LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

© VICENT PUIG I GASCÓ 1r. Batxillerat. Curs 2012-2013

1. Concepte. Què és? Quan es produeix? On es produeix?

2. Causes de la Revolució Industrial.a) El Creixement Demogràfic b) La revolució Agrària c) L’acumulació de capital d) La Revolució tecnològica e) Revolució dels Transports.

3. Els Sectors industrials. 1. Indústria Textil 2. Indústria Siderúrgica 3. Desenvolupament del ferrocarril

4. L’expansió de la Revolució Industrial. 1. Industrialització europea2. Industrialització extra-europea

5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.a) Conseqüències econòmiques

a) El Liberalisme econòmicb) Conseqüències socials

Procés d’Urbanització La Societat de Classes El paper de la dona

1. Concepte. Què és? Quan es produeix? On es produeix?

2. Causes de la Revolució Industrial.a) El Creixement Demogràfic b) La revolució Agrària c) L’acumulació de capital d) La Revolució tecnològica e) Revolució dels Transports.

3. Els Sectors industrials. 1. Indústria Textil 2. Indústria Siderúrgica 3. Desenvolupament del ferrocarril

4. L’expansió de la Revolució Industrial. 1. Industrialització europea2. Industrialització extra-europea

5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.a) Conseqüències econòmiques

a) El Liberalisme econòmicb) Conseqüències socials

Procés d’Urbanització La Societat de Classes El paper de la dona

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

QUÈ ÉS?Definició PER QUÈ ÉS

IMPORTANT?Influències posteriors

ON ES DÓNA?I QUAN ?

COM? DE QUINA MANERA?DESENVOLUPAMENT I

ESDEVENIMENTS PER QUÈ APAREIX ?

CAUSES

És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció, que

van impulsar un gran creixement en tots els sectors de l’economia.

• És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical no sols en l’economia sinó

també en l’organització social.

• Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat estamental a una de classes.

• Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i s’estengué cap a Europa, primerament, i després a altres

parts del món.

•Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del capitalisme liberal.

• és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades entre elles, van incidir

profundament en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d’Europa.

•Es produeix en Anglaterra, Revolució industrial (1750-1820) = Take-off= ARRANCADA, a la resta del

continent europeu (1820-1870) = Industrialització

• Etapes:• 1a. Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i ferrocarril.• 2a. Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat, automòbil.• 3a. Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica, informàtica, espacial...

REVOLUCIÓ AGRÀRIA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓAUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE

LA DEMANDAAUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE

LA DEMANDA

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓREVOLUCIÓ COMERCIAL

REVOLUCIÓ TRANSPORTS

REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

TRANSPORT RÀPID I BARAT

MÀQUINES APLICADES A LA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORTMÀQUINES APLICADES A LA

PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT

Religió cristiana natalista Escàs ús dels anticonceptius Reducció edat de matrimoni Augment dels ingressos familiars (treball infantil)

Religió cristiana natalista Escàs ús dels anticonceptius Reducció edat de matrimoni Augment dels ingressos familiars (treball infantil)

Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària) Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) = prevenció d‘enfermetats Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.) Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796) Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes) Reducció de la mortalitat infantil

Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària) Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) = prevenció d‘enfermetats Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.) Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796) Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes) Reducció de la mortalitat infantil

Divisió dels camps oberts en parcel·les Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta o pedra Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions Terres comunals dividides i tancades

DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA MECANITZACIÓ INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS COSTOS MÉS ELEVATS=

o CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARISo MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES

Divisió dels camps oberts en parcel·les Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta o pedra Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions Terres comunals dividides i tancades

DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA MECANITZACIÓ INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS COSTOS MÉS ELEVATS=

o CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARISo MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES

Si pots provar la propietat sobre la terra Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa Si podies pagar els advocats Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT SERÀ TEUA

Si pots provar la propietat sobre la terra Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa Si podies pagar els advocats Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT SERÀ TEUA

ÈXODE RURAL A LES FÀBRIQUES DE LES CIUTATS

• ELS CAMPEROLS NO PODEN DEMOSTRAR LA PROPIETAT = PERDEN LES TERRES• NO PODEN PAGAR EL TANCAT DE LA PROPIETAT = HAN DE VENDRE• LA MINORIA QUE MANTINGUÉ LES TERRES =

• ENDEUTAMENT PER LA INTRODUCCIÓ DE MILLORES• CONDICIONS DE VIDA MOLT DURES

JORNALERS DELS NOUS PROPIETARIS O ARRENDATARIS

SOCIALES SOCIALES ECONÒMIQUESECONÒMIQUES

EMPOBRIMENT CAMPEROLS MÉS POBRES

EMPOBRIMENT CAMPEROLS MÉS POBRES

DESENVOLUPAMENT BURGESIA AGRARIA DESENVOLUPAMENT BURGESIA AGRARIA

ÈXODE RURAL ÈXODE RURAL AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALSAUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS

MA D’OBRA BARATA PER A LES FÀBRIQUES. R.I.

MA D’OBRA BARATA PER A LES FÀBRIQUES. R.I.

MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

EXCEDENT DE PRODUCTESEXCEDENT DE PRODUCTES

AUGMENT DELS GUANYSAUGMENT DELS GUANYS

ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA I RURAL

ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA I RURAL

MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA ACUMULACIÓO

DE CAPITAL ACUMULACIÓODE CAPITAL

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

REINVERSIÓ DE CAPITAL REINVERSIÓ DE CAPITAL DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL

A ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL A ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRAQRIES CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRAQRIES

REVOLUCIÓ COMERCIAL

LA CREACIÓ DE LA DEMANDA

DEMANDA INTERNA DEMANDA EXTERNA DEMANDA EXTERNA

MILLORA DEL NIVELL DE VIDA A CAUSA DEL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL , INDUSTRIAL I AGRÀRI (menor % de despesa en productes alimentaris) = CAPACITAT ADQUISITIVA

Desenvolupament MERCAT INTERIOR (eliminació de les duanes interiors, millora dels transports, Especialització producció)

CREIXEMENT POBLACIÓ Inicis del Colonialisme Inicis del Colonialisme

Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa

Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa

Matèries Primeres barates i mercats reservats Superàvit comercial

Acumulació de CapitalAcumulació de Capital

NECESSITAT DE CAPITAL A LLARG TERMININECESSITAT DE CAPITAL A LLARG TERMINI

Cap estalviador privat disposa de quantitats tan importants o No vol arriscar-les a tan llarg termini o No vol realitzar una sola inversió (massa risc)

Necessitat de nous canals que: Recullen els estalvis del conjunt de la població i Els adrecen cap a les empreses

Però permeten que: L’estalviador recupere el seu capital a curt termini Les empreses han de disposar de capitals a llarg termini

BORSABANCS D’INVERSIÓ

CRÈDIT AL CONSUM CRÈDIT A LES EMPRESES

INTERÉS

INVERSIONS EN BORSA EMPRESES INERSIONS DIRECTES

GUANYS

BANC SA

PETITS INVERSORS

DIPÒSITS A CANVI D’INTERÉS

ACCIONS BANC

GUANYS GUANYS

DIVIDENDS X ACCIONISTES INTERESSOS PELS DIPOSITANTSBENEFICIS PEL BANC

INVERSORS

BANCS

EMPRESES D’INVERSIÓ

SOCIETAT ANÒNIMACapital dividit en accions oferides en la Borsa

INVERSIÓ EN ACCIONS (BORSA)

BORSA BORSA

Valor de les accions es fixa en la SUBHASTA (cotització), en funció de les •Perspectives d’obtenir ( guanys)•Perspectives de la venda de les accions en un futur

L’inversor obté GUANYS si ven més car del que ha comprat

Els guanys de l’empresa es reparteixen proporcionalment entre els seus accionistes dividendsdividends

L’inversor pot recuperar els diners L’inversor pot recuperar els diners venent les accions a un altre inversorvenent les accions a un altre inversor

L’empresa manté el seu capital social L’empresa manté el seu capital social

REVOLUCIÓ ÀGRÀRIAGuanysImpostos més elevatsDipòsits en els bancs

DESENVOLUPAMENT PRODUCCIÓ INDUSTRIALINDÚSTRIA RURALPRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)

REVOLUCIÓ COMERCIALSUPERAVIT COMERCIALDESENVOLUPAMENT COLONIAL

INDÚSTRIA TÈXTIL INDÚSTRIA TÈXTIL

INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL

AUTOFINANÇAMENT (Estalvi)

PRÉSTECS (Baix interès)

SOCIETATS LIMITADES (Amics i parents)

SOCIETATS ANÒNIMES

BANCS

ESTAT

ACCIONS DIVIDENDS

BORSA DE VALORS

BANCS D’INVERSIÓ

BANCS DE DIPÒSITS

ESTALVI PRIVATESTALVI PRIVAT

SUBMINISTREN CAPITALSUBMINISTREN CAPITAL

a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupament mecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals

b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumular capital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hi aporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.

c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) que compren diversos inversors (accionistes)• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del

nombre d’accions (participacions del capital de la societat).• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la

societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions • OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització del

capital que hi ha aportat , però no té propietat.

a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupament mecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals

b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumular capital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hi aporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.

c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) que compren diversos inversors (accionistes)• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del

nombre d’accions (participacions del capital de la societat).• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la

societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions • OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització del

capital que hi ha aportat , però no té propietat.

d) BORSA DE VALORS: • mercat de capital on es compren accions i obligacions• Baròmetre de la situació econòmica en general• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el

funcionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS:

• Financen el procés d’industrialització• Emissors de paper- moneda• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital

(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial• Societats per accions• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper

moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden

retirar en qualsevol moment.• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del

capital de les empreses (accions); subministradors de capital a la indústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs, pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda

d) BORSA DE VALORS: • mercat de capital on es compren accions i obligacions• Baròmetre de la situació econòmica en general• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el

funcionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS:

• Financen el procés d’industrialització• Emissors de paper- moneda• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital

(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial• Societats per accions• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper

moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden

retirar en qualsevol moment.• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del

capital de les empreses (accions); subministradors de capital a la indústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs, pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda

REVOLUCIÓ AGRÀRIAREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA LA DEMANDA

REVOLUCIÓ AGRÀRIAREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA LA DEMANDA

AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS

AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS

NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ

NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ

LIMITACIONS DELS SISTEMES ARTESANALS (DOMÈSTIC I GREMIS)

LIMITACIONS DELS SISTEMES ARTESANALS (DOMÈSTIC I GREMIS)

INTRODUCCIÓ INNOVACIONSINTRODUCCIÓ INNOVACIONSTECNOLÒGIQUESTECNOLÒGIQUES

PRODUCTIVESPRODUCTIVESMÀQUINA DE VAPORMÀQUINA DE VAPOR

• LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ• FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU AUTÒNOMA • DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ)

INNOVACIONS TÈXTILS

INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

MINES

TRANSPORTS

FÀBRIQUES TREBALL EN CADENA

LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)TELERS MECÀNICS ENERGIA HIDRÀULICAMàquina de Vapor (Watt, 1769)

LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)TELERS MECÀNICS ENERGIA HIDRÀULICAMàquina de Vapor (Watt, 1769)

Carbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)Convertidor Bessemer (1856): ACER

Carbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)Convertidor Bessemer (1856): ACER

Ús de bigues de ferro, rails i vagonetesÚs de bigues de ferro, rails i vagonetes

Locomotora de Stephenson (1829)Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)Locomotora de Stephenson (1829)Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)

REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

FACTORS Necessitat de nous mitjans de transport Expansió del comerç interior i exterior Excedent de capital procedent de l’agricultura i el comerç

XARXA DE CANALS Unió dels centres productors de matèries primeres amb les zones industrials Construcció de canals i millora de les vies fluvials

CARRETERES I CAMINS Construcció d’una xarxa fluvial amb centre a Londres.

FERROCARRIL Aplicació de la màquina de vapor al transport terrestre = Locomotora (Rocket) de

Stephenson (1829) Conseqüències:

a) Transport de grans càrregues

b) Reducció dels temps de desplaçament

c) Abaratiment de matèries primeres i productes

d) Estímul per a la indústria siderúrgica

1a. Fase: Indústria Tèxtil 1a. Fase: Indústria Tèxtil

INDÚSTRIA DEL COTÓ INDÚSTRIA DEL COTÓ

Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu Manufactura lligada al comerç colonial

• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó (1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner

Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat) A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) a EUA, Europa i Extrem Orient- Índia MECANITZACIÓ

a)LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.• Desequilibri entre el teixit i el filat• Filat manual amb filosa i torn• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per

fornir fil a un teixidor

Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu Manufactura lligada al comerç colonial

• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó (1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner

Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat) A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) a EUA, Europa i Extrem Orient- Índia MECANITZACIÓ

a)LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.• Desequilibri entre el teixit i el filat• Filat manual amb filosa i torn• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per

fornir fil a un teixidor

b) Innovacions en el procés del FILAT. a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.

a) Disposa de Fusos múltiplesb) Augmenta la quantitat de fil produïda per operaric) fila 8 fils a l’hora

b) WATER FRAME (1768), Arckwraighta) Funciona amb energia hidràulicab) Moviment continuat

c) MULE JENNY (1779), Crompton= a) funciona amb vapor. b) fila 400 fusos a l’hora

c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir)• Augment de la qualitat • Reducció de costos (=salaris)• Elevada producció

Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.

b) Innovacions en el procés del FILAT. a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.

a) Disposa de Fusos múltiplesb) Augmenta la quantitat de fil produïda per operaric) fila 8 fils a l’hora

b) WATER FRAME (1768), Arckwraighta) Funciona amb energia hidràulicab) Moviment continuat

c) MULE JENNY (1779), Crompton= a) funciona amb vapor. b) fila 400 fusos a l’hora

c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir)• Augment de la qualitat • Reducció de costos (=salaris)• Elevada producció

Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.

2a. Fase: LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA2a. Fase: LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

PRODUCCIÓ TRADICIONAL DE FARGUES AMB CARBÓ VEGETAL I FERRO DE GRAN PURESA

AUGMENT DE LA DEMANDA DE FERRO

AUGMENT DE LA DEMANDA DE FERRO

• DEMANDA AGRÀRIA (EINES I MÀQUINARIA)• DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES I MÀQUINES)• GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ)• PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS • MINES: bigues de ferro(POUS MINERS) ,rails i vagonetes (TRANSPORT DEL MINERAL)

INNOVACIONSINNOVACIONS

Ferro produït sobre el carbó vegetal = car i poder calorífic baix

Ferro produït sobre el carbó vegetal = car i poder calorífic baix

10.000 tones (1780)10.000 tones (1780)

a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbó vegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encariment de la fusta= major poder calòric del carbó mineral.• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN• Impuls a la mineria del carbó• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes

b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió, augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en un temps menor i amb menys combustible.

c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari i introducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS

d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)= millora la qualitat i permet millorar el carbó• Procés de fosa• Eliminació de les escòries del ferro

e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMUL f. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER=

material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.• Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)

g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials a baix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855

a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbó vegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encariment de la fusta= major poder calòric del carbó mineral.• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN• Impuls a la mineria del carbó• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes

b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió, augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en un temps menor i amb menys combustible.

c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari i introducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS

d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)= millora la qualitat i permet millorar el carbó• Procés de fosa• Eliminació de les escòries del ferro

e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMUL f. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER=

material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.• Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)

g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials a baix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855

ALT FORN

PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)

EL FERROCARRIL

ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS

CONSEQÜÈNCIES

MINERIA Transport del mineral fins a la boca de la mina: vagonetes arrossegades per cavalls sobre rails de fusta)

APLICACIÓ A UNA MÀQUINA DE VAPOR (STEPHENSON, 1829, ROCKET)

• LIVERPOL- MANCHESTER, 1830.• BARCELONA -MATARÓ, 1840• MADRID- ARANJUEZ, 1851

• REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixement urbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.• ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT• ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”

DESENVOLUPAMENT COMERÇ DESENVOLUPAMENT

SIDERÚRGIA

DESENVOLUPAMENT SISTEMES FINANCERS

NECESSITAT DE CAPITALSSOCIETATS ANÒNIMESSOCIETATS D’INVERSIÓ

NECESSITAT DE CAPITALSSOCIETATS ANÒNIMESSOCIETATS D’INVERSIÓDEMANDA CREIXENT

DE FERRO I CARBÓDEMANDA CREIXENT DE FERRO I CARBÓ

L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

INDUSTRIALITZACIÓ En Europa parlem de

PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ

gradual i regional

En Europa parlem de PROCÉS

D’INDUSTRIALITZACIÓ gradual i regional

PROCÉS DESIGUAL, no afecta a tots els països

d’igual manera: ECONOMIES DUALISTES

PROCÉS DESIGUAL, no afecta a tots els països

d’igual manera: ECONOMIES DUALISTES

DESENVOLUPAMENT• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I ALEMANYA• LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA

DESENVOLUPAMENT• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I ALEMANYA• LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA

MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS

MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS

FERROCARRILSFERROCARRILS SIDERÚRGIASIDERÚRGIA BANCABANCA ESTATESTAT

Arrencada per a industrialitzar una àrea, encara que no era prioritari. L’ATRACCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES

Arrencada per a industrialitzar una àrea, encara que no era prioritari. L’ATRACCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES

Complementa l’expansió del FERROCARRIL. INDÚSTRIA PESANT CONNECTADA AMB LA BANCA

Complementa l’expansió del FERROCARRIL. INDÚSTRIA PESANT CONNECTADA AMB LA BANCA

MAJOR NECESSITAT DE CAPITAL= CREACIÓ DE BANCS INVERSORS: ROTHSCHILD, CREDIT MOBILIER

MAJOR NECESSITAT DE CAPITAL= CREACIÓ DE BANCS INVERSORS: ROTHSCHILD, CREDIT MOBILIER

SUBSTITUEIX LA MANCA D’INICIATIVA INDIVIDUAL I ELS CAPITALS PRIVATS= SUPORT ESTATAL A LA INDÚSTRIA I EL FF.CC.

SUBSTITUEIX LA MANCA D’INICIATIVA INDIVIDUAL I ELS CAPITALS PRIVATS= SUPORT ESTATAL A LA INDÚSTRIA I EL FF.CC.

NOU MODEL D’INDUSTRIALITZACIÓ

a)Primeres transformacions en el sector agrari

b)Industrialització a partir de la siderúrgia, mineria i els ferrocarrils = arriba al seu apogeu amb la 2a. Revolució industrial

c)Major paper de l’estat = per a salvar la competència amb GB i la inexistència de condicions (mercat interior, mentalitat capitalista, mercat mundial...) emprenedor,

Organitzador = canalitza capitals vers la indústria (banca pública, recolza la banca d’inversió, aliança terratinents + bancs + empreses industrials) i crea el mercat interior (creació infraestructures de transport + eliminació duanes interiors)

Generador de la demanda (constructor d’infraestructures, política colonial, armament)

Potenciador I+D (suport a la recerca, desenvolupament sistema educatiu per a proporcionar investigadors, importació de tecnologia, impulsa l’arribada de tècnics estrangers)

Protector (des de la crisi econòmica 1871) = suport a les exportacions (subvencions), obstacles a les importacions (aranzel, límits, criteris de qualitat)

FRANÇAFRANÇA• Arrencada industrial a partir de 1830 Arrencada industrial a partir de 1830 • Xarxa Fluvial Xarxa Fluvial • Industrialització lenta Industrialització lenta • Fonamentada en la importància de la propietat agràriaFonamentada en la importància de la propietat agrària

a)a) Repartiment de terres durant la Revolució Repartiment de terres durant la Revolució

b)b) Desenvolupament d’una massa de petits propietaris (aturada de l’èxode Desenvolupament d’una massa de petits propietaris (aturada de l’èxode rural)rural)

c)c) Demanda de productes orientada a l’agricultura (consum, eines)Demanda de productes orientada a l’agricultura (consum, eines)• Creixement demogràfic més modest = debilitat de la demanda i mà d’obraCreixement demogràfic més modest = debilitat de la demanda i mà d’obra• Inversions de capital orientades al sector immobiliari o a l’estrangerInversions de capital orientades al sector immobiliari o a l’estranger

BÈLGICABÈLGICA Comença entre 1800-1830Comença entre 1800-1830 Sota l’àrea d’influència britànica (aprovà la independència)Sota l’àrea d’influència britànica (aprovà la independència) Xarxa FluvialXarxa Fluvial Antecedents: la mineria de CharleroiAntecedents: la mineria de Charleroi Potencialitats: recursos miners, Canal de la Mànega (accessibilitat), tradició Potencialitats: recursos miners, Canal de la Mànega (accessibilitat), tradició

tèxtil.tèxtil.

ALEMANYAALEMANYA Unificació política i econòmica (Zollverein, 1834)Unificació política i econòmica (Zollverein, 1834) Sistema educatiu de qualitat (I+D que fomentarà les branques innovadores)Sistema educatiu de qualitat (I+D que fomentarà les branques innovadores) Jaciments de ferro i carbó.Jaciments de ferro i carbó. Concentració del capital financer en la siderúrgia i químicaConcentració del capital financer en la siderúrgia i química Iniciativa compartida entre l’estat i el sector privat (aristocràcia i burgesia)Iniciativa compartida entre l’estat i el sector privat (aristocràcia i burgesia) Sectors: Ferrocarril, siderúrgia (FFCC i armament), béns d’equipamentSectors: Ferrocarril, siderúrgia (FFCC i armament), béns d’equipament

ALTRES PAÏSOS EUROPEUS

1. Industrialització tardana

2. Forta inversió estrangera

3. Sense reforma agrària integral

a)ESPANYA (Euskadi, Catalunya)

b)ITÀLIA (Piemont)

c)IMPERI AUSTRO-HONGARÉS (Bohemia, Moravia, Viena, Hongria)

d)IMPERI RUS (Moscou, Sant Petersburg)

ESTATS UNITS D’AMÈRICAa) Enorme mercat interior

Arribada massiva d’immigrants europeus i altres

Colonització de l’oest

Ràpida construcció d’una xarxa extensa de ferrocarrils (Atlàntic-Pacífic)

b) Abundants matèries primeres (minerals, petroli, agricultura)

c) Divisió geogràfica del treball

Oest agrari

Nord-oest industrial

Sud-est productor de matèries primeres

d) Elevada mecanització (per a compensar la manca de mà d’obra i els salaris elevats)

e) Sistemes d’organització / divisió del treball (especialització) per tal d’abaratir costos)

f) Desenvolupament de la gran empresa

JAPÓ. 1. Copia el model occidental (per a fer front a l’amenaça de colonització occidental)

2. i Industrialització accelerada i entesa com a tema de poder (convertir-se en potència del Pacífic)

3. Mà d’obra abundant i barata

4. L’estat actua com a MOTOR =

1. Creació d’empreses públiques,

2. Subvencions a la creació d’empreses privades,

3. Demanda (infraestructures i armament),

4. Importació de tecnologia, Creació de Bancs,

5. Recolza la canalització de capitals vers la indústria,

6. Creació d’un sistema educatiu de qualitat

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETAT

EVOLUCIÓECONOMIA LIBERAL

NOVES CLASSES SOCIALS

• Formació de Societats Anònimes• Tendència a la concentració d’empreses• Superació de les crisis de subsistència • Conflictes socials en les fàbriques

• Formació de Societats Anònimes• Tendència a la concentració d’empreses• Superació de les crisis de subsistència • Conflictes socials en les fàbriques

• DEFENSA PROPIETAT PRIVADA (TERRA I CAPITALS •INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEI OFERTA I LA DEMANDA•NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL•MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS •EXALTACIÓ DE L’ACUMULACIÓ DEL CAPITAL•DIVISIÓ DEL TREBALL

• DEFENSA PROPIETAT PRIVADA (TERRA I CAPITALS •INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEI OFERTA I LA DEMANDA•NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL•MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS •EXALTACIÓ DE L’ACUMULACIÓ DEL CAPITAL•DIVISIÓ DEL TREBALL

BURGESIA I PROLETARIATBURGESIA I PROLETARIAT

PROBLEMES INICIALSPROBLEMES INICIALS

DESEQUILIBRI OFERTA- DEMANDADESEQUILIBRI OFERTA- DEMANDA

AUGMENTA + RÀPIDAMENT L’OFERTA QUE LA DEMANDA

AUGMENTA + RÀPIDAMENT L’OFERTA QUE LA DEMANDA

SOBREPRODUCCIÓSOBREPRODUCCIÓ

ATURATUR

FALLIDA GENERAL

EMPRESES

FALLIDA GENERAL

EMPRESES

REDUCCIÓ DEMANDAREDUCCIÓ DEMANDA

NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)

• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seua obra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevol intervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulació de la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior ni tampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat de l’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos de riquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca, acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” del mercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursos materials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.

• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seua obra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevol intervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulació de la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior ni tampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat de l’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos de riquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca, acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” del mercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursos materials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.

Adam Smith (1723-1790)Adam Smith (1723-1790)

EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICSEL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS

1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda. Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs que impedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertat de producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contracte laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pot trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper es limita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertat econòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, sense que siga necessari el paper regulador de l’estat.

1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda. Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs que impedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertat de producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contracte laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pot trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper es limita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertat econòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, sense que siga necessari el paper regulador de l’estat.

EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUESEL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén dels propietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu que no foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversos socis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó a qui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separació clara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de la seua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Per tant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, i ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendre les mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits en l’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends als accionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus dels productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això, l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament, crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de noves tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es tenir uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresa no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, es convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.

1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén dels propietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu que no foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversos socis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó a qui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separació clara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de la seua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Per tant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, i ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendre les mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits en l’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends als accionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus dels productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això, l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament, crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de noves tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es tenir uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresa no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, es convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.

David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un dels economistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer i especulador i amassà una fortuna considerable.

La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és una teoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim, que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevol increment en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavors l'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin de nou a aquest mínim. David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de la terra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població es desplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan les terres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de la competència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots els treballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat). L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no només agrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.

Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.

Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.

Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segons el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més, són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe maltusiana).

Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segons el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més, són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe maltusiana).

LES CRISIS CÍCLIQUES LES CRISIS CÍCLIQUES

RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDARÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA

TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDATRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA

SOBREPRODUCCIÓSOBREPRODUCCIÓ

TANCAMENT D’EMPRESESTANCAMENT D’EMPRESES

ATURATUR

CAIGUDA DE LA DEMANDACAIGUDA DE LA DEMANDA

BOOM

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM

EXPANSIÓ

AUGMENT OCUPACIÓ

SALARIS I PREUS

DESCENS COTITZACIONS

RECESSIÓ

ATUR

DESCENS DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM

SOBREPRODUCCIÓ

PERTORBACIÓ TEMPORAL DEL MERCAT ?

SALARIS I PREUS

AUGMENT DE LES COTITZACIONS

DEPRESSIÓ

CRISI: 1. Caiguda brutal de la producció industrial o agrària. 2. Caiguda accions. 3. Pel tipus de moneda (crisi monetària). Esdeveniment puntual, pot continuar o no amb una DEPRESSIÓ = contracció del consum , baixada de preus i augment de l’atur. Quan la contracció és de dèbil amplitud i de curta durada parlem de RECESSIÓ

CRISI: 1. Caiguda brutal de la producció industrial o agrària. 2. Caiguda accions. 3. Pel tipus de moneda (crisi monetària). Esdeveniment puntual, pot continuar o no amb una DEPRESSIÓ = contracció del consum , baixada de preus i augment de l’atur. Quan la contracció és de dèbil amplitud i de curta durada parlem de RECESSIÓ

CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES

MANIFESTACIÓ I ORIGEN

MALES COLLITESPENÚRIA ALIMENTARIADEPENDENCIA CLIMATICA

SUPERPRODUCCIÓ

EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLESOFERTA INSUFICIENT

ENFONSAMENT DELS PREUSDEMANDA INSUFICIENT

EXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIAL

PERIODICITAT DE VEGADES CICLES DE 10 ANYS APROXIMADAMENT

CONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA MORTALITATMORTALITAT CATASTROFICA

FALLIDES D’EMPRESES I BANCSCONCENTRACIONS EMPRESARIALS ATUR

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

PROCÉS D’URBANITZACIÓ PROCÉS D’URBANITZACIÓÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONS AGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIAÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONS AGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ (REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ (REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)

CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALS AFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUESCONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALS AFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES

CREIXEMENT CIUTATS INDUSTRIALS

CREIXEMENT CIUTATS INDUSTRIALS

MANCHESTER, LIVERPOOL, BIRMINGHAM SNSE PREPARACIÓ PER UN CREIXEMENT RÀPID I EN POCS ANYS

MANCHESTER, LIVERPOOL, BIRMINGHAM SNSE PREPARACIÓ PER UN CREIXEMENT RÀPID I EN POCS ANYS

PROBLEMES

1. NECESSITAT D’HABITATGES BARATS PER LA POBRESA DE LA POBLACIÓ IMMIGRADA

2. ESCASSA REGULACIÓ MUNICIPAL SOBRE LES EDIFICACIONS I LES SEUES CONDICIONS

3. BENIFICIS SENSE CONTROL = ÚNICA MOTIVACIÓ DELS CONSTRUCTORS

1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables amb tots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies amb enllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues i habitatges residencials BURGESOS

2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació 3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” =

habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cada filera de cases.

4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense bany individual i sense les mínimes condicions d’higiene (sense clavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA.

5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics (hospitals, escoles i zones d’oci)

Resultats

CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANACANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA

MOVIMENTS DE LA POBLACIÓa) Migracions Interiors = Èxode rural

b) Migracions Europees

c) Migracions Intercontinentals

1. GREUS PROBLEMES LABORALS

a) HORARIS RÍGIDS I EXCESSIUS

b) TREBALL INFANTIL I FEMENÍ

c) SOUS BAIXOS

d) ABSÈNCIA D’ASSEGURANCES D’ENFERMETAT, VELLESA, ETC.

e) MANCA DE DRETS LABORALS

2. ALIMENTACIÓ INSUFICIENT

3. ABSÈNCIA DE LEGISLACIÓ LABORAL PROTECTORA DEL TREBALLADORS

NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS) IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS) VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)

a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antiga aristocràcia)

• Controla els mitjans de producció de la nova societat• Classe dirigent dels estats liberals• Imposa la seua ideologia i valors• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius

b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats de comerç, funcionaris)

• No exerceixen tasques manuals

c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)• PROLE: MOLT FILLS• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)• En el límit de la supervivència

NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS) IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS) VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)

a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antiga aristocràcia)

• Controla els mitjans de producció de la nova societat• Classe dirigent dels estats liberals• Imposa la seua ideologia i valors• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius

b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats de comerç, funcionaris)

• No exerceixen tasques manuals

c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)• PROLE: MOLT FILLS• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)• En el límit de la supervivència

DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,

etc) es reserva per a la dona La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència de

l'espòs), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura i càlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar

Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral La dona treballadora

obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa Dides de les famílies burgeses i benestants

DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,

etc) es reserva per a la dona La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència de

l'espòs), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura i càlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar

Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral La dona treballadora

obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa Dides de les famílies burgeses i benestants

REFERÈNCIES I ENLLAÇOS

a) http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiacontemporanea/indice.html

b) http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com.es/

c) http://ccsocials.blogspot.com.es/

d) http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com.es/