Revista B30 nº24, Març 2010

Les cooperatives creiXeN coM a reacciÓ a La crisi /// 28

B30entrevista: ramon Morral, professor de dret mercantil de la UAB /// 6opinió: albert vilà, alcalde del Papiol /// 33

N. 24 /// 5.03.2010 La revista econòmica del Vallès

inter-views, una mirada exterior a l’eix empresarial de la B-30

3B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010 KM Zero

5.03.2010Les cooperatives coM a resposta

La crisi econòmica ha deixat pel camí un gran nombre d’empreses, sovint fruit de la combinació letal d’un empresari que no ha fet els deures a temps i ha preferit sortir per la porta del darrere i d’uns treballadors que han esmerçat més esforços a lluitar per una indemnització que per la continuïtat de la seva companyia. Però, com sempre, la situació de desfeta econòmica també ha estat terreny abonat per a noves oportunitats. I en aquest context és on han emergit nous emprenedors, molts dels quals han optat per remuntar les empreses en fallida a partir del model cooperatiu. La consistència d’aquest moviment es demostra amb dades: segons el Departament de Treball, l’any passat es van crear un 14% més de cooperatives respecte al 2008, mentre que les societats mercantils es van reduir un 32%. Atentes a aquest fenomen, algunes administracions públiques han destinat recursos per incentivar l’autogestió d’empreses que possiblement haurien acabat a l’aigua. La tradició del moviment a Catalunya i l’esforç de la Generalitat per incentivar-lo són algunes de les claus d’aquesta via de sortida a la crisi que genera socis i emprenedors on abans hi havia només assalariats.

“El consell que donaria als empresaris és que ho registrin i ho patentin tot”

raMoN MorraL /// ProfEssor TITULAr DE DrET MErCAnTIL A LA UAB

equiLiBrar eL creiXeMeNt i La sosteNiBiLitat aLBert viLà ///ALCALDE DEL PAPIoL

Les cooperatives reviueN aMB La crisi

eugènia Bieto assumirà la direcció general d’esade

La força dels karts en un circuit sota teulada

raDar

6rotoNDa

33

Gas a FoNs

28 Gps

34

àrea De DescaNs

36estaciÓ De servei

42La cursa contrarellotge per complir els objectius

B30 eDita: Premsa Local Grup de Comunicació /// presiDeNt: Ramon Grau /// coorDiNaDor De reDacciÓ: Francesc Casta-

nyer (PaUTa mEDIa) /// Directora eDitoriaL: Carmen S. Larraburu. /// sotsDirector: Josep m. Vallès /// reDacciÓ: Xa-

vier amat, Joan Ramon armadàs, Xavier Barba, Xavier Orri, Laia Corbella, Ivanna Vallespín /// projecte GràFic: eixida.cat iL·LustraciÓ por-

taDa: Ivanòvitx /// FotoGraFia: Isabel marquès /// coorDiNaciÓ De proDucciÓ: maribel Pinillos /// MaquetaciÓ: Sergi Felip /// asses-

soraMeNt LiNGüístic: Susanna Turon /// aDMiNistraciÓ: anna Comella /// iMpressiÓ: Cre-a /// preMsa LocaL saNt cuGat, c/ Sant

antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// reDacciÓ: [email protected] /// aDMiNistraciÓ coMerciaL: Toni Gar-

cia i Susanna Carmona /// Dipòsit LeGaL: B-9826-2008 /// DistriBuciÓ eMpresariaL: FUNDaCIó CECOT FORmaCIó /// puBLicitat: 93 590 86 00, b30@

premsalocal.com /// coL·LaBoraDors De La ‘B30’: aJUNTamENT DE SaNT CUGaT DEL VaLLèS · aXa aSSEGURaNCES · CamBRa DE COmERç DE TERRaSSa · CECOT · La CaIXa

Nota als lectors:La notícia titulada L’empresa Eurofragan-ce creix al Vallès Occidental, publicada en el

número 23 de la B30, detallava que la com-

panyia havia fet una ampliació el 2008,

quan Eurofragance no en va fer cap aquell

any. També cal aclarir que la facturació

d’Eurofragance prové un 70% de vendes a

l’exterior, no només al Pròxim Orient.

Blasco de Garay, 29-49

08224 TERRASSAwww.cambraterrassa.es

Per a més informaciói presentació de candidatures:

Sra. Eva López Tel. 93 733 98 [email protected]

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa lliurarà els guardons en el

marc del tradicional sopar dels Premis Cambra, que tindrà lloc el proper

mes de juny. Aquest esdeveniment reunirà més de 500 persones del

món empresarial, econòmic, polític i institucional, i serà presidit per una

destacada personalitat del món econòmic.

categories 2010o Internacionalització

o Responsabilitat Social Corporativa

o Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament

o Formació i Coneixement

o Millor Iniciativa Comercial i de Serveis

o Iniciativa Empresarial a la Demarcació i a Empresa de

Nova Creació

Un any més, la Cambra de Comerç i

Indústria de Terrassa obre la

convocatòria dels Premis Cambra, el

reconeixement públic que cada any la

institució atorga a les empreses de la

demarcació que han destacat

especialment en un aspecte

estratègic de l’àmbit empresarial i que

han tingut un potencial econòmic i

social destacat.

Termini màxim de presentació de

candidatures: 19 de març de 2010 a les 18 h.

Pot descarregar els fulls de candidatura i

tota la informació a:

www.premiscambra.com

raDar5B30

DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010 raDar

ràNquiNG D’eXportaciÓ

CADA MEs LA rEVIsTA ‘B30’ PrEsEnTA Un rànqUInG DE LEs 10 EMPrEsEs DE LA DEMArCACIó DE LA CAMBrA DE CoMErç I InDúsTrIA DE TErrAssA qUE hAn TrAMITAT Més CErTIfICATs D’ExPorTACIó forA DE LA UnIó EUroPEA A TrAVés DE L’EnTITAT.

MArç1 euroFraGaNce rUBí

2 b. braun surgical rUBí

3 leng d’Or CAsTELLBIsBAL

4 MOeHs caTalana rUBí

5 laincO rUBí

6 TOp-cable rUBí

7 circuTOr VILADECAVALLs

8 cOOper crOuse-H. TErrAssA

9 elasTOgran rUBí

10 indcre TErrAssA

palau-solitài plegamans

castellar

bellaterra

sant Quirze

sant cugat

castellbisbal

parets

barberà

sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

el papiol

1

3

2

raDar B30

L’iNDicaDor

és la inversió que han realitzat les empreses catalanes en-tre l’any 2007 i el 2009 a través del Pla Pimestic en noves tecnologies. segons l’estudi de balanç del pla, el 65% de les empreses orientades ja han implementat o bé estan implementant alguna de les actuacions suggerides pel

servei d’orientació. El pla disposa de més de 800 agents col·laboradors repartits per tot el territori. L’orientació que oferia el Pla Pimestic l’han sol·licitada prop de 1.200 em-preses durant els dos anys de durada d’aquest programa d’innovació empresarial. /// Foto: isabel Marquès

66 MILIons D’EUros

Parets atorga premis als comerços més sostenibles

L’ajuntament de Parets ha lliurat els premis Ecomerç a les tres millors iniciatives en l’ambientalització de l’activitat comercial del municipi. El primer premi s’ha concedit a la Ferreteria Pujol, per aplicar de forma innovadora mesures de minimització de residus. El segon guardó l’han rebut els supermercats La Progressiva, per la incorporació de mesures de minimització de residus en un establiment amb una important presència al conjunt del municipi. El tercer premi ha estat atorgat a Comercial del Bricolatge Roc per haver estat pioner en la comercialització d’una línia de productes ecològics. Els tres establiments premiats han destacat en l’aplicació de mesures de minimització de residus i de reducció de consum d’aigua i energia. En el decurs de l’acte de lliurament de premis, que va tenir lloc el mes de febrer passat, també es va fer un reconeixement a trenta comerços locals que han acreditat el seu compromís amb l’òptima gestió ambiental i han rebut el distintiu Ecomerç, que poden lluir al seu aparador.

sabadell crearà ocupació en els mercats amb persones en atur

Des d’aquest mes de març, els sa-badellencs aturats es poden inscriu-re a Emprenemm, una nova iniciativa per omplir les parades buides dels mer-cats municipals. Els candidats es po-den apuntar tant al taulell d’entrada del Vapor Llonch com a través del servei d’emprenedoria i el d’intermediació la-boral de la fàbrica d’oportunitats de la carretera de Barcelona, Segons les bases d’aquest programa, els participants en aquesta activitat forma-tiva rebran totes les eines necessàries per aprendre a gestionar una parada d’un mercat i posar en marxa un projecte em-presarial durant mig any. D’aquesta ma-nera, a partir del mes de juny podran sol-licitar alguna de les 20 places buides que actualment s’ofereixen als cinc mercats municipals. Emprenemm és una iniciativa impulsada tant des de la Regidoria de Co-merç com des de Formació, Indústria i In-novació. L’ajuntament d’aquesta mane-ra dóna una nova sortida a les persones a l’atur i per altra banda dinamitza l’activi-tat als mercats locals.

El pla d’innovació de sant Cugat rep un premi internacional

Sant Cugat va ser l’única adminis-tració pública premiada als Living Labs Global, una xarxa internacional que té l’objectiu d’innovar a escala global en diferents parcel·les per solucionar pro-blemes d’inclusió social, participació ciutadana, serveis urbans i mobilitat, entre altres. El guardó amb què ha es-tat distingit Sant Cugat reconeix el Pla d’Innovació de la ciutat, que se centra principalment en l’aplicació de les no-ves tecnologies en àmbits com el medi ambient i la comunicació. Esade-Cre-apolis va acollir el lliurament dels pre-mis, en què participaven 140 municipis de 28 països. L’alcalde Sant Cugat, Llu-ís Recoder, va recollir el guardó de mans del vicealcalde de la ciutat neerlandesa d’Eindhoven, Erik van merrienboer, que va anunciar que la seva ciutat desen-voluparà un pla local d’innovació basat en el de la ciutat vallesana: “aquest pla farà més responsables els ciutadans en la cultura democràtica, en el respecte pel medi ambient i en les polítiques pú-bliques d’Innovació”.

21 3

6 eNtrevista B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

s’ha de tenir especial cura a blindar la se-guretat d’aquest aparador.

suposo que el dret dóna moltes armes als empresaris per salvaguardar aquests actius immaterials que mencionava fa un moment.Efectivament. Dissenys industrials, pa-tents i fins i tot marques tridimensio-nals poden ser registrats i consegüent-ment protegits pel dret mercantil. El pri-mer consell que donaria als empresaris és que ho registrin i ho patentin tot. No im-porta que el teu producte sigui petit quan neix, ja que en un futur pot esdevenir un èxit i ser objecte de l’anhel imitador de la competència. És un cost que l’empresa ha d’assumir si realment es preocupa del seu producte.

quines són les principals amenaces a què s’exposen les empreses en aquest sentit?La pràctica més habitual pel que fa al nombre de casos és la imitació. Ja pot ser del signe distintiu, d’expressions sem-blants en la denominació d’un producte o la semblança extrema en colors, formes i procediments. S’ha de ser conscient que quasi tot es pot registrar o patentar, des de la forma d’una ampolla fins als colors o la forma d’un logotip.

imaginem que un empresari detecta una d’aquestes infraccions. què és més aconsellable, la via judicial penal o la mercantil?La via penal només opera en fraus contra

ramon Morral adverteix dels perills en matèria d’imitacions i competència deslleial i ofereix algunes solucions TExT I foTos: j.r. arMadàs

presa i mereixen ser una prioritat pel que fa a protecció.

vol dir que els empresaris no són prou curosos en aquest aspecte?Les grans empreses sí que se’n preocu-pen força, però encara hi ha un bon gra-pat de petites marques que no es prote-geixen degudament. L’empresari ha de pensar que la marca és el seu mirall da-vant del consumidor, que molts cops el client ni tan sols coneix l’empresa o les persones que hi ha darrere, perquè els noms són diferents. Per aquest motiu

quins són els principals perills i les armes que tenen els empresaris per protegir-se d’aquestes amenaces.

La pirateria empresarial és un problema a gran escala?Més que la pirateria o els fraus, el proble-ma és el temps i el zel que els empresaris dediquen a la protecció de les seves mar-ques o els seus dissenys. M’explico. Les patents, les marques i els dissenys indus-trials són drets sobre actius immaterials que tenen totes les empreses. Són una part molt important en el si d’una em-

Moltes empreses, pre-ocupades massa so-vint pel balanç de re-sultats i la facturació, deixen de banda un ele-ment clau com és la pro-

tecció. Dissenys, denominacions socials, procediments, marques i idees són sem-pre susceptibles de còpies, fraus, imitaci-ons o competències dubtosament legals. Ramon Morral, professor de dret mercan-til a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor del llibre Legislació de mar-ques, patents i disseny industrial, explica

“El consell que donaria als empresaris és que ho registrin i ho patentin tot”

ramon Morral /// Professor titular de dret mercantil a la UAB

7B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010 eNtrevista

no importa que el teu producte sigui petit quan neix, ja que en un futur pot esdevenir un èxit i ser objecte de l’anhel imitador de la competència Em preocupa molt que existeixi en el món del dret un divorci molt evident entre la universitat i els tribunals

la propietat industrial o intel·lectual i és més difícil que s’acabi produint una con-demna. No s’ha d’oblidar que en matèria penal existeix la presumpció d’innocèn-cia i el principi in dubio pro reo que prote-geix, en cas de dubte, l’acusat. Tot això no treu, tanmateix, que si ets conscient que hi ha hagut un delicte et querellis contra la persona que està falsejant el teu pro-ducte. Però se n’ha de tenir proves i el cas ha de ser molt clar, si no és una pèrdua de temps i de diners.

És fàcil reunir aquestes proves?Depèn del cas. Moltes vegades el principal problema és justament saber la font final de la imitació, és a dir, el focus de fabri-cació. Llavors et trobes amb el problema que veus que hi ha un delicte, però no saps contra qui querellar-te.

però la imitació està permesa per la llei. quina és la frontera, doncs?La norma més clara és la que prohibeix comercialitzar un producte o servei idèn-tic amb la mateixa denominació. És una prohibició òbvia. Tampoc no es poden fer servir denominacions conegudes en-cara que sigui per a productes diferents. Així doncs, per exemple, no es poden ven-dre pantalons de la marca Google. Però la llei va més enllà i també protegeix el nom contra expressions semblants que puguin dur el públic a confusió. Això és extensi-ble a noms de marques i a logotips. De to-tes maneres, el límit final en cas d’arribar als tribunals sempre el decidirà en última instància el jutge amb l’ajut dels perits ju-

dicials, perquè moltes vegades el gruix del problema és si realment existeix la possi-bilitat de confondre la clientela.

sembla que tot corri perill de ser copiat o usat en favor d’un tercer.Tot és potencialment susceptible de ser subjecte d’un frau. És per això que reco-manava registrar-ho tot, fins i tot quan marca i empresa tenen noms diferents. Així, caldria registrar la marca Zara i al-hora la denominació d’Inditex. Perquè això sigui possible hi ha dos registres di-ferents: el de marques i el de denominaci-ons socials.

Hi ha molts advocats especialitzats en aquests temes?La veritat és que és una matèria com-plexa i la majoria dels professionals que s’hi dediquen estan concentrats en uns quants despatxos. No és com un divorci o una factura impagada, que et podrà por-tar qualsevol advocat generalista. En al-tres paraules, és una branca del dret mer-cantil que requereix força especialització. Perquè te’n facis una idea, a la UAB s’im-parteix com a assignatura optativa, cosa que, per una banda denota que és un sec-tor important i, per l’altra, que mereix una dedicació separada i especialitzada a ni-vell docent.

Les aules estan actualment molt allunyades de l’activitat als tribunals de justícia?Massa. Em preocupa molt que existeixi en el món del dret un divorci molt evident en-

tre la universitat i els tribunals. S’hi hauria de veure molta més interacció i seria molt bo veure més professors als jutjats. El dia a dia del dret no és només als llibres i un pro-fessor guanya experiència si, a més d’ense-nyar, exerceix com a professional.

L’alumne ho deu agrair.La universitat hauria de ser el punt de re-ferència en el món del dret. La mateixa societat hauria de recórrer més als do-cents en la matèria i aquests barrejar-s’hi una mica més. Els professors han de veu-re quins són els problemes reals del dia a dia i no convertir-se en uns mers repeti-dors d’apunts.

com podrien apropar-se aquestes dues realitats?És la pregunta del milió, però segura-ment el més fàcil seria veure més professors trepitjant el carrer. Aquesta és una barrera que s’hauria de trencar, perquè repercuteix en la qualitat de la docència oferint un ensenyament més complet. En aquest sentit voldria mencionar una iniciativa de la Fundació Empresa i Ciència que, amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, al juny tindrà lloc una jornada sobre propietat industrial, en què es tractaran les darreres novetats i els temes més candents d’aquesta matèria i es compta-rà amb la presència de catedràtics, advocats en exercici i magistrats en actiu. Una oportunitat excel·lent per apropar, com deia, la universitat a la societat i a la realitat.

El professor Ramon Morral té 42 anys i és, per damunt de tot, una per-sona dedicada al món de la docèn-cia. La seva tasca de professor titu-lar de dret mercantil a la Universitat Autònoma de Barcelona la compa-gina, però, amb l’exercici en actiu en qualitat de councel a la firma Ramos & Arroyo Abogados, fundada fa tres dècades. Doctor per la mateixa universitat en una matèria tan concreta com el dret marítim, va haver de passar durant un temps per la judicatura exercint de jutge substitut als jutjats de Cer-danyola i de magistrat suplent a l’Au-diència Provincial de Barcelona. Ell anomena aquesta etapa com a expe-riència fugaç a la magistratura. Per si això fos poc, és secretari, no patró, de la Fundació Universitat Em-presa de la UAB, institució dedicada a elaborar estudis en l’àmbit econòmic amb la vista posada a unir ponts en-tre la societat, la universitat i el món universitari. Entre les seves ambici-ons personals destaca la d’acostar el professorat universitari al món real de l’exercici del dret. “Trepitjar car-rer”, com diu ell, és l’assignatura pen-dent d’una part massa gran del per-sonal docent universitari.

eL perFiL

eL vaLor De L’eXperièNcia

8 raDar B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

reportatge /// sincrotró Alba

s’ha anunciat la inauguració oficial del sincrotró Alba per al dia 22 de març, coincidint amb la celebració de la Conferència Europea d’Infraestructures d’Investigació PER: jOan raMOn arMadàs

El Vallès es col·loca en el mapa de la innovació europea

1 /// cOMplex. CERDaNyOLa Té EL PRIVILEGI D’aCOLLIR L’EqUIPamENT DE RE-CERCa méS PRESTIGIóS DE L’ESTaT ESPaNyOL /// ISaBEL maRqUèS

El conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, va dir en una visita a Cerdanyola que ja se sentia parlar del sincrotró l’any 1976. Tenint en comp-te les paraules del conseller,

es pot dir que s’han hagut d’esperar més de tres dècades per col·locar el Vallès en el mapa de la innovació europea. La data oficial de la posada en marxa del laborato-ri de llum és el dia 22 de març, coincidint amb la celebració a Barcelona de la Con-ferència Europea d’Infraestructures d’In-vestigació, una trobada que tindrà lloc del 22 al 25 de març i que té la missió de de-senvolupar l’Espai Europeu d’Investigació (ERA en les seves sigles en anglès) a par-tir dels principals equipaments científics del continent. Així, el sincrotró Alba en-tra a formar part de la primera divisió eu-

de 600.000 metres quadrats de parc ci-entífic i empresarial. L’anomenat Parc de l’Alba s’ha dissenyat pensant sobretot en el sincrotró, segons s’extreu de les pa-raules de Miquel Sodupe, president del Consorci Urbanístic del Centre Direcci-onal de Cerdanyola. “Per dotar de ser-veis el sincrotró s’ha construït una cen-tral de poligeneració d’electricitat, fred i calor, que l’alimenta en exclusiva amb una via d’emergència per si mai fallés el subministrament principal”. El Parc de l’Alba acollirà també el centre tecnolò-gic de La Caixa, dotat de 100 milions de pressupost.

MÉs recerca Que negOci

“Els que pensin que tenim empreses fent cua per investigar al sincrotró s’equivo-quen”, afirma el Dr. Pascual. Alba és un

centre eminentment científic i de recer-ca bàsica i, de fet, el sincrotró anglès que més diners genera de llogar les seves instal·lacions a empreses no cobreix el 15% del seu pressupost. Malgrat això, empreses, universitats i científics en ge-neral tenen les portes obertes si es valo-ra positivament la seva proposta d’in-vestigació, comenta Pascual. El Consor-ci del Sincrotró, participat per la Generalitat de Catalunya i l’Estat espa-nyol, estima que Alba donarà servei a més d’un miler d’investigadors cada any, ja siguin universitats o científics fent re-cerca bàsica. Però també empreses quí-miques, ambientals, mèdiques i fins i tot culturals podran observar les partícules més ínfimes de la matèria amb el micros-copi gegant de la instal·lació. I ho podran fer a la llum de l’Alba. /// J.R. aRmaDàS

ropea, tot i que de facto no iniciarà els pri-mers treballs d’investigació fins a princi-pis del 2011, segons explica el president de la comissió executiva del Consorci del Sin-crotró Alba, el Dr. Ramon Pascual.

Fins al moment, a l’interior de l’edifici es treballa en la construcció dels set labora-toris on es canalitza la llum de sincrotró. “Aquesta llum ja passa per dins els tubs que descansen sota una capa d’un me-tre de formigó per evitar qualsevol vibra-ció que podria alterar les investigacions”, afirma Ramon Pascual davant de l’anell d’emmagatzematge d’electrons que ge-nera l’anhelada llum.

un parc cienTÍFic FeT a Mida

El sincrotró és la perla d’un complex molt més ampli que dotarà Cerdanyola

1 ///

cerdanyola

sant cugat

9B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010 raDar

2 /// esTaciOns d’esTudi. La INVESTIGaCIó a TRaVéS DE La LLUm DE SINCROTRó Té LLOC EN aqUESTS BúNqUERS, qUE SóN La Raó DE SER DEL SINCROTRó

3 /// el cOr. L’aNELL CIRCULaR D’EmmaGaTzEmaT-GE éS EL NUCLI DE La INSTaL·LaCIó I EL Ca-NaL PER ON VIaTGEN LES PaRTíCULES

4 /// direcció. EL DR. RamON PaSCUaL éS EL PRESIDENT DE La C0mISSIó EXECUTIVa DEL CONSORCI DEL SIN-CROTRó aLBa, qUE ha ESTaT COFINaNçaT PER La GENERaLITaT DE CaTaLUNya I L’ESTaT ESPaNyOL

5 /// TecnOlOgia. EL SINCROTRó aLBa éS CIèNCIa EN ESTaT PUR. ESTà DOTaT DE La TEC-NOLOGIa méS INNOVa-DORa PER ESDEVENIR UN REFERENT EN La RE-CERCa CIENTíFICa aL SUD D’EUROPa/// J.R. aRmaDàS

2 /// 5 ///

4 ///

3 ///

MÉs iNFo

què És? Un sincrotró és un accelerador de par-tícules. La llum que genera un sincrotró d’electrons possibilita l’observació d’es-tructures tan petites com les molècu-les amb una precisió de molt alta quali-tat. Actua com a microscopi gegant per conèixer els detalls interns de la matèria amb una gran resolució.

coM FuNcioNa?Un canó d’electrons produeix un feix inici-al que s’accelera dins el sincrotró fins a velo-citats properes a la de la llum. quan els elec-trons s’han accelerat s’injecten en un anell d’emmagatzematge, per on circulen amb una energia que es manté constant mitjan-çant cavitats de radiofreqüència. quan la trajectòria dels electrons es corba emeten una llum de gran intensitat a longi-tuds d’ona que van de l’infraroig als raig x. La radiació emesa, anomenada llum de sincro-tró, va cap a les estacions de treball, on els usuaris la utilitzen per a les investigacions.

coMpreNDre eL siNcrotrÓ

canó d’electrons

sincrotró

Línies de llumestacions de treball

anelld’emmagatzematge

10 eNtrevista B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

201MiLioNs D’euros

és el que ha costat la construcció del sincrotró Alba. Les obres van començar l’any 2006 i es preveu que l’Alba estigui totalment operatiu a principis del 2011

6 /// acceleració. aqUEST aPaRELL éS EL qUE S’ENCaRREGa D’aCCELERaR LES PaR-TíCULES, qUE GIREN a VELOCITaTS PROPERES a La DE La LLUm

7 /// Treball. L’aNELL D’EmmaGaT-zEmaTGE ESTà Ja EN DISPOSICIó DE FUNCI-ONaR, PERò NO ES POT FER SERVIR mENTRE hI haGI TREBaLLaDORS DINS La zONa

8 /// sala de cOnTrOl. UNa haBITaCIó D’UNS 30 m2 PLENa D’ORDINa-DORS CONTROLa TOTS ELS PROCESSOS DE La INSTaL·LaCIó

9 /// circulació. aqUESTS TUBS DE mE-TaLL TRaNSPORTEN ELS ELECTRONS, qUE, aRRaN DE La VELOCI-TaT I La CURVaTURa DE L’aNELL, PRODUEIXEN La LLUm DE SINCRO-TRó qUE UTILITzEN ELS CIENTíFICS PER FER ELS ESTUDIS

10 /// FuTur. aRa maTEIX hI ha 7 Lí-NIES DE LLUm O ESTaCI-ONS DE TREBaLL CONS-TRUïDES ENVOLTaNT EL SINCROTRó, PERò hI ha ESPaI PER aCOLLIR-NE FINS a 33. PER LES PE-TITES FINESTRES GRO-GUES SORTIRaN EN UN FUTUR NOVES FONTS DE LLUm PER INCRE-mENTaR EL NOmBRE D’INVESTIGaCIONS/// J.R. aRmaDàS

treBaLLaDors: 140 PErsonEs TrEBALLEn A LEs InsTAL·LACIons DEL sInCroTró

superFície: LEs InsTAL·LACIons D’ALBA oCUPEn 26.000 M2

DiàMetre L’EDIfICI En forMA DE CArGoL Té 140 METrEs DE DIàMETrE.

eMpresa: Un 5% DELs UsUArIs DELs sInCroTrons EUroPEUs són EMPrEsEs, LA rEsTA són InVEsTIGADors

cost: 16 MILIons D’EUros és EL qUE CosTA MAnTEnIr ACTUALMEnT EL sInCroTró CADA AnY

iNvestiGaciÓ: CADA EsTACIó DE TrEBALL CosTA 5 MILIons D’EUros I nECEssITA 5 CIEnTífICs TrEBALLAnT-hI. ArA hI hA 7 EsTACIons DE LEs 33 qUE PoT ArrIBAr A ACoLLIr EL CoMPLEx

caBLejat: En ToT EL sInCroTró hI hA 270 KM DE CABLEs

6 ///

7 /// 8 ///

9 ///

10 ///

L’aLBa eN DaDes

El sincrotró pot donar servei a la re-cerca d’una àmplia gamma de sectors empresarials.

Física: Estudi de les propietats magnèti-ques de la matèria

quíMica: Anàlisi de processos catalítics per millorar l’eficiència de les reaccions

cièNcia De MateriaLs: Estudi de nous materials a escala nanomètrica

cièNcies aMBieNtaLs: Mètodes de resolució de problemes de contaminació dels sòls

MeDiciNa: Aplicacions en imatge mèdica i en determinades teràpies

MicroFaBricaciÓ: Tècniques litogràfiques per a la fabricació de microdispositius

patriMoNi cuLturaL: Anàlisis que permeten l’estudi d’obres d’art sense danyar-les

paLeoNtoLoGia: Estudis no destructius sobre materials o teixits fòssils

apLicacioNs

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

www.caixasabadell.es/empresa

Finançament per a la seva empresa en condicions preferencials

Línia ICO-Inversió Nacional per fi nançar les inversions realitzades per autònoms i empreses en condicions preferents.

Línia ICO-Emprenedors, per donar suport a la creació de noves empreses o activitats professionals.

Línia ICO-Inversió Internacional, per recolzar les inversions de les empreses espanyoles a l’exterior.

Línia ICO-Liquiditat, amb l’objectiu d’atendre les necessitats de fi nançament de capital circulant d’empreses solvents i viables.

Amb l’objectiu d’impulsar els projectes d’inversió de les empreses i autònoms, així com per atendre les seves necessitats fi nanceres i de liquiditat, Caixa Sabadell li ofereix les noves línies de fi nançament ICO 2010.

Gestioni les seves factures d’una manera molt més ràpida, senzilla i econòmica amb el servei e-Factur@ de Caixa Sabadell i tots els seus avantatges!

> Pack “Què desitja...?”Amb un compte corrent amb saldo mitjà de 3.000 euros, l’assegurança de negocis Zurich, amb servei d’assistència les 24 h, domiciliació de tres rebuts mensuals i gestió automàtica de les vendes del TPV. Estalviï més d’un 53% sobre la tarifa estàndard.

> Pack “Alguna cosa més?”Inclou els productes del Pack “Què desitja...?”, a més d’un compte de crèdit. Estalviï més d’un 66% en el TPV.

> Pack “Li encantarà”Amb els productes del Pack “Què desitja...?”, més un compte de crèdit i assegurança d’incapacitat temporal. Estalviï fi ns al 73% en el TPV.

Caixa Sabadell posa a la seva disposició nous paquets de productes i serveis per cobrir les necessitats del seu comerç. Amb ells, podrà aconseguir la màxima rendibilitat i avantatges directes sobre les condicions del Terminal Punt de Venda.

No esperi més per gaudir de tots aquests avantatges. Triï i guanyi!

Vol més informació? Comprovi amb un senzill test tot el que podrà estalviar amb el servei e-Factura de Caixa Sabadell a www.caixasabadell.es/efactura

Més rendibilitat per al seu comerç

Enviar, rebre i consultar factures de manera còmoda i segura.

Estalviar el cost d’emissió, recepció i arxiu de la facturació, a més de l’espai físic, contribuint a la sostenibilitat de la societat.

Més rapidesa de cobrament i menys risc de frau.

Obtenció d’informació en temps real mitjançant el Servei CODI.

Gestioni les seevveess factures d’una manò i b l i F t @ d

Comenci a estalviar amb l’e-Factur@

Impulsi el seu negoci amb Caixa Sabadell!

mesempresa_marzo_b30_265x330.indd 1 19/02/2010 14:14:31


CiT i les associacions empresarials de Cerdanyola,Rubí i Sant Cugat es complauen a convidar-vos a la

JORNADA DE COOPERACIÓEMPRESARIAL GETTING CONTACTS!©

23 de març de 2010, a les 9 h,a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí

C/ Aribau, 5

Getting contacts!© ha organitzat més de 20 edicions els anys 2008 i 2009 amb un important èxit

d’assistència, entrevistes i generació de sinèrgies i cooperació empresarial arreu de Catalunya.

Getting contacts!© són contactes garantits!

10 reunions personals entre empresaris i professionals amb interessos comuns per enfortir les xarxes empre-sarials, facilitar contactes comercials i generar noves

oportunitats de negoci en el territori CIT

INSCRIPCIONS GRATUÏTES A :

www.gettingcontacts.com Cal omplir el qüestionari detallant què pot oferir i en

què podria estar interessada la vostra empresa

Properes sessions a Sant Cugat i Cerdanyola

associaciód’empresaris deCerdanyola

el fons Feder permet identificar els polígons i parcs d’empreses del cit

la concessió de l’ajut del fons europeu Feder permet posar en marxa el pla de

senyalització integral dels polígons i parcs empresarials de Rubí, Cerdanyola i Sant Cugat, una actuació prioritària en l’agenda del Catalonia Innovation Triangle (CIT) per al 2010. Aquest projecte s’emmarca dins els objectius de millora dels polígons indus-trials traçats pel CIT. El conjunt del terri-tori que gestiona l’entitat supramunicipal suma més de 5 milions de metres quadrats, repartits entre els 26 polígons d’activitat econòmica, que donen cabuda, en total, a prop de 10.000 empreses, que es benefici-aran del pla de senyalització física de les principals vies d’accés des de la B-30.

El projecte parteix de dos objectius, se-gons assenyala Maria Mas, tinenta d’al-calde de l’àrea de Promoció Econòmica i Ocupació a l’Ajuntament de Rubí: “D’una banda, facilitar la localització dels polí-gons i parcs empresarials a clients i pro-veïdors“, una solució llargament reclama-da per les empreses que hi treballen, i de l’altra, crear una identitat a l’eix em-presarial que integren els tres munici-pis: “Aquest pla ajudarà a oferir una mi-llor imatge conjunta de l’àrea del CIT, tant pel que fa al vessant corporatiu com per un factor d’unitat dels tres municipis”. El projecte busca presentar en societat el CIT com a unió supramunicipal del Vallès

Sud i oferir a ulls aliens la imatge d’uni-tat i solidesa de projecte. “Volem posar en evidència el valor de la innovació com a eix d’un territori econòmicament com-petitiu”, afegeix Mas, membre també del comitè executiu del consorci.

suBveNcioNs FeDer. El pla tindrà un cost de 501.713 euros, el 80% dels quals es dedicarà a la producció dels senyals i col-locació, mentre que la resta servirà per crear una plataforma digital de senyalitza-ció i promoció del CIT. Aquest segon ves-sant, explica Mas, “serà un sistema d’in-formació digital amb les coordenades dels centres d’activitat que inclourà fitxes dels parcs i empreses que hi ha”. Del pressu-post, 319.842 euros seran subvencionats pel fons Feder i la Diputació de Barcelona. L’ens provincial n’aportarà el 25%, és a dir, 106.614 euros. Els recursos europeus s’ele-varan fins als 213.228 euros, cosa que su-posa el 50% del cost del projecte.

Dels tres anys previstos inicialment per a l’execució del projecte, del 2009 al 2011, ja n’ha passat un amb la sol·licitud de sub-vencions. “Tot just ens ha arribat l’aprova-ció del fons Feder i ara comencem a defi-nir-ne l’execució”, explica Mas. Està pre-vist que la fabricació i la col·locació dels panells comenci durant el segon semestre d’enguany. /// XaVIER ORRI

El pla cobreix una superfície amb 26 polígons i parcs, que sumen al voltant de 10.000 empreses

iNFraestructures /// VALLÈs

imatge aèria del polígon industrial La Bastida-can rosés de rubí /// CEDIDa


Infraestructures viàries projectadesInfraestructures viàries projectadesEn obresFuturs túnels Possible recorregut Projetes

IV Cinturó / C16

Via Interpolar 2

Via Interpolar 1

IV Cinturó

A2-AP7

C58 / carrils

C58 / BUS_VAO

Túnel d’Horta

Rda. E. Terrassa

IV CinturóAbrera - Vilafranca

IV CinturóAbrera - Terrassa

Longitut del traçat: 10 km8Nombre de parades: de 12 a 18Població servida: 120.000Àrees de activitat: més de 30.000treballadors i estudiantsIntercambiadors: de 4 a 6

El Tramvía del VallèsEl Tramvía del Vallès

En obres

Xarxa actual

FGC

Futurs túnels

Possible recorregut

Cerdanyola del Vallès

Futur túnel d’Horta

Futur túnel de Montcada

Barberà del Vallès

Ripollet

UAB

previsió d’infraestructures viàries al vallès

traçat del tramvallès

neralitat (FGC) a la UAB i amb les estacions de Rodalies de Cerdanyola, Cerdanyola-Uni-versitat i Montcada-Ripollet. Aquesta inten-ció respon a una dada tan significativa com que el flux humà de Barcelona cap al Vallès in-terior suma 30.000 desplaçaments diaris.

Tot i que el traçat encara no està del tot de-finit, les condicions de licitació estableixen un marc base que exigeix que el nou mitjà de transport passi per Montcada i Reixac, Ripo-llet i Cerdanyola, amb uns marges d’extensió aproximada al voltant dels 10 quilòmetres. Pel que fa al nombre de parades que tindrà el TramVallès, l’estimació indica que seran en-tre 12 i 18 estacions, incloent-hi els intercan-viadors amb Rodalies i FGC.

queiXes per iNsuFicieNt. Des dels muni-cipis que no es beneficiaran del nou tramvia, especialment Sant Cugat i Rubí, s’han alçat al-gunes veus reclamant l’ampliació d’un pro-jecte que “ignora la meitat de la comarca”, se-gons Sant Cugat Empresarial. L’anunci de li-citació de la línia ha sorprès l’empresariat santcugatenc, perquè “implica una manca de sensibilitat per part de les administracions davant d’un dels territoris amb més capaci-tat de creixement econòmic i empresarial de Catalunya“. En aquesta línia, denuncien que s’ha ignorat la vocació original del projecte del TramVallès, gestat a principis dels anys noranta, i que no era altre que facilitar la con-nexió dels parcs empresarials de l’eix de la B-30 amb Cerdanyola. /// XaVIER ORRI

la Generalitat ha fet el primer pas per con-vertir el tramvia del Vallès en una realitat.

La línia que enllaçarà Montcada amb la Uni-versitat Autònoma, passant per Ripollet i Cer-danyola, ha començat el procés administratiu previ a l’execució del projecte. El govern ha li-citat a través de GISA, empresa pública depe-nent de la Generalitat, l’elaboració dels estu-dis d’impacte ambiental i informatiu que tin-dria el pla de comunicació. Amb l’objectiu de millorar la connectivitat interior i potenciar la connexió amb el Vallès Occidental i Barce-lona, el projecte donarà servei a zones resi-dencials de Ripollet, Cerdanyola i Montcada, fins ara aïllades de transports públics efici-ents que les comuniquessin amb la resta de la comarca i amb Barcelona.

Un segon punt clau és la proximitat del pre-visible traçat amb altres mitjans ferroviaris, que amplien l’àmbit de profit de la infraes-tructura. La intenció passa per trobar punts de connectivitat amb els Ferrocarrils de la Ge-

La Generalitat licita a través de Gisa l’estudi del tramvallèsEl traçat de la línia connectarà les ciutats de Montcada, ripollet i Cerdanyola

La cambra de terrassa alerta del retard de les infraestructuresUn 64% de les actuacions previstes no disposen d’un estudi informatiu

iNFraestructures /// VALLÈs sUD

que consten en els plans d’infraestruc-tures. Del total d’aquestes infraestruc-tures, el Ministeri de Foment de l’Estat s’ocupa del 76%, mentre que la responsa-bilitat d’adjudicació del 24% restant cor-respon a la Generalitat de Catalunya. En l’anàlisi també queda reflectit que, aquest any 2010, la Generalitat de Catalunya ha invertit un 11,3% menys en infraestruc-tures al territori català respecte a l’any 2009, mentre que l’Estat ha reduït la in-versió un 1,9%.

En contraposició, s’ha vist incrementada la inversió en infraestructures que for-men part de l’àrea d’influència de la Cam-bra respecte a l’any 2009. Destaquen les infraestructures ferroviàries, amb una suma d’inversions de 176 milions, un 85,8% més alta que el 2009. En canvi, la inversió en infraestructures viàries s’ha vist reduïda un 6,7%. En aquest apartat cal destacar les obres de finalització del tram més avançat del Quart Cinturó (Vi-ladecavalls-Terrassa).

L’estudi remarca també les demores tem-porals de les obres. Els retards en la fina-lització de les obres oscil·len entre 1 i 2 anys de mitjana. Com a exemple destacat, l’informe esmenta l’enllaç entre l’autovia A-2 i l’Autopista A-7 a Castellbisbal que ha necessitat un procés de 13 anys (està pre-vista la finalització l’any 2011) per a fer-lo realitat. /// REDaCCIó

la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va presentar els resultats de

l’informe Seguiment de la inversió en in-fraestructures de transport a la demar-cació, que s’ha dut a terme des de la Co-missió d’Infraestructures, Urbanisme i Mobilitat de l’entitat. El text pretén com-provar si les administracions acomplei-xen els compromisos d’inversions i ter-minis d’execució d’infraestructures vià-ries i ferroviàries.

En concret, la Cambra de Terrassa s’ha centrat en les 25 infraestructures que afecten la seva l’àrea d’influència i que ja va recollir en un document de seguiment exhaustiu l’any 2007 que va posar de re-lleu les mancances en infraestructures.

La dada més rellevant del document aler-ta que la Generalitat de Catalunya i l’Estat no han fet un estudi informatiu d’un 64% de les infraestructures de la demarcació

iNFraestructures /// VALLÈs


eNtitats FiNaNceres /// VALLÈs

ta i territorial més propi”, apunta Mori-llas, “d’èpoques industrials i no globals com l’actual”. D’altra banda, conserva els colors originals de les entitats per-què no es perdi la identificació del cli-ent amb els orígens fundacionals de ca-dascuna d’elles, alhora que la seva evo-lució cromàtica dins el logotip dóna una sensació de novetat als clients potenci-als que fins ara no s’han acostat mai a aquestes entitats.

iMpLaNtaciÓ proGressiva. La nova entitat ja disposa a la xarxa del domi-

ni Unnim.cat, encara en construcció i presidit de moment pel nou logotip i l’eslògan de l’empresa. L’extensió del nom comercial a les oficines es durà a terme durant aquest any de mane-ra progressiva i els establiments que es trobin en els territoris d’origen de les caixes conservaran, darrere la nova marca, la seva identitat històrica. En el cas de la caixa terrassenca, per exem-ple, la denominació serà Unnim, Cai-xa Terrassa, mentre que en altres lo-calitats els rètols inclouran únicament Unnim Caixa.

aL Mes De juNy. Malgrat comptar ja amb una imatge corporativa, la posada en marxa de la nova caixa no ha pogut com-plir els terminis previstos en el calendari inicial. Segons l’última previsió del direc-tor general de Caixa Terrassa, Enric Mata, la nova entitat podria començar a funci-onar a mitjans de juny. El directiu calcula que a mitjans de març es reuniran els con-sells d’administració i, a finals d’abril, les assemblees, per aprovar definitivament el procés de fusió. Encara a l’espera de l’aprovació definitiva del FROB, Mata ha assegurat que el Banc d’Espanya els ha co-municat “oficiosament” que el projecte de fusió compleix tots els requisits dema-nats per Brussel·les. /// XaVIER ORRI

unnim és la marca que identificarà les caixes fusionades

a l llarg del 2010 les oficines de les caixes Girona, Manlleu, Terrassa i

Sabadell aniran canviant progressiva-ment el seu nom comercial pel d’Un-nim. La nova caixa que sorgirà de la fu-sió de les quatre entitats ha estat bate-jada per la consultora catalana Morillas, firma especialitzada en disseny de mar-ca i identitat corporativa. La idea de la qual va néixer Unnim va ser el nom Unim Caixes, suggerit per una treballa-dora de Caixa Terrassa, i des d’aquesta idea d’unió i col·laboració l’estudi de disseny va començar a treballar. Segons explica Lluís Morillas, director general de la firma, “volíem parlar de fusionar sense dir fusionar. Necessitàvem una identificació amb un punt humanista i va ser des de la proposta d’Unim Caixes que vam treballar”. Per què no es va con-servar el nom amb una ena? La resposta més prosaica s’imposa en aquest punt: no es pot registrar un concepte genèric. “Una paraula de cinc lletres amb signi-ficat que sigui registrable és molt difí-cil, però amb les dues enes sí que estava permès”, explica Morillas, autor, entre d’altres, de la campanya LKXA o, més re-centment, de la nova imatge de la com-panyia aèria Spanair. “D’altra banda”, segueix l’autor de la idea original, “la se-gona ena simbolitza un pont d’unió en-tre les quatre entitats i ofereix una so-norització més moderna que singula-ritza la marca comercial i li atorga una particularitat visual gens menysprea-

ble per diferenciar-se. El nom s’asso-cia a una entitat moderna, actualitzada, que és precisament l’esperit de la fusió de les quatre caixes catalanes”. Un al-tre canvi substancial i alhora una nota-ble evolució pel que fa a la imatge cor-porativa d’entitats bancàries és l’exclu-sió de la denominació caixa en el nom comercial. L’explicació que ofereix Mo-rillas parteix del fet que “és evident a aquestes altures”. Amb aquest sacrifici de la denominació, únicament indica-tiva de la seva longevitat, s’ha aconse-guit un nom “molt més modern, sintè-tic i fàcil d’entendre”. El concepte caixa era una qüestió estrictament de cate-goria que s’ha desplaçat al lema corpo-ratiu triat per la naixent entitat: La cai-xa que suma.

uNiÓ De coLor. “La vocació del logo-tip és transmetre aquesta mateixa idea de fusió per créixer, per generar algu-na cosa nova i no només unir-se da-vant l’adversitat”, explica el responsa-ble de la idea. El color de fons escollit, un blanc molt poc habitual, respon a la composició cromàtica d’un logotip que combina fins a quatre colors. “Vam es-collir el blanc per poder unir l’evolució dels colors de les caixes: el verd de Cai-xa Manlleu, el vermell de Caixa Terras-sa i Sabadell i el blau de Caixa Girona. El logotip és la suma dels colors evolu-cionats, germen d’una nova entitat que busca diferenciar-se del model localis-

Caixa Terrassa, sabadell, Girona i Manlleu reforcen el missatge d’unió amb l’eslògan ‘La caixa que suma’, que acompanyarà la nova imatge corporativa

la caixa que suma

CAIXA GIRONA I CAIXA MANLLEU I CAIXA SABADELL I CAIXA TERRASSA I NOVA IDENTITAT CORPORATIVA

j. Blanch (c. Girona), e. Mata (c. terrassa), j. Mestre (c. sabadell) i D. Herrero (c. Manlleu) /// CEDIDa

Les caixes promouen l’habitatge protegit

caixa Terrassa i La Caixa han impulsat en l’últim mes la construcció d’habi-

tatge protegit amb l’objectiu de buscar so-lucions als efectes de la crisi immobilià-ria i facilitar l’accés dels joves a un primer habitatge, ja sigui en règim de lloguer o venda. En el cas de la caixa egarenca, l’en-titat financera promou la construcció de 300 pisos. Les obres començaran al març al barri terrassenc de Can Roca, amb un edifici de 45 habitatges. Paral·lelament,

per desfer-se del sobreestoc de pisos, Cai-xa Terrassa està reconvertint en habitat-ge protegit uns 200 pisos més a la resta del país, procedents d’adquisicions d’im-mobles a promotors amb dificultats eco-nòmiques. Pel que fa a La Caixa, edificarà a Terrassa 22 pisos de lloguer assequible amb opció de compra. Aquests habitatges es construiran també en sòls comprats a promotors que no han pogut afrontar la devolució dels crèdits. /// XaVIER ORRIimatge virtual de l’immoble de terrassa /// CEDIDa

eNtitats D’estaLvi /// TErrAssA


caixa terrassa guanya 35,8 milions d’euros, un 27,6% menys

caixa Terrassa va obtenir 35,8 milions d’euros de beneficis nets durant el 2009,

xifra que representa una caiguda del 27,6% respecte a l’any anterior. L’entitat atribueix el descens al fet que ha destinat 113,4 milions a la cobertura dels deutors i al reforç del fons de provisió. La morositat de la caixa egaren-ca es va tancar l’any passat en el 5,95% so-bre la inversió en crèdits i en el 4,69% sobre els actius de risc. Segons les previsions d’En-ric Mata, director general de l’entitat, el 2010 aquests índexs de morositat podrien arribar al 7,5% i 6%, respectivament.

La caixa ha vist reduït el seu índex d’eficièn-cia, que el 2009 es va situar en el 50,1%, men-tre que l’any anterior va ser del 60%. Les po-lítiques de contenció de l’entitat han permès reduir els costos d’explotació un 1,2%. Per a aquest exercici, Caixa Terrassa ha reduït la seva aportació a l’Obra Social fins als 8,45 mi-lions d’euros, mentre que el 2009 hi va des-tinar 10 milions.

Quant al mercat immobiliari, Caixa Terrassa va vendre l’any passat 495 habitatges, per un import de 130 milions d’euros. Però, per con-tra, va adquirir 200 pisos a promotors, que l’entitat reconvertirà en habitatges de lloguer per a joves. Amb tot, la caixa egarenca va tan-car l’any amb un estoc d’habitatges que as-cendeix a 690, per un import global de 170 mi-lions. /// I. VaLLESPíN

eNtitats D’estaLvi /// TErrAssA

enric Mata i jaume ribera ///CEDIDa

el balanç de l’any 2009 per a la cai-xa d’estalvis més antiga de Catalu-

nya ha deixat 28 milions d’euros de be-nefici, un 31,8% menys que l’any anterior. La conjuntura econòmica i les accions de sanejament de l’entitat sabadellenca per afrontar les incerteses financeres són en bona mesura responsables d’aquesta re-ducció respecte a l’any anterior. De fet,

el 75% del marge generat s’ha destinat al sanejament de les inversions. El resul-tat d’aquesta tasca és una cobertura del 116% dels actius dubtosos i una redefini-ció de solucions per a la gestió de la moro-sitat, que es va situar al mes de desembre en una ràtio del 4,73, mentre que el ma-teix mes de l’any anterior la xifra es tro-bava en el 3,43.

crèDit estaBLe. L’entitat presidida per Salvador Soley afronta enguany la seva reconversió dins la nova entitat Unnim, nascuda de la fusió amb les caixes Giro-na, Manlleu i Terrassa, amb un balanç de crèdit estable en el seu últim exercici com a institució independent. Malgrat les di-ficultats de crèdit associades al moment financer, Caixa Sabadell ha formalitzat durant el 2009 un total de 24.836 opera-cions que sumen un import global de 2.943 milions d’euros. Aquesta dada no és un mal senyal per a l’entitat sabadellen-ca, ja que constitueix gairebé el mateix valor creditici amb què va tancar l’exerci-ci anterior. /// XaVIER ORRI

caixa sabadell redueix un 31,8% els seus beneficis

salvador soley i jordi Mestre /// CEDIDa

eNtitats D’estaLvis /// sABADELL

900 89 80 89

Vingui a veure’l avui i comenci a treballar demà.

Superficíe en m², a la carta:m²

-

El Parc Empresarial ArrobaSant Cugat

-

Truqui’ns.

Viu aquí i muntaràla seva empresa

a l’altre costat de lamuntanya?


L’ampliació d’ascamm costarà 5 milions d’euros

la Generalitat i el Ministeri de Ciència i Innovació invertiran 5 milions d’eu-

ros en les obres d’ampliació del centre tec-nològic Ascamm. Es tracta d’una fundació, ubicada al Parc Tecnològic del Vallès, a Cer-danyola, que es dedica a la recerca i la in-novació aplicada a la creació de nous pro-ductes i nous processos industrials, amb l’objectiu final de millorar la competitivi-tat de les empreses catalanes. Les obres d’ampliació permetran gairebé dupli-car la superfície actual del centre i pas-sar d’uns 6.000 metres quadrats a uns 11.000 metres que tindrà quan acabin els treballs. Alhora, també implicarà incre-mentar un 70% les activitats d’investiga-ció i ampliar la plantilla un 60%, fins a un total de 160 treballadors (especialment enginyers industrials, tecnòlegs biomè-dics i físics).

recerca i DeseNvoLupaMeNt. Amb les obres d’ampliació es potenciaran línies de R+D en nanotecnologia, energia i unitats conjuntes de R+D amb empreses i grups d’investigació universitaris. Així mateix, acollirà el departament de robòtica i meca-trònica, on investigadors d’empreses, uni-

versitaris i del mateix centre podran treba-llar de forma conjunta en projectes co-muns. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, va presidir l’acte de col-locació de la primera pedra. A l’acte també hi han assistit l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona; el subdirector general de Centros Tecnológicos del Ministerio de Ci-encia e Innovación, Daniel González; el pre-sident de la Fundació Ascamm, Antoni Peñarroya; el Director General del Parc Tec-nològic del Vallès; Francesc Martos; i altres personalitats.. /// IVaNNa VaLLESPíN

josep Huguet va posar la primera pedra /// CEDIDa

r+D+i /// CErDAnYoLA

catalunya rep un premi europeu a l’emprenedoria

c talunya ha resultat guanyadora en la primera edició del premi European En-

trepreneurial Region Award, que reconeix les regions amb les millors polítiques estra-tègiques de suport a les pimes. El conseller d’Indústria, Josep Huguet, acompanyat del secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, van rebre el premi que Catalunya lluirà fins al 2012. La candidatura catalana ha comptat amb el suport del Consell General de Cam-bres i de les patronals Foment i Pimec a Ca-talunya, juntament amb el de l’ATA, la fede-ració representativa dels treballadors autò-noms de l’Estat espanyol.

El jurat ha avaluat la credibilitat del projec-te, la visió de futur i el compromís polític d’un total de 35 candidatures presentades, d’entre les quals cal destacar les de regions europees com Baden-Württemberg, Llom-bardia, Flandes, Madrid, València o Emília-Romanya.

GuarDÓ D’aLt NiveLL. La distinció de la Unió Europea reconeix la visió estratègica de futur de Catalunya palesa en el pla d’im-plementació de l’Small Business Act a Ca-talunya 2010-2013.

L’Small Business Act constitueix un pas endavant per poder donar una resposta política alineada amb Europa, adequada a la realitat empresarial de Catalunya, i al-hora coherent amb els objectius generals de país, recollits en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, la Llei d’educa-ció, la Llei de política industrial i l’acord estratègic per a la internacionalització. El pla esmentat defineix 48 accions estratè-giques amb objectius específics en l’ho-ritzó 2013 per poder donar resposta a les necessitats reals del teixit empresarial de Catalunya. /// REDaCCIó

el vallès, un dels motors de catalunya /// I.m.

ecoNoMia /// CATALUnYA

el president de la Generalitat visita Barberà

L’empresa Pintados y Derivados sL va ser la primera parada que el president de la Generalitat, José Montilla, va fer en la seva visita institucional al municipi de Barberà del Vallès. El president va recórrer les instal·lacions de la factoria i va parlar

amb els treballadors amb motiu del 30è aniversari d’aquesta empresa, que es dedica al desenvolupament i a l’evolució de treballs en sectors basats en el recobriment orgànic de superfícies metàl·liques amb pintura en pols o líquida. // CEDIDa

josé Montilla visita la indústria de barberà


piMe /// Encaix

Encaix, construint idees i somnis a escala

L’empresa ha convertit una antiga nau industrial de Terrassa en estudi i laboratori d’idees PEr: iVanna VallespÍn

tàctils, es pot interactuar amb la maque-ta i canviar-ne l’aspecte, com, per exem-ple, veure la visió de dia i de nit. Però les possibilitats són molt més àmplies, és l’anomenat màrqueting multisensorial: “Si tenim una maqueta multimèdia d’un re-sort amb un camp de golf, podem esceni-ficar com passarà el dia el client. Es lleva i pren l’esmorzar; aquí podem despren-dre olor de cafè. O també podem emetre l’olor de fusta de la llar de foc, o de gespa del camp de golf”.

Des d’Encaix se senten orgullosos espe-cialment del primer MIM que van dis-senyar, una maqueta d’un edifici de 350 metres a Panamà. La peça estava elabo-rada amb tot detall, de manera que es-taven dissenyats els interiors de tots els habitatges dels 90 pisos de l’edifici. Així, un usuari, a través d’una pantalla tàctil,

podia seleccionar el pis desitjat i aquest s’il·luminava i en mostrava l’interior. “Si eres al bany se’t disparava l’olor de per-fum; si visitaves la sala de shiatsu, lla-vors podies olorar la fusta. Va ser un punt d’inflexió”, apunta Caballero.

els FruiTs de la recerca

El MIM ha estat possible gràcies a la tasca en R+D que ha desenvolupat l’empresa. I és que, durant tots els anys de bonança, Encaix va decidir reinvertir els beneficis en innovació i recerca, decisió que amb el temps ha acabat donant els seus fruits.

Un altre d’aquests resultats són els PLV interactius que ha desenvolupat l’em-presa egarenca, com ara el Multi Essen-ce Tester. Es tracta d’un aparell que dis-posa d’una base de dades on estan regis-trats tots els tipus de perfums. A través d’una pantalla, l’usuari omple un test amb el seu perfil, de manera que la mà-quina selecciona el més adequat. Final-ment, la persona introdueix la mà en un orifici, on se li ruixarà una petita dosi del perfum. De moment, només és un prototip, però està pensat per a aero-ports o centres comercials.

A més d’aquests productes innovadors, Encaix es dedica al disseny de maque-tes arquitectòniques i urbanístiques, ma-quetes científiques per a museus, dis-seny d’estands, infografia, vídeos, ele-ments d’il·luminació, etc. D’entre tots els projectes realitzats, destaca la ma-queta interactiva que representava tot el país de Panamà; la maqueta del projecte urbanístic Megapolis a Panamà, promo-gut pel grup Cirsa, o les maquetes d’un gran complex turístic a Mèxic, d’un nou gratacels a Manhattan o del BET (Barce-lona Economic Triangle). Actualment, es-tan dissenyant la maqueta del futur hos-pital antidopatge de Qatar.

Mirant al futur, Caballero estableix com a prioritat “aguantar el tipus” i esperar que al crisi passi. No obstant això, el treball d’aquest despatx no s’atura i està encaminat a dissenyar i fabricar màqui-nes interactives, com el PLV. Però també volen potenciar el camp de les maquetes amb finalitat publicitària: “Imaginem que arriba un visitant a l’aeroport de Barcelona. Allà es podria trobar una maqueta de la ciutat, que podria incloure anuncis d’empreses, com botigues o hotels. Així, la maqueta es convertiria en un nou mitjà d’explotació publicitària”.

Encaix es va crear ara fa dues dècades vinculada exclusiva-ment al disseny de maque-tes arquitectòniques. L’em-presa es va beneficiar durant aquests anys de l’auge del

sector de la construcció. “Des de fa dos anys, el nostre principal client, que era el promotor immobiliari, pràcticament ha desaparegut”, afirma Elías Caballero, gerent d’Encaix. Però l’empresa egaren-ca no es va deixar emportar per l’eufòria del moment i va ser prudent. Llavors, van decidir diversificar-se de diferents ma-neres: per una banda, fent evolucionar la maqueta convencional, però de l’altra, buscant noves àrees de negoci i també nous mercats.

En els darrers tres anys, Encaix ha iniciat el seu procés d’internacionalització. Però

no ha optat per l’opció més tradicional i propera, sinó que s’ha instal·lat a Pana-mà, a Dubai i a Nova York. L’empresa ha aconseguit un bon aterratge en aquests països i, de fet, el 70% de facturació pro-vé de projectes aconseguits a l’estranger.

Tanmateix, Caballero té clar l’exigèn-cia dels mercats exteriors. “Si surts del país, has d’oferir alguna cosa diferent”. Per aquest motiu Encaix va aterrar amb un nou invent sota el braç, el MIM, el Model Interactiu Multimèdia.

nOu cOncepTe de MaQueTa

El MIM permet al client viure l’experièn-cia real del projecte que s’està desenvo-lupant. Això és possible gràcies a un soft-ware desenvolupat per l’empresa mateix que permet integrar elements físics, vir-tuals i sensorials. A través de pantalles

1 /// elÍas caballerO, GERENT D’ENCaIX CO-mUNICaCIó VISUaL

2 /// en els inicis, L’EmPRESa CONSTRUïa EXCLUSIVamENT maqUETES aRqUITEC-TòNIqUES

3 /// encaix esTà ubicada EN UNa aNTIGa NaU INDUSTRIaL a TERRaSSa/// I. maRqUèS

ubicació: Terrassa

anY de Fundació: 1989

8 TreballadOrs

delegaciOns: Panamà, Dubai,

nova York

eNcaiX

1 ///

3 ///2 ///


Les llicències ambientals són més cares a catalunya

e ls tràmits perquè una empresa s’ implanti a Catalunya són més

cars, però també més ràpids, respecte a altres comunitats espanyoles. Aques-ta és una de les conclusions de l’estu-di comparatiu que ha realitzat la Cam-bra de Terrassa sobre els requisits am-bientals que es demana a les empreses. Per elaborar l’estudi, la Cambra egarenca ha comparat Terrassa amb sis ciutats espa-nyoles amb un perfil semblant en grandària o teixit industrial. Concretament, han estat analitzades Alcalá de Henares, Osca, Ala-cant, Cartagena, Huelva i Badajoz. A més, s’han analitzat els processos necessaris per a empreses de tres sectors diferents: el tèx-til, el químic i el metal·lúrgic.

L’estudi posa de manifest que la comuni-tat on és més car demanar una autoritza-ció ambiental és Catalunya, mentre que a la resta de comunitats el cost pot ser entre un 30 i un 70% inferior o, fins i tot, pot tenir un cost zero, com passa a Andalusia i Extrema-dura. El president de la comissió de medi ambient de la Cambra, Jordi Amat, alerta que això pot afectar la competitivitat de les empreses, però alhora pot ser un obstacle

perquè noves empreses s’implantin al ter-ritori. Per contra, l’estudi revela que Catalu-nya és la comunitat on els tràmits es realit-zen d’una forma més ràpida. Així, les gesti-ons es poden allargar fins a quatre vegades a la resta de comunitats estudiades.

L’estudi també posa de relleu la relació entre costos i rapidesa, de manera que a Catalunya els tràmits resulten més cars, però es realitzen de forma més ràpida. Per contra, a Andalusia i Extremadura els costos són més reduïts, però la gestió és més lenta. /// IVaNNa VaLLESPíN

presentació de l’estudi a terrassa /// CEDIDa

associacioNs /// TErrAssA

Debat sobre l’exportació com a remei a la crisi a cerdanyola

l’associació d’empresaris de Cerda-nyola continua amb els seus plans

d’acostament i assessorament a l’empre-sariat local. La patronal cerdanyolenca va organitzar un esmorzar de treball el 23 de febrer que va servir per analitzar les oportunitats exportadores de les empre-ses, enteses com a remei per sortir de la crisi. L’acte va tenir un format de xerrada-col·loqui, en què Francesc Costa, direc-tor de comerç exterior de Banc Sabadell, va encoratjar els empresaris presents tot afirmant que “el Vallès ha estat i segueix sent una potència exportadora”, i va fer

una crida a la petita i mitjana empresa perquè no perdin la por a internaciona-litzar el seu negoci.

Costa va insistir que el potencial exporta-dor de Catalunya supera el de països de l’eu-rozona com Grècia, Portugal o Finlàndia, malgrat que la crisi econòmica ha fet dismi-nuir el potencial català i espanyol en aquest sentit. El ponent també va encoratjar els empresaris assistents a constituir-se en lobbies per pressionar els governs a pren-dre les decisions correctes que allunyin el país de la crisi. /// JOaN RamON aRmaDàS

L’esmorzar de treball va tenir lloc al nou Museu de cerdanyola /// CEDIDa

associacioNs /// CErDAnYoLA

Les eleccions a les cambres de comerç seran el 4 de maig

ja hi ha data definitiva per a la cele-bració de les eleccions a les cambres

de comerç de Catalunya. El 4 de maig és el dia escollit perquè aquests ens renovin els seus òrgans de govern. Fruit d’aques-tes eleccions, que estan obertes a la parti-cipació de totes les empreses i autònoms de Catalunya, se sotmetran a votació els més de 400 càrrecs electes que formen els plens de les cambres.

voLuNtat De coNtiNuïtat. L’actual pre-sident de la Cambra de Sabadell, Antoni Maria Brunet, ja ha manifestat la seva vo-luntat de tornar a repetir en el càrrec acompanyat de la seva junta i, de moment, no ha aparegut cap candidatura alternati-va. De la mateixa manera que el seu com-pany sabadellenc, Marià Galí també va ma-nifestar fa unes setmanes la seva voluntat d’optar a la reelecció a la presidència de la Cambra de Terrassa. Per altra banda, abans del 28 de juny tindrà lloc l’elecció del pre-sident i del comitè executiu de cada cam-bra. El procés culminarà amb la constitu-ció del Consell General de Cambres, òrgan de representació i coordinació d’aquests agents econòmics. /// REDaCCIó Les noves direccions es constituiran al juny /// I.m.

associacioNs /// CATALUnYA

pimec celebra que autònoms i pimes no hagin d’avançar l’iva

l a patronal catalana de la petita i mitja-na empresa ha rebut amb optimisme

que tots els grups parlamentaris del Con-grés dels Diputats hagin acceptat a tràmit la proposició de llei per modificar la norma-tiva fiscal relativa a l’IVA. D’acord al projec-te, els autònoms i les pimes no hauran de tributar per les factures no cobrades, sinó que el pagament s’haurà de fer efectiu un cop el client hagi abonat el cost de la factu-ra corresponent. Aquesta mesura, un re-clam històric formulat des de Pimec i al-tres patronals autonòmiques, descarrega de tributs les pimes i minimitza la manca de circulant que afecta els autònoms en el context de crisi econòmica. D’altra banda, aquest avenç redueix el temor davant l’ele-vat risc d’impagats, que generava ocasio-nalment situacions en què el proveïdor aca-bava abonant l’IVA d’una factura que mai no cobraria. Des de la Pimec s’ha celebrat la bona nova i es presagia una millora de la liquiditat quan s’aprovi la norma.

iMpuLs patroNaL. La patronal catalana va ser una de les primeres entitats a for-mular aquesta proposta als representants polítics durant la concentració de pimes i

autònoms davant del Congrés dels Dipu-tats el març de l’any passat. Des d’alesho-res, Pimec ha mantingut converses reite-radament amb els partits per fer entendre aquesta problemàtica i aconseguir el su-port polític. Actualment, la patronal treba-lla per definir solucions al problema des d’una perspectiva tècnica i jurídica, per re-soldre al més aviat possible els problemes de liquiditat de pimes i autònoms. De fet, s’està elaborant una proposta que, respec-tant el marc normatiu de l’aplicació de la mesura, retalli els terminis de tramitació parlamentària. /// XaVIER ORRI

seu de pimec a Barcelona /// CEDIDa

associacioNs /// VALLÈs


some areas of business have enjoyed spectacular growth in recent years yet their ma-jor companies remain un-known to the public. The packaging sector is one ex-

ample. As consumers, we are very aware of the amount of packaging that accom-panies our favourite products but which firms produce this? And how do they keep items such as food and drink free from contamination?

The Parc Tecnològic in Cerdanyola del Vallès accommodates a surprisingly large number of companies, many oc-cupying just one or two units. One such company is the Mediterranean opera-tion of the Valspar Corporation, a very large US firm. Valspar is the world’s lead-ing producer of the specialist paints used on many of the most widely-sold prod-ucts; the red and white colours on your last can of Coca-Cola, for example, may have come from their factory.

Head of their laboratory here is Anthony Violleau, a Frenchman originating from Nantes, where the company has its main production facility outside the US. Viol-leau is a chemist who also worked at the company’s European Headquarters in Zu-rich before landing in Barcelona in 2005. There he had already experienced a big difference in the way things were struc-tured, compared to his native France; in-

stead of big departments organized hi-erarchically, the Swiss operation was made up of many specialist teams -some containing just one person. Processes governed every aspect of the work and home life was generally kept separate.In common with many international managers, Violleau admits that when he accepted the post here he had very little knowledge of Spain and its working prac-tices, and none at all regarding Catalonia! He did anticipate it would be different to Switzerland – although he didn’t know how – but also expected some similar-ities to France. He has been surprised. The role of the twelve person team here is to sell products to Spanish custom-ers and develop solutions to their tech-nical problems. Initially, it was the more visible differences in the team’s behav-iour that he observed; the working hours and flexible approach to time-keeping. Within a couple of months however, Viol-leau had identified three differences that were more significant.

prOacTiVe curiOsiTY

The first concerned the way his laboratory colleagues carried out their roles. Whilst they were less specialized in terms of ex-pertise than their Swiss peers, they dem-onstrated a much greater curiosity in un-derstanding the full impact of their activi-ty. They liked to understand the complete process and were not content to limit themselves to one narrow part. They also

planned their time less rigidly and were generally more proactive.

Secondly, and most fundamentally, they were much more focused on solutions and less driven by procedure. Whereas in Switzerland, the definition of profes-sionalism could have been ‘to follow pro-cedure to the letter’, here it seemed to be ‘to find the solution that will make the customer happy’. This didn’t mean pro-cedure was ignored, but Violleau did see how his colleagues were able to jump over an issue to get to a solution. In Swit-zerland, by contrast, if one step of a pro-cedure was not met, everything stopped.

Lastly, the communication here was much less rigid and formalized. Where-as in Switzerland or in France, communi-cations were always through established channels, here everyone talked to every-one – leading to more of feeling of fami-ly. From a personal point of view, Violleau had to work out how to manage this dif-ference. He quickly decided to learn how to communicate in a similar way, and then focus on bringing his own message.

caTalan WOrKer prOFile

Violleau’s immediate team are all Catalans and when asked about their characters, he uses adjectives such hard-working, atten-tion to detail, and single-minded. Whilst he says he does have to keep a closer eye on procedure here – regulatory compli-ance remains critical in this sector – he cannot praise highly enough his colleagues’ ability to stretch themselves and solve problems fast. Considering this point fur-ther, he wonders whether these aspects of the Catalan character are linked to the suc-cess of the region in fostering pharma-ceutical and chemical businesses.

Asked what he would miss most if he had to leave Catalonia and return to France, Violleau intriguingly cites the different way of communicating. He feels that “In France, the form of communication can often be more important than the message itself. Here, in contrast, people are more direct and spontaneous.” And his one tip for any other international managers about to set sail for Catalonia, “Take the time to speak to each and every team member before deciding on your approach to management. Understand how they are different and don’t try to solve everything yourself!”.

1 uNKNowN:DEsConEGUT2 pacKaGiNG:EMBALATGE3 aware:ConsCIEnT4 wiDeLy-soLD:Més VEnUT5 HierarcHicaLLy:JEràrqUICAMEnT6 GoverNeD:DETErMInArEn7 HoMe LiFe:VIDA forA DE LA fEInA8 tiMe-KeepiNG:PUnTUALITAT9 carrieD out:VAn DUr A TErME10 DriveN By:MoTIVATs11 to tHe Letter:AL PEU DE LA LLETrA12 juMp over:sALTAr13 siNGLe-MiNDeD:DECIDITs14 stretcH tHeMseLves:EsforçAr-sE15 FosteriNG:foMEnTAr16 approacH:EnfoCAMEnT

GLossary

EDIfICI TrADE CEnTEr Av. Corts Catalanes, 7 · 08173 · sant Cugat 93 552 85 28 [email protected]

anthony violleau, head of valspar corporation in cerdanyola /// BEN NEaLE

french chemist Anthony Violleau shares his experience heading The Valspar Corporation in Cerdanyola, the world’s leading producer of the specialist paints PER: ben neale

painting products

iNter-views /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · secció patrocinada per spriNt iDioMes

secTOr: químicanY de Fundació: 1996TreballadOrs: 12

tHe vaLspar corp.

com es diu llançament d’un producte en anglès?Product launch

com es diu per ordre d’antiguitat en anglès?According to length of service

com es diu una previsió en anglès?A forecast

El consultori va adreçat a tots aquells empresaris que necessiten resoldre dubtes puntuals en anglès de negocis. Envieu els vostres dubtes a: [email protected].

eL coNsuLtori


what is the euraM?

a couple of months ago I discussed BET (Barcelona Economic Triangle), which

has a strong socio-economic and geograph-ical element to it. Today I’d like to talk about the EURAM – ‘Euroregió de l’Arc Mediterra-ni’. This Trans-European network, repre-senting a strategic infrastructural axis, maps out an economic space that is made up of Catalonia, Andorra, València, the Balearics and ‘North’ Catalonia. The underlying idea is to promote common interests and goals in the northwestern Mediterranean area, tak-ing advantage of its vast potential and syn-ergies. Going beyond merely national and regional priorities it would overcome the traditionally restrictive borders of the past by creating an area of co-operation to face the challenges posed by trade over the com-ing years more effectively. It is argued that it is vital for this area to remain a strong eco-nomic region and there is much debate over what kind of policies should be followed in order to achieve this aim. What seems to be clear is that the key to unlocking future wealth and stability lies in working togeth-er and not going it alone.

tHe articLe///Peter Lindsey

‘Business breakfasts’ d’ajut a la internacionalització

el Sant Cugat International Business Club (SCIBC) ha fet un altre pas en-

davant en el seu projecte de crear un dià-leg permanent en forma de networking en aquest municipi. Així doncs, a les trobades mensuals que celebren el primer dijous de cada mes ara cal sumar-los els esmorzars de treball que tenen la intenció de fer cada ter-cer dimarts de mes.

L’objectiu d’aquestes noves cites empresa-rials no és un altre que “facilitar novetats i informació rellevant sobre les condicions dels mercats i situacions econòmiques per a aquells empresaris que estiguin interes-sats en el desenvolupament internacional del seu negoci”, va afirmar l’empresari po-lonès Daniel Razniewski, que és qui presi-deix el SCIBC.

Les sessions tindran un format fix de taula rodona i es desenvoluparan en llengua cas-tellana. A diferència de les trobades noc-turnes dels dijous, els business breakfast estan pensats per a empresaris espanyols que busquin noves idees de negoci o una millora d’oportunitats més enllà de les nostres fronteres.

La primera d’aquestes sessions, moderada per l’empresària Marisa Iturbide, va tenir lloc el dimarts 16 de febrer a l’hotel Novotel de Sant Cugat i va comptar amb la presen-cia de ponents d’ACC1Ó, Caixa Catalunya, Humannova i Creador Consulting. De les conclusions que es van poder extreure d’aquesta reunió destaca la constatació de la dificultat de trobar partners de confian-ça a l’estranger. També es va posar sobre la taula la necessitat de conèixer, no només el mercat, sinó també la cultura i la persona-litat dels clients del país nou on s’adreça l’empresa. /// JOaN RamON aRmaDàS

un dels esmorzars de treball /// CEDIDa

iNterNacioNaLitZaciÓ /// sAnT CUGAT

La cambra impulsa una missió a països de l’amèrica central

guatemala, Costa Rica, Panamà i el Salvador han estat els destins triats

per la Cambra de Comerç de Terrassa per executar la darrera missió comercial que ha d’acostar les empreses vallesanes als mercats de l’Amèrica Central. Celebrada entre el 14 i el 26 de febrer, els empresa-ris participants van tenir l’ocasió d’entre-vistar-se amb empreses de mercats coin-cidents amb l’objectiu d’aprofitar el gran potencial comercial de la zona i generar sinergies i oportunitats de negoci. En xi-fres, la missió va permetre al voltant de 160 contactes de negoci entre les empre-ses participants i les organitzacions i em-preses locals.

L’eXperièNcia aFricaNa. A l’espera de po-der valorar amb perspectiva els resultats de la missió centreamericana, la Cambra ha pre-sentat ja el balanç de la darrera experiència a

l’Àfrica. Natàlia Bertrán, viceresponsable de comerç internacional de la Cambra, ha va-lorat aquesta missió com un èxit que ha permès establir “590 contactes de negoci a a Ghana, Nigèria, Benín i Costa d’Ivori”. En la missió hi han participat 7 empreses va-llesanes, que han detectat diferents opor-tunitats de negoci “en grups electrògens i

infraestructures que facilitin el transport d’electricitat”, especialment en els casos de Nigèria i Costa d’Ivori. També Ghana pre-senta potencialitats en aquest sentit, així com en el tractament d’aigües, mentre que Benín ofereix oportunitats en el creixent desenvolupament portuari i del sector serveis. /// XaVIER ORRI

Les empreses i organitzacions participants han abordat al voltant de 160 contactes de negoci al salvador, Guatemala, Costa rica i Panamà

iNterNacioNaLitZaciÓ /// TErrAssA

La responsable de la missió, Natàlia Bertrán (cinquena per la dreta), entre els participants /// CEDIDa


Grans empreses /// Peta Zetas

Els Peta Zetas s’han convertit en uns caramels entranyables per a moltes generacions. Des del seu origen, les explosives boles s’elaboren al Vallès PER: iVanna VallespÍn

Tres dècades fabricant Peta Zetas a rubí

Zeta Espacial va néixer de la inventiva de dos amics, que poca relació tenien amb el món del caramel. Als anys setanta, Ramon Escolà tre-ballava a la indústria far-

macèutica a Rubí, mentre que Antonio Asensio fou el creador de la companyia editorial Grupo Zeta.

El concepte d’explosió o petar juntament amb el nom del grup editorial van ser les bases per batejar el que es convertiria en un caramel mític per a tota una genera-ció, els Peta Zetas. Però també hi tindria un paper important el món de l’espai. Tant el nom de l’empresa, Zeta Espacial,

1 ///

1 /// seu de ZeTa espacial a rubÍ. L’EmPRESa S’UBICa EN aqUESTES INSTaL-LaCIONS DES DEL 1994/// ISaBEL maRqUèS

producte estava gasificat. Havien nascut els Peta Zetas”.

En essència, els Peta Zetas són petites pe-ces de caramel dur que han estat gasifica-des amb diòxid de carboni sota una pres-sió molt elevada. Llavors, quan aquestes peces gasificades entren en contacte, ja sigui amb la humitat de la boca, amb llet o altres líquids, el gas contingut a l’inte-rior és alliberat i es produeix l’esclafit ca-racterístic.

MÉs Que un caraMel

“Un caramel és sucre, essències, colo-rant i un llacet. El llacet és la creativitat, és el que fa que el producte es vengui o

no”, afirma el fundador de l’empresa, que té clar que cal buscar noves formes per sorprendre el mercat i els consumidors. Aquest afany els ha portat a anar més enllà del tradicional concepte de cara-mel. En aquest sentit, Escolà explica que “els Peta Zetas són com una joguina que s’ha de gaudir en companyia. Els menges amb els amics, perquè el nen se’l posa a la boca i l’ensenya als amics dient: ‘Mira quin soroll que fa!’”.

Amb els anys, els Peta Zetas han iniciat un nou camí més experimental, en què han passat a ser un ingredient més en pro-ductes com ara gelats, xocolates, iogurts o pastisseria. Fins i tot venen grans quan-

com el fet que la primera imatge del nou caramel fos un astronauta, es va deure al fet que un nen va descriure l’experiència “com un caramel de l’espai, com meteo-rits que t’exploten a la boca”.

Durant un any, els dos emprenedors van estar fent proves amb un petit reactor en una fàbrica de Rubí. “Era molt complicat, perquè havíem de treballar a 60 atmosfe-res de pressió, és com estar a 600 metres sota el mar”, recorda Escolà. La descober-ta la va fer per casualitat l’operari quan anava a extreure la prova diària de pro-ducte dins del reactor. Llavors, explica Es-colà, “li va explotar i em va trucar plorant. Però realment el que va passar és que el


2 /// raMOn escOlà, FUNDaDOR DE La COm-PaNyIa. JUNTamENT amB aNTONIO aSENSIO Va FUNDaR L’EmPRESa EL 1979 /// I.m.

3 /// des de les insTal·laciOns de rubÍ, L’EmPRESa EXPORTa ELS SEUS PRODUCTES a 60 PaïSOS D’aRREU DEL móN /// I.m.

4 /// TreballadOrs superVisen UNa PaRTIDa DEL TWO TO ONE, EL PRImER Ca-RamEL JOGUINa, aPa-REGUT EL 1997 /// I.m.

5 /// l’eMpresa elabOra UNa àmPLIa Gamma DE CaRamELS, amB ELS PETa zETaS COm a BaSE/// ISaBEL maRqUèS

titats de producte al cuiner Ferran Adrià, que el fa servir en les seves creacions.

I és que el món del caramel s’ha de reinven-tar constantment si volen cridar l’atenció dels més petits. “Abans no hi havia caramels tan interactius, però, actualment, la com-petència nostra no són els altres caramels, sinó el mòbil, perquè amb els diners que do-nen els pares al nen, el que fa és comprar-se una targeta per al mòbil”, assegura Escolà.

expOrTació MeTeòrica

L’empresa va iniciar la seva activitat l’any 1979 en una petita nau de Sant Boi de Llo-bregat, vinculada exclusivament a la pro-ducció dels Peta Zetas. El nou producte es va llançar al mercat aquell mateix any i va causar sensació entre els més petits. No-més en dos mesos es van vendre 24 mili-ons d’unitats.

L’excel·lent acollida entre el públic va catapultar l’empresa al mercat exteri-or. L’any 1980, el revolucionari producte es venia a 7 països i el 1984, a 26. Actual-ment, els Peta Zetas arriben a 60 països de tot el món. De fet, el 90% de les vendes de la companyia provenen de l’exportació.

Aquest ràpid creixement extern va supo-sar l’ampliació de les instal·lacions de l’empresa, que es va traslladar l’any 1994 a l’actual seu ubicada a Rubí, on dispo-sa d’una superfície de 15.000 metres qua-drats i una plantilla de 100 treballadors.

Però l’empresa ha consolidat la seva pre-sència a l’estranger mitjançant dues filials creades el 2002. La primera, Pop Rocks, s’ubica a la ciutat nord-americana d’Atlan-ta, mentre que la segona està situada a To-luca (Mèxic).

alTres prOducTes

A part d’això, l’empresa elabora una àmplia gamma de caramels, però sempre tenint com a base els Peta Zetas i afegint-hi un altre element, com una piruleta, un xiclet, etc. Ara bé, deixant les boles gasificades, la companyia va treure al mercat el 1997 el Two to One, el primer caramel que inclou a dins una joguina. Mirant al futur proper, des de l’empresa rubinenca es mostren prudents i pensen limitar les inversions en maquinària. Això no suposa que s’aturi el procés d’innovació i de creació de nous productes, com ara xocolata feta amb Peta Zetas o qualsevol altre dolç que sorprengui petits i grans.

2 ///

5 ///4 ///

3 ///

secTOr: confiteriaubicació: rubíanY de Fundació: 1979100 TreballadOrs expOrTació: 60 païsosFacTuració: 180 M€ (2009)

peta Zeta “ABAns no hI hAVIA CArAMELs TAn InTErACTIUs, PErò, ACTUALMEnT, LA CoMPETÈnCIA nosTrA no són ELs ALTrEs CArAMELs, sInó EL MòBIL”


quiNes sÓN Les recoMaNacioNs soBre iNcreMeNts saLariaLs De L’acorD receNt soBre NeGociaciÓ coL·Lectiva?

L’acord sobre negociació col·lectiva per als anys 2010, 2011 i 2012 recomana uns increments salarials als negociadors de convenis col·lectius de fins a l’1% l’any 2010; d’entre l’1 i el 2% per a l’any 2011 i d’entre l’1,5% i el 2,5% per a l’any 2012.

També recomanen que els convenis col·lectius continguin clàusules de re-visió salarial, agafant com a referèn-cia l’increment pactat i la inflació real del període de referència, sempre te-nint en compte l’objectiu de moderació salarial.

Per últim, en els convenis d’àmbit supe-rior als d’empresa es recomana que es regulin clàusules d’inaplicació dels in-crements salarials per a totes aquelles empreses amb dificultats financeres.

quiNes sÓN Les Noves BoNiFicacioNs eN Les cotitZacioNs sociaLs per a L’aNy 2010 per a La coNtractaciÓ LaBoraL i eL MaNteNiMeNt De L’ocupaciÓ?

La Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2010 estableix bonifi-cacions del 40% en les cotitzacions a la Seguretat Social per als treballadors de 59 anys o més, amb contracte indefinit, que tinguin una antiguitat a l’empresa de 4 anys o més.

Per altra banda, també estableix una bonificació del 50% per a les empreses que canviïn de lloc de treball les treba-lladores en situació de risc d’embaràs o risc durant la lactància natural, encara que aquesta bonificació està sotmesa a desenvolupament reglamentari i no serà aplicable fins que es publiqui l’es-mentada norma reglamentària.

quiNa És La Nova eXeMpciÓ eN La triButaciÓ per irpF De Les iNDeMNitZacioNs per acoMiaDaMeNt?

En les indemnitzacions pactades amb els treballadors, en els supòsits d’aco-miadaments, inclosos els acomiada-ments objectius i els col·lectius en virtut d’ERO, queda exempta la que no superi els límits establerts amb caire obligatori per l’acomiadament impro-cedent en l’Estatut dels Treballadors, que en l’actualitat és de 45 dies per any de servei.

L’exempció serà aplicable també quan l’extinció es produeixi abans de l’acte de conciliació i no serà aplicable en les extincions de mutu acord, en el marc de plans o sistemes col·lectius de bai-xes incentivades. En aquest últim cas només estarà exempta la part d’in-demnització que correspongui a l’es-tablerta per llei per a aquests tipus d’acomiadaments.

patroNaL cecot /// LEGISLaCIó

repàs a les principals novetats normatives laborals de l’any 2010 Els beneficis empresarials en la contractació i els canvis en la forma i l’estructura dels expedients de regulació d’ocupació (Ero) són les principals aportacions legislatives en matèria de dret empresarial i dels treballadors

aMpLiaciÓ De Les BoNiFicacioNs DeL

proGraMa FoMeNt. S’inclou dins del col-lectiu bonificable els treballadors que esti-guin treballant en una empresa amb con-tracte a temps parcial. Per altra banda, en el cas dels minusvàlids, s’amplia la bonifi-cació a les transformacions de contractes temporals a indefinits.

eXeMpciÓ De Les iNDeMNitZacioNs eN

L’irpF: Estan exemptes de tributació per l’IRPF les indemnitzacions per l’acomia-dament o cessament dels treballadors, la quantia de la qual estigui establerta a l’Es-tatut dels Treballadors, la normativa de de-senvolupament o la reguladora d’execució de sentències.

Per altra banda, la Llei de pressupostos in-corpora algunes mesures de laboral com la reducció del 40% de les quotes patronals per contingències comunes per manteni-ment de l’ocupació sempre que el treballa-

dor tingui 59 anys o més, disposi d’un con-tracte indefinit i d’una antiguitat de qua-tre anys o més a l’empresa. També preveu la reducció del 50% de les quotes patronals per contingències comunes per canvi de lloc de treball. Tot i això, haurem d’esperar les possibles reformes que es puguin deri-var en el marc del diàleg social. Es preveu que aquestes reformes vagin encaminades cap a una simplificació en la contractació laboral, una reforma en els ERO, un abara-timent de les cotitzacions socials i una re-forma de la negociació col·lectiva.

Aquestes reformes haurien de dotar el mer-cat laboral de flexibilitat per poder dismi-nuir les taxes d’atur i la reincorporació de totes aquelles persones que s’han vist ex-pulsades del mercat laboral. Només en aquest context podrem aspirar a una millo-ra de la competitivitat de les nostres em-preses. /// JOSEP m. BOSCh, aSSESSOR LaBO-

RaL DE CECOT

reposicioNs DeL Dret De L’atur eN eLs

ero. S’autoritza el dret de reposició de la pres-tació d’atur de nivell contributiu cobrat en els ERO de suspensió de contractes o reduccions de jornada. Es pot gaudir d’aquest dret en un període màxim de 120 dies quan l’extinció del contracte es materialitzi posteriorment en re-solució administrativa a través de l’ERO, reso-lució judicial en procediment concursal o l’ex-tinció de contracte per causes objectives.

BoNiFicacioNs eN La coNtractaciÓ iN-

DeFiNiDa: Es refereix a la contractació in-definida de treballadors beneficiaris de les prestacions o dels subsidis d’atur. La boni-ficació serà el 100% de la quota empresarial per contingències comunes i tindrà com a lí-mit el subsidi d’atur pendent de cobrament. El gaudiment d’aquesta bonificació comporta el compliment de diversos requisits: el man-teniment del contracte durant un mínim d’un any, la conformitat del treballador i la forma-lització del contracte en el model oficial.

en un any d’incertesa respecte al desen-volupament del diàleg social entre sin-

dicats i patronal, juntament amb l’afectació de la crisi a tots els nivells, és adient fer un breu comentari de les novetats laborals pre-vistes enguany pel govern. En primer lloc, comentaré algunes de les principals mesu-res que preveu la Llei de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació i la protecció de persones aturades.

BoNiFicacioNs eN eLs ero. Es preveu una bonificació del 50% de les quotes empresa-rials per contingències comunes, en quotes meritades, per a treballadors en situació de suspensió de contracte o reducció temporal de jornada autoritzats per ERO. Com a re-quisit és necessari mantenir el compromís en l’ocupació dels treballadors afectats du-rant almenys un any. En cas contrari, s’hau-rà de tornar la devolució de les bonificaci-ons d’aquests treballadors. Aquesta boni-ficació tindrà un límit de 240 dies.

assessoraMeNt eMpresariaLàrea de comerç exterior i internacionalització.Asun Cirera, assessora de comerç exterior de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]


També s’hi inclouen noves tècniques i tractaments de forma gratuïta per als clients d’AxA

aXA Salut comença el 2010 renovant la seva oferta a través de nous ser-

veis i noves cobertures per als més de 230.000 clients que té l’asseguradora en aquest ram.

Des del dia 1 de gener, els assegurats de Sa-lut d’AXA tenen accés a les últimes nove-tats en proves i tractaments, com el làser verd per a les intervencions de pròstata, l’ús de microescuma i làser per a les vari-ces o el Zyoptix en cirurgies refractives per a la correcció de la visió. A més, entre al-tres novetats, l’asseguradora ha ampliat els límits del reemborsament i la cobertura de PET de processos cancerígens.

Antonio Jiménez, director general d’AXA Salut, destaca “la importància d’adaptar l’oferta a les necessitats dels clients, in-corporant de forma constant i contínua els productes i serveis pioners en el mer-cat”. En aquest sentit, insisteix, “la me-dicina és una ciència viva que es mou a un ritme vertiginós que les companyies d’assegurances tenim el repte de seguir, aquest camí és la referència d’AXA Salut”.

nOVeTaTs 2010

Entre les novetats més importants, AXA facilita l’accés als seus clients a noves tèc-niques com la radiofreqüència per al trac-tament de dolor vertebral; ones de xoc en processos de traumatologia i fins i tot lents ICL i LIO multifocals per a cirurgia refractiva.

Per altra banda, la companyia posa a dis-posició dels seus clients “una anàlisi mè-dica” personalitzada, és a dir, un informe específic sobre la salut, que inclou reco-manacions sobre la dieta o els hàbits sa-ludables, des del moment de la contracta-ció. L’objectiu és que el client sàpiga, des del primer moment, que la companyia es preocuparà per la seva salut, fins i tot de forma preventiva.

Les novetats del 2010 se sumen a una àmplia gamma de cobertures de

les assegurances de salut, de les més àmplies del mercat, amb serveis com la conservació de les cèl·lules mare del cordó umbilical, assistència específica en problemes alimentaris, papil·loma.Paral·lelament, l’asseguradora ha posat en marxa accions de comunicació als seus clients per donar a conèixer els compromisos directes amb els assegu-rats, demostrant amb fets el seu lema, Reinventant/les assegurances.

cOMprOMisOs d’axa

Cobertura vitalícia. AXA mai no anul-•larà una pòlissa ni per edat ni per des-pesa sanitària, tal com expressa la clàusula en les condicions generals de les pòlisses.Inclusió de nounat. AXA inclou, sen-•

se aplicació de cap període de carència ni exclusió de malalties congènites, els nadons d’assegurats que reben l’alta abans de 30 dies després del part. Sense copagament. No hi ha costos ad-•dicionals a la quota per acte o servei prestat (sense copagament), indepen-dentment de les vegades que anem al metge. Reemborsament en 15 dies. AXA es •compromet a fer efectiu el pagament en un termini màxim de 15 dies labora-bles mitjançant transferència bancària una vegada rebuda la documentació de la sol·licitud de reemborsament. Protecció de pagaments a desocupats. •La companyia es fa càrrec del paga-ment de l’assegurança durant sis mesos en cas d’atur o incapacitat, si s’és autònom.

puBLi reportatGe /// AxA AssEGUrAnCEs

AXA renova l’oferta de salut amb nous serveis i noves cobertures el 2010

El Grup AxA és el segon grup assegurador de no vida a Espanya, amb un volum de negoci total de 3.597 milions d’euros el 2008. AxA té més de 4 milions de clients i més de 6,6 milions de pòlisses. La companyia disposa de més de 10.000 punts d’assessorament i venda a través dels quals transmet la seva visió de la protecció financera.

Tel.: 902 40 40 84www.axa.es

aXa


copcisa farà la rotonda del sabadell parc empresarial

el nou Sabadell Parc Empresarial, que acollirà el centre d’Ikea, entre altres

empreses, ja té licitada la que serà a fi-nals del 2011 la nova rotonda d’accés al complex. L’empresa de Terrassa Copci-sa ha estat l’assenyalada pel ministeri per dur a terme una obra que convertirà aquesta rotonda elevada en la més gran de Catalunya.

Amb dos carrils, un diàmetre de 250 me-tres i una amplada de 13,5, aquesta infra-estructura se situarà just a sobre de l’au-topista C-58, prou a la vora de l’AP-7 per-què els usuaris d’aquestes dues vies puguin accedir a través del nou accés al nou parc d’empreses projectat a Sabadell que actual-ment desenvolupa la també vallesana Van-toureix.

MíNiMa aFectaciÓ DeL tràNsit. Les obres que l’empresa Copcisa realitzarà per construir la rotonda ja han començat i està previst que s’allarguin fins al mes de desembre del 2011, si tot es desenvolu-pa segons el calendari fixat. Els treballs es duran a terme en tres fases diferents per afectar el mínim possible una via ja tradi-

cionalment congestionada. De fet, un dels objectius principals de la rotonda és ate-nuar el volum de vehicles a la sortida sud de Sabadell.

El pressupost total del projecte de la roton-da és de 20 milions d’euros. Pel que fa al Sabadell Parc Empresarial, serà un com-plex destinat al sector terciari i industrial, amb una superfície de 359.000 metres quadrats. Aquest conglomerat empresari-al estarà situat als peus de l’autopista C-58, a la zona sud de la cocapital del Vallès Oc-cidental. /// REDaCCIó

serà la rotonda elevada més gran del país /// CEDIDa

eMpresa /// TErrAssA

Hp comença l’any 2010 amb un augment dels beneficis

l’empresa fabricant d’aparells infor-màtics Hewlett-Packard ha tancat

el primer trimestre del seu any fiscal del 2010 amb uns beneficis nets de 1.711 mi-lions d’euros. Aquesta xifra suposa un increment d’un 25% més per compara-ció amb els resultats presentats durant el mateix període de l’any anterior. Als Estats Units les vendes han augmentat un 9%, mentre que a Europa, al Pròxim Orient i a l’Àfrica, l’augment ha estat no-més d’un 1%. El mercat asiàtic, en canvi, ha estat el més fructífer per a la compa-nyia, amb 5.400 milions de facturació, un 26% d’increment respecte al mateix període en l’exercici anterior.

MÉs iNGressos previstos. La situació del mercat ha permès que HP auguri aug-mentar els beneficis durant la resta de l’any. Les previsions, concretament, apunten que la xifra de benefici pot ron-dar els 90 milions d’euros. A més,també han augmentat els beneficis per accions de la companyia. El president de l’empre-sa, Mark Hurd, ha assegurat que HP està ben posicionada per comportar-se millor que la resta del mercat. /// REDaCCIó Hp té una seu europea a sant cugat /// LL. LL.

eMpresa /// sAnT CUGAT

Nissan prova el seu model elèctric LeaF a sabadell

e l fabricant de vehicles Nissan va op-tar per la ciutat de Sabadell per pro-

var els seus cotxes elèctrics. L’elecció no és a l’atzar, ja que la capital vallesana disposa d’una xarxa de carregadors de cotxes elèc-trics a la via pública.

L’objectiu de la visita va ser fer proves amb un vehicle elèctric de la seva flota. De fet, Nissan ja es va interessar per conèixer el funcionament dels sortidors al mes de se-tembre, quan una delegació de quatre en-ginyers va visitar Sabadell. La visita a la ciutat s’enquadrava en el programa de re-

cerca R+D+I que l’empresa ha establert per al disseny de nous vehicles que utilitzen l’electricitat com a font d’energia. Així, els enginyers de Nissan van analitzar les ubi-cacions i les característiques dels disposi-tius, amb vista al desenvolupament dels futurs vehicles elèctrics que ha de fabri-car la companyia.

Durant la visita, la delegació de Nissan va provar el funcionament dels sortidors elèctrics per carregar el Nissan LEAF, que, en fase de proves, encara no és a la ven-da. /// REDaCCIó

el nou LeaF, que encara no es comercialitza, es va poder veure pels carrers de sabadell /// CEDIDa

eMpresa /// sABADELL


fIns AL 14 DE MArç

albÉniZ, un MOdernisTa caTalàrealitzada amb motiu de la commemoració del centenari de la mort del compositor, aquesta exposició ens proposa un recorregut per la vida i l’obra del pianista i compositor Isaac Albéniz, des dels inicis de la seva intensa carrera fins als darrers dies a frança, cosa que ens permet aproximar-nos a l’Albéniz més universal i alhora més íntim.organitza: Centre Cultural Caixa Terrassarambla d’Ègara, 340, TerrassaMés info: www.fundacioct.es

paNeLL iNFo

fIns AL 7 DE MArç cOnnecTa aMb la innOVacióDes dels seus orígens, la humanitat ha tingut la necessitat de crear i millorar eines i instruments quotidians per facilitar les accions diàries. A partir de la industrialització, augmenta la competitivitat i s’activa la creació de productes amb nous valors. L’exposició vol apropar els centres innovadors catalans a la societat, presentant nous productes i els grups de recerca que els han fet possible. Les empreses que hi participen, amb l’aportació de les seves creacions innovadores i sostenibles, fomenten l’activitat econòmica i la creació d’una personalitat pròpia que constitueix la Catalunya del segle xxI. organitza: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya rambla d’Ègara, 270, Terrassa Més info: www.mnactec.cat

11 DE MArç OperaciOns Vinculades per a eMpreses grans

formació de vuit hores adreçada a empresaris, responsables financers de grans empreses, comptables, assessors fiscals, consultors i per a totes aquelles persones interessades a conèixer les operacions vinculades per a grans empreses. organitza: patronal Cecot Lloc: seu de Cecot, sant Pau, 6, Terrassa Més info: www.cecot.org

ToT EL MEs jOrnades i cursOs del parc TecnOlògic del VallÈs8 de març: Introducció al VII Programa Marc. 8 de març: solucions industrials de micro i nanoencapsulació per a medicina i farmàcia, cosmètica, detergents,

alimentació, agroquímica, tèxtil, pintures... 12 de març: Los 5 principios del Lean y los 8 desperdicios (Muda). 15 de març: Preparació de propostes al VII Programa Marc. del 16 de març al 16 d’abril: Green Belt sis sigma. del 23 al 25 de març: fonaments de la intel·ligència competitiva (2a ed.). 22 de març: Identificació de socis, establiment de consorcis i acords legals necessaris abans d’iniciar un projecte del VII Programa Marc. organitza: Parc Tecnològic del Vallès Lloc: Centre d’Empreses de noves Tecnologies del PTV (Cerdanyola) Més info: www.ptv.es

15 DE MArç capiTalisMO de aMigueTes, regulación Y crisis FinancieraEn un to distès i planer, el doctor en economia per la UB Alejandro Estruch mirarà d’apropar-nos a l’origen de la crisi des d’una perspectiva diferent, la del paper dels reguladors i la seva relació amb els agents regulats, per veure com la crisi financera no neix tant d’una mala actuació dels governs com de la seva absència clamorosa en alguns mercats. organitza: Aula d’Extensió Universitària de sabadell Lloc i hora: Auditori Antic de Caixa sabadell, a les 16.30 h Més info: www.aulasabadell.cat

DEL 22 DE MArç AL 14 DE MAIG TÈcnic de gesTió aMbienTalAquesta formació de 60 hores de durada té com a objectius adquirir els coneixements per poder exercir com a gestors de sistemes de gestió ambiental i ser capaços de garantir el compliment legal de les obligacions ambientals que es puguin derivar en una empresa, sectoritzant-les segons els diferents vectors ambientals. organitza: patronal Cecot Lloc: seu de Cecot, sant Pau, 6, Terrassa Més info: www.cecot.org

L’impacte econòmic anual del Circuit de Montmeló ha quedat xifrat en 120

milions d’euros, d’acord amb l’estudi ela-borat per l’Institut DEP. L’anàlisi valora els ingressos generats per les proves de mo-tor celebrades durant el 2009 i conclou que són el comerç, amb un 30%, els trans-ports, amb un 27%, i el sector hoteler, amb un 20%, els sectors més beneficiats.

El Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 capitalitza més de la meitat de l’impac-te anual, ja que genera 72,5 milions d’eu-ros durant els tres dies que dura. Aques-ta xifra, conclou l’estudi, s’explica per la despesa mitjana dels assistents de fora de Catalunya, que gasten 771 euros. El Gran Premi de Catalunya de Motociclisme el se-gueix, amb un impacte econòmic xifrat en 30,6 milions.

El fabricant japonès de televisors Sharp ha plantejat el seu segon ex-

pedient de regulació d’ocupació temporal en menys de sis mesos. Amb l’argument de la caiguda de vendes del sector, la di-recció de la planta de Sant Cugat allarga-rà un any aquesta mesura, que permetrà reduir costos i replantejar estructural-ment la delegació catalana.

A canvi, la direcció assegurarà el futur de la fàbrica a Catalunya portant a la planta vallesana la producció de dos nous mo-dels de televisors LCD. La condició als sin-dicats, si més no, és que aquest període serveixi per reduir els costos de la fàbrica. L’ERO, encara pendent de negociació amb els sindicats, afectarà previsiblement el conjunt de treballadors de la planta sant-cugatenca, en total, 480 empleats.

sHarp /// sAnT CUGAT

sharp planteja un altre erO temporal d’un any de durada

circuit /// MonTMELó

el circuit de Montmeló genera 120 milions el 2009

iváN Baquero, Nou Director coMerciaL De cHecKpoiNt a L’estat espaNyoL

El nou director co-mercial de Checkpoint, Iván Baque-ro, ja va ser responsable de màrque-ting de la companyia l’any 2000. Més tard, va passar a Romaco Group, la companyia suïssa dedicada a la fabri-cació de maquinària farmacèutica. Després de deu anys, ascendeix a no-ves funcions directives i tornarà a si-tuar-se al capdavant del departament de màrqueting.

raFaeL Herrera, presiDeNt De L’associaciÓ eMpresariaL De casteLLBisBaL

L’Associació d’Em-presaris de Castellbisbal (AECA) ja disposa de 50 empreses associades d’entre les 300 que hi ha repartides en els vuit polígons industrials del mu-nicipi. Nascuda el novembre del 2009, Rafael Herrera n’és un dels impulsors i actual president. L’objectiu per a l’any vinent és arribar al centenar de socis.

Les cares De La ‘B30’

euGèNia Bieto serà La Futura Directora GeNeraL D’esaDe

Per primera vega-da, l’escola de negocis Esade, i de fet qualsevol escola de negocis espanyo-la, tindrà una dona com a directora general. Eugènia Bieto, fins ara sub-directora de la institució acadèmica i professora de política d’empresa, assumirà el càrrec l’1 de setembre, en substitució de l’actual director, Car-los Losada, que ha dirigit l’entitat du-rant els últims deu anys.

eLoi pLaNes, preMi erNst & youNG a L’eMpreNeDor De L’aNy 2009

La consultora Ernst & Young ha premiat el conseller delegat de Fluidra, Eloi Planes, com a emprene-dor de l’any entre les 15 candidatures que es van presentar en el certamen. Aquesta ha estat la catorzena edició del premi. Fluidra és una multinacional de-dicada al desenvolupament d’aplicaci-ons per a l’ús sostenible de l’aigua, i té la seu a Sabadell.

28 Gas a FoNs B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

MoLTEs EMPrEsEs hAn TAnCAT ArrAn DE LA CrIsI. PErò Es DonEn CAsos En qUÈ ELs TrEBALLADors VEUEn qUE EL nEGoCI PoT TIrAr EnDAVAnT I DECIDEIxEn AGAfAr LEs rEGnEs DE L’EMPrEsA I MUnTAr UnA CooPErATIVA. AqUEsT és EL CAs D’Un TALLEr A sABADELL CrEAT fA Dos MEsos. noMés En AqUEsTA CIUTAT EL noMBrE DE CooPErATIVEs s’hA DoBLAT DUrAnT EL 2009, UnA TEnDÈnCIA qUE Es rEPETEIx A ToT EL TErrITorI CATALà TEXT: iVanna VallespÍn /// FOTOS: isabel MarQuÈs

el model cooperatiu

1 ///

Les cooperatives reviueN aMB La crisi

29Gas a FoNsB30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

evolució de les cooperatives de nova creació a catalunya

cooperatives existents segons tipus (2009)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Treball associat 2.946

agràries 467

consum i usuaris 124

Habitatges 85

ensenyament 88

serveis 153

altres 89

TOTal 3.952

Francisco Delgado va fer 20 anys de mecànic, però ara és el president de la coo-perativa MEC 2010, un ta-ller de mecanitzats de Sa-badell creat al mes de ge-

ner. Aquest canvi tan radical que ha viscut Delgado, juntament amb 13 persones més, va començar el mes de maig de l’any pas-sat, quan l’empresa Tallers Socar de Saba-dell va anunciar la seva fallida i va presen-tar un concurs de creditors. Llavors, l’admi-nistrador concursal els va donar la idea de crear una cooperativa. Això va ser el punt de partida de tota una aventura i d’un viat-ge d’aprenentatge totalment autodidacte, ja que a poc a poc han anat aprenent com pas-sar de ser treballadors a empresaris.

Però no tothom acostuma a prendre aquest camí. Al taller que va fer fallida eren 33 tre-balladors. Abans de tirar endavant el nou projecte empresarial, van convocar una as-semblea general per veure quants s’hi su-maven. “Alguns van optar per l’ocell a la mà i cobrar mensualment la prestació d’atur”, recorda Francisco Delgado. Però José Luis Moreno, gerent de la cooperativa, té clar que “l’atur no és cap solució. Ara estem co-brant el mateix que si estiguéssim desocu-

1 /// sOcis TreballadOrsDE La COOPERaTIVa mEC2010 DE SaBaDELL

L’ANY PASSAT ES VAN CREAR UN 14% MÉS DE COOPERATIVES RESPECTE AL 2008, MENTRE QUE LES SOCIETATS MERCANTILS ES VAN REDUIR UN 32%

pats. No cobrem més perquè volem desti-nar una part dels guanys a la consolidació de l’empresa. Si seguim així, hauria de venir una crisi molt forta perquè ens ensorrés”.

Els treballadors i futurs socis de la coopera-tiva van gestionar tot el procés burocràtic necessari per crear la cooperativa i van fer diferents cursos de reciclatge professional. Però aquí van poder comptar també amb l’assessorament del Vapor Llonch, seu del departament de promoció econòmica de l’Ajuntament de Sabadell. “Qui no té res per menjar es converteix en el més hàbil. Però també ens han ajudat i ens han mostrat el camí durant tot el procés. Aquí no hi ha nin-gú que tingui la carrera d’empresarials, però a vegades tot és qüestió de sentit comú”, sentencia Delgado.

MEC 2010 va començar a treballar al mes de gener i el negoci està augmentant a bon rit-me, tant que ja no tenen deutes.

pugen les cOOperaTiVes

Des de l’inici de la crisi, l’àrea de promoció econòmica de Sabadell ha vist com s’ha do-blat el nombre de cooperatives creades, en-cara que aquestes només representen el 6% del total d’empreses de nova creació. Actu-

MÉs iNFo

ara_coop és l’organisme especialitzat en l’assessora-ment per a la creació de cooperatives. As-sessora tant emprenedors com assessors privats i tècnics dels ajuntaments. Va néixer amb l’objectiu de fomentar la informació i el coneixement sobre el cooperativisme, fruit de la col·laboració entre el sector públic i pri-vat. Ara_Coop ofereix ajuda en el procés de constitució de l’empresa cooperativa, in-formació sobre ajuts i subvencions per a la constitució de cooperatives, el suport a la consolidació de la cooperativa mitjançant la tutoria d’un any, així com accions formatives del món cooperatiu.www.aracoop.coop

iNiciaés el portal dedicat a la creació d’empreses de la Generalitat. Tot i que abasta tot tipus de societats, disposa d’un apartat específic so-bre les cooperatives de treball. Aquí es pot trobar tota la informació necessària sobre què són les cooperatives i les societats labo-rals, quins són els tràmits de constitució i de posada en marxa, on trobar assessorament, ajuts i subvencions, i com fer créixer i conso-lidar l’empresa.inicia.gencat.cat/inicia/cat/

coNFeDeraciÓ De cooperati-ves De cataLuNyafundada el 1984, és l’òrgan màxim de repre-sentació de les cooperatives a Catalunya. Es tracta d’una organització sense afany de lu-cre, integrada per les federacions de coope-ratives. Actualment, inclou sis federacions de sectors diferents: les cooperatives agràri-es, consumidors i usuaris, ensenyament, ha-bitatges, serveis i transportistes, així com les cooperatives de treball associat.www.cooperativescatalunya.coop

tràmits per crear una cooperativaLes cooperatives són un tipus d’empresa amb unes característiques pròpies basa-des en el funcionament democràtic i en l’alt grau de participació dels socis des del mo-ment de la constitució, que la diferencien de la resta de formes jurídiques existents. En aquest sentit, els tràmits de constitució pre-senten algunes particularitats i són les se-güents: 1 · sol·licitud de certificat negatiu de deno-minació social 2 · redacció dels estatuts 3 · Celebració de l’assemblea constitutiva 4 · Escriptura pública de constitució 5 · sol·licitud del CIf 6 · Liquidació de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documen-tals (AJD) 7 · Inscripció al registre de cooperatives 8 · Alta impost activitats econòmiques 9 · Alta seguretat social

30 Gas a FoNs B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

LES COOPERATIVES PRESENTEN AVANTATGES DE TIPUS ECONÒMIC, COM ARA IMPOSTOS MÉS BAIXOS O LA POSSIBILITAT DE CAPITALITZAR EL 100% DE L’ATUR“A LES COOPERATIVES NO EXISTEIX EL TÍPIC CAP QUE MANA. ÉS UNA PERSONA UN VOT, ÉS UNA FORMA MÉS DEMOCRÀTICA DE PORTAR L’ACTIVITAT”

2 /// TusESTà FORmaT PER 180 SOCIS TREBaLLaDORS I UNa FLOTa D’UNa SETaNTENa DE VEhICLES

3 /// TreballadOr de MOl-MaTric,UNa COOPERaTIVa SORGIDa aRRaN DE La CRISI DE PRINCIPIS DELS VUITaNTa

4/// el VapOr llOncH de sabadellDISPOSa D’UNa UNITaT D’aSSESSORamENT PER CREaR UNa COOPERaTIVa

el model cooperatiu

2 /// 4 ///

3 ///

alment, al Vallès Occidental existeixen 445 cooperatives; a Catalunya, n’hi ha 3.952. Segons el Departament de Treball, l’any passat es van crear un 14% més de coope-ratives respecte al 2008, mentre que les societats mercantils es van reduir un 32%. Es produeix així un canvi de tendència que arrossegaven les cooperatives des de fa una dècada. I és que si l’any 1999 se’n van crear 511 a Catalunya, la xifra va descen-dir fins a les 99 el 2008. Però, l’any passat, aquesta caiguda va fer un gir de 180 graus i el nombre de noves cooperatives va pujar fins a les 114.

Des del Vapor Llonch de Sabadell detecten que bàsicament es creen tallers i empreses d’instal·lacions, però apunta que les coo-peratives estan creixent molt en el sector de la dependència (per crear un centre de dia o una residència) i el de l’educació (lo-gopèdia, escola bressol…). I és que les co-operatives presenten avantatges de tipus econòmic, com ara que l’impost de soci-etats és molt reduït (un 7% aproximada-ment, mentre que en la resta de casos pot ser del 20-35%), o la possibilitat de capita-litzar el 100% de l’atur en la constitució de la cooperativa (en altres tipus de societats, l’atur es capitalitza en quotes d’autònom). Però les cooperatives impliquen també un concepte diferent de la forma de treballar: aquí “no existeix el típic cap que mana. És una persona un vot, és una forma més de-

mocràtica de portar l’activitat”, comenta Marina Ibáñez, tècnica de creació d’empre-ses del Vapor Llonch de Sabadell. “Ara ets el teu cap. El que facis és per a tu. En una co-operativa, la persona té més empenta, la mentalitat canvia”, confirma el president de MEC 2010.

cOOperaTiVes cOnsOlidades

MEC 2010 no és un exemple aïllat ni únic aparegut arran de la crisi actual. En altres moments de dificultat econòmica els treba-lladors també han demostrat que són capa-ços d’autogestionar-se amb èxit. Un exem-ple és la cooperativa Mol-Matric, SCCL, una empresa dedicada a la fabricació de matrius i utillatge nascuda l’any 1982 arran del tan-cament d’una altra empresa de matriceria. En aquest cas, un grup de treballadors es va quedar amb part de les instal·lacions i de la maquinària i va obrir la darrera cooperati-va d’aquest sector que queda a Catalunya. Mol-Matric, SCCL, ubicada a Barberà del Va-llès, està formada per 33 socis treballadors. Actualment, encaren una nova crisi, però hi tornen a fer front, en aquest cas, amb l’ar-ma de la diversificació del negoci. L’empresa fabrica matrius per als sectors de l’automò-bil i recentment s’han obert cap a l’eòlic i el ferroviari, però tenen la mirada de futur fi-xada en el mercat aeronàutic.

Arran d’aquesta mateixa crisi de principis dels vuitanta va sorgir una cooperativa ben

particular, TUS (Transports Urbans de Sa-badell). La companyia va iniciar la seva acti-vitat l’any 1982, quan “poca gent disposava del carnet de conductor d’autobús”, recorda Francesc López, president de TUS. En aquell moment, treballadors del sector de la cons-trucció van anar a parar a aquesta coopera-tiva sabadellenca, que es va fundar amb 80 socis. Actualment, TUS està formada per 180 socis treballadors i una flota d’una se-tantena de vehicles.

TUS és l’única cooperativa que es dedica a fer el servei d’autobusos urbans d’una ciu-tat, un repte difícil, ja que es tracta d’un “sector agressiu, costa guanyar prestigi da-vant les administracions públiques, ja que aquestes prefereixen treballar amb multi-nacionals”, afirma López. Però amb el pas dels anys “hem demostrat que som capa-ços de donar el mateix servei o millor que una multinacional”, comenta el president d’aquesta cooperativa.

Des de TUS apunten que el secret de l’èxit d’una cooperativa és “ser més responsable” i “saber autogestionar-te”. De fet, López explica orgullós que “no tenim problemes socials, sindicals o d’absentisme. En 28 anys no hem tingut cap vaga”. Citant l’expresident nord-americà J.F. Kennedy, López conclou: “T’has de preguntar què pots fer tu per la cooperativa, i no què pot fer la cooperativa per tu”.

31Gas a FoNsB30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

Des de la Generalitat han posat en marxa una campanya informativa entre ajuntaments, escoles i assessors per donar a conèixer el cooperativisme com a alternativa empresarial TExT: iVanna VallespÍn /// foTos: isabel MarQuÈs

Mireia Franch /// Directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses

vol adaptar la fiscalitat al segle XXI.Des de la Generalitat el que fem és donar suport a les cooperatives a través de sub-vencions. Concretament, donem ajuts a la posada en marxa de l’empresa, que es po-den demanar durant els primers dos anys d’existència de la cooperativa. També hi ha ajuts per incorporar-hi nous socis de tre-ball. D’altra banda, les entitats i associaci-ons poden optar a subvencions per fer tas-ques de difusió del cooperativisme.

Les cooperatives haurien de tenir un paper més important en el nou model econòmic?Sí. De fet, fa tres anys es va fer una experi-ència pilot en què van participar unes 40 co-operatives, l’RSE_Coop, ja que es va detectar que els valors de les cooperatives són molt semblants als de la responsabilitat social empresarial (RSE). És un camí molt comú el que fan l’RSE i les cooperatives. Però tam-bé és molt proper al de la petita empresa i l’empresa familiar.

per què és recomanable crear una cooperativa abans que altres tipus de societats?Tot depèn de les prioritats personals. Si creus que és més important la feina que els beneficis, recomanaria fer una cooperativa. Si em dius “jo em vull fer ric”, llavors optaria per una societat mer-cantil. Després, hi ha altres aspectes més pràctics, com els beneficis fiscals. També és una fórmula que convida a treballar en equip, la visió de les persones està per sobre de la visió del capital. Amb tot, el que sempre recomanem a l’emprenedor és que t’has de sentir còmode amb la forma empresarial que esculls per desenvolupar la teva activitat.

l’any anterior, mentre que la reducció a les cooperatives només ha estat del 4,8%.

o sigui, que aquí la clau són els valors fundacionals.Sí, la gent, per què crea una cooperativa? Doncs, per tenir feina. Els beneficis tam-bé, però l’empresa tindrà beneficis a mesu-ra que vagi augmentant la feina. Això, per exemple, es veu molt bé en el sector agrari: l’objectiu principal de la cooperativa agrària és que el pagès pugui comercialitzar el seu producte. Després, el segon objectiu és el benefici. L’ordre de prioritats de la coopera-tiva és diferent.

per què està augmentant tant la creació de cooperatives?Bàsicament per dos factors. El cooperativis-me és anticíclic, de manera que quan l’eco-nomia va malament el cooperativisme aug-menta, perquè en moments de crisi afloren les respostes col·lectives. És a dir, quan hi ha problemes econòmics, la gent tendeix a resoldre’ls conjuntament, sobretot perquè es redueixen els costos. Quan l’economia va bé, la gent és més individualista.El segon factor té a veure amb l’esforç fet per administracions i entitats per donar a conèixer el cooperativisme.

s’està pensant a augmentar els ajuts públics a les cooperatives?Les qüestions fiscals depenen de l’Estat, però sí que s’està plantejant una reforma de la normativa fiscal de les cooperatives, per-què és una llei que ha quedat desfasada i es

que són més fàcils de prendre en una co-operativa que en una societat mercantil. I això és el que fa que les cooperatives siguin més resistents.

com per exemple?El fet que hagis de decidir, en època de cri-si, rebaixar-te el sou durant un temps deter-minat. Això pot donar més viabilitat a la co-operativa i com que ets tu mateix qui pren la decisió, doncs resulta més fàcil aplicar les mesures que en un altre tipus d’empre-sa. Això està fent que l’ocupació s’estigui re-duint menys a les cooperatives que a les so-cietats mercantils. Segons les últimes da-des que tenim, el 2009 l’ocupació va baixar un 10,16% en el mercat de treball respecte a

Tot i ser minoritàries respecte a altres tipus d’empresa, les co-operatives tenen unes associ-acions i una xarxa de promoció específica dins l’administra-ció pública, a més de diferents

ajuts específics.

com està afectant la crisi a les cooperatives?Crec que d’entrada la crisi afecta totes les empreses igual. Sí que potser si ho mirem sectorialment podem veure-hi alguna dife-rència. A les cooperatives també els afec-ta, però aquestes tenen instruments i re-accions diferents davant la crisi. Per exem-ple, en moments difícils hi ha decisions

En època de crisi pots decidir rebaixar-te el sou durant un temps determinat per donar viabilitat a la cooperativa. Això la fa més resistentL’objectiu d’una cooperativa és tenir feina; els beneficis vénen després

quan l’economia va malament, el cooperativisme augmenta

32 rotoNDa B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

es parla molt de com sortir de la crisi econòmica global, però molt poc de com resoldre la crisi del sistema, que fins i tot alguns talibans del mercat s’afanyen a negar. Més ben dit, gai-rebé no se’n parla gens ni mica, de la crisi del sistema. Els arguments se centren fonamentalment a mirar com

reduir el dèficit en què es troben la majoria de governs oc-cidentals. També es parla de com recuperar la confiança dels mercats perquè tornin a funcionar les relacions cre-ditícies i el sistema financer sigui operatiu per a les em-preses i, evidentment, es parla de com recuperar el mer-cat de treball i refer el consum perquè aquest capitalisme groller torni a funcionar.

A l’Estat espanyol es torna a parlar d’una reforma laboral i del sistema de pensions, com si la causa de la crisi fossin les relacions laborals i les pensions. Es repeteix aquest missat-ge amb la mateixa intensitat i insistència que a la meitat dels anys noranta, quan el sistema de Seguretat Social es va po-sar en dubte mitjançant una impressionant campanya me-diàtica, perquè el sector privat es quedés una part del nín-xol de les pensions.

Aleshores, la pressió va ser tan forta i exagerada sobre el consumidor que molts vam caure en l’engany de recórrer a ofertes privades per arrodonir les pensions futures. El re-sultat va ser que aquell capital invertit des d’aleshores en fons de pensions s’ha reduït a poc més de la meitat. Però és que els diners, ja se sap, com l’energia, no desapareixen. Es transformen.

Probablement, han anat a parar a la butxaca d’alguns profes-sionals de les finances que van cobrir-se l’esquena de la seva incapacitat amb “paracaigudes daurats”, o bé a les d’alguns directius de consultores, incapaços o irresponsables, que han engruixit el seu capital amb la ingenuïtat de molta gent que, per desconeixement i per les infundades i interessades aler-tes que escoltaven, els van creure.

Personalment, i si la sort m’acompanya, a mi no em torna-ran a enganyar. Ja poden dir el que vulguin sobre el futur de les pensions, que per molt negre que pintin el panora-ma, no me’ls penso creure, fins que no se sàpiga on són els diners que fa deu, quinze anys, molts vam invertir en fons de pensions i que avui s’han fos. Primer que ens expliquin on són els nostres diners, qui els té i on han anat a parar. Perquè, evidentment, no tota la culpa la tenen les relaci-ons laborals i les pensions.

Tècnicament, la cooperació entre empre-ses és una de les eines més efectives con-tra l’actual crisi econòmica

empresaris, professi-onals i autònoms del Vallès tenen una eina d’alta efectivitat per millorar la salut de la seva empresa: Getting Contacts!, una jornada de treball de networ-

king aplicat a la cooperació empresarial. En aquests moments la cooperació empre-sarial esdevé el camí més curt i segur per a la generació d’oportunitats de negoci i per superar la crisi.

El CIT promou tres jornades de cooperació empresarial mancomunades a Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola, per mobilitzar, enfortir i regenerar la xarxa de contactes entre em-presaris i facilitar oportunitats de negoci.

Tècnicament, la cooperació entre empre-ses és una de les eines més efectives con-tra l’actual crisi econòmica, ja que per-met als professionals arribar a objectius minimitzant riscos, recursos i temps, i maximitzant les oportunitats de nego-ci, generant nous contactes amb clients, col·laboradors i proveïdors. Getting Con-tacts! és l’únic esdeveniment de networ-king de la UE que garanteix i genera fins a 12 entrevistes entre professionals, l’equi-valent a 4 jornades de treball (en un sol matí). El 8 de març del 2007, l’Ajuntament de Montcada i Reixach endegà el Getting

Contacts! amb una participació de 65 em-presaris. Ara, el 2010, Getting Contacts! té programades 38 edicions arreu de Catalu-nya i del territori nacional i amb una par-ticipació de 2.500 empreses l’any 2009.Estem especialment orgullosos d’aquest projecte, en què hi poden participar tota mena d’empresaris, des de grans empre-ses a petites i micro.

Els participants emplenen un qüestionari detallat en què indiquen les empreses i els sectors amb què estan interessats a con-tactar, i marquen què poden oferir i què estan buscant (comprar, vendre, compar-tir, etc.). Un cop rebuts els qüestionaris, el sistema i l’organització creuen les da-des i es generen les agendes individuals de cada trobada. Uns dies abans de la jor-nada el participant rep via correu electrò-nic la seva agenda personalitzada d’entre-vistes, tan sols ha de googlejar el nom de les empreses, informar-se’n i preparar les informacions que ha d’adreçar per a cada entrevista. Tant la inscripció com la parti-cipació són gratuïtes: es tracta d’una inici-ativa única en l’àmbit de la UE.

Les Jornades de Cooperació Empresarial Getting Contacts! són un projecte d’una rendibilitat indiscutible, s’estima que cada participant en les jornades farà entre 10 i 12 entrevistes amb contactes útils per al seu negoci.

carMeN s. LarraBuru DIrECTorA EDITorIAL DE ‘B30’

juaNjoviLLaLoBosGErEnT DE GETTInG ConTACTs!

GettiNG coNtacts!: iNiciatives eMpresariaLs coNtra La crisi

La cuLpa De tot No La teNeN Ni Les reLacioNs LaBoraLs Ni Les peNsioNs

33rotoNDaB30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

equiLiBrar eL creiXeMeNt i La sosteNiBiLitatL’alcalde del Papiol explica com un model basat en el desenvolupament en equilibri amb el medi ambient és una opció viable econòmicament també per a poblacions petites o mitjanes

recoMaNatsel Papiol és un poble atí-pic dins del Baix Llobre-gat. La majoria de po-blacions de la comarca van créixer de forma ex-ponencial i ràpidament van arribar a la seva configuració actual, en

què predomina el perfil industrial, durant la segona meitat del segle vint. Això va provo-car que de l’entorn del nucli antic i dels po-lígons anessin creixent uns barris dormito-ri que avui en dia, certament, han estat molt millorats per l’acció dels ajuntaments. Al nos-tre poble, en canvi, la disposició de les cases a l’entorn costerut del castell del Papiol i l’es-tratègica situació del poble entre el parc de Collserola i el riu Llobregat, antigament un terreny amb facilitat per inundar-se, han es-tat segurament algunes de les raons perquè no seguís la dinàmica de la majoria de les po-blacions del nostre territori.

Aquest fet, de forma paradoxal, ha resultat d’un valor incalculable per a la qualitat de vida dels nostres habitants. El que podia sem-blar un pas enrere en relació amb altres po-blacions de la comarca l’hem pogut transfor-mar en un valor afegit molt important i, amb els anys, l’hem convertit en un gran capital pel qual l’Ajuntament ha de vetllar amb to-tes les seves forces. Una responsabilitat que emmarca tot projecte de futur per a la nos-tra població.

Per aquesta raó, quan des del Papiol parlem de desenvolupament apostem per un crei-xement sostenible. A més de créixer econò-micament, creiem que és important fer-ho de forma molt pensada, estratègica, treba-llant sempre de forma que tota la gent del po-ble pugui assumir-ho sense veure disminuï-da la seva qualitat de vida. En un poble petit, aquest s’ha de fer, doncs, a poc a poc (a causa de la limitació de recursos econòmics), bus-cant solucions imaginatives, cercant la com-plicitat de les administracions supramunici-pals, també de l’empresa privada, i tenint en compte tant les necessitats actuals com les que tindrem en un futur més immediat.

El Pla Estratègic Papiol 2012, que vam rea-litzar amb la complicitat i el treball de tot el poble al llarg dels primers anys d’aquesta primera dècada del segle XXI, ens marca un camí clar. Sabem cap a on volem anar i sa-bem que per aconseguir-ho cal seguir treba-llant amb ganes i il·lusió i, sobretot, seguint

aLBert viLà Alcalde del Papiol

“A més de créixer econòmicament, és important fer-ho de forma pensada, treballant sempre de forma que tota la gent del poble pugui assumir-ho sense veure disminuïda la seva qualitat de vida”

‘local y global: la gestión de las ciudades en la era de la información’J. BorJA I M. CAsTELLsTaurus

‘introducción a la economía ecológica’JoAn MArTínEZ ALIErrubes Editorial

comptant amb la complicitat de tots els ve-ïns i veïnes del Papiol.

L’escenari, doncs, al qual volem arribar, aquell espai on volem desenvolupar la nos-tra vida real, on volem interactuar entre tots nosaltres i amb les nostres institucions en un context de convivència col·lectiva posi-tiu, està basat en un impuls de les polítiques actives de desenvolupament social, cultu-ral, educatiu i mediambiental amb un crei-xement econòmic sostenible. Això ens durà a ser un poble modern, amb qualitat de vida, obert al futur i que vol ser un referent en l’entorn metropolità.

El poble creix i es desenvolupa, per tant, amb polítiques que ordenen la connectivitat inter-na de la població, i facilita la interrelació en-tre les diverses zones de la localitat i millora l’accessibilitat; preserva i incrementa la qua-litat mediambiental; impulsa amb criteris de sostenibilitat el desenvolupament econòmic local sobre la base de la transformació indus-trial, la potenciació del comerç, la salvaguar-da del territori agrícola i l’impuls del turisme; fomenta les possibilitats educacionals, cultu-rals i esportives de la població amb la potenci-ació dels organismes educatius i del dinamis-me associatiu i la millora d’equipaments; i, alhora, reforça la cohesió social, amb una efi-cient oferta de serveis i amb polítiques d’inte-gració social, demogràfica i d’habitatge.

El Papiol ha fet un gran salt endavant en aquests últims anys, un salt que ens ha per-mès començar a construir, amb la complici-tat i el treball de tots els papiolencs, un futur millor per a nosaltres i per als nostres fills. Tot i la crisi econòmica que assetja el nostre país, no hem de caure en el desànim ni en la nostàlgia de temps passats. Aquesta mala si-tuació global ens afecta, sens dubte, però menys que a altres localitats, gràcies a una bona gestió que ens permetrà seguir treba-llant en el camí que ens porta cap al Nou Pa-piol que estem construint. Un camí que il-lusiona, que no s’atura, que segueix desper-tant tota la nostra força i treball per un Papiol de tots i per a tots.

34 Gps /// UnIVErsITATs B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

empresarials i màster en direcció d’em-preses per l’escola que dirigirà a partir del curs vinent.

LLeGat perDuraBLe. Losada deixa la direcció després d’una dècada per recor-dar a l’escola de negocis que el 2008 va celebrar el 50è aniversari. Durant aquest període l’encara director general s’ha guanyat el respecte professional i acadè-mic amb un impuls notable de la institu-ció. Especialment pel que fa a la cons-trucció del nou campus Esade-Creàpolis a Sant Cugat, un pol acadèmic i empre-sarial de referència que pretén fomentar les relacions entre l’àmbit acadèmic i empresarial en un espai dedicat a la in-novació. També la implementació del procés de Bolonya per incorporar Esade a l’espai educatiu europeu queda en el llegat de Losada, així com la vocació d’in-ternacionalitzar de forma creixent l’es-cola de negocis. /// XaVIER ORRI

eugènia Bieto serà la primera dona a dirigir una escola de negocis a espanya

l’actual subdirectora de l’escola de negocis Esade, Eugènia Bieto, serà

l’encarregada d’agafar el relleu del di-rector durant l’última dècada, Carlos Lo-sada, que abandonarà el càrrec al mes de setembre. El Patronat de la Funda-ció Esade ha iniciat el procés de nome-nament de la nova direcció general de la institució per als quatre anys vinents. La proposta de la professora de políti-ca d’empresa ha sortit en bona mesura de l’actual director, que va veure en Bi-eto l’executiva idònia per agafar el timó de l’escola de negocis. L’1 de setembre és la data prevista per escenificar el re-lleu. Fins aleshores, el procés de nome-nament inclou la presentació d’informes preceptius no vinculants del claustre de professors i el consell de direcció. S’es-pera que la propera trobada del patronat presidit per Pedro Fontana, prevista per al mes de març, serveixi per ratificar la candidatura de la llicenciada en ciències

Actualment ocupa la subdirecció d’Esade i es farà càrrec de la institució universitària al setembre

La propera directora d’esade, eugènia Bieto /// CEDIDa

esaDe /// sAnT CUGAT

esade-creàpolis rep l’entitat bancària BBva al centre d’innovació

l’entitat bancària BBVA ha estat la darrera incorporació al centre

d’innovació d’Esade-Creàpolis. A hores d’ara, el parc de la creativitat impulsat per l’escola de negocis a Sant Cugat del Vallès acull 54 empreses instal·lades a la seva seu vallesana. L’entitat bancària ha assegurat que aquesta incorporació al parc respon a la voluntat d’innovació i al seu compromís amb les empreses i iniciatives emprenedores. D’acord amb el que va explicar el director territori-al de BBVA a Catalunya, Xavier Queralt, la voluntat passa per seguir “estrenyent la col·laboració amb entitats que donen suport als emprenedors i a l’empresari-at en general”.

Des d’Esade-Creàpolis es valora aquesta nova incorporació com un pas més per crear un “ecosistema” en què convisquin l’esperit empresarial amb l’esperit aca-dèmic, com a eina per agilitzar l’inter-canvi d’experiències i les sinergies entre les empreses residents i l’escola de ne-gocis. /// XaVIER ORRI

esaDe /// sAnT CUGAT

La upc impulsa la creació de la Fundació Miquel agustí

e n col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Politècnica de

Catalunya ha posat en marxa la Fundació Miquel Agustí per a la conservació i promo-ció de varietats agrícoles catalanes. L’ob-jectiu fundacional de la institució és, d’una banda, treballar en la recerca de productes que donin un alt valor afegit a l’agricultura catalana i, de l’altra, consolidar la conser-vació de la biodiversitat local.

El nucli investigador que constitueix la base de la Fundació pertany a l’equip de Millora Vegetal de la UPC, liderat per Fran-cesc Casañas, que treballa en la potencia-ció de varietats tradicionals catalanes. La col·laboració amb l’Ajuntament de Saba-dell s’explica amb el projecte de desenvo-lupament del seu Parc Agrari, que ha tro-bat en la producció de les varietats tradi-cionals el camí per a la viabilitat. Actualment, la Fundació disposa de camps experimentals i hivernacles a Viladecans, a més de nombrosos camps de pagesos col·laboradors en els quals es van fer as-sajos durant el 2009. /// REDaCCIó

upc /// sABADELL

L’etsav crea un laboratori de construcció sostenible

l’Escola Tècnica Superior d’Arquitec-tura del Vallès (ETSAV), centre ads-

crit a la Universitat Politècnica de Catalu-nya (UPC) i ubicat a Sant Cugat, ha inaugu-rat un edifici destinat a l’experimentació arquitectònica sostenible. Aquest nou equipament és pioner a Espanya. Sobre la base de constituir una eina per als estudi-ants i professors del centre, el laboratori estarà dedicat a treballar en la recerca de dissenys i materials de construcció me-diambientalment responsables. Així ma-teix, es dedicarà a la investigació de nous mètodes per millorar l’eficiència energè-tica dels edificis antics, amb l’objectiu de traçar accions de rehabilitació sota crite-ris de sostenibilitat.

L’edifici s’ha construït al mateix pati de la universitat i es divideix en dues plan-tes, entre les quals es reparteixen els 300 metres quadrats de què disposa. Els ma-terials emprats per a la construcció, en total unes 30 tones, han estat recuperats de l’estand de la Generalitat en la darre-ra fira Construmat. Per facilitar el pro-cés de muntatge i desmuntatge i fer pos-sible treballar-hi amb agilitat, l’interi-

or de l’equipament s’ha estructurat com un cub.

El primer projecte definit per treballar amb el nou equipament és una casa so-lar energèticament autosuficient gràci-es als sistemes d’energia solar fotovol-taica i tèrmica. En el projecte hi està tre-ballant un grup de 40 estudiants i s’enviarà a competició al concurs Solar Decathlon Europe 2010 sota el nom LOW3, en al·lusió als tres objectius de la construcció: Low energy + Low impact + Low cost. /// REDaCCIó

imatge del nou equipament /// CEDIDa

upc /// sAnT CUGAT

35B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010 Gps /// UnIVErsITATs

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

arrenca la campanya electoral per elegir rector de la upc el dia 10 de març

l’actual rector de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC), Antoni Giró,

posarà a disposició de les urnes el seu càrrec i sotmetrà al judici de la comunitat univer-sitària la seva gestió durant els últims qua-tre anys, davant el candidat Juan Jesús Pé-rez, catedràtic de química i amb experièn-cia en càrrecs directius, que va ocupar entre 2002 i 2006. La campanya electoral al recto-rat de la UPC va arrencar el 17 de febrer amb una roda de premsa en què els candidats van presentar el seu programa electoral. El pro-cés culminarà el 10 de març, dia electoral, en què tota la comunitat universitària està cri-dada a votar. En total, 33.329 membres amb vot ponderat en funció del votant, que en or-dre decreixent correspon, en primer lloc, al professorat doctor permanent, el segueix el cos estudiantil, ve després la resta de per-sonal docent i finalment el personal d’admi-nistració i serveis.

Els candidats han presentat programes electorals oposats. Mentre Antoni Giró re-ivindica d’una banda el seu exercici en l’úl-tim mandat, fent un repàs a l’aplicació del pla de Bolonya, “en un context de clara in-definició i amb molt pocs recursos addicio-nals”, la potenciació de la recerca o l’impuls de la internacionalització de la universitat. Respecte a l’empresa privada, Giró també s’ha limitat a repassar un dels seus leitmo-tivs, la valoració del coneixement. La pro-va, afirma Giró, és que “hem posat en mar-xa una oficina de patents i hem engegat el

programa Innova d’ajut a la creació d’em-preses”. Com a propostes de futur, Giró in-sisteix en una relació més estreta amb les institucions i empreses, a consolidar les xi-fres del seu mandat: “Els ingressos de pa-trocini per a UPC21 han passat de 2,5 a 7 milions, hem multiplicat el nombre de pa-tents i el 2008 han nascut 25 empreses”. Pel que fa als seus mèrits curriculars, Giró és doctor en ciències físiques per la UB i exer-ceix des del 1983 a la UPC com a catedràtic a l’àrea de física aplicada. En càrrecs pú-blics té experiència com a director general de Recerca primer i d’Universitats després en el darrer govern convergent.

Pel que fa a l’oposició, Juan Jesús Pérez presenta l’alternativa oferint un programa sota el lema Et sentiràs UPC!, basat a recu-perar la identitat “perquè la comunitat universitària s’identifiqui amb la institu-ció i recuperi la il·lusió”. Respecte a les re-lacions amb l’empresa privada, Pérez con-sidera important fomentar “associacions temporals de grups mixtos universitat-in-dústria per un temps limitat al desenvolu-pament del projecte”. Un altre dels reptes que es proposa Pérez és la implementació efectiva dels acords de Bolonya, “que invo-lucra la programació acadèmica, l’estruc-tura dels estudis i el conjunt de mesures per garantir la qualitat de l’ensenyament”. El tercer eix del candidat passa pel foment de la recerca, perquè la UPC “torni a ser un referent europeu”. /// XaVIER ORRI

Antoni Giró es presenta a la reelecció davant Juan Jesús Pérez, vicerector del 2002 al 2006

toni Giró, rector de la upc, i el candidat opositor juan jesús pérez /// CEDIDa

upc /// TErrAssA

36 àrea De DescaNs B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

àrea De DescaNs

oci /// Kàrting

Els amants de la conducció tenen un bon motiu per estar contents. Al Parc Vallès s’hi ha obert el circuit de karts ‘indoor’ més gran de l’Estat. Tot a punt per donar la sortida!

La força del motor en un circuit sota teulada

l’antiga i concorreguda discoteca La Nit, al Parc Vallès de Terrassa, ha es-tat reconvertida, després d’una inversió de 4 mi-lions d’euros i mig any

d’obres, en la instal·lació de kàrting sota cobert més gran i, segons el seu director Pablo Cubela, també més segura de tot l’Es-tat. L’espai, agradi més o menys el món del motor, fa goig, amb una il·luminació acu-rada, unes passarel·les que permeten se-guir el desenvolupament dels conductors des de les altures, i moltes zones habilita-des per estar-hi tranquil·lament menjant o prenent alguna consumició encara que no acabem posant-nos el casc i hi acudim com a simples acompanyants.

L’aposta és forta, però per Cubela “hi ha-via demanda al Vallès per a un espai de kàr-ting com aquest, els aficionats fins ara ha-vien de desplaçar-se a altres llocs, i això

ens ha quedat confirmat amb l’afluència d’aquestes primeres setmanes”. El Racing Dakart, que és el nom que rep, va obrir les portes a finals de novembre, i consta de dos circuits, un pròpiament de racing i l’al-tre d’iniciació. Amb més de 40 karts Sodi-kart Honda 4T, l’empresa dóna feina a una vintena de persones, entre mecànics, part administrativa, bars i restauració. Les sen-sacions al volant poden acostar-se a les que senten els Schumacher, Alguersuari, Button i companyia. “La velocitat no és, en aquest cas, el més important”, explica Cu-bela. “Un kart com els que tenim pot arri-bar als 80 km/h, però aquí la gràcia són els revolts i el poc espai que hi ha, i això reque-reix una bona conducció i dóna molta sen-sació de velocitat”.

VuiT MinuTs

Als que no han pujat mai dalt d’un kart potser els sorprendrà saber que al Racing Dakart les proves dalt del vehicle duren

llor sistema d’absorbir impactes dels ve-hicles, Protex Karting, i evidentment tots els conductors porten cinturó i casc.

cOMença la cursa

Els que vulguin pujar dalt del kart no cal que portin res de casa: allí se’ls dóna tot, el vestit, els guants i el casc, i als vesti-dors es poden canviar. Després d’unes breus instruccions sobre el significat de les banderes i dels senyals i de com utilitzar el vehicle, ja podran comen-çar a fer voltes al circuit. És aquesta una activitat ideal per a empreses, fes-tes d’amics, trobades..., entre altres co-ses, perquè tots els temps estan con-trolats per sistema informàtic i per tant es pot establir una competició entre els que hi assisteixen plegats. “En finalitzar fins i tot fem el lliurament dels premis al podi”, explica Cubela. I, com ja apun-tàvem abans, tots aquells que hi assis-teixin d’acompanyants s’ho poden mi-

tan sols vuit minuts. Aquest, però, és un temps que s’aprofita al màxim, amb in-tensitat, i que, segons el director del cir-cuit, “serveix per descarregar molta adrenalina i passar-ho molt bé. M’agrada molt veure la cara de felicitat quan es tre-uen el casc els que hi pugen per primera vegada”, diu Cubela. En una oferta lúdica d’aquestes característiques, la garantia de seguretat és fonamental, i per aquest motiu Racing Dakart té patentat el mi-

“hi havia demanda d’un espai com aquest, ens ha quedat confirmat amb l’afluència d’aquestes primeres setmanes”

37àrea De DescaNsB30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

rar tranquil·lament des de múltiples ra-cons, i anar a fer una copa o a menjar als espais habilitats. I és que aquest nou kàrting està habilitat no només per po-der-hi córrer amb el kart, sinó també com un lloc d’oci complet, i de dijous a diumenge té les portes obertes fins a les tres de la matinada.

curses ‘Online’

Entre aquesta oferta d’oci, cal destacar el Race Center, el centre de conducció amb cinc simuladors fabricats a Califòrnia, les mateixes màquines amb què entrenen els pilots de Fórmula 1 i que reprodueixen l’asfalt i les sensacions dels circuits. A través d’aquests simuladors es pot com-petir en xarxa, “fent curses molt salvat-ges i divertides”, en paraules de Cubela.

Si no teniu clar quin dia anar a visitar el nou Racing Dakart, us avancem un parell d’esdeveniments dels molts que s’hi aniran organitzant i que poden ser del vostre interès. El dia 14 d’aquest mes de març s’hi farà una cursa només per a dones, i que demostrin que és mentida que això del volant no està fet per a

elles. Cubelo avança que serà una nit “amb moltes sorpreses i amb les càmeres de televisió en directe”. I el segon divendres del mes d’abril es durà a terme una espectacular cursa a les fosques, només amb els llums dels vehicles. A més, si us agrada seguir la Fórmula 1 en companyia, amb el carnet de soci podreu assistir a les transmissions de les curses en un privat del Racing Dakart, en què es reproduiran molts dels elements característics d’aquest esdeve-niment. /// TEXT: XaVIER amaT /// FOTOS: I.m.

El 14 de març s’hi farà una cursa exclusiva per a dones i a l’abril, una a les fosques, només amb els llums dels karts

1 /// un grup a punT de Fer la sOrTida. EL KàRTING éS IDEaL PER PROVaR-hO amB amICS O EN SORTIDES D’EmPRESa/// I.m.

2/// ben eQuipaTs. NO CaL PORTaR RES DE CaSa, TOT EL maTERI-aL Va INCLòS /// I.m.

3 /// HabiliTaT. éS mOLT méS ImPOR-TaNT TENIR TRaça aL VOLaNT qUE NO PaS VOLER aGaFaR GRaNS VELOCITaTS /// I.m.

4 /// reViure l’especTacle del MOTOr. TOT RECORDa ELS GRaNS PREmIS DE F-1, I FINS I TOT aL FINaL ELS GUaNyaDORS PUGEN aL PODI/// ISaBEL maRqUèS

3///

2///

1 ///

4 ///

raciNG DaKart KartiNG

Parc Comercial i d’oci Parc VallèsAv. Tèxtil, s/n · 08223 Terrassa93 783 64 25dinamicsolutions.es / racingdakart.com

FitXa

7.000 m2 d’instal·lacions té el kàrting racing dakart, entre els circuits i les altres zones d’oci. els karts són permesos a gent de totes les edats, a partir dels 6 anys, i fins a 15 vehicles al mateix temps ocupen la pista.


De masies a urbanitzacions entre torrents i rieres

A tocar de Terrassa, el municipi de Viladecavalls ha viscut un gran creixement els darrers anys. Tot i això, la tranquil·litat encara és la nota predominant TExT: xaVier aMaT foTos: isabel MarQuÈs

ben comunicada amb tren i per carretera, al costat d’una gran ciutat com Ter-rassa, amb polígons in-dustrials farcits de grans empreses que donen fei-

na a centenars de persones, i envoltada de verd pel seu relleu irregular a causa de les rieres i els torrents que la travessen. No és estrany, doncs, que en els darrers anys moltes famílies hagin decidit anar a viure a Viladecavalls. El municipi ha passat del miler just d’habitants l’any 1970 als més de 7.000 actuals. La majoria s’han instal-lat en urbanitzacions més o menys prope-res, més o menys distants, del nucli urbà històric. La Planassa, Can Corbera, Sant Miquel de Guanteres, Can Trias..., són no-més algunes de les urbanitzacions o dels veïnats que formen part del municipi, que

ocupen els terrenys que permet el relleu i el pas de les vies de comunicació, i pre-nent les terres que, fins no fa tant, eren propietat dels amos de les masies, avui al-gunes encara ben dretes. Fins i tot n’han quedat al bell mig dels polígons industri-als, com la masia de Can Trias, al costat de la capella de Santa Maria de Toudell.

Anar, doncs, d’un veïnat a un altre tot ca-minant no és feina fàcil, i possiblement els propers anys caldrà teixir millors vies de comunicació entre els diferents nuclis. El bloc que queda més compacte és el que formen el nucli urbà amb les Carenes de Can Turu, al sud, i La Planassa, al nord.

un gran cOMplex espOrTiu

Un dels aspectes que més sorprèn el vi-sitant és la centralitat de les instal-

lacions esportives municipals, un gran complex de piscines, camp de futbol, pistes poliesportives..., just sota la plaça de la Vila. Unes grades en format amfi-teatre són a tocar de la construcció més original. Ens ho mirem tot des del bal-có que suposa aquesta plaça de la Vila, moderna i presidida per un immens es-grafiat signat per Robert Cabeza i Ori-ol García. S’hi veu la silueta del poble, i en destaca el relleu de l’església, així que l’anem a cercar.

Per arribar-hi hem de prendre el car-rer Major, que manté força cases anti-gues constituïdes per baix i planta i amb predomini dels colors ocres i terrosos. Una lleu pujada ens acosta de seguida a la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Se’n coneix l’existència des del segle XI,

Municipis /// Una ruta per Viladecavalls

El municipi ha passat del miler just d’habitants l’any 1970 als més de 7.000 actuals

2///

1 ///

3 ///

39àrea De DescaNsB30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

1 ///EL CaRRER maJOR, UNa DE LES aRTèRIES DE VILaDECaVaLLS2 ///

aL BELL mIG DEL mUNI-CIPI hI ha UNES DESTa-CaBLES INSTaL·LaCIONS ESPORTIVES3 ///

EL PERFIL DE La VILa ha CaNVIaT ELS DaRRERS aNyS I ENCaRa aVUI La CONSTRUCCIó hI éS BEN VISIBLE4 ///

mURaL a La PLaça DE La VILa

quan va ser consagrada, i el seu estil ar-quitectònic inicial era romànic, però va ser completament modificada en època barroca. Avui presenta una façana de to beix amb un campanar amb aire de tor-re de castell. Si hi fem la volta, descobri-rem uns finestrals força bonics rere uns vidres protectors de les inclemències del temps i dels jocs de la plaça. El car-rer Major aviat es converteix en carrer de Sant Martí, que s’endinsa a La Planas-sa i que ens anirà portant fins a l’estació de tren de Viladecavalls, una de les dues de què disposa el municipi.

can Turu

Podem prendre la tornada pel carrer de Llevant, paral·lel al de Sant Martí i al Major però un graó més avall, i des del qual observem el paisatge que s’obre a l’altra banda del poble. Anem aleshores a cercar el carrer de Baix, perquè volem acostar-nos a la masia de can Turu. Tot aquest sector el podríem batejar com el racó de la cultura, ja que al voltant d’aquesta antiga masia hi conflueixen escoles, biblioteques i places amb un escenari a punt perquè hi soni la música sota la mirada atenta de Pau Casals. És un espai molt esponjat, amb les places de les Travesses, de la Font de Can Turu, de Torras i Badell, de l’Alzinar, de Tarradellas o del Coronel Francesc Busquets, l’una veïna de l’altra. Una balconada ens dóna una idea del lloc en què ens trobem i ens permet veure, una vegada més –són visibles des de molts punts de Viladecavalls– com treuen el nas els pics inconfusibles de Montserrat per darrere de turons molt més humils però més propers a la nostra ubicació. Ens agrada especialment la plaça de la Font de Can Turu, més poètica que les seves veïnes, i des de la qual podem enfilar el carrer Nou, de cases ben arrenglerades amb fanals que imiten els llums de les barques de pesca, i si ens hi fixem encara queda algun rellotge de sol a la paret. Record dels temps en què les masies eren les mestresses de totes aquestes contrades.

Al voltant de la masia de can Turu hi conflueixen la biblioteca, escoles, i un munt de places

ajuntament de Viladecavalls

C/ Antoni soler i hospital, 7-9 08232 Viladecavalls Tel.: 93 788 78 41 www.viladecavalls.cat

FitXa

4 ///


Gastronomia /// L’art de la pasta

Una empresa de més de tres segles ens ensenya que mantenir la forma artesanal de fer és la millor manera per conservar el bon nom i les vendes en aquests temps difícils

que la pasta, un cop seca, podia guardar-se i després posant-la amb aigua calenta i bu-llint-la s’estovava i era apta per al consum. D’aquí van néixer els fideuers SANMARTÍ de Caldes de Montbui.

Les següents generacions van fer créixer el negoci i la fama de la qualitat dels produc-tes de l’empresa, de manera que el 1855, Jaume Sanmartí i Farreras ja consta ofi-cialment en els registres de 1’Ajuntament d’aquesta població com a fabricant de pas-tes per a sopa.

Fou la sisena generació la que es va adonar que la pasta tenia un futur comercial molt bo i així Jaume Sanmartí i Samsó, l’avi, va començar una nova projecció, i el seu fill,

Josep Sanmartí i Casabayó, juntament amb la seva esposa, que per viudetat va assu-mir el negoci, va donar-li 1’empenta neces-sària, incorporant-hi la darrera tecnolo-gia del moment, així com les instal·lacions necessàries per fer de 1’empresa entre els anys 1940 i 1975 una estructura competiti-va i convertir-la en un valor segur en mol-tes llars del nostre país, especialment per les festes nadalenques.

A partir de 1’agost del 1998, Eulàlia Rifé i Catafau, vídua de Josep Sanmartí i Casa-bayó, deixa al capdavant del negoci el seu fill Carles Sanmartí i Rifé, que continua-rà amb la línia conservadora de la família, però que hi incorporarà nova maquinària i tecnologia per poder rendibilitzar el nego-ci, sense oblidar el procés artesanal i molt costós d’elaboració i assecatge.

Carles Sanmartí ens explica que, per ell, “és un orgull i un repte generacional dirigir una empresa de més de tres segles”, però que “el reconeixement que hem tingut en els darrers anys compensa d’allò més”.

Pel que fa a la seva aposta per la producció artesanal, explica que a l’empresa “fem ser-vir la mateixa màquina per fer la pasta que fa 66 anys , tot i que l’hem adaptat a les ne-cessitats tècniques i sanitàries que ens de-mana la legislació, però el procés és exacta-ment el mateix”. A Carles Sanmartí no l’es-panta la forta competència en aquest sector en què treballa. “La nostra força és el client fidel que confia en nosaltres des de fa molts anys, que sap que el nostre nom va unit a qualitat. Tampoc no venem en grans super-fícies i conservem la mida del quart de qui-lo, que és la que actualment el consumidor prefereix”. Finalment, Sanmartí ens expli-ca una novetat: “Actualment treballem sen-se cap addició de producte relacionat amb l’ou, ja que han sorgit força al·lèrgies . No-saltres pensem que encara que sigui una petita part dels consumidors, és un bon servei per a la societat”.

Per acabar, una petita aportació perso-nal. La meva iaia Fina cuinava cada Nadal un caldo que es podia olorar des de mitja escala i els néts ja sabíem que ens menjaríem uns galets grans com un Sant Pau. Per descomptat, eren galets Sanmartí. /// XaVIER BaRBa

diuen que Marco Polo, en una de les seves expedi-cions, va tornar encantat d’un menjar especial que havia trobat a la llunya-na Xina i que consistia en

unes tires de pasta de farina llargues que es bullien; amb la seva textura amorosa va captivar les gents de la cort veneciana. En realitat, la pasta ja estava inventada al nos-tre continent i en tombes anteriors a Jesu-crist es van trobar eines per elaborar pasta i un tallador per donar forma a les tires. El lagum era un menjar habitual en les orgies romanes de l’època de Ciceró i no eren res més que llargues tires de pasta.

Actualment, la pasta és un aliment estès arreu del món i la seva mescla amb la sal-sa de tomàquet , invent eminentment italià arribat de les Amèriques, la converteix en un dels plats més exquisits per a la maina-da i per als no tan nens.

Però no només de pasta italiana viu l’ho-me. Des de fa molts anys la cuina tradicio-nal catalana ha tingut com un dels seus pi-lars les sopes, tan agraïdes en aquest fred

i llarg hivern. Des de la sopa de galets del Nadal fins a la sopa de lletres que ha ense-nyat a molts a llegir, la indústria de la pas-ta de sopa té infinitats de variants. L’em-presa pionera al nostre país es troba a les nostres comarques i de segur que en algun moment o altre tots n’hem tastat alguna de les especialitats.

Cap a principis del segle XVIII Isidre San-martí comença a experimentar les propie-tats de la transformació del blat en farina i de la barreja d’aquesta amb aigua calenta. El resultat va ser l’obtenció d’una massa que, convenientment elaborada, era apta per al consum immediat. El gran problema era que no es conservava gaire temps, ja que es quedava rígida en el transcurs de les hores. Així doncs, els Sanmartí van començar a tractar la pasta de forma i textura inven-tant-se un aparell de fusta amb uns orificis de sortida pels quals, prement molt fort, la pasta sortia en forma d’uns filets, filets que actualment coneixem com a tallarines o espaguetis.

Aquests fils, deixant-los assecar conveni-entment, tenien una durada molt llarga, ja

Els galets de sanmartí alegren moltes festes nadalenques a les taules de mitja Catalunya

Els galets de la iaia fina

La pasta artesana, una opció saludable /// CEDIDa

www.tdt.cat

SENSE TDT, LA TEVA TELETÉ ELS DIES COMPTATS.

MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ I MÉS QUALITAT D’IMATGE.

Fa temps que la TDT ha arribat. De fet, la gran majoria de la població ja en gaudeix els seus avantatges. Els que encara no s’hi han connectat tenen temps fins a finals de març. Quan acabi el mes, la TV analògica ja s’haurà apagat del tot, i la TDT serà l’única manera de veure la tele. Si tens una antena col·lectiva, ara

és el moment d’adaptar-la: truca a un Agent TDT. Si estàs a punt d’adquirir un televisor nou, assegura’t que tingui el descodificador de TDT integrat; i si vols conservar l’antic, hauràs de comprar un descodificador extern. No t’esperis més i connecta’t a la TDT, perquè una tele sense TDT ja no és una tele.

MARÇ: S’ACABA

LA TELE ANALÒGICA

per latelevisiódigital

www.tdt.cat

SENSE TDT, LA TEVA TELETÉ ELS DIES COMPTATS.

MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ I MÉS QUALITAT D’IMATGE.

Fa temps que la TDT ha arribat. De fet, la gran majoria de la població ja en gaudeix els seus avantatges. Els que encara no s’hi han connectat tenen temps fins a finals de març. Quan acabi el mes, la TV analògica ja s’haurà apagat del tot, i la TDT serà l’única manera de veure la tele. Si tens una antena col·lectiva, ara

és el moment d’adaptar-la: truca a un Agent TDT. Si estàs a punt d’adquirir un televisor nou, assegura’t que tingui el descodificador de TDT integrat; i si vols conservar l’antic, hauràs de comprar un descodificador extern. No t’esperis més i connecta’t a la TDT, perquè una tele sense TDT ja no és una tele.

MARÇ: S’ACABA

LA TELE ANALÒGICA

per latelevisiódigital

42 estaciÓ De servei B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010

el departament comercial acos-tuma a constituir l’eix ma-triu pel qual tot flueix. La res-ta de departaments marquen els requisits i el responsable comercial treballa amb el rep-

te “d’unificar els objectius i condicionants que cada departament estableix”, segons explica el director comercial de La Sirena, Vicente Do-menech. Tot, amb la idea d’acostar a cada cli-ent “el producte més adequat” i amb l’objectiu de cobrir les expectatives de vendes, la barre-ra que distingeix un aprovat o un suspens en la feina. Per això és crucial, apunta Pere Sier-ra, responsable de l’àrea de vendes de Joma’s, “definir i planificar el rumb comercial, ja que tots els departaments de l’àrea giren al voltant d’aquest eix”. Anna Flo, responsable comerci-

al de l’empresa de bioalimentació La Finestra sul Cielo, coincideix en el fet que “assolir les xi-fres previstes per a cada mes és la principal obsessió”. Per aconseguir-ho, moltes tasques prèvies ocupen l’agenda del dia a dia.

Domenech avalua en primer lloc el repte de consensuar el producte idoni: “Quan el de-partament de compres marca un camí, has de poder adaptar-t’hi i treure’n profit”, te-nint en compte els criteris establerts pels responsables de màrqueting. L’objectiu exi-geix visió de conjunt i maximització de re-cursos. L’execució? “Reunions i més reuni-ons”, assegura Domenech, “i el contacte amb les botigues”. El seu cas resulta particular te-nint en compte que el conjunt de botigues La Sirena repartides entre Catalunya i Madrid

forma part activa de l’equip de vendes. “Els treballadors de botiga són els primers vene-dors, i això genera la necessitat de gestionar un equip molt més gran que de costum”. Les habilitats del director comercial com a mo-tivador entren a escena. “Es motiva donant exemple, acostant-se a les botigues i dele-gant”. Quan el treballador, el comercial al cap i a la fi, veu que n’és el responsable i que el que aplica funciona, “el fas créixer professional-ment, que és el que necessitem per fer créixer les vendes”. Per Jordi Vinaixa, professor de po-lítica d’empresa de l’escola de negocis Esade, aquesta funció de motivador es resumeix en “una sàvia combinació de garrot i pastanaga”. El garrot entès com a ascendent i autoritat so-bre el comercial i la pastanaga com a “remu-neració lligada als resultats i que vegin la pos-sibilitat de progressar dins l’organització“.

cOneixeMenT exHausTiu

Tots coincideixen també en el coneixement del procés de principi a fi com a eina clau de creixement. Saber el que es pot demanar i el que no. Anna Flo procura aconseguir aques-ta perspectiva global amb reunions setmanals amb cada comercial, traçant conjuntament les línies mestres d’acció. Pere Sierra ataca aquesta tasca amb una agenda a la qual li fal-ta temps: “Destinem un 50% dels dies a la seu central per fer el seguiment de les vendes, re-visar pressupostos i analitzar la situació, i un 50% dels dies a visitar els punts de venda a es-cala nacional per poder fer un seguiment in situ i estrènyer el vincle amb clients impor-tants que visitem plegats amb el comercial”.

La Sirena, en aquest cas, presenta un factor diferencial cada cop més comú en grans empreses: la importància de la promo-ció interna. Segons el responsable de ven-des de l’empresa de congelats, aquesta ca-racterística impedeix un distanciament ex-cessiu entre la base comercial i la direcció,

estaciÓ De servei

Els departaments comercials basen en la coordinació i la motivació de l’equip de vendes la recepta per atraure el client. Conèixer-ne el procés des de la base és un altre requisit per aconseguir les xifres previstes

La cursa contrarellotge per complir els objectius

La coordinació comercial és la tasca més difícil i l’única recepta passa per transmetre la idea de projecte comú

Gestió empresarial /// Departament de vendes

1 ///

43B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010 estaciÓ De servei

Convé acompanyar el venedor en el seu creixement professional més que fiscalitzar-ne la tasca

una bona tasca de coordinació. Aquesta mis-sió passa en el seu cas per reunions setma-nals amb els supervisors de botiga (assessors, d’acord amb la terminologia interna de l’em-presa de congelats) per identificar els proble-mes d’aquelles botigues que no aconseguei-xen els objectius traçats. Després de la identi-ficació de problemes, s’aplica una estratègia en funció del context. Domenech ho il·lustra amb un cas recurrent: “Quan arriba un nou opera-dor d’alimentació prop d’una botiga cauen les vendes entre un 10 i un 15%”. Recuperar el ter-reny és el que treu la son a l’equip comercial. L’estratègia de base passa per posar en marxa les palanques de fidelització: més promocions, més oferta, i veure què aporta el nou operador. “Si té una gamma que et falta, la inclous; si ha abaixat preus, ajustes els teus. En general, en un mes el nivell de vendes torna a ser on era”. El professor d’Esade avala aquesta estratègia de llibre, i afegeix altres valors que cal tenir en compte en supòsits semblants. “Cal avançar-se al nou operador abans que obri. Això s’aconse-gueix saturant el consumidor, abaixant preus els dies abans que obri el nou operador, perquè la gent compri en excés, de manera que ningú anirà a comprar al nou, perquè la nevera se-guirà plena mentre duri el factor curiositat que ens porta a conèixer la nova botiga”.

analisTes de pÚblics Les rutines que exigeix la direcció comercial d’una empresa són relativa-ment senzilles, d’acord amb el professor Vinaixa, que defineix la tasca com una cursa de fons en què l’important és el “seguiment diari” del client. Com reconeix Flo, el primer és “veure com anem de vendes” i “esbrinar els perquès” d’un producte que puja o baixa. Els seus homòlegs de La Sirena i Joma’s coincidei-xen plenament en aquesta rutina d’anàlisi, adaptada als seus productes, i Vinaixa traça amb les paraules de Flo els requisits quotidians d’un responsable de vendes: “Cal saber diagnosticar les situacions que no siguin les adequades i veure com redreçar-les”. I del client, què se’n sap? Què ens comprarà? I sobretot, per què? Tot i que en principi aquesta tasca queda reservada al departament de màrqueting, l’àrea de vendes ha de tenir molt present a qui s’adreça. Per això, recepta Vinaixa, convé seguir el consell de Superlópez, l’enginyer basc que va revolucionar el mercat de l’automòbil des de General Motors: “Al client se l’ha d’encantar oferint-li alguna cosa més del que espera”. I afegeix Vinaixa: “La satisfacció del client és igual al que ofereixes menys les expectatives generades. L’equació es resol oferint el que el client realment necessita, ho sàpiga o no”. /// XaVIER ORRI

i això li dóna una perspectiva global molt més nítida. El seu cas ho il·lustra a la per-fecció. Va començar fa 18 anys com a res-ponsable de botiga. “Em poden enganyar poc, perquè jo també he fet la seva feina, jo també he pujat des de la base“. Aquest va-lor afegit de coneixement, assegura Dome-nech, ajuda a plantejar preguntes i resoldre molts problemes col·laborant amb el tre-ballador més que fiscalitzant-ne la tasca.

La perspectiva acadèmica avala aquesta qualitat. Vinaixa considera que “si dema-nem al treballador que pensi, hem de dei-xar inclòs que s’equivoqui, i acompanyar-lo en aquest procés per permetre’n el creixe-ment personal”, en lloc de vigilar numèri-cament la seva tasca.

cOOrdinació cOMercial

Les rutines professionals dels departa-ments de vendes tenen per objectiu final el creixement d’aquestes vendes. Un dels altres valors crucials per aconseguir-ho és una adequada coordinació comercial. “És la tasca més difícil“, explica Flo, ”cada un som del nostre pare i la nostra mare i coordinar l’equip és complicat”. La clau és fomentar la idea de projecte comú i mostrar a l’equip comercial “que hem de seguir tots en la mateixa direcció”.

El responsable de vendes de La Sirena coinci-deix en aquest punt. La manera de fer-ho és “treballar molt en equip”, sense jutjar la feina de l’altre, sinó ajudant a fer-la més eficaç amb

1/// Treball en eQuip.OFICINES DEL NOU EDI-FICI DE JOma’S UNIFOR-mES a SaNT CUGaT. a La DRETa, BORJa ma-RíN, RESPONSaBLE D’INVESTIGaCIó DE mERCaTS

2 /// dirigir en TeOria.EL PROFESSOR DE POLí-TICa D’EmPRESa D’ESa-DE JORDI VINaIXa Em-FaTITza EN La ImPOR-TàNCIa DE mOTIVaR L’EqUIP COmERCIaL

3-4-5/// direcció cOMercial.aNNa FLO, RESPONSa-BLE COmERCIaL DE La FINESTRa SUL CIELO; PERE SIERRa, DE JO-ma’S UNIFORmES, I VI-CENTE DOmENECh, RESPONSaBLE DE VEN-DES DE La SIRENa/// CEDIDES

3 ///2 ///

5///4 ///


els tutors d’empresa, figura clau per a les estades dels becaris

el sistema educatiu permet a les em-preses acollir, durant un període de-

terminat, alumnes de formació professi-onal (FP) en pràctiques. Un dels aspectes clau de l’èxit de les estades de pràctiques que fan els alumnes de cicles formatius de formació professional, tant per a l’empresa com per a l’alumne, és el de disposar dins l’empresa d’una persona que s’encarregui de tutoritzar l’alumne durant la seva esta-da. Per dur a terme unes pràctiques de for-mació professional que siguin de qualitat és important que els professionals de l’empre-sa que han de tutoritzar l’alumne disposin dels coneixements i les eines adequats que li facilitin la funció com a tutor. El seminari que organitza la Cambra de Comerç de Ter-rassa a la seva seu central el dimecres 24 de març, de 6 de la tarda a 8 del vespre, té aquesta finalitat. La sessió és gratuïta, però és imprescindible fer-ne prèviament la ins-cripció, que es pot formalitzar trucant al te-lèfon 93 733 98 32 o a través del correu elec-trònic: [email protected].

El programa, doncs, va adreçat a aquelles persones que dins de les empreses han de desenvolupar la funció de tutor de pràcti-ques de FP, així com a tots aquells que de-sitgin obtenir informació i coneixements dels aspectes relacionats amb la possibili-tat d’acollir alumnes de cicles formatius de formació professional en pràctiques. Són

tan sols dues hores, però els objectius que es planteja la Cambra amb aquesta forma-ció són força ambiciosos: conèixer els avan-tatges que ofereix el fet d’acollir un alumne de cicles formatius de FP en pràctiques per a l’empresa, proporcionar els instruments que facilitin la funció del tutor d’empreses en les pràctiques, ajudar a confeccionar un pla d’activitats a la seva empresa, apren-dre com es fa el seguiment de l’alumne i com s’ha d’avaluar i intercanviar opinions en l’experiència real de cada tutor.

teMari

El seminari proposa una sessió dividida en quatre grans apartats. En primer lloc, infor-mació d’utilitat sobre el sistema educatiu, la formació professional i altres tipus de formació. El segon camp temàtic es titula Les cambres de comerç i la formació, i es ba-sarà sobretot en el programa E+E (Escola/Empresa) de les cambres catalanes. El ter-cer punt és el de la formació als centres de treball, i que intentarà respondre qüestions com els avantatges que pot suposar per a l’empresa tenir alumnes en pràctiques, com trobar aquests alumnes i com gestio-nar les pràctiques, o quins convenis de pràctiques hi ha en l’actualitat. Finalment, s’exposaran les funcions concretes que hauria de tenir el tutor d’empresa, com són l’acollida de l’alumne, el pla d’activitats, el seguiment i l’avaluació. /// REDaCCIó

Cambra de Terrassa dóna les claus per optimitzar l’estada dels alumnes en pràctiques a les empreses

ForMaciÓ /// ALUMnEs En PràCTIqUEs

els tutors han d’estar degudament formats per transmetre els seus coneixements // J.R. aRmaDàS

DEL 9 AL 30 DE MArçTeleMàrQueTing. la Venda acTiVa Amb les 21 hores d’aquest curs, es proporcionaran les eines de comuni-cació eficaces per a la venda telefò-nica, analitzant el procés de comuni-cació i afavorint la consecució de les habilitats necessàries. LLoC: Cambra oficial de Comerç i In-dústria de TerrassaBlasco de Garay, 29-49Més Info: www.cambraterrassa.com

DEL 9 DE MArç AL 29 D’ABrILOFiMàTica i inTerneT. niVell inicialobjectius: facilitar l’ús dels progra-mes informàtics més utilitzats actu-alment en entorn Windows, el pro-cessador de textos Word, el full de càlcul Excel i la navegació per inter-net; donar als assistents la formació i pràctica necessàries per actuar com a usuari del programa Windows.LLoC: Cambra oficial de Comerç i In-dústria de TerrassaBlasco de Garay, 29-49Més Info: www.cambraterrassa.com

DEL 10 DE MArç AL 7 D’ABrILresOlució de cOnFlicTesCurs subvencionat per a empre-ses del sector químic. Va destinat a aquells directius, comandaments, caps d’equip i persones que dirigei-xen i coordinen equips de persones i que requereixen d’una metodolo-gia efectiva per a la resolució de con-flictes.LLoC: Cambra oficial de Comerç i In-dústria de TerrassaBlasco de Garay, 29-49Més Info: www.cambraterrassa.com

DE L’11 AL 25 DE MArçaTenció al clienTEl curs té com a objectius disposar d’un procés sistemàtic d’atenció al client per assegurar la màxima qua-litat d’atenció en cada fase, valorar el context actual i la qualitat de servei necessària que cal donar als clients a partir de la seva atenció directa, ana-litzar els aspectes d’imatge d’empre-sa per contribuir a millorar-la mitjan-çant l’actuació personal i desenvolu-par habilitats i actituds que facilitin la millora en el tractament de queixes i reclamacions.LLoC: Cambra de Comerç de saba-dellAv. de francesc Macià, 35Més Info: www.cambrasabadell.org

DEL 15 AL 29 DE MArç direcció inTegral per a piMesEn el programa es desenvoluparà una visió estratègica del negoci a mitjà i llarg termini. Conèixer, entendre, millo-rar i implementar les eines de treball més adients per a una bona gestió em-presarial analitzant les diferents àrees de l’empresa i establint els elements de control necessaris.LLoC: Cambra de Comerç de sabadellAv. de francesc Macià, 35Més Info: www.cambrasabadell.org

18 DE MArçcOM uTiliTZar cOrrecTaMenT els ‘incOTerMs’seminari de cinc hores per conèixer amb profunditat els incoterms i la seva aplicació, adquirir els coneixements ne-cessaris per poder negociar correcta-ment una operació de compravenda in-ternacional i actualitzar i millorar els co-neixements en comerç internacional.LLoC: Cambra oficial de Comerç i In-dústria de TerrassaBlasco de Garay, 29-49Més Info: www.cambraterrassa.com

19 DE MArçcOM selecciOnar i aValuar un bOn agenT cOMercial O disTribuÏdOr

Amb l’objectiu d’acompanyar l’empre-sa en el seu procés d’internacionalitza-ció, en aquesta sessió es tractaran les diferències entre un agent comercial i un distribuïdor i els mètodes més efec-tius per trobar l’idoni en cada cas se-gons les necessitats de l’empresa i el país de destí.LLoC: Cambra de Comerç de sabadellAv. de francesc Macià, 35Més Info: www.cambrasabadell.org

DEL 24 DE MArç AL 8 D’ABrILcaMpanYa renda 2009

Curs per adquirir els coneixements ne-cessaris per poder confeccionar les decla-racions tributàries de la renda de l’exercici 2009. s’analitzaran especialment les no-vetats de la renda 2009. El curs serà emi-nentment pràctic, tot i que s’impartiran les bases conceptuals necessàries per a la correcta aplicació dels exemples.LLoC: Cambra de Comerç de sabadellAv. de francesc Macià, 35Més Info: www.cambrasabadell.org

cursos i seMiNaris

45B30 DIVENDRES, 5 DE maRç DEL 2010 estaciÓ De servei

Oriol amat, jordi Fontrodona, joan Miquel Hernández i alexandrina stoyanova LES EMPRESES D’ALT CREIxEMENT I LES GASELES A CATALUNYAquè influeix sobre la indústria catala-na? L’estudi a vuit mans publicat dins la col·lecció Papers d’Economia té per ob-jectiu aprofundir en el coneixement de les empreses més dinàmiques del país, conegudes en la terminologia econò-mica com a gaseles. El llibre presenta una anàlisi del comportament ecomi-crofinancer i estratègic per descobrir els vectors d’alt creixement de vendes. // DEPT. D’InnoVACIó I EMPrEsA

enrique dansToDo vA A CAMBIAR

Dans radiografia en aquest assaig els canvis en els sectors de l’en-treteniment i la cultura arran de l’aparició d’in-ternet i avalua en quina mesura aquests canvis es manifestaran en els propers anys. /// DEUsTo

rahaf HarfoushYES wE DID

El llibre narra en prime-ra persona l’estratègia i les tàctiques emprades en les xarxes socials per mobilitzar un exèrcit de donants i col·laboradors durant la campanya de Barack obama. Una lliçó de màrqueting digital. ///

ALIEnTA EDITorIAL

LLiBres LeoNorGarcía MoNtoLiu aSSESSORa COmERCIaL

Les LLicèNcies coM a FoNt De NeGoci

en aquests temps no podem per-metre’ns el luxe de no escoltar les reclamacions dels nostres clients ja que, a través d’elles,

sabem en quins aspectes estem fent les coses bé i en quins necessitem millorar. Explica la història que una de les compa-nyies automobilístiques més grans dels EUA gastava grans quantitats a adquirir bases de dades per aconseguir nous cli-ents i en canvi no recopilava informació rebuda al seu servei d’atenció al client i, per acabar-ho d’adobar, tenia en sacs les garanties dels cotxes que venia. Resulta molt difícil d’acceptar pel client que, da-vant la crisi, moltes empreses ofereixin grans facilitats a nous clients i, tanmateix, segueixin sense atendre com es merei-xen els que fa molt de temps que ho són i que és per ells que avui segueixen “vives”. Doncs sí, repeteixo, “cada reclamació és un gran regal” que li està fent el seu client actual, del qual viu, i si realment accepta aquest regal li aniran molt millor les co-ses. Tampoc no vull dir que ara vostè sigui esclau de les queixes que rep, però sí que cal que estigui molt segur que la persona que les atén sigui la millor per a aquesta important funció i no col·loqui algú que ofereixi un menor cost perquè, amb la cri-si, s’ha d’estalviar.

També és important disposar d’un sis-tema eficient que recopili les reclamaci-ons i les faci arribar amb celeritat a tots els responsables de les diferents àre-es de l’empresa. Però compte, no vull dir que s’enviïn a cada responsable les queixes que l’afectin directament. En aquest tema cal fomentar el treball en equip i l’equip humà de col·laboradors, per aquella cosa que quatre ulls hi veuen més que dos i perquè convé estar units per a les coses bones i les dolentes per crear un ambient que fomenti la cores-ponsabilitat de tots en un tema crític, ja que a la llarga es complirà la dita d’avui per tu, demà per mi. A més, recomana-ria un seguiment continu de les reclama-cions, tant internament, per comprovar si s’avança en la resolució o cal dedicar més temps i recursos per solucionar els motius de la queixa reiteratius, com ex-ternament, ja que no es pot oblidar que un client insatisfet ho comentarà a un al-tre del seu entorn. Així doncs, atengui bé les queixes i comprovi com milloren la seva imatge i les seves vendes.

[email protected]

Telemàrqueting. la venda activa

ELs sECrETs DE VEnDrE PEr TELÈfon

La Cambra de Terrassa inclou aquest curs dins la seva oferta de cursos per a la formació empre-sarial del mes de març. L’objectiu principal és proporcionar les eines de comunicació més eficients per a la venda telefònica, analitzant el procés de comunicació i afavorint la consecució de les habilitats ne-cessàries.

Malgrat que és un curs obert a tot-hom qui hi vulgui participar, està es-pecialment dissenyat per a personal de suport al departament comerci-al i per a administratius de departa-ments comercials.

temari ampliEntre les matèries del temari desta-quen el tractament d’aspectes clau com la imatge, l’atenció, la definició del producte o les normes en l’emis-sió de trucades. També hi desta-ca un apartat concret dedicat a l’ús professional del telèfon entès com a eina de treball, amb un èmfasi espe-cial en la manera com s’ha d’utilitzar i la tria del millor moment per fer-ho.

Un altre dels aspectes sobre els quals s’impartiran les classes és la psicologia de la comunicació, amb temes cabdals com el tipus d’interlo-cutor o els diferents estils de comu-nicació.

Tots els alumnes disposaran des del primer dia de curs d’un dossier indi-vidual amb la documentació i els ca-sos pràctics que s’utilitzaran per po-der seguir el curs amb normalitat.

La durada del curs és d’un total de 21 hores, repartides entre les 18 i les 21 h dels dies 9, 11, 16, 23, 25 i 30 de març. El preu és de 255 euros per persona. Als participants que as-sisteixin de forma continuada a les classes lectives se’ls lliurarà un cer-tificat d’assistència. Totes les clas-ses s’impartiran a la Cambra oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, al carrer Blasco de Garay, 29-49.

D’iNterès

caMBractiva

La revista econòmica B30, represen-tada per la seva directora editorial, Carmen Larraburu, moderarà la prò-xima sessió de Cambractiva, prestigi-ós debat sobre actualitat econòmica i empresarial que organitza trimestral-ment Cambra de Terrassa. En aquesta ocasió el debat oferirà reflexions i mè-todes per aconseguir una gestió em-presarial eficient en contextos de cri-si, fixant-se especialment en els ins-truments de dinamització d’equips de treball. sota el títol L’equilibri emo-cional, factor clau per superar la cri-si, l’acte tindrà lloc el dia 18 de març, de les 18 a les 20 h, a la sala d’actes de Cambra de Terrassa.

ponents de referènciaEls ponents que participaran en el de-bat són l’expert en gestió empresarial ramon Talamàs, l’entrenadora espor-tiva Anna Tarrés i el consultor Paco Muro. Talamàs és un directiu amb una destacada trajectòria en l’empresa privada. Tarrés és l’actual entrenado-ra i màxima responsable de la selecció

debaT sObre l’eQuilibri eMOciOnal cOM a eina per superar la crisi

espanyola de natació sincronitzada i des de la seva tasca s’ha especialitzat a gestionar emocions en contextos d’alta tensió competitiva. Per la seva banda, Paco Muro és expert en mana-gement i lideratge i actual president de la consultoria de desenvolupament directiu otto Walter. és autor de diver-sos llibres sobre lideratge i columnista del diari Expansión. La inscripció, de caràcter gratuït, es pot formalitzar a través de correu electrònic ([email protected]) o trucant al 93 733 98 33 (Anna Garcia / Albert Moreno).

Larraburu, directora editorial de ‘B30’


1. Per sortir de festa La col·lecció d’aquesta temporada de DKnY inclou aquest collaret llarg d’acer, model nJ 1270, que s’acompanya de tres pen-jolls amb detalls brillants. Un pintalla-vis, un stiletto i una copa de còctel són els motius d’aquests penjolls, pensats per guarnir l’escot bronzejat en una nit d’estiu.

2. Amb ulls de diva sota un embolcall daurat, propi de les grans celebritats, Astor presenta la màsca-ra d’ulls Volume Diva, la primera que és capaç de modelar i arrissar les pes-tanyes. El secret: una combinació d’or-quídia negra, partícules d’or i licra, que donen intensitat i vida a la mirada i una curvatura de luxe a les pestanyes. Costa 13 euros.

3. Per guanyar espai sovint, les begudes es col·loquen en posició ver-tical per evitar que vessin, fet que limi-ta la capacitat d’emmagatzematge de la nevera. Per evitar-ho, Muji pre-senta un gerro per al frigorífic que desafia la norma, perquè es pot col-locar en posició horitzontal. Disposa d’una tapa ampla, per poder-lo nete-jar còmodament, i d’un cistellet extra-ïble, per preparar-te sucs o infusions directament des del gerro. Disponible a partir de 12 euros.

4. Un luxe de rellotge Dins la col-lecció de rellotges d’alta joieria de Car-tier hi ha el model Baignoire s, caracte-ritzat per formes sinuoses d’inspiració daliniana. La joia té una caixa d’or blanc de 18 quirats encastada amb diamants rodons. L’esfera és platejada i la corret-ja és de tela blanca. Amb un moviment mecànic de corda manual, el rellotge es converteix en una joia de luxe per a una dona sofisticada i amb estil.

5. Exclusiu i de tendència John Galliano ha dissenyat per a Dior la col-lecció de bosses Le 30, un nom que rep amb motiu de les trenta peces cosides a mà que li donen forma i, també, del número del carrer on Galli-ano té el taller –av. Montaigne, 30–. Amb acabats i teixits diferents, aquest model pertany a una creació d’alta costura, només accessible per a but-xaques ben proveïdes.

6. La màquina de cafè més petita és petita i ràpida i es pot dur a qualsevol lloc. La màquina de cafè WMf 1 es presenta en un enigmà-tic color negre brillant, que contrasta perfectament amb el taronja emprat en tot el suport per a la tassa. En resum, una proposta compacta, pen-sada per gaudir d’un cafè amb molt d’estil. Disponible per 115 euros.

6

2

1

3

4

5

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

Sab

adel

lAtlán

tico

és

una

mar

ca r

egis

trad

a de

Ban

co d

e S

abad

ell,

S.A

.

RB

E n

úm.:

59

5/1

0

Autònoms, comerços i empreses, benvinguts!

Aquí, treballem pel seu compte. I ho fem pensant en el seu benefici. Perquè gràcies a BS Negocis, li oferim el més complet paquet de productes i serveis financers especial per a qualsevol tipus de treballador autònom, comerç o empresa. Tot en un.

• Compte remunerat sense cap comissió d’administració i manteniment

• Transferències nacionals (en euros) via BS Online i ingrés de xecs gratuïts(1)

• Oferta de TPV en condicions preferents

• Fins a un 30% de descompte en assegurances de negoci

• Pòlissa de crèdit en unes condicions preferents

• Rènting, lísing i préstecs en unes condicions preferents

• Servei d’assistència jurídica telefònica(2)

• Portal web exclusiu amb ofertes per al seu negoci o d’ús personal amb accés des de BS Online(2)

BS Negocis

Informi-se’n a qualsevol de les nostres oficines,trucant al 902 323 222 o a sabadellatlantico.com

(1)Domiciliats en entitats de crèdit espanyoles.(2)Una quota anual gratuïta el primer any. Cost anual a partir del segon any de 30 euros.ARAG LEGAL SERVICES, S.L. és l’entitat encarregada del servei d’orientació jurídica telefònica i PEOPLE VALUE, S.L. és l’entitat encarregada del servei de descomptes i beneficis. Aquests serveis seran prestats d’acord amb les condicions que aquestes entitats tinguin establertes en cada moment, sense intervenció ni cap responsabilitat de Banco de Sabadell, S.A. El banc és aliè a qualsevol incidència i/o circumstància derivada o relacionada amb la prestació dels serveis, els quals, en tot cas, estan subjectes al fet que es mantinguin vigents els acords subscrits entre el banc i les entitats indicades. El servei d’orientació jurídica telefònica no abastarà les qüestions o possibles incidències de l’activitat del client que puguin afectar les seves relacions amb empreses del grup Banc Sabadell, filials o participades.

www.laCaixa.es

“Jo ja tinc avantatges pel fet de ser autònom”

Professional multiEstrella

Professional

Pack multiAssegurancesFins a 400 € de regal1

Rènting de vehicles2

Vehicle de substitució

Hipoteca bonificadaCompra d’habitatge

Punts EstrellaMultiplica x2, x3 o x4

1 Promoció vàlida per a noves contractacions dels productes inclosos en aquesta promoció realitzades entre el 4 de gener i el 31 de maig de 2010. Consulta’n la resta de condicions a la teva oficina de ”la Caixa” o a www.lacaixa.es. SegurCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. VidaCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA, i autoritzat de SegurCaixa, SA, inscrit en el registre administratiu de mediadors de la DGAFP amb el codi C0611G58899998.2 Rènting de vehicles de CaixaRenting, SA. Gran Via de les Corts Catalanes, 130-136. 08038 Barcelona. NIF: A58662081.

Perquè entenem el dia a dia de l’autònom, a ”la Caixa” hem creat un programa que premia la teva confiança i dóna resposta a les teves necessitats: Professional multiEstrella. Un programa que et permet beneficiar-te de condicions exclusives en

productes financers i avantatges per al temps lliure i, a més, aconseguir Punts Estrella i multiplicar-los.Vine a la teva oficina de ”la Caixa” i descobreix Professional multiEstrella.

Parlem?

Revista B30 nº24, Març 2010

Documents

Transcript of Revista B30 nº24, Març 2010