Reptes en l'Alfabetització Digital de Persones Adultes

CEFIRE València. FPA Jornada d’alfabetització digital en la formació d’adults Xàtiva. 16 de maig de 2014

Reptes en l'Alfabetització Digital de Persones Adultes

per Francesc Llorens

Per què és fonamental l’alfabetització digital en la societat contemporània?

Per què la llibertat i l’autonomia inidividual augmenten amb el coneixement de les tecnologies de la informació?

Per què el risc d’exclusió social té a veure, no amb l’accés als continguts, sinó als mitjans de producció de continguts.

Com hem de repensar, doncs, l’alfabetització al llarg de la vida en aquestes condicions?

Comencem amb preguntes quasi-filosòfiques

CEFIRE València. FPA. ’Jornada d’alfabetització digital en la formació d’adults’. Xàtiva. 16 de maig de 2014

AdA (Alfabetització Digital d’Adults): la complexitat del concepte


Alfabetització

Digital

Adults


Es careix d'una definició unitària a nivell mundial, fins i tot en els estats avançats

És un context in progress del que no captem encara ben bé les dimensions i l’abast

Categoria social heterogènia, amb necessitats i motivacions molt diferents



Alfabetització

Digital

Adults


}


“Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible per millor

resoldre-la” !

R. Descartes. ‘2a regla del Mètode’

R. Descartes (1596-1650)


1 l’ALFABETITZACIÓ

“Set Sabers de l’Educació del futur"

1. Les cegueses del coneixement: l’error i la il·lusió

2. Els principis d’un coneixement pertinent

3. Ensenyar la condició humana 4. Ensenyar la identitat terrenal 5. Enfrontar la incertesa 6. Ensenyar la comprensió 7. L’ètica del gènere humà

Edgar Morin (1921 - …)


Alfabetitzar les persones adultes… per a què?

Flexibilitat intel·lectual

Habilitats socials i comunicatives

Creativitat, Diversitat,

Heterogeneitat

Capacitat d’aprendre al llarg de la vida

(lifelong learning)

“Saber és saber transformar”

Promoure el canvi personal i social }

?


MILLORA PERSONAL I LA INCLUSIÓ SOCIAL

Alfabetitzem per a la…


2 allòDIGITAL

Oralitat-Escriptura

Sòcrates (470-399 aC) Plató (427-347 aC)

«Aquest coneixement, oh rei, farà més savis els homes i més memoriosos, ja que s'ha inventat com un fàrmac de la memòria i de la saviesa»

«És impressionant el que passa amb l'escriptura, i pel que s'assembla a la

pintura: els seus fills estan davant nostre com si tinguessin vida; però, si se'ls pregunta alguna cosa, responen amb el

silenci més altiu»


Alfabetitzar-se en el mon analògic


«L'endemà, esvaïda la boira, amb quinze nusos de vent per l'aleta i tota la lona a dalt, jo navegava per estima, a simple ull mariner, després d'haver-me situat diverses vegades per demores a

terra mentre la vaig tenir a la vista: un terme, un far, una muntanya llunyana. Ho feia sobre

una infal·lible carta nàutica de paper de tota la vida.» !

Arturo Pérez Reverte

http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/915/navegando-sin-gps/

J. Gutenberg (1398-1468) Marsall McLuhan (1911-1980)

«Modelm les nostres eines. Després, les eines ens modelen a nosaltres»

«La impremta és un exèrcit de

vint i sis soldats de plom amb el

qual es pot conquerir el

món»

Mitjans de comunicació de masses


Alfabetitzar-se en el mon digital


«La nova interdependència electrònica converteix el món en una aldea global. Els entorns tecnològics són processos actius que reconfiguren les persones.» !

Marshall McLuhan

Ja no és suficient pensar en termes d’ «ordinadors»

La realitat digital és multidispositiu


DISPOSITIUS ‘VESTIBLES' (WEARABLES)

I per si erem pocs…



allòDIGITAL

l’ALFABETITZACIÓ

+ ALFABETITZACIÓ DIGITAL=


Tecnologia - Accés —Llenguatges


Tecnologia •  Digital

Accés • Multidispositiu

Alfabetització • Multillenguatge

University of Illinois http://www.library.illinois.edu/diglit/definition.html

Alfabetització digital: definicions… massa ‘teòriques’?

La capacitat d'utilitzar la tecnologia digital, eines de

comunicació o xarxes per localitzar, avaluar, utilitzar i crear

informació.

La capacitat de comprendre i utilitzar la informació en

múltiples formats a partir d'una àmplia gamma de fonts

quan es presenta a través d’ordinadors.

La capacitat d'una persona per dur a terme eficaçment les

tasques en un entorn digital


http://www.library.illinois.edu/diglit/definition.html

Quasi totes les definicions es basen en aquesta, ja clàssica…

«L'alfabetització digital és la capacitat de comprendre i utilitzar la informació en múltiples formats a partir d'una àmplia gamma de fonts quan es presenta a través d'ordinadors. El concepte d'alfabetització va més enllà de simplement ser capaç de llegir; que sempre ha significat la capacitat de llegir amb sentit. L'adquisició de l'alfabetització digital per a l'ús d'Internet implica el domini d'un conjunt competències-nucli. La més essencial d'elles és la capacitat de prendre decisions informades sobre el que es troba en línia, perquè a diferència dels mitjans convencionals, gran part de la xarxa no es filtra pels editors i obrir a les aportacions de tots.»

Paul Glister. «Digital Literacy»


Habilitats funcionals

Creativitat

Pensament crític i autoavaluació

Comprensió social i cultural

Col·laboració

Capacitat de seleccionar i analitzar la informació

Capacitat per a comunicar idees

(produir)

E-Seguredat

ALFABETITZACIÓ

DIGITAL

Digital literacy across the curriculum. 2010 http://www.futurelab.org.uk/resources/documents/handbooks/digital_literacy.pdf

Components de l’alfabetització digital


Alfabetitzar-se digitalment és orientar-se i navegar en el mon digital, trobant sentit a les rutes que tracem.


L’alfabetització digital es defineix per la seva utilitat i significativitat


Conèixer els elements facilitadors i els obstacles

Facilitats

•  Independència dels sistemes operatius

• Cloud computing • Solucions (en versió

gratuita) per a qualsevol necessitat

• Uniformització de maneres d’operar

Dificultats

• Accés multidispositiu • Multillenguatges

(audio, video, grafisme, escriptura digital…)

• Execució d’alguns protocols en determinades plataformes

LLIBERTAT I AUTONOMIA = DOMINI DEL CODI


3 elsADULTS

La piràmide poblacional a Espanya (2012-2052)


http://envejecimiento.csic.es/documentos/estadisticas/indicadores/indicadoresgenerales/indicadoresbasicos/2014/enred-indicadoresbasicos14.pdf


Esperança de vida


Al naixer

Als 65 anys

8085



Taxa d’activitat




Usos de la tecnologia entre els majors (56 - 70)


http://fundacion.vodafone.es/static/fichero/pro_ucm_mgmt_532349.pdf

Ús del telèfon mòbil

Ús d’Internet

Usos de la tecnologia entre els majors


http://fundacion.vodafone.es/static/fichero/pro_ucm_mgmt_532349.pdf

10 activitats en línia més habituals en +65 anys (EEUU)

Activitat Percentatge

1 Llegir i escriure e-mails 88,6

2 Veure i imprimir mapes 68,6

3 Consultar la predicció del temps 60,1

4 Fer gestions bancàries 51,2

5 Veure o penjar fotos 50,1

6 Llegir notícies generals o de política 49,2

7 Llegir sobre temes de salut 47,3

8 Planificar viatges 39

9 Cercar receptes de cuina 38,4

10 Llegir notícies d’economía i finances 37,8

http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/six-million-more-seniors-using-the-web-than-five-years-ago/

Usos de la tecnologia entre els majors


http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/six-million-more-seniors-using-the-web-than-five-years-ago/

Andragògia i ‘Gerontolescència’


Alexandre Kalache (1946-…)

«Em vaig trobar fent un conjunt diferent de funcions que requereix un conjunt diferent d'habilitats. En lloc de realitzar la funció de planificador i

transmissor de continguts, estava realitzant la funció de dissenyador i gestor de processos, que requereix la construcció de relacions, l’avaluació

de necessitats, i la participació dels estudiants en la planificació»

«Si abans la gent arribava a la vellesa als 60 o 65 anys amb un baix grau de coneixement i un mal estat general de salut, ara s'estén aquest període i s'arriba a la veritable tercera edat als 80 anys, almenys. Aquesta etapa entre l'adultesa i la vellesa és la que jo anomeno la ‘gerontolescència’»

Malcolm S. Knowles (1913-1997)

Model d’aprenentatge al llarg de la vida. Andragògia


Aprenent

Coneix les seves capacitats

(autoconsciència)

Planifica el seu aprenentatge (autogestió)

Comprén com aprendre

(metaaprenentage)

Evalua el seu aprenentatge

(automonitorizació)

Adaptat de: http://otl.curtin.edu.au/tlf/tlf2005/refereed/stauble.html

Els majors joves: Gerontolescència


Educació adults

Adults joves

Aduls madurs

Pre-jubilació

Adults grans

Edat autònoma (vida independent)

Edat amb increment de handicaps

Edat dependent (fins la mort)

50#64,'65#74,'75+'

Noves'classificacions'

Gerontolescència

Envelliment actiu


«És el procés en el què s'optimitzen les oportunitats de salut, participació i seguretat per tal de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen. L'envelliment actiu permet que les persones realitzin el seu potencial de benestar físic, social i es centra en les persones grans i en la importància de donar una imatge pública positiva d'aquest col·lectiu.»

OMS. Sobre l’envelliment actiu

http://www.envejecimientoactivo2012.net/Menu41.aspx

http://www.envejecimientoactivo2012.net/Menu41.aspx

4 algunesACTIVITATS

Hem de partir d’una identificació correcta de les necessitats


necessitats

Els majors: diferents necessitats / diferents competències


Ad

ults

jove

s • Ocupació

• Identitat digital

• Drogodependències

• Networking social

• E-Ciutadania

• Llengües

• Aficions Ad

ults

mad

urs • Networking social

• Cerca d’informació

• Banca digital

• E-Ciutadania

• E-Administració

• Aficions

• Llengües

Ad

ults

gra

ns

• Contactes familiars

• Històries de Vida

• Fer comandes

• Automonitorització

• Seguredat a casa

• E-Salut

• Aficions

Llegir (i comparar) la premsa


Informar-se sobre salut


Automonitorització amb ‘apps’ i dispositius mòbils


Entrenament mental


Demanar hora al metge


Fer gestions al banc


Construir històries de vida (Biogrames)


Visitar o crear museus i exposicions virtuals


Suscripcions a portals i xarxes dedicades


Cerca de treball


Fer la comanda


ESTUDIAR!!!


Parlar amb els familiars


Tot això és «competència digital»

5 elsREPTES


Les cinq ‘C’

Comprehension (Comprensió)

Critical Thinking

(Pensament Crític)

Creativity (Creativitat)

Cross-cultural awareness

(Consciència intercultural)

Citizenship (Ciutadania)

Media and Information Literacy Alfabetització en mitjans digitals

Els reptes de l’alfabetització digital


Inclusió a través de domini del codi digital

Reducció de l’escletxa digital intergeneracional

Identificació de les eines i els dispositius per la

seva utilitat (criteri pragmàtic)

Focalització en activitats que donen un sentit del mon als estudiants adults

Capacitat de transformar la pròpia realitat

Col·laboració i sentit de comunitat

Participació, conciència social i ciutadania

Criticisme front a la informació

Els reptes de l’alfabetització digital

6 elDISSENY


Alguns frameworks

iSkillsTM

Report of the International!ICT Literacy Panel

https://www.ets.org/Media/Research/pdf/ICTREPORT.pdf

Augment de la complexitat del coneixement i la experiència

Alfabetització digital

Accedir Gestionar Integrar Avaluar Crear

https://www.ets.org/Media/Research/pdf/ICTREPORT.pdf

Educador/Estudiant

Diagnosi de necessitats

Planificació

Disseny Clima

Avaluació


Alguns frameworks

Jimoyiannis, A., & Gravani, M. (2011). Exploring Adult Digital Literacy Using Learners’ and Educators’ Perceptions and Experiences.

Educational Technology & Society, 14 (1), 217–

227.

Definir

Trobar

Avaluar

Crear

Comunicar


Alguns frameworks

http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20130401151655/http://www.education.gov.uk/aboutdfe/armslengthbodies/a00192537/becta

BECTA British Educational Communications and Technology Agency

Saben cercar amb seguredad en la xarxa? Saben descarregar, emmagatzemar i recuperar la informació obtinguda? Comprenen els problemes relacionats amb la propietat intel·lectual i el plagi?

Poden els estudiants negociar les tasques? Què és el que saben i què necessiten saber? Quins recursos tradicionals i digitals es troben a l’abast?

Quins tipus d’informació és la més adient per a les tasques? Com evaluaran la precissió i la fiabilitat dels productes? Com es produirà informació creativa en lloc de copy-paste?

Quines competències i habilitats tecnològiques s’han hagut de desenvolupar? Qui els pot ajudar a assolir-les i aprofondir-les? Quins formats han de fer servir per a presentar els seus treballs i activitats? Poden justificar la seva elecció? Són capaços de refinar i millorar el seu treball?

Són capaços de triar les eines digitals més efectives per a intercanviar informació? Són conscients de com desplaçar-se amb seguredat i responsabilitat pels recursos digitals?

http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20130401151655/http://www.education.gov.uk/aboutdfe/armslengthbodies/a00192537/becta


Alguns frameworks

Report EUR 26035 EN

20 13

Author: Anusca Ferrari

Editors: Yves Punie and Barbara N. Brečko

DIGCOMP: A Framework for Developing and Understanding Digital Competence in Europe.

DIGCOMP: A Framework for Developing and Understanding Digital Competence in Europe

Anusca Ferrari2013

European CommissionJoint Research Centre

Institute for Prospective Technological Studies

http://ftp.jrc.es/EURdoc/JRC83167.pdf

http://ftp.jrc.es/EURdoc/JRC83167.pdf


Alguns frameworks

Àrea 1.INFORMACIÓ

Identificar, localitzar, obtenir, emmagat-zemar i analitzar informació digital, avaluant la seva finalitat i relleu.

Competències:

1.1 Navegació, recerca i filtrat de la informació.

1.2. Avaluació de la informació.

1.3. Emmagat-zematge i recupera-ció de la informació.

Àrea 2. COMUNICACIÓ

Comunicar-se en entorns digitals, compartir recursos per mitjà d'eines en xarxa, connectar amb altres i col·laborar mitjançant eines digitals, interactuar i participar en comunitats i xarxes, conscienciació intercultural.

Competències:

2.1. Interacció mitjançant tecnologies.

2.2. Compartir informació i continguts.

2.3. Participació ciutadana en línia.

2.4. Col·laboració mitjançant canals digitals.

2.5. Nettiqueta.

2.6 Gestió de la identitat digital.

Àrea 3. CREACIÓ DE

CONTINGUTS

Crear i editar continguts nous (textos, imatges, vídeos ...), integrar i reelaborar coneixements i continguts previs, realitzar produccions artístiques, continguts multimèdia i programació informàtica, saber aplicar els drets de propietat intel · lectual i les llicències d'ús.

Competències:

3.1.Desenvolupament de continguts.

3.2. Integració i reelaboració.

3.3. Drets d'autor i llicències.

3.4. Programació.

Àrea 4. SEGUREDAT

Protecció d'informació i dades personals, protecció de la identitat digital, mesures de seguretat, ús responsable i segur.

Competències:

4.1. Protecció dels dispositius.

4.2. Protecció de les dades personals i identitat digital.

4.3. Protecció de la salut.

4.4. Protecció del medi ambient.

Àrea 5 RESOLUCIÓ DE

PROBLEMES

Identificar necessitats d'ús de recursos digitals, prendre decisions informades sobre les eines digitals més apropiades segons el propòsit o la necessitat, resoldre problemes conceptuals a través de mitjans digitals, fer servir les tecnologies de forma creativa, resoldre problemes tècnics, actualitzar la seva pròpia competència i la d'altres.

Competències:

5.1. Resolució de problemes tècnics.

5.2. Identificació de necessitats i respostes tecnològiques.

5.3. Innovació i ús de la tecnologia de forma creativa.

5.4. Identificació de llacunes en la competència digital.


Hem de tenir en compte els següents elements…

I si decidim crear el nostre propi framework?


Disseny de programes d’alfabetització digital d’adults

1. No iniciar un programa formatiu d’AdA per a adults sense

una anàlisi de les circumstàncies personals i/o grupals.

2. Que les polítiques, públiques o privades, permetin el

trànsit d’allò instrumental a allò significatiu: millora de la

qualitat de vida, integració, participació…

3. Acceptar la intervenció dels estudiants en la negociació

de les metes i els objectius del programa.

Abad, L. (2014). ‘Diseño de programas de e-inclusión para alfabetización mediática de personas mayores’

Criteris metodològics


Disseny d’un

programa AdA

Tecnologia

Formació docent

Recursos

Temps

Equip (coordinació)

Disseny de programes d’alfabetització digital d’adults

Decissions prèvies Consciència de les possibilitats


1 Un programa AdA s’ha d’adaptar a perfils i

concrets de persones i grups.

8 principis per al disseny de programes d’AdA



2 Un programa AdA ha de ser significatiu, no instrumental (adreçat a la necessitat, no a l’eina)


3 Un programa AdA hauria de ser transversal al

curriculum



4 Un programa AdA ha de ser limitat en temps:

definim objectius concrets i avaluem

periòdicament si s’han assolit



5 La competència digital comença per la pedagogia, no per la tecnologia: com a dissenyadors, sempre partim d’algun model pedagògic.



6 Un programa AdA hauria de considerar

modalitats formatives adicionals a la presencial

(p. ex. el temps de la formació.



7 Un programa AdA no renuncia a cap dispositiu tecnològic



8 Un programa Adinel·ludiblement amb formadors experts (professorat format i implicat, coneixedor de la realitat digital).



1. Un programa AdA s’ha d’adaptar a perfils concretes de persones i grups.

2. Un programa AdA ha de ser significatiu, no instrumental (adreçat a la necessitat, no a l’eina).

3. Un programa AdA hauria de ser transversal al curriculum.

4. Un programa AdA ha de ser limitat en temps: definim objectius concrets i avaluem periòdicament si s’han assolit.

5. La competència digital comença per la pedagogia, no per la tecnologia: com a dissenyadors, partim d’algun model pedagògic.

6. Un programa AdA hauria de considerar modalitats formatives adicionals a la presencial (p. ex. e-learning) per a extendre la flexibilitat i el temps de la formació.

7. Un programa AdA no renuncia a cap dispositiu tecnològic.

8. Un programa AdA ha de comptar inel·ludiblement amb formadors experts (professorat format i implicat, coneixedor de la realitat digital).

Els 8 en 1…

7 elsCASOS


Programa de Capacitació Digital (Alabama, EEUU)

• Introducció a Internet i la banda ampla

• E-Home: Gestió de les llars, les famílies i les finances

• E-Community: els residents de la comunitat i organitzacions

• E-Commerce: Estratègies i eines per a emprenedors i

petites empreses

• E-Government: fer un govern més receptiu i accessible

• E-Learning: Eines i recursos per a estudiants

• E-Learning: Eines i recursos per a educadors

• E-Global: Accés als mercats internacionals

• E-Health: Eines i recursos per als pacients

• E-Health: Eines i recursos per a professionals de la medicina

• E-Workforce: habilitats d'aprenentatge i la recerca de llocs

de treball

• E-Public-Safety: Recursos per a la policia, els bombers i el

personal de servei d'emergència

http://www.auburn.edu/outreach/ecdi/whatwedo/education/broadbandarticle.pdf

http://www.auburn.edu/outreach/ecdi/whatwedo/education/broadbandarticle.pdf


‘Red CONECTA’. Xarxa d’ONG’s

http://www.redconecta.net/

http://www.redconecta.net/


Concloent: una hora de xerrada en 7 punts…

1


L’aprenentatge té avui una funció socialitzadora i de domini de l’entorn única en la història. Es més necessari que mai com a

resposta als canvis permanents en les condicions socials.

2


La categoria ‘adults’ s’ha disgregada: ara emergeixen noves subcategories amb necessitats i situacions socio-culturals i

afectives diferents.

3


Allò digital, el 0 i l’1, fa que la realitat siga convertible a formats numérics i es puga manipular mitjançant xips i dispositius que

comparteixen caracteristiques: allò digital ja no és només el PC: són tots els aparells que ens conecten a la xarxa i intercanvien

informació amb ella.

4


No hi ha dispositius intel·ligents, sinó usos hàbils dels dispositius, val dir, persones que els utilitzten intel·ligentment

5


L’alfabetització digital és essencial per a la superació d’escletxes i per a la inclusió dels majors i d’altres segments

de la població

6


El component instrumental de l’alfabetització digital no ha d’ocultar els seus veritables objectius ni la seva naturalesa.

7


Necessitem dissenys significatius, no sols instrumentals, concrets respecte als objectius i les necessitats, avaluables i que tendeixquen

a la millora de la vida intelectual i emocional dels adults.

8 lesREFERÈNCIES


Aula Mentor

http://www.faea.es/ Federación de Asociaciones de Educación de personas Adultas

http://www.eaea.org/ European Association for the Education of Adults

http://www.acefir.cat/ Associació catalana per l'educació, la formació i la recerca

http://www.institutpaulofreire.org/ Instituto Paulo Freire

http://www.mentor.mec.es/

http://www.centreforliteracy.qc.ca/ The Centre for Literacy

Centre for the study of Adult Literacyhttp://csal.gsu.edu/content/resources

UNESCO. Institut for Lifelong Learninghttp://www.uil.unesco.org/home/

AGE. Platform Europehttp://www.age-platform.eu/index.php

Alguns portals

http://www.faea.es/

http://www.eaea.org/

http://www.acefir.cat/

http://www.institutpaulofreire.org/

http://www.mentor.mec.es/

http://www.centreforliteracy.qc.ca/

http://csal.gsu.edu/content/resources

http://www.uil.unesco.org/home/

http://www.age-platform.eu/index.php


en redINFORMESISSN: 2340-566X

Un perfi l de las personas mayores en España, 2014Indicadores estadísƟ cos básicosAntonio Abellán Garcí[email protected]

Juan Vilches Fuentes

Rogelio Pujol [email protected]

Consejo Superior de InvesƟ gaciones Cienơ fi cas (CSIC). Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS). Envejecimiento en red.

ResumenEste informe presenta una serie de indicadores demográfi cos, de salud, económicos y sociales que nos proporcionan una visión de la situación de las personas mayores en España, así como de los cambios que ha experimentado en los úlƟ mos años.

Palabras clavePersonas mayores, Datos estadísƟ cos, Indicadores, España

Para citar este documento: ABELLÁN GARCÍA, Antonio; VILCHES FUENTES, Juan; PUJOL RODRÍGUEZ, Rogelio (2013). “Un perfi l de las personas mayores en España, 2014. Indicadores estadísƟ cos básicos”. Madrid, Informes Envejecimiento en red nº 6. [Fecha de publicación: 14/02/2014].< hƩ p://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/enred-indicadoresbasicos14.pdf>

Febrero 2014

6

Antes de imprimir este informe, piensa bien si es necesario hacerlo. Una tonelada de papelimplica la tala de 15 árboles. Ayúdanos a cuidar el medio ambiente.

Malcom S. Knowles The Adult Learner

Fundación Vodafone TIC y Mayores

Pier C. Rivoltella Digital Literacy

Paul Glister Digital Literacy

Ariel-Telefónica Alfabetización digital y competencias

informacionales

CSIC-INE Perfil de los mayores en España. 2014

European Commision DIGCOMP

UNESCO 2º Informe sobre Educación de Adultos

Alguns llibres i informes


Alguns articles

Abad, L. (2014). Diseño de programas de e-inclusión para alfabetización mediática de personas mayores.

COMUNICAR. N.º 42.

Álvarez Rodriguez, L. (2005). Alfabetización Digital. VII Congreso Organizaciones de Mayores. Belshaw, Douglas. (2011). What is ‘digital literacy’? Tesis doctoral. Department of Education. Durham University Boarini, M., Cerda, E. y Rocha, S. (s.f.). La Educación de los Adultos Mayores en TICs. Nuevas Competencias

para la Sociedad de Hoy. TE&TE. Revista Iberoamericana de Tecnología en Educación y Educación en

Tecnología. Eshet-Alkalai, Y. (2004). Digital Literacy: A Conceptual Framework for Survival Skills in the Digital Era.

Journal of Educational Multimedia and Hypermedia. 13(1),93-106. Fernández Rodicio, C.I. (s.f.). Alfabetización Digital en el aprendizaje a lo largo de la vida. Universidad de

Vigo.

Jimoyiannis, A., & Gravani, M. (2011). Exploring Adult Digital Literacy Using Learners’ and Educators’ Perceptions and Experiences. Educational Technology & Society, 14 (1), 217–227.

Llorens Cerdà, F. (2012). Coneixement obert, alfabetització digital i aprenentatge al llarg de la vida. QED. N.º

27.

Ordóñez, M., González. M. y Ballesteros, M.A. (s.f.). Alfabetización digital desde la práctica: una propuesta innovadora para el desarrollo de competencias digitales en adultos. Universidad de Sevilla.

Peña-López, I. (2006). Capacitación digital en la UOC: la alfabetización tecnológica vs. la competencia informacional y funcional. En Batlle et al. Enseñar Derecho en la Red: Un Paso Adelante en la Construcción

del Espacio Europeo de Educación Superior, 139-155. Barcelona: Bosch. Travieso, J.L y Planella, J. (2008). La alfabetización digital como factor de inclusión social: una mirada crítica.

UOC Papers. N.º 6.

[Fàcilment localitzables en Internet, fent una cerca pel títol]

Email: [email protected]

GRÀCIES!

FRANCESC LLORENS. 2014

Twitter: @FrancescLlorens

• Filòsof i professor de Filosofia• Investigador en l’eLearn Center

de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

CEFIRE València. FPA Jornada d’alfabetització digital en la formació d’adults Xàtiva. 16 de maig de 2014

Agraeixo a Jordi Adell (@jordi_a) la revisió i la cesió d’algunes diapositives.

mailto:[email protected]

Reptes en l'Alfabetització Digital de Persones Adultes

Education

Transcript of Reptes en l'Alfabetització Digital de Persones Adultes