32 DILLUNS, 19 D’OCTUBRE DEL 2015 ara cultura

Navid Kermani, Premi de la Pau a Frankfurt, demana una intervenció urgent a SíriaL’escriptor i orientalista Navid Kermani, alemany fill d’immigrants iranians i de confessió musulmana, va rebre ahir el Premi de la Pau dels llibreters alemanys, l’últim acte de la Fira del Llibre de Frank-furt 2015, i va fer una crida a actuar per po-sar fi a la guerra a Síria. Kermani va dir que

cal “fer passos decidits a escala diplomà-tica i potser també militars” per evitar el genocidi sirià. Va demanar la intervenció de “totes les potències que hi ha al darre-re o donen suport a les parts enfrontades”, entre les quals l’Iran, Turquia, els països del Golf, Rússia i també Occident.CULTURA

Els reporters que Franco va castigar amb l’oblit

‘Ofici. Repòrters gràfics’ rescata tres generacions de fotògrafs de les primeres dècades del segle XX

dominio rojo” del 1934: es referien als Fets d’Octubre. També se’l va acusar d’haver treballat com a fotò-graf per al departament de Cultu-ra de la Generalitat, d’haver fet car-tells de propaganda “roja” i de ser d’ideologia separatista. Perseguit i empresonat, mai va poder tornar a publicar a la premsa.

A la pàgina dreta, els autors del llibre expliquen quin va ser el des-tí de l’arxiu del fotoperiodista Joan Maymó la tardor de l’any 2013: “Centenars, potser milers de pla-ques de vidre, van anar a parar a un contenidor d’escombraries. I d’allà, en qüestió d’hores, al no res.

Les primeres pàgines d’Ofici. Re-pòrters gràfics, d’Andrés Antebi, Teresa Ferré, Roger Adam i Pablo González, dedicat a l’ofici de foto-periodista en les primeres dècades del segle XX, ja és tota una declara-ció d’intencions. A l’esquerra hi ha un autoretrat que Gabriel Casas es va fer el 1931. A Casas, després de la victòria franquista, el van sotme-tre a un judici sumaríssim. El van acusar d’haver intervingut en els “sucesos revolucionarios durante el

BARCELONASÍLVIA MARIMON

Un camió d’infermeres a punt de marxar cap a Saragossa, 1936. PABLO LUIS TORRENTS (AGA)

La casa on havia instal·lat el seu es-tudi fotogràfic fins a la seva mort, al carrer Verdaguer i Callís, tenia nous inquilins, i totes aquelles cai-xes groguenques i plenes de pols fe-ien nosa en les obres de reforma”. Ningú es va preocupar de recuperar la feina de tota una vida. No és ex-cepcional, ha passat altres vegades. “El treball que teniu a les mans és un intent de reconstrucció d’aques-ta memòria amputada”, diuen els autors.

Fotos requisades i perdudes No és fàcil recuperar el llegat de tots aquests fotoperiodistes que, a

les primeres dècades del segle XX, consideraven la fotografia un ofi-ci i treballaven en equip: “El fran-quisme va destrossar moltes car-reres –assegura Antebi–. Es par-la molt dels papers de Salamanca però també hi va haver una requi-sa sistemàtica dels fons de tots aquests fotògrafs. L’encarregat d’enviar milers d’imatges a l’oblit va ser el fotògraf Josep Comte. No se sap on són totes aquestes foto-grafies”, afegeix Antebi. Antebi i González critiquen que no s’ha in-vestigat a fons quin ha sigut el des-tí de tot aquest patrimoni fotogrà-fic i que sovint les fotografies es-

Queixa 40 anys després, no s’ha recuperat molt del patrimoni

33ara DILLUNS, 19 D’OCTUBRE DEL 2015 cultura

Mor l’escriptor egipci Gamal al-GhitaniNovel·lista i periodista de gran prestigi a Egip-te, Gamal al-Ghitani ha mort als 70 anys. En-tre les seves obres hi ha La llamada de ponien-te, publicada per Alianza en castellà el 2014. Va ser empresonat per comentaris crítics al règim de Nasser i va ser editor de diaris com Al-Akhbar i Akhbar Al-Adab.

Ramon Muntaner, adaptat al català d’araCoincidint amb el 750è aniversari del naixe-ment de Ramon Muntaner, l’editorial Barci-no publica L’expedició dels catalans a Orient, un dels episodis més coneguts de la seva Crò-nica, escrita entre el 1325 i el 1328, en una ver-sió traslladada al català modern per Jordi Llavina.

tan mal atribuïdes. “Hem vist com en algunes exposicions s’atribuï-en fotografies a Brangulí o a Cen-telles que no ho eren. És difícil sa-ber de qui són perquè sovint tre-ballaven en equip. A més, el treball de negre era molt habitual”, des-taca González. “Per exemple, Cen-telles va fer de negre per a Josep Maria Sagarra, Pablo Luis Tor-rents i Josep Gaspar, que eren co-neguts com els Tres Reis Mags. Els va demandar per un tema laboral el 1934”, afegeix.

La maleta de Centelles, en dubte Els autors del llibre posen també en dubte que totes les fotografies que Centelles duia a la maleta quan va emprendre el camí de l’exili fossin seves: “És molt possi-ble que aquella maleta, la icona més famosa del treball dels repor-ters durant la Guerra Civil, portés a dins fotografies d’altres autors. El mateix Centelles va anotar en l’índex del seu arxiu que algunes imatges eren reproduccions. Però així com sí que va fer palès que unes quantes corresponien als re-porters Hermanos Mayo, no va fer

cap menció als fotògrafs amb els quals va compartir professió a Barcelona”, critiquen els autors del llibre. “És molt possible que també a l’arxiu Centelles, diposi-tat avui a Salamanca, hi hagi foto-grafies d’Agulló, Badosa, Torrents o Gonsanhi”, afegeixen.

Centelles no va ser l’únic que va fugir amb una maleta. Pablo Luis Torrents (l’Uruguai, 1893-1966) també va haver de marxar quan els franquistes van entrar a Barcelona i només va poder arreplegar una

petita part del seu arxiu. Les foto-grafies es van perdre prop de la frontera, al Voló, i el seu destí con-tinua sent un misteri. Els arxius de Josep Badosa i Josep Gaspar tam-bé es van extraviar. “Casas va ama-gar uns 150 clixés en una petita cai-xa de fusta, que va ocultar sota unes pedres al pati de l’herbolari dels seus sogres. La humitat els va destruir”, asseguren els autors del llibre. Hi ha altres fons que estan en institucions però que igualment estan oblidats: “A la Diputació de Barcelona hi ha el fons de Frederic Juandó des del 1962. Vam ser els primers a visitar-lo. Ningú era conscient que hi havia totes aque-lles fotografies”, destaca González.

Un fons a les golfes “Durant la democràcia no s’ha fet gaire bona feina. Han passat 40 anys i no s’ha recuperat molt del patrimoni”, destaca Antebi. “Un altre fons molt important és el de Joan Andreu Puig Farran (1904-1982). Tot és a casa de la seva famí-lia, guardat en caixes”, lamenta Antebi. L’arxiu de Puig Farran, que s’havia donat per perdut, ha

sortit a la llum durant la investiga-ció que es va fer per al llibre. Puig Farran va ser durant un temps so-ci de Carlos Pérez Rozas. Durant l’etapa republicana va seguir la in-tensa vida social i política de Bar-celona. Quan va esclatar la guer-ra, va cobrir el desembarcament republicà a Mallorca i va retratar la rereguarda republicana. Amb la victòria franquista el van tancar en diversos camps de concentració. Va ser condemnat a mort. Va acon-seguir la llibertat gràcies a les ges-tions d’un cunyat que era aviador franquista.

Ofici. Repòrters gràfics forma part d’un projecte molt més am-pli. Darrere hi ha La Imatge Vela-da, una recerca engegada per l’Observatori de la Vida Quotidi-ana l’any 2010. Part de la investi-gació es pot veure al portal www.reportersgrafics.net. Ara preparen un documental i trau-ran un llibre dedicat a Gabriel Ca-sas. En aquest llibre hi col·labora Núria Casas Formiguera, la filla del fotògraf a qui Franco va cas-tigar no podent tornar a publicar mai més a la premsa.e

Manifestació antifeixista (1934). PÉREZ DE

ROZAS (AFB)

Repartiment de joguines als fills de les recluses (1916).

FREDERIC BALLELL (AFB)

Escorxador de Barcelona, 1898. PABLO LUIS TORRENTS (AGA)

Pista de patinatge del

Turó Park (1911).

FREDERIC BALLELL (AFB)