Índex de Satisfacció Política

Desembre 2008

REO núm. 468

5 desembre 2008Data

Continguts

1. Introducció 3

2. Evolució de l’Índex de Satisfacció Política

2.1. Evolució de l’ISP en escala de -11 a 11 4

2.2. Evolució de l’ISP en percentatges 5

2.3. Evolució del subíndex de Satisfacció Política Conjuntural (ISPC) 6

2.4. Evolució del subíndex de Satisfacció Política Estructural (ISPE) 7

3. Tipologia de la satisfacció política estructural i conjuntural 8

4. Nota metodològica 10

Continguts

ISP. Desembre 2008

/ 2

1. Introducció

El present estudi detalla l’evolució de l’Índex de Satisfacció Política (ISP) corresponent al quart trimestre de l’any 2008, utilitzant per al seu

càlcul els resultats del Baròmetre d’Opinió Política que ha dut a terme el Centre d’Estudis d’Opinió durant el mes d’octubre de 2008. Aquesta

onada de resultats correspon a la catorzena entrega de l’ISP i dels subíndexs conjuntural (ISPC) i estructural (ISPE).

1. Introducció

ISP. Desembre 2008

/ 3

-1,01

-0,71 -0,73-0,83

-0,53

-0,83-0,94 -0,97

-1,39-1,22

-1,91-2,11

-0,51-0,83

-2,40-2,20-2,00-1,80-1,60-1,40-1,20-1,00-0,80-0,60-0,40-0,200,00

Jun. 05 Nov. 05 Mar. 06 Jul. 06 Oct. 06 Nov. 06 Mar. 07 Jul. 07 Oct. 07 Nov. 07 Gen. 08 Abr. 08 Juny. 08 Oct. 08

2. Evolució de l’Índex de Satisfacció Política (ISP)

2.1. Evolució de l’ISP en escala de -11 a 11

L’actual Índex de Satisfacció Política se situa en el -2,11. És el valor més baix de tota la sèrie. En relació a l’anterior onada ha empitjorat en

-0,2 punts.

El nivell de satisfacció promig de la sèrie és del -1,01.

Mitjana = -1,01

2.1 Evolució de l’ISP en escala de -11 a 11

ISP. Desembre 2008

/ 4

61,3 60,5 59,8 59,5 60,9 63,4 62,2

68,872,2

38,7 40,2 40,5 39,1 36,6 37,8

27,8

54,257,757,255,0

59,8

31,2

45,842,344,8

40,2

42,8

39,5

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

Jun. 05 Nov. 05 Mar. 06 Jul. 06 Oct. 06 Nov. 06 Mar. 07 Jul. 07 Oct. 07 Nov.07 Gen.08 Abr.08 Juny.08

Insatisfets Satisfets

Mitjana = 60,89

Mitjana = 39,09

2.2. Evolució de l’ISP en percentatge

El gràfic mostra l’evolució del percentatge de catalans políticament satisfets –els que obtenen valors positius de l’Índex– i els insatisfets –els

que obtenen un índex amb valors negatius. El percentatge d’insatisfacció política ha patit un ascens (+3,4) respecte a l’ISP anterior. Els

resultats d’aquesta onada de l’ISP són els més baixos de tota la sèrie i la diferència entre insatisfets i satisfets és de 44,4 punts.

2.2 Evolució de l’ISP en percentatges

ISP. Desembre 2008

/ 5

Evolució de l'ISPC en escala de -5 a 5

-0,49

-0,79

-0,98-1,13

-1,62-1,62

-0,08-0,39

-0,40

-0,37

-0,54

-0,34

-0,31 -0,31

-1,80

-1,60

-1,40

-1,20

-1,00

-0,80

-0,60

-0,40

-0,20

0,00Jun.05

Nov.05

M ar.06

Jul.06

Oct.06

Nov.06

M ar.07

Jul.07

Oct.07

Nov.07

Gen.08

Abr.08

Juny.08

Oct.08

L’ISPC d’aquesta onada té el mateix valor que el del mes de

juny.

2.3. Evolució del subíndex de Satisfacció Política Conjuntural (ISPC)

Evolució de la satisfacció conjuntural en percentatge

51,6 51,156,0 58,5

63,7 66,4

78,4 80,4

48,4 48,9 49,2

36,3

19,6

50,850,4

49,142,9

49,4

50,6

33,621,6

41,5

49,6

50,957,1

49,444,0

50,6

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

Jun.05

Nov.05

M ar.06

Jul.06

Oct.06

Nov.06

M ar.07

Jul.07

Oct.07

Nov.07

Gen.08

Abr.08

Juny.08

Nov.08

Insatisfets Satisfets

El nombre d’insatisfets conjunturals continua en augment des

del mes d’octubre de 2007. La diferència entre insatisfets i

satisfets és de 60,8 punts.

2.3 Evolució del subíndex de Satisfacció Política Conjuntural (ISPC)

ISP. Desembre 2008

/ 6

Evolució de l'ISPE en escala de -6 a 6

-0,44 -0,42

-0,29

-0,49

-0,09

-0,18

-0,52

-0,45

-0,52

-0,40

-0,64

-0,17-0,06

-0,46

-0,65

-0,45

-0,25

-0,05Jun.05

Nov.05

M ar.06

Jul.06

Oct.06

Nov.06

M ar.07

Jul.07

Oct.07

Nov.07

Gen.08

Abr.08

Juny.08

Oct.08

El component estructural de l’Índex ha empitjorat respecte

l’anterior ISPE. La diferència és de -0,2 punts.

2.4. Evolució del subíndex de Satisfacció Política Estructural (ISPE)

Evolució de la satisfacció estructural en percentatge

51,3

60,2

54,256,8 58,3 57,3

59,857,8

54,857,4

52,0

56,1

60,3

48,7

39,843,2 42,7

40,242,2

45,242,6

48,0

43,9

39,7

57,9

42,145,8

41,7

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Jun.05

Nov.05

M ar.06

Jul.06

Oct.06

Nov.06

M ar.07

Jul.07

Oct.07

Nov.07

Gen.08

Abr.08

Juny.08

Oct.08

Insatisfets Satisfets

La diferència entre insatisfets i satisfets ha augmentat

notablement en 20,6 punts. Els resultats d’aquesta onada són

pràcticament iguals als obtinguts al març de 2006.

2.4 Evolució del subíndex de Satisfacció Política Estructural (ISPE)

ISP. Desembre 2008

/ 7

3. Tipologia de la satisfacció política estructural i conjuntural

La tipologia de la satisfacció ciutadana que es descriu a continuació s’ha elaborat a partir de l’encreuament de les dues variables de la

satisfacció política, la conjuntural i l’estructural. Com a resultat, es poden definir quatre perfils diferenciats d’individus. Els integrats satisfets

són els que es troben satisfets estructuralment i, per tant, integrats en el sistema polític i, a més, es mostren satisfets amb la conjuntura

política. Els integrats insatisfets són els que es troben satisfets estructuralment, però se senten insatisfets o crítics amb la situació política

actual. El grup dels desvinculats satisfets són els que, tot i mostrar-se insatisfets estructuralment, se senten satisfets amb la situació

política actual. L’últim grup és el dels que es troben insatisfets tant estructuralment com conjuntural, els desvinculats insatisfets.

Integrats satisfets: Satisfets estructurals i conjunturals.

Integrats insatisfets: Satisfets estructurals i insatisfets conjunturals.

Desvinculats satisfets: Insatisfets estructurals i satisfets conjunturals.

Desvinculats insatisfets: Insatisfets estructurals i conjunturals.

DESVINCULATS INSATISFETS

DESVINCULATSSATISFETSInsatisfets

INTEGRATSINSATISFETS

INTEGRATSSATISFETSSatisfets

Estructura

InsatisfetsSatisfets

Conjuntura

3. Tipologia de la satisfacció política estructural i conjuntural

ISP. Desembre 2008

/ 8

Respecte l’anterior ISP d’abril de 2008, el percentatge de desvinculats insatisfets ha crescut 4 punts i el percentatge d’integrats satisfets

s’ha vist reduït en 2,2 punts . La diferència entre ambdós grups és de 40,7 punts.

Perfils de satisfacció política

12,2

27,5

7,4

52,9

0

10

20

30

40

50

60

Integrats satisfets Integratsinsatisfets

Desvinculatssatisfets

Desvinculatsinsatisfets

27,5 26,5 25,121,5

14,4 12,2

12,4 11,3 12,715,6

20,1 21,2

29,4 27,523,219

22,518,6

23,3 21,325,6 23,5 22,6

16,4 14,8 13,4

7,2 7,4

34,732,2

35,2 35,633,5

37 36,4 35,238,3

42,538,6

48,9 52,9

20,2

29,3 31,426,325,426,4

29,426,2 27,8

16,920,4

15,919,3

15,9

31,7

5

15

25

35

45

55

Jun. 05 Nov. 05 Mar. 06 Jul. 06 Oct. 06 Nov. 06 Mar. 07 Jul. 07 Oct. 07 Nov. 07 Gen. 08 Abr. 08 Juny. 08 Nov. 08

Integrats satisfets Integrats insatisfets Desvinculats satisfets Desvinculats insatisfets

Evolució

3. Tipologia de la satisfacció política estructural i conjuntural

ISP. Desembre 2008

/ 9

4. Nota metodològica

Com en les edicions anteriors de l’ISP, els índexs s’elaboren a partir d’un conjunt de variables extretes del Baròmetre d’Opinió Política. Se

segueix la metodologia utilitzada en l’índex del primer semestre del 2005 (RPEO núm. 303), amb l’objectiu de crear una mesura unificada i

sintètica del malestar polític.

L’índex general i els dos subíndexs permeten donar una puntuació concreta a cada enquestat segons el seu grau de satisfacció política per

després ubicar-los dins d’un dels dos blocs en què es divideix la mostra: satisfets (aquells que n’obtenen un valor positiu a l’índex) o

insatisfets (aquells amb un índex de valor negatiu). El seguiment periòdic de l’evolució d’aquests dos grups permet captar, a partir d’una eina

objectiva com és un índex, el clima de satisfacció política de la població catalana.

Per malestar o insatisfacció s’entén el descontentament dels ciutadans amb la situació política i econòmica en general, així com amb els

partits i els polítics en el seu conjunt.

4. Nota metodològica

ISP. Desembre 2008

/ 10

Un cop elaborat aquest instrument, s’analitza l’impacte de la satisfacció en el comportament electoral, tant en la decisió de participar o

d’abstenir-se com en el canvi o manteniment del vot a cadascun dels partits, tenint en compte l’evolució temporal. En aquest sentit, s’estudia

quins són els partits que es veuen més afectats pels canvis en el clima de satisfacció política i en quins comportaments es tradueix.

Dins de l’Índex de Satisfacció Política es poden diferenciar dos comportaments oposats: d’una banda, els enquestats que responen el seu

grau de satisfacció en funció del moment polític conjuntural en el qual s’ha realitzat l’enquesta; i, d’altra banda, els enquestats que, d’acord

amb una sèrie de condicionants de socialització i de cultura política, mantenen una actitud constant (de satisfacció o insatisfacció) vers el món

de la política.

La voluntat d’aprofundir en aquesta diferenciació va portar a la creació de dos subíndexs a partir de l’Índex de Satisfacció Política (ISP). Pel

seu càlcul, les preguntes que s’utilitzen en l’índex principal es van separar en dos grups donant lloc a una mesura de la satisfacció estructural

(ISPE) i de la conjuntural (ISPC).

Els valors de l’Índex i els dos subíndex són el resultat de la suma de cadascuna de les variables que els composen: ISP: les valoracions oscil·len en una escala que va del -11 al 11.ISPC: les valoracions oscil·len en una escala que va del -5 al 5. ISPE: les valoracions oscil·len en una escala del -6 al 6.

4. Nota metodològica

ISP. Desembre 2008

/ 11

Les variables emprades per a l’elaboració l'Índex de Satisfacció Política i dels dos subíndexs conjuntural i estructural són les següents:

[1] Sota aquest títol s’incorporen les respostes als dos enunciats següents: a) “Crec que els polítics tenen en compte el que pensa la gent”, i b) “Els polítics només busquen el benefici propi”.[2] Inclou la resposta a l’enunciat: “La gent del carrer pot influir en el que fan els polítics”.

Els valors de l’Índex i els dos subíndex són el resultat de la suma de cadascuna de les variables que els composen: ISP: les valoracions oscil·len en una escala que va del -11 al 11.ISPC: les valoracions oscil·len en una escala que va del -5 al 5. ISPE: les valoracions oscil·len en una escala del -6 al 6.

•Evolució de la situació política en l’últim any

•Valoració de la situació política

•Evolució de la situació econòmica personal en l’últim any

•Evolució de l’economia en l’últim any

•Valoració de la situació econòmica

•Simpatia cap als partits

•Valoració dels polítics catalans

•Eficàcia política interna[2]

•Eficàcia política externa[1]

•Satisfacció amb la democràcia

ISPEISPCISP

4. Nota metodològica

ISP. Desembre 2008

/ 12