TEMA 2. Orígens, evolució i característiques geogràfiques dels elements i activitats...
64
TEMA 2. Orígens, evolució i característiques geogràfiques dels elements i activitats turístiques
description
TEMA 2. Orígens, evolució i característiques geogràfiques dels elements i activitats turístiques. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of TEMA 2. Orígens, evolució i característiques geogràfiques dels elements i activitats...
TEMA 2. Orígens, evolució i característiques
geogràfiques dels elements i activitats
turístiques
“Els viatgers del segle vint, que cansadamente trauen les seues maletes del compartiment superior i esperen
baixar per la passarel·la de l'avió a un lloc estrany, poden pensar que la seua experiència és singularment
moderna. No obstant açò, són els últims d'una llarga línia de viatgers que arriba des de l'Antiquitat. Des dels temps més antics, tots els tipus de vehicles, des de l'animal fins a l'avió de reacció, i els allotjaments, des de l'insignificant cobert fins al luxós hotel de cinc estreles, han donat vida
a incomptables regions”
Eric Friedheim, en Travel agents: from caravans and clippers to the Concorde, Travel Agent Magazine Books, pp 27-28.
Però tots els desplaçaments són sinònims de turisme?
Definició de l'Organització Mundial del Turisme (OMT/WTO):
“El turisme comprèn les activitats de persones que
viatgen i s'estan en llocs fora del seu ambient usual durant no més d'un any consecutiu amb finalitats de gaudir de temps lliure, negocis o altres” Font: (McIntosh et al., 2000, pp 27)
Ambient usual: l'àrea habitual de residència, on els individus fan viatges freqüents i regulars entre el domicili i el lloc de treball o altres viatges dins de l'àrea amb caràcter d'hàbit
Revolució Industrial
Què suposa la Revolució Industrial? - Revolució dels transports- Sorgiment de la burgesia- Regulació de la jornada laboral i consegüentment, alliberament de temps
per a l’oci- Sorgiment d'empreses turístiques o d'indústries afins al turisme
(transports, hotels, etc.)
La Revolució Industrial inaugura l'inici del turisme com a indústria
macroeconòmica
Abans del segle XIX només hi ha
comportaments turístics, no el fet turístic en si, units
A GUERRA, COMERÇ i PEREGRINACIONS
Quan i com va començar l'oci? i el turisme?
Es té constància de manifestacions de gaudi de l'oci en civilitzacions anteriors a la grega i romana, per mitjà de les representacions artístiques pictòriques i escultòriques
El concepte d'oci ha canviat al llarg de la història, ja que està indissolublement lligat a la societat i els seus canvis
En l'antiguitat, es viatjava per tres motius fonamentals: a) política: per a augmentar el volum d'esclaus dels quals “gaudia” el país per a la realització dels treballs més pesatsb) religió: per a visitar temples religiosos en altres països, com feien els xinesos amb els temples budistes de l'Índia.c) per curiositat davant el desconegut
Com veiem la història del turisme?Comencem pels viatges que feien les elits de l‘antiga Grècia i Roma
La crisi de l‘edat mitjana
El ressorgir del turisme en el Renaixement
El desenvolupament de balnearis i del Grand Tour en els segles XVII i XVIII
L'augment de destinacions costaneres des del segle XIX
L'increment de turistes internacionals a través de la companyia de Thomas Cook i els seus successors
Des de mitjan segle XX, tot el procés s'accelera gràcies als avançaments en els transports
Des del Regne Unit es va difondre per la resta del continent i des d'allí, a la resta de països occidentals i a les elits socials de la resta del món
(Basat en Towner, 1995)
Visió excessivament eurocentrista
Tingueu en compte!!!!
El turisme en la cultura grega
- El temps lliure es trobava íntimament lligat a la CULTURA, la RELIGIÓ i l'ESPORT
- L'oci o les activitats realitzades en absència de treball van ser molt importants en la cultura grega. La seua expressió més genuïna va ser el SKHOLÉ
“Exercici de contemplació intel·lectual, que es relacionava amb l'estètica, la bellesa,el bé i la felicitat (Portes, 2007)”. La realització del skholé aportava a l'individu dignitat, noblesa i felicitat, limitat als ciutadans
més rics que no tenien càrregues laborals
- El skholé era un tipus d'oci elitista, minoritari i que es practicava en cercles socials estrets, per la qual cosa no es va difondre per l'àmplia majoria de la societat
- Per aqueix motiu, la cultura grega va desenvolupar formes d'oci obertes a un espectre més ampli d'individus com l'art i els esports.
- Els viatges turístics es van desenvolupar amb activitats esportives i amb la religió, com la visita a les Olimpíades i als oracles.
- La figura del visitant o turista gaudia d'un gran respecte per la comunitat, sent l'hospitalitat un deure fonamental dels ciutadans grecs.
PEREGRINACIONS A OLIMPIA PER A ASSISTIR A LES OLIMPÍADES
- Les Olimpíades es realitzaven a Olimpia cada quatre anys, sempre durant l'estiu
- En elles participaven atletes de les diferents ciutats estat de Grècia, de forma individual, sense equips
- Van començar en el 776 a.c. i es van celebrar fins al 393 d.c.
- Les Olimpíades permetien congregar a la població i a les elits intel·lectuals per a gaudir de l'esport
Museu de les Olimpíades a l’OlimpiaFotografia: http://www.atenas.net/olimpia
Ruïnes del temple dedicat al déu Apol·lo a DelfosFotografia: http://todofluyesofia.bligoo.com.co/el-oraculo-del-delfos
- Delfos i Dodona es van convertir en dos importants centres religiosos de la cultura hel·lènica
- El setè dia de cada mes es feia un sacrifici per una sacerdotessa en l'altar a l'entrada del temple i després d'una sèrie de rituals, els sacerdots transmetien les respostes de l'oracle als consultants
PEREGRINACIONS ALS ORACLES
La fe cega que tenien els grecs a les respostes dels oracles va
promoure multitud de peregrinacions als principals
oracles de l‘antiga Grècia per a sol·licitar consell davant successos futurs que els
inquietaven com el començament d'una guerra o l'establiment d'un nou comerç
El turisme en la cultura romana
Teatre romà de Mèrida (Badajoz) Font: www.absolutbadajoz.com
Il Colosseo de Roma. Fotografia: www.romainrima.it
La paraula OCI prové del llatí OTIUM, concepte oposat al també NECOTIUM o “treball”
L'oci en la cultura romana és entès com un temps de descans necessari després del treball. Aquest temps de “no treball” ajuda a l'home a reprendre de nou amb més forces el seu treball quotidià, per la qual cosa era de màxima importància en el sistema econòmic i social romà
L'oci lúdic es divideix atenent a la classe social (Font: Portes, 2007) a l'igual
que en l‘antiga Grècia
- Els romans freqüentaven les termes en les ciutats i gaudien anant a la costa
- Els romans anaven a les costes de Grècia, Egipte i en la península itàlica, a Herculà o Pompeia
- Els romans diferenciaven molt la vida al camp i a la ciutat, per la qual cosa sempre que era possible, abandonaven la vida urbana per a gaudir de la tranquil·litat del camp
Banys romans en Bath (Regne Unit)Fotografia: http://commons.wikimedia.org/wiki/file:Roman_Baths_in_Bath_Spa,_England_-_July_2006.jpg
Els viatges de plaer van poder desenvolupar-se amb èxit gràcies a:
1.- La PAX ROMANA o PAX AUGUSTA: període de pau dins de les fronteres de l'imperi romà que van imposar els romans als pobles conquistats i sotmesos sota el seu poder.
2.- Desenvolupament de les vies de comunicació
3.- La prosperitat econòmica i territorial de l'imperi i la separació dels temps de treball i oci
Les vies romanesFont: http://www.historylink101.com/2/rome/roman-roads.htm
La via ÀpiaFotografia https://commons.wikimedia.org/wiki/file:Via_appia.jpg
Un complex hoteler “cinc estreles” en l‘antiga Roma
El Colchester Archaeological Trust de Colchester (Essex-Regne Unit) va descobrir les termes d'un complex hoteler de luxe destinat a satisfer les necessitats dels funcionaris i diplomàtics pertanyents a l'imperi romà que es trobaven de viatge.
L'hotel tenia una cuina oberta a tota hora on diversos cuiners preparaven plats als hostes i hi havia joves cambrers que s'encarregaven d'amenitzar el temps als visitants per mitjà de música i ball.
Font: http://www.eadt.co.uk/news/is_this_town_s_roman_hotel_1_72537
El turisme en l‘edat mitjana- L'oci durant l‘edat mitjana està controlat per les hores de sol, la
temperatura, les estacions de l'any i per l'Església.
- Els diumenges es converteixen en dies no laborables, per la qual cosa els treballadors tenen temps lliure per a poder acudir a actes religiosos i pagans ------ El temps d'oci i gaudi es considera com l'absència de treball, per la qual cosa es converteix en un temps antagònic del treball i complement indestriable d'aquest últim.
- A mesura que passa el temps, la prohibició eclesiàstica i de molts senyors feudals de desenvolupar moltes de les activitats i formes d'oci conegudes en l'actualitat disminueix, ja que les altes esferes d'aquesta societat es tornen més permissives.
(Portes, 2007)
- Comencen les classes socials més adinerades aquest procés d'obertura (amb la introducció de la dansa, música o teatre) i les seguirà la majoria de la població.
- El manteniment de dos circuits per al gaudi de l'oci segons la classe social es va a fer encara més palesa durant aquest període.
(Portes, 2007)
Oci cavalleresc: dirigit a divertir les classes socials més altes de la societat.
La seua conducta en la consecució d'aquestes activitats denota la voluntat per diferenciar-se de la resta de la societat a través de l'ostentació.
Les principals expressions de l'oci de l'època són els duels i els tornejos
L'Església aprofita moltes de les noves formes d'oci per a difondre el seu missatge entre la població amb escassos recursos culturals (teatres, saltimbanquis, malabaristes, joglars, trobadors...) juntament amb les processons de les relíquies dels sants
Fotografia: http://sobrehistoria.com/la-iglesia-en-la-edad-media/
GERMEN DE LES ACTUALS FESTES PATRONALS I DE LES KERMESES
- Durant l‘edat mitjana els viatges es redueixen a la mínima expressió a causa de l'augment de la inseguretat per les lluites entre pobles veïns i la mala conservació en els principals camins i vies de comunicació
- La població viatja bàsicament per motius comercials, guerra i
per a fer peregrinacions, que suposen l'expansió territorial de dues de les principals religions monoteistes: l'Islam i el Cristianisme
La MecaFotografia: http://www.viajeros.com/articulos/peregrinacion-a-la-mecca
El camí de Sant Jaume
Turisme i religió: les peregrinacions i les croades
Les grans rutes de peregrinació tenien les seues destinacions en:
- CRISTIANISME: Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la
- ISLAMISME: La Meca
La peregrinació a Santiago de Compostel·la va permetre la
florida de moltes ciutats del Nord d'Espanya, convertint-se en una
via per a la difusió i expansió dels principals corrents d'art del
continent europeu
Sant Martín de FrómistaFotografia: http://www.palenciaturismo.es
El Codex Calixtinus
Dins del Codex Calixtinus, El cinquè llibre constitueix una guia de viatge per als pelegrins, amb consells i
una precisa descripció de la ruta, la societat i cultura dels
pobles i ciutats per on havien de passar els
pelegrins
- Es conserva en la Catedral de Santiago
- És el primer llibre de viatges - guia de què es té referència
Continguts del 5º llibre del Codex CalixtinusFont: http://www.caminosantiagoencadiz.org/index/codexcalixtinus/codexlibrov.html
Els ordres religiosos allotjaven sense ànim de lucre als pelegrins en els seus monestirs i convents, però els pelegrins també van
ajudar a la creació d'una xarxa de fondes, hostals i altres serveis relacionats directament amb la satisfacció del pelegrí, sobretot al
final de la baixa edat mitjana
Turisme i religió: les croades i les peregrinacions
Mapa de les Croadeshttp://www.educa.madrid.org/web/ies.mariademolina.madrid/departamentos/historia2/las_cruzadas.htm
Un dels territoris més conflictius de les friccions entre l'Islam i el Cristinianisme va ser l'Orient Mitjà.
Molts europeus es van traslladar per a lluitar contra els musulmans i així recuperar Terra Santa.
L'Església va beneir aquestes incursions militars concedint als cavallers i militars indulgències espirituals i privilegis als combatents L'Orde de Sant Joan de Jerusalem i el del
Temple protegien i allotjaven els pelegrins que arribaven a Terra Santa
Turisme i religió: les Croades i les peregrinacions
Mapa de les Croadeshttp://www.educa.madrid.org/web/ies.mariademolina.madrid/departamentos/historia2/las_cruzadas.htm
- Una altra de les motivacions de les croades era crear un itinerari espiritual entre Europa i Terra Santa que suposara una penitència per als pelegrins
- Les ciutats del Nord d'Itàlia van aprofitar les croades per a crear una pròspera ruta comercial amb el Mediterrani oriental
Turisme amb finalitats comercials
Mapa de les universitats en l'Edat MitjanaFotografia: http://commons.wikimedia.org/wiki/file:Map_of_Medieval_Universities.jpg
Els estudiants començaven els estudis universitaris al voltant dels 14 o 15 anys d'edat, desplaçant-se als principals centres d'ensenyament superior de tot Europa i el nord del Mediterrani:
- Bolonya fundada en 1088
- Oxford (1096) - Cambridge (1209) - Salamanca (1218)- El Caire (970)- París (1215)
Desplaçaments universitaris
En 1282, en la ciutat de Florència, es va constituir el gremi dels hostalers
A mesura que augmenta el volum de desplaçaments a causa dels pelegrinatges, viatges comercials, estudiantils, per motius de la guerra o d'oci, comencen a aparèixer els primers establiments hotelers, que ofereixen allotjament i manutenció als visitants
Venècia, que es va convertir en un port d'eixida cap al Mediterrani Oriental comptava ja l'any 1235 amb 24 hostals amb capacitat per a
uns 900 viatgers.
L'oci en l'Època Moderna
Aquest període finalitza amb la Revolució Francesa l'any 1789 i l'eliminació del fastuo i l'ostentació desmesurada en les capes
socials més altes de la societat
Els cortesans de l'època conceben l'oci com a oposició al treball. És un oci destinat a la diversió, sent molt exhibicionista i ostentador
(Portes, 2007)
El gaudi de l'oci segueix mostrant-se en dos circuits ben diferenciats atenent a la classe
social, però són les activitats d'oci desenvolupades per la noblesa i la incipient
burgesia les que més atenció capten (celebracions luxoses, festes, caceres, etc.)
El turisme en l'Època Moderna
- Des del segle XV, se succeeixen grans descobriments geogràfics que inciten a aventurers, militars, comerciants i curiosos a viatjar al “Nou Món”
- Ja iniciat el segle XVI comença un dels moviments turístics més significatius de l'època, considerat com un dels prolegòmens del turisme experimentat en el segle XX
EL GRAND TOUR
Planning the Grand Tour per Emil BrackFont: http://www.christies.com/lotfinder/lot/emil-brack-planning-
the-grand-tour-1325968-details.aspx?pos=35&intObjectID=1325968&sid=
EL GRAND TOUR- Els realitzaven els fills de famílies
adinerades, sobretot homes
- El viatge podia durar entre 3 i 5 anys
- Recorrien gran part d'Europa, normalment acompanyats amb algun familiar, els seus professors i criats o fins i tot, algun sacerdot proper a la família
- Era un viatge amb l’objectiu de millorar la cultura dels joves, i així preparar-los per a una futura carrera professional: bàsicament dins de la diplomàcia, l'advocacia, la política o la carrera militar
El Grand Tour va començar sent un ritu iniciàtic en l'adultesa de l'aristocràcia europea, sobretot britànica, i en menor mesura, francesa i alemanya
Va ser durant el segle XVIII quan va augmentar considerablement el nombre d'homes i dones que viatjaven per plaer fora de les fronteres de Regne Unit. La percepció que molts joves de l'alta societat britànica estaven viatjant a Itàlia, França i a Europa Central, va provocar una major importància social del Grand Tour
que va provocar que el turisme no fóra ja monopoli de les classes més adinerades de la societat i que es pogueren crear viatges a mida per a l'aristocràcia menys acabalada i per a la xicoteta i incipient burgesia (es van crear alternatives més curtes i barates en les quals es visitava sobretot París i Països Baixos, evitant Itàlia)
GRAN REVOLUCIÓ SOCIAL
Itinerari i característiques del Grand Tour
- Els turistes britànics solien arribar a la costa britànica i des de Dover arribar al continent per Calais. Quan les relacions entre França i el Regne Unit no eren bones, també usaven els ports d'Ostende a Bèlgica o a Dinamarca
- Viatjaven preferentment en vaixells de passatgers, però si no era possible, també utilitzaven bucs mercants, vaixells de guerra o vaixells/iots privats
- El viatge solia incloure París i un recorregut per les principals ciutats italianes (Roma, Venècia, Florència i Nàpols). Quasi tothom va seguir la mateixa ruta, encara que va haver-hi gent que va continuar més al sud de Nàpols i que es van endinsar en els Balcans, en el Bàltic, van anar a la península ibèrica o a Europa de l'Est
- Solien disposar de petits operadors turístics que acompanyaven els joves i s'ocupaven del transport, l'allotjament, el menjar i la protecció enfront dels bandits dels camins
(Black, 1995)
En l'itinerari influïen...
Factors interns
Factors externs
Preferències personals per un determinat territori i la seua cultura, idioma,
art, etc. i la moda i/o conveniència de les rutes
triades
Factors polítics, desordre social, malalties greus o
guerres
Font: (Black, 1995)
DESTINACIONS MÉS POPULARSdel Grand Tour
DESTINACIONS MENYS POPULARSdel Grand Tour
- Itàlia (i les seues principals ciutats: Venècia, Roma, Florència i Nàpols)
- Europa Central (Berlín, Dresden, Viena)
- París
Influïa el mal estat de les carreteres, les dificultats per a trobar serveis als viatgers, l'absència de mitjans de transport per a desplaçar-se, les dificultats de l'idioma, etc.
- Praga
- el Mar Bàltic
- la resta de França, exceptuant París. En la primera meitat del XVIII la vall del Loira va ser molt popular, però els joves preferien la naturalesa
DESTINACIONS MOLT POC POPULARSdel Grand Tour
- Espanya
- Portugal
- la zona d'Itàlia al sud de Nàpols
- el sud-oest de França
Itàlia en el Grand Tour
Font: (Black, 1995)
Era la destinació més popular de la majoria dels grans aristòcrates britànics per diversos motius:
- Per la seua història i art- pel clima suau - per raons religioses per als viatgers cristians- per l'oportunitat de poder gaudir d'aventures sexuals - perquè a Itàlia podien gaudir de la tolerància d'una societat oberta i acollidora
El Grand Tour a Espanya
Benjamin Reene, un viatger britànic, va descriure Espanya com “el país més avorrit d'Europa”
El Grand Tour a Espanya se centrava bàsicament a Madrid, i es considerava que, fora de Madrid, hi havia molt poc a fer
Els viatgers no consideraven Espanya com una destinació interessant per diversos motius:
- El viatge des del Regne Unit era molt llarg- Les carreteres i camins espanyols eren de mala qualitat- Les ruïnes romanes a Espanya no tenien tant interès com les italianes
per als turistes- No mostraven interès per les ruïnes de l'art islàmic a Espanya- Les muntanyes espanyoles no es podien comparar amb els Alps- Les facilitats i serveis per als viatgers eren molt deficients, havent
d'esperar diversos dies per a prosseguir les rutes que iniciaven bé als Pirineus o des de Portugal, on arribaven per vaixell
Font: (Black, 1995)
El turisme en l‘edat contemporània
Des del segle XVIII fins a la generalització del turisme de masses
Treball Think-Pair-Share amb l’article “Aquí nació el turismo moderno” de
Rigi KulmKulm, Rigi (2013): Ací va nàixer el turisme, publicat en el periòdic El País, l'1 de setembre de 2013.
El turisme des del segle XVIII fins a la generalització del turisme de masses
Revolució Industrial
Revolució dels transports
Noves tipologies de viatgers i turisme
Revolució Industrial
Què suposa la Revolució Industrial? - Revolució dels transports - Sorgiment d'empreses turístiques o d'indústries afins al turisme
(transports, hotels, etc.) - Regulació de les condicions laborals- Noves destinacions turístiques i noves tipologies de viatgers
La Revolució Industrial inaugura l'inici del Turisme com a indústria
macroeconòmica
Abans del segle XIX només hi havia comportaments
turístics, no el fet turístic en si, units
A GUERRA, COMERÇ i PEREGRINACIONS
Font: http://geahistoria.blogspot.com.es/2009/12/historia-del-orient-express.html
Revolució dels transports
L'augment de la producció industrial estava totalment lligada amb
a) una major demanda de matèries primeres en països en vies de desenvolupament (molts d'ells colonitzats per les grans potències industrials o sota la Commonwealth)
a) Cerca de nous mercats per a comercialitzar els productes fabricats
Es va crear així un circuit de distribució de matèries primeres, de productes manufacturats, d'emigrants desplaçant-se a per a donar-los eixida en nous mercats
El segle d'or del ferrocarril
Es poden dividir tres etapes bàsiques en el desenvolupament del ferrocarril:
1.- Prehistòria del ferrocarril. En les dues ribes de l'Atlántic, l'objectiu principal és el desplaçament de tropes militars, per la qual cosa als Estats Units les línies fèrries van arribar de costa a costa, mentre que les companyies europees limiten l'abast de les seues vies a les seues pròpies fronteres.
2.- Expansió i enfortiment d'aquest mitjà de transport. D'una política nacional es passa a una política internacional, sobretot a Europa, on es planteja unir les principals capitals
3.- Declivi i competència amb l'avió
Font: http://www.wellsfargohistory.com
- En 1852, Henry Wells i William Fargo van fundar la companyia Wells, Fargo and Co’s de banca i transports
- Van començar amb el transport de mercaderies i van continuar amb el transport de viatgers des de Nova York fins a la costa del Pacífic dels Estats Units
- Van introduir els xecs de viatge i van fundar l'agència de viatges American Express
Wells & Fargo Company
Sorgiment d'empreses turístiques o d'indústries afins al turisme
“En 1867 Pullman va presentar el seu primer hotel sobre rodes, el President, un vagó llit mes
un altre que era cuina i cotxe comedor.la menjar rivalizaba amb la dels millors restaurants de l'època, i el servei era
impecable. Un any després, en 1868, va llançar el model ‘Delmonico’, primer cotxe destinat a
l'alta cuina. Els menús del cotxe eren preparats per xefs del famós restaurant ‘Delmonico’ de
Nova YorkEn 1875 l'empresa Pullman comptava amb un
patrimoni de 100.000 dòlars al valor d'inventari, tenia 700 cotxes en operació, i comptava amb
dipòsits per centenars de milers de dòlars en el banc. Sis anys més tard, les fàbriques de Pullman construïen 100.000 vagons per a
mercaderies, 500 per a passatgers i uns 200 vagons llits.”
Font del text i fotografia: http://treneando.com/2009/12/31/pullman-y-el-coche-cama/
En 1864, Pullman va incloure vagons-restaurant, casino i dormitoris amb cambres de bany en els trens que
realitzaven trajectes llargs als Estats Units
Thomas CookFotografia: http://news.investors.com/management-leaders-in-success/062512-615788-thomas-cook-devised-a-blueprint-for-travel-business.htm?p=full
L'aportació de Thomas Cook al turisme modern
- Thomas Cook va ser un empresari que va revolucionar el sector turístic amb la preparació dels viatges organitzats, l'abaratiment del viatge turístic i l'obertura de la primera agència de viatges moderna
- Al juliol de l'any 1841, Thomas Cook va preparar el primer viatge amb paquet turístic a Loughborough per a un grup d'unes 500 persones de Leicester. A pesar que va resultar un fracàs econòmic per al mateix empresari, va establir les bases per a crear l'actual paquet turístic
Font: http://www.nationalarchives.gov.uk/education/victorianbritain/happy/source5.htm
- En 1950 va començar a oferir els primers viatges per la resta d'Europa, Estats Units i Terra Santa
- Amb el seu fill, va formar la Thomas Cook and Son, la primera agència de viatges
- Thomas Cook va començar oferint els itineraris que segles abans havien popularitzat el Grand Tour a les classes mitjanes britàniques en la resta d'Europa, popularitzant sobretot Suïssa i la regió natural dels Alps
Font: http://news.investors.com/management-leaders-in-success/062512-615788-thomas-cook-devised-a-blueprint-for-travel-business.htm?p=full
- En 1867 va introduir els bons turístics perquè els seus clients pogueren pagar en els hotels serveis contractats i prepagados en la seua agència de viatges
- En 1872, la companyia Thomas Cook va ser capaç d'oferir un viatge al voltant del món, que va servir d'inspiració per a Julio Verne en la seua obra “La volta al món en 80 dies”
Regulació de les condicions laborals
- La consolidació gradual de l‘estat del benestar i de la seguretat social va ser la resposta dels Estats a les sol·licituds dels obrers industrials una vegada establides les bases del treball industrial urbà.
- L'ampliació del temps lliure de la societat obrera es va aconseguir amb la disminució progressiva d'un horari màxim diari, fins a arribar a les vuit hores. Més tard, van arribar la “setmana anglesa” i la “setmana americana” que deixaven lliures els dissabtes a la vesprada, i tot el dissabte respectivament sense una reducció de la quantia del sou setmanal
- I així, van arribar les vacances pagades anuals, en les quals els sindicats d'obrers al·legaven la necessitat de recuperar forces dels treballadors després de tot un any de treball (amb diferent durada segons el país i els acords assolits), més els períodes de maternitat, avançament de la jubilació, retard de l'edat per a començar a treballar...
(Font: Fernández Fuster, 1991, pp 22)
Noves destinacions turístiques i noves tipologies de viatgers
- Des de Regne Unit, el fenomen turístic va traspassar al continent europeu
- A l'inici, està lligat a l'aristocràcia encara que lentament, la burgesia començarà a gaudir de la seua posició econòmica
- L'oferta de destinacions turístiques comença a augmentar a mesura que el fenomen turístic es desenvolupa tant al Regne Unit i la resta dels països industrialitzats d'Europa.
Treball Think-Pair-Share amb l’article “El desarrrollo espai-temporal del
turisme litoral” d'Erdmann GormsenFont: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/TEMA%202/Text%20Model%20de%20Gormsen.pdf
Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/RecursosTEMA2.htm
Estratificació social i participació en el turisme
Estratificació social i participació en el turisme
Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/RecursosTEMA2.htm
Difusió espacial del turismeErdmann Gormsen va dissenyar un model de difusió espacial del turisme basat en la dependència centre-perifèria, en el qual el centre correspondria amb les grans
àrees urbanes industrials europeus i les perifèries serien els emplaçaments turístics dependents d'aquests centres
Consolidació de les primeres perifèries: fins a mitjan segle XIX
Consolidació de les segones perifèries: des de mitjan segle XIX
Consolidació de les terceres perifèries: des de mitjan 1950
Consolidació de les quartes perifèries: des de 1965
Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/TEMA%202/Text%20Model%20de%20Gormsen.pdf
Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/RecursosTEMA2.htm
Abans de 1800
Difusió espacial del turisme
- L'aristocràcia britànica es refugia a l'estiu en balnearis com el de Bath (1702) o en àrees del Mar del Nord com Brighton (que des de 1700 va passar de ser un poble pesquer a ser un poble balneari, on reialesa i aristocràcia acudien a prendre banys d'aigua)
- Fora de les seues fronteres, colonitzen noves destinacions a Spa (Bèlgica), en el Mar del Nord: Ostende (Bèlgica) o en el litoral del Mediterrani: Niça, per a les estades hivernals
ELS ANTICS BLANEARIOS ROMANS (COM BATH I SPA) SÓN RECUPERATS PER A LES ELITS SOCIALS (TURISME DE BALNEARIS)
- Les elits socials europees imiten als seus veïns britànics, recuperant recursos naturals i infraestructures d'aigües termals construïdes en els segles anteriors com en Baden Baden (sud d'Alemanya), Montecatini (Itàlia), Vichy (França), Karlovy Vary (República Txeca)
Świnoujście/Swinemünde (Polònia)Font: http://www.rootsweb.ancestry.com/mnprgm/Usedom-Wollin/Swinemuende/index.html
LES DESTINACIONS MÉS POPULARS I DEMANDADES EN AQUESTA ÈPOCA SÓN ESTACIONS BALNEARIES
INTERIORS I EL LITORAL DEL MAR DEL NORD, ENCARA QUE DE FORMA INCIPIENT ES POPULARITZA EL SUD
D'EUROPA (GRÈCIA, ITÀLIA, SUD DE FRANÇA I ESPANYA)
PEL SEU CLIMA SUAU
- Àrees del Mar del Nord com Świnoujście i Sopot (Polònia) o Dieppe (França) es van convertir en vertaders punts turístics de litoral
Świnoujście/Swinemünde (Polònia)Font: http://www.rootsweb.ancestry.com/mnprgm/Usedom-Wollin/Swinemuende/index.html
Igual que al Regne Unit, en el Nord d'Espanya hi havia un fenomen paral·lel d'industrialització i creixement turístic lligat a l'aigua, tant en nous balnearis com els
de Cestona i Mondragón (fundats en 1806 i 1827) com en la presa de banys en el Mar Cantàbric: Sant Sebastià, Laredo i Santander
Font: http://www.usc.es/estaticos/congresos/histec05/b9_larrinaga.pdf
Font: http://www.todocoleccion.net/san-sebastian-balneario-perla-circulada-escrita-sello-10-cts-alfonso-xiii-10-8-17x26912528
Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/RecursosTEMA2.htm
Difusió espacial del turisme(Del 1800 al 1849)
- Els nous colons europeus que emigren a Estats Units exporten
amb si el fenomen del turisme, per la qual cosa poc després que a
Europa, en el nou continent apareixen els primers
enclavaments turístics (balnearis en els estats de Pennsilvània,
Nova York i Virgínia)
- El Mediterrani es consolida com una destinació hivernal dels turistes d'Europa Central i del Nord (en la Costa Blava: Cannes, Montecarlo), Ajaccio (Còrsega), Sant Remo i Amalfi (Itàlia)
- Apareixen les primeres colònies de britànics que vénen a passar l'hivern al Mediterrani espanyol (Alacant i Màlaga)
Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/RecursosTEMA2.htm
Difusió espacial del turisme(Del 1850 al 1900)
- Mentre que a Europa els centres turístics es consoliden, durant aquest
període el turisme experimenta un gran creixement espacial, sobretot
als Estats Units (en les costes pacífica i atlàntica), Austràlia o
Argentina
A la fi del segle XIX Malibú és coneguda com l'American Riviera
En 1897, des dels Estats Units salpa el primer creuer amb destinació a les Bahames
Les elits argentines que havien visitat llocs turístics europeus imiten el turisme costaner en el Mar de la Plata
Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/RecursosTEMA2.htm
Difusió espacial del turisme(Del 1900 al 1950)
L'expansió colonial europea suposa la progressiva consolidació de destinacions turístiques en països no europeus:
- Ajuda a crear una imatge d'estabilitat de les colònies- Crea una infraestructura turística pròpia en països que no en tenen (Thomas
Cook va organitzar viatges organitzats a Egipte, Palestina o Índia), es construeixen resorts britànics a Índia, es creen reserves naturals a Àfrica amb capital europeu, etc.
- Ajuda a crear vincles d'unió entre els països colonitzador i colonitzat.- Els colons ajuden a crear una imatge d'exotisme i romanticisme a Europa de
destinacions remotes
Els grans gegants asiàtics desenvolupen una infraestructura turística per a absorbir
el gran mercat intern que posseeixen: Xina, Índia, a més del Marroc, Mèxic o
Brasil.
Àsia Oriental es conforma com una gran regió turística!!
Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/RecursosTEMA2.htm
Difusió espacial del turisme(Des de 1950)
Font: Annual Report 2012 UNWTO
Treball Think-Pair-Share amb l’article “El turismo en la España del siglo XIX”
de Carlos Larrinaga RodríguezFont: Larrinaga Rodríguez, C. (2002): “El turisme en l'Espanya del segle XIX”, en Història Contemporània, nº 25, pp 157-179.
- Fernández Fuster, L. (1991): Historia general del turismo de masas, Alianza editorial, pp 1076.
- Gormsen, E.: El desarrollo espacio-temporal del turismo litoral. Disponible en http://web.usal.es/~a13004/Recursos%20Territoriales08_09/TEMA%202/Texto%20Modelo%20de%20Gormsen.pdf
- McIntosh, R.; Goeldner, C. Y Ritchie, J.R. (2000): Turismo: planeación, administración y perspectivas, editorial Limusa Wiley, pp 593.
- Puertas, X. (2007): Gestión del ocio en el ámbito turístico, editorial Síntesis, pp 331.
- Towner, J. (1995): What’s tourism history?, en Tourism Management, Vol. 16, Nº 5, pp. 339-343
- Annual Report 2012 UNWTO
- El turismo desde la antigüedad al siglo XIX http://tv.unir.net/videos/1498/47/65/364/0/El-turismo-desde-la-antig%C3%BCedad-al-siglo-XIX
- http://web.usal.es/~isalopez/pdfpc1/pc1_t6.pdf
