A partir d’una imatge podem extreure d’altres.

A partir d’una imatge podem extreure d’altres.Això ha anant passant amb aquest exercici fet per Ainhoa de Guinea, de 2n de l’ESO:

Al veure aquest paisatge marítim i la torre sortint de la sorra algú a recordat una altra imatge:

Com una runa apareix a la sorra l‘Estàtua de la Llibertat de Nova York davant uns personatges i un cavall.L’han trobat via imatges de Google però no sabien quines referències tenia...

És la seqüència final de la primera versió de El Planeta dels Simis de 1968. Planet of the apes.

Consultant al viquipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/El_planeta_dels_simisPodreu trobar molta informació sobre ella.I encara que aquesta pel·lícula està realitzada amb uns mitjans tecnològics que ens fan veure els efectes especials una mica antics, l’última escena s’ha convertit en un clàssic del cinema. http://www.youtube.com/watch?v=YseK3VxbBuc

Però de la desesperació d’un home agenollat al costat de les ones del mar, un alumne de 4t de l’ESO treballant el Romanticisme ha trobat semblances amb la següent obra:

Caspar David Friedrich. Monjo a la vorera del mar. 1808-1810.

L‘escriptor Heinrich von Kleist, admirador del pintor alemany Friedrich va dir d‘aquesta obra:

“En infinita soletat, a la vorera del mar, resulta meravellós contemplar un desert d‘aigua sense límits sota un cel tapat. A aquest sentiment s‘uneix la necessitat d‘haver de desplaçar-se cap a aquest determinat lloc, que d‘ell s‘hagi de retornar, el desig de superar aquest mar, saber que no és posible, i advertir l‘absència de qualsevo tipus de vida, encara que haguem d‘escoltar la seva veu dins el rumor de les ones, en la bufada de l‘aire i en el moviment dels núvols. “

I es que arrel d‘aquestes obres treballant el propi Romanticisme s‘ha pogut conectar amb d‘altres de semblant estètica:

Arnold Böcklin. Runes al costat del mar. 1880.

Arnold Böcklin. La illa dels morts. 1883.

Les obres d’aquest artista alemany van inspirar algunes obres de pintors surrealistes com Max Ernst, Salvador Dalí o Giorgio de Chirico. Les parets de l’illa del quadre de Böcklin poden recordar les de la nostra alumna. La seva verticalitat ens atrau i en el exercici de Gimp ajuda a complementar-se amb la torre.

Però un company de 2n ha anat investigant i ha trobat la imatge original amb la que s’ha treballat, la qual cosa dona més mèrit a l’exercici. Mireu:

Si, en efecte. Imatge girada i comprimida horitzontalment.I algun de batxillerat veient els colors ha trobat noves relacions:

Les tonalitats ataronjades, i els reflexos a l’aigua ens porten cap a l’obra del pintor Sorolla.

El balandrito, 1909.

Rocas en Jávea, 1905

I fins i tot a productes comercialitzats a partir de la seva obra. Sobre això no tinc clar què pensar.

I un alumne de 3r que ha vist aquests dies l’exposició impressionista de la col·lecció Clark:

Claude Monet, Els penya-segats d’Etretat, 1885

Pot la imatge construïda per una alumna o un alumne donar pas a tot un joc de relacions que ajudi a ampliar el nostre registre de les imatges? Fins i tot el del propi professor? Sens dubte, crec que si.

Podem veure una imatge de Brad Pitt i acabar parlant de les representacions de Sant Sebastià al gòtic o al renaixement? Si.

Podem veure imatges dels vehicles que ens envolten i explicar la Segona Guerra Mundial? Si.

Podem veure una exposició sobre la Belle Epoque i acabar buscant la construcció de la modernitat? Si.

Ja fa anys que l’equip Rizoma cerca noves possibilitats en les imatges. Les publicacions els últims cinc anys de material referent a l' historiador Aby Warburg i el seu entorn ens han ajudat a continuar amb més bases teòriques les nostres propostes.

Equip Rizoma