarà del procés que en el seu moment caldrà emprendre a la vista dels resultats de laCertificació de l’Institut Cartogràfic abans esmentada.


Emplaçament: BARRI DE CAN ROCA

Nom de l'al·legant: AV CAN ROCA

Tipus: A.V. CAN ROCA

TEMA:

Es demana el següent:

1.- Reservar sòl per a la construcció d’un Casal de Barri en el proper pressupost municipal2.- Reservar sòl per a la construcció d’un aparcament per als veïns del barri en règim decessió.3.- Manteniment de la plaça - jardí adjacent a la Ronda de Ponent.4.- Adequar el parc i l’espai de la riera adjacent a la subestació de FECSA- ENHER, junt amb lalimitació de la capacitat acumuladora de la mateixa.5.- Soterrament del Quart Cinturó al llarg del traçat nord de la ciutat.

TRACTAMENT:

Analitzades les al·legacions formulades i un cop tractat el seu contingut amb l’Associació deVeïns de Can Roca en sessió mantinguda amb posterioritat a la seva presentació, corresponestimar parcialment les al·legacions presentades que son relatives a les determinacions pròpiesdel POUM.

Conseqüentment, es contempla el reajust de les determinacions del POUM en el següentsentit:

Contemplar una reserva de sòl per a equipaments destinada a la construcció d’un Casal deBarri, a emplaçar dins del conjunt de la peça d’equipaments prevista en els nousdesenvolupaments residencials de completació del barri.



Reajustar la delimitació del nou sector de desenvolupament residencial de can Colomer i així latraça viària prevista a la marge esquerra de la riera del Palau, per tal de mantenir íntegramentla configuració actual de l’espai lliure existent al costat de la riera.

Pel que respecta a la petició sobre la construcció d’aparcaments en el barri, correspondrà aldesplegament i les accions concretes derivades del Pla de Mobilitat, l’atenció dels dèficitsd’aparcament detectats en la diagnosi del mateix, i l’execució d’aparcaments públics allà onvingui contemplat des d’aquest àmbit de planificació.

Respecte a la necessitat del tractament definitiu dels entorns de la subestació transformadorade FECSA, aquesta vindrà contemplada en les actuacions urbanístiques que se’n derivaran del’ordenació i el desenvolupament del nou sector residencial de Can Colomer, dins del quals’integra la referida subestació.

Finalment, en relació amb el tractament del quart cinturó al seu pas pel nord de la ciutat, calplantejar un cop més, l’opció contemplada en el POUM, en el sentit de preveure el seu pasd’acord amb una opció de rasants deprimides respecte del pla de la ciutat i el territori exterior,així com la creació d’un front de nova edificació d’usos terciaris amb la finalitat d’absorbirl’impacte visual i acústic de la referida via respecte als sectors urbans adjacents.


Emplaçament: CA DE PROVENÇA entre Número 144 i Número 146

Nom de l'al·legant: JOSE LUIS EXPOSITO JUAREZ


TEMA:

Es demana la reconsideració de l’àmbit de la Unitat d’Agrupació parcel·laria PA-PRO140.L’al·legant informa que el propietari del núm. 142 ha efectuat recentment una ampliarehabilitació interior i que no està interessat en agrupar-se amb les altres finques de la Unitat.També s’informa del mal estat de conservació de les finques dels núm. 144 i 146 i de lavoluntat per part de l’al·legant d’enderrocar-les i edificar-hi de nou un habitatge plurifamiliar.

TRACTAMENT:

S’estima favorablement l’al·legació presentada en tant que les dues finques propietat del’al·legant, que mantenen una posició contigua, assoleixen un ample de façana suficient per talde poder dur a terme la seva futura transformació en una nova edificació de caràcterplurifamiliar i, al mateix temps, les altres dues finques confrontants mantenen també unaamplada suficient i es troben consolidades amb un grau de conservació diferent, tal i commanifesta l’al·legant.

Per tal de facilitar el procés de renovació d’aquesta part del carrer Provença tot garantintl’assoliment d’unes amplades mínimes de façana que permetin sustentar adequadament lamateixa, es planteja el reajust de la delimitació de la unitat d’agrupació parcel·laria PA-PRO140en el senti que aquesta inclogui només a les finques dels núm. 144 i 146, mentre que les delsnúm. 140 i 142 conformaran una altra unitat d’agrupació parcel·laria diferenciada.

En qualsevol cas seran d’aplicació les determinacions i paràmetres establerts pel POUM per ala subzona A.2.8.




Emplaçament: CA DE NÚRIA, 7

Nom de l'al·legant: FRANCESC ASENSI SEGURA


TEMA:

Demana que el límit d’aquesta finca amb el límit del sistema d’Altres Equipaments (clau E.10)dins de l’àmbit del sector del Parc de la Betzuca (PN-BET001) s’ajusti de manera quecoincideixi amb el camí d’accés a les feixes del terreny, d’acord amb el plànol adjunt en lloc delque s’ha determinat inicialment i que comporta la partició d’una bassa de recollida d’aigües iperquè no segueix la lògica dels accessos establerts a les feixes de conreus existents.

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la sol·licitud de l’al·legant i s’estima l’al·legació, en el sentit de modificarl’àmbit d’Altres Equipaments (clau E.10), ajustant-lo als límits de la finca en qüestió per tald’adaptar-se a la situació del terreny sense partir les feixes agrícoles i que quedarà reflectit enels plànols corresponents a la Ordenació detallada del sòl no urbanitzable. No obstant, calassenyalar que totes les qualificacions definides en l’àmbit del sector del Parc de la Betzucasón indicatives i que la definició concreta de les condicions d’ordenació, edificació i ús;correspondrà al Pla Especial urbanístic del Parc Territorial dels torrents de la Grípia i de laBetzuca que el POUM obliga a desenvolupar per a aquest àmbit.


Emplaçament: CA DEL GUADALQUIVIR entre Número 9 i Número 11

Nom de l'al·legant: LANOFABRIL SA

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (GLO)

TEMA:

Demana que les finques de la seva propietat siguin excloses del polígon d’actuació PM-GLO001 i que siguin qualificades d’A8.0 en sòl urbà consolidat. També es proposa queaquestes finques formin part d’un polígon d’actuació desvinculat i independent del previstactualment.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en base als següents arguments:

Com a primera qüestió i pel que fa a la inclusió d’aquestes finques en un àmbit de pla demillora en sòl urbà no consolidat, val a dir que, per a la delimitació del sòl urbà, la Llei estatal6/1998 del sòl i valoracions, parteix - tal i com ja ho feien les lleis urbanístiques anteriors -, decriteris de caràcter reglat, i preveu una regulació comuna dels drets de tots els propietaris (art.13), si bé establint una distinció entre el règim de deures dels propietaris del sòl urbà consolidati el dels propietaris del sòl urbà no consolidat; categories de sòl que, per altra banda, nodefineix (art. 14).



La Llei catalana de l’Urbanisme 2/2002, partint del marc dibuixat per la Llei estatal 6/1998, i encompliment de la mateixa, defineix el sòl urbà (art. 25 LU) i el categoritza en consolidat i noconsolidat (arts. 30 i 31), definint ambdós tipus de sòls en el següent sentit:

- Constitueixen el sòl urbà consolidat aquells terrenys que tinguin la condició de solar,d'acord amb allò previst en l'article 29 de la pròpia LU, i aquells altres terrenys als qualsnomés manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització en elstermes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en unpolígon d'actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat.


La transcendència de la distinció entre ambdues categories de sòl urbà (el consolidat i el noconsolidat) rau –com així mateix ocorre en la Llei 6/1998-, en els diferents deures quecompeten als propietaris en una o altra classe de sòl urbà, que vénen establerts en els articles41 i següents de la Llei catalana, i que es concreten en:

- Els propietaris del sòl urbà consolidat hauran de completar a la seva costa la urbanitzaciónecessària per a què els seus terrenys adquireixin la condició de solar, que haurand'edificar en els terminis i d'acord amb les determinacions que fixi el Pla o el Programad'Actuació Urbanística Municipal.En definitiva, en el sòl urbà consolidat, el POUM assumeix la realitat urbana, la situaciófàctica existent (trames urbanes, espais i dotacions públiques, la dotació d’infrastructurabàsica en el seu cas a completar).






Aquesta voluntat transformadora del Pla s'estructura mitjançant una ordenació directa idetallada prevista en el propi Pla - amb la delimitació dels polígons d'actuació -, o bé diferint eldetall de l’ordenació al planejament derivat, que es concreta en els Plans de Millora Urbana enqualsevol de les seves tipologies, previstes en a l’art. 15 de les NNUU i d’acord amb l’art. 68 dela Llei de l’Urbanisme.

Els articles 15.1 i 60.1 de les Normes Urbanístiques del POUM defineixen els Plans de MilloraUrbana en el sòl urbà no consolidat, com aquells que tenen per objecte completar el teixit urbào bé la realització d'operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, detransformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl i de sanejament. Aquestesfinalitats porten a la previsió de quatre classes diferents de plans de Millora Urbana (art. 60.2NNUU): de transformació, de remodelació urbana, de reforma interior i de completament delteixit urbà.

Així mateix, els articles 61 a 64 regulen de manera específica cadascuna d’aquestes classes deplans de millora urbana, definint-los, concretant el seu àmbit, objectius, condicions d'ordenació,edificació i ús, el règim de cessions, condicions de gestió i execució, així com el règim transitorid'edificació i usos.

La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits de ciutatque precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de les condicionsd'edificació, redefinició de l'acabament o completament de la ciutat, nous traçats viaris etc.,respecte als quals el Pla defineix unes condicions i paràmetres generals que seran concretatsen el planejament derivat (PMU).

En segon lloc, i en relació a la manca de desenvolupament reglamentari de la nova llei del’urbanisme, val a dir que aquest no es produeix, ja que la Disposició Transitòria Novena de lapròpia Llei estableix que “mentre no s’aprovi el desplegament reglamentari d’aquesta Llei,continuen en vigor les disposicions reglamentàries aprovades en tot allò que no s’hi oposin, nola contradiguin ni hi resultin incompatibles.”


Passant ja a la qüestió de la delimitació del sector i a les seves condicions d’ordenació,edificació i us, el conjunt d’al·legacions presentades en relació al mateix han portat a unreplantejament de la proposta inicialment plantejada que permet conjugar els legítimsinteressos dels propietaris amb els objectius i el model territorial que es pretén en atenció al’interès general i sempre amb criteris de racionalitat, proporcionalitat i coherència com ainspiradors de la potestat discrecional de l’Administració en matèria de planejament.

Aquesta proposta consisteix en delimitar un nou sector de pla de millora que comprèn lesparcel·les de l’illa delimitada pels carrers Miño, Guadalquivir (núm. 1-11) i Avinguda de lesGlòries Catalanes (Núm. 119-121), on es manté la finalitat de convertir els usos dels terrenysactualment ocupats per activitats productives i de restauració en un teixit que combini noususos residencials i terciaris, obtenir espais lliures i d’equipaments, i garantir la preservació del’entorn de la Masia de Can Palet de la Quadra.

El sector així delimitat es desvincula de la zona industrial que té al nord, en la que s’hipreveuen dos polígons d’actuació (PA-MIN010 i PA-MIN020), també en sòl urbà no consolidatatesa la afectació per vialitat que els correspon. En el primer s’hi pretén la transformació delsterrenys actualment ocupats per activitats productives en un nou front de caràcter terciari quearticuli la cruïlla entre el carrer del Minyo i els laterals de la Carretera de Montcada; i en elsegon s’hi preveu el manteniment de l’activitat productiva però amb incorporació de noves



activitats de caràcter terciari que permetin la configuració d’una nova façana pels carrers Minyoi l’Avinguda de les Glòries Catalanes.


Emplaçament: MA DE CA N'ARNELLA

Nom de l'al·legant: M.JOSEFA GARCIA TORRAS


TEMA:

Demana que no s’inclogui dins del viari públic un camí que ara és d’ús privat i interior delsterrenys de la masia. Demana que se’ls informi de qualsevol decisió que es faci en aquestàmbit i que se’ls informi del traçat del quart cinturó. Proposen una alternativa a aquest camí

TRACTAMENT:

La sol·licitud presentada per l’al·legant permet disposar d’un major coneixement de la realitat dela finca de la Masia de Ca n’Arnella, i els ajusts proposats respecta la traça dels caminssuposen un respecte per la integritat d’aquesta finca, i a la vegada no suposen cap modificaciósubstancial ni alteren l’ordenament establert en el document de l’aprovació inicial.

En coherència a l’exposat anteriorment es proposa estimar l’al·legació presentada i modificantla traça dels camins públics actuals que afecten la finca de ca n’Arnella i en concret localitzarun camí nou en el trencant de terme segons l’alternativa A-2 proposada en l’al·legació ieliminant el camí públic que creuava pel mig de la finca.

Respecte la sol·licitud d’informació sobre el IV cinturó i el desenvolupament del parc territorialdels torrents de la Grípia i de la Betzuca, cal considerar que en el document del POUM estroben suficientment desenvolupades aquestes qüestions i que, en tot moment, ladocumentació pública respecte al dos temes esmentats, es accessible a les dependènciesmunicipals o en la xarxa d’Internet. No es considera que en l’informe de resposta i tractamentde les al·legacions es pugui completar millor, per la seva extensió, aquesta informació.


Emplaçament:

Nom de l'al·legant: CAMARA OFICIAL DE LA PROPIEDAD URBANA

Tipus: VARIS TEMES

TEMA:

1. Pèrdua d’edificabilitat en els espais interiors d’illa delimitats com a pati protegit.2. S’oposa a la delimitació dins del sòl urbà consolidat dels polígons d’actuació d’agrupació de

parcel·les.3. Polígons d’actuació en sòl urbà no consolidat: entén que s'hauria de determinar en cada

cas el percentatge de cessió, havent justificat prèviament la generació de plusvàlues il'edificabilitat addicional, deixant sense efecte els percentatges ara assignats i substituint-los pels resultants del càlcul esmentat.



4. Els sectors i polígons d’actuació del Passeig de Ponent entén que generaran uns costosd’urbanització que suposaran una càrrega excessiva, i entén que es preveuen un excés decessions.

5. Entén que el traçat de l’autovia Orbital o quart cinturó ha de ser soterrat.6. Entén que les previsions d’aparcament en sòl urbà fora dels sòls edificables de les àrees

centrals de millora urbana han d’establir-se en una plaça d’aparcament per habitatge.7. Entén que s’ha d’augmentar el nombre d’habitatges per hectàrea.8. Oposició a l’excepció de la determinació de 12 m. de l’amplada mínima de parcel·la

prevista en les qualificacions A2.0 i A3.0, pel que fa a la Ronda de Ponent, Av. ÀngelSallent, Ctra. De Martorell, Ctra. De Montcada, C. Colom, Ctra. De Castellar i C. Sta. MªMazzarello.

TRACTAMENT:

1.- Potestat discrecional de l'Administració en matèria de planejament.

Algunes al·legacions s'oposen a la Revisió del Pla d'Ordenació urbanística Municipal deTerrassa aprovat inicialment, per no considerar-lo adequat a les necessitats del municipi, o perdesacord amb el model territorial proposat o d'altres qüestions anàlogues. D'altres al·legacionsmés particulars manifesten la seva oposició a determinades classificacions del sòl perconsiderar-les gratuïtes i no ajustades a la realitat econòmica i social.

En molts d'aquests casos denuncien l'arbitrarietat de l'Administració, confonent aquest termeamb el que és la discrecionalitat administrativa en l'exercici de la "potestas variandi", en matèriade planejament urbanístic. Passem a analitzar a continuació la naturalesa de la discrecionalitatde l'Administració en aquest sentit i els seus límits, per tal d'avalar que la proposta d'aquestPOUM, s'hi emmarca, tal i com la pròpia Memòria del Pla justifica extensament:



La naturalesa normativa dels plans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants del'interès públic, justifiquen el "ius variandi" de l'Administració, enfront al qual no es podenimposar els drets dels propietaris, amb independència de les indemnitzacions que puguinprocedir –Sentència del Tribunal Suprem de 9 de juliol de 1991 (5742/1991).


En efecte, el fonament de la potestat de planejament rau en la necessitat d'adoptar lesprevisions urbanístiques i donar les respostes que demanden els nous requeriments de l'espaifísic urbà, Sentències del Tribunal Suprem de 24 de febrer de 1984 (2620/1984), 24 desetembre de 1989 (7332/1989), 6 de febrer i 3 d'abril de 1990 (943 i 3579/1990), 15 d'abril de1992 (4052/1992), 8 de maig de 1992 (4145/1992), 9 de desembre de 1989 (9227/1989) i 3 degener de 1996 (1788/1996).

Les coordenades de l'interès general s'emmarquen amb l'exigència de racionalitat de lesnoves decisions urbanístiques, és a dir que el planificador hagi valorat les situacions fàctiquescorrectament, que la utilització del sòl sigui coherent amb les necessitats objectives de lacomunitat, que es formuli una adequada ordenació territorial i un correcte ajust a les finalitatsperseguides i, finalment, que la decisió planificadora guardi coherència amb la realitat dels fets,



és a dir que les decisions del Pla siguin proporcionals, coherents i racionals, ja que d'altramanera, aquella discrecionalitat derivaria en una inadmissible arbitrarietat - Sentència de 3 defebrer de 1996 (1788/1996) i de 1 de juny de 2001 (3812/2001) -.










Així doncs, és partir d'aquests principis i dins d'aquest marc legal que cal analitzar i avaluar lesdiferents al·legacions formulades.

1.4. L’al·legant s’oposa al que entén com una injustificada disminució de l’edificabilitat en elsespais interiors d’illa que hagin estat delimitats com a patis protegits.

Pel que fa a aquesta qüestió cal invocar la doctrina relativa a la potestat discrecional quecompet a l’Administració en matèria de planejament, la qual ha estat exposada a l’apartat 2.1d’aquest mateix informe.

2.- Polígons d’Actuació d’agrupació de parcel·les.

L’al·legant s’oposa a la delimitació en el sòl urbà consolidat dels polígons d’actuaciód’agrupació de parcel·les per entendre que la manca de desenvolupament reglamentari de la



Llei 2/02, produirà problemes de gestió i execució que faran inviables les previsions del POUMpel que fa a aquesta qüestió. Per a subsanar aquesta situació, l’al·legant proposa de preveureuna normativa transitòria que permeti l’execució parcial dels polígons d’actuació d’agrupació deparcel·les, sempre que es pugui gestionar un mínim del 50% de la unitat, amb un mínim de 9metres de façana.




No obstant, i arrel de què en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possiblesdificultats en la gestió de les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió delPOUM, s’han estudiat altres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment delsobjectius del POUM en aquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.

Des d’aquesta perspectiva, un cop analitzada la normativa reguladora dels polígons d’actuacióper agrupació de parcel·les (articles 25.5, 66 i preceptes concordants de les NormesUrbanístiques), així com les Fitxes corresponents a cadascun dels polígons d’actuació peragrupació de parcel·les, s’ha constatat que els objectius d’aquests polígons establerts a l’article25 de les NNUU, - consistents en aconseguir parcel·les resultants més amples, mitjançantl’agrupació de parcel·les d’amplada reduïda, que garanteixin i optimitzin l’aprofitamentedificatori establert en el Pla, i aconseguir major dimensió en els locals de les plantes baixesque afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en el carrer -, no requereixnecessàriament la delimitació de polígons d’actuació. En efecte, a través de l’establiment dedeterminades condicions d’ordenació, edificació i ús que regulin detalladament tots elsparàmetres que es preveuen en l’article 66 de les Normes Urbanístiques del POUM, afegint-hiperò altres aspectes com per exemple i molt especialment el relatiu a la façana mínima enfronta vial, poden aconseguir-se els objectius previstos pel POUM abans esmentats, en aquestsàmbits.

Així doncs es preveurà una subzona que reculli tots aquests paràmetres, amb les sevescondicions particulars d’edificació.



La Llei estatal 6/1998 parteix, en la delimitació del sòl urbà - tal i com ja ho feien les lleisurbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat: bé sigui que el sòl ja estigui "de facto"transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat, abastament í evacuació d'aigües isubministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidat per l'edificació en la forma i



característiques que determini la legislació urbanística; per l'altra banda, també tindran laconsideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejament hagin estat urbanitzatsd'acord amb el mateix.


La Llei 2/2002, partint del marc dibuixat per la Llei estatal 6/1998, defineix el sòl urbà (art. 25LU), i el categoritza - com ho fa la Llei 6/1998 -, en consolidat i no consolidat, definint ambdóstipus de sòls, d'acord amb la facultat atorgada per la Llei 6/1998, en aquest sentit.



La transcendència de la distinció entre ambdues categories de sòl urbà - consolidat o noconsolidat -, rau - com així mateix ocorre en la Llei 6/1998 -, en els diferents deures quecompeten als propietaris en una o altra classe de sòl urbà.






- En el cas dels propietaris del sòl urbà no consolidat, en canvi, s'estableix en el POUM - demanera idèntica a com ho preveu la Llei 2/2002 -, el següent règim de deures: Els propietarisdel sòl urbà no consolidat hauran de cedir el 10% de l'aprofitament corresponent als nous usosque el POUM possibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries i el 10% del'aprofitament corresponent a l'edificabilitat addicional permesa pel POUM, tant si es refereix alsmateixos com als nous usos, amb el benentès que els dos percentatges són acumulatius itenen el límit en el 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació de què es tracti. Així mateixestan obligats a garantir el repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues, a cedir obligatòria igratuïtament el sòl reservat pel planejament per a sistemes urbanístics locals, a cedir



obligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals, acostejar i si s'escau executar la urbanització, a edificar els solars en el terminis previstos en elplanejament, a conservar les obres d'urbanització, així com a les cessions prèvies a l'edificacióprevistes legalment.






3.3. L'al·legant s'oposa fonamentalment a la imposició de la cessió obligatòria i gratuïta del 10%de l'aprofitament corresponent als polígons d'actuació en sòl urbà no consolidat, en entendreque s'ha aplicat linealment, sense justificar l'existència i generació de plusvàlues o l'edificabilitataddicional, el que considera que respon a una errònia interpretació de l'article 43 de la LU, perpart del Pla.

La Memòria que integra el document de Revisió del Pla explicita, en el seu apartat 7, el règimurbanístic del sòl, concretant en l'apartat 7.1 les categories del sòl urbà. Així mateix la Memòria exposa en l'apartat 9.1 els instruments de gestió previstos pel POUM en el sòlurbà.




La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits de ciutatque precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de les condicions



d'edificació, o redefinició de l'acabament o completament de la ciutat tec, respecte als quals elPla defineix unes condicions i paràmetres generals en base als quals el planejament derivat(PMU), haurà de concretar l'ordenació, els usos, tec...

Per tant, pel que fa al règim de cessions que s'estableix en aquests àmbits, cal destacar ambcaràcter previ que atès que ens trobem davant d'instruments de planejament derivat, és obvique el planificador hagi diferit la concreció de la determinació de les plusvàlues que es puguinarribar a generar al moment en què es formulin aquests plans. A tall d'exemple podem citarl'art. 145 NNUU, que regula la qualificació A7.1., corresponent a sectors de sòl urbà noconsolidat, el qual en el seu apartat 5.5, determina que "el Pla Especial localitzarà el sostred'aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta a l'Ajuntament corresponent al 10% del'aprofitament urbanístic dels sectors a on la nova ordenació genera plusvàlues en relació ambels usos previstos en el planejament anterior".

En l'apartat corresponent a les "cessions", es detalla que el percentatge exigit té el seu límit enel 10% previst legalment, el qual té la consideració de màxim.

No obstant, atès que s'ha constatat que, en el cas dels Plans de Millora Urbana deRemodelació i en el cas dels Plans de Millora urbana de Reforma Interior, la redacciócontinguda en les NNUU del Pla pot induir a error en la seva interpretació, es procedeix a laseva modificació.

Pel que fa a la justificació de la generació de plusvàlues en aquests àmbits que reclamal'al·legant, tal i com ja s'ha explicitat abans, aquest aspecte l'haurà d'avaluar i justificar el futurplanejament derivat (PMU), en tant que instrument que concretarà l'ordenació i els usos decada sector, paràmetres aquests bàsics per poder avaluar la generació de plusvàlues. Noobstant, el Pla concreta l'obligació de la cessió del 10% de l'aprofitament del sector en el casdels Plans de Millora de Completament, ja que es tracta d'àmbits on, tal i com s'especifica, esparteix "d'un aprofitament anterior nul" .

La Memòria del POUM conté en el seu apartat 9.1 l'explicació i justificació dels instruments degestió en sòl urbà. Així mateix, l'article 25 de les NNUU del POUM, té per objecte la regulaciógenèrica dels polígons d'actuació urbanística, i l'article 67 de les NNUU, conté la regulacióconcreta dels polígons d'actuació en el sòl urbà no consolidat, els quals vénen regulats deforma específica en les corresponents fitxes - Fitxes normatives dels polígons d'actuació -, ones defineix per cadascun d'ells l'àmbit, objectius, condicions d'ordenació, edificació i ús,cessions, condicions de gestió i execució i el règim transitori d'edificació i usos.

En l'article 67, contràriament al que manifesta l'al·legant, s'estableix que "els propietarisinclosos en els polígons d'actuació que es delimiten en sòl urbà no consolidat han de cedirobligatòriament i gratuïta el sòl corresponent als percentatges sobre els aprofitaments que esdeterminen a l'article 43 LU, amb el límit del 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació".És evident, doncs, que si l'article estableix que les cessions obligatòries s'establiran amb el límitmàxim del 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació, aquest percentatge pot resultar, i defet resulta, en moltes ocasions, inferior.

L'anàlisi de les Fitxes normatives, constata l'afirmació formulada i combat les manifestacions del'al·legant, atès que totes les fitxes corresponents als polígons d'actuació en sòl urbà noconsolidat, determinen el règim de cessions en relació amb l'ordenació proposada i respecte ales determinacions del planejament anterior. Efectivament, cadascuna de les Fitxes conté lasuperfície total de l'àmbit, així com el percentatge de sòl públic, el percentatge de sòl privat, il'edificabilitat màxima de l'àmbit. D'aquests paràmetres se'n dedueix el sostre resultant i, pertant, la viabilitat econòmica de l'àmbit i la generació de les corresponents plusvàluesurbanístiques.

En aquest sentit, podem constatar que en determinats polígons - PA-MON311, PA-MON330,PA-MON409, PA-MON413, PA-MON415, Pa-BAR154, PA-BAL001, PA-GER001, etc. -,únicament s'hi preveu la cessió dels sòls destinats a sistemes i no el corresponent al 10% del'aprofitament de l'àmbit.



En canvi, en aquells polígons on es determina l'exigència de la cessió del 10% del'aprofitament, es detalla si aquest es refereix a l'aprofitament global del sector (per ex. la FitxaPA-STC001), o bé a l'edificabilitat addicional en relació amb el planejament anterior (per ex. laFitxa PA-CG0001).

3.4. L’al·legant manifesta que caldria reconsiderar la imposició de la reserva del 20% del sostreque es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, per a la construcció d’habitatgepúblic, que el POUM estableix.

Pel que fa a aquest aspecte, cal manifestar que el POUM es limita a complir amb el mandatlegal establert a l’article 57.3. de la LU 2/2002, en la forma i contingut en què aquest hodetermina. Cal destacar que la Llei estableix el 20% amb caràcter de mínim, el quepossibilitaria a l’Administració local a incrementar aquest percentatge, sempre i quan vinguésdegudament justificat. No obstant, el POUM ha optat pel 20%, justament per no gravarexcessivament les actuacions en sòl urbà i en sòl urbanitzable i dificultar-se el seudesenvolupament

4. Sectors i polígons d’actuació del Passeig de Ponent.

L’al·legant planteja també que els sectors i polígons d’actuació del Sector de Ponent, tal comes tracten en el POUM generaran uns costos d’urbanització excessius, alhora que es preveuencessions desmesurades. En primer lloc hem de partir de què aquests àmbits delimitats pelPOUM al llarg del Passeig de Ponent estan situats en sòl urbà no consolidat, lescaracterístiques i règim del qual ja s’han tractat en l’apartat 2.4. d’aquest Informe. Tal i com esmanifesta la classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet,de la concurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sídepèn de la discrecionalitat del planificador, que no de la seva arbitrarietat, la delimitació depolígons i o sectors en sòl urbà constituïts per aquells terrenys que estan sotmesos a un procésde transformació urbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o per aquellsterrenys als quals el planejament atribueix uns aprofitaments urbanístics que comporten unincrement del seu valor, ja sigui en termes d’edificabilitat, nous usos o altres elementsconnexos, generadors de les corresponents plusvàlues urbanístiques, com és el cas de lesfinques incloses en els polígon d’actuació i en els sectors sotmesos a planejament derivat delPasseig de Ponent, que es plantegen com una de les actuacions essencials del nou Pla, ambla conversió de l’actual transvasament i els seus laterals en una nova avinguda queestructurarà tot el front oest de la ciutat i permetrà l’efectiva transformació no només de la sevafaçana, sinó dels entorns urbans, en el benentès que el sòl urbà no consolidat és una respostaa les necessitats que constantment es generen al sí de les ciutats, que precisen de contínuesreformes, renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se els usos,intensitats, tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres.

La delimitació d’aquests polígons i sectors localitzats al llarg de l’actual transvasament obeeixaixí a la necessitat de permetre la futura i preceptiva adaptació de l’actual estructura parcel·lariaa la nova ordenació proposada, que confereix un major aprofitament concretat en un incrementde l’edificabilitat permesa; a l’hora que serveix per poder fixar la participació de cada un delspropietaris en el finançament de l’actuació de cobriment i urbanització del Passeig, en proporciói de forma ponderada als beneficis d’aquesta nova ordenació. És a dir, el Pla ha buscat elsadequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues que crea,respectant els legítims drets de propietat.

La plusvàlua urbanística que justifica la categorització de no consolidat d’aquest sòl urbà esconcreta, com ja s’ha dit, en un aprofitament urbanístic que comporta un increment del valor deles finques, en aquest cas en termes d’una major edificabilitat. En el Pla General que ara esrevisa es preveia aquesta zona com de suburbana A.3, amb una edificabilitat alineada a vial enel front de la Ronda de Ponent, de planta baixa i dues plantes pis. En la Revisió del Pla Generales fixa l’alçada de planta baixa i cinc plantes pis en el front del Passeig de Ponent, el quegenera un increment important de l’edificabilitat respecte a l’anterior Pla.



Pel que fa al deure de cessió de sòl amb aprofitament, com ja hem dit abans, el Plad’Ordenació Urbanística Municipal és del tot respectuós amb les determinacions de l’art. 43 dela Llei 2/2002, d’acord amb el qual, en el sòl urbà no consolidat els propietaris han de cedir el10% de l'aprofitament corresponent als nous usos que el POUM possibiliti, si l'ordenació generaplusvàlues immobiliàries i el 10% de l'aprofitament corresponent a l'edificabilitat addicionalpermesa pel POUM, tant si es refereix als mateixos com als nous usos, amb el benentès queels dos percentatges són acumulatius i tenen el límit en el 10% de l'aprofitament total de l'àmbitd'actuació de què es tracti. Tant la novetat dels usos com l’edificabilitat addicional s’hand’entendre amb relació al planejament urbanístic immediatament anterior.

Per últim, la Memòria del POUM conté en el seu apartat 9.1 l'explicació i justificació delsinstruments de gestió en sòl urbà, i, en el Capítol III del Títol I de les seves NormesUrbanístiques, es preveu de forma genèrica la gestió i execució del Pla, en el que s’inclou l’art.25 referent als polígons d’actuació urbanística com a àmbits per a l’execució del propi POUM idels instruments de planejament que el desenvolupin. En l'article 67 de les indicades NormesUrbanístiques es regulen concretament els polígons d'actuació en el sòl urbà no consolidat,cada un dels quals ha de disposar de la corresponent fitxa normativa, on es defineix el seuàmbit, objectius, condicions d'ordenació, edificació i ús, cessions, condicions de gestió iexecució i el règim transitori d'edificació i usos. De la mateixa manera tracten les NormesUrbanístiques del POUM els diferents sectors sotmesos a planejament derivat.

Pel que fa al règim transitori cadascuna de les fitxes que tracta els polígons i sectors delPasseig de Ponent estableixen el règim transitori d’edificació i usos que els correspon.

5. Autovia Orbital.

L’al·legant entén que el traçat de l’autovia Orbital o quart cinturó ha de ser soterrat, perquè laseva previsió actual impedirà la interrelació entre els espais lliures urbans interiors i els espaislliures territorials, impedirà el creixement de la ciutat i, per tant, suposarà un encariment del sòl.

Enfront de les pretensions de l’al·legant, cal de nou invocar la doctrina de la potestatdiscrecional de l’Administració en matèria de planejament exposada en l’apartat 2.1 d’aquestInforme.

Per altra banda, cal recordar que la previsió de l’autovia Orbital o quart cinturó pel POUM ésuna opció de planejament perfectament racional i justificada degudament a la Memòria.

Efectivament, la Memòria del POUM, en el seu apartat “4.1. Projecte d’infrastructures i ciutat »,explicita clarament que els reptes de futur de la ciutat passen en gran part per la reconsideracióde les infrastructures que l’envolten, i més concretament, per les hidràuliques i les viàries,essent l’autovia Orbital una de les principals actuacions viàries.

En l’apartat « 5.3. Els límits nord i llevant : completar i acabar per gaudir », l’opció de l’autoviaOrbital, amb una traça recta i propera a la ciutat, es planteja com un mitjà per preservar unamajor quantitat d’espai lliure i per tal de definir un filtre construït de relació amb l’espai lliure deles planes del Bon Aire i, alhora, per poder gaudir millor de la condició de porta del parc natural.

Finalment, a l’apartat “6.1. Els carrers i la vialitat general del Pla”, es planteja l’autovia Orbitalcom una de les grans infrastructures viàries exteriors, totalment coherent amb el model viariinterior de la ciutat.

Cal destacar també el fet que el POUM es limita a definir el sistema viari, el seu emplaçament,traçat, etc. Però el sistema d’execució del mateix, en el cas concret de l’autovia Orbital nodepèn únicament de l’Ajuntament de Terrassa, sinó del Ministeri de Foment, per la qual cosa, laproposta de l’al·legant, pot ser tinguda en compte com a opinió, però no acollidanormativament pel POUM.

Això no obstant, cal posar de manifest que la solució contemplada en el Pla pel que fa a latraça i les rasants de pas de l’autovia, comporta la seva implantació en cotes de rasants



inferiors a les del pla de la ciutat, per la qual cosa la seva relació respecte de la mateixa esproduirà mitjançant una solució soterrada que juntament amb la construcció del nou frontedificat amb façana a l’autovia, permetrà garantir la minimització de l’impacte visual i acústic dela via sobre el medi urbà.

6. Previsions d’aparcament en sòl urbà.

L’al·legant proposa que les previsions d’aparcament en sòl urbà fora dels sòls edificables de lesàrees centrals de millora urbana han d’establir-se en una plaça d’aparcament per habitatge.

Aquesta és una qüestió que entra plenament dins de la potestat discrecional de l’Administracióen matèria de planejament, per la qual cosa resulta aquí d’aplicació l’argumentació de l’apartat2.1 d’aquest Informe.

Això no obstant, i en base als arguments aportats a l’al·legació es contempla l’estimació parciald’aquest punt, en el sentit d’establir el llindar de superfície construïda a partir del qual esrequereix una reserva superior a una plaça per habitatge, en 70 m2 en lloc dels 50 m2contemplats inicialment pel POUM.

7. Augment del nombre d’habitatges per hectàrea.

L’al·legant entén que s’ha d’augmentar el nombre d’habitatges per hectàrea, si bé senseaugmentar l’edificabilitat.

Pel que fa a aquesta qüestió resulta d’aplicació la doctrina de la potestat discrecional del’Administració en matèria de planejament, exposada a l’apartat 2.1 d’aquest Informe.

En aquest sentit cal dir que l’increment del nombre d’habitatges que el POUM proposa ésconseqüència dels estudis sectorials elaborats en el marc de la Revisió.

Atenent als aspectes argumentats en l’al·legació es proposa estimar en part la mateixa, en elsentit d’establir un ajust en l’estàndard per la determinació del nombre màxim d’habitatges enels nous sectors i polígons de desenvolupament, de forma que aquest vingui definit pelquocient entre el sostre d’habitatge i una superfície promig de 80 m2 per habitatge, en lloc dels90 m2 contemplats en l’aprovació inicial.

8. Oposició a l’amplada mínima de parcel·la de 12 m. en determinades vies.

L’al·legant s’oposa a les excepcions pel que fa a parcel·les que donen front a determinatscarrers, en els que s’estableix una amplada mínima de 12 m.

En aquest sentit, cal indicar clarament que la determinació d’una amplada mínima de front deparcel·la per als carrers i avingudes amples de la ciutat, determinats normativament, fareferència estrictament a les condicions per a la formació de noves parcel·les a partir de lasegregació o subdivisió de parcel·les existents, però no comporta en cap cas l’establimentd’una amplada mínima aplicable per a les noves edificacions. En aquest sentit, s’incorpora unanova formulació de la regulació normativa per als fronts de carrers amples, per tal d’introduiruna major claredat en la seva comprensió i aplicació.

Proposta de resolució: Es proposa estimar parcialment l’al·legació d’acord amb el contingutd’aquest Informe, en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació de parcel·les i establint una novasubzona que reguli les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectiusperseguits pel POUM; adaptar el redactat dels articles 61 i següents de les NormesUrbanístiques en l’apartat de “cessions”, reajustar els estàndards de reserva de placesd’aparcament a partir de 70 m2 de superfície construïda per habitatge en lloc dels 50 m2definits anteriorment, i augmentar el nombre d’habitatges màxims fixats per als nous sectors ipolígons d’actuació, en funció de l’aplicació de la ratio de 80 m2 per habitatge en lloc dels 90m2 previstos inicialment.




Emplaçament: CR DE CASTELLAR entre CA DEL DR. PEARSON i CA D'URQUINAONA

Nom de l'al·legant: ARMIT S.L.


TEMA:

Demana que les seves propietats siguin qualificades de manera que admetin l’ús comercial(clau A10.0) enlloc de la qualificació Industrial en Illa tancada (clau A8.0). Ho justifica per lacentralitat que està adquirint aquesta zona.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud de l’al·legant d’un canvi de qualificació d’Industrial en Illatancada (clau A.8), a Comercial (clau A.10) atenent al fet que aquesta zona quedarà situadaentre l’àrea de nova centralitat del sector del Pla de Millora de la fàbrica AEG i l’eix comercialde l’Avinguda Jacquard, adquirint, com posa de manifest l’al·legant un caràcter d’eix cívico-comercial.



Nom de l'al·legant: JAIME CARNE NAVARRO

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions previstes en el Polígon d’actuacióRonda de Ponent PA-PON021 que afecten a la seva propietat.

TRACTAMENT:

Es desestima l’al·legació, en el benentès que la nova ordenació en cap cas suposa perjudicisals propietaris inclosos en els polígons d’actuació del Passeig de Ponent, i en base alssegüents arguments:

El marc legal urbanístic d'aplicació al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa entràmit, s'explicita degudament a l'apartat 3 de la Memòria. En tot cas i pel que fa al concrettema que ens ocupa, és a dir, l’establiment de dues categories de sòl urbà, el consolidat i el noconsolidat, aquest marc legal està constituït fonamentalment per la Llei estatal 6/1998, sobrerègim del sòl i valoracions, així com per la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, envigor des del dia 21 de juny d'enguany i publicada amb anterioritat a la data d’aprovació inicialdel POUM, en quina Disposició Transitòria Tercera s’imposa l’adaptació a les sevesdeterminacions dels projectes de planejament general o de llurs revisions que estiguin entramitació en el moment de la seva entrada en vigor, si encara no n’ha estat lliurat l’expedientcomplet a l’òrgan competent per a acordar-ne l’aprovació definitiva, com és el cas del presentPla.

Efectivament, la Llei estatal 6/1998 parteix, en la delimitació del sòl urbà - tal i com ja ho feienles lleis urbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat, però amb la introducció de dues



categories de sòl urbà, que no defineix - per no ésser aquesta una qüestió de la sevacompetència -, però sí amb l’establiment d’un règim de deures dels propietaris distint en funcióde si es troben en un sòl urbà consolidat o no consolidat (art. 14).

La Llei 2/2002, partint del marc dibuixat pel legislador estatal, defineix el sòl urbà (art. 25 LU), iel categoritza en consolidat i no consolidat, definint ara sí ambdós tipus de sòls, d'acord amb lafacultat atorgada per la Llei 6/1998. En aquest sentit, l'article 30 de la Llei de l’Urbanismecatalana estableix que constituiran sòl urbà consolidat aquells terrenys que tinguin la condicióde solar, d'acord amb allò previst en l'article 29 de la pròpia LU i aquells altres terrenys en elsquals només manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització en elstermes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en unpolígon d'actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat. La restade sòl urbà tindrà la consideració de sòl urbà no consolidat.

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autèntic respectea les previsions de la Llei 6/98, i a les de la Llei 2/02, tant pel que fa a la definició del sòl urbà(article 54 NNUU), com a les seves categories (article 56 NNUU), així com pel que fa a laregulació dels drets i deures dels propietaris del sòl urbà consolidat (article 57 NNUU), i dels delsòl urbà no consolidat (article 58 NNUU).

La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sídepèn de la discrecionalitat del planificador, que no de la seva arbitrarietat, la delimitació depolígons en sòl urbà constituïts per aquells terrenys que estan sotmesos a un procés detransformació urbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o per aquellsterrenys als quals el planejament atribueix uns aprofitaments urbanístics que comporten unincrement del seu valor, ja sigui en termes edificabilitat, nous usos o altres elements connexes,generadors de les corresponents plusvàlues urbanístiques, com és el cas de les finquesincloses en el Polígon d’Actuació PA-PON021 del Passeig de Ponent, que es planteja com unade les actuacions essencials del nou Pla, amb la conversió de l’actual transvasament i els seuslaterals en una nova avinguda que estructurarà tot el front oest de la ciutat i permetrà l’efectivatransformació no només de la seva façana, sinó dels entorns urbans, en el benentès que el sòlurbà no consolidat és una resposta a les necessitats que constantment es generen al sí de lesciutats, que precisen de contínues reformes, renovacions, millores o transformacions enprofunditat, alterant-se els usos, intensitats, tipologies, trames urbanes i xarxesd’infrastructures, entre d’altres.

La delimitació d’aquest i de la resta de Polígons d’Actuació localitzats al llarg de l’actualtransvasament obeeix així a la necessitat de permetre la futura i preceptiva adaptació del’actual estructura parcel·laria a la nova ordenació proposada, que confereix un majoraprofitament concretat en un increment de l’edificabilitat permesa; a l’hora que serveix perpoder fixar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització del Passeig, en proporció i de forma ponderada als beneficis d’aquestanova ordenació. És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiudels beneficis i les càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.

La plusvàlua urbanística que justifica la categorització de no consolidat d’aquest sòl urbà esconcreta, com ja s’ha dit, en un aprofitament urbanístic que comporta un increment del valor deles finques, en aquest cas en termes de d’una major edificabilitat. En el Pla General que ara esrevisa es preveia aquesta zona com de suburbana A.3, amb una edificabilitat alienada a vial,tant en el front de la Ronda de Ponent con en el del carrer Núria de planta baixa i dues plantespis, i en el marc del nou Polígon es fixen alçades de planta baixa i cinc plantes pis en la majorpart del seu front, a més de l’edificabilitat en planta baixa de la totalitat del pati interior d’illa, iaixò dona una edificabilitat màxima de l’àmbit de 9.307 m2 de sostre, molt superior a la queresultaria d’aplicar els paràmetres del Pla General en revisió.




Això no obstant, per al desenvolupament d’aquests polígons d’actuació en sòl urbà, el Pla haoptat pel sistema de reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol IIIdel Títol IV de la nova Llei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en elsarticles 133 i següents. Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que lainiciativa, la tramitació i el seguiment dels projectes correspon a l’Ajuntament com aadministració actuant, assumint així el paper de garant, tant de la efectiva viabilitat econòmicade cada un dels polígons (majors beneficis que càrregues), com del moment en que siguioportú iniciar el seu procés de transformació, tenint en compte les característiques i el grau deconsolidació de les edificacions en ells existents, la qual cosa implica tenir i aplicar lanecessària sensibilitat que es demana. També val a dir, que en aquesta modalitat de gestió percooperació, els propietaris de les finques incloses en el polígon poden constituir-se enassociació administrativa quina finalitat és participar i col·laborar activament en el procés.

El sistema de reparcel·lació no comporta en cap cas l’expropiació de les finques incloses en elspolígons d’actuació, sinó que es preveu com l’instrument més adequat de redistribució delsnous aprofitaments entre els propis propietaris, en el marc de l’estructura parcel·lariaindispensable per a la materialització del major aprofitament donat pel Pla. Tot això en elbenentès que l’obra projectada de cobriment i urbanització del transvasament per atransformar-lo en el Passeig de Ponent es preveu en terrenys ja de titularitat eminentmentpública, per la qual cosa no s’ha de supeditar l’inici de l’obra a l’efectiva transformació de lesfinques privades (enderrocs i noves edificacions) ni a la participació econòmica dels propietaris,que quedarà supeditada a l’efectiu gaudi dels reiterats beneficis urbanístics consistents en unamajor edificabilitat.


Emplaçament: CA DE SANT SEBASTIÀ, 100

Nom de l'al·legant: LLOC NOU SCCL


TEMA:

En relació al sector de Pla de Millora Urbana Sant Sebastià, 100 PM-SSE100 es demana ques’incrementi el nombre màxim d’habitatges a 75 unitats en lloc de les 67 proposades, per tald’aconseguir una relació de 93-98 m2 construïts per habitatge, similar a les d’altres plans demillora, un cop descomptat el sostre per a usos comercials.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament el contingut de l’al·legació en el sentit d’establir un tractament en quant ala determinació del nombre màxim d’habitatges per a l’àmbit del sector de Pla de MilloraUrbana del carrer Sant Sebastià, PM-SSE100, que resulti equivalent al que s’estableix per aaltres sectors de transformació de la ciutat.

Els arguments tècnics aportats en l’escrit d’al·legacions justifiquen, de manera molt clara, laconveniència d’establir un nombre d’habitatges que atesa la concreció de les característiquestipològiques que es planteja, vingui determinat per una superfície construïda resultant que essituaria en aquest cas concret en un entorn d'entre 93 i 98 m2 per habitatge.

Per tant, s’incorpora, a la fitxa d’ordenació del referit sector, la determinació del nombre màximd’habitatges en la xifra plantejada a l’al·legació de 75 habitatges, en lloc dels 67 definitsinicialment.




Emplaçament:

Nom de l'al·legant: JOSE MARTINEZ MARTINEZ

Tipus: EL MOLINOT

TEMA:

Es demana que la seva propietat segueixi sent considerada com a finca rústega i que nos’inclogui dins del nucli urbà del Molinot.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud de mantenir l’àmbit de l’habitatge de l’al·legant dins del règimdel sòl no urbanitzable, zona d’entorn de Parc Natural (clau D5) amb la qualificació de forestalinterior ( clau fi) i forestal (clau f) tal com es preveu inicialment i per tant no inclosa dins l’àmbitde sòl urbà del Molinot donada la manca de proximitat física amb les parcel·les i habitatges delnucli edificat i amb les condicions d’edificació i ús establertes per aquest règim de sòl.


Emplaçament: CEMENTIRI MUNICIPAL

Nom de l'al·legant: JOSE DERN CAVALLE


TEMA:

Es demana que es reconsideri el traçat del nou vial que delimita el cementiri pel cantó Est i queafecta a la superfície prevista en el Pla Especial d’ampliació del cementiri municipal i, enconseqüència, al nombre de nínxols que aquest preveia construir.

TRACTAMENT:

L’al·legant manifesta, sense justificar en cap cas el criteri que ha emprat per a la determinaciódels valors resultants en el seu escrit, que la nova proposta de delimitació de l’àmbit delCementiri Municipal definida en el POUM, suposa una pèrdua d’un total 8.500 nínxols respectea la capacitat màxima prevista en l’anterior Pla Especial. La única referència que es manifestaper tal d’arribar a aquesta conclusió és l’afirmació concloent en l’escrit que la nova delimitacióofereix una capacitat per només 2.500 nínxols, front als 11.000 que es preveien en el PlaEspecial de referència.

En tot cas cal establir que les xifres indicades son del tot errònies i apunten a una conclusiótambé equivocada i que no forma part dels objectius del POUM.

La nova delimitació proposada en el POUM, suposa efectivament una certa reducció de lasuperfície total del recinte previst per al Cementiri Municipal respecte de la de l’anterior PlaEspecial, en 9.406 m2 que representa un 5,23% del total de l’àmbit. Aquesta lleugera reduccióve compensada no obstant amb un perímetre proposat que dona lloc a una forma méscompacta i regular del recinte, permetent un major aprofitament dels espais del mateix.



Així resulta què en funció de l’estudi d’ordenació estimativa de l’àmbit que s’ha realitzat en elstreballs del POUM, la capacitat del nou àmbit en quant a nombre total de nínxols és d’un totalde: 16.533 – en una hipòtesi d’optimització de l’espai –, front als 9.919 que realment hi cabrienen els espais encara no ocupats de l’àmbit d’ampliació tenint en compte que una part delsmateixos ja han estat edificats o en processos de construcció actualment, si bé ho han estatamb una disposició diferent a la definida en el referit pla Especial.

Per tant, no només no es produeix cap reducció en quant a la capacitat de nínxols com afirmal’al·legant, sinó que amb una hipòtesi de disposició de les noves construccions desenvolupadaamb un criteri d’òptim aprofitament dels espais i alhora coincident amb el model d’implantaciósobre el terreny que s’està desenvolupant actualment i que ha estat implementat en els darrersanys – diferent al model del Pla Especial -, hi cabria un possible increment de capacitat de finsa un 67% per damunt de la capacitat prevista fins ara, o del 50 % en cas de resultar correctesels valors indicats per l’al·legant - 11.000 nínxols nous -.

Aquests valors resultants son alhora compatibles amb un grau d’esponjament del recinte quepermet el manteniment de la mateixa superfície de sòl destinat a tombes en el Pla Especial -17.768 m2 -.

D’acord amb la memòria del Pla Especial d’Ampliació del Cementiri, la estimació de demandaes situa en un mínim de 400m nínxols anuals. La capacitat esmentada de construcció de nousnínxols permetria garantir un horitzó de 41 anys segons aquest indicador, o be de 33 segonsels estàndards que sembla utilitzar l’al·legant. En ambdós casos sembla garantir-se ambescreix i amb independència d’altres possibles factors correctors que s’hagin de considerar, leshipòtesi més restrictives de cobertura de necessitats fins a la disponibilitat de les concessionsantigues en les zones consolidades que es començaran a donar d’aquí a 29 anys.

En conseqüència correspon desestimar la referida al·legació en el sentit que no es produeixreducció de la capacitat de l’àmbit d’ampliació, ans al contrari es possibilitat un incrementsubstancial de la mateixa degut a la forma del nou perímetre proposat


Emplaçament: CA DE LA MALLERENGA, 21

Nom de l'al·legant: JULIO LOPEZ SIERRA

Tipus: AFECTACIÓ

TEMA:

Es demana reduir l’afectació que suposa, per l’esmentada parcel·la, l’ampliació del carrer de laPerdiu.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud d’una rectificació de l’alineació de la reserva de vial decarrers (clau V2), necessària per a l’ampliació del carrer de la Perdiu i determinada en elPOUM, atès que aquesta ampliació no implica cap disminució de les parcel·les adjacents. Enaquest cas, l’extensió del carrer de la Perdiu s’ajusta als límits cadastrals de les parcel·les,coincidents amb els límits de les parcel·la segons el plànol aportat per l’al·legant, fet quedemostra la inexistència de cap disminució de la superfície de la seva propietat ni la de lesparcel·les adjacents per efectes de la nova reserva de vial.




Emplaçament: CA DE MONTSERRAT, 2

Nom de l'al·legant: JOSEFA QUER DOMINGO


TEMA:

Es demana que es rectifiquin els límits del terme municipal de tal manera que la finca del’al·legant torni a formar part del municipi de Matadepera.

TRACTAMENT:




Aquesta delimitació continguda en el referit document, dóna lloc a determinades diferències enrelació a la delimitació gràfica continguda en les cartografies que es van emprar en la redacciódels planejaments generals vigents en ambdós municipis. Segons el referit document, aquelladefinició de límits partia de determinades errades aparegudes en anteriors cartografies i quevaren ser repetides en versions posteriors.



És per això que es procedeix a la nova incorporació gràfica de les línies contingudes en l’antigacartografia del Pla General del 83 – comú a la del planejament de Matadepera -, sens perjudicide les futures correccions o modificacions que en el seu moment puguin derivar-se un cops’hagi procedit oportunament a l’establiment de la delimitació territorial definitiva que en



resultarà del procés que en el seu moment caldrà emprendre a la vista dels resultats de laCertificació de l’Institut Cartogràfic abans esmentada.


Emplaçament: CM VELL DE TERRASSA A VACARISSES, 4

Nom de l'al·legant: MARIA SARRI MINGUET


TEMA:

Es demana informació sobre com pot afectar a la propietat de l’al·legant la consideraciód’aquest indret com a Parc territorial de contacte.

TRACTAMENT:

El contingut de l’escrit d’al·legacions es correspon més en una petició d’informació que en unaal·legació pròpiament dita. En aquest sentit, se li informa que les condicions dedesenvolupament dels terrenys amb qualificació de Parc de contacte (clau P.6) i que vénendefinides en les Normes Urbanístiques del POUM, són les següents:

Condicions d’ordenació i ús dels Parcs de contacte (P6):

§ En l’ordenació dels parcs de contacte, es promocionarà la combinació ordenada dels usosd’esbarjo i lleure i els usos ambientals, tot conservant i regenerant la massa arbòria existenti les connexions dels parcs amb l’entorn en el que es troben.

§ La porció de sòl qualificat de Parc de Contacte, clau P6 d’aquest Pla d’Ordenació, que eslocalitzi en terrenys classificats de sòl no urbanitzable, es regularà també per allò ques’estableix en el Títol II, Capítol IV d’aquestes Normes (Regulació dels sistemes) i mésconcretament en allò que fa referència a la regulació de les components de qualificació i lesunitats de zones que s’estableixen en el sòl no urbanitzable.

§ Es procurarà la mínima artificialització de la seva superfície, admetent-se tan solsedificacions complementàries del parc i una superfície per aparcament i accés que en capcas serà superior al 10% de la superfície total del parc.

§ Els vials interiors del parc es procurà que respectin unes bones condicions de permeabilitatdel sòl, procurant evitar l’ús d’aglomerants i paviments de formigó, i tendint la urbanitzacióde camins amb terra compactada.


Emplaçament: CM DE TICO

Nom de l'al·legant: JOSEFA MARTINEZ MARTINEZ


TEMA:

Es demana informació sobre com pot afectar a la propietat de l’al·legant la consideraciód’aquest indret com a Parc territorial de contacte.



TRACTAMENT:

El contingut de l’escrit d’al·legacions es correspon més en una petició d’informació que en unaal·legació pròpiament dita. En aquest sentit, se li informa que les condicions dedesenvolupament dels terrenys amb qualificació de Parc de contacte (clau P.6) i que vénendefinides en les Normes Urbanístiques del POUM, són les següents:

Condicions d’ordenació i ús dels Parcs de contacte (P6):

§ En l’ordenació dels parcs de contacte, es promocionarà la combinació ordenada dels usosd’esbarjo i lleure i els usos ambientals, tot conservant i regenerant la massa arbòria existenti les connexions dels parcs amb l’entorn en el que es troben.

§ La porció de sòl qualificat de Parc de Contacte, clau P6 d’aquest Pla d’Ordenació, que eslocalitzi en terrenys classificats de sòl no urbanitzable, es regularà també per allò ques’estableix en el Títol II, Capítol IV d’aquestes Normes (Regulació dels sistemes) i mésconcretament en allò que fa referència a la regulació de les components de qualificació i lesunitats de zones que s’estableixen en el sòl no urbanitzable.

§ Es procurarà la mínima artificialització de la seva superfície, admetent-se tan solsedificacions complementàries del parc i una superfície per aparcament i accés que en capcas serà superior al 10% de la superfície total del parc.

§ Els vials interiors del parc es procurarà que respectin unes bones condicions depermeabilitat del sòl, procurant evitar l’ús d’aglomerants i paviments de formigó, i tendint laurbanització de camins amb terra compactada.


Emplaçament: RN DE PONENT entre Número 111 i Número 131

Nom de l'al·legant: ALFONSO MORALES RUIZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

En relació al Polígon PM-PON111 de la Ronda de Ponent 111-131, es sol·licita que l’espaiprevist per a equipament, sigui destinat a espai lliure i que l’àmbit edificable previst entre l’espaid’equipament i la Ronda de Ponent se situï a l’altra banda del carrer Maria Auxiliadora per talde conformar un sol front edificat entre els carrers Dom Bosco i Maria Auxiliadora.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en base a les següents consideracions i arguments:


En concret, la delimitació de polígons d’actuació i sectors de pla de millora localitzats en sòlurbà, a banda i banda del nou Passeig de Ponent, obeeix a la necessitat de permetre la futura i



necessària adaptació de l’actual estructura parcel·laria a la nova ordenació proposada,consistent en una major alçada edificable en el seu front; a l’hora que serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenaciói la obtenció i urbanització dels espais destinats a us i domini públic que es concreten, enaquest cas, en zones verdes. És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per alrepartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues que crea, respectant els legítims drets depropietat i amb la finalitat d’establir l’ordenació urbanística més adequada a les exigències del’interès general.



És en aquest marc que es delimita el sector de Pla de Millora en sòl urbà no consolidat, ambl’objectiu d’ordenar aquest àmbit, conjuntament amb altres polígons implicats per tal detransformar el Passeig de Ponent en una avinguda principal de la ciutat, amb una novadelimitació de l’espai lliure entre els habitatges existents i el nou front edificat del Passeig dePonent. Tot i que la concreta ordenació d’aquests espais correspondrà al Pla de Millora quenecessàriament s’ha de tramitar, d’acord amb el previst a l’article 15 de les NormesUrbanístiques, amb absolut respecte a la reserva mínima de sòl prevista per a espai lliure ozona verda de l’àmbit.


Emplaçament: CA D'AVINYÓ, 74

Nom de l'al·legant: MARIA ASUNCION SALA MORA


TEMA:

Es demana que el desenvolupament del Pla de Millora del Polígon Navas de Tolosa núm. 130tingui en compte l‘existència del dret de pas a través d’un passatge que permet l’accésposterior a les parcel·les del carrer Avinyó núm. 72 i 74.

TRACTAMENT:

El que es proposa s’haurà de determinar en l’execució del corresponent Pla de Millora ja que laconcreta ordenació de l’àmbit i els seus paràmetres són continguts propis del planejamentderivat, previ i preceptiu per a l’execució de l’àmbit, i el reconeixement, manteniment i/o extincióde drets, ja sigui de caràcter personal com real, dependrà de la seva acreditació en el momentde la tramitació del preceptiu instrument de gestió i de la seva compatibilitat o incompatibilitatamb el planejament derivat al que s’ha fet referència.



D’acord amb l’art. 58.4 de la Llei de l’Urbanisme 2/2002, de 14 de març, en els àmbits del sòlurbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plansd’ordenació urbanística municipal fixen els índex d’edificabilitat bruta, les densitats i els usosprincipals i compatibles, sense poder entrar en el detall que es demana d’altra forma quemerament orientadora.


Emplaçament: MOSSÉN BATLLE, 8 (MATADEPERA)

Nom de l'al·legant: VALENTI PLANELL VALLCORBA

Tipus: CANVI QUALIFICACIÓ (SNU)

TEMA:

Es demana que l’indret assenyalat - classificat com sòl no urbanitzable i qualificat com“edificació existent” (clau ee) -, molt proper al límit de terme amb Matadepera, es classifiquicom a sòl urbà amb una qualificació similar a la determinada en el conjunt del sector de la Fontde l’Espardenyera o dels sectors propers del Pla General de Matadepera.

TRACTAMENT:

L'entrada en vigor de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de règim del sòl i valoracions, ha suposat unimportant canvi pel que fa a la regulació del sòl no urbanitzable, deixant de banda el seucaràcter residual i negatiu per exigir la seva ordenació en positiu, establint una sèrie decategories en funció de la peça territorial que s'intenti protegir, i reconeixent a les ComunitatsAutònomes les possibilitats de la seva regulació detallada, dins de l'exigible respecte a lesbases estatals.

El Reial Decret 4/2000, de 23 de juny, impedia les possibilitats del sòl no urbanitzable en laseva categoria de comú o ordinari - malgrat les facultats que en aquest sentit tenen lesComunitats Autònomes o els ajuntaments -, però el seu abast ha estat matisat per la Sentènciadel Tribunal Constitucional núm. 164/2001, de 11 de juliol, en virtut de la qual es retorna alcriteri de poder classificar com a sòl no urbanitzable aquells terrenys que es considerijustificadament que són inadequats per al seu desenvolupament urbà.

En aquest marc legislatiu i jurisprudencial s'ha dictat la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, laqual reconeix la condició de sòl no urbanitzable als terrenys classificats com a tal pelplanejament, bé sigui per llur incompatibilitat amb la transformació urbanística, bé sigui per laseva inadequació al desenvolupament urbà, per raó de règims de protecció especials establertso pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals s'inclou la utilització racional del territorid'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible (article 32 LU) definit a l’article3 de la pròpia LU en el marc del Capítol dedicat als principis generals de l’actuació urbanística.

La Memòria conté, en el seu apartat 7.3, l'exposició de l'objectiu perseguit per la Revisió del Plad'Ordenació urbanística Municipal de Terrassa (POUM) en el sòl no urbanitzable, consistentgenèricament en integrar el potencial ambiental del territori en el planejament.

Així mateix, la Memòria explica degudament la metodologia seguida per la regulació del sòl nourbanitzable, la seva justificació, i la corresponent zonificació.

Cal destacar, a més, que el sòl no urbanitzable ha estat objecte d'un laboriós estudi específic, l'"Estudi de Criteris Ambientals al Pla", elaborat per un equip de biòlegs, el qual ha estudiat lageologia, relleu i els sòls, l'estructura forestal, l'evolució història dels usos del sòl, la cartografiaambiental, la vegetació i usos del sòl i la connectivitat ecològica. Tal com s'especifica a la



pròpia Memòria, la voluntat del planificador d'integrar els processos del paisatge en el Plaarriba al punt de determinar la nomenclatura de la zonificació, així com la regulació delscomponents de qualificació per cada una de les zones.

Les Normes Urbanístiques regulen abastament el sòl no urbanitzable en el Capítol IV del TítolII, amb total respecte al marc legislatiu exposat, i així mateix amb plena coherència amb elcontingut de la Memòria i l'Estudi al qual s'ha al·ludit amb anterioritat. Més concretament, i pelque fa a les edificacions existents en aquesta classe de sòl, amb us d’habitatge, expressamentreconegudes en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s’haurà d’estar a les concretesdeterminacions de la pròpia llei de l’urbanisme i de les disposicions reglamentàries que ladesenvolupin, així com a la corresponent disposició transitòria de les mateixes normesurbanístiques.

Nogensmenys, la finca propietat dels al·legants sempre ha tingut la consideració de sòl nourbanitzable. De la pròpia documentació aportada amb l’escrit de al·legació següent(assenyalada amb el número 124), es desprèn que la construcció de l’habitatge al que fanreferència es va autoritzar mitjançant llicència d’obres atorgada l’any 1971 en finca rústica ambsuperfície superior als 10.000 m2, és a dir, s’autoritza com a habitatge en sòl rústec, que vamantenir aquesta qualificació en el vigent Pla General d’Ordenació definitivament aprovat l’any1983, sense cap vocació d’esdevenir urbà i sense que la seva proximitat amb el nucli urbà delmunicipi veí li confereixi aquesta condició, quan el seu entorn en terme municipal de Terrassaés tot no urbanitzable. Tot això sense perjudici del tractament fiscal de les construccions en sòlno urbanitzable a efectes de Impost de béns immobles, que no és objecte del present informe.

En definitiva, el POUM en tràmit ha dedicat una especial cura en la regulació i justificació delSNU, per la qual cosa, per tal de posar en qüestió l’actual delimitació d’aquesta classe de sòl, amés de d’al·legar una inadequada classificació atesos els interessos particulars de qui ho posade manifest, cal evidenciar que aquesta classificació respecte de determinats terrenys ésil·legal, inadequada, irracional o incoherent, fet que no s’aprecia del contingut del present escritd’al·legacions per la mera existència d’una edificació amb us d’habitatge.

Proposta de resolució: Desestimar l’al·legació, mantenint la classificació de sòl nourbanitzable de la finca a la que es fa referència.


Emplaçament: MOSSÉN BATLLE, 8 (MATADEPERA)

Nom de l'al·legant: M.TERESA SALVADOR GUIU


TEMA:

Igualment que en l’anterior al·legació, es demana que l’indret assenyalat - classificat com sòl nourbanitzable i qualificat com “edificació existent” (clau ee) - es classifiqui com sòl urbà amb unaqualificació similar a la determinada en el conjunt del sector de la Font de l’Espardenyera o delssectors propers del Pla General de Matadepera.

TRACTAMENT:

L'entrada en vigor de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de règim del sòl i valoracions, ha suposat unimportant canvi pel que fa a la regulació del sòl no urbanitzable, deixant de banda el seucaràcter residual i negatiu per exigir la seva ordenació en positiu, establint una sèrie decategories en funció de la peça territorial que s'intenti protegir, i reconeixent a les ComunitatsAutònomes les possibilitats de la seva regulació detallada, dins de l'exigible respecte a lesbases estatals.



El Reial Decret 4/2000, de 23 de juny, impedia les possibilitats del sòl no urbanitzable en laseva categoria de comú o ordinari - malgrat les facultats que en aquest sentit tenen lesComunitats Autònomes o els ajuntaments -, però el seu abast ha estat matisat per la Sentènciadel Tribunal Constitucional núm. 164/2001, de 11 de juliol, en virtut de la qual es retorna alcriteri de poder classificar com a sòl no urbanitzable aquells terrenys que es considerijustificadament que són inadequats per al seu desenvolupament urbà.


La Memòria conté, en el seu apartat 7.3, l'exposició de l'objectiu perseguit per la Revisió del Plad'Ordenació urbanística Municipal de Terrassa (POUM) en el sòl no urbanitzable, consistentgenèricament en integrar el potencial ambiental del territori en el planejament.


Cal destacar, a més, que el sòl no urbanitzable ha estat objecte d'un laboriós estudi específic, l'"Estudi de Criteris Ambientals al Pla", elaborat per un equip de biòlegs, el qual ha estudiat lageologia, relleu i els sòls, l'estructura forestal, l'evolució història dels usos del sòl, la cartografiaambiental, la vegetació i usos del sòl i la connectivitat ecològica. Tal com s'especifica a lapròpia Memòria, la voluntat del planificador d'integrar els processos del paisatge en el Plaarriba al punt de determinar la nomenclatura de la zonificació, així com la regulació delscomponents de qualificació per cada una de les zones.

Les Normes Urbanístiques regulen abastament el sòl no urbanitzable en el Capítol IV del TítolII, amb total respecte al marc legislatiu exposat, i així mateix amb plena coherència amb elcontingut de la Memòria i l'Estudi al qual s'ha al·ludit amb anterioritat. Més concretament, i pelque fa a les edificacions existents en aquesta classe de sòl, amb us d’habitatge, expressamentreconegudes en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s’haurà d’estar a les concretesdeterminacions de la pròpia llei de l’urbanisme i de les disposicions reglamentàries que ladesenvolupin, així com a la corresponent disposició transitòria de les mateixes normesurbanístiques.

Nogensmenys, la finca propietat dels al·legants sempre ha tingut la consideració de sòl nourbanitzable. De la pròpia documentació aportada amb l’escrit de al·legació següent(assenyalada amb el número 124), es desprèn que la construcció de l’habitatge al que fanreferència es va autoritzar mitjançant llicència d’obres atorgada l’any 1971 en finca rústica ambsuperfície superior als 10.000 m2, és a dir, s’autoritza com a habitatge en sòl rústec, que vamantenir aquesta qualificació en el vigent Pla General d’Ordenació definitivament aprovat l’any1983, sense cap vocació d’esdevenir urbà i sense que la seva proximitat amb el nucli urbà delmunicipi veí li confereixi aquesta condició, quan el seu entorn en terme municipal de Terrassaés tot no urbanitzable. Tot això sense perjudici del tractament fiscal de les construccions en sòlno urbanitzable a efectes de Impost de béns immobles, que no és objecte del present informe.

En definitiva, el POUM en tràmit ha dedicat una especial cura en la regulació i justificació delSNU, per la qual cosa, per tal de posar en qüestió l’actual delimitació d’aquesta classe de sòl, amés de d’al·legar una inadequada classificació atesos els interessos particulars de qui ho posade manifest, cal evidenciar que aquesta classificació respecte de determinats terrenys ésil·legal, inadequada, irracional o incoherent, fet que no s’aprecia del contingut del present escritd’al·legacions per la mera existència d’una edificació amb us d’habitatge.

Proposta de resolució: Desestimar l’al·legació, mantenint la classificació de sòl nourbanitzable de la finca a la que es fa referència.





Nom de l'al·legant: ISABEL DIAZ MEMBRIVES

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es planteja l’oposició a acceptar les determinacions proposades pel Polígon d’Actuació delPasseig de Ponent, PA-PON021.

TRACTAMENT:

El Passeig de Ponent es planteja com una de les actuacions essencials del nou Plad’Ordenació Urbanística Municipal, amb la conversió de l’actual transvasament i els seuslaterals en una nova avinguda que estructurarà tot el front oest de la ciutat i que permetràl’efectiva transformació urbanística dels seus fronts i entorns urbans, tant en els àmbits de sòlurbà com en els previstos de nous creixements.

En concret, la delimitació de polígons d’actuació localitzats en sòl urbà, obeeix a la necessitatde permetre la futura i necessària adaptació de l’actual estructura parcel·laria a la novaordenació proposada que confereix més aprofitament - concretat en una major alçadaedificable que dóna sentit al Passeig tal com es projecta -, i que a l’hora serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenació.És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis iles càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.

Per al desenvolupament d’aquests polígons d’actuació en sòl urbà, el Pla ha optat pel sistemade reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol III del Títol IV de lanova Llei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en els articles 133 isegüents. Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que la iniciativa, latramitació i el seguiment dels projectes correspon a l’Ajuntament com a administració actuant,assumint així el paper de garant, tant de la efectiva viabilitat econòmica de cada un delspolígons (majors beneficis que càrregues), com del moment en que sigui oportú iniciar el seuprocés de transformació, tenint en compte les característiques i el grau de consolidació de lesedificacions en ells existents, la qual cosa implica tenir i aplicar la necessària sensibilitat que esdemana. També val a dir, que en aquesta modalitat de gestió per cooperació, els propietaris deles finques incloses en el polígon poden constituir-se en associació administrativa quina finalitatés participar i col·laborar activament en el procés.






Nom de l'al·legant: MANUEL SALVADOR MATOSAS

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es planteja l’oposició a acceptar les determinacions plantejades en el Polígon d’Actuació delPasseig de Ponent, PA-PON021.

TRACTAMENT:








Emplaçament: BARRI DEL SEGLE XX

Nom de l'al·legant: A.V. SEGLE XX

Tipus: A.V. SEGLE XX

TEMA:

Es sol·licita el següent:1. Completar la urbanització de tots els carrers que es troben en una situació deficitària.2. Que s’inclogui una proposta gràfica que avanci les actuacions a realitzar en la transformaciócom a carrers urbans de la carretera de Rubí i Montcada.3. Reconsiderar el criteri de definir una franja de P.10 del carrer Navas de Tolosa entre elscarrers Roger de Llúria i Avinyó per tal de no afectar als actuals residents.4. Reconsiderar la qualificació de A.8 de la fàbrica Sala i Badrinas, i cercar una solució quepermeti l’enllaç del carrer Sant Sebastià amb la carretera de Rubí.5. Cercar una solució per a un edifici d’habitatges del carrer Baldrich núm. 252 emplaçat en unailla qualificada de A.8.6. Localització en els plànols de les promocions d’Habitatge Protegit que es poden portar aterme.7. Que l’espai de l’empresa Funerària es qualifiqui com a Equipament, en lloc de A.8.8. Que es proposin espais per a estacionament públic. Es suggereix fer-ne un aparcamentpúblic sota la plaça pública que es preveu en Polígon d’Actuació del carrer Gasòmetre 4 PA-GAS004.9. Que es mantingui el mateix espai de plaça que el PGO83 determinava entre els carrers PareFont, Gasòmetre, Gibert i Roger de Llúria.10. Que les noves edificacions dels àmbits de A.6 destinin el major espai possible per a espaipúblic.11. Reconsiderar les determinacions urbanístiques de Terrassa Industrial, illa Baldrich - St.Sebastià - Lepanto, illa Pare Font - Lepanto, illa Lepanto - Pare Font - Baldrich, illa Torres iBages - Pare Font - Baldrich, illa Torres i Bages - Pare Font, illa Navas de Tolosa – Baldrich -Torres i Bages - Pare Font, illa Pare Font - Torres i Bages - Baldrich - Mestre Trias, illa Baldrich- Torres i Bages - carretera de Rubí, illes del carrer Mestre Trias des de Joan Monpeó finsRoger de Llúria, illa St. Sebastià - Guillem de Muntanyans i el tram de Joan Mompeó entre St.Sebastià i Torres i Bages.12. Que es mantingui la situació actual del carrer Vinyals.13. Que s’estableixi un calendari de terminis per a la execució dels equipaments i espais lliures.14. Que l’ampliació del carrer Navas de Tolosa (franja de 20 metres del Pla de Millora NDT-130) no afecti a les instal·lacions construïdes i a les pendents de executar de la zonapoliesportiva del barri.

TRACTAMENT:

El contingut d’aquest escrit d’al·legacions es plenament coincident amb el de l’al·legació 22/02,tractada i contestada en aquest mateix informe.

Afegeix, no obstant, la problemàtica plantejada en una altre escrit complementari, respectel’afectació sobre l’actual zona d’equipaments esportius existents per efecte de la possibleampliació del carrer Navas de Tolosa. En aquest sentit correspon posar de manifest que lamateixa vindrà plenament resolta mitjançant el canvi de solució de tractament de l’ampliació delcarrer per aplicació dels criteris ja explicats anteriorment. Aquesta solució permetrà mantenirles actuals alineacions de l’equipament respecte del carrer, sense cap afectació.




Emplaçament:

Nom de l'al·legant: CONSELL COMARCAL DEL VALLÉS OCCIDENTAL

Tipus: ADMINISTRACIÓ

TEMA:

Es demana que es reconegui el caràcter de travessia urbana del tram de vial que separa elshabitatges de la Mancomunitat i el Mercat de la Mancomunitat, i en conseqüència que nos’estableixi cap zona de protecció viària.

TRACTAMENT:

S’estima favorablement l’al·legació presentada, en el sentit de delimitar els sòls actualmentocupats per edificacions i instal·lacions sobre terrenys de l’antiga Mancomunitat Sabadell -Terrassa, dins del règim de sòl urbà, atenent a diferents factors:

- La seva consolidació amb edificacions d’usos diversos i amb unes característiquesque no son pròpies del sòl no urbanitzable, ni per la seva configuració volumètricani pels usos que desenvolupen.

- L’anterior classificació dels sòls esmentats com a Sòl Urbanitzable No Programat,segons el Pla del 83, en base a la qual varen ser edificats - en el cas de lesconstruccions realitzades durant la vigència del Pla del 83 – mitjançant la tramitacióde les corresponents figures de planejament urbanístic.

- La dotació de serveis i infrastructures propis dels sòls urbans, amb que compten lesreferides edificacions.

- La formació d’un conjunt d’edificis i implantacions que configuren una estructuraurbana agrupada i clarament diferenciada de la resta del territori lliure i desocupat.

La nova consideració dels terrenys esmentats sota el règim de sòl urbà, dona solució a lapetició plantejada en l’al·legació en aquest mateix sentit, i també a la que es refereix a lasupressió de la franja de protecció de 25 metres, dels marges de la carretera dins d’aquesttram. Per tant, permet alliberar els actuals accessos al mercat i a la resta d’edificis iinstal·lacions de la referida restricció de protecció viària


Emplaçament: CA DE SANT DAMIÀ entre CA DE SANTA MARTA i CR DE MONTCADA

Nom de l'al·legant: PERE SEGURA TALLO


TEMA:

Es demana que l’alçada reguladora per a tota l’illa delimitada pels carrers Sant Damià, SantaMarta, Sant Cosme i Carretera de Montcada sigui, com a mínim, de planta baixa i tres plantesen lloc de l’alçada proposada pel POUM (PB+2 i PB+4 a la carretera de Montcada) en base ales similituds existents amb la resta de la nova ordenació del barri de Ca N’Anglada i ladiferència de nivell amb el carrer Sant Damià.



TRACTAMENT:

El reestudi de les condicions de consolidació del conjunt de les illes del barri de Ca n’Anglada ien particular de les illes que configuren el front sud del barri a la carretera de Montcada,juntament amb l’anàlisi de l’argumentació tècnica continguda en l’escrit d’al·legacions,aconsella el replantejament de les determinacions del POUM sobre les mateixes i, per tant,s’estima íntegrament l’al·legació presentada.

En aquest sentit, cal concloure que la qualificació de les referides illes amb un tractamentidèntic al de la trama central del barri, tot i la diferent configuració morfològica de les mateixes,permetria garantir una configuració urbana més homogènia de tot el conjunt, especialment apartir de l’harmonització de les alçades reguladores que això comportaria.

En conseqüència, es contempla la nova qualificació de les referides illes del sud del barri de Can’Anglada com a zona A2.2, i per tant, establir l’alçada reguladora dels fronts als carrers: SantaMarta, Sant Cosme, Sant Damià i Mossèn Àngel Rodamilans, en planta baixa i tres plantes pis.



Nom de l'al·legant: ANA MARIA MURCIA CONESA


TEMA:

Es demana que la seva parcel·la formi part d’una sola unitat d’agrupació en lloc de la situacióplantejada on apareix format part de dues unitats d’actuació (PA-MON402 i PA-MON410).També es demana la clarificació sobre el règim transitori aplicable en el seu cas.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en el sentit d’ajustar la delimitació de les respectives unitatsd’agrupació parcel·laria, confrontants amb els límits de la mateixa, al seu perímetre real; evitantaixí que una part de la mateixa quedi adscrita a una de les dues agrupacions confrontants.

En relació amb la preocupació manifestada per la al·legant en quant a les possibilitats de poderrealitzar sobre la seva finca una edificació unifamiliar, evitant així la possible obligació de dur aterme la seva venda forçosa; cal indicar els següent:

Arrel que en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultats en la gestióde les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, s’han estudiataltres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUM enaquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.

Des d’aquesta perspectiva, un cop analitzada la normativa reguladora dels polígons d’actuacióper agrupació de parcel·les (articles 25.5, 66 i preceptes concordants de les NormesUrbanístiques), així com les Fitxes corresponents a cadascun dels polígons d’actuació peragrupació de parcel·les, s’ha constatat que els objectius d’aquests polígons establerts a l’article25 de les NNUU, - consistents en aconseguir parcel·les resultants més amples, mitjançantl’agrupació de parcel·les d’amplada reduïda, que garanteixin i oprimissin l’aprofitamentedificatori establert en el Pla, i aconseguir major dimensió en els locals de les plantes baixesque afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en el carrer -, no requereixnecessàriament la delimitació de polígons d’actuació. En efecte, a través de l’establiment dedeterminades condicions d’ordenació, edificació i ús que regulin detalladament tots els



paràmetres que es preveuen en l’article 66 de les Normes Urbanístiques del POUM, afegint-hiperò altres aspectes com per exemple i molt especialment el relatiu a la façana mínima enfronta vial, poden aconseguir-se els objectius previstos pel POUM abans esmentats, en aquestsàmbits.


En aquest sentit es proposa eliminar les unitats d’agrupació de parcel·les com a delimitacionspoligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema de gestió urbanística integrada, iestablint unes noves subzones associades a les zones característiques d’A2.0 i d’A3.0 que sonaquelles sobre les que recauen les delimitacions dels fronts d’agrupació que regulin lescondicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectius perseguits pel POUM.





Per tot això cal concloure, en relació als interrogants plantejats per l’al·legant, que aquestasituació no obliga forçosament a dur a terme la venda de la seva finca. Concretament, enrelació a les possibilitats de poder construir un habitatge unifamiliar sobre la finca, aquestesvénen limitades estrictament a la possibilitat d’ocupació i rehabilitació de l’actual volumetriaconsolidada. Altrament, les possibilitats de nova edificació sobre la referida finca es concretenen els usos plurifamiliars i comercials que es determinen per a les unitats d’agrupacióparcel·laria, amb caràcter general.


Emplaçament: DS DE CAN MATA

Nom de l'al·legant: A. TOMAS ALTARRIBA


TEMA:

Es sol·licita que es modifiqui el traçat de l’enllaç de la N-150, que afecta la masia de can Mata ique afectaria a tots els conreus i instal·lacions existents al seu voltant.



TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de rectificar el traçat de la incorporació de la carretera nacional N-150 a la rotonda d’accés a la ciutat en el ben entès, no obstant, que el traçat que apareix en elsplànols de l’aprovació inicial del POUM és indicatiu i que haurà de ser confirmat amb precisiómitjançant el corresponent projecte d’urbanització. Aquest projecte fixarà el traçat definitiu, lesrasants definitives i els moviments de terres necessaris que calgui executar per a la construcciód’aquest vial i, per tant, concretarà el nivell d’afectació de la casa i dels camps, i establirà elsmecanismes compensatoris per totes aquelles propietats que acabin resultant afectades perl’actuació.


Emplaçament: CA DE LAS NAVAS DE TOLOSA entre CA DE ROGER DE LLÚRIA i CAD'AVINYÓ

Nom de l'al·legant: MANUEL FERRER GUERRERO


TEMA:

Demana que entre els carrers Avinyó i Roger de Llúria no s’ampliï la vorera de manera que nos’afecti a les seves finques.

No estan d’acord en estar inclosos dins del polígon d’actuació per no poder afrontar lesdespeses que comportarà la seva execució.

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació en base als següents arguments:

En el document de revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal inicialment aprovat esdelimiten al llarg de tot el carrer Navas de Tolosa, des de la Rambleta del Pare Alegre fins alParc de Vallparadís, un seguit d’àmbits de Polígons d’Actuació o sectors de Pla de Millora, ambl’objectiu de transformar els usos dels terrenys actualment ocupats de forma majoritària peractivitats productives en un nou teixit residencial, i possibilitar l’ampliació de la secció del’indicat carrer Navas de Tolosa, convertint-lo en un eix cívic i vertebrant del barri del segle XX.

Qüestionada des de diversos àmbits la proporcionalitat i coherència entre les distintessituacions fàctiques i les necessitats objectives del barri en quant al model proposat depotenciació d’aquesta via - i en especial pel que fa a la necessària inclusió de finquesactualment destinades a habitatge en àmbits de planejament derivat o de gestió quecomportarien la seva ineludible transformació -, aconsella l’adopció d’un nou plantejament quepermeti conjugar la millora del conjunt del barri del segle XX, amb la potenciació d’unaimportant centralitat al voltant de la Plaça, la Parròquia de Sant Valentí i el Casal de Barri. Pertant, es proposa mantenir l’actual amplada del carrer Navas de Tolosa en aquells trams en elsquals s’hi preveu una més traumàtica mutació, i obrir-lo amb el complement de vialitat (ClauP.10) en aquells altres on sí que s’opta per la transformació dels actuals usos industrials ambnoves edificacions residencials, ja sigui mitjançant una zonificació amb ordenació de volumsespecífica o amb illes homogènies amb fronts discontinus.

És per això que es fixa una nova delimitació del sector de Pla de Millora PM NDT-069 en la ques’hi exceptuen les finques emplaçades en el carrer Navas de Tolosa des del número 100 al110, ambdues incloses, les finques del carrer Roger de Llúria núm. 100, 100bis i 105 i del núm.113 al 141, també ambdues incloses, les del carrer Torres i Bages núm. 120 i 122 i del C/



Avinyó núm. 115; que queden totes elles en situació de sòl urbà consolidat (A6.0 o A2.1) ambus dominant d’habitatge.

Així mateix, l’exclusió d’aquestes finques facilitarà el desenvolupament del sector, quinaexecució està prevista pel sistema de reparcel·lació en la seva modalitat de compensacióbàsica, al reduir-se de forma considerable el número de propietaris implicats en proporció a lasuperfície de sòl.



Nom de l'al·legant: MANUEL UCEDA SANTANDER


TEMA:

Demana que es reconsideri la qualificació d’ Agrícola (clau a) que s’ha determinat per a la sevafinca (que va ésser qualificada com a Conreu (clau C) dins de la Modificació puntual del PlaGeneral en l’àmbit de les Martines) amb una qualificació similar a la d’Habitatge rural (HR)atenent al fet que hi ha una edificació existent des dels anys 80 destinada inicialment a l’ús degranja i que ara voldria rehabilitar per a un ús d’habitatge.

TRACTAMENT:

A la vista de la documentació aportada en l’al·legació, els arguments exposats i l’estat del’edificació existent en l’àmbit objecte de la mateixa, es proposa l’estimació íntegra del’al·legació, en el sentit de contemplar l’existència de l’edifici situat en el costat nord de la finca.

L’edificació es contempla com un dels edificis existents en el sòl no urbanitzable, i per tants’inclou dins de l’Inventari d’edificacions en aquest règim de sòl sota l’apartat d’habitatgesrurals, amb el mateix tractament que la resta d’edificacions que mantenen les mateixes oanàlogues característiques a les de l’al·legant.


Emplaçament: CR DE MONTCADA entre Número 364 i Número 366

Nom de l'al·legant: LUIS CLOTET OLIVA


TEMA:

Manifesta no estar d’acord amb aquesta agrupació parcel·laria i demana que se’n faci una ambaquestes propietats més la del carrer Germà Joaquim nº3 que també és de la seva propietat.

TRACTAMENT:

Es proposa estimar parcialment l’al·legació presentada, en el sentit d’incloure dins de l’àmbit dela unitat d’agrupació parcel·laria PA-MON364 la finca situada amb front al carrer GermàJoaquim núm. 3 que segons manifesta l’al·legant és també de la seva propietat, atès que lareferida finca és confrontant amb la resta de les finques incloses en la unitat referida.



Això no obstant, correspon desestimar la petició de l’al·legant en el sentit que les tres finquesde la seva propietat siguin desvinculades de la resta que conforma l’esmentada unitatd’agrupació per formar una nova unitat independent. En aquest sentit, cal posar de manifestque ateses les característiques i condicions de consolidació de la totalitat de les finques, lapossible subdivisió de la unitat en dues no resultaria, en principi, adequada per tal de garantirles majors possibilitats de transformació de les mateixes; atès, especialment, que la nova fincaincorporada limita per la seva partió nord amb totes i cadascuna de les altres i, per tant,dificultaria de manera important la possible transformació de les tres primeres.

En qualsevol cas, seran d’aplicació les determinacions i paràmetres establerts pel POUM per ala subzona A.2.8


Emplaçament: CA D'ÀNGEL GUIMERÀ, 223

Nom de l'al·legant: CARMEN MUÑOZ NAVAS


TEMA:

Demana que es tregui la protecció del pati de l’illa a la que pertany la seva finca, atesa l’altaproporció, del mateix interior d’illa, que ja està construït.

TRACTAMENT:

L’establiment de les fondàries edificables a les illes amb qualificació com a zona A2.0 en elsàmbits del Centre de la ciutat, i en determinats barris i zones urbanes, es planteja amb el criterid’ajustar la franja de l’edificació a l’estructura parcel·laria existent i prototípica d’aquests teixitsresidencials. I, també, a la necessitat de plantejar, entre d’altres aspectes, unes condicions deconfiguració de l’espai interior d’illa que intentin preservar la seva configuració i la seva relaciórespecte als carrers exteriors, i molt especialment, el seu caràcter esponjat; tot potenciant unaconfiguració dels espais interiors, en els que predominin els espais buits per damunt de l’espaiconstruït.

En el cas concret de la finca de l’al·legant, la configuració de l’espai lliure de parcel·la, així comd’una part substancial del conjunt de l’illa, manté unes condicions d’esponjament de l’edificacióque determinen la conveniència de preservar el caràcter predominantment lliure d’edificacionsd’aquests espais interiors d’illa.

D’altra banda, cal tenir en consideració, en relació al cas concret de la parcel·la de l’al·legant,que en tant que una part de la mateixa es troba dins de la franja de la fondària edificablereferida al front del carrer Ramon y Cajal; aquesta part de la parcel·la, inclosa dins la referidafranja en espai lliure interior d’illa, si resulta edificable en planta baixa. Pel que fa a la resta delpati de parcel·la, exclòs de la franja edificable, cal tenir present que sobre el mateix ésedificable un 30% de la seva superfície. Per tant, la reducció de la possible edificació en plantabaixa dins de l’esmentat espai lliure interior d’illa no suposa la total desaparició de la mateixa, ipermet que una proporció significativa - equivalent aproximadament al 50% - resulti igualmentedificable.

En conseqüència, i atenent als nous criteris plantejats pel POUM en relació al tractament delsespais lliures interiors d’illa en els àmbits del Centre de la ciutat i de determinats barris,correspon desestimar l’al·legació presentada, mantenint les determinacions definides en elPOUM en quant a la definició de les condicions de l’espai lliure interior de l'illa on s’emplaça lafinca de l’al·legant.




Emplaçament: CA DE LA RECTORIA, 18

Nom de l'al·legant: ISABEL JUAN BADIA

Tipus: AFECTACIÓ

TEMA:

Es manifesta el desacord amb l’afectació determinada pel POUM, derivada del Pla Especial del’antic poble de Sant Pere, sobre la part posterior de la parcel·la del carrer Rectoria núm. 18que dóna front al Parc de Vallparadís. Alternativament es proposa l’adopció d’una rectificacióen l’alineació respecte al Parc de Vallparadís que faci possible la preservació de la totalitat dela terrassa i disminuir la superfície afectada del pati

TRACTAMENT:

S’admet la petició d’ajust de l’alineació del pati interior de la parcel·la plantejada per l’al·legantper tal de no tenir que afectar el mur de càrrega de la terrassa i ajustar el nou límit al pouexistent. Aquesta rectificació de l’alineació farà possible que el nou límit, i en conseqüència elnou mur de separació, s’ajusti al pou preexistent sense que variï substancialment el límit amb elParc.


Emplaçament: FINCA SITUADA ENTRE POLÍGONS PM-STP001, PP-FAL001

Nom de l'al·legant: ORLANDO SANTOS GUADA


TEMA:

§ Demana que es revisin els paràmetres d’edificabilitat i densitat d’habitatge a l’àmbit PM-STP001 a partir de considerar molt alta la repercussió dels costos d’urbanització.

§ Que la seva propietat limitada per la riera de les Arenes, l’autopista i el traçat del ferrocarrilsigui inclosa dins del PP-FAL001.

TRACTAMENT:


En relació amb el primer aspecte al·legat, que posa de manifest la difícil viabilitat econòmica delpolígon delimitat PM-STP001 degut a l’edificabilitat i el nombre d’habitatges establerts per almateix, que segons l’al·legant és insuficient en relació a les càrregues d’urbanització que teassignades i a més, resulta manifestament inferior a les condicions d’edificació establertes pelsector consolidat de Sant Pere de les Fonts i el nucli del carrer Bellavista; cal establir que, uncop revisats els paràmetres del mateix, en resulta que, efectivament, la correlació entre elsaprofitaments atribuïts i les càrregues d’urbanització i cessió establertes sobre el polígon,resulta inadequada i requereix un reajust dels seus paràmetres, tant d’edificabilitat bruta, com



de superfície mínima de parcel·la i, en conseqüència, del nombre màxim d’habitatgespotencials sobre el sector.

Es proposa, per tant, reajustar els referits paràmetres, garantint així la viabilitat econòmica delnou sector, sense variar substancialment els criteris generals de l’ordenació proposada.

En relació al segon dels aspectes al·legats, que es refereix a la petició de l’al·legant que unapart de la seva finca, situada entre el traçat del Ferrocarril de la Generalitat i la Riera de Rubí,sigui inclosa dins d’un sector de desenvolupament que permeti atribuir-li un aprofitamenturbanístic. Cal desestimar la referida petició atès que sobre l’àmbit on es situa l’esmentadaporció de finca no és possible ni té cap sentit, preveure cap nou desenvolupament urbanístic, niresidencial ni productiu, atès que es tracta d’una franja de sòl totalment condicionada per lapresència de les referides infrastructures, i que no té entitat superficial ni característiquesmorfològiques que permetin un nou desenvolupament urbanístic sobre la esmentada superfície.En conseqüència, es proposa mantenir la regulació urbanística establerta per a la referidaporció de la finca en el document del POUM, sota el règim de Sòl No Urbanitzable.


Emplaçament: CA DE SANT COSME entre CA DE SANT TOMÀS i PL DE CA N'ANGLADA

Nom de l'al·legant: CENTRE PARROQUIAL SANT CRISTOFOR


TEMA:

Es manifesta el desacord amb la qualificació de Places (clau P.2) que s’ha determinat per unespai obert adjacent al conjunt parroquial enlloc de la qualificació d’Equipament existent (clauE.1) que li determinava el Pla General 83. Es sol·licita un canvi d’aquesta qualificació similar alque li atorgava l’anterior Pla per tal de permetre un ús més compatible amb les activitats de laParròquia.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de que la placeta adjacent a l’Església de Sant Cristòfol es qualifiquicom a Altres equipaments (clau E.10) amb la mateixa delimitació d’àmbit que recollia el PGO83, atès que es considera que aquest espai forma part de l’espai de la plaça de Ca n’Anglada,com a espai obert complementari de la Parròquia i al mateix temps de la Biblioteca de Cann’Anglada; formant d’aquesta manera un conjunt harmònic i coherent amb els requerimentsfuncionals de l’espai públic.


Emplaçament: CA DEL MAS ADEI entre CA DE SANT VALENTÍ i CA DE LA MINA

Nom de l'al·legant: BOADA I MORERA MARIA ROSA


TEMA:

Es sol·licita que es reconsideri la fondària edificable establerta en aquesta illa (Societat, Mina,Mas Adei i St. Valentí), que no s’obviï la possibilitat de construcció d’un aparcament a l’interiorde l’illa i que en cas que es plantegi un carrer de serveis per l’equipament, el puguin fer servir



també els veïns com a accés rodat, de manera que solucioni el problema de les mitgeres que lidonen façana.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en el sentit d’admetre la petició de revisar la fondària edificableestablerta inicialment pel POUM i es torna a determinar la que venia establerta pel Pla General83; és a dir, una fondària edificable de 23,10 m. Tanmateix, també cal assenyalar que no espreveu cap nou vial de servei dins de l’àmbit adjacent del Pla de Millora “Ronda de Ponent-laMina” PM-PON153 on s’ha previst la reserva d’un àmbit d’equipament educatiu.

En quant a la previsió d’un nou aparcament, aquest s’haurà de decidir en funció de lesdeterminacions del Pla de Millora i del projecte arquitectònic de l’equipament, en el moment dela seva tramitació.


Emplaçament: CA DE LAS NAVAS DE TOLOSA entre CA D'AVINYÓ i CA DE ROGER DELLÚRIA

Nom de l'al·legant: ANTONI MILL GRAU


TEMA:

Demana que entre els carrers Avinyó i Roger de Llúria no s’ampliï la vorera de manera que nos’afecti a les seves finques.

No estan d’acord en estar inclosos dins del polígon per no poder afrontar les despeses quecomportaria la seva execució.

TRACTAMENT:






És per això que es fixa una nova delimitació del sector de Pla de Millora PM NDT-069 en la ques’hi exceptuen les finques emplaçades en el carrer Navas de Tolosa des del número 100 al110, ambdues incloses, les finques del carrer Roger de Llúria núm. 100, 100bis i 105 i del núm.113 al 141, també ambdues incloses, les del carrer Torres i Bages núm. 120 i 122 i del C/Avinyó núm. 115; que queden totes elles en situació de sòl urbà consolidat (A6.0 o A2.1) ambus dominant d’habitatge.



Emplaçament: CM DE CAN PEPET, 10

Nom de l'al·legant: ANTONI PIQUE FABREGAS

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Manifesta el desacord amb l’obertura per prolongació del carrer de la Til·la i per contra proposaque enlloc d’aquest s’urbanitzi el Torrent situat al l’est del mateix.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de l’al·legant de recuperar el traçat previst per l’anterior carrer delTorrent atesa la gran dificultat material d’executar la urbanització del mateix donada l’extremainclinació del terreny en una part substancial del seu traçat. Sa pogut comprovar que existiauna solució alternativa més viable econòmicament consistent en completar el carrer de la Til·lafins a la traça del carrer del Salze. Aquesta actuació permetrà l’accés viari als terrenys de sòlurbà existents per tal que puguin adquirir la condició de solar, dins de l’àmbit del Polígond’Actuació del carrer del Salze (PA-CGO001).

Això no obstant, es manté únicament dins de l’àmbit sud del Polígon d’Actuació la superfície deterreny indispensable per a l’execució del vial, de tal forma que la finca de l’al·legant, jaconsolidada per l’edificació, pugui ser compensada adequadament en el moment de l’execuciódel Pla i no hagi de ser partícip de la resta de càrregues de cessió i urbanització del polígon.


Emplaçament: CA D'EDISON, 82

Nom de l'al·legant: GABRIEL ESCOFET MIGUEL

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

No està d’acord amb que es dugui a terme el polígon d’actuació PA-PON367.



TRACTAMENT:






Emplaçament: TERRENYS ENTRE CAN CARBONELL I EL PLA DEL BONAIRE

Nom de l'al·legant: ANNA ROCA PORTET


TEMA:

L’al·legant sol·licita que s’exclogui la qualificació de parc de contacte d’aquella part de la sevapropietat que té aquesta qualificació, i que, per tant, continuï com a sòl no urbanitzable,agrícola i de propietat privada.



TRACTAMENT:

1. Potestat discrecional de l'Administració en matèria de planejament.

Les pretensions plantejades en l’al·legació formulada, es refereixen pràcticament totes aaspectes que entren plenament dins de la potestat discrecional de l’Administració en matèria deplanejament.




La naturalesa normativa dels plans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants del'interès públic, justifiquen el "ius variandi" de l'Administració, enfront al qual no es podenimposar els drets dels propietaris, - Sentència del Tribunal Suprem de 9 de juliol de 1991(5742/1991) -.


En efecte, el fonament de la potestat de planejament rau en la necessitat d'adoptar lesprevisions urbanístiques i donar les respostes que demanden els nous requeriments de l'espaifísic urbà - Sentències del Tribunal Suprem de 24 de febrer de 1984 (2620/1984), 24 desetembre de 1989 (7332/1989), 6 de febrer i 3 d'abril de 1990 (943 i 3579/1990), 15 d'abril de1992 (4052/1992), 8 de maig de 1992 (4145/1992), 9 de desembre de 1989 (9227/1989) i 3 degener de 1996 (1788/1996) -.









- L'interès públic urbanístic entès de forma àmplia, ja que el contingut del dret de propietatqueda delimitat per aquest interès general.




Així doncs, és a partir d'aquests principis i dins d'aquest marc legal que cal analitzar i avaluarles diferents al·legacions formulades.

2. La propietat dels al·legants, situada entre la finca de Can Carbonell i el Pla del Bonaire, estàclassificada en gran part com a sòl no urbanitzable. El POUM qualifica part del sòl nourbanitzable propietat de l’al·legant com a Zona Ventall al·luvial recent, Clau D2 i en part com aparc de contacte, dins del sistema d’espais lliures urbans. El destí actual d’aquest sòl ésl’agrícola.

Pel que fa als terrenys qualificats com a D2, l’al·legant manifesta la seva preocupació pel que faals usos permesos en aquest tipus de sòl. L’article 216 de les NNUU del POUM defineixen laZona ventall al·luvial recent, de la següent manera:

“Art. 216.- Zona Ventall al·luvial recent – Clau D21. DefinicióInclou els sols agrícoles del Pla de Bonaire. A banda del fet singular d’estar sobre unventall al·luvial recent, destaca la seva funció de permeabilitat ecològica en sentit est-oest. Aquest sòl tindrà la consideració de sòl no urbanitzable d’especial protecció.S’identifica en els plànols amb la clau D2.

2. Objectius:....”

En l’apartat 3 del mateix article es preveuen els components de qualificació d’aquesta zona, elsquals són l’agrícola, el forestal i el forestal potencial. Els components de qualificació del sòl nourbanitzable, en virtut del contingut de l’article 214 de les NNUU del POUM, sóncondicionaments i determinacions especifiques a la regulació general establerta per les zones.



En el mateix article s’estableix, a més, que els components de qualificació s’estableixen, deforma particular en funció de la cobertura actual o potencial que segons els diferents valorsecològics i medioambientals concurrents s’assignen a cada espai que es delimita dintre decada qualificació. Així mateix, la component de qualificació que s’estableixi, atès que varelacionada amb la naturalesa i valors ambientals del sòl, seran causa suficient pelcondicionament i adequació de les llicències d’obra o ús i d’aquelles actuacions que puguinresultar contràries a la mateixa component i a la lesió dels seus valors medioambientals.Conseqüentment, atès que per la propietat de l’al·legant el POUM hi preveu el component dequalificació agrícola, això suposa òbviament la compatibilitat d’aquest ús, així com la voluntatde preservar-lo i respectar-lo, tal i com s’estableix a l’apartat 3 de l’esmentat article 216.

3. Pel que fa als terrenys propietat de l’actora qualificats com a parc de contacte, Clau P.6, dinsdel sistema d’espais lliures urbans, l’al·legant sol·licita que s’exclogui la qualificació de parc decontacte i que, per tant, continuï com a sòl no urbanitzable, agrícola i de propietat privada, jaque els articles 239 i 240 de les NNUU del POUM, estableixen la titularitat pública del sòlsqualificats com a sistema d’espais lliures, a excepció dels “espais privats de servitud pública”.

S’estima parcialment l’al·legació pel que fa a la imposició de la necessitat de la titularitat públicadels terrenys qualificats com a Parc de Contacte (Clau P.6), atès que analitzada la funciód’aquests sòls es constata que no és incompatible amb el manteniment de la seva titularitatprivada, sempre i quan es respectin les condicions d’ordenació, ús i protecció previstes pelPOUM en aquest tipus de sòl, així com la resta de paràmetres establerts en el planejamentderivat. En conseqüència, es manté la qualificació de parc de contacte dels terrenys en qüestió,ja que aquesta qualificació és l’adequada a la realitat física i valors naturals de la zona, aixícom la coherent amb els objectius i naturalesa que es pretenen.

En tot cas, es modifica el contingut dels articles 239 i 240 de les NNUU del POUM, pel que fa ala previsió de que els sòls qualificats com a sistema d’espais lliures han de ser necessàriamentde titularitat pública, establint que poden mantenir la seva titularitat privada.

Proposta de resolució: Es proposa estimar parcialment l’al·legació formulada, pel que fa a lamodificació dels articles 239 i 240 de les Normes Urbanístiques del POUM en els termesexposats al llarg del present informe.



Nom de l'al·legant: INMUEBLES Y CONSTRUCCIONES SA


TEMA:

Demana:

§ Que la parcel·la quedi qualificada com fins ara: A2.§ Que la seva parcel·la sigui exclosa del polígon d’actuació.§ Que se solucioni el problema de rasants existent al carrer Lepant amb la seva continuació

cap a ponent.



TRACTAMENT:

S’estima plenament l’al·legació presentada, en base als següents arguments:

La parcel·la de l’al·legant, situada amb front al carrer Avinyó tenia definides unes condicionsd’edificació en funció de la qualificació determinada en el Pla General 83 que son les ques’indiquen en l’escrit d’al·legacions. Aquesta parcel·la te actualment la condició de solar, atesala consolidació del seu front al carrer Avinyó, que es troba plenament urbanitzat.

En canvi, pel que respecta al carrer Lepanto que delimita el solar, es troba encara pendentd’urbanització definitiva i de la determinació de les seves rasants.

La transformació del solar esmentat no resulta decisiva en relació a la transformació urbanísticaque es planteja per al conjunt de les edificacions industrials situades a continuació del mateixper la banda de ponent. La única interrelació que es produeix entre ambdues, en base a la quales va proposar inicialment l’adscripció del solar al polígon d’actuació PM NDT 130, ésprecisament, la obertura definitiva del carrer Avinyó.

Aquesta interrelació pot arribar-se a resoldre de manera desvinculada entre el referit polígon iel solar de l’al·legant en quant a la gestió del primer, si be la possible edificació del solar vindràen tot moment condicionada en funció de la determinació de les rasants definitives del vial i laseva urbanització.

En conseqüència es proposa excloure el solar esmentat de l’àmbit del polígon PM NDT 130, idelimitar un nou polígon d’actuació que inclogui únicament al solar esmentat conjuntament ambel tram del nou vial del carrer Avinyó que hi dona front, amb la determinació de la obligacióurbanística de contribuir al pagament de la urbanització del mateix, en una proporció mínimadel 50% del seu cost en el tram esmentat, i la vinculació de la futura construcció a laurbanització del referit carrer.

Així mateix, es proposa establir sobre el referit emplaçament la mateixa qualificació urbanísticade la resta del front al carrer Lepanto (A2.0), i per tant atribuir-li uns paràmetres d’edificació,d’alçada màxima i fondària edificable; que son idèntics als que determinava el Pla General del83, mantenint per tant el mateix aprofitament sobre la finca.



Nom de l'al·legant: MANUEL ZAFRA LARA


TEMA:

Demana que es modifiqui l’agrupació parcel·laria de manera que el núm. 477 pertanyi alpolígon que comprèn els núm. 471-475.

TRACTAMENT:

S’estima plenament l’al·legació formulada atès que en base a la circumstancia exposada perpart de l’al·legant en quant a la seva titularitat comú a les finques dels núm. 471 i 475, ladelimitació de les unitats d’agrupació parcel·laria resulta força més adequada i viable d’acordamb la nova proposta d’agrupació de finques que aquest sol·licita.





Nom de l'al·legant: FERNANDO FERRER GUERRERO


TEMA:

Demana:

§ Que entre els carrers Avinyó i Roger de Llúria no s’ampliï la vorera de manera que nos’afecti a les seves finques.

§ No estan d’acord en estar inclosos dins del polígon per no poder afrontar les despeses quecomporta.

TRACTAMENT:









Emplaçament: CA DE ROGER DE LLÚRIA, 100.B

Nom de l'al·legant: JORDI PUIG PASCUAL


TEMA:

Demana:



TRACTAMENT:









Emplaçament: CM DE LA GRÍPIA

Nom de l'al·legant: FRANCISCO CAÑAVATE MOYA


TEMA:

No està d’acord en que una part de la seva finca estigui inclosa dins l’àmbit del Parc Territorialdels torrents de la Gripia i de la Betzuca i sol·licita conèixer de quina forma pot ser compensatper aquesta mesura.

TRACTAMENT:

Una part substancial de la finca de l’al·legant es troba inclosa dins del règim del sòl nourbanitzable amb la qualificació de Forestal Potencial (clau fp) dins de la zona Plana Vallès(clau D4). Les Normes Urbanístiques preveuen la regulació particular d’aquesta qualificació deForestal Potencial (clau fp) dins de la zona D4. No obstant a més d’aquesta qualificacióestablerta de Forestal Potencial, cal assenyalar que aquest terreny forma part de l’àmbit delfutur Parc de la Grípia i de la Betzuca. El POUM preveu que la concreció de la ordenaciód’aquest Parc, es realitzarà mitjançant un Pla Especial urbanístic del Parc Territorial delstorrents de la Grípia i de la Betzuca. Aquest Pla Especial, que serà de promoció públicaestablirà, entre altres determinacions d’ordenació, el sistema d’actuació per tal d’assolir latitularitat del sòl dins de l’àmbit del Parc. Per tant, serà el sistema d’actuació el que establirà laforma concreta en que la Administració assumirà la titularitat d’aquells terrenys que el Pla hagideterminat que han de format part del Patrimoni Públic de Sòl. A més, per aplicació de lesdisposicions de la nova Llei d’Urbanisme, és plenament possible que una part dels terrenysinclosos dins del sector del Pla Especial del Parc segueixin sent de titularitat privada.



Nom de l'al·legant: JOSEFA CASTELLVI RUSIÑOL


TEMA:

Manifesta el desacord amb la qualificació com Equipament Universitari (clau E.1) de la nau dela seva propietat, del carrer adjacent a l’edifici de la Farinera, que en el PGO 83 estavaqualificat com Industrial en Illa Tancada (clau A.8). Sol·licita que es qualifiqui com IllaHomogènia ( clau A2.0) igual que la resta de l’illa.

Sosté la il·legalitat del Pla i addueix que en no trobar-se dins d’un polígon d’actuació queproporcioni una reparcel·lació; no es poden obtenir aquests sòls per a equipaments a no serque els sòls reservats per equipaments comunitaris puguin ser de titularitat privada i no pública.

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la sol·licitud d’ajustar els límits de l’equipament qualificat com equipamentuniversitari (clau E.1), als límits de l’actual projecte de construcció de la nova Escola Superiorde Cinema i Audiovisuals de Catalunya dins l’antic recinte de la Farinera. S’ha comprovat la no



necessitat de reservar aquest espai addicional, d’aquesta finca independent, peldesenvolupament del nou equipament. En conseqüència s’ajusta la situació urbanística de lafinca i queda qualificada com Illa Homogènia (clau A2.0), amb els mateixos paràmetres defondària edificable i número màxim de plantes que la resta dels fronts de l’illa amb la mateixaqualificació.



Nom de l'al·legant: INDUSTRIAL GRADHERMETIC SAE


TEMA:

Manifesta el desacord amb la qualificació com Equipament Universitari (clau E.1) de la nau dela seva propietat, del carrer adjacent a l’edifici de la Farinera, que en el PGO 83 estavaqualificat com Industrial en Illa Tancada (clau A.8). Sol·licita que es qualifiqui com IllaHomogènia ( clau A2.0) igual que la resta de l’illa.

Sosté la il·legalitat del Pla i addueix que en no trobar-se dins d’un polígon d’actuació queproporcioni una reparcel·lació; no es poden obtenir aquests sòls per a equipaments a no serque els sòls reservats per equipaments comunitaris puguin ser de titularitat privada i no pública.

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la sol·licitud d’ajustar els límits de l’equipament qualificat com equipamentuniversitari (clau E.1), als límits de l’actual projecte de construcció de la nova Escola Superiorde Cinema i Audiovisuals de Catalunya dins l’antic recinte de la Farinera. S’ha comprovat la nonecessitat de reservar aquest espai addicional, d’aquesta finca independent, peldesenvolupament del nou equipament. En conseqüència s’ajusta la situació urbanística de lafinca i queda qualificada com Illa Homogènia (clau A2.0), amb els mateixos paràmetres defondària edificable i número màxim de plantes que la resta dels fronts de l’illa amb la mateixaqualificació.


Emplaçament: Cruïlla CA DE SANT DAMIÀ amb CR DE MONTCADA

Nom de l'al·legant: MIQUEL FARRE MALLOFRE


TEMA:

Manifesta que la finca propietat de l’al·legant va dur a terme la cessió gratuïta d’una porció de1000 m2 de superfície l’any 1974 i amb posterioritat es va dur a terme l’expropiació d’una altraporció de finca, amb una superfície de 3.480,12 m2, amb motiu de la obertura i connexió dellateral de la Riera de Les Arenes amb la Carretera de Montcada.

Manifesta també que degut a la no execució de les esmentada connexió, no es va poderprocedir a l’edificació de la parcel·la de sòl edificable.



Proposa que el solar de l’al·legant formi part d’un polígon d’actuació independent, desvinculatdel que es delimita en el POUM (PM-CAN001). Proposa, també, que donada la situació enversel barri i a la futura rotonda; es faci un edifici singular i de més alçada.

TRACTAMENT:

Es proposa la desestimació de l’al·legació en base als següents raonaments:

La manca d’edificació del solar fins al moment actual no és justificable en funció de la mancad’urbanització de l’enllaç viari, doncs els referits terrenys ja tenien la condició de solar atès queel seu front al carrer Sant Damià es troba urbanitzat. De fet, sobre l’esmentat solar fouimplantada una edificació i activitat de rentat de cotxes emparada en una llicència d'obresatorgada en el seu moment.

Aquest sòl forma part del conjunt de la franja que configura els fronts del barri de Ca n’Angladacap a l’Avinguda del Vallès i la Riera de les Arenes i, a més, ocupa un punt significat de lamateixa corresponent amb el seu inici i articulació amb l’eix de la carretera de Montcada.

L’objecte de la delimitació de l’àmbit del futur Pla de Millora contemplat en el POUM ésprecisament el de reordenar els fronts de llevant del barri de Ca n’Anglada i resoldreadequadament la seva interrelació amb l’Avinguda i la Riera; i establir una nova ordenació delsmarges d’aquesta, a banda i banda, procurant una major connexió entre els àmbits de Can’Anglada i els nous creixements de Montserrat i Torresana.

Per tant, la inclusió d’aquest sòl dins del conjunt de l’àmbit de futura reordenació urbanística dela Riera de les Arenes és del tot necessària per tal d’establir una ordenació conjunta del frontde la mateixa. No pot ser tractada aïlladament, tant degut a la total interrelació que es produeixentre el solar de referència i el conjunt del front del barri, com també, a la reduïda dimensió delmateix en relació a l’escala de les futures transformacions que es plantegen sobre aquest front.


Emplaçament: CA CREMAT, 21

Nom de l'al·legant: MARIA COLOMER SANCHO


TEMA:

Manifesta el desacord amb el fet que no s’hagi augmentat l’alçada del tram del carrer JoanCoromines entre el carrer Vilanova i el carrer Cremat, i que es mantingui l’alçada de PB+2 amb10,40 metres d’alçada reguladora. Assenyala el fet que aquest tram de carrer és més ampleque el carrer Cremat que té una alçada màxima de PB+3 i una alçada reguladora de 11,35 m. i,per tant, sol·licita que es pugui edificar fins a una alçada reguladora de 12.30m (PB+3)

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud de incrementar l’alçada reguladora fins als 12,30 metres iamb un núm. màxim de plantes de PB+3 sol·licitats per l’al·legant en el tram amb front al carrerde Joan Coromines (antic tram del carrer de la Vilanova) segons la normativa urbanísticareferida al Nucli Històric (clau A1.0) atesa la variació de les condicions arquitectòniques del’entorn amb l’eixamplament d’aquest tram del carrer. Amb aquesta mesura s’aconsegueixenunes condicions d’edificació similars a la resta de l’illa on ja es permeten alçades reguladoressuperiors i amb un nombre màxim de plantes de PB+3.





Nom de l'al·legant: FRANCISCO VALLS FELIU


TEMA:

Manifesta el desacord en que el carrer Sant Antoni tingui un número màxim de plantes de PB+1atès que per la part del carrer del Castell es pot edificar fins a PB+4 i per la part inferior tenenl’edifici de la Mútua. En conseqüència, sol·licita un increment del número màxim de plantes finsa PB+2 i un augment de la fondària edificable establerta (18m) fins a 21,00 metres.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incrementar el número màxim de plantes d’aquesttram del carrer Sant Antoni fins PB+2 atès que l’alçada dels carrers del Nucli Històric i delsposteriors eixamples està en proporció a l’amplada dels carrers als que hi dona front. En aquestcas, aquest tram del carrer Sant Antoni, amb una amplada inferior als 8 metres(aproximadament de 5,68 metres) li correspon un número màxim de plantes de PB+1 amb unaalçada reguladora de màxima de 7,60 metres, malgrat l’existència en ambdós costats del carrerd’edificis que tenen una alçada real superior a la permesa pel planejament producte d’unasituació històrica ja consolidada.

Pel que respecta a la petició formulada en el sentit d’incrementar la fondària edificable de lapart de la illa on s’emplaça la seva finca, fins a una fondària de 21 metres, correspon estimaríntegrament la mateixa, atès que la configuració de l’illa, en quant la seva fondària total, permetgarantir una superfície d’ocupació per l’edificació que resulta força inferior al 60% màximestablert. L’establiment de l’esmentada fondària de 21 metres en el front que dona al carrerSant Antoni, permet garantir una àmplia dimensió de l’espai interior d’illa, que en la seva partcentral manté una amplada respecte de les alineacions posteriors dels edificis amb front alcarrer del Castell, de 40 metres.


Emplaçament: CA DE LAS NAVAS DE TOLOSA entre CA DE JOAN MONPEÓ i CA DELTREN DE BAIX

Nom de l'al·legant: JUAN PEREZ MEMBRIVE


TEMA:

Demana:

§ Que s’inclogui dins del PM-RPA035 el terreny ocupat per una edificació industrialcantonada Navas de Tolosa i J. Mompeó.

§ Augment de l’edificabilitat neta de 1,80 m2/m2 a 2 m2/m2.§ Que l’illa de l’al·legant formi part d’un sol polígon d’actuació, ja que té una important

superfície i així s’acceleraria el seu desenvolupament.



TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en base a les següents consideracions:



Apareix doncs un nou sector del Pla de Millora (PM TDB-103), que es manté com a sectordiscontinu, amb reducció no obstant de la superfície de sòl prevista com a equipament i tambéde l’àmbit de nou teixit residencial en el sentit del que ja s’ha exposat en el punt primer.

Per últim, i pel que fa a la demanda d’augment de l’edificabilitat neta del sector, aquesta s’hafixat, com a conseqüència de la nova delimitació, en 2’76 m2st/m2sl.


Emplaçament: CARRETERA DE TERRASSA, 56

Nom de l'al·legant: ANA MARIA AURELL ARMENGOL


TEMA:

Demana que no es modifiqui el límit del Terme Municipal de Terrassa amb Matadepera, ja quedes del 1940 ha estat formant part de Matadepera.

TRACTAMENT:

Sense prejutjar el resultat definitiu del procés de delimitació i precisió dels límits de termemunicipal entre Terrassa i Matadepera que en el seu moment caldrà emprendre, i per tant,sense entrar en el fons de les qüestions plantejades a l’al·legació per escapar a l’àmbit de les



determinacions pròpies d’un Pla d’Ordenació, s’estima parcialment l’al·legació presentada, enbase als següents arguments:



Aquesta delimitació continguda en el referit document, dona lloc a determinades diferències enrelació a la delimitació gràfica continguda en les cartografies que es van emprar en la redacciódels planejaments generals vigents en ambdós municipis. Segons el referit document, aquelladefinició de límits partia de determinades errades aparegudes en anteriors cartografies i quevaren ser repetides en versions posteriors.



És per això que es procedeix a la nova incorporació gràfica de les línies contingudes en l’antigacartografia del Pla General del 83 - comú a la del planejament de Matadepera -, sens perjudicide les futures correccions o modificacions que en el seu moment puguin derivar-se un cops’hagi procedit oportunament a l’establiment de la delimitació territorial definitiva que enresultarà del procés que en el seu moment caldrà emprendre a la vista dels resultats de laCertificació de l’Institut Cartogràfic abans esmentada.



Nom de l'al·legant: INVERSIONES PRIVADAS SL


TEMA:

Es sol·licita que es torni a les condicions del planejament fixades en la Modificació puntual delPGO en l’àmbit de la fàbrica Guardiola, on es preveia la determinació d’un edifici i d’un espaicomplementari de la Plaça de la Quadra de Vallparadís enllaçat amb el carrer Sant Antoni.



TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de modificar la qualificació i tornar a les condicions que fixava elplanejament segons la Modificació Puntual. La qualificació aplicada en aquest sector és la deIlla Homogènia (clau A2.4 fronts Vallparadís) per tal d’unificar el tractament de la façana urbanasobre el Parc de Vallparadís i afavorir l’extensió del Parc amb vegetació més enllà dels seuslímits evitant la presència de volums adjacents al mateix. En conseqüència, s’aplicarà lanormativa establerta per als fronts del Parc:

A.2.4. Fronts Vallparadís. Condicions particulars1. Definició: Compren aquelles illes que son confrontants amb els marges del Parc deVallparadís sobre les quals es determinen unes condicions de regulació que afectenprimordialment a la configuració de l'espai lliure de parcel·la i el tractament de la seva línia decontacte amb el parc.

2. Condicions particulars d'edificació:Fondària edificable. És la determinada en les plànols d'Ordenació detallada del sòl

urbà, la qual caldrà esgotar en cada nova construcció o reforma de l'edificacióexistent. No són aplicables els arts. 81.5 i 81.6 del Pla.

Les parcel·les en les quals la façana posterior estigui encarada al Parc, són edificables finsa la línia de màxima i mínima profunditat edificable. Més enllà de la línia de profunditatedificable es permesa una edificació restringida amb subjecció a les següent condicions:

• Per sota de la rasant de la part no edificable i amb la finalitat de completar la disposició dela construcció d'aparcaments de nous edificis, l'edificació podrà ocupar amb plantessoterrànies la totalitat de la parcel·la sempre que es respectin l'existència de les espèciesarbòries més significatives, es mantinguin les característiques formals i vegetals del pati ojardi i es prevegi el posterior ajardinament, de tot l'espai lliure interior ,deixant la llosasuperior del possible soterrani a 1,00 m per sota de la rasant definitiva del terreny i quel'estructura d'aquesta llosa sigui adequada per a suportar el pes d'una capa de terrad'aquella profunditat

• A l'espai no edificable s'obliga la construcció d'una pèrgola o porxo totalment obert, quepodrà ser cobert, que estarà situat a la mateixa rasant del pati, jardí o eixida, que estaràdisposat paral·lelament a la línia de fons que dóna al Parc i amb tota l'amplària del solar enaquest punt. La pèrgola o porxo tindrà una profunditat mitjana de 3 m. (sense que en cappunt pugui ser superior a 4 m, ni inferior a 2 m una alçada de 2,50 a 3,50 metres i d'unasola planta. Aquesta pèrgola serà obligatòria de construir sempre que es demani llicènciaper a construir, reformar o modificar l'edificació, el seu Projecte haurà de formar part delsplànols i documents del Projecte de l'obra de construcció, reforma o modificació indicada.

• El tractament de les façanes posteriors encarades al Parc de Vallparadís haurà de seruniforme en els seus trets generals, de manera que les particularitats de cada fincas'expressin només en els detalls ornamentals i en el color. La projecció en planta de lafaçana posterior serà sempre perpendicular a l'eix o bisectriu de la planta.

• La part no edificable, llevat de la pèrgola o porxo frontal, haurà d'estar ajardinada.§ La parcel·la o solar que limiti per la seva façana posterior amb el Parc de Vallparadís, tant

si és immediatament com mitjançant un camí, rodat o no, no podrà obrir cap accés al Parc.§ Els murs limítrofs entre les parcel·les i el Parc hauran de tenir com a mínim l'alçada de

paret de tanca (1,80 m) amidats en el Parc sobre la rasant de la línia de partió, Si la rasantde l'espai privat no edificable fos superior a més de 0,80 m sobre el del Parc en la línia delímit, n'hi haurà prou amb la formació per la banda de l'espai privat d'una barana d'1md'alçada, que podrà ser calada per damunt de l'esmentada cota d'1,80 metres


Emplaçament: CA DE PAU AYMERICH

Nom de l'al·legant: FRANCISCO FERNANDEZ MARTIN



Tipus: LES FONTS

TEMA:

Sol·licita que la seva parcel·la que es troba inclosa dins del règim del Sòl no Urbanitzable, dinsde la Zona de Ventall al·luvial miocènic (clau D1) amb la qualificació de Forestal (clau f) peròadjacent al límit del sòl urbà, s’inclogui dins del règim del sòl urbà.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la proposta d’inclusió d’aquesta parcel·la dins del règim del Sòl Urbà,atès que, entre altres consideracions, a l’anterior Pla ja estava inclosa dins del règim del Sòl noUrbanitzable. En conseqüència atesa la voluntat del Pla de preservar l’espai lliure i boscós delsistema de Parc Territorial de la Serra de Galliners, es manté amb la qualificació de ParcTerritorial (clau P.7) i amb la qualificació específica de Forestal (clau f) quedant sotmesa a lesregulacions particulars i generals dels usos compatibles, condicionats i incompatibles d’aquestazona que s’estableixen en les Normes Urbanístiques.


Emplaçament: CA DE COLOM entre Número 180 i Número 186

Nom de l'al·legant: QUEMBRUE SA


TEMA:

1. Demana poder ampliar la fondària edificable per tal de tapar les mitgeres dels edificiscolindants.2. Demana poder construir el pati ja que amb les mitgeres dels edificis colindants no té sentit.3. Demana que es pugui construir un altell en les PB tot i tenir el carrer menys de 16m i queaixò no computi a l’edificabilitat.4. Demana que se li permeti alinear la planta de sotacoberta al carrer Colom per poder taparles mitgeres dels edificis colindants. De manera que es permeti augmentar l’alçada reguladora ique la inclinació del 30% s’hagi de fer des de la carretera Montcada. Aquesta superfícieedificada tampoc computaria dins l’edificabilitat.5. Demana que els m2 edificables siguin ampliats fins a 1.860 m2 i que l’edificabilitat del patid’illa pugui reduir-se fins als 10 m2.6. Que els cossos sortints puguin ser 1/10, és a dir d’1,40m. Demana que puguin ser oberts alllarg de tota la façana o que tancats però enlloc d’1/3, que puguin ser 2/3.7. Demana que la terrassa superior transitable pugui allargar-se fins els voladissos anteriors.8. Demana que s’obligui només a fer la reserva de 12 places d’aparcament, justificant quepretenen fer pisos per estudiants.

TRACTAMENT:

Analitzat el contingut de l’al·legació i del conjunt de les qüestions diverses plantejades en lamateixa, correspon estimar parcialment la major part de les seves formulacions, si be en el casconcret d’algunes d’elles no poden ser estimades favorablement. L’argumentació tècnica per altractament de les al·legacions es concreta en els següents punts:

§ En relació a la petició d’ampliació de la fondària edificable, correspon desestimarl’argumentació plantejada per l’al·legant, atès que una possible ampliació de la fondàriaedificable fins a igualar la de les dues finques adjacents a l’àmbit d’agrupació parcel·lariatractat en l’al·legació, no permet garantir en cap cas l’absorció de les mitgeres preexistents,



i per contra, suposaria una vulneració de la regulació normativa general definida en quant ales condicions d'ocupació de l’illa que donaria lloc a la necessitat d'atendre les situacionsen que es produeixi un important diferencial entre la fondària definida normativament i laconsolidació real de les finques preexistents.

§ En relació a la sol·licitud que el pati resultant en l’espai interior d’illa delimitat més enllà dela fondària edificable, pugui ser edificat en planta soterrani i en planta baixa, cal posar demanifest que aquesta possibilitat es contempla expressament en la regulació normativadefinida per a les edificacions compreses en unitats d’agrupació parcel·lària.

Així la nova regulació contemplada per a les edificacions amb front a carrers i avingudesamples estableix la delimitació d’aquests fronts en una zonificació específica - en el cas deles finques de l’al·legant li correspondrà la qualificació d’A2.8 -. En aquesta zonificaciós’estableix específicament la possibilitat d’edificar els patis resultants en l’espai lliureinterior d’illa independentment de quina sigui la seva superfície.

§ Pel que fa a la petició en el sentit que es pugui dur a terme la construcció de plantes altellen les edificacions situades amb front a les referides vies o carrers amples, en la mateixalínia de solució apuntada en el punt anterior en relació al seu tractament normatiu en el side la zona d’A2.8, la normativa reguladora d’aquestes edificacions estableix expressamentla possibilitat que puguin edificar-se en plantes entresol, en aquells solars que donen front,entre d’altres, a la carretera de Montcada. Per tant, la petició de l’al·legant ve plenamentincorporada.

§ En relació amb la petició que la configuració de la coberta terminal de l’edifici i de la plantasotacoberta resultant, pugui produir-se de manera que aquesta pugui situar-se adossada alfront del carrer Colom, amb la finalitat de poder absorbir la mitgera vista del cos de l’edificiveí que manté una alçada superior a la que ve determinada per a la nova edificació previstaen la unitat d’agrupació parcel·lària.

Correspon estimar íntegrament la referida al·legació, atès que un dels objectius essencialsestablerts en al definició del mecanisme de les unitats d’agrupació parcel·laria consisteixprecisament, en la voluntat de fomentar transformacions dels fronts de carrers identificatsde manera expressa, que comportin noves edificacions amb capacitat de generar nousfronts amb una millor condició d’escala i formalització volumètrica i arquitectònica delsedificis. Dins d’aquesta prioritat, es contempla de manera expressa la conveniència que lesnoves edificacions estableixin una correcta relació respecte de les edificacions veïnespreexistents, especialment en els casos en que aquestes presentin una volumetriainadaptada als actuals paràmetres reguladors.

La possibilitat d’harmonitzar la disposició de la coberta amb les mitgeres de les edificacionsveïnes s’incorpora a la regulació normativa de les zones d’edificació en agrupacióparcel·laria, i s’indica de manera expressa en les pròpies fitxes de les referides unitatsd’agrupació.

§ Pel que respecta a la sol·licitud que s’ampliï la superfície de sostre edificable màximexpressat en la fitxa de la unitat. Correspon estimar l’al·legació en el sentit quel’edificabilitat màxima resultant sobre les finques incloses en unitats d’agrupació parcel·lariavindrà determinada com a resultat de l’aplicació dels paràmetres reguladors de l’edificació, ino a partir d’una quantia concreta predefinida. Per tant, la màxima edificació potencialsobre l’àmbit resultarà a partir de la disposició volumètrica de l’edificació atenent alsaspectes referits anteriorment.

§ Sobre la petició que la regulació del vol màxim dels cossos sortints així com dels supòsitsde vol i d’implantació dels mateixos respongui a criteris i a paràmetres diferents als regulatsen la Normativa del POUM, atenent a la singularitat de l’emplaçament i a les condicionsdels carrers que l’envolten. Correspon desestimar totalment la referida al·legació, atès queplanteja un tractament excepcional que no ve justificat per factors objectius i diferenciablesde la resta de situacions relatives que es poden donar en diferents emplaçaments.



§ Sobre la petició en termes semblants, respecte l’eximència en el compliment de la reservamínima de places d’aparcament en el futur edifici, atenent que sobre el mateix escontempla, segons manifesta l’al·legant, la construcció d’apartaments per a estudiants, aixícom a les reduïdes dimensions del solar. Correspon desestimar totalment l’al·legació, atèsque la regulació general per al conjunt de la ciutat sobre la reserva mínima de placesd’aparcament en edificis de nova construcció no estableix distincions en relació a l’úsparticular dels edificis destinats a habitatge, i al mateix temps, contempla expressament unseguit de supòsits d’eximència total o parcial del compliment de l’esmentada reservamínima de places, en funció de les condicions singulars dels seus emplaçaments i de ladimensió i configuració dels solars.

§ Finalment, en relació a la petició que els criteris de determinació del punt d’aplicació del’alçada reguladora de l’edifici permeti el seu desenvolupament en un únic nivell horitzontal ial mateix permeti també l’absorció de la mitgera de l’edifici veí situat en el front de lacarretera de Montcada. Correspon estimar l’al·legació atenent als mateixos criteris ifinalitats indicats anteriorment pel que fa a la configuració de la coberta terminal i la plantasotacoberta, i en aquest sentit, la regulació normativa de les zones d’agrupació parcel·lariacontempla mecanismes d’aplicació que permeten resoldre favorablement la petició del’al·legant en aquest punt.


Emplaçament: DS PLA DE LA GUITARD

Nom de l'al·legant: PLANA CAN GUITART S.A.


TEMA:

Demana que la distribució de zones i sistemes sigui indicativa i que consti com a tal a la partescrita.

Demana que siguin paràmetres d’obligat compliment:- límits del sector (amb inclusió d’una tolerància no superior al 3% d’aquesta

superfície).- Relació sòl públic/sòl privat.- Obligació de participar en el cobriment de la riera de Palau.

Reconsiderar determinats paràmetres de l’edificabilitat neta assignada i proposen corregir:- Augment del sòl privat.- Apropar la suma de zona verda i equipaments al 15% reglamentari.- Ajustar els límits- Situar l’edificabilitat neta industrial en 1,4 m2st/m2sòl, corresponent a PB+1 dins de

l’ocupació màxima del 70%.- Situar l’edificabilitat neta terciària en 1,6 m2st/m2sòl, corresponent al

desenvolupament segons volumètrica específica en diverses plantes.

Reconsiderar els límits del sector, diuen que ha d’excloure els diferents dominis públicsd’autopistes i ferrocarrils.

Demanen que es fixi una aportació econòmica màxima del polígon pel cobriment de la riera.



TRACTAMENT:

Es proposa estimar parcialment l’escrit d’al·legacions presentades en base a les següentsconsideracions:

En relació a la primera al·legació que planteja que la distribució de zones i sistemes siguiindicativa i que tingui caràcter vinculant la delimitació dels límits del sector, la superfície mínimade sòl públic i de sòl privat, i la obligatorietat de la participació en els costos de cobriment de lariera de Palau.

Cal indicar que aquest plantejament és plenament coincident amb el sentit de lesdeterminacions gràfiques i escrites que conformen el document del POUM.

En aquest sentit, la ordenació de les zones i sistemes que es conté en la fitxa d’ordenació delsector PP-FAL001 vénen grafiades amb línies de traç discontinu, indicatives del seu caràcterorientatiu.

Això no obstant, per a una major claredat en la comprensió i el sentit de les referides línies, enla llegenda dels grafismes de les fitxes d’ordenació s’introdueix una clau explicativa del caràctermerament orientatiu de les referides línies amb traç discontinu.

Així mateix, en la regulació normativa de les condicions de desenvolupament del Pla en sòlurbanitzable delimitat (art.180 de la Normativa) fixa clarament quines son les determinacionsvinculats establertes a les corresponents fitxes d’ordenació en quant a les reserves mínimes desòl per a cessions. En la mateixa línia de major claredat i concreció d’aquestes condicions, escomplementa el redactat del referit article en el sentit d’introduir també el caràcter indicatiu deles traces gràfiques en línia discontinua de les ordenacions d eles zones i sistemes, així com elcaràcter vinculant de les determinacions de la fitxa en quant a la participació del sector en elcostos del cobriment de la riera de Palau.

En relació a la segona al·legació que fa referència als paràmetres d’ocupació amb sòl privat id’edificabilitat neta de les diferents zones, cal estimar en part els arguments formulats en quanta la necessitat de contemplar uns índex d’edificabilitat neta sobre els sòls edificables resultants,superiors als que son característics per a les zones industrial i terciària (1,25 m2/m2), per tal depoder donar cabuda a la totalitat del sostre edificable determinat per al sector.

En aquest sentit, cal tenir present que la ordenació de les condicions d’edificació sobre els sòlsedificables hauran de venir determinades pel propi Pla Parcial, el qual establirà entre d’altresels paràmetres aplicables en quant a edificabilitat neta, ocupació màxima de les parcel·les iseparacions mínimes de les edificacions respecte dels límits de partions, tal i com es determinaa l’article 182 de la Normativa del POUM pel que fa a la regulació general dels Plans ParcialsUrbanístics.

En canvi, pel que respecta a les peticions formulades a l’al·legació en el sentit de reduir elspercentatges de sòls de cessió destinats a sistemes, o d’incrementar la superfície de l’àmbit delsector, correspon desestimar aquests extrems atenent a:La impossibilitat material i la manca de justificació d’una possible delimitació del sector mésamplia que la contemplada en el POUM.

Així com la necessitat d’establir una cessió mínima de sòl públic per a sistemes corresponent al55%, per tal de fer front a les necessitats de reserva de sòls per a espais verds, vialitat iequipaments, en les proporcions mínimes que estableix la Llei d’Urbanisme i també en lesdimensions superficials que son necessàries per tal d’assolir una correcta implantació de laestructura viària necessària per al funcionament adequat del sector i, establir la implantaciódels equipaments i dotacions necessaris per al conjunt del sector.

Pel que respecta a l’al·legació relativa a la petició d’ajustar els límits del sector tot excloent lesfranges de sòl corresponents al domini públic de les autopistes i del ferrocarril, adjacents al



sector, correspon estimar íntegrament la referida petició atès que resulta del tot justificada pertal d’assolir una millor facilitat de gestió del sector.

Finalment, pel que respecta a la petició que s’estableixi una quantia o llindar d’aportaciómàxima del sector a les despeses de cobriment de la riera del Palau. Correspon tambél’estimació íntegra de la referida al·legació atès que resulta convenient per tal d’establir el marcde previsions de les futures càrregues urbanístiques del sector, amb independència de lespossibles opcions o variacions que pugui incorporar la solució definitiva del referit cobriment.

L’argument plantejat per part de l’al·legant en el sentit que la participació en el cost delcobriment de la riera ha de venir limitat i no pot restar subjecte a les possibles variacions delcost de l’obra d’infrastructura en funció de les solucions finalment adoptades, és del totraonable i ajustat.

Per tant, es proposa la incorporació d’una determinació específica a la fitxa d’ordenació delsector, en la qual es contempli que la obligació de contribució a les despeses de cobriment dela riera del Palau, sumada a la resta dels costos d’urbanització del sector, no podrà representaruna repercussió màxima superior a un 30% del valor del sòl net edificable resultant de laordenació.


Emplaçament: CA DE ROGER DE LLÚRIA entre Número 135 i Número 137

Nom de l'al·legant: ANDREU APARICIO CASALS


TEMA:

Demana que aquesta finca sigui exclosa del polígon d’actuació i que quedi qualificada comA2.0. Fan una proposta del possible nou límit del polígon.

TRACTAMENT:









Emplaçament: AV DE JOAQUIM DE SAGRERA, 111

Nom de l'al·legant: SERGIO CARRERA LOPEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

L’al·legant està conforme en pagar el cobriment de la riera de Palau, però no està d’acord enque es dugui a terme el polígon.

TRACTAMENT:




El sistema de reparcel·lació no comporta en cap cas l’expropiació de les finques incloses en elspolígons d’actuació, sinó que es preveu com l’instrument més adequat de redistribució dels



nous aprofitaments entre els propis propietaris, en el marc de l’estructura parcel·lariaindispensable per a la materialització del major aprofitament donat pel Pla. Tot això en elbenentès que l’obra projectada de cobriment i urbanització del transvasament per atransformar-lo en el Passeig de Ponent es preveu en terrenys ja de titularitat eminentmentpública, per la qual cosa no s’ha de supeditar l’inici de l’obra a l’efectiva transformació de lesfinques privades (enderrocs i noves edificacions) ni a la participació econòmica dels propietaris,que quedarà supeditada a l’efectiu gaudi dels reiterats beneficis urbanístics consistents en unamajor edificabilitat.


Emplaçament: CA DE ROGER DE LLÚRIA, 105

Nom de l'al·legant: JOAQUIN GUERRA SANTAMARIA


TEMA:

Demana:

Que entre els carrers Avinyó i Roger de Llúria no s’ampliï la vorera de manera que no s’afecti ales seves finques.

No estan d’acord en estar inclosos dins del polígon per no poder afrontar les despeses quecomporta.

TRACTAMENT:




És per això que es fixa una nova delimitació del sector de Pla de Millora PM NDT-069 en la ques’hi exceptuen les finques emplaçades en el carrer Navas de Tolosa des del número 100 al110, ambdues incloses, les finques del carrer Roger de Llúria núm. 100, 100 bis i 105 i del núm.113 al 141, també ambdues incloses, les del carrer Torres i Bages núm. 120 i 122 i del C/Avinyó núm. 115; que queden totes elles en situació de sòl urbà consolidat (A6.0 o A2.1) ambus dominant d’habitatge.





Emplaçament: CA DE SICÍLIA, 10

Nom de l'al·legant: VIDOSA SDAD.COOP.CATALANA LIMITADA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Demana:

Que la finca compresa entre els carrers Dom Bosco, Sicília, Calderón de la Barca i RondaPonent sigui considerada d’interès social i que es tingui present en la reordenació.

Que com es preveia en el PERI de la Maurina es deixi la zona verda que es reservava.

TRACTAMENT:


En concret, la delimitació de polígons d’actuació i sectors de pla de millora localitzats en sòlurbà, a banda i banda del nou Passeig de Ponent, obeeix a la necessitat de permetre la futura inecessària adaptació de l’actual estructura parcel·laria a la nova ordenació proposada,consistent en una major alçada edificable en el seu front; a l’hora que serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenaciói la obtenció i urbanització dels espais destinats a us i domini públic que es concreten, enaquest cas, en zones verdes. És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per alrepartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues que crea, respectant els legítims drets depropietat i amb la finalitat d’establir l’ordenació urbanística més adequada a les exigències del’interès general.


En definitiva, en el planejament urbanístic és necessari distingir entre una activitat jurídica oreglada, que està sotmesa a normes formals o materials d'obligat acatament, i una activitatd'oportunitat tècnica o discrecional, en la qual l'Administració opta d'entre diverses alternatives,una determinada solució de model global o orgànic del territori, que es concreta, en relació ambl'ús del sòl, en l'assignació d'un ús a cada terreny, segons el criteri tècnic dels redactors del Pla,la discrecionalitat dels quals està limitada per la congruència d'aquestes solucions concreteselegides amb les directrius generals que dissenyen el planejament, el seu respecte als



estàndards legals acollits en el mateix i la seva adequació a les dades objectives en les qualses recolza.

És en aquest marc que es delimita el sector de Pla de Millora en sòl urbà no consolidat, ambl’objectiu d’ordenar aquest àmbit, conjuntament amb altres polígons implicats per tal detransformar la Ronda de Ponent en una avinguda principal de la ciutat, amb una novadelimitació de l’àmbit d’equipament i mantenint un espai lliure entre els habitatges existents i elnou front edificat de la Ronda de Ponent. Tot i que la concreta ordenació d’aquests espaiscorrespondrà al Pla de Millora que necessàriament s’ha de tramitar, d’acord amb el previst al’article 15 de les Normes Urbanístiques, amb absolut respecte a la reserva mínima de sòlprevista per a espai lliure o zona verda de l’àmbit.

Per al desenvolupament d’aquest sector de Pla de Millora el Pla ha optat pel sistema dereparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol III del Títol IV de la novaLlei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en els articles 133 i següents.Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que la iniciativa, la tramitació i elseguiment tant del planejament derivat com dels projectes d’equidistribució correspon al’Ajuntament com a administració actuant, assumint així el paper de garant, tant de la efectivaviabilitat econòmica de l’únic polígon d’actuació que s’haurà de delimitar, com del respecte ales necessitats pròpies d’aquest sector, a més de a l’interès general que inspira en qualsevolcas les actuacions urbanístiques.



Nom de l'al·legant: MARIA TERESA QUER DOMINGO


TEMA:

Demana que es replantegi el límit del Terme Municipal que separa Terrassa de Matadepera, jaque l’al·legant i els veïns volen continuar formant part de Matadepera.

TRACTAMENT:




Aquesta delimitació continguda en el referit document, dona lloc a determinades diferències enrelació a la delimitació gràfica continguda en les cartografies que es van emprar en la redacció



dels planejaments generals vigents en ambdós municipis. Segons el referit document, aquelladefinició de límits partia de determinades errades aparegudes en anteriors cartografies i quevaren ser repetides en versions posteriors.





Emplaçament: CR NACIONAL 150

Nom de l'al·legant: PAVIMENTOS BARCELONA S.A.


TEMA:

Troba a faltar la creació de polígons industrials al POUM per poder-hi col·locar la seva empresaPABASA. Demana que la seva finca sigui qualificada de nou com a sòl urbà.

TRACTAMENT:

L’adscripció dels terrenys ocupats per les instal·lacions de l’empresa PABASA en règim de sòlno urbanitzable no correspon a cap errada material, com s’indica a l’al·legació, però tampoc acap finalitat aliena als criteris clarament expressats en el POUM ni a la vulneració de capprincipi legalment establert, com també s’afirma a l’al·legació.

En les determinacions del Pla general del 1983, els terrenys ocupats per PABASA es trobavendins de la delimitació del règim de sòl urbà degut a la seva qualificació com a zonad’Equipaments, destinada a la futura ampliació del Cementiri municipal. La relació decontinuïtat entre els sòls ocupats pel cementiri existent i els destinats a la seva ampliació,determinava la conveniència d’englobar la seva totalitat en una mateixa qualificació i un mateixrègim de sòl.

Per tant, l’anterior classificació com a sòl urbà en els terrenys de referència, no veniadeterminada per la seva condició objectiva com a tal, sinó per la seva destinació concreta aformar part d’un equipament amb una extensió contínua i tot ell englobat dins d’aquest règim desòl.



Les determinacions del POUM segueixen contemplant l’adscripció dels referits terrenys ocupatsper PABASA a l’ampliació del Cementiri.

Això no obstant, es contemplen també altres determinacions de caràcter totalment nou, comson la creació d’un gran àmbit de Parc territorial que engloba els sòls delimitats pels torrents dela Grípia i la Betzuca; i la creació d’un nou vial nord-sud de connexió i acabat de l’est de laciutat. Aquest vial estableix un límit nítid entre la ciutat i el territori no urbanitzable i lliure, i pertant, estableix també el límit del règim de sòl, entre sòl urbà i sòl no urbanitzable. De tal maneraque els terrenys de l’ampliació del Cementiri que estaran situats a l’altra banda del nou vialmantindran el mateix règim de sòl establert per a la resta de terrenys i sols situats a llevant delmateix.

Per tant, en base als nous criteris d’ordenació del territori a l’est del nou vial de tancament de laciutat, es determina l’adscripció dels terrenys de PABASA al mateix règim de sòl que la restadels sòls situats dins de l’àmbit del futur parc territorial: sòl no urbanitzable. Així doncs, no estracta d’u criteri de classificació del sòl de caràcter subjectiu o arbitrari, sinó del tot coherentamb els criteris i els objectius definits en el POUM.

En relació a l’afirmació continguda en l’escrit d’al·legacions en el sentit que la ciutat de Terrassano compta amb cap polígon industrial i no n’ha desenvolupat cap en els darrers anys, a on espuguin implantar activitats del tipus del que desenvolupa l’esmentada empresa.

Cal comentar que aquesta afirmació és del tot inexacta, atès que a banda d’haver estaturbanitzats un total de quatre sectors industrials durant la vigència del Pla del 83, cal tenir encompte què en alguns d’aquests sectors nous i en d’altres ja existents anteriorment, s’hi trobenlocalitzades empreses dedicades a activitats similars a les que desenvolupa PABASA,concretament relacionades amb la producció de formigons. Les condicions de regulació delsreferits sectors industrials permetien també l’emplaçament d’activitats dedicades a la fabricaciód’asfalts com les que desenvolupa PABASA.

Vistos els punts anteriors, correspon desestimar l’al·legació presentada i mantenir la propostade classificació de sòl que contempla el POUM respecte a l’àmbit dels terrenys actualmentocupats per aquesta instal·lació.



Nom de l'al·legant: AAVV DEL NUCLI ANT I L´EIXAMP DE MATADEP


TEMA:

Demana que es reconsideri el límit del Terme Municipal de Terrassa i Matadepera i que esdeixi com fins ara.

TRACTAMENT:












Nom de l'al·legant: ANTONIO LOPEZ DIAZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Demana que el cobriment de la riera el pagui tota la ciutat ja que no considera que sigui justque ho paguin, només, els veïns del sector.

TRACTAMENT:

El Passeig de Ponent es planteja com una de les actuacions essencials del nou Plad’Ordenació Urbanística Municipal, amb la conversió de l’actual transvasament i els seus



laterals en una nova avinguda que estructurarà tot el front oest de la ciutat i que permetràl’efectiva transformació urbanística dels seus fronts i entorns urbans, tant en els àmbits de sòlurbà com en els previstos de nous creixements.

Pel que fa al finançament de l’obra d’infrastructura, d’acord amb el que ja s’ha exposat en laMemòria d’Ordenació d’aquest Pla, en el seu Punt 5.1, està prevista aportació per part delscreixements extensius residencials previstos en el sòl urbanitzable, dels creixements delssectors industrials i d’activitat al sud de la ciutat, dels sectors i polígons d’actuació delimitats enel sòl urbà directament relacionats amb el Passeig de Ponent, en un del qual es troba la fincade la vostra propietat, així com les aportacions que corresponguin a les diferentsadministracions en raó de la seva responsabilitat i competència en la matèria. En els tresprimers casos, la càrrega que se’ls hi hagi d’imputar es repartirà de forma proporcional a laquantitat de sostre de cada sector o àmbit degudament ponderat, i tenint en compte que “en elssectors o polígons d’actuació delimitats en el sol, urbà, l’import que es determini finalment per acada un d’ells no podrà superar aquell que els correspondria d’aplicar el càlcul del repartimentdel total cost de l’obra urbanitzadora general distribuïda de manera proporcional a la superfíciede sòl públic a urbanitzar intern del polígon d’actuació o sector, nogensmenys sota la premissade que l’aplicació directa del càlcul per superfície en detriment del que resultés d’aplicar elsostre potencial en els àmbits de sòl urbà podria comprometre la viabilitat econòmica del seudesenvolupament”.

En concret, la delimitació de polígons d’actuació localitzats en sòl urbà, obeeix a la necessitatde permetre la futura i necessària adaptació de l’actual estructura parcel·lària a la novaordenació proposada que confereix més aprofitament - concretat en una major alçadaedificable que dóna sentit al Passeig tal com es projecta -, i que a l’hora serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenació.És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis iles càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.


El sistema de reparcel·lació no comporta en cap cas l’expropiació de les finques incloses en elspolígons d’actuació, sinó que es preveu com l’instrument més adequat de redistribució delsnous aprofitaments entre els propis propietaris, en el marc de l’estructura parcel·làriaindispensable per a la materialització del major aprofitament donat pel Pla. Tot això en elbenentès que l’obra projectada de cobriment i urbanització del transvasament per atransformar-lo en el Passeig de Ponent es preveu en terrenys ja de titularitat eminentmentpública, per la qual cosa no s’ha de supeditar l’inici de l’obra a l’efectiva transformació de lesfinques privades (enderrocs i noves edificacions) ni a la participació econòmica dels propietaris,que quedarà supeditada a l’efectiu gaudi dels reiterats beneficis urbanístics consistents en unamajor edificabilitat.




Emplaçament: CA DEL COL.LEGI, 73

Nom de l'al·legant: FERMIN BELTRAN PRAT


TEMA:

Sol·licita que a la finca del carrer Col·legi núm. 75 no tingui la possibilitat d’esgotar la fondàriaedificable establerta fins als 17,10 metres, ja que això podria suposar la privació de llum iventilació al pati de la parcel·la de l’al·legant, la núm. 73, agreujada per la recent construcciód’una altre parcel·la veïna, la del núm. 161 del carrer Sant Marian.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament aquesta sol·licitud de modificar la fondària edificable de 17,10metres de la parcel·la adjacent del núm. 75 del carrer Col·legi. El desig, per part de l’al·legant,de mantenir un pati i unes determinades condicions ambientals no pot ser obtingut mitjançantuna privació dels drets d’edificació dels veïns. Cal tenir present que la ventilació d’estancesprincipals, de totes les edificacions de nova planta, s’ha de subjectar al compliment del Decretde Mínims d’Habitabilitat de la Generalitat de Catalunya, que hauran de complir totes lesedificacions situades a les cantonades d’illes urbanes amb estructures parcel·laries similars ales existents a la cantonada del carrer Col·legi amb el carrer Sant Marian.



Nom de l'al·legant: M.CARMEN PUIG ROVIRA


TEMA:

Demana que es reconsideri el límit del Terme Municipal entre Terrassa i Matadepera demanera que quedi com fins ara.

TRACTAMENT:



Les línies de delimitació dels termes municipals emprades en la cartografia del document delPOUM aprovat inicialment, son les que vénen definides en els documents que amb el títol:“Certificació de la línia de delimitació entre els termes municipals de Terrassa i Matadepera” haelaborat l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, per encàrrec conjunt d’ambdós



municipis, d’igual forma que ho ha fet pel que respecta a les línies de terme municipal entreTerrassa i els municipis veïns de Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell - en aquests casos perencàrrec només de l’Ajuntament de Terrassa -.






Emplaçament: CA DE L'AURORA

Nom de l'al·legant: ANTONI DE PADUA GARRIGA RIUS


TEMA:

Sol·licita que el nombre màxim de plantes del tram sud del carrer Aurora s’incrementi atès quel’amplada del carrer Aurora s’ha incrementat fins als 30 metres.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud d’incrementar el nombre màxim de plantes del tram suddel carrer Aurora per damunt de la PB+1 establerta, atès que l’actual amplada del carrer es vaproduir com a conseqüència del desenvolupament del Pla Especial de Millora Urbana deVallparadís (PEMU 02/90) que, entre altres determinacions, va possibilitar l’ampliació del vialesmentat amb la urbanització i cessió de l’espai a càrrec dels propietaris implicats en l’actuació.La nova edificabilitat establerta pel Pla Especial es va disposar amb el bloc existent en el cantónord del carrer Aurora. En aquest cas es va produir una reculada en tot el front de la novaedificació que va permetre eixamplar el carrer Aurora. De l’alçada reguladora màximaestablerta en el cantó nord del carrer Aurora de PB+3, conseqüència de l’eixamplament del



carrer Aurora, només se’n poden beneficiar les finques reculades tal com s’establia en lesanteriors normes urbanístiques i tal com s’ha mantingut en la nova normativa del POUM.

En quant a les parcel·les confrontants les Normes Urbanístiques, en l’article que defineix lesreculades determinen que: Els altres trams de carrers i a la façana oposada a la que recula,encara que s’hi edifiqui després de recular, l’alçada reguladora màxima es mantindrà tenint encompte l’amplada de vial anterior a l’eixamplament.



Nom de l'al·legant: FEDERICO VIÑALS BUISAN

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Sol·licita que es mantingui el traçat inicial de la continuació del carrer de la Til·la fins al carrerdel Salze d’acord amb el traçat determinat pel Pla Especial de Reforma Interior de CanGonteres, atès que aquest nou vial podrà dividir en dos parts el seu traçat i que l’al·legantprefereix l’anterior traçat.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de canvi del traçat atès que s’ha optat per un traçat de vial més suauque s’adapta millor al terreny existent i regularitza la forma dels terrenys d’aprofitament privat. Amés, es podrà executar un nou vial que gràcies a la disminució dels radis de la corba queafavoreixi una millora de les condicions de visibilitat del mateix en aquest punt. Aquest nou viales desenvoluparà en el marc del nou Polígon d’Actuació del carrer del Salze (clau PA-CGO001) en el que s’haurà d’efectuar una execució pel sistema de reparcel·lació amb lamodalitat de compensació bàsica. Aquesta reparcel·lació serà l’instrument que estudiarà idecidirà les noves estructures de propietat així com les possibles compensacions que se’nderivin.

Això no obstant, s’exclou de l’àmbit sud del Polígon d’Actuació la part de la finca consolidadaper l’edificació i no afectada per la vialitat projectada, de tal forma que pel que fa a aquestaporció de terreny, que es deixa fora del perímetre, no hagi de participar les càrregues de cessiói urbanització del polígon.


Emplaçament: CR DE RELLINARS, 292.B

Nom de l'al·legant: JOSEFA JOYANES RAMIREZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

S’oposa al projecte que es realitza al Passeig Ponent, no pel cobriment, però si a les novesedificacions que afectaran a la seva propietat.



TRACTAMENT:






Emplaçament: CA DE LA M.D. DELS ÀNGELS, 21

Nom de l'al·legant: PEDRO DIVORRA REIG


TEMA:

Demana que la seva propietat sigui requalificada com A8.0 en lloc d’Equipament E.7.

TRACTAMENT:

Es desestima l’al·legació en base als següents arguments:



En el planejament urbanístic és necessari distingir entre una activitat jurídica o reglada, queestà sotmesa a normes formals o materials d’obligat acatament, i una activitat d’oportunitattècnica o discrecional, en la qual l’Administració pot adoptar, entre diverses alternatives, unasolució de model de territori, que es concreta, en relació amb l’ús del sòl, en l’assignació dedeterminats usos a cada terreny en coherència amb les directrius generals del planejament i lesdades objectives en les que es recolza, i amb respecte als estàndards legals d’aplicació.

Dit això, entenem que la pretensió formulada en l’al·legació es refereix únicament a aspectesque entren plenament dins de la potestat discrecional de l’Administració en matèria deplanejament.

En primer lloc, cal recordar que la potestat del planejament atén a la finalitat d’establirl’ordenació urbanística més adequada a les exigències de l’interès general, tal com ve establertde forma concreta, per al cas que ens ocupa, l’art. 9.5 de la Llei de l’Urbanisme 2/2002 referentals principis generals de l’actuació urbanística en quant a les directrius per al planejamenturbanístic, d’acord amb el qual, “les administracions urbanístiques han de vetllar perquè ladistribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i equipaments s’ajusti a criterisque en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat”. Així doncs, els interessos delsparticulars no poden impedir que es formuli el model territorial que es pretén (en aquest sentités exemplificativa la sentència del Tribunal Suprem de 18 de març de 1992).

Això no obstant, cal destacar que l’actuació de la potestat discrecional es legitima explicitant elsmotius que determinen la decisió adoptada amb criteris de racionalitat, proporcionalitat icoherència, que actuen a l’hora com a límits d’aquesta discrecionalitat.

El manteniment de la qualificació d’equipament de la finca de l’al·legant es fonamenta en lanecessitat de preveure una reserva de sòl per a una futura ampliació del Museu de la Ciència,raó per la qual es concreta la seva classificació en la d’Equipament Cultural (clau E7), en el ques’hi engloben els museus, espais i infrastructures culturals, etc. Tractant-se d’un sistema queno pot ser inclòs en un àmbit d’actuació sotmès al sistema de reparcel·lació, l’Administració elsha d’obtenir mitjançant l’actuació expropiatòria que correspongui (art. 34 LU)


Emplaçament: CA DEL DR. CALSINA entre PA DE SANTA MAGDALENA i CA DELCONSELL DE CENT

Nom de l'al·legant: ALVARO GONZALEZ MATOS

Tipus: VIARI

TEMA:

Afirma que la proposta del POUM per aquesta zona és inviable, ja que hi ha un desnivell d’unsdos metres entre els carrers Dr. Calsina i Passatge Sta. Magdalena. Això comporta que el vialnou tindria més d’un 20% de pendent. Proposen donar sortida a aquests carrers en direcció laRambla Francesc Macià a través de la zona industrial de manera que aquesta quedirequalificada de residencial.

TRACTAMENT:

La possible prolongació del carrer Santa Magdalena, a través del Passatge Santa Magdalena,fins el carrer Doctor Calsina; planteja, tal i com argumenta l’al·legant, importants dificultats,especialment de gestió i d’afectació sobre finques existents, però també degut al desnivellexistent entre ambdós carrers.



Això no obstant, pel que fa als desnivells entre els carrers respectius, cal indicar que tot hiexistir un desnivell apreciable en el primer tram ja obert, entre el carrer Doctor Calsina i elpassatge, aquest representa un pendent d’un 12 %. Pel que fa al tram encara pendent d’obrir,delimitat entre el passatge i el carrer Santa Magdalena, el pendent resultant d’aquest en funciódels desnivells actuals entre ambdós, correspondrà a un 5 %, segons es desprèn de les cotesd’altimetria recollides a la cartografia de base del sòl urbà.

Per tant, la referida obertura resulta factible en quant als desnivells a salvar entre els diferentstrams, des del final del carrer Sant Magdalena i el carrer Doctor Calsina.

Per altra banda, la proposta formulada a l’al·legació en el sentit de traslladar l’afectació perl’obertura del nou vial a la indústria existent amb front a la Rambla Francesc Macià comportarial’afectació sobre una implantació productiva existent que es troba plenament consolidada i laqual manifesta la voluntat de mantenir l’ús industrial actual en el mateix emplaçament. Per tant,podria comportar, de fet, una viabilitat molt més difícil encara que la plantejada en el POUM.

En conseqüència correspon desestimar l’al·legació presentada.


Emplaçament: Cruïlla CM DE CAN PEPET amb CM VELL DE TERRASSA A VACARISSES

Nom de l'al·legant: ALBERT MONCADA RIBERA

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Sol·licita una alternativa a l’afectació de vial de la seva parcel·la en el gram de la cruïlla entre elCamí de can Pepet i el camí Vell de Terrassa a Vacarisses i que s’eviti la necessitat de tenirque rectificar la alineació en el tram corbat, fet que suposaria l’enderroc del mur existent i laconstrucció d’un mur nou.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’un canvi en la forma de l’alineació de vial prevista pel Pla enaquesta cantonada mantenint-se les alineacions que en el seu moment va determinar el PlaEspecial de Reforma Interior del barri de Can Gonteres (aprovat definitivament el 23.12.85)com a desenvolupament derivat del Pla General 1983. La modificació de la traça del vialprevista per tal de que s’ajusti a la realitat existent, no garanteix cap millora en les condicionsde gir pels vehicles i dificulta molt les condicions de gir pels vehicles de major dimensió comautobusos i vehicles de major envergadura. Mantenir l’alineació de vial prevista permetràmillorar l’accessibilitat dels vianants i la disposició dels elements tècnics de l’enllumenat públic,junt amb la millora de les condicions de visibilitat per als conductors que necessàriament hande girar amb un radi major ocupant part del carril contrari.


Emplaçament: CR DE MATADEPERA

Nom de l'al·legant: TRESGER SA




TEMA:

Sol·licita que la seva finca sigui inclosa en el Sòl Urbà i que sigui inclosa dins del PERI del Pladel Bonaire.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incorporar aquest parcel·la al règim del Sòl Urbà enbase a la consideració que, tal com es tractava el suggeriment presentat en l’Avanç de Pla(suggeriment 01/055), “els criteris de delimitació física de l’àmbit del Sòl Urbà del Pla delBonaire responen a l’objectiu de reduir, als espais estrictament consolidats i/o delimitats enl’anterior Pla General de 1983 com a Sòl Urbà, la superfície de sòl adscrit al sector residencial;alliberant al màxim el sòl lliure com a àmbit de les planes agrícoles del conjunt del Pla delBonaire. En conseqüència, aquest terreny es manté dins del règim del Sòl No Urbanitzableamb una qualificació Agrícola (clau a) dins la zona de Ventall al·luvial recent (clau D2) amb elsusos definits a les normes urbanístiques.


Emplaçament: CA DE SANT MUÇ

Nom de l'al·legant: PEDRO DIVORRA REIG


TEMA:

Sol·licita que la seva finca urbana, on actualment es desenvolupa una activitat d’Hípica al costadel nucli urbà de la Creu de Conill, i que el POUM ha qualificat com a Equipament comunitari,Altres Equipaments (clau E.10), sigui qualificada com Equipament esportiu (clau E.3) o,alternativament, que dins del grup dels Altres equipaments (clau E.10 ) s’admeti l’ús esportiu.

TRACTAMENT:

S’admet la sol·licitud de modificar l’equipament (clau E.10) per l’equipament esportiu (clau E.3)en l’àmbit estricte de l’activitat assenyalada, atès que en el grup dels equipaments de la clauE.10 (Altres equipaments) s’admet un ventall d’usos molt variat on, no obstant, no es preveul’ús per a activitats esportives. En aquest cas, la presència d’una Hípica, des de fa molts anys,permet que aquest àmbit tingui una qualificació més ajustada a la realitat i similar a altresàmbits amb el mateix tractament.


Emplaçament: CA DE BALDRICH, 41

Nom de l'al·legant: ANTONI MONTSECH BES


TEMA:

No estan d’acord en estar inclosos dins el polígon d’actuació UA-BAL041.



TRACTAMENT:

Correspon desestimar la petició de l’al·legant en el sentit de no ser inclòs dins de l’àmbit de launitat d’agrupació parcel·lària UA-BAL041 atès que la inclusió de la seva finca resultanecessària per tal de contribuir a l’objectiu de fomentar la futura transformació del front delcarrer Baldrich davant els nous espais urbans en torn al Vapor Gran i en particular laconstrucció de la Plaça Nova davant dels edificis d’aquest tram de carrer.

No obstant, i arrel que en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultatsen la gestió de les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, s’hanestudiat altres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUMen aquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.












Nom de l'al·legant: GREMI DE CONSTRUCTORS DE TERRASSA

Tipus: VARIS TEMES

TEMA:

1. Manca de desenvolupament reglamentari de la Llei 2/2002: problemes de gestió.2. Polígons d’actuació en sòl urbà no consolidat: entén que s'hauria de determinar en cada

cas el percentatge de cessió, havent justificat prèviament la generació de plusvàlues il'edificabilitat addicional, deixant sense efecte els percentatges ara assignats i substituint-los pels resultants del càlcul esmentat.

3. Pèrdua d’edificabilitat en els espais interiors d’illa delimitats com a pati protegit4. S’oposa a la delimitació dins del sòl urbà consolidat dels polígons d’actuació d’agrupació de

parcel·les.5. Entén que el traçat de l’autovia orbital o quart cinturó ha de ser soterrat.6. Entén que les previsions d’aparcament en sòl urbà fora dels sòls edificables de les àrees

centrals de millora urbana han d’establir-se en una plaça d’aparcament per habitatge.7. Entén que s’ha d’augmentar el nombre d’habitatges per hectàrea.8. S’oposa a la limitació en 12 m de la superfície per elements tècnics per sobre de l’alçada

reguladora màxima.9. S’oposa a la disminució dels espais sotacoberta que comporta l’augment de l’alçada

mínima entre forjats i de l’alçada reguladora màxima.

TRACTAMENT:

Potestat discrecional de l'Administració en matèria de planejament.

Algunes al·legacions s'oposen a la Revisió del Pla d'Ordenació urbanística Municipal deTerrassa aprovat inicialment, per no considerar-lo adequat a les necessitats del municipi, o perdesacord amb el model territorial proposat o d'altres qüestions anàlogues. D'altres al·legacionsmés particulars manifesten la seva oposició a determinades classificacions del sòl perconsiderar-les gratuïtes i no ajustades a la realitat econòmica i social.

En molts d'aquests casos denuncien l'arbitrarietat de l'Administració, confonent aquest termeamb el que és la discrecionalitat administrativa en l'exercici de la "potestas variandi", en matèriade planejament urbanístic. Passem a analitzar a continuació la naturalesa de la discrecionalitatde l'Administració en aquest sentit i els seus límits, per tal d'avalar que la proposta d'aquestPOUM, s'hi emmarca, tal i com la pròpia Memòria del Pla justifica extensament:

En primer lloc, cal recordar que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establirl'ordenació urbanística més adequada a les exigències de l'interès general, amb l'objectiu degarantir el desenvolupament urbanístic sostenible, d'acord amb els articles 3 i 9 de la Llei2/2002. Per tant, no és possible que els drets dels particulars puguin impedir que es formuli elmodel territorial que es pretén. Aquest posicionament està avalat per nombrosa jurisprudència,de la qual és exemplificativa la Sentència del Tribunal Suprem de 18 de març de 1992.


La naturalesa normativa dels plans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants del'interès públic, justifiquen el "ius variandi" de l'Administració, enfront al qual no es poden



imposar els drets dels propietaris, amb independència de les indemnitzacions que puguinprocedir - Sentència del Tribunal Suprem de 9 de juliol de 1991 (5742/1991) -.







De l'anàlisi de la documentació gràfica i escrita del Pla i, concretament, de les NormesUrbanístiques, se'n desprèn que les solucions proposades respecten les normes formals imaterials d'obligada observació, en quant que s'adapta a la legislació urbanística vigent. Aixímateix, la solució del model global del territori proposat respon a les motivacions i justificacionscontingudes en la Memòria.

Així doncs, a l'hora d'examinar si les solucions proposades en la Revisió del Pla d'OrdenacióUrbanística Municipal de Terrassa responen a criteris arbitraris o queden dins dels marc de lapotestat discrecional de l'Administració, cal recordar els límits d'aquesta discrecionalitat, elsquals, tal i com ja s'ha fet referència i atenent als criteris establerts per reiterada jurisprudència,són fonamentalment:







Així doncs, és partir d'aquests principis i dins d'aquest marc legal que cal analitzar i avaluar lesdiferents al·legacions formulades

1. Manca de desenvolupament reglamentari.

S’invoca un suposat buit legal atesa la manca de desenvolupament reglamentari de la Llei 2/02,el qual en cap cas es produeix, ja que la Disposició Transitòria Novena de la pròpia Lleiestableix que “mentre no s’aprovi el desplegament reglamentari d’aquesta Llei, continuen envigor les disposicions reglamentàries aprovades en tot allò que no s’hi oposin, no lacontradiguin ni hi resultin incompatibles.”





La Llei estatal 6/1998 parteix, en la delimitació del sòl urbà - tal i com ja ho feien les lleisurbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat: bé sigui que el sòl ja estigui "de facto"transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat, abastament í evacuació d'aigües isubministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidat per l'edificació en la forma icaracterístiques que determini la legislació urbanística; per l'altra banda, també tindran laconsideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejament hagin estat urbanitzatsd'acord amb el mateix.













- En el cas dels propietaris del sòl urbà no consolidat, en canvi, s'estableix en el POUM -demanera idèntica a com ho preveu la Llei 2/2002-, el següent règim de deures: Els propietarisdel sòl urbà no consolidat hauran de cedir el 10% de l'aprofitament corresponent als nous usosque el POUM possibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries i el 10% del'aprofitament corresponent a l'edificabilitat addicional permesa pel POUM, tant si es refereix alsmateixos com als nous usos, amb el benentès que els dos percentatges són acumulatius itenen el límit en el 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació de què es tracti. Així mateixestan obligats a garantir el repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues, a cedir obligatòria igratuïtament el sòl reservat pel planejament per a sistemes urbanístics locals, a cedirobligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals, acostejar i si s'escau executar la urbanització, a edificar els solars en el terminis previstos en elplanejament, a conservar les obres d'urbanització, així com a les cessions prèvies a l'edificacióprevistes legalment.








2.3. L'al·legant s'oposa fonamentalment a la imposició de la cessió obligatòria i gratuïta del 10%de l'aprofitament corresponent als polígons d'actuació en sòl urbà no consolidat, en entendreque s'ha aplicat linealment, sense justificar l'existència i generació de plusvàlues o l'edificabilitataddicional, el que considera que respon a una errònia interpretació de l'article 43 de la LU, perpart del Pla.





La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits de ciutatque precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de les condicionsd'edificació, o redefinició de l'acabament o completament de la ciutat etc., respecte als quals elPla defineix unes condicions i paràmetres generals en base als quals el planejament derivat(PMU), haurà de concretar l'ordenació, els usos, etc. ...



No obstant, atès que s'ha constatat que, en el cas dels Plans de Millora Urbana deRemodelació i en el cas dels Plans de Millora urbana de Reforma Interior, la redacciócontinguda en les NNUU del Pla pot induir a error en la seva interpretació, es procedeix a laseva modificació.



Pel que fa a la justificació de la generació de plusvàlues en aquests àmbits que reclamal'al·legant, tal i com ja s'ha explicitat abans, aquest aspecte l'haurà d'avaluar i justificar el futurplanejament derivat (PMU), en tant que instrument que concretarà l'ordenació i els usos decada sector, paràmetres aquests bàsics per poder avaluar la generació de plusvàlues. Noobstant, el Pla concreta l'obligació de la cessió del 10% de l'aprofitament del sector en el casdels Plans de Millora de Completament, ja que es tracta d'àmbits on, tal i com s'especifica, esparteix "d'un aprofitament anterior nul" .

La Memòria del POUM conté en el seu apartat 9.1 l'explicació i justificació dels instruments degestió en sòl urbà. Així mateix, l'article 25 de les NNUU del POUM, té per objecte la regulaciógenèrica dels polígons d'actuació urbanística, i l'article 67 de les NNUU, conté la regulacióconcreta dels polígons d'actuació en el sòl urbà no consolidat, els quals vénen regulats deforma específica en les corresponents fitxes - Fitxes normatives dels polígons d'actuació -, ones defineix per cadascun d'ells l'àmbit, objectius, condicions d'ordenació, edificació i ús,cessions, condicions de gestió i execució i el règim transitori d'edificació i usos.

En l'article 67, contràriament al que manifesta l'al·legant, s'estableix que "els propietarisinclosos en els polígons d'actuació que es delimiten en sòl urbà no consolidat han de cedirobligatòriament i gratuïta el sòl corresponent als percentatges sobre els aprofitaments que esdeterminen a l'article 43 LU, amb el límit del 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació".És evident, doncs, que si l'article estableix que les cessions obligatòries s'establiran amb el límitmàxim del 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació, aquest percentatge pot resultar, i defet resulta, en moltes ocasions, inferior.

L'anàlisi de les Fitxes normatives, constata l'afirmació formulada i combat les manifestacions del'al·legant, atès que totes les fitxes corresponents als polígons d'actuació en sòl urbà noconsolidat, determinen el règim de cessions en relació amb l'ordenació proposada i respecte ales determinacions del planejament anterior. Efectivament, cadascuna de les Fitxes conté lasuperfície total de l'àmbit, així com el percentatge de sòl públic, el percentatge de sòl privat, il'edificabilitat màxima de l'àmbit. D'aquests paràmetres se'n dedueix el sostre resultant i, pertant, la viabilitat econòmica de l'àmbit i la generació de les corresponents plusvàluesurbanístiques.

En aquest sentit, podem constatar que en determinats polígons - PA-MON311, PA-MON330,PA-MON409, PA-MON413, PA-MON415, Pa-BAR154, PA-BAL001, PA-GER001, etc. -,únicament s'hi preveu la cessió dels sòls destinats a sistemes i no el corresponent al 10% del'aprofitament de l'àmbit.

En canvi, en aquells polígons on es determina l'exigència de la cessió del 10% del'aprofitament, es detalla si aquest es refereix a l'aprofitament global del sector (per ex. la FitxaPA-STC001), o bé a l'edificabilitat addicional en relació amb el planejament anterior (per ex. laFitxa PA-CG0001).

2.4. L’al·legant manifesta que caldria reconsiderar la imposició de la reserva del 20% del sostreque es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, per a la construcció d’habitatgepúblic, que el POUM estableix.

Pel que fa a aquest aspecte, cal manifestar que el POUM es limita a complir amb el mandatlegal establert a l’article 57.3. de la LU 2/2002, en la forma i contingut en què aquest hodetermina. Cal destacar que la Llei estableix el 20% amb caràcter de mínim, el quepossibilitaria a l’Administració local a incrementar aquest percentatge, sempre i quan vinguésdegudament justificat. No obstant, el POUM ha optat pel 20%, justament per no gravarexcessivament les actuacions en sòl urbà i en sòl urbanitzable i dificultar-se el seudesenvolupament

3. Pèrdua d’edificabilitat en les illes amb pati protegit.

L’al·legant s’oposa al que entén com una injustificada disminució de l’edificabilitat en els espaisinteriors d’illa que hagin estat delimitats com a patis protegits.



Pel que fa a aquesta qüestió cal invocar la doctrina relativa a la potestat discrecional quecompet a l’Administració en matèria de planejament, la qual ha estat exposada a l’apartat 2.1d’aquest mateix informe.

4. Polígons d’actuació d’agrupació parcel·lària.

L’al·legant s’oposa a la delimitació en el sòl urbà consolidat dels polígons d’actuaciód’agrupació de parcel·les per entendre que la manca de desenvolupament reglamentari de laLlei 2/02, produirà problemes de gestió i execució que faran inviables les previsions del POUMpel que fa a aquesta qüestió. Per subsanar aquesta situació, l’al·legant proposa de preveureuna normativa transitòria que permeti l’execució parcial dels polígons d’actuació d’agrupació deparcel·les, sempre que es pugui gestionar un mínim del 50% de la unitat, amb un mínim de 9metres de façana.

S’invoca un suposat buit legal atesa la manca de desenvolupament reglamentari de la Llei 2/02,enfront al qual resulten d’aplicació el mateixos arguments emprats en l’apartat 1 d’aquestInforme.


Des d’aquesta perspectiva, un cop analitzada la normativa reguladora dels polígons d’actuacióper agrupació de parcel·les (articles 25.5, 66 i preceptes concordants de les NormesUrbanístiques), així com les Fitxes corresponents a cadascun dels polígons d’actuació peragrupació de parcel·les, s’ha constatat que els objectius d’aquests polígons establerts a l’article25 de les NNUU, - consistents en aconseguir parcel·les resultants més amples, mitjançantl’agrupació de parcel·les d’amplada reduïda, que garanteixin i optimitzin l’aprofitamentedificatori establert en el Pla, i aconseguir major dimensió en els locals de les plantes baixesque afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en el carrer -, no requereixnecessàriament la delimitació de polígons d’actuació. En efecte, a través de l’establiment dedeterminades condicions d’ordenació, edificació i ús que regulin detalladament tots elsparàmetres que es preveuen en l’article 66 de les Normes Urbanístiques del POUM, afegint-hiperò altres aspectes com per exemple i molt especialment el relatiu a la façana mínima enfronta vial, poden aconseguir-se els objectius previstos pel POUM abans esmentats, en aquestsàmbits.

Així doncs es preveurà una subzona que reculli tots aquests paràmetres, amb les sevescondicions particulars d’edificació.

5. Autovia Orbital.

L’al·legant entén que el traçat de l’autovia orbital o quart cinturó ha de ser soterrat, perquè laseva previsió actual impedirà la interrelació entre els espais lliures urbans interiors i els espaislliures territorials, impedirà el creixement de la ciutat i, per tant, suposarà un encariment del sòl.

Enfront de les pretensions de l’al·legant, cal de nou invocar la doctrina de la potestatdiscrecional de l’Administració en matèria de planejament exposada en aquest Informe.

Per altra banda, cal recordar que la previsió de l’autovia orbital o quart cinturó pel POUM ésuna opció de planejament perfectament racional i justificada degudament a la Memòria.

Efectivament, la Memòria del POUM, en el seu apartat “4.1. Projecte d’infrastructures i ciutat »,explicita clarament que els reptes de futur de la ciutat passen en gran part per la reconsideracióde les infrastructures que l’envolten, i més concretament, per les hidràuliques i les viàries,essent l’autovia orbital una de les principals actuacions viàries.



En l’apartat « 5.3. Els límits nord i llevant : completar i acabar per gaudir », l’opció de l’autoviaorbital, amb una traça recta i propera a la ciutat, es planteja com un mitjà per preservar unamajor quantitat d’espai lliure i per tal de definir un filtre construït de relació amb l’espai lliure deles planes del Bon Aire i, alhora, per poder gaudir millor de la condició de porta del parc natural.

Finalment, a l’apartat “6.1. Els carrers i la vialitat general del Pla”, es planteja l’autovia orbitalcom una de les grans infrastructures viàries exteriors, totalment coherent amb el model viariinterior de la ciutat.

Cal destacar també el fet que el POUM es limita a definir el sistema viari, el seu emplaçament,traçat, etc. Però el sistema d’execució del mateix, en el cas concret de l’autovia orbital nodepèn únicament de l’Ajuntament de Terrassa, sinó del Ministeri de Foment, per la qual cosa, laproposta de l’al·legant, pot ser tinguda en compte com a opinió, però no acollidanormativament pel POUM.

Això no obstant, cal posar de manifest que la solució contemplada en el Pla pel que fa a latraça i les rasants de pas de l’autovia, comporta la seva implantació en cotes de rasantsinferiors a les del pla de la ciutat, per la qual cosa la seva relació respecte de la mateixa esproduirà mitjançant una solució soterrada que juntament amb la construcció del nou frontedificat amb façana a l’autovia, permetrà garantir la minimització de l’impacte visual i acústic dela via sobre el medi urbà.

6. Previsions d’aparcament en sòl urbà.

L’al·legant proposa que les previsions d’aparcament en sòl urbà fora dels sòls edificables de lesàrees centrals de millora urbana han d’establir-se en una plaça d’aparcament per habitatge.

Aquesta és una qüestió que entra plenament dins de la potestat discrecional de l’Administracióen matèria de planejament, per la qual cosa resulta aquí d’aplicació l’argumentació de l’apartat2.1 d’aquest Informe.

Això no obstant, i en base als arguments aportats a l’al·legació es contempla l’estimació parciald’aquest punt, en el sentit d’establir el llindar de superfície construïda a partir del qual esrequereix una reserva superior a una plaça per habitatge, en 70 m2 en lloc dels 50 m2contemplats inicialment pel POUM.

7. Augment del nombre d’habitatges per hectàrea.

L’al·legant entén que s’ha d’augmentar el nombre d’habitatges per hectàrea, si bé senseaugmentar l’edificabilitat.

Pel que fa a aquesta qüestió resulta d’aplicació la doctrina de la potestat discrecional del’Administració en matèria de planejament, exposada a l’apartat 2.1 d’aquest Informe.

En aquest sentit cal dir que l’increment del nombre d’habitatges que el POUM proposa ésconseqüència dels estudis sectorials elaborats en el marc de la Revisió.

Atenent als aspectes argumentats en l’al·legació es proposa estimar en part la mateixa, en elsentit d’establir un ajust en l’estàndard per la determinació del nombre màxim d’habitatges enels nous sectors i polígons de desenvolupament, de forma que aquest vingui definit pelquocient entre el sostre d’habitatge i una superfície promig de 80 m2 per habitatge, en lloc dels90 m2 contemplats en l’aprovació inicial.

8. Superfície màxima per a elements tècnics.

L’al·legant s’oposa a la limitació de 12 m de superfície màxima per elements tècnics, per sobrede l’alçada reguladora màxima, quan entén que la superfície per elements tècnics hauria deser proporcional a la superfície en planta de l’edifici, o bé a la superfície de la plantaimmediatament inferior, o de la planta de la coberta



Pel que fa a aquesta qüestió resulta d’aplicació la doctrina de la potestat discrecional del’Administració en matèria de planejament, exposada com a qüestió prèvia d’aquest Informe.

9. Disminució dels espais sotacoberta.

L’al·legant s’oposa a la disminució dels espais sotacoberta que comporta l’augment de l’alçadamínima entre forjats i de l’alçada reguladora màxima, ja que entén que aquest fet impedeix laconstrucció de dúplexs.

Pel que fa a aquesta qüestió resulta d’aplicació la doctrina de la potestat discrecional del’Administració en matèria de planejament, exposada en aquest mateix informe.

Proposta de resolució: Es proposa estimar parcialment l’al·legació d’acord amb el contingutd’aquest Informe.

Pel que fa a l’apartat 2:- Plans de Millora Urbana: S'adapta el redactat al contingut d'aquest Informe a fi de no generarproblemes interpretatius. Es modifiquen els articles 61 i següents en l'apartat de "cessions" is'adaptarà així mateix el contingut de les corresponents Fitxes.

- Polígons d'Actuació en sòl urbà no consolidat: Es manté el seu contingut actual atès que,d'acord amb el contingut d'aquest Informe, no s'estima l'al·legació pel que fa a aquest tema.

Pel que fa a l’apartat 4 :En el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació de parcel·les i establint una nova subzona quereguli les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectius perseguits pelPOUM.

Es desestimen la resta de peticions.


Emplaçament: CA DE LAS NAVAS DE TOLOSA entre Número 106 i Número 108

Nom de l'al·legant: PEPITA FERRER PITARCH


TEMA:

Demana:



TRACTAMENT:









Emplaçament: CA DE TANZÀNIA

Nom de l'al·legant: ESTHER ISART MAS


TEMA:

Sol·licita que la seva finca sigui classificada com a sòl urbà, atès que dóna front a un carrercompletament urbanitzat. Sol·licita una qualificació similar a la de l’entorn

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud de l’al·legant d’incloure la seva finca dins del règim delsòl urbà i es manté dins del règim del sòl no urbanitzable en base al criteri de reduir, als espaisestrictament consolidats i/o delimitats en l’anterior Pla General de 1983 com a sòl urbà, lasuperfície de sòl adscrit al sector residencial. Amb aquesta determinació s’allibera el màxim elsòl lliure per a l’àmbit de les planes agrícoles i forestals de les Planes de Can Sabater delTorrent, dins del sistema de parc territorial que forma el conjunt del Parc Territorial dels torrentsde la Betzuca i de la Grípia. En conseqüència aquest terreny es manté inclòs dins del règim delsòl no urbanitzable amb una qualificació de forestal (clau f) dins la zona de Plana del Vallès(clau D4), amb els usos definits a normes urbanístiques.





Nom de l'al·legant: ANTONIO ALCARAZ HERNANDEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

No està d’acord amb el POUM. (Està inclòs dins del polígon PA-PON214)

TRACTAMENT:









Nom de l'al·legant: ANTONIO ALCARAZ RUIZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

No està d’acord amb el POUM. (Està inclòs dins del polígon PA-PON214)

TRACTAMENT:








Emplaçament: PLA DEL BONAIRE

Nom de l'al·legant: ANTONI MARTI BURJONS

Tipus: VARIS TEMES

TEMA:

Que es prevegi la vialitat necessària per tal de poder parcel·lar la seva finca d’acord amb lesdeterminacions del Pla, a l’hora que demanen que es fixi per aquesta part del sector, a l’oest dela Carretera, la qualificació de A5.0.

TRACTAMENT:


Atès que es tracta de finques amb un únic front de façana a la Carretera de Talamanca tot i laseva extensió superficial, es posa de manifest la necessitat de preveure el sistema viarinecessari per permetre la racional divisió de l’actual propietat.

Per tal d’assolir aquest objectiu sense carregar de forma innecessària la resta de propietaris, esrectifica la delimitació del PA-AIR001 excloent-hi la porció de terreny que es troba en la situacióexposada, i es delimiten tres nous àmbits de polígon d’actuació, aquest cas en sòl urbà noconsolidat, que permetin la creació de nous vials, amb accés des de la Carretera, i amb lacàrrega de cessió i urbanització d’aquests nous sistemes viaris, a executar pel sistema dereparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica.

Pel que fa a les condicions d’ordenació, edificació i us d’aquests nous polígons d’actuació, s’hiestableix la zona d’edificació aïllada, clau A5.0, en consonància amb la resta del sòl urbà inclòsen polígon d’actuació PA-AIR001 del costat oest de la Carretera.



Nom de l'al·legant: IGNACIO PUIG VENTALLO

Tipus: PARTITS POLÍTICS

TEMA:

Es demana un llistat on s’indiquin totes les zones verdes i equipaments previstos en el PGO 83que s’han transformat en zones residencials en el nou POUM , així com una explicació raonadadels motius de cada requalificació.

TRACTAMENT:

Aquest es un tema que s’ha tractat a les reunions de la Comissió política de seguiment delstreball de la revisió del Pla, mitjançant l’aportació de les dades demanades , el seu estudi idebat i la definició dels motius que s’han tingut en compte en el moment d’adoptar aquest criteride tractament per determinades qualificacions del Pla vigent.





Nom de l'al·legant: JACINTO PUIG OLIVA


TEMA:

Es demana que es modifiqui el límit del terme municipal entre Terrassa i Matadepera per tal deque totes les cases del Passeig de Matadepera formin part del terme municipal de Matadepera.

TRACTAMENT:







És per això que es procedeix a la nova incorporació gràfica de les línies contingudes en l’antigacartografia del Pla General del 83 - comú a la del planejament de Matadepera -, sens perjudicide les futures correccions o modificacions que en el seu moment puguin derivar-se un cops’hagi procedit oportunament a l’establiment de la delimitació territorial definitiva que en



resultarà del procés que en el seu moment caldrà emprendre a la vista dels resultats de laCertificació de l’Institut Cartogràfic abans esmentada.



Nom de l'al·legant: FRANCISCO PARRA MARTINEZ


TEMA:

Es demana:

§ La retirada dels Polígons d’Actuació Carrer Emili Badiella 54-68 (PA-SAG011) i Carrerd’Egara (PA-SAG014) i demés disposicions accessòries i complementàries dedesenvolupament, i

§ La retirada definitiva de la proposta municipal d’aconseguir la continuïtat entre el carrerTransversal i el carrer Roca i Roca.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació, en el sentit de:

§ Eliminar la delimitació dels polígons d’actuació PA-SAG 011 i PA-SAG 014, mantenint aixíla condició de sòl urbà consolidat de la totalitat de les finques que estaven incloses enaquest àmbit de gestió, i

§ Mantenir l’afectació a sistema viari de la superfície de terreny imprescindible per a procedira la connexió entre els carrers Transversal i Roca i Roca, amb afectació del mínim númerode finques possible i a obtenir mitjançant expropiació, a l’haver-se descartat la seva inclusióen un àmbit d’actuació urbanística.




§ El fet d’incloure determinades finques en un àmbit de sòl urbà categoritzat com a noconsolidat obeeix a la necessitat de sotmetre aquests terrenys a un procés detransformació urbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o en aquellscasos en que el planejament els atribueix uns aprofitaments urbanístics que comportenincrement del seu valor, tant en termes d’edificabilitat, com d’usos o d’altres elementsconnexes generadors de plusvàlues urbanístiques; i es planteja com a resposta a lesnecessitats que constantment es generen al sí de les ciutats, que precisen de reformes,renovacions o millores, ja sigui amb alteració dels usos previstos, les intensitats, lestipologies, les trames urbanes o les xarxes d’infrastructures, entre d’altres.



Aquesta voluntat transformadora respecte a la trama urbana, que comporta una majoredificabilitat de les finques no afectades de vialitat, és la que ha donat lloc a la incorporacióde la propietat objecte de l’al·legació de el Polígon d’Actuació.











Nom de l'al·legant: AMALIA LOPEZ CORRAL




TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: MERCEDES CASALS CABANA


TEMA:

Es demana:





TRACTAMENT:












§ La possibilitat de configurar un eix viari que permeti donar continuïtat peatonal a través delconjunt del barri enllaçant des de l’eix de l’Avinguda Josep Tarradellas fins a l’Avinguda deJaume I, i enllaçant amb el carrer Roca i Roca i el carrer Renaixement en el barri de Sant



Pere Nord, fins a l’Avinguda del Vallès. Aquesta obertura permetria així establir l’únic carrerque permetria una relació continua de la trama viària del barri de Sant Pere, en direcció est-oest.







Nom de l'al·legant: LOURDES CASAS CABANA


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: ANGEL RUIZ SANTOS


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:




§ Tot això en base a les següents consideracions:







Nom de l'al·legant: IRENE GARCIA PERALTA


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:




















Emplaçament: CA D'ÈGARA, 155

Nom de l'al·legant: EMILIO NAVARRO AZNAR




TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:






















Nom de l'al·legant: M.MONTSERRAT PEREZ CONSOLA


TEMA:

Es demana:





TRACTAMENT:






















Nom de l'al·legant: PILAR CONSOLA MUR


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: SERAFIN FLIX TOST


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:











Nom de l'al·legant: ANTONIA ORELLANA BARROSO


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: MANUEL ORTEGA MOYANO


TEMA:

Es demana:





TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: PROVIDENCIA BRUGUERAS MARTORELL


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: JOSE RODRIGUEZ PASCUAL


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:


















Per tal de completar la secció del carrer, cal establir també afectacions parcials per a la futuraampliació de la vialitat que afectarien de manera parcial a les finques situades amb front alscarrers: Emili Badiella (núm. 58 i 64), i d’Egara (núm. 159 i 165). Aquestes afectacions parcialses materialitzaran en el moment en que es produeixi la nova edificació de les finques



esmentades i vindran compensades amb els majors aprofitaments que les mateixes rebrancom a conseqüència dels paràmetres de fondària i d’alçada edificable (planta baixa i tresplantes pis) que els vénen definits en funció dels nous fronts generats pel vial.



Nom de l'al·legant: JOSEFA PASCUAL PEREZ


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:







§ El fet d’incloure determinades finques en un àmbit de sòl urbà categoritzat com a noconsolidat obeeix a la necessitat de sotmetre aquests terrenys a un procés detransformació urbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o en aquellscasos en que el planejament els atribueix uns aprofitaments urbanístics que comportenincrement del seu valor, tant en termes d’edificabilitat, com d’usos o d’altres elementsconnexes generadors de plusvàlues urbanístiques; i es planteja com a resposta a lesnecessitats que constantment es generen al sí de les ciutats, que precisen de reformes,



renovacions o millores, ja sigui amb alteració dels usos previstos, les intensitats, lestipologies, les trames urbanes o les xarxes d’infrastructures, entre d’altres.












Nom de l'al·legant: MARIA CARRETERO OLIVARES




TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:





















Emplaçament: CA D'EMILI BADIELLA, 68

Nom de l'al·legant: RICARD BUSQUETS CLARIANA


TEMA:

Es demana:





TRACTAMENT:






















Nom de l'al·legant: REGINA MARTI CARRERAS


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: TERESA NOGUERA FONT


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:











Nom de l'al·legant: TRINIDAD REYES FUILLERAT


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: ENRIQUE PEREZ NOGUERA


TEMA:

Es demana:





TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: ISABEL CARRETERO MARTINEZ


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: GERMA CANALS CORTES


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:






§ La Llei 2/2002, en compliment de les determinacions de la Llei 6/1998, defineix el sòl urbà(art. 25) i el categoritza en consolidat i no consolidat, definint cada una d’aquestescategories i distingint-les en base als diferents deures dels propietaris en una i altra classe



de sòl (arts. 54 a 58); sempre en el benentès que quan es parla de sòl urbà no consolidates parteix d’allò que ja és ciutat.















Nom de l'al·legant: JOSE GIMENEZ IBAÑEZ


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: PEPI CORTES SUAREZ


TEMA:

Es demana:





TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: MONTSERRAT CORTES SUAREZ


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: ERNESTO CANALS ROCA


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:











Nom de l'al·legant: CANDELARIA SUAREZ ESPINOSA


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:







§ El fet d’incloure determinades finques en un àmbit de sòl urbà categoritzat com a noconsolidat obeeix a la necessitat de sotmetre aquests terrenys a un procés detransformació urbanística, ja sigui de reforma, millora o renovació urbana, o en aquellscasos en que el planejament els atribueix uns aprofitaments urbanístics que comportenincrement del seu valor, tant en termes d’edificabilitat, com d’usos o d’altres elementsconnexes generadors de plusvàlues urbanístiques; i es planteja com a resposta a lesnecessitats que constantment es generen al sí de les ciutats, que precisen de reformes,



renovacions o millores, ja sigui amb alteració dels usos previstos, les intensitats, lestipologies, les trames urbanes o les xarxes d’infrastructures, entre d’altres.












Nom de l'al·legant: FERRAN PEREMIQUEL GIRBAU




TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:






















Nom de l'al·legant: CARMEN AGUILAR ESPINOSA


TEMA:

Es demana:





TRACTAMENT:






















Nom de l'al·legant: MIGUEL AGUILAR DE LA CASA


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: MONTSERRAT ESPINOSA GOMEZ


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:











Nom de l'al·legant: EUGENIA ESPINOSA MARTINEZ


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: RICARDO ESPINOSA MARTINEZ


TEMA:

Es demana:





TRACTAMENT:





















Nom de l'al·legant: RICARDO MARTINEZ ESPINOSA


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: FILOMENA MARTINEZ ESPINOSA


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:










Emplaçament: CA D'ÚBEDA, 25, 1

Nom de l'al·legant: M.PILAR MORTES GASCON

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es demana informació sobre les característiques i els terminis en que es portaran a terme lesactuacions urbanístiques que es preveu realitzar per a la zona on es troba el seu habitatge(Polígon d’Actuació del Passeig de Ponent PA-PON210).

TRACTAMENT:





Emplaçament: CA D'ÚBEDA, 25, BA

Nom de l'al·legant: ANDREU MORTES GOMA



Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es demana informació sobre les característiques i els terminis en que es portaran a terme lesactuacions urbanístiques que es preveu realitzar per a la zona on es troba el seu habitatge(Polígon d’Actuació del Passeig de Ponent PA-PON210).

TRACTAMENT:






Emplaçament: DS PLA DE LA GUITARD

Nom de l'al·legant: FRANCISCO RODRIGUEZ GONZALEZ




TEMA:

Es demana que l’ample determinat per a la prolongació del carrer Mestre Trias, a l’altra bandadel Passeig de Ponent, sigui igual al del carrer que creua el del Pla de la Guitard.

TRACTAMENT:

S’estima totalment l’al·legació atenent al criteri manifestat per l’al·legant en el sentit de laconveniència de mantenir la secció del referit vial a banda i banda del Passeig, per tal deconferir-li una major continuïtat al llarg de tot el seu traçat.


Emplaçament: CR DE MARTORELL, Km.:12

Nom de l'al·legant: MARTIN RUBIO SANGRA


TEMA:

Es sol·licita que es classifiqui com a sòl urbà, atenent a la seva proximitat a zones urbanes,dues parcel·les propietat de l’al·legant, situades entre la carretera de Martorell i el camí velld’Ullastrell (amb denominació 29-A i 29-B segons el cadastre de 1940) que el POUM classificacom sòl no urbanitzable dins la zona de Ventall Al·luvial Miocènic - clau D1 amb lesqualificacions de zona forestal (f) i zona forestal potencial (fp).

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incloure la seva finca dins del règim del sòl urbà i esmanté dins del règim del sòl no urbanitzable en base al criteri de reduir, als espais estrictamentconsolidats i/o delimitats en l’anterior Pla General de 1983 com a sòl urbà, la superfície de sòladscrit al sector residencial del sector de can Palet de Vista Alegre. Amb aquesta determinaciós’allibera el màxim el sòl lliure per a l’àmbit dels espais agrícoles i forestals del nou Parcterritorial de Can Poal. En conseqüència, aquest terreny es manté inclòs dins del règim del sòlno urbanitzable en la zona de Ventall Al·luvial Miocènic (clau D1) amb les qualificacions dezona forestal (f) i zona forestal potencial (fp) amb els usos definits en les normes urbanístiques.No obstant el POUM preveu el desenvolupament d’un Pla Especial urbanístic del Parc de CanPoal, per a definir amb mes precisió l’ordenació del mateix.



Nom de l'al·legant: M ISABEL CAPOTE ALONSO

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Manifesta el seu desacord amb les determinacions que es proposen en el Polígon d’Actuacióde la Ronda de Ponent PA-PON196.



TRACTAMENT:






Emplaçament: CA DE LA SALUT, 52

Nom de l'al·legant: MARIA MARTINEZ CLARES

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:




TRACTAMENT:






Emplaçament: CA D'EDUARD MARQUINA, 41

Nom de l'al·legant: ANTONIO CAPOTE ARROYO

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:




TRACTAMENT:







Nom de l'al·legant: ANTONIO CAPOTE ALONSO

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:




TRACTAMENT:







Nom de l'al·legant: CARMELO MARISCAL GONZALEZ


TEMA:

Es demana un replanteig de la proposta d’incrementar l’amplada del carrer Navas de Tolosaentre els carrers Avinyó i Roger de Llúria, que és un dels objectius proposats en el Polígon dePla de Millora del carrer Navas de Tolosa PM-NDT069.



TRACTAMENT:







Emplaçament: CR DE RELLINARS, 311, 2

Nom de l'al·legant: ROSALIA SANCHEZ ABAD

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:









Nom de l'al·legant: JUANA SIMON CUADRA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:


En concret, la delimitació de polígons d’actuació localitzats en sòl urbà, obeeix a la necessitatde permetre la futura i necessària adaptació de l’actual estructura parcel·laria a la nova



ordenació proposada que confereix més aprofitament - concretat en una major alçadaedificable que dóna sentit al Passeig tal com es projecta -, i que a l’hora serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenació.És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis iles càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.




Emplaçament: CA D'EDISON, 73

Nom de l'al·legant: FRANCISCO CEBRIAN COSTA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:


En concret, la delimitació de polígons d’actuació localitzats en sòl urbà, obeeix a la necessitatde permetre la futura i necessària adaptació de l’actual estructura parcel·laria a la novaordenació proposada que confereix més aprofitament - concretat en una major alçadaedificable que dóna sentit al Passeig tal com es projecta -, i que a l’hora serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació de



cobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenació.És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis iles càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.





Nom de l'al·legant: ANGEL MORENO MORENO


TEMA:

Es demana que s’exclogui la finca del núm. 402 de la Unitat d’Agrupació parcel·laria de laCarretera de Montcada UA-MON402 atès que es tracta d’una edificació de recent construccióque difereix de les característiques arquitectòniques de la resta d’edificis de la Unitat.

TRACTAMENT:

S’estima de manera favorable l’al·legació presentada atès que tal i com manifesten elsal·legants, la finca de referència es troba consolidada per obres realitzades en data recent ambuna alçada de planta baixa i tres plantes pis.

El grau de consolidació d’aquesta edificació fa de molt difícil viabilitat la seva possible novaedificació amb usos plurifamiliars de manera conjunta amb d’altres finques adjacents. Per tal defer possible la efectiva transformació de les altres finques del seu entorn, cal excloure la fincade referència de l’àmbit de la unitat d’agrupació parcel·laria PA-MON 402.




Emplaçament: CR DE MONTCADA, 402, BA

Nom de l'al·legant: ANGEL MORENO LOPEZ


TEMA:

Es demana que s’exclogui la finca del núm. 402 de la Unitat d’Agrupació parcel·laria de laCarretera de Montcada UA-MON402 atès que es tracta d’una edificació de recent construccióque difereix de les característiques arquitectòniques de la resta d’edificis de la Unitat.

TRACTAMENT:

S’estima de manera favorable l’al·legació presentada atès que tal i com manifesten elsal·legants, la finca de referència es troba consolidada per obres realitzades en data recent ambuna alçada de planta baixa i tres plantes pis.

El grau de consolidació d’aquesta edificació fa de molt difícil viabilitat la seva possible novaedificació amb usos plurifamiliars de manera conjunta amb d’altres finques adjacents. Per tal defer possible la efectiva transformació de les altres finques del seu entorn, cal excloure la fincade referència de l’àmbit de la unitat d’agrupació parcel·laria PA-MON 402.


Emplaçament: CA DE MIQUEL SERVET, 70

Nom de l'al·legant: M.TERESA BACH CAMI

Tipus: AFECTACIÓ

TEMA:

Es sol·licita la modificació d’una part de l’àmbit qualificat de Parc Urbà P.1 (Parc de Vallparadís)que afecta al jardí interior de la seva propietat per tal de que l’edifici existent pugui tenir unapart pròpia de jardí. També es demana que es desplaci cap el sud la nova traça de la carreterade Montcada.

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la petició de adaptar el límit del Parc de Vallparadís P.1 deixant forad’aquest àmbit de Parc, la part del jardí adjacent a l’habitatge per tal de que aquesta en puguigaudir del jardí existent d’acord amb la normativa que regula els usos en la part interior d’illa.En conseqüència també s’adapta a la nova situació l’àmbit de la zona qualificada de Fronts deVallparadís (clau A.2.4).

En canvi, es desestima la sol·licitud de desplaçar la traça de la remodelació de la carretera deMontcada, per tractar-se d’una determinació relativa a un sistema general que no es potmodificar en funció de la proximitat a una edificació. Tanmateix, correspon al Projecteconstructiu de l’obra definir les condicions d’execució d’aquest nou traçat.




Emplaçament: CA AMPLE entre Número 33 i Número 35

Nom de l'al·legant: JULIAN EIXARCH DINARES


TEMA:

Es demana que es reconsideri l’obligatorietat d’enderrocar els volums disconformes de la sevafinca com a condició per aconseguir la corresponent llicència de parcel·lació donades lescaracterístiques particulars de l’edifici.

TRACTAMENT:

La regulació normativa del POUM introdueix una disposició específica respecte de lesparcel·lacions urbanístiques, en virtut de la qual es podrà procedir a la segregació de finquesexistents d’acord amb les condicions del planejament vigent, sempre i quan les finquesresultants compleixin les determinacions fixades, independentment que aquestes es trobin, ono, en situació de volum disconforme.

Per tant, la segregació de noves finques no comportarà necessàriament l’adequació delsvolums disconformes existents a les mateixes.

Aquesta nova determinació possibilitaria, en principi la solució de la problemàtica plantejadaper l’al·legant, si bé en relació amb la casuística concreta plantejada sobre la seva finca caldriadisposar de major informació per tal de poder determinar amb exactitud la viabilitat de poderdur a terme la segregació contemplada en la mateixa. En aquest sentit, cal posar de manifestque l’escrit fa referència a una informació gràfica complementaria que no s’aporta en el mateix,per la qual cosa no es pot establir la referida concreció respecte del cas particular plantejat.

En conseqüència correspon establir que l’al·legació presentada ve estimada en el fons del seuplantejament bàsic, si bé no pot establir-se clarament el grau de resolució concreta sobrel’interès manifestat per l’al·legant.



Nom de l'al·legant: CARLOS PUIG ROVIRA


TEMA:


TRACTAMENT:











Emplaçament: RN DE PONENT

Nom de l'al·legant: MIGUEL MENDEZ PLAZA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es demana que es determini un polígon d’actuació en la parcel·la amb front a la Ronda dePonent entre els carrers Monistrol i Albacete per tal de que formi part de la transformació de laRonda.



TRACTAMENT:

La possible inclusió del terrenys de l’al·legant dins d’un polígon d’actuació no té cap justificacióatès que les determinacions del POUM en el tram de l’illa de referència no contemplen caprectificació d’alineacions ni cap altra modificació sobre l’espai públic que pugui comportar lanecessitat de dur a terme cessions de sòl.

Per altra banda, la possible inclusió en un polígon únicament podria contemplar-se en relació ala possible assumpció de costos d’urbanització de la construcció del futur Passeig de Ponent.En aquest sentit, cal recordar que la imputació de despeses d’urbanització en els polígonsdelimitat en els fronts del passeig s’estableix en relació amb el sostre edificable que resulta delsnous paràmetres reguladors definits pel POUM en respecte els que regien en el Pla Generaldel 83.

En el cas concret de la finca de l’al·legació, el pla determina el manteniment de la mateixaalçada i fondària edificable que ja regien per a l’illa en el Pla del 83. Per tant, no es produeixescreix d’edificabilitat i no es donen els supòsits per ala possible repercussió de despesesd’urbanització.

Alternativament, la possible inclusió en un polígon en base a l’establiment d’una major alçadareguladora no es estimable, atès que el front de l’illa es troba ja consolidat en un dels seustrams per una edificació de recent construcció, amb una alçada de planta baixa i dues plantespis. I per altra banda, el tram del passeig en el qual es troba, correspon a l’àmbit de transicióentre els futurs fronts principals del passeig i la trama interior del barri del Poble Nou, a travésdels vials laterals que s’enfilen cap a les rasants superiors definides per l’inici de l’avingudaBéjar.

En conseqüència correspon desestimar l’al·legació presentada.



Nom de l'al·legant: TERESA ROCA VIDAL


TEMA:


TRACTAMENT:



Les línies de delimitació dels termes municipals emprades en la cartografia del document delPOUM aprovat inicialment, son les que vénen definides en els documents que amb el títol:



“Certificació de la línia de delimitació entre els termes municipals de Terrassa i Matadepera” haelaborat l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, per encàrrec conjunt d’ambdósmunicipis, d’igual forma que ho ha fet pel que respecta a les línies de terme municipal entreTerrassa i els municipis veïns de Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell - en aquests casos perencàrrec només de l’Ajuntament de Terrassa -.






Emplaçament: CR DE MARTORELL, 244.B

Nom de l'al·legant: JUAN ANTONIO DOMENE GOMEZ

Tipus: AFECTACIÓ

TEMA:

Es demana una reconsideració de la alineació de vial proposada pel Passatge Capitan Lizcanoi que afecta a les parcel·les núm. 242, 244, 246, 248 i 250 per tal d’evitar els problemesconstructius que es produirien en el cas en que es tingui que portar a terme la rectificació del’alineació que es proposa. Com a alternativa es proposa afectar el mur de la façana oposada,que no presenta tants inconvenients constructius, donat el seu caràcter industrial.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la petició de desafectar per vialitat els volums fora d’ordenació de lesparcel·les núm. 242, 244, 246, 248 i 250 del passatge Capitan Lizcano. En aquest cas tal comestan determinades les noves alineacions (que coincideixen amb les que ja determinava elPGO 83) es manté un cert equilibri en la superfície afectada per vialitat entre ambdós costatsdel carrer, raó per la qual es determina no alterar aquest equilibri. En aquest cas cal considerar



que el canvi de qualificació que s’ha produït en l’illa on estan contingudes aquestes parcel·les,passant de la qualificació com Industrial Aïllada (clau A8 segons el Pla General 83) a la novaqualificació proposada pel POUM com Illa Tancada (clau A3.0) que permet un ús residencial;pot provocar una transformació d’aquest àmbit cap als nous ús. En el moment en que esprodueixi aquesta transformació els nous volums s’hauran d’adaptar a aquest nova alineaciótant si es produís una substitució parcial com total del volum existent o bé una ampliació delvolum. Fins que no es produeix aquesta circumstància, els volums afectats pel nou vialquedaran subjectes al règim de fora d’ordenació d’acord amb allò disposat en l’article 43 deRègim Jurídic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de fora d’ordenació.



Nom de l'al·legant: PEDRO PLANS BONET


TEMA:

Es demana que no es portin a terme les determinacions de la Unitat d’Agrupació Parcel·lariaPA-ANG158 donat que l’al·legant considera que afecta als seus drets de propietari, i que com aalternativa proposa que s’estableixi un règim transitori que permeti l’aixecament d’un pisaddicional.

TRACTAMENT:

En diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultats en la gestió de lesunitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, i és per això que s’hanestudiat altres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUMen aquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.



Es proposa estimar en part l’al·legació, en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació deparcel·les com a delimitacions poligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema degestió urbanística integrada, i establint unes noves subzones associades a les zones



característiques d’A2.0 i d’A3.0 que son aquelles sobre les que recauen les delimitacions delsfronts d’agrupació que regulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin elsobjectius perseguits pel POUM.






Emplaçament: CA DE JOAQUIN COSTA, 159

Nom de l'al·legant: FRANCESC AURA LLARGUES


TEMA:

Es sol·licita la requalificació d’un àmbit qualificat inicialment pel POUM com a EquipamentUniversitari (clau E.1), però que actualment no es troba ocupada per cap mena d’activitat,passant passi a ser qualificada coma Activitat en Illa Tancada (clau A.8) per donar cabuda ales necessitats d’ampliació de l’empresa adjacent, propietat de l’al·legant.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’un canvi de qualificació d’Activitat en Illa Tancada (clau A.8) i esmanté amb la qualificació d’Equipament universitari (clau E.1), donada la creixent necessitat demantenir reserves de sòl per a aquest tipologia d’equipament. Cal prendre en consideració queel POUM pretén ser en tot moment coherent amb els objectius estratègics definits per al’evolució futura de la ciutat, i un d’aquests objectius és facilitar el desenvolupament de larealitat universitària a la ciutat fent créixer el Campus a l’interior de la mateixa i, concretament,al voltant de les actuals instal·lacions universitàries. Per això, no es pot considerar perdre unade les qualificacions d’Equipament (clau E2) provinent del Pla del 83, en aquest sector de laciutat.


Emplaçament: CA DE NICOLAU TALLÓ, 2

Nom de l'al·legant: MICIPLAN SL




TEMA:

Es demana la requalificació d’aquest àmbit passant de la Activitat en Illa Tancada (A.8) a unaqualificació que admeti l’ús residencial.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud de canvi de la qualificació de Activitat en Illa Tancada(clau A.8) per un altre qualificació que admeti l’ús residencial, atesa la voluntat del POUM demantenir àmbits de caràcter productiu a l’interior de la ciutat, si bé amb la incorporació de totesaquelles noves disposicions normatives que permetin millorar les condicions de control ireducció dels seus nivells d’incidència sobre altres sectors urbans veïns de caràcter residencial.El POUM es planteja el fet que l’expulsió de tot tipus d’activitat industrial fora dels teixits de laciutat complexa pot comportar un empobriment dels teixits urbans, la disminució de l’activitatproductiva i la creació de nuclis extensos amb monocultiu residencial que, sistemàticament,condueixen cap a la pèrdua de qualitat urbana i de potencial de Terrassa en el seu rol de ciutatindustrial “versus” la ciutat dormitori.


Emplaçament: CM DE CAN GONTERES, 192

Nom de l'al·legant: M ASUNCION ROMAÑACH MUNILL

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Es sol·licita que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal especifiqui amb claredat el tractamentde les edificacions existents i els usos permesos en la zona, atès que la seva voluntat ésmantenir en bon estat i millorar l’edificació existent.

TRACTAMENT:

1. Sòl no urbanitzable. Justificació de l’atorgament d’aquesta classificació a determinatsterrenys per part del POUM.

1.1. L'entrada en vigor de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de règim del sòl i valoracions, ha suposatun important canvi pel que fa a la regulació del sòl no urbanitzable, deixant de banda el seucaràcter residual i negatiu per exigir la seva ordenació en positiu, establint una sèrie decategories en funció de la peça territorial que s'intenti protegir, i reconeixent a les ComunitatsAutònomes les possibilitats de la seva regulació detallada, dins de l'exigible respecte a lesbases estatals.

L'entrada en vigor del Reial Decret 4/2000, de 23 de juny, impedia les possibilitats del sòl nourbanitzable en la seva categoria de comú o ordinari - malgrat les facultats que en aquest sentittenen les Comunitats Autònomes o els Ajuntaments -, però el seu abast ha estat matisat per laSentència del Tribunal Constitucional núm. 164/2001, de 11 de juliol, en virtut de la qual esretorna al criteri de poder classificar com a sòl no urbanitzable aquells terrenys que es considerijustificadament que són inadequats per al seu desenvolupament urbà.

En aquest marc legislatiu i jurisprudencial s'ha dictat la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, laqual reconeix la condició de sòl no urbanitzable als terrenys classificats com a tals pelplanejament, bé sigui per llur incompatibilitat amb la transformació urbanística, bé sigui per la



seva inadequació al desenvolupament urbà, per raó de règims de protecció especials establertso pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals s'inclou la utilització racional del territorid'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible (article 32 LU).

1.2.- La Memòria conté en el seu apartat 7.3., l'exposició de l'objectiu perseguit per la Revisiódel Pla d'Ordenació urbanística Municipal de Terrassa (POUM) en el sòl no urbanitzable,consistent genèricament en integrar el potencial ambiental del territori en el planejament.


Cal destacar, a més, que el sòl no urbanitzable ha estat objecte d'un laboriós estudi específic, l'"Estudi de Criteris Ambientals al Pla", elaborat per un equip de biòlegs, el qual ha estudiat lageologia, relleu i els sòls, l'estructura forestal, l'evolució històrica dels usos del sòl, la cartografiaambiental, la vegetació i usos del sòl i la connectivitat ecològica. Tal com s'especifica a lapròpia Memòria, la voluntat del planificador d'integrar els processos del paisatge en el Plaarriba al punt de determinar la nomenclatura de la zonificació, així com la regulació delscomponents de qualificació per cada una de les zones.

Les Normes Urbanístiques regulen abastament el sòl no urbanitzable en el Capítol IV del TítolII, amb total respecte al marc legislatiu exposat, i així mateix amb plena coherència amb elcontingut de la Memòria i l'Estudi al qual s'ha al·ludit amb anterioritat.

L'article 183 NNUU defineix el sòl no urbanitzable i determina quins són els objectius perseguitspel Pla en aquesta classe de sòl. Concretament, l’article 183.2.e) de les Normes Urbanístiquesdel POUM estableix com una de les finalitats del Pla “regular la implantació i eldesenvolupament d’aquells usos i activitats que el Pla admet en cada zona del sòl nourbanitzable de forma que no malmetin els valors que es pretén protegir, i impedir laimplantació d’aquells usos o activitats que siguin incompatibles amb la destinació definida peraquest Pla d’Ordenació en aquests sòls, sempre sota els imperatius derivats del principid’utilització racional dels recursos naturals, i dins dels límits establerts per la Llei d’Urbanisme,la legislació sectorial i aquest Pla”.

Així mateix, l'article 184 de les Normes Urbanístiques estableix que l'ordenació del sòl nourbanitzable s'efectua a través de las seva qualificació en zones i sistemes. Concretaments'estableixen cinc zones diferents (D1-Ventall Al·luvial miocènic, D2-ventall al·luvial recent, D3-Capçalera dels Torrents Can Salas - Ribatallada, D4-Plana Vallès i D5- entorn Parc Natural),que responen cadascuna d'elles als resultats i conclusions de l'anàlisi del territori efectuat enl'Estudi de Criteris Ambientals abans esmentat.

Als efectes de la regulació i ordenació de cadascuna d’aquestes zones en el sòl nourbanitzable, el POUM identifica també els denominats "components de qualificació", els qualssense ser específicament subzones, suposen condicionaments i determinacions específiques ala regulació general establerta per a cada zona. Aquests components de qualificació vénenregulats a l’article 214 de les Normes Urbanístiques del POUM.

Les NNUU regulen detalladament, així mateix, les condicions de protecció mediambiental delSòl No Urbanitzable, els elements bàsics del territori en el sòl no urbanitzable - estructura de lapropietat del sòl, edificacions i elements construïts, xarxa viària rural, xarxa hidrològica, campsde conreu, masses forestals i bosc interior i els elements naturals que configuren la topografia -, i les construccions i instal·lacions en aquest tipus de sòl. Així mateix contenen una regulaciógeneral i detallada dels usos compatibles, condicionats i incompatibles en les diferents zonesdel sòl no urbanitzable, la qual per tal de no induir a errors interpretatius, s’ha detallat encaramés contemplant la regulació dels usos, no solament a nivell de zona, sinó tenint en comptetambé els components de qualificació de cada zona.

2. Regulació específica del sòl no urbanitzable en la finca en qüestió.

L’al·legació presentada sol·licita una clarificació del tractament i usos de les edificacionsexistents en sòl no urbanitzable.



En quant als usos, les Normes Urbanístiques ja regulen aquest aspecte de forma precisa.L’annex del quadre de regulació dels usos en sòl no urbanitzable detalla tots els usos que esconsideren incompatibles, compatibles i condicionats en les diferents zones del sòl nourbanitzable del POUM de Terrassa.

Pel que fa a les edificacions existents, i de conformitat amb l’article 200 de les NNUU, noméss’admeten en sòl no urbanitzable els edificis d’habitatges vinculats a les activitats agrícoles,ramaderes i forestals que es considera necessari conservar, preservar o recuperar atès elsseus valors d’especial interès. Això es concreta en un llistat d’aquestes edificacions existentsincloses en sòl no urbanitzable. Pel que fa a la resta d’edificacions existents, entre les quals calincloure la finca objecte de la present al·legació, aquestes es troben en règim de forad’ordenació. En aquest sentit, s’ha considerat necessari regular de forma expressa en lesdisposicions transitòries de les normes urbanístiques el règim aplicable a aquestes edificacionsexistents en sòl no urbanitzable que no són susceptibles de ser legalitzades ni com edificacionsd’especial interès ni com cap altre tipus dels previstos pel POUM i que, a més, no estansubjectes a expedients de protecció de la legalitat urbanística. En aquests casos, si reuneixenles condicions objectives d’habitabilitat n’hi haurà prou amb l’obtenció de la cèdulad’habitabilitat de segona ocupació per reprendre l’ús d’habitatge. En el cas que no reuneixin lescondicions objectives d’habitabilitat, es permetran les obres imprescindibles per a assolir-les.

Proposta de resolució: S’estima parcialment l’al·legació en el sentit que en les disposicionstransitòries de les Normes Urbanístiques s’incorpora la regulació de forma expressa del règimal que queden sotmeses les edificacions existents en sòl no urbanitzable fora d’ordenació,garantint la possibilitat d’obtenir les condicions objectives d’habitabilitat.



Nom de l'al·legant: MARGARITA LOPEZ ANTON

Tipus: VIARI

TEMA:

Es sol·licita que es tinguin en compte les recomanacions que aporta l’al·legant per a latransformació de la carretera de Montcada com a futura via urbana. Aquestes recomanacionss’acompanyen de tres propostes gràfiques de secció per a la seva transformació.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament i es recullen els suggeriments de l’al·legant en quant a esquemadistributiu de l’espai del vianant, del espai del vehicle i del mobiliari; tot tenint en compte, noobstant, que s’han determinat per a una secció tipus, quan és evident que no existeix unasecció amb un ample constant i que caldrà adoptar la solució més òptima per a cada tramdiferent. En tot cas caldrà sempre optar per les solucions que afavoreixin les majorsproporcions d’espai per al vianant durant el procés de redacció del futur Projecte constructiuper a la transformació de la carretera de Montcada.



Nom de l'al·legant: ANA MARIA RODO TRULLAS




TEMA:

Es demana que es tregui la finca del carrer Aurora 16 del polígon d’agrupació parcel·lària UA-MON315, donat al fet de que no s’han tingut en compte les estructures de la propietat, querepercuteix en propietats exteriors del mateix polígon (es manifesta la dificultat que suposariaresituar aquelles dependències de la finca que es troben dins del polígon d’actuació (la cuina)en la resta de la propietat exterior al polígon). També es manifesta la preocupació per larepercussió que pugui tenir, en les determinacions acordades respecte a la gestió, l’aparició delnou reglament de la nova llei d’urbanisme 2/2002.

TRACTAMENT:






Des d’aquesta perspectiva, un cop analitzada la normativa reguladora dels polígons d’actuacióper agrupació de parcel·les (articles 25.5, 66 i preceptes concordants de les NormesUrbanístiques), així com les Fitxes corresponents a cadascun dels polígons d’actuació peragrupació de parcel·les, s’ha constatat que els objectius d’aquests polígons establerts a l’article25 de les NNUU, - consistents en aconseguir parcel·les resultants més amples, mitjançantl’agrupació de parcel·les d’amplada reduïda, que garanteixin i oprimissin l’aprofitamentedificatori establert en el Pla, i aconseguir major dimensió en els locals de les plantes baixesque afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en el carrer -, no requereixnecessàriament la delimitació de polígons d’actuació. En efecte, a través de l’establiment dedeterminades condicions d’ordenació, edificació i ús que regulin detalladament tots elsparàmetres que es preveuen en l’article 66 de les Normes Urbanístiques del POUM, afegint-hiperò altres aspectes com per exemple i molt especialment el relatiu a la façana mínima enfront



a vial, poden aconseguir-se els objectius previstos pel POUM abans esmentats, en aquestsàmbits.








Emplaçament: CA DEL DR. TORRAS I BAGES, 16

Nom de l'al·legant: ANTONIO VERS CASAS

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (BAL)

TEMA:

Es demana el manteniment de la classificació d’Activitats en Illa Tancada (A8) en la sevapropietat inclosa en el Polígon d’Actuació del carrer Baldrich 240 PM-BAL240 en lloc de laclassificació d’Ordenació Específica (A.6) proposada pel polígon donada la voluntat del’al·legant de continuar desenvolupant les activitats industrials en les seves naus i poderamortitzar les inversions realitzades en les mateixes.

TRACTAMENT:

Es desestima l’al·legació en base als següents arguments:.

En el marc de la nova ordenació proposada pel Barri del Segle XX, es mantenen algunes zonesamb qualificació d’industrial, però amb una clara vocació de transformació de determinats



sectors del barri a usos residencials d’habitatge, en moltes d’aquestes zones actualmentocupades per indústries. Aquest és precisament el cas de la part sud de l’illa formada pelscarrers Navas de Tolosa, Baldrich, Torres i Bages i Carretera de Rubí.

La transformació de qualificació proposada no només permet homogeneïtzar els usos de l’illa il’aparició d’un nou teixit residencial que faci façana a la Carretera de Rubí i al carrer Baldrich,sinó que el nou aprofitament previst ha de servir per compensar la cessió de terreny necessariper a l’ampliació del carrer Baldrich, com a nou eix vertebrador del barri, i la seva urbanització.Això no obstant, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal no delimita en aquest cas un Polígond’Actuació directament executable amb el conseqüent projecte de reparcel·lació, sinó quedelimita un sector de Pla de Millora. Per tant, mentre no es redacti i tramiti aquest planejamentderivat i aquest s’executi, es disposa que els edificis i instal·lacions existents dins de l’àmbitquedin en situació de volum disconforme, degudament regulat en les Normes Urbanístiques.


Emplaçament: Cruïlla AV DEL VALLÈS amb CR DE RUBÍ

Nom de l'al·legant: JULIO CARRASCO MARTIN

Tipus: LES FONTS

TEMA:

Es sol·licita la classificació com a sòl urbà d’una finca de 3.780 m2 situada entre la llera de lariera de les Arenes, l’accés a l’autopista C-16 i la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat,atenent a la seva proximitat al nucli urbà del carrer Bellavista a Les Fonts.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud de classificació com a sòl urbà atès que aquest terreny jaconstava com a àmbit de sòl urbà en la documentació aprovada inicialment. Però també calassenyalar que es tracta d’un espai urbà que no es pot considerar apte per a usos residencialsni industrials, atès que es tracta d’una franja de terreny afectada per un Sistema Hidrològic(clau H1) que, en aquest cas, correspon a l’espai de confluència de la Riera de les Arenes i dela Riera de Palau. Al mateix temps, una part d’aquest terreny forma part de l’espai necessariper a configurar la confluència viària de l’Avinguda del Vallès, la carretera de Rubí, l’accés al’autopista C-16 i el tram final del Passeig de Ponent.



Nom de l'al·legant: JESUS FUENTES SANCHEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es manifesta el seu desacord amb les determinacions del Polígon d’actuació Ronda de PonentPA-PON221, atenent al fet que la parcel·la de l’al·legant ja va passar per un procés recentd’expropiació.



TRACTAMENT:






Emplaçament: AV DEL VALLÈS, 564

Nom de l'al·legant: CONSTRUCCIONS CASTRO-BURGOS SL


TEMA:

Es demana que se li concedeixi llicència d’obres per a un projecte inclòs dins de l’àmbit del Plade Millora PA-CAN001 Avinguda del Vallès, atenent al fet que els seus paràmetres s’han basaten la normativa del PGO 83. També es demana la possibilitat d’excloure del polígon de Pla deMillora PA-CAN001 l’illa on està ubicat el solar en qüestió.



TRACTAMENT:

S’estima íntegrament l’al·legació presentada, en el sentit de deixar sense efecte l’anteriorproposta de delimitació d’un sector objecte d’un Pla de Millora Urbana, sector PM-CAN001,establint pel que fa a l’illa on s’emplaça la finca de referència, una qualificació i uns paràmetresd’edificació, concordants amb els del seu entorn immediat i alhora coincidents substancialmentamb els de l’anterior Pla General del 83.

Aquesta modificació ve motivada en base a la necessitat de replantejar l’abast i el sentit de ladelimitació de l’esmentat àmbit de Millora Urbana, i al mateix temps, degut també a lanecessitat de mantenir les actuals condicions de consolidació de l’illa on s’emplaça la finca del’al·legant.

L’estimació íntegra dels arguments i peticions formulats per l’al·legant permetrà també atendresatisfactòriament la problemàtica per ell plantejada, en relació a la resolució de la llicènciad’obres que va presentar en el seu moment per tal de dur a terme la construcció del solar, sensperjudici de les possibles adaptacions que hagi d’incorporar en el projecte en virtut de les novesdeterminacions normatives del POUM en quant a les condicions d’edificació.


Emplaçament: AV DE BARCELONA, 154

Nom de l'al·legant: DOMINGO CASASAYAS FARRES

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (BAR)

TEMA:

Es demana que en el polígon d’actuació “Avinguda Barcelona”, núm. 154 PA-BAR154 esmodifiqui la configuració volumètrica proposada en base a les dos alternatives volumètriquesque es formulen, però augmentant en els dos casos l’edificabilitat màxima de 4.557 m2 fins a7.500 m2 i que el nombre màxim d’habitatges passi de 29 a 57 unitats.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació presentada, d’acord amb els següents arguments iconsideracions:

En primer lloc, es planteja la conveniència de desglossar l’àmbit del polígon d’actuació delimitatpel POUM en dos nous polígons independents, diferenciant així l’actuació sobre les finques quedonen front a l’Avinguda Barcelona respecte de la finca única que dona front al carrer MossènÀngel Rodamilans, per tal de facilitar la gestió i el procés d’execució material de l’actuaciócontemplada.

Aquest és un aspecte no sol·licitat a l’al·legació presentada però que a la vista dels arguments iplantejaments formulats en la mateixa, així com dels canvis que s’introdueixen en la definicióde les condicions d’ordenació del conjunt, es considera més convenient.

En relació a les propostes plantejades pel que fa a l’ordenació de la futura edificació amb fronta l’Avinguda Barcelona, s’estima substancialment el contingut de l’al·legació en el sentit de laproposta primera que en ella es formula.

En aquest sentit, s’estableix una nova definició de la superfície edificable en planta i del sostreresultant, així com del nombre d’habitatges, que recull els plantejaments de l’al·legació. Esconfigura una peça edificable d’uns 720 m2 de superfície en planta, que permet dur a terme laconstrucció d’un aparcament amb suficient capacitat i entitat funcional. El sostre edificable



d’aprofitament privat resultant per aquest polígon d’actuació de nova delimitació serà de 3.258m2, i el nombre d’habitatges potencial de: 32.

Pel que respecta al front del carrer Mossèn Àngel Rodamilans, es configura una nova peçaedificable amb una superfície en planta d’uns 630 m2, i amb un sostre edificable de 2.476 m2, iun potencial d’habitatges de: 31.

Pel que fa a la implantació de l’edificació, es contempla una disposició diferent a la proposadaen l’al·legació, en el sentit d’ordenar el futur edifici perpendicularment al front del carrer,establint façana cap al nou pas. La solució plantejada a l’al·legació en el sentit d’establir l’edificiamb front al carrer i el pas per dessota del mateix, comporta un greu problema de configuraciódel referit pas, el qual discorreria per l’interior de la planta baixa de l’edifici en una fondàriaexcessivament llarg - prop de 24 metres - que li conferiria un caràcter d’espai marginal i dedifícil ús.

El conjunt dels valors resultants de les superfícies edificables per als dos nous polígons,comporta un sostre total de 5.734 m2 i un nombre total de 63 habitatges. Els valors de sostreresultant son inferiors als plantejats en l’al·legació (7.500 m2), però responen a la màximaedificabilitat possible en funció de les superfícies d’ocupació en planta plantejades en la pròpiaal·legació.


Emplaçament: CA DE PI I MARGALL, 223

Nom de l'al·legant: PEDRO AMAT FONTANALS

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (COR)

TEMA:

Es demana que es tingui en compte que els al·legants són propietaris de dues finques dins delnou sector del Pla de Millora del Vapor Cortés i que voldrien que aquestes estiguessin inclosesper la seva superfície real i no per la superfície registral.

TRACTAMENT:

El POUM determina que les condicions de gestió i execució del sector del Pla de Millora delVapor Cortés estableixen el sistema d’actuació urbanística per reparcel·lació en la modalitat deCompensació Bàsica d’acord amb la Llei d’Urbanisme de Catalunya 2/2002 de 14 de març de2002. En l’article 120 d’aquesta llei s’estableixen els criteris per als projectes de reparcel·lació. Iconcretament estableix, entre altres disposicions que :

1.- Els projectes de reparcel·lació han de tenir en compte els criteris següents:a) Els drets dels propietaris, si no hi ha acord unànime, és proporcional a al superfície de les

finques originàries respectives en el moment de l’aprovació definitiva de la delimitació delpolígon d’actuació urbanística. Tanmateix, si es tracta de polígons discontinus, per raó dela inclusió en sistemes generals, cal tenir en consideració llur localització relativa, amb vistaa la corresponent ponderació de valor.

b) Les finques resultants es valoren de la manera que decideixin per unanimitat els propietarisafectats, sota criteris objectius i generals per a tot l’àmbit d’actuació i en funció del’aprofitament urbanístic atribuït pel planejament urbanístic al polígon d’actuació urbanísticade què es tracti, o bé, si no hi ha acord, es valoren subjectant-se als criteris de la legislacióaplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. En qualsevol cas, la valoració de lesparcel·les resultants ha de tenir en compte les regles de ponderació establertes per l’article37.



Per tant, el criteri de valoració d’aquest drets del propietari es podrà fer o bé en funció de lasuperfície real o bé en funció de la superfície registral, sent una opció o altre decidida lliurementpels propietaris. No obstant, en cas de dubtes o desacords entre els propietaris, sí es consideranecessari, s’haurà d’anar sobre la finca i fer una acta d’atermenament, fitant o estacant sobre elterreny els límits objecte de dubte o discussió. Amb aquest mètode es podrà conèixer lasuperfície real de cada finca aportada, que no ha de coincidir necessàriament amb la mateixaque figura en les escriptures o al registre de la propietat, ni la que figura al cadastre. Per tant,sempre utilitzarem la superfície real, l’amidada sobre el plànol topogràfic, com a superfície pera establir les aportacions que ens serviran per fer el càlcul del percentatge de participació.


Emplaçament: CA DE MARIA AUXILIADORA, 159

Nom de l'al·legant: VITAL HOGAR 96 SL

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

En el Polígon del Pla de Millora de Passeig de Ponent PM-PON020 es sol·licita un incrementdel coeficient d’edificabilitat neta sobre passant de 0,95 a 1,20 m2st/m2sl amb un sostre totalde 15.664 m2 junt amb un augment del nombre d’habitatges de 97 a 149 unitats, justificat per lapeculiaritat d’un polígon amb unes exigències de cessions de terrenys superior als polígonsadjacents.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud d’incrementar l’índex d’edificabilitat neta fins a 1,20m2st/m2sl atès que aquest índex permet mantenir la mateixa configuració volumètricaproposada sense incrementar el nombre màxim de plantes de PB+5, fet que no desvirtua laconcepció global del nou marc arquitectònic del Passeig de Ponent. En conseqüència esmodifiquen les dades a desenvolupar en el Pla de Millora a partir de la modificació de l’índexd’edificabilitat net i també del nombre màxim d’habitatges que passa a ser de 133 unitats.



Nom de l'al·legant: INMOBILIARIA AMBAR SA


TEMA:

Es demana la substitució dels polígons d’actuació per una normativa que fixi un front de façanamínima o bé establir una alternativa de tres noves unitats d’agrupació parcel·lària proposades(PA-JUL410, PA-JUL416 i PA-JUL422) del passeig de 22 de juliol entre el núm. 410 i 428 quepassaria per la determinació de tres nous polígons. També es demana incrementar els sostretotal de les unitats d’acord amb la edificabilitat provinent de l’anterior Pla General i que espermeti l’edificació total de la planta baixa.



TRACTAMENT:








Es proposa estimar en part l’al·legació, en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació deparcel·les com a delimitacions poligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema degestió urbanística integrada, i establint unes noves subzones associades a les zonescaracterístiques d’A2.0 i d’A3.0 que son aquelles sobre les que recauen les delimitacions dels



fronts d’agrupació que regulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin elsobjectius perseguits pel POUM.





En relació amb la situació concreta en quant a la titularitat de les finques de l’al·legant,corresponents als núm. 420, 422 i 424 del Passeig de Ponent, es proposa estimar tambéparcialment l’al·legació en els sentit d’incloure la totalitat de les esmentades finques dins d’unaúnica unitat d’agrupació parcel·lària, evitant així la fragmentació de les mateixes atesa la sevacontigüitat.


Emplaçament: CA DEL DR. VENTALLÓ, 1

Nom de l'al·legant: INMOBILIARIA AMBAR SA


TEMA:

Es demana que s’anul·li l’obligació normativa d’executar una llosa apte per a suportar unacàrrega d’un metre de terra en l’interior dels patis interiors d’illa i que en el cas concret de l’illaformada pels carrers Col·legi, Dr. Ventalló, Sant Francesc i Sant Marian s’anul·li la declaracióde pati protegit.

TRACTAMENT:


Atenent aquest criteri i a la necessitat de plantejar, entre d’altres aspectes, unes condicions deconfiguració de l’espai interior d’illa que intentin preservar la seva configuració i la seva relaciórespecte els carrers exteriors, i molt especialment el seu caràcter eminentment esponjat, totpotenciant una configuració dels espais interiors amb predomini dels espais buits per damuntde l’espai construït.

En el cas concret de la finca de l’al·legant, la configuració de l’espai lliure de parcel·la, així comd’una part substancial del conjunt de l’illa, manté unes condicions d’esponjament de l’edificacióque determinen la conveniència de preservar el caràcter predominantment lliure d’edificacions.





Emplaçament: CA DE ROGER DE LLÚRIA, 105

Nom de l'al·legant: JOAQUIN GUERRA SANTAMARIA


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les propostes del Pla de Millora Navas de Tolosa, 69 (PM-NDT069) referides a aspectes generals i també en concret a la preocupació que manifesten elsal·legants sobre la nova ubicació dels veïns que es troben inclosos dins l’àmbit d’aquest Pla deMillora.

TRACTAMENT:









Emplaçament: CA DE SANTA MARTA, 5

Nom de l'al·legant: MARCRE SL

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (BAR)

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions del Polígon d’Actuació Carretera deMontcada PM-BAR001 donat l’interès que té l’empresa MARCRE, SL en consolidar el seuprojecte industrial afegit a la dificultat logística i el cost econòmic de traslladar l’activitat.

TRACTAMENT:


La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sídepèn de la discrecionalitat del planificador la delimitació de polígons en sòl urbà constituïts peraquells terrenys que estan sotmesos a un procés de transformació urbanística, ja sigui dereforma, millora o renovació urbana, o per aquells terrenys als quals el planejament atribueixuns aprofitament6s urbanístics que comporten un increment del seu valor, ja sigui en termesd’edificabilitat, nous usos o altres elements connexes, generadors de les corresponentsplusvàlues urbanístiques; en el benentès que el sòl urbà no consolidat és una resposta a lesnecessitats que constantment es generen en el sí de les ciutats, que precisen de continuesreformes, renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se usos, intensitats,tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres.







La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits de ciutatque precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de les condicionsd'edificació, o redefinició de l'acabament o completament de la ciutat etc., respecte als quals elPla defineix unes condicions i paràmetres generals que seran concretats en el planejamentderivat (PMU).

En relació a la manifestació de falta de viabilitat econòmica i de gestió de l’àmbit delimitat, val adir que atenent al grau de consolidació de les edificacions i activitats actualment en exercicidins de l’àmbit, en el que a més de l’al·legant també hi ha la societat mercantil LIDLSUPERMERCADOS SA amb una instal·lació comercial, és procedent reconsiderarl’edificabilitat inicialment prevista per aquest sector, en el benentès que dita activitat comercialés del tot compatible amb la nova ordenació proposada.

Pel que fa a les condicions de gestió, correspondrà al Pla de Millora de Remodelació delimitarels polígons d’actuació, que poden ser més d’un, i quina execució està prevista pel sistema dereparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, prevista i regulada en els articles 124 isegüents de la Llei de l’Urbanisme catalana 2/2002. En aquesta modalitat la iniciativacorrespon als propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50% de lasuperfície total del sector de planejament urbanístic, és a dir, es configura com un sectord’iniciativa privada, en el que el planejament fixa les condicions per a la seva transformació.

Proposta de resolució: Estimar parcialment l’al·legació, en el sentit de mantenir la delimitaciódel sector de Pla de Millora de remodelació en sòl urbà no consolidat PM-BAR001, en la ques’inclou la finca propietat de MARCRE, SL; augmentant però l’edificabilitat inicialment previstaper al conjunt del sector, que queda fixada en 29.648 m2 de sostre - front als 19.766 m2definits inicialment -, dels quals corresponen 6.588 m2 a activitat i 23.060 m2 a habitatge, aixícom el nombre màxim d’habitatges resultants per al nou sector que passa a ser de 288. Aquestincrement d’aprofitaments es planteja amb l’objecte de compensar els majors costos derelocalització de la indústria, recollint els conceptes definits en la valoració aportada perl’al·legant.


Emplaçament: CA DE LA RASA, 86

Nom de l'al·legant: JOSEP GALIZIA SALLES


TEMA:

Es manifesta l’oposició a que l’interior de la parcel·la entre els carrers de la Rasa, Indústria iPau Claris, qualificada d’Eixamples del Centre (clau A.1.2) sigui considerat com a Pati Protegit,donada la manca de concreció normativa de la delimitació i la incidència en les possibilitatsd’edificació de la mateixa. Es demana una indemnització econòmica com a conseqüència de lareducció de l’aprofitament respecte al PGO 83.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de variar la normativa referent a les possibilitats d’edificació dins del’àmbit del Pati Protegit i tornar als paràmetres del PGO 83. En aquesta qualificaciód’Eixamples del Centre (clau A.1.2.) es permet en els patis de les parcel·les l’edificació deconstruccions auxiliars fins a un màxim del 30% de la seva superfície, sense sobrepassar elstrenta metres quadrats (30 m2), amb una alçada màxima de 3,50 metres. En aquest cas,l’ordenació proposada afavoreix la conservació de la vegetació del pati.



En quant a l’exigència d’indemnització per la variació de l’ordenació urbanística establertaaquesta no es pren en consideració en funció de l’article 6 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya2/2002 de 14 de març de 2002, sobre la inexistència del dret a exigir indemnització perl’ordenació urbanística de terrenys i construccions: “L’ordenació urbanística de l’ús delsterrenys i de les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen elcontingut urbanístic de la propietat, no confereix als propietaris el dret a exigir indemnització,excepte en els supòsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislació aplicable enmatèria de règim de sòl i valoracions”.


Emplaçament: CR DE MONTCADA entre Número 281 i Número 285

Nom de l'al·legant: EOROTAC SL


TEMA:

Es demana reconsiderar la delimitació de les unitats d’agrupació parcel·lària de la carretera deMontcada núm. PA-MON277 i PA-MON285. Es proposa l’alternativa de configurar tres unitatsd’agrupació afectant a les mateixes parcel·les. També es demana que normativament estiguiprevist la partició interna d’una agrupació amb la condició de cada part tingui una façanamínima de 8 metres, que es revisi la quantificació del sostre total i que es permeti l’edificaciótotal en planta baixa.

TRACTAMENT:





No obstant, i arrel de què en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possiblesdificultats en la gestió de les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del



POUM, s’han estudiat altres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment delsobjectius del POUM en aquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.








D’altra banda, a la vista de les propostes de delimitació de les unitats d’agrupació que englobenles finques de la seva propietat, que comportarien la redistribució de les mateixes en un total detres unitats diferenciades, correspon estimar favorablement la referida sol·licitud en el sentitd’establir aquesta nova delimitació en tres paquets diferenciats, un primer format per lesfinques corresponents als núm. 277 i 279, un segon format per les finques dels núm. 281, 283 i285, i un tercer format per les finques núm. 287, 289 i 291.





Nom de l'al·legant: ALFREDO AZNAR CONTRERAS


TEMA:

Es sol·licita la reducció fins a 7.500 m2 de la superfície de la parcel·la mínima exigida per apermetre edificacions dins l’àmbit de Sòl no urbanitzable en la zona de Ventall Al·luvialMiocènic (clau D1) amb la qualificació d’agrícola (clau a).

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de reduir la superfície de parcel·la mínima exigida de 15.000 m2 a7.500 m2, per a permetre edificacions destinades a habitatge rural, o bé a usos agrícoles,pecuaris o forestal dins de la zona de Sòl no Urbanitzable qualificada com a Ventall Al·luvialMiocènic (clau D1), ateses les limitacions legals al respecte i la poca coherència que aquest fettindria amb les determinacions adoptades pel POUM respecte el sòl no urbanitzable.


Emplaçament: PL DE SANT MIQUEL, 2

Nom de l'al·legant: PERE ESMERATS BOSCH


TEMA:

Es sol·licita que l’illa determinada pels carrers Pare Llaurador, Marconi, Murillo i Plaça SantMiquel, qualificada d’Ordenació Específica (clau A.6.0) es requalifiqui com a Illa homogènia(clau A.2.0) d’acord amb les qualificacions de l’entorn.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d‘un canvi de qualificació d’aquest àmbit atès que la qualificaciód’Ordenació Específica (clau A6.0) s’ha determinat per a recollir les ordenacions de volumsespecífiques o particulars de cada sector que tenen el seu origen en una figura de planejamentaprovada o en unes llicències atorgades, en base a planejaments anteriors. Aquesta ordenacióespecífica ha permès la singularitat d’una ordenació, que ha possibilitat un major aprofitamentdel terreny i que ha determinat unes condicions arquitectòniques similars en totes les parcel·lesque no són assimilables a les condicions dels àmbits qualificats com Illa homogènia (clau A2).


Emplaçament: CA DE SANT VALENTÍ, 179

Nom de l'al·legant: NURIA POLO PRAT




TEMA:

Es demana que l’esmentada finca tingui la mateixa alçada reguladora (PB+2) que tenia en elPGO 83 i al llarg de tota la façana la carrer de la Mare de Deu dels Àngels.

TRACTAMENT:


Atenent a aquest criteri i a la necessitat de plantejar unes condicions de configuració de l’espaiinterior d’illa que intentin preservar la seva configuració i la seva relació que es produeixrespecte als carrers exteriors a través dels patis de parcel·la que son laterals i quetradicionalment han mantingut els jardins paral·lels a l’alineació dels propis carrers; esdefineixen les línies de fondària edificable.

En el cas concret de la finca de l’al·legant, la configuració de l’espai lliure de parcel·la respectedel front del carrer de la Mare de Deu dels Àngels, respon a una configuració del mateixparal·lela a l’alineació del carrer, i a una estructura edificada de la seva parcel·la, idèntica a lesde la resta de finques adjacents que tenen el seu front edificat amb façana al carrerperpendicular, en aquest cas, el carrer Sant Valentí.

En conseqüència, i atenent als nous criteris plantejats pel POUM en relació al tractament delsespais lliures interiors d’illa en els àmbits del Centre de la ciutat i de determinats barris,correspon desestimar l’al·legació presentada, mantenint les determinacions definides en elPOUM en quant a la definició de la fondària edificable de l'illa on s’emplaça la finca del’al·legant.


Emplaçament: DS DE CAN MISSER, 1

Nom de l'al·legant: HEREUS ANTONIO BARATA GUAL

Tipus: VARIS TEMES

TEMA:

§ Finca de Can Misert: L’al·legant sol·licita que pel que fa a una superfície de 1800 m.s’incorpori al sector del Pla de millora urbana Roc Blanc, i pel que fa a la superfície de 1,5Ha. es suprimeixi la qualificació d’ampliació del Parc Territorial de Can Poal.

§ Finca El Guitart: L’al·legant pretén que es classifiqui com a sòl urbanitzable.

TRACTAMENT:



Es denuncia l'arbitrarietat de l'Administració, confonent aquest terme amb el que és ladiscrecionalitat administrativa en l'exercici de la "potestas variandi", en matèria de planejament



urbanístic. Passem a analitzar a continuació la naturalesa de la discrecionalitat del'Administració en aquest sentit i els seus límits, per tal d'avalar que la proposta d'aquestPOUM, s'hi emmarca, tal i com la pròpia Memòria del Pla justifica extensament:



La naturalesa normativa dels plans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants del'interès públic, justifiquen el "ius variandi" de l'Administració, enfront al qual no es podenimposar els drets dels propietaris, amb independència de les indemnitzacions que puguinprocedir - Sentència del Tribunal Suprem de 9 de juliol de 1991 (5742/1991) -.







1.2. De l'anàlisi de la documentació gràfica i escrita del Pla i, concretament, de les NormesUrbanístiques, se'n desprèn que les solucions proposades respecten les normes formals i



materials d'obligada observació, en quant que s'adapta a la legislació urbanística vigent. Aixímateix, la solució del model global del territori proposat respon a les motivacions i justificacionscontingudes en la Memòria.







2. Sòl no urbanitzable. Justificació de l’atorgament d’aquesta classificació a determinatsterrenys per part del POUM.

2.1. L’al·legant és propietària de dues finques classificades com a sòl no urbanitzable pelPOUM - finques de Can Misert i El Guitard -.

Pel que fa a part de la finca de Can Misert, així com pel que fa a la finca El Guitart, en ambdóscasos classificats com a sòl no urbanitzable pel POUM, l’al·legant sol·licita que siguinclassificats com a sòl urbanitzable, i excloure una part de la finca de Can Misert de laqualificació de Parc Territorial de Can Poal.

Aquestes pretensions han de ser desestimades, atès que fan referència a qüestions queformen part de la potestat discrecional de l’Administració en matèria de planejament, per la qualcosa són d’aplicació els arguments exposats en l’apartat 1 d’aquest informe i, per altra banda,la regulació del SNU per part del POUM s’ajusta a la normativa urbanística d’aplicació i estàdegudament justificada i raonada.

En efecte, l'entrada en vigor de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de règim del sòl i valoracions, hasuposat un important canvi pel que fa a la regulació del sòl no urbanitzable, deixant de banda elseu caràcter residual i negatiu per exigir la seva ordenació en positiu, establint una sèrie decategories en funció de la peça territorial que s'intenti protegir, i reconeixent a les ComunitatsAutònomes les possibilitats de la seva regulació detallada, dins de l'exigible respecte a lesbases estatals.


En aquest marc legislatiu i jurisprudencial s'ha dictat la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, laqual reconeix la condició de sòl no urbanitzable als terrenys classificats com a tals pelplanejament, bé sigui per llur incompatibilitat amb la transformació urbanística, bé sigui per laseva inadequació al desenvolupament urbà, per raó de règims de protecció especials establerts



o pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals s'inclou la utilització racional del territorid'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible (article 32 LU).

2.2.- La Memòria conté en el seu apartat 7.3., l'exposició de l'objectiu perseguit per la Revisiódel Pla d'Ordenació urbanística Municipal de Terrassa (POUM) en el sòl no urbanitzable,consistent genèricament en integrar el potencial ambiental del territori en el planejament.




L'article 183 NNUU defineix el sòl no urbanitzable i determina quins són els objectius perseguitspel Pla en aquesta classe de sòl.

Així mateix, l'article 184 de les Normes Urbanístiques estableix que l'ordenació del sòl nourbanitzable s'efectua a través de las seva qualificació en zones i sistemes. Concretaments'estableixen cinc zones diferents (D1-Ventall Al·luvial miocènic, D2-ventall al·luvial recent, D3-Capçalera dels Torrents Can Salas-Ribatallada, D4-Plana Vallès i D5- entorn Parc Natural),que responen cadascuna d'elles als resultats i conclusions de l'anàlisi del territori efectuat enl'Estudi de Criteris Ambientals abans esmentat.


El POUM determina així mateix la possibilitat de tramitar plans especials per a la consecució deles finalitats que detalla en l'article 185 NNUU, i delimita - article 186 -, a més, una sèrie desectors que necessàriament s'han de desenvolupar a través dels corresponents plans especials- Pla Especial urbanístic del Sanatori, Pla Especial urbanístic del parc de la Grípia i la Betzuca,i Parc Especial urbanístic del parc de Can Poal -.

Els articles 187 a 189 regulen detalladament aquests plans especials, definint el seu àmbit, elsobjectius, condicions d'ordenació, d'edificació i ús, així com les determinacions fonamentals del'ordenació i de gestió.

Les NNUU regulen detalladament, així mateix, les condicions de protecció mediambiental delSNU, els elements bàsics del territori en el sòl no urbanitzable - estructura de la propietat delsòl, edificacions i elements construïts, xarxa viària rural, xarxa hidrològica, camps de conreu,masses forestals i bosc interior i els elements naturals que configuren la topografia -, i lesconstruccions i instal·lacions en aquest tipus de sòl. Així mateix contenen una regulació generali detallada dels usos compatibles, condicionats i incompatibles en les diferents zones del sòl nourbanitzable, la qual per tal de no induir a errors interpretatius, s’ha detallat encara méscontemplant la regulació dels usos, no solament a nivell de zona, sinó tenint en compte tambéels components de qualificació de cada zona.

En definitiva, el POUM en tràmit ha dedicat una especial cura en la regulació i justificació delSNU, per la qual cosa és evident que els particulars no poden únicament al·legar una



inadequada classificació dels seus terrenys atesa la seva voluntat edificatòria, sinó que ésnecessari que demostrin que la classificació atorgada pel POUM és irracional o no és coherentamb la realitat dels fets.

Cal recordar que, tal i com s’ha expressat a l’apartat 2.1. d’aquest informe, la potestatdiscrecional de planejament de què gaudeix l’Administració atén a la finalitat d’establirl’ordenació urbanística més adequada a les exigències de l’interès general; per tant, no éspossible que les demandes basades en interessos dels particulars, per molt legítimes queaquestes siguin, puguin impedir que es formuli el model territorial que es pretén, sens perjudicique en determinats casos pugui adequar-se l’ordenació inicialment prevista per evitar al màximels possibles perjudicis per als particulars.

3. Inclusió d’una franja rectangular d’uns 1.800 m2 en l’àmbit del PM-RBL001.

L’al·legant sol·licita que una franja rectangular d’uns 1800 m2, s’inclogui dins de l’àmbit de laUnitat d’Actuació colindant. En primer lloc, cal aclarir que l’àmbit colindant a què es refereixl’al·legant no és una unitat d’actuació, sinó un Pla de Millora urbana, concretament el PM-RBL001.

En segon lloc, i pel que fa a la petició de l’al·legant, cal manifestar que la mateixa respon a unerror en interpretar els límits del sector de planejament delimitat en el plànol corresponent a laFitxa de l’esmentat PM-RBL001, atès que la porció de terreny rectangular de la seva propietat ala qual fa referència està ja incorporada i forma part de l’àmbit d’aquest Pla de millora urbanaPM-RBL001.

Proposta de resolució: S’estima parcialment l’al·legació pel que fa a la inclusió d’unasuperfície rectangular d’uns 1800 m2, pertanyents a la finca de Can Misert, a l’àmbit del PM-RBL001, per constar així en la documentació del POUM aprovat inicialment i exposat al públic; ies desestima pel que fa a la resta de pretensions, en base als arguments exposats al llargd’aquest Informe.



Nom de l'al·legant: ILEX SA


TEMA:

Es demana que es modifiqui la qualificació com “Espai d’altres edificacions rurals existents”(clau “ee”), assignada a l’àmbit del magatzem de l’empresa ILEX, per una qualificació decaràcter urbà.

TRACTAMENT:

Correspon desestimar íntegrament l’al·legació presentada, atès que la existència de laedificació amb una antiguitat apreciable i el seu ús com a edificació industrial, no constitueixenun argument suficient per a la seva classificació com a sòl urbà, atenent a la seva localitzacióaïllada dins la finca de Can Misert, sense formar part de cap àmbit urbanitzat.

Respecte a la consideració de l’edificació existent, com edificació rural existent, es reconsiderala mateixa en el sentit de recollir la valoració de les edificacions industrials existents a la fincade Can Misser, sota la categoria d’edificacions industrials i de serveis, en lloc de laanteriorment contemplada, com a edificacions rurals. Aquesta nova categorització que



s’incorpora en el POUM respon a la naturalesa dels usos concrets que es desenvolupen enaquestes edificacions.

La delimitació de la part corresponent a aquesta categoria d’edificacions industrials i de serveisen sòl no urbanitzable, abasta l’àmbit de l’ocupació directa per part d’aquestes edificacions, ésa dir, la seva projecció en planta, però també els espais lliures del voltant, directament vinculatsa l’accés i maniobres als edificis.

Pel que fa a les condicions i possibilitats de desenvolupament futur de l’actual ús industrial, escontempla la inclusió d’una disposició transitòria a la Normativa del POUM que reguliespecíficament el règim d’ús de les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable de formaque aquestes puguin seguir desenvolupant els usos que actualment les ocupen, i puguin serobjecte d’actuacions per a la seva conservació i manteniment.


Emplaçament: CA DE MOSSÈN A. RODAMILANS, 188

Nom de l'al·legant: JOSEP COPONS SANJUAN

Tipus: VARIS

TEMA:

Es manifesta la preocupació respecte la proposta d’establir un accés a la Biblioteca del DistricteII a traves d ‘esmentada propietat que, als efectes, es qualifica com Equipament cultural (clauE.7).

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament l’al·legació presentada atenent als següents factors:

L’obertura del pas de vianants prevista inicialment pel POUM a traves de la finca dels al·legantscomportaria la creació d’un nou accés a traves de l’edifici existent de la Biblioteca, adjacent a lafinca descrita.

Es considera que, l’establiment d’un nou accés a la biblioteca i d’un itinerari públic de vianantsa través de l’interior de la mateixa, comportaria una important alteració del seu funcionamentactual. Un cop realitzades les consultes corresponents, aquest fet, resulta de molt difícil encaix,atesa la configuració arquitectònica de l’edifici i l’alt nivell d’ús que aquest equipament té.

D’altra banda, tal i com argumenten els al·legants, la configuració del referit pas, que per lesseves dimensions i per la consolidació de les edificacions adjacents al mateix, queconformarien uns límits laterals amb mitgeres de difícil transformació en noves façanes iobertures a l’esmentat pas, comportaria la creació d’un espai amb una escassa qualitat urbanai de difícil utilització.

És per això, que es contempla l’anul·lació de la previsió d’obertura de l’esmentat pas a travésde l’illa on s’emplaça la Biblioteca, alliberant la finca dels al·legants de l’afectació de la sevaobertura, i contemplant la qualificació de la mateixa amb la mateixa zonificació que regeix per ala resta de les finques edificables de l’illa.




Emplaçament: CA DEL LLIRI

Nom de l'al·legant: GIPE 1949 SL

Tipus: LES FONTS

TEMA:

Es demanen els següents canvis en les condicions d’ordenació proposades per al Pla deMillora de Sant Pere de les Fonts (PM-STP001):

1. Adopció dels paràmetres bàsics d’edificabilitat, parcel·lació i edificació de les zonesqualificades de A5.0 en lloc de A5.1.

2. Possibilitat de fer habitatges aparellats amb la condició de que en aquests casos laparcel·la mínima sigui una vegada i mitja de la corresponent a la zona.

3. Reducció de les reserves mínimes de sòl públic del 55% al 50% de l’àmbit.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació presentada en el sentit d’establir com a zonificació indicativacorresponent a l’àmbit de desenvolupament del Pla de Millora Urbana per Completació delsector de Sant Pere de les Fonts (PM-STP001), la mateixa zona que regeix dins de l’àmbit desòl urbà consolidat del mateix barri, corresponent a la zona d’Edificació Aïllada A5.0, per unapart del sector; mantenint, no obstant la zonificació indicativa A5.1 per al sector central en elque la topografia i la relació amb els elements natural preexistents, és més complicada irequereix un major esponjament.

Així mateix, l’assimilació a les condicions de la zona esmentada permet també donar respostapositiva a la petició formulada en el sentit que siguin admesa la construcció d’habitatgesaparellats, en tant que la regulació normativa del POUM ja contempla expressament l’úsd’habitatge bifamiliar com un dels usos admesos per a aquesta zona.

Finalment, pel que fa a la petició que sigui reduïda la proporció de reserva de sòl destinat asistemes de cessió al 50% de l’àmbit en lloc del 55% que s’estableix en la fitxa d’ordenació,correspon desestimar la mateixa, atès que l’esmentada proporció fixada en el POUM respon ala necessitat d’establir unes superfícies de sòls de cessió suficients per tal d’assolir, juntamentamb la vialitat mínima de servei dels nous creixements, els àmbits d’espais adjacents al nuclide Sant Pere de Les Fonts que han de passar a integrar l’estructura d’espais lliures que han degarantir el grau d’esponjament suficient de les noves implantacions i la transició adequadaentre els àmbits consolidats i el territori natural que les envolta.



Nom de l'al·legant: FRANCESC ASENSIO VILANOVA


TEMA:

Es demana que la finca dels al·legant s’incorpori al Municipi de Matadepera.



TRACTAMENT:










Nom de l'al·legant: MARTIN BUISAN DUASO

Tipus: CAN GONTERES



TEMA:

Es manifesta el desacord amb l’extensió del carrer de la Til·la que es planteja en el Polígond’actuació del Carrer del Salze (PA-CGO001) i es demana que es mantingui el traçat previst pelplanejament anterior al POUM.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de canvi del traçat del carrer del Salze atès que s’ha optat per untraçat de vial més suau que s’adapta millor al terreny existent i regularitza la forma dels terrenysd’aprofitament privat. A mes es podrà executat un nou vial que, gràcies a la disminució delsradis de la corba, afavoreixi una millora de les condicions de visibilitat del mateix en aquestpunt. Aquest nou vial es desenvoluparà en el marc del nou Polígon d’Actuació del carrer delSalze ( clau PA-CGO001) en el que s’haurà d’efectuar una execució pel sistema dereparcel·lació amb la modalitat de compensació bàsica. Aquesta reparcel·lació seràl’instrument que estudiarà i decidirà les noves estructures de propietat així com les possiblescompensacions que se’n derivin.

Això no obstant, es manté únicament dins de l’àmbit sud del Polígon d’Actuació la superfície deterreny indispensable per a l’execució del vial, de tal forma que la finca de l’al·legant, jaconsolidada per l’edificació, pugui ser compensada adequadament en el moment de l’execuciódel Pla i no hagi de participar de la resta de càrregues de cessió i urbanització del polígon.



Nom de l'al·legant: INMOVALERO SA-GESUPLAN SL

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es demana que en el Polígon s’anul·li la aplicació de la reserva del 20% del sostre residencialper a la construcció d’habitatges de protecció pública. També es manifesta la voluntat de noparticipar en la urbanització de la vialitat de nova creació però sí en les obres de “millora” de laurbanització. També es demana incrementar el nombre d’habitatges en 39 unitats a raó de 100habitatges per Ha i que sigui possible ubicar-les en les plantes baixes.

TRACTAMENT:

De les característiques de l’ordenació resultant per a l’àmbit del Polígon d’Actuació PA-PON-012, en resulta que les peticions formulades a l’escrit d’al·legacions vénen fonamentalmentresoltes i recollides en la solució ja contemplada en el POUM.

Així, pel que respecta a la petició en el sentit que no resulti d’aplicació sobre l’àmbit del mateix,la determinació sobre la destinació del 20% dels nous habitatges a règim de protecció pública.Cal posar de manifest que aquesta és una determinació de caràcter general que ve imposadaper la vigent llei d’Urbanisme de Catalunya, de promulgació posterior a la signatura del ConveniUrbanístic entre els al·legants i la Gerència d’Urbanisme - amb data 13- 07-2000 -.

Això no obstant, l’aplicació d’aquesta determinació legal, no té efectes concrets sobre elsaprofitaments que s’adjudiquen als al·legants dins l’àmbit del referit polígon, tal i com esdesprèn de les determinacions contingudes en la corresponent fitxa del mateix, a la vista de lasuperfície de sòl de titularitat privada amb dret a aprofitament de propietat dels al·legants.



Per una banda, ells seran adjudicataris d’un sostre total que resultarà equivalent al mateix quees va determinar en el referit conveni. Mentre que la resta dels aprofitaments resultants en elsector correspondrà al propi Ajuntament de Terrassa, en tant que titular de la resta de sòlsinclosos dins del polígon.

El sostre destinat a usos d’habitatge de titularitat municipal haurà de destinar-se forçosamentper ministeri de la Llei a la promoció d’habitatges en règim de protecció pública. La proporciódel nombre d’habitatges que s’adjudicaran a l’Ajuntament supera àmpliament el 20% definit,concretament correspondria a un 37% de l’aprofitament total del sector, atenent alspercentatges relatius i a les superfícies de sòl de titularitat municipal i de titularitat privada delsal·legants, respectivament, amb dret a aprofitament que existeix dins de l’àmbit del polígon.

Per tant, la proporció mínima d’habitatges de protecció pública definida per a l’àmbit vindràcoberta amb escreix amb els sostres resultants que s’adjudicaran a l’Ajuntament de Terrassa,amb una proporció força superior al 20% i no correspondrà per tant, la destinació d’habitatgesde promoció privada a aquest règim de protecció.

Pel que respecta al segon aspecte plantejant a l’al·legació, relatiu a l’increment del nombred’habitatges atribuït al polígon, en un total de 39 segons una proporció de 100 habitatges perhectàrea.

Correspon estimar plenament aquesta petició, a través del reajust del nombre màximd’habitatges que es contempla per a tots els sectors, en funció de l’aplicació d’un estàndardequivalent a un habitatge per cada 80 m2 de sostre d’us residencial d’habitatge.

Amb aquesta nova disposició, i en base al sostre resultant per al conjunt del polígon, el nombremàxim d’habitatges establert passarà a ser de 287, front als 221 contemplats en l’aprovacióinicial, representa un increment total de 66 - superior als 39 sol·licitats a l’al·legació -.

En relació amb els dos aspectes desenvolupats fins ara, es contempla la modificació de la fitxad’ordenació del polígon, en el sentit de reajustar l’ordenació contemplada, per tal de disposaruna millor sistematització dels espais lliures i de les edificacions, definir una composicióvolumètrica més unitària i harmonitzada amb el criteri de configurar uns fronts edificats al futurpasseig, i reajustar els sostres edificables resultants de manera que l’aplicació delspercentatges relatius de titularitat de sòl - en aquest cas els dels al·legants - permetin garantirl’adjudicació a favor d’aquests d’un sostre equivalent al que venia contemplat en el conveniurbanístic esmentat.

Finalment, pel que respecta a la seva petició en el sentit de no participar en les costos de lesobres d’urbanització dels vials de nova creació, limitant-se només a participar en els costos deles obres de millora de la urbanització existent, i que sigui el sostre de nova atribució i creaciópel planejament, el qui faci front als nous costos d’urbanització. Correspon recordar que aquestplantejament ve ja clarament expressat i argumentat en la Memòria del POUM aprovatinicialment.





TEMA:

Es demana la modificació de l’àmbit determinat pel POUM per a Industrial Freixa, amb lacreació d’un únic polígon d’actuació en l’àmbit propi de l’edifici de Industrial Freixa, amb unescondicions d’ordenació d’Àrea de Millora Urbana (A7.0). També es proposa una edificabilitat



mínima d’activitat de 7.500 m2 i una edificabilitat màxima d’ús residencial de 3.500 m2 dinsdels 11.431 m2 d’edificabilitat actual consolidada junt amb unes noves condicions de gestió iexecució.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació, la qual cosa comporta l’exclusió de la part de finca de laindústria Freixa de l’àmbit d’actuació del Pla de Millora PM-FRE001, i la seva integració dinsd’un nou Polígon d’Actuació que compren únicament l’antiga fàbrica, amb manteniment de laseva qualificació d’usos i activitats de caràcter terciari (clau A 11.0).

L’objectiu del referit polígon és obtenir la cessió del dret de pas públic a traves d’un itinerari devianants que comuniqui la carretera de Montcada amb el carrer Viveret per l’interior de l’edifici,establint així un element de continuïtat dels itineraris previstos entre el centre de la ciutat i elsud, a través dels nous espais contemplats en l’Àrea Central de Millora Urbana del Vapor Grani del Vapor Pont-Aurell i Armengol.

Això possibilitarà el seu desenvolupament directe sense necessitat de tramitació deplanejament derivat, i sense quedar, per tant, supeditada a l’execució del major àmbit del queformava part.

Es manté al costat de la finca, la delimitació d’un àmbit de sòl urbà no consolidat que té perobjectiu el desenvolupament d’una àrea central de millora urbana on poder emplaçar els noususos residencials previstos per aquesta zona, sotmesos al deure de cessió d’aprofitament, enels termes establerts en la Llei de l’Urbanisme, i de cessió del sòl destinat a verd urbà, ambmanteniment de la xemeneia protegida i la possibilitat de creació d’un pas entre la Carretera deMontcada i el nou espai central del Vapor Gran.





TEMA:

Es demana ampliar l’àmbit del Polígon d’Actuació de carretera de Montcada 330 PA-MON330al conjunt de l’illa formada per la carretera de Rubí , Carretera de Montcada, carrer Prim icarrer Vallparadís.

TRACTAMENT:

Es desestima la petició d’ampliar l’àmbit del Polígon d’Actuació de la carretera de Montcada330 PA-MON330 a la totalitat de l’illa en la que es troba inclòs i per tant continuar deixant forade l’àmbit les parcel·les no incloses inicialment, per considerar de molt difícil execució unaactuació de la dimensió proposada en aquesta illa.


Emplaçament: CM DE CAN BOGUNYÀ, 2

Nom de l'al·legant: INMOVALERO SA-GESUPLAN SL-LA CLAU- ATERBA




TEMA:

Es demana ampliar l’àmbit del sector a la traça del l’Autovia Orbital pel cantó nord i incorporaral mateix la zona de Ventalls i part del SNU pel cantó oest., i que es reconsiderin les condicionsd’ordenació, edificació, ús i cessions. També es formulen unes observacions respecte delPrograma d’Actuació Urbanística Municipal referides al sector i respecte a la dependènciaexcessiva, pel seu desenvolupament, de les disposicions del futur Pla de Conques depenent del’ACA.

TRACTAMENT:

En relació amb les al·legacions primera, segona i tercera, relatives a la petició d’ampliació del’àmbit del sector en base a l’argument de la seva impossibilitat d’execució atès, entre altresarguments, que no inclou la totalitat de les finques compreses dins del mateix, així com lasuposada manca de racionalitat del mateix, correspon informar el següent:

Enfront de la manifestació formulada per l’al·legant cal recordar, en primer lloc, que laclassificació del sòl no està subjecta a l’estructura de la propietat, sinó que obeeix a qüestionslegals i a la realitat física del territori, per la qual cosa no té perquè ajustar-se als límits depropietat.

Efectivament, únicament en el cas del sòl urbà l’Administració està supeditada a criteris decaràcter reglat, però la classificació de la resta de classes de sòl - urbanitzable i no urbanitzable- (en determinats casos), entra plenament dins de les facultats discrecionals de l’Administració,si bé aquesta resta supeditada a la realitat dels fets i a la coherència amb els objectiusperseguits pel Pla en l’àmbit de què es tracti i a l’actuació que es pretengui, sota criteris deracionalitat.

En el cas que ens ocupa, la delimitació del sector de sòl urbanitzable delimitat PP-CC0001 -Can Colomer, és perfectament coherent amb els objectius perseguits en el sector i especificatsa la corresponent Fitxa. La resta de finca propietat de l’al·legant que resta exclosa del sector,està classificada com a sòl no urbanitzable a l’igual que d’altres finques colindants, atenent alscriteris abans esmentats i àmpliament justificats a la Memòria del POUM. En conseqüència, nopot atendre’s la sol·licitud dels al·legants de què s’incloguin aquests terrenys dins de l’àmbit adesenvolupar a través del pla parcial de referència, atès que l’objectiu del POUM, per lescaracterístiques físiques d’aquests sòls és preservar-los del procés edificatori.

En coherència amb això, el PP-CC0001 - Can Colomer, qualifica una sèrie de terrenys com asistema d’espais lliures (clau P), precisament amb la finalitat de preservar els esmentatsterrenys exclosos del sector, classificats com a sòl no urbanitzable.

Així doncs, la potestat discrecional de planejament de què gaudeix l’Administració atén a lafinalitat d’establir l’ordenació urbanística més adequada a les exigències de l’interès general;per tant, no és possible que les demandes basades en interessos dels particulars, per moltlegítimes que aquestes siguin, puguin impedir que es formuli el model territorial que es pretén,sens perjudici que en determinats casos pugui adequar-se l’ordenació inicialment prevista perevitar al màxim els possibles perjudicis per als particulars.

Això no obstant, atenent als arguments aportats pel que fa a la conveniència de reajustar elslímits del sector de manera que puguin resultar més pròxims als de la delimitació del sectorsuggerida en l’avanç del Pla, i al mateix temps establir un àmbit que reculli amb major claredat icoherència els espais intersticials entre el nou desenvolupament urbanístic proposat i lapresència de les infrastructures que l’envoltaran. Es proposa l’estimació parcial de l’al·legacióen el sentit de reajustar el perímetre del sector recollint la franja de sòl situada entre el nou vial iel límit nord del sector, així com ampliant els límits al sud del sector, ajustant la seva delimitaciófins al límit de carena i altres límits millor definits en el territori.



En relació amb la quarta al·legació formulada, correspon estimar parcialment el seu contingut,en el sentit de reajustar la formulació de determinats continguts del Programa d’ActuacióUrbanística Municipal en quant a la definició dels termes de supeditació del desenvolupamentdels nous sectors que vénen lligats a la realització de la nova infrastructura de cobriment iurbanització del transvasament de la riera del Palau. Aquests termes es tornen a configuraramb un nou redactat més entenedor que recull la petició continguda en l’al·legació. Així mateix,es modifica la determinació del Programa en quant a la condició d’inici del desenvolupamentd’aquests nous sectors, a la disposició del Pla de Conques i a la seva viabilitat tècnica; referint-se només a la garantia de la viabilitat tècnica.

En aquest mateix sentit, i recollint les observacions que han estat formulades per part del’Agència Catalana de l’Aigua en el seu informe vinculant emès a l’aprovació inicial del POUM,s’establirà a la regulació normativa del Pla, l’obligatorietat que els nous sectors dedesenvolupament urbanístic incorporin en la seva ordenació l’ajust a les determinacionstècniques i legals que corresponguin en relació a la presència de les infrastructureshidràuliques que puguin afectar-los directa o indirectament



Nom de l'al·legant: ESTNORD INMOLLAR, S.L.


TEMA:

Es demana que la “edificabilitat màxima d’activitat” de 9.365 m2 sigui considerada com a“edificabilitat mínima d’activitat” atenent a les característiques singulars del sector de PlaçaNova i de les “Quatre Carreteres” i als criteris orientadors del POEC.

TRACTAMENT:

S’estima plenament l’al·legació presentada, en el sentit d’establir que el sostre que es potdestinar a activitats no tingui caràcter de sostre màxim, sinó que resulti el sostre imputable aaquests usos un cop definit el sostre màxim per a la totalitat de l’àmbit i el sostre màxim per ahabitatges.

Aquesta definició permet ampliar el sostre destinable a altres usos diferents dels d’habitatge enel supòsit que la nova implantació que es contempli, plantegi una major proporció d’activitatrespecte de la mínima que en tot cas caldrà consolidar per tal de poder esgotar el màxim sostreedificable establert per a l’àmbit.



Nom de l'al·legant: JUAN FRANCISCO REIG MONTANER




TEMA:

Es sol·licita una reconsideració de la proposta urbanística de l’àmbit (Polígon d’Actuació Crta.Montcada PA-MON330) on està emplaçat l’habitatge de l’al·legant, per tal que la seva propietatno es vegi afectada per cap nova determinació urbanística.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’excloure del Polígon d’Actuació, Carretera de Montcada PA-MON330, la parcel·la de l’al·legant; atès que en aquest cas es veu afectada per la necessàriaremodelació de la cruïlla de les Quatre Carreteres. Per altre banda, i d’acord amb la legislacióurbanística vigent, cal tenir en compte que el sistema de gestió de reparcel·lació en lamodalitat de compensació bàsica és l’instrument que ha de garantir el repartiment equitatiu delsbeneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística. Això significa que mitjançant lareparcel·lació, s’adjudiquen als propietaris les parcel·les resultants en proporció a llurs dretsrespectius o bé s’establiran les indemnitzacions i les compensacions econòmiques adequadesper a fer plenament operatiu el principi del repartiment equitatiu dels beneficis i les càrreguesderivats de l’ordenació urbanística.


Emplaçament: DS TORREBONICA, 1

Nom de l'al·legant: PROMINMO SA


TEMA:

L’al·legant considera que la classificació i qualificacions atorgades per la Revisió del POUM a lafinca propietat de PROMINMO, S.A. suposen l’incompliment dels Pactes acordats en elConveni signat amb l’Ajuntament de Terrassa en data de 29.12.99, i comporten greus perjudicisa la situació de la finca en qüestió en relació a la Sentència del Tribunal Suprem de 5 de marçde 1988.

En conseqüència, l’al·legant sol·licita:

- Exclusió de la finca propietat de PROMINMO, S.A. (270.976,01 m2) del ParcTerritorial.

- Qualificació de 133.584,00 m2 com a sòl urbà amb destí a equipaments i de137.392,01 m2 com a sòl urbanitzable, amb destí a equipaments.

- Previsió de desenvolupament independent de l’àmbit de “Can Viver deTorrebonica”, mitjançant el Pla especial d’iniciativa privada, d’acord amb l’article67.1.d) de la Llei 2/2002.

- Que es respecti l’ús d’equipament privat, respectant les edificacions existents queformen part del Patrimoni Històric i Arquitectònic de Terrassa.

TRACTAMENT:








L’al·legant s’oposa a la classificació i qualificació de la finca de la seva propietat, coneguda coma “Can Viver de Torrebonica” que la Revisió del POUM estableix com a sòl no urbanitzable,per entendre que aquesta classificació incompleix el Conveni signat amb l’Ajuntament deTerrassa en data 29.12.99.

Enfront de les manifestacions de l’al·legant i analitzant el Conveni de referència, es constata lainexistència del seu incompliment per part de l’Ajuntament de Terrassa, ja que - al contrari delque al·ludeix l’al·legant -, les cessions que PROMINMO, S.A. va formalitzar a favor del’Ajuntament de Terrassa en virtut de l’esmentat Conveni no venien condicionades almanteniment a perpetuïtat d’unes determinades classificacions i qualificacions urbanístiquesmés enllà d’allò previst pel planejament vigent en aquell moment. Així ho recull clarament elPacte Tercer del referit document.

Conseqüentment, l’Ajuntament de Terrassa, en el marc de la Revisió del POUM, redactatd’acord amb les previsions de la Llei d’Urbanisme 2/2002, de 14 de març, i d’acord amb lapotestat discrecional que té reconeguda en matèria de planejament urbanístic - tal i com s’haanalitzat a l’apartat anterior d’aquest informe -, no està vinculat a mantenir aquellesclassificacions i qualificacions urbanístiques establertes pels planejaments vigentsanteriorment, més enllà d’aquells aspectes reglats legalment o imposats en virtut deresolucions judicials.

Des d’aquesta perspectiva, analitzat el contingut de la Sentència dictada per la Sala delcontenciós administratiu del Tribunal Suprem de 5 de març de 1988, relativa a la classificacióurbanística de part de la finca en qüestió com a sòl urbà, i d’acord amb allò expressat en el seuFonament de Dret Segon, caldrà mantenir la classificació com a sòl urbà d’aquells terrenysamb equipaments existents, que la Sentència va considerar com a tals, ja que es tractava d’unapart de la finca que gaudia dels serveis urbanístics bàsics i hi existien diversos equipaments.

Així doncs i pel que fa a aquesta part de la finca, la Revisió del POUM respectarà la sevaclassificació com a sòl urbà i li atorgarà la qualificació d’equipament per a usos docents,sanitaris, socials i assistencials, tal i com recull la Sentència, en el benentès que aquestsequipaments poden mantenir la seva titularitat privada.

El manteniment d’aquesta qualificació, així com els usos que s’hi possibiliten, respecten ipotencien la conservació de les edificacions que formen part del Patrimoni Històric iArquitectònic de Terrassa, el que és un interès coincident tant de l’Administració com de lapropietat, tal i com aquesta expressa en la seva al·legació.

Pel que fa a la resta de finca propietat de PROMINMO, S.A., es manté la seva classificació coma sòl no urbanitzable, ja que aquests terrenys tenen la condició de sòl no urbanitzable, d’acordamb la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, la qual reconeix la condició de sòl no urbanitzable



als terrenys classificats com a tals pel planejament, bé sigui per llur incompatibilitat amb latransformació urbanística, bé sigui per la seva inadequació al desenvolupament urbà, per raóde règims de protecció especials establerts o pels valors i les finalitats a assolir, entre les qualss'inclou la utilització racional del territori d'acord amb el model de desenvolupament urbanísticsostenible (article 32 LU).

La Memòria conté en el seu apartat 7.3., l'exposició de l'objectiu perseguit per la Revisió del Plad'Ordenació urbanística Municipal de Terrassa (POUM) en el sòl no urbanitzable, consistentgenèricament en integrar el potencial ambiental del territori en el planejament.




L'article 183 NNUU defineix el sòl no urbanitzable i determina quins són els objectius perseguitspel Pla en aquesta classe de sòl.


En el cas dels terrenys propietat de PROMINMO, S.A. té especial rellevància el Pla especialurbanístic del Parc Territorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, el qual ve regulatdetalladament a l’article 188 de les NNUU del POUM.

Tal i com es desprèn de l’esmentada regulació, aquest Pla especial delimita un gran ParcTerritorial, preveient però en el sí del mateix la possibilitat de diferents qualificacions quepossibiliten la implantació d’alguns equipaments lligats als objectius fonamentals de l’esmentatParc Territorial.

L’al·legant s’oposa també a la qualificació d’aquests terrenys com a Parc Territorial, ja queaquesta qualificació comporta segons les NNUU del POUM la seva titularitat pública. Pel que faa aquesta qüestió, es manté la qualificació de Sistema de Parc Territorial d’aquests terrenys,rectificant però la necessarietat de què aquests sòls siguin de titularitat pública.

Així doncs, s’estima parcialment l’al·legació pel que fa a la imposició de la necessarietat de latitularitat pública dels terrenys qualificats com a Parcs Territorials (Clau P.7), atès queanalitzada la funció d’aquests sòls es constata que no és incompatible amb el manteniment dela seva titularitat privada, sempre i quan es respectin les condicions d’ordenació, ús i proteccióprevistes pel POUM en aquest tipus de sòl, així com la resta de paràmetres establerts en elplanejament derivat. En conseqüència, es manté la qualificació de parc territorial dels terrenysen qüestió, ja que aquesta qualificació és l’adequada a la realitat física i valors naturals de lazona, així com la coherent amb els objectius i naturalesa que es pretenen.

En tot cas, caldrà modificar el contingut dels articles 239 i 240 de les NNUU del POUM, pel quefa a la previsió de que els sòls qualificats com a sistema d’espais lliures en sòl no urbanitzable



han de ser necessàriament de titularitat pública, establint que poden mantenir la seva titularitatprivada.

En síntesi, es proposa:

El manteniment de la classificació de sòl urbà i qualificació d’equipament de titularitat privadaper a usos docents, sanitaris, assistencials dels sòls classificats com a tals per la Sentència delTribunal Suprem de 5 de març de 1988.

La modificació dels articles 239 i 240 de les Normes Urbanístiques del POUM, relatius a latitularitat pública dels sòls qualificats com a Sistema de Parc Territorial, d’acord amb elcontingut del present Informe.


Emplaçament: AV DE LA LACETÀNIA, 50

Nom de l'al·legant: LUIS BARONS MIRANDA


TEMA:

Es demana que la nova regulació del sòl no urbanitzable pugui compensar la pèrdua depossibilitats d’edificació que permetia el PGO 83, i que sigui possible ubicar un edifici destinat aresidència geriàtrica.

TRACTAMENT:

La sol·licitud i els arguments de l’al·legant sobre el manteniment de les condicions de laregulació establerta en el PGO 83 així com la possibilitat del potencial aprofitament de la fincadestinant-la a altres usos i activitats per sobre dels regulats en la vigent Llei d’Urbanisme i a lacoherència de les determinacions i el model de desenvolupament sostenible defensat enl’actual proposta de POUM; fan que s’hagi de desestimar l’al·legació presentada ja que ni éspossible, ni recomanable, retornar a la situació anterior; situació en la qual, entre els usos iactivitat admesos en el sòl no urbanitzable no hi són contemplats els sol·licitats per l’al·legant.


Emplaçament: autovia orbital, aparcaments i normativa edificatòria.

Nom de l'al·legant: CAMARA OFICIAL DEL COMERCIO E INDUSTRIA

Tipus: ENTITATS

TEMA:


§ Que l’autovia orbital al seu pas pel nord de la ciutat sigui soterrada o en trinxera per tal dereduir el seu impacte ambiental.

§ En relació als aparcaments en els nous edificis es demana que es tinguin en compte elscasos en que sigui inviable l’execució d’un aparcament per la configuració física dels



solars. També es demana que es contempli la possibilita d’utilitzar els solars buits com aespais d’aparcament temporal.

§ Per tal d’augmentar les possibilitats de fer un dúplex amb l’espai sotacoberta es demanaaugmentar el percentatge del 40% que limita aquest espai (art 260.3 de les NN.UU.).

TRACTAMENT:

En relació amb el primer extrem plantejat a l’al·legació cal posar de manifest que l’opciódesenvolupada pel POUM per al pas de l’autovia orbital pel nord de la ciutat, planteja de formacoincident amb el plantejament que es conté a l’al·legació, la seva rasant en cota deprimidarespecte al nivell de la ciutat, i per tant, la seva resolució en trinxera, llevat dels trams a on essuperin torrents o els passos superiors per damunt d’altres infrastructures viàries que venencreuades per la via - carretera de Rellinars, laterals de la riera de les Arenes i carretera deCastellar -.

En relació amb el segon punt plantejat, cal indicar també, que la Normativa del POUM estableixuna clara diferenciació entre les demandes mínimes d’aparcament per a les novesconstruccions que es desenvolupen en els àmbits centrals de millora urbana, que corresponena àmbits amb una forta capacitat d’inducció de trànsits i necessitats d’aparcament, i la restad’edificacions en el conjunt de la ciutat.

Per a aquestes edificacions de caràcter general de la ciutat, la normativa estableix un conjuntde supòsits de reducció o eximència, en la reserva mínima de places d’aparcament, en funcióde les condicions objectives dels solars a on s’implantin o de les dificultats tècniques que puguicomportar la construcció dels aparcaments requerits.

En relació amb la possibilitat de contemplar expressament la possible utilització dels solarsbuits com aparcaments provisionals en superfície, cal indicar que aquesta possibilitat no venegada en les disposicions normatives del POUM. Això no obstant, cal indicar també que lapossible regulació expressa d’aquest ús, entès com a una utilització raonable o idònia delssolars buits, resultaria contradictòria amb l’objectiu primordial que ha de presidir l’accióurbanística en l’interior de la ciutat, com és el de fomentar la construcció dels mateixos idissuadir la retenció especulativa del sòl.

En relació amb la regulació normativa establerta per a la configuració dels espais resultantssota la coberta dels edificis, cal posar de manifest que l’esmentada regulació respon a lanecessitat de normalitzar i ordenar la disposició volumètrica d’aquests espais evitant situacionsd’abús en la configuració dels mateixos que sovint donaven lloc a la percepció d’una novaplanta edificada per damunt del nombre de plantes màxim establert normativament. Es tractadoncs, de definir una limitació ajustada i raonable dels espais resultants sota la coberta demanera que la seva percepció exterior correspongui veritablement a la dels espais resultantsde la configuració de la coberta terminal de l’edifici.

Per altra banda, la limitació màxima del 40% a la que es fa referència, no correspon a unalimitació de la superfície dels espais resultants susceptibles d’aprofitament o utilització com esplanteja a l’escrit, sinó que fa referència únicament a la proporció màxima que aquest espaispot representar respecte al total dels habitatges desenvolupats en la última planta de l’edifici.Aquest paràmetre no limita ni redueixi les possibilitats d’utilització de la superfície total del’espai sotacoberta que pugui resultar en cada cas, sinó que únicament estableix el grau devinculació màxima entre aquest espais i els habitatges dels quals en formen part.


Emplaçament: normativa d'aparcament

Nom de l'al·legant: PROMODAD



Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Es demana que s’estableixi una ratio diferent en la previsió de places d’aparcament en base ala següent proposta:

§ 1 lloc (20 m2) d’aparcament per cada habitatge amb una superfície construïda inferior a 75m2

§ 1,5 llocs d’aparcament per cada habitatge amb una superfície construïda entre 75 i 120 m2.§ 1,8 llocs d’aparcament per cada habitatge amb una superfície construïda entre 120 i 180

m2.§ 2 llocs d’aparcament per cada habitatge amb una superfície construïda superior als 180 m2.

TRACTAMENT:

Es proposa estimar parcialment l’al·legació presentada en el sentit de reajustar els estendardsd’exigència mínima de places d’aparcament en edificis d’habitatges plurifamiliars atès que tal icom raonadament argumenta l’al·legant, pel que respecta als habitatges de superfície reduïda,l’exigència de 1,5 places a partir de 50 m2 dona lloc a uns nivells de reserva de places que enmolts casos pot ser de difícil encaix en l’estructura parcel·lària predominant a la ciutat.

Per altra banda, tal i com argumenta l’al·legant, existeix un llindar de superfície construïdad’habitatges per sota del qual el nombre d’ocupants previsible dona lloc a l’estimació mésprobable d’una única plaça per unitat familiar, atès que es refereix a unitats monoparentals o aparelles.

En aquest sentit, es contempla la redefinició del valor de la superfície construïda delshabitatges, a partir de la qual s’estableix la reserva d’1,5 places per habitatge, que es varia dels50 m2 establerts anteriorment fins a una superfície de 70 m2. Aquest nou llindar respon a laconsideració sobre el fet que la superfície construïda de 70 m2 és equivalent a una superfícieútil d’uns 56 m2, per sota de la qual no és contemplable des d’un punt de vista de la racionalutilització dels espais de l’habitatge, una hipòtesi d’ocupació superior a tres persones. El llindaradoptat difereix lleugerament del proposat per l’al·legant, que el defineix en 75 m2, en base ales consideracions formulades en aquest paràgraf.


Emplaçament: AV DE SANTA EULÀLIA, 256

Nom de l'al·legant: TALLERES SANTA EULALIA SL

Tipus: VARIS

TEMA:

Es demana que es mantingui l’actual distància de separació de 10 metres al vial en el cas deles naus de l’Avinguda Santa Eulàlia o bé que s’incorpori una disposició transitòria que permetipoder remuntar una planta a partir de la façana consolidada sense haver de procedir a lareculada exigida.

TRACTAMENT:

S’estima totalment l’al·legació presentada en base a les següents consideracions:



El front d’edificació al qual al·ludeix l’al·legant es troba consolidat per unes edificacionsindustrials que mantenen una important presència volumètrica. La seva construcció fou anteriora l’aprovació del planejament que ordena el nou sector industrial de Santa Margarida II a ons’implanta aquesta edificació. La possible ampliació i consolidació de les referides edificacionssituades amb front directe a l’Avinguda Santa Eulàlia resulta convenient tant des d’unaconsideració de la necessitat de millorar la seva condició arquitectònica en vers el frontesmentat, com respecte a la possibilitat de potenciar la seva funcionalitat i valor d’ús.

És per això que es contempla la introducció d’un ajust en la regulació normativa de la zonaA.11.0, en el sentit de permetre ampliacions de l’actual volumetria a una distància respecte delvial de 10 metres, mantenint la separació mínima de 15 metres pel que respecta a edificacionsde nova planta.


Emplaçament: CA DE JOSEP TRUETA entre Número 15 i Número 17

Nom de l'al·legant: SERAFIN GAZQUEZ MAÑAS


TEMA:

Es demana que l’illa delimitada pels carrers Josep Trueta, Pare Llaurador, Severo Ochoa iDoctor Turró inclosa dins del Pla de Millora Vapor Cortés (PM-COR001) torni a tenir laclassificació de sòl urbà amb una qualificació de A8.0 (Activitat en illa Tancada), excloent-les del’esmentat sector. També s’assenyala el fet de la il·legalitat del POUM , donat que segonsl’al·legant, aquest s’ha aprovat en base a una llei (LU 2/2002) que encara no havia entrat envigor en el moment de l’aprovació pel Ple.

TRACTAMENT:

La delimitació del sòl urbà, la Llei estatal 6/1998 parteix - tal i com ja ho feien les lleisurbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat: bé sigui perquè el sòl ja estigui "de facto"transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat, abastament í evacuació d'aigües isubministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidat per l'edificació en la forma icaracterístiques que determini la legislació urbanística; per l'altra banda, també tenen laconsideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejament hagin estat urbanitzatsd'acord amb el mateix.







La transcendència de la distinció entre ambdues categories de sòl urbà (el consolidat i el noconsolidat) rau - com així mateix ocorre en la Llei 6/1998 -, en els diferents deures quecompeten als propietaris en una o altra classe de sòl urbà, que venen establerts en els articles41 i següents de la Llei catalana, i que es concreten en:

- Els propietaris del sòl urbà consolidat hauran de completar a la seva costa la urbanitzaciónecessària per a què els seus terrenys adquireixin la condició de solar, que haurand'edificar en els terminis i d'acord amb les determinacions que fixi el Pla o el Programad'Actuació Urbanística Municipal.

- En definitiva, en el sòl urbà consolidat, el POUM assumeix la realitat urbana, la situació

fàctica existent (trames urbanes, espais i dotacions públiques, la dotació d’infrastructurabàsica en el seu cas a completar).












Pel que fa al règim de cessions que s'estableix en aquests àmbits, el planificador difereix laseva concreció al corresponent instrument de planejament derivat, a partir del qual es podendeterminar les plusvàlues generables.

Els polígons d’actuació en el sòl urbà no consolidat estan degudament explicats i justificats enel punt 9.1 de la Memòria del POUM, i genèricament regulats a l’art. 25 de les NormesUrbanístiques. Pel que fa al seu contingut i determinacions es regula de forma específica encada una de les fitxes (art. 67 NNUU), que diu, per a cada un d’ells, l'àmbit, objectius,condicions d'ordenació, edificació i ús, cessions, condicions de gestió i execució i el règimtransitori d'edificació i usos. Efectivament, cadascuna de les Fitxes conté la superfície total del'àmbit, així com el percentatge de sòl públic, el percentatge de sòl privat, i l'edificabilitatmàxima de l'àmbit, i d’aquests paràmetres se'n dedueix el sostre resultant, la viabilitateconòmica de l'àmbit i la generació de les corresponents plusvàlues urbanístiques.

L’ús i l’edificació existents sobre la finca situada als carrers Josep Trueta i Doctor Turró,cantonada amb el carrer Doctor Turró, corresponent a usos de caràcter productiu. En la sevatotalitat son compatibles plenament amb els criteris i les determinacions que el POUM defineixper a les àrees centrals de millora urbana.

L’existència de l’esmentada edificació i de les activitats que es desenvolupen en el seu interior,no és incompatible, directa o forçosament, amb les futures determinacions que es podenderivar de l'ordenació definitiva del sector per part del Pla de Millora Urbana que en el seumoment caldrà redactar.

En el supòsit que de l’ordenació del referit Pla de Millora, es determinés una configuració de lesnoves edificacions i espais públics resultants que comportés la modificació o la transformaciótotal de l’edificació industrial existent, els mecanismes de la gestió del pla haurien decontemplar de forma concreta i ajustada a la realitat i a les determinacions legals vigents, lajusta i suficient indemnització tant de l’edificació existent al seu real valor, com de les activitatsque pugessin resultar afectades. Aquesta hipotètica indemnització aniria a càrrec dels costosdel conjunt del sector.

Per altra banda, el sòl corresponent a la finca, entraria dins del repartiment dels aprofitamentsurbanístics del conjunt del sector, rebent per tant, la seva corresponent edificabilitat, iparticipant de manera proporcional en el repartiment de costos del sector.

Aquest tractament no situa a la finca de referència en inferioritat de condicions respecta a laresta de les finques del sector, independentment del seu grau de consolidació o del valorintrínsec de les edificacions i activitats existents sobre elles, atès que els costosd’indemnització corresponents es reparteixen sobre el conjunt.



En el supòsit alternatiu, que del resultat de l’ordenació del Pla de Millora, s’establís unaordenació que comporti el manteniment de l’actual edificació i per tant, dels usos que esdesenvolupin en el seu interior, per tant, no alterant la seva configuració volumètrica. La fincade referència en tant que no veuria modificades les seves determinacions en relació a l’actualsituació i qualificació en base al planejament anterior al POUM i al Pla de Millora Urbana, nosuportaria càrregues d’urbanització i / o indemnització de les activitats i edificacions de la restadel sector, en tant que els usos previsiblement assignats sobre la mateixa en el cas concret delsegon supòsit, correspondrien a usos d’activitat en idèntics termes als actualment reconegutspel planejament, i per tant, en els criteris de repartiment d’aprofitaments i de càrregues aestablir en el corresponent Projecte de Reparcel·lació aquesta circumstància vindriaconvenientment ponderada.

Per tant, cal concloure què la inclusió de la referida finca dins del sector de millora urbana nocomporta un perjudici econòmic sobre la mateixa, i que en tot cas, les possibles càrregues quepuguin originar-se sempre hauran de venir compensades en virtut de nous aprofitaments o lamillora de les seves condicions objectives.

La possible exclusió de la finca de l’àmbit del sector de millora urbana, tal i com es planteja al’al·legació presentada no és justificable des de les determinacions del POUM donat el criteride delimitar un àmbit que englobi el conjunt de les illes industrials consolidades en tot aquestsector al nord del barri de Ca n’Aurell.

En conseqüència correspon desestimar l’al·legació formulada en base als plantejamentsesmentats.


Emplaçament: CA DE JOSEP TRUETA entre Número 15 i Número 17

Nom de l'al·legant: SERAFI I GRAFICA PUBLICITARIA SA


TEMA:

Es demana que l’illa delimitada pels carrers Josep Trueta, Pare Llaurador, Severo Ochoa iDoctor Turró inclosa dins del Pla de Millora Vapor Cortés (PM-COR001) torni a tenir laclassificació de sòl urbà amb una qualificació de A8.0 (Activitat en illa Tancada), excloent-les del’esmentat sector. També s’assenyala el fet de la il·legalitat del POUM , donat que segonsl’al·legant, aquest s’ha aprovat en base a una llei (LU 2/2002) que encara no havia entrat envigor en el moment de l’aprovació pel Ple.

TRACTAMENT:

La delimitació del sòl urbà, la Llei estatal 6/1998 parteix - tal i com ja ho feien les lleisurbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat: bé sigui perquè el sòl ja estigui "de facto"transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat, abastament í evacuació d'aigües isubministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidat per l'edificació en la forma icaracterístiques que determini la legislació urbanística; per l'altra banda, també tenen laconsideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejament hagin estat urbanitzatsd'acord amb el mateix.









- En definitiva, en el sòl urbà consolidat, el POUM assumeix la realitat urbana, la situaciófàctica existent (trames urbanes, espais i dotacions públiques, la dotació d’infrastructurabàsica en el seu cas a completar).




La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sídepèn de la discrecionalitat del planificador la delimitació de polígons en sòl urbà constituïts peraquells terrenys que estan sotmesos a un procés de transformació urbanística, ja sigui dereforma, millora o renovació urbana, o per aquells terrenys als quals el planejament atribueixuns aprofitament6s urbanístics que comporten un increment del seu valor, ja sigui en termesd’edificabilitat, nous usos o altres elements connexes, generadors de les corresponentsplusvàlues urbanístiques; en el benentès que el sòl urbà no consolidat és una resposta a lesnecessitats que constantment es generen en el sí de les ciutats, que precisen de continues



reformes, renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se usos, intensitats,tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres.








L’ús i l’edificació existents sobre la finca situada als carrers Josep Trueta i Doctor Turró,cantonada amb el carrer Doctor Turró, corresponent a usos de caràcter productiu. En la sevatotalitat son compatibles plenament amb els criteris i les determinacions que el POUM defineixper a les àrees centrals de millora urbana.

L’existència de l’esmentada edificació i de les activitats que es desenvolupen en el seu interior,no és incompatible directa o forçosament amb les futures determinacions que es poden derivarde l'ordenació definitiva del sector per part del Pla de Millora Urbana que en el seu momentcaldrà redactar.

En el supòsit que de l’ordenació del referit Pla de Millora, es determinés una configuració de lesnoves edificacions i espais públics resultants que comportés la modificació o la transformaciótotal de l’edificació industrial existent, els mecanismes de la gestió del pla haurien decontemplar de forma concreta i ajustada a la realitat i a les determinacions legals vigents, la



justa i suficient indemnització tant de l’edificació existent al seu real valor, com de les activitatsque pugessin resultar afectades. Aquesta hipotètica indemnització aniria a càrrec dels costosdel conjunt del sector.

Per altra banda, el sòl corresponent a la finca, entraria dins del repartiment dels aprofitamentsurbanístics del conjunt del sector, rebent per tant, la seva corresponent edificabilitat, iparticipant de manera proporcional en el repartiment de costos del sector.

Aquest tractament no situa a la finca de referència en inferioritat de condicions respecta a laresta de les finques del sector, independentment del seu grau de consolidació o del valorintrínsec de les edificacions i activitats existents sobre elles, atès que els costosd’indemnització corresponents es reparteixen sobre el conjunt.

En el supòsit alternatiu, que del resultat de l’ordenació del Pla de Millora, s’establís unaordenació que comporti el manteniment de l’actual edificació i per tant, dels usos que esdesenvolupin en el seu interior, per tant, no alterant la seva configuració volumètrica. La fincade referència en tant que no veuria modificades les seves determinacions en relació a l’actualsituació i qualificació en base al planejament anterior al POUM i al Pla de Millora Urbana, nosuportaria càrregues d’urbanització i / o indemnització de les activitats i edificacions de la restadel sector, en tant que els usos previsiblement assignats sobre la mateixa en el cas concret delsegon supòsit, correspondrien a usos d’activitat en idèntics termes als actualment reconegutspel planejament, i per tant, en els criteris de repartiment d’aprofitaments i de càrregues aestablir en el corresponent Projecte de Reparcel·lació aquesta circumstància vindriaconvenientment ponderada.






Nom de l'al·legant: M MONTSERRAT TALLO TURU

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (BELLOTS)

TEMA:

Es demana que s’estableixi l’obligatorietat del trasllat la línia d’alta tensió i la torre elèctrica queestà situada dins dels terrenys dels al·legants, com a condició per al desenvolupament del nousector urbanitzable dels Bellots (PP-BEL001).

TRACTAMENT:

La manca de soterrament de les línies aèries d’alta tensió que discorren per damunt de laparcel·la dels al·legants, i que segons manifesten correspon a un incompliment per part de laJunta de Compensació del sector dels Bellots, i la problemàtica que això comporta en relació a



les referides parcel·les, planteja una situació molt particular que escapa totalment a l’àmbit deles determinacions del POUM.

Això no obstant, en relació al problema particular plantejat, cal deixar constància en virtut de lainformació del planejament vigent, tant del Pla Parcial del sector dels Bellots com de la sevamodificació i del Projecte d’Urbanització, que a la vista dels referits documents no veniacontemplada la retirada de la referida línia aèria. Ans al contrari, l’ordenació del referit PlaParcial estableix les franges d’afectació en planta de l’edificació per efecte de la projecció deles referides línies, com es pot comprovar concretament en el plànol d’Ordenació General delsector que forma part de la Modificació del Pla Parcial del sector dels Bellots aprovatdefinitivament amb data 25 de maig de 1988.

En relació al desenvolupament del nou sector dels Bellots, aquest comportarà necessàriamentl’eliminació de les línies aèries que creuant pel seu àmbit atesa la incompatibilitat del seu traçatamb la ordenació indicativa del mateix, així com amb el traçat previst per la variant de l’actualcarretera N-150.

La supressió d’aquestes línies, des d’un punt de vista tècnic ha d’incloure necessàriament elseu traçat complert des de l’Avinguda del Vallès, per tant, del tram que discorre damunt de laparcel·la dels al·legants.

Per altra banda, el POUM contempla també el soterrament de les línies aèries que discorrenper la pròpia Avinguda del Vallès, i per tant de la mateixa línia esmentada en el seu tramexterior a la parcel·la.

En conseqüència correspon determinar que la referida línia serà objecte amb tota seguretat dediferents nivells d’intervenció, tant des del desenvolupament del sector dels Bellots com des del’actuació sobre l’Avinguda del Vallès que permetran garantir la seva total supressió, se’nsperjudici d’establir quina serà la possible imputació dels costos del seu soterrament en el tramesmentat que afecta a la finca de referència.


Emplaçament: CA DEL DR. CABANES, 27

Nom de l'al·legant: FUNDACIO BUSQUETS DE SANT VICENÇ DE PAUL


TEMA:

Es mostra la disconformitat amb la delimitació del Polígon d’Actuació PA-BUS001, tant pel quefa a la seva classificació com a sòl urbà no consolidat, com a la previsió d’una zona terciària(A11) i un espai lliure urbà (P2) de cessió. En aquest sentit, demana que es mantingui laqualificació d’equipament de serveis socials de la peca inicialment prevista d’espai lliure que éspropietat de la fundació, i que es qualifiqui de residencial d’habitatge amb ordenació específica(A6) la resta de finca on s’hi preveia l’ús terciari.

TRACTAMENT:


Sense necessitat d’entrar de manera detallada en la legitimació de la potestat discrecional enmatèria de planejament urbanístic abastament tractada al llarg del present informe, - i enespecial pel que fa a la classificació de determinats terrenys com a sòl urbà, que deriva d’unasituació de fet, de la concurrència de les característiques determinades per la llei, com molt bées justifica en la fonamentació legal de l’al·legació, i que no estan, per tant, en disposició delplanificador; mentre que si depèn de la seva discrecionalitat la delimitació de polígons en sòl



urbà constituïts per aquells terrenys sotmesos a processos de transformació urbanística o alsquals s’atribueixen nous aprofitaments generadors de plusvàlues urbanístiques -, cal prendreen consideració els motius exposats pel representant de la Fundació en quant als seusobjectius i les concretes activitats socials i assistencials que desenvolupa en aquests terrenys.

Constatat el fet que la nova proposta de distribució en el territori d’espais lliures i equipaments,que resulta de l’estimació parcial del que es demana, s’ajusta a criteris que garanteixen la sevafuncionalitat en benefici de la col·lectivitat, és procedent suprimir la delimitació de l’àmbit del Plade Millora, amb consideració de sòl urbà consolidat de la totalitat de la finca propietat de laFundació, és a dir, alliberant-la de la inicialment prevista cessió de terreny com a conseqüènciade la proposada transformació urbanística i amb manteniment de la qualificació d’equipamentde serveis socials.

Això no obstant, essent del tot respectuosos amb els objectius de la fundació i amb especialreconeixement de la important labor social que desenvolupa en benefici de la ciutat, així comatenent al lloable esforç de poder donar noves prestacions abastament instades per part delsseus responsables, es contempla expressament en la Normativa del POUM que elsequipaments de serveis socials, identificats amb la clau E5, comprenguin també aquells“allotjaments tutelats d’interès públic, social o benèfic destinats a arrendament o altres formesd’exploració justificades per raons benèfiques, promoguts per entitats sense ànim de lucre, lesquals mantindran la seva titularitat, sense que en cap cas aquesta pugui ser dividida nitransferida a tercers que no ostentin la mateixa condició d’entitats sense ànim de lucre”.



Nom de l'al·legant: JOSE MARIA TALO MOYA


TEMA:

Es demana que en l’àmbit esmentat s’estableixi un Pla de Millora Urbana per tal de canviar laqualificació de A.8 ( Activitat en illa Tancada) a una qualificació que permeti l’ús residencial,sense haver d’efectuar cap cessió de sòl, amb una edificabilitat similar a les que s’estableix perals àmbits de A.7(ACMU) i amb la cessió d’aprofitament de la part que es pugui imputar a lageneració de plusvàlua immobiliària.

TRACTAMENT:


Tot i en el marc de la revisió del planejament general es manté el criteri del Pla General de1983 en el sentit de permetre la permeabilitat del sòl industrial dins del teixit urbà, en un modelde ciutat compacta i plural; això tant pel que fa a aquest sector com a molts d’altres delmunicipi, com ara en els barris del Segle XX i Ca n’Aurell, per posar algun exemple.

En aquest àmbit concret, conserva també la seva qualificació d’industrial l’illa del sud de la delsal·legants, emplaçada entre els carrers Dr. Calsina, Consell de Cent i Rambla Francesc Macià,ja que, tal com s’explica en la pròpia memòria del pla, s’aposta decididament per un model demixtura entre els teixits productius existents en l’interior de la ciutat - que s’expliquen en termesde la seva història industrial - i els altres teixits, buscant la màxima barreja entre usos,tipologies i formes diferents.

És per això que s’ha optat per mantenir l’actual qualificació de la finca dels al·legants, que coma industrial en illa tancada, pot acollir activitats per, per la seva naturalesa, pel productes que



tracten o pels elements tècnics emprats, no generen situacions de risc per a la salubritat iseguretat públiques i son susceptibles de mesures correctores.



Nom de l'al·legant: CERAMICA XERCAVINS SERVEIS I OBRES SL


TEMA:

Es demana que en l’àmbit esmentat de sòl no urbanitzable es canviï la qualificació de forestal(clau fp) per una corresponent a usos de tipus “rústec” i la de Espai d’altres edificacions ruralsexistents (clau per una qualificació ee) per una qualificació que reconegui el caràcter industrialde les actuals edificacions, comptabilitzant els usos i aprofitaments existents amb una novanormativa.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació en el sentit de recollir la consideració de les edificacionsindustrials existents a la finca de Can Misser, sota la categoria d’edificacions industrials i deserveis, en lloc de la anteriorment contemplada com a edificacions rurals. Aquesta novacategorització que s’incorpora en el POUM respon a la naturalesa dels usos concrets que esdesenvolupen en aquestes edificacions, tal i com es posa de manifest en l’escrit d’al·legacions.

La delimitació de la part corresponent a aquesta categoria d’edificacions industrials i de serveisen sòl no urbanitzable, abasta l’àmbit de la ocupació directa per part d’aquestes edificacions, ésa dir, la seva projecció en planta, però també els espais lliures del voltant directament vinculatsa l’accés i maniobres a aquestes edificacions.

Pel que fa a la petició formulada en l’al·legació, respecte a que la resta de sòls adjacents a lesedificacions, que vénen adscrit a la component de zona de forestal potencial “fp”, passin acategoritzar-se com a sòl rústec. Cal posar de manifest que la referida proposta no pot serestimada atesa la seva manca de justificació i el seu caràcter totalment contradictori amb elsobjectius definits en relació amb la zona, així com respecte a la pròpia consolidació de lesactuals edificacions.

Així, cal tenir en compte que els terrenys vinculats al funcionament de les instal·lacionsindustrials esmentades vénen clarament definits a traves de les plataformes sobre les qualss’assenten les edificacions, mentre que la resta de sòls adjacents i que presenten unaconfiguració topogràfica totalment diferenciada a la de les plataformes edificades, no formenpart de les referides implantacions industrials.

Per altra banda, les determinacions del POUM pel que respecta al conjunt dels sòls lliuressituats en la vessant nord de la finca de Can Misert, contemplen la seva vocació com a futursàmbits forestals, i és per això, que es disposa la seva qualificació amb una categoria pròpiacoherent amb aquest destí.

Finalment, pel que respecta a la regulació del funcionament dels usos industrials preexistentsen el nou marc del planejament que es formula, s’estima l’al·legació en el sentit d’incloure unadisposició transitòria a la Normativa del POUM que reguli específicament el règim d’ús de lesedificacions preexistents en sòl no urbanitzable de forma que aquestes puguin seguirdesenvolupant els usos que actualment les ocupen, i puguin ser objecte d’actuacions per a laseva conservació i manteniment.




Emplaçament: illa compresa entre els carrers: Pantà, St. Valentí, St.Gaietà i Montserrat

Nom de l'al·legant: JUAN BADIA FONT


TEMA:

Demanen que es deixi la qualificació del Pla del 83 de zona verda en aquesta illa.

TRACTAMENT:


A banda de les argumentacions contingudes en el propi escrit d’al·legacions, totes elles vàlidesper a justificar la qualificació d’aquesta illa com a industrial sense caure en l’arbitrarietat, val adir que el dèficit de zones verdes d’aquest sector de la ciutat s’ha cobert no només ambactuacions com la del Vapor Badiella, sinó també amb l’execució de tot el Pla de RENFE, queha alliberat importants peces de sòl.

No obstant, el criteri que ha primat, juntament amb els que bé s’han exposat, és el delmanteniment de l’actual edificació, no tant pel seu valor purament arquitectònic, sinó com amodel o referent d’un passat industrial quina tipologia interessa preservar. Aquesta finalitat éspossible amb la qualificació d’industrial en nucli històric, definit en el punt primer de l’article 152de les Normes Urbanístiques, i que es concreta en “aquelles peces del nucli urbàcaracteritzades per la presència d’edificacions de caràcter industrial i de magatzems, situadesen l’interior del teixit urbà en juxtaposició amb la residència i que mantenen un caràcterdiferencial sobre el conjunt, degut a la forta representativitat que suposa el seu ús productiu,l’origen de la seva implantació o la singularitat de la seva volumetria.”


Emplaçament: illa compresa entre els carrers: Pantà, St. Valentí, St.Gaietà i Montserrat

Nom de l'al·legant: ANTONIO CORTES MORENO


TEMA:

Demanen que es deixi la qualificació del Pla ’83 de zona verda en aquesta illa.

TRACTAMENT:


A banda de les argumentacions contingudes en el propi escrit d’al·legacions, totes elles vàlidesper a justificar la qualificació d’aquesta illa com a industrial sense caure en l’arbitrarietat, val adir que el dèficit de zones verdes d’aquest sector de la ciutat s’ha cobert no només ambactuacions com la del Vapor Badiella, sinó també amb l’execució de tot el Pla de RENFE, queha alliberat importants peces de sòl.



No obstant, el criteri que ha primat, juntament amb els que bé s’han exposat, és el delmanteniment de l’actual edificació, no tant pel seu valor purament arquitectònic, sinó com amodel o referent d’un passat industrial quina tipologia interessa preservar. Aquesta finalitat éspossible amb la qualificació d’industrial en nucli històric, definit en el punt primer de l’article 152de les Normes Urbanístiques, i que es concreta en “aquelles peces del nucli urbàcaracteritzades per la presència d’edificacions de caràcter industrial i de magatzems, situadesen l’interior del teixit urbà en juxtaposició amb la residència i que mantenen un caràcterdiferencial sobre el conjunt, degut a la forta representativitat que suposa el seu ús productiu,l’origen de la seva implantació o la singularitat de la seva volumetria.”


Emplaçament: CA DE SEVERO OCHOA entre Número 76 i Número 78

Nom de l'al·legant: MARIA DOLORES MARCET PAGES


TEMA:

Demanen ser exclosos del polígon d’actuació PM-COR001

TRACTAMENT:

Els usos i l’edificació existents sobre el conjunt de la finca situada al carrer Severo Ochoa,cantonada amb el carrer Doctor Turró, corresponent a usos de caràcter productiu. En la sevatotalitat son compatibles plenament amb els criteris i les determinacions que el POUM defineixper a les àrees centrals de millora urbana.

L’existència de l’esmentada edificació i de les activitats que es desenvolupen en el seu interior,no és incompatible directa o forçosament amb les futures determinacions que es poden derivarde l'ordenació definitiva del sector per part del Pla de Millora Urbana que en el seu momentcaldrà redactar.

En el supòsit que de l’ordenació del referit Pla de Millora, es determinés una configuració de lesnoves edificacions i espais públics resultants que comportés la modificació o la transformaciótotal de l’edificació industrial existent, els mecanismes de la gestió del pla haurien decontemplar de forma concreta i ajustada a la realitat i a les determinacions legals vigents, lajusta i suficient indemnització tant de l’edificació existent al seu real valor, com de les activitatsque pugessin resultar afectades. Aquesta hipotètica indemnització aniria a càrrec dels costosdel conjunt del sector.

Per altra banda, el sòl corresponent ala finca, entraria dins del repartiment dels aprofitamentsurbanístics del conjunt del sector, rebent per tant, la seva corresponent edificabilitat, iparticipant de manera proporcional en el repartiment de costos del sector.

Aquest tractament no situa a la finca de referència en inferioritat de condicions respecta a laresta de les finques del sector, independentment del seu grau de consolidació o del valorintrínsec d eles edificacions i activitats existents sobre elles, atès que els costosd’indemnització corresponents es reparteixen sobre el conjunt.

En el supòsit alternatiu, que del resultat de l’ordenació del Pla de Millora, s’establís unaordenació que comporti el manteniment de l’actual edificació i per tant, dels usos que esdesenvolupin en el seu interior, hi cabrien dues alternatives:

- La seva exclusió de l’àmbit de millora per mitjà de l’ajust dels límits del sector através del referit pla, de conformitat amb les disposicions de la Normativa del



POUM respecte a precisió i ajust de límits dels sectors a traves del seu respectiuplanejament.

- El seu manteniment dins de l’àmbit del sector de millora urbana tot i conservantl’edificació i els usos, i per tant, no alterant la seva configuració volumètrica.

En ambdós casos, la finca de referència en tant que no veuria modificades les sevesdeterminacions en relació a l’actual situació i qualificació en base al planejament anterior alPOUM i al Pla de Millora Urbana, no suportaria càrregues d’urbanització i / o indemnització deles activitats i edificacions de la resta del sector, en tant que els usos previsiblement assignatssobre la mateixa en el cas concret del segon supòsit, correspondrien a usos d’activitat enidèntics termes als actualment reconeguts pel planejament, i per tant, en els criteris derepartiment d’aprofitaments i de càrregues a establir en el corresponent Projecte deReparcel·lació aquesta circumstància vindria convenientment ponderada.





Emplaçament: zona delimitada pels carrers Montserrat al nord, de la indústria i de la Mare deDéu dels Àngels a l'oest, de la Rasa al sud i del Camí Fondo i de St.

Nom de l'al·legant: JOSE ABAD POUS

Tipus: VARIS TEMES

TEMA:

Demanen:

1. Que la fondària edificable i els seus paràmetres urbanístics concordants s’adaptin a larealitat construïda.

2. Que es mantingui la qualificació existent, A2.0 enlloc d’A1.2 que li dón el POUM.3. Que les illes del seu àmbit quedin com a illes tancades com fins ara.4. Que es tregui la qualificació de pati protegit d’aquestes illes.5. Que es mantingui l’edificabilitat a l’interior d’illa que els hi donava el PGO anterior.6. Que es mantinguin les zones verdes projectades i ja previstes en l’anterior PGO.

TRACTAMENT:


Atenent a aquest criteri i a la necessitat de plantejar unes condicions de configuració de l’espaiinterior d’illa que intentin preservar la seva configuració i la seva relació que es produeix



respecte als carrers exteriors a través dels patis de parcel·la que son laterals i quetradicionalment han mantingut els jardins paral·lels a l’alineació dels propis carrers; esdefineixen les línies de fondària edificable.


Els mecanismes d’establiment d ela fondària edificable al voltant de la totalitat del perímetre deles illes, prototípics de les regulacions d’eixampla, donen lloc a la generació d’illes tancadesque comporta la desaparició dels patis tradicionals de parcel·la, i en especial la relació directad’aquests amb els carrers que son laterals o perpendiculars als fronts principals de lesmateixes. Al mateix temps, determina també un aprofitament urbanístic desigual per a lesparcel·les que mantenen una configuració geomètrica similar, atès que estableix una prima omajor condició d’edificació en les parcel·les cantoneres a ambdós carrers, per damunt de laresta de parcel·les idèntiques que no disposen d’aquest front lateral al carrer adjacent.

Els models de formació dels creixements i els mecanismes d’ocupació de les illes soncertament diferents en el cas de l’eixampla de la Creu Gran respecte dels àmbits del nord delCentre, tal i com encertadament argumenten els al·legants.

Això no obstant, tot i les diferències tipològiques i les particularitats de cada teixit, els àmbitsesmentats tenen en comú una presència molt significativa d’espais lliures interiors d’illa queconserven una important proporció de patis, i un model d’ocupació i desenvolupament del’edificació basat en la tipologia parcel·lària del casal. I amb diferents graus de presència, donenlloc a relacions entre l’espai interior d’illa i el carrer que son més permeables que les quedeterminen els models d’ocupació de les illes tancades.

És així que podríem determinar que en el cas de l’eixampla de la Creu Gran es produeix unmodel molt clar d’illes obertes lateralment o configurades per fronts orientats exclusivament alscarrers que corresponen a les traçes principals orientades en sentit est-oest. Mentre que en elcas de la resta dels teixits d’eixampla del Centre de la ciutat ens trobem davant un model deformació i ocupació de les illes més heterogeni, amb un menor grau de jerarquització delsfronts d’edificació principal, o en alguns casos fins i tot de total homogeneïtat entre elsmateixos, però sempre es dona la condició d’una important relació de permeabilitat entre elsespais interiors d’illa i els propis carrers.

Per tant, cal plantejar la necessitat de mantenir la regulació de les fondàries edificablesdefinides pel POUM, en funció del model de referència de les corones edificades en front alscarrers que organitzen les façanes de les parcel·les, en front del model d’illa tancada.

En relació amb la problemàtica bàsica exposada en l’al·legació respecte a la pèrdua depossibilitats d’edificació sobre les finques en cantonada en relació amb l’anterior regulació delPla General del 1983, i en el sentit de millorar i completar la regulació prevista en el POUM enrespecte les possibles edificacions que es poden desenvolupar dins de l’espai interior d’illa enels àmbits en que aquest ve protegit. Es planteja la modificació de la regulació normativa sobreles construccions auxiliars en el referit espai interior, contemplant expressament la possibleedificació de les mateixes quan donin front directe a carrers, és a dir, als carrers consideratslaterals respecte dels carrers de fronts principals, en la qual es permeti en les mateixes unaalçada de planta baixa i planta pis.

Aquest factor, juntament amb la millora de la seva regulació pel que fa a la superfície màximaen planta i la seva possible disposició lliure dins de la parcel·la, permet incorporar unasubstancial millora de els condicions d’aprofitament de les parcel·les compreses dins de lesqualificacions i regulacions referides.

En conseqüència correspon determinar que l’al·legació presentada ve estimada parcialment envirtut de les modificacions introduïdes en la regulació normativa de les edificacions auxiliars en



els patis interiors d’illa protegits, en el sentit de permetre agrupar les construccions auxiliarscorresponents a varies parcel·les contigües i agrupades en una única construcció, i que quanaquestes donin front a carrers lateral, siguin edificables en planta baixa i planta pis, fins a unafondària màxima d’onze metres respecte al front del carrer, i amb una separació mínim de 5metres respecte del límit de les fondàries edificables dels fronts principals


Emplaçament: c/ Pau Claris 40-42 i Suris, 39.

Nom de l'al·legant: KINGBLAU SL


TEMA:

Demanen que es mantingui el concepte d’illa tancada en aquesta illa qualificada de Eixamplesdel centre, clau A.1.2., i no se’ls hi tregui edificabilitat amb les fondàries edificables proposadesi amb el pati protegit respecte al que establia el PGO 83.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de variar la normativa referent a les possibilitats edificadores dins del’àmbit del Pati Protegit i tornar als paràmetres del PGO 83. En aquesta qualificaciód’Eixamples del Centre, clau A.1.2. es permet en els patis de les parcel·les l’edificació deconstruccions auxiliars fins a un màxim del 30% sense sobrepassar els trenta metres quadrats(30 m2) amb una alçada màxima de 3,50 metres. En aquest cas, l’ordenació proposadaafavoreix la conservació de la vegetació existent.


Emplaçament: La Cogullada

Nom de l'al·legant: AVV LA COGULLADA

Tipus: A.V. LA COGULLADA

TEMA:


1. La realització immediata del “Parc de l’Arboretum”2. Que es reconsideri la proposta de requalificació d’una part del Parc de la Cogullada per a

usos residencials, amb excepció del front a la Ronda de Ponent.3. Es proposa el desdoblament de la carretera de Martorell en direcció de sortida del barri per

tal de convertir el tram entre el pont de l’autopista i el carrer Pintor Torres en un carrer desentit únic.

4. Que es pugui accedir a la gran rotonda de la Porta Sud des de la Rambleta.5. Es demana la cessió de terrenys a la Generalitat per a la construcció d’una escola Bressol

pública al terreny on hi havia l’antic parvulari Sagrada Família (carrer Mossèn Montcau ambRonda de Ponent).

6. Assegurar la dotació de sòl per noves necessitats d’ensenyament primari7. Mantenir la ubicació d’un centre d’ensenyament secundari tal com preveia el PGO 83, dins

del barri de la Cogullada.8. Concretar l’emplaçament i programació d’un polisportiu pel barri, amb piscina coberta.



9. Reutilitzar l’espai de l’actual equipament socio-esportiu a activitats socials, un cop esdisposi del nou equipament esportiu.

10. S’exigeix una gestió transparent i un ús preferentment social de la futura residència per amalalts d’Alzheimer del carrer Edison.

11. Un Casal per a la gent gran en l’àmbit de millora urbana de la Porta sud.12. Un CAP en l’àmbit de millora urbana de la Porta sud.13. Una Biblioteca del districte IV en l’àmbit de millora urbana de la Porta sud.14. Que el sector sud del barri qualificat de A.3 ( Illa Tancada) es requalifiqui com a A.2 (Illa

Homogènia) i d’aquesta manera reduir l’edificabilitat que es proposa sobre el Parc de laCogullada.

15. Requalificar per a activitats compatibles amb l’habitatge de la parcel·la que ocupa laindústria Tinters del Vallés entre les carrers Linné, Aragón, Llepant i Lavoisier qualificadainicialment de A.2 (Illa Homogènia).

16. Revisar la delimitació del Pal de Millora de la Porta Sud per treure total la superfície delParc de la Cogullada entre els carrers Costa rica, Francesc Layret i Ronda de Ponent.

17. Establir en les unitats d’actuació de la Ronda de Ponent i Avda Joaquim de Sagrera elmètode de la parcel·la mínima de construcció i que les càrregues urbanístiquescorresponents s’apliquin en el moment de materialitzar la construcció.

18. Establir un mecanisme de consulta prèvia per a les llicències d’activitat amb participació delveïnat.

19. Que s’avancin les actuacions relatives a la dotació d‘equipaments i espais lliures, i que escomenci la cobertura del transvasament en aquest barri.

TRACTAMENT:

En relació amb els diferents continguts de l’al·legació correspon proposar la estimació favorabled’una part dels mateixos, i entendre que pel fa a d’altres no corresponen a aspectes que forminpart de l’abast de les determinacions pròpies del POUM, en concret, aquells continguts en elspunts: 10 i 18.

En relació als punts que es centren en la demanda de noves reserves per a equipaments enl’àmbit del barri, i que es concreten en els següents: Escola Bressol, Casal d’avis, Centred’Assistència Primària, Polisportiu, Biblioteca, Centre d’Ensenyament Primari i Institutd’Ensenyament Secundari, cal formular les següents consideracions:

Les previsions del POUM en quant a reserva de sòls per a equipaments, en les diferentsmodalitats contemplades, responen a la programació de les necessitats de futur quesectorialment s’han determinat en relació a cada tipus d’equipament. Aquestes necessitats ipropostes de localització territorial han estat definides per part dels diferents serveisresponsables de la programació i prestació de cadascun.

Els criteris de localització i previsió transcendeixen els àmbits territorials estrictes de lademarcació dels barris concrets i han estat plantejats sota un criteri d’implantació i previsió deservei en relació al conjunt de la ciutat i les seves parts. En aquest sentit cal tenir en compteque alguns tipus d’equipaments tenen un abast de servei que ve referit a grans zones o àmbitsde ciutat, altres a Districtes i finalment, altres tipus d’equipaments tenen un àmbit de referènciaque es pot relacionar més directament amb el dels barris tot i que aquest ha d’entendre’ssempre des d’una visió més oberta i flexible atesa la hetereogeneitat dels mateixos barris enquant a configuració física i dimensió demogràfica.

Establerta aquesta consideració genèrica, cal establir les següents consideracions respecte delproblema plantejat per part de l’Associació de Veïns de La Cogullada:

- D’una banda es produeix una clara demanda de majors reserves de sols per aequipaments situats en l’àmbit del barri.

Cal plantejar que l’anàlisi respecte el grau de localització d’equipaments existents, de diferentstipus en l’àmbit del barri, és relativament baix en comparació amb altres zones urbanes.



Actualment, aquesta localització es concreta en un total de sis equipaments existents, dediferents tipus, règims de titularitat i de gestió i àmbits de servei:Equipaments de servei d’abast general de ciutat i comarcal:

a) Foment de Terrassa i seu de l’INEM.b) Centre de malalts d’Alzheimer.

Equipaments educatius, que per la seva naturalesa tenen un d’abast de servei territorial ampli:a) Centre d’Ensenyament Primari Vallès (públic).b) Escola de les Monges Josefines (ensenyament concertat).

Equipaments varis d’abast de servei de barri:a) Instal·lacions polisportius cobertes a l’Avda. Joaquim de Sagrera.b) Local Parroquial sagrada Família.

La superfície total d’aquest equipaments existents, és de: 15.739 m2 que representa un3,75%, de la superfície total del barri, inferior al 5% mínim fixat legalment per a nousdesenvolupaments urbans, i la ratio resultant és de: 3,47 m2/habitant aplicat sobre la poblacióactual del barri, i de: 1,56 m2/habitant aplicat sobre les potencialitats de màxim creixementdemogràfic en el mateix.

En termes comparatius amb la ratio general definida per la conjunt de la ciutat referida al’escenari de població màxim: 11,77 m2 / habitant, pot parlar-se d’un nivell de dotació directa entermes de proximitat respecte dels habitants del barri, inferior a la mitjana del conjunt de laciutat.

Partint d’aquesta circumstància, i tenint en compte molt especialment la formulació genèricaexpressada entre els criteris i objectius del POUM pel que respecta a la definició del sistemad’equipaments, que es concreta en la importància que la seva localització i el seu paper dins dela estructura complexa de la ciutat com a elements determinats de la pròpia forma urbana i dela seva qualitat, en tant que elements que a banda d’incorporar factors de serveis directes alciutadà, afegeixen també complexitat d’usos i diversitat arquitectònica i tipològica en laconfiguració del paisatge urbà. Cal establir la necessitat de millorar la dotació de reserva desòls d’equipaments en el conjunt del barri, recollint així el sentit bàsic de l’al·legació formulada.

En aquest sentit, es proposa la incorporació d’una nova reserva de sòls per a equipaments queampli i complementi el nivell de sols dotacionals ja previstos en la proposta del POUMinicialment, la qual sumada als equipaments existents en el barri, donaria lloc als següentsindicadors de superfície:

- Superfície d’equipament de nova reserva en el POUM en l’àmbit del barri: 21.447m2.

- Superfície de sòl de nova reserva proposada amb front al Passeig de Ponent: 5.109m2.

Total sòls d’equipament de servei relacionat amb el barri: 26.556 m2.

Aquesta superfície és coincident amb la estimació que es pot realitzar sobre el conjunt de lesnecessitats plantejades per part de l’associació de veïns, i que es pot concretar en torn alssegüents valors i localitzacions potencials:

CAP: 1.206 m2 (reserva de sòl en l’àmbit de la Porta Sud)CEIP: 10.500 m2 (reserva de sòl en l’àmbit de la Porta Sud)Biblioteca i Casal d’Avis: 2.760 m2 (reserva de sòl en l’àmbit de la Porta Sud)Polisportiu: 6.465 m2 (reserva de sòl en l’àmbit d’accés al sector de Vista Alegre).IES: 5.200 m2 (nova reserva proposada al Passeig de Ponent).Escola Infantil: 982 m2 (reserva en antiga escola bressol Sagrada Família).

Amb aquest conjunt de reserves de sòls d’equipament, els indicadors referits a l’àmbit estrictedel barri passarien a ser: 10,07% de la superfície del barri, i 4,2 m2/habitant sobre el potencialmàxim de població.



En relació amb l’al·legació formulada respecte de la previsió d’un nou vial d’accés des de laCarretera de Martorell a la ciutat a través del camí de Can Poal, permetent alliberar d’aquestafunció al tram de vial que discorre paral·lel a l’autopista, permetent així la seva possiblereconversió en una via de connexió cívica entre el Parc de la Cogullada i el nou Parc Miradorde Can Poal, cal proposar l’acceptació d’aquesta proposta, atès el seu interès i la possibilitat dela mateixa a partir de la necessària reordenació de l’actual sortida de l’autopista davant delsector de Vista Alegre.

En relació al plantejament fet, en el sentit que la reordenació de l’àmbit de la Porta Sud nocomporti una afectació directa sobre l’actual superfície urbanitzada del Parc de la Cogullada, ien concret pel que fa a la previsió de la possible construcció d’edificacions sobre el mateix ambfront al carrer Costa Rica; correspon proposar l’acceptació d’aquesta al·legació, atesa laconveniència de no afectar o reduir l’actual dotació el sistema d’espais lliures del barri, i almateix temps, contemplant les dificultats de relació topogràfica entre el parc, les possiblesedificacions i el propi carrer que es produirien atesa la gran complexitat que comporta el relleude la zona.

En relació a la petició formulada en el sentit de contemplar una qualificació específica,diferenciada de la genèrica d’eixampla, pel conjunt de les edificacions ocupades per la indústriaTintes del Vallès, es proposa l’estimació de la mateixa, establint la qualificació dels terrenysocupats per aquesta instal·lació com a zona d’activitats terciàries A.10.

En relació a la petició formulada en el sentit que la qualificació de les illes situades al sud delPasseig de Ponent, actualment qualificades com a zona suburbana A3, i la sevahomogeneització amb les illes situades al nord, qualificades com a zona d’Eixampla (A2), esproposa l’estimació parcial de la mateixa, establint uns paràmetres reguladors de l’espaisotacoberta per a la zona A3.0 que permeti una major equiparació entre els aprofitaments delsdos àmbits, per tal d’afavorir els processos de transformació i renovació de les edificacions enl’interior del barri i als altres barris amb la mateixa qualificació.

En relació amb la petició que la solució del futur nus d’enllaç de la Porta Sud, entre l’autopista iel Passeig de Ponent, incorporant també l’enllaç directe amb la Rambleta, cal plantejar queaquesta connexió ja ve possibilitada en la solució proposada pel POUM, si bé no d’una maneratant directa com la que es possibilita respecte a les altres vies esmentades. Això no obstant, laprecisió concreta de la solució de connexió entre el nus d’enllaç i la Rambleta vindràdeterminada en funció de l’ordenació definitiva que haurà d’establir el Pla de Millora Urbanaque s’haurà de redactar en els seu moment.

Pel que respecta a la petició que s’avancin les actuacions principals que afecten al barri,concretament la cobertura i urbanització de la riera i la urbanització del futur espai lliure davantde l’hotel, cal posar de manifest que aquesta previsió ve determinada en funció de laprogramació general establerta en el Programa d’Actuació Urbanística Municipal. El Programacontempla dins del seu període de vigència (6 anys) la execució de les referides actuacionssol·licitades en l’al·legació.


Emplaçament: CA DE PROVENÇA entre RM DE FRANCESC MACIÀ i AV DE BÉJAR

Nom de l'al·legant: JAUME SIMO SANAHUJA




TEMA:

Es demana que es tingui en consideració una proposta d’ordenació presentada com aalternativa als objectius que determina el Pla de Millora del parc de Sant Pere Nord. També esdemana la correcció de la xifra dels m2 que s’indiquen de titularitat privada.

TRACTAMENT:


Tal com ja es feia constar en el tractament dels suggeriment presentat en la fase d’avanç alqual es fa referència en el present escrit d’al·legacions, la proposta formulada resultacontradictòria amb la proposta del Pla de definir una gran peça de sòls eminentment lliures, ons’hi preveu la construcció d’un gran parc urbà i diversos equipaments públics que han decomplementar els existents i donar resposta a les necessitats del barri, sense nous creixementsresidencials.

És per això que es manté la seva qualificació, això sí, sense necessitat de delimitació d’unàmbit de sòl urbà no consolidat pendent de desenvolupament amb el corresponent Pla deMillora, sinó, tal com ja es preveia en el Pla General d’Ordenació que ara es revisa, com asistemes urbanístics locals, d’equipaments comunitaris i espais lliures públics, a obtenirmitjançant l’actuació expropiatòria que correspongui, al no estar compresos en un àmbitd’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació.

Per altra banda, cal tenir en compte que les dades relatives al sòl de titularitat pública i privadaque consten en la fitxa del sector inclosa en la documentació de l’aprovació inicial, sónmerament orientadores, obtingudes a partir de diversa documentació obrant en els arxiusmunicipals, a determinar en el moment de la tramitació de la indicada actuació expropiatòria; ésa dir, en el moment de l’elaboració i aprovació de la preceptiva relació de propietaris amb ladescripció dels béns i drets afectats, d’acord amb la legislació d’expropiació forçosa, ambaplicació dels criteris de valoració també legalment previstos.


Emplaçament: CR DE RELLINARS, 290

Nom de l'al·legant: M JESUS GONZALEZ LARA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

No està d’acord amb els polígons de Ronda Ponent. (PA-PON218)

TRACTAMENT:


En concret, la delimitació de polígons d’actuació localitzats en sòl urbà, obeeix a la necessitatde permetre la futura i necessària adaptació de l’actual estructura parcel·lària a la novaordenació proposada que confereix més aprofitament - concretat en una major alçada



edificable que dóna sentit al Passeig tal com es projecta -, i que a l’hora serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenació.És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis iles càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.





Nom de l'al·legant: ANTONIO AGUILERA GARCIA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

No està d’acord en està inclòs dins del polígon (PA-PON196)

TRACTAMENT:


En concret, la delimitació de polígons d’actuació localitzats en sòl urbà, obeeix a la necessitatde permetre la futura i necessària adaptació de l’actual estructura parcel·lària a la novaordenació proposada que confereix més aprofitament - concretat en una major alçadaedificable que dóna sentit al Passeig tal com es projecta -, i que a l’hora serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenació.



És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis iles càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.




Emplaçament: Can Curpell

Nom de l'al·legant: AJUNTAMENT D'ULLASTRELL


TEMA:

Demana que es modifiqui el límit del Terme Municipal.

TRACTAMENT:

Sense prejutjar el resultat definitiu del procés de delimitació i precisió dels límits de termemunicipal entre Terrassa i Ullastrell que en el seu moment caldrà emprendre, i per tant, senseentrar en el fons de les qüestions plantejades a l’al·legació per escapar a l’àmbit de lesdeterminacions pròpies d’un Pla d’Ordenació, s’estima parcialment l’al·legació presentada, enbase als següents arguments:


Les línies de delimitació dels termes municipals emprades en la cartografia del document delPOUM aprovat inicialment, son les que vénen definides en els documents que amb el títol:“Certificació de la línia de delimitació entre els termes municipals de Terrassa i Ullastrell” haelaborat l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, per encàrrec de l’Ajuntament deTerrassa.



Aquesta delimitació continguda en el referit document, dona lloc a determinades diferències enrelació a la delimitació gràfica continguda en les cartografies que es van emprar en la redacciódels planejaments generals vigents en ambdós municipis que afecten a l’àmbit específic delssòls compresos en el sector de nou desenvolupament industrial determinat en el planejamentvigent del municipi d’Ullastrell.

Segons el referit document, aquella definició de límits partia de determinades errades referidesa la identificació i delimitació del torrent de Can Curpell, en tant que element físic de delimitaciódels dos termes municipals, aparegudes en anteriors cartografies i que varen ser repetides enversions posteriors.


Sens perjudici de quin pugui ser el resultat final d’aquesta delimitació territorial que en el seumoment s’estableixi conjuntament entre ambdós municipis i la Generalitat de Catalunya, eldocument del POUM, en tant que instrument d’ordenació urbanística del territori que nodetermina quina és la delimitació dels referits límits de terme, i atès que pel que respecta almunicipi veí d’Ullastrell, no només no ha procedit a l’ajust del seu planejament urbanístic enbase a la mateixa sinó que pel contrari ha manifestat la seva disconformitat amb el seucontingut i ha promogut l’aprovació del Pla Parcial d’Ordenació de l’esmentat sector industrial.Correspon ajustar la documentació gràfica de la cartografia de base del POUM als límits entreels dos municipis que apareixen fins a data d’avui reflectits en els seus planejaments generalsvigents, per tal de no introduir elements de distorsió en la cobertura territorial dels mateixos.

És per això que es procedeix a la nova incorporació gràfica de les línies contingudes en l’antigacartografia del Pla General del 83 - comú a la del planejament d’Ullastrell -, sens perjudici deles futures correccions o modificacions que en el seu moment puguin derivar-se un cop s’hagiprocedit oportunament a l’establiment de la delimitació territorial definitiva que en resultarà delprocés que en el seu moment caldrà emprendre a la vista dels resultats de la Certificació del’Institut Cartogràfic abans esmentada.





TEMA:

Sol·licita que la finca corresponent al carrer Colom 131 no s’inclogui en el Polígon d’Actuació deCarretera de Montcada 409-411 (PA-MON409) atesa la no vinculació física entre la part de lafinca del carrer Colom i la de la Carretera de Montcada.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud de rectificar l’àmbit del Polígon d’Actuació de la carretera deMontcada 409-411 i configurar una nova delimitació del polígon que inclogui només la finca dela carretera de Montcada 409. Aquesta nova configuració del polígon no altera el propòsit iniciald’eixamplar les voreres de la carretera de Montcada en aquest punt. En quant a la finca delcarrer Colom es mantindrà amb la qualificació de Illa Homogènia (clau A2.0) i amb la resta deparàmetres aplicables.




Emplaçament: carrer del Passeig 29-31, carrer sant Josep 26-28 i carrer Sant Cristòfol 25-27



TEMA:

Es demana que es modifiqui l’art 75 de les normes urbanístiques referit a l’agrupació deconstruccions auxiliars quan es produeixi una agrupació de dues o mes parcel·les. També esdemana que quan s’agrupin dues o mes parcel·les amb front al carrer del Passeig , es permetiedificar en planta baixa i pis i 11 metres de fondària (separant-se un mínim de 5m respecte ellímit de la fondària edificable, de les edificacions en cantonada).

TRACTAMENT:


Atenent a aquest criteri i a la necessitat de plantejar unes condicions de configuració de l’espaiinterior d’illa que intentin preservar les seves característiques i la relació que es produeixrespecte els carrers exteriors a través dels patis de parcel·la que son laterals i quetradicionalment han mantingut els jardins paral·lels a l’alineació dels propis carrers; esdefineixen les línies de fondària edificable.


Els mecanismes d’establiment de la fondària edificable al voltant de la totalitat del perímetre deles illes, prototípics de les regulacions d’eixampla, donen lloc a la generació d’illes tancadesque comporta la desaparició dels patis tradicionals de parcel·la, i en especial la relació directad’aquests amb els carrers que son laterals o perpendiculars als fronts principals de lesmateixes. Al mateix temps, determina també un aprofitament urbanístic desigual per a lesparcel·les que mantenen una configuració geomètrica similar, atès que estableix una prima omajor condició d’edificació en les parcel·les cantoneres a ambdós carrers, per damunt de laresta de parcel·les idèntiques que no disposen d’aquest front lateral al carrer adjacent.

En el cas concret de la finca de l’al·legant, la configuració de l’espai lliure de parcel·la respectedel front del carrer del Passeig respon a una configuració del mateix paral·lela a l’alineació delcarrer, i a una estructura edificada de la seva parcel·la, idèntica a les de la resta de finquesadjacents que tenen el seu front edificat amb façana als carrers perpendiculars, en aquest cas,els carrers Sant Cristòfol i Sant Josep.

És per tot això, que la petició formulada a l’al·legació en el sentit de permetre l’edificació ambfront a l’esmentat carrer perpendicular als carrers que configuren els fronts de les edificacions,sempre i quant la fondària mínima de les parcel·les referida als mateixos sigui de vuit metres,resultaria del tot contradictòria amb els criteris definits en quant a l’objectiu de preservar imantenir els models d’ocupació de les illes que son característics i propis de la seva formació, ide no introduir sobre les mateixes mecanismes de regulació que son propis d’altres modelssorgits posteriorment al voltant dels eixamples en illa tancada.



Això no obstant, en relació amb la preocupació bàsica exposada en l’al·legació, en el sentit demillorar i completar la regulació prevista en el POUM respecte les possibles edificacions que espoden desenvolupar dins de l’espai interior d’illa en els àmbits en que aquest ve protegit. Esplanteja la modificació de la regulació normativa sobre les construccions auxiliars en el referitespai interior, contemplant expressament la possible edificació de les mateixes quan donin frontdirecte a carrers, és a dir, als carrers considerats laterals respecte dels carrers de frontsprincipals, en la qual es permeti en les mateixes una alçada de planta baixa i planta pis.

Aquest factor, juntament amb la millora de la seva regulació pel que fa a la superfície màximaen planta i la seva possible disposició lliure dins de la parcel·la, permet incorporar unasubstancial millora de els condicions d’aprofitament de les parcel·les compreses dins de lesqualificacions i regulacions referides, com les de l’al·legant.

En conseqüència correspon determinar que l’al·legació presentada ve estimada plenament envirtut de les modificacions introduïdes en la regulació normativa de les edificacions auxiliars enels patis interiors d’illa protegits que incorporen la seva petició, en el sentit de permetre agruparles construccions auxiliars corresponents a varies parcel·les contigües i agrupades en unaúnica construcció, i que quan aquestes donin front a carrers lateral, siguin edificables en plantabaixa i planta pis, fins a una fondària màxima d’onze metres respecte al front del carrer, i ambuna separació mínim de 5 metres respecte del límit de les fondàries edificables dels frontsprincipals.


Emplaçament: illa delimitada pels carrers Llibertat, Lluna, Joan Artigues, i Avda. 22 de juliol iplaceta de la Creu i AMU Sant Pere Nord

Nom de l'al·legant: PROMABAC SA-INSAPE SA

Tipus: VARIS TEMES

TEMA:

Es demana que s’incloguin en els plànols d’ordenació, la Unitat d’Actuació 6 de la modificaciódel PGO i la Unitat d’Actuació 13 del sector de RENFE, donat que segons l’al·legant no s’hanexecutat les mateixes. En el Pla Especial de Millora Urbana de Sant Pere Nord es demanamodificar el nombre màxim d’habitatges fins a 67 unitats, per tal d’assolir el sostre màximedificable. En quant als espais lliures qualificats de P-11 (sòl privat de servitud pública)determinat en l’espai de l’AMU Sant Pere Nord, i els de l’illa entre el carrer Roig Ventura, DoctorFerran i Tarragona es demana que s’estableixi un règim d’ús públic en la superfície de l’espailliure de l’illa pendent d’edificar que permeti la destinació del subsòl per a usos privatiuscompatibles amb el planejament.

TRACTAMENT:

En relació amb el primer dels aspectes planejats a l’escrit d’al·legacions, relatiu a la manca perpart del POUM d’incorporació de les determinacions del planejament anterior pel que respectaa la Unitat d’Actuació núm. 6 de l’àmbit Nord de Vallparadís. Correspon informar que la nodelimitació d’un polígon d’actuació sobre l’àmbit de la referida unitat d’actuació respon al fetque la mateixa es troba amb el seu procés de tramitació completat, ja que, per altra banda, laNormativa del POUM estableix una disposició per la qual es determina que es mantenenvigents les delimitacions de polígons d’actuació provinents del planejament anterior que esrevisa pendents de completar la seva execució - article 25.6 de la Normativa -.

Respecte a la incorporació dels paràmetres volumètrics de l’edificació compresa dins del referitàmbit, es constata efectivament algunes diferencies respecte als mateixos, i per tant, es



procedeix a la seva total incorporació en la regulació del POUM, recollint plenament l'aspecteformulat a l’al·legació.

En relació amb el segon punt plantejat, relatiu a la densitat màxima d’habitatges en les zonesd’Àrees de millora urbana.

S’estima íntegrament l’al·legació presentada en el sentit de variar la referida densitat totestablint el nombre màxim d’habitatges en funció del valor resultant d’un habitatge per cada 80m2 de superfície construïda. Aquest ajust permet atendre plenament el dèficit de nombred’habitatges pendents que plantejava l’execució de l’Àrea de Millora Urbana de Sant Pere Nord,i resolt per tant la problemàtica exposada a l’escrit d’al·legacions.

En relació amb el darrer punt plantejat, relatiu al tractament dels espais lliures de titularitatprivada i de servitud pública previstos en l’àmbit de la mateixa àrea de millora urbana de SantPere Nord.

Correspon indicar que la regulació normativa establerta en el POUM per a aquest tipus d’espaisés perfectament clara, inequívoca i coherent en relació amb el caràcter i la configuraciód’aquests espais en concret. Així el règim definit per als mateixos correspon clarament al de laseva titularitat privada però amb servitud d’ús públic, la qual cosa no impedeix en absolut laseva possible edificació en plantes subterrani, sempre i quan el planejament ho contempliexpressament, i determina per altra banda que el fet inequívoc què el manteniment hauràd’anar a càrrec dels seus titulars.

En funció de les consideracions realitzades correspon estimar parcialment l’al·legaciópresentada en els aspectes concrets que s’han argumentat.



Nom de l'al·legant: EMIS 95, S.L.


TEMA:

Es demana que les dues parcel·les, amb edificacions, classificades dins del règim de sòl nourbanitzable i amb qualificació com Àrea de potencial regeneració de l’ecosistema agrícola (ap)tinguin classificació de sòl urbà amb qualificacions com A5.1 (parcel·la mitjana) i A5.2 (parcel·lagran).

TRACTAMENT:

La qualificació atorgada pel POUM és de Parc de contacte, dintre del sistema d’espais lliures.Aquesta qualificació segons l’establert a les Normes Urbanístiques, correspon a aquells espaisverds de gran extensió que configuren franges o àmbits de contacte i relació entre els límits delsistema urbà i els grans sistemes Segons la localització gràfica adjunta en l’al·legació, laqualificació de sòl que li atorga el POUM territorials exteriors a aquest.

La classificació d’aquest tipus de sòl és com sòl no urbanitzable. El POUM classifica com a sòlsno urbanitzables, els sòls que en coherència amb els estudis i els criteris ambientals del Pla,compleixen amb les condicions que s’estableixen en la recent legislació urbanística (respecte laincompatibilitat amb llur transformació i la seva inadequació al desenvolupament urbà) i ladiscrecionalitat que li correspon al planejament municipal d’establir el seu model de creixementsostenible, àmpliament explicitat en la memòria del mateix POUM.



Les condicions d’edificació d’aquesta qualificació de sistema de Parc de contacte, són lespròpies del sòl no urbanitzable amb les limitacions corresponents establertes en les normesurbanístiques respecte el rol assignat a aquest tipus de sòl.

L’al·legant sol·licita un canvi, al règim de sòl urbà amb una qualificació d’edificació aïllades. Noobstant i en coherència amb els principis del Pla Municipal, es proposa la desestimació del’al·legació ja que tal petició és contraria als objectius del mateix document.

D’acord amb l’establert en l’actual LU 2/02 i en allò que es preveu en el seu reglamentprovisional, que està en procés d’elaboració, les construccions com les detallades enl’al·legació, hauran de formar part d’un inventari que s’haurà de confeccionar a partir del’aprovació definitiva del Pla Municipal. L’esmentat inventari tindrà per finalitat reconèixer lasituació existent i establir les condicions a les que s’hauran de subjectar les preexistències queno s’ajusten a la naturalesa i destí del sòl no urbanitzable.

Es proposa doncs, desestimar l’al·legació presentada. No obstant, cal comunicar a l’al·legantque aquestes construccions hauran de ser recollides en l’inventari annex sobre edificacions enel sòl no urbanitzable, que s’haurà de redactar a partir de l’aprovació definitiva del Plad’Ordenació Urbanística Municipal.



Nom de l'al·legant: FERMIN ESTRAGUES VENTURA


TEMA:

Es demana que l’àmbit de l’autovia orbital (quart Cinturó) es desplaci 75 metres en direcciónord , per tal de poder integrar l’Àrea de Serveis dins l’àmbit d’activitats terciàries proposat enel Pla de Millora de la Franja Nord (PM-FRA001).

TRACTAMENT:

Es desestima la petició de desplaçar 75 metres al nord la traça de l’autovia orbital, atès queaquesta determinació seria contrària a la voluntat d’afavorir la màxima preservació dels espaislliures del sòl no urbanitzable de les planes agrícoles del Pla del Bon Aire, nexe d’unió entrel’espai del Parc de la Betzuca a Llevant i el territori del Parc Natural. Per tant, es proposamantenir dins del règim del sòl no urbanitzable amb la qualificació d’agrícola (clau a). Enconseqüència, també es desestima la petició d’integrar l’espai de l’àrea de servei dins de lafranja terciària del sector de sòl urbà no consolidat de la Franja Nord donat que l’ampliació delsector cap al nord reduiria el territori obert de les planes agrícoles del Pla del Bon Aire.L’afectació d’aquesta àrea de servei en el moment de desenvolupar el projecte d’implantació del’Autovia Orbital i el del sector de la Franja Nord de la ciutat, s’haurà de resoldre mitjançantl’aplicació dels mecanismes propis de la gestió urbanística, amb voluntat de garantir la milloradaptació de la proposta i de les preexistències.



Nom de l'al·legant: EQUIPAMIENTO FAMILIAR Y SERVICIOS SA




TEMA:

Es demana deixar fora de l’àmbit del Pla de Millora de l’Avinguda del Vallès (PM-CAN001) elsolar on es troba situat el Centre Comercial EROSKI, ja que es tracta d’una finca emplaçada ensòl urbà consolidat, amb tots els serveis, resultat de l’execució del Pla Parcial del sectorMontserrat.

TRACTAMENT:

1. En primer lloc, cal recordar que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establirl'ordenació urbanística més adequada a les exigències de l'interès general, i en aquest marc, lapotestat administrativa de planejament urbanístic és fonamentalment discrecional, si béaquesta discrecionalitat, consistent en escollir entre diverses alternatives, totes elles vàlides endret, no pot convertir-se en arbitrarietat. La naturalesa normativa dels plans i la necessitatd'adaptar-los a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen el "ius variandi" del'Administració, enfront al qual no es poden imposar els drets dels propietaris - Sentència delTribunal Suprem de 9 de juliol de 1991 (5742/1991) -, si bé cal destacar que l'actuació d'unapotestat discrecional es legitima explicitant els motius que determinen la decisió amb criteris deracionalitat, proporcionalitat i coherència.




2. L’al·legant s’oposa a la inclusió dins del Pla de Millora Urbana, PM-CAN001-Avinguda delVallès, d’una part de la finca de la seva propietat, ara ocupada per l’aparcament a cel obert delcentre comercial, resultant del Projecte de Compensació del sector del Pla Parcial Montserrat,aprovat definitivament en data 25 de novembre de 1993 i executat en el marc del vigent Plageneral d’Ordenació, en entendre que es tracta d’un sòl urbà consolidat.

El marc legal urbanístic d'aplicació al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa entràmit, s'explicita degudament a l'apartat 3 de la Memòria. En tot cas i pel que fa al concrettema que ens ocupa, aquest marc legal està constituït fonamentalment per la Llei estatal6/1998, sobre règim del sòl i valoracions, així com per la Llei catalana 2/2002, de 14 de març,d'urbanisme, en vigor des del dia 21 de juny d'enguany.

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autèntic respectea les previsions de la Llei 6/98, i a les de la Llei 2/02, tant pel que fa a la definició del sòl urbà(article 54 NNUU), com pel que fa a la definició de les categories de sòl urbà (article 56 NNUU),



així com pel que fa a la regulació dels drets i deures dels propietaris dels sòl urbà consolidat(article 57 NNUU), i dels del sòl urbà no consolidat (article 58 NNUU).

La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d’una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador. Contràriament, sí depèn de la discrecionalitat del planificador (no dela seva arbitrarietat), la delimitació de polígons i/o sectors en sòl urbà constituïts per aquellsterrenys que estan sotmesos a un procés de transformació urbanística, ja sigui de reforma,millora o renovació urbana, o per aquells altres als quals el planejament atribueix unsaprofitaments urbanístics que comporten un increment del seu valor, ja sigui en termesd’edificabilitat, nous usos o altres elements connexos, generadors de les corresponentsplusvàlues urbanístiques, com és el cas de la finca inclosa en el sector de Pla de MilloraUrbana de remodelació PM-CAN001. En el benentès que el sòl urbà no consolidat és unaresposta a les necessitats que es generen en el sí de les ciutats, i que precisen de reformes,renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se els usos, intensitats,tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres; i, no interpretar-ho així,impediria, en qualsevol cas, la capacitat d’intervenció des del planejament en el sòl urbà, queés del tot imprescindible per donar resposta a les demandes d’interès públic del municipi deTerrassa.

És important destacar que quan el Pla parla de sòl urbà no consolidat s’està referint a unacategoria de sòl urbà partint d’allò que ja es ciutat.

Pel que fa al supòsit que ens ocupa, els articles 15.1 i 60.1 de les Normes Urbanístiques delPOUM defineixen els Plans de Millora Urbana en el sòl urbà no consolidat, com aquells quetenen per objecte completar el teixit urbà o bé la realització d'operacions de rehabilitació, dereforma interior, de remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització,d'ordenació del subsòl i de sanejament. Les finalitats previstes determinen que el POUMprevegi quatre classes diferents de plans de millora Urbana (art. 60.2 NNUU): de transformació,de remodelació urbana, de reforma interior i de completament del teixit urbà.

L'anàlisi de la Fitxa normativa corresponent al Pla de millora urbana de remodelació PM-CAN001, on s’inclou la part de finca propietat de l’al·legant, constata les afirmacionsformulades i combat les seves manifestacions, atès que en ella es conté, precisament quel’objectiu d’aquest àmbit és «transformar la façana de Ca n’Anglada amb l’Avinguda del Vallès iels usos dels terrenys actualment ocupats per activitats productives en un nou teixit amb usosresidencials i terciaris, junt amb la determinació de zones per espais lliures i equipaments», aixícom «configurar una nova articulació entre el vial de l’Avinguda del Vallès i els traçats de lacarretera de Montcada i del Passeig de 22 de juliol», objectius tots ells propis i característics delsòl urbà no consolidat.

3. Formulades les consideracions anteriors, i especialment pel que respecta a l’aclariment delsconceptes relatius al significat i abast del sòl urbà no consolidat, així com del sentit i lanecessitat de contemplar possibles transformacions futures dels fronts actuals de la Riera deles Arenes, des de la nova lògica definida en el POUM de la futura transformació de la mateixaen un eix urbà amb capacitat de vertebrar els diferents barris i àmbits urbans que recorre. Calno obstant, atendre l’abast pràctic de les al·legacions formulades, en el sentit d’entendre laespecial dificultat que planteja la possible transformació parcial del sòl sobre el qual s’emplaçal’actual centre comercial, i més encara, la possible harmonització entre aquesta transformació ila de la resta dels sòls situats a ambdós costats dels fronts de la riera de Les Arenes.

D’altra banda cal atendre, de manera especial, a la problemàtica d’índole pràctica que podriaplantejar en relació al normal funcionament de l’esmentat centre comercial, la seva possiblesituació en règim de volum disconforme pel fet de la seva inclusió dins d’un àmbit pendent dedesenvolupament mitjançant un Pla de Millora.

Es per tot això que es planteja l’estimació total de l’al·legació presentada, sense acceptar elsarguments tècnico-jurídics de la mateixa, però interpretant favorablement la problemàticaconcreta que es trasllueix de la mateixa, en el sentit de revisar l’anterior proposta del POUM enquant a la delimitació d’un àmbit subjecte a la formulació d’un Pla de Millora Urbana, dins del



qual venia inclòs part de l’aparcament actual del referit centre comercial. En atenció almanteniment dels objectius formulats en el POUM en quant a la transformació dels fronts de lariera, es determina en el mateix la previsió de la futura elaboració d’un Pla Especial d’ordenaciódel tronc i els laterals de la mateixa, atenent als objectius de resoldre de forma integrada lamillora paisatgística i funcional de la mateixa.

La formulació del referit Pla Especial, podrà establir en el seu cas, i en base a l’oportunainformació i estudi dels àmbits físics que conformen els entorns immediats de l’eix de la riera, lapossible delimitació d’àrees de sòls que s’incorporarien a una possible ordenació urbanísticadels nous fronts.


Emplaçament: CA DE MOSSÈN JOSEP PONS, 36

Nom de l'al·legant: GENERALITAT INCASOL

Tipus: LES FONTS

TEMA:

Es realitza una proposta per tal d’augmentar el nombre màxim d’habitatges de la parcel·la 13del pla de les Fonts de 25 unitats a 38 unitats per tal d’adaptar-se a la voluntat de fer habitatgesde lloguer per a joves amb una ratio per habitatges de 70 m2 construïts i d’aquesta manerapoder esgotar el sostre màxim fixat per a la parcel·la 13.

TRACTAMENT:

La petició formulada a l’al·legació, en el sentit que les determinacions sobre nombre màximd’habitatges, vinguin corregides en funció d’un estàndard màxim d’un habitatge per cada 70m2 de superfície edificada quan aquest es destinen a habitatges de protecció pública, éscoherent amb el contingut de l’informe formulat sobre el document de l’aprovació inicial, perpart de la Direcció d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, en el mateix sentit.

Coherentment amb la formulació del referit informe, es contempla la incorporació a laNormativa del POUM d’un article en el qual s’estableix que el nombre màxim d’habitatgesdeterminat pel planejament vindrà corregit en funció de l’aplicació de la resultant de dividir elsostre edificable per una superfície construïda de 70 m2, en els casos en que aquesthabitatges siguin destinats a algun règim de protecció pública.

En conseqüència, s’estima íntegrament l’al·legació formulada.


Emplaçament: Terrassa


Tipus: VARIS

TEMA:

L’al·legant demana en un nou escrit de data 16 de setembre de 2002, la correcció dedeterminades dades aportades en el seu escrit inicial de la mateixa data. Al·legació estretamentvinculada a la SGPG 376/02.



TRACTAMENT:

Mitjançant un nou escrit, el Sr. Puig Nadal incorpora la correcció de determinades dadesrespecte unes parcel·les a les al·legacions formulades mitjançant escrit de 16 de setembre de2002.

Suposadament el nou escrit de mateixa data on incorpora determinades correccions a l’escritinicial, conté al·legacions respecte de la Revisió del POUM de Terrassa. Cal dir suposadamentja que en el mateix sentit com ja s’ha dit el referit escrit cal fer un judici sobre la sevaoportunitat. De nou hem de contestar als escrits presentats pel Sr. Puig Nadal al·ludint al’oportunitat d’obtenir resposta a determinats antecedents mitjançant el tràmit d’al·legacions dela Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa.

L’al·legant fonamenta el seu escrit inicial (SGPG 308/02) en una sèrie d’antecedents remots ique, segons s’ha vist a l’escrit inicial provenen ni més ni menys que de l’any 1985. Després derelatar aspectes que pretén vincular i associar al tràmit d’informació pública de la Revisió delPla d’Ordenació Urbana Municipal de Terrassa, és pràcticament impossible trobar un nexeentre els motius d’impugnació al·legats i la Revisió del POUM de Terrassa.

Com ja s’ha contestat repetidament al Sr. Puig Nadal en altres Informes - amb l’oportunaaportació de la normativa vigent en matèria de participació i informació pública a la que de nouens remetem - , només podem concloure que la tramitació de la Revisió del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Terrassa s’està portant a terme amb un estricte compliment del’establert per la Llei, amb el seu corresponent període d’informació pública previst per la llei ique ha estat prorrogat, a fi i efecte de donar majors garanties a l’administrat.



Emplaçament: Barri de Vallaradís

Nom de l'al·legant: A.V.VALLPARADIS

Tipus: A.V. VALLPARADÍS

TEMA:

Es demana que el POUM faci una previsió per a la ubicació dins del barri de Vallparadísd’un espai per a activitats de lleure.

TRACTAMENT:

El POUM ha determinat les reserves de sòls destinats a equipaments que son possibles envirtut del grau de consolidació de les edificacions i la disponibilitat de sòls amb possibilitats detransformació. Aquesta consolidació impedeix establir noves reserves per a dotacions enl’interior del barri.

La resolució de les necessitats d’equipament que es plantegen de nou haurà de contemplar-seen l’àmbit de les peces de sòl que tenen qualificació d’equipaments i que es troben en la franjade vora del Parc de Vallparadís. Particularment, cal tenir present la previsió que es contemplade l’articulació d’espais destinats a serveis i dotacions del barri dins del nou edifici destinat aCentre d’Acollida de les Esglésies de Sant Pere, situat al carrer Salmeron.




Emplaçament: Polígon Industrial Glòries Catalanes.

Nom de l'al·legant: CDAD PROP POL IND GLORIES CATALANES


TEMA:

Es demana que l’àmbit del polígon Glòries Catalanes (PM-GLO001) es classifiqui com a sòlurbà consolidat, i que es reconsiderin els objectius del Pla de Millora per tal de no afectar lacapacitat productiva dels sector.

TRACTAMENT:


Com a primera qüestió i pel que fa a la inclusió d’aquestes finques en un àmbit de pla demillora en sòl urbà no consolidat, val a dir que, per a la delimitació del sòl urbà, la Llei estatal6/1998 del sòl i valoracions, parteix - tal i com ja ho feien les lleis urbanístiques anteriors -, decriteris de caràcter reglat, i preveu una regulació comuna dels drets de tots els propietaris (art.13), si bé establint una distinció entre el règim de deures dels propietaris del sòl urbà consolidati el dels propietaris del sòl urbà no consolidat; categories de sòl que, per altra banda, nodefineix (art. 14).




La transcendència de la distinció entre ambdues categories de sòl urbà (el consolidat i el noconsolidat) rau - com així mateix ocorre en la Llei 6/1998 -, en els diferents deures quecompeten als propietaris en una o altra classe de sòl urbà, que vénen establerts en els articles41 i següents de la Llei catalana, i que es concreten en:



- En el cas dels propietaris del sòl urbà no consolidat, en canvi, s'estableix el següent règimde deures: Cessió del 10% de l'aprofitament corresponent als nous usos que el Plapossibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries, i del 10% de l'aprofitamentcorresponent a l'edificabilitat addicional permesa, tant si es refereix als mateixos com alsnous usos, amb el benentès que els dos percentatges són acumulatius i tenen el límit en el



10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació de què es tracti. Així mateix els propietarisestan obligats a garantir el repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues, a cedirobligatòria i gratuïtament el sòl reservat pel planejament per a sistemes urbanístics locals, acedir obligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanísticsgenerals, a costejar i si s'escau executar la urbanització, a edificar els solars en el terminisprevistos en el planejament, a conservar, si s’escau, les obres d'urbanització, i a formalitzarles cessions prèvies a l'edificació previstes legalment.






La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits de ciutatque precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de les condicionsd'edificació, redefinició de l'acabament o completament de la ciutat, nous traçats viaris etc,respecte als quals el Pla defineix unes condicions i paràmetres generals que seran concretatsen el planejament derivat (PMU).

Passant ja a la qüestió de la delimitació del sector i a les seves condicions d’ordenació,edificació i us, el conjunt d’al·legacions presentades en relació al mateix han portat a unreplantejament de la proposta inicialment plantejada que permet conjugar els legítimsinteressos dels propietaris amb els objectius i el model territorial que es pretén en atenció a



l’interès general i sempre amb criteris de racionalitat, proporcionalitat i coherència com ainspiradors de la potestat discrecional de l’Administració en matèria de planejament.


El sector així delimitat es desvincula de la zona industrial que te al nord, en la que s’hipreveuen dos polígons d’actuació (PA-MIN010 i PA-MIN020), també en sòl urbà no consolidatatesa la afectació per vialitat que els correspon. En el primer s’hi pretén la transformació delsterrenys actualment ocupats per activitats productives en un nou front de caràcter terciari quearticuli la cruïlla entre el carrer del Minyo i els laterals de la Carretera de Montcada; i en elsegon s’hi preveu el manteniment de l’activitat productiva però amb incorporació de novesactivitats de caràcter terciari que permetin la configuració d’una nova façana pels carrers Minyoi l’Avinguda de les Glòries Catalanes.



Nom de l'al·legant: JORDI PLANA NIETO


TEMA:

Es demana el següent:1. Redacció d’un estudi de les necessitats assistencials per la Gent Gran en els propers 8

anys i següents i que s’incorpori a la documentació del Pla, amb les oportunes reserves desòl.

2. Que el solar de l’antiga Caserna de la Guardia Civil sigui destinat a equipament públicassitencial o a habitatge protegit.

3. El solar de l’antic Cinema Avinguda hauria de ser equipament E.11 en lloc de E.5(equipament serveis socials).

4. Determinar una qualificació específica per als equipaments religiosos.5. Incloure dins la relació de potencialitats de Terrassa, dins l’entorn metropolità, una

referència a la Ciutat de la Cultura.6. Reserva de places d’aparcament en noves construccions7. Reserva de sòl per a una gran àrea de Park and Ride.8. Connexió viària amb Matadepera.9. Pont rambla Francesc Macià - Sant Llorenç.10. Prolongació dels FGC fins a la ciutat de la imatge.11. Finançament de les inversions.12. Mobilitat sostenible.13. Agenda i avaluació econòmica.14. Programa d’Actuació Urbanística Municipal.15. Protecció cementiri.16. Entorn Masia dels Bellots.17. Eliminació zones verdes i reserves d’equipaments.18. Serveis urbans medioambientals i infrastructures tecnològiques.19. Unitat d’actuació UA-ERA053, carrer de l’Era.20. Unitat d’actuació PA-AMP068, carrer Ample.21. Unitats actuació Passeig de Ponent 225, 196, 210, 214, 218 i 222.22. Unitat d’actuació PA-PON151, Passeig de Ponent.



TRACTAMENT:

- En relació al primer punt plantejat, relatiu a l’estudi específic de les necessitats d’equipamentsper la gent gran i l’establiment d’una categoria específica per aquest tipus d’equipaments.

Cal incorporar aquesta petició en el sentit d’incloure en el POUM un estudi específic sobre elsequipaments destinats a serveis per la gent gran existents actualment, i la previsió de les novesnecessitats a contemplar, així com l’assignació d’emplaçaments concrets per a les mateixes.Per tant, es planteja el desenvolupament del referit estudi.

Pel que respecta a la consideració d’una categoria pròpia per als equipaments de la gent granigual que la que es proposa també en el punt quart de l’al·legació pel que respecta alsequipaments religiosos, cal posar de manifest que les necessitats assistencials i dotacionals delsegment de població que es troba en el sector de la gent gran son cada cop més importants imés especialitzades. El ventall d’equipaments i serveis propis per a aquesta població és variat:centres de dia, casals de barri, residències assistides, residències geriàtriques, habitatgesespecialitzats, etc. … Aquest ventall d’equipaments correspon a diferents categories o tipusgenèrics: assistencials, sanitaris, de serveis socials, cívics.

És per això que l’adscripció d’un tipus d’equipament específic per a la gent gran sota unacategoria pròpia de les definides pel planejament planteja diferents interrogants:

D’una banda, comportaria un canvi de model d’adscripció de tipus d’equipaments substituintl’actual diferenciació per usos i tipologies genèrics, per una nova que tindria a veure més ambels sectors socials o poblacionals destinataris d’aquests serveis: gent gran, gent jove,col·lectius específics amb dificultats,…

L’adscripció tipològica dels equipaments seguint un patró de model en funció dels col·lectiususuaris, com a possible categoria que es podria afegir a les actuals tipologies genèriques,comportaria un efecte de major rigidesa normativa amb un doble efecte.

Per una banda, suposaria la predeterminació o fixació “a priori” d’uns determinats col·lectius otipus d’usuaris específics què en un moment determinat - la formulació del planejament-plantegen clarament unes determinades necessitats diferenciades de les de la resta de lapoblació. La dificultat que això planteja rau en el fet que atès l’actual procés de transformacióprofunda que s’està produint en l’estructura sociològica actual - canvis en l’estructura familiar iimmigració -, la fixació d’uns determinats col·lectius sobre els quals s’estableix uns tipusconcrets d’equipaments pot venir superada fàcilment en moments posteriors i requerir per tant,d’una nova reconsideració. Determinats sectors o col·lectius de població poden constituir mésendavant nuclis homogenis de necessitats particulars que requereixin de nous tipus dedotacions avui no contemplades.

És per tot això que cal considerar més adient l’actual classificació de tipus d’equipaments enfunció de les seves especificitats funcionals amb un caràcter general i no exhaustiu de lesmateixes, front a un possible criteri de classificació per perfils socials o poblacionals dels seusdestinataris, atesa la variabilitat dels mateixos.

No obstant això, dels continguts de l’al·legació presentada cal recollir d’una manera moltimportant la preocupació que en la mateixa es planteja en vers la necessitat específicad’atendre als nivells de serveis i equipaments d’índole diversa que el col·lectiu concret de lagent gran demanda.

En aquest sentit, es proposa recollir el plantejament bàsic de l’al·legació en quant a laincorporació en els documents del POUM d’una documentació que d’una banda reculli uninventari dels equipaments existents que donen servei a la gent gran, i que per altra, estableixiquin és l’encaix sobre el territori i les reserves previstes en el POUM, dels nous equipamentsque seran necessaris per a tendre les necessitats noves d’aquest col·lectiu.



- En relació amb el segon aspecte plantejat, relatiu a l’ús definitiu del solar de l’antiga casernade la guàrdia civil. Es proposa estimar íntegrament l’al·legació formulada, en el sentit d’establirla qualificació del solar com a zona d’Equipaments de Servei Social (E.5), amb l’objectiu quesobre el mateix pugui dur-se a terme la construcció d’un edifici d’equipaments per a la gentgran que pugui incorporar també la presència d’allotjaments tutelats per a gent gran.

- Respecte al tercer aspecte plantejat, sobre el canvi de qualificació del solar corresponent al’antic cinema Avinguda, en el qual es proposa la seva adscripció específicament ala categoriad’equipaments per la gent gran, cal remetre’s a la resposta plantejada pel que fa al primer puntde l’escrit d’al·legacions. En aquest sentit es proposa mantenir la qualificació contemplada en elPOUM, Equipament de Servei Social (E.5), la qual permet la implantació d’equipaments per ala gent gran.

- En relació amb l’extrem plantejat en el punt cinquè de l’escrit. Es proposa incorporar el seucontingut, en el sentit d’afegir dins de la definició de les potencialitats de la ciutat, la referènciaa la Ciutat de la Cultura.

- En relació amb la proposta d’increment dels estàndards mínims de reserva de placesd’aparcament en els edificis de nova construcció, correspon estimar parcialment la referidaproposta en base a les següents consideracions:

L’increment proposat per als segments d’habitatges de major superfície resulta del tot coherenti ajustat al criteri fonamental del Pla en el sentit que les noves edificacions contemplin ladisposició dels espais d’aparcament que previsiblement resultaran necessaris en funció de lescaracterístiques funcionals dels habitatges.

El fort increment del parc de vehicles enregistrat en els darrers anys, i per tant de la ratio devehicles per habitant, porten a la necessitat de revisar a l’alça les estimacions respecte alnombre de vehicles per unitats familiar.

La proposta formulada a l’al·legació planteja l’establiment de la reserva de dues placesd’aparcament per habitatges a partir de 100 m2 de superfície construïda i fins a 150 m2.L’esperit d’aquesta determinació, més exigent que la contemplada inicialment en el POUMrespon al criteri de considerar que en habitatges d’aquestes característiques l’ús característiccorrespon a unitats familiars amb fills, amb uns índex d’ocupació previsiblement superior aquatre persones per habitatge, i per tant amb grans probabilitats de disposar de dos vehicles.

En aquest sentit, cal compartir plenament aquest criteri, si bé correspon proposar un ajust pelque fa a la superfície a partir de la qual s’establiria aquesta ratio. La superfície edificada de 100m2 correspon a una superfície útil previsible de 80 m2, que respon a unes característiquesfuncionals dels habitatges que si be permeten la possible incorporació d’un programa funcionalper a més de quatre persones, es troba clarament dins d’una franja de límits molt estretrespecte a programa d’habitatges amb menys peces, i per tant, amb menors ocupacions. Esproposa per tant, ajustar aquest valor a una superfície de 120 m2 construïts, que correspondriaa una superfície útil d’uns 96 m2, a partir de la qual resulta molt més nítida la possibilitat dedesenvolupaments funcionals que donin lloc a nivells d’ocupació que portin aparellat un nivellde tendència de dos vehicles per unitat familiar.

Pel que fa als habitatges de superfície superior a 150 m2 construïts, correspon compartirplenament la proposta formulada atenent tant a consideracions respecte a la seva capacitatfuncional, com també i de manera molt especial, als factors socio-econòmics associats a l’ús ipropietat d’aquests tipus d’habitatges de gran superfície que comporten normalment uns nivellsde motorització superiors als de la mitjana de la població.

Finalment, cal comentar també la conveniència contemplada en el POUM en atenció a d’altresal·legacions presentades en aquest sentit, de reajustar el límit de superfície construïda perhabitatge a partir de la qual es passa a l’exigència d’1,5 places per habitatge, passant dels 50m2 previstos inicialment a 70 m2. Aquesta modificació es planteja en base a la consideraciósobre els mateixos arguments desenvolupats anteriorment, en el sentit que el llindar de 70 m2construïts correspon a habitatges de superfície útil aproximada de 56 m2, sobre la qual és



previsible uns nivells d’ocupació que difícilment justifiquen possibles nivells de propietat devehicles superiors a un per unitat d’ocupació. Així mateix, aquest llindar correspon també al’estàndard de superfície associat per al nombre màxim d’habitatges de protecció pública quetambé es defineix en el Pla.

- En relació amb la qüestió plantejada en el punt setè de l’escrit d’al·legacions, correspon posarde manifest que les determinacions del POUM contemplen la possibilitat de poder dur a termela construcció de futures àrees d’aparcament en determinats enclavaments estratègics de laciutat, com en el cas dels àmbits adjacents al futur Palau de Justícia i conjunt firal, a la PortaSud, i la futura estació est a construir en el barri de La Maurina.

- Sobre la qüestió plantejada en el punt vuitè de l’escrit, relativa a la necessita de millorar elsaccessos viaris al municipi veí de Matadepera tot descarregant el pes que suporta actualmentla carretera de Matadepera. Correspon esmentar que dins el disseny de l’estructura de la xarxaviària de la ciutat es contempla un sistema de rondes urbanes que permetrà establir unfuncionament del trànsit cap al nord de la ciutat força diferent a l’actual, permeten potenciar lescirculacions cap a Matadepera a traves de la carretera de Castellar, i per tant descarregant demanera molt important l’actual nivell de dependència excessiva que es dona respecte del’actual carretera de Matadepera a Terrassa.

- Respecte de la previsió d’un nou pont a la riera de Les Arenes a l’alçada de la RamblaFrancesc Macià, correspon recollir plenament l’anotació formulada en l’escrit en el sentit que elmateix es grafia en tots els documents del POUM, i per tant es procedeix a la seva incorporacióen els mateixos.

- Respecte de la qüestió plantejada en el punt desè, sobre la possibilitat de preveure laprolongació dels ferrocarrils de la Generalitat cap al nord fins a l’emplaçament de la futuraCiutat de la Imatge. Correspon posar de manifest que aquesta proposta resulta del totsuggerent i convenient per al desenvolupament d’aquest projecte estratègic per a la ciutat. Lesdeterminacions del POUM no impedeixen en cap cas la futura previsió d’aquesta prolongaciódel traçat ferroviari.

- En relació amb l’extrem plantejat a l’apartat onzè de l’escrit. Cal posar de manifest que laprevisió efectuada respecte al nivell de participació de les altres administracions públiques en elrepartiment de costos del conjunt de els actuacions previstes en el POUM - el 24% - resulta del’estudi de els actuacions concretes que per la seva competència i possibilitat d’execuciócorresponen inequívocament a les altres administracions diferents a la municipal,fonamentalment l’Estat Central i la Generalitat.

En aquest sentit cal significar el fet que una part molt important de les inversions atribuïdes aambdues administracions correspon precisament a les costoses obres d’infrastructura que desde fa anys venen ja previstes per a la nostra ciutat per part de les mateixes, com son: laconstrucció del quart cinturó, l’ampliació de l’autopista C-58 i la prolongació dels ferrocarrils dela Generalitat, les quals corresponen inequívocament a les esmentades administracions.

Així, cal recordar que del volum total d’inversió atribuït a les altres administracions, el 93%correspon només a aquestes tres actuacions esmentades, les quals indubtablement no podenser atribuïdes a l’Ajuntament de Terrassa.

- En relació amb el punt dotzè de l’escrit. Correspon indicar que l’adopció de mesures perl’assoliment d’una mobilitat sostenible és una de les característiques essencials de lesdeterminacions de tot el POUM, i es plasma a través de les diferents propostes tantd’implantació d’una xarxa ferroviària que permeti irrigar les diferents parts de la ciutat, amb lacreació de sis noves estacions de ferrocarrils de la Generalitat i de RENFE, com de creaciód’un model de xarxa viària integrada que permeti jerarquitzar les diferents funcions del trànsitrodat i establir eixos cívics i de recorregut peatonal. Finalment, cal esmentar especialment,l’esforç concret que en el sentit esmentat es formula mitjançant l’aprovació d’un Pla de Mobilitatde la ciutat de Terrassa, llurs determinacions venen recollides en el POUM.



En atenció expressa als continguts de la Llei d’urbanisme, i en relació a allò plantejat a l’escrit,es contempla la incorporació d’un apartats descriptiu a la Memòria del POUM en el qual es faciexpressa enumeració i referència a l’adopció de les esmentades mesures per la mobilitatsostenible del municipi.

- En relació amb els aspectes plantejats en els punts tretzè i catorzè, sobre la manca dedefinició de terminis en les actuacions contemplades. Cal indicar que el document delPrograma d’Actuació Urbanística Municipal, conté una definició força concreta de les previsionstemporals pel desenvolupament de les diferents actuacions estratègiques previstes.Concretament, en el programa d’Actuació, la concreció de la temporalitat de les actuacions vedefinida en el seu apartat 2.2 “Descripció de les actuacions del Pla”, en els corresponentsquadres de fases incorporats per a cada actuació.

Pel que respecta a l’Agenda, cal indicar que la possible programació temporal de les accions adesenvolupar correspon al Programa d’Actuació.

- Sobre el punt quinzè, relatiu a la franja de protecció del Cementiri. Cal posar de manifest quela franja contemplada en el POUM és superior a l’establerta legalment de 25 metres, haventestat incorporada una separació per a les noves edificacions residencials de 100 metres.Respecte a les edificacions i equipaments existents, aquesta separació no és possible atesa laseva consolidació actual i l’existència de les actuals instal·lacions del Cementiri. En aquestsentit, cal posar de manifest que les determinacions del POUM han estat objecte d’informefavorable per part del Departament de Sanitat de la Generalitat en relació amb el complimentde la legalitat vigent.

- Pel que respecta al tractament de l’entorn de la Masia dels Bellots i la seva inclusió dins delnou sector de desenvolupament dels Bellots. Cal indicar que la inclusió d’aquest terrenys dinsdel nou sector és indispensable per tal de poder establir una correcta relació entre la novaordenació que es contempli i l’actual sector urbanitzat.

Aquesta incorporació dins del desenvolupament del nou sector, amb efectes estrictament de laresolució adequada de la seva inserció urbanística, no comporta cap tipus de problemàticatècnica ni jurídica.

Legalment ve clarament establert que la inclusió de sòls de titularitat pública obtinguts percessió obligatòria i gratuïta dins de nous sectors amb aprofitament, no dona lloc a l’atribuciósobre els mateixos, d’aprofitament urbanístic. Per tant, des d’aquesta consideració del tema, lainclusió d’aquest terrenys en el nou sector resulta iniqua.

El tractament de determinades peces d’equipaments i espais verds que en l’ordenació delPOUM han estat objecte de canvi en quant a la seva delimitació, ve plenament justificada enbase a l’abast i el sentit de les propostes del POUM. En cap cas es disposa un canvi dequalificació d’anteriors sistemes del Pla del 83 en base a criteris arbitraris o mancats de plenajustificació. En aquest sentit, cal remetre’s al document complementari elaborat respecte de lajustificació detallada de tots i cadascun dels canvis introduïts en el POUM respecte aquestesqualificacions, en resposta a un escrit presentat per part del Grup Municipal de Convergència iUnió, amb data 12-06-2002.

- En relació amb els aspectes plantejats en el punt divuitè de l’escrit. Cal indicar que l’article 17d ela Normativa del POUM estableix amb força detall el llistat de les condicions que han decontemplar els planejaments derivats per al desenvolupament dels nous sectors contemplatsen el Pla, pel que fa als serveis i les infrastructures.

Entre tots ells, cal significar els apartats 1.4 relatiu a les instal·lacions de gas itelecomunicacions, i l’apartat 2 relatiu a la implantació de sistemes de recollida pneumàticad’escombriaires.

- En relació amb els plantejaments formulats en el punt dinovè, relatiu a l’actuació prevista alcarrer de l’Era. Correspon estimar íntegrament l’al·legació formulada, en el sentit de dur aterme l’eixamplament del carrer pel sistema d’expropiació, i per tant, deixar sense efecte



l’anterior proposta del POUM en el sentit d’obtenir l’esmentada ampliació per cessió obligatòriaa través d ela delimitació d’un Polígon d’Actuació.

- En relació amb l’al·legació formulada en l’apartat vintè, en el sentit de contemplar l’execuciópel sistema d’expropiació de l’actuació prevista en el Polígon d’Actuació PA-AMP068,correspon indicar que la solució d’ordenació prevista per a aquest àmbit ha estat redefinida apartir d’un major coneixement de l’estat de consolidació i ocupació de les edificacionsafectades.

En base a la nova solució proposada, es considera viable el desenvolupament d’aquestaactuació a càrrec de la iniciativa privada, i sense gravar els recursos de la ciutat amb lamateixa.

- Finalment, en relació als punts vint-i-un i vint-i-dos de l’escrit, relatius a la viabilitat econòmicadels polígons d’actuació del Passeig de Ponent núm. 225, 196, 210, 214, 218, 222 i 151. Calposar de manifest que en tots aquest casos, l’objectiu dels mateixos no és el de l’obtenció denous sòls per cessió, si no el d’assegurar la completació i formalització dels nous frontsedificats al futur Passeig de Ponent d’acord amb les condicions d’ordenació definides en elPOUM.

La dificultat per tal de dur a terme la transformació de les actuals edificacions consolidades vecontemplada a través de la determinació del sistema de reparcel·lació en la seva modalitat percooperació.

El diferencial entre el sostre edificat i el nou aprofitament urbanístic establert per als referitspolígons d’actuació permeten garantir la viabilitat econòmica de la mateixa, sempre i quant escontempli la transformació gradual de les edificacions existents mitjançant una acuradareparcel·lació de les finques que permeti l’establiment de finques adjudicades amb la màximacorrespondència amb les finques consolidades.


Emplaçament: Can Parellada

Nom de l'al·legant: A.V. CAN PARELLADA DE TERRASSA ZONA SUR

Tipus: A.V. CAN PARELLADA

TEMA:


1. Ampliació del pont del carrer França a quatre carrils2. La via d’enllaç entre la C-58 i el 4rt Cinturó.3. Polígon d’actuació Carrer Alemanya PA-ALE0014. Terreny Avinguda d’Àfrica.5. Equipament esportiu6. Línies d’alta tensió.

TRACTAMENT:

Analitzades les al·legacions formulades i un cop tractat el seu contingut amb l’Associació deVeïns de Can Parellada en sessió mantinguda amb posterioritat a la seva presentació,correspon estimar parcialment les al·legacions presentades que són relatives a lesdeterminacions pròpies del POUM. Conseqüentment, es contempla el reajust de lesdeterminacions del POUM en el següent sentit:



En relació amb la petició que es contempli l’ampliació futura de l’actual pont damunt la riera deLes Arenes a l’alçada del carrer França fins a quatre carrils de secció rodada, es contemplaaquesta previsió en els documents del POUM tot ajustant la grafia del referit pont en funció dela capacitat esmentada.

Pel que respecta a la connexió entre el barri i el futur vial nord-sud de connexió entre l’autopistaC-58 i el quart cinturó, i el problema que aquest pot comportar es quant a increment de trànsiten l’interior del barri. Es contempla el reajust de la solució de disseny proposada per al referitenllaç, en el sentit de concretar amb major claredat, el criteri de disseny del mateix en quant ala seva estricta funció de connexió complerta amb l’autopista C-58, i en cap cas, com a elementque pugui permetre donar continuïtat als trànsits a travéGs del nou vial nord-sud, cap a l’interiordel barri.

La correcta resolució d’aquest nus haurà de permetre resoldre adequadament tots elsmoviments entre l’autopista i el nou vial est, sense derivar ni induir trànsit cap al barri de CanParellada, i alhora, permetrà establir una nova connexió rodada entre el barri i els barris de l’esti el nord de la ciutat així com amb el sistema de vies d’accés a la ciutat, deixant de dependreexclusivament de la vialitat a través de l’Avinguda del Vallès com succeeix actualment.

En relació amb la petició sobre una nova reserva de sòl per a equipaments esportius en la peçade sòl lliure situada al costat del centre comercial. S’estima parcialment aquest extrem, en elsentit d’establir un àmbit equivalent a la meitat de la superfície dels sòls de cessió obligatòria igratuïta dins del polígon d’actuació delimitat en els terrenys d’aquest centre comercial, amb laseva destinació a equipament esportiu.

En relació a l’àmbit d’equipaments existent al final de l’Avinguda d’Àfrica, es contemplal’estimació de la petició formulada en l’escrit, en el sentit de substituir la seva adscripció a latipologia d’altres equipaments (E.10), per la d’equipaments mediambientals (E.8).

Finalment, pel que respecta a la necessitat de contemplar el tractament de les línies aèriesd’alta tensió que creuen el barri, s’estima també plenament aquesta petició, en el sentitd’incloure dins del conjunt de les previsions del POUM en quant a actuació i soterrament delínies, expressades en l’Agenda Econòmica del Pla, les referides línies que creuen actualmentper l’interior del barri.



Nom de l'al·legant: FRANCISCO ALBA MERINO

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Desacord amb el POUM.

TRACTAMENT:


En concret, la delimitació de polígons d’actuació localitzats en sòl urbà, obeeix a la necessitatde permetre la futura i necessària adaptació de l’actual estructura parcel·lària a la nova



ordenació proposada que confereix més aprofitament - concretat en una major alçadaedificable que dóna sentit al Passeig tal com es projecta -, i que a l’hora serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenació.És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis iles càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.





Nom de l'al·legant: ANTONIO MERINO DEL RIO

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:


En concret, la delimitació de polígons d’actuació localitzats en sòl urbà, obeeix a la necessitatde permetre la futura i necessària adaptació de l’actual estructura parcel·lària a la novaordenació proposada que confereix més aprofitament - concretat en una major alçadaedificable que dóna sentit al Passeig tal com es projecta -, i que a l’hora serveix per poderconcretar la participació de cada un dels propietaris en el finançament de l’actuació decobriment i urbanització, en proporció i de forma ponderada als beneficis de la nova ordenació.



És a dir, el Pla ha buscat els adequats mecanismes per al repartiment equitatiu dels beneficis iles càrregues que crea, respectant els legítims drets de propietat.




Emplaçament: CA DE LA SALUT, 58

Nom de l'al·legant: JOSE RUIZ FUENTES

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:








Emplaçament: CA D'ÚBEDA, 29

Nom de l'al·legant: ANTONIA MEMBRILLA SANCHEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:



Per al desenvolupament d’aquests polígons d’actuació en sòl urbà, el Pla ha optat pel sistemade reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol III del Títol IV de lanova Llei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en els articles 133 isegüents. Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que la iniciativa, la



tramitació i el seguiment dels projectes correspon a l’Ajuntament com a administració actuant,assumint així el paper de garant, tant de la efectiva viabilitat econòmica de cada un delspolígons (majors beneficis que càrregues), com del moment en que sigui oportú iniciar el seuprocés de transformació, tenint en compte les característiques i el grau de consolidació de lesedificacions en ells existents, la qual cosa implica tenir i aplicar la necessària sensibilitat que esdemana. També val a dir, que en aquesta modalitat de gestió per cooperació, els propietaris deles finques incloses en el polígon poden constituir-se en associació administrativa quina finalitatés participar i col·laborar activament en el procés.



Emplaçament: Poble Nou - Zona esportiva

Nom de l'al·legant: AV POBLE NOU - ZONA ESPORTIVA

Tipus: A.V. POBLE NOU- ZONA ESPORTIVA

TEMA:

Desacord amb les actuacions de la Ronda de Ponent en el sentit d’incloure una clàusula quesupediti l’execució de la Reparcel·lació al consens dels veïns de cada polígon.

TRACTAMENT:

Al llarg de la fase d’informació al públic del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal han sortitun seguit d’interpretacions no sempre encertades en relació amb les propostes que escontemplen respecte a les finques que donen front al transvasament de la riera del Palau, que,a més de no ajustar-se als objectius i al contingut real de les determinacions del Pla, hancausat una profunda alarma entre veïns i propietaris, posada de manifest, entre d’altres, en elpresent escrit d’al·legacions.









Nom de l'al·legant: F.A.C.T.

Tipus: ENTITATS

TEMA:


1. Regulació específica dels usos comercials.2. Regulació comercials en el Centre Històric.3. Condicions d’ús de les zones A1.0, A.1.1, A1.2, A1.34. Regulació dels usos comercials en les zones del sector Montserrat, Pla de les Fonts,

Sector Can Parellada,5. Desacord amb la prohibició de fer d’habitatges en els baixos de Avda Barcelona, Ctra

Montcada, Ctra Martorell, Avda Àngel Sallent, Santa M. Mazzarel·lo i Ronda de Ponent.

TRACTAMENT:

En relació amb el primer dels punts plantejats, cal indicar que el POUM contemplaexpressament la possible redacció d’un Pla Especial d’Ordenació dels EquipamentsComercials, tal i com es planteja a l’al·legació, tal i com es defineix a l’article 291.3 de laNormativa. La determinació del Pla deixa oberta la porta a la formulació del Pla Especiald’Equipaments Comercials d’acord amb el nivell de necessitat i d’urgència que vinguideterminat en funció del propi procés de desplegament de la vigent llei d’EquipamentsComercials i d’acord amb les prioritats que s’estableixen des dels àmbits que regeixen ladinàmica comercial de la ciutat.

Respecte als segon punt plantejat, en el sentit que s’ampliï la restricció de determinadesactivitats en planta baixa de les zones del Centre Històric, als usos concrets d’establimentsdestinats a empreses de treball temporal així com a locutoris. Cal considerar els arguments



aportats en l’al·legació en el sentit que les referides activitats, a l’igual que les que ja venenexcloses, suposen una forta discontinuïtat en la configuració dels fronts i eixos comercials, tantpels horaris comercials que els hi son propis, com per la seva condició d’activitats que nopotencien la presència dels aparadors com a elements decisius a l’hora de conformar elpaisatge urbà i la projecció de l’activitat comercial sobre el carrer, i per contra contribueixen a ladesaparició del comerç.

En conseqüència correspon estimar favorablement aquest punt de l’al·legació, en el sentitd’incloure els usos esmentats dins de la relació dels usos exclosos en la planta baixa delsedificis.

Així mateix, correspon estimar també la part de l’al·legació que planteja la conveniènciad’estendre les restriccions d’usos en planta baixa per a la zona del Centre Històric, a la restad’eixos comercials definits en el POEC i en el POUM, atès que la necessitat de potenciar iafavorir la continuïtat de l’activitat comercial abasta també aquests carrers de la ciutat.

En relació amb la petició d’aclariment dels criteris i de les determinacions del POUM en quant ala incompatibilitats dels usos recreatius en les zones A1.0, A1.1, A1.2 i A1.3, cal indicar elsegüent:

§ La regulació normativa del POUM contempla la incompatibilitat de l’ús recreatiu del joc entotes les referides zones, i la incompatibilitat de l’ús recreatiu en general únicament a lazona A1.0 del Nucli Històric.

§ Dins de l’ús recreatiu venen englobades les activitats dedicades a bars musicals, sales defestes, cafès cantant, discoteques, bars musicals, pubs, i whiskeries. Cal destacarespecialment que aquesta categoria no aplega altres activitats que, per la sevaespecialització, s’engloben dins dels usos de restauració o dels usos culturals, tals com:cinemes, teatres, auditoris…

§ Dins de l’ús recreatiu del joc es troben les activitats dedicades als jocs d’atzar: bingos,casinos, salons esportius, billars, futbolins i similars.

Els criteris d’exclusió i de restricció d’aquestes activitats responen, de manera semblant alsestablerts per a d’altres activitats que també tenen un nivell de limitacions important, a l’objectiude potenciar al màxim l’emplaçament d’activitats genuïnament comercials, així com les derestauració i culturals, que son les que en el seu conjunt tenen capacitat de generar àmbitsd’activitat i de relació ciutadana intensa i sostinguda.

Complementàriament a aquesta consideració, la restricció planteja també l’exclusió d’aquellesactivitats que poden originar especials nivells de molèstia respecte a l’entorn i el propifuncionament comercial dels àmbits.

En relació amb la regulació dels usos en les zones amb qualificació específicament comercial,cal posar de manifest que la regulació normativa del POUM ja preveu sobre les mateixes lapossibilitat d’implantar altres usos diferents als comercials, establint com a usos compatibles i/ocondicionats els usos industrials, així com els d’oficina i magatzems, tal i com ve establert al’article 167 de la Normativa del POUM.

Finalment, pel que respecta a la petició en el sentit que la prohibició de l’ús d’habitatge enplanta baixa al llarg dels carrers amples i eixos comercials es limiti a determinats trams delsmateixos.

Cal posar de manifest que aquesta és una disposició de difícil traducció i de dubtosa idoneïtat,atès en primer lloc la gran dificultat que comportaria la determinació sobre quins serien elstrams en els quals correspondria afavorir la concentració del comerç respecte dels altres en elsquals hom consideraria la seva no necessitat. En aquest sentit cal tenir especialment present laimportant variabilitat que sovint es dona en els criteris de localització dels comerços dins laciutat, la importància dels processos de canvi i expansió de l’activitat comercial i els efectes que



sobre la disposició del teixit comercial té, sens dubte, el normal procés de transformació i decreixement de la ciutat.


Emplaçament: DS CA N'AMAT DE LES FARINES, 1

Nom de l'al·legant: JOSE MARIA RIBAS BRACONS


TEMA:

Desacord amb els límits de l’àmbit de protecció d’edifici catalogats que envolta la Masia iproposta alternativa.

TRACTAMENT:

La sol·licitud presentada per l’al·legant permet disposar d’un major coneixement de la realitat dela finca de Can Amat a Can Parellada, i els ajusts proposat no suposen cap modificaciósubstancial ni alteren l’ordenament establert en el document de l’aprovació inicial.

Al mateix temps l’al·legació que es presenta, pretén ajustar a la realitat les determinacions delPla en el sentit de modificar els límits de les components de qualificació establertes i poderprecisar la superfície inclosa dintre de la component de qualificació de l’espai de lesedificacions rurals i masies d’interès tradicional (clau “er”) del Pla.

En coherència a l’exposat anteriorment es proposa estimar l’al·legació presentada i ajustar ladelimitació de les components de qualificació.


Emplaçament: Pla de Millora Glòries Catalanes

Nom de l'al·legant: JAUME MORA CORBERA


TEMA:

Planteja suggeriments en relació als objectius proposats pel Pla de Millora Glòries Catalanesen el sentit d’apostar clarament per noves activitats terciàries, especialment en la part nord dela cantonada de la Carretera de Montcada amb el carrer Miño.

TRACTAMENT:


Pel que fa a la delimitació del sector i a les seves condicions d’ordenació, edificació i us, elconjunt d’al·legacions presentades en relació al mateix han portat a un replantejament de laproposta inicialment plantejada que permet conjugar els legítims interessos dels propietarisamb els objectius i el model territorial que es pretén en atenció a l’interès general i sempre ambcriteris de racionalitat, proporcionalitat i coherència com a inspiradors de la potestatdiscrecional de l’Administració en matèria de planejament.




El sector així delimitat es desvincula de la zona industrial que te al nord, en la que s’hipreveuen dos polígons d’actuació (PA-MIN010 i PA-MIN020), també en sòl urbà no consolidatatesa la afectació per vialitat que els correspon. En el primer s’hi pretén la transformació delsterrenys actualment ocupats per activitats productives en un nou front de caràcter terciari quearticuli la cruïlla entre el carrer del Miño i els laterals de la Carretera de Montcada; i en el segons’hi preveu el manteniment de l’activitat productiva però amb incorporació de noves activitats decaràcter terciari que permetin la configuració d’una nova façana pels carrers Miño i l’Avingudade les Glòries Catalanes.


Emplaçament: Modificació Puntual en l'Àmbit Nord del parc de Vallparadís.


Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Es sol·licita la correcció d’una errada material que afecta al text de les Normes Urbanístiques,article 86-A2.5 Fronts Vallparadís Nord, punt 2 Condicions Particulars on s’hauria de modificarel valor de l’alçada lliure mínima de les plantes pis, inclosos els forjats i paviments que seriende 2,80 metres ( dos coma vuitanta metres) i de l’alçada lliure mínima de la planta baixa queserien de 3,60 metres (tres coma seixanta metres).

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la sol·licitud i es corregeix en l’article 86 de les Normes Urbanístiques delPOUM, punt 2.1 de les condicions particulars d’edificació dels Fronts de Vallparadís Nord, elparàmetre de l’alçada mínima de les plantes pis a 2,80 metres (dos coma vuitanta metres) i elparàmetre de l’alçada lliure mínima de la planta baixa a 3,60 metres (tres coma seixantametres).




Tipus: VIARI

TEMA:

Es suggereix perllongar l’amplada proposada per la carretera més enllà de l’autovia orbital finsa la bifurcació Mura/Matadepera centre.



TRACTAMENT:

La secció de la carretera de Matadepera a partir de l’accés a la ciutat, des de la sevaintersecció amb el futur desenvolupament del front nord de la ciutat amb façana al quart cinturó,respon a la seva configuració com a via urbana que estructura recorreguts no només cap al’interior de la ciutat sinó també entre els barris i sectors que hi fan front.

Un cop superat el tram urbà de la carretera, aquesta adquireix un caràcter de via decomunicació amb el nucli veí de Matadepera i els creixements residencials de baixa densitatque l’envolten. Per tant, el seu paper correspon al d’una via local d’un caràcter territorial forçalimitat al seu paper de comunicació amb el municipi de Matadepera i el Parc Natural de SantLlorenç.

La possible potenciació de la vialitat entre els dos municipis per causa de l’increment del trànsithauria de contemplar-se en tot cas a partir de la major potenciació d’altres vies alternatives queno suposin el trànsit induït per l’interior de la ciutat de Terrassa.

Per altra banda, la possible continuïtat d’aquesta via cap al nord, amb la seva secció ampla quemanté dins la ciutat comportaria importants afectacions sobre el nucli de ciutat jardí del Pla delBon Aire, que caldria en tot cas contemplar amb especial sensibilitat.

Per tant correspon desestimar l’al·legació presentada.



Nom de l'al·legant: ALSINA I FELIP MARIA ANGELA


TEMA:

Desacord en el fet de que la seva finca pertany al Municipi de Terrassa.

TRACTAMENT:




Aquesta delimitació continguda en el referit document, dona lloc a determinades diferències enrelació a la delimitació gràfica continguda en les cartografies que es van emprar en la redacció



dels planejaments generals vigents en ambdós municipis. Segons el referit document, aquelladefinició de límits partia de determinades errades aparegudes en anteriors cartografies i quevaren ser repetides en versions posteriors.






Nom de l'al·legant: JULIO WIC RODRIGUEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Desacord amb les actuacions previstes per a la Ronda de Ponent

TRACTAMENT:



Per al desenvolupament d’aquests polígons d’actuació en sòl urbà, el Pla ha optat pel sistemade reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol III del Títol IV de la



nova Llei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en els articles 133 isegüents. Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que la iniciativa, latramitació i el seguiment dels projectes correspon a l’Ajuntament com a administració actuant,assumint així el paper de garant, tant de la efectiva viabilitat econòmica de cada un delspolígons (majors beneficis que càrregues), com del moment en que sigui oportú iniciar el seuprocés de transformació, tenint en compte les característiques i el grau de consolidació de lesedificacions en ells existents, la qual cosa implica tenir i aplicar la necessària sensibilitat que esdemana. També val a dir, que en aquesta modalitat de gestió per cooperació, els propietaris deles finques incloses en el polígon poden constituir-se en associació administrativa quina finalitatés participar i col·laborar activament en el procés.




Nom de l'al·legant: JUAN FERNANDEZ MARTINEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Desacord amb les actuacions previstes per a la Ronda de Ponent.

TRACTAMENT:



Per al desenvolupament d’aquests polígons d’actuació en sòl urbà, el Pla ha optat pel sistemade reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol III del Títol IV de lanova Llei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en els articles 133 isegüents. Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que la iniciativa, latramitació i el seguiment dels projectes correspon a l’Ajuntament com a administració actuant,assumint així el paper de garant, tant de la efectiva viabilitat econòmica de cada un dels



polígons (majors beneficis que càrregues), com del moment en que sigui oportú iniciar el seuprocés de transformació, tenint en compte les característiques i el grau de consolidació de lesedificacions en ells existents, la qual cosa implica tenir i aplicar la necessària sensibilitat que esdemana. També val a dir, que en aquesta modalitat de gestió per cooperació, els propietaris deles finques incloses en el polígon poden constituir-se en associació administrativa quina finalitatés participar i col·laborar activament en el procés.





Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

L’al·legant considera que l’Aprovació inicial de la Revisió del POUM de Terrassa no s’ajusta adret pel fet de ser contradictòria amb la Resolució del regidor d’urbanisme, de 16 de maig de2000.Sol·licita la retirada del POUM mentre no es respecti l’article 118 de la Constitució Espanyola.

TRACTAMENT:

Hem d’incidir un cop més en el fet que l’al·legant es refereix a qüestions que no poden vincular-se a la Revisió del POUM de Terrassa.

Els motius d’impugnació exposats per l’al·legant han d’entendre’s essencialment improcedentsen raó de la seva pròpia natura. Com hem dit, l’administrat no pot pretendre obtenir lasatisfacció a problemes de tota índole, a través d’un conducte inadequat. I menys encara,pretendre la retirada de la documentació de la Revisió del POUM de Terrassa, quan els tràmitsd’informació pública i de participació ciutadana s’estan acomplint i realitzant amb absolutrespecte a la llei.

Ens remetem en aquest sentit als informes emesos en relació a al·legacions similarsformulades pel mateix al·legant.

Cal recordar una vegada més que el que no pot pretendre el Sr. Puig Nadal és obtenir lasatisfacció dels seus problemes urbanístics de tota índole, a través d’un conducte que no és elcorresponent, quan està parlant d’antecedents urbanístics remots.





Emplaçament: CA DE NÚRIA entre Número 3 i Número 5

Nom de l'al·legant: JOSE MULLOR ANDUJAR

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:









Nom de l'al·legant: ANTONIO SANCHEZ PASTOR


TEMA:

Desacord amb l’ampliació de la vorera del carrer Navas de Tolosa que afecta als habitatgesdels al·legants proposada pel Pla de Millora Navas de Tolosa PM-NDT069.

TRACTAMENT:









Tipus: VARIS



TEMA:

L’al·legant considera que han d’acumular-se a l’expedient d’aprovació inicial del POUM tot unseguit d’escrits que ell mateix ha presentat durant el període d’exposició pública de l’Avanç dela Revisió del Pla General d’Ordenació de Terrassa.

L’al·legant considera també que per tal que quedin garantides la seva legítima defensa així comla seva seguretat jurídica ha de rebre determinats Certificats que havia sol·licitat prèviamentmitjançant els referits escrits.

TRACTAMENT:

Les al·legacions formulades per l’al·legant incideixen de nou en les pretensions de què es retiritotalment documentació del POUM i que es procedeixi a obrir una nova informació pública.

Com sempre l’al·legant no justifica les seves pretensions i sol·licita la resolució de qüestionsque o bé no són pròpies del tràmit que ens ocupa, o bé entren totalment dins de la potestatdiscrecional de l’Administració en matèria de planejament.

Ens remetem, per tant, a la valoració i informes emesos en totes i cadascuna de lesal·legacions formulades pel mateix al·legant.



Emplaçament: CA DEL ROURE, 18

Nom de l'al·legant: MARIA JULIA BELMONTE LIZANDRA

Tipus: CAN GONTERES

TEMA:

Demana conèixer el procés que pot suposar el fet de que la seva parcel·la estigui qualificadacom a equipament.

TRACTAMENT:

Desestimada la sol·licitud d’un canvi de qualificació d’Altres Equipaments (clau E.10), o bé lacreació d’un polígon d’actuació que permeti obtenir un aprofitament equivalent, sol·licitat per lamateixa al·legant en l’escrit amb Reg. d’Entrada 093011 de 28.8.2002 (Núm. 90), val a dir quees mantenen les determinacions del Pla Especial de Reforma Interior de Can Gonteres - quequalificava el terreny on s’emplaça la seva finca d’equipament esportiu -, pel que fa a lapossibilitat de la seva titularitat pública o privada, no essent per tant forçosa l’expropiació. Ambqualificació prevista d’Altres Equipaments (Clau E.10) es respecta doncs aquesta mateixapossibilitat de conservar la titularitat privada del sòl i, per tant, de manteniment del seu estatactual mentre es destini efectivament a la instal·lació dotacional que correspongui.





Nom de l'al·legant: ANTONIA CANDEL HITA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:









Nom de l'al·legant: AV LA COGULLADA

Tipus: A.V. LA COGULLADA (LES MARTINES)

TEMA:

Es manifesta el desacord amb els canvis que s’han produït en l’àmbit de les Martines: 1) canvide qualificació de residencial R a Sòl Urbà (clau A6.0) sense reconèixer les edificacionsexistents en l’àmbit agrícola (antigues HR) en les mateixes condicions que tenien amb laModificació del PGO, i 2) canvis d’ordenació en aquest moment en que s’estan executant lesobres d’urbanització en base a un planejament, que comportaran modificacions en les bases derepercussió sobre les propietats.

TRACTAMENT:

En relació al primer punt, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha recollit lesdeterminacions de la Modificació del Pla General d’Ordenació a l’àmbit de les Martines,aprovada definitivament en data 6 de juny de 1997, pel que fa a la classificació com a sòl urbàdels terrenys inclosos en les 16 Unitats d’Actuació, mantenint-se la classificació de sòl nourbanitzable de la resta del sector. Els nuclis de sòl urbà estan qualificats com a zonad’edificació aïllada, Clau (A5), amb les condicions particulars de la subzona de les Martines iamb ús dominant d’habitatge, respectant-se així les determinacions de l’indicat Pla d’aquestsector. Les edificacions reconegudes com a existents passen a tenir el tractament que a talefecte es preveu en la corresponent Disposició Transitòria de les Normes Urbanístiques delPOUM.

En la Modificació del PGO per a la ordenació urbanística de l’àmbit de les Martines s’establienunes condicions d’edificació genèriques per a totes les parcel·les incloses en el sòl urbà, i unescondicions específiques per a cada un dels 16 nuclis (Unitats d’Actuació d’acord amb elProjecte de Reparcel·lació definitivament aprovat en data 30 de juliol de 2001), amb l’objectiude contenir el creixement de les àrees edificades, regulant les ja existents i respectant al màximl’estructura parcel·lària. Aquestes condicions, i per tant, els aprofitaments que en resulten, sónels que s’han tingut en compte en la reparcel·lació per al repartiment dels costos d’urbanitzaciói demés les càrregues entre els propietaris, trobant-se encara les obres en fase d’execució.Això no obstant, tal com s’explica en el Punt 8.2 de la Memòria d’Ordenació del POUM, per a laintegració plena de les diferents determinacions provinents de les figures de planejamentderivat aprovades durant de la vigència del Pla General de 1983, s’ha procedit a la realitzaciód’una refosa normativa que ha permès recollir les determinacions homogeneïtzades de latotalitat de la ciutat consolidada o en procés actual de transformació, com és el cas dels noussòls urbans de les Martines.

Si bé es del tot encertada la refosa dels paràmetres bàsics de la parcel·lació i l’edificació pelque fa a la façana mínima, l’alçada edificable, els percentatges d’ocupació, les separacions del’edificació a les partions de la parcel·la i les condicions d’edificació de les construccionsauxiliars; no es pot dir el mateix de l’establiment d’una única superfície mínima de parcel·la pera tots els nuclis, fixada en 1.500 m2, quan, d’acord amb el planejament que ara s’executa, hi hanomés 3 Unitats d’Actuació amb aquest paràmetre, 12 Unitats amb parcel·la mínima de 2.000m2 i una última Unitat amb parcel·la de 4.000 m2. El manteniment de la superfície mínima deparcel·la a 1.500 m2 comporta necessàriament la modificació dels aprofitaments previstos en elProjecte de Reparcel·lació i per tant del càlcul en el repartiment dels costos entre la totalitatdels propietaris del sector - quines quotes s’estan girant en l’actualitat -, amb la conseqüentmodificació dels 16 projectes de reparcel·lació definitivament aprovats; a l’hora que s’apartadels objectius i criteris de la ordenació urbanística de l’àmbit de les Martines. No així amb la



unificació de la resta de paràmetres, que no comporta canvis substancials respecte a lesdeterminacions del projecte de reparcel·lació definitivament aprovat.

És per això que procedeix estimar l’al·legació pel que fa a aquest segon punt, i adaptar enconseqüència la redacció de l’article 122, apartat 3 de Normes Urbanístiques del POUM.


Emplaçament: Ronda de Llevant, tram adjacent als Bellots.

Nom de l'al·legant: COPCISA INMOBILIARIA, S.L.

Tipus: VIARI

TEMA:

Es proposa una alternativa al traçat de la Ronda de Llevant del tram comprès entre la C-58 i lacarretera de Montcada.

TRACTAMENT:

El document presentat conté una severa crítica de la solució adoptada pel POUM i presentauna proposta alternativa de traçat per la vial de tancament est de la ciutat, que afecta al tramcomprès entre la carretera de Montcada i l’autopista C-58.

Els aspectes assenyalats negativament pel que fa a la proposta de traçat contemplada en elPOUM: manca de funció territorial, incorrecte connexió amb la carretera i l’autopista, relació dela via amb el nou sector industrial i necessitat d’eliminar l'actual trànsit a través del barri de LesFonts, no venen en cap cas resolts o millorats a través d ela solució alternativa proposada en eldocument.

La proposta alternativa que es presenta consisteix bàsicament en desplaçar el traçat del tramsud d’aquesta via cap a l’est de la ciutat, situant-la a través de la carena intermitja entre elstorrents de Montserrat i de La Grípia, a l’interior de l’àmbit delimitat per al futur Parc Territorialdels torrents de La Grípia i de la Betzuca.

El traçat alternatiu proposat, lluny de resoldre o millorar cap dels aspectes assenyalats entermes relatius a l’al·legació presentada, incorpora solucions de traçat i de resolució delsenllaços molt més complexes i de funcionament confús.

Així, pel que fa a l’al·ludit problema de manca de funció territorial del vial est, cal posar demanifest que la funció definida pel POUM és fora clara i concreta: l’establiment d’un vial detancament i acabat de la ciutat pel seu cantó de llevant, que permeti connectar i recossir elsdiferents barris que acaben la ciutat, establir una façana i un vial d’accés al futur parc territorial,i al mateix temps actuar com a part de la malla viària que configura el sistema de ronda exteriorde la ciutat.

Front aquest model clarament definit, la proposta alternativa presentada planteja un vial quedeixa de respondre a aquest criteris encadenats i es limita a presentar una traça alternativa quees desplaça de manera injustificada cap a l’est del terme municipal sense cap altre efectepositiu que es pugui constatar respecte del seu funcionament o la seva implantació en elterritori.

Respecte al problema de les connexions amb la carretera i l’autopista, la solució alternativaproposada contempla l’establiment d’enllaços respecte a la pròpia autopista que donen lloc aun funcionament confús i a una ocupació de territori extraordinàriament gran. Per tant suposa



una resolució manifestament menys encertada i funcional dels referits enllaços amb l’autopistarespecte la proposada en el POUM.

Pel que fa a la relació entre el nou vial i la vialitat interna del sector dels Bellots, aquesta hauràde venir resolta a través de l’ordenació concreta del mateix que s’establirà en el corresponentPla Parcial Urbanístic. Aquesta relació haurà de comporta la creació de punts d’enllaç entreambdues vialitats i la creació de vials interns que garanteixin l’accessibilitat a les futuresimplantacions industrial sense incidir directament sobre l’esmentat vial. La solució de traçatalternatiu no ve a resoldre aquest problema de forma diferent al traçat ja contemplat en elPOUM. El simple fet de separar ambdós sistemes viaris no garanteix per si sol la correctaresolució d’aquest problema, i en tot cas limita extraordinàriament les possibiliats d’establirenllaços adequats entre ambdós sistemes viaris.

En relació amb el problema del trànsit a través del barri de Les Fonts, aquest és un aspecteque no resol l’esmentat vial est, ni en el traçat definit en el POUM, ni molt menys en el que espresenta com a proposta alternativa. La resolució d’aquest problema té a veure amb accionsclares i coherents sobre una infrastructura viària ja existent com és l’autopista de Rubí i elsTúnels de Vallvidrera i el peatge existent en la mateixa.

Pel que fa a l’impacte mediambiental de la solució proposada, cal posar de manifestcontràriament a allò que s’afirma en el document presentat, que la seva incidència visual,morfològica i ambiental sobre el medi físic és molt superior a la que comporta la soluciócontemplada en el POUM. L’anàlisi de la topografia actual i de les rasants de pas que hauriende comportar les dues traces alternatives porta a afirmar de manera clara i rotunda quel’impacte que es produiria per efecte del pas per damunt de la carena de Can Cintet, seguintl’actual corredor de línies d’alta tensió, resultaria molt superior a la traça proposada en elPOUM.

En aquest sentit, cal indicar que les seccions longitudinals del vial alternatiu proposat,aportades en el document, il·lustren amb bastant claredat el grau de desencaix entre la traça dela via i la topografia del terreny, que dona lloc a la previsió d’importants viaductes per salvar elstorrents afectats pel seu traçat i a l’establiment de longituds importants de la via amb pendentsdel 5% i del 6% que resulten manifestament excessius ateses les característiques funcionals del’esmentada via.

Finalment, cal destacar com a aspecte més negatiu en relació a la proposta alternativa de nouvial formulada, el seu disseny al bell mig dels terrenys inclosos dins de la delimitació del futurParc Territorial, donant lloc a la fragmentació del mateix i la inducció pel seu interior, d’una viade tràfic important.

Per tots els arguments esmentats, correspon desestimar l’al·legació presentada.


Emplaçament: Autovia Orbital



TEMA:

Es proposa una alternativa al traçat de l’Autovia Orbital de Barcelona tram Abrera - Terrassadel Pk10+500 al PK14+000.



TRACTAMENT:

Analitzada la proposta alternativa de traçat al quart cinturó corresponent al tram que discorrepel sector oest i nord-oest de la ciutat, davant els barris de la Maurina, can Boada i Poble Nou,correspon formular les següents consideracions:

L’estudi presentat conté un exhaustiu estudi tècnic de les característiques morfològiques delsterrenys afectats pel pas de la via en la zona esmentada, i conté una avaluació molt acuradadels impactes i els efectes d’aquest traçat respecte de l’actual topografia, vegetació i entornhabitat de la zona.

En base a aquesta anàlisi, es contempla una proposta de traçat alternatiu a la contemplada enel POUM que bàsicament contempla el desplaçament del mateix cap a l’oest, allunyat el pasrespecte dels futurs sector de desenvolupament urbanístic de Can Marcet i Can Colomer.

A la gran qualitat del treball d’anàlisi i proposta tècnica que es constata en el documentpresentat, cal afegir molt especialment, el gran interès i encert que conté la solució proposada,la qual desenvolupa amb tot detall i rigor metodològic una de les solucions alternatives detraçat que havien estat assajades en el procés de redacció del Pla.

El pas de la via contemplat en la proposta alternativa presentada - anomenada alternativa 2 -,suposa efectivament un menor impacte sobre els entorns urbans i urbanitzables de la mateixades del cantó de la ciutat i permet una millor implantació i adequació topogràfica sobre elterritori, una menor afecció sobre el curs del torrent del Batlle, i molt especialment, comporta ungrau d’alteració molt menor respecte al turó forestal de Can Colomer.

Per tant, en quant a la seva adequació respecte al territori, l’impacte visual sobre els baris del’oest de la ciutat i el grau de respecte de les masses forestals i torrents existents, calconsiderar la proposta alternativa presentada, com a més favorable que la contemplada en elPOUM.

Per contra, aquesta proposta alternativa contempla una major diferència de traçat de la via enrelació al traçat contemplat en l’Estudi Informatiu de traçat aprovat per part del Ministeri deFoment, i per altra banda comporta acostar la via cap al barri de Can Gonteres, del qualdiscorreria a una distància de 200 metres en el seu punt més pròxim.

Així mateix, el traçat contemplat en el POUM permet una major proximitat i ajust respecte alslímits de la ciutat, i per tant, allibera una major superfície de territori exterior a la via. El traçatdel POUM respon millor al paper definit per a la via com a infrastructura que completa i encintaels límits de la ciutat pel seu canto nord i nord-oest, establint una menor ocupació de territoriindirectament alterat per la presencia de la mateixa.

Això no obstant, cal posar de manifest que ambdues alternatives de traçat, la prevista en elPOUM i l’aportada en l’al·legació presenten importants aspectes favorables que cal valorar icontemplar de manera molt important: una major contenció i ajust respecte als límits de laciutat, front a una millor implantació sobre el territori i una menor incidència sobre elementsespecialment sensibles del mateix, en particular el bosc de Can Colomer.

A la vista de la coherència de la solució proposta en el Pla respecte del model d’implantació dela via en relació al conjunt de la ciutat i el territori, però també de la qualitat i els aspectesmanifestament favorables que presenta la proposta alternativa de l’al·legació, es proposaincorporar ambdós traçats com a possibles solucions alternatives a contemplar en el momentde la redacció del projecte constructiu de l’autovia, si bé s’estableix coma reserva de paspreferent la definida inicialment en el POUM per considerar-se, malgrat tot, més coherent ambels seus objectius.

Per tant, es contempla la incorporació de la solució de traçat (alternativa 2), proposada enl’al·legació, com a una reserva viària de pas de l’autovia amb caràcter d’alternativa; i així esdisposa en la documentació gràfica del POUM; estimant favorablement l’al·legació presentada.




Emplaçament: Masia de Els Bellots

Nom de l'al·legant: FABRA SERVEIS IMMOBILIARIS

Tipus: ENTITATS

TEMA:

Es sol·licita el manteniment de la qualificació d’Espai Lliure-Parc en els terrenys adjacents al’àmbit d’equipament de la finca de la Masia dels Bellots d’acord amb les determinacions delPla Parcial vigent.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’un canvi de destí dels terrenys adjacents a la Masia dels Bellots,en el benentès que les qualificacions que apareixen en la fitxa són indicatives, i que s’haurande concretar en el Pla Parcial del nou sector. El nou Pla Parcial recollirà aquells àmbits que jaestaven qualificats de zones verdes en el primer Pla Parcial i que en conseqüència nocomputaran com a part dels mínims d’espais lliures exigits per la Llei d’Urbanisme 2/2002. Enaquest sentit la intenció de la nova ordenació és la de determinar un destí i posició méscoherent per als nous espais lliures d’aquest sector, i per això, es fixa com a objectiu la creaciód’una franja d’espais lliures, lineal i continua entre el nou vial de l’eix de Llevant i el ParcTerritorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca.


Emplaçament: Club de Tir de Terrassa

Nom de l'al·legant: CLUB DE TIR DE PRECISIO TERRASSA


TEMA:

Es sol·licita que l’àmbit de les instal·lacions del Club de Tir de Terrassa siguin qualificat com aequipament esportiu existent en lloc de “Espai d’altres edificacions rurals existents (ee)”.

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la petició d’incloure dins del sistema d’equipaments les instal·lacions delClub de Tir de Terrassa, en lloc de la qualificació d’Espai d’altres edificacions rurals existents(clau “ee”) en el benentès que el desenvolupament del Pla Especial urbanístic del ParcTerritorial dels torrents de la Grípia i la Betzuca determinarà, entre altres aspectes, lescondicions definitives de desenvolupament de l’ús al seu interior, diferenciant els espais per ala pràctica lúdica i esportiva, com es el cas del Club de Tir de Terrassa. En tot cas es permetràel seu cobriment atenent a les exigències específiques de seguretat que demana una activitatd’aquest tipus.




Emplaçament: Pla de Millora Carretra de Rubí 223 - PM-CRU223

Nom de l'al·legant: ALFREDO ANTICH GORINA

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (CRU)

TEMA:

Es demana augmentar el coeficient d’edificabilitat neta fixat per al Polígon de Pla de Millora decarretera de Rubí 223 de 1,80 a 1,95 m2st/m2sl i el nombre màxim d’habitatges de 248 a 306unitats. També es proposa un termini d’execució de entre 6 i 8 anys.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament en base als següents arguments:

Pel que fa a la sol·licitud de fixar un major coeficient d’edificabilitat, s’accepta l’al·legacióatenent a la voluntat d’assegurar la viabilitat econòmica del sector i també a la vista delcontingut de les al·legacions presentades pel que fa a la aportació de dades respecte el graude consolidació de les activitats existents. L’augment del nombre màxim d’habitatges vindràdonat no només per l’increment, en aquest sector de Pla de Millora, de l’edificabilitat neta; sinóper la disminució que, amb caràcter general es fa de l’estàndard de metres quadrats de sostreper habitatge.Per últim, l’execució d’aquest àmbit de Pla de Millora no està previst pels propers sis anys en elPrograma d’Actuació Urbanística Municipal, en consonància amb el que es proposa en lapresent al·legació. El sistema de gestió previst és el de reparcel·lació, en la seva modalitat decompensació bàsica, quina iniciativa correspon als propietaris de finques, la superfície de lesquals, representi més del 50% de la superfície total del sector de planejament urbanístic.


Emplaçament: Cruïlla CA DEL DR. TORRAS I BAGES amb CA DEL TREN DE BAIX

Nom de l'al·legant: LLARCA SA

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (POR)

TEMA:

Es demana que el solar emplaçat en la cantonada entre els carrers Torras i Bages 174,cantonada amb el carrer del Tren de Baix dins del Pla de Millora de la Porta Sud PM-POR001, ique sigui considerat com a sòl urbà consolidat.

TRACTAMENT:

En relació als criteris per l’establiment i la delimitació del sòl urbà, la Llei estatal 6/1998 parteix -tal i com ja ho feien les lleis urbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat: bé siguiperquè el sòl ja estigui "de facto" transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat,abastament í evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidatper l'edificació en la forma i característiques que determini la legislació urbanística; per l'altrabanda, també tenen la consideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejamenthagin estat urbanitzats d'acord amb el mateix.








- Els propietaris del sòl urbà consolidat hauran de completar a la seva costa laurbanització necessària per a què els seus terrenys adquireixin la condició de solar,que hauran d'edificar en els terminis i d'acord amb les determinacions que fixi el Plao el Programa d'Actuació Urbanística Municipal.

- En definitiva, en el sòl urbà consolidat, el POUM assumeix la realitat urbana, lasituació fàctica existent (trames urbanes, espais i dotacions públiques, la dotaciód’infrastructura bàsica en el seu cas a completar).




La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sídepèn de la discrecionalitat del planificador la delimitació de polígons en sòl urbà constituïts peraquells terrenys que estan sotmesos a un procés de transformació urbanística, ja sigui dereforma, millora o renovació urbana, o per aquells terrenys als quals el planejament atribueix



uns aprofitament6s urbanístics que comporten un increment del seu valor, ja sigui en termesd’edificabilitat, nous usos o altres elements connexes, generadors de les corresponentsplusvàlues urbanístiques; en el benentès que el sòl urbà no consolidat és una resposta a lesnecessitats que constantment es generen en el sí de les ciutats, que precisen de continuesreformes, renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se usos, intensitats,tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres.








A la vista dels arguments i consideracions exposats, i en virtut de la inclusió dels terrenys del’al·legant dins de l’àmbit del sector de Pla de Millora Urbana PM-POR001 que té per objecte latransformació dels fronts edificats de la Rambleta del Pare Alegre per tal de crear un nou espaiverd que estructuri un nou eix cívic articulat entre els vials de l’actual Rambleta i del carrer delTren de Baix, correspon determinar que la classificació dels terrenys esmentats corresponinequívocament a la categoria del sòl urbà no consolidat. En conseqüència correspondesestimar l’al·legació presentada.




Emplaçament: Masia de Can Carbonell, Masia Can Cardús i Masia Can Sabater del Torrent

Nom de l'al·legant: VALLESTERRA SA-FOREST RUSTIC SA-EURONIC SA


TEMA:

Es demana la determinació de les limitacions que comporta l’espai de les edificacions rurals imasies tradicionals, per una banda i l’àmbit de protecció d’edificis catalogats, per altre banda.

TRACTAMENT:

El reconeixement en el POUM de la component de qualificació “espai de les edificacions rurals imasies tradicionals” (clau “er”) del Pla suposa la inclusió dintre del règim establert en l’article 47de la LU sobre la potestat de “reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals que calguipreservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques i hagin estatincloses pel planejament urbanístic en el catàleg”, i a tal efecte poder destinar-les a habitatgefamiliar, a un ús residencial turístic o d’hostaleria rural o a activitats d’educació en el lleure

Per l’altra part la condició de l’àmbit de protecció d’edificis catalogats, comporta la definició d’unespai físic en el que les intervencions que es realitzin hauran de tenir en compte el fet d’estarinclosos en una àrea susceptible d’afectar l’element catalogat i per tant justificar amb majorprecisió la integració i el respecte per les construccions patrimonials existents

Pel que fa referència a les condicions de l’activitat d’hostaleria rural, en el document del’aprovació provisional en coherència amb el contingut de l’article 47 de la Llei d’Urbanisme,respecte la reconstrucció i rehabilitació de les masies i cases rurals que calgui preservar irecuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques i hagin estat incloses pelplanejament urbanístic en el catàleg, establirà que s’haurà d’elaborar un Pla Especial, quedintre del principal criteri del manteniment i la preservació del conjunt arquitectònic i del valorhistòric i ambiental del mateix, les actuacions que es proposin, amb un límit que nosobrepassarà, en quan a edificabilitat, el 50% més respecte el sostre actual, justifiquin la sevaintegració en el conjunt i en el paisatge de l’entorn natural en el que està localitzada aquestaconstrucció. El Pla Especial justificarà el programa funcional de la nova instal·lació i la sevaadequació al conjunt de forma que no s’admetran noves ampliacions sense abans esgotar lescapacitats del sostre actual i únicament admesa com una condició que garanteixi la continuïtat ila viabilitat de la instal·lació destinada a les activitats hostaleres, restauració i activitatscompletaries.

Aquesta al·legació pel seu propi contingut de sol·licitud d’informació, sense entrar a valor si éspertinent o no la seva estimació, es considera tractada amb la resposta realitzada.


Emplaçament: Varis temes


Tipus: VARIS TEMES



TEMA:

§ Sector Can Marcet: ampliació del sòl urbanitzable residencial fins a la Ronda Orbital iampliació del sòl urbanitzable no delimitat, increment de l’índex d’edificabilitat i de l’alçadamàxima, preocupació pel finançament de l’obra urbanitzadora del Passeig de Ponent.

§ Sector Montserrat: sol·licita que s’exclogui de l’àmbit del Pla de Millora Urbana PM-CAN001l’illa AT2 del PP del sector Montserrat, per entendre que es tracta de sòl urbà consolidat.

§ Finques Can Perdut, Can Sabater, els Bellots, Can Cardús i Can Carbonell: sol·licita que esclassifiquin com a sòl urbanitzable.

TRACTAMENT:

Abans d’entrar a l’anàlisi concreta de cadascuna de les peticions formulades per les societatsal·legants, cal prèviament destacar que tot l’escrit en el seu conjunt recull les opinions,pretensions o voluntats de les diferents companyies, en tant que propietàries de indicadesfinques, però sense justificar o avalar jurídicament o tècnicament les seves pretensions.

Pel millor tractament de les distintes al·legacions formulades s’han agrupat per temes, a fi defacilitar l’elaboració i comprensió del present informe. D’acord amb aquest criteri, s’analitzarà enprimer lloc la sol·licitud d’increment de l’índex d’edificabilitat i alçada al Sector de Can Marcet,en segon lloc, el tractament que el POUM atorga als terrenys classificats com a sòl nourbanitzable, el qual resulta d’aplicació tant a una part de la finca de Can Marcet, com a lesfinques Can Perdut, Can Sabater, els Bellots, Can Cardús i Can Carbonell, en tercer lloc,s’analitzarà el criteri seguit pel POUM per al finançament i gestió de l’obra urbanitzadora delPasseig de Ponent, així com la seva justificació legal, i per últim el criteri de delimitació delsector de sòl urbà no consolidat de remodelació urbana PM-CAN001 (Avinguda del Vallés) pelque fa a la inclusió de l’illa delimitada pels carrers Navarra, Cantàbria, Avinguda del Vallés iAvinguda de les Nacions.


Copcisa, S.A., Masia Marcet, S.A. i Transterra, S.A. sol·liciten un increment de l’índexd’edificabilitat atorgat al Sector Can Marcet, així com elevar l’alçada màxima prevista a plantabaixa més cinc plantes pis.


En aquest marc, la potestat administrativa de planejament urbanístic és fonamentalmentdiscrecional, si bé aquesta discrecionalitat, consistent en escollir entre diverses alternatives,totes elles vàlides en dret, no pot convertir-se en arbitrarietat. La naturalesa normativa delsplans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen el"ius variandi" de l'Administració, enfront al qual no es poden imposar els drets dels propietaris,amb independència de les indemnitzacions que puguin procedir - Sentència del TribunalSuprem de 9 de juliol de 1991 (5742/1991) -, si bé cal destacar que l'actuació d'una potestatdiscrecional es legitima explicitant els motius que determinen la decisió amb criteris deracionalitat, proporcionalitat i coherència.









1.3. I, per tal d’acreditar que les solucions proposades en la Revisió del Pla d'OrdenacióUrbanística Municipal de Terrassa responen a criteris discrecionals de l'Administració, que noarbitraris, cal tenir en compte els límits de la potestat discrecional a partir dels criteris jaenunciats establerts per reiterada jurisprudència, que són fonamentalment:- L'interès públic urbanístic entès de forma àmplia, ja que el contingut del dret de propietatqueda delimitat per aquest interès general.- El principi de proporcionalitat entès com la relació d'adequació de l'ordenació territorialadoptada, als objectius que es pretenen aconseguir.- El principi de racionalitat.

L'anàlisi dels diferents documents del Pla avalen que les seves propostes han estat formuladesrespectant aquests principis, i és dins d’aquest d'aquest marc legal que cal analitzar i avaluar lapretensió de les societats al·legants d’incrementar l’índex d’edificabilitat atorgat al Sector CanMarcet i l’alçada màxima, com a qüestions tècniques que entren plenament dins de la potestatdiscrecional de l’Administració, que ha optat, d’entre diverses alternatives, per aquella que haconsiderat més coherent i ajustada a l’interès públic i als principis de proporcionalitat iracionalitat.

2. Regulació del sòl no urbanitzable en el POUM

L’al·legant sol·licita l’ampliació del sòl urbanitzable residencial i del sòl urbanitzable no delimitatal Sector de Can Marcet, i la classificació com a sòl urbanitzable de les finques Can Perdut,Can Sabater, els Bellots, Can Cardús i Can Carbonell, fins i tot d’aquella part inclosa dins del’àmbit del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’espai natural de SantLlorenç de Munt i l’Obac.



2.1. Pel que fa a aquesta concreta qüestió, cal recordar que el POUM en la regulació del sòl nourbanitzable s’ha ajustat a les prescripcions de la legislació urbanística d’aplicació.

En efecte, l'entrada en vigor de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de règim del sòl i valoracions, hasuposat un important canvi pel que fa a la regulació del sòl no urbanitzable, deixant de banda elseu caràcter residual i negatiu per exigir la seva ordenació en positiu, establint una sèrie decategories en funció de la peça territorial que s'intenti protegir, i reconeixent a les ComunitatsAutònomes les possibilitats de la seva regulació detallada, dins de l'exigible respecte a lesbases estatals.


En aquest marc legislatiu i jurisprudencial s'ha dictat la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, laqual reconeix la condició de sòl no urbanitzable als terrenys classificats com a tal pelplanejament, bé sigui per llur incompatibilitat amb la transformació urbanística, bé sigui per laseva inadequació al desenvolupament urbà, per raó de règims de protecció especials establertso pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals s'inclou la utilització racional del territorid'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible (article 32 LU) definit a l’art. 3de la pròpia LU en el marc del Capítol dedicat als principis generals de l’actuació urbanística.

2.2.- La Memòria conté en el seu apartat 7.3, l'exposició de l'objectiu perseguit per la Revisiódel Pla d'Ordenació urbanística Municipal de Terrassa (POUM) en el sòl no urbanitzable,consistent genèricament en integrar el potencial ambiental del territori en el planejament.


Cal destacar, a més, que el sòl no urbanitzable ha estat objecte d'un laboriós treball específic, l'"Estudi de Criteris Ambientals al Pla", elaborat per un equip de biòlegs que ha tingut en comptela geologia, relleu i els sòls, l'estructura forestal, l'evolució història dels usos del sòl, lacartografia ambiental, la vegetació i usos del sòl i la connectivitat ecològica. Tal coms'especifica a la pròpia Memòria, la voluntat del planificador d'integrar els processos delpaisatge en el Pla arriba al punt de determinar la nomenclatura de la zonificació, així com laregulació dels components de qualificació per cada una de les zones.

Les Normes Urbanístiques regulen abastament el sòl no urbanitzable en el Capítol IV del TítolII, amb total respecte al marc legislatiu exposat, al contingut de la Memòria i als criterisambientals de l’estudi al que s’ha fet referència.

Concretament, l'article 183 NNUU defineix el sòl no urbanitzable i determina quins són elsobjectius perseguits pel Pla en aquesta classe de sòl, i l'article 184 estableix que l'ordenació delsòl no urbanitzable s'efectua a través de las seva qualificació en zones i sistemes, amb cinczones diferents (D1-Ventall Al·luvial miocènic, D2-ventall al·luvial recent, D3-Capçalera delsTorrents Can Salas-Ribatallada, D4-Plana Vallès i D5- entorn Parc Natural), que responencadascuna d'elles als resultats i conclusions de l'anàlisi del territori efectuat en l'Estudi deCriteris Ambientals abans esmentat.





Els articles 187 a 189 regulen detalladament aquests plans especials, definint el seu àmbit, elsobjectius, condicions d'ordenació, d'edificació i ús, així com les determinacions fonamentals del'ordenació i de gestió.

Les NNUU regulen detalladament, així mateix, les condicions de protecció mediambiental delSNU i els elements bàsics del territori - estructura de la propietat del sòl, edificacions i elementsconstruïts, xarxa viària rural, xarxa hidrològica, camps de conreu, masses forestals i boscinterior i els elements naturals que configuren la topografia -. També contenen una regulaciógeneral i detallada dels usos compatibles, condicionats i incompatibles en les diferents zonesdel sòl no urbanitzable, la qual per tal de no induir a errors interpretatius, s’ha detallat encaramés contemplant la regulació dels usos, no solament a nivell de zona, sinó tenint en comptetambé els components de qualificació de cada zona.

En definitiva, el POUM en tràmit ha dedicat una especial cura en la regulació i justificació delSNU, per la qual cosa és evident que els particulars no poden únicament al·legar unainadequada classificació dels seus terrenys atesa la seva voluntat edificatòria, sinó que ésnecessari que demostrin que la classificació atorgada pel POUM és il·legal, inadequada,irracional o incoherent. D’altra manera, aquest punt de l’al·legació queda com a simplemanifestació d’una opinió que pot ser valorada, però en cap cas generadora d’un canvi en elrègim del sòl.

3. Pel que fa al sector vinculat al finançament del Passeig de Ponent:

L’al·legant planteja la seva preocupació pel que fa al finançament de les despeses generadesde l’obra de canalització, cobriment i urbanització del Passeig de Ponent.

Com a qüestió prèvia cal deixar constància de que el Passeig de Ponent es planteja com unade les opcions més clares i essencials del nou Pla, que inclou la conversió de l’actualtransvasament i els seus marges en un nou carrer/avinguda que recorri tot el sector oest de laciutat i que doni suport i referència als nous creixements industrials i residencials previstos a lapart de ponent de la ciutat, fins al punt, tal com es fa constar en la Memòria del Pla, que senseaquesta nova artèria urbana no tindria justificació la continuació de la taca de creixement mésenllà del sòl urbà consolidat, entre la que es troba l’àmbit de sòl urbanitzable delimitat de CanMarcet.

D’acord amb les determinacions de la LU els propietaris de sòl urbà no consolidat i de sòlurbanitzable delimitat tenen, entre d’altres, el deure de cedir a l’Ajuntament, de maneraobligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals que elplanejament urbanístic general inclogui dins de l’àmbit d’actuació en què siguin compresos elsterrenys, i de costejar i, si s’escau, executar la urbanització. Amb el deure addicional, per alspropietaris de sòl urbanitzable delimitat, de costejar i, si s’escau, executar les infrastructures deconnexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors a l’actuació urbanística, i també lesobres per a l’ampliació o el reforçament d’aquests sistemes que siguin necessàries com aconseqüència de la magnitud de la dita actuació, d’acord amb les determinacions delplanejament general.

Pel que fa al finançament d’aquesta obra d’infrastructura, com sistema general i d’acord amb elque ve exposat en la Memòria d’Ordenació d’aquest Pla, en el seu Punt 5.1, està previstaaportació per part dels creixements extensius residencials previstos en el sòl urbanitzable, delscreixements dels sectors industrials i d’activitat al sud de la ciutat, dels sectors i polígonsd’actuació delimitats en el sòl urbà directament relacionats amb el Passeig de Ponent, així comles aportacions que corresponguin a les diferents administracions en raó de la sevaresponsabilitat i competència en la matèria. En els tres primers casos, la càrrega que se’ls hihagi d’imputar es repartirà de forma proporcional a la quantitat de sostre de cada sector o



àmbit, “ponderada en el sentit de considerar que les actuacions residencials poden suportar enconjunt un major cost de l’obra urbanitzadora per metre quadrat de sostre potencial que lesindustrials i d’activitat. (…) Partint del càlcul de la repercussió que poden assumir els noussostres respecte al finançament del conjunt de l’actuació, en resulta que haurà de ser finançadaen un 30% per la pròpia administració, mentre que el 70% restant es repartirà entre els tresconjunts de sectors aproximadament d’acord amb la següent proporció: un 30% pels sectors ipolígons d’actuació delimitats en sòl urbà, un altre 20% pels nous sectors residencials en sòlurbanitzable, i un 20% que correspondrà als nous sectors d’activitat terciària i industrial en sòlurbanitzable.” Sense perjudici de la salvaguarda del principi de garantia de la viabilitateconòmica de cada àmbit, sector o polígon d’actuació.

Per a la concreta determinació dels imports a suportar per a cada un d’aquests àmbits, sectorso polígons, com a compte provisional, s’haurà d’estar al pressupost del corresponent projected’urbanització de la via i de l’obra civil i hidràulica de cobertura de la riera del Palau, que s’haestimat en un import aproximat de 110 milions d’euros.

4. Sòl Urbà no consolidat.

Copcisa Inmobiliaria, S.L. s’oposa a la inclusió dins del Pla de Millora Urbana, PM-CAN001-Avinguda del Vallès, de l’illa AT2 resultant del Projecte de Compensació del sector del PlaParcial Montserrat, aprovat definitivament en data 25 de novembre de 1993 i executat en elmarc del vigent Pla general d’Ordenació, en entendre que es tracta d’un sòl urbà consolidat.


El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autèntic respectea les previsions de la Llei 6/98, i a les de la Llei 2/02, tant pel que fa a la definició del sòl urbà(article 54 NNUU), com pel que fa a la definició de les categories de sòl urbà (article 56 NNUU),així com pel que fa a la regulació dels drets i deures dels propietaris dels sòl urbà consolidat(article 57 NNUU), i dels del sòl urbà no consolidat (article 58 NNUU).

La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d’una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador. Contràriament, sí depèn de la discrecionalitat del planificador (no dela seva arbitrarietat), la delimitació de polígons i/o sectors en sòl urbà constituïts per aquellsterrenys que estan sotmesos a un procés de transformació urbanística, ja sigui de reforma,millora o renovació urbana, o per aquells altres als quals el planejament atribueix unsaprofitaments urbanístics que comporten un increment del seu valor, ja sigui en termesd’edificabilitat, nous usos o altres elements connexos, generadors de les corresponentsplusvàlues urbanístiques, com és el cas de la finca inclosa en el sector de Pla de MilloraUrbana de remodelació PM-CAN001. En el benentès que el sòl urbà no consolidat és unaresposta a les necessitats que es generen en el sí de les ciutats, i que precisen de reformes,renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se els usos, intensitats,tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres; i, no interpretar-ho així,impediria, en qualsevol cas, la capacitat d’intervenció des del planejament en el sòl urbà, queés del tot imprescindible per donar resposta a les demandes d’interès públic del municipi deTerrassa.

És important destacar que quan el Pla parla de sòl urbà no consolidat s’està referint a unacategoria de sòl urbà partint d’allò que ja es ciutat.

4.2. Pel que fa al supòsit que ens ocupa, els articles 15.1 i 60.1 de les Normes Urbanístiquesdel POUM defineixen els Plans de Millora Urbana en el sòl urbà no consolidat, com aquellsque tenen per objecte completar el teixit urbà o bé la realització d'operacions de rehabilitació,de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització,d'ordenació del subsòl i de sanejament. Les finalitats previstes determinen que el POUM



prevegi quatre classes diferents de plans de millora Urbana (art. 60.2 NNUU): de transformació,de remodelació urbana, de reforma interior i de completament del teixit urbà.

L'anàlisi de la Fitxa normativa corresponent al Pla de millora urbana de remodelació PM-CAN001, on s’inclou l’illa AT2, propietat de l’al·legant, constata les afirmacions formulades icombat les manifestacions de l'al·legant, atès que en ella es conté, precisament que l’objectiud’aquest àmbit és « transformar la façana de Ca n’Anglada amb l’Avinguda del Vallès i els usosdels terrenys actualment ocupats per activitats productives en un nou teixit amb usosresidencials i terciaris, junt amb la determinació de zones per espais lliures i equipaments »,així com « configurar una nova articulació entre el vial de l’Avinguda del Vallès i els traçats dela carretera de Montcada i del Passeig de 22 de juliol », objectius tots ells propis i característicsdel sòl urbà no consolidat.

4.3. Formulades les consideracions anteriors pel que respecta a l’aclariment dels conceptesrelatius al significat i abast del sòl urbà no consolidat, cal prendre en consideració, per unabanda, el sentit i la necessitat de contemplar possibles transformacions futures dels frontsactuals de la Riera de les Arenes des de la nova lògica definida en el POUM de la sevatransformació en un eix urbà, amb capacitat de vertebrar els diferents barris pels quetranscorre, i per l’altre, el contingut de les al·legacions formulades al respecte, en les que esposa de manifest la dificultat que comporta la possible transformació parcial del sòl amb actualqualificació d’industrial i, en especial, pel que fa a l’ocupat pel centre comercial, i la sevaharmonització amb la resta dels terrenys situats a ambdós costats de la Riera de les Arenes.

És per això que es planteja l’estimació d’aquest punt de l’al·legació, sense acceptar elsarguments técnico-jurídics de la mateixa, però interpretant favorablement la problemàticaconcreta que es planteja de la delimitació de l’àmbit del Pla de Millora Urbana PM-CAN001.Això no obstant, en atenció al manteniment dels objectius formulats en el POUM en quant a latransformació dels fronts de la riera, es determinarà en el mateix Pla la previsió de la futuraelaboració d’un Pla Especial per al tractament del tram urbà de la Riera de les Arenes, atenentals objectius de resoldre de forma integrada la seva millora paisatgística i funcional. Laformulació del referit Pla Especial podrà establir, en el seu cas, i en base a l’oportunainformació i estudi dels àmbits físics que conformen els entorns immediats de l’eix de la riera, ladelimitació d’àrees de sòls que s’incorporarien a una possible ordenació paisatgística dels nousfronts.

Proposta de resolució: Es proposa estimar parcialment les al·legacions formulades, d’acordamb el fonaments que es recullen en el present informe, en el sentit de modificar la delimitacióde l’àmbit del Pla de Millora Urbana en sòl urbà no consolidat PM-CAN001, excloent-hi, entred’altres, la finca de l’al.legant, i desestimar la resta de pediments.


Emplaçament: CM DE CAN GONTERES

Nom de l'al·legant: VEINS CAMI DE CAN GONTERES LES AYMERIGUES


TEMA:

Manifesta el desacord amb la consideració legal de sòl no urbanitzable per aquest indret situatal cantó occidental del Camí de Can Gonteres i el nucli urbà de can Gonteres qualificatinicialment de Àrea de potencial regeneració de l’ecosistema agrícola (clau “ap”) inclosa dinsdel sistema de Parc de Contacte. Atenent al grau de consolidació i a la presència d’edificacionses sol·licita la reclassificació com a sòl urbà de l’àmbit esmentat amb la qualificació de CiutatJardí (clau A5) o alternativament la reclassificació com a sòl urbanitzable.



TRACTAMENT:

Es desestima la reclassificació com a sòl urbà d’un indret que ja estava classificat com a sòl nourbanitzable, a l’anterior Pla General. En aquest cas preval el criteri de contenir els límits delnucli urbà de Can Gonteres i de delimitar un àmbit de sòl urbanitzable entre la futura traça del’autovia orbital i el sòl urbà, per tal de preservar la resta del territori com a espai a preservar dela dinàmica urbana, en funció dels seus valors paisatgístics: En conseqüència, es manté l’úsagrícola majoritari dins de la qualificació d’Àrea de potencial regeneració de l’ecosistemaagrícola (clau “ap”) l’indret dins del sistema de Parc de Contacte (clau P.6). La funciód’aquesta franja de Parc de Contacte, on es troba emplaçat l’àmbit assenyalat per l’al·legant ésla d’afavorir la relació entre els sistema urbà i la zona d’ampliació del Parc Natural.


Emplaçament: Avda de Barcelona, núm. 1, Marinel.lo Bosch, Pau Marsal i Mare de Deu de laLlum.

Nom de l'al·legant: INCANO SL


TEMA:

Es demana la requalificació en Illa Homogènia (A2) de la illa qualificada de activitat en illatancada (A8) amb una edificabilitat mínima de 4,30m2st/m2sl, ja que, entre d’altresconsideracions, actualment s’hi troba en funcionament una activitat no només d’elaboraciód’articles de pell, sinó també de comercialització, que no és compatible amb la qualificacióinicialment prevista d’A8. També s’exposa que els nous habitatges previstos en front de la sevafinca dificultaran la visibilitat del comerç des de la Carretera, i això afectarà el seu valorcomercial, a l’hora que s’han de tenir en compte els costos del possible trasllat de l’activitat.

TRACTAMENT:

Efectivament, en la regulació dels usos previstos per a les zones amb qualificació d’industrialen illa tancada (Clau A8.0) es preveu com incompatible l’ús comercial, de forma que l’activitatque hi està actualment en funcionament quedaria, pel que fa a la seva secció de venda, ensituació d’us disconforme amb les determinacions del planejament aplicable.

També s’ha fet palesa la voluntat del planificador que, fent us de la potestat discrecional a laque es farà referència seguidament, ha optat per preveure una important transformaciód’aquest sector d’intersecció entre l’Avinguda de Barcelona i la Carretera de Montcada, amb ladelimitació d’àmbits de Pla de Millora o Polígons d’Actuació quin objectiu és el de canviar elsusos dels terrenys vacants o ocupats per activitats productives en un nou teixit residencial.

Cal tenir en compte, no obstant, que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establirl'ordenació urbanística més adequada a les exigències de l'interès general, sense que, per tant,els drets dels particulars puguin impedir que es formuli el model territorial que es pretén. Aquestposicionament està avalat per nombrosa jurisprudència, de la qual és exemplificativa laSentència del Tribunal Suprem de 18 de març de 1992.

Les coordenades de l'interès general s'emmarquen amb l'exigència de racionalitat de lesnoves decisions urbanístiques, és a dir que el planificador hagi valorat les situacions fàctiquescorrectament, que la utilització del sòl sigui coherent amb les necessitats objectives de lacomunitat, que es formuli una adequada ordenació territorial i un correcte ajust a les finalitatsperseguides i, finalment, que la decisió planificadora guardi coherència amb la realitat dels fets,és a dir que les decisions del Pla siguin proporcionals, coherents i racionals, evitant així caure



en l’al·legada arbitrarietat - Sentència de 3 de febrer de 1996 (1788/1996) i de 1 de juny de2001 (3812/2001) -.

En definitiva, en el planejament urbanístic és necessari distingir entre una activitat jurídica oreglada, que està sotmesa a normes formals o materials d'obligat acatament, i una activitatd'oportunitat tècnica o discrecional, en la qual l'Administració opta d'entre diverses alternatives,una determinada solució de model global o orgànic del territori. La naturalesa normativa delsplans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen el"ius variandi" de l'Administració, enfront al qual, com s’ha dit, no es poden imposar els dretsdels propietaris.

Exposat això, procedeix estimar parcialment les peticions de l’al·legant en el sentit de preveurela transformació de l’illa emplaçada entre els carrers Pau Marsal, Marinel·lo Bosch, Avingudade Barcelona i Carretera de Montcada, mitjançant la delimitació d’un àmbit de Pla de Millora ensòl urbà no consolidat, amb els paràmetres i les condicions d’ordenació, edificació i us que esdeterminen en la corresponent fitxa normativa.

La delimitació d’un àmbit de Pla de Millora per a la transformació urbanística de l’illa ve avaladaper l’atribució d’uns aprofitaments urbanístics que comporten un increment del seu valor, jasigui en termes d’edificabilitat, nous usos o altres elements connexes; generadors de lescorresponents plusvàlues urbanístiques.


Emplaçament: DS CASETES DE L'ESTACIÓ, 1

Nom de l'al·legant: FRANCESC MULLOR


TEMA:

Es sol·licita una clarificació de les condicions en que es poden conservar i actualitzar lesedificacions existents en l’àmbit de les Casetes de l’estació.

TRACTAMENT:

Les edificacions incloses dins de l’anomenat àmbit de les Casetes de l’Estació amb accés pelcamí vell de Matadepera a Sant Quirze, es troben dins del règim del sòl no urbanitzable amb laqualificació d’Espai d’altres edificacions rurals existents (clau “ee”) i correspondrà al PlaEspecial pel desenvolupament del Parc Territorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, perdeterminació expressa del POUM, resoldre l’adequació final d’usos i possibilitats d’edificació. ElPla Especial determinarà les condicions d’ordenació de les edificacions i instal·lacions del’àmbit determinat, tot valorant l’equilibri necessari entre els diferents factors que hi intervenen:compatibilitat conreus intensiu i extensiu, avaluació de la integració en el paisatge rural, controli regulació dels drenatges naturals i artificials i regulació dels usos respecte la finalitat iobjectius del Pla Especial.



Nom de l'al·legant: LAFORET RUIZ SL




TEMA:

Es sol·licita formar part del Polígon adjacent del Pla de Millora del carrer Sant Sebastià, 100(PM-SSE100).

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’incloure dins de l’àmbit del Pla de Millora del carrer San Sebastià100 la parcel·la esmentada del carrer Baldrich núm. 158, atès que la transformació d’aquestàmbit respon a la voluntat de crear una plaça pública que contingui la xemeneia protegida dela fàbrica Manufactura Auxiliar i per tant, les noves façanes s’hauran d’organitzar al voltant delmanteniment de la mateixa. És en aquest sentit que es determina no alterar l’estructuraparcel·lària de la resta del front del carrer Baldrich.


Emplaçament: CA DE MANUEL DE FALLA, 29

Nom de l'al·legant: MIGUEL IZQUIERDO ROMERO

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es demana que l’immoble dels al·legants no estigui inclòs dins del polígon d’Actuació Passeigde Ponent PA-PON225 i que es mantingui qualificat de Illa Tancada A3.

TRACTAMENT:

Es desestima l’al·legació, en el benentès que la nova ordenació en cap cas suposa perjudicisals propietaris inclosos en els polígons d’actuació del Passeig de Ponent.









Emplaçament: CA DE MANUEL DE FALLA, 29.B

Nom de l'al·legant: JOSE PEREZ GIL

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es demana que l’immoble dels al·legants no estigui inclòs dins del polígon d’Actuació Passeigde Ponent PA-PON225 i que es mantingui qualificat de Illa Tancada A3.

TRACTAMENT:

Es desestima l’al·legació, en el benentès que la nova ordenació en cap cas suposa perjudicisals propietaris inclosos en els polígons d’actuació del Passeig de Ponent.









Emplaçament: Terreny a Can Gonteres

Nom de l'al·legant: DOMINGO BARBERO MORENO




TEMA:

Es sol·licita la inclusió de la parcel·la esmentada dins l’àmbit de sòl urbà de Can Gonteres oque sigui classificada com a sòl urbanitzable.

TRACTAMENT:

Es desestima la proposta d’inclusió de l’esmentada parcel·la dins del règim del sòl urbà i esmanté dins del règim del sòl no urbanitzable, sotmesa a les regulacions corresponents a laZona de Ventall Al·luvial Miocènic (Clau D1) i amb la qualificació com Àrea de potencialregeneració de l’ecosistema agrícola (clau “ap”), quedant sotmesa a les condicions generals deles noves edificacions o ampliacions de les existents destinades a habitatge rural.


Emplaçament: Les Martines.(carena del Mas Bellver)

Nom de l'al·legant: JULIO TIBURCIO SANJAIME


TEMA:

Es sol·licita que els terrenys d’aquesta finca de les Martines, qualificada inicialment com aforestal potencial (fp), passin a ser considerats d’ús agrícola (part inferior) i classificat de sòlurbà la resta.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incorporar aquest parcel·la al règim del sòl urbà enbase a considerar que els criteris de delimitació física de l’àmbit del sòl urbà de les Martinesresponen a l’objectiu de reduir, als espais estrictament consolidats i/o delimitats en laModificació puntual de l’àmbit de les Martines (aprovada definitivament el 06.06.97) de l’anteriorPla General de 1983 com a sòl urbà; la superfície de sòl amb edificacions existents i queconfiguraven un nucli edificat d’ús residencial, alliberant al màxim el sòl lliure com a àmbit desòl agrícola i forestal dins del règim del sòl no urbanitzable. Per tant es manté dins de la zonade Ventall al·luvial miocènic (Clau D1), amb els usos definits en les normes urbanístiques.

La qualificació de forestal potencial (clau fp), no impedeix l’ús agrícola d’acord amb la definiciónormativa que, d’acord amb la seva definició, admet “incorporar els conreus abandonats iprincipalment boscos cremats que han donat lloc a formacions de matolls i arbustos. Es tractad'un ambient que caldria transformar en conreus agrícoles extensius o reforestar”. La únicalimitació a l’ús agrícola és l’impediment d’efectuar actuacions que comportin la reducció de lasuperfície de sòl natural en més del 5% de la component forestal potencial de la propietat.


Emplaçament: CA DEL MAS DE MIRESSES

Nom de l'al·legant: MANUEL ANGEL GARCIA FIEL




TEMA:

Es sol·licita que els terrenys d’aquest finca de les Martines qualificada inicialment com aforestal potencial (fp) dins del règim del sòl no urbanitzable passin a ser classificats com a sòlsurbans.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incorporar aquest parcel·la al règim del sòl urbà enbase a considerar que els criteris de delimitació física de l’àmbit del sòl urbà de les Martinesresponen a l’objectiu de reduir, als espais estrictament consolidats i/o delimitats en laModificació puntual de l’àmbit de les Martines (aprovada definitivament el 06.06.97) de l’anteriorPla General de 1983 com a sòl urbà; la superfície de sòl amb edificacions existents i queconfiguraven un nucli edificat d’ús residencial, alliberant al màxim el sòl lliure com a àmbit desòl agrícola i forestal dins del règim del sòl no urbanitzable. Per tant es manté dins de la zonade Ventall al·luvial miocènic (Clau D1), amb la qualificació de forestal potencial (clau “fp”) i ambels usos definits a les normes urbanístiques.


Emplaçament: CA DEL MAS DE MIRESSES



TEMA:

Es sol·licita que els terrenys d’aquest finca qualificada inicialment com a forestal potencial (fp)passin a ser qualificats de sòl agrícola (clau a).

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant de requalificar aquest parcel·la amb la qualificació d’úsagrícola (clau “a”). La qualificació de forestal potencial (clau fp), no impedeix l’ús agrícolad’acord amb la definició normativa que admet “incorporar els conreus abandonats iprincipalment boscos cremats que han donat lloc a formacions de matolls i arbustos. Es tractad'un ambient que caldria transformar en conreus agrícoles extensius o reforestar”. La únicalimitació a l’ús agrícola és impediment d’efectuar actuacions que comportin la reducció de lasuperfície de sòl natural en més del 5% de la component forestal potencial de la propietat.

Per tant es manté dins de la zona de Ventall al·luvial miocènic (Clau D1), amb la qualificació deforestal potencial (clau “fp”) i amb els usos definits a les normes urbanístiques.


Emplaçament: CA DE LA CARENA DEL MAS BELLVER


Tipus: LES MARTINES



TEMA:

Es sol·licita una rectificació en la alineació de la vialitat del carrer de Carena del Mas Bellverque afecta als terrenys esmentats.

TRACTAMENT:

Atenent el contingut de l’informe emès per l’Enginyer director de les obres d’urbanització delsector de les Martines, que s’estan executant actualment, i d’acord amb les quals ha estatnecessari adaptar el traçat del vial que tanca pel Sud part de l’àmbit de la Unitat d’Actuaciónúm. 8 i que representa el límit de la finca assenyalada amb el núm. 262 en el Projecte deReparcel·lació; és procedent estimar parcialment la present al·legació, en allò que suposi unamillora de la traça del vial i en estricte respecte al replanteig sobre el terreny per part de ladirecció facultativa de les obres.


Emplaçament: CA DE LA CARENA DEL MAS BELLVER


Tipus: LES MARTINES

TEMA:

Es sol·licita una rectificació en la alineació de la vialitat entre el carrer de Mas Miresses i latrobada amb el Camí del Torrent de Montcal

TRACTAMENT:

Atenent el contingut del mateix informe al que s’ha fet referència en l’anterior escritd’al·legacions, d’acord amb el qual també ha estat necessària una petita adaptació del traçatdel vial que tanca pel Sud part de l’àmbit de la Unitat d’Actuació núm. 8 i que representa el límitde la finca assenyalada amb el núm. 262 en el Projecte de Reparcel·lació, en la sevaconfluència amb el Camí del Torrent de Montcal; és procedent estimar parcialment la presental·legació, en allò que suposi una millora de la traça del vial i en estricte respecte del replanteigsobre el terreny per part de la direcció facultativa de les obres.


Emplaçament: Sant Pere de les Fonts

Nom de l'al·legant: JUAN HERNANDEZ JOHANSSON

Tipus: LES FONTS

TEMA:

Es demana que es canviïn les condicions d’ordenació, edificació i ús en l’àmbit del Pla deMillora de Sant Pere de les Fonts (PM-STP001) d’acord amb les propostes de l’al·legant.



TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació presentada en el sentit d’establir com a zonificació indicativacorresponent a l’àmbit de desenvolupament del Pla de Millora Urbana per Completació delsector de Sant Pere de les Fonts (PM-STP001), la mateixa zona que regeix dins de l’àmbit desòl urbà consolidat del mateix barri, corresponent a la zona d’Edificació Aïllada A5.0, per unapart del sector. Mantenint, no obstant, la qualificació A5.1 per la zona central en la que lescondicions topogràfiques i de relació amb l’espai natural, són més complexes.

Així mateix, l’assimilació a les condicions de la zona esmentada permet també donar respostapositiva a la petició formulada en el sentit que siguin admesa la construcció d’habitatgesaparellats, en tant que la regulació normativa del POUM ja contempla expressament l’úsd’habitatge bifamiliar com un dels usos dominats per aquesta zona.

Finalment, pel que fa a la petició que sigui reduïda la proporció de reserva de sòl destinat asistemes de cessió al 50% de l’àmbit en lloc del 55% que s’estableix en la fitxa d’ordenació,correspon desestimar la mateixa, atès que l’esmentada proporció fixada en el POUM respon ala necessitat d’establir unes superfícies de sòls de cessió suficients per tal d’assolir, juntamentamb la vialitat mínima de servei dels nous creixements, els àmbits d’espais adjacents al nuclide Sant Pere de Les Fonts que han de passar a integrar l’estructura d’espais lliures que han degarantir el grau d’esponjament suficient de les noves implantacions i la transició adequadaentre els àmbits consolidats i el territori natural que les envolta.


Emplaçament: CM DE LA SERRA, 38

Nom de l'al·legant: GUILLEM ALBA PARIS

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Es sol·licita que la normativa permeti l’activitat d’ensinistrament de gossos i residència caninaen aquest àmbit de sòl urbà qualificat de A 5.2.b Parcel·la Gran Els Pinetons.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de permetre l’activitat d’ensinistrament de gossos i residència caninaen parcel·les qualificades com (A.5.2.b) Parcel·la Gran Els Pinetons, atès que la normativapreveu la incompatibilitat d’aquest us en les zones Edificació Aïllada (clau A5.0) ialternativament es permet l’ús de gosseres (cria, ensinistrament i guarda) dins de les zonesclassificades de sòl no urbanitzable amb l’excepció de la zona de Parc Natural (clau D5).


Emplaçament: CA DE LES CARBONELLES

Nom de l'al·legant: ANTONIO SOBREPERA CASCANTE




TEMA:

Es sol·licita la classificació com a urbanitzables dels terrenys que inicialment estan classificatscom a sòl no urbanitzable amb la qualificació de forestal potencial (clau fp) atesa la proximitatd’altres nuclis de sòl urbà.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incorporar aquests terrenys al règim del sòlurbanitzable en base a la consideració dels criteris de delimitació física dels àmbits dels nuclisurbans de les Martines i de Can Palet de Vista Alegre, que responen al criteri de reduir, alsespais estrictament consolidats i/o delimitats com a sols urbans, la superfície de sòl ambedificacions existents que configuraven uns nuclis edificats d’ús residencial, alliberant al màximel sòl lliure com a àmbit de sòl agrícola i forestal dins del règim del sòl no urbanitzable. Enconseqüència es mantenen aquest terrenys dins del règim del sòl no urbanitzable en la zona deVentall Al·luvial Miocènic (clau D1) amb la qualificació de forestal potencial (clau fp) .



Nom de l'al·legant: JOSEFA LLOBET ROCA


TEMA:

Es demana que es classifiqui com a sòl urbà la part de terreny de la seva finca que inicialmentestà classificat com a sòl no urbanitzable amb la qualificació de sòl agrícola.

TRACTAMENT:

Les edificacions incloses dins de l’anomenat àmbit de les Casetes de l’Estació amb accés pelcamí vell de Matadepera a Sant Quirze, es troben dins del règim del sòl no urbanitzable amb laqualificació d’Espai d’altres edificacions rurals existents (clau “ee”) i correspondrà al PlaEspecial del Parc Territorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, per determinacióexpressa del POUM, resoldre tant la delimitació precisa dels àmbits agrícoles o d’altresedificacions rurals existents, com l’adequació final d’usos i possibilitats d’edificació. El PlaEspecial determinarà les condicions d’ordenació de les edificacions i instal·lacions de l’àmbitdeterminat, tot valorant l’equilibri necessari entre els diferents factors que hi intervenen:compatibilitat conreus intensiu i extensiu, avaluació de la integració en el paisatge rural, controli regulació dels drenatges naturals i artificials i regulació dels usos respecte la finalitat iobjectius del Pla Especial.


Emplaçament: CA DEL GASÒMETRE, 125

Nom de l'al·legant: BO DE DE BO SA




TEMA:

Es demana que es requalifiqui l’àmbit de la seva activitat inclòs en el Polígon del Pla de Millorade Rambleta del Pare Alegre, en Activitat en Illa Tancada (A8) o be que ens cas contrari espermeti mantenir l’activitat el temps necessari per a la transformació del sector.

TRACTAMENT:




Apareix dons un nou sector del Pla de Millora (PM TDB-103), que es manté com a sectordiscontinu, amb reducció no obstant de la superfície de sòl prevista com a equipament i tambéde l’àmbit de nou teixit residencial en el sentit del que ja s’ha exposat en el punt primer. Aquestsector, en el que s’ha d’incloure necessàriament la finca dels números 125 i 125 bis del carrerGasòmetre, atesa la seva proximitat a la nova secció proposada del carrer Tren de Baix, ésprecisament també el que està més consolidat per edificacions amb usos productius, i, per tant,en situacions similars a la que es posa de manifest en el contingut de l’al·legació, la qual cosafa preveure una més lenta transformació en la mesura en que ho possibiliti la situació de lamajor part d’aquestes instal·lacions.


Emplaçament: AV DE SANTA EULÀLIA, 95

Nom de l'al·legant: AIGUA CUIT S.A.




TEMA:

Es manifesta el desacord amb les determinacions que es fixen per al sector del polígon de Plade Millora de l’avinguda de Santa Eulàlia 95 (PM-SEU095) i en que aquest sòl tingui laconsideració d’urbà no consolidat.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment en base als següents arguments:

Com a qüestió preliminar i pel que fa a la inclusió de la finca dels al·legants dins d’un àmbit dePla de Millora Urbana de Remodelació, val a dir que pel que fa a la delimitació del sòl urbà, laLlei estatal 6/1998 del sòl i valoracions, parteix - tal i com ja ho feien les lleis urbanístiquesanteriors -, de criteris de caràcter reglat, i preveu una regulació comuna dels drets de tots elspropietaris (art. 13), si bé establint una distinció entre el règim de deures dels propietaris del sòlurbà consolidat i el dels propietaris del sòl urbà no consolidat; categories de sòl que, per altrabanda, no defineix (art. 14).








El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autèntic respectea les previsions de les lleis estatal i autonòmica, tant pel que fa a la definició del sòl urbà (article



54 NNUU), com a les seves categories (art. 56 NNUU), així com pel que fa als drets i deuresdels propietaris del sòl urbà consolidat (article 57 NNUU), i dels del sòl urbà no consolidat(article 58 NNUU).





La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits de ciutatque precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de les condicionsd'edificació, redefinició de l'acabament o completament de la ciutat, nous traçats viaris etc,respecte als quals el Pla defineix unes condicions i paràmetres generals que seran concretatsen el planejament derivat (PMU).

No s’han inclòs en l’àmbit del Pla de Millora les finques que no estan afectes a cessió de sòl ique, a més, mantenen la seva qualificació d’industrial en illa tancada (Clau A8), ja que enaquest cas no es donen els supòsits legalment previstos i que s’han deixat exposats, perpermetre-hi la seva implicació.

Per últim, s’accepta la sol·licitud de l’al·legant en el sentit de preveure únicament com acàrregues del sector la cessió i urbanització del sòl reservat pel planejament destinat asistemes, sense el deure de cessió d’aprofitament, atenent al fet de que el major aprofitamentatorgat va efectivament acompanyat d’uns majors costos a assumir consistents en l’augmentde la superfície de vials a urbanitzar.




Emplaçament: CA DE SÒRIA, 6

Nom de l'al·legant: COR Y COR SL

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es manifesta la conformitat amb els objectius que es proposen en el Polígon d’Actuació PA-PON002.del Passeig de Ponent.

TRACTAMENT:




Per al desenvolupament d’aquests polígons d’actuació en sòl urbà, el Pla ha optat pel sistemade reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol III del Títol IV de lanova Llei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en els articles 133 isegüents. Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que la iniciativa, latramitació i el seguiment dels projectes correspon a l’Ajuntament com a administració actuant,assumint així el paper de garant, tant de la efectiva viabilitat econòmica de cada un delspolígons (majors beneficis que càrregues), com del moment en que sigui oportú iniciar el seuprocés de transformació, tenint en compte les característiques i el grau de consolidació de lesedificacions en ells existents, la qual cosa implica tenir i aplicar la necessària sensibilitat que esdemana. També val a dir, que en aquesta modalitat de gestió per cooperació, els propietaris de



les finques incloses en el polígon poden constituir-se en associació administrativa quina finalitatés participar i col·laborar activament en el procés.




Nom de l'al·legant: INMOTEX EGARA SA


TEMA:

Es suggereixen diverses opcions per tal d’assolir els objectius que planteja el Polígond’Actuació i permetre a l’hora la permanència de la indústria mentre no sigui possible el seutrasllat, moment en el que resultarà viable la transformació de l’àmbit.

TRACTAMENT:


Tot i mantenint les determinacions de la fitxa d’aquest Polígon d’Actuació, s’accepta l’oferimentde la propietat d’avançar la cessió i urbanització de la part de finca afectada per vialitat, d’acordamb el projecte d’urbanització que està en fase de tramitació, mantenint com a situaciótransitòria de la resta de l’àmbit, és a dir, de l’edifici i la resta d’instal·lacions de la indústria, laqualificació d’industrial en illa tancada (Clau A8).


Emplaçament: CA DE LA M.D. DE LES NEUS, 19

Nom de l'al·legant: INMOBILIARIA VINISA SA


TEMA:

Per al polígon de Pla de Millora de la Av. Barcelona PM-BAR044 es demana una novaquantificació de l’aprofitament per al sector, i la seva divisió en dos subsectors, oferint lapossibilitat de subscriure un conveni urbanístic.



TRACTAMENT:


Si bé es manté un únic àmbit de Pla de Millora, res no impedeix que aquest es puguidesenvolupar en dos temps, ja sigui amb la delimitació de dos Polígons d’Actuació o mitjançantla subscripció d’un conveni urbanístic tal com proposa l’al·legant, i més tenint en compte que laconcreta ordenació de l’àmbit i els seus paràmetres són continguts propis del planejamentderivat . D’acord amb l’art. 58.4 de la Llei de l’Urbanisme 2/2002, de 14 de març, en els àmbitsdel sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana,els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índex d’edificabilitat bruta, les densitats iels usos principals i compatibles, sense poder entrar en el detall que es demana d’altra formaque merament orientadora.

Això no obstant, es fa constar en la pròpia fitxa d’aquest àmbit de Pla de Millora, el compromísde l’Administració Urbanística Actuant d’assumir, íntegrament, el cost de construcció delshabitatges necessaris per a fer efectiu el dret de reallotjament dels ocupants dels habitatgesque esdevenen incompatibles amb el planejament, amb l’única contraprestació de la cessió delsòl necessari per localitzar-hi el sostre previst per a l’indicat reallotjament, a determinar tambéen el propi Pla de Millora.

El règim transitori previst per als edificis i instal·lacions existents dins de l’àmbit és el de volumdisconforme, garantint així la possibilitat de continuïtat de l’activitat productiva que actualmenthi ha en funcionament, mentre no es produeixi la transformació del sector, quina execució estàprevista pel sistema de reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació.

Per últim, es fixa un major coeficient d’edificabilitat atenent a la voluntat d’assegurar la viabilitateconòmica del sector, i també es preveu l’augment del nombre màxim d’habitatges, que vedonat no només per l’increment, en aquest sector concret de Pla de Millora, de l’edificabilitatneta, sinó per la disminució que, amb caràcter general, es fa de l’estàndard de metres quadratsde sostre per habitatge.


Emplaçament: Carretera de Montcada PA-MON409 i PA-MON413

Nom de l'al·legant: FERHER SL


TEMA:

Es demana que s’incorpori la finca de la Ctra. de Montcada 411, de la seva propietat, a l’àmbitdel Polígon d’Actuació PA-MON 413, del que és propietari únic, i que es modifiquin lavolumetria determinada pels polígons per evitar reculades i racons.

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació pel que fa a la modificació de la delimitació dels polígons PA-MON409 iPA-MON413, de forma que s’inclou la finca de la Carretera de Montcada 411 en aquest darreràmbit i es redueix la superfície del PA-MON 409, que queda integrat per les finques de lacarretera de Montcada 409 i del carrer Colom 131-133, facilitant així la gestió posteriord’ambdós Polígons d’Actuació.



Pel que fa a les reculades i racons als quals fa referència l’al·legant, aclarir que no esprodueixen en l’àmbit edificable, sinó que obeeixen a la necessitat d’assegurar les necessàriescessions del sòl, ara privat, afectat de vialitat.


Emplaçament: CA DEL GASÒMETRE, 4

Nom de l'al·legant: ALFONSO VILA MATEU

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (GAS)

TEMA:

Es demana que en el Polígon d’Actuació del carrer Gasòmetre 4 (PA-GAS004) s’executi d’unamanera fraccionada atenent a la diversitat de situacions existents.

TRACTAMENT:

L’execució d’aquest àmbit de Polígon d’Actuació es preveu pel sistema de reparcel·lació en laseva modalitat de compensació bàsica, és a dir, a iniciativa dels propietaris de finques lasuperfície de les quals representi més del 50% de la superfície total del polígon d’actuacióurbanística, i és la junta de compensació qui ha de formular el projecte de reparcel·lació per alrepartiment entre tots ells dels beneficis i les càrregues derivats de la ordenació urbanística.

De les al·legacions presentades durant el tràmit d’exposició pública del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal es desprèn que la totalitat del sòl privat de l’àmbit pertany a dues úniquespropietats, la qual cosa afavoreix el possible assoliment d’acords concrets pel que fa al’execució del Polígon, en el moment en que sigui procedent.



Nom de l'al·legant: VEIMPO SL


TEMA:

Es demana que s’inclogui dins de l’àmbit del sòl urbà del Pla del Bon Aire el terreny propietatde l’al·legant.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incorporar aquest parcel·la al règim del sòl urbà enbase a la consideració que els criteris de delimitació física de l’àmbit del sòl urbà del Pla delBon Aire responen a l’objectiu de reduir, als espais estrictament consolidats i/o delimitats enl’anterior Pla General de 1983 com a sòl urbà; la superfície de sòl adscrit al sector residencial,alliberant al màxim el sòl lliure com a àmbit de les planes agrícoles del conjunt del Pla delBonaire. En conseqüència, aquest terreny es manté dins del règim del sòl no urbanitzable ambuna qualificació de agrícola (clau a) dins la zona de Ventall al·luvial recent (Clau D2) amb elsusos definits a les normes urbanístiques.




Emplaçament: Vapor Sala i Badrinas

Nom de l'al·legant: EGARA LLOGUERS SA-LOCALS EN RENTA SA


TEMA:

Es proposa una nova configuració urbanística per a l’àmbit del Vapor Sala Badrinas.

TRACTAMENT:

Analitzat l’abast de l’al·legació presentada, i un cop reconsiderats els criteris pels qualss’estableix la proposta d’ordenació sobre el conjunt del barri del Segle XX, i en particular del’àmbit nord-est del mateix.

Correspon estimar parcialment l’al·legació presentada en el sentit d’establir una qualificaciósobre la totalitat del Vapor Sala-Badrinas que permeti comptabilitzar la seva important activitatproductiva amb una possible transformació futura del mateix amb criteris de remodelació del’actual estructura edificada i d’espais de maniobra i accés a les naus productives.

L’anàlisi més definitiu sobre les possibilitats de transformació dels teixits més històrics del barri,majoritàriament consolidats per edificacions residencials i industrials que es van anantdesenvolupant en torn a l'eix del carrer Baldrich, porta a la valoració de la conveniència decontemplar la futura transformació del conjunt industrial del Vapor Sala-Badrinas, amb criterisde manteniment i reutilització d’una part de les actuals edificacions existents i d’implantaciód’usos d’habitatge però també amb una important proporció d’usos d’activitat terciària i deserveis.

La transformació del conjunt del Vapor formarà part del nou eix urbà que contempla la creaciód’uns nous recorreguts entre el Centre i el sud de la ciutat a traves de la carretera de Montcadai el barri del Segle XX.

Per tant, els criteris de transformació per al vapor, han de venir referits al mateix concepte deles àrees centrals de millora urbana, que incorporen el concepte de barreja entre arquitecturespreexistents d’interès tipològic i patrimonial, i noves arquitectures. Es contempla doncs, ladefinició d’uns criteris de transformació ajustats al mecanisme d’àrea central de millora urbana.

Els paràmetres d’ordenació que es determinen per al nou sector son els que vénen definits enla nova fitxa d’ordenació formulada, amb subjecció als paràmetres també definits per a la restade les àrees centrals de millora urbana.


Emplaçament: Can Amat de la Muntanya.(Masia Egara)

Nom de l'al·legant: MASIA EGARA SA


TEMA:

L’al·legació presenta diferents sol·licituds:



1. Es demana corregir gràficament els elements i determinacions relatives a la finca de CanAmat d’acord amb els plànols aportats per l’al·legant i que fan referència a la vialitat, lacomponent de qualificació de l’espai de les edificacions rurals i masies d’interès tradicional(clau “er”) del Pla

2. Que es pugui ampliar l’activitat hostalera amb un nou recinte situat al costat de la Masia iactivitats de servei de carretera en la zona de la carretera de Rellinars, Viladecavalls i CanGonteres dins del marc d’un Pla Especial.

3. També es demana un retrocés del límit de l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç.

TRACTAMENT:

1. Respecte la primera qüestió, la documentació aportada per l’al·legant permet disposar d’unmajor coneixement de la realitat de la finca de Can Amat de la Muntanya i a tal efecte poderajustar les determinacions del Pla en el sentit de modificar el traçat del camí establert en elsdocuments del POUM i poder precisar la superfície inclosa dintre de la component dequalificació de l’espai de les edificacions rurals i masies d’interès tradicional (clau er) del Pla.

2. Pel que fa referència a les condicions de l’ampliació de l’activitat, aquesta al·legació seràparcialment estimada en el document de l’aprovació provisional en coherència amb el contingutde l’article 47 de la Llei d’Urbanisme, respecte la reconstrucció i rehabilitació de les masies icases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques opaisatgístiques i hagin estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg . A aquest efecte irespecte aquestes construccions incloses en el catàleg municipal, s’haurà d’elaborar un PlaEspecial, que dintre del principal criteri del manteniment i la preservació del conjuntarquitectònic i del valor històric i ambiental del mateix, les actuacions que es proposin, amb unlímit que no sobrepassarà, en quan a edificabilitat, el 50% més respecte el sostre actual,justifiquin la seva integració en el conjunt i en el paisatge de l’entorn natural en el que estàlocalitzada aquesta construcció. El Pla Especial justificarà el programa funcional de la novainstal·lació i la seva adequació al conjunt de forma que no s’admetran noves ampliacions senseabans esgotar les capacitats del sostre actual i únicament admesa com una condició quegaranteixi la continuïtat i la viabilitat de la instal·lació destinada a les activitats d’hostaleria,restauració i activitats completaries.

3. Respecte la correcció del límit de l’àrea de parc territorial, es considera que l’establerta en eldocument de l’aprovació inicial és la correcta i que s’ajusta a una bona implantació i lectura delterritori lliure i que a tal efecte no correspon cap modificació sobre la seva posició.

Per tot l’anterior es proposa estimar parcialment l’al·legació en els termes i contingut detallat al’informe.


Emplaçament: AV DE SANTA EULÀLIA entre CA DE MENÉNDEZ Y PELAYO i CA DECONCEPCIÓN ARENAL

Nom de l'al·legant: DIVERSAS NAVES SA


TEMA:

En relació a les determinacions del Pla de Millora de l’àmbit de la fàbrica Auxiliar Estambrera(PM-AUX001) es sol·licita un increment del coeficient d’edificabilitat net fins 1,75 m2st/m2sl , fet



que suposaria l’increment dels sostre màxim fins a 13.650m2 i del nombre màxim d’habitatgesfins a 145 unitats.

TRACTAMENT:

En relació a les condicions d’ordenació, edificació i ús del polígon del Pla de Millora de laAuxiliar Estambrera es desestima íntegrament la sol·licitud d’un increment del coeficientd’edificabilitat net, així com del sostre màxim i en conseqüència es manté el coeficientd’edificabilitat net en 1,50 m2st/m2sl, i el sostre màxim en 11.703m2. Pel que fa al nombremàxim d’habitatges, aquesta determinació es modifica en funció del criteri general que s’haadoptat, en referència a l’estàndard d’habitatge per metre quadrat de sostre, i en conseqüència,quedarà fixat en 117 habitatges.


Emplaçament: c/ de la Igualtat. Antiga finca de 'Can Noguera'

Nom de l'al·legant: EDUARD NOGUERA GORINA


TEMA:

Manifesten no estar d’acord en que el POUM qualifiqui la seva antiga propietat d’E.1. Explicaque ja se’ls hi va expropiar pel Pla ’83 per destinar-ho a Parc de nova creació dins deVallparadís i equipaments pel parc. Que s’ha estat utilitzant com a magatzem i oficines deBrigades Municipals i que ara el POUM ho qualifica d’equipament universitaris. Es mostradisconforme i amb tot això demana que se’ls hi retorni la propietat.

TRACTAMENT:


L’al·legant sol·licita la reversió de la finca anomenada "Can Noguera", ubicada al carrer de laIgualtat 16-30 i 50-96, la qual fou expropiada per l'Ajuntament de Terrassa a través de l'Acta depagament i d'ocupació en data 27 d'abril de 1989.

L'esmentada expropiació era de caràcter urbanístic, atès que fou motivada per la qualificacióatorgada a la finca pel Pla General de Terrassa de 1983, com a Parc de Nova creació (P2-2),dins de l'àmbit del Parc de Vallparadís, en virtut dels acords adoptats pel Ple Municipal en data29 de maig de 1985.

La reversió és una tècnica aplicable a qualsevol tipus d'expropiacions, si bé en els cas de lesexpropiacions urbanístiques, com la que ens ocupa, ha estat tradicional la limitació delssupòsits de reversió aplicables amb caràcter general. Així mateix, la reversió és un dret nou iautònom, al que li és d'aplicació la llei vigent en el moment d'exercitar-se, encara quel'expedient d’expropiació s'hagués incoat sota la vigència d'una llei diferent, tal com esdetermina en la Jurisprudència del Tribunal Suprem, entre la que hi trobem sentències de30.9.91 (6096/91), 25.2.92 (1742/92), 15.3.92 (1684/93), 5.6.92 (4872/93), 20.12.94(10.558/94), 28.4.95 (3231/95) i 20.5.97 (3980/97).

Per tant, resulta d'aplicació al cas que ens ocupa la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim delsòl i valoracions, en quin article 40 conté la regulació de la reversió, aplicable a lesexpropiacions de caràcter urbanístic.



La Revisió del POUM de Terrassa qualifica l'esmentada finca com a Equipament Universitari,Clau E1, quan el Pla General de 1983 la qualificava de Parc de nova creació, Clau P2-2. Enconseqüència, malgrat que es modifica la qualificació i l'ús corresponent, aquest continuaessent dotacional públic, per la qual cosa resulta d'aplicació l'excepció a la reversió contingudaen l'apartat 2.a) de l'article 40 de la Llei 6/1998, d’acord amb el qual si en virtut de modificació orevisió del planejament s'alterés l'ús que va motivar l'expropiació, procedirà la reversió, exceptequan "el nou ús estigués adequadament justificat i fos igualment dotacional públic".

En conseqüència, no resulta admissible legalment la sol·licitud de reversió formulada pelsal·legats, atenent a que la nova qualificació és igualment dotacional pública i el canvis'emmarca en una revisió del pla general que té per objecte satisfer les necessitats socio-econòmiques del municipi de Terrassa, degudament justificades i explicitades a la Memòriad’ordenació, en general, i en l'apartat 6.2 de la mateixa, en concret pel que fa referència alsequipaments.



Nom de l'al·legant: MANUEL CANTON ROMERA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es manifesta inquiet per estar inclòs dins d’un polígon d’actuació en el que no sap què hi podràfer.

TRACTAMENT:








Emplaçament: Pla del Garrot

Nom de l'al·legant: MUTUA DE TERRASSA MATEPSS NUM 85

Tipus: ENTITATS

TEMA:

Demanen:

Desplaçament del Quart Cinturó el més al Nord possible de manera que l’afectació a la sevapropietat sigui menor.

Que la qualificació de la finca sigui de Sòl agrícola o qualsevol altra qualificació que permeti unús d’acord amb el seu objectiu social.

TRACTAMENT:

Per una banda, la previsió i determinació del traçat de la futura autovia orbital o quart cinturó noes nova i específica del POUM de Terrassa, sinó que correspon a una previsió d’infrastructuraviària de caràcter supraterritorial recollida en els planejaments urbanístics de la major part delsmunicipis afectats pel seu traçat i en la planificació territorial sobre carreteres des de la dècadadels anys 70.

El Pla, tot assumint la necessitat i la conveniència d’aquesta infrastructura per a la potenciacióde la ciutat de Terrassa dins del conjunt dels sistemes urbans del país, amb una clara vocacióde nòduls urbans amb capacitat d’articular el territori i amb models de formació i dedesenvolupament compacte i intens, contempla també, i de manera molt estratègica, fent us dela potestat discrecional en matèria de planejament, l’adaptació del disseny d’aquesta futura viade forma que origini la menor ocupació de territori i el menor impacte negatiu en quant a laseva implantació en el paisatge i en el medi urbà, però, al mateix temps, de forma que puguiestablir una millor funció per al sistema de la mobilitat interior de la ciutat.

Altra qüestió és la futura obtenció, quan correspongui, dels sòls afectats per la construcció del’Autovia, quina concreció i, naixement de la causa “expropiandi”, precisa de l’aprovació delcorresponent projecte per part de l’Administració competent.

En segon lloc, en el tractament del sòl no urbanitzable s’ha de valorar l’important can vi que hasuposat l’entrada en vigor de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, del sòl i valoracions, que ha deixat debanda el seu caràcter residual i negatiu per exigir la seva ordenació en positiu, i l’abast delReial Decret 4/2000, de 23 de juny, pel que fa a la categoria de sòl no urbanitzable comú oordinari, ha estat matisat per la sentència del Tribunal Constitucional núm. 164/2001, de 11 dejuliol, en virtut de la qual es retorna al criteri de poder classificar com a sòl no urbanitzable



aquells terrenys que es consideri justificadament que són inadequats per al seudesenvolupament urbà.


La Memòria conté, en el seu apartat 7.3, l'exposició de l'objectiu perseguit per la Revisió del Plad'Ordenació urbanística Municipal de Terrassa (POUM) en el sòl no urbanitzable, consistentgenèricament en integrar el potencial ambiental del territori en el planejament. Així mateix, laMemòria explica degudament la metodologia seguida per la regulació del sòl no urbanitzable, laseva justificació, i la corresponent zonificació.


Així doncs, les Normes Urbanístiques regulen abastament el sòl no urbanitzable en el CapítolIV del Títol II, amb total respecte al marc legislatiu exposat i amb plena coherència amb elcontingut de la Memòria i l'Estudi al qual s'ha al·ludit amb anterioritat.

Per tal de posar en qüestió la delimitació d’aquesta classe de sòl o una inadequada aplicaciódel component de qualificació, cal evidenciar, a més de la concreta voluntat del propietari, laseva il·legalitat, inadequació, irracionalitat o incoherència.


Emplaçament: CM DE CAN CARBONELL, 7.B

Nom de l'al·legant: MARIA TERESA PUIG SOCIATS


TEMA:

Sol·licita que la seva propietat estigui classificada com a sòl urbà.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incorporar aquest parcel·la al règim del sòl urbà enbase a la consideració que els criteris de delimitació física, de l’àmbit del sòl urbà del Pla delBon Aire, responen a l’objectiu de reduir, als espais estrictament consolidats i/o delimitats enl’anterior Pla General de 1983 com a sòl urbà; la superfície de sòl adscrit al sector residencial,alliberant al màxim el sòl lliure com a àmbit de les planes agrícoles del conjunt del Pla delBonaire. En conseqüència aquest terreny es manté dins del règim del sòl no urbanitzable ambuna qualificació de agrícola (clau a) dins la zona de Ventall al·luvial recent (Clau D2) amb elsusos definits en les normes urbanístiques.




Emplaçament: CA DE BAEZA, 30

Nom de l'al·legant: GABRIEL SORIANO GONZALEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es manifesta la situació personal provocada per la inclusió de l’esmentada parcel·la dins delpolígon de Passeig de Ponent PA-PON218.

TRACTAMENT:

Atenent a les circumstàncies i arguments plantejats a l’al·legació, es proposa estimaríntegrament el contingut de la mateixa, mantenint fora de l’àmbit del Polígon d’Actuació PA-PON218 la finca de referència, la qual cosa no afecta substancialment el desenvolupamentfutur del mateix.

La referida finca vindrà regulada per les condicions pròpies de la zonificació del conjunt de l’illa.


Emplaçament: CA DE SANT MUÇ

Nom de l'al·legant: ANTONIO MILLA GISBERT

Tipus: LES MARTINES

TEMA:

Es sol·licita el següent:

§ Que es reconegui i recuperi l’antic traçat del camí de Sant Muç.§ Que es requalifiqui la zona d’equipaments (altres equipaments, clau E.10) pel fet de no

estar d’acord amb els possibles usos que permet aquesta qualificació d’equipament.§ Es sol·licita que es qualifiqui com a zona d’ús residencial de ciutat jardí la part de l’àmbit on

hi ha un habitatge, i la resta, on hi ha una nau industrial, es requalifiqui de sòl urbà d’úsindustrial.

TRACTAMENT:

Es desestima la inclusió dins de la xarxa viària de la traça de l’antic camí de Sant Muç, atèsque aquest antic camí ja es va desestimar com a integrant de la xarxa viària que calia delimitarper recollir l’existència dels nuclis edificats en la Modificació Puntual del PGO en l’àmbit de lesMartines (aprovada definitivament el 06.06.97) degut al seu estat d’abandonament, la sevaexcessiva pendent i l’existència d’un camí, alternatiu, amb amplada i pendent suficient perpermetre un trànsit de vehicles amb seguretat que donava accés al nucli de la Creu de Conilldes de Can Guitard, i que permetia la connexió amb els altres nuclis del sector.

En quant a la idoneïtat dels usos que pot contemplar la qualificació d’Altres Equipaments (clauE.10), la normativa permet, a tall d’exemple, uns usos determinats (espais firals, cementiris,escorxadors,… ) entre altres i, per tant, cal entendre que no és una qualificació amb una relació



d’usos tancada, sinó que deixa oberta la porta a poder admetre altres usos no previstosespecíficament i que no siguin assimilables a qualsevol de les altres categories d’equipaments.

Altrament, també es desestima la sol·licitud d’un canvi de qualificació, per permetre l’úsindustrial, atès que el criteri per delimitar aquest àmbit com a zona d’equipament ha estat elque la qualificació d’equipament permetés trobar una alternativa d’utilització per reconvertir unús ara no admès dins del sòl no urbanitzable i que correspon a altres àmbits d’ús específicindustrial (polígons industrials). En quant a l’habitatge existent, adossat a la nau industrial,atesa la seva singular posició, s’ha d’entendre com a part de la nau industrial i per tant subjectea la mateixa idea de reconversió d’ús cap un nou ús d’equipament.



Nom de l'al·legant: ERNEST BOMBUY GIMENEZ


TEMA:

Es demana l’ampliació del àmbits de la Unitat d’Agrupació parcel·lària PA-MON084 incloent lesparcel·les adjacents dels núm. 90, 92 i 94 de la carretera de Montcada, i que transitòriament espugui autoritzar un increment del volum edificable (una planta més).

TRACTAMENT:

Atès què en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultats en la gestióde les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, s’han estudiataltres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUM enaquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.



Es proposa estimar en part l’al·legació, en el sentit d’eliminar les unitats d’agrupació deparcel·les com a delimitacions poligonals en sòl urbà consolidat subjectes a un sistema degestió urbanística integrada, i establint unes noves subzones associades a les zones



característiques d’A2.0 i d’A3.0 que son aquelles sobre les que recauen les delimitacions delsfronts d’agrupació que regulin les condicions d’ordenació, edificació i ús que garanteixin elsobjectius perseguits pel POUM.





Aquesta nova forma de regular el desenvolupament de les unitats d’agrupació parcel·làriapermetrà atendre la preocupació manifestada per l’al·legant en el sentit de no venircondicionada la titularitat de la seva finca a la voluntat de transformació per part d’altres titularsde la mateixa unitat d’agrupació en la qual es troba englobada.

Això no obstant, la possibilitat d’ampliar l’edificació existent en una planta més, al marge de latransformació plantejada en la unitat d’agrupació, ve limitada en funció dels objectius plantejatsde potenciació de la transformació del conjunt, i per tant no es podrà dur a terme en el sentit enque es planteja a l’al·legació.



Nom de l'al·legant: CELEDONIA ROVIRA CANTON

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es manifesta el desacord amb les determinacions previstes en el Polígon d’Actuació Passeigde Ponent PA-PON021.

TRACTAMENT:


Pel que fa al finançament de l’obra d’infrastructura, d’acord amb el que ja s’ha exposat en laMemòria d’Ordenació d’aquest Pla, en el seu Punt 5.1, està prevista aportació per part delscreixements extensius residencials previstos en el sòl urbanitzable, dels creixements delssectors industrials i d’activitat al sud de la ciutat, dels sectors i polígons d’actuació delimitats enel sòl urbà directament relacionats amb el Passeig de Ponent, en un del qual es troba la finca



de la vostra propietat, així com les aportacions que corresponguin a les diferentsadministracions en raó de la seva responsabilitat i competència en la matèria. En els tresprimers casos, la càrrega que se’ls hi hagi d’imputar es repartirà de forma proporcional a laquantitat de sostre de cada sector o àmbit degudament ponderat, i tenint en compte que “en elssectors o polígons d’actuació delimitats en el sol, urbà, l’import que es determini finalment per acada un d’ells no podrà superar aquell que els correspondria d’aplicar el càlcul del repartimentdel total cost de l’obra urbanitzadora general distribuïda de manera proporcional a la superfíciede sòl públic a urbanitzar intern del polígon d’actuació o sector, nogensmenys sota la premissade que l’aplicació directa del càlcul per superfície en detriment del que resultés d’aplicar elsostre potencial en els àmbits de sòl urbà podria comprometre la viabilitat econòmica del seudesenvolupament”.





Emplaçament: ROC BLANC


Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

L’al·legant considera que l’Aprovació inicial de la Revisió del POUM de Terrassa no potprosperar doncs Terrassa no el necessita fins que s’acompleixin tot un seguit de requerimentsde tipus urbanístic (compliment total del PERI MAURINA SUR amb la resolució del Conseller



de 20 de maig de 1985, dos plànols normatius, i la devolució de totes les parcel·les al patrimonimunicipal, del Pla Parcial Roc Blanc) per incompliment de les condicions resolutòriesestablertes per la Sra. Teresa Roca Formosa.

TRACTAMENT:

L’escrit de data 16 de setembre de 2002, incorpora les al·legacions formulades pel Sr. PuigNadal, suposadament respecte de la Revisió del POUM de Terrassa. Cal dir suposadament jaque el referit escrit mereix un judici inicial per part d’aquest Administració, sobre la sevaoportunitat. De nou hem de contestar als escrits presentats pel Sr. Puig Nadal al·ludint al’oportunitat d’obtenir resposta a determinats antecedents urbanístics mitjançant el tràmitd’al·legacions de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa.

L’al·legant fonamenta el seu escrit en una sèrie d’antecedents remots que provenen de l’any1985. Després d’explicar els aspectes que pretén vincular i associar al tràmit d’informaciópública de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Terrassa, és pràcticamentimpossible trobar un nexe entre els motius d’impugnació al·legats i la Revisió del POUM deTerrassa.

Com ja s’ha contestat repetidament al Sr. Puig Nadal en altres Informes, amb l’oportunaaportació de la normativa vigent en matèria de participació i informació pública, només podemconcloure que la tramitació de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassas’està portant a terme amb un estricte compliment de l’establert per la Llei, amb el seucorresponent període d’informació pública previst per la llei i que a més ha estat prorrogat, a fi iefecte de donar majors garanties a l’administrat.



Emplaçament: CA DE SANT GAIETÀ entre Número 125 i Número 127

Nom de l'al·legant: ELVIRA CRISTOFOL FREIXAS


TEMA:

Es sol·licita un canvi de qualificació en les dos parcel·les esmentades de A.8 (Activitat en IllaTancada) a A.2.0 (Illa Homogènia) atenent al fet de que segons manifesta l’al·legant, vandisminuint les activitats industrials adjacents a les seves parcel·les.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’un canvi de qualificació i es manté la qualificació d’ús industrial enActivitat en Illa tancada (clau A.8). El nou Pla d’ordenació aposta per un model de barreja delsdiferents teixits productius, barreja tant en la localització com en el tipus d’activitat productiva i,barreja, també, amb els teixits residencials per evitar que la disminució de l’activitat productivacomporti la creació de amplis sectors de monocultiu residencial, que sistemàticamentcondueixen a la pèrdua de qualitat urbana de la ciutat.

Contràriament, el Pla aposta per l’assoliment de nous usos productius fonamentats en lesnoves tecnologies i els sectors emergents, que es caracteritzen per la menor presència detrànsit de vehicles industrials i la utilització de processos productius basats en la utilitzacióintensiva de tecnologies no contaminants. En conseqüència, s’incorporaran totes aquelles



noves disposicions normatives que permetin millorar les condicions de control i reducció delsnivells d’incidència de les activitats productives sobre altres sectors urbans i residencials.


Emplaçament: Avda Santa Eulàlia, Can Jofresa i Marie Curie.

Nom de l'al·legant: JUAN FERNANDO RUBIO DOMENE

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Es demana que s’admeti la compatibilitat l’ús de centre geriàtric o de tercera edat en el solar enqüestió que es troba qualificat inicialment de A.11 (Terciari), i s’adhereix al manifestat enl’al·legació assenyalada amb el número 408.

TRACTAMENT:


En primer lloc, cal recordar que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establirl'ordenació urbanística més adequada a les exigències de l'interès general. En aquest marc, lapotestat administrativa de planejament urbanístic és fonamentalment discrecional, si béaquesta discrecionalitat, consistent en escollir entre diverses alternatives, totes elles vàlides endret, no pot convertir-se en arbitrarietat. La naturalesa normativa dels plans i la necessitatd'adaptar-los a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen el "ius variandi" del'Administració, enfront al qual no es poden imposar els drets dels propietaris.




En el cas de la Revisió del POUM que ens ocupa, els motius que justifiquen el modeld'ordenació urbanística proposada, vénen expressats en la Memòria, en tant que s'argumenta



el model elegit, les determinacions de caràcter general que s'adopten i les corresponents a lesdiferents classes i categories de sòl. En concret, en aquest àmbit de sòl urbà que prové del’execució del Pla Parcial de Santa Margarida II es manté l’ús predominant industrial A9.2, ambsectors terciaris A11.0 bàsicament en el front de l’Avinguda Santa Eulàlia i, al Sud (Avingudadel Tèxtil) en concordança amb els usos actualment instal·lats i la qualificació de terciari delnou sector de sòl urbanitzable PP-FAL 002.

El fet de considerar incompatible en els terrenys amb qualificació de terciari l’ús residencial ésvoluntat expressa i justificada del planificador, ja que tal com molt bé es diu en el propi escritd’al·legacions, el solar es troba proper a usos industrials, i això comporta un “possibleinconvenient”, difícil de corregir malgrat la proposta d’execució d’un vial interior.

La mateixa argumentació exposada serveix per donar resposta a la resta de peticions del’al·legant, tant pel que fa a les alçades i separacions proposades, l’edificabilitat màxima i laprevisió de places d’aparcament per a l’ús hoteler


Emplaçament: Camí de la Font de la Oliva i Camí de can Candi.

Nom de l'al·legant: MARIA ROSA MUNILL TRULLAS


TEMA:

Es sol·licita que les tres edificacions aïllades existents assenyalades pels l’al·legants en la zonadel Turó de Can Candi, i que s’han inclòs inicialment dins del règim del sòl no urbanitzable enla zona de l’entorn del Parc Natural (clau D5), amb la qualificació forestal (clau f) siguinconsiderades com a edificacions aïllades consolidades.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment la sol·licitud de reconèixer com a edificacions aïllades consolidades oqualificació similar a les tres edificacions assenyalades per l’al·legant. Aquestes edificacions, noobstant, segueixen incloses dins del règim del sòl no urbanitzable en la zona de l’entorn delParc Natural (clau D5), dins de l’àmbit d’ampliació del Parc Natural, amb la qualificació deForestal (clau f) però incloses en un Catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles dereconstrucció o de rehabilitació d’acord amb l’article 50 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya2/2002.



Nom de l'al·legant: PETRODAMA SL

Tipus: VARIS

TEMA:

Es sol·licita una modificació de la qualificació urbanística de la cantonada del carrer Colom ambla carretera de Montcada, on es troba emplaçada actualment l’Estació de servei (carrer Colom135), que el POUM inclou dins dels sistema viari. També demana a un aclariment respecte les



raons que determinen la configuració volumètrica de la cantonada on es troba emplaçada l’altreEstació de servei (carrer Colom 193).

TRACTAMENT:

Arrel de l’al·legació s’ha detectat una errada material en el document aprovat inicialment i, pertant, s’estima íntegrament la sol·licitud de modificar la inclusió dins del sistema viari de l’Estacióde servei del cantó nord i determinar en el seu lloc un àmbit edificable amb la qualificaciósimilar a la de l’illa en la que es troba inscrit, es a dir, Illa Homogènia, clau A2.0, amb laconfiguració d’un Polígon d’Actuació específic per aquest àmbit que, en relació amb els polígond’actuació adjacents, possibiliti un eixamplament de les voreres de la carretera de Montcada.

Sobre la cantonada sud, s’ha reconsiderat la idoneïtat de mantenir les alineacions que fixava elPGO del 83 amb la mateixa configuració volumètrica.


Emplaçament: CA DE GUILLEM DE MUNTANYANS, 23

Nom de l'al·legant: INMOFIBRA SA


TEMA:

Es manifesta la inviabilitat econòmica de portar a terme els objectius plantejats en el sector delPla de Millora de la Rambleta del Pare Alegre PM-RPA035, i en conseqüència es demana elmanteniment de l’àmbit al que es refereix l’al·legació amb una qualificació que permeti nomésl’ús industrial (tipus A.8).

TRACTAMENT:


Atenent en gran mesura, l’alt grau de consolidació d’edificis i activitats industrials en partd’aquest sector, i la major dificultat que això comportarà per a l’efectiva transformació d’aquestfront de ciutat, que també ha estat manifestat per part d’altres propietaris; s’ha procedit aredibuixar la delimitació del sector per tal de deixar-ne excloses totes aquelles finquesocupades per activitats productives, però sense arribar a comprometre els objectius inicialmentprevistos, consistents en: 1) transformar els usos dels terrenys actualment ocupats peractivitats productives en un nou teixit residencial capaç de donar façana a l’entrada de la ciutat,2) modificar la secció de la Rambleta del Pare Alegre, esponjant les edificacions existents, i 3)Delimitar una zona d’equipaments a l’interior que donin serveis al barri del Segle XX. En quantal darrer objectiu d’ampliar la secció del carrer Navas de Tolosa, tal com ja s’ha exposat en eltractament d’altres al·legacions referents concretament a aquesta qüestió, s’ha apostat perl’adopció d’un nou plantejament que permet conjugar la millora del conjunt del barri del SegleXX amb la potenciació d’una important centralitat al voltant de la Plaça, la Parròquia de SantValentí i el Casal de Barri, mantenint l’actual amplada del carrer Navas de Tolosa en aquellstrams on la mutació es preveu més traumàtica, i obrint-lo amb el complement de vialitat (ClauP.10) on sí que s’hi preveu la transformació dels actuals usos industrials amb novesedificacions residencials.

Així mateix, es proposa a més de la reducció de l’àmbit del Pla de Millora, la seva divisió endos sectors atenent les diverses situacions fàctiques que s’hi troben. Per una banda es delimitael sector de Pla de Millora PM RPA-035 amb una superfície de 20.919 m2, que inclou la totalitatdel front de la Rambleta del Pare Alegre, junt amb la part de ponent de l’illa delimitada pels



carrers Tren de Baix, Navas de Tolosa, Dr. Torras i Bages i Joan Mompeó, que està lliured’edificació, deixant però fora del sector el solar amb front al carrer Joan Mompeó, respecte delqual es manté la qualificació d’industrial en illa tancada (Clau A8.0) en coherència amb la de lesfinques que el limiten tant pel nord com pel sud.

Apareix dons un nou sector del Pla de Millora (PM TDB-103), que es manté com a sectordiscontinu, amb reducció no obstant de la superfície de sòl prevista com a equipament i tambéde l’àmbit de nou teixit residencial en el sentit del que ja s’ha exposat en el punt primer.


Emplaçament: CA DE GUILLEM DE MUNTANYANS, 23

Nom de l'al·legant: TERIAL SL


TEMA:

Es demana una reconsideració de l’àmbit del sector de Pla de Millora de Navas de Tolosanúm. 130 ( PM-NDT1310) i es proposa una alternativa de delimitació, junt amb un incrementen el coeficient d’edificabilitat brut i nombre màxim d’habitatges.

TRACTAMENT:


En el document de revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal inicialment aprovat esdelimiten al llarg de tot el carrer Navas de Tolosa, des de la Rambleta del Pare Alegre, fins alParc de Vallparadís, un seguit d’àmbits de Polígons d’Actuació o sectors de Pla de Millora, ambl’objectiu de transformar els usos dels terrenys actualment ocupats de forma majoritària peractivitats productives en un nou teixit residencial; i possibilitar l’ampliació de la secció del’indicat carrer Navas de Tolosa, convertint-lo en un eix cívic i vertebrant del barri del Segle XX.

Qüestionada des de diversos àmbits la proporcionalitat i coherència entre les distintessituacions fàctiques i les necessitats objectives del barri en quant al model proposat i, enconcret en la present, pel que fa a la inclusió de la finca dels al·legants en el sector delimitat dePla de Millora NDT130, aconsella l’adopció d’un nou plantejament que permeti conjugar lamillora del conjunt del barri del Segle XX, amb la potenciació d’una important centralitat alvoltant de la Plaça, la Parròquia de Sant Valentí i el Casal de Barri. Per tant, es proposamantenir l’actual amplada del carrer Navas de Tolosa en aquells trams en els quals s’hi preveuuna més traumàtica mutació, i obrir-lo amb el complement de vialitat (Clau P.10) en aquellsaltres on sí que s’opta per la transformació dels actuals usos industrials amb noves edificacionsresidencials.

Amb una nova delimitació del sector de Pla de Millora PM NDT-130 en la que s’hi exclouen lafinca dels al·legants i la de la cantonada entre els carrers Navas de Tolosa i Joan Mompeó, espretén facilitar el desenvolupament del sector; quina execució està prevista pel sistema dereparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, al reduir-se de forma considerable elnombre de propietaris implicats en proporció a la superfície de sòl.

Per altra banda, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu inicialment fixat de transformar elsterrenys de la cantonada dels carrers d’Avinyó i Lepant en un nou front edificat, ambqualificació A2.1, és a dir, amb un us dominant d’habitatge, amb la necessària continuïtat delcarrer Lepant, es delimita un nou Polígon d’Actuació, on es manté la condició de sòl urbà noconsolidat, en el que tot el sòl privat inicial pertany, segons manifestacions dels al·legants a una



única propietat, a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensacióbàsica.

Per últim, i pel que fa la demanda d’increment del coeficient d’edificabilitat brut i nombre màximd’habitatges, s’ha atès la pretensió com a conseqüència obligada de l’exclusió de la finca delsector de Pla de Millora inicialment delimitat.


Emplaçament: Sant Ildefons / Sant Leopold. (antiga caserna de la G.Civil).

Nom de l'al·legant: BALDOMERO BELLES VERGES


TEMA:

Es demana destinar el solar de l’antiga caserna de la Guardia Civil a Parc de nova creació ambun aparcament soterrat de promoció municipal al subsòl del mateix.

TRACTAMENT:

La consolidació de l’interior de l’illa que ocupa el solar de l’antiga caserna de la Guardia Civilamb les edificacions existents que hi donen façanes posteriors, i la configuració geomètrica dela parcel·la, determinen unes condicions de l’espai que resulten molt poc adequades per a laseva configuració com a espai lliure, tal i com es planteja a l’al·legació.

Així, les edificacions confrontants al solar presenten mitgeres cegues que en tot cas caldriaabsorbir amb noves façanes, amb la qual cosa, la dimensió de l’espai lliure en contacte amb elcarrer del Nord vindria reduïda fins assolir una amplada excessivament curta.

Pel que fa a la necessitat de contemplar uns usos per al solar que siguin concordants amb lanecessitat de destinar-lo a finalitats de caràcter públic, juntament amb la petició que en el seusubsòl es dugui a terme la construcció d’un aparcament de vehicles. Cal estimar plenamentaquests aspectes de l’al·legació d’acord amb els següents arguments:

La implantació d’un aparcament subterrani en el subsòl del solar respon a una necessitatconstatada de solució a un dèficit de places d’aparcament a la zona. Per tant, es tracta d’unamesura del tot justificada i convenient que cal possibilitar des de les noves determinacions delPOUM. En aquest sentit, i amb caràcter provisional, s’ha iniciat ja el procés d’acondicionamentprovisional del solar per la localització d’un aparcament d’horari limitat en superfície.

Pel que fa a la necessitat de donar un ús públic i dotacional al solar, es planteja la proposta dequalificar l’àmbit sencer de l’antiga caserna, com a sistema d’Equipaments, destinat a un ús deServei Social (clau E.5). Aquesta qualificació resulta del tot compatible amb la finalitat de lacessió del solar a l’Ajuntament i al mateix temps, cobreix un conjunt de necessitats plantejadesen el sector urbà.

En conseqüència, es contempla l’estimació parcial de l’al·legació, en el sentit d’establir laqualificació de tot el solar, dins del sistema d’Equipaments de Servei Social (E.5). Aquestaqualificació permet expressament la possible construcció d’aparcaments, formant part del’edificació de l’equipament.





Nom de l'al·legant: PROMOTORA DE FINCAS TEX SA

Tipus: VIARI

TEMA:

Es sol·licita una modificació de l’alineació de vial proposada en el marge sud d’aquest polígonindustrial, al costat de la variant de la carretera N-150, per tal de no reduir un espai destinat al’estacionament de vehicles de gran dimensió.

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la sol·licitud de modificació dels límits del viari i s’adapten als límits de latanca existent, que coincideix amb el límit de la vialitat que fixava el PGO del 83 amb una petitaexcepció en el cantó adjacent a l’avinguda del Vallès prevista per a un vial de connexió de larotonda amb l’Avinguda. Aquesta modificació permet l’assoliment de l’objectiu d’aconseguir unamillora de la xarxa viària amb el nou nus previst, junt amb el manteniment de les actualscaracterístiques del teixit industrial existent qualificat com Industrial Aïllada (clau A.9.0).


Emplaçament: Polígon de Pla de Millora "Casa Germain".

Nom de l'al·legant: MANAIZO SL


TEMA:

Es sol·licita una modificació dels paràmetres del Pla de Millora Casa Germain PM-UNI002referent a un increment de l’alçada màxima, coeficient d’edificabilitat brut de 1,2m2st/m2sl pertal d’incrementar el sostre màxim de 5.425 m2 a 8.599 m2 i el nombre màxim d’habitatges de62 a 90 unitats.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la petició de l’al·legant de modificar les determinacions del polígon del Plade Millora de la Casa Germain PM-UNI002 i s’estableix un nou índex d’edificabilitat brut per alsector de 1, 20 m2st/m2sl, una alçada màxima de PB+4 i un número màxim d’habitatges de 90unitats; i s’estableix un àmbit no edificable al voltant de la casa Germain per tal de protegir lavegetació existent. Tot això per fer, el desenvolupament d’aquest Pla, coherent amb la resta desectors de les mateixes característiques previstos pel POUM en la seva aprovació inicial. Enaquest sentit, s’ha pogut comprovar que l’edificabilitat assignada inicialment, faria inexecutableel sector i no permetria assolir els objectius generals basats en la millora de l’accessibilitat alParc de Vallparadís i la recuperació i millora de la casa Germain.




Emplaçament: DS CAN BARBA

Nom de l'al·legant: LAQUELAR SL


TEMA:

Es proposa la qualificació com a sòl industrial del tipus A.9 (industrial Aïllada) de l’àmbit del’esmentada fàbrica, incorporant-se com un polígon discontinu al sector dels Bellots amb totesles conseqüències sobre cessions i obligacions que aquest fet comporti.

TRACTAMENT:

S’estima favorablement l’al·legació presentada en base a les següents consideracions:

La parcel·la de sòl ocupat i l’edificació industrial actualment utilitzada per la indústriaEMFISINT, es troba emplaçada en un àmbit consolidat per diverses edificacions i instal·lacionsde caràcter majoritàriament públic. La seva localització es produeix dins del nucli de lesimplantacions d’equipaments en terrenys de l’antiga Mancomunitat Sabadell-Terrassa.

El grau de consolidació d’aquestes implantacions, el seus usos concrets destinats aequipaments de caràcter divers, tots ells d’una naturalesa que no correspon a equipaments oinstal·lacions que necessàriament s’han d’implantar en sòl no urbanitzable i, finalment el règimdel sòl que ocupen en base al Pla General del 1983 - sòl urbanitzable no programat -,justifiquen la conveniència de reconèixer la seva realitat com a sòl urbà.

Per tant, es contempla la delimitació d’un àmbit de sòl urbà que engloba el conjunt de les pecesedificades que formen el nucli de serveis de l’antiga Mancomunitat. Dins d’aquesta bossa desòl urbà s’inclou també la parcel·la ocupada per l’edifici industrial objecte de l’al·legació, la qualcompta amb accés rodat i amb els serveis i subministraments mínims d’acord amb lescondicions objectives requerides per a la consideració dins d’aquest règim de sòl.

Atenent a l’ús concret de l’edifici, i les seus característiques tipològiques juntament amb les dela seva implantació en la parcel·la, es contempla la qualificació de la peça de sòl que ocupa,com a zona Industrial aïllada (A9.0).


Emplaçament: Carretera de Rubí (Nord del polígon can Guitard)

Nom de l'al·legant: ENCONXATS EGARA TEXTIL SL


TEMA:

Es demana una reconsideració dels límits del Polígon d’Actuació de Can Guitard (PA-CGU001)per tal d’incorporar-hi un terreny adjacent que es troba adscrit al Polígon del Pla Parcial de CanGuitard.



TRACTAMENT:

Correspon desestimar l’al·legació presentada, en tant que el terreny sobre el que es planteja lapetició d’inclusió en el Polígon de Can Guitard, en règim de sòl urbà, correspon a un sòl vacant,sense cap tipus d’edificació, que en el planejament vigent des de l’any 1983 ha estat exclòs delreferit àmbit, i formava part dels sòls en règim de Sòl no Urbanitzable.

En conseqüència, correspon mantenir el referit sòl, dins de la delimitació del nou sector dedesenvolupament productiu, en règim de Sòl Urbanitzable Delimitat, definit com a sector PP-FAL001 ( sector Palau Sud- Can Guitard).


Emplaçament: Sector de Les Fonts i Can Parellada ( 5 finques en les rodalies de Ca n'Amatde les Farines).

Nom de l'al·legant: JOSE MARIA RIBAS BRACONS


TEMA:

Les esmentades finques estan classificades inicialment dins del règim del sòl no urbanitzable ies sol·licita la seva incorporació al règim del sòl urbà dels nuclis urbans adjacents.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’incorporar al règim del sòl urbà les esmentades finques i enespecial les finques 2 i 3 que es troben incloses dins de l’àmbit de protecció de la Masia de Can’Amat de les Farines inclosa dins del catàleg del Patrimoni Històrico-Artístic. Respecte a lesfinques 1, 4, 5 i 6 es mantenen dins del règim del sòl no urbanitzable responent al criteri dereduir, als espais estrictament consolidats i/o delimitats com a sols urbans, dels nuclis de lesFonts i de Can Parellada, i preservar al màxim els espais lliures sota el criteri general depreservar un àmbit de Parc territorial, de gran importància paisatgística i biològica, de 74hectàrees que ha de ser un espai d’enllaç natural amb la serralada de Galliners, que forma partdel corredor, que connectarà, passant per Sant Cugat, amb la Serralada de Collserola.


Emplaçament: Terreny situat entre els nuclis de les Fonts i can Parellada

Nom de l'al·legant: JOSE MARIA DOMENECH RIBAS


TEMA:

Es sol·licita la reconsideració, per una finca, del règim de sòl no urbanitzable (amb qualificacióforestal) i que es classifiqui com a sòl urbà amb la qualificació de espai lliure/parc.



TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’incloure aquest indret dins del règim del sòl urbà. No obstant, espren parcialment en consideració en el sentit de preservar el terreny com a espai lliure ambdiferents graus de qualificació forestal, formant part de l’àmbit del Parc territorial de la Serra deGalliners, de gran importància paisatgística i biològica i de 74 hectàrees d’extensió, ambvocació d’espai d’enllaç natural amb la serralada de Galliners, que forma part del corredor, queconnectarà, passant per Sant Cugat, amb la Serralada de Collserola.


Emplaçament: PS DEL VINT-I-DOS DE JULIOL, 606

Nom de l'al·legant: ENRIQUE MAGAÑA MAGAÑA


TEMA:

Es sol·licita la reconsideració de les fondàries edificables que afecten a la parcel·la del’al·legant i, en concret, a una franja del carrer Salmerón que no té cap fondària. Per tant, esproposa estendre la fondària i alçada reguladora del carrer Salmerón fins a la fondària delPasseig de vint-i-dos de juliol atenent al fet, segons l’al·legant, que els nous accessosexecutats en el procés d’urbanització del Parc fan innecessari l’establiment d’un accés peraquest espai no edificable.

TRACTAMENT:

En concret es desestima la sol·licitud d’una extensió de la fondària edificable de 15,50 metresestablerta en la parcel·la del carrer Salmerón núm. 185 fins al Passeig de Vint-i-dos de juliol, tali com ve plantejat en l’escrit. Cal aclarir que les fondàries edificables de les illes adjacents al’àmbit del Parc de Vallparadís van ser fixades pel Pla Especial del Parc de Vallparadís. Enaquest Pla s’establia, entre altres determinacions, el criteri de fet de deixar una zona sensefondària edificable en el carrer Salmerón, que no responia al fet de deixar un àmbit inedificableper guanyar un nou accés al Parc com considera l’al·legant, sinó que responia al fet que encada illa de les incloses dins de l’àmbit del Pla Especial no es superés el 70% d’ocupació i a alfet de que la composició d’aquesta cantonada, a l’igual que altres similars, possibilités l’apariciód’un pati amb presència de vegetació, com a extensió de la vegetació del Parc. Aquestamesura s’ha fet extensiva a totes les finques que tenen front al Parc on s’impedeix la edificació ies determina el seu ajardinament més enllà de la fondària edificable establerta d’acord amb lanormativa de Illa Homogènia, clau A.2.4 Fronts Vallparadís.

Això no obstant, en el cas concret de la finca sobre la qual es formula l’al·legació, calconsiderar de manera concreta l’estat de consolidació de les edificacions existents en el seuentorn i la de l’estructura parcel·lària existent. L’estudi acurat de la realitat consolidada enrelació amb la determinació de la fondària edificable, porta a la constatació d’una disfuncióentre la geometria establerta per a la referida línia de fondària edificable i la de les partions deles finques, que dona lloc a la impossibilitat d’edificar la porció nord de la franja edificable queve referida al front del carrer Salmerón.

D’altra banda, cal també tenir present la incidència que la línia de partió sud de la fincaesmentada respecte del mateix front del carrer Salmerón, atesa la seva configuració obliqua,no perpendicular al mateix. La configuració vista de la mitgera que ve generada per aquestapartió respecte del front del carrer resulta del tot inadequada, i requereix per tant una resolucióespecífica.



En aquest sentit, es proposa reajustar la delimitació de la franja de fondària edificable,ajustant-la a la delimitació parcel·lària, de tal forma que sense incrementar apreciablement lasuperfície total de sòl d’ocupació respecte al còmput total sobre la illa, es pugui contemplar unamillor resolució d’aquest punt que permeti absorbir la presència de la mitgera existent.

En conseqüència, correspon incorporar una nova disposició del perímetre regulador del’edificació en aquesta parcel·la, mitjançant una solució d’ajust concret en el punt sobre el quales verifica la disfunció entre el parcel·lari i el perímetre de la fondària edificable. Aquestacorrecció es pot entendre com una estimació parcial de l’al·legació.


Emplaçament: CA D'ARQUIMEDES, 259

Nom de l'al·legant: JOSE MARIA SERRA MUSSO I D'ALTRES


TEMA:

Es demana la requalificació com a Illa homogènia (clau A.2) de la parcel·la qualificada com aEquipament sanitari (clau E.4) actualment utilitzada per la Creu Roja, atenent al fet, manifestatpels al·legants; de l’existència d’unes converses amb Creu Roja per tal que aquesta institucióbusqui una ubicació alternativa.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud d’un canvi de qualificació i es proposa mantenir laqualificació d’Equipament sanitari (clau E.4), atès que, en el moment actual de tramitació delPOUM, no es pot prendre en consideració un canvi de qualificació, en el sentit del que essol·licita, per la simple manifestació de voluntats d’acord entre les parts.

Tanmateix, es considera que si, efectivament, s’arribés a formalitzar un acord en el sentit delque es proposa; el planejament urbanístic, mitjançant el tràmit corresponent, el podriaconsiderar en la mesura que no signifiqués una pèrdua per l’equipament actualment emplaçat,tant dimensional com funcionalment.


Emplaçament: CA DEL PUIG NOVELL, 20

Nom de l'al·legant: JOSE MARIA SERRA MUSSO I ALTRES


TEMA:

Es demana incorporar en els plànols d’ordenació els paràmetres d’un Estudi de Detall presentatel 24 de gener de 2002.



TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació presentada en el sentit d’ajustar la regulació dels paràmetres de l’edificacióresultant en quant a alçada màxima, fondària edificable i nombre de plantes, amb el major graud’adequació possible als volums contemplats en l’estudi de detall de referència.


Emplaçament: Pla de Millora carrer Rioja PM-RIO099


Tipus: TORRESSANA

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions proposades pel Pla de Millora del carrerRioja (PM-RIO99) ) en quant a la seva viabilitat econòmica i previsió d’habitatges i s’adjuntauna proposta alternativa junt amb la voluntat de establir un conveni urbanístic que ho reguli.També exposen quins terrenys dels inclosos en l’àmbit del Pla de Millora són propietat delal·legants, i demanen l’immediat reconeixement de l’ocupació de fet per part de l’Ajuntamentd’una part de la seva finca, concretament de part de l’illa 1 (la emmarcada pels carrersSantiago de Compostela, Pamplona, Rioja i Astúries), amb instal·lacions esportives, sense títoli sense satisfacció de preu.

TRACTAMENT:

S’accepta i es tindrà en compte l’oferiment de col·laboració amb l’Ajuntament, si bé, com aqüestió prèvia i pel que fa a la propietat de part de les finques incloses en l’àmbit del Pla deMillora, cal fer constar que, d’acord amb la documentació obrant en els arxius municipals, sónpropietat de l’Ajuntament i no dels al·legants les següents finques:

§ La totalitat de l’illa emplaçada entre els carrers Santiago de Compostela, Pamplona,Astúries i Rioja. És de titularitat municipal en virtut de:

- En quant a 2.786 m2 de la part oest de l’illa, amb front als carrers Pamplona,Santiago de Compostela i Rioja, per compra als senyors Baudilio, Damian iEsteban Falguera Ribas - propietaris registrals de la matriu de la qual es segrega laindicada porció de terreny -, formalitzada en escriptura pública de data 11 dedesembre de 1985 atorgada davant el Notari de Terrassa Sr.José-Javier CastiellaRodriguez, i inscrita en el Registre de la Propietat núm. 1 de Terrassa (avui secció3ª del Registre de la Propietat núm. 2 de Terrassa), en el Tom 2.021, Llibre 919 dela secció 2ª, Foli 118, finca núm. 54.672.

- En quant a 2.175,40 m2 de la part central de l’illa, amb front, al nord amb el carrerSantiago de Compostela, i al Sud amb el carrer Rioja, per compra als senyors JoséBoher Santanach i Pedro i Mariona Julià Dinarés - propietaris registrals de la fincanúm. 937, matriu de la qual es segrega aquesta porció de terreny -, formalitzada enescriptura pública atorgada en data 11 de desembre de 1985 pel Notari deTerrassa Sr. Joaquim Segú Vilahur, i inscrita en el Registre de la Propietat núm. 1(avui secció 3ª del Registre de la Propietat núm. 2 de Terrassa), en el Tom 2025,Llibre 923 de la secció 2ª, Foli 130, finca núm. 61.551.

- I en quant als restants 2.192 m2 aproximats de la part est de l’illa, amb front alscarrers Astúries, Santiago de Compostela i Rioja, per compra a la mercantilCONEX SA - propietari registral de les finques que formen aquest terreny -,



formalitzada en escriptura pública atorgada pel Notari de Barcelona Sr. José-FélixBelloch Julbe en data 6 de desembre de 1984, amb el número 1.052 del seuprotocol. Es tracta de les finques registrals número 34.387 i 34.391, inscritesambdues en el Tom 1.991, Llibre 889 de la secció 2ª, folis 49 i 53, respectivament(avui pertanyents a la secció 3ª, Registre de la Propietat núm. 2 de Terrassa).

§ Una porció de terreny de 534 m2 del nord de l’illa 3, afectada per vialitat en PERI deTorresana, que es correspon amb la finca registral núm. 13.140 del Registre de la Propietatnúm. 1 de Terrassa (avui també de la secció 3ª, Registre de la Propietat núm. 2), pertany al’Ajuntament de Terrassa en virtut de l’acta de pagament i ocupació atorgada en data 26d’octubre de 1993 en expedient d’expropiació seguit amb la titular registral Sra. ConcepciónBertran Palau.

Tampoc acrediten de forma fefaent, els al·legants, la titularitat de les restants porcions deterreny que integren el sector del Pla de Millora, exclosa la vialitat que ja forma part del dominipúblic municipal en compliment de les determinacions del PERI de Torresana. Per tant, senseperjudici de tenir als al·legats per interessats, difícilment es pot atendre la seva proposta desubscripció de conveni urbanístic previ a l’aprovació provisional del POUM i la seva sol·licitudd’indemnització per ocupació de fet de finques de la seva propietat.

Dit això, aclarir que d’acord amb la fitxa normativa d’aquest àmbit de sòl urbà no consolidat, elPla de Millora haurà de delimitar un únic polígon d’actuació a executar pel sistema dereparcel·lació en la modalitat de cooperació, prevista en els articles 133 i següents de la Llei del’Urbanisme 2/2002, de 14 de març.

En estricte compliment de les determinacions de la indicada Llei de l’Urbanisme, en vigor desdel dia 21 de juny de 2002, s’haurà de destinar com a mínim el 20% del sostre residencial delsector a la construcció d’habitatges de protecció pública, ja que la totalitat del sostre residencialde l’àmbit és de nova implantació (art. 57.3), en el que s’hi inclou l’habitatge corresponent al10% de l’aprofitament de l’àmbit de cessió obligatòria a l’administració urbanística actuant, quehaurà de destinar-los forçosament a la finalitat especificada en l’art. 153.4.b de la LU mitjançantun règim de protecció pública (art. 156.2).


Emplaçament: Pla de Millora carrer Gijón (PM-GIJ001)


Tipus: TORRESSANA

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions proposades pel Pla de Millora del carrerGijón (PM-GIJ001) en quant a la seva viabilitat econòmica i previsió d’habitatges i s’adjuntauna proposta alternativa junt amb la voluntat de establir un conveni urbanístic que ho reguli.

TRACTAMENT:

Com a qüestió prèvia cal fer constar que de la superfície total del sector del Pla de Millora, de25.304 m2, la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa SA és propietària de 4.925 m2 quetenen front amb el carrer Gijón. Li pertanyen, segons resulta del Registre de la Propietat percompra a la titular registral Sra. Amèlia Tamayo Parra, formalitzada en escriptura autoritzadapel Notari de Terrassa Sr. Juan Manuel Alvarez-Cienfuegos Suarez en data 13 de desembre de2001 (núm. 3.785 del seu protocol), i inscrita en el Registre de la Propietat núm. 2 de Terrassa,en el Tom 2.708, Llibre 69 de la secció 3ª, foli 105, finca 5.274. En conseqüència, i sense



perjudici de les titularitats de sòl que resultin en el moment de l’execució del corresponent pladerivat, no es pot tenir als aquí al·legants com a únics propietaris del sector.

Pel que fa a l’afirmació d’inviabilitat del sector atesa la reserva prevista per a habitatges deprotecció, val a dir que el marc legal del present document ve determinat, entre d’altres, per lanova Llei de l’Urbanisme 2/2002, de 14 de març, en vigor des del dia 21 de juny de 2002; i és,en estricte compliment de les determinacions d’aquesta llei, que s’ha de destinar com a mínimel 20% del sostre residencial del sector a la construcció d’habitatge de protecció pública (art.57.3), en el que s’hi inclou l’habitatge corresponent al 10% de l’aprofitament de l’àmbit decessió obligatòria a l’administració urbanística actuant, destinat forçosament a la finalitatespecificada en l’art. 153.4.b de la LU mitjançant un règim de protecció pública (art. 156.2).

Pel que respecta a la petició formulada en l’apartat de l’al·legació titulat: “proposta d’ordenacióque se sotmet a l’Ajuntament per a la seva consideració i conseqüent modificació dels projectesaprovats inicialment” cal constatar que en aquesta es demana un reestudi de les de lesprevisions de l’agenda i avaluació econòmica i financera del sector delimitat amb el codi PM-GIJ001, així com també de les previsions del nombre d’habitatges, però sense aportar capconcreció respecte dels nous valors o determinacions que es proposen, ni en relació a lesprevisions de l’agenda econòmica, ni en relació al nombre d’habitatges. Per tant, ésd’impossible atenció o consideració la petició formulada, llevat del que fa referència alpronunciament que es formula en contra de la obligatòria destinació dels percentatges mínimspreceptuats per la Llei de l’Urbanisme per a la construcció d’habitatges de protecció, o elsdestinats a cessions obligatòries i gratuïtes.

En aquest sentit, cal posar de manifest que els valors d’aprofitament urbanístic resultants en elsector de sòl urbà no consolidat PM-GIJ001, son els mateixos tant en quant a edificabilitat brutacom en quant a nombre d’habitatges que els contemplats per a els altres sectors decompletació que es contemplen en les vores de la ciutat consolidada, llevat dels que contenenedificacions existents que han de ser objecte de transformació parcial. D’altra banda, ladelimitació de l’esmentat sector abasta la totalitat dels terrenys de sòl lliure compresos enl’àmbit intermig entre els actuals límits de sòl urbà del barri de Torresana i la delimitació del’àmbit d’equipaments i espais verds de protecció de l’actual Cementiri municipal i la sevareserva d’ampliació futura, els quals hauran de ser objecte de la corresponent expropiació enles parts que encara siguin de titularitat privada.


Emplaçament: Pla de Millora carrer Vigo (PM-VIG001)


Tipus: TORRESSANA

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions proposades pel Pla de Millora del carrerVigo (PM-VIG001) ) en quant a la seva viabilitat econòmica i previsió d’habitatges i s’adjuntauna proposta alternativa junt amb la voluntat de establir un conveni urbanístic que ho reguli.

TRACTAMENT:

Els al·legants manifesten la seva condició de titulars dels terrenys d’una part substancial del’àmbit de sòl comprès dins del Polígon d’Actuació delimitat amb el codi PM-VIG001, delimitatpel carrer Vigo i el Passatge Vigo. La condició de la titularitat sobre els referits terrenys s’hauràd’acreditar en el moment oportú en el marc del futur desenvolupament del sector mitjançant laredacció del Projecte de Reparcel·lació, si bé de la observació directa sobre la delimitació



gràfica aportada se’n desprèn que algunes de les porcions sobre les que es manifesta tenir latitularitat, en realitat apareixen parcel·lades i edificades mantenint límits diferents als indicats.

Pel que fa a l’afirmació d’inviabilitat del sector atesa la reserva prevista per a habitatges deprotecció, val a dir que el marc legal del present document ve determinat, entre d’altres, per lanova Llei de l’Urbanisme 2/2002, de 14 de març, en vigor des del dia 21 de juny de 2002; i és,en estricte compliment de les determinacions d’aquesta llei, que s’ha de destinar com a mínimel 20% del sostre residencial del sector a la construcció d’habitatge de protecció pública (art.57.3), en el que s’hi inclou l’habitatge corresponent al 10% de l’aprofitament de l’àmbit decessió obligatòria a l’administració urbanística actuant, destinat forçosament a la finalitatespecificada en l’art. 153.4.b de la LU mitjançant un règim de protecció pública (art. 156.2).

Pel que respecta a la petició formulada en l’apartat de l’al·legació titulat: “proposta d’ordenacióque se sotmet a l’Ajuntament per a la seva consideració i conseqüent modificació dels projectesaprovats inicialment” cal constatar que en aquesta es demana un reestudi de les de lesprevisions de l’agenda i avaluació econòmica i financera del sector delimitat amb el codi PM-VIG001, així com també de les previsions del nombre d’habitatges, però sense aportar capconcreció respecte dels nous valors o determinacions que es proposen, ni en relació a lesprevisions de l’agenda econòmica, ni en relació al nombre d’habitatges. Per tant, ésd’impossible atenció o consideració la petició formulada, llevat del que fa referència alpronunciament que es formula en contra de la obligatòria destinació dels percentatges mínimspreceptuats per la Llei de l’Urbanisme per a la construcció d’habitatges de protecció, o elsdestinats a cessions obligatòries i gratuïtes.

En aquest sentit, cal posar de manifest que els valors d’aprofitament urbanístic resultants en elsector de sòl urbà no consolidat PM-VIG001 son els més alts de tots els que s’han determinatper al conjunt dels polígons delimitats en règim de sòl urbà no consolidat, en actuacions decompletació del teixit urbà. En concret, s’atribueix un índex d’edificabilitat bruta d’ 1,50 m2/m2

que en relació amb la superfície de zones d’aprofitament comportarà una edificabilitat neta de3,33 m2/m2, força superior a la que en resulta per a la totalitat de les zones de sòl urbà. Pertant, resultaria de molt difícil justificació i encaix volumètric viable una atribució d’un índexd’edificabilitat bruta encara superior.


Emplaçament: CA DEL CAMÍ DELS MONJOS entre CA DE SARAGOSSA i CA DE LASPALMAS


Tipus: TORRESSANA

TEMA:

Es manifesta que els al·legants són propietaris d’una part de l’illa de referència (922 m2 delsud-est) i la seva disconformitat amb la qualificació d’equipament (E.10), altres equipaments.Proposen una redefinició de l’àmbit de l’equipament (E.10), deixant una franja edificable en elcarrer de Las Palmas, i demanen que es concreti el sistema d’adquisició dels terrenysdestinats a equipament, deixant palesa la seva voluntat d’establir un conveni urbanístic que horeguli.

TRACTAMENT:


El terreny quina titularitat manifesten és en part propietat de l’Ajuntament, i en part escorrespon amb finques registrals propietat de tercers. Concretament, de la documentació



obrant en els arxius municipals, sense perjudici del que resulti del propi Registre de laPropietat, la totalitat de l’àmbit amb qualificació d’equipament de nova creació és de propietatmunicipal excepte la superfície corresponent a les finques registrals número 36.219 i 43.609inscrites en el Registre de la Propietat núm. 1 (ara secció 3ª, Registre de la Propietat núm. 2).

Pel que fa a la propietat municipal, es correspon amb part de la finca registral núm. 15.272,inscrita en el Registre de la Propietat núm. 1, en el Tom 1.306, Llibre 317, foli 62 (arapertanyent també a la secció 3!, Registre de la Propietat núm. 2 de Terrassa), amb una cabudadesprés de diverses segregacions de 10.641,51 m2. Pertany a l’Ajuntament de Terrassa percompra formalitzada en escriptura pública autoritzada pel Notari de Terrassa Sr. Rafael FabraCarpí en data 31 de gener de 1975, degudament inscrita en el Registre de la Propietat.


Emplaçament: PL MAJOR DE TORRE-SANA


Tipus: TORRESSANA

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb la no previsió en el POUM d’una compensació econòmicapendent de rebre per part de l’Ajuntament sobre un solar que ja es troba urbanitzat i qualificatde P.2 i que és propietat dels al·legants. Per tant es proposa establir un conveni urbanístic quereguli l’ocupació pública de la plaça i la compensació que correspongui.

TRACTAMENT:


La finca a la que es fa referència, que és la Plaça Major de Torresana, emplaçada entre elscarrers Salamanca, Santiago de Compostela, Pamplona i Astúries, efectivament estàurbanitzada com a espai lliure d’acord amb les determinacions del PERI de Torresana iutilitzada com a bé de domini públic, quina qualificació es manté en el POUM. Però es tractad’una finca de propietat municipal, adquirida per compra a la mercantil CONEX SAformalitzada en escriptura pública atorgada pel Notari de Barcelona Sr. José-Félix BellochJulbe en data 6 de desembre de 1984, amb el número 1052 del seu protocol. Es corresponamb les finques núm. 34.389-N, 34.393, 34.395-N, 34.397, 34.399-N, 34.401-N, 34.403-N i28.638-N, inscrites totes elles en el Tom 1.991, Llibre 889 de la secció 2ª del Registre de laPropietat núm. 1 (actualment pertanyents a la secció 3ª, Registre de la Propietat núm. 2 deTerrassa), que sumen conjuntament una superfície segons registre de 7.756,03 m2.


Emplaçament: CA D'ASTÚRIES entre CA DE SARAGOSSA i CA DE PALÈNCIA


Tipus: TORRESSANA



TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb la manca de compensació econòmica pendent de rebre perpart de l’Ajuntament sobre un solar que ja es troba urbanitzat i qualificat com (P.3). Per tant esproposa establir un conveni urbanístic que reguli l’ocupació pública del dit solar.

TRACTAMENT:


La totalitat de la finca amb qualificació de Parc d’acord amb el Pla General d’Ordenació vigent, iquina qualificació es manté bàsicament en el POUM (P3 Verd Urbà), és de propietat municipal.Es correspon amb part de la finca registral núm. 87.496 inscrita en el Registre de la Propietatnúm. 1, en el Tom 2522, Llibre 1.420, foli 35 (ara corresponent al la secció 3, Registre de laPropietat núm. 2), i pertany a l’Ajuntament per haver-la adquirit en expedient d’expropiacióseguit amb la titular registral Sra. Maria Rosa Perarnau Mayol, acordada pel Ple de laCorporació en sessió de 29 de gener de 1998, formalitzada en escriptura pública atorgada pelNotari de Terrassa Sr. Alfredo Arbona Casp en data 29 de juny de 1998, amb el número 2303del seu protocol.


Emplaçament: Terrenys adjacents al cementiri


Tipus: TORRESSANA

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb la manca de dades al voltant de la disponibilitat municipalde fer front a la compensació econòmica pendent de rebre per part de l’Ajuntament sobrel’àmbit on s’ubica l’actual camp de futbol adjacent al cementiri Municipal. També es manifestael desacord amb les obres de construcció del col·lector, que han suposat l’ocupació d’unafranja central. Per tant es proposa establir un conveni urbanístic que reguli la ocupació públicadels esmentats terrenys.

TRACTAMENT:

Els al·legants posen de manifest per una banda, que una part dels terrenys destinats al’ampliació del Cementiri Municipal, concretament ocupats actualment per un camp de futbol,son de la seva propietat i no han estat objecte de cap compensació. Així mateix, posen demanifest que s’està procedint a la construcció d’un col·lector a través de terrenys que sontambé propietat dels al·legants.

En relació amb aquests aspectes, cal posar de manifest que la possible ocupació de part delsterrenys propietat dels al·legants constitueix un problema que caldrà resoldre en el marcespecífic de la gestió de sòl municipal, a partir de l’acreditació legal respecte de la titularitatdels referits terrenys. En tot cas, els terrenys esmentats formen part de l’àmbit amb qualificaciód’equipaments i espais verds, d’ampliació i completació del Cementiri Municipal, i com a talshauran de ser objecte, en les parts que no siguin de titularitat municipal, de la corresponentadquisició en el moment en que sigui procedent, i escapa per tant, al marc de les disposicionsdel POUM.



Així mateix, els al·legants formulen un seguit de propostes concretes que es resumeixen en elssegüents punts:

§ Inclusió de l’eix viari de tancament de la ciutat per llevant, com a sistema general, amb elsmecanismes d’adquisició corresponents.

§ Una major concreció respecte a les previsions i els mecanismes possibles per a l’adquisiciódels sòls privats afectats per l’ampliació del Cementiri Municipal i dels sòls que es trobendins de la delimitació del Parc Territorial.

§ Regularització de les situacions d’ocupació de sòls de la seva titularitat amb un camp defutbol i amb la construcció d’un col·lector.

En relació amb el primer punt, cal indicar que el referit eix viari te un caràcter inequívoc com asistema general, tal i com manifesten els al·legants. L’article 225 de la Normativa del POUMestableix els mecanismes previstos per a la gestió i execució dels sistemes. Dins d’aquestaregulació es contempla l’obtenció dels sòls destinats a sistemes generals ja sigui per mitjà de laseva possible compensació urbanística, en els casos en que puguin ser adscrits a algun sectorde desenvolupament urbanístic, o be per mitjà de la seva expropiació. Per tant, la peticióformulada en aquests sentit pels al·legants ve plenament recollida en el document del POUM.

Pel que fa al segon punt, cal indicar que els mecanismes previstos per a l’adquisició públicadels sòls compresos dins de la delimitació de sistemes generals, tan en el cas de sòl afectats aequipament per ampliació i completació del Cementiri, en règim de sòl urbà, com en el dels solsinclosos dins del Sistema de Parc Territorial dels torrents de la Grípia i la Betzuca, en sòl nourbanitzable, e el supòsit en que es determinés la seva necessària titularitat pública, son elscorresponents al sistema d’expropiació.

La previsió temporal per a l’expropiació dels terrenys amb qualificació d’equipamentscorresponents a l’ampliació del Cementiri no ve contemplada dins de la vigència del Programad’Actuació Urbanística Municipal - 6 anys - i dependrà de les previsions i necessitats d’obtenciód’aquests sòls en funció de la pròpia gestió del Cementiri.

Pel que fa als terrenys compresos dins del Sistema de Parc territorial, en règim de sòl NoUrbanitzable, no ve prevista la seva adquisició amb destí públic, i per tant no es contempla laprevisió temporal per a la seva expropiació.

Finalment, pel que respecta a la petició formulada en el sentit de dur a terme la regularitzacióde les situacions de possible ocupació de part dels terrenys, cal posar de manifest que elsmateixos es troben dins de l’àmbit de la prevista ampliació del Cementiri municipal, i per tant, laseva possible indemnització correspondria en el marc del desenvolupament de les necessitatsde creixement del mateix. La determinació dels imports i els terminis per a la possibleindemnització en metàl·lic d’aquests terrenys, en el supòsit que siguin de titularitat privada, noforma part de les determinacions urbanístiques del POUM.


Emplaçament: Parcelles en Polígon d'Actuació Pla del Bon Aire (PA-AIR001)

Nom de l'al·legant: FRANCISCO RAMON PUIG GASOL




TEMA:

Es demana que es prevegi un vial amb accés des de la carretera de Talamanca, dins del nucliurbà del Pla del Bon Aire, i que la qualificació A5.2 d’edificació aïllada (parcel·la gran) es canviïper la de Edificació aïllada (A5.0).

TRACTAMENT:


Atès que es tracta de finques amb un únic front de façana a la Carretera de Talamanca tot i laseva extensió superficial, es posa de manifest la necessitat de preveure el sistema viarinecessari per permetre la racional divisió de l’actual propietat.

Per tal d’assolir aquest objectiu sense carregar de forma innecessària la resta de propietaris, esrectifica la delimitació del PA-AIR001 excloent-hi la porció de terreny que es troba en la situacióexposada, i es delimiten tres nous àmbits de polígon d’actuació, aquest cas en sòl urbà noconsolidat, que permetin la creació de nous vials, amb accés des de la Carretera, i amb lacàrrega de cessió i urbanització d’aquests nous sistemes viaris, a executar pel sistema dereparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica.

Pel que fa a les condicions d’ordenació, edificació i us d’aquests nous polígons d’actuació, s’hiestableix la zona d’edificació aïllada, clau A5.0, en consonància amb la resta del sòl urbà inclòsen polígon d’actuació PA-AIR001 del costat oest de la Carretera.


Emplaçament: DS DE CAN MATA

Nom de l'al·legant: FELIX AGUILERA SANCHEZ


TEMA:

Es manifesta el desacord amb les propostes de nova vialitat que proposa el POUM i que afectaa l’àmbit de la parcel·la de Can Mata.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de rectificar el traçat de la incorporació de la carretera nacional N-150 a la rotonda d’accés a la ciutat en el ben entès de que el traçat que apareix en els plànolsde l’aprovació inicial del POUM és indicatiu i que haurà de ser confirmat amb precisiómitjançant el corresponent projecte d’urbanització. Aquest projecte fixarà el traçat, les rasantsdefinitives i els moviments de terres necessaris que calgui executar per a la construcciód’aquest vial i, per tant, concretarà el nivell d’afectació i dels camps, i establirà els mecanismescompensatoris per totes aquelles propietats que acabin resultant afectades per l’actuació.


Emplaçament: CA DE SANT AGUSTÍ, 13

Nom de l'al·legant: INMOBILIARIA SFN S L



Tipus: VIARI

TEMA:

En relació al límit de vial entre el carrer Sant Agustí i l’àmbit qualificat de Parc Territorial (clauP.7) es sol·licita la modificació del límit de la qualificació del mateix per tal d’augmentar l’espaiviari, i millorar les seves condicions funcionals, i per tal que es configuri una façana mínima de36 metres en l’àmbit qualificat d’Edificació aïllada (clau A5.2) de tal manera que el respectiufront de façana augmenti fins als 36 metres, situació que permetria el fraccionament de la fincad’aquest indret en dues parcel·les, en compliment de les condicions de façana mínimaestablertes en 18 metres.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de modificar la línia de qualificació del sistema de Parc Territorial(clau P.7) atès que l’espai de viari establert pels planejaments anteriors ja permet el gir delsvehicles i estableix suficient marge d’espai per a possibles millores de les condicions funcionalsde l’espai públic viari sense necessitat de modificar el límit del sistema de Parc Territorial (clauP.7). Els mateixos dibuixos aportats per l’al·legant demostren que es podria incrementar el radidel tram de gir interior sense que fos necessari modificar la delimitació del sistema de Parc.

En conseqüència, es manté la delimitació de zona establerta pel Pla i el límit del front de façanaestablert en aquesta àmbit d’Edificació Aïllada (clau A5.2).


Emplaçament: CA D'ARAGÓ

Nom de l'al·legant: GEMA GUTIERREZ JIMENEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es manifesta el desacord amb les determinacions referides al polígon del Passeig de Ponent(PA -PON376) i es demana una informació més detallada.

TRACTAMENT:








Emplaçament: AV DE L'ABAT MARCET, 13

Nom de l'al·legant: FINQUES LLENA SL


TEMA:

Es manifesta el desacord amb els arguments i els objectius proposats per a la Unitatd’Agrupació parcel·laria de l’Avinguda Abat Marcet 11-13, per considerar que l’actual presènciad’activitats comercials properes desvirtua un dels propòsits per a la constitució de l’esmentadaUnitat.

TRACTAMENT:

Correspon desestimar l’al·legació presentada en base als següents arguments:

L’ample de façana de la finca de l’al·legant no disposa de l’amplada suficient per tal de garantiruna correcta transformació de la mateixa en una futura edificació plurifamiliar amb condicionsadequades en relació a la presència de l’Avinguda Abad Marcet. Per altra banda, la fincaconfrontant a la mateixa disposa d’una amplada encara inferior i per tant, pateix unaimpossibilitat total d’assolir per ella mateixa les condicions de transformació en una futuraedificació plurifamiliar.

L’argumentació formulada per l’al·legant en el sentit que altres finques situades en la mateixazona i consolidades amb façanes d’amplada inferior a la seva donen cabuda a la presència dediferents activitats comercials, respon a una descripció precisa de la realitat existent, però noaporta una justificació suficient respecte de la necessitat de potenciar usos comercials de majorabast i presència a l’Avinguda, i la necessitat que aquests es desenvolupin sobre locals dedimensió adequada.



Tanmateix, pel desenvolupament de l’edificació en aquestes parcel·les, serà d’aplicació laregulació normativa proposada, amb caràcter general per totes les Unitats d’Agrupacióprevistes en el document inicial del POUM.


Emplaçament: Cruïlla CA DE ROGER DE LLÚRIA amb CA DEL DR. TORRAS I BAGES

Nom de l'al·legant: JOSE LUIS FRANCO DOURAL


TEMA:

Es demana la adequació de la parcel·la esmentada amb la finca veïna per tal de poderregularitzar el front de façana.

TRACTAMENT:


El grau de consolidació de l’edificació de la cantonada dels carrers Roger de Llúria i Torres iBages fa que quedi sense sentit el manteniment del front discontinu de l’illa en aquest punt. Amés, l’exclusió de les finques de la façana oposada del sector de Pla de Millora NDT069, quecomporta el manteniment de la qualificació A2 en el front de la finca objecte de la presental·legació, dona més sentit, també, a aquesta proposta de mantenir tancat aquest angle de l’illa.


Emplaçament: CA DEL PARE FONT, 206

Nom de l'al·legant: FRANCISCO RODRIGUEZ ROSIQUE


TEMA:

S’oposa a la qualificació de la seva finca com a equipament educatiu, Clau E.2 i a l’ampliaciódel carrer del Pare Font, perquè suposa escapçar totes les façanes que tenen front a l’esmentatcarrer. L’al·legant s’oposa a la classificació atorgada pel POUM a la seva finca, com a sòl urbàno consolidat, en entendre que es tracta de sòl urbà consolidat, ja que la seva finca té lacondició de solar. Així mateix s’oposa a la delimitació del sector PM-CRU223, per entendre quecontravé l’article 111 de la LU.

TRACTAMENT:


Es denuncia l'arbitrarietat de l'Administració, confonent aquest terme amb el que és ladiscrecionalitat administrativa en l'exercici de la "potestas variandi", en matèria de planejamenturbanístic. Passem a analitzar a continuació la naturalesa de la discrecionalitat de



l'Administració en aquest sentit i els seus límits, per tal d'avalar que la proposta d'aquestPOUM, s'hi emmarca, tal i com la pròpia Memòria del Pla justifica extensament:










1.2. De l'anàlisi de la documentació gràfica i escrita del Pla i, concretament, de les NormesUrbanístiques, se'n desprèn que les solucions proposades respecten les normes formals imaterials d'obligada observació, en quant que s'adapta a la legislació urbanística vigent. Així



mateix, la solució del model global del territori proposat respon a les motivacions i justificacionscontingudes en la Memòria.







2. La finca propietat de l’al·legant, al carrer Pare Font 206, es troba inclosa dins de l’àmbit delPla de Millora urbana PM-CRU223, i és on s’ubica l’empresa EGARFYMA, S.A.

L’al·legant s’oposa a la qualificació atorgada a la seva finca com a equipament educatiu, ClauE.2, així com al nou traçat del vial del carrer Pare Font, perquè implica escapçar totes lesfaçanes que hi donen front.

Ambdues qüestions entren completament dins de les facultats discrecionals de què disposal’Administració en matèria de planejament, per la qual cosa resulten d’aplicació els mateixosarguments i fonaments jurídics exposats en l’apartat 1 d’aquest mateix informe.

No obstant, cal també posar de relleu que les dues solucions adoptades pel POUM - el noutraçat del vial i la nova qualificació atorgada -, són plenament racionals i coherents.

Efectivament, l’ampliació del vial del carrer Pare Font, té continuïtat lineal tant al nord com alsud, per la qual cosa resulta una solució tècnica perfectament justificada, racional i coherentamb l’entorn del barri del Segle XX. A més, el nou traçat constitueix la resposta a un delsobjectius perseguits amb la delimitació del Pla de Millora urbana que ens ocupa, consistent en“ordenar les traces de la carretera de Rubí i del carrer Baldrich i efectuar la connexió viàriaentre el barri del Segle XX i el barri de Can Palet”.

Gran part del sector es qualifica com a zona residencial Clau A6.0, com a resposta al principalobjectiu del sector de planejament delimitat, consistent en “transformar els usos dels terrenysactualment ocupats per activitats productives en un nou teixit residencial que faci façana al’avinguda de Santa Eulàlia i al Parc de Vallparadís”. Així mateix, la qualificació residencialguarda coherència amb la de l’entorn immediat del Barri del Segle XX, i els objectius del POUMen aquest sector.

Contràriament al que manifesta l’al·legant, la qualificació com equipament d’una porció deterreny de l’àmbit de referència no és gratuïta, sinó que respon a la voluntat de completar idonar continuïtat a l’equipament docent actualment existent, situat fora del sector deplanejament que ens ocupa, donant-li façana al carrer del Pare Font, a obtenir amb càrrec atots els propietaris del sector, sobre els que recau el deure de cessió dels equipaments i espaislliures previstos.



3. L’al·legant pretén l’exclusió de la seva finca del sector PM-CRU223, en entendre que la sevafinca és un solar i, per tant, no es pot incloure dins d’un sector de sòl urbà no consolidat, i queel pertinent seria que la seva finca fos expropiada. L’al·legant manifesta també que ladelimitació del PM-CRU223 és il·legal i contravé el contingut de l’article 111 LU.

3.1. Pel que fa a aquesta qüestió, cal recordar que el marc legal urbanístic d'aplicació al Plad'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa en tràmit, s'explicita degudament a l'apartat 3de la Memòria. En tot cas i pel que fa al concret tema que ens ocupa, aquest marc legal estàconstituït fonamentalment per la Llei estatal 6/1998, sobre règim del sòl i valoracions, així comper la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, en vigor des del dia 21 de junyd'enguany.














- En el cas dels propietaris del sòl urbà no consolidat, en canvi, s'estableix en el POUM -demanera idèntica a com ho preveu la Llei 2/2002-, el següent règim de deures: Els propietarisdel sòl urbà no consolidat hauran de cedir el 10% de l'aprofitament corresponent als nous usosque el POUM possibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries i el 10% del'aprofitament corresponent a l'edificabilitat addicional permesa pel POUM, tant si es refereix alsmateixos com als nous usos, amb el benentès que els dos percentatges són acumulatius itenen el límit en el 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació de què es tracti. Així mateixestan obligats a garantir el repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues, a cedir obligatòria igratuïtament el sòl reservat pel planejament per a sistemes urbanístics locals, a cedirobligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals, acostejar i si s'escau executar la urbanització, a edificar els solars en el terminis previstos en elplanejament, a conservar les obres d'urbanització, així com a les cessions prèvies a l'edificacióprevistes legalment.






3.3. La Memòria que integra el document de Revisió del Pla explicita, en el seu apartat 7, elrègim urbanístic del sòl, concretant en l'apartat 7.1 les categories del sòl urbà. Així mateix laMemòria exposa en l'apartat 9.1 els instruments de gestió previstos pel POUM en el sòl urbà.


- Els articles 15.1 i 60.1 de les Normes Urbanístiques del POUM defineixen els Plans deMillora Urbana en el sòl urbà no consolidat, com aquells que tenen per objecte completar elteixit urbà o bé la realització d'operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelacióurbana, de transformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl i de sanejament. Lesfinalitats previstes determinen que el POUM prevegi quatre classes diferents de plans de



millora Urbana (art. 60.2 NNUU): de transformació, de remodelació urbana, de reforma interior ide completament del teixit urbà.





No obstant, atès que s'ha constatat que, en el cas dels Plans de Millora Urbana deRemodelació - com el que ens ocupa -, i en el cas dels Plans de Millora urbana de ReformaInterior, la redacció continguda en les NNUU del Pla pot induir a error en la seva interpretació,es procedeix a la seva modificació.

Pel que fa a la justificació de la generació de plusvàlues en aquests àmbits, tal i com ja s'haexplicitat abans, aquest aspecte l'haurà d'avaluar i justificar el futur planejament derivat (PMU),en tant que instrument que concretarà l'ordenació i els usos de cada sector, paràmetresaquests bàsics per poder avaluar la generació de plusvàlues. No obstant, el Pla concretal'obligació de la cessió del 10% de l'aprofitament del sector en el cas dels Plans de Millora deCompletament, ja que es tracta d'àmbits on, tal i com s'especifica, es parteix "d'un aprofitamentanterior nul" .

Els suposats perjudicis provocats a l’empresa al·legant quedaran degudament fixats en la fasede desenvolupament i execució del Pla de Millora Urbana i seran degudament compensatsaleshores, en base a les plusvàlues generades pels nous usos, per la qual cosa no corresponara la seva anàlisi.

És important destacar que el POUM ha incrementat l’índex d’edificabilitat i el nombred’habitatges permesos en el sector, en estimar-se en part una de les al·legacions presentadesen aquest tràmit d’informació al públic, pel que fa a aquest sector, per tal de garantir-ne la sevaviabilitat econòmica

Cal recordar que els edificis i instal·lacions existents resten en situació de volum disconforme -com s’especifica en la pròpia fitxa del PM-CRU223 -, fins que no es desenvolupi i executi el Plade Millora urbana i, per tant, fins aleshores, resten subjectes a les condicions ques’especifiquen a l’article 44 i concordants de les Normes Urbanístiques del POUM, per la qualcosa, en tant no es desenvolupi el Pla de Millora urbana podran continuar les activitats que s’hiestan exercint sempre i quan compleixin les normes de seguretat i altres normes sectorials queli siguin d’aplicació per raó del tipus d’activitat que s’exerceix i la seva compatibilitat amb l’úsresidencial de l’entorn.



Així doncs, tal i com s’ha expressat a l’apartat 1. d’aquest informe, la potestat discrecional deplanejament de què gaudeix l’Administració atén a la finalitat d’establir l’ordenació urbanísticamés adequada a les exigències de l’interès general; per tant, no és possible que les demandesbasades en interessos dels particulars, per molt legítimes que aquestes siguin, puguin impedirque es formuli el model territorial que es pretén, sens perjudici que en determinats casos puguiadequar-se l’ordenació inicialment prevista per evitar al màxim els possibles perjudicis per alsparticulars.

Proposta de resolució: Es desestima l’al·legació en base als arguments exposats al llargd’aquest Informe.


Emplaçament: PA DE MARIE CURIE

Nom de l'al·legant: EDUARD FENOY PALOMAS

Tipus: VARIS

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb la incompatibilitat de l’ús residencial dins de la qualificacióA11.0 Terciari, modificant el règim d’usos establert al Pla Parcial de Santa Margarida II que vadesenvolupar el sector. Es demana que es determini com a compatible l’ús residencial per aresidència de la tercera edat, geriàtric o similar. Es proposa un nou vial interior que separi elsusos residencials proposats i el industrials, una nova alçada reguladora (PB+5) i que laseparació de l’edificació es situï en 6 metres en lloc dels 10 metres actuals. També demana lareducció del nombre de places mínimes d’aparcament previstes per a l’ús hoteler.

TRACTAMENT:


En primer lloc, cal recordar que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establirl'ordenació urbanística més adequada a les exigències de l'interès general. En aquest marc, lapotestat administrativa de planejament urbanístic és fonamentalment discrecional, si béaquesta discrecionalitat, consistent en escollir entre diverses alternatives, totes elles vàlides endret, no pot convertir-se en arbitrarietat. La naturalesa normativa dels plans i la necessitatd'adaptar-los a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen el "ius variandi" del'Administració, enfront al qual no es poden imposar els drets dels propietaris.






En el cas de la Revisió del POUM que ens ocupa, els motius que justifiquen el modeld'ordenació urbanística proposada, vénen expressats en la Memòria, en tant que s'argumentael model elegit, les determinacions de caràcter general que s'adopten i les corresponents a lesdiferents classes i categories de sòl. En concret, en aquest àmbit de sòl urbà que prové del’execució del Pla Parcial de Santa Margarida II es manté l’ús predominant industrial A9.2, ambsectors terciaris A11.0 bàsicament en el front de l’Avinguda Santa Eulàlia i, al Sud (Avingudadel Tèxtil) en concordança amb els usos actualment instal·lats i la qualificació de terciari delnou sector de sòl urbanitzable PP-FAL 002.

El fet de considerar incompatible en els terrenys amb qualificació de terciari l’ús residencial ésvoluntat expressa i justificada del planificador, ja que tal com molt bé es diu en el propi escritd’al·legacions, el solar es troba proper a usos industrials, i això comporta un “possibleinconvenient”, difícil de corregir malgrat la proposta d’execució d’un vial interior.

La mateixa argumentació exposada serveix per donar resposta a la resta de peticions del’al·legant, tant pel que fa a les alçades i separacions proposades, com a l’edificabilitat màxima ia la previsió de places d’aparcament per a l’ús hoteler.


Emplaçament: Cruïlla CR DE MONTCADA amb CA DE SANT MARIAN

Nom de l'al·legant: FRANCISCO GUTIERREZ MOHEDANO


TEMA:

Es sol·licita modificar el nombre màxim de plantes permès en les esmentades finques per unnombre màxim de plantes de PB+3 en lloc del PB+2 establerta inicialment donada la sevaposició de relació amb la carretera de Montcada on es permet en els trams adjacents unnombre màxim de plantes de PB+3.

TRACTAMENT:

S’estima favorablement la sol·licitud d’una modificació puntual del nombre màxim de plantes enel tram confrontant amb la carretera de Montcada passant a PB+3 en el tram que inclou elsnúm. 63 d’aquesta carretera i una part de l’immoble dels núm. 198-200 del carrer Sant Marian,per considerar que el número 63 forma part de la carretera de Montcada i que li correspon unnombre màxim de plantes equivalent a PB+3 en aquest tram, per tenir una amplada compresaentre els 10 i els 16 metres, afavorint, d’aquesta manera, la continuïtat del front edificat de totala carretera de Montcada.

El retorn de les alçades reguladores s’ha determinat per aplicació de les normes aplicables al’edificació segons alineació de vial. En conseqüència es manté el nombre màxim de plantesde PB+2 per la resta del tram del carrer Sant Marian i del carrer Cisterna junt amb la mateixafondària que ja tenia l’illa establerta en 15,50 metres.





Nom de l'al·legant: MARTA SUBIRATS TORRELLA

Tipus: NORMATIVA (PATI)

TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions respecte a la regulació de l’espai interiord’illa. Per aquest motiu es proposa una alternativa a les restriccions per ocupar aquest espai.

TRACTAMENT:

L’al·legant posa de manifest una possible problemàtica en els criteris de formulació de laregulació normativa de l’ocupació de l’espai interior d’illa mitjançant edificació. Argumenta quela limitació a una ocupació màxima del 30% de la seva superfície per aquelles finques onl’espai interior d’illa resultant sigui inferior a 90 m2, resulta discriminatòria en relació a lesparcel·les de menor amplada. I al mateix temps contradictòria amb els graus d’ocupació queactualment es donen en algunes illes consolidades segons argumenta l’al·legant.

Aquesta formulació no resulta ajustada a allò que representa l’abast i el sentit de lesregulacions normatives sobre condicions d’edificació en funció de les característiquesgeomètriques de les finques o dels carrers als quals hi donen front. Efectivament, la regulacióde la possible edificació sobre parcel·les en sòl urbà, acostuma a venir referida a determinadescondicions paramètriques que depenen de les condicions concretes de cada finca.

Aquesta regulació paràmetrica que dona lloc a diferents possibilitats d’edificació segons laconfiguració de les parcel·les i dels carrers - majors o menors fondàries i alçades edificables,etc. …-, ha de respondre a un criteri definit i objectiu.

En el cas concret de la regulació de les condicions d’edificació de l’espai interior d’illa, el criteridefinit respon a l’objectiu de regular la possible implantació d’edificacions en planta baixa,atenent a les condicions de superfície de les parcel·les. La consideració del llindar dels 90 m2com a límit a partir del qual es pot dur a terme l’edificació en planta baixa, va associada a uncriteri definit en torn al concepte de la normal transformació tipològica en edificacions decaràcter plurifamiliar que en condicions usuals es durà a terme sobre aquelles finques urbanesque disposen d’una major condició de superfície i/o façana edificable, en front d’aquelles altresque per la seva amplada o fondària difícilment o en cap cas, podrà desenvolupar tipologiesplurifamiliars.

El desenvolupament dels edificis de caràcter plurifamiliar porta a la necessitat de possibilitar enplanta baixa l’establiment dels usos comercials i d’aparcament que son prototípics d’aquestsedificis. D’aquí la necessitat de regular normativament les condicions de desenvolupament deles edificacions necessàries per aquests usos en planta baixa.

Per contra, el desenvolupament de les edificacions de caràcter unifamiliar o bifamiliar,comporta la necessitat de valorar l’espai de pati interior d’illa com un espai predominantmentlliure, amb la possible presència d’edificacions de carreter auxiliar o complementari als cossosprincipals. Aquesta edificació addicional de serveis en planta baixa es determinanormativament en el 30% de la superfície de l’espai interior, amb el límit màxim de 30%, partintdel criteri de garantir un esponjament important d’aquests patis.



Les propostes alternatives plantejades per l’al·legant plantegen, en tots els casos,problemàtiques noves sobre la utilització i l’ocupació de l’espai interior d’illa, i no donarienresposta als criteris i requeriments definits per a aquests.

Així, en relació a la proposta de que es contempli la possible edificació total en planta baixa enaquelles illes amb fondària edificable inferior a 13 metres. Cal assenyalar que aquesta propostacomportaria una discriminació sobre aquest tipus d’illes que per altra banda corresponen a illesque disposen d’una dimensió de l’espai interior d’illa reduïda. Per altra banda, aquestadeterminació no recolliria el factor diferencial que es pot produir entre parcel·les de diferentamplada, i per tant de superfícies molt diverses.

Respecte a la segona proposta, l’extensió de la possibilitat d’edificació total en planta baixa atotes les illes de la ciutat, suposaria directament la supressió dels criteris d’esponjament isanejament de l’espai interior d’illa, donant lloc a una total construcció d’aquests espais.Pel mateixa, no es considera adequada la quarta de les propostes plantejades, en el sentit queimplicaria la negació total de la possibilitat d’edificació per a totes les finques de la ciutat, laqual cosa ve mancada de tot sentit i justificació.

Finalment, la tercera proposta que planteja l’al·legant, en els sentit de dur a terme un estudiespecífic per a cada illa i determinar la possible ocupació en planta baixa de la totalitat del’espai si el seu grau de consolidació actual comporta una superfície d’espai lliure inferior al25% del total, o establint una alineació interior en planta baixa específica per a cada illa.Correspon comentar que aquest mecanisme de regulació, a banda de resultar del totinabastable atesa la disparitat de situacions que es produeix en tota la ciutat, igualmentplantejaria un problema de delimitació de les possibles franges o llindars de possible edificacióen planta baixa, d’impossible parametrització o sistematització als efectes d’evitar o corregirpossibles situacions comparativament similars però amb una resolució diferent.

Vistos els extrems anteriorment esmentats, correspon proposar la desestimació de lesal·legacions formulades.



Nom de l'al·legant: MARIA NIEVES TORRELLA FONT


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions respecte a la regulació de l’espai interiord’illa. Per aquest motiu es proposa una alternativa a les restriccions per ocupar aquest espai.

TRACTAMENT:


Aquesta formulació no resulta ajustada a allò que representa l’abast i el sentit de lesregulacions normatives sobre condicions d’edificació en funció de les característiquesgeomètriques de les finques o dels carrers als quals hi donen front. Efectivament, la regulació



de la possible edificació sobre parcel·les en sòl urbà, acostuma a venir referida a determinadescondicions paramètriques que depenen de les condicions concretes de cada finca.













Emplaçament: DS CAN CANDI

Nom de l'al·legant: FRANCESC SUBIRATS FORNS


TEMA:

Es demana que es respectin i mantinguin els límits de l’àmbit del Pla Parcial de Can Candipromogut per Immobiliària TICASA SA

TRACTAMENT:



Les línies de delimitació dels termes municipals emprades en la cartografia del document delPOUM aprovat inicialment, son les que vénen definides en els documents que amb el títol:“Certificació de la línia de delimitació entre els termes municipals de Terrassa i Matadepera” haelaborat l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, per encàrrec conjunt d’ambdósmunicipis, d’igual forma que ho ha fet pel que respecta a les línies de terme municipal entreTerrassa i els municipis veïns de Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell –en aquests casos perencàrrec només de l’Ajuntament de Terrassa -.




És per això que es procedeix a la nova incorporació gràfica de les línies contingudes en l’antigacartografia del Pla General del 83 - comú a la del planejament de Matadepera -, sens perjudicide les futures correccions o modificacions que en el seu moment puguin derivar-se un cop



s’hagi procedit oportunament a l’establiment de la delimitació territorial definitiva que enresultarà del procés que en el seu moment caldrà emprendre a la vista dels resultats de laCertificació de l’Institut Cartogràfic abans esmentada.


Emplaçament: Aspectes normatius i de concepte

Nom de l'al·legant: FRANCESC SUBIRATS FORNS


TEMA:

Manifesta la seva disconformitat amb els criteris per a regular l’espai interior d’illa, amb la nopresència de la figura de l’aprofitament mitjà, amb la viabilitat econòmica per a l’execució deles propostes del POUM, amb el manteniment d’una “tradicionalitat” en els usos proposats, i ala imatge urbana en general (mitgeres, diferència d’alçades,..). En aquest sentit proposamodificar la regulació de l’espai interior d’illa només per illes amb fondària edificable superiorals tretze metres, utilitzar la figura de l’aprofitament mitjà, reestudiar l’agenda i avaluacióeconòmico-financera de les actuacions a desenvolupar, estudiar canvis d’usos i de tipologiesdels habitatges, millorar la definició de conceptes en les NNUU i establir propostes per amillorar el paisatge urbà.

TRACTAMENT:


Aquesta formulació no resulta ajustada a allò que representa l’abast i el sentit de lesregulacions normatives sobre condicions d’edificació en funció de les característiquesgeomètriques de les finques o dels carrers als quals hi donen front. Efectivament, la regulacióde la possible edificació sobre parcel·les en sòl urbà, acostuma a venir referida a determinadescondicions paramètriques que depenen de les condicions concretes de cada finca.












La segona de les al·legacions es refereix a la proposta d’estendre el concepte d’aprofitamentmitjà en la gestió urbanística, en la seva màxima amplitud, per tal de poder obtenir la cessiógratuïta de tots els sistemes generals.En relació a aquesta formulació, correspon informar que el POUM estableix els mecanismes decessió obligatòria i gratuïta del sòl destinats a sistemes a tots aquells àmbits on, en virtut de lainterpretació de la vigent Llei d’Urbanisme, això és possible, atenent a la necessàriacompensació urbanística que en tots els casos s’ha de produir.

La tercera de les al·legacions plantejades es refereix a la necessitat de reestudiar l’Agenda il’Avaluació Econòmica i Financera, en el sentit d’incorporar en la mateixa la definició de lesprevisions pressupostaries necessàries, per tal de garantir la seva viabilitat econòmica.En aquest cas, correspon manifestar que les referències als articles de la Llei d’Urbanisme, quees contenen a l’al·legació, fan referència als continguts documentals del Programa d’Actuacióurbanística. Respecte a aquests, cal posar de manifest que els continguts incorporats en elmateix desenvolupen suficientment els aspectes determinats en l‘article 61 de la lleid’Urbanisme de Catalunya.

En relació amb l’al·legació cinquena, en la qual es demana que es defineixin de maneraconcreta determinats conceptes com són els de: rehabilitació, reforma, reconstrucció, reparaciói recuperació. Correspon observar que aquestes conceptes s’utilitzen en el Pla de Terrassa,d’acord amb la definició recollida en el diccionari de la Llengua Catalana, i la seva interpretació



es considera suficientment diferenciable en cada cas. Així mateix, es tracta de conceptes quevénen també incorporats en la pròpia Llei d’Urbanisme de Catalunya.

Pel que fa a la resta de temes plantejats a l’al·legació, aquests fan referència a aspectes moltgenèricament desenvolupats per l’al·legant, que resulten de difícil tractament en un informe deresposta d’al·legacions al POUM i de difícil traducció en propostes concretes.



Emplaçament: Terrenys al costat del pont de la Carretera de Matadepera

Nom de l'al·legant: IMMBOLES NOVATEK SL


TEMA:

Es sol·licita revisar les previsions de la Agenda i Avaluació Econòmica i Financera en quant a laprevisió de prolongació de la carretera de Matadepera a través de la seva propietat. Que esclassifiqui com a sòl urbanitzable d’ús residencial la part del terreny dels al·legants, quequedaria al nord de la nova prolongació de la carretera de Montcada i que la resta del terrenyqualificat de Forestal potencial (fp) es requalifiqui per a ubicar-hi usos comercials i terciaris.També es sol·licita la consideració d’una extensió de l’Avinguda del Vallès pel marge est, endirecció a Matadepera.

Es manifesta la intenció de redactar un conveni urbanístic que ho reguli.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament l’al·legació en el sentit que una de les propostes territorials del Pla,respecte a l’àmbit nord de la ciutat, consisteix, precisament, en una aposta clara de contenciódel creixement i de preservació dels espais lliures del sòl no urbanitzable com un elementimportant per la millora qualitativa de la ciutat de Terrassa, i amb l’objectiu de posar en valor elsespais no edificats en primer lloc, com a porta d’accés al Parc Natural de Sant Llorenç i serrade l’Obac, després, com un espai obert sense vegetació arbòria d’una gran importànciabiològica per a la fauna del mateix Parc. Aquesta franja es perllonga en direcció sud-est perenllaçar amb l’espai del Parc Territorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, un espai queha de ser el corredor d’espai lliure entre Terrassa i Sabadell i que també actua com a enllaçentre els Parcs Naturals de Sant Llorenç i el Parc Natural de Collserola. En conseqüència elterreny de l’al·legant es manté dins del règim del sòl no urbanitzable amb les qualificació deforestal potencial (clau fp).

També es desestima l’opció de connectar el final de l’Avinguda del Vallès pel marge est, donatque es considera que aquesta avinguda ha d’actuar com a part d’un model de ronda urbanainterior formada per la continuïtat de l’Avinguda Béjar, el nou passeig de Ponent i l’Avinguda deSanta Eulàlia que defineixen un quadrat ampliat de la ciutat central; i no com element bàsic dela xarxa viària de comunicació entre Terrassa i les poblacions veïnes.


Emplaçament: Pla de Millora de sant Pere de les Fonts.(PM-STP001)



Nom de l'al·legant: JOAN FOLCH FILELLA

Tipus: LES FONTS

TEMA:

Es manifesta la seva disconformitat amb les determinacions proposades per aldesenvolupament del Pla de Millora de Sant Pere de les Fonts (PM-STP001) en base a unestudi realitzat.

TRACTAMENT:

L’al·legació presentada posa de manifest la disconformitat amb l’ordenació i la delimitació del’àmbit del sector de Completació del barri de Sant Pere de Les Fonts, plantejant un seguitd’objeccions concretes a la mateixa.

A la vista dels arguments plantejats a l’al·legació es proposa redefinir les condicionsd’ordenació de l’àmbit esmentat i es planteja el reajust de les determinacions sobre el mateix,estimant parcialment l’al·legació presentada pel que fa a determinats aspectes relatius almanteniment de les masses d’arbrat existent i la implantació dels nous vials respecte lescondicions de la topografia.

En primer lloc manifesta la manca de justificació de la delimitació d’aquest sector de millora percompletació, i qüestiona que el sòl comprès dins del mateix pugui tenir la consideració de sòlurbà no consolidat.

En relació amb aquesta primera qüestió, cal comentar que la delimitació del sector dereferència obeeix a la necessitat d’establir una ordenació que resolgui de forma més complertai contínua l’actual configuració dels límits del barri.

El nucli de Sant Pere de Les Fonts manté una configuració que es resultat del seu procés deformació i consolidació dut a terme a partir d’unes primeres implantacions residencialsd’estiueig a principis de segle, i del processos de nova implantació de nous habitatges demenor superfície produïts al llarg dels anys 60 i 70, fins arribar finalment a la seva consolidacióen els darrers vint anys.

Aquest procés de formació del barri s’ha generat sense un planejament estructurador de laseva forma i els seus límits, i la formulació del PERI aprovat a mitjans dels vuitanta serveix pertal d’ordenar i donar estructura urbana al nucli existent així com definir les condicions per laseva urbanització i edificació actual.

Però el procés de consolidació del barri posa de manifest una relació poc clara, i en algunscasos contradictòria, amb el seu entorn més enllà dels límits definits en el planejament. Així,amb posterioritat a l’aprovació del PERI s’ha hagut de dur a terme una modificació del PlaGeneral per tal de classificar com a sòl urbà i ordenar el grup d’habitatges existents al voltantdel carrer Vista Alegre, a l’extrem nord del barri.

La conseqüència d’aquesta estructura poc clara del límits del barri, es manifesta principalmenten la configuració d’una xarxa viària de funcionament confús, amb poca continuïtat dels vialsque voregen els límits del sector.

La proposta de delimitació del nou àmbit de completació planteja l’objectiu d’establir una coronad’espais edificats i d’espais lliures al voltant dels actuals límits consolidats, que permetiregularitzar el perímetre definitiu del barri; establir una xarxa viària amb elements de continuïtatfuncional que garanteixin una correcta estructura, i al mateix temps, que possibiliti també labona inserció i connexió viària del barri amb els futurs desenvolupaments urbanísticscontemplats al nord de l’enllaç amb l’autopista de Rubí, i al sud amb el municipi veí; i finalment,establir un entorn d’espais lliures del barri amb qualificació de sistemes de titularitat pública que



permetin una bona relació amb l’entorn natural i al mateix temps assegurin el mantenimentd’aquest territori evitant processos de degradació del mateix.

La naturalesa dels sòls inclosos dins la delimitació del sector, com a sòl urbà no consolidat, ésinqüestionable atès què els referits terrenys assoleixen els requisits establerts a l’article 25 dela Llei d’Urbanisme de Catalunya, 2/2002.

En relació al segon aspecte formulat a l’al·legació, en quant a un increment de l’àmbit del nuclide Sant Pere de Les Fonts excessiu i injustificat. Cal manifestar que l’afirmació continguda enl’al·legació es basa en una determinada interpretació de les dades resultants de l’ordenació,prevista en el POUM, que convé aclarir.

Així, quan es compara la superfície de completació del sector amb l’existent actualment,s’incorpora en el còmput l’extensió del nou sòl que es destina íntegrament a la configuraciódels espais lliures de titularitat pública al voltant del barri, però que com a tals no passaran aaugmentar les superfícies edificades del mateix.

En aquest sentit, cal manifestar que contràriament a allò que s’indica en l’escrit d’al·legacions,la superfície actual de l’àmbit de sòl urbà consolidat del barri de Sant Pere de Les Fonts,considerant únicament la seva part inclosa dins del terme de Terrassa, i per tant excloent lagran proporció del mateix que es troba inclòs en el terme de Sant Quirze, és d’un total de:19,60 hectàrees de sòl, de les quals 11 hectàrees corresponen a superfícies netes de sòlresidencial edificable, i considerant la totalitat del barri fins a la via dels ferrocarrils de laGeneralitat, l’àmbit total consolidat és de 27,80 hectàrees, de les quals, 15,60 corresponen asòl edificable.

L’àmbit de completació del barri contemplat en el POUM, contempla una superfície de nou sòledificable de: 8,5 hectàrees, que representaria en relació al total del barri consolidat, uncreixement del 54,50%, i no del 100% com s’afirma a l’al·legació.

En l’al·legació fa referència a la qualificació de sòls forestals i agrícoles com a nous àmbits dedesenvolupament residencial.

En relació a aquesta afirmació cal posar de manifest que en l’actualitat els sòls on escontempla el nou sector delimitat pel POUM corresponen, en la seva major part, a terrenyserms que no compten amb cap tipus de conreu, i en una proporció molt més reduïda, a espaisque compten amb la presència de masses arbòries que en cap cas configuren una massaboscosa.

No obstant, tal i com planteja l’al·legant, en l’àmbit sud del sector existeix una agrupació de pinsamb una entitat important i una extensió apreciable, que és convenient tenir en compte en laproposta d’ordenació del sector en el moment del seu desenvolupament.

Finalment, es posa de manifest que la nova vialitat proposada presenta importants dificultatsd’encaix topogràfic i dona lloc a trams de carrers amb importants pendents.

En relació a aquestes dues consideracions, es contempla l’estimació parcial de l’al·legació en elsentit de, per una banda reajustar l’ordenació indicativa de l’àmbit i resituar les peces de sòlsedificables de manera que s’asseguri la total preservació de la massa d’arbrat existent en elcantó sud del nou àmbit, conservant íntegre el front arbrat actualment existent al PasseigCentral.

I, també, es procedeix a reajustar la proposta de nova vialitat, en el sentit d’eliminar els tramsde carrers que segons l’al·legació podien comportar uns pendents excessius, establint un nousvials més adaptats a la topografia del terreny.

En conseqüència, s’estima parcialment l’al·legació presentada.





Nom de l'al·legant: JOSE ARRIBAS ROJO


TEMA:

S’oposen a la modificació del traçat del vial d’enllaç entre el C. Pare Font i la Crtra. de Rubí i ala qualificació com a residencial de la seva finca, prevista pel Pla de Millora urbana PM-CRU223. Així mateix, pretenen l’exclusió de la seva finca de l’àmbit de l’esmentat PM-CRU223.

TRACTAMENT:

1. Les pretensions plantejades en l’al·legació formulada, es refereixen pràcticament totes aaspectes que entren plenament dins de la potestat discrecional de l’Administració en matèria deplanejament.







Les coordenades de l'interès general s'emmarquen amb l'exigència de racionalitat de lesnoves decisions urbanístiques, és a dir que el planificador hagi valorat les situacions fàctiquescorrectament, que la utilització del sòl sigui coherent amb les necessitats objectives de lacomunitat, que es formuli una adequada ordenació territorial i un correcte ajust a les finalitatsperseguides i, finalment, que la decisió planificadora guardi coherència amb la realitat dels fets,és a dir que les decisions del Pla siguin proporcionals, coherents i racionals, ja que d'altra



manera, aquella discrecionalitat derivaria en una inadmissible arbitrarietat - Sentència de 3 defebrer de 1996 (1788/1996) i de 1 de juny de 2001 (3812/2001) -.











2. La finca propietat dels al·legants - Crtra. de Rubí 210 -, es troba inclosa dins de l’àmbit delPla de Millora urbana PM-CRU223, i és on es desenvolupa l’activitat comercial de l’empresaLubricantes Ryalta, SL. Els al·legants s’oposen a la qualificació atorgada a la seva finca com aZona d’edificació en ordenació específica (Clau A6.0), així com al nou traçat del vial d’enllaçentre el carrer Pare Font i la Crtra. de Rubí.

Ambdues qüestions, entren completament dins de les facultats discrecionals de què disposal’Administració en matèria de planejament, per la qual cosa resulten d’aplicació els mateixosarguments i fonaments jurídics exposats en l’apartat 1 d’aquest mateix informe.

No obstant, cal també posar de relleu que les dues solucions adoptades pel POUM - el noutraçat del vial i la nova qualificació atorgada -, són plenament racionals i coherents.



Efectivament, el nou traçat del vial que uneix la Crtra. de Rubí amb el Carrer del Pare Font, técontinuïtat lineal tant al nord com al sud, per la qual cosa resulta una solució tècnicaperfectament justificada, racional i coherent amb l’entorn del barri del Segle XX. A més, el noutraçat constitueix la resposta a un dels objectius perseguits amb la delimitació del Pla de Milloraurbana que ens ocupa, consistent en “ordenar les traces de la carretera de Rubí i del carrerBaldrich i efectuar la connexió viària entre el barri del Segle XX i el barri de Can Palet”.

Pel que fa a la qualificació atorgada a la finca dels al·legants, com a Zona d’edificació enordenació específica Clau A6.0, respon també al principal objectiu del sector de planejamentdelimitat, consistent en “transformar els usos dels terrenys actualment ocupats per activitatsproductives en un nou teixit residencial que faci façana a l’avinguda de Santa Eulàlia i al Parcde Vallparadís”. Així mateix, la qualificació residencial guarda coherència amb la de l’entornimmediat del Barri del Segle XX, i els objectius del POUM respecte a aquest sector.

3. Els al·legants pretenen l’exclusió de la seva finca, així com la de la resta de finques ubicadesen el tram d’unió del carrer Pare Font amb la Crtra. de Rubí, de l’àmbit del PM-CRU223, enentendre que l’actual delimitació els provoca greus perjudicis, ja que s’hauran de traslladar a unaltre lloc, i que té una elevada repercussió econòmica.

Pel que fa a aquesta qüestió és important destacar que el POUM es limita a definir aquestsector de planejament, fixant les condicions generals d’ordenació, edificació i ús, les qualshauran de ser concretades durant la tramitació del Pla de Millora urbana.


És important destacar que s’ha incrementat l’índex d’edificabilitat i el nombre d’habitatgespermesos, en estimar-se en part una de les al·legacions presentades en aquest tràmitd’informació al públic, pel que fa a aquest Sector, justament per garantir-ne la seva viabilitateconòmica.

Així doncs, tal i com s’ha expressat a l’apartat 1 d’aquest informe, la potestat discrecional deplanejament de què gaudeix l’Administració atén a la finalitat d’establir l’ordenació urbanísticamés adequada a les exigències de l’interès general; per tant, no és possible que les demandesbasades en interessos dels particulars, per molt legítimes que aquestes siguin, puguin impedirque es formuli el model territorial que es pretén, sens perjudici que en determinats casos puguiadequar-se l’ordenació inicialment prevista per evitar al màxim els possibles perjudicis per alsparticulars.



Emplaçament: CA DEL PARE FONT, 212

Nom de l'al·legant: FRANCISCO SANCHEZ LEON


TEMA:

S’oposen a la modificació del traçat del vial d’enllaç entre el C. Pare Font i la Crtra. de Rubí i ala qualificació de la seva finca com a residencial i equipament educatiu, prevista pel Pla de



Millora urbana PM-CRU223. Així mateix, pretenen l’exclusió de la seva finca de l’àmbit del PM-CRU223.

TRACTAMENT:





















2. La finca propietat dels al·legants - carrer Pare Font 212 -, es troba inclosa dins de l’àmbit delPla de Millora urbana PM-CRU223, i és on es desenvolupa en part l’activitat de vernissatge ilacats industrials de l’empresa Hnos. Sánchez barnizado y lacado industrial, SL. i en partl’activitat de bar. Els al·legants s’oposen a les qualificacions atorgades a la seva finca com aZona d’edificació en ordenació específica (Clau A6.0) i Zona d’equipament educatiu (Clau E.2),així com al nou traçat del vial d’enllaç entre el carrer Pare Font i la Crtra. de Rubí.

Ambdues qüestions, entren completament dins de les facultats discrecionals de què disposal’Administració en matèria de planejament, per la qual cosa resulten d’aplicació els mateixosarguments i fonaments jurídics exposats en l’apartat 1 d’aquest mateix informe.

No obstant, cal també posar de relleu que les dues solucions adoptades pel POUM - el noutraçat del vial i les noves qualificacions atorgades -, són plenament racionals i coherents.

Efectivament, el nou traçat del vial que uneix la Crtra. de Rubí amb el Carrer del Pare Font, técontinuïtat lineal tant al nord com al sud, per la qual cosa resulta una solució tècnicaperfectament justificada, racional i coherent amb l’entorn del barri del Segle XX. A més, el noutraçat constitueix la resposta a un dels objectius perseguits amb la delimitació del Pla de Milloraurbana que ens ocupa, consistent en “ordenar les traces de la carretera de Rubí i del carrerBaldrich i efectuar la connexió viària entre el barri del Segle XX i el barri de Can Palet”.

Pel que fa a les qualificacions atorgades a la finca dels al·legants, com a Zona d’edificació enordenació específica (Clau A6.0) i Zona d’equipament educatiu (Clau E.2), estan tambéperfectament justificades.



La qualificació de part de la finca com a zona residencial (Clau A6.0), respon al principalobjectiu del sector de planejament delimitat, consistent en “transformar els usos dels terrenysactualment ocupats per activitats productives en un nou teixit residencial que faci façana al’avinguda de Santa Eulàlia i al Parc de Vallparadís”. Així mateix, la qualificació residencialguarda coherència amb la de l’entorn immediat del Barri del Segle XX, els objectius del POUMrespecte a aquest sector, i és compatible amb el destí educatiu de l’equipament que es trobainclòs en part en aquest Sector (Clau E.2), amb la qual es qualifica part de la finca delsal·legants.

Contràriament al que manifesten els al·legants, la qualificació de part de la seva finca com aequipament educatiu no és gratuïta, sinó que respon a la voluntat de completar i donarcontinuïtat a l’equipament docent actualment existent, situat fora del sector de planejament queens ocupa, donant-li façana al carrer del Pare Font.

3. Els al·legants pretenen l’exclusió de la seva finca, així com la de la resta de finques ubicadesen el tram d’unió del carrer Pare Font amb la Crtra. de Rubí, de l’àmbit del PM-CRU223, enentendre que l’actual delimitació els provoca greus perjudicis, ja que s’hauran de traslladar a unaltre lloc, i que té una elevada repercussió econòmica.



És important destacar que s’ha incrementat l’índex d’edificabilitat i el nombre d’habitatgespermesos, en estimar-se en part una de les al·legacions presentades en aquest tràmitd’informació al públic, pel que fa a aquest Sector, justament per garantir-ne la seva viabilitateconòmica.

Així doncs, tal i com s’ha expressat a l’apartat 1 d’aquest informe, la potestat discrecional deplanejament de què gaudeix l’Administració atén a la finalitat d’establir l’ordenació urbanísticamés adequada a les exigències de l’interès general; per tant, no és possible que les demandesbasades en interessos dels particulars, per molt legítimes que aquestes siguin, puguin impedirque es formuli el model territorial que es pretén, sens perjudici que en determinats casos puguiadequar-se l’ordenació inicialment prevista per evitar al màxim els possibles perjudicis per alsparticulars.



Emplaçament: Fàbrica AEG

Nom de l'al·legant: INMOBILIARIA COLONIAL SA




TEMA:

Es proposa una alternativa per al Pla de Millora Urbana de la fàbrica AEG (PM-AEG001) enbase a l’estudi dels edificis patrimonials preexistents i a la valoració dels seus potencialsd’aprofitaments i usos.

Es proposa la reconsideració de l’obligatorietat del sistema de recollida de residus previst enl’article 17.2 de les Normes Urbanístiques del POUM i que sigui una determinació opcional apreveure en el desenvolupament del Pla de Millora, atesa la seva dependència de laimplantació d’infrastructures i sistemes de caràcter general que garanteixin el seufuncionament.

Proposa, també, que el sostre patrimonial pugui ser no sols conservat sinó també substituït ireproduït, tal com es pot deduir de la lectura de l’article 61.1 de les Normes Urbanístiques delPOUM i que es flexibilitzi el percentatge de repartiment del 50% del sostre patrimonial entreusos d’habitatge i d’activitat.

TRACTAMENT:

En relació al primer aspecte plantejat a l’escrit d’al·legacions, correspon establir, pel que fa a laobligatòria disposició de sistemes de recollida pneumàtica d’escombreries en els sectorscentrals de millora urbana, entre d’altres; que aquesta condició respon a la voluntat, definida enel POUM, de que aquells nous sectors de desenvolupament residencial que comporten àmbitsde superfície considerable, i especialment, amb un important nombre de nous habitatges,incorporin dins del conjunt de les infrastructures i serveis a realitzar, la implantació d’aquestssistemes.

La voluntat normativa del POUM en relació a aquest extrem, ve justificada per la necessitat queaquests nous desenvolupaments residencials resolguin de manera adequada i ajustada alscriteris de qualitat dels nous espais urbans que s’ordenin, de minimització de l’impacte visual ifuncional dels serveis i les infrastructures sobre els referits espais i els carrers, i d’optimitzaciódel serveis urbans tot potenciant la reducció de l’ús dels vehicles de serveis i potenciant aquellssistemes que permetin una menor mobilitat induïda pels referits servies.

L’evolució dels sistemes integrats de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans, en lesseves diferents modalitats, que s’ha produït en els darreres anys, juntament amb la potenciacióen els processos d’implantació dels mateixos que s’ha vingut produint en diferents ciutats,permet establir que la seva utilització futura per als nous desenvolupaments residencials ha deser una opció irrenunciable des dels postulats de desenvolupament sostenible i de qualitat quepresideixen les determinacions del POUM.

En aquest sentit, cal posar de manifest que els llindars òptims de servei d’aquestesinfrastructures de recollida pneumàtica centralitzada es situen en unes proporcionsd’habitatges que son coincidents amb les quanties que resulten per a les diferents àreescentrals de millora urbana, venint per tant del tot garantida la seva viabilitat tècnica i funcional.Per tant, no pot atendre’s la petició formulada en l’escrit d’al·legacions en el sentit que laimplantació del referit sistema sigui potestativa del planejament de desenvolupament delPOUM, en aquest cas del Pla de Millora Urbana.

Les determinacions del referit article 17.2 de la Normativa del POUM, remeten no obstant al’àmbit de les determinacions del Pla de Millora Urbana, la definició del sistema concret aadoptar i de les solucions particulars a emprar, atenen als aspectes i qüestions que esplantegen a l’al·legació, com son: el grau i els condicionant derivats de la implantaciód’infrastructures i els sistemes generals que en el seu cas puguin condicionar o garantir elfuncionament d’aquests serveis.



En relació al segon aspecte plantejat a l’al·legació, relatiu al sostre patrimonial a conservar ireutilitzar, i la seva presència dins dels conjunt dels aprofitaments definits pel sector, corresponestablir el següent:

L’al·legació aporta un magnífic estudi i reconeixement de les edificacions existents en l’àmbitdel conjunt industrial d’AEG, que permet entrar a valorar amb tot detall els diferents nivellsd’interès arquitectònic i patrimonial, així com l’aptitud constructiva i funcional, que les diferentsedificacions presenten. La cura i la qualitat en la realització d’aquest estudi exhaustiu permetenassolir un coneixement complert de la realitat edificada en el conjunt i al mateix temps definircriteris concrets respecte de les possibles opcions per a la seva reutilització i integració enl’ordenació futura. També configura un nivell documental d’un alt nivell d’interès que constitueixun referent a seguir en la definició metodològica dels treballs de reconeixement i inventari deles edificacions industrials existents.

Aquest recull documental i l’anàlisi desenvolupat, en els documents annexes a l’al·legació,respecte les hipòtesi de reutilització possible dels edificis preexistents i la seva inserció dins delnou conjunt edificat; permeten establir determinades conclusions.

D’una banda, correspon concloure que la necessitat de garantir una presència significativa deles edificacions existents actualment i que presenten un interès patrimonial remarcable, en lesnoves ordenacions, esdevé un objectiu bàsic a confirmar, en relació a la definició delsparàmetres bàsics de les àrees centrals de millora urbana.

Per altra, cal establir també que si bé la presència significativa d’aquests edificacions és unvalor clar, també cal definir que l’aspecte quantitatiu no pot ser l’únic valor a considerar, i quetant les possibilitats concretes de reutilització, com la qualitat constructiva i la versatilitatfuncional dels edificis, així com també la seva possibilitat d’integració efectiva dins dels modelsd’ordenació dels nous àmbits, constitueixen també valors fonamentals a contemplar.

Dins d’aquest ordre de consideracions, cal posar de manifest també que la reutilització interiordels edificis preexistents a mantenir i a integrar en la nova ordenació, constitueix un valorconcret a recollir. La capacitat de reutilització efectiva i intensa d’aquests edificis constitueixuna garantia sòlida tant per a la seva conservació futura com per a la seva posta en valormitjançant la localització d’usos que puguin desenvolupar-se de manera adequada.

És per això que en aquest sentit, i recollint favorablement un dels plantejaments que es contéen aquest apartat de l’al·legació, cal entendre com una interpretació, no només possible, sinótambé favorable i coherent amb els plantejaments formulats en relació al criteri de laconservació i reutilització de l’arquitectura industrial existent; el còmput de les superfícies desostre edificable en l’interior d’aquestes construccions amb la finalitat de la seva posta en ús,dins del total de superfície de sostre d’aprofitament que el POUM atorga en aquest sectors envirtut del potencial de recuperació d’edificis existents, i a banda dels índex d’edificabilitat bàsicaatribuïda als sectors (1,05 m2/m2 per habitatge i 0,25 m2/m2 per a usos d’activitat).

En la mateixa lògica conceptual, cal introduir també una concreció de les determinacions delPla, en el sentit de computar també dins del total de superfícies de sostre patrimonial reutilitzat iper tant, amb dret a aprofitament patrimonialitzable, aquelles que resulten dels edificis existentsque per les seves característiques tipològiques i constructives, així com pel seu possible encaixen l’ordenació del sector; puguin resultar idonis per al desenvolupament d’aquells usosconcrets d’equipaments que vinguin determinats pel POUM, o en el seu cas pel propi Pla deMillora.

Complementàriament a aquesta consideració i clarificació sobre el concepte aplicable alsostres patrimonials susceptibles d’aprofitament, correspon establir també una altra precisióque respon no obstant a l’objectiu de garantir unes proporcions mínimes d’edificació preexistenten els futurs sectors urbans, i que hauran d’ajustar-se en cada sector en funció del grau depresència i d’ocupació d’aquelles edificacions d’interès patrimonials en relació a la sevaextensió superficial.



En el cas concret de l’àmbit de l’AEG és contempla l’establiment d’un percentatge mínim deconservació i integració en la futura ordenació del sector, del 35% de la superfície de lesedificacions industrials existents.


Emplaçament: CA DE MANUEL DE FALLA, 27

Nom de l'al·legant: ANTONIO VILLEGAS ORTIZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:








Emplaçament: Pla de Millora Navas de Tolosa, 69 (PM-NDT069)

Nom de l'al·legant: VAPOR GIBERT SA


TEMA:

Es proposa la partició de l’àmbit del sector en dos sectors d’acord amb la proposta gràficaadjuntada per tal de facilitar la gestió, i l’augment de l’alçada reguladora màxima de PB+3 aPB+4 en el front del carrer de Navas de Tolosa.

TRACTAMENT:






Per últim, i atès l’àmbit resultant, es preveu també una alçada màxima edificable de PlantaBaixa i cinc plantes pis, amb un lleuger augment del coeficient d’edificabilitat brut, que quedafixat en 1’47 m2st/m2sl.




Emplaçament: Autovía Orbital

Nom de l'al·legant: ELSVERDS CONFEDERACIO ECOLOGISTA DE CATALUNYA


TEMA:

Es demana que es retiri del POUM la reserva de vial prevista per al pas de l’autovia Orbital pelNord de Terrassa.

TRACTAMENT:

La previsió i determinació del traçat de la futura autovia Orbital, o quart cinturó, no és unaprevisió nova i específica del POUM de Terrassa, sinó que correspon a una previsiód’infrastructura viària de caràcter supraterritorial recollida en els planejaments urbanístics de lamajor part dels municipis afectats pel seu traçat i en la planificació territorial sobre carreteres,des de la dècada dels anys 70. En aquest cas, el POUM desenvolupa les previsions conegudessobre la planificació de la construcció d’aquesta via sobre les reserves de traçat que el PlaGeneral del 1983 ja contemplava, però no incorpora de nou la construcció d’aquestainfrastructura, com és notòriament conegut.

Des de l’anàlisi del funcionament actual del sistema de comunicacions viàries en l’àmbit de laciutat i també en l’àmbit territorial del conjunt de la Regió metropolitana, i el paper de lesactuals infrastructures existents respecte de la necessària previsió d’unes comunicacionsrodades que garanteixin l’adequada inserció de la ciutat de Terrassa dins del territori tantmetropolità com del conjunt del país.

L’anàlisi del paper de les infrastructures existents en relació al seu grau de connectivitat pel quefa a la ciutat de Terrassa, porta a la necessitat de contemplar un nou ix viari que a banda de lesconsideracions que es puguin formular pel que fa al seu servei d’abats general per al conjuntdel territori català, ha de representar l’establiment d’un sistema de comunicacions per carreteraentre la ciutat i la país que avui son pràcticament inexistents, en relació amb el sud - doncs elpaper de la carretera de Martorell no es pot qualificar com d’una solució vàlida i suficient -, imolt millorables pel que fa al nord tant de la regió metropolitana com del país i la seva connexióamb Europa.

En definitiva, la creació del nou eix viari haurà de permetre dotar a la ciutat de Terrassa d’unacomunicació viària que actualment no té resolta de forma mínimament funcional, amb el sud deCatalunya i les comarques del Baix Llobregat i el Penedès, i que si té parcialment coberta ambuna infrastructura que actualment té una capacitat esgotada i un traçat que està pensat nomésper la connexió amb el sistema central de la regió metropolitana i fonamentalment la pròpiaciutat de Barcelona, però que no resol de manera lògica les relacions entre la ciutat deTerrassa i el nord de la regió metropolitana - Granollers, Mataró - així com les comarques de totel nord-est del país.

Per altra banda, el Pla tot assumint la necessitat i la conveniència d’aquesta infrastructura per ala potenciació de la ciutat de Terrassa dins del conjunt dels sistemes urbans del país, amb unaclara vocació de nòduls urbans amb capacitat d’articular el territori i amb models de formació ide desenvolupament compacte i intens, contempla també, i de manera molt estratègica,l’adaptació del disseny d’aquesta futura via, de forma que origini la menor ocupació de territori iel menor impacte negatiu en quant a la seva implantació en el paisatge i en el medi urbà, peròal mateix temps, de forma que pugui establir una millor funció per al sistema de la mobilitatinterior de la ciutat.

La preocupació del pla es centra en gran part en la optimització del paper d’aquesta via com aelement determinant en la configuració de l’estructura viària de servei directe de la ciutat. En



aquest sentit, el disseny dels accessos a la mateixa i la seva interrelació amb la vialitat internade la ciutat, es planteja sota la premissa fonamental que pugui exercir un paper clar de cinturórodat exterior a la pròpia ciutat, amb capacitat d’absorbir els trànsits de circumval·lació iaproximació a les diferents parts de la ciutat, reduint així una part de la mobilitat induïda al’interior de la ciutat degut a la excentricitat actual del sistema de comunicacions viàriesterritorials respecte de la configuració de la ciutat.

Es tracta de posar en relació el paper d’aquesta futura autovia amb el de l’autopista C-58 demanera que conjuntament estableixin aquesta malla exterior de servei a les diferents zones ibarris de la ciutat.

La preocupació respecte la correcta implantació d’aquesta nova via respecte del territori naturalperò també respecte a la pròpia ciutat consolidada, porta a determinades solucionscontemplades en el Pla, com és la definició d’un front de façanes edificades que actuï de filtreentre la infrastructura i la ciutat, i al mateix temps de façana que formalitzi el final d’aquesta i laseva relació amb el territori lliure


Emplaçament: AV DE JOAQUIM DE SAGRERA, 106

Nom de l'al·legant: MANUEL VARGAS HERNANDEZ

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es manifesta el desacord amb les determinacions previstes pel Polígon d’Actuació Passeig dePonent PA-PON376.

TRACTAMENT:



Per al desenvolupament d’aquests polígons d’actuació en sòl urbà, el Pla ha optat pel sistemade reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, previst en el Capítol III del Títol IV de lanova Llei de l’Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i més concretament en els articles 133 isegüents. Es tracta d’un procés de gestió eminentment públic, en el que la iniciativa, latramitació i el seguiment dels projectes correspon a l’Ajuntament com a administració actuant,assumint així el paper de garant, tant de la efectiva viabilitat econòmica de cada un delspolígons (majors beneficis que càrregues), com del moment en que sigui oportú iniciar el seuprocés de transformació, tenint en compte les característiques i el grau de consolidació de lesedificacions en ells existents, la qual cosa implica tenir i aplicar la necessària sensibilitat que esdemana. També val a dir, que en aquesta modalitat de gestió per cooperació, els propietaris de



les finques incloses en el polígon poden constituir-se en associació administrativa quina finalitatés participar i col·laborar activament en el procés.



Emplaçament: Finca la Pineda.

Nom de l'al·legant: HERA HOLDING HABITAT, ECOL. Y REST. AMBIENTAL


TEMA:

Es manifesta la inadequació del POUM respecte a la planificació territorial i ambiental deCatalunya sobre la gestió de residus, pel fet de no permetre l’ampliació de les instal·lacionsmediambientals de “Coll Cardús” dins del terme municipal de Terrassa. Es demana que espermeti l’ampliació del dipòsit controlat de can Cardús en la finca “La Pineda”, suprimint laincompatibilitat per als usos de la gestió de residus en la zona de sòl no urbanitzable, en la quees troba ubicada la finca; o incorporant un sistema general d’equipament supramunicipal adesenvolupar pel Consell Comarcal.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament l’al·legació en base als següents arguments:

En primer lloc, cal tenir present que la potestat del planejament atén a la finalitat d'establirl'ordenació urbanística més adequada a les exigències de l'interès general, amb l’objectiu degarantir el desenvolupament urbanístic sostenible, d’acord amb els articles 3 i 9 de la Llei2/2002. En aquest marc, la potestat administrativa de planejament urbanístic ésfonamentalment discrecional, si bé aquesta discrecionalitat, consistent en escollir entrediverses alternatives, totes elles vàlides en dret, no pot convertir-se en arbitrarietat.


En definitiva, en el planejament urbanístic és necessari distingir entre una activitat jurídica oreglada, que està sotmesa a normes formals o materials d'obligat acatament, i una activitatd'oportunitat tècnica o discrecional, en la qual l'Administració opta d'entre diverses alternatives,una determinada solució de model global o orgànic del territori, que es concreta, en relació ambl'ús del sòl, en l'assignació d'un ús a cada terreny, segons el criteri tècnic dels redactors del Pla,



la discrecionalitat dels quals està limitada per la congruència d'aquestes solucions concreteselegides amb les directrius generals que dissenyen el planejament, el seu respecte alsestàndards legals acollits en el mateix i la seva adequació a les dades objectives en les qualses recolza.

En el cas de la Revisió del POUM que ens ocupa, els motius que justifiquen el modeld'ordenació urbanística proposada, vénen expressats en la Memòria, en tant que s'argumentael model elegit, les determinacions de caràcter general que s'adopten i les corresponents a lesdiferents classes i categories de sòl. En aquest sentit és important posar de relleu que enl’elaboració d’aquest Pla s’ha comptat amb diferents estudis sectorials del municipi, encarregatsespecíficament en aquest tràmit de la revisió i que recolzen les decisions adoptades.

Per últim, avala la proposta de desestimació de la present al·legació un nou estudi emèsespecíficament en relació a l’àmbit on es pretén l’ampliació de l’actual abocador, quin continguts’entén íntegrament incorporat al present informe de tractament.


Emplaçament: Pla de Millora PM-VEN001

Nom de l'al·legant: PROMOCION Y FOMENTO EDIFICIOS SA


TEMA:

Es demana un canvi en la modalitat de gestió d’aquest polígon, passant de la modalitat decompensació bàsica a la de compensació concertada.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació, establint-se com a modalitat del sistema de reparcel·lació, lade cooperació.

A la vista dels expositius, el manteniment del sistema de reparcel·lació en la modalitat decompensació bàsica comportaria deixar en mans del propietari majoritari el desenvolupamentd’aquest àmbit de Pla de Millora, quina execució és imprescindible per a la obertura d’un nouvial de connexió entre el carrer Venus i l’Avinguda del Vallés, que ha de permetre la definiciód’un nou eix nord-sud necessari per travessar la ciutat per la seva meitat Est. En el Programad’Actuació Urbanística Municipal amb una vigència de sis anys, es preveu com a acció a dur aterme en el marc de la remodelació de l’Avinguda del Vallés el desenvolupament d’aquestsector, juntament amb la construcció del nou pont de connexió amb Can Parellada Residencial,la qual cosa fa convenient establir com a modalitat del sistema de gestió previst la decooperació, en la qual els propietaris aporten el sòl de cessió obligatòria i gratuïta il’administració actuant executa les obres d’urbanització amb càrrec als dits propietaris.


Emplaçament: CA DE SANT LLORENÇ entre Número 28 i Número 30

Nom de l'al·legant: JUAN LUIS ACEITUNO RUIZ




TEMA:

Es sol·licita la modificació de l’edificabilitat a les finques del carrer Sant Llorenç en el tram queva des de la cantonada de la Rasa fins al núm. 38 per una alçada reguladora màxima de PB+ 2en lloc de la PB+1, atenent al fet de la nova configuració de l’espai obert del sector del VaporVentalló.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud d’incrementar el nombre màxim de plantes d’aquesttram del carrer de Sant Llorenç per damunt de la PB+1 establerta; atès que l’actual amplada delcarrer es va produir com a conseqüència de l’aplicació de la Modificació del PGO del VaporVentalló (aprovada definitivament el 21.11.94 ) que, entre altres determinacions, va possibilitarl’ampliació del vial esmentat pel cantó oest, actual Plaça del Doctor Ventalló, amb laurbanització i cessió de l’espai a càrrec dels propietaris implicats en l’actuació. La novaedificabilitat establerta per la Modificació del Pla es va concentrar en el blocs, avui existents, alcantó oest de la Plaça. De l’alçada reguladora màxima establerta per aquesta Modificació delPla, al cantó nord de la nova plaça, corresponent a PB+3 i PB+4, com a conseqüència deldesenvolupament del Pla; només se’n poden beneficiar les finques reculades tal com s’establiaa les anteriors normes urbanístiques i tal com s’ha mantingut en la nova normativa del POUM.En quant a les parcel·les confrontants, les Normes Urbanístiques a l’article que defineix lesreculades determinen que: Els altres trams de carrers i a la façana oposada a la que recula,encara que s’hi edifiqui després de recular, l’alçada reguladora màxima es mantindrà tenint encompte l’amplada de vial anterior a l’eixamplament.


Emplaçament: finca de Can Ginebreda

Nom de l'al·legant: PLA DELS CIRERS SL


TEMA:

Es proposa la creació d’una zona d’oci i terciària, en aquesta finca, mantenint el règim del sòlno urbanitzable.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment la sol·licitud de l’al·legant en el sentit de mantenir l’indret assenyalat dinsdel règim del sòl no urbanitzable però es desestima la proposta de crear una zona d’oci iterciària en la finca de Can Ginebreda, atès que el POUM preveu la inclusió d’aquest àmbitdins del sector del futur Parc Territorial dels torrents de la Betzuca i de la Grípia.

Aquest àmbit es desenvoluparà mitjançant el desplegament d’un Pla Especial que ha de definirels criteris generals d’ordenació, edificació i ús; així com les condicions de gestió.

Cal tenir present que una de les propostes territorials del Pla respecte a l’àmbit nord de la ciutatconsisteix en una aposta clara de contenció del creixement i de preservació dels espais lliuresdel sòl no urbanitzable com un element important per a la millora qualitativa de la ciutat deTerrassa; i on es posen en valor els espais no edificats com a porta d’accés al Parc Natural deSant Llorenç i de l’Obac i com un espai obert sense vegetació arbòria d’una gran importànciabiològica per a la fauna del mateix Parc. Aquesta franja es prolonga en direcció sud est perenllaçar amb l’espai del Parc Territorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, un espai que



ha de ser el corredor d’espai lliure entre Terrassa i Sabadell i que també actua com a enllaçentre els Parcs Naturals de Sant Llorenç i el Parc Natural de Collserola.

Així mateix, cal assenyalar que la hipotètica inclusió de nous àmbits d’equipament en una zonatan propera a altres equipaments altament consolidats (Atlètic Terrassa Hockey Club, Club deTir de Terrassa zona d’equipaments de Mossèn Homs...) resultaria plenament contradictori ambels propòsits de crear l’esmentat corredor d’espai lliure.

En conseqüència el terreny de la finca de Can Ginebreda es manté dins del règim del sòl nourbanitzable amb les qualificacions d’Espai d’altres edificacions rurals existents (clau ee) iAgrícola (clau a).


Emplaçament: Club de golf La Mola

Nom de l'al·legant: CLUB DE GOLF LA MOLA


TEMA:

Es demana la requalificació dels terrenys afectats per la remodelació del Club de Golf “La Mola”d’acord amb la proposta urbanística adjunta.

TRACTAMENT:

Pel que respecta a les possibilitats d'ús concret dels terrenys adjacents al camp de golf de CanVinyès situats en terme municipal de Terrassa, i en concret, la possibilitat que aquests puguindestinar-se a la remodelació de l’actual camp existent en terme de Matadepera, i en relacióamb la proposta concreta que s’adjunta a l’al·legació. Cal posar de manifest que lesdeterminacions del POUM inclouen els referits terrenys en el règim de sòl no urbanitzable, idins d’aquest, una part dels referits terrenys vénen incorporats dins de la delimitació del ParcTerritorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, i una altra part correspon a part de la unitatde zona de la Capçalera dels torrents de Can Salas - Ribatallada.

L’ordenació detallada dels sòls que formen part de l’àmbit del parc territorial, vindràdeterminada, tal i com s’ha exposat en l’apartat anterior, per mitjà de la formulació d’un PlaEspecial de tot el conjunt. En el marc de les determinacions del referit Pla Especial caldràcontemplar de forma acurada les possibilitats d’utilització concreta dels terrenys compresosdins del mateix, i especialment aquells que formen part d’un entorn consolidat amb altresequipaments i instal·lacions esportives.

Pel que fa a la part de terrenys inclosos dins de la zona de la Capçalera dels torrents de CanSalas - Ribatallada, es troben en la seva major part dins de la categorització de component dezona forestal interior, i en parts de menor extensió en components de zona forestal i agrícola,respectivament.

L’adscripció dels esmentats terrenys a components de zona forestal respon a l’estat deconfiguració dels mateixos que correspon a un bosc d’important extensió i qualitat ambientalque envolta la capçalera dels torrents esmentats i que configura l’únic separador verd entre elsactuals límits del nucli urbà de Matadepera i el corredor biològic i ambiental que constitueixenels esmentats torrents.

La possible implantació de forats i instal·lacions de camp de golf en els referits terrenysboscosos comportaria una important alteració de la seva configuració actual i una pèrdua de laseva continuïtat i densitat.



És per això, que la regulació normativa en quant als usos admissibles sobre els sòls compresosen la zona de capçalera dels torrents de Can Salas - Ribatallada, exclou entre d’altres lesinstal·lacions destinades a camps de golf.

Per altra banda, l’al·legació formula un seguit de consideracions en relació a l’aprovació perpart de l’Ajuntament de Terrassa de la implantació del camp de golf promogut pel Reial Club ElPrat, i el tracte discriminatori i la discrecionalitat que representa la mateixa en front de lasuccessiva denegació de les propostes d’ampliació del Camp de Golf de Can Vinyès que havingut presentant el club en les darrers anys.

Aquestes consideracions no tenen en compte la naturalesa profundament diferent dels terrenyson s’implanten una i altra instal·lació, ni els criteris de caràcter territorial i ambiental quesustenten les condicions d’implantació del primer.

En conseqüència, correspon desestimar l’al·legació presentada, pel que respecta a lapossibilitat que les determinacions del POUM puguin establir la possible implantació d’unesinstal·lacions de camp de golf en els terrenys esmentats i d’acord amb la proposta presentadapel Club, que entre d’altres aspectes, comportaria una important roturació del bosc i alteraciódels terrenys.


Emplaçament: Pla Parcial Palau Nord (PP-FAL002)

Nom de l'al·legant: RAIMUNDO MAURI AURELL


TEMA:

Es demana la modificació de les següents determinacions del Pla Parcial Palau Nord (PP-FAL002):

1. Reajust dels paràmetres reguladors de l’edificació en quant a: edificabilitat neta sobre lesparcel·les edificables i alçada reguladora.

2. Ampliació dels usos terciaris, aclarint els condicionants de l’art 175 de les NNUU., definintconcretament les categories dels usos industrials i suprimint l’ús religiós.

3. Limitar les cessions al 45 % del sector.4. Definició dels costos de cobriment de la Riera del palau i determinació del percentatge de

participació.5. Establiment d’un Pla d’etapes i que els sostre màxim establert es pugui complir en base a

l’edificabilitat sobre el sòl privat resultant, permeten assolir alçades màximes de 16 metres.

TRACTAMENT:

La zonificació definida a la fitxa d’ordenació del sector, amb clau A11.0, té un caràctermerament indicatiu, tal i com s’expressa en la pròpia fitxa i en la Normativa del POUM. Laconcreció dels paràmetres reguladors de la futura edificació, tant en quant a edificabilitat neta,alçada reguladora, ocupació màxima, separacions de l’edificació i d’altres paràmetrescomplementaris.

En aquest sentit, l’ordenació de l’edificació sobre el sòl net edificable resultant del Pla Parcial,s’haurà d’establir amb el criteri d’adequar els índex d’edificabilitat i la resta de paràmetresreguladors amb subjecció a les condicions tipològiques de l’edificació i la parcel·lació, i també,al criteri d’esgotar el sostre màxim atribuït per al sector. Aquest ajust també contemplarà la



determinació d eles alçades edificables de les diferents tipologies d’edificis que es contemplinen el futur sector, en funció dels seus usos característics.

És per això que l’argumentació continguda en l’escrit d’al·legacions en el sentit que es produeixuna reducció de l’aprofitament realment materialitzable sobre el sòl net no respon a lesdeterminacions reals del POUM.

Pel que respecta a la petició formulada en el sentit de reduir la proporció de sòl de cessió per asistemes i augmentar el percentatge de sòl privat, correspon desestimar aquest plantejament.El POUM determina la necessitat d’establir una cessió mínima de sòl públic per a sistemescorresponent al 55%, per tal de fer front a les necessitats de reserva de sòls per a espais verds,vialitat i equipaments, en les proporcions mínimes que estableix la Llei d’Urbanisme però tambéen les dimensions superficials que son necessàries per tal d’assolir una correcta implantació dela estructura viària necessària per al funcionament adequat del sector i, establir la implantaciódels equipaments i dotacions necessaris per al conjunt del sector. La seva possible reduccióimpediria resoldre de manera complerta i adequada la imprescindible implantació delsesmentats sistemes que han de garantir la correcta configuració i el funcionament del sector.

Respecte a la manca d’un Pla d’Etapes per al desenvolupament del sector que s’assenyala enl’escrit d’al·legacions, cal posar de manifest que aquest haurà de venir definit en lesdeterminacions del corresponent Pla Parcial Urbanístic, però no pot ser objecte del POUM, atèsque des de la prefiguració del conjunt del sector que aquest contempla no es pot definir unaprogramació detallada de la seva execució.

En relació amb l’excessiva incidència de l’ús terciari en l’àmbit del nou sector, que manifestenels al·legants, i la seva petició que aquest s’augmenti cap a altres usos d’indústria i activitat, calassenyalar que el sentit de la nova ordenació prevista en el POUM en relació als nousdesenvolupaments sobre la Porta Sud de la ciutat es fonamenta en la necessitat d’establir ungran eix d’activitat terciària directament relacionada amb l’objectiu d’implantar un potent centred’activitat pública i privada en aquest àmbit estratègic per al futur desenvolupament de la ciutat.

D’altra banda, al configuració dels sòls afectats pel nou desenvolupament i la seva relaciódirecta sobre els accessos a la ciutat i els entorns urbans que els envolten, determinennecessàriament l’adscripció dels mateixos a usos d’activitat terciària d’alt valor afegit i deprocessos productius “nets”, i fa necessari excloure la possible implantació d’activitatsindustrials associades a processos productius que puguin generar molèsties, contaminació otrànsit intens i constant de vehicles pesats.

Això no obstant, recollint en part el sentit de la preocupació expressada en l’al·legació pel quefa a aquest punt, i atenent precisament a la necessitat d’establir la implantació d’uns usos quesiguin concordants i respectuosos amb la posició estratègica dels terrenys i la seva relació ambels seus entorns urbans immediats. Es planteja la modificació de les determinacions inicialssobre el nou sector, en el sentit d’introduir la nova previsió d’usos de caràcter complementarials usos característics i principals del sector, amb la incorporació dins del nou sector, d’usos decaràcter residencial, que s’hauran de localitzar en els àmbits propers a l’actual conjunt urbà delbarri de Can Jofresa, i que s’hauran d’ordenar amb criteris d’establir una nova estructuraurbana integrada amb el referit barri i que alhora estableixi també una relació clara d’aquestnou conjunt amb els nous àmbits de remodelació i transformació proposats en la part sud-estdel barri del Segle XX i en els entorns del Parc de Vallparadís.

Pel que respecta a la inclusió de l’ús religiós com a un dels usos considerats condicionats dinsdel règim d’usos previstos per a les zones d’edificació destinada a usos terciaris en sòl urbà, lazona A.11, i que a criteri dels al·legants no correspon a un ús adequat a les necessitats del nousector delimitat pel POUM. Cal reiterar per una banda, que la remissió que fa el POUM a lazonificació corresponent a la clau A.11 ho es a títol merament orientatiu de quin son els tretstipològics dels usos i la edificació que caldrà ordenar en el nou sector, però en cap cas té uncaràcter determinant ni limitatiu. I per tant, correspon a l’instrument directe de l’ordenació delsector: el Pla Parcial, la definició i concreció, entre d’altres elements, de quin serà el ventalldels usos admesos, ja sigui amb caràcter compatible o condicionat.



Pel que fa a la manca de definició que la Normativa del POUM conté respecte a quines son lescondicions concretes a les quals hauran de referir-se els usos “condicionats”, cal indicar queaquestes vindran determinades de manera precisa mitjançant la corresponent OrdenançaMunicipal reguladora dels usos i activitats. Escapa a l’abast i a les determinacions pròpies delPOUM, la possible concreció o determinació de les referides condicions tècniques que han deregir els factors de compatibilitat de les futures activitats productives.

En relació amb la petició d’una major concreció en la determinació de la participació del sectoren les despeses de cobriment de la riera del Palau, així com en la definició de les partides queintegren aquests costos. Correspon estimar la referida al·legació atès que resulta convenientper tal d’establir el marc de previsions de les futures càrregues urbanístiques del sector, ambindependència de les possibles opcions o variacions que pugui incorporar la solució definitivadel referit cobriment.

L’argument plantejat per part dels al·legants en el sentit que la participació en el cost delcobriment de la riera ha de venir limitat i no pot restar subjecte a les possibles variacions delcost de l’obra d’infrastructura en funció de les solucions finalment adoptades, és del totraonable i ajustat.

Per tant, es proposa la incorporació d’una determinació específica a la fitxa d’ordenació delsector, en la qual es contempli que la obligació de contribució a les despeses de cobriment dela riera del Palau, sumada a la resta dels costos d’urbanització del sector, no podrà representaruna repercussió màxima superior a un 30% del valor del sòl net edificable resultant de laordenació.

Sobre la concreció de quins son els conceptes que integren aquesta actuació, cal indicar que laMemòria del POUM indica amb claredat que es tracta de les obres relatives al cobriment iurbanització de la superfície de la riera del Palau i el seu transvasament al llarg de tota la sevatraça urbana i en els nous sectors de desenvolupament urbanístic contemplats pel POUM.

Finalment, en relació a la inclusió dins de la delimitació del sector, de determinats terrenys queformen part de l’actual qualificació de parc i d’equipaments esportius que configuren l’àreasituada al sud del barri de Can Jofresa. Cal posar de manifest que la seva integració en elsector ve motivada per la necessitat de resoldre la nova ordenació d’aquest àmbit en relacióamb la nova estructura urbana que vindrà implantada en tota la franja de sòl que envolta a lariera del Palau, així com la nova estructura viària d’accés al sud de la ciutat que afectarà tambéa l’actual conjunt de parc i equipament.

La titularitat municipal d’aquests sòls, en virtut de la seva expropiació duta a terme fa uns anysen desenvolupament de les determinacions del Pla General d’Ordenació aprovat l’any 1983, nosuposa cap contrasentit, ans al contrari, resulta del tot justificada i necessària atesa la novaordenació contemplada per al conjunt de la zona, contràriament a allò que ve manifestat enl’al·legació.

De l’anàlisi dels arguments i al·legacions formulats, correspon proposar l’estimació parcial deles mateixes en els aspectes concrets relatius a la incorporació d’altres usos diferents alsestrictament terciaris dins del sector, així com pel que fa a la definició d’una proporció màximaen la quantia de les aportacions dels sector a la participació en els costos de l’obrad’infrastructura de tractament de la riera del Palau.

Així mateix, dels aclariments desenvolupats en aquest informe, se’n desprèn que en torn a laresta de qüestions plantejades, aquestes s’han resolt favorablement a les inquietudsmanifestades pels al·legants.

Pel contrari, correspon desestimar les al·legacions formulades pel que respecta a la reduccióde les superfícies mínimes de sòls de cessió per a sistemes, així com pel que fa a ladeterminació d’un Pla d’Etapes per al desenvolupament del sector.




Emplaçament: CA DE L'AURORA entre Número 18 i Número 26

Nom de l'al·legant: ROSA PEREZ PLA


TEMA:

Es demana la reconsideració de l’ordenació proposada per a la carretera de Montcada entre elscarrers Topete i Vallparadís i que afecta als patis interiors de les edificacions que tenen accéspel carrer Aurora.

TRACTAMENT:

Els arguments aportats per part dels al·legants, en el sentit de la conveniència del mantenimentdel model tipològic de casal i dels patis en planta baixa, així com respecte les possiblessolucions que es poden contemplar per tal de permetre afavorir l’aparició de noves activitatscomercials amb front a la carretera de Montcada tot mantenint l’estructura parcel·laria itipològica preexistent; presenten nombrosos aspectes d’interès, especialment pel que fa a laseva argumentació i les reflexions que es contenen a l’escrit.

Això no obstant, en relació a la proposta concreta de transformació plantejada pels fronts de lacarretera de Montcada, en el tram comprès entre el carrer Colom i la carretera de Rubí, iatenent molt especialment al grau de transformació que parcialment ja s’ha dut a terme en elsdarrers anys, concretament en el tram inicial del front comprès entre el carrer Topete i el carrerVallparadís; així com a la necessitat de reconfigurar el nou front amb la cruïlla al carrer Topete.Cal considerar, com del tot necessària, la transformació completa del front a la carretera en l’illaemmarcada entre els dos carreres esmentats, d’acord amb la solució plantejada en el POUM. Ien conseqüència, correspon desestimar l’al·legació presentada.



Nom de l'al·legant: JORDI PUIGANTELL SOLDEVILA


TEMA:

Discussió dels límits de terme municipal entre Terrassa i Matadepera.

TRACTAMENT:












Nom de l'al·legant: LUIS MARTINEZ MARTINEZ


TEMA:

Es demana:


§ La retirada definitiva de la proposta municipal d’aconseguir la continuïtat entre el carrer§ Transversal i el carrer Roca i Roca.



TRACTAMENT:






















Nom de l'al·legant: ENRIQUE PEREZ PLATERO


TEMA:

Es demana:§ § La retirada dels Polígons d’Actuació Carrer Emili Badiella 54-68 (PA-SAG011) i Carrer

d’Egara (PA-SAG014) i demés disposicions accessòries i complementàries dedesenvolupament, i

§ La retirada definitiva de la proposta municipal d’aconseguir la continuïtat entre el carrer§ Transversal i el carrer Roca i Roca.

TRACTAMENT:









Emplaçament: Nou sector Els Bellots

Nom de l'al·legant: ESTNORD INMOLLAR, S.L.


TEMA:

Es demana: Ampliar l’àmbit del nou sector dels Bellots (PP-BEL001), per tal d’adaptar-loexactament als títols de propietat. Excloure del sector aquells terrenys d’equipaments i zonesde parc obtinguts per cessions de plans anteriors. Flexibilitzar els traçats dels eixos bàsics de lavialitat i la seva interconnexió. Reduir les cessions d’espais lliures al mínim del 10% i delsequipaments al mínim del 5%. Que es permeti a les zones A.11 edificis d’activitatseconòmiques compatibles i compartides, que a més permetin dissenys en alçada, separacionsa alineació de carrers i partions diferents a les de la normativa general. I que s’incorpori a lafitxa del sector la possibilitat de que el Pla Parcial estableixi un catàleg d’usos admesos acadascuna de les zones resultants de l’ordenació del sector.

TRACTAMENT:

Es proposa l’estimació parcial de l’al·legació presentada, en base als següents arguments:

a) Al·legacions referides a la delimitació del sector:

En relació al primer dels aspectes al·legats, relatiu a la necessitat d’ampliar els límits del sectorper tal d’incloure dins del mateix la totalitat dels terrenys afectats per la nova connexiócontemplada entre l’autopista C-58 i el nou vial de tancament nord-sud, i en relació a l’ajustdels límits del sector pel seu costat est, als límits de propietat de les finques afectades; esproposa estimar favorablement l’al·legació en el sentit d’ajustar de forma parcial els límitsdefinits en el document aprovat inicialment, per tal d’assolir una major adaptació entre aquests iels límits de finques més pròxims al mateix, sense variar de manera substancial la configuraciódel sector.

Pel que fa a la sol·licitud d’excloure de la delimitació del sector, tant els terrenys anteriormentinclosos dins del sector urbanitzat dels Bellots, amb qualificació d’espais lliures i equipament,com els que tenen qualificació industrial adjacents al camí Farcan, correspon desestimaraquest extrem en base als següents arguments:

§ La inclusió dels terrenys que limiten directament amb la vialitat urbanitzada del sectoractual dels Bellots dins del nou sector contemplat pel POUM, respon a la necessitat que eltractament i resolució dels mateixos es resolgui en funció de la nova ordenació ques’establirà al seu costat, la qual pot variar substancialment el seu caràcter i la seva



configuració tant topogràfica com funcional. Així doncs, per tal de garantir una correctaintegració entre el nou sector contemplat i el sector existent, cal incloure la totalitat delsterrenys esmentats, i no mantenir espais intersticials entre els nous àmbits dedesenvolupament i els vials existents en el seu perímetre.

§ La inclusió dels terrenys industrials i de vialitat situats entre el camí Farcan i la carretera deMontcada i el nou sector, respon igualment a la necessitat de completar la ordenació delsector pel seu cantó nord-oest, més i tot, tenint en compte la configuració geomètricad’aquests sòls i la necessitat de dona’ls-hi una formalització definitiva més adequada a lanova relació que s’establirà entre el nou eix viari i de passeig d’accés al Parc Territorial dela Grípia i la Betzuca, el front nord del nou sector dels Bellots i el contacte amb les illesindustrials a l’oest del nou sector.

b) Al·legacions referides al caràcter indicatiu de les determinacions del POUM en quantl’ordenació de la vialitat i dels sistemes:

L’escrit planteja la conveniència que l’ordenació del Pla Parcial pugui adaptar el traçat i lesrasants de la vialitat bàsica del sector.

Aquesta possibilitat ve plenament contemplada en el POUM, en el sentit que la definiciógeomètrica dels eixos viaris grafiats en el Pla son susceptibles d’ajust de precisió tant en el seutraçat en planta com en les seves rasants.

c) Al·legacions referides a les condicions d’ordenació, edificació i ús:

En relació als sòls destinats a espais lliures i equipaments, els percentatges mínims de cessiódefinits en la fitxa del sector responen tant a la necessitat de configurar una amplia franja de sòllliure, entre el nou vial nord-sud que tancarà el sector per la seva banda de llevant i el ParcTerritorial de la Grípia i la Betzuca, com a la necessitat d’establir la reserva per la futuraconstrucció d’un centre logístic i d’intercanvi de càrrega, el qual requereix d’una superfíciemínima que es garanteix en virtut de la definició del 15 % de la superfície del sector per asistemes d’equipament.

En tot cas, el conjunt de les cessions definides pel POUM no supera el 50%, percentatge querespon a una pauta habitual en ordenacions de característiques similars a les d’aquest sector, ique és inferior a les cessions màximes que determina la Llei d’Urbanisme de Catalunya (55%).

En relació a la possibilitat que l’ordenació del Pla Parcial pugui establir una regulació normativasobre les zones edificables que permeti assolir índex d’edificabilitat neta, percentatgesd’ocupació de les parcel·les i distancies de separació mínima a les partions, diferents als quedefineix la normativa del POUM per a les zones A9.0 i A11.0. Correspon establir que lazonificació indicativament assenyalada en la fitxa d’ordenació únicament defineix lescaracterístiques tipològiques de les edificacions i dels usos que es podran determinar en elsector, però en cap cas tenen un caràcter limitatiu o fixador dels paràmetres reguladors ques’hauran d’establir en el seu moment, de manera particular i ajustada a l’ordenació del sector,per mitjà del Pla Parcial.

Per tant, el plantejament de l’al·legació en el sentit que l’ordenació de les condicionsd’edificació i ocupació de les parcel·les vingui determinada directament des del Pla Parcial,sense estar sotmesa a la regulació directa de les zones de sòl urbà a les quals s’assimilatipològicament, ve plenament contemplat i assumit en les determinacions del POUM.


Emplaçament: CA DEL PASSEIG



Nom de l'al·legant: BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS, S.L.

Tipus: VARIS

TEMA:

Es sol·licita la incorporació de l’edifici del carrer del Passeig cantonada amb el carrer Nou, obrad’en Lluís Muncunill, al catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental, tal comsucceeix amb l’edifici cantonada amb el carrer Joaquim de Paz que si està protegit.

TRACTAMENT:

La finca del carrer Nou núm. 42, cantonada amb el carrer del Passeig apareix en el llistatd’elements de l’Inventari amb la denominació I.21 (CASA ANTONI POUS Guarderia “Bambi” ,1907. Lluís Muncunill, arquitecte) i la finca del carrer Joaquim de Paz núm. 28 també apareixen la llista d’elements de l’inventari amb la denominació I.30 ( CASA EMILIO SOLER 1917.Lluís Muncunill, arquitecte. Aquest llistat dels elements de l’Inventari on apareixen les duesfinques esmentades, s’ha inclòs en l’Annex I de la Normativa del POUM . Al mateix temps en lanormativa del POUM s’estableix que l’Ajuntament de Terrassa, d’acord amb el contingutd’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal procedirà a la revisió del vigent Pla Especial deProtecció del Patrimoni Històrico-Arquitectònic de Terrassa, que incorporarà els criteris deprotecció i els nous instruments propis de la seva regulació.


Emplaçament: Cal Conco

Nom de l'al·legant: JOAN UBACH PRAT


TEMA:

En l’àmbit del Pla de Millora de Cal Conco (PM-CON001) es demana que s’augmenti l’alçadamàxima a PB+2 per tal d’evitar l’aparició de mitgeres en les trobades amb els edificispreexistents i que es permeti la possibilitat de que el pas de vianants previst estigui tancat enhorari nocturn.

TRACTAMENT:


Atenent a la primera de les sol·licituds de l’al·legant, s’ha modificat lleugerament l’àmbit del Plade Millora, amb augment de l’edificabilitat màxima permesa i del nombre d’habitatgesresultants. També es contempla la possibilitat d’edificar fins un total de dues plantes pisexcepte en el front del carrer Sant Isidre, corresponent la seva concreció, pel que fa a la restade l’àmbit edificable al Pla de Millora. Tot això per tal de minimitzar l’impacte de les mitgeres deles edificacions veïnes, i per ajustar els aprofitaments als concordants amb la resta de l’illa enla que l’actuació es troba emplaçada.

Pel que fa a la segona de les sol·licituds, no pot ser objecte de tractament, ja que no és propidel contingut del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal sinó de la posterior execució del Pla deMillora.




Emplaçament: RM D'ÈGARA, 146

Nom de l'al·legant: ESPECTACULOS EGARA SA

Tipus: VARIS

TEMA:

Es sol·licita la modificació puntual de la fitxa P-27 referida al Cinema Rambla del Pla Especialdel Patrimoni Històrico-Arquitectònico-Ambiental, en aquells punts que fan referència a l’àmbitde protecció interior i del seu ús, que impossibiliten la reutilització del Cinema Rambla, quetampoc permeten portar a terme les directrius establertes pel nou POUM ( els criteris de laqualificació de A.10.1. Comercial en edificis patrimonials) i per les conclusions i propostesreferides al Cinema Rambla dins del Programa d’Orientació per Equipaments Comercials de laciutat (POEC).

TRACTAMENT:

En la normativa del POUM s’estableix que l’Ajuntament de Terrassa, d’acord amb el contingutd’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal procedirà a la revisió del vigent Pla Especial deProtecció del Patrimoni Històrico-Arquitectònic de Terrassa, que incorporarà els criteris deprotecció i els nous instruments propis de la seva regulació. Correspon a aquest instrumenturbanístic resoldre la qüestió plantejada per l’al·legant; i al projecte arquitectònic que esdesenvolupi, la resolució de l’adaptació de la proposta al POUM, al POEC i al Pla de Protecció.



Nom de l'al·legant: TARRASA CARNES INDUSTRIALIZADAS SA


TEMA:

Es demana mantenir la qualificació d’ús industrial dins de l’àmbit del Pla de Millora de GlòriesCatalanes (PM-GLO001).

TRACTAMENT:


Pel que fa a la delimitació del sector i a les seves condicions d’ordenació, edificació i us, elconjunt d’al·legacions presentades en relació al mateix han portat a un replantejament de laproposta inicialment plantejada que permet conjugar els legítims interessos dels propietarisamb els objectius i el model territorial que es pretén en atenció a l’interès general i sempre ambcriteris de racionalitat, proporcionalitat i coherència com a inspiradors de la potestatdiscrecional de l’Administració en matèria de planejament.

Aquesta proposta consisteix en delimitar un nou sector de pla de millora que comprèn lesparcel·les de l’illa delimitada pels carrers Miño, Guadalquivir (núm. 1-11) i Avinguda de lesGlòries Catalanes (Núm. 119-121), on es manté la finalitat de convertir els usos dels terrenysactualment ocupats per activitats productives i de restauració en un teixit que combini nous



usos residencials i terciaris, obtenir espais lliures i d’equipaments, i garantir la preservació del’entorn de la Masia de Can Palet de la Quadra.

El sector així delimitat es desvincula de la zona industrial que te al nord, en la que s’hipreveuen dos polígons d’actuació (PA-MIN010 i PA-MIN020), també en sòl urbà no consolidatatesa la afectació per vialitat que els correspon. En el primer s’hi pretén la transformació delsterrenys actualment ocupats per activitats productives en un nou front de caràcter terciari quearticuli la cruïlla entre el carrer del Minyo i els laterals de la Carretera de Montcada; i en elsegon s’hi preveu el manteniment de l’activitat productiva però amb incorporació de novesactivitats de caràcter terciari que permetin la configuració d’una nova façana pels carrers Miño il’Avinguda de les Glòries Catalanes.


Emplaçament: CA D'ALEXANDER BELL, 37

Nom de l'al·legant: MIGUEL MUNILL DOMENECH


TEMA:

Es manifesta el desacord amb la qualificació com A.8 (Activitat en Illa Tancada) de l’illa entreels carrers Volta, Alexander Bell, Isaac Peral i Marconi i es demana que es permetin els usosactuals d’habitatges i activitats comercials.

TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud d’un canvi de qualificació i es manté la qualificació d’ús industrial,Activitat en Illa tancada (clau A.8) a l’illa esmentada. El nou Pla d’ordenació aposta per unmodel de barreja dels diferents teixits productius. Barreja tant en la localització com en el tipusd’activitat productiva, i barreja, també, amb els teixits residencials per evitar que la desaparicióde l’activitat productiva comporti la creació de d’amplis sectors de monocultiu residencial quesistemàticament condueix a la pèrdua de qualitat urbana de la ciutat.

El Pla aposta per l’assoliment de nous usos productius fonamentats amb les noves tecnologiesi que es caracteritzin per la menor presència de trànsit de vehicles industrials i la utilització deprocessos productius basats en la utilització intensiva de tecnologies no contaminants. Enconseqüència s’incorporaran totes aquelles noves disposicions normatives que permetinmillorar les condicions de control i reducció dels seus nivells d’incidència sobre altres sectorsurbans veïns.

Concretament, la qualificació de l’illa esmentada respon al reconeixement dels caràcters de lesedificacions i les activitats que existeixen en el seu interior, i suposa el manteniment del tipusde qualificació que el Pla General del 83 ja definia per a la mateixa.

L’existència d’alguns habitatges i locals comercials, formant part del conglomerat d’usos iactivitats que s’hi desenvolupen, no comporta la negació del caràcter predominantmentindustrial que té associada l’illa.

Així mateix, la regulació normativa del POUM no impedeix el manteniment d’aquests usosexistents que no venen contemplats com a usos admesos per a noves implantacions. Lesdisposicions transitòries del Pla determinen amb total claredat la possibilitat del mantenimentdels referits usos.



Els altre usos també esmentats a l’al·legació com presents a l’illa, venen admesos per a la zonaA8.0 i, per tant, no plantegen cap tipus de contradicció o problema respecte a la qualificacióatorgada.



Nom de l'al·legant: FRANCESC MUNILL DOMENECH


TEMA:

Es manifesta el desacord amb la qualificació de A.8 (Activitat en Illa Tancada) de l’illa entre elscarrers Volta, Alexander Bell, Isaac Peral i Marconi i es demana que es permetin els usosactuals d’habitatges i activitats comercials.

TRACTAMENT:











Nom de l'al·legant: JOSE MUNILL PERARNAU


TEMA:


TRACTAMENT:








Emplaçament: CA DE MARCONI, 236

Nom de l'al·legant: FRANCESC MUNILL AROZTEGUI


TEMA:




TRACTAMENT:








Emplaçament: Navas de Tolosa 106-108, 104, 102 i Avinyó 115.

Nom de l'al·legant: PEPITA FERRER PITARCH


TEMA:

Es manifesta el desacord amb les determinacions del Pla de Millora de Navas de Tolosa PM-NDT069 pel que fa a l’afectació de les finques propietat dels al·legants i es demana que esreconsideri la proposta d’ampliació de l’amplada de la totalitat d’aquest carrer.

TRACTAMENT:


En el document de revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal inicialment aprovat esdelimiten al llarg de tot el carrer Navas de Tolosa, des de la Rambleta del Pare Alegre fins alParc de Vallparadís, un seguit d’àmbits de Polígons d’Actuació o sectors de Pla de Millora, ambl’objectiu de transformar els usos dels terrenys actualment ocupats de forma majoritària per



activitats productives en un nou teixit residencial, i possibilitar l’ampliació de la secció del’indicat carrer Navas de Tolosa, convertint-lo en un eix cívic i vertebrant del barri del Segle XX.

Qüestionada des de diversos àmbits la proporcionalitat i coherència entre les distintessituacions fàctiques i les necessitats objectives del barri en quant al model proposat depotenciació d’aquesta via - i en especial pel que fa a la necessària inclusió de finquesactualment destinades a habitatge en àmbits de planejament derivat o de gestió quecomportarien la seva ineludible transformació -, aconsella l’adopció d’un nou plantejament quepermeti conjugar la millora del conjunt del barri del Segle XX, amb la potenciació d’unaimportant centralitat al voltant de la Plaça, la Parròquia de Sant Valentí i el Casal de Barri. Pertant, es proposa mantenir l’actual amplada del carrer Navas de Tolosa en aquells trams en elsquals s’hi preveu una més traumàtica mutació, i obrir-lo amb el complement de vialitat (ClauP.10) en aquells altres on sí que s’opta per la transformació dels actuals usos industrials ambnoves edificacions residencials, ja sigui mitjançant una zonificació amb ordenació de volumsespecífica o amb illes homogènies amb fronts discontinus.




Emplaçament: Pla de Millora Rambleta Pare Alegre, (PM_RPA035) i Pla de Millora de la PortaSud (PM-POR001).

Nom de l'al·legant: AUTOMOCIO MON BOSCH SL

Tipus: POLÍGONS D'ACTUACIÓ (RPA, POR)

TEMA:

Es manifesta la totalitat disconformitat amb les determinacions proposades en els plans deMillora de la Rambleta del Pare Alegre i de la Porta Sud i es demana que es mantinguin lesqualificacions i els usos així com les alineacions fixades pel PGO83.

TRACTAMENT:


Atenent en gran mesura l’alt grau de consolidació d’edificis i activitats industrials en partd’aquest sector, i a la major dificultat que això comportarà per a l’efectiva transformaciód’aquest front de ciutat, que també ha estat manifestat per part d’altres propietaris, s’haprocedit a redibuixar la delimitació del sector per tal de deixar-ne excloses totes aquellesfinques ocupades per activitats productives però sense arribar a comprometre els objectiusinicialment previstos, consistents en: 1) transformar els usos dels terrenys actualment ocupatsper activitats productives en un nou teixit residencial capaç de donar façana a l’entrada de laciutat, 2) modificar la secció de la Rambleta del Pare Alegre, esponjant les edificacionsexistents, i 3) Delimitar una zona d’equipaments a l’interior que donin serveis al barri del SegleXX. En quant al darrer objectiu d’ampliar la secció del carrer Navas de Tolosa, tal com ja s’ha



exposat en el tractament d’altres al·legacions referents concretament a aquesta qüestió, s’haapostat per l’adopció d’un nou plantejament que permet conjugar la millora del conjunt del barridel Segle XX amb la potenciació d’una important centralitat al voltant de la Plaça, la Parròquiade Sant Valentí i el Casal de Barri, mantenint l’actual amplada del carrer Navas de Tolosa enaquells trams on la mutació es preveu més traumàtica, i obrint-lo amb el complement de vialitat(Clau P.10) on sí que s’hi preveu la transformació dels actuals usos industrials amb novesedificacions residencials.


Apareix doncs un nou sector del Pla de Millora (PM TDB-103), que es manté com a sectordiscontinu, amb reducció no obstant de la superfície de sòl prevista com a equipament i tambéde l’àmbit de nou teixit residencial en el sentit del que ja s’ha exposat en el punt primer.


Emplaçament: MA CAN BONVILÀ

Nom de l'al·legant: PIGASSA SL


TEMA:

Es demana que es permeti per a la Masia de Can Bonvilar l’ús hostaler a més dels ja permesosd’ús familiar i restauració.

TRACTAMENT:

Pel que fa referència a les condicions de l’ampliació de l’activitat, aquesta al·legació seràestimada en el document de l’aprovació provisional en coherència amb el contingut de l’article47 de la Llei d’Urbanisme, respecte la reconstrucció i rehabilitació de les masies i cases ruralsque calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques ihagin estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg.

A aquest efecte i respecte en les construccions incloses en el catàleg municipal, s’hauràd’elaborar un Pla Especial, que dintre del principal criteri del manteniment i la preservació delconjunt arquitectònic i del valor històric i ambiental del mateix, les actuacions que es proposin,amb un límit que no sobrepassarà, en quan a edificabilitat, el 50% més respecte el sostreactual, justifiquin la seva integració en el conjunt i en el paisatge de l’entorn natural en el queestà localitzada aquesta construcció.

El Pla Especial justificarà el programa funcional de la nova instal·lació i la seva adequació alconjunt de forma que no s’admetran noves ampliacions sense abans esgotar les capacitats delsostre actual i únicament admesa com una condició que garanteixi la continuïtat i la viabilitat dela instal·lació destinada a les activitats d’hostaleria, restauració i activitats completaries.

En coherència amb l’exposat anteriorment, es proposa estimar l’al·legació presentada.





Nom de l'al·legant: PILAR ESPINOSA GOMEZ


TEMA:

Es demana:



TRACTAMENT:




















Emplaçament: Pla de Millora Roc Blanc (PM-RBL001)

Nom de l'al·legant: FINQUES VIDAL GOMA SA




TEMA:

Es suggereix una nova proposta d’ordenació amb noves condicions d’edificació queincrementen la edificabilitat fins a 0,85 m2st/m2sl i un nombre major d’habitatges fins a 260S’assenyala el fet de l’alt cost que es de suposar que comportarà el soterrament de la líniaelèctrica d’Alta Tensió que travessa l’àmbit.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la petició d’incrementar l’edificabilitat de 0,65 m2st/m2sl que esproposa inicialment fins a una edificabilitat de 0,85 m2st/m2sl atès que en aquest cas unincrement de l’edificabilitat total suposaria una dificultat en la implantació d’aquest aprofitamentjunt amb una densificació de l’espai edificat provocada per la presència d’una línia d’AltaTensió. Cal tenir present que es tracta d’un Pla de Millora que té com a objectiu el completar laciutat en aquest punt, i que per tant ha d’adaptar-se a les condicions de l’entorn edificatexistent, configurat per edificacions de planta baixa i dues plantes pis d’alçada reguladoramàxima, així com a les difícils condicions que imposa la topografia del terreny.


Emplaçament: CA DE SURIS entre CA DEL PANTÀ i CA DE LA INDÚSTRIA

Nom de l'al·legant: CONTINUA, S.L.


TEMA:

Es demana que s’anul·li la qualificació de pati protegit que afecta a les esmentades parcel·lesdins de l’illa delimitada pels carrers Suris, Pantà, Pau Claris i Indústria.

TRACTAMENT:

L’establiment de les fondàries edificables a les illes amb qualificació com a zona A1.2 i A2.0 enels àmbits del Centre de la Ciutat, es planteja amb el criteri d’ajustar la franja de l’edificació al’estructura parcel·laria existent i prototípica dels teixits residencials del Centre.

Atenent a aquest criteri i a la necessitat de plantejar, entre d’altres aspectes, unes condicionsde configuració de l’espai interior d’illa que intentin preservar la seva forma, la relació que esprodueix respecte als carrers exteriors, i molt especialment el seu caràcter eminentmentesponjat tot potenciant una configuració dels espais interiors, amb un predomini dels espaisbuits per damunt de l’espai construït.

En el cas concret de la finca de l’al·legant, la configuració de l’espai lliure de parcel·la, així comd’una part molt significativa del conjunt de l’illa, manté unes condicions d’esponjament del’edificació que determinen la conveniència de preservar el caràcter predominantment lliured’edificacions d’aquests espais.

En conseqüència, i atenent als nous criteris plantejats pel POUM en relació al tractament delsespais lliures interiors d’illa en els àmbits del Centre de la ciutat i de determinats barris,correspon desestimar l’al·legació presentada, mantenint les determinacions definides en elPOUM en quant a la definició de la condició dels espais lliures interiors de l'illa on s’emplaça lafinca de l’al·legant.




Emplaçament: CA DE JOAN MONPEÓ, 144

Nom de l'al·legant: FINSA ARQUITECTURA SL


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions del Pla de Millora Porta sud (PM-POR001) i es demana la exclusió de la nau de l’al·legant de l’esmentat àmbit i que es mantinguila qualificació d’ús industrial en illa tancada del PGO 83.

TRACTAMENT:





A la vista dels arguments i consideracions exposats, i en virtut de la inclusió dels terrenys del’al·legant dins de l’àmbit del sector de Pla de Millora Urbana PM-POR001 que té per objecte latransformació dels fronts edificats de la Rambleta del Pare Alegre per tal de crear un nou espaiverd que estructuri un nou eix cívic articulat entre els vials de l’actual Rambleta i del carrer delTren de Baix, correspon determinar que la classificació dels terrenys esmentats corresponinequívocament a la categoria del sòl urbà no consolidat.

Per últim, la viabilitat econòmica de l’actuació es justifica amb l’edificabilitat resultant i els noususos previstos de residencial d’habitatge i terciari, generadors de les plusvàlues immobiliàriesque han de compensar les càrregues inherents al desenvolupament previst, entre les ques’inclouen les indemnitzacions per les edificacions, instal·lacions i despeses de trasllat, toteselles amb càrrec al projecte de reparcel·lació.




Emplaçament: Carrer de Catalunya núm. 74 i Mossén Pursals núm. 68.

Nom de l'al·legant: VITAL HOGAR 96 SL


TEMA:

Es demana deixar sense efecte la delimitació del polígon d’actuació del carrer Catalunya 64(PA-CAT64) atès que aquest espai de vialitat s’ha obtingut ja pel procediment d’expropiacióforçosa i que es classifiqui l’esmentada finca com a sòl urbà consolidat.

TRACTAMENT:

S’estima l’al·legació i s’elimina la delimitació del polígons d’actuació PA-CAT064, mantenint aixíla condició de sòl urbà consolidat de la totalitat de les finques que estaven incloses en aquestàmbit de gestió no afectades per la vialitat ja executada.


Emplaçament:

Nom de l'al·legant: AJUNTAMENT DE MATADEPERA


TEMA:

Es formulen les següents al·legacions:

§ Sistema Viari: avinguda Mas Sot i eix nord-sud a través del camí dels Monjos.§ Ampliació del Camp de Golf de la Mola.§ Que es qualifiqui com a equipament públic uns locals, propietat de l’Ajuntament de

Matadepera, utilitzats per l’Agrupament Escolta Abad Escarré.

TRACTAMENT:

Pel que fa al manteniment del traçat previst del nou vial de connexió entre l’Avinguda Mas Sot iel pont de la riera de Les Arenes, segons les determinacions del planejament general vigent, iconcretament del Pla General de Matadepera; en allò que fa referència a la seva connexió ambla plaça Vidal i Barraquer. S’estima íntegrament l’al·legació, en tant que el POUM recull lareserva de la traça de l’esmentat vial.

Pel que fa a la seva entrega amb la referida plaça, situada dins del terme municipal deMatadepera, la solució concreta de la mateixa resta fora de l’àmbit de les determinacions delPOUM, atès que el referit document adopta com a límits a efectes del planejament urbanístic,les línies de límit de terme municipal que apareixen grafiades en la cartografia del referit PlaGeneral de Matadepera i del Pla General de Terrassa, aprovat l’any 1983, que ara es revisa,sens perjudici de la delimitació definitiva dels referits límits de terme que en resultarà de l’inicide les actes de delimitació i afitament dels termes municipals.

Pel que fa referència a la proposta que formula l’Ajuntament de Matadepera en relació a laconveniència de contemplar un possible vial rodat d’accés al municipi des de la carretera de



Castellar, a través del traçat del camí dels Monjos. Correspon valorar positivament l’esmentadaproposta que a més de respondre a necessitats concretes de millora de l’accessibilitat almunicipi de Matadepera, podria plantejar també una possible millora funcional dels àmbits desòl situats al voltant del referit vial.

La traça proposada per al mateix correspon a àmbits que formen part de la delimitació del ParcTerritorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, dels qual la traça del vial proposat formariapart del límit oest del mateix. L’ordenació concreta i detallada del referit parc territorial ha devenir determinada per mitjà d’un Pla Especial de conjunt del mateix, que entre d’altresaspectes, haurà de determinar el sistema de vials i camins que l’han d’articular.

Pel que fa en concret a l’esmentat vial adjacent o paral·lel al camí dels Monjos, la concreció dela seva secció, traçat definitiu i enllaç amb la resta de l’estructura viària, i en concret amb lacarretera de Terrassa i l’accés a Matadepera des de la riera de Les Arenes, formarà part de lesdeterminacions de l’esmentat Pla Especial.

Pel que respecta a les possibilitats d'ús concret dels terrenys adjacents al camp de golf de CanVinyès situats en terme municipal de Terrassa, i en concret, a la possibilitat que aquests puguindestinar-se a la remodelació de l’actual camp existent en terme de Matadepera, i en relacióamb la proposta concreta que en aquest mateix sentit formula el Club de Golf La Mola a travésde l’al·legació núm. 427 presentada per aquesta mateixa entitat. Cal posar de manifest que lesdeterminacions del POUM inclouen els referits terrenys en el règim de sòl no urbanitzable, idins d’aquest, una part dels referits terrenys vénen incorporats dins de la delimitació del ParcTerritorial dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, i una altra part correspon a part de la unitatde zona de la Capçalera dels torrents de Can Salas - Ribatallada.

La ordenació detallada dels sòls que formen part de l’àmbit del parc territorial, vindràdeterminada, tal i com s’ha exposat en l’apartat anterior, per mitjà de la formulació d’un PlaEspecial de tot el conjunt.

Pel que fa a la part de terrenys inclosos dins de la zona de la Capçalera dels torrents de CanSalas- Ribatallada, es troben en la seva major part dins de la categorització de component dezona forestal interior, i en parts de menor extensió en components de zona forestal i agrícola,respectivament.

L’adscripció dels esmentats terrenys a components de zona forestal respon a l’estat deconfiguració dels mateixos que correspon a un bosc d’important extensió i qualitat ambientalque envolta la capçalera dels torrents esmentats i que configura l’únic separador verd entre elsactuals límits del nucli urbà de Matadepera i el corredor biològic i ambiental que constitueixenels esmentats torrents.

La possible implantació de forats i instal·lacions de camp de golf en els referits terrenysboscosos comportaria una important alteració de la seva configuració actual i una pèrdua de laseva continuïtat i densitat.És per això, que la regulació normativa en quant als usos admissibles sobre els sòls compresosen la zona de capçalera dels torrents de Can Salas - Ribatallada, exclou entre d’altres lesinstal·lacions destinades a camps de golf.

Pel que fa a la petició formulada, en el sentit que l’edificació situada en el terme municipal deTerrassa, propietat de l’Ajuntament de Matadepera i actualment utilitzada com a seu d’unagrupament escolta, sigui qualificada com a Equipament, permetent la reforma i ampliació del’esmentada edificació. Correspon estimar favorablement la referida petició atès que laqualificació sol·licitada per l’Ajuntament de Matadepera resulta coherent amb l’ús dotacional del’edificació, i per tant, respon a la real situació d’implantació d’aquest edifici.




Emplaçament:

Nom de l'al·legant: AV LAS ARENAS CAN MONTLLOR I LA GRIPIA

Tipus: A.V. C SOCIAL L ARENES, C MONTLLOR I GRÍPIA

TEMA:

Es demana que la completació de la ciutat per Llevant amb la traça de la nova ronda exteriorno suposi una barrera entre la ciutat i el Parc de la Betzuca.

TRACTAMENT:

L’al·legació posa de manifest la preocupació per la incidència que la presència del nou vial estde tancament de la ciutat per la banda de llevant, pot comportar en relació a les possibilitats deconnexió del barri de la Grípia amb el futur Parc Territorial dels torrents de la Grípia i de laBetzuca, així com respecte a la completació de les connexions del barri amb la carretera deCastellar, i en particular la urbanització completa del carrer Pintor Casas.

En relació a aquesta problemàtica, cal indicar que un dels objectius essencials que planteja elPOUM en relació a la implantació d’aquest nou vial est, és precisament el de la seva funciócom a via que ha de permetre establir un front de façana i accés al futur parc, però a traves dela qual ha de garantir-se l’adequada connexió entre els principals carrers i eixos cívics de laciutat i el propi parc.

Això comporta la necessitat d’establir solucions de disseny i d’implantació d ela via queresolguin adequadament el pas i la continuïtat dels recorreguts des dels eixos urbansesmentats i el parc, superant així la traça d ela referida via. Aquesta necessitat comportaràcondicionants importants en la situació de les rasant de la via de manera que pugui aprofitar-seel desnivell topogràfic entre les rasants dels carrers d ela ciutat i el terreny sobre el quals’assentarà, de forma que pugui superar-se el seu pas a través.

Per tal de garantir la correcta resolució dels aspectes esmentats així com la bona implantació dela via sobre el territori i la correcta integració paisatgística de la mateixa, el POUM incorporauna determinació normativa que estableix la obligatorietat de la redacció d’un Pla Especial perla implantació de la via, que estableix tots els paràmetres i condicions que haurà de seguir elcorresponent projecte constructiu de la mateixa, en ordre a la garantia dels objectiusesmentats.

En relació a la solució de continuïtat de l’actual carrer del Pintor Casas cap al nord del barri i laseva possible connexió amb la carretera de Castellar, la ordenació definitiva del nou sector deCompletació de Can Montllor contemplarà la resolució de la continuïtat i relació entre la xarxaviària de l’extrem nord-est del barri i el nou sector, així com la seva relació amb la carretera deCastellar. Aquesta resolució no ve en cap cas impossibilitada ni dificultada per la futuraimplantació del vial de tancament de la ciutat.

En conseqüència, correspon estimar parcialment l’al·legació presentada mitjançant la regulaciónormativa introduïda pel que respecta a les condicions d’implantació del futur vial est de laciutat.




Emplaçament: CA DE LINNÉ entre Número 59 i Número 61

Nom de l'al·legant: CLEMENTE VALLES ARGEMI

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:








Emplaçament: CA DEL MAS ADEI, 65

Nom de l'al·legant: ARENDAL SL

Tipus: VARIS

TEMA:

Es demana que es mantingui la mateixa fondària edificable existent en el PGO83, que esconsideri la possibilitat de fer un aparcament públics en l’interior de l’illa i que en cas de que esplantegi un carrer de serveis per a equipament pugui ser utilitzat pels veïns per accedir amb elsseus vehicles a les seves parcel·les.

TRACTAMENT:

S’admet íntegrament la petició de revisar la fondària edificable establerta inicialment pel POUMi es manté la que venia determinada pel Pla General del 83; és a dir una fondària edificable de23,10 m. També cal assenyalar que no es preveu cap nou vial de servei dins de l’àmbitadjacent del Pla de Millora “Ronda de Ponent-la Mina” PM-PON153 on s’ha previst la reservad’un àmbit d’equipament educatiu. En quant a la previsió d’un nou aparcament aquest vindràdeterminat en funció de les propostes del Pla de Millora i del projecte arquitectònic del’equipament.


Emplaçament: CA DE PAU CLARIS, 9

Nom de l'al·legant: JOAN BUSQUET RUSIÑOL


TEMA:

Es demana que es canviï la delimitació del pati protegit de l’illa formada pels carrers Pau Claris,Pantà, Suris i Indústria , i que es limiti únicament a l’interior d’illa.

TRACTAMENT:


Atenent a aquest criteri, i a la necessitat de plantejar unes condicions de configuració de l’espaiinterior d’illa que intentin preservar la seva configuració, la seva relació respecte als carrersexteriors a través dels patis de parcel·la laterals i que tradicionalment han mantingut els jardinsparal·lels a l’alineació dels propis carrers; es defineixen les línies de fondària edificable.

En el cas concret de la finca de l’al·legant, la configuració de l’espai lliure de parcel·la respectedel front del carrer Pau Claris respon a una configuració del mateix paral·lela a l’alineació delmateix carrer, i a una estructura edificada de la seva parcel·la, idèntica a les de la resta definques adjacents que tenen el seu front edificat amb façana al carrer perpendicular, en aquestcas, el carrer del Pantà.



En conseqüència, i atenent als nous criteris plantejats pel POUM en relació al tractament delsespais lliures interiors d’illa en els àmbits del Centre de la ciutat i de determinats barris,correspon desestimar l’al·legació presentada, mantenint les determinacions definides en elPOUM en quant a la definició de la fondària edificable de l'illa on s’emplaça la finca del’al·legant.


Emplaçament: CA DE JOAN MONPEÓ entre Número 156 i Número 160

Nom de l'al·legant: AMENITIES PACK SA


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb la classificació de l’àmbit com a sòl urbà no consolidat idemana que s’exclogui als terrenys de la seva propietat de l’àmbit del Pla de Millora de la PortaSud. També posa de manifest que el percentatge de sòls públics previstos en la fitxa del Pla deMillora és superior al legalment previst.

TRACTAMENT:


En relació als criteris per l’establiment i la delimitació del sòl urbà, la Llei estatal 6/1998 parteix -tal i com ja ho feien les lleis urbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat: bé siguiperquè el sòl ja estigui "de facto" transformat, per comptar com a mínim amb accés rodat,abastament í evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica, o bé per estar consolidatper l'edificació en la forma i característiques que determini la legislació urbanística; per l'altrabanda, també tenen la consideració de sòl urbà els terrenys que en execució del planejamenthagin estat urbanitzats d'acord amb el mateix.






- Els propietaris del sòl urbà consolidat hauran de completar a la seva costa la urbanitzaciónecessària per a què els seus terrenys adquireixin la condició de solar, que hauran



d'edificar en els terminis i d'acord amb les determinacions que fixi el Pla o el Programad'Actuació Urbanística Municipal.















A la vista dels arguments i consideracions exposats, i en virtut de la inclusió dels terrenys del’al·legant dins de l’àmbit del sector de Pla de Millora Urbana PM-POR001 que té per objecte latransformació dels fronts edificats de la Rambleta del Pare Alegre per tal de crear un nou espaiverd que estructuri un nou eix cívic articulat entre els vials de l’actual Rambleta i del carrer delTren de Baix, correspon determinar que la classificació dels terrenys esmentats corresponinequívocament a la categoria del sòl urbà no consolidat.

Per últim, en quant als percentatges de sòl públic i de sòl susceptible d’aprofitament privatprevistos en la fitxa del Pla de Millora, val a dir que l’article 35.5. de la Llei de l’Urbanisme2/2002 invocat per l’al·legant es refereix als sectors de sòl urbanitzable, però no als de sòl urbàno consolidat, en el que han de prevaler altres consideracions, com ara, i de forma primordial,la viabilitat econòmica de l’actuació, que en aquest cas es justifica amb l’edificabilitat resultant iels nous usos previstos de residencial d’habitatge i terciari, generadors de plusvàluesimmobiliàries.


Emplaçament: RB DEL PARE ALEGRE entre Número 67 i Número 67.B

Nom de l'al·legant: CALCULATING FLATS SL


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb la classificació de sòl urbà no consolidat, amb el conceptedel Sistema d’espai lliures/complements de vialitat P.10, i demana l’exclusió de les parcel·lessituades a la Rambleta del Pare Alegre núm. 67 i 67 bis de l’àmbit del sector de Pla de MilloraPM RPA-035, mantenint la qualificació donada pel PGO83.



TRACTAMENT:

Es desestima l’al·legació pel que fa a l’exclusió de les finques de l’al·legant d’un sector de Plade Millora en sòl urbà no consolidat.

Pel que fa a la delimitació del sòl urbà, la Llei estatal 6/1998 del sòl i valoracions, parteix - tal icom ja ho feien les lleis urbanístiques anteriors -, de criteris de caràcter reglat, i preveu unaregulació comuna dels drets de tots els propietaris (art. 13), si bé establint una distinció entre elrègim de deures dels propietaris del sòl urbà consolidat i el dels propietaris del sòl urbà noconsolidat; categories de sòl que, per altra banda, no defineix (art. 14).









La classificació de determinats terrenys com a sòl urbà deriva d'una situació de fet, de laconcurrència de les característiques determinades per la Llei i que no estan, per tant, endisposició del planificador, i així ho defineix la Revisió del POUM de Terrassa. Contràriament, sí



depèn de la discrecionalitat del planificador la delimitació de polígons en sòl urbà constituïts peraquells terrenys que estan sotmesos a un procés de transformació urbanística, ja sigui dereforma, millora o renovació urbana, o per aquells terrenys als quals el planejament atribueixuns aprofitaments urbanístics que comporten un increment del seu valor, ja sigui en termesd’edificabilitat, nous usos o altres elements connexes, generadors de les corresponentsplusvàlues urbanístiques; en el benentès que el sòl urbà no consolidat és una resposta a lesnecessitats que constantment es generen en el sí dels nuclis urbans, que precisen decontinues reformes, renovacions, millores o transformacions en profunditat, alterant-se usos,intensitats, tipologies, trames urbanes i xarxes d’infrastructures, entre d’altres; partint sempre ino obstant d’allò que ja és ciutat. No interpretar-ho així impediria, en qualsevol cas, la capacitatd'intervenció des del planejament en el sòl urbà, del tot imprescindible per donar resposta a lesdemandes d'interès públic del municipi de Terrassa.




La lectura d'aquests articles fa necessari concloure que es tracta en tot cas d'àmbits de ciutatque precisen d'una transformació d'espais i usos, redefinició i millora de les condicionsd'edificació, redefinició de l'acabament o completament de la ciutat, nous traçats viaris etc.,respecte als quals el Pla defineix unes condicions i paràmetres generals que seran concretatsen el planejament derivat (PMU).

Això no obstant, atenent en gran mesura l’alt grau de consolidació d’edificis i activitatsindustrials en part d’aquest sector, i a la major dificultat que això comportarà per a l’efectivatransformació d’aquest front de ciutat, que també ha estat manifestat per part d’altrespropietaris, s’ha procedit a redibuixar la delimitació del sector per tal de deixar-ne exclosestotes aquelles finques ocupades per activitats productives però sense arribar a comprometreels objectius inicialment previstos, consistents en: 1) transformar els usos dels terrenysactualment ocupats per activitats productives en un nou teixit residencial capaç de donarfaçana a l’entrada de la ciutat, 2) modificar la secció de la Rambleta del Pare Alegre, esponjantles edificacions existents, i 3) Delimitar una zona d’equipaments a l’interior que donin serveis albarri del Segle XX. En quant al darrer objectiu d’ampliar la secció del carrer Navas de Tolosa,tal com ja s’ha exposat en el tractament d’altres al·legacions referents concretament a aquestaqüestió, s’ha apostat per l’adopció d’un nou plantejament que permet conjugar la millora delconjunt del barri del Segle XX amb la potenciació d’una important centralitat al voltant de laPlaça, la Parròquia de Sant Valentí i el Casal de Barri, mantenint l’actual amplada del carrerNavas de Tolosa en aquells trams on la mutació es preveu més traumàtica, i obrint-lo amb elcomplement de vialitat (Clau P.10) on sí que s’hi preveu la transformació dels actuals usosindustrials amb noves edificacions residencials.

Així mateix, es proposa a més de la reducció de l’àmbit del Pla de Millora, la seva divisió endos sectors atenent les diverses situacions fàctiques que s’hi troben. Per una banda es delimitaun nou sector de Pla de Millora (PM TDB-103), que es manté com a sector discontinu, ambreducció no obstant de la superfície de sòl prevista com a equipament i també de l’àmbit de nou



teixit residencial en el sentit del que ja s’ha exposat en el punt primer. Per altra, es modifica elsector de Pla de Millora PM RPA-035, que queda amb una superfície de 20.919 m2, ambinclusió de la totalitat del front de la Rambleta del Pare Alegre, junt amb la part de ponent del’illa delimitada pels carrers Tren de Baix, Navas de Tolosa, Dr. Torras i Bages i Joan Mompeó,que està lliure d’edificació; amb un coeficient d’edificabilitat brut de 1’29 m2st/m2sl i unaedificabilitat màxima de l’àmbit de 27.068 m2st, a repartir entre els propietaris de sòl inclososen proporció a la seva aportació.


Emplaçament: CA DEL DR. PEARSON entre Número 76 i Número 78

Nom de l'al·legant: BOSS 99 SL


TEMA:

Es demana l’exclusió de les parcel·les del carrer Pearson 76 i 78 del Polígon d’Agrupacióparcel·laria de la carretera de Castellar , donat que són parcel·les independents de las de lacarretera de Castellar.

TRACTAMENT:

Comprovada la informació aportada per l’al·legant, en el sentit que les parcel·les situades ambfront al carrer Dr. Pearson núm. 76 i 78 son independents registralment i cadastralment de laresta de les parcel·les incloses dins de la delimitació de la unitat d’agrupació parcel·laria PA-CAS107. Es proposa estimar íntegrament l’al·legació en el sentit d’excloure de la referida unitatd’agrupació, les dues parcel·les referides per l’al·legant.


Emplaçament: CA DE SANT MARIAN entre Número 193 i Número 203

Nom de l'al·legant: CASA ROC, 96 S.L.


TEMA:

Es demana que es canviï la delimitació del pati protegit de la finca del carrer Sant Marià núm.193-203.

TRACTAMENT:


Atenent a aquest criteri i a la necessitat de plantejar, entre d’altres aspectes, unes condicionsde configuració de l’espai interior d’illa que intentin preservar la seva configuració, la sevarelació respecte als carrers exteriors i, molt especialment, el seu caràcter eminentmentesponjat; tot potenciant una configuració dels espais interiors, amb un predomini dels espaisbuits per damunt de l’espai construït.



En el cas concret de la finca de l’al·legant, la configuració de l’espai lliure de parcel·la, així comd’una part molt significativa del conjunt de l’illa, manté unes condicions d’esponjament del’edificació que determinen la conveniència de preservar el caràcter predominantment lliured’edificacions d’aquests espais interiors d’illa.




Nom de l'al·legant: ISABEL CARDUS BLASI


TEMA:

S’oposa a la delimitació del sector de millora urbana PM-CRU223, en considerar que ésarbitrària i que només pretén la cessió del 10% de l’aprofitament mig. Manifesta que la parcel·lade la seva propietat no pot ser considerada com a sòl urbà no consolidat. També s’oposa alsistema d’actuació previst - reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica -, i a què nos’hagi fixat el cost econòmic i a què es deixin les instal·lacions en situació de volumdisconforme.

TRACTAMENT:









2. La finca propietat de l’al·legant, Crtra. de Rubí 214, es troba inclosa dins de l’àmbit del Pla deMillora urbana PM-CRU223.

L’al·legant s’oposa a la delimitació de l’esmentat sector - en considerar que és arbitrària inomés pretén la cessió del 10% de l’aprofitament mig -, i s’oposa a la consideració de la sevafinca com a sòl urbà no consolidat.

La delimitació del PM-CRU223, respon a la consecució dels objectius que s’especifiquen al’apartat 2 de la corresponent Fitxa del document “Fitxes normatives dels polígons d’actuació”.Aquests objectius - consistents en transformar els usos dels terrenys actualment ocupats peractivitats productives en un nou teixit residencial que faci façana a l’avinguda de Santa Eulàlia ial Parc de Vallparadís, i en ordenar les traces de la carretera de Rubí i del carrer Baldrich iefectuar la connexió viària entre el barri del Segle XX i el barri de Can Palet -, entren plenamentdins de les facultats discrecionals de l’Administració en matèria de planejament, per la qualcosa resulten d’aplicació els arguments exposats a l’apartat 1 d’aquest informe.

2.1. Enfront de l’oposició de l’al·legant a la classificació de la seva finca com a sòl urbà noconsolidat, cal recordar que el marc legal urbanístic d'aplicació al Pla d'Ordenació UrbanísticaMunicipal de Terrassa en tràmit, s'explicita degudament a l'apartat 3 de la Memòria. En tot cas ipel que fa al concret tema que ens ocupa, aquest marc legal està constituït fonamentalment perla Llei estatal 6/1998, sobre règim del sòl i valoracions, així com per la Llei catalana 2/2002, de14 de març, d'urbanisme, en vigor des del dia 21 de juny d'enguany.







2.2. El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa regula el sòl urbà amb autènticrespecte a les previsions de la Llei 6/98, i a les de la Llei 2/02, tant pel que fa a la definició del



sòl urbà (article 54 NNUU), com pel que fa a la definició de les categories de sòl urbà (article 56NNUU), així com pel que fa a la regulació dels drets i deures dels propietaris dels sòl urbàconsolidat (article 57 NNUU), i dels del sòl urbà no consolidat (article 58 NNUU).





- En el cas dels propietaris del sòl urbà no consolidat, en canvi, s'estableix en el POUM - demanera idèntica a com ho preveu la Llei 2/2002 -, el següent règim de deures: Els propietarisdel sòl urbà no consolidat hauran de cedir el 10% de l'aprofitament corresponent als nous usosque el POUM possibiliti, si l'ordenació genera plusvàlues immobiliàries i el 10% del'aprofitament corresponent a l'edificabilitat addicional permesa pel POUM, tant si es refereix alsmateixos com als nous usos, amb el benentès que els dos percentatges són acumulatius itenen el límit en el 10% de l'aprofitament total de l'àmbit d'actuació de què es tracti. Així mateixestan obligats a garantir el repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues, a cedir obligatòria igratuïtament el sòl reservat pel planejament per a sistemes urbanístics locals, a cedirobligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals, acostejar i si s'escau executar la urbanització, a edificar els solars en el terminis previstos en elplanejament, a conservar les obres d'urbanització, així com a les cessions prèvies a l'edificacióprevistes legalment.








2.3. L'al·legant s'oposa fonamentalment a la imposició de la cessió obligatòria i gratuïta del 10%de l'aprofitament corresponent al sector PM-CRU223, en afirmar que és l’únic objectiu perseguitper l’Administració. Aquesta afirmació és del tot gratuïta, ja que bàsicament es pretén latransformació dels usos actualment industrials a residencials, en coherència amb l’entornimmediat del Barri del Segle XX, i els objectius del POUM respecte a aquest sector.








No obstant, atès que s'ha constatat que, en el cas dels Plans de Millora Urbana deRemodelació - com el que ens ocupa -, i en el cas dels Plans de Millora urbana de ReformaInterior, la redacció continguda en les NNUU del Pla pot induir a error en la seva interpretació,es procedeix a la seva modificació.

Pel que fa a la justificació de la generació de plusvàlues en aquests àmbits, tal i com ja s'haexplicitat abans, aquest aspecte l'haurà d'avaluar i justificar el futur planejament derivat (PMU),en tant que instrument que concretarà l'ordenació i els usos de cada sector, paràmetresaquests bàsics per poder avaluar la generació de plusvàlues. No obstant, el Pla concretal'obligació de la cessió del 10% de l'aprofitament del sector en el cas dels Plans de Millora de



Completament, ja que es tracta d'àmbits on, tal i com s'especifica, es parteix "d'un aprofitamentanterior nul" .

3. L’al·legant també s’oposa al sistema d’actuació previst pel PM-CRU223, el de reparcel·lació -en la seva modalitat de compensació bàsica -, i a què no s’hagi fixat el cost econòmic i esdeixin les instal·lacions en situació de volum disconforme.

L’oposició de l’al·legant al sistema de reparcel·lació elegit manca totalment de fonamentaciójurídica, atès que no és certa la seva afirmació de que “el sistema que prevé la Ley del Suelopara las actuaciones de la administración es la expropiación, reservando el de reparcelaciónpara las promociones privadas”, ja que pel que fa a aquesta qüestió el text legal d’aplicació ésla Llei d’Urbanisme catalana, no l’estatal, la qual en el seu article 115.1 disposa que l’execucióo la gestió del planejament urbanístic s’efectua per qualsevol dels sistemes d’actuacióprevistos: reparcel·lació o expropiació.

En l’apartat 3 del mateix article 155 s’estableix que és l’Administració qui, en ocasió del’aprovació del planejament urbanístic ha de decidir el sistema d’actuació urbanística i lamodalitat que cal aplicar en funció de les necessitats, mitjans econòmico-financers amb quècompti, la col·laboració de la iniciativa i les altres circumstàncies que hi concorrin.

En el cas que ens ocupa, la delimitació del Pla de Millora Urbana és perfectament ajustada aDret, atès que garanteix la preceptiva equidistribució de beneficis i càrregues.


Per tant, el cost econòmic per metre quadrat que suposarà l’actuació, al qual fa referèncial’al·legant, és impossible que el determini el POUM. Serà en la fase de desenvolupament iexecució del Pla de Millora urbana quan quedaran degudament fixats aquests costos, els qualsseran degudament compensats aleshores, en base a les plusvàlues generades pels nous usosi l’edificabilitat addicional, per la qual cosa no correspon ara la seva anàlisi.

És important destacar que s’ha incrementat l’índex d’edificabilitat i el nombre d’habitatgespermesos, en estimar-se en part una de les al·legacions presentades en aquest tràmitd’informació al públic, pel que fa a aquest Sector, per tal de garantir-ne la seva viabilitateconòmica.

Cal recordar que els edificis i instal·lacions existents resten en situació de volum disconforme -com s’especifica en la pròpia fitxa del PM-CRU223 -, fins que no es desenvolupi i executi el Plade Millora urbana i, per tant, fins aleshores, resten subjectes a les condicions ques’especifiquen a l’article 44 i concordants de les Normes Urbanístiques del POUM, per la qualcosa, en tant no es desenvolupi el Pla de Millora urbana podran continuar les activitats que s’hiestan exercint sempre i quan compleixin les normes de seguretat i altres normes sectorials queli siguin d’aplicació per raó del tipus d’activitat que s’exerceix i la seva compatibilitat amb l’úsresidencial de l’entorn.

Així doncs, tal i com s’ha expressat a l’apartat 1. d’aquest informe, la potestat discrecional deplanejament de què gaudeix l’Administració atén a la finalitat d’establir l’ordenació urbanísticamés adequada a les exigències de l’interès general; per tant, no és possible que les demandesbasades en interessos dels particulars, per molt legítimes que aquestes siguin, puguin impedirque es formuli el model territorial que es pretén, sens perjudici que en determinats casos puguiadequar-se l’ordenació inicialment prevista per evitar al màxim els possibles perjudicis per alsparticulars.





Emplaçament: CA DE JOSEP TAPIOLAS, 203

Nom de l'al·legant: MONTSERRAT SALUDES CLOSA

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Es demana un canvi de normativa respecte a la distància de separació de les activitats dediscoteca fins als nuclis habitats i que no es permeti en aquesta zona la instal·lació de localsamb la problemàtica similar als que genera la Discoteca Pont Aeri.

TRACTAMENT:

La Normativa del POUM estableix l’ús recreatiu com un ús admès en les zones d’edificacióA8.2, però de manera condicionada, es a dir, condicionat al compliment d’un seguit de vectorsde seguretat i de caràcter ambiental, els quals entre d’altres factors han d’atendre d’una formamolt específica, a les condicions de possible molèstia que aquestes activitats puguin originarrespecte als entorns habitats.

La regulació d’aquests vectors i la seva ponderació per a cada ús concret i en relació a cadazona diferenciada, haurà de venir determinada per mitjà de la corresponent ordenançamunicipal reguladora d’usos.

Aquesta ordenança haurà de redactar-se a partir de la vigència del nou POUM, i entre d’altresaspectes haurà de plantejar la possible revisió de les disposicions actualment vigents en relacióa les separacions mínimes que han de mantenir les discoteques respecte a les edificacionsd’habitatges, a la vista entre d’altres elements, de les `problemàtiques que s’han pogutenregistrar en els darrers anys, i molt particularment, de la problemàtica concreta que plantejal’al·legant en relació al barri d’Egara.


Emplaçament:

Nom de l'al·legant: AJUNTAMENT DE MATADEPERA


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb la variació dels límits de terme municipal que apareixen enel POUM respecte als que apareixen en el PGO 83 i que afecta a un sector amb edificacionsconsolidades i es demana que es retorni als límits que apareixen en el PGO 83 de Terrassa ien el vigent PGO de Matadepera.

TRACTAMENT:











Emplaçament: Pla del Bon Aire. Carretera de Terrassa A Matadepera

Nom de l'al·legant: JOSEP MAURI CARRERAS


TEMA:

Es sol·licita la classificació com a sòl urbà consolidat d’una finca situada entre el Pla del BonAire i la Riera de les Arenes amb les condicions d’ordenació i edificació establertes per a lesedificacions amb qualificació d’Edificació aïllada (clau A5.0).



TRACTAMENT:

Es desestima la sol·licitud de l’al·legant d’incorporar aquest parcel·la al règim del sòl urbà enbase a la consideració que els criteris de delimitació física de l’àmbit del sòl urbà del Pla delBon Aire responen a l’objectiu de reduir, als espais estrictament consolidats i/o delimitats enl’anterior Pla General de 1983 com a sòl urbà, la superfície de sòl adscrit al sector residencial;alliberant al màxim el sòl lliure com a àmbit de les planes agrícoles del conjunt del Pla delBonaire. En conseqüència, aquest terreny es manté dins del règim del sòl no urbanitzable ambuna qualificació de agrícola (clau a) dins la zona de Ventall al·luvial recent (Clau D2) amb elsusos definits a les normes urbanístiques.


Emplaçament: Les Aymerigues

Nom de l'al·legant: EMILIANO LAZARO GOMA


TEMA:

Pretén que la seva finca s’inclogui en la seva totalitat dins de l’àmbit del Pla parcial PP-AYM001Les Aymeriques, per tal d’ajustar-lo a criteris de propietat.

TRACTAMENT:


Les pretensions plantejades en l’al·legació formulada, es refereixen a aspectes que entrenplenament dins de la potestat discrecional de l’Administració en matèria de planejament.




La naturalesa normativa dels plans i la necessitat d'adaptar-los a les exigències canviants del'interès públic, justifiquen el "ius variandi" de l'Administració, enfront al qual no es podenimposar els drets dels propietaris - Sentència del Tribunal Suprem de 9 de juliol de 1991(5742/1991) -.











- L'interès públic urbanístic entès de forma àmplia, ja que el contingut del dret de propietatqueda delimitat per aquest interès general.







2. L’al·legant és propietari d’una finca inclosa parcialment en l’àmbit del Pla parcial PP-AYM001- Les Aymerigues.

L’al·legant pretén la incorporació de la totalitat de la seva finca dins de l’àmbit del Pal parcialPP-AYM001 - Les Aymerigues, en entendre que el sector de l’esmentat pla parcial s’had’ajustar als límits de propietat.

Enfront de la manifestació formulada per l’al·legant cal recordar, en primer lloc, que laclassificació del sòl no està subjecta a l’estructura de la propietat, sinó que obeeix a qüestionslegals i a la realitat física del territori, per la qual cosa no té perquè ajustar-se als límits depropietat.

Efectivament, únicament en el cas del sòl urbà l’Administració està supeditada a criteris decaràcter reglat, però la classificació de la resta de classes de sòl - urbanitzable i no urbanitzable- (en determinats casos), entra plenament dins de les facultats discrecionals de l’Administració,si bé aquesta resta supeditada a la realitat dels fets i a la coherència amb els objectiusperseguits pel Pla en l’àmbit de què es tracti i a l’actuació que es pretengui, sota criteris deracionalitat.

En el cas que ens ocupa, la delimitació del sector de sòl urbanitzable delimitat PP-ATM001 –Les Aymerigues, és perfectament coherent amb els objectius perseguits en el sector iespecificats a la corresponent Fitxa. La resta de finca propietat de l’al·legant que resta exclosadel sector, està classificada com a sòl no urbanitzable a l’igual que d’altres finques colindants,atenent als criteris abans esmentats i àmpliament justificats a la Memòria del POUM. Enconseqüència, no pot atendre’s la sol·licitud dels al·legants de què s’incloguin aquests terrenysdins de l’àmbit a desenvolupar a través del pla parcial de referència, atès que l’objectiu delPOUM, per les característiques físiques d’aquests sòls és preservar-los del procés edificatori.

En coherència amb això, el PP-AYM001 – Les Aymerigues qualifica una sèrie de terrenys coma sistema d’espais lliures, Clau P, precisament amb la finalitat de preservar els esmentatsterrenys exclosos del sector, classificats com a sòl no urbanitzable. Efectivament, l’apartat delsobjectius de la Fitxa corresponent determina que “el sistema d’espais lliures es basarà en dosfronts: la creació d’una gran plaça central i la protecció d’un bosc existent en el límit delsector”.

Així doncs, tal i com s’ha expressat a l’apartat 2.1. d’aquest informe, la potestat discrecional deplanejament de què gaudeix l’Administració atén a la finalitat d’establir l’ordenació urbanísticamés adequada a les exigències de l’interès general; per tant, no és possible que les demandesbasades en interessos dels particulars, per molt legítimes que aquestes siguin, puguin impedirque es formuli el model territorial que es pretén, sens perjudici que en determinats casos puguiadequar-se l’ordenació inicialment prevista per evitar al màxim els possibles perjudicis per alsparticulars.

Proposta de resolució: Desestimar totalment l’al·legació en base als arguments exposats alllarg d’aquest Informe.


Emplaçament: PL DE PAULINA PI DE LA SERRA

Nom de l'al·legant: ALFREDO JAVIERRE ARTERO

Tipus: PLAÇA PAULINA PI DE LA SERRA



TEMA:

Es manifesta la disconformitat total amb la proposta de modificació de la configuració actual dela Plaça Paulina Pi de la Serra per tal d’enllaçar el carrer Vinyals amb el carrer de Mompeó ique es mantingui tal com està actualment.

TRACTAMENT:

S’estima totalment l’al·legació en base als següents arguments:

La proposta contemplada a la documentació del POUM en la seva aprovació inicial preveu lapossible remodelació futura dels actuals espais de la Plaça Paulina Pi de la Serra segons unanova configuració que permetria concentrar els actuals espais lliures de la mateixa en duespeces situades amb front directe a les edificacions residencials que donen front a la plaça, iestabliria un vial en la seva part central que donaria continuïtat als actuals carrers: Vinyals iJoan Mompeó, reforçant i millorant la funcionalitat dels mateixos.

Això no obstant, la solució plantejada comportaria una profunda remodelació dels actualsespais i una variació substancial de la seva configuració física, que en tot cas caldrà consideraramb molt més deteniment tot ponderant adequadament el seu abast i els avantatges iinconvenients que el mateix podrien representar.

Aquesta consideració transcendeix l’àmbit d’anàlisi i de propostes del POUM i correspon mésaviat a un nivell de Projecte d’Urbanització que en el seu moment caldria formular en el cas queles possibles millores sobre el funcionament dels carrers esmentats junt amb la possiblenecessitat en el futur, de remodelar els espais de la plaça quan aquests es trobin obsolets,portessin finalment a la determinació sobre la conveniència de dur a terme aquesta actuació.

Mentre i tant, i se’ns perjudici de quina pugui ser en el futur la solució que es pugui contemplarsobre tot aquest àmbit urbanitzat, es planteja la conveniència de mantenir l’actual règimd’ordenació dels espais tant de vialitat com lliures i no establir la modificació del seu règimurbanístic en no disposar de suficients elements de justificació que puguin sustentar la sevamodificació.

En conseqüència s’estima l’al·legació presentada en el sentit de retirar la traça viària grafiadaen el document del POUM, i mantenir la qualificació dels actuals espais consolidats d’espailliure i vialitat en l’àmbit de la Plaça Paulina Pi de la Serra.



Nom de l'al·legant: JOSE JIMENEZ BENITO


TEMA:


TRACTAMENT:











Nom de l'al·legant: JOSE VIZCAINO LOPEZ


TEMA:


TRACTAMENT:



Això no obstant, la solució plantejada comportaria una profunda remodelació dels actualsespais i una variació substancial de la seva configuració física, que en tot cas caldrà considerar



amb molt més deteniment tot ponderant adequadament el seu abast i els avantatges iinconvenients que el mateix podrien representar.






Nom de l'al·legant: FRANCISCO RODRIGUEZ SALAS


TEMA:


TRACTAMENT:





Mentre i tant, i se’ns perjudici de quina pugui ser en el futur la solució que es pugui contemplarsobre tot aquest àmbit urbanitzat, es planteja la conveniència de mantenir l’actual règim



d’ordenació dels espais tant de vialitat com lliures i no establir la modificació del seu règimurbanístic en no disposar de suficients elements de justificació que puguin sustentar la sevamodificació.




Nom de l'al·legant: FRANCISCO ROMERO TRUÑO


TEMA:


TRACTAMENT:











Nom de l'al·legant: MIGUEL CASTELLA PUIG


TEMA:


TRACTAMENT:









Nom de l'al·legant: MERCE VALLDOSERA FARO




TEMA:


TRACTAMENT:









Nom de l'al·legant: JULIANA RAMIREZ PEREZ


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions del Polígon d’Unitat d’agrupacióparcel·laria de carretera de Montcada 394 (UA-MON394) i es demana no formar part delmateix.



TRACTAMENT:

L’al·legant sol·licita l’exclusió de la seva finca de l’àmbit de la unitat d’agrupació parcel·laria PA-MON394, delimitada sobre les finques compreses pels núm. 394, 396 i 398, argumentant queles dues finques de la seva propietat: núm. 396 i 398 tenen suficient amplada com per poderpermetre la construcció d’una nova edificació plurifamiliar.

Aquesta formulació planteja no obstant un inconvenient insalvable, com és el fet que la fincadel núm. 394 que també es troba consolidada amb una alçada força inferior a la màximapermesa, i alhora es troba compresa entre les dues propietat de l’al·legant i un altre edifici derecent construcció i per tant de difícil transformació a mig termini.

La possible exclusió de les finques plantejades per l’al·legant deixaria aïllada la fincacorresponent al núm. 394, sense cap possibilitat que assoleixi la seva màxima alçada i el seupossible caràcter plurifamiliar atesa la seva reduïda façana.

Per tant, cal desestimar la formulació principal de l’al·legant tot mantenint la delimitació de launitat d’agrupació parcel·laria que engloba a les tres finques descrites.

No obstant això, per tal de complementar els aspectes de fons que subjacents en lapreocupació expressada per l’al·legant i arrel que en diverses al·legacions formulades s’hanplantejat possibles dificultats en la gestió de les unitats d’agrupació de parcel·les proposadesen la Revisió del POUM, cal indicar que s’han estudiat altres instruments urbanístics quepossibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUM en aquests àmbits, tot simplificant el seudesenvolupament i gestió.



Així es proposa eliminar les unitats d’agrupació de parcel·les com a delimitacions poligonals ensòl urbà consolidat subjectes a un sistema de gestió urbanística integrada, i establint unesnoves subzones associades a les zones característiques d’A2.0 i d’A3.0 que son aquellessobre les que recauen les delimitacions dels fronts d’agrupació que regulin les condicionsd’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectius perseguits pel POUM.









Nom de l'al·legant: JULIANA RAMIREZ PEREZ


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions del Polígon d’Unitat d’agrupacióparcel·laria de carretera de Montcada 394 (UA-MON394) i es demana no formar part delmateix.

TRACTAMENT:

L’al·legant sol·licita l’exclusió de la seva finca de l’àmbit de la unitat d’agrupació parcel·laria PA-MON394, delimitada sobre les finques compreses pels núm. 394, 396 i 398, argumentant queles dues finques de la seva propietat: núm. 396 i 398 tenen suficient amplada com per poderpermetre la construcció d’una nova edificació plurifamiliar.

Aquesta formulació planteja no obstant un inconvenient insalvable, com és el fet que la fincadel núm. 394 que també es troba consolidada amb una alçada força inferior a la màximapermesa, i alhora es troba compresa entre les dues propietat de l’al·legant i un altre edifici derecent construcció i per tant de difícil transformació a mig termini.

La possible exclusió de les finques plantejades per l’al·legant deixaria aïllada la fincacorresponent al núm. 394, sense cap possibilitat que assoleixi la seva màxima alçada i el seupossible caràcter plurifamiliar atesa la seva reduïda façana.

Per tant, cal desestimar la formulació principal de l’al·legant tot mantenint la delimitació de launitat d’agrupació parcel·laria que engloba a les tres finques descrites.

No obstant això, per tal de complementar els aspectes de fons subjacents en la preocupacióexpressada per l’al·legant i arrel de què en diverses al·legacions formulades s’han plantejatpossibles dificultats en la gestió de les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en laRevisió del POUM, cal indicar que s’han estudiat altres instruments urbanístics que possibilitinl’aconseguiment dels objectius del POUM en aquests àmbits, tot simplificant el seudesenvolupament i gestió.

Des d’aquesta perspectiva, un cop analitzada la normativa reguladora dels polígons d’actuacióper agrupació de parcel·les (articles 25.5, 66 i preceptes concordants de les NormesUrbanístiques), així com les Fitxes corresponents a cadascun dels polígons d’actuació peragrupació de parcel·les, s’ha constatat que els objectius d’aquests polígons establerts a l’article25 de les NNUU, - consistents en aconseguir parcel·les resultants més amples, mitjançant



l’agrupació de parcel·les d’amplada reduïda, que garanteixin i oprimissin l’aprofitamentedificatori establert en el Pla, i aconseguir major dimensió en els locals de les plantes baixesque afavoreixin la implantació d’activitats comercials diverses en el carrer -, no requereixnecessàriament la delimitació de polígons d’actuació. En efecte, a través de l’establiment dedeterminades condicions d’ordenació, edificació i ús que regulin detalladament tots elsparàmetres que es preveuen en l’article 66 de les Normes Urbanístiques del POUM, afegint-hiperò altres aspectes com per exemple i molt especialment el relatiu a la façana mínima enfronta vial, poden aconseguir-se els objectius previstos pel POUM abans esmentats, en aquestsàmbits.


Així es proposa eliminar les unitats d’agrupació de parcel·les com a delimitacions poligonals ensòl urbà consolidat subjectes a un sistema de gestió urbanística integrada, i establint unesnoves subzones associades a les zones característiques d’A2.0 i d’A3.0 que son aquellessobre les que recauen les delimitacions dels fronts d’agrupació que regulin les condicionsd’ordenació, edificació i ús que garanteixin els objectius perseguits pel POUM.







Nom de l'al·legant: CHARO MORENO RAMIREZ


TEMA:

Es manifesta la disconformitat amb les determinacions del Polígon d’Unitat d’agrupacióparcel·lària de carretera de Montcada 402 (UA-MON402) i es demana no formar part delmateix.



TRACTAMENT:

Arrel de què en diverses al·legacions formulades s’han plantejat possibles dificultats en lagestió de les unitats d’agrupació de parcel·les proposades en la Revisió del POUM, s’hanestudiat altres instruments urbanístics que possibilitin l’aconseguiment dels objectius del POUMen aquests àmbits, tot simplificant el seu desenvolupament i gestió.











Emplaçament: CA DE LINNÉ, 67

Nom de l'al·legant: M. TERESA MASDEU SURIA

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:


TRACTAMENT:








Emplaçament: Autovia orbital i ronda de Llevant.

Nom de l'al·legant: GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA


TEMA:

Es demana la retirada del projecte d’Autovia Orbital i del projecte de connexió viària entrel’autopista C-58 i el projecte de l’Autovia Orbital pel sector de llevant de la ciutat.

TRACTAMENT:

En relació amb el primer dels aspectes plantejats: la retirada del projecte de l’Autovia Orbital oquart cinturó, de les determinacions i previsions del POUM, correspon posar de manifest lessegüents consideracions:

Per una banda, la previsió i determinació del traçat de la futura autovia orbital o quart cinturó noés una previsió nova i específica del POUM de Terrassa, sinó que correspon a una previsiód’infrastructura viària de caràcter supraterritorial recollida en els planejaments urbanístics de lamajor part dels municipis afectats pel seu traçat i en la planificació territorial sobre carreteres,des de la dècada dels anys 70. En aquest cas, el POUM desenvolupa les previsions conegudessobre la planificació de la construcció d’aquesta via sobre les reserves de traçat que el PlaGeneral del 1983 ja contemplava, però no incorpora de nou la construcció d’aquestainfrastructura, com és notòriament conegut.

Des de l’anàlisi del funcionament actual del sistema de comunicacions viàries en l’àmbit de laciutat i també en l’àmbit territorial del conjunt de la Regió metropolitana, i el paper de lesactuals infrastructures existents respecte de la necessària previsió d’unes comunicacionsrodades que garanteixin l’adequada inserció de la ciutat de Terrassa dins del territori tantmetropolità com del conjunt del país.

L’anàlisi del paper de les infrastructures existents en relació al seu grau de connectivitat pel quefa a la ciutat de Terrassa, porta a la necessitat de contemplar un nou ix viari que a banda de lesconsideracions que es puguin formular pel que fa al seu servei d’abats general per al conjuntdel territori català, ha de representar l’establiment d’un sistema de comunicacions per carreteraentre la ciutat i la país que avui son pràcticament inexistents, en relació amb el sud - doncs elpaper de la carretera de Martorell no es pot qualificar com d’una solució vàlida i suficient -, imolt millorables pel que fa al nord tant de la regió metropolitana com del país i la seva connexióamb Europa.

En definitiva, la creació del nou eix viari haurà de permetre dotar a la ciutat de Terrassa d’unacomunicació viària que actualment no té resolta de forma mínimament funcional, amb el sud deCatalunya i les comarques del Baix Llobregat i el Penedès, i que si té parcialment coberta ambuna infrastructura que actualment té una capacitat esgotada i un traçat que està pensat nomésper la connexió amb el sistema central de la regió metropolitana i fonamentalment la pròpiaciutat de Barcelona, però que no resol de manera lògica les relacions entre la ciutat deTerrassa i el nord de la regió metropolitana - Granollers, Mataró - així com les comarques de totel nord-est del país.

Per altra banda, el Pla tot assumint la necessitat i la conveniència d’aquesta infrastructura per ala potenciació de la ciutat de Terrassa dins del conjunt dels sistemes urbans del país, amb unaclara vocació de nòduls urbans amb capacitat d’articular el territori i amb models de formació ide desenvolupament compacte i intens, contempla també, i de manera molt estratègica,l’adaptació del disseny d’aquesta futura via, de forma que origini la menor ocupació de territori iel menor impacte negatiu en quant a la seva implantació en el paisatge i en el medi urbà, però



al mateix temps, de forma que pugui establir una millor funció per al sistema de la mobilitatinterior de la ciutat.

La preocupació del pla es centra en gran part en la optimització del paper d’aquesta via com aelement determinant en la configuració de l’estructura viària de servei directe de la ciutat. Enaquest sentit, el disseny dels accessos a la mateixa i la seva interrelació amb la vialitat internade la ciutat, es planteja sota la premissa fonamental que pugui exercir un paper clar de cinturórodat exterior a la pròpia ciutat, amb capacitat d’absorbir els trànsits de circumval·lació iaproximació a les diferents parts de la ciutat, reduint així una part de la mobilitat induïda al’interior de la ciutat degut a la excentricitat actual del sistema de comunicacions viàriesterritorials respecte de la configuració de la ciutat.

Es tracta de posar en relació el paper d’aquesta futura autovia amb el de l’autopista C-58 demanera que conjuntament estableixin aquesta malla exterior de servei a les diferents zones ibarris de la ciutat.

La preocupació respecte la correcta implantació d’aquesta nova via respecte del territori naturalperò també respecte a la pròpia ciutat consolidada, porta a determinades solucionscontemplades en el Pla, com és la definició d’un front de façanes edificades que actuï de filtreentre la infrastructura i la ciutat, i al mateix temps de façana que formalitzi el final d’aquesta i laseva relació amb el territori lliure.

El sentit d’aquesta franja que es proposa amb usos d’activitats productives de caràcter terciari, imés concretament, lligades al projecte de la Ciutat Audiovisual, té lògicament una vinculaciómolt directa amb la construcció de l’autovia, especialment pel que respecta a la formalització deles condicions dels seus edificis i la possible interacció temporal entre l’execució de la via i lapossible urbanització i edificació del nou front. Això no obstant, és infundat establir a partird’aquest fet, que el conjunt dels nous desenvolupaments urbanístics contemplats en el POUMes troben supeditats o condicionats a la construcció de l’esmentada infrastructura. Aquestacircumstància seria només aplicable a l’àmbit concret de la nova Franja Nord, i només en lamesura que no pugui anticipar-se la seva realització degut a la possible manca de concreciódel projecte definitiu de l’autovia. Però no ho és respecte a la resta de les previsions del POUM,que evidentment tenen un àmbit mol més ampli. Tampoc ho és pel que fa a la pròpia definiciódel sentit i el caràcter d’aquesta franja, el qual només ve supeditat a la via en relació a la sevacondició de façana - filtre i façana - aparador, però no en quant a la seva condició encara mésimportant i independent de la presència o no de la via, com és el d’actuar com a eix d’acabat iremat de la ciutat, per tal d’establir una línia permanent i clara de relació entre la mateixa i elsterritoris a preservar de futurs creixements urbanístics, situats al nord de la ciutat.

En relació amb el segon dels aspectes plantejats a l’al·legació; l’oposició a la creació del noueix viari de llevant, cal plantejar el següent:

La previsió d’aquest nou eix es planteja amb una triple vocació:

- Establir un vial de tancament de la malla d’aproximació i circumval·lació a la ciutat,juntament amb les esmentades vies del nou quart cinturó i l’autopista C-58.

- Crear un nou eix viari nord-sud amb capacitat de resoldre l’accessibilitat als barrisde l’est de la ciutat de manera que permeti reduir l’actual carrega de trànsit que hade suportar l’eix de l’Avinguda del Vallès, possibilitant així la seva transformacióamb un eix amb una major vocació d’urbanitat i d’articulació de recorreguts iitineraris de vianants entre els barris situats a banda i banda de la riera de LesArenes.

- Construir un eix que tanqui ei consolidi els límits definitius de la ciutat respecte alsterritoris lliures a l’est, i que al mateix temps doni accés al nou Parc Territorial delstorrents de la Grípia i la Betzuca.

La conjugació d’aquests tres objectius diferents, i l’harmonització de la implantació d’aquestavia amb el territori, caracteritzat per una valors paisatgístics i ambientals molt elevats, però



també per una topografia complexa i compromesa al llarg d’una part molt important del seutraçat, planteja una important dificultat en la resolució i el disseny d’aquesta via.

A aquesta important dificultat, cal afegir-hi de manera molt especial, la necessitat del totimprescindible d’harmonitzar la implantació de la via amb la permeabilitat que s’ha de garantirentre el futur parc i la ciutat, en forma d’accessos i relacions de continuïtat peatonal entre elseixos viaris interiors de la ciutat i el parc.

Aquest conjunt de requeriments, determina un grau de complexitat i de compromís en laresolució de la implantació i disseny del nou vial, que supera molt àmpliament el rang dedificultat normal d’un projecte viari.

En aquest sentit, cal acceptar i compartir la preocupació expressada en l’al·legació respecte altraçat d’aquesta via i la seva incidència sobre el territori i la relació amb el futur parc. Si bé calprecisar que l’afirmació contundentment expressada en el sentit d’atribuir-li inexorablement unasecció de sis carrils, no respon a cap argument fonamentat, doncs com ja s’ha explicat el paperd’aquesta via, tot i que complementari al de les autovies exteriors en quant a la funció detancament d ela malla, no incorpora la funció bàsica de les mateixes en quant eixos decomunicació territorial, i per tant en cap cas es justificaria una possible secció idèntica a lesmateixes.

En conseqüència, i recollint el sentit bàsic d’aquesta preocupació en respecte la implantació dela via, es proposa la incorporació en les determinacions normatives del POUM, d’una disposicióque obligui a la formulació d’un Pla Especial amb caràcter previ al projecte de la via, que tindràper objecte establir amb la màxima cura i concreció, les condicions d’implantació de la mateixa iles mesures de correcció del seu impacte tant en el territori com en els seus entorns urbans, imolt especialment, definir les solucions que han de garantir la transparència i transversalitatentre el Parc Territorial i la ciutat.


Emplaçament: creixement demogràfic



TEMA:

Es demana la redacció d’un estudi demogràfic que s’adeqüi a la hipòtesis d’un creixementdemogràfic més moderat, al voltant dels 200.000 habitants en lloc de la forquilla de 225.982 i232.547 que planteja el POUM.

TRACTAMENT:

El document del POUM incorpora uns possibles escenaris de creixement demogràfic per alspropers anys, que es basen en un estudi específic elaborat mitjançant un conveni amb laFacultat de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest estudi estableix quatrepossibles escenaris tant d’evolució demogràfica del municipi per a l’horitzó de l’any 2011, compel que fa a la mitjana d’ocupació dels habitatges expressada en nombre d’habitants perhabitatge.

Les quatre hipòtesi desenvolupades en el referit treball, es defineixen en: hipòtesi baixa,hipòtesi tendencial, hipòtesi alta i hipòtesi màxima. Les previsions i els indicadors numèricsd’aquestes hipòtesi formulades a partir de la ponderació de diferents variables i escenarisd’evolució tant de la natalitat en funció de les previsions que es desenvolupen en quant a lavariació de la taxa de fertilitat atenent entre d’altres aspectes, als canvis que està



experimentant la piràmide de població de Terrassa i en particular pel que fa als segments depoblació en edat fèrtil, per una banda; com en funció de les previsions estimables d’evolució delcreixement demogràfic per efecte de l’arribada de nous habitants a la ciutat, així com elsescenaris de possible variació de les taxes de defunció.

En els decurs del temps transcorregut des de l’elaboració d’aquest estudi fins a la completaciódels treballs de redacció del POUM, s’ha constat que l’evolució demogràfica real que haexperimentat la ciutat ha estat superior a la que es preveia en la hipòtesi màxima de l’estudiabans esmentat.

Tal i com s’afirma a l’escrit d’al·legacions, el comportament realment enregistrat en aquestdarrers anys, que indica un fort creixement demogràfic a la ciutat que només té precedents enels anys de la dècada dels 60; incorpora entre altres factors, un efecte de correcció tècnica delpropi padró d’habitants que en part té un efecte que distorsiona a l’alça les xifres finals.

Per tant, és cert que cal matisar en part el resultat del fort increment poblacional enregistrat aTerrassa en els darrers quatre anys, en funció del factor tècnic esmentat, si bé aquest no téuna incidència tant alta com per reduir el volum d’increment de població per dessota dels valorscorresponents a la previsió alta - hem de recordar que en realitat ha estat netament superior ala hipòtesi màxima -.

Finalment, resulta també indiscutible que a la vista del comportament d’aquest darrers anys, nopot presumir-se quina serà l’evolució tendencial dels propers anys, ni molt menys prejutjar queaquesta seguirà necessàriament una pauta de rang alt.

Per altra banda, cal comentar de manera inequívoca que el POUM de Terrassa, no ésinstrument que tingui per objecte determinar o fixar una limitació o “quantum” màxim de lapoblació de la ciutat per als propers anys, sinó que en relació a les determinacions queincorpora sobre nous sectors de desenvolupament urbà tant de un creixement com detransformació i remodelació interior, ha d’establir el grau de suficiència dels mateixos per tal defer front a les necessitats que puguin derivar-se en funció del possible creixement que la ciutatpugui experimentar.

Atenent a les consideracions realitzades, correspon estimar en part l’al·legació presentada, enel sentit de centrar la previsió més probable de població de la ciutat en l’horitzó de l’any 2011en un nivell intermig entre els escenaris definits per les hipòtesi tendencial i alta, per tant, enuna xifra estimada de 200.000 habitants.


Emplaçament: Barri del Segle XX i carretera de Montcada.



TEMA:

Es demana la regeneració urbana del teixit actual del barri del Segle XX i la creació d’unbulevard en la carretera de Montcada per unir els barris del Segle XX i Centre.

TRACTAMENT:

El contingut de l’al·legació ve estimat íntegrament, en el sentit de recollir plenament, laconveniència que la transformació, de l’eix de la carretera de Montcada, es produeixi a partir desolucions d’urbanització que potenciïn al màxim els espais per a recorreguts de vianants encompatibilitat amb el trànsit de vehicles, mitjançant solucions de bulevard.



En aquest mateix sentit, des dels criteris tècnics formulats per part de l’Oficina del Pla, s’estàduent a terme un procés de reelaboració del Projecte d’Urbanització de la carretera deMontcada de manera que incorpori plenament els criteris de disseny esmentats.

D’altra banda, el POUM incorpora un seguit de modificacions en les propostes plantejadesinicialment, que permeten millorar i estendre els criteris de regeneració urbana dels teixitspreexistents del barri, reduint les afectacions sobre parcel·les residencials edificades iincorporant noves intervencions de transformació sobre el teixit industrial que ocupa àmbitsestratègics dins l’estructura interior del barri. És pretén garantir un ampli procés de millora iregeneració del barri, amb total compatibilitat amb la millora i permanència de les edificacionsresidencials existents.


Emplaçament: Patrimoni arquitectònic.



TEMA:


1. Desplegament d’una política urbanística pròpia de conservació del patrimoni arquitectònic.2. Política urbanística pròpia de manteniment i creació dels nostre referents urbans.3. Revisió i definició del continguts del catàleg d’Elements d’Interès Històric i Artístic de 1893.4. Redacció d’un Pla Especial del Patrimoni Industrial de Terrassa.5. Redacció d’un Pla Especial de protecció del Patrimoni Modernista de Terrassa.6. Possibilitar el plantejament d’actuacions de renovació i /o de rehabilitació.7. Utilització d’aquest patrimoni com a element dinamitzador d’altres activitats.

TRACTAMENT:

Els plantejaments formulats en l’al·legació son plenament compartits des dels objectius i criterisdel Pla.

Les propostes que s’incorporen en l’escrit d’al·legacions suposarien una important millora en ladefinició dels instruments necessaris per tal de dur a terme el desplegament de les líniesd’acció en torn al Patrimoni, que es contemplen.

És per això que es proposa estimar l’al·legació presentada, valorant la important aportació quesuposa, i incorporar en la regulació Normativa del POUM, la previsió de la Revisió del Catàlegd’Edificis d’Interès, així com contemplar la futura redacció de Plans Especials de protecciód’àmbits sectorials del Patrimoni, fent esment concret al Pla Especial de Protecció del PatrimoniIndustrial, a redactar en un termini màxim de dotze mesos a comptar des de la vigència delPOUM; així com d’altres possibles plans de protecció d’àmbits concrets del patrimoni compoden ser els del Patrimoni Modernista, el Patrimoni Noucentista, i el dels Jardins i espaisverds d’interès patrimonial.




Emplaçament: actuacions supramunicipals.



TEMA:

Es sol·licita crear grups de treball en àrees tècniques amb els municipis de Vacarisses,Viladecavalls, Rellinars, Matadepera i Sabadell que treballarien en temes supramunicipals comels corredors verds, els polígons industrials, els serveis supramunicipals i la xarxa viària.

TRACTAMENT:

Les previsions del POUM contemplen determinacions que tenen un sentit relacionat amb elconjunt del territori que envolta la ciutat, i per tant que te a veure amb el seu entorn ampli queinclou els municipis confrontants a Terrassa.

Aquestes determinacions tenen a veure amb aspectes relacionats amb el sistema viari,l’estatura d’espais lliures territorials, la localització dels equipaments de caràcter territorial, i lesopcions d’implantació dels nous sectors de desenvolupament residencial i industrial.

La creació de grups de treball conjunt pel desenvolupament d’aquests aspectes amb criteris desupramunicipalitat serà un instrument necessari per impulsar aquestes previsions del nouPOUM i, en tot cas, serà una de les accions que correspondrà endegar a partir de la vigènciadel nou Pla.


Emplaçament: Polígon d'Actuació carrer Ample 68-78 (PA-AMP068).



TEMA:

Es sol·licita afegir als objectius del Polígon la “arribada del parc del Torrent de les Bruixes ambmés claredat al carrer Ample”, incrementar en tres vegades l’espai públic de la unió del carrerAmple amb el Torrent, que es configuri com una plaça amb aparcament soterrat.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació presentada, en el sentit de modificar l’ordenació prevista i elsobjectius determinats per al polígon d’actuació PA-AMP068, en el sentit que eldesenvolupament del mateix doni lloc a una major relació entre el carrer Ample i el futur parcdel torrent de les Bruixes, mitjançant uns espais de connexió que mantinguin una majoramplada que la que presenta l’actual passatge existent, així com que es contempli laconstrucció d’un futur aparcament col·lectiu subterrani amb capacitat per tal de donar servei al’eix comercial que configura el carrer Ample.



La major informació obtinguda respecte del grau de consolidació i ocupació de les edificacionsafectades per la transformació contemplada, permet ampliar l’abast de la transformació amb elsaspectes nous definits en l’al·legació.


Emplaçament: Normativa, artícle 75, A1.2 eixamples del centre, condicions particulars..



TEMA:

Es sol·licita la redacció d’un Pla Integral del Centre Històric de Terrassa (PICHT) , que actualitziles determinacions del PICHT del 1992 i les adapti al teixit urbà format per les illes ambclassificació de A1.2 (eixamples del centre).

TRACTAMENT:

S’estima favorablement l’al·legació presentada en el sentit d’establir en la regulació normativadel POUM, la previsió de la redacció d’un Pla Especial del Centre Històric de Terrassa quetindrà per objecte el tractament de l’àmbit corresponent al Quadrat Central de la ciutat, totdefinint amb concreció els criteris d’intervenció en els espais públics, el tractament dedeterminats fronts i façanes d’edificació i de possible completació i l’ajust de les determinacionsparamètriques en la zona d’Eixamples del centre (A1.2) i d'edificació industrial en el nuclihistòric (A8.1).


Emplaçament: adaptació al POEC (Pla d'Orientació pels Equipaments Comercials de la ciutatde Terrassa).



TEMA:

Es sol·licita adequar les qüestions de mobilitat (peatonalització/semi-peatonalització) als eixoscomercials del Camí Fondo-Carrer del Nord, corredor comercial Nou de Sant Pere i can’Anglada; per tal d’adequar el POUM al POEC.

TRACTAMENT:

S’estima favorablement l’al·legació presentada en el sentit d’ajustar les determinacions delPOUM de manera que la definició dels eixos i vials cívics incorpori amb total correspondència,la definició dels eixos comercials definida en el POEC; i en particular pel que respecta a l’eixformat pel camí Fondo i el carrer del Nord, l’eix format pel carrer Nou de Sant Pere i Sant Pere,i el conjunt de carrers comercials del barri de Ca n’Anglada.




Emplaçament: DS CAN SALES

Nom de l'al·legant: INMOBILIARIA ATLETICO SA

Tipus: ENTITATS

TEMA:

Es sol·licita que l’àmbit de protecció de la Masia de Can Sales coincideixi amb el límit de laseva propietat, d’acord amb el plànol adjunt. També es sol·licita l’ampliació de la zonad’equipaments esportius (clau E.3) fins al límit del torrent de Can Sales, d’acord amb el plànoladjunt. També es sol·licita que es consideri com a ús compatible en la zona D3 l’ús de circuit opista de jogging.

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament la sol·licitud d’ampliar la zona qualificada de sistema d’equipaments detipus esportiu (E.3) fins als límits del torrent de Can Salas al nord, per tal de recollir lespropostes d’ampliació de les instal·lacions i infrastructures esportives que proposava el PlaDirector del Club Atlètic de Terrassa HC. En conseqüència amb l’anterior determinació, esnecessari ajustar el límit de l’àmbit de protecció de la Masia de Can Salas (fitxa de Catàlegnúm. A-30) respecte el nou límit del sistema d’equipaments esportius.

Pel que fa a la possibilitat de permetre establir un circuit o pista de jogging, es considera queaquest ús és plenament admissible i compatible amb qualsevol zona del sòl no urbanitzable.


Emplaçament: CA DE SANT ISIDRE entre Número 6 i Número 30

Nom de l'al·legant: NEPTUNO FILMS PRODUCTION SL


TEMA:

Es sol·licita que en la finca esmentada es mantingui una qualificació equivalent a la A.2(eixampla d’acord amb el PGO 83) en lloc de la qualificació de Industrial en Nucli Històric. (ClauA8.1).

TRACTAMENT:

Es proposa estimar l’al·legació presentada, en el sentit de valorar que el manteniment del’edificació industrial, avui en molt mal estat de conservació la situada a l’espai interior d’illa,acabaria comportant una important problemàtica a l’hora de plantejar les possibilitats de novaconstrucció. A més, es té en compte que aquesta nau, emplaçada al carrer Sant Isidre; es trobasituada molt allunyada del conjunt d’edificis industrials que la qualificació A8.1, Industrial enNucli Històric, pretén conservar precisament pel seu valor de “conjunt”, per damunt del valorarquitectònic concret de les edificacions.




Emplaçament: CA DE LA BÒBILA entre Número 2 i Número 6

Nom de l'al·legant: INVERSIONES DE CASAS EN ARRIENDO SL


TEMA:

Es sol·licita un canvi en les previsions de l’Estudi de Detall del camí de Ca n’Amat-Rambla deles Fonts, aprovat definitivament el 22/02/90, possibilitant el canvi de la qualificació proposadainicialment d’Edificació en Filera (clau A5.3 ) a Edificació Aïllada (clau A5.0).

TRACTAMENT:

S’estima íntegrament el canvi de qualificació a Edificació aïllada (clau A5.0) en lloc de laqualificació de d’Edificació en Filera (clau A.5.3) atesa la dificultat que presenta la topografia enaquest indret amb fortes pendents i, per tant, la dificultat pel desenvolupament d’aquestatipologia d’edificació en filera. En conseqüència es modifica la qualificació d’aquest àmbit per lad’Edificació Aïllada (clau A5.0) junt amb la finca del carrer de la Bòbila núm. 8.


Emplaçament: RN DE PONENT entre Número 220 i Número 222

Nom de l'al·legant: PROPIETARIS RONDA PONENT 220 222

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es proposa un canvi en la alineació al Passeig de Ponent del Polígon d’Actuació PA-PON222per ajustar-se a les edificacions existents i demana informació sobre les repercussionseconòmiques del nou Pla.

TRACTAMENT:


Pel que fa al finançament de l’obra d’infrastructura, d’acord amb el que ja s’ha exposat en laMemòria d’Ordenació d’aquest Pla, en el seu Punt 5.1, està prevista aportació per part delscreixements extensius residencials previstos en el sòl urbanitzable, dels creixements delssectors industrials i d’activitat al sud de la ciutat, dels sectors i polígons d’actuació delimitats enel sòl urbà directament relacionats amb el Passeig de Ponent, en un del qual es troba la fincade la vostra propietat, així com les aportacions que corresponguin a les diferentsadministracions en raó de la seva responsabilitat i competència en la matèria. En els tresprimers casos, la càrrega que se’ls hi hagi d’imputar es repartirà de forma proporcional a laquantitat de sostre de cada sector o àmbit degudament ponderat, i tenint en compte que “en elssectors o polígons d’actuació delimitats en el sol, urbà, l’import que es determini finalment per acada un d’ells no podrà superar aquell que els correspondria d’aplicar el càlcul del repartiment



del total cost de l’obra urbanitzadora general distribuïda de manera proporcional a la superfíciede sòl públic a urbanitzar intern del polígon d’actuació o sector, nogensmenys sota la premissade que l’aplicació directa del càlcul per superfície en detriment del que resultés d’aplicar elsostre potencial en els àmbits de sòl urbà podria comprometre la viabilitat econòmica del seudesenvolupament”.





Emplaçament: Abastament d'aigua , Pla de Millora de Passeig de Ponent PM-PON153, iNormativa

Nom de l'al·legant: MINA PUBLICA DE AGUAS DE TERRASSA SA

Tipus: INSTITUCIONS

TEMA:

Es sol·licita el següent:

1. Que es tinguin en compte les peticions formulades respecte a la disponibilitat de recursoshídrics i en relació als sistemes i infrastructures per a l’abastament d’aigua potable.

2. Modificació de les determinacions del Pla de Millora de Passeig de Ponent-Mina Pública(clau PM-PON153) en el sentit de sol·licitar un increment de l’edificabilitat i del nombremàxim d’habitatges que compensi el cost del trasllat de les instal·lacions existents en laparcel·la del carrer de la Societat fins a les instal·lacions de la companyia en Can Boada.



3. Modificació de les Normes Urbanístiques per tal de possibilitar una major flexibilitat d’usosen l’àrea qualificada de Serveis tècnics d’abastament d’aigües (clau T.1) i poder admetreusos terciaris.

4. Incorporar al sector de Pla de Millora PM-PON153.l’àmbit qualificat de T.1 dels dipòsits decan Boada.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment la sol·licitud de remodelació de l’àmbit discontinu del Pla de Millora de laRonda de Ponent-Mina Pública (clau PM-PON 153) en els següents termes:

§ Es modifica l’àmbit en el sector de Can Boada per dos motius. El primer consisteix endeixar fora de l’àmbit els actuals edificis que acullen instal·lacions vitals de la companyia ique passen a incorporar-se dins l’àmbit de Serveis tècnics d’abastament d’aigües (clauT.1). La segona modificació del sector consisteix en incorporar, al mateix, una franja deterrenys entre els actuals dipòsits i el vial que enllaça la Ronda de Ponent amb la traça delcamí de can Boada; atès que no resulta aprofitable com espai bàsic per al funcionament deles instal·lacions de la Mina, i que possibilitaria l’emplaçament dels nous aprofitamentsestablerts pel Pla.

§ Com a conseqüència de l’ampliació del sector es modifica l’edificabilitat total i el nombremàxim d’habitatges, quedant reflectits en la nova fitxa de l’àmbit (fitxa de Passeig Ponent-Mina Pública, clau PM-PON153).

§ En el subàmbit del carrer de la Societat es preveu deixar una reserva indicativa (T.1) per aaquelles instal·lacions d’abastament d’aigua, que el Pla de Millora concretarà entre lesseves determinacions.

No obstant, no es pot prendre en consideració la sol·licitud d’incorporar, a l’àmbit del sector delPla de Millora, la resta dels terrenys que contenen les instal·lacions i dipòsits de la Mina a CanBoada i que continuaran qualificats de Serveis Tècnics d’abastament d’aigua (clau T.1).

Tanmateix, respecte l’admissió de nous usos terciaris en l’àmbit qualificat de Serveis Tècnics(T.1); l’admissió d’aquests usos es troba expressament contemplada a l’article 238 de laNormativa del POUM.


Emplaçament: PL DIDÓ, 1

Nom de l'al·legant: JAIME ESCAMILLA ALSINA


TEMA:

Es proposa una nova configuració de les alçades reguladores i del nombre màxim de plantesde l’immoble de la Plaça Didó núm. 1-2 que permeti un aprofitament similar al que ja permetiael PGO 83 . També es sol·licita que el interior d’illa el nombre màxim de plantes sigui de PB+1amb ús d’aparcament.

TRACTAMENT:

S’estima la sol·licitud de modificar la disposició volumètrica en aquest zona, en el sentit de quela nova configuració recull les determinacions que fixava el Pla Especial de les Dependènciesmunicipals (aprovat definitivament el 18.11.87) que fixava una fondària edificable per a recollir



l’edificació de la mitgera de l’immoble del carrer del Pantà núm. 89, que és la que s’incorporacom a fondària definitiva en aquest punt.

No obstant per tal de millorar la trobada amb l’edifici de l’Ajuntament de la Plaça Didó, que téun nombre màxim de plantes de PB+2, es modifica la composició de les alçades reguladoresper tal d’evitar que el cos amb alçada reguladora de PB+ 3 (fixada pel Pla Especial) alteri lavolumetria general de la Plaça Didó amb l’aparició d’una mitgera sobre l’edifici de l’Ajuntament.Per aquest motiu es determina una part del nou edifici amb alçada reguladora de PB+2 unintels edificis del carrer del Pantà (de PB+2) amb el de l’Ajuntament (de PB+2). La resta del volumamb PB+3 es disposa reculat respecte a la alineació amb la Plaça Didó, per reforçar la unitatde la alçada de PB+2, i respecte a l’edifici de l’Ajuntament per evitar l’aparició d’una mitgera enaquest punt. Aquesta nova configuració permet obtenir un aprofitament similar al que japermetia el PGO 83.

No es pren en consideració la petició de que s’autoritzi una alçada en PB+1 en la part del’interior d’illa atès que la normativa del Pla Especial de les Dependències municipals, ja ho fainnecessari, al establir que en el supòsit d’enderroc de la nau situada a l’interior d’illa, la novaedificació de PB no podrà superar l’alçada màxima establerta de 5,6 metres, superior als 4,5metres permesos per a la qualificació de la zona amb patis interiors superiors als 90 m2.Aquest augment de la alçada es justifica perquè aquesta permeti doblar el sostre edificable peraparcaments, determinació molt necessària en una localització tan propera al centre històric i ales seves zones de vianants.


Emplaçament: Carrer Fontanella - Passatge Emili Miró. Vapor Cortes (PM-COR001)

Nom de l'al·legant: FRANCISCO GRACIA MARTINEZ


TEMA:

Es sol·licita que les finques del carrer Fontanella cantonada amb el Passatge d’Emili Miróquedin excloses del Pla de Millora del Vapor Cortés PM-COR001.

TRACTAMENT:

L’estat de consolidació de les finques que donen front al carrer Josep Trueta i al carrerFontanella i dels seus patis posteriors amb front al Passatge Emili Miró, fa necessari plantejarla conveniència de la seva inclusió dins del sector d’Àrea Central de Millora Urbana del VaporCortès.

Analitzada la possible problemàtica que pot comportar la inclusió de les referides finques,corresponents en tots els casos a parcel·les d’amplada reduïda, amb una estructura depropietat força fragmentada. Es considera adient reajustar els límits del sector del VaporCortès, i excloure les referides finques de la seva delimitació, establint sobre les mateixes lamateixa qualificació A2.0 que regeix per a la resta de l’illa.

En conseqüència, s’estima íntegrament l’al·legació formulada




Emplaçament: PA DEL SAGRAMENT

Nom de l'al·legant: PROMOCIONS DRUJOIS SL


TEMA:

Es sol·licita augmentar l’alçada reguladora del tram del Passatge del Sagrament entre elsnúmeros 17 a 29 amb accés des del carrer Miquel Àngel fins a PB+1 per tal d’obtindre unaedificabilitat similar a la que possibilitava el PGO 83 en relació als passatges i per similitud ambel tram del mateix passatge que va des del carrer Miquel Àngel a la carretera de Rellinars.

TRACTAMENT:

Es desestima íntegrament la sol·licitud d’incrementar el nombre màxim de plantes fins a PB+1del tram del passatge del Sagrament des del número 17 al 29 atès que sota el criteri generald’adaptar les condicions d’edificació de cada passatge a les particularitats específiques de cadaàmbit, en aquest cas s’ha determinat un nombre màxim de plantes de PB amb una fondàriaedificable de 11,00 metres, que és correspon aproximadament amb la alçada majoritàriaexistent en aquest indret. Les noves alineacions establertes permeten millorar les condicionsd’accessibilitat a parcel·les que tenen el seu únic accés per aquest passatge a través d’uneixamplament que permeti possibilitar les condicions de gir pel cas en que hagi d’entrar unvehicle.

Per tant, tot i tenir el mateix nom, no es pot considerar que aquest indret, amb cul-de-sac, siguiconsiderat com un carrer similar al de la resta del passatge del Sagrament, que sí que es portassimilar a un clàssic carrer estret pel fet de disposar de doble accés (pel carrer Miquel Àngel iper la carretera de Rellinars) i que disposa d’un alt percentatge d’edificació consolidada similara la de PB+1.


Emplaçament: CR DE RELLINARS entre Número 290 i Número 292

Nom de l'al·legant: FRANCISCO JIMENEZ AGUILAR

Tipus: RONDA PONENT

TEMA:

Es sol·licita que les finques de Carretera de Rellinars 292, 290 bis, 290 i carrer Baeza núm. 19quedin excloses del Polígon d’actuació del Passeig de Ponent PA-PON218.

TRACTAMENT:








Emplaçament: CR DE CASTELLAR, 424

Nom de l'al·legant: JORGE MIGUEL LOPEZ CLAVERIA


TEMA:

Es sol·licita la inclusió dins de la Unitat d’Agrupació Parcel·laria de la carretera de Castellar UA-CAS426 dels immobles de la carretera de Castellar núm. 424 i del Carrer Mura núm. 1.

TRACTAMENT:

S’estima parcialment l’al·legació presentada en el sentit d’incloure dins de l’àmbit de la unitatd’agrupació parcel·laria PA-CAS 426, la finca adjacent situada en el núm. 424, compresa entreels límits de la referida unitat i un edifici plurifamiliar consolidat a una alçada de planta baixa iset plantes pis, recollint així els arguments aportats encertadament per part de l’al·legant en elsentit que la no inclusió de la referida finca dins de l’àmbit d’agrupació parcel·laria suposariadeixar una discontinuïtat en el futur front d’edificació de difícil encaix i justificació.

Pel que respecta a la finca situada amb front al carrer Mura núm.1 no pot justificar-se la sevapossible adscripció a la referida unitat d’agrupació parcel·laria, atès que dona front a un altre



carrer que no és objecte de la definició de l’objectiu d’agrupació de parcel·les per a la sevatransformació en edificacions plurifamiliars i activitat comercial. L’argument aportat perl’al·legant en el sentit que la referida finca permetria facilitar la implantació dels accessos rodatsa l’aparcament de la futura edificació amb front a la carretera de Castellar no pot ser suficientjustificació per incloure una finca que respon a una lògica d’implantació i que té una localitzacióconcreta que no tenen cap altra relació amb les de les finques amb front a la carretera, que nosigui el seu veïnatge a traves de la seva partió posterior.


Emplaçament: Normes Urbanístiques.

Nom de l'al·legant: JOSE GARCIA RUIZ

Tipus: NORMATIVA

TEMA:

Es sol·licita la revisió dels articles 252 en relació al vol màxim dels elements sortints per estaren desacord amb la disminució dels vols i la de l’article 300 sobre previsions d’aparcament ensòl urbà per estar en desacord amb l’increment de les exigències.

TRACTAMENT:

En relació amb el primer dels punts plantejats, correspon desestimar els arguments i la peticiócontemplada, atès que la reducció del vol màxim dels cossos sortints que es contempla engeneral en el present POUM, en relació amb les determinacions del Pla General del 83 respona una consideració raonada respecte de la necessitat d’ajustar l’impacte d’aquests elementsrespecte ala configuració dels carrers de la ciutat, evitant l’efecte d’excessiva reducció del’espai visual que sovint produeixen.

La restricció esmentada pretén augmentar la dimensió real dels carrers de la ciutat en tot el seuvolum més enllà de l’amplada estricta en planta baixa. Es tracta d’establir una relació mésnítida entre els plans verticals de les façanes dels edificis i l’espai públic, reduint els elementsde juxtaposició entre ambdós que suposen els cossos sortints.

La reducció establerta suposa certament una petita disminució pràctica de les possiblessuperfícies construïdes dels edificis, però en cap cas pot qualificar-se d’una pèrdua sobre elsaprofitaments de les finques en un sentit propi, atès que en tot cas els espais resultants delscossos sortints corresponen a una apropiació en vol del propi espai públic, en detriment de laseva dimensió i qualitat de l’espai.

Pel que respecta al segon aspecte plantejat, es contempla l’estimació del mateix a partir delreestudi de les determinacions sobre previsió mínima de places d’aparcament i a la llumd’altres al·legacions presentades en aquest mateix sentit. Així, es proposa el reajust de ladeterminació sobre mínims de reserva de places tot definint el llindar de superfície construïdadels habitatges als efectes del canvi entre l’exigència d’una plaça per habitatge i una plaça imitja, a partir dels 70 m2 de superfície en lloc dels 50 m2 proposats inicialment en el POUM. Laresta de les exigències mínimes de places d’aparcament es manté d’acord amb la formulacióaprovada inicialment.




Emplaçament: CR DE RUBÍ

Nom de l'al·legant: CERAMICAS LA CONSTANCIA SA


TEMA:

Es proposa que en relació a les determinacions del Polígon d’Actuació Can GuitardPA_CGU001 el límit de l’alineació de vial s’ajusti a les actuals parets de tancament i querespecte al sector adjacent del Pla Parcial de Palau sud s’estableixi una regularització de límitsper aconseguir que les parcel·les privatives s’entenguin com a mínim fins a la nova alineacióproposada per que tinguin tractament de façana.

TRACTAMENT:

S’estima favorablement l’al·legació presentada en el sentit d’ajustar l’alineació del front delconjunt industrial de Can Guitard a la carretera de Rubí, a la mateixa alineació que ja veniadeterminada pel Pla General d’Ordenació de l’any 1983, i per tant, en relació amb la tancaexistent en la finca de l’al·legant, mantenint la major part del seu desenvolupament.

Així mateix, s’ajusta la delimitació del polígon d’actuació en sòl urbà no consolidat de CanGuitard, respecte de la del nou sector veí en règim de sòl urbanitzable delimitat, corresponental sector Palau Sud - Can Guitard (polígon PP-FAL001), als mateixos límits també definits en elPla General del 83, concordants, pel que respecta a la finca de l’al·legant, amb els seus límitsde propietat.


Emplaçament: CR D'OLESA, 51

Nom de l'al·legant: CERAMICAS EGARA SA

Tipus: VARIS

TEMA:

Es proposa incorporar la part més significativa de la nau de l’antiga “Bòbila Almirall” perrehabilitar i conservar al Pla de Millora de la Carretera de Olesa PM-OLE001 i deixar la restade la finca qualificada de A.8 (activitat en Illa tancada) revisant la fitxa de protecció perpermetre la ocupació dels espais lliures i incorporar a la mateixa els usos admesos.

TRACTAMENT:

La proposta contempla pel POUM representa un canvi substancial respecte de la finca dereferència en relació amb les determinacions del Pla General del 1983. Així, l’anteriorqualificació del Pla era de zona de transformació d’ús, d’Industrial a zona d’Equipaments.

Les noves determinacions del POUM contemplen la qualificació com a zona industrial A8.1.Això comporta entre d’altres aspectes, la possibilitat d’augmentar substancialment el ventalld’usos i activitats que poden desenvolupar-se sobre l’àmbit, per part dels seus titulars. I pertant, cal parlar d’una millora substancial en relació a les possibilitats d’aprofitament privat sobrela finca.



El POUM manté per altra banda, la catalogació de l’edifici existent dins del catàleg d’Edificisd’Interès Històrico-Arquiectònico-Ambiental de Terrassa, però no introdueix variacions en lesdeterminacions del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, que és l’instrument que regula demanera detallada la definició dels elements dels edificis que han de ser conservats així com elnivell de les intervencions que es poden desenvolupar.

El POUM incorpora una nova determinació en el sentit d’establir un termini concret per a laformulació de la revisió de l’actual Catàleg d’Edificis d’Interès, així com per a la redacció deplans especials de protecció del Patrimoni de caràcter específic, i entre ells, el del PatrimoniIndustrial de Terrassa.

Serà en el marc de la redacció dels referits instruments específics, dins del qual correspondràanalitzar les possibles intervencions que puguin plantejar-se sobre l’actual edifici de l’anticassecador de la bòbila, i per tant, els graus de possible modificació de la seva configuracióactual, com d’ocupació dels espais lliures que l’envolten.

Així doncs, escapa a les determinacions concretes i directes del present POUM, la valoració i lapossible incorporació de les propostes que respecte a l’edifici protegit es plantegen al’al·legació.

Pel que respecta a la proposta d’incorporar part de l’actual finca de referència a l’àmbit dedesenvolupament del polígon d’Actuació de la carretera d’Olesa PM-OLE001, correspondesestimar aquesta formulació, atès que suposaria la inclusió d’una propietat diferent en unàmbit de transformació que ve referit a una unitat de gestió definida d’una forma molt concreta ique garanteix la seva viabilitat.

Per contra, la possible implicació entre finques diferents amb realitats físiques també moltdiferenciades, només aportaria el bloqueig del possible desenvolupament sobre el conjunt, enperjudici directe dels titulars dels terrenys lliures d’edificació que es troben compresos dins delreferit sector, sobre els quals es determina el seu desenvolupament amb edificacions de novaplanta d’ús residencial.


Emplaçament: CA DE SANT FRANCESC, 77

Nom de l'al·legant: JOSEP MARIA PIDELASERRA PUIG


TEMA:

Es sol·licita que el Pla de Millora de la fàbrica Pont Aurell i Armengol (PM-AUR001) contempli lapossibilitat de determinar un vial públic (d’acord amb el plànol adjunt) per tal de facilitar l’accés iventilació de las naus, que el Pla de millora proposa conservar, i que tenen accés pels carrersde Sant Francesc i del Viveret.

TRACTAMENT:


El que es proposa s’haurà de determinar en el Pla de Millora, ja que la concreta ordenació del’àmbit i els seus paràmetres són continguts propis del planejament derivat previ i preceptiu pera l’execució de l’àmbit.



D’acord amb l’art. 58.4 de la Llei de l’Urbanisme 2/2002, de 14 de març, en els àmbits del sòlurbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plansd’ordenació urbanística municipal fixen els índex d’edificabilitat bruta, les densitats i els usosprincipals i compatibles, sense poder entrar en el detall que es demana d’altra forma quemerament orientadora.


Emplaçament: CA DE LA RUTLLA, 29

Nom de l'al·legant: JOSE DINARES BARTOLI


TEMA:

Es sol·licita poder executat la màxima edificabilitat permesa en el Passatge del Portal Nou s/namb alçada de PB+2, fondària edificable de 12 metres lineals sense tenir en compte la situacióde volum disconforme existent en quant a la fondària edificada del primer pis i del segon pis delcos de l’edifici ubicat a l’altre extrem de parcel·la situat al carrer Rutlla 29 i 29 bis.

TRACTAMENT:

La regulació normativa del POUM introdueix una disposició específica respecte de lesparcel·lacions urbanístiques, en virtut de la qual es podrà procedir a la segregació de finquesexistents d’acord amb les condicions del planejament vigent, sempre i quan les finquesresultants compleixin les determinacions fixades, independentment que aquestes es trobin, ono, en situació de volum disconforme.

Per tant, la segregació de noves finques no comportarà necessàriament l’adequació delsvolums disconformes existents en les mateixes.

Aquesta nova determinació possibilitaria, en principi la solució de la problemàtica plantejadaper l’al·legant.

En conseqüència correspon establir que l’al·legació presentada ve plenament estimada.


Emplaçament: CM DE CAN CURET

Nom de l'al·legant: PETER BURK I CIA, SC

Tipus: LES MARTINES

TEMA:

Es sol·licita que es mantingui la qualificació urbanística d’Equipament d’Utilitat Pública, (clauE.(3)) que tenia la finca en la Modificació puntual de l’àmbit del PGO 83 en lloc de laqualificació d’equipament E.10 (Altres equipaments) aprovada inicialment. També es sol·licitaque aquesta qualificació s’ajusti als límits naturals de la seva propietat (viari, barrancs,talussos,..)

RELACIÓ ALFABÈTICA D’AL·LEGANTS I

Documents

Transcript of RELACIÓ ALFABÈTICA D’AL·LEGANTS I