IntervenciSocieducativaambInfantsiJovesambNEE

Breu aproximaci histrica

La concepci que avui dia t la societat respecte de les persones amb retard mental s fruit duna evoluci lenta i progressiva de diferents variables com sn els avenos de la pedagogia, la psicologia, diverses branques de la medicina i la sociologia, una sensibilitat ms gran pels drets de les persones o la lluita de les associacions que vetllen pels interessos dels afectats.

Per, el que realment interessa s constatar com les condicions de vida de les persones amb retard mental han anat evolucionant a mesura que els models explicatius,que inclouen els valors i les expectatives, shan modificat i com aquestes condicions han influt en el desenvolupament daquestes persones.

A continuaci es descriuen les etapes que podrien caracteritzar levoluci del concepte de retard mental, sobretot durant el darrer segle.

Etapa inicial: origen dels serveis.

Malgrat que les persones amb retard mental han format sempre part de la nostra societat, sn ms aviat pocs documents histrics que ens informen de la seva existncia. El tracte rebut de la societat ha variat segons les diferents cultures, per sempre amb un denominador com: han estat considerades fins prcticament el darrer segle com a ssers infrahumans als quals no es reconeixia la mateixa entitat humana que la resta de persones.

A mitjan del segle XIX es produeix un cert reconeixement de les persones amb retard mental i se les considera un grup singular: calia prestar-los atenci i alleugerir la seva situaci. A poc a poc es va anar consolidant una visi positiva i confiada de les possibilitats de les persones amb retard mental mitjanant leducaci, visi que fa necessari el comproms de la societat.

A grans trets, les caracterstiques bsiques daquesta etapa es podrien resumir en:

El reconeixement de les persones amb retard mental com un grup singular que requereix una atenci diferenciada.

La confiana de les possibilitats de les persones amb retard mental i en les conseqncies positives de leducaci.

El fet que emergeix un inters clarament formatiu, que inclou objectius educatius rehabilitadors.

La concepci de latenci a aquestes persones com un deure de la societat. La idea que latenci sha de proporcionar en lentorn de vida dels afectats. Aquest inters, per, poc a poc (a partir de 1880) deixa pas a una obsessi

creixent per protegir aquestes persones dels perills de la societat; comencen a proliferar albergs i asils.

Al final del segle XIX, les posicions progressistes inicials tomben cap a la caritat i la pietat, i aix sinicia letapa segent.

IntervenciSocieducativaambInfantsiJovesambNEEEtapa beneficoassistencial

Aquesta etapa arrenca a Europa a les acaballes del segle XIX, i al nostre pas sestn fins a la dcada dels quaranta. Les persones amb retard mental eren apartades de la societat i confinades en grans institucions asilars o b hospitalries en rgim dinternat. La resposta que rebien era fonamentalment de tipus assistencial i obea a una progressiva concepci caritativa de la actuaci pblica. La institucionalitzaci en equipaments segregats i la concentraci de serveis ha tigut grans repercussions no sols en la vida daquestes persones sin en la configuraci posterior dels serveis.

Els trets caracterstics daquesta etapa sn:

Les persones amb retard sn subjectes dassistncia. Els subjectes sn reclosos fora dels entorns naturals. Es concentren els serveis. Les mesures que es prenen sn irreversibles. En determinats moments, es van considerar les persones amb retard mental

com una amenaa per a la societat com a conseqncia de la creena que els dbils mentals engendrarien persones tarades i don peu a poltiques de separaci, repressi i control.

Etapa rehabilitadora teraputica

Aquesta etapa cobreix les dcades dels cinquanta, seixanta i comenament dels setanta. Els trets ms caracterstics de letapa sn dos: ls del model clnic i el predomini de lespecialitzaci.

Els professionals que progressivament accedien a les institucions, inicialment provinents del camp de la medicina, establien uns objectius fonamentalment rehabilitadors i organitzaven la seva feina dacord amb el model clnic. No ha de fer-se estrany que en aquests anys les persones que es van preocupar ms de latenci envers les persones deficients fossin metges, que sovint unien a la seva professi una vocaci pedaggica important.

Daltra banda es va imposar el criteri segons el qual la millor atenci envers les persones amb deficincies es podia prestar en centres especialitzats i, per tant, diferents i gaireb sempre allunyats de la resta de centres i fins i tot de la ciutat. La categoritzaci que es feia sobre les bases dels dficits, letiquetatge de les persones amb la pretensi de donar a conixer lorigen i les causes dels possibles trastorns del noi o noia constitueixen un llast enorme ja que condicionen inevitablement les expectatives de tots els que es relacionen amb aquestes persones, perqu nemfatitzen els aspectes negatius i en limiten considerablement el desenvolupament. Els trets caracterstics daquesta etapa sn:

Prevalena del model clnic: o Diagnstic centrat en el dficit. o Classificaci en categories diagnstiques basades en el grau de

dficit. o Es considera que les causes estan dins del subjecte.

Preocupaci per la rehabilitaci: normalment s el metge qui prescriu el que pot i ha de fer el subjecte.

IntervenciSocieducativaambInfantsiJovesambNEE

Leducaci s encara un auxiliar de la terpia.

Els serveis educatius configuren un model caracteritzat per: o Centres diferents per a cada tipus de discapacitat. o Profusi de terpies, sobre la base de les diverses patologies, que

exigeixen el concurs de diversos especialistes. o Fragmentaci de latenci

Etapa educativa

Aquesta etapa est presidida pel principi de normalitzaci i es caracteritza per la prevalena del model educatiu. En aquesta etapa plenament educativa, que arrenca en el nostre pas a partir dels anys setanta, el procs rehabilitador sintegra en el procs educatiu, en aquells infants que el necessiten per afavorir el desenvolupament harmnic dels nens i nenes.

Conv assenyalar com una fita important en aquest procs ladopci per lAssemblea General de les Nacions Unides el 1971 de la Declaraci dels drets generals i especials de les persones amb retard mental, el primer article de la qual proclama que la persona amb retard mental t els mateixos drets bsics que la resta de ciutadans del seu mateix pas i edat.

Cobra importncia el concepte dinclusi. Si quan es parla dintegraci, lmfasi es posa en el subjecte que sha dintegrar, en la inclusi lmfasi es posa en el context, s a dir, en la societat en general que haur dadaptar la resposta i els recursos a les necessitats particulars de cada un dells.

Els trets caracterstics de letapa educativa sn:

Reconeixement del dret a leducaci de totes les persones amb retard mental.

Educaci basada en la instituci escolar i, sempre que sigui possible, en lescola ordinria.

Prevalena del model educatiu centrat en els ajuts que un infant necessita per progressar.

Documentaci creada pel: Centre d'Estudis de l'Esplai