Resultats de la campanya de col·locació de caixes-niu a ... · El seu vèrtex sud-est té de...

____________________________________________________________

Resultats de la campanya de col·locació de caixes-niu a Can Buxeres, L’Hospitalet de Llobregat, el 2008 Ricard Gutiérrez 2008 ____________________________________________________________

Caixes-niu a Can Buxeres, L’Hospitalet. 2008 Gutiérrez, R.(2008)

2

Resultats de la campanya de col·locació de caixes-niu a Can Buxeres, L’Hospitalet de Llobregat, el 2008 Ricard Gutiérrez* * [email protected] Citació recomanada: Gutiérrez, R. 2008. Resultats de la campanya de col·locació de caixes-niu a Can Buxeres, L’Hospitalet de Llobregat, el 2008. Mimeogr. report. Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.


3

INDEX 1.- INTRODUCCIÓ ..............................................................................4

Tipologies de caixes-niu....................................................................4 Situació a L’Hospitalet de Llobregat ....................................................5

2.- MATERIAL I MÈTODES ....................................................................8

2.1. Àrea d’Estudi ............................................................................8 2.2. Mètodes .................................................................................15

2.2.1 Localització i caracterització de les caixes-niu...................................15 2.2.2 Indicis de reproducció ..............................................................16

3.- RESULTATS .................................................................................17

3.1. Localització de les caixes-niu.....................................................17 3.2. Nidificació d’espècies ...............................................................23

3.2.1 Anàlisi general .......................................................................23 3.2.2. Espècies trobades ..................................................................25

i) Mallerenga petita Parus ater ....................................................25 ii) Pardal xàrrec Passer montanus .................................................32

3.2.3. Altres indicis .........................................................................39 4.- DISCUSSIÓ .................................................................................50 5.- PROPOSTES DE GESTIÓ ................................................................52 6.- AGRAIMENTS ..............................................................................53 7.- BIBLIOGRAFIA ............................................................................53


4

1.- INTRODUCCIÓ És conegut el paper beneficiós que els ocells insectívors, normalment espècies de petita mida de l’Ordre Passeriformes a casa nostra, efectuen al medi natural en relació al control de plagues. El consum diari d’insectes, erugues, cucs i artròpodes diversos entre els que hi figuren plagues com la processionària del pi ha fet que fossin objecte de protecció des d’antuvi i que la seva presència a les masses forestals fos considerada beneficiosa. A Europa molts d’aquests ocells insectívors nidifiquen en cavitats dels arbres vells o en forats a l’escorça dels mateixos, on dipositen els seus ous a recer de possibles predadors tant alats com terrestres. No obstant això, per les característiques pròpies dels nostres boscos i parcs, subjectes a una explotació forestal tradicional que elimina els arbres més grans per un costat i sovint de nova creació amb arbres joves per un altre, aquests animals tenen una carència creixent de llocs on nidificar, en mancar-hi arbres vells amb forats on fer-hi el niu. Si afegim que els arbres joves són els més propicis a ser atacats per plagues forestals, l’escenari de desequilibri serà total. És per això que inicialment sempre s’havia considerat la necessitat de complementar plantacions d’arbres i masses forestals mancades de diversitat arbòria d’uns elements accessoris que funcionessin com a substitutoris de les cavitats naturals buscades pels ocells insectívors: les caixes-niu. Si afegim que aquests elements ajuden a la recuperació d’espècies protegides sovint amenaçades i que tenen un potencial quant a educació ambiental i sensibilització, resulten ser una mesura de gestió que en termes de cost/benefici sempre ofereix resultats positius. Tipologies de caixes-niu En essència les caixes-niu són uns espais substitutoris del que seria un niu natural i poden ser fetes de formes diferents amb els condicionants d’integració en el medi on seran dipositades, garanties d’aïllament tèrmic i d’humitat exterior, accés segur que eviti predadors i una ubicació correcta que permeti tant l’accés als ocells com n’eviti el dels potencials predadors, particularment els terrestres. Les caixes-niu tradicionals són de fusta. Poden ser fetes de troncs naturals d’arbre buidats i tornejats, fet que permet garantir-ne un èxit quant al reconeixement de les mateixes força ràpid; de fusta normalment de pi sense pintar construïda en formes diferents però essencialment poligonals o fins i tot de barreges de fusta i ciment, que fan caixes-niu més pesants però segons com més resistents i útils per hàbitats especials (figura 1). Hi ha mides especials per a les diferents classes d’ocells a que vagin destinades i fins i tot hi ha models per a espècies no forestals (vegeu DuFeu 2003) si bé els models més habituals són els anomenats ‘per a pàrids’ (mallerengues) que són les tradicionalment emprades en ambients forestals (figura 2). Els forats d’aquestes caixes, d’entre 2,8-3,5 cm de diàmetre eviten l’entrada d’espècies de gran tamany i afavoreixen les espècies objectiu. Per a espècies insectívores de la família Turdidae sobre tot (pit-roig, cotxa cua-roja) però també papamosques de la família Muscicapidae (mastegatatxes, papamosques


5

gris) hi ha un model semblant ‘amb balcó’ que és principalment emprat en ambients caducifolis on abunden aquestes espècies i que en el cas de plantacions i parcs mediterranis sol ser usat en menor proporció i de forma complementari al tradicional de pàrids (figura 2). Així mateix, i segons interessi fer-hi un seguiment de la nidificació, anellar-hi els polls (si es compta amb el pertinent permís oficial) o netejar la caixa després de la temporada de cria hi ha caixes examinables, amb porta frontal o superior, i caixes que no ho són. Cada massa forestal, espai natural, parc o àmbit d’estudi en general requerirà d’un conjunt, densitat i tipologia de caixes-niu en funció de la població potencial d’espècies que es vulgui afavorir però també de paràmetres com l’arbrat existent, freqüentació humana i altres variables com ara possibilitats de gestió posterior o pressupost disponible. ______________________________________________________________________

Figura 1 Models de caixa-niu forestal més usuals, d’esquerra a dreta: a) model emprant un tronc d’arbre natural tornejat, sovint no examinable; b) model de fusta, amb porta examinable, la caixa-estàndard i c) model de ciment-fusta, més pesants i costoses, destinades a usos de llarg termini o projectes específics. Fotos: © Ricard Gutiérrez, (L’Hospitalet, 2008) i © Schweggler (dreta). ______________________________________________________________________ Situació a L’Hospitalet de Llobregat L’Hospitalet de Llobregat és a cavall de la serralada litoral catalana i de la planura del delta del Llobregat. És en municipi fortament urbanitzat que no obstant això encara preserva alguns espais naturals destacables a l’entorn del riu Llobregat i les zones agrícoles adjacents, a la marina de L’Hospitalet així com alguns parcs urbans de rellevància com el de can Buxeres o les Planes entre d’altres que en conjunt atresoren una gran diversitat d’espècies d’ocells detectades (Ballesteros & Degollada 2006). El fet que aquests parcs urbans combinin arbres antics procedents dels antics usos de la zona com a residències senyorials (can Buxeres) amb altres de recent plantació i de classes d’edat més uniforme fa que siguin uns indrets, atesa també la seva certa insularitat en mig d’un entorn fortament urbanitzat, adequats per a una política de


6

recuperació de l’equilibri ecològic potencial d’aquesta zona en relació al seu entorn mediterrani litoral. Així, a les zones amb arbres més antics, encara amb forats i espècies d’interès, poden fer de reservori a partir de les quals colonitzar les àrees més joves però sense forats adients, on s’ha de prioritzar la col·locació de les caixes-niu. ______________________________________________________________________

Figura 2 A dalt: model de caixa ‘tronc’ per a mallerengues (pàrids), amb un forat rodó com a entrada, en aquest cas per a una mallerenga emplomallada Parus cristatus i a baix, model ‘en balcó’ per a turdids i muscicàpids com ara el pit-roig, emprats en zones amb arbredes caducifòlies Fotos: © Ricard Gutiérrez, (Piera, Anoia, 2007) ______________________________________________________________________


7

L’any 2007 es van instal·lar un total de 42 caixes-niu de fusta dels models ‘tronc’ i examinable amb porta al parc de Can Buxeres, L’Hospitalet de Llobregat per tal d’afavorir l’avifauna urbana de l’indret i possibilitar-ne la diversificació de la mateixa. Durant la primavera de 2008 s’ha procedit a avaluar l’èxit de la mesura en la primera temporada després de la seva instal·lació als efectes de caracteritzar la situació, paràmetres de col·locació i èxit reproductor de les mateixes i correlacionar aquestes variables tant per efectuar-ne un seguiment com per extreure’n conclusions aplicables a d’altres espais urbans forestals de la ciutat. En el present treball s’exposen els resultats obtinguts que permeten ser optimistes en relació a l’èxit obtingut i al futur d’aquesta mena d’iniciatives a la ciutat, tant pel seu impacte ambiental positiu com per les possibilitats pedagògiques i didàctiques que se’n poden desprendre.


8

2.- MATERIAL I MÈTODES 2.1. Àrea d’Estudi L'antic jardí del palau de Can Buxeres, al límit nord-oest del terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat i prop del d'Esplugues de Llobregat, va ser urbanitzat entre 1906 i 1911. Va esdevenir parc municipal l'any 1970 , a partir de la cessió de la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. A banda del palauet i la casa dels masovers, compta amb diversos elements d'interès, com el templet o les escultures La família, d'Hèctor Cesena, i La noia del colom, de Rafael Solanic. El seu vèrtex sud-est té de coordenades geogràfiques, latitud 41°21'50.17"N i longitud 2° 5'54.56"E i el seu vèrtex nord-oest és a latitud 41°21'53.04"N, longitud 2° 5'34.23"E. La seva superfície és d’unes 5,5 Ha. Als efectes del present treball s’ha dividit el parc de Can Buxeres en vuit subzones (taula 1, figura 3). La divisió es fonamenta en criteris de paisatge (estructura arbòria, espais enjardinats o no, presència de sotabosc) i la fauna associada.

superficie (m2) sup. (ha)Sant Feliu 14000 1,4Bosc 7852 0,7852Cases 5614 0,5614Bosc SW 5624 0,5624Nord 7081 0,7081Jardí 3278 0,3278Sud 2499 0,2499Platans 5164 0,5164

51112 5,1112 Taula 1 Superfícies de les vuit subzones en que va ser dividit el Parc de Can Buxeres als efectes de l’anàlisi de les dades del present treball. Les superfícies són expressades en metres quadrats i hectàrees i han estat obtinguts mitjançat perimetrat sobre base cartogràfica 1:5000 amb SIG Miramon. ______________________________________________________________________ La part nord-est, (Sant Feliu) té 1,4 Ha i correspon a una de les entrades del parc, de forma essencialment rectangular i sense desnivells, presenta una forta humanització per bé que hi ha arbres de tamany mitjà-gran a ambdues parts de l’entrada. Sense sotabosc, presenta una estructura ideal per a la localització de caixes en arbres si bé presenta una típica estructura de parc urbà (figura 4). La zona anomenada ‘Bosc’ (0,78 ha) inclou la vessant més abrupta i natural del parc, amb sotabosc i vegetació natural, amb arbres de gran port i arbustos diversos. És on es detecten més espècies en pas o de característiques diverses per bé que manquen arbres de tamany adequat per a la col·locació de caixes (figura 5). De presència humana moderada, sí hi sovintegen persones que passegen gossos.


9

El sector anomenat ‘Cases’ correspon al Palauet de can Buxeres i edificacions adjuntes més els accessos. Són àrees urbanes, amb arbres aïllats i teulades emprades per ocells diversos per a la nidificació. Aquesta àrea té una extensió de 0,56 ha (figura 6). A diferència del sector ‘Bosc’, l’anomenat ‘Bosc SW’ (0,56 ha) correspon a una plantació sobre terreny sense ondulacions en el sector occidental del parc, gairebé composada de forma monoespecífica per pins, amb algun altre arbre autòcton. Presenta una gran densitat i copes agrupades, si bé hi manca el sotabosc i els arbres són de mida mitjana. Llinda amb una zona d’horts periurbana el que incidirà en el poblament ornític que hi trobem (figura 7). La relativa accessibilitat de l’arbrat, atesa la seva altura incidirà en la conservació de les caixes-niu que s’han instal·lat. ______________________________________________________________________

Figura 3 Distribució en zones d’estudi del Parc de Can Buxeres Foto: © ICC/Google Earth i zonificació per Ricard Gutiérrez ______________________________________________________________________ L’àrea de ‘Jardí’ pròpiament dita (0,32 ha) correspon a la parcel·la d’accés al palauet de can Buxeres amb els vials adjacents des del sud, la zona de gespa amb escultures i plantacions de xipressos ornamentals. Fora dels plàtans de gran port que hi ha a l’accés i que ja tenen prou forats per acollir ornitofauna, l’àrea no té altres indrets per instal·lar-hi caixes niu (figura 8). El flanc oriental del parc queda dividit en tres zones d’acord amb les característiques del parc: l’extrem Nord, amb la gran explanada on hi ha l’amfiteatre rodejat d’alguns arbres (0,70 ha) presenta una densitat de vegetació baixa a causa de les seves


10

característiques (figura 9). Per contra, té una densitat de visitants diferencial: alta prop els jocs infantils de la part nord, però moderada a la resta, atès que hi ha la gran explanada, poc atractiva per estar-s’hi llargs períodes de temps, amb l’excepció de les celebracions que s’hi puguin fer. La zona que el segueix cap el sud, amb forta densitat d’arbres ornamentals vorejats d’una filera de pins i on es troben jocs infantils i àrees de descans, que anomenem ‘Plàtans’ (0,51 ha) té un interès diferencial per a la fauna atesa per un costat la humanització del territori i per una altra el tamany dels arbres, que en limita la col·locació de caixes als més grans (figura 10). La zona més meridional del parc, que anomenem ‘Sud’ (0,24 ha) , és a tocar de la línia del tren de RENFE i presenta el marge de la mateixa amb sotabosc. Té un marcat caràcter més humit i ombrívol, fet que també queda reflectit en la composició de la fauna, en alguns casos força diferent de la de la resta del parc (figura 11). Malgrat aquestes ombres atrauen visitants per descansar-hi, a banda de ser prop dels accessos principals del parc, la presència d’àrees de recer sembla compensar aquest grau d’humanització.

Figura 4 Zona ‘Sant Feliu’ del Parc de Can Buxeres. amb arbrat de diferent port però sense sotabosc i fortament humanitzada Foto: © Ricard Gutiérrez ______________________________________________________________________


11

Figura 5 Zona ‘Bosc’ del Parc de Can Buxeres amb arbrat natural i sotabosc depenent de les zones. És la zona que presenta una vegetació més natural, si bé el nombre d’arbres per instal·lar-hi caixes-niu és limitat Foto: © Ricard Gutiérrez ______________________________________________________________________


12

Figura 6 Zona ‘Cases’ del Parc de Can Buxeres amb arbrat vora les edificacions però amb un component antròpic elevat. Foto: © Ricard Gutiérrez

Figura 7 Zona ‘Bosc SW ’ del Parc de Can Buxeres, de relleu pla amb arbrat consistent en una plantació gairebé monoespecífica de pins, d’edats semblants i copes unides. D’interès per a la fauna forestal. Foto: © Ricard Gutiérrez


13

Figura 8 Zona ‘Jardí ’ del Parc de Can Buxeres, de relleu pla amb plantació de gespa i arbusts (xipressos) i filera de plàtans al seu flanc oriental. No requereix d’instal·lació de caixes-niu tant per l’absència d’arbrat adequat com per la presència de forats naturals als plàtans de la zona. Foto: © Ricard Gutiérrez

Figura 9 Zona ‘Nord ’ del Parc de Can Buxeres, dominada per l’amfiteatre i d’escàs arbrat, concentrat als marges del mateix. Foto: © Ricard Gutiérrez


14

Figura 10 Zona ‘Plàtans ’ del Parc de Can Buxeres, amb plantació lineal de plàtans i zones recreatives que la fan ser una de les més freqüentades del parc. Foto: © Ricard Gutiérrez

Figura 11 Zona ‘Sud ’ del Parc de Can Buxeres, que llinda amb la línia del ferrocarril, presenta un caràcter més ombrívol, amb sotabosc prop el marge, que atrau una tipologia específica de fauna. Foto: © Ricard Gutiérrez


15

2.2. Mètodes El treball es va plantejar en dues fases. La primera va ser la de localització i caracterització de les caixes-niu instal·lades durant l’any 2007 al parc per part dels serveis municipals. La segona va ser la pròpiament dita de seguiment de la nidificació i de l’avifauna del parc, amb anotació i valoració dels resultats. 2.2.1 Localització i caracterització de les caixes-niu Es va recórrer tota la superfície del parc revisant arbre per arbre la presència de caixes-niu. Davant la troballa d’una caixa es va procedir a la presa de dades d’ubicació de la mateixa (taula 2), atorgant-li un codi numèric que serviria posteriorment per al seu seguiment durant la temporada. ______________________________________________________________________ Codi de la caixa Coordenades geogràfiques (fus UTM) Tipologia de caixa (tronc o caixa de fusta amb porta) Espècie de l’arbre Situació (tronc o branca) Orientació de la porta de la caixa (graus) Altura (estimació amb telèmetre làser) Valoració d’idoneïtat de situació per a la fauna (escala 1 a 3) Taula 2 Bateria de mesures de caracterització bàsica de cadascuna de les caixes-niu de Can Buxeres. Vegeu text per als detalls metodològics. ______________________________________________________________________ Les coordenades geogràfiques van ser preses en format UTM sobre el terreny amb un GPS Garmin 60CS d’alta precisió i contrastades posteriorment amb el programari d’informació geogràfica Google Earth, OziExplorer i Miramon. Les tipologies de caixa emprades al parc van ser dos: la que emula a un tronc (figura 1a) i la de porta examinable (figura 1b). Es va anotar per cadascuna de les caixes trobades aquesta tipologia. Es va prendre nota, als efectes de valorar l’ocupació de les caixes en funció del substrat, del tipus d’arbre que les acollia: hi ha una diversitat d’arbrat tant perennifoli (coníferes) com caducifoli (plàtans i altres) que presenten una diferencial presència de fulles al llarg de l’any i per tant una capacitat de camuflatge de les caixes també diferent. La situació a l’arbre, bé al tronc o a les branques té a veure amb el diferent grau d’accessibilitat a predadors, normalment essent recomanada la instal·lació a branques, més difícils d’accedir-hi. Les caixes-niu són indrets per a la nidificació pel que el control de la temperatura és important. Les orientacions sud i secundàriament est o oest són més favorables que la nord, més freda. Aquesta orientació es va anotar amb brúixola, en graus. Als efectes de valorar l’efecte de l’alçada de col·locació de les caixes sobre l’èxit de les mateixes es va anotar l’alçada de les mateixes (fins el mig metre més proper) amb el concurs d’un telèmetre làser LEICA Rangemaster. Així mateix es va efectuar una valoració d’1 (mínim) a 3 (òptim) de la situació de la caixa-niu en relació a naturalitat de l’indret, espècie d’arbre triada, orientació de la caixa, facilitat d’accés per als ocells i paràmetres subjectius similars.


16

Amb la informació generada es va crear un mapa digital de la localització de les caixes trobades en format OziExplorer i una taula Excel amb les coordenades x,y de les diferents caixes així com de la resta de paràmetres estudiats. 2.2.2 Indicis de reproducció Es van visitar totes les caixes-niu durant la temporada de nidificació 2008, entre març i juny amb periodicitat quinzenal. Es van anotar els indicis de cria d’acord amb la classificació usual a l’efecte (Estrada et al 2004) dividint-los en tres classes:

a) Nidificació segura. Evidències de cria segura mitjançant l’observació de polls al niu, adults que entren al niu amb aliment i resposta dels polls a l’interior o polls volanders al costat del mateix niu.

b) Nidificació probable. Evidències probables de cria com són presència d’adults territorials que foragitin altres espècies o exemplars de la seva mateixa espècie del seu territori de nidificació, defensa de territoris mitjançant cants i altres de semblants.

c) Nidificació possible. Presència d’adults en l’època adequada a l’hàbitat idoni per a la reproducció. S’exclouen d’aquesta categoria ocells d’espècies migrants que puguin restar a la zona en pas.

En cap cas es va accedir als nius i aquests es van observar des d’una distància de seguretat d’entre cinc i quinze metres de distància, adequats per a aquesta mena de seguiments en parcs urbans. De forma complementària a l’anotació dels indicis de cria en caixes es va prendre nota dels ocells que s’escoltaven i es veien en un radi de 25 metres al voltant de cadascuna de les caixes durant un lapse de cinc minuts als efectes de detectar les espècies presents i potencialment nidificants a cadascuna de les zones. Aquesta metodologia, fonamentada en el programa estatal SACRE de SEO/BirdLife (Del Moral et al 2008) permet establir una mesura tant de la diversitat com de la quantitat d’ocells presents en cadascuna de les zones i establir-hi comparacions entre les diferents localitats en base a la determinació del nombre d’exemplars per superfície censada. Les anàlisis estadístiques es van fer amb el paquet Statgraphics 5.1


17

3.- RESULTATS D’acord amb les dades que varem poder recollir, durant la campanya de 2007 es van col·locar un total de 42 caixes-niu al Parc de Can Buxeres. D’aquestes caixes, restaven operatives durant la temporada de nidificació de 2008 un total de 32 (76,18%) i 10 (23,81%) havien desaparegut producte de robatoris o vandalisme, una d’elles entre el mes de març i abril de 2008. De les 32 caixes operatives, es van registrar nidificacions amb èxit a un total de sis (18,75% de les caixes en funcionament el 2008), xifra remarcable per tractar-se d’un primer any d’operativitat i un hàbitat urbà. En el present capítol s’exposen els resultats, tant des del punt de vista d’anàlisi de la localització de les caixes, robatori de les mateixes, característiques de la col·locació com també de la nidificació de les espècies a les caixes i altres indicis observats al parc. 3.1. Localització de les caixes-niu La taula 3 mostra la localització en coordenades geogràfiques UTM (x,y, fus 31T) de les 42 caixes-niu col·locades inicialment a Can Buxeres el 2007. A cadascuna d’aquestes caixes se’ls va assignar un codi (CB001 en endavant per les existents i NTxxx per les no trobades) als efectes de futurs seguiments i referències en aquest treball. La figura 12 mostra la localització de les caixes operatives (etiquetes grogues) i les de les caixes desaparegudes (etiquetes taronja). Aquestes coordenades poden servir per situar les caixes en un entorn de sistemes d’informació geogràfica (SIG) per a futura referència. És lamentable destacar-hi que gairebé una quarta part de les caixes col·locades el 2007 (23,81%, n=10) van ser robades. L’anàlisi de la distribució de les caixes robades a la figura 12 mostra com hi ha una clara concentració als sectors perimetrals del parc i en especial el sector sud-oest, que en concentra sis de les deu desaparegudes. ______________________________________________________________________

x y Espècie nidificant 1 CB001 31T 424628 4579745 2 CB002 31T 424648 4579759 3 CB003 31T 424667 4579754 4 CB004 31T 424669 4579777 5 CB005 31T 424609 4579774 Passer montanus 6 CB006 31T 424594 4579794 7 CB007 31T 424600 4579809 8 CB008 31T 424578 4579806 9 CB009 31T 424567 4579826

10 CB010 31T 424562 4579862 11 CB011 31T 424609 4579878 12 CB012 31T 424611 4579860 13 CB013 31T 424593 4579901 Parus ater 14 CB014 31T 424622 4579759 15 CB016 31T 424575 4579743 16 CB017 31T 424578 4579739 Passer montanus 17 CB018 31T 424636 4579728


18

18 CB019 31T 424442 4579936 19 CB020 31T 424377 4579940 20 CB021 31T 424339 4579926 Passer montanus 21 CB022 31T 424303 4579908 22 CB023 31T 424283 4579901 23 CB024 31T 424371 4579881 24 CB025 31T 424399 4579907 25 CB026 31T 424402 4579876 26 CB027 31T 424467 4579861 Passer montanus 27 CB028 31T 424452 4579842 28 CB029 31T 424471 4579819 29 CB030 31T 424641 4579825 30 CB032 31T 424547 4579943 31 CB035 31T 424354 4579980 32 CB038 31T 424497 4579784 Passer montanus 33 CB041 31T 424527 4579777 34 NT015 31T 424514 4579792 35 NT031 31T 424579 4579929 36 NT033 31T 424393 4579962 37 NT034 31T 424383 4579990 38 NT036 31T 424479 4579838 39 NT037 31T 424494 4579805 40 NT039 31T 424509 4579800 41 NT040 31T 424517 4579770 42 NT042 31T 424559 4579758

Caixes totals 42 Caixes trobades 32 76,19

%

Caixes robades 10 23,81%

Caixes amb èxit 6 14,29

%

Taula 3 Coordenades geogràfiques UTM (x,y, fus 31T) de les caixes-niu col·locades a Can Buxeres el 2007. En groc caixes trobades el 2008 i operatives durant la temporada de cria (se’ls va assignar un codi CBxxx, on xxx és un número que s’inicia al 001). D’aquestes la CB011 va desaparèixer entre la primera i la segona visites el març de 2008. Un total de deu caixes no van ser trobades, a banda de la CB011 altres nou inicialment numerades i que van rebre un codi NTxxx. Sis de les caixes (etiquetades en verd) van registrar nidificacions d’ocells el 2008. Pàgina següent: Figura 12 Situació de les caixes-niu al Parc de Can Buxeres. Etiquetes grogues caixes operatives durant el 2008. Etiquetes taronja, caixes robades o desaparegudes en relació a les col·locades el 2007.


19


20

Si analitzem per les zones en que hem dividit el parc per a la seva anàlisi la distribució de les caixes així com els robatoris observats veurem que hi ha un impacte molt sever a la zona del bosc sud-oest, on desapareixen més de la meitat de les caixes col·locades (taula 4) ______________________________________________________________________

superficie (m2) sup. (ha) n caixes inicial n caixes 2008 densitat inicial densitat final caixes robades % robatoriSant Feliu 14000 1,4 7 5 5,00 3,57 2 28,57%Bosc 7852 0,7852 6 6 7,64 7,64 0 0,00%Cases 5614 0,5614 1 1 1,78 1,78 0 0,00%Bosc SW 5624 0,5624 11 5 19,56 8,89 6 54,55%Nord 7081 0,7081 5 3 7,06 4,24 2 40,00%Jardí 3278 0,3278 0 0 0,00 0,00 0 -Sud 2499 0,2499 6 6 24,01 24,01 0 0,00%Platans 5164 0,5164 6 6 11,62 11,62 0 0,00%

51112 5,1112 42 32 10 23,81% Taula 4 Paràmetres descriptius de la col·locació de caixes-niu a Can Buxeres per zones (vegeu figura 3). Els robatoris es concentren en tres zones: Sant Feliu, Bosc del sud-oest i zona nord. ______________________________________________________________________ Per comprendre aquestes dades convé analitzar alguns dels paràmetres estructurals presos durant l’anàlisi efectuada (vegeu taula 2) que queden resumits per zones a la taula 5. Les tres zones que presenten robatoris són les que inicialment reben una menor valoració conjunta (Sant Feliu 1,8; zona nord 2; bosc del sud-oest 2,2) en tractar-se de zones molt humanitzades, de fàcil accessibilitat (arbres baixos) o amb condicions per a la nidificació subòptimes en alguns casos. La fàcil accessibilitat als arbres ha estat, conjuntament amb una situació marginal dins el parc, la causa més evident de la desaparició del 23,81% de les caixes col·locades el 2007. La mitjana de l’alçada de les caixes col·locades al bosc sud-oest és de 6,40 metres molt per sota de la mitjana general registrada (7,64 m, taula 6). ______________________________________________________________________

valoració situacio n espècies arbres orientació porta alturaSant Feliu 1,80 5b 4 121,20 7,80Bosc 2,33 6b 4 158,50 8,17Cases 3 1t 1 155 10Bosc SW 2,20 3b2t 4 74,40 6,40Nord 2 2b1t 3 168,33 8,00JardíSud 2,33 5b1t 6 151,67 7,58Plàtans 2,33 5b1t 3 113,33 7,50 Taula 5 Paràmetres descriptius de la col·locació de caixes-niu a Can Buxeres per zones II (vegeu figura 3): Valoració mitjana (1 mínim, 3 màxim), situació (b branca, t tronc), nombre d’espècies d’arbres amb caixes per zona, orientació de la porta (en graus) i altura mitjana de les caixes. Noteu que la zona del bosc sud-oest acull les caixes més baixes i és la que suporta un índex de robatoris més alt.


21

Cal afegir, a més, que les caixes desaparegudes al sector Sant Feliu com Nord també estaven sobre els sis metres d’altura d’acord amb les característiques de l’arbre on hi havien de ser. Alçada i accessibilitat, doncs, factors determinants per a la preservació de les caixes-niu col·locades a can Buxeres i de possible ubicació futura en aquest o altres parcs. ______________________________________________________________________

Espècie nidificant Valoració Situació Espècie arbre Orientació porta altura zona(1 a 3)

CB001 3 branca Pinus pinea 140 6 sudCB002 1 branca Platanus x hybrida 160 6 sudCB003 3 branca Quercus ilex 175 8,5 sudCB004 2 branca Gleditsia triacanthos 145 5 sudCB014 3 tronc Quercus ilex 130 7 sudCB018 2 branca Ulmus minor 160 13 sudCB005 Passer montanus 2 branca Pinus pinea 50 8 platansCB006 2 branca Pinus pinea 90 8 platansCB007 2 tronc Platanus x hybrida 145 7 platansCB008 2 branca Pinus pinea 120 7 platansCB009 3 branca Pinus pinea 95 7 platansCB030 3 branca Cupressus sp. 180 8 platansCB010 2 branca Pinus pinea 120 6 nordCB012 2 tronc Platanus x hybrida 145 7 nordCB013 Parus ater 2 branca Pinus pinea 240 11 nordCB016 2 branca Pinus pinea 68 6 bosc swCB017 Passer montanus 2 tronc Pinus pinea 10 6 bosc swCB029 2 branca Pinus halepensis 128 9 bosc swCB038 Passer montanus 2 branca Pinus halepensis 48 5 bosc swCB041 3 tronc Pinus pinea 118 6 bosc swCB020 2 branca Platanus x hybrida 155 7 Sant FeliuCB021 Passer montanus 1 branca Platanus x hybrida 128 10 Sant FeliuCB022 2 branca Robinia pseudoacacia 140 7 Sant FeliuCB023 3 branca Pinus pinea 145 11 Sant FeliuCB035 1 branca Catalpa bignonioides 38 4 Sant FeliuCB024 3 branca Schinus molle 148 12 boscCB025 3 branca Schinus molle 70 7 boscCB026 3 branca Pinus pinea 175 5 boscCB027 Passer montanus 2 branca Pinus halepensis 198 11 boscCB028 2 branca Pinus halepensis 140 7 boscCB019 1 branca Ceratonia siliqua 220 7 bosc CB032 3 tronc Eucaliptus globulus 155 10 cases Taula 6 Paràmetres descriptius de les caixes-niu a Can Buxeres per zones (n=32; codis de color i descripció, vegeu figura 3, situació taula 3 i figura 12): valoració (1 a 3), situació (branca o tronc), espècie d’arbre receptora, orientació de la porta (en graus), altura sobre el terreny i zona (figura 3). La valoració mitjana va resultar ser de 2,22 SD=0,66. 26 caixes van ser correctament col·locades a branques i sis al tronc per casuístiques diverses. L’alçada mitjana va ser de 7,64 metres (SD: 2,20, rang 4-13 metres).


22

En un parc amb arbrat divers com el de Can Buxeres convé analitzar quina ha estat la selecció d’arbres emprada per a situar els nius. Un total de 12 espècies d’arbres han acollit caixes-niu durant la temporada de nidificació 2008 (n=32, taula 7), dels quals el pi pinyer Pinus pinea (37,5%), plàtan Platanus x hybrida (15,63%) i pi blanc Pinus halepensis (12,50%) copen dos terceres parts de les caixes col·locades (figura 13). ______________________________________________________________________ espècies arbres

Catalpa bignonioides 1 Ceratonia siliqua 1 Cupressus sp. 1 Eucaliptus globulus 1 Gleditsia triacanthos 1 Pinus halepensis 4 Pinus pinea 12 Platanus x hybrida 5 Quercus ilex 2 Robinia pseudoacacia 1 Schinus molle 2 Ulmus minor 1 Total general 32 Taula 7 Espècies d’arbres que acolliren caixes-niu a can Buxeres durant la temporada 2008

Pinus pinea37,50%

Platanus x hybrida15,63%

Quercus ilex6,25%

Robinia pseudoacacia

3,13%

Ceratonia siliqua3,13%

Cupressus sp.3,13%Eucaliptus globulus

3,13%Gleditsia triacanthos

3,13%

Schinus molle6,25%

Catalpa bignonioides3,13%Ulmus minor

3,13%

Pinus halepensis12,50%

Figura 13 Selecció d’arbres per a la col·locació de caixes-niu. La majoria són a espècies autòctones o naturalitzades.


23

Al CD annex hi ha un arxiu amb imatges digitals de totes les caixes niu etiquetades d’acord amb la codificació de la taula 3. 3.2. Nidificació d’espècies

3.2.1 Anàlisi general Un total de sis caixes de 32 (18,75%) van registrar parelles nidificants d’ocells. Dues espècies van niar: la mallerenga petita Parus ater (caixa CB013, al sector nord) i el pardal xàrrec Passer montanus , repartit per quatre sectors del parc: caixes CB005 –sector plàtans- , CB017 i CB038 –sector bosc sud-oest-, CB021 –sector Sant Feliu - i CB027 –sector bosc-. L’anàlisi de les dades per zones del parc ens mostra dades interessants (taula 8). Cinc de les vuit zones del parc registren nidificacions, el que parla d’una distribució no contagiosa de la cria. Les zones sense nidificació són la del jardí (sense caixes), la de les cases (una única caixa) i la del sud, la única que podria sorprendre per la manca de nidificació (zona valorada com a 3 en una escala d’1 a 3) si bé la presència d’arbustos abundants i arbres vells potser ja facilita l’ocupació natural dels hàbitats i les caixes, en aquest indret serien hàbitats secundaris no tan necessaris com en indrets amb arbres més joves. Resulta rellevant també que la zona amb més parelles tant de forma absoluta (n=2) com relativa (3,56 parelles/ha) és la del bosc sud-oest, justament la que havia patit un efecte de robatoris més accentuat (taula 4) el que parla de la carència de forats naturals dels arbres joves d’aquesta zona, que per un costat són accessibles a vàndals però per una altra ofereixen una tipologia de bosquina força atractiva a la fauna, particularment per estar-hi també rodejada, fora del parc, d’una zona periurbana amb conreus i horts. ______________________________________________________________________

superficie (m2) sup. (ha) n caixes 2008 densitat final idoneitat caixes ocupades nº caixes èxit èxit/superfícieSant Feliu 14000 1,4 5 3,57 2 + 1 0,71Bosc 7852 0,7852 6 7,64 3 + 1 1,27Cases 5614 0,5614 1 1,78 1 0 0,00Bosc SW 5624 0,5624 5 8,89 3 + 2 3,56Nord 7081 0,7081 3 4,24 2 + 1 1,41Jardí 3278 0,3278 0 0,00 1 0 0,00Sud 2499 0,2499 6 24,01 3 0 0,00Platans 5164 0,5164 6 11,62 2 + 1 1,94

51112 5,1112 32 6 1,17 Taula 8 Resultats de la nidificació 2008 per zones del parc. No hi ha relació estadísticament significativa entre densitat de caixes/ha per zones i èxit ni entre superfície de les zones i èxit. Paràmetres de significació més biològica com ara disponibilitat de forats o abundància d’arbres (figura 14) expliquen millor la nidificació o no de les espècies, a banda que la temporada 2008 va ser el primer any operatiu de la zona i que s’esperen millors resultats més endavant, quan els ocells es vagin acostumant a la presència de les caixes. ______________________________________________________________________ Les dades que explicarien la presència d’ocells en un lloc o altre tenen a veure més amb la tipologia d’arbres disponibles, la seva abundància i també el nombre de forats naturals disponibles: en zones on hi ha abundància de cavitats naturals no farien tanta


24

falta les caixes-niu (com ara fora el sector sud o les rodalies de la zona jardí, amb els plàtans de l’accés al palauet). Per contra en àrees de nova plantació amb arbres de classes d’edat semblants, aquests reforços per a la nidificació que són les caixes-niu resulten molt importants. Efectivament, si analitzem el nombre d’arbres on s’han posat caixes (taula 7) i els correlacionem amb el nombre de parelles que han niat a cada arbre, tenim que dues parelles han criat a pins blancs, tres a pins pinyers i una a un plàtan. L’anàlisi de la variança ens mostra una correlació estadísticament altament significativa entre la distribució de les caixes als arbres i les parelles nidificants trobades (r=0.929178, P=0,000) que es podria establir en la següent equació (figura 14): Ocells= -0,267442 + 0,287791* arbres ______________________________________________________________________

Figura 14 La distribució de les parelles nidificants d’ocells té a veure amb l’abundància d’arbres: nien més parelles a les espècies d’arbres més abundants, que a sobre són les d’origen natural. Si les espècies més abundants fossin al·lòctones cabria preguntar-s’hi si aquesta relació seguiria essent tant clara.


25

Quant a les altures seleccionades, les sis parelles han niat per damunt de la mitjana de col·locació de les caixes, a 8,5 metres d’altura mitjana (n=6, SD=2.59, rang 5-11 m) quan la mitjana de les 32 caixes operatives el 2008 era de 7,64 metres (n=32, SD=2,2, rang 4-13 m). Només al sector del bosc sud-oest nien a 5 i 6 metres d’altura mentre que a la resta ho fan per damunt dels vuit metres i fins els 11. Sembla per tant que una política de col·locació de noves caixes també hauria d’atendre una altura mínima recomanable d’uns vuit metres d’altura a ser possible. L’anàlisi de la selecció de l’orientació de les portes no aporta dades concloents atès que respon a la casuística pròpia de cada caixa i probablement hi pesen més altres factors com els ja comentats de seguretat o manca de forats naturals.

3.2.2. Espècies trobades Dues espècies han estat trobades niant a les caixes-niu durant la temporada 2008. Altres espècies (vegeu 3.2.3.) podrien ocupar les caixes en temporades futures. Es detalla a continuació les particularitats d’aquestes espècies i l’interès de la seva reproducció a Can Buxeres.

i) Mallerenga petita Parus ater

Figura 15 Mallerenga petita Parus ater adult que nidificava a la caixa niu CB013 portant aliment cap el niu el dia 2.5.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez ______________________________________________________________________ La mallerenga petita és un insectívor típic dels boscos pirinencs també present de forma irregular a les serralades costaneres catalanes i rarament en ambients urbans. Des de la de Collserola arriba a L’Hospitalet de Llobregat on ha ocupat una de les caixes-niu a un pi pinyer. La presència d’aquestes caixes i la millora en general dels


26

ecosistemes forestals estan ajudant a que aquesta espècie estigui experimentant un procés d’expansió i increment, fet que fa que el seu estat de conservació sigui catalogable de preocupació menor. La mallerenga petita Parus ater nidifica al llarg d’Europa entre la Mediterrània i el Cercle Polar Àrtic i de Portugal al Càucas i els Urals. Els seus hàbitats preferits a Europa són els boscos de coníferes tot i que també nia en altres indrets amb mescla de caducifolis com ara roures, faigs o bedolls, particularment al sud de la seva àrea de distribució. Nia en forats d’arbres o cavitats de rocam prop del terra i s’alimenta als arbres d’insectes i aranyes. A Can Buxeres el 2008 ha niat a la caixa CB013, al sector nord (figura 16) L’espècie nia a Europa sobre tot on el total de la temperatura anual suma entre 700 i 4000 graus en els dies en que s’està per sobre dels 5ºC i menys freqüentment en àrees de temperatures inferiors. Una projecció de la seva evolució a finals del segle XXI (Huntley et al 2007) donaria un increment de la distribució cap el nord, abandonant les zones temperades com ara la pràctica totalitat de Catalunya (figura 17). A Catalunya nia actualment en forta densitat al al Pirineu, si be s’estén per la serralada litoral on pot assolir densitats importants a Collserola, àrees del Garraf, parts del Penedès i la zona de Prades i Els Ports de Tortosa. Per contra és totalment absent de les planes empordanesa, lleidatana i de l’Ebre (Brotons 2004, figura 18). Justament la penetració dins L’Hospitalet de Llobregat s’entén com una continuació de la seva àrea de distribució natural a Collserola i és prova fidel del paper que té la ciutat, a cavall de la plana deltaica del Llobregat i també de la serralada litoral, des d’on arriben espècies com aquesta. Els hàbitats preferits per l’espècie són els de muntanya, amb les pinedes de pi roig i avetoses i pinedes de pi negre com a indrets principals, essent el medi urbà poc freqüentment representat dins la seva àrea de distribució (figura 19), és a dir, que és un fet singular que hi niï a la ciutat, tot i que en el conjunt de la seva distribució a nivell català sigui seleccionat aquest hàbitat de forma negativa. És per això que la presència d’aquesta espècie assoleix un significat ecològic especial, en tractar-se d’una espècie forestal que prova com els parcs urbans poden acollir i fer les funcions de refugi per a espècies que hom pensaria trobar exclusivament en ambients montans o pirinencs i que permeten acostar-les més al gran públic. El seu estat de conservació global és de preocupació menor segons la llista roja dels ocells de l’UICN, d’acord amb l’avaluació feta per BirdLife International, que és l’autoritat competent per a l’esmentada llista per part de l’UICN (Least Concern, BirdLife International 2008).


27

Figura 16 Mallerenga petita Parus ater nidificant a la caixa niu CB013, al sector nord del Parc. En la foto, adult sortint del niu després d’alimentar els polls el dia 2.5.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez


28

Figura 17 Distribució simulada a Europa de la mallerenga petita Parus ater a finals del segle XXI (Huntley et al 2007). L’espècie desapareixeria de la Mediterrània i es retiraria cap el nord. Els enclavaments de distribució actuals, com el de L’Hospitalet de Llobregat doncs, desapareixerien. Una política d’afavoriment de llocs de nidificació com la de col·locació de caixes-niu podria ajudar a retardar aquest procés.

Figura 18 Distribució de la mallerenga petita (Parus ater) a Catalunya (Brotons 2004) en probabilitat d’aparició (esquerra, tons més vermells més densitat, més blaus i blancs menys) i en presència/absència (dreta). Hi ha una tendència entre 1983 i 2002 d’un increment del 7% de la seva àrea de distribució. Font: SIOC


29

Figura 19 Selecció d’hàbitat de la mallerenga petita Parus ater a Catalunya. En blau clar percentatge mitjà de cadascuns dels hàbitats dins els quadrats UTM 1x1 on l’espècie ha estat trobada nidificant a Catalunya. En blau fosc, índex de selecció de l’espècie per cadascun dels hàbitats expressat com el quocient entre la freqüència de l’hàbitat allà on s’ha trobat l’espècie i la freqüència de l’hàbitat a Catalunya i (positiu a la dreta, negatiu a l’esquerra). L’espècie és pròpia d’ambients forestals mentre que l’hàbitat urbà és seleccionat de forma negativa, ja que l’espècie és escassa. Aquestes circumstàncies fan de l’hàbitat urbà un indret òptim per desenvolupar-hi activitats d’educació ambiental i d’introducció a la conservació de les espècies. Font: SIOC ______________________________________________________________________ L’espècie té un àrea de distribució molt àmplia, estimada en uns 10,000,000 km². Atès que té una població global estimada d’uns 23,000,000-58,000,000 individus a Europa (BirdLife International 2008) i que no hi ha fluctuacions globals significatives per damunt del llindar d’amenaça de l’UICN (un declivi de més del 30% en deu anys o tres generacions, figura 20) l’espècie se la considera en un estat de conservació de preocupació menor.


30

Figura 20 Fluctuacions poblacionals a nivell europeu de la mallerenga petita (Parus ater) en funció de l’índex de població (100% any 1 i variacions posteriors) entre 1980 i 2006 al conjunt d’Europa (BirdLife International). La població se la considera estable al conjunt europeu malgrat les petites fluctuacions interanuals que hi pot haver. ______________________________________________________________________ A Catalunya la tendència experimentada entre 2002 i 2007 és d’increment del nombre d’efectius, tant a l’estiu (+6%) com a l’hivern (+8%) (figures 21 i 22, ICO 2007), diferències que poden estar fonamentades en la presència d’immigrants de més al nord d’Europa en l’època hivernal. Aquests increments podrien tenir a veure amb l’augment de la maduresa i extensió de les masses forestals així com del control dels incendis forestals que les afecten (Brotons 2004) pel que la política establerta de col·locació de caixes-niu només fa que afegir-s’hi a recolzar el procés de recuperació d’aquesta espècie d’insectívor.


31

Figura 21 Fluctuació de l’índex poblacional de la mallerenga petita durant l’època de cria a Catalunya entre 2002 i 2007 en base al mostreig SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya, ICO 2007). L’espècie té una tendència d’augment interanual del +6% en els 144 itineraris de mostreig considerats.

Figura 22 Fluctuació de l’índex poblacional de la mallerenga petita durant l’època hivernal a Catalunya entre 2002 i 2007 en base al mostreig SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya, ICO 2007). L’espècie té una tendència d’augment interanual del +8% en els 178 itineraris de mostreig considerats.


32

ii) Pardal xàrrec Passer montanus

Figura 23 Pardal xàrrec Passer montanus adult que nidificava a la caixa niu CB005 damunt del niu, amb polls, el dia 8.6.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez ______________________________________________________________________ El pardal xàrrec és un ocell granívor típic dels conreus de regadiu i àrees periurbanes. Des del Delta del Llobregat arriba a L’Hospitalet on ha ocupat cinc caixes-niu a pins pinyers, un pi blanc i a un platan. Essent un ocell que nia a forats i que està experimentant un ampli declivi a Europa, la densitat de parelles trobada a Can Buxeres no únicament és la més alta coneguda a Catalunya en ambients semblants sinó que contribueix decididament a la preservació d’aquesta espècie de forma global. El Pardal xàrrec Passer montanus nia a Europa des de la Mediterrània al nord de la línia dels arbres al cercle polar a Rússia i de Portugal als Urals, tot i així és absent de moltes àrees atlàntiques com ara Escòcia, Irlanda o bona part d’Escandinàvia. Els seus hàbitats preferits a Europa occidental són els costaners i rurals oberts, on disposi de forats adients a arbres, edificis, marges de terra o fins i tot parets cobertes d’heures. S’alimenta al terra, menjant-hi una diversitat d’aliments animals i vegetals, d’acord amb la seva disponibilitat. A Can Buxeres el 2008 ha niat en cinc caixes: la CB005 a la zona dels plàtans; les CB017 i CB038 a la zona del bosc sud-oest; la CB021 a la zona de Sant Feliu i la CB027 al bosc. L’espècie nia a Europa allà on la suma de les temperatures anuals excedeix els 750 graus sobre els 5ºC, amb alguna àrea local amb temperatures més baixes.


33

Figura 24 Pardal xàrrec Passer montanus nidificant a la caixa niu CB038, al sector del bosc sud-oest del Parc. En la foto de dalt , adult a la porta del niu alimentant un poll. A baix, detall del poll un cop l’adult ha marxat. 29.5.2008. Fotos: © Ricard Gutiérrez


34

Una projecció de la seva evolució a finals del segle XXI (Huntley et al 2007) donaria un desplaçament de l’àrea de distribució cap el nord, estenent-se a llocs com ara Escandinàvia i desapareixent de la majoria de la costa Mediterrània, entre ells, de la majoria de Catalunya amb l’excepció de l’entorn de Barcelona (figura 25)

Figura 25 Distribució simulada a Europa del pardal xàrrec Passer montanus a finals del segle XXI (Huntley et al 2007). L’espècie desapareixeria de la Mediterrània i es retiraria cap el nord. Algunes zones com la d’Hospitalet de Llobregat però, es conservarien. Una política d’afavoriment de llocs de nidificació com la de col·locació de caixes-niu podria ajudar a retardar aquest procés de desaparició i consolidar els nuclis existents.

Figura 26 Distribució del pardal xàrrec (Passer monatnus) a Catalunya (Cordero 2004) en probabilitat d’aparició (esquerra, tons més vermells més densitat, més blaus i blancs menys) i en presència/absència (dreta). Hi ha una tendència a la baixa entre 1983 i 2002 d’un 10% de la seva àrea de distribució. Font: SIOC


35

A Catalunya se la considera propera a l’amenaça (ICO 2007) perquè tot i que a partir del mapa de quadricules on és present l’espècie pot semblar que l’espècie sigui abundant (figura 26, dreta), l’anàlisi de probabilitats de trobar-la mostra que realment hi ha grans sectors del país on és absent: les zones pirinenques o prepirinenques així com àmplies àrees de les depressions prelitorals (Cordero 2004, figura 26 esquerra). Tot i ser relativament abundant al delta del Llobregat, des d’on arriba a L’Hospitalet de Llobregat, és força rar a la majoria del Barcelonès. Els hàbitats preferits per l’espècie són els de conreus de regadiu, siguin herbacis o de fruiterars. A més també es troba a zones humides com els deltes de l’Ebre o el Llobregat i a zones urbanes i suburbanes (figura 27). La presència als parcs urbans i particularment a L’Hospitalet al de Can Buxeres té a veure amb el seu passat agrícola, encara conservat en horts urbans a la perifèria del parc així com a la proximitat amb el delta del Llobregat. Esdevé el parc en aquest sentit un hàbitat interessant per a la preservació de l’espècie i una relíquia del passat agrícola de la ciutat.

Figura 27 Selecció d’hàbitat del pardal xàrrec (Passer montanus) a Catalunya. En blau clar percentatge mitjà de cadascuns dels hàbitats dins els quadrats UTM 1x1 on l’espècie ha estat trobada nidificant a Catalunya. En blau fosc, índex de selecció de l’espècie per cadascun dels hàbitats expressat com el quocient entre la freqüència de l’hàbitat allà on s’ha trobat l’espècie i la freqüència de l’hàbitat a Catalunya i (positiu a la dreta, negatiu a l’esquerra). L’espècie és pròpia d’ambients rurals i periurbans i l’hàbitat urbà és seleccionat de forma positiva. Atesa la disminució de l’espècie a tot Catalunya els darrers anys, la conservació de l’espècie es fonamenta en els hàbitats d’aiguamoll, suburbà, urbà i de regadius, pel que el paper de zones com la de L’Hospitalet cobra importància per a la preservació de l’espècie a nivell global.


36

Font: SIOC El seu estat de conservació global és de preocupació menor segons la llista roja dels ocells de l’UICN, d’acord amb l’avaluació feta per BirdLife International, que és l’autoritat competent per a l’esmentada llista per part de l’UICN (Least Concern, BirdLife International 2008).

Figura 28 Fluctuacions poblacionals a nivell europeu del pardal xàrrec (Passer montanus) en funció de l’índex de població (100% any 1 i variacions posteriors) entre 1980 i 2006 al conjunt d’Europa (BirdLife International). La població ha experimentat un declivi moderat de fins el 50% dels efectius inicials dels anys vuitanta i s’ha estabilitzat els darrers deu anys. ______________________________________________________________________

No obstant això, la tendència apuntada per BirdLife International al conjunt d’Europa entre 1980-2002 és d’una disminució del 82.1%. Aquesta tendència és del -72,5% en els antics països membres de la Unió Europea i força menor en els nous membres (-9,2%). De fet BirdLife considera que l’espècie ha patit un declivi moderat (figura 28), tot i que això afecta més o menys d’acord amb el marc de referència que s’adopti (figura 29): els països més industrialitzats, on l’agricultura és més intensiva són els que estarien patint més la recessió d’aquesta espècie. Fora el cas del Regne Unit on la manca d’insectes per als pollets en l’actual escenari d’agricultura modernitzada estaria darrera de la davallada experimentada d’un 87% en 25 anys (1972-1996), sobre tot en els darrers anys. A hores d’ara és un ocell molt rar en moltes àrees i sembla destinat a encara rarificar-se més (e.g. Perry & Day 1997). Per aquesta raó es tracta d’una espècie que està rebent més atenció i ha estat classificada com a en declivi per Birdlife International.


37

Figura 29 Tendències poblacionals del pardal xàrrec a Europa (BirdLife International). A Espanya i Russia, la població és estable, com passa també a l’Est d’Europa. Per contra, tots els països industrialitzats amb poblacions rellevants (fletxes més grans) mostren tendències negatives, inclosos països propers com ara França, Itàlia o Portugal. Aquesta situació es podria estendre també a la Península Ibèrica si bé les dades a curt termini no semblen encara encendre les llums d’alerta (vegeu figures 30 i 31) malgrat la reducció del 10% experimentada a mig termini (figura 26).

Figura 30 Fluctuació de l’índex poblacional del pardal xàrrec durant l’època de cria a Catalunya entre 2002 i 2007 en base al mostreig SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya, ICO 2007). L’espècie té una tendència d’augment interanual del +9% en els 66 itineraris de mostreig considerats, fet que contrasta amb els resultats obtinguts a l’atles dels ocells nidificants, on la davallada era del 10%, més en consonància amb el que està passant a tot Europa.


38

Figura 31 Fluctuació de l’índex poblacional del pardal xàrrec durant l’època hivernal a Catalunya entre 2002 i 2007 en base al mostreig SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya, ICO 2007). L’espècie té una tendència d’augment interanual del +6% en els 143 itineraris de mostreig considerats. ______________________________________________________________________ A Catalunya la tendència experimentada entre 2002 i 2007 és d’increment del nombre d’efectius, tant a l’estiu (+9%) com a l’hivern (+6%) (figures 30 i 31, ICO 2007), números que caldria seguir en el futur perquè la impressió generalitzada és que es tracta d’una espècie cada cop més localitzada, encara amb grups abundants on hi és, però de distribució més restringida com s’ha pogut mostrar en els treballs de l’atles dels ocells nidificants efectuats (figura 26), que han mostrat una reducció significativa de la seva àrea de distribució del 10%, associada a la fragmentació dels seus nuclis reproductius, fet que també passa a la resta d’Espanya i diversos llocs d’Europa (Cordero 2004). Atesa la disminució de la seva distribució i de l’efecte positiu que tenen les caixes-niu en la reducció d’aquest fenomen (Cordero 2004) sembla que la col·locació de nius per a l’espècie a can Buxeres està contribuint activament a preservar aquestes poblacions i per extensió l’espècie. Si la densitat de parelles nidificants trobada en hàbitats urbanitzats de Catalunya en l’època de cria és de 7,5 parelles/km2, les cinc parelles per 5,5 hectàrees de parc donen una equivalència de 0.90 parelles/ha o el que és el mateix, 90 parelles/ km2 a Can Buxeres, 12 cops per damunt de la mitjana de les zones urbanitzades a Catalunya i de l’estil del màxim mai registrat a Catalunya (92,9 parelles/ km2 a zones de regadiu de la depressió de l’Ebre, Cordero 2004). Aquestes xifres, unides a les dades d’evolució de les poblacions al conjunt europeu, parlen de la importància i rellevància de la conservació d’aquesta espècie mitjançant projectes de col·locació de caixes-niu com el present.


39

3.2.3. Altres indicis Es van detectar un total de 27 espècies d’ocells durant els censos radials de 25 metres de radi a partir de les diferents caixes-niu. Sis espècies es van confirmar com de reproducció segura fora de les caixes-niu (colom domèstic Columba livia (figura 34), cotorreta de pit gris Myopsitta monachus (figura 35), estornell vulgar Sturnus vulgaris (figura 36), mallerenga emplomallada Parus cristatus (figura 39), pardal comú Passer domesticus i tòrtora turca Streptopelia decaocto, figura 44). Dotze espècies més van presentar indicis probables de nidificació fora de les caixes-niu: gafarró Serinus serinus, garsa Pica pica (figura 37), Merla Turdus merula (figura 40), Pit-roig Erithacus rubecula (figura 41), Raspinell comú Certhia brachydactyla (figura 42), Tallarol de capnegre Sylvia melanocephala, tudó Columba palumbus (figura 45), Verdum Carduelis chloris, Mallerenga blava Parus caeruleus (figura 38), Mallerenga petita Parus ater (confirmada a les caixes), tallarol de casquet Sylvia atricapilla (figura 43) i cotorra de Kramer Psittacula krameri. Les espècies més abundants van ser la cotorra de pit gris (present al 81,10% dels censos), el gafarró (67,74%), el pardal comú (58,06%) i la merla, raspinell comú, tallarol de casquet i verdum, cadascun d’ells vistos en un 38,71% dels censos efectuats. Aquestes espècies són també les més abundantment detectades (taula 9). Per censos radials, la mitjana d’espècies detectada va ser de 6,187 espècies/cens (Desv. Estàndard= 2.176, n=31), amb un màxim de 12 al voltant de la caixa CB019 i un mínim de 3 al voltant de la caixa CB027. Resulta interessant comparar la proporció trobada d’espècies en els diferents censos amb la que s’esperaria per al municipi de L’Hospitalet de Llobregat en conjunt, d’acord amb els resultats dels atles dels ocells nidificants a Catalunya (ICO 2007). Comparant les proporcions de les dues mostres, resulta haver-hi una relació estadísticament significativa, és a dir, el Parc de Can Buxeres és una bona mostra representativa del que hom esperaria trobar al conjunt del municipi de L’Hospitalet de Llobregat quant a l’avifauna nidificant (Test χ2 = 0,9984, P=0,0065, n=25, taula 10). Tot i així hi ha diferències esperables entre ambdues proporcions arran de les diferències estructurals entre el que és un parc urbà i un territori més ampli on hi ha menys zones arbrades i més urbanes, amb també algunes àrees de conreu i fluvials. Així, les espècies que hi ha amb més abundància a Can Buxeres que al que hom esperaria pel municipi són les forestals: mallerenga emplomallada, mallerenga petita, pit-roig, raspinell comú, tallarol de casquet i tudó. Altres més urbanes, de zones de conreu o litorals es troben menys representades (taula 10). Pot sorprendre l’absència de pardal xàrrec als censos, sobre tot quan ha niat en cinc de les caixes estudiades. Això pot passar perquè es una espècie que ocupa prioritàriament els horts i ambients periurbans del parc i només s’endinsaria en el mateix per nidificar-hi, restant menys temps visible i de forma presencial. L’anàlisi dels mateixos resultats per zones ens mostra com les zones més naturals o naturalitzades són les que presenten una major biodiversitat i densitat de fauna, en contraposició als parcs urbans tradicionals oberts i amb equipaments. Així la zona del bosc mostra la densitat d’ocells observats per hectàrea i mitjana d’ocells totals més alta seguides d’altres zones més o menys naturalitzades o adjacents a aquestes com el bosc sud-oest o Sant Feliu, que llinda amb àrees ruderals al nord (taula 11 i figura 32).


40

superficie (radi 25m) en Ha n % censos total exs mitjana0,19635 001 002 003 004 005 006 007 008 009 010 012 013 014 016 017 018 019 020 021 022 023 024 025 026 027 028 029 030 032 035 038 041 31

1 Cadernera 76 % (*) 1 1 1 1 1 1 1 7 22,58% 7 1,002 Colom roquer 89 % (*) 1 1 1 1 1 1 1 1 8 25,81% 8 1,003 Cotorreta de pit gris 92 % (*) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 3 6 2 1 2 2 3 2 1 4 1 1 1 1 1 27 87,10% 43 1,594 Cuereta blanca vulgar 37 % (*) 1 1 3,23% 1 1,005 Esplugabous < 10 % (*) 1 1 3,23% 1 1,006 Estornell vulgar 59 % (*) 1 1 1 1 1 1 6 19,35% 6 1,007 Gafarró 92 % (*) 2 2 1 1 2 1 1 1 1 1 3 1 2 1 1 1 3 1 1 2 1 21 67,74% 30 1,438 Garsa 96 % (*) 1 1 1 1 1 1 1 7 22,58% 7 1,009 Gavià argentat 81 % (*) 1 1 1 3 9,68% 3 1,00

10 Mallerenga blava < 10 % (*) 1 1 3,23% 1 1,0011 Mallerenga emplomallada 21 % (*) 1 1 1 1 1 1 1 1 8 25,81% 8 1,0012 Mallerenga petita < 10 % (*) 2 1 1 1 1 1 1 1 8 25,81% 9 1,1313 Merla 61 % (*) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 38,71% 12 1,0014 Mosquiter comú < 10 % (*) 1 1 2 6,45% 2 1,0015 Oreneta vulgar 37 % (*) 1 1 3,23% 1 1,0016 Pardal comú 99 % (*) 1 1 1 1 1 2 5 3 3 3 3 2 2 1 1 1 1 1 18 58,06% 33 1,8317 Pit-roig < 10 % (*) 2 1 1 2 1 1 6 19,35% 8 1,3318 Raspinell comú < 10 % (*) 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 38,71% 13 1,0819 Rossinyol 22 % (*) 1 1 3,23% 1 1,0020 Tallarol capnegre 61 % (*) 1 1 1 1 1 1 6 19,35% 6 1,0021 Tallarol de casquet 19 % (*) 2 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 12 38,71% 14 1,1722 Tórtora turca 39 % (*) 1 2 2 1 1 1 1 7 22,58% 9 1,2923 Trist 31 % (*) 1 1 3,23% 1 1,0024 Tudó < 10 % (*) 2 1 1 2 1 1 1 7 22,58% 9 1,2925 Verdum 75 % (*) 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 2 1 12 38,71% 14 1,1726 Cotorra de Kramer 1 1 2 6,45% 2 1,0027 Piula dels Arbres 1 1 3,23% 1 1,00

n 10 5 6 4 6 7 4 3 4 4 3 7 8 8 6 5 12 10 6 6 6 6 5 9 3 7 7 6 5 4 8 8total 11 6 7 4 8 10 5 3 5 4 3 7 8 8 6 5 17 17 11 8 10 8 9 13 4 13 8 6 6 4 8 8densitat 56,02 30,56 35,65 20,37 40,74 50,93 25,46 15,28 25,46 20,37 15,28 35,65 40,74 40,74 30,56 25,46 86,58 86,58 56,02 40,74 50,93 40,74 45,84 66,21 20,37 66,21 40,74 30,56 30,56 20,37 40,74 40,74

Taula 9 Resultats dels censos radials de 25 m a 31 caixes-niu a Can Buxeres el 2008 expressats en nombre d’ocells trobats en cinc minuts de cens. Es detectaren 27 espècies (al costat del nom, probabilitat d’observació al municipi d’acord amb ICO (2007)), en verd brillant espècies trobades nidificant durant els censos (mallerenga emplomallada); en verd clar, espècies probablement nidificants trobades durant els censos (mallerenga blava, mallerenga petita, tallarol de casquet). A la columna esquerra, sobre el número de l’espècie, en verd fosc altres espècies nidificants segures al parc el 2008 , sense indicis comprovats durant els censos i en verd oliva, espècies de nidificació probable al parc durant el 2008 sense indicis recollits durant els censos. La mitjana d’espècies per cens va ser de 6,18; amb una densitat d’ocells/ha mitjana de 38,78 espècies/ha.


41

esp = obs Cadernera 76 % (*) 0,76 x 0,23 Colom roquer 89 % (*) 0,89 x 0,26 Cotorreta de pit gris 92 % (*) 0,92 x 0,87 Cuereta blanca vulgar 37 % (*) 0,37 x 0,03 Esplugabous < 10 % (*) 0,05 x 0,03 Estornell vulgar 59 % (*) 0,59 x 0,19 Gafarró 92 % (*) 0,92 x 0,68 Garsa 96 % (*) 0,96 x 0,23 Gavià argentat 81 % (*) 0,81 x 0,10 Mallerenga blava < 10 % (*) 0,05 x 0,03 Mallerenga emplomallada 21 % (*) 0,21 x 0,26 Mallerenga petita < 10 % (*) 0,05 x 0,26 Merla 61 % (*) 0,61 x 0,39 Mosquiter comú < 10 % (*) 0,05 x 0,06 Oreneta vulgar 37 % (*) 0,37 x 0,03 Pardal comú 99 % (*) 0,99 x 0,58 Pit-roig < 10 % (*) 0,05 x 0,19 Raspinell comú < 10 % (*) 0,05 x 0,39 Rossinyol 22 % (*) 0,22 x 0,03 Tallarol capnegre 61 % (*) 0,61 x 0,19 Tallarol de casquet 19 % (*) 0,19 x 0,39 Tórtora turca 39 % (*) 0,39 x 0,23 Trist 31 % (*) 0,31 x 0,03 Tudó < 10 % (*) 0,05 x 0,23 Verdum 75 % (*) 0,75 x 0,39 Taula 10 Comparació entre les proporcions d’ocells observades per censos (taula 9) i les proporcions (probabilitat d’observació) esperades per al municipi de L’Hospitalet de Llobregat (ICO 2007). Els resultats són estadísticament similars (Test χ2 = 0,9984, P=0,0065, n=25),, tot i la lògica major abundància d’espècies forestals a Can Buxeres en relació a la proporció que cabria esperar per al conjunt del municipi. No s’inclouen a les comparacions la Cotorra de Kramer ni la Piula dels Arbres de les que no hi ha dades extrapolables per ser una colonitzadora recent la primera i un migrant la segona. ______________________________________________________________________ No és d’estranyar doncs que l’anàlisi dels resultats de cadascun dels punts de cens sota les diferents caixes mostrejades (figura 33) doni els resultats més grans a les zones més naturals (bosc) o aquelles que, essent en un ecotó entre àrees de parc i àrees periurbanes i ruderals sense usos humans (Sant Feliu) , presentin una major diversitat i per tant una major densitat d’ocells per hectàrea, propera o per damunt de la mitjana de densitat d’ocells per hectàrea típic de les arbredes mediterrànies (dades pròpies), pel que podem concloure que el Parc de Can Buxeres va presentar el 2008 una diversitat ornítica prou rellevant que palesa la diversitat d’ambients que presenta, la conservació dels quals repercutirà així mateix en la preservació de la fauna que acull.


42

Sud Platans Nord Bosc SW Bosc Sant Feliu Cases1 Cadernera 76 % (*) 2 1 2 1 12 Colom roquer (domèstic) 89 % (*) 2 2 1 2 13 Cotorreta de pit gris 92 % (*) 5 6 2 2 15 12 14 Cuereta blanca vulgar 37 % (*) 15 Esplugabous < 10 % (*) 16 Estornell vulgar 59 % (*) 1 1 3 17 Gafarró 92 % (*) 1 9 1 3 7 7 28 Garsa 96 % (*) 3 2 29 Gavià argentat 81 % (*) 1 1 1

10 Mallerenga blava < 10 % (*) 111 Mallerenga emplomallada 21 % (*) 2 2 412 Mallerenga petita < 10 % (*) 1 2 1 3 1 113 Merla 61 % (*) 3 1 1 2 4 114 Mosquiter comú < 10 % (*) 215 Oreneta vulgar 37 % (*) 116 Pardal comú 99 % (*) 1 1 2 4 12 12 117 Pit-roig < 10 % (*) 3 3 218 Raspinell comú < 10 % (*) 4 2 1 4 1 119 Rossinyol 22 % (*) 120 Tallarol capnegre 61 % (*) 2 2 1 121 Tallarol de casquet 19 % (*) 6 4 1 2 122 Tórtora turca 39 % (*) 2 2 4 123 Trist 31 % (*) 124 Tudó < 10 % (*) 1 6 225 Verdum 75 % (*) 5 3 1 4 126 Cotorra de Kramer 1 127 Piula dels Arbres 1

n 17 12 12 15 18 17 5total 41 37 14 38 64 50 6mitjana ocells/zona 6,83333 6,1667 4,6667 7,6 10,66667 10 1,2densitat mitjana 34,80 31,41 23,77 38,71 54,32 50,93 6,11 Taula 11 Resultats dels censos d’ocells de la taula 9 agrupats per zones del parc de Can Buxeres. La zona amb més ocells tant en termes absoluts com en densitat és la del bosc, d’hàbitats més naturals.

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

N SantFeliu

Bosc Cases Bosc SW Nord Jardí Sud Platans

Figura 32 Densitats d’ocells per hectàrea en les diferents zones del parc on s’han fet censos


43

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

001

003

005

007

009

012

014

017

019

021

023

025

027

029

032

038

Figura 33 Densitats d’ocells per hectàrea en els diferents punts de cens corresponents a la localització de les caixes-niu. Els colors es corresponen amb la codificació emprada al llarg del treball: verd fosc: sud; taronja clar: plàtans; groc: nord; verd clar: bosc sud-oest; verd brillant: bosc; taronja fosc: Sant Feliu; blau: cases. Les àrees amb més densitat d’ocells per hectàrea corresponen als hàbitats naturals o que es troben al límit entre dos ambients (ecotó), fet que proporciona una major diversitat.

Figura 34 Coloms roquers de la varietat domèstica Columba livia al sector ‘Cases’ del parc. Una espècie nidificant abundant a tot el municipi. Foto: © Ricard Gutiérrez


44

Figura 35 Parella de cotorretes de pit gris o argentines Myopsitta monachus copulant a un arbre al costat del Palauet de Can Buxeres. A les palmeres del parc hi nia una colònia ben constituïda. 27.3.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez

Figura 36 Estornell vulgar Sturnus vulgaris nidificant als plàtans de la zona ‘jardí’ del parc on aprofiten els forats dels arbres per fer-hi niu. 29.5.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez


45

Figura 37 Garsa Pica pica al sector sud del parc. La garsa hi nia gairebé de forma segura al parc tot i que només s’han obtingut indicis probables el 2008. 29.5.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez

Figura 38 Mallerenga blava Parus caeruleus al sector bosc del parc. Aquesta és una espècie de la que no s’han obtingut evidències segures de cria però que es podria beneficiar de la col·locació de caixes-niu en el futur. 13.4.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez


46

Figura 39 Mallerenga emplomallada Parus cristatus al sector bosc del parc. Aquesta espècie va niar (adults peixant observats a la zona de Sant Feliu - bosc) i també és un candidat segur a emprar-hi les caixes-niu en el futur. 29.5.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez

Figura 40 Mascle de merla Turdus merula , espècie nidificant al parc de Can Buxeres el 2008. 13.4.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez


47

Figura 41 Pitroig Erithacus rubecula al sector sud del parc. El pitroig del que es van recollir evidències de cria probable només empra aquesta part ombrívola del parc per niar i podria emprar les caixes en el futur. 29.5.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez

Figura 42 Raspinell Certhia brachydactyla al sector sud del parc. Igual que el pitroig també es van recollir evidències de cria probable d’aquesta espècie insectívora. 7.3.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez


48

Figura 43 Tallarol de casquet Sylvia atricapilla al sector bosc del parc. Es van recollir indicis de cria probable. 7.3.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez

Figura 44 Tortora turca Streptopelia decaocto al sector plàtans del parc. Una espècie nidificant freqüent. 13.4.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez


49

Figura 45 Tudó Columba palumbus a la font del costat del palauet de Can Buxeres. Normalment és un ocell típic del sector bosc però es pot aventurar a les zones més obertes. S’ha obtingut evidències de cria probable. 13.4.2008 Foto: © Ricard Gutiérrez


50

4.- DISCUSSIÓ i CONCLUSIONS

• De les 42 caixes col·locades a Can Buxeres el 2007, 32 van restar operatives el 2008 i 10 (un 23,81%) van ser robades o destruïdes. Cal reflexionar sobre aquest alt percentatge de vandalisme.

• Un 18,75% de les caixes operatives van registrar una nidificació exitosa (sis de les 32 actives). Es tracta d’una xifra remarcable per tractar-se del primer any d’operativitat de les caixes en un entorn força aïllat com és un parc urbà, sense possibilitat de grans rotacions d’avifauna en poc temps que poguessin ‘triar’ aquestes noves àrees de cria com són les caixes-niu. És d’esperar un increment de l’ocupació en anys successius conforme els ocells vagin descobrint els avantatges de niar a les caixes-niu.

• Els robatoris de caixes es van produir a les zones perimetrals del parc: un 54,55% de les caixes de la zona del bosc sud-oest (on es concentren grups de joves durant les tardes) seguida d’un 40% a la zona nord (prop d’àrees d’alta freqüentació com un parc infantil i un carrer) o un 28,67% a la zona de Sant Feliu (en una zona molt humanitzada, en arbres baixos i fàcil accessibilitat) fan recomanar de seleccionar bé les localitzacions de noves caixes-niu, evitant les zones de màxima concentració humana o bé aquelles que restin més perimetrals, on el vandalisme sigui més fàcilment realitzable.

• Així mateix, l’alçada de col·locació ha tingut un paper preponderant en els robatoris: totes les caixes robades estaven per sota de la mitjana de col·locació (7,64 m). Menys de sis metres d’altura equival gairebé de forma segura a tenir unes altes probabilitats de robatori.

• Les espècies autòctones d’arbre (pi pinyer, pi blanc) i molt naturalitzades (plàtans) de forma complementària han estat les més preferides per niar. Els percentatges de presència de caixes-niu per espècies d’arbre a can Buxeres són correctes i segueixen un patró ideal al respecte, amb dos terceres parts del total de caixes col·locades sobre arbres d’aquestes espècies. Noves campanyes de col·locació de caixes-niu haurien de primar la seva situació sobre espècies autòctones.

• La nidificació registrada de dues espècies (mallerenga petita i pardal xàrrec) es distribueix per cinc de les vuit zones en que es pot dividir des del punt de vista d’estructura de la vegetació el parc., pel que la carència de forats adients per a la nidificació fora un factor important en aquest parc, que les caixes venen a suplir. Aquesta hipòtesi queda demostrada en la selecció positiva que les caixes-niu fan de la zona del bosc sud-oest, àrea amb pocs forats però amb coberta vegetal adient, que registra una densitat de 8,89 caixes col·locades/ha i un èxit màxim del parc amb 3,56 caixes amb èxit/hectàrea.

• La densitat de col·locació varia entre 1,78 caixes/ha a 24,01 caixes/ha segons les zones del parc. Una densitat mitjana de 10-12 caixes/ha sembla l’adequada si bé les particularitats de cada zona (nombre d’arbres grans, aïllament...) poden aconsellar una densitat major o menor fins el límits detectats a can Buxeres, considerats correctes per la seva banda alta. El parc pot suportar més caixes col·locades sobre tot a les zones que presenten una menor densitat d’instal·lació.

• Existeix una relació estadísticament significativa (r= 0,9291) entre el nombre de caixes que hi ha per cada espècie d’arbre i la cria d’espècies registrada a can Buxeres: hi ha hagut una selecció positiva de les espècies autòctones, el que denota altre cop una correcta col·locació de les caixes des d’aquest punt de vista.


51

• Les sis parelles d’ocells que han niat a les caixes ho fan a 8,5 metres d’altura de mitjana (SD= 2,59, rang 5-11 metres). Noves col·locacions per sobre els vuit metres d’alçada no únicament evitarien casos de vandalisme sinó que tindrien més possibilitats d’ocupació per part de l’avifauna.

• La selecció de l’orientació del forat ha d’evitar el nord, per ser més fred i desfavorable per a la nidificació dels ocells. No obstant això la selecció d’altres orientacions dependrà de les circumstàncies locals i no han tingut un efecte significatiu a can Buxeres.

• Dues espècies han niat a les caixes: la mallerenga petita (una parella) i el pardal xàrrec (cinc parelles).

• La mallerenga petita és una espècie un insectívor típic dels boscos pirinencs també present de forma irregular a les serralades costaneres catalanes i rarament en ambients urbans. Des de la de Collserola arriba a L’Hospitalet de Llobregat on ha ocupat una de les caixes-niu a un pi pinyer. Té una selecció positiva dels parcs urbans en les zones litorals, on és escassa. El previsible canvi climàtic l’allunyarà cap el nord, fet que la instal·lació de caixes-niu pot contribuir a evitar ja que aquest fet està demostrat que ajuda l’espècie a Catalunya, on ha registrat un increment poblacional del 6% a l’època de cria entre 2002 i 2007 i d’un 8% a l’època hivernal en el mateix període.

• El pardal xàrrec és un ocell granívor típic dels conreus de regadiu i àrees periurbanes. Des del Delta del Llobregat arriba a L’Hospitalet on ha ocupat cinc caixes-niu a pins pinyers, un pi blanc i a un plàtan. Essent un ocell que nia a forats i que està experimentant un ampli declivi a Europa d’un 72,5% als països comunitaris clàssics entre 1980 i 2002, la densitat de parelles trobada a Can Buxeres no únicament és de les més altes coneguda a Catalunya (90 parelles/ha) i és 12 cops més gran que la mitjana d’ambients urbans catalans sinó que contribueix decididament a la preservació d’aquesta espècie de forma global.

• A banda de les espècies nidificants en caixes-niu, s’ha detectat un total de 27 espècies d’ocells en censos efectuats al parc durant la campanya de control de les caixes. Sis d’aquestes espècies són nidificants segures i dotze probables: Segures: colom domèstic, cotorreta de pit gris, estornell vulgar, mallerenga emplomallada, pardal comú i tórtora turca. Probables: gafarró, garsa, merla, pit-roig, raspinell comú, tallarol de capnegre, tudó, verdum, mallerenga blava, mallerenga petita (confirmada a les caixes), tallarol de casquet i cotorra de Kramer.

• La mitjana d’espècies detectada per cens al voltant de les caixes és de 6,187 i les proporcions d’espècies detectades està estadísticament significativament d’acord amb allò que hom espera trobar al municipi en base als resultats de l’atles dels ocells nidificants a Catalunya (Test χ2 = 0,9984, P=0,0065).

• Les zones més naturals són les que tenen una major biodiversitat amb una densitat d’ocells present similar a la dels boscos mediterranis propers i superior als 50 ocells/ha. Més zones amb ecotó amb periurbanes o ruderals, més ocells . Menys ocells en zones més enjardinades i per tant amb menys diversitat vegetal.

• L’existència d’aquesta diversitat de fauna a l’entorn de la situació de les caixes fa preveure que es doni un increment futur de l’ús d’aquestes caixes i que una política de col·locació de caixes-niu en altres indrets de la ciutat sigui recomanable per impulsar la recuperació del nostre patrimoni natural i contribuir-hi a la preservació de les espècies de la fauna a nivell global.


52

5.- PROPOSTES DE GESTIÓ La col·locació de caixes-niu s’ha mostrat com una mesura de cost reduït que ha produït uns efectes molt positius sobre la biodiversitat del parc de can Buxeres. A banda de continuar el seguiment d’aquesta mesura, es proposa exportar la col·locació de caixes a tots els parcs de la ciutat amb zones arbrades adients seguint els paràmetres de col·locació descrits: caixes per sobre dels 7,5 a 8 metres d’altura i en densitats màximes mitjanes de 10-20 caixes/ha col·locades preferentment sobre arbres autòctons. Es proposa així mateix exportar el model de seguiment de les caixes als centres educatius de la ciutat, mitjançat l’elaboració de fitxes de reconeixement de les espècies més freqüents i del treball de les espècies que hi nien en aquests espais per un costat com a espècies de marcat component forestal i per altre les pròpies de l’entorn agrícola i periurbà que ens envolta. Activitats relacionades amb el seguiment a distància de la nidificació poden ser dels tipus següents:

a) Determinació de l’àrea vital, veient fins on es desplacen els adults reproductors dins del parc a la recerca d’aliment durant l’època de cria.

b) Observació de l’activitat alimentària amb tipologia d’aliments aportats, cadència de les activitats d’alimentació i per tant, càlculs associats al paper beneficiós i controlador de plagues d’aquestes espècies.

c) Treballs de recerca sobre les espècies nidificants als diferents parcs i escoles, com ara els efectuats a la zona de can Buxeres.

d) Elaboració de mapes de distribució de les espècies nidificants per comparar-los amb referències anteriors com ara el catàleg de la fauna de L’Hospitalet o altres estudis precedents.

e) Determinació de la diversitat de sons i cants d’ocells registrats en els diferents punts de la ciutat i la complexitat de l’arbrat existent.

La recollida de dades com ara les exposades en aquest treball, dona peu a la realització de treballs matemàtics sobre representació de diagrames, estadística, o obtenció de dades per part de les escoles o interessats en fer-ne un seguiment i una continuació. Cal valoritzar els resultats obtinguts i la necessitat d’aportar-hi el nostre granet de sorra a la conservació de la biodiversitat general. Potser una quarantena de caixes-niu no salvaran les espècies involucrades a nivell mundial, però potser sí a nivell local. Hem vist com s’han assolit unes densitats de parelles per hectàrea nidificants altíssimes en el context català on ens emmarquem i com aquestes palesen la necessitat que les espècies protegides tenen de polítiques actives de conservació com les a dalt comentades que, mica en mica, granet a granet, van col·laborant a invertir les tendències a la baixa, negatives i pessimistes de la conservació d’aquestes espècies. Cost-benefici no hi ha gaires mesures ambientals més agraïdes i entenem que qualsevol planificació futura de nous parcs, i la revisió de l’actual dels existents, hauria de comportar programes de facilitació per a les espècies d’ocells com el present. Ricard Gutiérrez L’Hospitalet de Llobregat, desembre de 2008.


53

6.- AGRAIMENTS A Gerard Gutiérrez i Ariadna Gutiérrez per acompanyar-me en algunes de les prospeccions. Als alumnes dels Cursos d’Iniciació a la Identificació d’ocells al camp de L’Hospitalet de Llobregat per d’interès demostrat en les caixes-niu del parc. A la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat per d’interès en la protecció de l’avifauna de la nostra ciutat. 7.- BIBLIOGRAFIA Ballesteros, T. & Degollada, A. 2006. Catàleg de la fauna i flora de L’Hospitalet de Llobregat.

Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat. BirdLife International. 2008. Species factsheet: Parus ater. Downloaded from

http://www.birdlife.org on 1/12/2008 Brotons, L. 2004. Mallerenga petita Parus ater. A Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. &

Herrando, S. (eds.). Atles dels Ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pp.458-459. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.

Cordero, P.J. 2004. Pardal xàrrec Passer montanus. A Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atles dels Ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pp.506-507. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.

Del Moral, J. C., Escandell,V., Bermejo, A., Molina, B. y Palomino, D. (Eds.). 2008. Programas de seguimiento de SEO/BirdLife en 2006. SEO/BirdLife. Madrid.

Du Feu, C. 2003. The BTO Nestbox Guide.BTO Guides 23. Tring. Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.).2004 Atles dels Ocells nidificants de

Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona. Huntley, B., Green,E.R., Collingham, Y.C. & Willis, S.G. 2007. A Climatic Atlas of European

Breeding Birds. Durham University, the RSPB and Lynx Edicions, Barcelona. ICO. 2007. SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. ICO, Barcelona.

(http://www.sioc.cat). Perry, K.W. and Day, K.R. 1997. Numbers and distribution of Tree Sparrows Passer montanus

around Lough Neagh, 1968-1997. Irish Birds 6 (1): 29-34.

Resultats de la campanya de col·locació de caixes-niu a ... · El seu vèrtex sud-est té de...

Documents

Transcript of Resultats de la campanya de col·locació de caixes-niu a ... · El seu vèrtex sud-est té de...