retiro 23:30 - Sitges Film Festivalllençat a adaptar un clàssic de la literatu-ra del qual ja...

9 sion sono

10 can evrenol

11 alba ribas

12 rosanna yanni

Dimarts 13 d’octubre de 2015 Número 5

sitgesfilmfestival.com

retiro 23:30

Hotel col·laborador

Mitjans col·laboradors

Merchandising

Disseny gràfic Web Impressió Serveis audiovisuals Gestió de viatges

Plataforma Suport tècnic Muntatges audiovisuals Publicitat exterior

Proveïdors oficials

Línia aèria oficial Línies ferroviàries Agència de publicitat i productora

CREATIVIDAD Y TECNOLOGÍA AUDIOVISUAL

Transport i missatgeria Informàtica Subtitulat Seguretat

Organització

Soci multimèdia

Vehicle oficial

Altres col·laboradors

Cocktail oficial Perruqueria i cosmètica oficial Begudes

Patrocinador principal Patrocinadors

Patrocinador i seu oficial Amb el suport de Col·labora Diari oficial TV oficial

Port Esportiu Aiguadolç

Av. Emerencià Roig i Raventós

L’Excorxador

Platja de Sant Sebastià

Cap de la Vila

Estació Renfe

C. Francesc Gumà

C. Rafael Llopart

C. Joan Maragall

Plaça del Dr. Robert

C. de Parellades

C. Àngel VidalC. MajorC. de Sant Antoni

Av. Sofía

Pg. de Vilanova

C. de Joan Llopis

Pg. de la RiberaPg. Marítim

La Fragata

C. Sant Francesc

C. de Jesús

9

8 7

11

10

121514

1317

16

18

19

202221

23

2425

64 5

3

1

2informació i venda d’entrades

1 Estació 2 Bus Sitges - Barcelona / Sitges - Vilanova 3 Cinema Prado 4 Cinema El Retiro 5 Jardins d’El Retiro. Taquilles centre 6 Cap de la Vila 7 Hort de Can Falç 8 Carrer Primer de Maig 9 Passeig de la Ribera 10 Hotel Avenida Sofía 11 La Fragata 12 Ajuntament 13 FundacióStämpfli-ArtContemporani 14 Mercat Vell. Casa Bacardí 15 Palau de Maricel 16 Museus Cau Ferrat i Maricel

17 EdificiMiramar 18 Platja de Sant Sebastià. Estands 19 L’Escorxador. Brigadoon.

Punt d’informació 20 Hotel Meliá. Auditori. Taquilles.

Punt d’informació 21 Sala Tramuntana 22 Village. Hotel Meliá 23 Photocall Mirador 24 Port de Sitges - Aiguadolç 25 Photocall del Port

Compra les teves entrades a: sitgesfilmfestival.com

PREUS (IVA inclòs)9€: SeccióOficialFantàsticaCompetició,SeccióOficialÒrbita,SeccióOficialSessi-onsEspecials,NovesVisionsOne,NovesvisionsPlus,PanoramaFantàstic,Pano-rama Documenta, Anima’t, MidnightX-treme,SevenChances,SitgesClàssicsiSessionsespecials. 6€:SeccióSitgesClàssics 7€: Sessions Anima’t Curts10€: Sessions 3D (inclou ulleres)11€: Maratons,Programadoble 11€: Localitats numerades per a les sessions de tarda a l’Auditori15€: Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda10€: Maratons Matinée Prado i Retiro i Marató Curts del 18 d’octubre15€:MaratonsPrado,Retiro,Auditori iTramuntana i Marató Matinée Auditori del 18 d’octubre4,50€: Sessions Despertador (primera sessió matinal a tots els cinemes)

ABONAMENTS (IVA inclós)Abonament matineé: 99€Vàlid per accedir a totes les sessions de l’Auditori delmatí fins les 15h (noinclou les maratons del 18 d’octubre). A lavenda,finsel5d’octubre.ABONAMENT AUDITORI: 250€Vàlid per accedir a totes les sessions de l’Auditori durant tot el Festival (no in-clou les sessions d’inauguració i de clo-enda ni les maratons del 18 d’octubre). Alavenda,finsel5d’octubre.ABONAMENT BUTACA VIP AUDITO-RI: 350€Vàlid per accedir a totes les sessions de l’AuditoriduranttotelFestival,ambse-ient reservat a la millor zona (excepte lesmaratonsdel18d’octubre,quesónseient lliure). Dóna dret a bossa i catà-legoficialdelFestival.Alavenda,finsel5d’octubre. ABONAMENT BUTACA VIP RETIRO: 275€Vàlid per accedir a totes les sessions del Retiro durant tot el Festival, ambseient reservat a la millor zona (excep-te lesmaratons del 18 d’octubre, quesón seient lliure). Dóna dret a bossa i catàlegoficialdelFestival.A la venda,finsel5d’octubre.Abonament 10 Compra 10 entrades per a 10 sessions diferents i obtindràs un 10% de des-compte sobre el preu total. És vàlid únicament per a les sessions que tin-guin un preu de 9 euros. Rebràs un

codi d’abonat bescanviable per ales sessions que triïs i no caldrà que bes-canvïis tot l’abonament de cop.Abonament 20 Compra 20 entrades per a 20 sessi-ons diferents i obtindràs un 20% de descompte sobre el preu total. És và-lid únicament per a les sessions que tinguin un preu de 9 euros. Rebràs un codi d’abonat bescanviable per a les sessions que triïs i no caldrà que bes-canvïis tot l’abonament de cop.Amés,siacumules40entradesomésen una mateixa compra obtindràs auto-màticament un 20% de descompte so-bre el preu total. El descompte s’aplica-rà a totes les sessions excepte les gales d’Inauguració i Cloenda, maratons del18d’octubre,lessessionsDespertadoriLocalitatNumerada.

PACKS (IVA inclós)Pack Noves VisionsCompraunpack vàlid per 4 entradesde dimarts, dimecres o dijous de lasecció Noves Visions i obtindràs mésd’un 30% de descompte. Rebràs un codi dePackNovesVisionsbescanvi-able per a les sessions que triïs.Pack Anima’tCompra un pack vàlid per 4 sessionsdiferents de la secció Anima’t (Curts,llargmetratges i 3D) i obtindràs un des-comptedefinsal30%.Rebràsuncodide Pack Anima’t bescanviable per a les sessions que triïs.Pack FantàsticCompraunpackvàlidper4sessionsdi-ferents de dimarts, dimecres o dijous iobtindràs més d’un 30% de descompte. És vàlid únicament per a les sessions que tinguin un preu de 9 euros. Rebràs un codi de Pack Fantàstic bescanviable per a les sessions que triïs.

CARNETS AMB DESCOMPTE*20% de descompte en la compra d’entrades per als titulars del Car-net de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Carnet Jove, TargetaCinesa Card, Club Fnac Oci i Cultu-ra,ClubTR3S-C,RACCMaster,RACCJove,La Vanguardia,CineclubdeSit-ges,Phenomena,majorsde65anysicarnet de Família nombrosa i mono-parental (aplicable nomes a les sessi-ons SITGES FAMILY).Els descomptes no són acumulables. El titular podrà adquirir una entrada amb descomptepercarnet,excepteelstitu-lars del carnet TR3SC i La Vanguardia,que podran adquirir-ne dues.

El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horari d’aquests serveis de transports. Els possibles canvis en les projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports.

Informació transports

informació i venda d’entrades

El diari del festivalCoordinació Violeta KovacsicsRedacció GerardCasau, ToniJunyent, AlanSalvadó, PauTeixidor, Jaume MirandaMaquetació JuanCarlosGómez, Fran ValencianoFotògrafs MiguelÁngelChazo, Jesús ParisIl·lustració Guillem DolsVoluntària Patricia Salvatierra

El festival no comparteix necessàriament les opinions expressades pels diferents autors d’aquesta publicació.

Tren fantàstic!Del 9 al 18 d’octubre (ambdós inclosos)Tren directe Sitges – Barcelona SantsSortida des de Sitges: 1.30h de la matinada

Són vàlids els bitllets i abonaments de RenfeiATM,adequatalnombredezo-nes del trajecte realitzat.El Tren Fantàstic sortirà puntualment ala1.30h,senseexcepcions.Encasderetardenlesprojeccionsnocturnes,lasortida d’aquest tren no es modificarà.

Consulteu tots els horaris, paradesi preus a rodalies.gencat.cat o bé al 900410041

Bus diürn i nocturnMonbúsConsulteu horaris i parades 938937060/www.monbus.cat

Bus urbà de sitgesConsulteu horaris i parades a: www.visitsitges.com

Diari del festival Dimarts 13 d’octubre 2015

2

TORNA DE SITGES,EN EL

TREN FANTÀSTICDEL 9 AL 18 D’OCTUBRE

Tren directeSITGES-BARCELONA SANTS

sortida de Sitges 1.30h de la matinada

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

l’equip de the invitation l’equip de vulcania

david prowse i els stormtroopers oliver stone recull el gran premi honorífic

simon yam a la recepció de hong kong l’equip d’el cadáver de anna fritz


3

DIARI OFICIAL DEL SITGES FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA

Midnight X-Treme RETIRO 01:00

bite

La expresión “levantar ampollas” se suele aplicar al hecho de que una ac-ción o circunstancia venga a causar una molestia notable. Sin embargo,en el sentido más literal de la expre-sión, una ampolla aparece cuandoel levantamiento de la epidermis se produce debido a un líquido acuo-so generado por el propio cuerpo. Si os aclaramos los dos sentidos de esta famosa locución, el figurado yel literal, es porque no es frecuenteencontrar películas que apliquen de forma ejemplar ambos sentidos a la vez. Dicho esto, entendemos que nohace falta decir mucho más para que se hagan ustedes una ligera idea de por donde van los tiros en Bite, que,además,convienenoconfundirconlaotra Bite también presente en el Fes-tival. Porque en Bite, del canadienseChad Archibald, lo que empieza conuna cierta ligereza es solo una sim-pática trampa para que caigáis de bruces en lo que luego ha de venir: la incontestable demostración sobre la belleza existente en toda podredum-breylareivindicacióndeloasquerosocomo un territorio a explorar.Pocoantesdesuboda,Caseysufrelapicadura de un insecto desconocido que pronto empieza a provocar ciertas transformacionesensuorganismo,yquenotardanenaflorarparacambiarsu cuerpo de forma inimaginable. Sin embargo,ademásdelcarácterpredo-minantementeviscosodelacinta,nopodemosobviar,porejemplo,lainte-resante relación que la película ejerce entre la protagonista y el espacio (elapartamento en el que se desarro-llará su monstruosa mutación) que,en su tramo inicial, está cerca de laclaustrofobia que padecía Catherine Deneuve en Repulsión. Pero que en sutramofinal,unapreciosistapoéticadel horror elaborada a partir de una ahumadadireccióndefotografía,nosremitirán sospechosamente a la nau-seabunda y repugnantemente bellaThanatamorphose.

S.O.F.Sitges48 AUDITORI 12:30

frankenstein

Atenció, melòmans del gènere:Frankenstein suposa el retrobament,mésdevintanysdesprés,entreBernardRose, director de Candyman, i l’actorTonyTodd,queva interpretarel llegen-dari home del sac en aquella adaptació delmestreCliveBarker,undelsfilmsdeterror més celebrats dels noranta. Que no us tiri enrere el fet que Rose s’hagi llençat a adaptar un clàssic de la literatu-ra del qual ja n’hem vist una bona pila de versions,perquèaixònoéscappel·lículade compromís sinó una de les adaptaci-onsmésfidelsquehemvistdelanovel·ladeMaryShelley.I,alhora,unadelesmésprovocadores. Rose, que també signael guió del film, trasllada l’acció a l’ac-tualitat i centra la seva mirada en com el monstre brillantment interpretat per XavierSamuelvaprenentconsciènciadesí mateix al mateix temps que el seu cos esdeteriorainexorablement,aspecteenel qual destaquen uns notables efectes visuals.Nouslaperdeu.I,percert,afinalde mes tindrem Candyman dins la mara-tó de terror sense treva que tindrà lloc al Phenomena.


the hallow

Matèria fosca. Aquest concepte d’as-trofísica podria ser un bon títol alter-natiu per a The Hallow,totiquepotser

S.O.F. Sessions Especials AUDITORI 18:30

the assassinSi hi va haver un moment al darrer festival de Canes que va atrapar l’atenció de tota la cinefília allí con-gregada,aquestvaser,sensdubte,l’estrena mundial de The Assassin. FeiavuitanysqueHouHsiao-hsienno dirigia cap pel·lícula (des de laseva excursió francesa amb El vue-lo del globo rojo),ihihaviaganesderecuperar la mirada pacient d’un dels mestres inqüestionables del cinema contemporani. Els aplaudi-ments entusiastes que van tancar la projecció van suposar la millor provadequèHoumanté intacta laseva capacitat de fascinar. El jurat també ho va saber veure, i el vaguardonar lògicamentambelpre-mi al millor director, que reconei-xia lavalentiaambquèel cineastataiwanèshaviaafrontatelreptederealitzar un wuxia.Pel·lícules tan rellevants com araFlowers of Shanghai ja ens havien mostrat la capacitat del director per evocarèpoquespassades,peròmaifinsaraelcineastas’havia interes-satdemaneraexplícitaperungè-nere associat de manera tan clara amb el cinema popular. Aquest gir va sobtar a alguns seguidors,mentre que d’altres espectadors han manifestat certes reserves a

l’hora de considerar The Assassin com un wuxia “autèntic”, jaqueenella les coreografies i els combatsocupen una proporció relativament petitadelmetratge,dominatperlacadènciahabitualdeHou.Aixòenspodriaduraundebat força llarg, ides d’aquí volem llançar la següent pregunta:Quèéselque,endarrerainstància,identificaungènere?Sónpotser els detalls més superflus iespectaculars,omésaviatéslama-neraenquèunrelatiunspersonat-ges s’integren dins d’un determinat paisatgeiatmosfera?Ditd’unaaltramanera:totiqueaunfilmcomaraCaravana de paz,deJohnFord,nos’hi escolti gairebé cap tret, ningúposaria en dubte que es tracta d’un western. Seguint aquest raona-ment,The Assassin seria,efectiva-ment,unwuxia,ambelgènereper-fectament integrat a les necessitats de lahistòria ide l’autor: “Somiavaa ferunfilmd’aquestgènereperòamb un estil realista que s’adiu més ami”,diuHou,“enrealitat, lamevavertadera influència són les pel·lí-cules japoneses de samurais d’Akira Kurosawa id’altres realitzadors,onl’importantéslafilosofiaquecom-porta ser un samurai,inolesesce-nes d’acció per se”.

A través d’una narració tan essenci-alcomel·líptica,Houelaboraelre-tratdelaprotagonista,NieYinniang(ShuQui,feroçisilenciosa,conver-tidadefinitivamentenmusadeldi-rector), una assassinade governa-dorscorruptes,aquilasevamestraencarregaundialiquidaralseucosí,l’homeambquil’havienpromèsdepetita. Yinniang quedarà presa del dilema,dubtantentrecomplirambel seu deure o revoltar-se i perdonar lavidaalapersonaquevaestimar,i que mai no ha oblidat. La càmera del director s’acosta més que mai a lavisiódelseupersonatgeprincipal,convertint-se en una presència si-lenciosa,queobservadesde l’om-braelsseusobjectius,icontéelseudolor davant la vida feliç que a ella li ha estat privada.Filmantperprimercopendigital,Hou Hsiao-hsien elabora un ta-pís d’extrema nitidesa de la Xina del segle IX. Tot un espectacle de color (no veureu aquest any ver-mells tan intensos i amb tants ma-tisos com els d’aquesta pel·lícula)imoviment,d’unabellesaprecisa,mai supèrflua. No és gratuït quemoltes veus ja hagin saludat The Assassin com una de les obres cabdalsdeladècada.


4

hauríemdeparlar,mésaviat,dematè-ria-negra-com-la-nit; la que es troba Adam dins el crani d’un cérvol mort. Biòleg de professió, Adam s’acaba demudar a una zona rural d’Irlanda amb la seva dona i el seu fill, i, encuriosit,agafa una mostra d’aquesta substàn-cia tanestranyaper analitzar-la.Malaidea,evidentment.Pocimportaqueelsveïns adverteixin els nouvinguts dels perills amagats a les profunditats del bosc; ells s’ho prenen com una ofensa i esreafirmenenlanecessitatd’aixecarlasevanovallar.Però,demicaenmica,lescosesesvanretorçant,gairebécomsi es tractés del fong viscós que produ-eix lasubstància, iques’expandeixdeforma imprevisible.Artista d’efectes especials i talentós directordevideoclips,CorinHardyde-butaambunfilmqueposademanifestla seva passió pel terror, delectant-seamb les convencions del gènere (elbosc,l’arribadaaunanovallar,launitatfamiliarenperill...)però,també,creanttota una mitologia monstruosa que pren possessió del tercer acte de la pel-lícula,iqueresultatantimpactantcomoriginalenelseudisseny.

NovesVisionsOne RETIRO 19:15

valley of love

El tándemHuppert-Depardieu, reunidotreinta y cinco años después de Lou-lou deMauricePialat, eselprimerodelos múltiples reclamos de la película de GuillaumeNicloux. Se tratadeunme-lodrama familiar construido en forma detriángulodondeunode losvértices,el hijo del matrimonio fallido de Isabelle yGérard (así se llaman losprotagonis-tas), estáausente.Se tratadeunaau-sencia trágica, fruto del suicidio de suúnicodescendiente, que introduceunadimensión metafísica al conjunto del relato. Este es precisamente otro de los atractivosdelfilme,lainteresantemez-cla de melodrama y de espiritualidadsobreunfondopaisajísticomuysignifi-cativo:elValledelaMuerte,enCalifornia.Todo empieza con las cartas póstumas quemanda el hijo a sus padres, sepa-rados desde hace tiempo, citándolos

en este emplazamiento para que sigan una serie de indicaciones; un peregri-naje,endefinitiva,condistintasparadasquedebellevarlos,enlaúltimacasilla,aun reencuentro con él. Se trata de rea-lizar un camino de fe en el contexto de una sociedad cada vez más materialis-ta. Gérard, sobrado de barriga pero nodefe,seráelmásescépticodelaparejadesdeuninicio,máspreocupadopornoabrasarse en este escenario sublime ypor aislarse continuamente en el interior de su todoterreno con aire condicionado. Isabelle, en cambio, tratará ciegamentedecreer,aunquequizásnoestaráprepa-rada para ello. Valley of Love propone un puntodepartidaque,comoenTe querré siempre de Rossellini, sitúa a la parejaen un territorio extranjero, a la esperade una revelación. La gran cuestión de Valley of Love es: ¿los milagros pueden advenirseenmediodeldesierto,bajounparasolyunassillasdeplaya?


i am a hero

Adaptacióndeunexitosomanga, I Am a Hero se estrena mundialmente en Sit-ges.EldirectorShinsukeSato,expertoenadaptacionesdecómicsyrealizadorde las dos entregas de Gantz,hasidoelencargadodellevaracaboesteproyec-to. La superproducción está protagoni-zadaporHideo,unfrustradomangaka,agobiado continuamente por sus pro-blemas económicos, sentimentales ypsicológicos. Su deprimente rutina se verá truncada por una infección zombi quedesolaráJapónyque,curiosamen-te, sepresenta comounaoportunidadpara cambiar su mediocre existencia.I Am a Hero propone novedades en el universo de los muertos vivientes (aquí llamados infectadosZQN): estospue-den tener unas capacidades físicas ymentalesextraordinarias.Además,sineclipsarelhumor,elgoreylaacción,elfilmeseenriquececonundramatismoyunatrascendencia inusualenelgé-nero. La película entretiene a la par que emocionaeinvitaalareflexión.A pesar de que sus creadores no se hanpronunciadoalrespecto,seespe-

ra que la (más que probable) segunda parte de I Am a Hero mantenga el aire espectacular, entretenido y sustancialde esta primera. Sea como sea, porahoraunoyasepuedecontentarconesta interesante adaptación manga.


bone tomahawk

Esbien sabidoque, en la tradicióndelwestern,losindiosfueronlosprimerosen encarnar los miedos hacia el “otro” desconocido; el salvaje que altera la es-tabilidaddelacomunidad,atemorizán-dola con su posible llegada. Aunque no sealohabitual,noesdeextrañarqueelwesternpuedaserunterrenofértilparaexplorar una dimensiónmás terrorífi-ca que épica. Así lo interpreta S. Craig Zahler en Bone Tomahawk, su ópera prima, donde los miembros de una tri-bude indioscaníbalesfiguranestete-rror cuando secuestran a la doctora de unpuebloyaunodelosayudantesdelsheriff para llevárselos a su guarida, acinco días de camino. La distancia no es baladí,puesbuenapartede lapelículase centra en el viaje del cuarteto prota-gonista hacia la caverna del mal. Unviejo sheriff y su ayudante, todavíamásviejoqueél,unrefinadoasesinodeindiosyuncowboy lisiado componen el grupo de searchers que salen en misión de rescate suicida. Esta parte de Bone Tomahawk se escribe de forma clásica: la escena del viejo ante la tumba de su mujer despidiéndose de ella o las con-versaciones del grupo alrededor de una hoguera dan buena cuenta de ello; son una muestra de cómo asoma el aroma clásico quenos dejaronFord yHawks.Sinembargo,estaatmósferaclásica,detempocontemplativo,serompecuandolos protagonistas llegan a la guarida y,enunabrirycerrardeojos,seprodu-ce un estallido de violencia que sacude alospersonajesyalpropioespectador.De pronto nos damos cuenta que todo eltrayectovividohastaahíeraunparti-cularvíacrucishaciaelinfiernoquecul-mina con el descubrimiento de la parte más salvaje del ser humano. Las imáge-nes que vais a ver dan fe de ello.

NovesVisionsOne PRADO 23:30

last days in the desert

Laculturaurbanaenquèlamajoriadenosaltres vivim ha fet que en els darrers anysemergeixinunasèriedepel·lículesidirectorsquefixen lasevamiradaenels paisatges naturals com a font de misteri,comaterritoridel’extraordina-rii,sovint,fronteracapaunadimensióespiritual.Desd’experiènciesradicalsapropostes més clàssiques, hem retro-bat un cert terror i perplexitat en el (re)descobrimentdeboscos,muntanyesodeserts.Mostrad’aixòéslaprogramaciód’enguanydeSitgeson,perexemple,La brujayValley of Love (projectada tam-bé en la jornada d’avui) se serveixen del que hem apuntat per plantejar les seves respectives posades en escena.La fórmula no és nova sinó arcaica i mí-tica almateix temps.Enaquest sentit,Last Days in the Desert explora un dels relatsfundacionalsenaquestcamp,La Temptació de Jesús,quenarraelsqua-ranta dies en el desert de Jesucrist. El directorRodrigoGarcía,però,secentraen un episodi fictici d’aquest periple,en el qual Jesús (que aquí té l’aspecte d’EwanMcGregor) es trobaenmigdeldesert amb una família en crisi, ambla mare terminalment malalta i amb l’únic fill rebel·lat en contra del pare.Jesús tractarà de reconduir la situació d’aquestatrinitat,malgratquelacontí-nuapresènciadelmalsembridiferentsdubtes en el protagonista. Aquest es-tatdedubte,queesmaterialitzaenunpersonatgedesdoblat,ésundelsplan-tejaments interessants en la pel·lícula.Ewan McGregor ens mostra un Jesúsamb dues cares i construeix un perso-natge completament humanitzat, d’ellmateix brollen les incerteses al voltant del camí a seguir i la vertadera neces-sitatd’ajudaralsaltres.Noobstantaixò,larelacióentreelpareielfillqueobser-varà li serviran d’autoaprenentatge en la sevarelacióambDéu.Eldesert,doncs,es converteix en espai de retrobament amb un mateix i de reconciliació amb el pare i amb el destí a complir.

Panorama Fantàstic RETIRO 16:30

inner demon

La tensión de esta película se cons-truirá en el interior de una casa o,siendotodavíamásespecíficos,alre-dedordeunamesaque,amedidaqueavance la larga y tenebrosa noche,irá llenándose de cerveza. La visión deestamesaydesuscadavezmásebrios ocupantes es lo único que Sam (SarahJeavons),lajovenprotagonis-ta del filme, puede ver desde el ar-mario donde permanecerá encerrada durante un buen rato. Estamos en la Australiaprofunday,ajuzgarporestaestampa, parece ser que las adver-tencias respecto al consumo de cer-vezaquerecibimoselañopasadoenWake in fright siguen teniendo plena vigencia. Pero Inner Demon,lasegun-da película de Ursula Dabrowsky, nova por ahí: la cerveza no es más que una anécdota, un elemento decora-tivomásen lapesadilladeSam,unapesadilla gran parte de la cual que-daráfueradesucampodevisión,demodo que tendrá que imaginársela a partir de los gritos y demás ater-radores sonidos que oirá… nosotros,sinembargo,noseremostanafortu-nadosydispondremosdealgunaqueotra vista más privilegiada. Aunque,bueno,sabemosquenoosvaisaque-jar por un poco de sangre.Inner Demonhasido,paraSarahJe-avons,suprotagonista,elprimerlar-gometrajeenqueactúa.Nosabemossi tenía en mente especializarse en el género de terror pero, desde luego,la suya es una actuación de las quese sufren. La veremos, sobre todo,en dos tipos de situaciones: o bien corriendo como una loca o bien pri-sioneraenespaciosexiguos,conunafea herida manándole en el vientre. UrsulaDabrowskyaterrizaenSitgescon una historia de miedo física ycontundente,queocultaalgunaqueotra perturbadora sorpresa y es lasegunda entrega de una trilogía de-moníaca que empezó en 2009 con Family DemonsyquecontinuaráconThe Devil’s Work.


5


the demolisher

La verdad es que hoy podría serel Canadian day en Sitges, porqueThe Demolisher, junto con la salvaje Bite (la de Chad Archibald, tambiénprogramada hoy), formarían un es-tupendo programa doble que daría cuenta sobre la actual situación del fantástico en el país que vio nacer a Donald Sutherland. Este dato no ten-dría mayor importancia si no fueraporque tanto el director de The De-molisher, Gabriel Carrer, como Ar-chibald,sonviejosconocidos.Juntoscodirigieronsuóperaprimaen2005,Desperate Souls. Pero a falta de se-sióndoble,nodesaprovechéislaoca-sión para disfrutarlas por separado.Casualidades aparte, The Demoli-sher llega pisando fuerte en forma de hiperestilizado thriller urbano con justiciero de por medio. Después de quedar en silla de ruedas a causa de losbalazosdeunabandacriminal,Sa-mantha verá cómo su marido se en-frenta al resto de su existencia bajo el insoportable peso de la culpa. La fra-gilidad mental a la que ambos estarán sometidos provocará que Bruce aca-be entrando en un estado paranoico queleconducirá,deformairremedia-ble, hacia una espiral demencial queCarrernodesaprovechaparainsuflaralacintaunritmoasfixianteytrufadode narcóticas imágenes. La banda sonora firmada por GlennNicholls (músico británico responsa-ble de remixes de singles de bandas de la talla de The Prodigy, DepecheMode o Nine Inch Nails) asume unaresponsabilidad notable en el acom-pañamiento de la historia, con unapotente composición electrónica car-gada de atmosféricos sintetizadores,estridentes secuencias ruidistas yuntechno machacón que no duda en acelerar el bombo cuando la cinta lo requiere. Más allá de la estética de vi-deoclip que Carrer utiliza con astucia y de la que nunca abusa, el cineastarinde un actualizado homenaje a Ter-minator.


some kind of hate

Conmotivo de la proyección deAlena,advertimos hace unos días que la temá-tica del bullying estaba siendo cada vez más representada en el seno del género de terror. Some Kind of Hate,deAdamEgyptMortimer, es otra de las pruebasde la consolidación de esta tendencia. La historia se centra en Lincoln, un jo-ven que es internado en un reformatorio para adolescentes después de agredir violentamente a un compañero queejercía bullying sobre él. Lo que aparenta ser una vía de escapatoria para recon-ducir su vida se convierte de nuevo en pesadilla cuando dentro del propio re-formatoriorecibe,unavezmás,elacosodeotros internos.Sinembargo, Lincolntambién hallará el amor de una chica que se convertirá en su única tabla de salvaciónenesteentornohostil.Bien,dehechonoserálaúnica,sinoquetendráotra aliada inesperada: el fantasma de una antigua estudiante, Moira, muertaañosatrásfrutodelbullying extremo al quefuesometida.Laviolencia,pues,seconvierteenunrelatosinfin,repitiéndo-se de generación en generación.Los fantasmas suelen tener cuentas pendientes. Este es el caso de Moira,que reaparece en el sótano donde fue asesinada cuando Lincoln precisa de su ayuda; pues la venganza de Lincoln estambién su venganza. Así, de la nada,como si fuera el genio de la lámpara en versión asesina,Moira inicia su cruzadasanguinaria, enmediode laperplejidadde la gente del reformatorio, que nocomprende el porqué de unos asesina-tostanatroces.Sinembargo,unavezeltarrodelaviolenciaseabre,estaresultaimparable e implacable. ¿Cómo podrá Lincoln parar una agresividad nacida de sudeseo instintivodevenganza?Mien-trasdescubrenlarespuesta,observenaldetalleelpersonajedeMoira,unodelosmás terroríficosdeestaedición.El artede la auto-mutilación como una forma de matar a otros será recordada. Así que yalosabéis:portarosbienenclase.


endorphineLas endorfinas son una sustancianarcótica de acción semejante a la de la morfina, que el encéfalopuede llegar a segregar como re-acción adoloresmuy intensos. Suefectoesanalgésicoyproduceunasensación de bienestar. Aunque la famosa hormona de la felicidad haceañosquefuedescubierta,ge-nerando numerosos debates sobre las condiciones en las que el orga-nismo puede producirla, las máshabituales son las que llegan través delorgasmo,delejercicioodelain-gestióndechocolate.Sinembargo,enocasiones,puedenllegarapro-piciar comportamientos aberran-tes,comocuandoalgunosanimalesde laboratorio buscan la sensación deldolorpara,luego,deleitarseenel éxtasis. Imaginen, pues, cuandoestos comportamientos aberran-tes se producen en los humanos. Sin ánimo de entrar en exceso en un territorio del que no tenemos muyclaroque luego sepamos sa-lir, sí nos ha parecido convenienteaclarar algunos aspectos sobre el término al que hace referencia el título de esta alambicada película,pues Endorphine, tercera películadeAndréTurpin comodirector, sedespliega como un laberíntico viaje

al interior de la cabeza de su con-mocionada protagonista.Después de un trastorno de es-trés postraumático (se caracte-riza por la aparición de síntomas específicos tras la exposición aunacontecimiento amenazador o ca-tastrófico),lajovenSimonedeberáaprender de nuevo a gestionar las emociones, como si hubiera per-dido la capacidad de relacionarse con el entorno, hasta asumir unaserie de actitudes excéntricas que le traerán más de un problema. Turpin toma la muerte de la madre de la protagonista como el trauma a partir del cuál esta deberá em-pezara rehacersuvida,pero lejosde poner el piloto automático para generar un relato tremendista,el cineasta opta por elaborar un complejo dispositivo construido de forma similar a como la memoria determina la manera y el ordenen los que la mente almacena los recuerdos. Además, Turpin tomala decisión de empezar la película mostrando a la protagonista a los sesentaaños,unavezsuperadoeltrauma y ejerciendo de profesorade ciencias que se dispone a dar una conferencia sobre la natura-leza del tiempo. Para ilustrar sus

teorías,Simoneeligeelcine,com-parando la visión humana con la de una mosca, para argumentar quetodo lo que percibimos es suscep-tible de ser deformado.Tras esta escena, tiene todo elsentido que Endorphine se escu-de en una narración que transita deliberadamente entre el estado consciente y el inconsciente, ha-ciadelanteyhaciaatrás,rendidaaun mecanismo que no responde a la lógica sino a la caótica acumu-lación de sucesos que nuestras emociones tienden a manipular,a deformar, cuando nos sentimosatacados. Estamos ante uno de los ejemplos más extremos de lo que podríamos considerar el thriller psicológico,aquélque,deformaclaraydirecta,se centra en el estudio de los pro-cesosmentalesy laspercepcionespor las que atraviesa su personaje central. Con un quirúrgico manejo delpuntodevista,lapelículaintro-duce,además,unabrillantelecturasobre la capacidad que tienen las imágenes en movimiento, y másconcretamenteel cine,parasusti-tuir la percepción de una realidad cuando,aveces, simplementenosnegamos a aceptar.


6

FNAC ARENASC.C. Arenas de BarcelonaGran Via de les CortsCatalanes, 373-385

FNAC TRIANGLE BARCELONAPlaça de Catalunya, 4

FNAC DIAGONAL MAR BARCELONAC.C. Diagonal MarAv. Diagonal, 3-35

FNAC L’ILLA BARCELONAC.C. L’illaAv. Diagonal, 549

FNAC LA MAQUINISTA BARCELONAC.C. La MaquinistaPasseig de Potosí, 2

Todo pasa en Fnac

patrocinen aquestes pel·lícules

PORT OF CALL spl 2:a time for consequences

the taking oftiger mountaintwo thumbs uphelios


the dead room

Faunparelld’anys,eldirectordecinemaneozelandès Jason Stutter passejavaper l’interior d’una tenda d’antiguitats,buscantmoblespercertrodatge,quanva topar-se amb una pila de llibres vells i polsegosos entre els quals n’hi havia un que tractava sobre alguns mites i llegendes estranyes de Nova Zelanda.Entre les seves pàgines va trobar-se ambuna inquietanthistòriade laqualhavia sentit a parlar temps enrere: als anys setanta, en una zona remota delpaís,doscientíficsvananaravisitarunagranja els ocupants de la qual assegura-ven que estava embruixada. The Dead Room és la seva primera pel-lícula de por i suposa un canvi d’esce-nariconsiderable,perquèfinsaleshoresaquest cineasta havia rodat unes quan-tes comèdies de culte, comDiagnosis: Death o Tongan Ninja,escritamàamàambJemaineClement, que l’anypas-sat va endur-se el premi del públic del festival fent-nos riure de mala manera amb Lo que hacemos en las sombras.AquínohiésClement,ilasensacióqueprevaldrà és el calfred. Sí que hi és Jed Brophy,unactorhabitualalespel·lículesde Peter Jackson (va debutar al cinema amb Braindead), que interpreta a undels dos investigadors que provarà de

resoldre aquest misteri... i de sobreviu-realacasa,quedisposaràmecanismesper obstaculitzar la tasca científica.JasonStutterexplicaque,quanprepa-ravenelrodatge,vananaralacasaonhaviensucceïtelsfetsreals,peròelsvaferpor.Apartd’estarforçaisolada,nohihavia ni llum ni aigua i alguna cosa els vadirquemillorallunyar-se’n.Elspro-tagonistesde lapel·lícula,però,no tin-dran més remei que veure-li els ullals a aquesta granja maleïda.

Anima’t RETIRO 15:00

the crimson whale

Un dels elements més xocants de The Crimson Whale és la barreja entre el traç allunyatdelrealismedelseudibuix,iladeprimentidemolidorahistòriaqueensexplica en forma de faula. D’alguna ma-nera,elfetqueformaicontingutpren-guin camins que podríem pressuposar com oposats és precisament el que converteixaquestapel·lículad’animacióenuncopdepunya laconsciènciadel’espectador per una banda i en el prin-cipal factor per tal de dotar d’emoció i de sensibilitat a la proposta per l’altra. És apartird’aquestdesequilibriquel’òperaprimadeParkHye-mitrobalasevaveu.Busan,any2070.LaTerrahaestatde-vastada per culpa de l’activitat volcà-nica i, enmig d’una societat presa del

caos ide ladestrucció,unanenahau-ràdelluitarper lasupervivènciaenunmóndedrogoaddicció, xusmaapuntapala i violència desmesurada. I és queen aquesta cinta que, en el fons, ensparla del dolorós pas de la infantesa a la maduresa, la violència serà gairebél’únic element al qual s’aferren tots els personatges d’aquesta societat deixada delamàdeDéu.Sino,costad’explicarcom és que en els primers minuts del film, l’orfenenaprotagonistaque téeldo de comunicar-se amb les balenes,rebi tot tipus de calúmnies, robatoris,insults i autèntiques pallisses. Malgrataquest decadent inici, la pel·lícula notriga a reposar i a situar els personatges enunespaiplenamentdefantasia,onvolcansenerupció idofinscapaçosdenedar en la lava situaran a The Crimson Whale com un dels més amargs contes que recordem.

S.O.F.Òrbita RETIRO 18:30

helios

Longman Leung i Sunny Luk vuelvena unir fuerzas en Helios. Tras Cold War, auténticohitenlataquillahongkonesa,el dúo regresa al thriller de acción. Esta vezsemuestranaúnmásambiciososyse adentran en una trama de contenido políticoyapocalíptico.En una fábrica de Corea del Sur se pro-

duce un extraño robo de uranio puro.Asuvez,unaccidenteaéreoenChinasupone la desaparición de un peligroso explosivo. Los dos materiales unidos podrían crear una bomba nuclear... yno es una casualidad. Una amenaza se ciñe sobre Hong Kong, y los agentessurcoreanos tendrán que colaborar con la policía hongkonesa para detener una posible masacre. Lejos de quedarse en la simplicidad narrativa, el guión de Leung y Luk noescatimaentramas,subtramasygirosinesperados. Con tanto cambio de rum-bo,laatencióndelpúbliconuncadecae.Con este relato tan sustancioso, tienesentido que Helios sea la superproduc-ción que es. Entre otras cosas, el filmeluce unos efectos especiales de campeo-nato,conplanosquesiguenaldetallelasbalasyconespectacularesexplosiones.Aúnasí,loquemásabundaenlaproduc-ción es la acción. Pocas películas del géne-ro tienen escenas de lucha tan potentes como las de Helios,entrelasquedestacauntiroteoenelpárking,porsuritmo,porsuplanificaciónyporloselementosdelosquedispone,pueslospersonajescambiande arma a cada momento. Helios cuenta además con una bandi-da dispuesta a matar por conseguir lo que quiere. Esto no es solo una anéc-dota, sino un detalle importante, puessiempre se agradece encontrar una matona femenina que pueda subvertir las tradiciones del género. Siguiendo la esteladeotrasproduccionessimilares,comolasagadeJamesBond,todosloselementos están empaquetados con unaemocionanteyacompasadabandasonoraorquestral.Con lafirmadePe-terKam,lamúsicaincrementaelritmovertiginoso de la cinta. Este filme propone al espectador unahistoria de tramas corruptas y planesclandestinos,deamenazasapocalípticasysobresaltos internacionales.Todoello,con los combates y persecuciones ha-bituales en el cine del dúo de cineastas. Helios, al igual queCold War, prometecovertirse en un nuevo taquillazo.


office

Con la que ha caído en los últimos años, es normal que vayan apare-ciendo películas que convierten el entorno laboral en espacio abonado para el surgimiento del terror. Hace unos días (unas noches, más bien),nos reímos con los vampiros de ofi-cina que presentaba Bloodsucking Bastards. Pero tras las carcajadas había un vestigio de inquietud; un reconocimiento de ciertas prácticas arribistasydeexplotaciónquevuel-venaemerger(ahora,conunregistromenos cómico) en Office. Debut en ladireccióndeHongWon-chan,unode los guionistas más solicitados del cinecoreano,elfilmeempiezaconeldíadefuriadeunempleadomodelo,que en un arrebato asesina a toda su familia. La noticia deja en estado de shockasuscompañeros,quienesnopodrán evitar preguntarse si su ac-titud competitiva ha tenido algo que ver con el fatal trastorno. Empieza así un thriller psicológico que no teme asomarse en ocasiones al slasher; aunque en esta ocasión el terror no logeneraunpsicópataenmascarado,sinounatristefiguracontrajeyma-letín,iluminadaporlosfluorescentesdeunagrisoficina.


7

Proyecto3_Maquetación 1 01/09/2015 11:02 Página 1

Midnight X-Treme RETIRO 01:00

stung

Hi ha cops d’efecte que sempre funcio-nen.Acabadecomençarlapel·lículaialaJulia, la jove i saludabledirectorad’unaempresadecàtering,decamíauncon-vit,selivessaunamicadecafèalabrusablancaiimmaculada.Nos’hopensaduesvegades a treure-se-la i quedar-se en sostenidorsdavant l’atònitamiradad’enPaul, el seu ajudant. Sona una cançód’aquestes de punk de tenda de roba i alguna cosa ens posa estúpidament contents mentre veiem la furgoneta que condueix el Paul lliscar sobre la carretera. ¡Una noia en sostenidors!Una hora després, la Julia i el Paultornen a estar gairebé frec a frec, es-carxofats sota una taula, visiblementespantats. En un d’aquests moments d’insòlita comunió, comencen a parlarde què farien si no estiguessin en ladesagradablesituacióenquèestroben.Ell acaba agafant forces per preguntar-li silipotferunpetó.Perònohihatemps.Entre aquella primera escena i aques-ta de sota la taula han passat algunes coses. Per resumir-ho: unes abelles ge-gants,aparentmentsortidesdelno-res,s’han carregat la festa. S’han carregat abonapartdelsassistents,isielPaulila Julia aspiren a allitar-se en un futur pròxim,haurand’escaparambvida.

Hi ha una tercera escena, una micamésavançadalapel·lícula,queusaju-daria a acabar de fer-vos una idea de la progressió d’aquests personatges en elseucamícapa la felicitato, simésno, cap a la salvació. Us la descriurí-em,peròésforçafastigosa.Mutacions.Fluids. Larves. Ja us l’hem esguerrat prou.Nomésusdirem,perquècreiemqueusfaràgràciasaber-ho,queLanceHenriksen té un paper secundari i al-gunes escenes per lluir-se a Stung, elsaltalllargmetratgedeBenniDiez,unacomèdiadeterroramblaqueushau-reu de gratar de tant riure.

NovesVisionsOne PRADO 17:15

chasuke’s journey

Imagineu-vos un rotlle de paper gegant desplegat, al voltant del qual, cada dia,uns guionistes celestials tracen els des-tinsdelesnostresvides.Aquestéselprò-legdelfilmdeljaponèsSabu,iChasukeés l’heroi inesperat d’aquesta aventura. Enunprincipi, la tascadelprotagonistaésmenor, repartirel teentrecadascund’aquests escrivents al servei de Déu. El terrordelapàginaenblanc,però,tambéesfapresententreells, iChasuken’ex-erceix sovint de conseller improvisat. Aquest és el motiu pel qual coneix en

detall les vides d’aquells que estan a la Terra;entreelles, ladeYuri,unadonaaqui li ha estat destinada una mort injusta. Chasukeesrebel·laràcontraaquestdestíi serà l’emissari enviat a la Terra per tal de reescriure aquest guió tràgic, iniciant laclàssica aventura per amor. Comsucceeix en tots els filmsenelsquals el destí dels personatges està traçatdesd’unboninici,lacursacon-tra el temps serà l’eix central de l’ac-ció.Peraconseguir-ho,Chasuketindràen el cel alguns aliats, de la mateixamanera que també tindrà opositors,incapaços de tolerar que algú com ell puguimodificarelsdesignisdivins.Mésenllàd’això,Chasuke’s Journey ofereix tambéunavisiócòmicadelcinemaso-bre “àngels”. En plena era dels mitjans decomunicació,unemissaridelsDéuses convertirà en carn de plató televisiu o inclús en trending topic. Com podeu veure,elsavatarsdel’amorsóniseraninescrutables, tant pels humans comperaquellsd’ascendènciadivina.

NovesVisionsPlus PRADO 15:00

coin locker girl

Cuando hablamos de la producción de cinedegénero,yenconcretodelthri-llerasiáticodelosúltimosquinceaños,es imposible, casi ofensivopodríamosdecir,nohacerreferenciaalaindustria

cinematográfica de Corea del Sur. Elprincipal referente en iniciar el furor fue, cómo no,OldBoy de Park Chan-wook.Estecineastainiciósuparticularretratodeununiversodevenganzasyredencionesconestefilme,alquealgodebe la película que nos ocupa, Coin Locker Girl. EstrenadaenCoreaafinalesdelmesde abril, la ópera prima del joven di-rectorHanJun-hee,haconseguidolanada despreciable cifra (para un país como Corea del Sur donde el público consume mayoritariamente produc-ciones autóctonas) de casi un millón ymedio de espectadores. La películaempieza con fuerza: con tan solo me-sesdevida,Il-joungesabandonadaenla taquilla número diez de una estación de tren. Más tarde es vendida a la orga-nización criminal más potente del Chi-natowncoreano, regentadaporMom,unamujerdearmastomar.AIl-youngno le queda más remedio que apren-der a sobrevivir en un mundo eminen-temente masculino y, sobre todo, aactuar como una auténtica arma letal para Mom. Solo conoce las reglas del crimen: obedecer órdenes y ser leal,ademásdeextorsionar,luchar,matar...Sin embargo, las cosas se torceráncuando tenga que matar a un joven al que recientemente ha conocido, laúnica persona que le ha mostrado algo decariñofueradelabanda.Esenton-cescuandoIl-youngdeberácomenzara tomar deciciones. A partir de este momento la pelícu-la entrará en una espiral de violen-cia y de venganza. Presentada en laSemana de la Crítica del festival de Cannes de este año y ganadora dedos premios en PIFAN, Coin Locker Girl es uno de los debuts más impac-tantesdelosúltimosañosenCorea.Se trata de una venganza que os es-tallará en la cara sin ningún tipo de escrúpulos, sin la más mínima pie-dad. Estáis avisados.

CineAsia

Seven Chances PRADO 21:00

the role

Resmillorqueelcinemaperreflexionarsobre la mateixa condició del cinema. The Role, de Konstantin Lopushansky,no està encaminada explícitament cap alterritoricinematogràficsinócapaundelsseuspilars:l’actor.Pel·lículestandi-ferents com El general de la Rovere de Roberto Rossellini o Close-up d’Abbas Kiarostami incideixen en l’acte de portar al límit la interpretació d’un personatge en el context de la vida real. L’obra de Lopushansky esmou en unterritori fronterer similar al descrit. Ho fa atravésdelahistòriad’unbrillantactorrus que decideix interpretar en la vida real el paper d’un líder revolucionari,en plena Revolució Russa. Aquest punt departidaesdevéunpretextperrefle-xionar al voltant de l’art d’actuar i de la metodologia que s’hi amaga al darrere. Elprotagonista,enunprimermoment,estarà fascinatperconèixerelsmeca-nismes de pensament del personatge que interpreta per, posteriorment, ob-sessionar-s’hi fins adifuminar la fron-tera entre el seu jo i la seva actuació. I ésque,acasnosomtotsactorsenlesnostresvides?Larespostalapodeutro-barenaquestmanifestsobrepsicologia,inserit en el bell mig d’un panorama his-tòricquecanviariaelsegleXX.


8

Este año, presenta en Sitges tres películas: Tag, Love & Peace yThe Virgin Psychics. Y durante el 2015 ha rodado cinco en total. ¿Le queda algo de tiempo para descansar?La verdad es que nomucho, pero enJapón los rodajes duran más o menos unmes. Conesa formade trabajar, ycuantificandotodoestetiempo,ento-tal son cinco meses. Eso me da algo de margen para respirar.

¿Se suele implicar también en la preproducción y en la posproduc-ción de sus películas?Durantelafasepreviaalrodajeestoyconcentradoenelguión,ysuelotar-dar un mes en escribirlo. La edición final de la película también suele tardar eso. Además, cuando uno demisfilmesestáenposproducción,yoyasueloestarescribiendounnuevoguión,yaveceselfinaldeunproyec-to y el inicio de otro se encadenan.Puedomantenerestesistemayesteritmo porque en el trabajo me suelo rodear de la misma gente.

¿Considera a su equipo una familia creativa? ¿Qué relación tiene con ellos?Los veo más bien como compañerosdetrabajo.Asíquecuandoestoydes-

cansandoodevacaciones,nosueloso-cializar ni pasar tiempo con ellos. Cada uno va por su lado.

Love & Peace está basada en un guión que escribió hace veinte años. ¿Qué sensación tuvo al reencontrar-se con esta historia?Escribí el guión cuando tenía vein-tiocho años, y paramí contiene unasensación de pureza, de ingenuidadincluso. También veo la desorienta-cióndemi“yo”juvenil,cuandonosa-bíahacia dónde sedirigíanmi vida ymi carrera.

¿Por qué no rodó esta película en su momento?Noencontréningúnproductor intere-sadoenelproyecto,porquenoesunfilme pensado para elmercado japo-nés. Allí no gustan esta clase de pelí-

culas.Dehecho,durantediezañosmecostó mucho sacar producciones ade-lante,ylopasémuymal.

¿Sabría localizar el momento en que su situación profesional empezó a cambiar?En un periodo de gran frustración,decidí irmeaSanFrancisco,paravermundoyparahacerunviajededes-cubrimiento personal. Allí me hice amigo de un hombre al que le gus-taba mucho la serie Z y toda clasede películas de monstruos absurdas. Descubrí que era un tipo de cine que realmentememotivaba,ydecidíquemisfilmesseguiríanunalíneasimilar.También, hacia el final del viaje, mequedé sin dinero y estuve viviendoprácticamente como un sin techo. Duranteesaépocatanduraydemu-cho sufrimiento, escribí el guión deSuicide Clubyloenviéaunaproduc-tora japonesa. Me llamaron al cabo de poco para decirme que volviera inme-diatamentealpaís,yasípoderempe-zar a trabajar en la película. Ese fue el despegue real de mi carrera.

Su filmografía anterior a Suicide Club es muy poco conocida en occi-dente. ¿Cree que aquí tenemos una percepción incompleta de su cine?Es cierto, esas primeras películas sonpococonocidas.Aúnasí,tengolasen-sación de que, en general, el públicooccidental suele comprender mejor mi cine que el japonés. Quizás se deba a la base cultural que existe aquí.

Usted también es poeta, ¿cómo se relaciona esa faceta con su cine?Últimamente no escribo demasiado,pero en algunas de mis películas sí me gusta incluir fragmentos de poemas,o ideas inspiradas en ellos. También creo que si de joven no hubiera hecho poesía,ahoranosabríacómoescribirun guión.

Otra de sus películas recientes, Tag, es muy disparatada en su superficie, pero contiene una reflexión crítica sobre el rol de la mujer en la socie-dad japonesa.Ennuestra cultura, esmuy común lafiguradelídoloofetichefemenino,yasean cantantes de pop o actrices de cine pornográfico. Es un sistema queobjetualizaalasmujeres,ylomásgra-

ve es que las chicas se sienten confor-mes con ello, e incluso se identificancon esta objetualización. Muchas de ellasalosveintiúnañosyaseconside-ran viejas.

En la película, la protagonista cam-bia de apariencia en diversas oca-siones. ¿A qué se debe esa decisión?Cuando pinto, puedo empezar usan-do el color naranja, y luego pasar aotrocolor,yluegoaotro...tododentrodel mismo cuadro. Estos matices se corresponderían con los cambios de identidad en Tag.

Resulta curioso que muchos de sus personajes femeninos porten los mismos nombres, especialmente Mitsuko y Izumi. ¿Sus característi-cas e identidad se traspasan de una a otra película?No, no, esto no tiene relación con laidentidad. Es mucho más sencillo: la primera chica que me gustó en la es-cuela se llamaba Mitsuko. No fue unamorcorrespondido,yaquesololami-rabaynunca lleguéahablarconella.Yolaheidealizadoenelrecuerdo,peroellaseguramenteyanoseacuerdedemí[ríe].Porotrolazo,Izumieselnom-bredemimadreytambiéndemimu-jer,aunqueenelcine llevaelnombreartístico de Megumi. En Tag se repite varias veces la fra-se: “la realidad es surrealista”. ¿Qué es para usted lo real?No es una expresión vacía. Paramí,la base de lo real, de la verdad, essurrealista. Te puedo poner varios ejemplosdeello:haceuntiempo,mivecinosefueaviviraotrapartey,alcabo de una semana de haberse mu-dado, una avioneta se estrelló con-tra su casa. ¿Qué puede haber más surrealistaqueeso? Inclusoel iniciode Tag está inspirado en una histo-

ria real. Mi hermana todavía vive en Toyokawa, dondenacimos, y trabajade periodista. Una vez, supo de ungrupo de madres que iban en auto-car a jugar un partido de volleyball. Entonces, se cruzaron con un locoque conducía contra dirección y atodavelocidadyqueseestrellócon-tra ellas, haciendo volcar el autocar,que se partió en dos. El conductor salióileso,perolasmadresquedaroncortadas por la mitad. Lo surrealista es la definición de la vida misma.

¿Alguna vez ha tenido usted mismo alguna experiencia surrealista?Hacemuchotiempo,comprépelículaparaunacámaraAatonde 16mm.Ladejéenunahabitaciónyyome fuiaechar una siesta. Cuando desperté vi que, inexplicablemente, el negativoestaba ardiendo y había incendiadola habitación. Casi muero, y en esemomento me di cuenta de que en cualquier momento te puede suceder algosurrealista,yquelavidaconsisteenlucharcontraeseabsurdo.Node-bes dejarte consumir por ello.

En Himizu, usted integró la catástro-fe nuclear de Fukushima, que había tenido lugar durante la producción del filme. Luego, ha realizado más películas sobre este hecho, pero el cine japonés reciente parece haber ignorado ese desastre. ¿A qué cree que es debido? Quizás sea porque el carácter japo-nés,yelasiáticoengeneral, tiendeaconsiderar el cine como un entrete-nimiento y no como un medio paracriticaroreflexionarsobrelasociedady lopolítico.Haymuchomiedoa re-cibir presiones o represalias por par-te de las autoridades. Ahora parece imposible que surjan cineastas como Nagisa Oshima, que no temía tratarestos temas.

Por último, una curiosidad: si hiciera una película en Europa o en Estados Unidos, ¿con quién le gustaría tra-bajar?Esmuy posible que el año que vienemevayaaviviraotropaís,ysupongoque entonces empezaré a rodar en oc-cidente.Porotrolado,amíloquemásme gusta es descubrir nuevos talentos. Asíqueallídondevaya,buscarécaraspoco conocidas.

entrevista

sion sono

“En Japón, se objetualiza a las mujeres”

“Lo surrealista es la definición de la vida misma”


9

entrevista

CAN EVRENOL

La pel·lícula comença amb els per-sonatges parlant del Barça. Li agra-da el futbol?Itant,penseuqueaTurquiaelfutbolésgairebémésimportantquelareligió, itothom és del Barça. Quan era petit i el Barças’enfrontavaalGalatasarayodi-avaelBarçaperquèsempreensgua-nyava, per això semprehe tingutunarelació d’amor-odi amb aquest equip. Enlapel·lícula,però,aquestabromavaser fruit de la improvisació. Vam rodar aquesta seqüència diverses vegades,i a la vuitena presa vaig dir als actors que improvisessin.Aixòésel que vanfer: van començar a parlar del Barça,d’Arda Turan i dels catalans. I quan ho vaigveurevaigdir,hòstia,aixòalpúblicde Sitges li encantarà!

En quin moment decideix convertir en llargmetratge la història del seu ovacionat curt?Defet,elprimercopquevaigescriuresobrelahistòriadeBaskin va ser amb la idea de fer-ne un llarg, però comque sabia que hauria d’esperar molt de temps abans no arribés l’oportunitat de fer la pel·lícula, vaig decidir fer-ne uncurt. Sabia que no seria capaç d’acon-seguir finançament perquè a Turquiaferpel·lículesdegènereésmoltdifícil.Vaig intentar trobar sponsors i no ho vaig aconseguir. Llavors vaig pensar: “Alamerda,faréuncurtiveuranquèéselquevullfer”.Dinsdelmeucap,elcurt sempre va ser part d’una cosa més gran. I quan vaig venir a Sitges i l’Àn-gel Sala va posar el curt davant de The

Green Inferno,EliRothvaveniriemvadir: “Tio, això és l’hòstia, xoca-la!”. Emva preguntar si tenia un guió per a un llarg i li vaigdirquesí,queemdonésdeu dies per traduir-lo a l’anglès. Eramentida, encara no el tenia, així quevaig tornar immediatament a casa i em vaig tancar vuit dies amb els guionistes per escriure’l, i dos diesmés per tra-duir-lo. Li vam enviar. A partir d’aquí es va anar sumant gent al projecte.

Com ha estat la reacció als altres festivals?Ha estat genial, a Toronto vam fersold out tresvegades,alFantasticFestd’Austin vam guanyar un premi. Engeneral,lareacciódelagenthaestatboníssima,malgrat la dificultat de lapel·lículaal’horad’arribaraunpúblicmajoritari ia lavariaciógenèricaqueproposa.

El film té dues parts clarament dife-renciades. Per què?No ho sé, potser té a veure en quècom espectador m’agrada que les

pel·lícules em sorprenguin i saltind’un gènere a un altre. Però tambété a veure amb el meu gust perso-nal. Sempre he dit de broma que un diam’agradariaferunapel·lículaquecomenci amb l’atracament a un banc peròquealcapd’unahoranarriunainvasió alienígena completament in-esperada. M’agraden pel·lícules comObert fins la matinada, en què co-mencesveientunacosa,idecoptotcanvia.Alamevamanera,absoluta-mentamateur,vaigintentarferunacosa semblant.

Com va ser la feina amb el director de fotografia? Van treballar amb re-ferències prèvies?Eralaprimerapel·lículad’AlpKorfali,el director de fotografia, un tio amb molt de talent i amb el que ja havia rodat molts spots. Quan fas publici-tat tot té a veure amb complaure al client més que amb dirigir, però lapart bona és que treballes amb gent ambmoltdetalent.Peraixò,durantaquests anys, he conegut gentmoltbona. Per tal de treballar a Baskin s’han abaixat el sou. Em sento molt afortunat. Li vaig dir al director de fotografia que miréssim algunes pel·lícules junts. Li vaig posar títolscom Solo Dios perdona, Frontera(s),Calvario, Alta tensión, Amer, À l’in-térieur,La horde... Després de rodar junts durant temps anuncis d’Ikea i cosesd’aquestes,vasermoltdivertitposar-nos a jugar amb tots aquests altres referents.

La part final de la pel·lícula és real-ment extrema i sanguinolenta. En cap moment va pretendre fer una pel·lícula més assequible per al gran públic? Vaig tenir la gran sort de comptar ambpocsdiners,peròelssuficientsper fer la pel·lícula que jo realmentvolia. Amb aquest projecte vaig po-der fer el que volia en termes de guió,aixíquevaigsermoltafortunat.No vam poder trobar finançamentpúblic ni privat, així que els dinersque vaig trobar van venir sobretot de la meva família i de gent molt propera ami, que va creure enmi,que em va dir que fes la pel·lículaquevolgués.Apartd’això,Baskin és exactamenteltipusdepel·lículaquem’agrada. Descriu el meu gust més personal. Aquests anys, que he tin-gut la sort d’anar a tots els festivals importants de gènere, com Austin,elFrightFestiaraSitges,hevistclarquehihaunmercatperapel·lículescom la meva.

“He tingut una relació d’amor-odi

amb el Barça”

De vegades és impossible parar-li els peus. Saber on és, què vol dir, què farà durant la propera hora. El cinema de Michael Winterbottom desprèn aquesta pressa per acabar i tornar a començar. No és tant la curiositat volàtil dels Bessons sinó l’entusiasme, una mica infantil –són, recordem-ho, els bebès del zodiac–, dels Aries. Imagineu-vos una pel·lí-cula de Douglas Fairbanks, el típic heroi solar, saltant de finestra en finestra, guiat per un impuls elèctric, i encertareu: Winterbottom fa el ma-teix, però de plató en plató, fins i tot ara, que sembla haver perdut el favor d’aquells que l’havien celebrat com la gran esperança blanca del cinema europeu, a principis de segle. La qüestió és tirar endavant, mai no mirar enrere, no lamentar-se pels errors del passat. Les millors pel·lí-cules de Winterbottom –Jude, Won-derland, 24 Hour Party People, A Cock and a Bull Story–, no importa en l’època en què estiguin situades, semblen desplegar-se en un present perpetu. Hi ha una brusquedat en elles, una impaciència natural, que els transmet un ritme que frena, ac-celera i dóna voltes de campana. El mateix Winterbottom ha confessat més d’una vegada que ell no confia en els arcs dramàtics que recorren tot el metratge; que, al contrari, creu que cada escena ha de bategar per sí mateixa i ser fidel al moment, i tots aquests moments de veritat s’encarre-

garan de constituir una història que ens atrapi. Al·lèrgic a l’avorriment, si a Winterbottom se li fonguessin els ploms de la càmera enmig d’un ro-datge, en començaria un de diferent al dia següent.No hem d’oblidar que Aries és un signe regit pel planeta Mart, Déu de la guerra. Els Aries sempre funcionen millor a la contra. Per exemple, The Face of an Angel, que hem vist aquests dies al festival, denuncia l’atracció morbosa dels mitjans envers la vio-lència. Des de Besos de mariposa, en la que volia trencar amb el paradigma del cine queer per a tots els públics, Winterbottom ha fet un munt de films a la contra: contra el maltrac-tament als refugiats a In This World, contra la representació fílmica del sexe en parella a 9 Songs, contra les adaptacions literàries de caire acadè-mic a A Cock and a Bull Story, con-tra el neolliberalisme econòmic a La doctrina del shock, contra la societat de la informació i la hipervigilància a Código 46, contra el terrorisme d’Es-tat a Camino a Guantánamo... Si bus-quem un tret comú en el seu juganer eclecticisme, serà el de la batalla ur-gent. El seu proper documental, The Emperor’s New Clothes, es posiciona contra el creixent abisme que separa rics i pobres en la societat occidental. Mentre llegiu aquestes línies, segur que n’ha fet dues més, de pel·lícules.

Sergi Sánchez

MICHAEL WINTERBOTTOM (29 DE MARÇ DE 1961)

ESCORPÍSIGNE DE FOC, REGIT PER MART


10

Amb la seva sornegueria caracterís-tica, Jorge Luis Borges opinava que la teologia era una branca de la literatu-ra fantàstica. Però no hagués mostrat menys agudesa d’haver-la emparen-tada amb un gènere cinematogràfic. Comptat i debatut, teologia i cinema comparteixen l’aspiració de fer visi-ble l’invisible i tot sovint el setè art s’ha provat com un instrument idoni per a copsar les epifanies del misteri. Ara bé, a aquest cinema de recerca transcendental en podríem oposar un altre que converteix la tensió de re-presentar allò que és irrepresentable, i molt específicament l’ésser suprem, en una basa humorística. L’encarnació concreta i amb uns trets particulars –capriciosos, irreverents, absurds– de qui per definició és infinit i immutable provoca un contrast còmic: Déu esde-vé un acudit en el moment que pren una forma que contravé les imatges culturals que en tenim interioritza-des o bé les caricaturitza portant-les a extrems hiperbòlics i grotescos. La irrupció de l’Altíssim en el cèlebre film dels Monty Python Els cavallers de la taula quadrada és un exemple para-digmàtic d’aquesta darrera estratègia: hi compareix com un vell rabiüt, im-pacient i susceptible, però amb la faiçó d’un ninot animat que torna encara més teatral i jocós el seu abrandament. Michael Winterbottom pica l’ullet a aquesta escena quan a 24 Party People Déu es presenta al protagonista Tony Wilson com una versió de si mateix (ambdós personatges els interpreta Steve Coogan), però amb les barbes llargues i blanques i el to sentenciós que li assigna la tradició iconogràfica.

En altres ocasions i com assenyalàvem, es tracta d’una representació xocant i amb cert grau de malevolència aque-lla que ens fa somriure. Per posar-ne només dos exemples, a Els herois del temps de Terry Gilliam l’omnipotent és un gentleman de vestit impecable, maneres autoritàries i un xic condes-cendents i tendència a fugir d’estudi si se’l posa en compromisos teolò-gics, mentre que a The Acid House de Paul Mc Guigan es manifesta com un busca-raons de taverna, accent esco-cès suburbial i gran menyspreu pels qui es lamenten de la seva mala sort. I sense voler ser ni de bon tros ex-haustius, encara caldria afegir aque-lles pel·lícules on la font de comicitat és metafílmica: Déu té el rostre d’un actor popular o figura de l’espectacle a qui ens diverteix veure així transfi-gurat. Són els casos, entre d’altres, de Morgan Freeman a Bruce Almighty, Whoppi Goldberg a A Little Bit of Heaven o Alanis Morissette a Dogma. En aquesta edició del Festival, tres pel-lícules s’acosten en registre de comèdia a la fenomenologia divina: Chasuke’s Journey, Sacramento i, de la manera més directa i evident, Le Tout Nouveau Testament. La paròdia del caràcter irat i venjatiu que les escriptures atribuei-xen al Creador coneix a aquesta cinta de Jaco Van Dormael un nou pas de rosca: Déu hi és un bordegàs autèntic que viu a Brussel·les gaudint de fer la guitza a les seves criatures. Un recurs que, tot i que com hem vist no és pas nou, encara té marge de maniobra per a resultar-nos provocatiu i hilarant.

Alexandre D’Averc

UN GAG TOTPODERÓS

LA COLUMNA DEL CRÍTICentrevista

alba ribas

Com es prepara el paper d’una mor-ta? Es va documentar?Doncslaveritatésquesí, ivaserunadelespartsméscomplicades,sobretota l’hora de comprendre tota la situació física per la qual passa el personatge. Abans del rodatge vam estar assajant durantunmes,ienlesprimeressessi-ons vam poder treballar amb un metge que va ser el que em va ajudar a re-soldre tots els dubtes per unabanda,i a crear la mobilitat que el personatge aconsegueix quan desperta per l’altra.

Quins casos van treballar?Vamagafarelcasméspròximalquejo empodia aferrar, el d’unapersonaque va despertar després d’haver tin-gut un accident i d’haver estat molt de temps en coma. Vam centrar-nos en saberquèés el que li passaquanes desperta. Al principi no pot moure el cos, però poc després va adquirintmobilitataltors,desprésalescames,desprésrecuperalaparlaapocapoc,el moviment del cap... El metge em va ajudar a treballar tota la part que jo necessitava elaborar des d’un punt de vista purament clínic. Era la part que empreocupavamésperquè,evident-ment,molt poca gent ha pogut viureaixò.Itambéperquè,totitenirclarqueestemfentcineiaixòcomportahaverde prendre certes llicències cinema-togràfiques,hasde tenir clar, a l’horad’interpretar aquests tipus de per-sonatges,quinaseria lasituacióen larealitat per saber on agafar-te en cas de dubte.

Sempre havíem pensat que el guió era completament ficcionat.L’origen d’aquest guió sorgeix arran d’una notícia que va sortir al diari fa molts anys, sobre una persona quedesperta després que li hagin di-agnosticat una mort clínica. El metge queensvaassessorarensvadirque,antigament, la medicina i les mà-quines no eren tan precises i que s’ha-via arribat a donar algun cas en quèescertificavaunamortclínicaquenohoera.Evidentment,erencasosmoltexcepcionals.

El seu personatge està en estat de shock durant gairebé tota la pel·lí-cula.Va ser esgotador, i més tenint encompte que en la dinàmica del rodat-ge al final vas empalmant un dia amb el següent dins d’un mateix estat de desesperació. Al final depèn de lacapacitat que tingui cadascú a l’hora de desconnectar quan criden “ta-

llem” i poder anar a casa teva tran-quil·la. Però també és veritat, i aixòpot tenir un punt de masoquisme,que el fet d’haver de rodar de for-ma cronològica i haver demanteniraquest estat de pànic durant tot el procès,esvaacabarconvertintenunbucle que jugava a favor de l’obra. A més,hihalapartfísica:emvaigaca-bar fent mal de tant arrossegar-me. És inevitable, però vaig poder rodaramb companys de feina que tambésón amics, i això ho va fer tot méslleuger.

Com a actriu, quan interpreta a una persona morta, no li fa por que es noti la seva respiració o els batecs del cor?Sí,peròpelquefaalarespiració,lespreses duraven el que jo era capaç d’aguantar sense respirar, que erenpreses relativament curtes. Ara bé,aguantar sense respirar és una cosa que pràcticament sap fer tothom. La respiraciónova serelproblema,hovan ser les venesdel coll. Comque,òbviament, la sangemcorreper lesvenes, en determinats plans les ve-nes esmarcaven a la pell. Per sort,lamàgiadelapostproducció,quedevegades pot fer miracles, va podercorregir-ho. Jo crec que en aquest cas ha colat.

Pel que fa a la direcció, hi havia algu-nes pel·lícules de referència?No, perquè vam preferir treballar di-rectament amb un coach durant tot el mes previ al rodatge. Vam poder tancar-nos per provar, jugar, buscar icrear.Ésunapel·lículadepersonatges.Era molt important per al treball coral que estiguéssim tots tancats en una sola localització.

Van rodar en un dipòsit de cadàvers de veritat?No, en un rodatge de tants dies éscomplicat rodar allà dins. Primer per unaqüestiódepermisos,idesprésperunaqüestiód’olors,quesónmoltforts,i el fet de tenir tot un equip de rodatge en aquestes condicions no és el més aconsellable. L’equip d’art va recrear toteldecoratdeldipòsitdecadàversila part d’exteriors es va fer a l’Hospital de Bellvitge.

És afeccionada al cinema fantàstic?Haestatfentaquestapel·lículaelmo-mentenquèm’heficatmésdecapenelgènere.Nosócmoltbonaespecta-dora, sócmoltcagada,peròésveritatque el fet d’haver-ho viscut des de dins fa que ara li estigui agafant el gust.

“Ens vam basar en el cas

d’una persona que va despertar després d’haver estat molt de temps en coma”


11

El flamant Circuit Fantàstic s’ha es-trenat enguany amb cent vuitantaestablimentsdeSitges,quehancreatun itinerari comercial i gastronòmicper a viure el Festival amb la màxima intensitat. El Circuit Fantàstic presenta una ofer-ta i propostes de comerços, restau-rants,bars,hotels ialtresserveispera que els visitants d’aquesta edició del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya pu-guin obtenir les millors condicions. La iniciativa, a més, ha permès decorarels carrers del centre del poble amb una decoració fantàstica. El llistat dels cent vuitanta establiments partici-pants es pot trobar en els fullets de la campanyaialwebdelFestival.Aquesta iniciativa forma part del pla del Festival per treballar conjunta-mentambagentseconòmicsisocialsper fer créixer el certamen social-ment i per dotar-lo de més activitats i accions complementàries. Les noves pantalles i espais oberts aquest any,coml’EspaiMovistar+,l’AvenidaSofíaHotel o el Saló d’Or del Palau de Mari-celentred’altres,tambéformenpartd’aquesta acció.

Els comerciants s’aboquen amb el

Festival

entrevista

rosanna yanni

Empezó trabajando como modelo, primero en Argentina y luego en Ita-lia. ¿Cómo llegó al cine?Empecé de modelo muy joven, a losdiecisiete años. A los veintitrés me en-contrabadeturismoenMadridy,enunaobradeteatroquefuiaver,conocíaHugoFerrer, un argentino, representante deactores. A los dos días me vino a buscar alhoteldondemealojabaymepreguntósiqueríadebutarenelcine.Deentrada,contesté:“¿Peroquédices?”.Elrespondió

quetrabajaríaconArturoFernández,queentonceserapopular,yasíescomosur-giólaoportunidad.Debutéyseguí,seguíyseguí.Yaquímequedé.Hevividogran

partedemividaenEspaña,hastahaceunosaños,quememudéaNiza,dedon-de eran los padres de mi marido.

¿Le sorprendió recibir la llamada de Sitges?Cuando me llamaron, me quedé tansorprendida que primero pensé que era unabroma.Nomehacíaalaideadequepudieran acordarse de mí. Y menos aún un festival tan importante como Sitges. Desde que he llegado aquí, ha habidogente que me ha parado por la calle. Estomechocaunpoco,sí.

En su etapa de mayor actividad como actriz, a lo largo de los años setenta, llegó a ser bastante popu-lar en España, y era frecuente ver su nombre en las revistas. ¿Cómo llevaba esa exposición pública?No me molestaba en absoluto. Nosiento otra cosa que agradecimien-to hacia España, que me abrió unaspuertas que nunca imaginé. También fueaquídondeconocíamimarido,enunapelículadeTerenceYoung,unaco-producción llamada Las amazonas de la que él era montador. A mi familia no acabadegustarlequedigaesto,peroesquenomesientoargentina.Españame lo ha dado todo.

Rodó muchas comedias, también, cine de terror. ¿En qué tipo de pelí-culas se sentía más cómoda?Recuerdo que lo pasaba muy bien,porejemplo,enlaspelículasdePedroMasó,comoLas ibéricas F.C. Masó ha-

cía un tipo de comedia que se llevaba mucho en esa época.

Le iba más hacer reír que causar es-calofríos.De terror hice muchas. También me gustaban, me divertía, aunque eramuy distinto a las películas demiedodeahora.EnunadePaulNaschy, re-cuerdo una escena junto a un ataúd,conMirtaMiller,enquenos teníamosquemirarydecirnosalgomientrasnossalíanloscolmillos,ynohabíamaneradedecireldiálogo,yolaveíaconesosdientesyellaamíynonospodíamosaguantarlarisa.Hoyendía,laspelícu-las de terror de esa época no dan mie-do,sonotracosa.

¿Recuerda con especial cariño a al-guno de los cineastas con los que trabajó?Hicedospelículas conBerlanga,La es-copeta nacional y, años después,París, Tombuctú. Era una pasada trabajar con él,eraunodelosgrandes.Coneltiempo,mehicemuyamigadetodasufamilia.

¿Le habría gustado que su carrera artística tomara otros derroteros?Sí. Me habría gustado hacer teatro. Pero confesaréalgo,ahorayalopuedodecir:le tenía pánico al teatro. Entonces me decía:“Bueno,voyaempezar,elañoqueviene juroque lovoyahacer”.Ynunca,nuncalohice,leteníaterroralpúblico,aquedarmebloqueada,mequedóesaes-pinita.Esefuesiempremimiedo,ytam-biénmipena,elnohaberhechoteatro.

“Cuando me llamaron de Sitges, pensé

que era una broma”


12

AULLIDOSEL PORTAL Nº1 DE CINE DE TERROR Y FANTÁSTICO

WWW.AULLIDOS.COM@aullidos /aullidoscom

Què estàs estudiant i a què et vols dedicar?Marga Almirall: He estudiat comu-nicacióaudiovisual iuncursd’anàlisi,teoria i crítica de cinema. Propera-ment estudiaré muntatge. Em vull dedicar a pensar l’audiovisual, espe-cialment la relació entre el cinema i l’educació.Mario DC Carbajosa: Per sort fa temps que deixi d’estudiar jeje. I voldria dedi-car-me al que faig actualment: realit-zar cinema. Ja sigui produint o dirigint.Ricardo Jornet: Acabo de gradu-ar-me en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. M’agradaria apropar-me al cinema des de l’escrip-turacrítica,elguióiladirecció.Javier Parra: Acabo de començar el Màster en Estudis de Cinema i Audi-ovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra i m’agradaria professio-nalitzar-me tant en el món de la crítica com en la investigació i en la teoria del cinema.Tariq Porter: He estudiat belles arts i unmàster en cinema, i el quemésm’interessa és la crítica i anàlisi i el guió cinematogràfic.

Què és el que més et motiva del fet de formar part del jurat Carnet Jove?MA: Formar part del Festival, poderveure desenes de pel·lícules, la possi-bilitatdeconèixerpersones iprojectesinteressantsi,sobretot,tenirlapossibi-litat d’incidir en la decisió d’atorgar un premi, amb tota la responsabilitat queaixòcomporta.MC:Pertànyerencaramésa la famíliaSitgesdesprésdediversosanyscomavoluntari. Sens dubte serà una experi-ènciainoblidable.RJ: Objectivament,lapossibilitatdeveure (i opinar sobre) els triomfs recents del cinema de terror global ipoderconèixeralsseusartífexsdeprimeramà.Subjectivament,pelsqueestimemSitgesielquesignifica,ésunsomni fet realitat.JP: He viscut Sitges com a espectador i com a corresponsal de premsa. Ara ho viuré d’una manera totalment diferent ipodréconèixeraspectesdelfestivalque segur desconeixia.TP: Veure tot el cinema que pugui,conèixeraprofessionalsdelsectoripo-dercontribuirenunfestivaldereferèn-cia com el de Sitges.

Quines característiques creus que han de tenir les pel·lícules que premieu? MA: Crec que les pel·lícules s’han depremiar indiscutiblement per la seva qualita,peròtambétenintencomptelaprojeccióquedónaunpremiipertant,s’ha tenir en compte la possibilitat de premiar propostes innovadores i origi-nals que puguin necessitar un impuls. MC: Diversió, que et sorprengui i al-guna cosa interessant per explicar a l’espectador.EstemaSitges,icrecquesón parts fonamentals d’aquest festi-val. Encara recordo l’impacte de Moon i Holy Motors.RJ: Dues condicions que podrien sem-blar contràries: que no tinguin por a arriscar-se i innovar, tant formal comnarrativament,iquetinguinencomptela llarga tradició de gènerede la qualprovenen.JP: Han de ser propostes que respectin lesreglesdelcinemafantàsticperòquealhoraaportinalgunacosanovaalgènere.TP: Com a Jurat Jove, crec que lespel·lículesquepremiemhandesertansòlidescomfresques,sinoavantguar-distes,dintredelgènerefantàstic.

entrevista

jurat carnet jove

DECLARACIÓN:

ultima salida:

brigadoonbrigadoonbrigadoonbrigadoonbrigadoonbrigadoonbrigadoonDes que Aharon Keshales i Na·vot Papushado van presentar Rabies a Sitges el 2011, sembla que algu·na cosa es mou al cinema de gènere israelià. Aquest any, de fet, tenim

unes quantes pel·lícules d’aquest país en diverses seccions, i avui a Brigadoon es presenta Freak Out, una comèdia negra i

sagnant sobre un soldat

anomenat Matan, el qual és

víctima constant de bu·

llying per part dels seus

companys d’unitat. No sé

si el maten. Tampoc sé si

Matan és un nom de pila

habitual a Israel.

El què sí que us puc dir

és que el director de

Freak Out es diu Boaz Ar·

moni, com Boaz Yakin i com

Boaz Davidson, l’autor de

Polo de limón i El últi·

mo americano vírgen. Ara

que ho penso, la segona és

el remake americà de la

primera. Ah! Ara m’agafareu! Aques·

ta astut ball de noms

tenia per objectiu dir·vos

que avui també tenim el

documental turc Remake,

remix, rip·off, de Cem

Kaya, sobre la dèria que

tenia aquest país, a les dècades dels

seixanta i setanta, de

replicar sense cap mena de

vergonya èxits de taqui·

lla occidentals, com ara

L’exorcista. Comproveu·ho

per vosaltres mateixos amb

Seytan, mític remake del

clàssic de William Frie·

dkin.La programació d’avui es

completa amb Bésame mons·

truo, del Jess Franco més

pop, amb la nostra home·

natjada Rosanna Yanni, i

amb La muerte acaricia a

medianoche, un altre dels

giallos de Luciano Er·

coli, que Regia Films ha

editat recentment i que

probablement trobareu ben

aviat entre les seduc·

tores muntanyes de DVDs

dels amics d’El Setan·

ta·Nou.

Toni Junyent


13

Programació avui dimarts 13

Última projecció Podeuconsultarlessessionsgratuïtesaaltresespaisawww.sitgesfilmfestival.com

Programaciósubjectaacanvis.Esrecomanaconsultarladescripciódelespel·lículesabansd’adquirirlesentrades

08:15 AUDITORIYouthP.Sorrentino.Itàlia,França,RegneUnit,Suïssa,2015.118’

08:15 RETIRONina ForeverC.Blaine,B.Blaine.RegneUnit,2015.99’

08:30 PRADONowhere GirlMamoruOshii.Japó,2015.85’

08:30TRAMUNTANAEl cadáver de Anna FritzH.HernándezVicens.Espanya,2015.75’

10:15 RETIROThe Dead RoomJ.Stutter.NovaZelanda,2015.78’Some Kind of HateA.EgyptMortimer.EUA,2015.83’

10:15 PRADOLa próxima vez apuntaré al corazón (La prochaine fois je viserai le coeur)C.Anger.França,2014.111’

10:30TRAMUNTANAMaggieH.Hobson.EUA,2015.95’

12:30 AUDITORIFrankensteinB.Rose.EstatsUnits,Alemanya,2015.90’

12:30 PRADOGangnam BluesYooHa.CoreadelSud,2015.136’

12:30TRAMUNTANAStrangerlandK.Farrant.Austràlia,Irlanda,2014.110’

13:15 RETIROTagSionSono.Japó,2015.85’

14:30AUDITORIThe HallowC.Hardy.Irlanda,RegneUnit,2015.92’

15:00 RETIROThe Crimson WhaleParkHye-mi.CoreadelSud,2014.71’

15:00 PRADOCoin Locker GirlHanJun-hee.CoreadelSud,2015.110’

15:00TRAMUNTANAMen & ChickenA.T.Jensen.Dinamarca,Alemanya,2015.100’

16:30AUDITORIEndorphineAndréTurpin.Canadà,2015.84’

16:30RETIROInner Demon U.Dabrowsky.Austràlia.2014.84’

17:00TRAMUNTANAThe Legend of Barney ThomsonR.Carlyle.RegneUnit,Canadà,2015.96’

17:15 PRADOChasuke’s JourneySabu.Japó,França,2015.106’

18:30 AUDITORIThe AssassinHouHsiao-hsien.Taiwan,Xina,HongKong,França,2015.105’

18:30 RETIROHeliosL.Leung,S.Luk.HongKong,2015.119’

19:15 PRADOValley of LoveG.Nicloux.França,2015.93’

20:45AUDITORII Am a HeroS.Sato.Japó,2015.127’

20:45RETIROOfficeHongWon-chan.CoreadelSud,2015.112’

20:45TRAMUNTANACemetery of SplendourApichatpongWeerasethakul.Tailàndia,RegneUnit,França,Alemanya,Malàsia,2015.122’

21:00 PRADOThe RoleK.Lopushanski.Rússia,2013.120’

23:00 RETIROThe DemolisherG.Carrer.Canadà,2015.85’

23:00TRAMUNTANADemonM.Wrona.Polònia,Istrael,2015.92’

23:30 AUDITORIBone TomahawkS.CraigZahler.EUA,2015.133’

23:30 PRADOLast Days in the DesertR.García.EUA,2014.98’

01:00 RETIROBite C.Archibald.Canadà,2015.89’StungB.Diez.Alemanya,EUA,2015.83’

01:00TRAMUNTANACop CarJ.Watts.EUA,2015.88’

BRIGADOON

15:00HOMENATGEALUCIANOERCOLILa muerte acaricia a medianoche 17:00ESTRENADOCUMENTALRemake, Remix, Rip-off 19:00 SITGES CLÀSSICSSeytan 21:00PREMINOSFERATU:ROSANNAYANNIBésame monstruo 23:00ESTRENALLARGMETRATGEEndtime

ESPAI FNAC

19:00PRESENTACIÓNOVETATSEDITORIALHEMENAUTE:CARNAVALDESANGRE I MOMIAS Y EMBALSAMADOS


14

www.grupomain.net

ESPECIAL ISTAS EN PUBLIC IDAD EXTERIOR

Programació demà dimecres 14

Última projecció Podeuconsultarlessessionsgratuïtesaaltresespaisawww.sitgesfilmfestival.com

Programaciósubjectaacanvis.Esrecomanaconsultarladescripciódelespel·lículesabansd’adquirirlesentrades

08:30 AUDITORIGreen RoomJ.Saulnier.EUA,2015.95’

08:30 RETIROHellionsB.McDonald.Canadà,2014.95’

08:30 PRADOLast Days in the DesertR.García.EUA,2014.98’

08:30TRAMUNTANAMiss HokusaiKeiichiHara.Japó,2015.90’

10:15 RETIROSouthboundVarisautors.EUA,2015.85’

10:30 AUDITORIMacbethJ.Kurzel.RegneUnit,2015.113’

10:30 PRADOSlow WestJ.Maclean.RegneUnit,NovaZelanda,2015.84’

10:45TRAMUNTANAExperimenterM.Almereyda.EUA,2015.97’

12:00 RETIROThe HallowC.Hardy.Irlanda,RegneUnit,2015.92’

12:30 PRADOElstree 1976J.Spira.RegneUnit,2015.102’

12:45TRAMUNTANAPartisanA.Kleiman.Austràlia,2014.98’

13:00 AUDITORIFebruary O.Perkins.EUA,Canadà,2015.94’

14:00RETIROBelladonna of Sadness EiichiYamamoto.Japó,1973.88’

14:45TRAMUNTANAFires on the Plain ShinyaTsukamoto.Japó,2014.87’

15:00 AUDITORISlow WestJ.Maclean.RegneUnit,NovaZelanda,2015.84’

15:00 PRADOTangerineS.Baker.EUA,2015.88’

16:00RETIROScherzo DiabolicoA.GarcíaBogliano.EUA,mèxic,2015.91’

16:30TRAMUNTANAAssassinationChoiDong-hoon.CoreadelSud,2015.140’

17:00 AUDITORICop CarJ.Watts.EUA,2015.88’

17:15 PRADOMen & ChickenA.T.Jensen.Dinamarca,Alemanya,2015.100’

18:00 RETIROGangnam BluesYooHa.CoreadelSud,2015.136’

19:00 AUDITORICemetery of SplendourApichatpongWeerasethakul.Tailàndia, RegneUnit,França,Alemanya,Malàsia,2015.122’

19:15 PRADOH.R.Attieh,D.Garcia.EUA,Argentina,2015.96’

19:15TRAMUNTANAHitchcock/TruffautK.Jones.França,EUA,2015.80’

20:45RETIROHellionsB.McDonald.Canadà,2014.95’

21:00 PRADOFree FallG.Pálfi.Hongria,França,CoreadelSud,2015.83’

21:00TRAMUNTANAThe SurvivalistS.Fingleton.RegneUnit,2015.113’

21:30 AUDITORIYouthP.Sorrentino.Itàlia,França,RegneUnit,Suïssa,2015.118’

22:45RETIRONina ForeverC.Blaine,B.Blaine.RegneUnit,2015.99’

22:45PRADOStrangerlandK.Farrant.Austràlia,Irlanda,2014.110’

23:15TRAMUNTANALudoNikon,Q.India,2015.92’

23:45AUDITORIThe Final GirlsT.Strauss-Schulson.EUA,2015.92’

00:45RETIROBone TomahawkS.CraigZahler.EUA,2015.133’

01:00 PRADOSpeedLeeSang-woo.CoreadelSud,2015.104’Der NachtmahrAkiz.Alemanya,2015.88’FrancescaL.Onetti.Argentina,2015.80’

01:15TRAMUNTANAThe Devil’s CandyS.Byrne.EUA,2015.90’

BRIGADOON

15:00ESTRENALLARGMETRATGEAs fabulas negras17:00ESTRENALLARGMETRATGEFreak Out 19:00PRESENTACIÓDECURTSUNDERCURTSFASCURT 201521:00RETROSPECTIVACARLOSENRIQUETABOADAHasta el viento tiene miedo 23:00 SERIAL SITGESHistorias para no dormir: El cumpleañosHistorias para no dormir: El Doble00:00MONDOMACABROLa mansión de Araucaima

ESPAI FNAC

17:00PRESENTACIÓDELLLIBRECINEFANTÁSTICOYDETERRORESPANOL.DE LOSORIGENESALAEDADDEORO(1912-83)18:00PRESENTACIÓLLIBRELOSQUESUENAND’ELIOQUIROGA,PREMIMINOTAURO201519:00PRESENTACIÓELTERRORRELATO ARELATO:PANDEMONIUM


15

retiro 23:30 - Sitges Film Festivalllençat a adaptar un clàssic de la literatu-ra del qual ja...

Documents

Transcript of retiro 23:30 - Sitges Film Festivalllençat a adaptar un clàssic de la literatu-ra del qual ja...