1

NOVA ÈPOCA

2

SUMARI

EDITORAL

CARTA DE L’AMPA

EQUIP DIRECTIU

RACÓ DELS ESPECIALISTES Música

Educació Física

DESTAQUEM Castanyera

Nadal Falles

Setmana cultural Trobada 2010

Tutories

RACÓ LITERARI

PARLEM AMB …

CALFA’T EL CAP

ACOMIADAMENT Edita CEIP CARRAIXET Edita CEIP CARRAIXET

3

Al llarg d'un curs, són moltes les coses que poden suc-ceir. En un col·legi com el “CARRAIXET”, estem molt sovint amb i pels canvis, amb i pel canvi. Canvi de curs, d'alumnes, de pares amb els que compar-tir el compromís d'educar i de companys que venen i se'n van; on cada un d'ells, a la seua vegada, crearà si-tuacions de canvi. No sabem si estes situacions ens agraden, el que sí que sabem és que d'elles aprenem, descobrim, creem, en definitiva, ens adaptem. Enguany afegim un canvi més, i és la nova revista “CARRAIXET” que apareix amb l'objectiu d'unir i fer partícips, a tota la comunitat educativa, de les experi-ències acumulades durant tot un curs. Amb ella esperem informar, divertir, recordar… i amb la vostra col·laboració millorar-la any rere any.

4

AMPA

A.M.P.A. C.E.I.P. CARRAIXET C/ Carraixet nº 2 ALMÀSSERA 46132 (VALÈNCIA) ampaceipcarraixet@gmail.com ESTEM D'ACORD O ANEM A RECLAMAR ELS NOSTRES DRETS?

Com veuríeu, per Nadal, es van realitzar moltes actuacions de reparacions

a l'escola. El que portàvem demanant que es reparés, algunes deficiències des de feia 4 anys, es va solucionar en 3 setmanes. Això que semblava que havia de ser la solució de totes les deficiències, no va arribar a finalitzar, tal com van vindre els professionals a reparar les deficiències, es van anar sense acabar. Encara que-den coses per solucionar.

Les obres de desviament de les sèquies, per fi, van començar al març. En-

tre el retard de l'inici i la durada de les mateixes (uns 3 mesos de molèsties per a tots els veïns i per a la comunitat educativa del C.E.I.P.) arribarem a l'estiu i ¿serà aquesta la data en què s'iniciarà el trasllat a les prefabricades? Hi haurà algun al-tre contratemps? Serà aquest desembre el de l'inici de les obres i no el desembre de 2007 que va prometre el conseller En Alejandro Font de Mora? Pensem que les obres de la desviació es podrien haver realitzat d'una altra manera, més ràpi-dament, sense tantes molèsties per als veïns i sense generar problemes de segure-tat, pel que fa a una eventual evacuació de l'escola.

Però segons la Llei de Murphy, si alguna cosa és susceptible d'empitjorar, empitjorarà. Què ens faltava ara? De moment treure del mig als representants dels pares i mares en els consells escolars, reduint el nombre d'aquests com en el Con-sell Escolar Valencià. Només això? No, ara cal privatitzar, de manera encoberta, els menjadors escolars. En benefici de qui? No ho sabem, ho imaginem, però el que és segur és que els nostres fills i filles, usuaris dels mateixos, estaran pitjor.

Tot el que portem exposat no són notícies encoratjadores, però nosaltres, els pares, mares, alumnes i familiars, tenim a les nostres mans poder canviar aquestes actituds, tenim EL DRET de la mobilització, de protestar, de reivindicar els nostres drets i L'OBLIGACIÓ de fer-ho, no només per nosaltres, sinó per EL FUTUR.

MOLTES GRÀCIES PER VOSTRE SUPORT

LA JUNTA DIRECTIVA

5

JUVENTUD DIVINO TESORO…

Ací teniu una nova revista, el vell CARRAIXET que acompleix 39 números s'ha renovat,

gent jove s'ha posat mans a l'obra i ací està el resultat.

La publicació ha eixit de

l’escola i ha implicat a tot un po-

ble que vol participar en l'esforç

que suposa posar en coneixement

de tots el treball d'un any dels xi-

quets i xiquetes del col·legi d'Al-

màssera.

Ací veureu tot allò que els

vostres fills i filles, nets i netes us

han contat que han fet al llarg del

curs: el dia que van anar

d’excursió, els ninots tan bonics

que van fer per a la falla, el que han cantat i ballat, els quadres que han pintat, el teatre que

han vist, els contes que han escoltat, etc., el que han fet amb l'esforç i dedicació dels seus

professors i professores. Ací estan les il·lusions i realitats del curs 2009-2010 de tota la

Comunitat Educativa: alumnat i professorat, pares i mares.

Des de l’equip directiu volem felicitar i desitjar sort al nou equip de redacció del

CARRAIXET-39, i que tot el poble gaudesca d'aquesta rejovenida revista durant molt de

temps, tot el que té per davant aquesta joventut que està espentant amb força per una millo-

ra de l’educació per als alumnes del CEIP Carraixet d'Almàssera.

I agrair també a l'AMPA i a totes les empreses i establiments que han col·laborat per

a que el primer número d'aquesta nova etapa tinga la qualitat que es mereix la revista.

Ai, si les persones també poguérem renovar-se i començar una nova època! Però per això

està la joventut, per recomençar amb nous ànims i renovades il·lusions!

Llarga vida al nou CARRAIXET, CARRAIXET, CARRAIXET, CARRAIXET, i molta sort per a tots!

Gaudim d'un bon estiu 2010!

EQUIP DIRECTIU

6

MÚSICA

El viernes 13 de febrero los cursos 5º y 6º fuimos a una aca-demia de danza en el Cabañal. Al principio los chicos y chicas de la academia interpretaron una his-toria con danzas y música. La historia se titulaba “SAL DE PIEDRA”. Se trataba de una chica que buscaba la felicidad en un laberinto. Allí se encuentra con bastantes personajes. Como por ejemplo: los Teletubbies, Aladino, etc. Hasta que al final encuentra su felicidad en una cajita de música.

Sobre las 11:00 salimos a un pequeño parque que estaba cerca de la academia y almorzamos.

Después, volvimos y nos tenían preparadas unas peque-ñas clases de baile. Nos enseñaron unos pasos y estuvimos durante un tiempo bailando.

Yo me lo pase muy bien, sobretodo cuándo bailamos, me reí mucho.

Fue muy divertido.

Alumno: Javier Moreno Molina, 6º C

Sobre l’activitat de la dansa

Els nostres alumnes han pogut realitzar enguany aquesta activitat que ha resultat molt innovadora, i que els ha fet conéixer millor les grans possibilitats que el nostre cos té per a l’expressió corporal i artística.

La directora del Centre, María Carbonell, ens va feli-citar per la bona disposició dels xiquets i les xiquetes del

nostre col·legi i el seu alt nivell respecte a la dansa i també, per com van fer de bé els tallers, cosa que està en relació directa amb les activitats de moviment i dansa que so-lem fer tant en música com en educació física.

Esperem poder fer aquesta activitat el proper curs amb alumnes del segon cicle als quals confiem que els agrade també gaudir amb el ball i la dansa.

Pau Viguer, mestre de música

EXCURSIÓN A LA ACADEMIA DE María Carbonell

7

EDUCACIÓ FÍSICA

TROBADES DE COLPBOL DEL CURS 2009TROBADES DE COLPBOL DEL CURS 2009TROBADES DE COLPBOL DEL CURS 2009TROBADES DE COLPBOL DEL CURS 2009————2010201020102010

El dia onze de desembre de 2009 va tindre lloc a la nostra escola una de les mol-tes jornades de Colpbol que se celebren al llarg de tot el curs en molts col·legis. Aquest any hem rebut la visita dels cursos 5é i 6é de l’escola Mediterrani de Meliana.

Aquests són els alumnes de cinqué A que van formar dos equips anomenats “LOS CRAKS” i “THE WILDCATS”.

Aquests són els alum-nes de cinqué B que van formar dos equips anome-nats “ELS LLEONS COLP-BOL CLUB” i “CARRAIXET COLPBOL CLUB”.

Vam jugar en tres pistes, dos de colpbol i una de colbol tauler. Cada equip va jugar uns quants partits en pistes distintes i a la fi no va guanyar cap equip, ja que la fi-nalitat de la jornada era jugar sen-se que hi haguera cap guanyador.

8

EDUCACIÓ FÍSICA

.

Aquests són els alum-nes de sisé A i C que van for-mar tres equips anomenats: “LOS SIMPSONS”, “X 6” i “LOS TRANSFORMER”.

Aquests, per acabar, són els alumnes de sisé B que van formar tres equips anomenats: “MAIAMI COLP-BOL”, “COLPBOLMENS” i “XXL”.

Ací es troben tots els xiquets i xiquetes que van participar en aques-ta trobada de Colp-bol a l’escola Car-raixet d’Almàssera, érem vora 130 xi-quets i xiquetes ju-gant .

No tot va ser jugar, també van esmorzar, van animar els altres equips i van beure un o varis refrescs per a calmar la set. Esperem que els i les alumnes què hi participen el curs vinent s’ho passen tan bé.

9

CASTANYERA

Quan arriba la tardor, la nostra amiga la castanyera, baixa de les muntanyes per a vendre castanyes a la plaça de Almàssera

Però abans de vendre-les, ens torra unes quantes perquè els xiquets d'infantil proven les castanyes calentetes, agafades de la seua muntanya .

Abans de menjar-nos les castanyes haguérem de cantar-li la seua cançó a la castanyera, així que tots junts la cantarem i la ba-llarem. Les mares de 5 anys ajudaren a la castanyera a torrar les castanyes i a repartir-les, ja que som molts i ella sola no podia.

10

NADAL — REIS

Quan el Nadal s’apropava, vam rebre la visita d’uns senyors molt especials, els Reis Mags d’Orient.

Tant els xiquets d’infantil, com els del primer cicle van lliurar molt il·lusionats les se-ues cartes als Reis.

Pels passadissos del co-le tinguérem una visita tam-bé, molt especial. Els xico-tets del col·legi, els de 3 anyets, van anar per les classes cantant la Nadala que s’havien aprés. Així, a més de conèixer l’escola, es van presentar als seus com-panys més majors.

11

NADAL — REIS

En Nadal van ocórrer moltes coses en el col·le. Els de 5 anys van fer un teatre molt divertit per als xico-tets.

En l'obra eixien els tres Reis Mags així com grups de diferents na-cionalitats com: peruans, xinesos, indis, esquimals, russos i cubans. Tots junts, ajuden a una xiqueta a complir el seu desig: trobar la pa-raula més bonica del món: AMISTAT

12

FALLA

Arribaren les falles al Carraixet i ens converti-ren en dissenyadors de moda fallera! Amb l'ajuda d'algunes mares confeccionarem els nostres vestits fallers.

13

FALLA

Vam convidar a tota l’ escola a que vingueren a vore la nostra ofrena floral.

HO PASSÀREM MOLT BÉ!! HO RECORDAREM SEMPRE.

14

FALLA

Amb la falla i el seu lema “La dolenta alimenta-ció” vam aprendre moltes coses:

Els d’Infantil, amb el seu quiosc, ens van ensenyar com de dolentes po-den ser les llepolies i la brioixeria indus-trial.

El Primer Cicle de Primària, amb l’ajuda de Bob Esponja, ens ensenyà que les papes i els cacaus no formen part de l’alimentació saludable

Amb el Segon Cicle vam aprendre que amb el menjar ràpid no era la millor manera d’alimentar-se.

15

FALLA

Finalment, el Tercer Cicle ens va mostrar com es duu una vida sana: Fent esport i alimentar-se equilibrada-ment.

Una vegada plantada i amb les visites acabades, només fal-tava cremar-la, però abans està clar, una bona “globotà”.

16

En la setmana cultural vam fer moltes activitats en les que par-ticiparem tot l’alumnat i professorat del col·legi:

Tots els cursos de primària van estar assajant danses de tot el món per a poder actuar davant dels com-panys.

Els alumnes de 5é junt amb els del Col·legi Públic Patrocini de Foios, van in-terpretar un conte musical per als seus companys.

Vam tindre la visita de l'il·lustrador Toni Ca-bo, que va donar una xarrada per als més ma-jors.

DESTAQUEM

17

Decidirem fer un mercat solidari en favor de tots eixos xiquets que no tenen la sort de viure com nosaltres.

Ens vam posar en contacte amb l’ONG “De Mi Casa A Tu Casa” que es dedica a construir vivendes, portar ai-gua i llum a zones on no te-nen en la República Domini-cana i Haití. Vingueren a contar-nos com treballen i ens digueren que el que traguérem aniria destinat a fer una escola.

Així que ens vam posar mà a l'obra i cada curs va fer una manualitat per a vendre-la. Els alumnes de 6é van vendre al mercat, junt amb professors. Així, tots col·laborem amb l'escola no-va per als xiquets domini-cans

DESTAQUEM

18

TROBADA 2010

El dia 25 d’abril de 2010, es va celebrar la tro-

bada a Bonrepòs i Mirambell. Com que els

d’Almàssera teníem tan prop el poble, vam

quedar a la porta de l’escola Carraixet i vam

anar fent caminet.

Només arribar, ens vam col·locar al nostre

lloc de cercavila, i vam anar passejant fins a la

plaça del poble.

A les 12 van començar els tallers. Es podien fer coses de tot tipus: collars, pol-

seres, cistelletes amb paper de diari, barrets i coses per estar ben “mona”.

Quan arribàrem, les meues amigues i jo vam començar a fer tallers, molts ta-

llers.

Al final del matí vam ballar una dansà i

vam escoltar la coral del poble dirigida pel mes-

tre Vicent Ros. A continuació, vam dinar.

A la vesprada ens va animar el grup “Riu

Sec”, amb cançons molt alegres. Vam ballar fins

que ens van fer mal els peus. Amb aquest grup,

va cantar també Paco Muñoz. Després ho va fer

el grup Trobada.

En aquesta gran festa només hem tirat a faltar que, el col·legi Carraixet, la nos-

tra escola, no muntara un taller per a fer manualitats.

L’alumnat del Carraixet confiem que els pares s’animen i, amb el recolzament

dels mestres, munten un taller per a la trobada de l’any

2011.

La d’enguany, a Bonrepòs i Mirambell, va ser una diada

MERAVELLOSA!!

Mar Balaguer. 5éB

LA XXlll TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ

19

DESTAQUEM

Aquest any ens em divertit molt aprenent amb els contes que ens han contat les nos-tres mestres: Cristina, Maria José, Patricia i Rut. Tots els dilluns per la vesprada, ens ajuntem les classes de 3 anys per a escoltar un conte rela-cionat amb la unitat que es-tem treballant.

Cada setmana ho fa una mestra amb diferents recur-sos: titelles, dibuixos, dis-fresses...

20

Al dia següent, recordem el conte a la classe i fem una manualitat que ens portem a casa

DESTAQUEM

És molt divertit escoltar els contes!

Vos convidem a que utilitzeu els contes per a ensenyar-nos.

Alguns contes que hem escoltat són:

21

LES NOSTRES AULES DE 3 ANYS

DESTAQUEM

22

Érase una vez unos niños del colegio

Carraixet que cada mañana llegaban conten-

tos y felices a su clase. De repente, un día

durante la asamblea, el espíritu de los dino-

saurios empezó a impregnar todas las pare-

des de nuestra aula, despertando el interés

de todos por saber y conocer aún más sobre

estos seres extraños y a la vez fascinantes.

Poco a poco nos fuimos adentrando en la

era jurásica, hasta el punto en que a día de

hoy estamos inmersos en el apasionante

mundo de estos simpáticos animalitos.

Si queréis saber más sobre su

forma de vida, su piel, sus fami-

lias o su dieta (rica en animales o

vegetales, según sus gustos) sólo

tenéis que visitar nuestra clase y

allí os podremos informar de to-

do aquello que queráis saber.

DESTAQUEM

A partir de ahora

si

nos queréis en-

contrar, muy

atentos tendréis

que estar.

Afinad los oídos

y escucharéis los

rugidos.

Infantil 4 años A

23

DESTAQUEM

Al començar el curs 2009-2010, vaig preguntar als xiqu@ts: - ¿per a què venim a l'escola?, molts i moltes digueren: que per ensenyar-se. Acte seguit vaig dir-los: ¿ i què vos agradaria ensenyar-vos? I ací teniu les despostes: • Mario: posar la pilota en la cistella i fer el

“pipont”. • Rebeca:anar en patinet de 2 rodes. • Hugo: posar la pilota en la porteria. • Natalia G, Natalia P. Silvia, Verónica,

Elisa: fer volantins. • Isidro: caminar sense xafar els basals. • Lidia:nadar i fer el pi, també anar per baix

de l'aigua. • Carla V.: posar-me la jaqueta. • Vicent: fer el pi. • Iván: escriure • Pau: llegir • Álvaro:tindre paraigües. • Pilar: Anar amb patinet. • Pablo: nadar. • Carla M. Diego, Alejandro i Tomy: no

saberen que dir. Com vegeu molts d'estos sabers no serà el mes-tre qui els farà possible, i si la vida que corre per dins de cada xiqu@t.

LA NOVA ESCOLA Un dia vaig, parlant que “prompte” comen-çarien les obres per fer una escola nova, els vaig dir: • si féreu l'escola vosaltres ¿com seria?,

els xiqu@ts van dir: • • Elisa: amb corets. • Lidia: amb barbis i un circ de

“pegatines” brillants. • Pablo: amb “pegatines”. • Carla M : amb “nòries” de fira al pati. • Mario: amb “rimitis” per ensenyar-me

a fer màgia. • Pau: amb dinosaures i els cuidaríem

per poder pujar. • Iván: m'agradaria tindre una escola

que fora com un coet, per poder viatjar i visitar molts llocs...

Possibles visites: visitar a la meua tia Mari (Carla M.), visitar a la meua iaia Ampa-ro (Natalia P.), visitar als llops (Pau), visitar a la iaia Pili (Verónica)… • Vicent: que tinguera neu. • Isidro: que tinguera cotxes de córrer

per a aprendre a conduir. • Hugo: una escola feta de brillants i així

tindria molta llum. • Alejandro: que tinguera a

“Spederman” i que fera de mestre, així ens ensenyaríem a pujar a les cases.

• Diego: feta de taulells. • CarlaV.: que tinguera un cine on feren

“Tiana y el sapo”. Màgia, fantasia, i afecte, materials per a la nova escola del C.P. Carraixet. Tutoria de 4 anys B

24

A la classe d’infantil 4 anys C, de repent, un dia qualsevol, amb la guitarra…..escoltem una música :

“Un Sabater de Picanya”. Quina sorpresa més gran!, era Vicent, el mestre de primària, ens va cantar eixes cançonetes que tant ens agrada escoltar i sobretot, ballar!. I també ens va contar un conte.

Però que bé que ens ho passàrem!

ACÍ NO S'ACABEN LES SORPRESES: La infanta Margarita, es va escapar del Museu del Prado per a visitar el col·le del Carraixet, com que no havia estat mai a Almàssera, va apro-fitar per a visitar també les falles, vestida de fallera.

Ella ens va parlar del pintor Diego Velázquez, el seu gran amic, i ens va contar la història del quadre més famós que ell va pintar, on apareix tota la seua família, es diu Las Me-ninas. Mireu que rebonica està! Per cert, sabíeu que a la infanta li encantava jugar a coni-llets amagar?, doncs, eixa cançó, l’aprenguérem de Vi-cent.

Ah!, nosaltres, també pintàrem el quadre de Las Meninas.

DESTAQUEM

25

Altres cosetes que hem aprés i que ens agrada molt:

Fer poesia i començar el dia amb el somriure més gran.

“Deixa’m tots els dies un barret per al sol, un sol per al meu barret, i una ombreta d’amor.”

Viure, jugar molt, dibuixar alegries, construir ponts entre amics i pintar les vesprades amb vius colors.

Estendre els braços i regalar abraçades. Trobar la màgia en les persones. Ballar, botar, fer pessigolles.

4 ANYS C

DESTAQUEM

26

VIATGEM A LA NATURA

Aprofitant l’arribada de la primavera, que la sang altera, anàrem a l’Alqueria del Frare al Port de Sagunt, on els xiquets i xiquetes, gaudiren tant de l’hort, com de les depen-dències típiques d’una alqueria i au! Després d’haver pensat en la mona de pasqua, sense adonar-nos , apareguérem fent l’indi a Nàquera. Al Parc Adai, ens convertirem en autèntics personatges del far west: • passejarem en poni • pasturatge amb ovelles • disfresses i maquillatge • mascotes indies Va ser un dia molt llarg i molt bonic, a mes d’entretingut que esperem repetir.

VIATGEM A LA CULTURA S’acosta el cap de setmana, preparem l’equipatge: una carpeta, amb un quadern i un llibre, serà la maleta que acompanyarà les nostres històries al llarg del curs. El quadern recopilarà amb l’ajuda de pares i mares, xiquets i xiquetes, les històries que han passat per les nostres cases. En acabar el cap de setmana com-partim la màgia de les històries que han contat les nostres famílies. Allà pel 2009, a l’altra banda del Carraixet, descobrirem la Sala de l’Horta de Caste-llar-L’Oliveral, per assistir a la representa-ció de l’obra “La volta al dia en 80 mons” on els xiquets i xiquetes despertaren la se-ua imaginació amb el teatre de mimo.

DESTAQUEM

4 anys

27

DESTAQUEM

Hem intentat apropar als xiquets i xiquetes al món de la pintura; presentar-los pintors com Pi-casso, Miró, Mondrian, Kandinsky... o treballar el retrat. Tot això ens ha permés iniciar-los en l'observació d'un quadro, i utilitzar diferents tèc-niques i materials.

28

El treball de l'obra de Kandinsky es va iniciar quan els xi-

quets tenien 4 anys, i han seguit treballant-ho en este curs amb l'objectiu d'observar la seua evolució en el dibuix. S'han utilit-zat diferents tècniques i materials, intentant experimentar amb la mescla de colors -per a ells és màgic que al mesclar el rosa i el blau podem aconseguir el violeta-. Tots hem gaudit i aprés d'esta experiència i el resultat final ha estat la divertida exposició:

DESTAQUEM

5 anys A

29

DURANT TOT EL CURS 2008/2009 TREBALLÀREM EN LA CLASSE UN TALLER DE PINTURA DEDICAT EXCLUSI-VAMENT A PICASSO. DESPRÉS DE CONÉIXER LA SEUA VIDA I ELS QUADRES MÉS IMPORTANTS DECIDÍREM TREBALLAR ESTES DU-ES OBRES TAN SIGNIFICATIVES COM SÓN:

ELS XIQUETS I LES XIQUETES VAREN REPRODUIR ELS DETALLS DE L’OBRA I EL RESULTAT ESTÀ ACÍ …

ORIGINAL I MADUR!

DESTAQUEM

30

DESTAQUEM

DURANT AQUEST CURS, ELS XIQUETS I XIQUETES DE 5 ANYS C HEM REALITZAT UN TA-LLER ARTÍSTIC “EL RETRAT”. HEM CONEGUT A DIFERENTS AUTORS (PAUL KLEE, JEAN DU-BUFFET, HUNDERTWASSER, HANNAH HÖCH …) HEM APRÉS MOLTES COSES D’ELLS I DE LES SEUES OBRES. HEM CRE-AT DIFERENTS OBRES SE-GUINT ELS SEUS ESTILS.

31

DESTAQUEM

En Falles 2n A i 2n B de primària pintaren a Bob Esponja i va quedar així:

Aprenem a comprar

amb EUROS!

Ens agrada molt contar acudits i endevinalles:

32

Había una vez, en un lejano bosque, un enanito que se hizo amigo de tres niños llamados Pepito, María y Mario. Un día se fueron de excursión por el bosque. En el camino se en-contraron con un gran manzano. Hambrientos cogieron unas cuan-tas manzanas y los guardaron en la mochila. Más tarde se las comieron ¡estaban muy buenas! Al día siguiente, mientras jugaban al escondite Pepito se perdió en el bosque. Pepito tenía mucho miedo. Comenzó a caminar sin rum-bo hasta que se encontró de nuevo con el Gran Manzano. Intentan-do coger una de sus sabrosas manzanas se cayó por un agujero que lo llevó hasta un oscuro pasadizo. Allí, una puerta cerrada. Curioso la abrió y descubrió una habitación con objetos mágicos: libros con hechizos, monedas de oro, cuadros con imágenes que se moví-an… Pepito, se quedó mirando una cajita dorada y se la guardó en el bolsillo, seguro que sus amigos le creerían al verla. Cuando iba a salir, una mano lo agarró del hombro y Pepito desapareció en la oscuridad. Estaba aterrorizado. Delante suyo un hombre con largas barbas blancas, no paraba de regañarle: ¿Cómo podía un niño co-ger algo que no era suyo? Pepito le explicó toda la historia y las razones para coger la cajita. El mago, que era muy bondadoso, de-cidió perdonarlo y juntos se fueron a buscar a sus amigos.

DESTAQUEM

33

El enanito, María y Mario estaban recorriendo el bosque en busca de su amigo. De pronto, una gran serpiente apareció. Ellos intenta-ron escapar, pero ella les atrapó. Era su fin. En ese momento llega-ron el Mago y Pepito, y una luz verde brillante salía de la varita. Gracias al hechizo que lanzó el mago la serpiente se desmayó. El mago se acer-có a los niños y al enanito y les dijo: -¡ Daros prisa, se despertará pronto! Los niños no sabían que hacer, pero Pepito les dijo que lo siguie-ran. Así, todos se fueron al hogar del mago. Pepito, en el camino, les contó todo lo que había ocurrido a sus amigos. Ya, en casa del Gran Mago, Mario y María miraban asombrados, era como estar en un sueño increíble. El mago les mostró su hogar, les enseñó al-gunos hechizos y contó historias. Desde ese día, el Gran Mago, los niños y el enanito se hicieron amigos inseparables. Con el Tiempo Mario, María y Pepito se convirtieron en ayudantes del Gran Ma-go. Y colorín colorado, este cuento se ha acabado. 3ºA

DESTAQUEM

34

DESTAQUEM

CLASE DE CUARTO A

35

DESTAQUEM

36

POBLES VALENCIANS, fet per l’alumnat de 4t B

DESTAQUEM

EMPERADOR Té l’origen al segle XVIII, gràcies a un co-

merciant valencià que s’anomenava Agustí Emperador.

Està situat en mig de l’Horta Nord, comarca de la província de València. Aquest xicotet ter-me és pla i té el paisatge típic de l’horta.

Limita amb Museros que l’envolta per com-plet. El seu gentilici es venter/ra. Té al voltant de 600 habitants i la seua economia està basa-da en l’agricultura principalment del taronger. Com a monuments destaca l’ermita de la Verge del Rosari i una masia d’estil neoclàssic amb torre quadrada.

Les festes en honor a la Verge del Rosari i el Crist de la Misericòrdia, se celebren el primer cap de setmana de setembre.

VILLENA Villena està situada al nord-oest de les Comarques

del Sud, en la comarca de l’Alt Vinalopó. És molt gran ja que el seu terme municipal inclou una

extensió de 345,6 km2. Compta amb 35.222 habitants. Quasi tota la gent ha treballat en el sector del calcer,

en el del tèxtil i en la construcció. Els seus monuments més importants són: el centre

històric, els dos castells, església de santa Maria i el tea-tre Chapí.

De la seua gastronomia destaca l’arròs amb conill i cargols; all i lleves, el fandango les fassegures i el gas-patxo. Les festes més significatives són les dels Moros i Cristians, el Corpus i l’espectacular cavalcada de reis.

SUCAINA Sucaina està situada a la comarca de l’Alt Millars. Té al voltant de

193 habitants.

Té una extensió de 52 km2.

Els monuments més importants són l’ermita dedicada a Santa An-

na i l’ermita del Calvari.

Les festes comencen l’1 de maig i estan dedicades a Santa Anna.

L’agricultura es dedica al blat, al raïm i a les creïlles.

Escut d’Emperador

Escut de Villena

Situació de Sucaina

37

DESTAQUEM

JESÚS POBRE Jesús Pobre és un poble de la comarca de la Marina Alta, si-

tuat als peus del Montgó, en la cara sud.

A l’hivern viuen al voltant de 500 persones. Antigament l’eco-

nomia local estava basada en l’agricultura de secà, per això en

quasi totes les cases hi havia un riurau, on s’assecava la pansa.

És un poble xicotet però molt bonic. Entre els monuments

destaca l’església que també duu el mateix nom que el poble.

Va ser construïda al segle XVII, entre 1660 i 1668.

És un poble molt fester. A l’octubre celebren la festa del ca-

brerot. El cabrerot és el raïm menut que es queda sense collir a

la vinya després de la verema.

De la gastronomia, el més important es l’olla, que esta molt

bona!, les coquetes, el tomacat, l’arròs amb penques, l’all i oli, la

llima, etc.

Escut de Jesús Pobre

LLÍRIA

Municipi situat a la comarca de Camp de Túria. Té 22.706 habitants dels

quals gran part viuen a la ciutat i la resta viu en urbanitzacions residenci-

als. El terme de Llíria s’estén des de les muntanyes de les Alcubles i

Marines fins al marge esquerre del riu Túria.

L’ actual ciutat de Llíria té les arrels en l’etat de bronze. Els habitants de

Llíria es dediquen al cultiu de cebes, dacsa i taronges al terrens de rega-

diu i al cultiu d’oliveres i arbres fruiters als terrens de secà. A Llíria es

troba el tossal de Sant Miquel, Pla de l’Arc, l’ermita de Sant Vicent Ferrer, el monestir de

Sant Miquel i l’ermita de Santa Bàrbara.

NAVAJAS Navajas, pertany a la comarca de l’Alt Palància, amb un ter-

me municipal de 7,8 Km2. El nombre d’habitants és d’uns 541.

Té diversos paisatges naturals, principalment d’aigües que

ragen de diverses fonts. És el factor primordial del turisme.

Es dediquen al cultiu de hortalisses i arbres fruiters i també a

cultius de secà.

Els cas urbà té dues parts: l’antic, on està l’església parroqui-

al dedicada a la Mare de Déu de la Llum i la zona residencial.

El que destaca de la gastronomia és la Frità de la matança

del porc, l’all i oli i els bunyols de fulla.

Les festes més destacades estan dedicades a Sant Antoni, la

Mare de Déu d’agost i les patronals, en setembre, en honor

a la Mare de Déu de la Llum. Escut del poble de Navajas

Escut de Llíria

38

AIXÍ VIVIEN ELS NOSTRES IAIOS El meu iaio es diu Jose Serrano García, té 63 anys va nàixer a Còrdova Capital. La seua mare era mestressa de casa i de vegades se seia amb les seues veïnes a parlar, xa-fardejar etc. El seu pare era maquinista de Renfe (trens). Son pare es deia Jose Serrano Figuera i va morir jove, sa mare es deia Catalina García García i va morir amb 82 anys aproximadament. No tenia quasi joguets per no dir que no en tenia, jugava amb pedres, boletes i xa-pes. Alguns dels pocs jocs als que podia jugar eren l’ amagatall, les xapes i al tres en ratlla. La seua roba, al ser xicotet, era una samarreta i uns pantalons; al ser major, una camisa i uns pantalons. La roba li la donaven els veïns del poble. El seu menjar era tot casolà: llentilles, cigrons, arròs, arròs al forn, paella… Es cui-nava tot al foc de la llenya d’una llar que tenien. Ell no va anar quasi a l’escola, sols va anar dos o tres mesos. Se’n va anar de l’escola perquè als seus pares els feia falta que treballara, tant ell com els seus germans. Tenien molt poc material, un llibre i un quadernet. Aprenien el just, com llegir, escriu-re… Per a escriure utilitzaven ploma i tinter. La seua casa era xicoteta, sols tenia una habitació pintada de blanc, de calç. Tot el que tenien que fer ho feien en eixa habitació, ja que no tenien més espai. A la casa hi ha-via una taula quadrada i xicoteta, algunes cadires, una llar i els matalassos recollits que cada vegada que es feia de nit tenien que traure’ls i muntar-los i cada matí tornar-los a

recollir. Per a passar el temps la seua mare estava amb les veïnes, el seu pare estava a la porta as-segut i ell al carrer jugant a jocs amb els seus germans i veïns. Les tendes del poble eren xicotetes (tendetes), a una tenda hi havia quasi de tot menys pa que es venia al forn. Les coses, la majoria de vegades, no es compraven amb diners, sinó in-tercanviant coses. En aquells temps governa-va Franco. No hi havia eleccions,

partits polítics, etc. Hi havia coses que ara són habituals i que aleshores estaven mal vis-tes com fer coses amb la teua novia com, donar-li un petó, agafar-la de la cintura o de la mà etc. En aquella època era obligat anar a la Mili. Hi havia que estar a les nou de la vesprada obligat a casa. No tenien dret a quasi res . Va conèixer a la seua dona, Maria del Carmen Lliso Andrés, fa 40 anys i es va ca-sar amb ella fa 39 anys, quan es va quedar embarassada per primera vegada. Després van tindre tres fills més i van ser molt feliços.

Vanesa Marco, 6é B

DESTAQUEM

El meu iaio, el 1r per l’esquerra, a l’entrada de l’escola.

39

DESTAQUEM

VISIÓN DE ESPAÑA / JOAQUIN SOROLLA El edificio de la Hispanic Society of America se encuentra en el barrio de Washington Hide en

Nueva York, y es una sociedad hispánica decidida a preservar y mostrar un número ingente de pinturas, acuarelas, esculturas y objetos decorativos, así como una colección de grabados y foto-grafías relacionadas con España, su cultura y sus gentes.

Sir Archer M. Huntington, apasionado hispanista, dedica parte de su gran fortuna al estudio y

la difusión internacional de la cultura española. Decidió muy joven crear un Museo Español. Sir Archer, gran admirador de Sorolla, le encargó que pintara una “VISIÓN DE ESPAÑA”

para decorar el Hall de la Biblioteca de La Hispany Society

Desde 1912 hasta 1919 Sorolla pintó 14 murales que evocar un viaje por la península Ibérica, pasando de una región a otra:

Sevilla: Los nazarenos. El baile. El encierro. Los toreros. Huelva: Ayamonte-La pesca del atún. Navarra: El concejo del Roncal. Cataluña: El pescado. Valencia: Las grupas. Alicante: Elche-El Palmeral. Castilla: La fiesta del pan. La exposición fue inaugurada en 1926, pero Sorolla no pudo asistir porque murió en 1923 Bancaja ha hecho posible la restauración de “Visión de España” de Joaquín Sorolla, bajo la

dirección de Vicente Ripollés. Un equipo de restauradores norteamericanos y españoles ha reali-zado los trabajos pertinentes “in situ”, porque desde que los cuadros fueron colgados en la Sala Sorolla de la Hispanic Society han ido acumulando suciedad y polvo.

Para mi esta exposición ha sido muy bonita. El cuadro que más me ha gustado ha sido el de la fies-ta del pan de Castilla, porque era muy grande y ade-más tenía muchas gamas de colores. En el taller hemos hecho un cuadro. Había caballetes, un lienzo para cada uno y arriba del lienzo dos foto-grafías. Había que hacer cuatro rayas y directamente pintarlo. Ha sido una excursión muy bonita!!!

6º C Alumna: Marta Pérez Bellver

40

RACÓ LITERARI

Les cançons del dijous Curso: 1ºA Tutor: Vicent Ros

Amigos y amigas de la clase de 1ºA, todos los jueves por las tardes, a lo largo del curso, hemos estado can-tando y bailando canciones en va-lenciano, ha sido una manera muy divertida de practi-car y aprender vo-

cabulario de nuestra lengua. Canciones sobre los colores ELS COLORS, canciones para jugar BAIX DEL PONT y

PEDRA PEDRETA, para conocer mejor nuestro cuerpo EL NOSTRE COS, de las estaciones del año LA CASTANYERA, PLOU I FA SOL y LA PRIMAVERA, cantos para festejar la navidad ARA VE NADAL y A BETLEM ME’N VULL ANAR, para bailar pequeñas danzas y bailes como JOAN PETIT, EL BALL DEL PERÚ, JOHN BROWN y EL BALL DE LA CIVADA… y otras muchas más.

En definitiva, os debéis hacer una idea de cómo lo hemos pasa-do.

41

RACÓ LITERARI

• Primero lectura de la can-ción, luego mientras decorába-mos la ficha Vicent nos iba ense-ñando la melo-día con su gui-tarra, para lue-go ponernos a cantar y bailar. Por cierto en clase tenemos un mural con

todas las canciones que nos ha • quedado

¡chulísimo!

42

RACÓ LITERARI

EL CLUB DEL DESDENTAT La classe de primer de Primària hem donat un important pas en les nostres vides: hem passat d’Infantil a Primària i ens hem fet molt majors. Un signe que ens caracteritza a aquesta edat (6-7 anys) és que ens estan caient les dents de xicotets-xicotetes, “les dents de llet” i estem tots i totes desdentats, menys la mestra, per sort! Per això, hem decidit fer un club a la classe: “EL CLUB DELS DESDENTATS” . Quan se’ns cau una dent, rebem un carnet de desdentat i omplim un mural d’una dent gegant al qual posem una dent xicoteta amb la nostra

foto, per a saber qui pertany al club. Ester ens conta contes, fem endevinalles i conversem a classe per a aprendre uns hàbits saludables per a mantindre una bona higiene. A l’endemà al xiquet què li ha caigut la dent, comparteix amb tots a on va deixar la dent per la nit per què el ratolí l'arreplegarà i li deixarà alguna sorpresa. I sabeu què fan els ratolins amb les vostres dents? Doncs com s’havien cansat de viure en coves fosques i fredes plenes de borrissol, van decidir mudar-se a un castell gran, blanc i netet. Però, sabeu com l’estan construint?

43

RACÓ LITERARI

Estan construint –lo amb totes les dents dels xiquets i les xique-tes Per això, com els ratolins estan molt agraïts amb les vostres dents per al seu castell, us deixen una sor-presa davall del coixí. Per a saber si teniu bona cura de la vostra boca o heu de millorar la vostra higiene, podeu omplir aquest test de dents.

1r B Primària

Consulta la teua resposta

Per a acabar, us deixem aquest conte d’una denteta que es deia “Dolçó” a qui li agradaven molt les llepolies, però va haver d’ aprendre a menjar aliments més saluda-bles si no volia estar malal-tet dels “guerrers invisi-bles” que ataquen de nit quan esteu adormidets : ”Les càries”

44

RACÓ LITERARI

CONTE: DOLÇÓ “LA DENTETA”

Hi havia una vegada una denteta que es deia “Dolçó”. Sabeu per què es deia així? Perquè li agradaven molt les llepolies! -A qui de vosaltres li agraden les llepolies? Doncs a Dolçó li encantaven i sempre estava menjant-ne. La seua mare li deia: ”Dolçó, has d’evitar menjar tantes llepoli-es! Has de menjar més aliments saludables com carlotes, peix, tomaques,formatge, peres i raspallar-te bé amb el raspall de dents perquè sinó… saps què et passarà?Doncs que vindrà la senyora càries que és molt lletja i roïna i farà que et poses ma-laltet i començaràs a posar-te negre, negre i faràs mala olor i cap amiguet voldrà jugar amb tu; et quedaràs a soletes i et posaràs molt trist” Però Dolçó pensava que la seua mamà l’estava enganyant per a què no menjara tan-tes llepolies i com no li agradava el peix, ni la fruita ni la verdura, no en menjava mai i com el raspall tampoc li feia massa gràcia, doncs no tenia cura de la seua boca. -I sabeu què li passà a Dolçó? Doncs que la seua mare no l’ enganyava, li deia la veritat . I un bon dia, a que no sa-beu qui arribà? Doncs la senyora càries! La senyora càries va atacar Dolçò que començà a fer-se negre, negre i feia pudor i els seus amiguets li deien: “-Dolçó, ets un gorrinot que mai et raspalles ; fas mala olor i no volem jugar amb tu”. Així és que Dolçó es va quedar sense amics, a soletes i molt trist. Però com la seua mare el volia molt el portà al metge de les dents. Sabeu com es diu el metge de les dents? Dentista! Aleshores el dentista va casti-gar a la senyora Càries i la va enviar molt lluny i va netejar Dolçó. El pobret s’ho passà molt malament perquè estava molt malaltet i tenia dolor, però el metge va aconseguir curar-lo i digué: “Dolçó has vist com la teua mare tenia raó? No has de menjar llepolies i menjar més fruita i verdura i sobretot has de raspallar-te les dents tres vegades al dia, sobre-tot per la nit que és quan la senyora càries ataca. Així sempre estaràs blanquet i faràs bona olor i els teus amics jugaran amb tu. El metge ensenyà Dolçò com havia de raspallar-me. Com la càries li havia fet molt de mal, va fer cas a la mare i al doctor i va començar a menjar aliments sans. Sols menjava llepolies una vegada a la setmana i sempre es llavava les dents en acabar de menjar-ne. I sabeu el què li va passar?Doncs que mai més tornà a tindre càries. Dolçò tornà a ser una dent feliç i contenta. A més a més, es va canviar el nom de Dolçò per Blan-queta, la dent saneta. I ...conte contat, este conte s’ha acabat! 1r B Primària

45

RACÓ LITERARI

ALUMNOS DE SEGUNDO A Los alumnos de segundo,

son los más guapos del mundo.

Son bastante habladores.

pero muy trabajadores.

Han aprendido mogollón,

porque se esfuerzan un montón,

Las tablas ya las dominan,

para ellos pura rutina.

Saben muy bien sumar,

y también multiplicar.

Muchos libros han leído,

y de todos han aprendido.

A la hora del recreo,

el balón es lo primero.

Saben que todos son diferentes,

y se respetan mutuamente.

La norma más importante

¡ Dialogar y no pegarse!

Pedir disculpas también,

si algo no sale bien.

Así en Almàssera dicen

¡Estos xiquets son alumnos del Carraixet !

46

RACÓ LITERARI

Cal.ligrames dels colors

SEGON A

47

RACÓ LITERARI

LA MULTICULTURALIDADLA MULTICULTURALIDADLA MULTICULTURALIDADLA MULTICULTURALIDAD

Hola, me llamo Ana García y soy alumna de 5º A, el pasado mes de abril gané un concurso en el cual teníamos que realizar una redacción que tratase sobre la diversi-dad de culturas. Al ser la ganadora tuve la suerte de poder leerla en el salón de actos de la casa de la cultura, pero para todos aquellos que no pudisteis acudir os la expongo aquí para que podáis leerla y disfrutarla. Espero que os guste: Una sociedad multicultural es aquella en la cual conviven perso-nas de diferentes culturas, costumbres y creencias y creencias reli-giosas. Siempre manteniendo un respeto mutuo. Por ejemplo, en Almàssera tenemos una sociedad multicultural, chinos, africanos, argentinos etc… y aunque tenemos distintas cul-turas y creencias, vivimos en armonía. Una sociedad intercultural es aquella en la cual compartimos derechos, deberes, obligaciones etc. Por ejemplo en clase todos te-nemos la obligación de hacer el deber, estudiar y respetar indepen-dientemente de la cultura que tengamos. Yo pienso que la sociedad intercultural enriquece a las personas porque nosotros aprendemos cosas de otras culturas y ellos apren-den de la nuestra.

Ana García Godino 5º A

48

RACÓ LITERARI

REFRANES Y FRASES HECHASREFRANES Y FRASES HECHASREFRANES Y FRASES HECHASREFRANES Y FRASES HECHAS

En la clase de 5º A este año, hemos aprendido re-franes y frases hechas, algunos de ellos ya los cono-cíamos, otros los hemos aprendido nuevos, es por

ello que hemos decidido compartirlos con todos los lectores de esta revis-ta. Esperamos que os gusten mucho.

REFRANESREFRANESREFRANESREFRANES FRASES HECHASFRASES HECHASFRASES HECHASFRASES HECHAS

A buen entendedor, Tomarle a uno el pelo. pocas palabras bastan. Dar gato por liebre Cuando el rio suena, agua lleva. Haber gato encerrado Dime con quien andas, Ser pan comido. y te diré quien eres. No tener un pelo de tonto. Año de nieves, año de bienes. Andar como el perro y el gato. Lo que no se empieza, Llegar por los pelos no se acaba.

5º A

49

RACÓ LITERARI

LA BUENA SUERTE En este curso he leído un libro muy bueno y maravilloso. Se TITULA: “LA BUENNA SUERTE”.Y sus AUTORES son: ALEX ROVIRA CELMA y FERNANDO TRÍAS DE BES. Este libro abre caminos hacia la prosperidad, a la gente que lo entiende; que, por cierto, para mí ha sido muy fácil de entender y por eso creo que lo puede entender y aprovechar toda la gente. Enseña a prosperar en la vida, sabiendo utilizar lo que tienes y buscando lo que no tienes. Recomiendo este libro, que me ha gustado mucho, porque si lo leéis, aprenderéis que: “EXISTE UNA PUERTA POR LA QUE PUEDE ENTRAR LA BUENA SUERTE, PERO TÚ TIENES LA LLAVE” Alumno: David Sánchez López 6º C

San Valentín 14 de febrero

El Día de San Valentín es una celebración tradicional de países anglosajones que

se ha ido implantando en otros países a lo largo del siglo XX.

Principalmente, los enamorados, novios o esposos se expresan su amor y cariño

mutuamente.

Se celebra el 14 de febrero, onomástico de San Valentín. En algunos países se co-

noce como Día de los Enamorados y en otros como Día del Amor y la Amistad.

Desde el siglo XIX en Inglaterra comenzó con el intercambio de postales. A esta

práctica se sumó el dar otro tipo de regalos, como rosas y chocolates, normalmente re-

galados por los hombres a las mujeres. En Estados Unidos, esta celebración también

se empezó a asociar con un saludo de «Happy Valentine’s», enviado por los hombres a

sus amigas.

Es común el regalo de rosas entre los novios, amigos y/o familiares, y el color de la

rosa determina el mensaje que se pretende expresar. Por ejemplo: la rosa roja simboli-

za el amor, la blanca representa la paz y la amarilla la amistad.

6º C Andy Murillo Pilán

50

RACÓ LITERARI

He leído un libro muy interesante e intrigante. Se titula “EL

CABALLERO DE LA ARMADURA OXIDADA”. Su AUTOR es ROBERT FISHER.

Este libro enseña los diferentes caminos y aspectos de la vida y lo difícil que es superar las diferentes barreras que nos ponemos para impe-dirnos conseguir lo que de verdad queremos. Si lees este libro sabrás que “LA VIDA ES BASICAMENTE BUENA Y TAMBIEN LO SON LOS HUMANOS. QUE LO MÁS IM-PORTANTE ES AMARTE A TI MISMO Y SA-BER QUE TÚ ERES AMOR, QUE ERES MA-RAVILLOSO Y QUE TODO ESTA BIEN.” ARGUMENTO

Hace mucho tiempo, en una tierra lejana, vivía un caballero que creía que

era el mejor. Que llevaba siempre “su armadura”. Al principio sólo se la ponía en las cruzadas, después más a menudo para comer, para dormir y finalmente la lleva-ba puesta a todas horas.

Un día quiso quitársela pero no pudo. Asustado y disgustado decidió ir a

buscar a Merlín para que le ayudase. Buscó durante meses y un día por fin lo en-contró.

Merlín dijo que podía “AYUDARSE” si superaba el Sendero de la Verdad.

En este sendero se enfrentaría a las barreras de la vida y tendría que aprender a li-berarse de ellas.

Poco a poco consiguió liberarse de sus ataduras y aprendió a estar en con-

tacto con los sentimientos de los demás. Consiguió alcanzar su meta y lo que deseaba, desprenderse de su arma-

dura, que estaba pegada a su corazón.

DAVID SÁNCHEZ LÓPEZ, 6ºC

51

PARLEM AMB...

ENTREVISTA REALIZADA A

DON GREGORIO, TUTOR DE 6º A ¿Por qué decidió ser profesor? Porque tenía hermanos pequeños y quería ayudarles. ¿Cuántos años ha estado de profesor en total? He estado 40 años. ¿Cuántos años lleva en el colegio? Llevo 20 años. ¿De pequeño le gustaba estudiar e ir al colegio? Sí, porque me gustaba mucho jugar al fútbol y leer te-beos. Y en el colegio hacía las dos cosas, claro, después de hacer todos los deberes en clase. Si tuviera que elegir entre otro colegio y éste ¿Cuál elegiría? Este, porque es muy bueno y estoy muy a gusto. ¿Cuál ha sido su mejor momento en el colegio? No he tenido ningún momento especial, todos han sido buenos. ¿Algún alumno le ha sacado de sus casillas? Lo han intentado algunos, pero no lo han conseguido. ¿Cree que ha dado lo mejor de si a sus alumnos? Siempre he dado lo mejor, lo que sé y lo que soy con toda mi dedicación. ¿Ha cambiado la enseñanza desde sus comienzos a ahora? Ha cambiado en los medios; tenemos más y más modernos, pero el mensaje siempre es el mis-mo: CONVENCER AL JOVEN QUE SEA UNA GRAN PERSONA. ¿Qué ha aprendido en todos estos años con sus alumnos? He aprendido a ser más comprensivo, a tener más paciencia y a disfrutar cada vez más con vo-sotros. ¿Se lo ha pasado bien en estos dos años con nosotros? Estupendamente. ¿Le gustaría quedarse a cuidar el huerto? No. Ha llegado el tiempo de hacer otras cosas. ¿Le hace ilusión jubilarse? Mucha. ¿Qué tiene pensado hacer después de jubilarse? Dedicarme a mi familia, disfrutar con ellos y disfrutar de mi liber-tad.

52

PARLEM AMB...

¿Echará de menos madrugar todas las mañanas? Sinceramente no, porque me gusta trasnochar. ¿Va a viajar cuando se jubile? Lo que pueda. ¿En su vida, fuera de la escuela, es tan gracioso? Me imagino que seré más. Para terminar, le digo en nombre

de sus alumnos de sexto; AUNQUE SE JUBILE, HA SA-

BIDO LABRAR UN HUECO EN NUESTROS CORAZONES. Esta entrevista, realizada por Da-

vid Sánchez y Samuel Sogni a Don Gregorio, es un resumen de todas las preguntas que sus alumnos han formula-do.

En esta entrevista, las personas

que estuvimos presentes, pasamos un rato muy divertido y las risas fueron constantes. Sirva de frase ilustrativa:”Más que una entrevista parece un episodio del Club del Chiste”.

Comentario realizado por el entrevistador. Como en muchas ocasiones “Dongre” nos dio una lección de humor y de sencillez; dos

herramientas imprescindibles para navegar por “el día a día” de la vida. Me resulta muy difícil escribirte una despedida “Gregori”, porque las emociones se confun-

den, y no sé bien qué y cómo decir algo que resulte adecuado. GRACIAS, es la palabra que mejor expresa mi gratitud. Estos años, compartidos como compañeros, han sido realmente un escenario donde el queha-

cer diario ha supuesto para mí, un divertimento constante: trabajando, compartiendo, aprendien-do y “regañando” pero siempre respetando muestras individualidades.

Has sabido teñir la práctica educativa diaria con el color de tu manera de hacer, intentado enseñarme un montón de lecciones, que no sé si he aprendido…, pero espero que, como una alumna más, tus enseñanzas me ayuden a transitar por la aventura apasionante de vivir.

GRACIAS porque, en el devenir de estos años, he podido contar siempre contigo y desde tu discreción me has ayudado como compañero y como amigo.

“Algo se muere en el alma cuando un amigo se va”, pero yo añado que siempre quedarán

los momentos vividos y nuestras “discrepancias” que siempre supimos resolver con tanta ele-gancia.

Cuando, el curso que viene mire tu clase y ya no estés, pensaré:” Qué maestro fue “Dongre” y calladamente entraré en mi clase, aplicando tu última lección: “Sé feliz cada día con lo que hagas”.

Isabel Morais.

53

CALFA’T EL CAP

Seguix les indicacions i escriu els

noms de set objectes que hi ha a una aula escolar.

Per Sonia Díaz Ballestar, de 5é B

7 1 5 1. Moble que s’utilitza per a posar llibres en prestat-ges. 2. Conjunt de fulls escrits i impresos posats en l'or-dre en què han d'esser llegits. 3. Seient amb respatller per a una sola persona. 4. Peça de fusta o d'una altra matèria dura, plana i més ampla que grossa, en plural. 5. Instrument compost de dues fulles tallants encre-uades i unides per un eix al voltant del qual poden girar, i que, manejades per unes anses servixen per a tallar tela, paper o làmines de metall. 6. Instrument de fusta, metall o altra matèria dura, llarg i dret, generalment de poc gruix, que servix per a traçar línies rectes passant el llapis per la vorera, i també per a midar. 7. Barreta de grafit o d'alguna altra substància mine-ral ficada dins un cilindre de fusta, que servix per a dibuixar o escriure.

2

4

6

3

T’ATREVIXES! Yoel, de 5é B, te’n proposa més.

PARAUL

ES ENCR

EUADES

8 9 2. Xicotet objecte de goma que servix per a esborrar. N’hi ha de colors i de formes diferents. 3. Cadascuna de les diferents parts en què es dividix un llibre. 4. Conjunt de regles que diuen com s'han d'escriure les lletres i els signes d'una llengua. 5. Conjunt de fulls escrits o impresos, col·locats en l'ordre en què s'han de lle-gir, units per un costat i coberts amb unes tapes. 6. Seient amb respatller i per a una sola persona. 7. Planxa de fusta o d'un altre material pintada de negre o de verd fosc on es pot escriure o dibuixar amb una barreta de guix. 8. Assignatura en què aprenem a dibui-xar i a pintar. 9. Peça plana de fusta, de metall o de plàstic que es col·loca horitzontal en un moble o en un armari o en la paret per a posar-hi llibres o altres coses.

4

7

6 2

1

3

5

1. Utensili per a dibuixar o pintar semblant a un bolígraf, que té un dipòsit de tinta o una punta de fibra tèxtil. N’hi ha de diversos colors.

54

CALFA’T EL CAP

Saps resoldre encreuats numèrics? Intenta aquest que et proposa Diego Escobar, de 5é B

Anna Guadalajara, de 5é B, ens proposa un enginyós encreuat.

A B C D E F HORITZONTALS A. 8 x 8// 9 x 6 B. 9 x 4 // VIII // 1 x 9 C. 400 x 8 D. V // XX E. (3 x 5)+(2 x 5) // 6 x 6 F. 4 x 8 // Una dotzena

VERTICALS A. Fifty-six // 25 + 27 B. (10 + 13) x 2 // LIII C. 3200 : 100 // 140 : 70 D. 23280 : 4 E. 120 : 30 // No res // Maig F. 327 - 237 // 50 + 11 + 11

A

B

C

D

E

F /

2 1. Sóc roja i xicoteta i amb nata estic mol dolceta. 2. La meua flor fa bona olor; si et dic el color sabràs qui sóc. 3. Si vols menjar-me sense fer carasses, molt de sucre hauràs de ficar-me. 4. En estiu sóc molt famós pel meu sabor tan dolç. 5. La meua pell és suau però dur és el meu cor. 6. Groc per fora i blanc per dins; els micos són els meus amics. 7. Puc ser verd o morat, per menjar-me, mil mossos has de pegar.

5

7

6

4

1

3

LES FRUITES

55

ACOMIADAMENT

MI INFANCIA 6ºA Mi infancia fue hermosa, recuerdo el primer día a la perfección. Yo iba llorando. Llegué y vi lo hermoso que era ver que había niños como yo jugando disfrutando. Entonces paré de llorar y jugué con todos. Cuando vi a la profesora no sabia porque venia. Yo vi que empezó a explicarnos cosas, las cuales yo no sabía y cada día que volvía al colegio quería aprender más. Siempre que volvía a casa le contaba a mis padres y a mis familiares, cuando los veía, lo que aprendía. Como a todos, el patio era lo mejor. Me acuerdo de que jugábamos en un cajón de are-na donde nos lo pasábamos muy bien, también jugaba en los toboganes. Un día me explicaron lo que era el edificio grande. Desde ese día siempre les decía a mis pa-dres:”Yo quiero ir al cole de los mayores”. Hice muchos amigos, algunas veces nos peleábamos pero siempre nos perdonábamos. El que por fin entré en el colegio de los niños grandes tuve mucha ilusión. Me acuerdo que en nuestra clase había diferentes mesas con un Winnie de Pooh en medio de la mesa. Alguna que otra rabieta si que tenía, pero me calmaba, los castigos eran pocos pero los habían. También me acuerdo de una cocinita que había en clase. Cuando pasé a primero de primaria me emocioné mucho, me acuerdo de final de curso dónde nos hicieron nuestro primer examen. Mis amigos me ayudaron, me animaron y me hicieron estar feliz. Cuando salíamos del colegio cogíamos una pelota y nos íbamos a jugar a futbol en la plaza has-ta no poder más. Todas las mañanas cuando me levantaba, pensaba que haríamos en el colegio y también que habría de comer. Cada vez que pasábamos de curso quería que viniera más gente nueva para ser más niños jugando juntos. Me fui haciendo mayor, ya no tenia casi rabietas y me alegraba cuando pasábamos de curso. Las fallas y los carnavales eran fantásticos y aquellas castañas acabaditas de hacer estaban riquísi-ma. El curso que más me alegré fue en quinto de primaria porque solo me faltaban ese año y otro para irme al instituto. Estos años han sido muy especiales. Estos años han sido muy especiales y yo creo que los he aprovechado. Ahora estoy satisfecho y me alegro. Francisco Mahedero Bueno y ésta ha sido nuestra infancia, espero no haberme olvidado de nada ni de nadie. Nunca me olvidaré de ningún compañero ni de ningún profesor ni sobre todo del colegio. Siempre lo lle-varé en el corazón. Para mi el colegio Carraixet es y será el mejor colegio. Paula Moral

MIS PRÓXIMOS AÑOS DE JUVENTUD

Yo quiero que mi futuro sea fácil, divertido y provechoso. Cuando vaya al instituto me gustaría que todos me tratasen bien. Me acuerdo de mi primer día de colegio bajo la presión y los nervios sabiendo que estarías solo y yo siendo vergonzoso tendría que mostrarme tal y como soy a mis nuevos compañeros. Re-flexioné y me tranquilicé. Ahora me esperan unos buenos años en el instituto. Allí hay gente buena. Yo prefiero juntarme con las buenas influencias, pero que no sean aburri-das, sino divertidas. Me gustaría viajar por pueblos con mis amigos y amigas pasármelo muy bien y estudiar mucho y así tener un futuro mejor. Yo quiero ir a la universidad de Valencia. Sé que estudiando y si me esfuerzo en el futuro seré mejor. Me gustaría estudiar arte dramático y magisterio. Os animo a todos a estudiar para tener un futuro mejor. Se despide Yeray Martínez Varo 6ºA

56

ACOMIADAMENT

Sóc Sara Ferrando Fernández de 6é B, tinc 12 anys , estudie en el C.E.I.P. Carraixet d’Almàssera i estic en 6éB. Cada vegada ens queda menys per a passar a l' institut i jo cada vegada estic més nerviosa; encara que diuen que allí les coses no són com nosaltres pensem. Jo crec que no és tan difícil, que si estudies no passa res (si no suspens, clar). Per altra banda, m’agradaria seguir sent la classe més nombrosa que son ara, es a dir, que continuarem tots junts. També m’agradaria que els professors que tenim continuaren do-nant-nos classe, però això no crec que passe. El que més tiraré a fal-tar són els professors, perquè encara que de vegades s’enfaden (fa falta , perquè si no no serien professors i admet que hi ha vegades que jo també m’enfade: perquè manen molts deures, perquè criden, perquè ens diuen que som la pitjor classe…) tenen els seus mo-ments en els que són els millors professors del món.

Hola , sóc David López de 6éB. Vaig a parlar-vos de la meua vida en el col·legi públic Carrai-

xet. Quan vaig començar a la classe de 3 anys estava molt content perquè hi havia molts de jo-guets i tindria molts amics. Quan vaig anar a 4 anys vaig començar a quedar-me al menjador del col·legi. I quan vaig anar a 5 anys em pensava que era el més major del col·legi. Quan arribí a pri-mer de primària no sabia on estava la fila ,vaig tindre més amics i tenia vergonya dels majors. En segon de primària la cartera em pesava més i ja aplegava un poquet tard , no volia quedar-me al menjador perquè el menjar no m’agradava. En tercer de professora vam tindre Maria Jose , era molt amable . En quart vam tindre Santi , era molt amable però quan s’enfadava… En cinqué vam tindre Josep i vam tindre la pissarra digital. I en sisé hem seguit tenint Josep. Aquest curs m’ha agradat molt perquè he aprés moltes coses i no pare de pensar que el curs que ve aniré a l' institut de Tavernes Blanques. Em dona pena anar-me’n però així es la vida. Adéu a tots!

Sóc Sandra, una xiqueta de 6éB, i enguany me’n vaig a l' institut. M’he sentit molt còmoda des del primer dia que vaig entrar. En primer i en segon vam tindre com a mestra Isa-bel Reig que ens va ensenyar molt bé a llegir i a escriure. En tercer vam tindre Mª José, en quart vam tindre Santi i en cinquè i sisé tenim Josep, el nostre tutor.

Em sent molt agraïda per aquesta experiència en el col·legi i he aprés moltes coses durant aquests 9 anys. Així que amb aquesta carta m’acomiade de tots vosaltres i espe-re que aprengueu tant com jo he aprés.

6é B

57

El nostre agraïment a aquests col·laboradors que han fet possible la publicació de CARRAI-XET.

PATROCINADORS

58

6é A

6é B

6é C