Núm.2

74-1a

quinzena

deno

vembre20

08.2

euros.

Son Servera, 23 de novembre de 1927

S’estrena el teatre de Can Cupa al carrer Nou amb el nom de El Recreo.S’estrena amb l’obra de J. Zorrilla, sempre interesant, Don Juan Tenorio,

per una companyia de Palma que treballa molt decentment, diuen. L’entradaes paga a 60 cèntims el galliner, 1 pesseta butaca i 1,50 pessetes preferència.

Sa pàgina de n’Antoni BessóPàgina 21

3

La portada d’aquest número és per a aquesta Redacció tota una declaracióde principis. Arran de la col·laboració postmortem del prevere Antoni Bessó, quefou cronista de la nostra vila a principis del segle passat, són moltes lescol·laboracions obertes per persones que ens lliuren testimonis fotogràfics peril·lustrar aquestes petites cròniques destriades gràcies al triatge i ordenació d’enMateu Fena, col·laborador i amic del CM7 que ens fa partícips a la nostra publi-cació i d’aquí la nostra revista ho dóna a conèixer al poble en la secció anome-nada “Memòria històrica”.

La història d’aquesta portada és que una vegada llegit i regellit aquest arti-cle que surt publicat a la pàgina 21 d’aquest número, fou quan ens posàrem encontacte amb el pintor serverí Miquel Vives, ja que és el fill dels propietaris del’antic teatre El Recreo ubicat a principis del segle passat al cèntric carrer Noude Son Servera.

En Miquel exercità la seva memòria en recerca d’aquelles llotges i pati debutaques, imatge de la seva infància. Tot un exercici emocional del nostre artis-ta que ha quedat per sempre més en aquest dibuix, i aquesta Redacció ha vol-gut tornar aquest gest emotiu de memòria històrica dedicant-li la portada d’a-quest CM7.

Sempre fou una fita per a aquesta empresa la recerca de la memòria histò-rica a traves d’entrevistes, comentaris de fotografies antigues, testimonis de per-sones que ja no hi són, recuperació de personatges de l’imaginari col·lectiu,glosses, receptes de cuina de les nostres padrines, recordatoris de cites històri-ques del nostre poble, cròniques de la nostra història i un record per tot allò quefórem, perquè sempre serem conscients que tot allò que avui som, al cap i a lafi, es deu a tot allò que fórem. I no hi ha dubte que conscientment o inconscient-ment hem de conservar el que fórem i aprendre del que fórem per construir elque volem ésser.

Aquest dibuix que il·lustra aquesta portada passa a ésser una peça indiscu-tible de la nostra memòria històrica com a poble.�

Manuel Ismael Serrano Servera, director del CM7revista@calamillor7.com

� Memòria històrica, inevitablementserem el que fórem

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34Tel. 971 56 72 53660 99 15 2807550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

EEDDIITTAA

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

Potser que tornia les arrelsi que allí cerquialtres camins.

I qui sap si hi ha un sender?Potser tot és una rodai jo sóc sols el fusell.

Potser que tornia la infantesai que allí esbriniel meu destí.

I qui sap si hi ha un destí?Potser tot és grisa serpi jo sóc sols un verí.

Josep Planaspachs,Poeta català que neix a Berga

(Berguedà) l'any 1953

Actualitat

� L'Ajuntament Serverí confia que les obres de lacircumval·lació comencin la primavera de 2009

4

Cuina MediterraneaPeix Fresc

Sa nostra especialitat és el client

Tancam els dimarts

C/ Parres, 1 · Tel. 971 81 74 31 ·Son Servera

Restaurant

TTaappaass vvaarriiaaddaass -- PPaa aammbb oollii -- DDeessaayyuunnooss AAbbiieerrttoo aa ppaarrttiirr ddee llaass 66::0000hh.. ddee llaa mmaaññaannaa

MMAARRTTEESS CCEERRRRAADDOOAv. Constitución,30 · Tel.: 971 56 81 14 · Son Servera

TTaappaass vvaarriiaaddaass -- PPaa aammbb oollii -- DDeessaayyuunnooss AAbbiieerrttoo aa ppaarrttiirr ddee llaass 66::0000hh.. ddee llaa mmaaññaannaa

MMAARRTTEESS CCEERRRRAADDOOAv. Constitución,30 · Tel.: 971 56 81 14 · Son Servera

CAFE ESPRESSO

El Batle de Son Servera, Josep Barrientos, i el regidord'Urbanisme, Joan Riera, varen mantenir una reunió el propassat 6 denovembre a Madrid amb representants del Ministeri de Foment perconèixer de primera mà el procés en el qual es troba el projecte de lesobres de la circumval·lació de Son Servera.

El primer edil serverí es mostrà confiat i en espera que es puguinlicitar a curt termini les obres de la circumval·lació perquè puguincomençar entre els mesos d'hivern i la pròxima primavera de 2009.

Després de la reunió, Josep Barrientos va expressar la seva "tran-quil·litat" i es va mostrar "esperançat" que els ciutadans de SonServera puguin comptar aviat amb un dels projectes prioritaris per almunicipi. La futura circumval·lació permetrà descongestionar el tràn-sit que es concentra en les vies principals del nucli urbà de SonServera i es podrà accedir a altres nuclis sense haver de transitar prè-viament pel centre.

Així mateix, el batle de Son Servera, Josep Barrientos, expressà elseu agraïment al president del Govern Balear, Francesc Antich, i a lapresidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, per les sevesgestions realitzades perquè el projecte de circumval·lació de SonServera sigui una realitat.

En aquest sentit, va recordar també la reunió que va tenir lloc elpassat 24 d'octubre de 2007 al Poliesportiu de Son Servera entre lesautoritats municipals i el conseller d'Obres Públiques del Consell,Antoni Pascual i el Director Insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar. �

El batle viatja a Madrid per reclamar al Ministeri de Foment l'estaten el qual es troba el procés del projecte de la variant de Son Servera

Actualitat

5

� III Assembleade Ciutadans

Cruce Costa dels Pins direcció Port Vell - Son Servera Tel. 971 840 120

El millor de l’Assemblea de Ciutadans, ja en la tercera edició, éstenir l'oportunitat d'acostar el ciutadà a l'equip de govern. Amb aixòs'aconsegueix trencar una mena de glaç i que, només en un acte,donada la trepidant vida que actualment tenen els ciutadans a causade l'evolució d'aquesta, pugui fer-se una política a “peu de carrer” per-què el ciutadà tengui l'oportunitat de demanar allò que li preocupa, laqueixa que desitja manifestar i que, potser, no aniria a posta al'Ajuntament a fer-la. La por escènica va desapareixent tant per a unscom per a altres i es dóna l'oportunitat que el ciutadà que va votars’expressi lliurement. Resulta un signe de confiança que s'agraeix.

Primer que res, cal ressaltar que alguns dels assistents es varenqueixar de la regidora de Sanitat, Afers Socials i Sanitat perquè no con-testa al telèfon o no la troben quan requereixen la seva presència, i esva ajuntar la mala casualitat que Conxi Peña tampoc no hi era present,disculpant-la el batle amb correcció perquè tenia la grip. D'aquestestres assemblees, ha estat la primera vegada que s'han queixat d'unregidor. S'espera que Conxi Peñapugui contestar. Segons fonts fidedig-nes, algú va dir: “Hi ha regidors quesón millors a l'oposició que estant algovern”.

Allò més important, es diu, no sónles respostes, en aquests casos, sinóles preguntes, des de les quals es potsaber què és el que l’afecta, reque-reix o fa falta al ciutadà o com potcontribuir en quelcom per al munici-pi. Com per exemple el cas d'unasenyora que es va oferir per portar elmenjar als majors necessitats o bé ajudar en assistència social. Entred'altres preguntes, plasmam en el nostre escrit les següents:

La via de circumval·lació; la dificultat de sortida al carrer Fra Garí,a prop de l'Ajuntament, on s'ajunten molts cotxes; la falta de voreresal carrer des Cós; la cisterna, situada entre el bar s’Oratge i “SaNostra”, envoltada de contenidors d'escombraries , cotxes i, en algu-nes ocasions, bosses d'escombraries sobre la cisterna; que si la cis-terna és patrimoni cultural del poble, s’hi ha de donar una solucióimmediata; a na Conxi Peña mai se la troba, ni parlar amb ella ni tansols per telèfon... La presidenta de la Tercera Edat de Cala Millor vapreguntar sobre l'empleada de Sant Llorenç, empadronada allí, quetreballa a la Tercera Edat dels Jubilats. Desitja saber per què d'aques-ta situació. La mateixa presidenta va expressar en nom de tots els seussocis que el gimnàs on exerceixen les activitats els associats té molta

humitat ja que és un soterrani, i si seria possible tenir un altre espaiper al gimnàs. Un senyor que va llegir en el CCMM77 la inversió que s'hafet al cinema Unió, va demanar quant costà i què s'havia fet.

Varen ser moltes les enhorabones que se varen donar als políticsper l’estrena del carril bici. Una altrapersona va demanar per la situacióde la gravera, ja que tot segueix iguali no es fa res i està mal ubicada. Esva estrenar la veu d'una nina, alum-na del col·legi Jaume Fornaris, dientque al voltant del col·legi hi ha moltsmoixos i cans que semblen abando-nats i que són perillosos.

D’altres preguntes foren: la faltade voreres al carrer de na Llambies;que la rotonda de la gasolinera deSon Servera té un jardí alt i els cot-

xes petits no tenen visibilitat; propostes referent a turisme; els apar-caments al davant de la seu dels Testimonis de Jehovà, que quan esta-ran acabats; la falta d'aparcaments a Cala Bona per a càrrega i des-càrrega dels comerciants; sobre l'arribada del tren a Son Servera i sies podrà ocupar la mateixa estació i la possibilitat d'un passeig pelsvoltants; si serà possible que ONO tengui cobertura al municipi...

Una Sra. alemanya que té una col·lecció de nines antigues les oferíal municipi perquè puguin ser visitades; el bus urbà, el seu cost i quans'iniciarà; sobre la nova remodelació de la plaça Mallorca, un ciutadàva expressar que molt bé, però que quan juguen els majors a futbet obàsquet són necessàries unes xarxes més fortes...

Aquest són en part, benvolguts lectors, algunes de les preguntesdels ciutadans. No perdem el ritme ni el coratge, tot esperant que elgovern municipal hagi pres bona nota de tot. � Redacció CM7

L'Associació de Comerciants de Cala Millor s'ha queixat al'Ajuntament de Sant Llorenç, per mitjà d’escrit i signatures, de lessegüents deficiències que es detecten a la zona turística:

1. Passeig de vianants Cristòfol Colom: clots, rajoles trencades,tapes metàl·liques del clavegueram sortints i torçudes per falta debase, tapes de ciment trencades i mancades de la totalitat de la tapa,desguassos bruts, xiclets enganxats, excrements d'animals i burilles ales bases de les palmeres, brutícia acumulada sota els bancs (incrus-tada), il·luminació insuficient.

2. Venedors il·legals: lloguer de motos tricicle exposades al pas-seig de vianants, parades amb músics venent CD i instruments, vene-dors d'excursions per absorbir els turistes cap a altres zones turísti-ques d'oci com són Cala Rajada i S’Arenal, venedors ambulants derellotgeria, marroquineria i òptica, tot amb marques falsificades, utilit-zació del mobiliari urbà com a seu d'un negoci (treballs de perruque-ria, cues, exposició venda ambulant).

Impossibilitat dels comerciants per a la càrrega i descàrrega demercaderia ja que actualment és totalment impossible, i les actuacionsde la policia municipal són desproporcionades.

3. Carrers adjacents: sota dels cotxes mai s’agrana, sota delscontenidors d'escombraries està molt brut pel fet que la recollida d'es-combraries deixa molta brutícia, els carrers que varen ser oberts perGESA/GAS tenen voreres i asfalt ja espenyat.

4. Platja: alguns estrangers es dediquen a fer figures d’arena uti-litzant-les com a negoci; venedors de fruita a totes hores del dia; vene-dors d'excursions nocturnes a Palma, Cala Rajada i altres llocs; vene-dors ambulants de gorres, bosses de mà, ulleres de sol i bijuteria.

Cal puntualitzar que no s'està en contra d'algunes activitats indi-cades (totes les legals), simplement un exigeix el mateix tracte per atots. Si nosaltres pagam els imposts corresponents (municipals i esta-tals), ells també haurien de pagar-los, per no parlar d'ús dels espaispúblics, privilegi de què el comerciant no ha tengut dret gratuït fins almoment, recordant que el passeig de vianants va ser construït amb elsdiners recaptats amb contribucions especials dels propietaris.

5. Avinguda del Bon Temps: embossos a causa de les paradesdels autobusos enmig del carrer, tenint espai suficient en les sevescorresponents aturades; en el pàrquing situat a la cantonada Av. BonTemps i carrer Flor, a causa de l'ús continuat, el sòl està molt deterio-rat, ple de clots de més de vint centímetres de profunditat i carènciade llum.

6. Total nul·la presència de la policia municipal en les horespunta a la platja i al passeig i carrers de vianants.

7. Total nul·la presència del polític responsable de la zona cos-tanera de Cala Millor, Son Moro (Sant Llorenç des Cardassar).

Per tot això els comerciants sotasignats sol·liciten que es tengui encompte tot el que exposen i que dins les possibilitats se solucions elsproblemes. També exigeixen un pla de viabilitat per al sanejament detotes aquestes carències. �

Actualitat

� Comerciants de Cala Millor es queixena l’Ajuntament de Sant Llorenç

6

Actualitat

7

� Son Trobat,l'agroturismenº 2 del món i el nº 1d’Europa segons elTouroperador TUI

� Reunió informativasobre la situació de lagravera el 19 de novembre

� La Cia. El Desvánd'Almendralejo (Badajoz)va representar a Son Serveral'obra Nostalgia

Venta de ordenadores y accesoriosServicio de reparación rápida

Altas de line ADSLAsesoramiento informático y de internet

C/ Rafalet, 407560 Cala MillorTel. 971 585 004www.pccoste.com(esquina cerca deMango Cala Millor)

calamillor@pccoste.es

El 25 d'octubre, emmarcat dins el pro-grama cultural de la Junta d'Extremadura iorganitzat per la Casa d'Extremadura i patro-cinat per la Direcció General d'Acció Exterior,en col·laboració amb el Govern Balear, elConsell de Mallorca i l'Ajuntament de SonServera, la Companyia de teatre El Desván,provinent d’Almendralejo, va representar alteatre La Unió de Son Servera l'obraNostalgia, un espectacle poètic musical ambtextos de Luis Chamizo -“La compuerta, nos-talgia, la nacencia, el chirivije”- i Gabriel y Galán –“El embargo” . Totes elles en“castúo”: denominació encunyada pel poeta extremeny Luis Chamizo Trigueros,natural de Guareña, província de Badajoz, quan el 1921 va publicar el seu llibrede poemes El Miajón de los Castúos, en el qual intentava reflectir la parla rurali es definia com "castizo, mantenedor de la casta de labradores que cultivaronsus propias tierras". L'obra, que va entusiasmar tots els assistents, va reviureen molts dels extremenys les arrels de la seva terra i va revifar a través dels

seus personatges els records dels primers dies d'abandonament de laseva terra natal. Magnífica interpretació dels seus actors: Jose A.Lucía, Pepa Gracia i el cant flamenc i guitarra de Pilar “la ratita” i DiegoGallardo sota la direcció i producció de Pedro Cruz i Domingo Cruz res-pectivament. �

En la gala que es duu celebrant anualment aAlemanya oferta pel touroperador mundial TUI, es va guar-donar internacionalment, un cop mes, l'agroturisme SonTrobat.

Son Trobat és una antiga possessió del terme munici-pal de Sant Llorenç, situada a cinc km de Manacor i amb150.000 metres quadrats de terreny, i que es reconvertíen un agroturisme amb modernes instal·lacions que con-viu amb l'entorn natural que l’envolta, formant part del seuhoritzó, el past d'ovelles, arbres fruiters i el dibuix conser-vat de les antigues cases mallorquines.

Son Trobat va rebre per part de TUI el segon premi almillor agroturisme del món segons les enquestes delsseus clients i també va resultar ser el primer guardonatd'Europa com a agroturisme per a aquest destacat grupde turisme que és TUI. �

Miquel Servera i la seva filla Antònia amb el director general de TUI.

L'Ajuntament de Son Servera celebrarà una reunió informativa iexplicativa sobre la gravera 'El Puente' el proper dimecres, 19 denovembre, a les 18.00 hores al Saló de Plens de l'edifici consistorial.

Hi seran presents el batle de Son Servera, Josep Barrientos, elregidor d'Urbanisme, Joan Riera, i el de Medi Ambient, Antoni Servera,al costat dels tècnics del Govern Balear.

Els ciutadans de Son Servera podran conèixer així la situació de lagravera i l'Ajuntament podrà prendre mesures després de les preocu-pacions expressades pels veïnats afectats i les denúncies realitzadesen relació amb el renou, les detonacions i la delimitació del perímetre.

El racó del centre jove

� Espai Wii, voltacicloturística i jocs detaula el novembre al CIJ

8

El Centre d'Informació Juvenil de Son Servera, CIJ, inclou nombro-ses activitats per al mes de novembre dirigides a tots els joves delmunicipi interessats a participar i practicar de forma gratuïta el 'CIJing'(vine al CIJ!).

Per exemple, els joves a partir dels 12 anys podran participar ambla WII Esports, per parelles, en un torneig de tennis, golf, bitlles i beis-bol. Els joves també podran jugar a jocs de taula com les dames, elparxís, tot en funció de les propostes dels jugadors. De ple entrarà l'es-pai Freak amb partides obertes de Màgic, jocs d'estratègia i Rol i elWard Hammer.

La programació del mes de novembre del CIJ inclou també unavolta cicloturística pel municipi aprofitant el nou enllaç amb carril bicientre el nucli urbà de Son Servera i la zona costanera de Cala Millor.

Un espai amb el Club dels Filòsofs a partir de 16 anys, jornadesper jugar a dards, consultes on-line, ordinador per als usuaris, perso-nalització de quaderns i carpetes, un curs d'automaquillatge i la pos-sibilitat d'acudir a les classes per obtenir el 'Titulin'- titulació que per-met el maneig d'embarcacions d'esbarjo de fins a 6 metres d'eslora-completen la programació d'aquest mes. �

� El I Concurs Internacionalde Fotografia Badia de CalaMillor ja té guanyadors

Núria Tomàs, JaumeMiró i Inès Fraile són elstres autors de les fotogra-fies premiades de la pri-mera edició del ConcursInternacional de Fotografiade Cala Millor que es vacelebrar en el marc de lesFestes del Turista 2008.

Un paisatge en el qual predomina el mar en la categoria 'El BlauMediterrani', la imatge d'un camp de golf integrada en el paisatge a'Viure el golf', i uns fars en la temàtica de ‘El meu lloc secret', deTomàs, Miró i Fraile, respectivament, són les fotografies guanyadores.

José Marcial Rodríguez, director general de l'Associació HoteleraBadia de Cala Millor; Joana Caldentey, membre de l'empresaInfoturístic; Antoni Sansó, delegat de Turisme de l’Ajuntament de SantLlorenç; i Cristina Cruz, tècnica de Turisme de l'Ajuntament de SantLlorenç, han estat els components del jurat d'aquest concurs interna-cional que pretén donar a conèixer la imatge i els racons més bells irepresentatius del municipi.

L'Ajuntament de SonServera, des de laRegidoria de Turisme, volexpressar el seu agraï-ment a tots els partici-pants i convida tots elsinteressats a l'edició delpròxim any, al setembre de2009. �

PROGRAMACIÓNOVEMBRE

Aquest hivern practica el CIJing!Vine al CIJ!

Customització de quaderns, carpetes…Duis el material que vulgueu customitzar!

Dimarts dia 4 de novembre i dijous dia 6 denovembre a les 17 h. A partir de 12 anys. Gratuït.

Uneix-te al Club dels filòsofs! Cada dijous (dies 6, 13, 20 i 27)

de 19.30 a 20.30 h. Si no et va bé l’horari vine iapunta-t’hi igualment, que ja cercarem alternatives!

A partir de 16 anys. Gratuït.

Has jugat mai a la WII Esports?Cerca’t una parella i apunta’t al torneig del CIJ.Dimarts dia 18 a les 18 h. A partir de 12 anys.

Gratuït.

Vine a jugar a dards!Dimarts dia 25 a les 17 h.A partir de 12 anys. Gratuït.

Volta cicloturística per Son Servera.Agafa la teva bici i vine cap al CIJ!

Dissabte dia 29 a les 10h. Inscripcions fins dia 20de novembre. Activitat gratuïta.

I a més…Vols guanyar 500€? Participa alCONCURS DE LOGOTIP DEL CIJ!

Per a joves de 15 a 35 anys.Hi ha temps fins al 14 de novembre! Anima’t!

Més informació: CIJ SON SERVERA.

CONSULTES ON LINESi tens dubtes o vols fer-nos arribar qualsevol

tipus de consulta i no pots venir al CIJ, agrega’t alnostre MESSENGER i et contestarem al moment!

cijsonservera@hotmail.com

ORDINADOR PER ALS USUARISAl CIJ disposam d’ordinadors amb connexió a

Internet per als usuaris. Servei gratuït.

ESPAI WIIAl CIJ tenim la WII ESPORTS i dos comandaments.

Apunta’t i vine a jugar! Servei gratuït.

JOCS DE TAULAAl CIJ tenim cartes UNNO, parxís, escacs,

dames...Tu tries a què vols jugar! Servei gratuït.

ESPAI FREAKPartides obertes de Magic, jocs d’estratègia i Rol.

Vine al CIJ i demana més informació! Servei gratuït.

HORARIDimarts i dijous de 16 a 20 h

Dimecres i divendres de 9 a 14 hDissabtes de 10 a 13 h

CIJ SON SERVERAC/Pere Antoni Servera, 24

07550 Son Servera - Tel. 971 567050cijsonservera@hotmail.com

Actualitat

9

TOT PER HOME I DONA TEL. 971 817 119AVDA. CONSTITUCIÓ, 28

SON SERVERA

ManteleriasCortinas

Telas mallorquinaspara vestir su hogar

Plaça Sant JoanTel. 971 567 760

La Conselleria de Obres Públiques va comunicaral consistori els defectes condicionatsa una subvenció d'uns 525.000 euros

L'Ajuntament de Son Servera, des de la Regidoria de Cultura, harealitzat actuacions de millora i condicionament de les instal·lacionsdel Cinema Teatre La Unió per solucionar les deficiències existents iadaptar les instal·lacions per a les persones amb mobilitat reduïda.

L'equip de govern actual va tenir coneixement d'aquestes defi-ciències poc després de començar la legislatura, per part de laConselleria de Obras Públicas i Habitatge.

Després de la visita de revisió de tècnics de l'esmentadaConselleria, es va detectar que s'incomplia la Llei 3/1993, de 4 demaig, per a la millora de l'accessibilitat i de la supressió de barreresarquitectòniques i el Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s'apro-va el Reglament de supressió de barreres arquitectòniques que recullque "tots els edificis, instal·lacions i espais d'ús públic, de titularitat

pública i els de nova construcció han d'estar adaptats".Les obres d'adequació a la normativa vigent en relació amb la

supressió de barreres arquitectòniques han inclòs la creació d'una pla-taforma elevadora a l'escenari i la construcció de serveis sanitarisadaptats per a persones amb minusvalidesa.

En concret, als camerinos de la planta soterrani s'ha habilitat unespai i construït un servei sanitari per a les persones amb mobilidadreduïda. A més, s'han realitzat petites modificacions a l'equipamentdels serveis sanitaris del hall del teatre, ja existents per adaptar-losadequadament.

La regidora de Cultura, Marga Serrano, assenyala que "aquestesactuacions han suposat al consistori una inversió d'uns 28.000 eurosen un edifici nou que ja s’ hagués hagut d'haver adaptat a la llei deprincipi respectant la millora de l'accessibilitat i la supressió de barre-res arquitectòniques". L'esmena d'aquestes deficiències suposen peral consistori no perdre una subvenció d'uns 525.000 euros procedentsdel Govern Balear. �

� L'Ajuntament de Son Serveraha solucionat deficiències alTeatre Cinema La Unió per al'eliminació de barreresarquitectòniques

Tot enmerceriaHorari: 9’30 a 13’00h

16’30 a 20’00 h

Plaça Sant Joan, 11Tel. 971 567 137

La nostra llengua

10

Tel. 971 567 321 - 971 567 053C/ Joana Roca,121 - 07550 Son Servera

Tenim varietat en roba icalçat laboral per a l'hivern

L'Ajuntament de Son Servera, des de la Regidoria de Mobilitat, haimpulsat una nova actuació per comptar amb més places d'aparca-ment al nucli urbà de la localitat.

Així, s'ha procedit a l'obertura de l'espai de la plaça del Mercat perutilitzar-la com un nou pàrquing més, excepte els divendres, dia en quèse celebra el tradicional mercat de la localitat.

D'aquesta forma, el regidor de Mobilitat, Javier Mora, explica quel'esmentada plaça romania tancada la resta de la setmana després dela celebració del mercat. No obstant això, amb aquesta nova actuaciós'evita la infrautilitat dels espais, "aprofitam una plaça de considerabledimensió amb l'objectiu de donar un servei més d'utilitat per als ciu-tadans". Aixi doncs, la plaça del Mercat, es converteix en pàrquing,amb unes 50 places d'aparcament, des del divendres a partir de les16.00 hores fins al dijous a la mateixa hora. �

� La plaça del Mercat deSon Servera reconvertidaen 50 places d'aparcament

� La Direcció Insular dePolítica Lingüística del Consellde Mallorca subvencionaamb 18.000 euros el projectelingüístic presentat perl’Ajuntament de Son Servera

D’acord amb les bases desubvencions per a projectes lin-güístics que presentà el Consellde Mallorca cap al maig i unavegada que el Servei Lingüísticserverí presentà el seu projecteamb una memòria detallada iexhaustiva de les actuacions enmatèria de dinamització lingüísti-ca, la Direcció Insular de PolíticaLingüística ha atorgat a aquestprojecte l’ajut de 18.000 € perdur endavant accions de suportal foment de la llengua pròpia entots els àmbits del municipi.Juntament amb Alcúdia iCapdepera, Son Servera ha estatel municipi que ha rebut mésconcepte de subvenció d’acordamb la qualitat del seu projecte.

Més concretament, les

actuacions subvencionades hanfet referència a:

- Subvencions per a la nor-malització lingüística als comer-ços, bars i restaurants.

- Edició d’una pàgina exclu-siva del Servei Lingüístic en larevista de premsa local.

- Creació d’un punt d’autoa-prenentatge a la zona costanerade Cala Millor.

- Organització al municipi del’Acampallengua 2008.

- Creació d’una pàgina webexclusiva del Servei Lingüístic iobtenció del domini .cat.

- Edició de materials defoment de l’ús: edició de calen-daris.

- Foment i suport a la pro-ducció cultural illenca.

11

Visitau ja el nou accéslingüístic de la pàgina web

institucional de l’Ajuntamentde Son Servera i coneixeu totel que ens ofereix la nostra

llengua pròpia!

No hi ha dubte que les noves tecnologies són les eines decomunicació ja no del futur, sinó també del present més imme-diat, i suposen un mitjà efectiu i de modernitat per projectar lanostra llengua vers l’exterior i per fer-la arribar a tot arreu. Ambaquesta intenció, hem dissenyant un portal lingüístic accessibledes de la pàgina web institucional –que ja compta amb el domi-ni .cat- que conté tot un ventall de finestres que despleguendiverses activitats i funcions que genera el Servei Lingüístic,qüestions de llengua i d’altres eines de suport. Concretament,elcontingut n’és el següent:

a) seguiment de la Campanya de Normalització Lingüística del’Ajuntament

b) notícies entorn de la llengua i d’altres que genera el SALc) servei de correcció i traducció on-line a les empreses i ciuta-

dans del municipid) traductors i correctors on-line, programes d’autoaprenentat-

ge, enllaços...e) material lingüístic de foment de la llengua editat pel SALf) normativa lingüísticag) cursos de català de l’Escola d’Educació de Persones Adultesh) inscripció i termini de matrícula per als exàmens oficials de

catalài) subvencions i ajuts que atorga el Servei j) concursos i premis, certàmens de narrativa breu i de poesia

en català, cicles...k) qüestions de llengua: barbarismes, lliçons de català, literatu-

ra i història...l) qüestions de sociolingüística: enquestes per valorar l’ús, con-

flicte lingüístic...m) recursos lingüístics per aprendre català a Son Serveran) punts d’autoaprenentatge...

A més, des de la carpeta ciutadana, un nou accés que per-met agilitar els tràmits administratius, els usuaris ens podreutrametre textos per ser corregits o traduïts de manera gratuïta.Aquest servei és exclusiu per a empreses o persones físiquesradicades a Son Servera, per la qual cosa ens heu de deixar lesvostres dades personals: nom, DNI, adreça i telèfon.

És una actuació transcendental tot tenint en compte quel’accés a informació per mitjà d’Internet de cada vegada és mésefectiu i real, i la nostra llengua no ha de perdre el camí inces-sant de les noves tecnologies.

NO HO DUBTEU MÉSI ENTRAU JA A LA PÀGINA

WWW.SONSERVERA.CATI CONSULTAU L’ENLLAÇ DE

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

VOS HI ESPERAM!

� La Direcció General dePolítica Lingüística del GovernBalear subvenciona diversesactivitats de dinamitzaciópresentades per l’Ajuntamentde Son Servera

D’aquesta manera, el consis-tori serverí demostra la sevaimplicació en matèria de norma-lització lingüística de la nostrallengua pròpia, a fi de garantir,d’una banda, l’equilibri d’amb-dues llengües oficials en el muni-

cipi i els drets lingüístics de totsels seus ciutadans de no ésserdiscriminats per raó de l’idioma;i, de l’altra, la voluntat de fomen-tar i situar la llengua pròpia coml’idioma oficial, juntament amb elcastellà, però preceptiu i propi.�

D’acord amb la convocatòria pública d’ajuts de la Direcció Generalde Política Lingüística per a actuacions de dinamització lingüística,integració de nouvinguts i mediació, i una vegada que el ServeiLingüístic serverí presentà el seu projecte d’activitats detallades enaquest sentit, l’Ajuntament ha rebut una sèrie d’ajuts econòmics perdur endavant les següents activitats:

De primer, hem dissenyat material fungible de foment de l’a-prenentatge de la llengua pròpia per a tots els alumnes dels cur-sos de català, tot amb la finalitat que se sentin atesos i que elscomencin amb il·lusió i, alhora, siguin conscients de la necessitat deconèixer la llengua pròpia d’allà on resideixen i no se n’amaguin. Així,els hem entregat tot un material de foment per als cursos que inclouuna bossa de tela amb l’eslògan “A Son Servera és fàcil aprendrecatalà. Jo ho faig!”; i a dins un bloc d’apunts amb la inscripció “Lameva plagueta de català!” i un estoig amb llapis i bolígraf, amb la ins-cripció “Escriu en català!”, maquineta i goma. Tot en material reciclat,a fi de vetlar pel medi ambient. Igualment, era imprescindible comptaramb un espai dotat de les condicions necessàries per desenvolupar lesclasses, amb el material bibliogràfic i informàtic adient i a l’abast delsalumnes. Per això, hem adaptat una aula de l’Escola d’Adults com aaula d’aprenentatge de català, amb tot un material lingüísticestructurat per nivells de dificultat (inicial, elemental, mitjà isuperior) i en diversos suports (bibliogràfic, informàtic i a travésde la xarxa Internet), a més de diccionaris i altres eines, que, des-prés de les classes, permetrà aprendre per un mateix durant uns hora-ris molt flexibles. D’aquesta manera, els alumnes tenen material direc-te el temps de classes, de consulta per al professor, cosa que tot ple-gat millora els cursos i incrementa les ganes dels alumnes per apren-dre la nostra llengua.

Finalment, era igualment necessari crear un banc de llibres gra-tuït d’aprenentatge i d’autoaprenentatge per als alumnes d’A-1Iniciació de català, ja que com a recents nouvinguts és essencial quese sentin atesos i adoptin una actitud positiva respecte de l’aprenen-tatge de català.

D’aquesta manera, els hem lliurat el material bibliogràfic adientper iniciar-se en el coneixement de la llengua pròpia d’allà on residei-xen i, juntament amb les altres dues accions, reben tota una atencióque de ben segur els farà començar amb més il·lusió i, en arribar a caseva, mostrar aquest material i, potser, aplegar i conscienciar altrescompanys perquè també s’hi apuntin. �

¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19

limpiezasgil@hotmail.com

C/ Juan Servera Camps,34 Cala Millor · Tel. y Fax 971 58 53 28 - Móvil 609 380 312

CCOOMMPPRREESS II SSEERRVVEEIISS aa CCAALLAA MMIILLLLOORR

El 24 de diciembrellega Papa Noël a

nuestra tienda pararepartir los regalos

En pleno franquismo, en 1965, cuando lostecnócratas cercanos al Opus Dei entraron conarmas y bagajes en las áreas de poder,Francisco Fernández de la Mora escribió un librotitulado "El crepúsculo de las ideologías". En1992, pocos años después de caer la URSS,Francis Fukuyama publica un bet seller, "El fin dela historia". Su tesis, aunque con distintos mati-ces, es que la madurez de la humanidad ya noexige, antes al contrario, referencias ideológicasrepresentadas por los distintos partidos políticosque no hacen otra cosa que liar la marrana. Elfuturo es gestionar adecuadamente las técnicasaplicadas a la economía, a la convivencia... Elproblema, tal como ahora se ha puesto de mani-fiesto con toda su virulencia, es que detrás delos que defienden a ultranza la muerte de lasideologías y de la política late una Ideología yuna política.

Con la muerte del comunismo y la dificultadde repensar la socialdemocracia en un contextoglobalizado, tomó carta de ciudadanía comopensamiento dominante y "cuasi" único la fazmás dura del liberalismo, el neoliberalismodominado por los neo.com, para los que el mer-cado era el único referente. Los Estados, la polí-tica, no eran más que estorbos para que los indi-viduos emprendieran su camino hacia el éxito. ElEstado debía "adelgazarse" hasta el máximo, lapolítica no era más que un mal inevitable paramantener la democracia formal, y los políticos

una panda de mediocres susceptibles de sobor-no. La economía y los servicios (¡antes públicos!)en manos privadas era la única garantía de cre-cimiento continúo, como única garantía (?) deredistribución entre los ciudadanos.

Tal ideología ha impregnado también la cul-tura y los valores de la ciudadanía, especialmen-te en los países desarrollados. La meritocracia(¡el que vale,vale; y los otros a la cuneta!), lapura y dura competencia (¡el compañero de tra-bajo o pupitre es un posible adversario!), lainmediatez(¡ lo urgente es hoy, mañana...!), elacceso fuera de control al consumo (¡el valormáximo del consumismo!)... toman carta de ciu-dadanía. Los ídolos son aquellos que han obte-nido éxitos tangibles y visibles. Más aún,comienza a aparecer en el escenario el valor dela "apolítica". Es frecuente ver como los ciuda-danos se declaran orgullosamente apolíticos.

Pero la burbuja comienza a tambalearse: lacrisis financiera mundial. En la práctica un"crack" económico y social, que nos coge fuerade juego. La economía productiva de la quetodos vivimos frena sus máquinas, la disminu-ción y destrucción de empleo es una realidad,los bancos comienzan a poner "peros" a nues-tras hipotecas y préstamos después de años de"ancha es Castilla", la cesta de la compra subeen espiral... El resultado es un desconcierto indi-vidual y colectivo, una desconfianza en tirios ytroyanos, una falta de luz a corto, medio y largo

plazo.Los líderes mundiales acaban de reunirse

en Washington para intentar poner orden y con-cierto en el ámbito financiero, recuperandomecanismos sociales y políticos de control.Bienvenidas sean tales medidas, si llegan a apli-carse. Pero, seguirá la asignatura pendiente dela economía real, del empleo estable y de cali-dad, del acceso en igualdad real de oportunida-des a bienes tales como la educación, de la par-ticipación real y eficaz de los ciudadanos en lasdecisiones que nos afectan... y un largo etcéte-ra. En definitiva, ha regresado (¡o debería regre-sar!) el momento de la Política (¡en mayúscu-las!). En nuestra Constitución se habla de "eco-nomía social de mercado". El mercado debetener su propia dinámica y autonomía, perosiempre subordinado a los intereses generales(¡entiéndase los ciudadanos y ciudadanas!). Laúnica garantía son las instituciones políticas,elegidas democráticamente entre las distintasopciones ideológicas representadas por los par-tidos políticos. No es verdad que todos los políti-cos sean iguales, ni que todos los partidos polí-ticos en sus principios y modo de actuar sean unmero calco. En definitiva las personas, los indivi-duos, debemos recuperar y ejercer nuestrosderechos y deberes como ciudadanos. No limi-tarnos a ser simples súbditos. Lo expuestopuede parecer utopía. Pero, sin cierta utopía nohay futuro. �

13

Opinió

Novedad: Menú diario 12 eurosPASTAS CASERAS

Despues de regentarel Ristorante LaBruschetta durante 10años en la plaza SantJoan de Son Servera,informamos a nues-tros clientes que noshemos trasladado a lascasas de Ca S´Hereu(c/ Sol, 6)

Horario:13h. - 15h.

19:30h. hasta cierreLunes cerrado

� Las víctimas de la crisis: ¿el fin de la política?Antoni Tarabini

CCOOMM SSEEMMPPRREE EELLSSNNOOSSTTRREESS SSEERRVVEEIISS DDEE

FFIISSIIOOTTEERRÀÀPPIIAA II MMAASSSSAATTGGEE

Reportatge

14

� Los primeros 40 añosMaria Migliaccio

Una señora italiana de la “alta sociedad”ha escrito un libro contando la historia de susprimeros cuarenta años de vida. Vida bastan-te liberal y aventurera pero, con todo esto ( ojustamente por esto), el tiempo ha sido gene-roso con ella y su cara y su cuerpo se defien-den muy bien.

En verdad cuarenta años no son dema-siados hoy en día para las personas, al revéses considerada la edad más agradable.

¿ Y para las construcciones?Naturalmente no son muchos años pero

depende también de como se han conserva-dos o reestructurados en el curso del tiempo.

Y se tiene que pensar que no están infil-traciones de ácidos hialurónico u elastina uotros remedios similares.

El Eurotel cumple exactamente cuarentaaños ahora en el 2008 y justo este año hasido catalogado como elemento de InterésArquitectónico.

Diseñado y decorado por Miguel Fisac suproyecto va desde el 1961 hasta el mayo del1963 y su construcción ha sido terminada enel 1968.

No es el único edificio de Fisac en SonServera y en particular en Costa de los Pinos(se tiene que recordar entre todos La Pioneraque fue su primer chalet) , pero parece que elEurotel sea su único hotel en absoluto.

Miguel Fisac ha sido uno de los másimportantes arquitectos, urbanistas y pintoresmodernos españoles.

En su larga vida (Daimiel, Ciudad Real 29de septiembre de 1913 – Madrid, 12 demayo 2006) ha sido capaz de revolucionar elaspecto de las iglesias españolas, de buscar,con una idea social de la arquitectura, la cre-ación de viviendas por gente pobre (intento noalcanzado por la falta de confianza de las ins-tituciones políticas interesadas) y sobre todode experimentar nuevos medios de construc-ción.

A partir del 1959 inicia su experimenta-ción más continua de servirse del hormigónpretensado en forma de piezas huecas queparecen huesos y reúnen las condiciones deuna gran ligereza y resistencia.

Encuentra en el hormigón armado elmaterial adecuado para asumir sus analogíassobre “vigas-hueso”, piezas prefabricadasque consiguen resolver el problema de salvargrandes luces, controlar la iluminación cenitaly evacuar las aguas de lluvia.

Siempre ha intentado de hacer que sefundiesen el valor plástico y técnico con larealidad del paisaje, las características huma-nas, históricas y geográficas del lugar.

Entre sus obras arquitectónicas principa-les están el Edificio central del CSIC (Madrid),la Iglesia del Espiritu Santo (Madrid), elInstituto Nacional de Óptica Daza de Valdés(Madrid), el Instituto de Enseñanza Media(Malaga), el Edificio de viviendas en DoctorEsquerdo (Madrid), el Edificio de IBM enPaseo de la Castellana (Madrid) y muchísimasotras obras en toda España.

Recibió todo tipos de premios desde elPremio Superior de Arquitectura de Madrid, laMedalla de Oro en la Exposición Internacionalde Arte Sacro de Viena hasta el VII PremioAntonio Camuñas de Arquitectura, el másimportante que otorga una entidad privada enEspaña en el campo de la Arquitectura y quese concede cada dos años.

Bien, nacido de un padre tan importante,el Eurotel, después los primeros luminosostiempos llenos de elegancia y lujo, ha sidodepredado como si hubiesen llegado los pira-tas de la Dragonera.

A los pies de un fabuloso pinar, rodeadode una natura incontaminada y ennoblecidode las flores de su jardin, también puestassobra cada terraza de las habitaciones, estehotel, con su línea simple parece un barcoque va hacia el mar cercano.

Todo blanco con las carpinterías externasde pino finlandés, los toldos azules, piscinasde lo mismo estilo del edificio, Fisac ha que-rido imprimirle una marcada concepciónestética mediterránea.

Y sobra las puertas de la entrada y en lacobertura lateral de la grande terraza internalos famosos huesos de Fisac.

¿Entonces que ha pasado?Ha pasado que los primeros administra-

dores se han apropiados de todo: vajillas de

plata, características lámparas catalanas,antiguos maleteros en piel puestos comoornamento y todo el dinero ganado del hotel.

Así esta distinta y noble señora se habíareducido como una pobrecita mal vestida yhumillada.

Al fin por fortuna, han llegado adminis-tradores y un director honesto que poco apoco le han devuelto ropas y dignidad pero(está siempre un pero) en muchas reestructu-raciones han variado demasiado el aspectoprimero como, por ejemplo, quitando lamadera en los balcones y dando a las pisci-nas un estilo “barroco”.

Los últimos administradores-propieta-rios, también en buena fe, han hecho muchasmejoras mas han derrumbado los huesos deFisac de la terraza.

Ahora, a cumplir los cuarenta años, al finhan llegado los arquitectos y el ayuntamientoque han puesto reglas por el mantenimientode este bien arquitectónico de Mallorca.

Hemos pedido a Joan Riera, regidor delUrbanismo de Son Servera:

(Maria) -¿Por que se ha pensadoahora y solamente ahora de catalogar elEurotel como bien arquitectónico? ¿No espor una fiesta de cumpleaños verdad? –

(Joan Riera) -No - contesta el regidorsonriendo – ha sido una coincidencia.Nuestro ayuntamiento tenía una normativamuy vieja, del 1987, echa en el periodo delboom turístico por la cual estaba previsto unenorme aumento de los habitantes. Ahora seestá investigando sobra el Plan Territorial deMallorca y nosotros, entre otras iniciativas,estamos catalogando los edificios y los ele-mentos de interés histórico, artístico, arqui-tectónico y paisajístico del término municipal

15

Reportatge

de Son Servera por la nueva normativa y deaquí la protección y catalogación del Eurotelen cuanto proyecto de Miguel Fisac. Sabemosque muchos jóvenes arquitectos vienen amirar y estudiar la técnica de los famososhuesos.

Pero pasa que todos están de acuerdocuando se trata de conservar y proteger lasconstrucciones de otros, mucho menos cuan-do se refiere a las propias.

(Maria) -¿Cuales son los cambios quese pueden o no se pueden hacer?

(Joan Riera) -Ningún cambio sustancialsobra todo en la parte exterior.

Al revés se deberían reconstruir los hue-sos, poner otra vez la madera en las ventanasy hacer otras reconstrucciones.

(Maria) -Pero son intervenciones muydispendiosas y además los “tours opera-tors” piden otras variaciones. –

(Joan Riera) -Yo no estoy de acuerdo quese tiene que pensar siempre a los turistas.Tenemos que hacer las cosas pensando antetodos a conservar nuestra identidad cultural yrevalorizar nuestro pueblo, hacer las cosaspor nuestros ciudadanos.

Creo que los turistas vendrán igualmen-te solo puede pasar que será otro tipo deturista, un poco más culto y más interesado atodo el entorno y no solo al sol y mar.

Y al Eurotel le publicitaria como bien de

interés cultural y se podrían pedir tambiénintervenciones de la Comunidad Europea.Naturalmente con el tiempo, poco a poco.-

(Maria) ¿Que piensa de todo esto laregidora de Turismo Carme Nebot?

(Carme) En època de crisi i d’alta compe-tència d’altres mercats com és l’actual –declara sin renunciar a hablar catalán – ésmolt bo aquest reconeixement a l’Eurotel.

Actualment no és suficient vendre sol iplatja, sobretot si volem duu més turistes aprincipi i final de temporada, i no en parlem jasi aspiram a la desestacionalització.

El turista que ve fora del període juny-setembre cerca altres alternatives a part desol i platja que complementin la seva estada,

i estant tan lluny de Palma no ho tenim fàcil.Hem de mirar de treure partit a tots aquestsaltres recursos: Eurotel, carril bici, llocs peranar d’excursió, talaiots, església Nova…Tenim un municipi ben atractiu.

Mientras tanto el Eurotel, ahora cerradopara las reformas, con sus salones desiertosy las habitaciones vacías, espera.

¿Que pasará este año? ¿Cuáles loscambios?

Seguramente, reconociendo al fin suvalor primario, nadie pensará de pintar estaseñora de cuarenta años como una jovencitade 15 años (y ahora que está protegido aúnmás), y podrá ir adelante con su dignidad por-que, se sabe, la clase no es agua. �

RESTAURANTE C’AN JIMMYPONE A SU DISPOSICION COMIDAS

Y CENAS PARA EMPRESAS Y GRUPOS.PIDA PRECIOS SIN COMPROMISO.

Tel. 971585275 - 650952488CALA MILLORPlanol de l’Hotel Eurotel fet a 1963

Publicitat

16

El pasado domingo 9 de noviembre, en el diario EL MUNDO, DIADE BALEARES, insertaba un artículo de opinión del periodista AgustínPery, cuyo titular era: “MALA ALUMNA DE HISTORIA” (ahora que esta-mos solos) lo he creído interesante y aclaratorio, a tenor de ello, me hetomado la libertad de insertar algunos párrafos.

Permiteme María Antonia que pese a la distancia ética, moral yfinanciera que nos separa te de un consejo… Te muestras altanera ydisciplente como ese fiel senescal de tus desmanes llamado BartoloméVicens… No juegues con fuego. A otra Maria Antonienta, los colla-res de perlas y los fastuosos banquetes le pusieron en contra a todo unpueblo, hambriento de pan y ahíto de tanto latrocinio… Al fin y alcabo, si te has hecho rica ha sido con la participación activa de unospocos y el silencio cómplice de muchos. Tu clan desde Garau hastaVicens pasando por Maximiliano Morales y Gori Martorell…. ¿A queespera la justicia para investigar tu fortuna? …. Miquel Nadal tanoscura su fortuna como la tuya.

Este Miquel Nadal, es el mismo (según el periódico) que cuandoiba a “volar” cogía del erario público, “davant deu i tot lo món” 9.000euros

…. Tu eres autodidacta hasta en el arte del engaño…. Asistimosal ocaso de la MUNARQUIA, víctima de su soberbia. Ahora toca aca-bar con la Señora X…. Nadie se cree que tu no seas la señora x de lacorrupción política bombeada desde el Consell que presidiste.

Y ahora, un pequeño muestreo de títulos de artículos que heido recopilando de los periódicos:

Estos primeros van dedicados a Ordinas:“Ordinas entrega a la Jueza 240.000 euros que escondía en

le jardín. Un empresario dice que Ordinas pedía comisiones paraella y para el PP. La Esposa de Jaime Abad colaboró con la trama,por amistad con Ordinas. Ordinas gastó 14 mil euros en China enjoyas con cargo al Govern. Ordinas Utilizó un asesor para camuflarlos contratos ilegales. La policía sospecha que Ordinas se embol-so 2 millones de euros en comisiones. Una de las empresas a laque Ordinas dio de 6 millones de euros públicos, no tiene emple-ados. Prisión sin fianza por Ordinas y su esposa por el caso Scala.”

Veamos ahora otro muestreo dedicado a Viaene:“Un detenido en Valencia por supuesto pago de comisiones a

Viaene. La policía sigue la pista de Viaene en Valencia. Con la bajade Viaene, ya son 10 afiliados al PP expulsados. Soy el único(Viaene) que he devuelto dinero. Ordinas declaró a la jueza queViaene exigía comisiones para el eses conseller Cardona.”

Y ahora unos cuantos titulos de artículos “de aquí y de allá”:“La trama del caso Scala se quedaba con el 40% de euros

pagados por CDEIB. La testigo del “caso Ordinas” declara que elagujero del CDEIB supera los 20 millones de euros. EU dice que latrama compartía “patrón” con la de “turisme jove”. Munar en eltenis con los beneficiarios de su plan territorial. Anunciaban ofici-nas en Bonn, Nueva York y Los Angeles. Utilizaban como clientes

a García y Nadal.”

Y ahora unos pocos dedicados a la crisis:“¿Crisis? ¡No hay crisis!. Touriño no da cuenta de casi dos millo-

nes de euros en “personal y gabinete” este mismo cuenta con 4coches oficiales y se ha hecho un despacho de unos 500 metros cua-drados. Y un alto cargo de Catalunya hace colocar una televisión en elcoche oficial. Y Andalucía se gastó millones de euros, que no tienennada que ver con la crisis.”

Vuelvo ahora a los titulares de periódicos:“La Asamblea de Extremadura se gastó más de 300 mil euros en

la oficina de Ibarra. El Govern multiplica el presupuesto de deportepara tapar “agujeros” del PP. NI LA MITAT DE LOS DIPUTADOSACUDIÓ A LA SESIÓN MATINAL SOBRE CRISIS Y PARO. El circulo bale-ar critica el “despilfarro” cuando ya hay 47 mil parados. Los partidosignoran la crisis y se suben sus asignatura en 4,20%. El republicanoCarretero cobró casi dos años como director de un hospital que noexiste. La empresa pública GESMA sabe el número de altos cargos (de9 a 25)”.

Esto no es más que un pequeño muestreo. No he escrito ni lamitad de los que tengo copiados. Y si ello es preocupante y vergonzan-te, en cierto modo lo es más lo que voy a decir ahora. Los hay queadmiten, perdonan y hasta aplauden, que nuestros políticos (unos másque otros, y tal vez algún que otro mirlo blanco) sean unos corruptos.Ello es para meditar… y llorar. �

Opinió

17

Redacció i Publicitat660 99 15 28 - 609 48 65 09

revista@calamillor7.com

� Eco de un artículoMateu Servera “Fena”

18

Opinió

B A R R E S T A U R A N T E

S’ENTRADAMenú diario · TapasComida a la carta

CARNES BRASA - PA AMB OLISCENA GRUPOS Y EMPRESAS

Tel. 971 567 337 - 605 27 33 98

� Clase de LujoJosé Luis del Reino

Los españoles, pacientes y tal, noshemos dotado de unos líderes, que, a mi justoparecer, no nos merecemos. Los senadores,congresistas, reyes de taifas que mangoneanlas autonomías y demás políticos de mediopelo, sin olvidar alcaldes, asesores, chuponesvarios, cineastas, etc.., son francamente, lomejor de lo mejor, una clase de lujo. Y elespañolito que suda para llegar a fin de mesy muchas veces no llega, está perplejo.Veamos.

Un “bellotari” que ya no pinta nada, segasta más de 400.000 euros de nuestrodinero, más coche, más cuatro curritos, parasu propio servicio, o sea, para no hacer nada.

Otra “aptovechategui” gallega, una talBugallo, prefiere darse un paseo por la Feriade La Habana y como le daba miedo ir sola,se acompaña de 100 personas, invitadas portodos nosotros y se gasta dos kilos de eurosen la “broma”.

Otro gallego, Touriño, a quien no le gusta-ba el despacho que le dejó Fraga, lo remole-da y se gasta, solamente, 400 millones.

El pobre Montilla, que solamente gana eldoble que Zapatero, se sube el sueldo un 1 y

pico % y, claro, luego tiene que pedir dinero aEspaña porque no le llega para sus “embaja-ditas” y para hacer que desaparezca el idio-ma común del resto de los españoles de sunación.

Hay reyezuelos de taifas que tienen hastacuatro coches de lujo, blindados, con TV, Bar,etc. y, aunque luego pidan perdón por el des-falco, no pasa nada. Se quita la TV y hasta lapróxima. En Baleares, como somos pobres,se ha contentado al pueblo con dos televisio-nes públicas, que, casualmente, solo se vencuando hay fútbol y poco más. Lógicamente,somos algo así, como como Madrid y nomenos. Tanto por habitantes, como por auto-nomía.

Y ahora resulta que los socialistas, pro-motores de estas barbaridades, están preo-cupados. Yo diría que con razón. El descrédi-to de la clase política es la comidilla de losespañoles, que no dan crédito a lo que se leeen la prensa escrita. Son muchos miles demillones que desaparecen en gastos de nue-vos ricos, cuando el paro aumenta, las indus-trias quiebran y la mediana empresa no sabea quien acudir para enjugar pérdidas.

Mientras tanto, los Bancos reciben eldinero de nuestros impuestos para sanearsus cuentas, eso sí, de tapadillo y en secreto,según leo en el Mundo, durante los primerosmeses. Ignoro porqué no se dice cuanto se dáa cada Banco y el destino final de ese dinero.

Y como durante los ultimos años, lasfuerzas vivas en babia. La oposición no diceni pío; los sindicatos, a Zapatero rogando ycon el cazo puesto y UGT amenazando conuna huelga, no por los dineros mal empleadosno por los abusos de una clase priviligiada,sino porque en el sector aereo, alguna lineaaerea, ha osado despedir a cuatro trabajado-res, naturalmente de UGT amenazando conuna huelga, no por los dineros mal empleadosni por los abusos de una clase priviligiada,sino porque en el sector aereo, alguna líneaaerea, ha osado despedir a cuatro trabajado-res, naturalmente de UGT. Los dineros detodos, malgastados, no merecen que los sin-dicatos se muevan. Que una cosa que nuncahe comprendido es el porqué de los pagos,tanto a los sindicatos como a la patronal. Quelos paguen sus afiliados. En fin, otro díaseguiremos, que los chupones crecen. �

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-Tel. y Fax: 971 81 71 65

07550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: electricaluengo@gmail.com

19

Opinió

� El canari voladorJoan Jofre Ferrer

Per què serà que quan xerr seriosament de política la gent d'es-querres diu que jo som de dretes i la gent de dretes diu que jo socd'esquerres?, per què serà? Idò senzillament perquè jo som una per-sona de centre. -Però si el centre no existeix! -diuen tant els d'esque-rres com els de dretes. I sí que existeix. Quina política fan? Idò la polí-tica de centre (aplicada per Adolfo Suárez en temps de la UCD) és tenirels pensaments democràtics i lliberals, agafar les idees i els suggeri-ments millors, tant si vénen de l'esquerra com si vénen de la dreta, iaplicar-los en benefici de tots els ciutadans abans que del partit. Bé,hi

ha molt a parlar d'això, si vos pareix ho deixarem per a un altre dia.Ens concentrarem amb el personatge d'avui, que va ser president del

Govern durant dues legislatures, o sigui durant vuit anys. Els primersquatre anys, si jo hagués de posar nota -entre el suspens, aprovat,notable i excel·lent, li posaria un aprovat; no va anar malament del tot,de tant en tant aplicava mesures de centre, i jo pensava: "tendrà en J.M. Aznar pensaments Suaristes?

Però no, ni molt manco, el que passava era que a la primera legis-latura no tenia majoria absoluta i va haver de pactar amb el partit CIUde Jordi Pujol, partit que sí era de centre.

I en Jordi Pujol el controlava bastant, li tenia les regnes estretescom un cavall jove.

Però, oh sant Antoni gloriós!, a la segona legislatura quan va obte-nir la majoria absoluta i no va tenir ningú que li pogués fer els comp-tes (com abans en Jordi Pujol ) aquí va

Ser gros!, els “dàtils” se li tornaren melons d'eriçó i es començara sentir més important que els altres presidents d'Europa, tan sols eracomparable a G. Bush i T. Blair, presidents d'EU i de GB. Ell, amb unaactitud “xulesca i de torero" es va fer una foto

Juntament amb els altres dos, tot orgullós i donant suport a la gue-rra d'Irak. Es pensava que ningú en aquest món no li podria fer res!Ens sortirà molt cara aquesta foto als espanyols!

Comentà molta de gent que en poc temps, pràcticament tots elsserveis d'intel·ligència espanyols destinats a Irak varen sofrir unaemboscada i moriren tots; després allò dels trens a Madrid, això ja vaser massa. S'havia despertat l'odi dels islamistes contra el mateixAznar , Espanya i els espanyols, i es veu que encara els dura.

El dia tres de setembre, un diari musulmà del Marroc,L'Observateur, va escampar pertot el món que en J. M. Aznar podriatenir a veure alguna cosa amb l'embaràs de la ministra de Justíciafrancesa, la senyora Rachida Dati (de descendència magrebina).

A la majoria d'espanyols els ballava per dins el cap... Tendrà en J.M. Aznar ES CANARI VOLADOR? I altres diuen: I tant que li té, i a mésel té PICADOR!

Si fos vera basta veure la panxa de la senyora ministra; si és cana-ri només hagués volat i no hagués picat, no li duria la inflor que li du.Què trobau vosaltres?

La polèmica del canari de n'Aznar ja està servida, hi haurà opi-nions de tota mena.

Però no passeu pena, això és normal... Fins aviat!

Mai no és segura l’aliança amb un poderós. �

Cada vez que el Sr. Aznar sale a la esce-na política lo hace para soltar paridas comoha hecho en la última ocasión, no se le ocu-rre otra cosa que decir que los que están afavor de hacer algo para combatir el cambioclimático son unos nuevos comunistas tras-nochados o algo parecido, la verdad es que asemejante individuo y los que con el comul-gan lo que les podamos dejar a las genera-ciones que nos sigan les importa un carajo, yyo me pregunto ¿que diablos tiene ese sujetoen contra de la única ideología que es capaz,en teoría de hacer algo por el deterioro delmedio ambiente y por los menos favorecidosde esta sociedad?

Lo peor que nos puede pasar es que ten-gamos que aguantar las cacicadas de losrepresentantes políticos que en su día elegi-mos para que nos gobernara con arreglo a laspromesas y compromisos a los que se com-

prometían en sus programas electorales, susmítines, su supuesta ideología política y por lomenos el respeto a las leyes, y digo que es lopeor porque esos fallos nos llevan a dejar decreer, aunque somos muchos los que yadudábamos, que la democracia sea algo realen este país, y eso de limitarla a la conocidamáxima de “si no te gusta en cuatro años lopuedes no votar” ya no cuela, no es mas queuna forma de enmascarar la falta de respetoque los politiquillos de baja estopa tienenhacia las leyes y hacia los ciudadanos, y estoyhablando, entre otros, de los políticos quetenemos a nivel local, o es que ¿no permitir eluso de las calles para el aparcamiento devehículos no es una cacicada? Ya nos hanenviado el aviso de pago de los tributos muni-cipales y en ellos consta el impuesto munici-pal sobre vehículos a motor, y creí que si nonos permitían aparcar a lo mejor no nos

cobraban dicho impuesto pero no ha sido asícon lo que estamos pagando por un servicióque no nos dan, luego querrán ganar las pró-ximas elecciones municipales. De risa.

La exhumación de los restos de losmasacrados, republicanos y guerrilleros, de laguerra civil española (los de la parte nacionalya se encargó el franquismo de hacerlo) nodebería ser una cuestión de jueces y fiscalessino algo tan sencillo como el derecho quetienen los familiares a saber donde están susfamiliares, como fueron asesinados, quienesfueron los que les asesinaron y el derecho adarles, con arreglo a las creencias de cadauno, un entierro digno, algo tan natural comoeso no le parece bien a los que manejaron lapolítica durante el franquismo: la católica y laderechona más recalcitrantes.

El atentado del día 9, domingo, enAfganistán es el exponente más claro de lasconsecuencias que nos trae el incumplimien-to del “referéndum de la OTAN” en el cualademás de la pregunta sobre la permanenciao no de España en la organización se aprobóque ningún soldado español saldría del paíspara ejercer ninguna misión, así que aquellospolvos nos dejan estos lodos, y, lamentando lapérdida de vidas humanas, lo más triste esque mientras los responsables se hacen losolvidadizos los menos culpables son los quepagan con su vida, de poco les vale a losmuertos ni a los familiares el teatro que semonta alrededor, sus seres queridos no van avolver. �

Opinió

20

Sols examinant un brot d’herba,o un grapat de terra, em basta

per confirmar l’existència de Déu.Isaac Newton

Aleshores pens...Quan veig néixer el sol,els matins dins la mar,

pintant de mil tonalitats les aigües,omplint de raigs de llum els pinars,

il·luminant la vall o allà dalt les penyes,escalfar el niu del voltor,

aleshores pens...

Quan sent la pluja com cau,o de la neu la fredor,

just veure badar una flor,o flairar la seva olor,escoltar una cançó,o el refilet d’un ocelló,

o sentir la primera ploralla que fa,quan surt al món un nou nadó,aleshores pens... i... crec.

Toni López

Gloses

� RojeriasRRoojjoo

Memòria històrica

21

� Sa pàgina de n’Antoni BessóSon Servera, anys enrere 1927 XV

Antoni “Bessó”

6 d’octubre.Parteix cap a Madrid en Joan

Servera de sa Carrotja; ha estatnomenat membre de l’AssembleaNacional que s’ha d’inaugurar el dia10. Hi va en representació dels ajunta-ments de Mallorca.

12 de novembre.Celebram la festa d’Acció de

Gràcies per l’acabament de la guerrad’Àfrica, per mandat del Govern. A les19.30 h hi ha missa amb l’assistènciade les autoritats.

En el teatre d’en Cupa té lloc,davant la fotografia del rei Alfonso XIII,un acte que consisteix en un parla-ment que fa el rector (molt malament,desastrosament). La banda toca laMarxa Reial, el cant Honor a ti pelsnins i nines i cant de cançons pels sol-dats que han estat a la guerra.

23 de novembre.S’estrena el teatre de Can Cupa al

carrer Nou amb el nom de El Recreo. S’estrena amb l’obra de J.Zorrilla, sempre interesant, Don Juan Tenorio, per una companyia dePalma que treballa molt decentment, diuen. L’entrada es paga a 60cèntims el galliner, 1 pesseta butaca i 1,50 pessetes preferència.

30 de novembre.Avui hi ha inauguració del Teatro Unión, a les 8 amb la sarsuela La

Alsaciana, i el piquet còmic Los monigotes. Els preus són com a ElRecreo. Ja tenim la seu plena d’ous!

Arriba el vicari nou que ha desubstituir D. Miquel Puigròs que passade capellà al noviciat de Pina. NomMiquel Bonnín Forteza, és natural deSa Pobla. Va celebrar missa nova perNadal. Sia benvingut.

18 de desembre.Comencen els sants exercicis, els

predica el P. Salou, el de l’any passat,que no va agradar gens (supòs que ésper això que l’ha duit el rector). Hi acu-deix poca gent. El dematí, al rosari del’Aurora, hi va un poquet més de gent.

24 de desembre.Matines amb comunió general dels

exercicis. És un desastre, com erad’esperar. La gent, el temps de lacomunió (intremisiam), es cansa,tothom fa renou i murmuris de protes-ta. Canta la Sibil·la el nin del ferrerJoan Llabrés, en Xerafí.

26 de desembre.En el tren del capvespre van a pas-

sar un dies fora el rector i la criada. No deixen la clau de la rectoria.L’escolà té les claus de l’església dins la sagristia. Quan tracta d’obrirper tocar les Avemaria se n’adona. Corregudes a casa dels vicaris,monges, etc. No les troben. Ha de venir un ferrer, fa tard, que ha d’o-brir les portes de l’església amb unes claus falses, entre l’expectaciódels congregants. Certificacions sense segell perquè no en disposen.

Triatge i ordenació: Mateu Servera Fena

Dibuix del teatre de Son Servera El Recreo de l'any 1927,extret de la memòria del pintor serverí Miquel Vives.

Opinió

22

� Memòria històricaPere Sart

Cada dia menú variado de3 platos con postre solo 7.80 euros.

La cocina está abierta de 12.00h hasta 23.00hSábado cerrado

Comidas de grupos,empresas y eventos familiares.

Calle Platja, 8 - Cala Millor

tel: 971 81 40 52

Restaurante XXL

El rei En Jaume I i el cuirassat Jaume I;dos noms, el d’un rei, i el d’un vaixell, duescoses distintes amb el mateix nom. El rei EnJaume desembarcà a Santa Ponsa i conque-rí Mallorca, en canvi el cuirassat Jaume I vaencapçalar el comboi que abandonà l’illa lamatinada del quatre de setembrede l’any 36. Santa Ponsa i els seusvoltants, és hores d’ara uns delspunts turístics més importants deles Illes Balears. A l’altra cap de l’i-lla, a sa Coma, Cala Rissada, no séper quina raó, cinc milicianes liposaren aquest nom. És tambéavui uns dels nuclis turístics méssonats. Referent en aquest darrer,no hi ha cap creu com a SantaPonsa, sols el record, d’un vaixellamb el nom del rei. Moltes vega-des ens deixam fascinar per leshistòries dels altres i, en canvi obli-dam o no volem parlar de les nos-tres, que pel sol motiu de ser nos-tres, les hi hauríem de fer més cas.El Jaume I no participà en les fasesinicials de l’expedició del capitàAlberto Bayo en el desembarc.Però quan l’aviació italiana comen-çà a desnivellar la balança, en con-tra dels republicans, Bayo sol·licità el suportd’aquest cuirassat perquè atacàs Palma,Sóller i els nuclis de població més importantsde Mallorca. El que sabem cert, és que ho feua Son Servera, juntament amb el poderóscreuer “Llibertat”. Les seves bombes arrasa-ren Can Domenge, part de Can Ceba, s’hoteli altres llocs. “El Jaume I” va ser batejat perl’Espanya centralista i castellanista de laRestauració. En aquest cas el rei En Jaumeconqueridor no fou marginat. Es dóna el casque dels 850 mariners que dotaven el vaixell,n’hi havia un de Son Servera, del nostre

poble, i un altre de Sant Llorenç. Conten queaquest estava a un dels 34 canons i a la veude “foc” desvià el punt de mira, i les bombescaigueren per les muntanyes de Calicant. Elseu nom era Pere Zorrilla, jugava de porteramb l’equip des Cardassar, abans del 36.

Després de l’aventura mallorquina, el“Jaume I” fou enviat al Cantàbric, però aviatretornà al Mediterrani i participà en diversosbombardejos. El seu final fou tràgic i ben pocgloriós. El maig de 1987 fou tocat per tresbombes en el port d’Almeria, des d’on fouremolcat fins a Cartagena per ser reparat. Eljuny del mateix any patí una explosió internaque provocà més de 300 morts i el seu pos-terior enfonsament.

El que m’ha inspirat aquest reportatge noha estat tan sols el fet de trobar-nos a l’any

de Jaume I, sinó l’article aparegut el 7 d’oc-tubre en el diari de Balears, amb el títol el cui-rassat “Jaume I” de l’historiador AntoniMarimon. Part de les dades són obtingudesd’aquest article.

Les platges de sa Coma, avui tan satura-des de grans hotels i apartaments turístics,són ja molt enfora d’aquells fets esdevingutsl’any 36. Una victòria, una derrota i molts demorts. Segurament aquelles cinc milicianes iuns altres que quedaren sense poder reem-barcar hauran passat desapercebuts entretants de turistes; així com tampoc el meuamic Miquel no m’hagués pogut contar elbombardeig de can Domenge si la bombas’hagués desviada a la casa de veïnat, on enla seva família estava refugiada dins el sote-rrani. �

Publicitat

23

Opinió

24

� Magdalena Álvarez... La Ministra Amnèsica...“Antes partía que doblá...” Sebastià Vives “Perleta”

L'actual ministra de Foment ,naMagdalena Álvarez Arza, va néixer a SanFernando, Cádiz, el 15 de febrer de1952.Doctora en Ciències Econòmiques iEmpresarials per la Universitat Complutensede Madrid, on es va llicenciar l'any 1975,l'anyque va morir en Franco.El 1979 va accedir perConcurs-Oposició al Cos d'Inspectors deFinances de l'Estat.

Fou Consellera d'Economia de la Juntad'Andalusia. Un dels molts punts negres en laseva trajectòria política fou la guerra de lesCaixes d'Estalvis andaluses. Va entestar-se encrear una entitat financera ùnica a Andalusia.

Diputada pel PSOE en el Congrés deDiputats de Madrid per la provincia de Màlaga.

Diuen que té una gran capacitat com agestora en temes fonamentalment econòmics.Fins i tot, en algunes travesses la col.locavencom a futura Vicepresidenta del Govern,en ellloc de Solbes.

De fort caràcter i molta determinació. Lesseves idees de descentralització fiscal la ferenartífex d'una de les iniciatives que generarenmés controvèrsia a la pasada legislatura, laconstitució de 17 Agències TributàriesAutonòmiques, durament criticada pel P.P.Javier Arenas va ironitzà sobre l'oferta i vaencunyar la frase “todo a 17 “.Com Solbes ésuna ferma partidaria del dèficit zero.

És molt crítica amb la forma de fer políticadel P.P, al que defineix com a “pensamientoúnico del PP y autoritarismo:uno impone y losdemás acatan”.Presumeix d'haver fet apagarun puro a en Rajoy a una reunió el 1998.

La seva responsabilitat en la fallida de laxarxa de rodalies de Renfe, especialment alllarg de l'any 2007, li va valer la reprobació i,fins i tot, la reclamació de cessament o dimis-sió per part del Parlament de Catalunya i delSenat Espanyol, essent la primera ministraespanyola en ser reprovada per aquest.

La seva caparrudesa i el seu estil directe lihan forjat una imatge de dona dura i ferotge,

temuda pels seus subordinats i pels contrin-cants polítics:

“Nosotros lo decimos a la cara, subiremosel IVA del alcohol y del tabaco y bajaremos elde los alimentos y la lectura y el que no estéde acuerdo que no nos vote”( Durant saCampanya Electoral...)

Tota l'oposició a l'uníson va demanar elseu cap en dues ocasions:després de la vagade treballadors del Prat a l'Agost del 2006 iper el caos continu de las infraestructurescatalanes:

“Van a rodar cabezas y no precisamente lamía”...

I fa poc, quan va ser filtrat l'informe preli-minar sobre l'accident de Spanair:

“Dígalo fuera y verá cómo le pongo en lostribunales”.

Però el que més ens interessa, com a ser-verins, és que la Ministra de Foment d'unavegada es digni cumplir amb la seva promesade donar prioritat a l'obra més desitjada ,laRonda de Circumval.lació. En Barrientos ,fapoc, va parlar de l'amnèsia de la Ministra.Diuen que aquesta crítica ha donat,o quedonarà els seus fruits.I així el nostre batlepodria cumplir amb la promesa que fa temps liva fer a la Ministra:

-”Si nos haces la Via de Circunvalación,

cuando la inauguremos colocaremos en unlugar privilegiado un busto tuyo”... Na FrancinaArmengol,que va ser testimoni d'aquesta pro-mesa,li va dir a la Ministra,mig rient :

-”Es el alcalde más pelota de Mallorca...”Amb estatua o sense esperam que les

obres comencin el més aviat possible,i que nosols vengui a les nostres Illes a gaudir del sol ide les nostres platges.Quan aquest passatestiu li feren una foto en bikini a una platjamallorquina va dir, fent honor a la seva famade dura:

“Espero que puedas vender bien las fotosy que las paguen bien, porque si no, no mere-ce la pena”

I per acabar, al principi d'aquesta xerra-meca haureu llegit aquella frase que fa tempsva dir, emulant al Ché Guevara (“Prefiero morirde pie que vivir de rodillas”) “ANTES PARTÍAQUE DOBLÁ”............ prova inequívoca del seufort caràcter arrogant,que la duu a no reconèi-xer errors ni matissos i a descalificar sempreles posicions contraries.

Com deia un dia d'aquests un anti-Magdalena: “Es víctima de su propia forma deser”..................

Afegitó...El passat dimecres 6-11-08,elPresident Antich pareix que aconseguí desblo-quejà amb la ministra de Foment ,l’acord sig-nat fa més d’un any. D’aquesta manera ,l’en-comana de gestió serà pels ConsellsInsulars,evitant la burocràcia del Ministeri, quefins ara s’havia mostrat ineficaç, fins al puntde tensar al màxim les relacions entre elGovern Balear i el Ministeri de Foment.

Però la Ronda de Circumval.lacióServerina ja no és la primera obra que comen-çaran. La primera serà el tercer carril de la viade cintura palmesana,i llavors altres tres pro-jectes, un d’ells el projecte per a Son Servera.En Barrientos ja no és necessari que se’n vagia Madrid, ho té un poc més fàcil,anant a Ciutata parlar amb el capdavanter del seu partit oamb na Francina en tindrà prou. �

� Aniversari de na Marina Fernández Serrano

El proppassat dia 1 de novem-bre na Marina va celebrar el seu10è aniversari amb una festa deHalloween on tots els seus amics,amigues i familiars anaren disfres-sats de monstres, zombies, etc. Lacelebració fou en un local de lesCases de Ca s’Hereu, on nins iadults pegaren una bona bocinadaentre paperines negres i taronges,teranyines i una gran aranya deplàstic, tot dins l’estil Halloween.Fou molt divertit, hi hagué moltad’animació. �

25

Aniversaris

� Aniversari de naMarina Jofre

� Aniversari de na Laurai na Bel Ruiz Serrano

El proppassat dia 11 d’octubre na Laura i na Bel celebraren el seuaniversari en una festa conjunta a ca seva, a Son Carrió. Na Laura vaacomplir 9 anys i na Bel 8. Hi assistiren tots els seus amics i amigue-tes del col·legi Jaume Fornaris, els seus padrins Manuel i Bel, la sevapadrineta Antònia i els seus concos i ties Manuel, Antonio, Ma Jose,Manu i Bea. Molts d’anys nines!. �

� Peter Zírof, 68 cumpleaños

Peter Zirof, es ya un clásico de Cala Millor. LLegó a Cala Millor enel año 1973 y desde siempre ha trabajado en el ambiente de la res-tauración dedicado casi en exclusividad a los turistas alemanes. Abrió,el primer restaurante alemán en Cala Millor ubicado en la Avda. Colón,llamado Frankfurt, donde se podía degustar las mejores especialida-des alemanas y también fue allí que los españoles pudieron ver ycomer los primeros brattwursts.

Casado con Dori Domínguez, tienen un hijo de 20 años. PedroZierof. Actualmente además de regentar un bar, es representante enCala Millor de “Telemón RTL”. A Peter Zirof y familia, le deseamossalud, mucha salud, buen humor y larga vida. Felicidades. �

Redacción CM7.com

El dia 4 d'octubrena Marina Jofre va fer10 anys i ho va celebraramb les seves amigues.

Marina Jofre, Marina fernández i Marina Muntaner.

Reportaje

� Rte. Sa Punta: Aurelio Ucendo y los Hnos. Martín,los anfitriones de la exquisitez

26

La cena maridaje de temporada de caza ysetas que tuvo lugar el pasado 4 de noviem-bre en el Rte. Sa Punta, referencia puntualgastronómica de la isla, fue una vez más,referencia de calidad, compartidas con anéc-dotas, mientras el paladas, degustaba , sieteespecialidades culinarias, cada una de ellascon cuatro variedades de vino, que de lasBodegas Domecq, seleccionó con acierto,Gabriel Tomas, jefe zona de Baleares.

DE bienvenida, el anfitrión Aurelio Ucendoofreció una copa de Pinot Noir Codorniu conaperitivo de diez clases de quesos artesanosde Antonia Más, que nos comentó que sededica hace 4 años a contactar con hacedo-res de quesos artesanos en Menorca yMallorca, habiendo conseguido aunar casi 50clases distintas, que distribuye en Rtes. YFerias, con aceptación puesto que el públicose decanta por lo artesano y el queso ecoló-gico.

La cena realizada por los hermanosMartín, que ya tienen sello y huella personalen la gastronomía isleña, supieron crear unmenú, con exquisitez, “La cremita de setas yaire de queso mahonés curado en cuevas”fue un acertado comienzo, acompañado porel vino, “Castillo Javier” rosado de Navarra dela Bodega Vinícola Navarra, que cuenta conla experiencia de haber sido la primera, hacemás de 135 años, en elaborar los vinos rosa-

dos. La composición varietal de este vino enparticular es 100% Garnacha; maridaje ensetas y aves.

La “ensalada de hierbas de rió con higa-ditos de conejo de monte y picornells confita-do en aceite de oliva virgen,”, fue un “flash”para el paladar, que degustó con el mismo

vino antes citado.A continuación, presentaron, “rodaballo

con setas mixtas en papillote”, acompañadopor el vino, “Aura Verdejo Rueda”, de laBodega del municipio de Rueda, cerca deTordesillas, de la familia Velasco; con unacomposición varietal 90% verdejo y 10 %

Antonia Más, quesos artesanos, y Gabriel Tomasde Bodegas Domecq, patrocinadores de quesos y vinos

En el centro los hermanos Martín, jefes de cocina, Aurelio Ucendo y demás organizadores.

Reportaje

27

Sauvignon Blanc, con el vino Aura, seha logrado un blanco sublime, deuna increíble elegancia y una bocacon gran cuerpo. En él, destaca elaroma a finas hierbas intensamentevarietal. Maridajes, con mariscos ypescados.

Seguidamente, “Pichón guisadoen baja temperatura con boletus ycrujientes de jamón de bellota” unplato especial que al ser cocinado abaja temperatura, deja el sabor tradi-cional. Acompañado por el vino Ysiosreserva Rioja, diseñado porCalatrava, la bodega está ubicada enla finca de Carravacas, en plenocorazón de Rioja Alavesa., de unacomposición varietal de 1000% tem-pranillo. Con este vino, se ha pro-puesto cuidar especialmente elensamblaje de la madera, la capaci-dad de envejecimiento y la madurezdel Tempranillo, consiguiendo así, unreserva suave, redondo y aterciope-lado.

Después tuvo lugar la presenta-ción de “ Jabalí en civet con raviolisde setas y trufas”, según los Hnos.Martín jefes de cocina, el jabalí habíamantenido una maceración con unatextura especial, que fue acompaña-do con el vino tinto Tarsus, de lasBodegas situadas en la carretera deRoa a Anguix, en plena Ribera delDuero. Siendo la composición varie-tal , 98% Tinta del Pais, 2% CabernetSauvignon, el objetivo de este vino escrear un vino con personalidad pro-pia, con aromas profundos a frutanegra, especias y café, robusto ycarnoso. Fruto de la cuidada elabora-ción y crianza que le han dado.

Un postre con “espuma de cara-melo y camagroc confitado con cítri-cos”, acompañado de mistela ViñaAngora, puso fin a esta esencial cenamaridaje, donde tanto Aurelio comoanfitrión, los Hnos. Martín cocineros,los quesos de Antonia Más y losvinos comentados por GabrielTomas, estuvieron a la altura de lascircustancias. Nos adentraron en lacultura gastronómica, para conocer-la más y mejor. Muchas gracias.Sinolvidar que el agua era de Solán deCabras y los cafés: Albertí. �

Redacción CM7

Ha sobrevivido a 93.837.773 tormentas. De nieve, lluvia, piedra, envidia, celos y otros rencores.

Nuevo Golf. ¿Quién si no?

Algunos quizás no hayan asumido nunca que se trata de un fenómeno natural, inmune a frentes fríos, ráfagas de celos o vendavales de rencores. ¿Borrascas, chubascos, chaparrones? Bonitas palabras incapaces de enturbiar la imagen de deportividad, de calidad, de exclusividad y de innovación tecnológica. Y si las previsiones no fallan, nada indica que mañana las envidias empiecen a amainar.

Equipamiento disponible en el Nuevo Golf: cambio DSG de 7 velocidades con levas en el volante, suspensión adaptativa electrónica DCC, radio y navegador con pantalla táctil, conexión multimedia MDI, llantas de aleación de hasta 18”, volante multifunción, suspensión y tren de rodaje deportivos, tapicería de Alcántara o cuero, Park Assist, Tempomat, asientos delanteros calefactables, sensor de lluvia…

Mogal MotorCtra. Palma a Artá, km 49 - Tel. 971 843 335 - 07500 Manacor - Mallorca

Compensatus emisiones

www.movimientoBlueMotion.com

Nuevo Golf

Gama Golf: consumo medio (l/100 km): de 4,5 a 7,1. Emisión de CO2 (g/km): de 119 a 166. Con el Programa CO2 Neutral puedes neutralizar a 0 las emisiones de CO2.