República, Llibre VII

La dialèctica i l´educació de l´ànima

Llibre VII, República

El coneixement de la veritat no sácaba en la recuperació dún record oblidat; això només és el principi.

Lóbjectiu de la filosofia és arribar al coneixement més perfecte i més exacte de la idea, però aquest coneixement només es podrà aconseguir amb la visió directa de la idea, la qual cosa implica el necessari retorn de l´ànima a la seva pàtria originària, al món de les idees.

El retorn de l´ànima al món espiritual no serà gens fàcil, s´han de vèncer primer les exigències de l´ànima que la lliguen al cos material: les passions.

El camí de coneixement serà descrit per Plató com el progressiu alliberament de l´ànima de la tirania del cos..

Aquest camí serà un camí de purificació, de renúncia de tota temptació del món material, una veritable ascesi, una autèntica fugida.

La dialèctica platònica

Dialèctica és el nom amb què es coneix el procés dáscens de l´ànima al món espiritual de les idees.

Als diàlegs de Plató hi ha diferents versions dáquest ascens, però els més coneguts els trobem a La República: la metàfora de la línia i el mite de la caverna.

Activitats sobre el LLibre: 1. Llegiu explicació de la metàfora de la

línia (pàgina 41)2. Llegiu léxplicació del mite de la

caverna (pàgina38)



Àmbit del coneixement(epistemologia)

Episteme (ciència)

Doxa (opinió)

S´interessa per allò que existeix per si mateix (realitat metafísica, realitat necessària)

Es conforma amb allò que apareix (realitat aparent, realitat contingent)

La dialèctica platònicaÀmbit del coneixement(epistemologia)

Tot i que el coneixement del que existeix absolutament, les realitats necessàries, és l´únic que mereix autènticament el nom de coneixement, el nostre procés cognoscitiu no comença amb la contemplació de les realitats immòbils, estables, sinó sobre les coses sotmeses al canvi, captades a través dels sentits. (República, 477b)

Les realitats aparents són les coses intermèdies situades en una zona de penombra , entre la foscor de la ignorància més absoluta i la llum del saber total, allò que constitueix el món humà per excel·lència, el món descrit a línterior dúna caverna.A aquest món déxistències intermèdies li

correspon un coneixement intermedi, la doxa, entremig de la ignorància més absoluta i del saber absolut (República, 478 e).


Doxa (opinió)

Es conforma amb allò que apareix (realitat aparent, realitat contingent)

La doxa és més fosca que el coneixement però més lluminosa que la ignorància completa, perquè l´objecte sobre el que recau el seu interès és una barreja d´ésser i no ésser (República, 478 c)El filodoxo es conforma amb les coses que

semblen que són, opina de tot però no coneix allò sobre el que opina, capta la bellesa de les coses però desconeix què és la bellesa en si.

imaginació

creença


Episteme (ciència)

S´interessa per allò que existeix per si mateix (realitat metafísica, realitat necessària)

És un saber del objectes estables, els més elevats i precisos (idees).

El filòsof és qui busca el veritable saber, la veritable essència de cada cosa (República, 480 a)

pensament

coneixement


Dialèctica (coneixement)La filosofia es confon amb la dialèctica, entesa com el mètode (533 b) o el camí (532b) per arribar a la veritat.

La dialèctica és léducació de la “mirada” de lànima (532 a).

Aquesta “mirada” és una mirada el més allunyada de la mirada dels sentits, una mirada de la raó.

La dialèctica no significa només el procés sinó també el grau més elevat de léducació de la mirada de l´ànima/raó, la culminació de láscensió de l´ànima cap a la contemplació de la idea de les idees, la idea de Bé.


Àmbit de la realitat(ontologia)

•Hi ha tantes maneres de conèixer com maneres de realitats.•A cada tipus de realitat li correspon un tipus de coneixement.•Els graus de coneixement es corresponen als graus de la realitat.

La dignitat d´un tipus de coneixement està vinculada a la dignitat de la realitat que li correspon.•El coneixement suprem, la dialèctica, correspon a la manifestació més perfecta de la realitat, la idea de les idees, la idea de Bé.



Realitat metafísica

Realitat aparent

Allò que sempre és i que fa possible altres realitats (realitat necessària)

Allò que és però podria no ser i que depèn d´una realitat necessària (realitat contingen)



Realitat aparent

Allò que és però podria no ser i que depèn d´una realitat necessària (realitat contingent)

•Aquesta realitat se situa entre les existències absolutes (idees) i el no existir absolut (el no res).•És una zona intermèdia (metaxy) on trobem a les coses que tenen una existència relativa (República, 477b).



Realitat metafísica

Allò que sempre és i que fa possible altres realitats (realitat necessària)

Allò que fa possible que una cosa sigui (la seva causa, el seu principi)

Allò que és comú a tot allò que s´anomena de la mateixa forma.

Allò que és universal en contraposició a allò que és particular o singular, les coses.

LES IDEES(República, 476a-477b)



•La idea de Bé (República, 505 a) és l´objecte de l´estudi suprem (dialèctica), a partir del qual les coses justes i totes les altres coses es tornen útils i valuoses.•Actua com el Sol en el món visible: és causa de tot el que existeix. •Està present (participa) en totes les coses bones i belles.

BE



•Láscens cap a la idea de Bé és el procés que segueix l´ànima des de la nit (interior de la caverna) al dia (sortida a léxterior) amb lájuda de la dialèctica (República, 533 c-d)•A més de ser un principi ontològic, és un principi epistemològic: si no el coneixem, el coneixement de totes les altres coses no ens serviria de res.•És allò que permet conèixer totes les altres coses.

BE



Coneixement: es produeix quan séstableix una relació cognitiva entre un enteniment i un objecte.

enteniment objecte

Perquè la relació cognitiva sigui la més precisa cal que entre lénteniment i lóbjecte no hi hagi res que la interfereixi.



A més llum, més claredat i més fàcil és conèixer l´objecte.

enteniment objecte

A menys llum, menys claredat i més difícil és conèixer l´objecte.


enteniment objecte

Bé

La idea de Bé en el món intel·ligible fa el mateix paper que el Sol en el món visible; el Sol, amb la seva llum, permet la visió correcta de l´objecte per part dels sentits, mentre que la idea de Bé permet la contemplació correcta d´una idea per part de la raó.


enteniment objecte

Bé

La conclusió que es desprèn d´aquesta analogia és que si el que pretenem és un coneixement el més adequat possible de la realitat, aquest no és possible si prescindim del coneixement previ de la idea de Bé, que il·lumina la raó perquè pugui contemplar el millor possible una idea.

imatges objectes

imaginació creença

objectesmatemàtics

pensament

idees

coneixement

Món visible(generació)

Món intel·ligible (essència)

opinió intel·ligència

Metàfora de la línia

Àmbit ontològic

Àmbit epistemològic A República 533c-534b trobem una

versió breu de la metàfora de la línia.

Retorn al fons d

e

la caverna

Mite de la cavernaMite de la caverna

República Vll; 514a-517c i 518b-d

1ª fase: viure en léngany

En el nivell més baix del procés dialèctic sídentifica la ignorància amb una presó i lérror amb la penombra i la foscor

Els presoners creuen que les ombres són les realitats autèntiques i úniques perquè des dínfants només han pogut dirigir la seva mirada a les imatges projectades a la paret del fons de la caverna

•Les realitats que els presoners observen són realitats aparents: ombres, simulacres, còpies de les realitats autèntiques.•Aquestes realitats són també realitats virtuals: creades mitjançant artefactes amb lóbjectiu dénganyar la ment.

2ª fase: descobriment de léngany

Un dels presoners és deslligat i té lóportunitat de contemplar que és el que hi havia darrera: un muntatge sofisticat i premeditat per generar engany.

1ª alternativa: la realitat més enllà del món aparent podria ser dúna altra manera, aquesta realitat depèn dúna altra més autèntica, superior que cal descobrir. (Instint metafísic)

2ª alternativa: la força del costum, la comoditat de léngany generat pels altres, la ignorància feliç símposa al desig de descobrir la veritat. Millor seria tornar al fons de la caverna.

3ª fase:educació de l´ànima

El descobriment de la veritat no pot ser immediat, cal una preparació perquè l´ànima acostumada a la foscor de mica en mica sácostumi a la llum. (LLUM = VERITAT)

Léducació es planteja com una lluita constant contra les tendències que forcen l´ànima a tornar al fons de la caverna (“és un camí pendent, abrupte, escarpat ...”)

Léducació segueix un procés que comença en la instrucció en les coses més senzilles i que culmina en les coses més complicades i difícils (“primer sortiríem per la nit perquè la llum del sol no ens enlluerni, contemplaríem els reflexos de les coses abans que les coses mateixes ...”)

4ª fase:contemplació de la veritat

Láscensió dialèctica (el procés educatiu) culmina amb la sortida completa de la caverna i arriba a la plenitud amb la contemplació del Sol (SOL = IDEA DE BÉ = PRINCIPI ABSOLUT DE LES COSES)

Una vegada s´ha educat l´ànima aquesta té lócasió déntendre què és el que domina i quina és el principi suprem del que depenen totes les coses: tant les del món intel·ligible com les del món visible.

El filòsof arribat a la categoria de savi compara la nova situació amb la seva situació original: aquesta és la situació ideal de l´ésser humà, la dún ésser autènticament lliure (alliberat totalment de les cadenes de la ignorància i de lérror)

Bé

5ª fase:descens al fons de la caverna

Al filòsof que té lóportunitat dárribar a aquest nivell li resulta inconcebible, en un principi, tornar al lloc dón provenia: aquest és el lloc de la llibertat i de láutèntica felicitat.

Cal persuadir-lo que el procés dialèctic no s´ha acabat del tot: se l´ha de fer entendre per les bones o per la força, si és precís, que la seva obligació és tornar al fons de la caverna per tal de convèncer els cavernícoles que el seu estat no és el millor i que cal millorar-lo seguint les directrius del saber dels filòsofs.

El camí de baixada, com el de pujada, tampoc és fàcil. Cal educar de nou l´ànima del filòsof per readaptar-la a la foscor, per poder vèncer léscepticisme i la força dels prejudicis dels captius. Tot podria ser que els revoltessin contra ell, fins al punt dássassinar-lo.

Bé


En el pensament platònic, lúll és l´òrgan filosòfic per excel·lència, no en va, “theoria” significa en grec, visió, vista, espectacle.

En el pensament platònic, lúll és l´òrgan filosòfic per excel·lència, no en va, “theoria” significa en grec, visió, vista, espectacle.

La mirada del filòsof és diferent de totes les altres perquè és sinòptica (República, 536 c). Observa el món des dúna posició més elevada, superior, privilegiada (República, 445c). Però no tothom està disposat a accedir a aquesta posició, només aquells que mostren una tendència innata a fer un feixuc i llarg camí ascendent.

La mirada del filòsof és diferent de totes les altres perquè és sinòptica (República, 536 c). Observa el món des dúna posició més elevada, superior, privilegiada (República, 445c). Però no tothom està disposat a accedir a aquesta posició, només aquells que mostren una tendència innata a fer un feixuc i llarg camí ascendent.

Curiós tot plegat en un defensor de la raó per damunt dels sentits.En qualsevol cas, pren el model de lésquema visual de coneixement per explicar com coneix la raó, l´ànima.

Curiós tot plegat en un defensor de la raó per damunt dels sentits.En qualsevol cas, pren el model de lésquema visual de coneixement per explicar com coneix la raó, l´ànima.


Qüestions més importants del Llibre VIIè de La República:

1- Què és la dialèctica? 533c-534b, 534e-535e, 533b-c, 532a-c, 518b-d2- Per què són importants les matemàtiques? 524d-525a3- Educació de la classe política 520e-521b, 519e-520a4- Descens al fons de la caverna 520a-b, 519c-520d5- L´educació platònica 518 b-d

Podeu trobar una selecció de textos en https://sites.google.com/site/cavernicoles/caverna

República, Llibre VII

Education

Transcript of República, Llibre VII