Especial la revolució del mestres a Son Servera

Núm

. 354

· oc

tubr

e 20

13 .

2 eu

ros

“La parròquia té un deute de 73.000 euros que esper liquidar aviat, sempre comptant amb la generositat del poble”

“Ja hem demanat un pressupost pertornar a posar les pilones en marxa”

� Xisco Umbertentrevista JaumeMercant, capellàde Son Servera

� Entrevistam Antoni Servera(Ind.), batle de Son Servera

Tapas - Meriendas - Cocina TípicaMallorquina y Comida para llevar

Avda. Joan Servera Camps,35 · Cala Millor

18 de octubre a partir de las 20:00h. Próxima inaguración Celler Cas Llonguets

� Especial la revolució del mestres a Son Servera(pàgines 6,7,8,10 i 11)

foto: Violeta Ontavilla

2

Publicitat

Cada uno arriesga su vida a su manera: unos fuman, otros beben, otrosse enamoran. Pero tú no arriesgues ni tu vida ni la de tu familia.

En Neumáticos Son Servera reecogemos tu coche si tu trabajo otiempo no te lo permiten, te lo revisamos y te pasamos la ITV.Disponemos de coche de sustitución.

Avda. Constitución,13 (SON SERVERA) · Tel/Fax: 971 567 [email protected] · movil 628 60 39 64

www.neumaticossonservera.es

- Limpieza de tapicería en oferta

- Por la compra de 4 neumáticos,

lavado interior y exterior gratis

- Ofertas en nuestros neumáticos

de primeras y segundas marcas

- Por tu cambio de aceite y filtro, lavado exterior gratis

- Por el cambio de pastillas, revisión de 23 puntos gratis

- Diagnosis por ordenador gratis

por la compra de alguno de nuestros producto

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son [email protected]

Editorial

Aquesta revista s'edita en català gràcies a la col·laboració del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Son Servera per mitjà de la campanya 'A Son Servera, informació en la nostra llengua!'

En tot cas, respectam l'elecció de llengua dels nostres col·laboradors per expressar les seves opinions.

3

� Moltes mosques maten un ase!Aquest CM7 n.354 que ara vos disposau a llegir vol ser un replec de cròniques, una bitàco-

la del camí invisible però cert d’una travessia que avui per avui està en ATURADA TEMPORAL.Un dietari del que ha succeït dins el nostre municipi serverí des del primer dia de la vaga

indefinida fins a arribar a la manifestació del passat 29-S. Durant tot aquest espai de temps aSon Servera hi hagut un rebombori semblant a la resta de municipis de l’illa. S’han fet debats,reunions informatives, concentracions, caminades, accions conjuntes entre les amipes i els pro-fessorat... i un caliu viu que era en totes les converses del nostre poble. Ningú no xerrava de lavaga dels professors i xep a xep aquesta revolució del docents l’hem feta nostra, per bé o permal, ja que també hi hagut detractors d’aquells que es tapen les orelles i els ulls a la vegada.Així, al’hora de la veritat, la societat mallorquina ha fet seu el lema de FUENTEOVEJUNA: ‘tots auna!’. Només cal recordar dos nombres i una lletra: 29-S.

Estam xerrant d’un fet històric que ha ocorregut a les nostres illes, històric en molts d’aspec-tes i en diferents vessants de la nostra societat balear. En destriaré un parell de bessons: mai ales nostres Illes un president de la CAIB no ha aixecat tantes antipaties, ni cap altre no havia fetmai tants d’esforços, ni molt manco passes, per mirar de dividir la societat, fins i tot el seu propipartit polític.

Mai a les nostres illes cap govern no ha posat en dubte la idiosincràsia, la cultura, la identi-tat i la llengua dels ciutadans pels quals governa. Mai un president de la CAIB no ha hagut demenester escolta policial per anar a visitar els pobles de Mallorca. Mai dins el Partit Popular deles illes hi ha hagut tanta brega; de fet, en les darreres reunions del partit, Bauzá fou recriminatper alts càrrecs de comarques acusant-lo que per culpa seva ara ja no són ben vists per capmunicipi de Mallorca.

Mai una llei a cop de decret d’un govern de les Illes Balears no ha rebut tantes crítiques idesaprovacions, i la llista és ben llarga: el 70 % dels municipis de l’illa, la UIB i el seu rector, elbisbe, les associacions de psicòlegs, els sindicats, la resta de partits polítics, les amipes, els pro-fessorat, 20 municipis governats pel mateix Partit Popular, l’expresident Cristòfol Soler, els artis-tes, els activistes, des dels padrins fins als alumnes i tot una societat que fou capaç de reunir-se a Ciutat sense provocar aldarulls, només deixant clares les aspiracions de tot un poble que novol minvar ni donar unapassa enrere i manco amb polítiques imposades i implantades amb unrerefons d’odi que fa prop a l’odi ètnic d’altres èpoques. N’eren més de 100 mil a Ciutat, queportaven la petita llum dels qui no volen que els deixin a les fosques, orfes del llum que donenels drets fonamentals de qualsevol societat lliure al món, com són el dret a rebre educació, eldret a conèixer la seva cultura i la seva llengua, i sobretot el dret que ningú, per molta majoriaabsoluta que hagi obtengut, es cregui per damunt de la voluntat de tot un poble, i el que és pit-jor, es cregui arquitecte i messies d’un poble que es nega a conèixer ni a reconèixer. Ningú nopot tòrcer el caminoi de la història ni les petjades del destí d’un poble tan antic i arrelat capaçde menar els seu destí durant segles mantenint el seu reflex fins a dia d’avui. Això, senyor Bauzá,és inalterable.

Per altra banda, aquest CM7n.354, a més d’incloure el tercer número del suplement RUTES,també compta amb la col·laboració del periodista Xisco Umbert, que ha entrevistat el nou cape-llà de Son Servera Jaume Mercant per a la revista del seu poble, aquesta que ara llegui, el CALAMILLOR 7. Un fet i una diligència que des d’aquesta Redacció li agraïm. No hi ha més grandesaen el món accelerat i desorbitat de la informació que una revista petita de poble que també puguiservir de veu a un dels seus veïnats, però aquest fet és encara més formós i d’agrair -per la nos-tra part- quan aquest veïnat al qual dóna veu és un periodista d’àmbit estatal i de primera planatelevisiva.

També la nostra Redacció rebé una carta d’una mestra catalana en què donava suport al’Assemblea de Docents que rebé més de 1.200 visites a la nostra web i que també podreu lle-gir en aquesta edició en paper de la nostra revista. Des d’aquestes línies, gràcies Mercè PenaLaguna per fer-nos arribar un tros del teu sentiment enaquesta petita revista de poble. �

Manel I. Serrano Servera CM7

El rellotge del cor

El rellotge del cor és

el vertader rellotge del temps;

batega a un ritme distint

al del meu pols o al de l’altra gent.

Les vivències, les emocions

ens mostren un temps diferent,

les negatives s’esvaeixen

i es perden per sempre més.

Altres marquen la nostra vida

i romanen vives dins la ment.

El vertader rellotge del temps,

el cor, s’ha d’escoltar

i viure el present; el present

és mou, dóna vida, confiança

i està abans del demà;

passa el dia sense adonar-nos,

o ja és divendres o Nadal,

o hem perdut una oportunitat,

o l’amor, o ja han passat els anys

i és tard per penedir-nos.

S’ha de fer el que agrada,

estimar, ser feliç

abans que passi el moment…

i deixi de bategar el cor,

el vertader rellotge del temps.

Toni López

Agost de 2013

4

Actualitat

� Ni Conselleria, ni el Govern ni el PP serverí volguerenseure a la taula redona del debat general sobre la vaga

� Comença la tercera actuació d’excavació i restauracióarqueològica al Jaciment Arqueològic de Mestre Ramon

le recomienda: para una buena salud bucal

visitar a su dentista como mínimo una vez al año para control y limpieza dental

Horario: de lunes a viernes de 9:30h. a 13:00h.lunes, martes y jueves de 16:30h. a 19:30h.

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA - Tel. 971 56 78 49

Després de l’èxit de la campanya de neteja del’any passat, el passat dilluns, 30 de setembre, esva iniciar la tercera campanya d’intervenció arqueo-lògica al Jaciment Arqueològic de Mestre Ramon,un assentament prehistòric de l’edat del ferro situatal terme de Son Servera, arran de la carretera MA-4032 que uneix Son Sard amb el Port Vell. Una ini-ciativa promoguda per l’Ajuntament de Son Serveraper mitjà de la Regidoria de Patrimoni, encapçaladaper Miquel Espases.

L’equip encarregat dels treballs està compostper dos tècnics en arqueologia i dos en restauració,i les tasques es prolongarà fins al 12 d’octubre. Amés, el grup compta amb voluntaris tant d’origenlocal com nacional i internacional, que donen suporta les tasques d’excavació, neteja de vegetació, restauració i consolida-ció. De fet, hi ha persones que provenen de països tan distants comEslovènia, Rússia, Croàcia, Tailàndia, Suïssa, França, a més de volun-

taris de Catalunya, Madrid i, com no, de Mallorca.L’Ajuntament de Son Servera s’encarregarà d’allotjar els volunta-

ris, coordinats pel Servei Civil Internacional, i els hotelers de la zona,de la seva manutenció.�

El passat dia 27 de setembre al Teatre LaUnió de Son Servera es dugué a terme undebat organitzat pel periodista serverí XiscoUmbert sota el títol ‘DEBAT GENERAL SOBRELA VAGA DEL TIL’. A la taula rodona s’asse-gueren Jaume Ribas (COAPA), GuillemBarceló (ASSEMBLEA DE DOCENTS), JosepColl (STEI), Toni Bennàssar, professor de dreti expert en drets dels menor, Ramon Basses(UIB), catedràtic de pedagogia, i com a mode-rador Xisco Umbert, periodista. Umbert avisàels presents des d’un principi del perquèd’una cadira buida entre els col·laboradors aformar part de la taula redona. Segons elperiodista serverí, “he intentat per activa i perpassiva que algun representant de laConselleria d’Educació o del Govern venguésa aquest debat, i encara ara no he rebut capresposta per part seva. La cadira buida delGovern l’he oferida al PP de Son Servera, ja

que el PP serverí votà a favor del TIL i, doncs,representa les idees del Govern i podria haverassumit aquesta representació, però tampocno hem pogut comptar amb cap representantdels populars serverins”. El debat s’iniciàdesprés de veure un recull d’imatges confec-cionat per Xisco Umbert i una vegada que elperiodista serverí formulà la següent pregun-ta: PER QUÈ HEM FET LA VAGA I ONARRIBARÀ? ÉS JA UNA VAGA SOCIAL? Tot

per encetar un interesantíssim debat en quètota intervenció fou molt vàlida i esclaridora, ion els assistents també en sortiren satisfets imés informats que quan entraren. Des d’a-questes línies volem donar l’enhorabona a enXisco per dur terme aquest debat en elsmoments més necessaris, un gran exercicidemocràtic que els ciutadans agraïm tot i queno tots els polítics puguin pensar el mateix.�

CM7

5

Publicitat

Mantenimientos José Corral

· Mantenimientos en general· Reparación maquinaria hostelería· Electricidad· Fontanería· Especialidad en comercios y grandes almacenes· Montaje de placas solares

C/ Doctor Esteva, 22 - 07550 Son Servera - Tel/Fax. 971 81 72 93 - Movil 629 75 63 62

Presupuestos sin compromiso

Actualitat

6

El passat 13 de setembre ha començat un nou curs escolar quees presenta convuls arran de les decisions polítiques educatives delGovern balear i les consegüents retallades en l’àmbit educatiu.

Així que per començar, l’Amipa del col·legi Jaume Fornaris ha con-vocat una trobada de pares, mares i alumnes a les 8.30 h del dematía la plaça de Sant Joan per protestar per aquestes retallades i per l’a-plicació del TIL (Tractament Integral de Llengües) imposada pel GovernBauzá, en què han participat una seixantena de pares, mares i alum-nes, a més d’alguns polítics del nostre municipi com Dori Moreno(regidora d’Educació), Natalia Troya i el batle Antoni Servera.

El grup ha pujat pel carrer Creus amb xiulets i amb peces de robade color verd per donar suport a l’assemblea de docents i a la plata-forma ‘Crida!’. En arriba al CEIP Jaume Fornaris el gruix del grup s’hadissolt amb al resta de pares i mares que esperaven que el centreobres les portes, on tot el professorat els ha rebut amb camisetes ver-

des reivindicatives i pancartes explicatives de la situació en què deixal’educació les polítiques neoliberals de Bauzá i Wert. A l’entrada unagran pancarta advertia els presents de l’estranya situació a l’inici d’a-quest curs escolar: ‘AVUI NO ÉS UN DIA NORMAL’. Recordem que peral proper dilluns 16 de setembre hi ha convocada una vaga indefinidaque congelarà de moment el nou curs escolar. A la concentració s’hanrepartit fulls informatius de l’Assemblea de Docents amb el títol ‘Perquè feim vaga?’, mentre que al balcó de l’Ajuntament serverí ja onejael llaç verd de suport a la vaga, a la protesta dels docents i al suportper una educació pública de qualitat.

La regidora d’Educació, Dori Moreno (PSIB), ha declarat al CM7que ‘hem volgut aprofitar l’inici del curs escolar per fer una actuacióconjunta amb l’amipa per protestar per tots els drets que s’han perduten educació i alhora per fer una demostració que la pujada a peu al’escola pot ser una realitat’.� CM7

Avui al mercat de Son Servera, un grup format per compo-nents de l'AMIPA i per professors del col·legi Jaume Fornaris, hamuntat una paradeta informativa per explicar als ciutadans elmotius de la vaga dels docents, a mes d'arreplegar signatures perdonar suport a la plataforma Crida. També disposen d'una cartadirigida a la consellera Joana Maria Camps Bosch, per demanar-li que es dediquin esforços per assolir un consens amb elsdocents i així alleugerar aquesta situació que posa en risc el pre-sent curs escolar. Qualsevol pare amb fills matriculats al CEIPJaume Fornaris pot signar aquesta carta i la plataforma la faràarribar a la Conselleria d'Educació.� CM7

� Unes 60 persones es reuneixen a la plaça de Sant Joanper pujar a l’escola en una marxa verda per protestar perles retallades educatives i per l’aplicació del TIL

� Una paradeta informativa de l'AMIPA i el CEIP JaumeFornaris al mercat de Son Servera

� Les dones del govern serverí vestiren la samarretade la plataforma CRIDAen el darrer ple

� El batle de Son Serverasignar per l’entenimententre docents i Conselleria

El passat dia 19 de setembre, al ple ordinari de l'Ajuntament ser-verí, on s'aprovà un manifest a favor dels docents

La regidora d'educació Dori Moreno (PSIB) juntament amb lesregidores Maria Arenas (PSIB), Natalia Troya (PSIB) i Marga Vives(Independents) vestiren la samarreta verda que tant omple de verdaquests dies tots els indrets de l’illa.� CM7

El passat 20 de setembre, aquesta redacció ha estat testimoni dela signatura del batle de Son Servera Antoni Servera (Indepentdents)donant suport a l’assemblea del docents. � CM7

La revolució dels mestres a Son Servera

Crònica

7

� Reunió informativa convocada per les amipes i elsdocents dels tres centres escolars de Son Servera

El passat 24 de setembre tengué lloc al Teatre La Unió la reunióinformativa convocada per les amipes i el professorat dels tres centresdel municipi serverí: CEIP Jaume Fornaris, CEIP Na Penyal i l’IES Puigde sa Font.

La platea de La Unió estava de gom a gom, i una cinquantena deprofessors i professores també hi assistiren amb la ja més que cone-guda camiseta verda, i se situaren al voltant de l’escenari per fer cos-tat als tres representants de les amipes i a les dues professores del’IES Puig de sa Font que explicaren la situació.

Mica Roselló cap d’estudis de l’IES Puig de sa Font fou la conduc-tora de l’acte conjuntament amb la presidenta de l’Amipa del IES Puigde Sa Font, Loli Franco.

Rosellò explicà, abans de començar la reunió, que aquesta convo-catòria era un acte consensuat entre les amipes i els docents arran dediferents reunions que han duit a terme les dues parts, a fi d’explicarel perquè de la vaga i la situació de la comunitat educativa.

Tot seguit, la cap d’estudis de l’IES exposà una sèrie de punts permirar de desglossar i deixar clar quins són els motius d’una vaga inde-finida.

Primer punt: defensam una educació pública i de tots.Segon punt: reducció important de docentsUn total de 1.200 docents manco, un 8,3 % del professorat de les

illes). Aquesta mancança de professors repercuteix directament ambmenys professors de suport, menys grups flexibles i una atenció mésgeneralitzada i menys individualitzada.

Tercer punt: el Tractament Integrat de Llengües (TIL)El Govern ha imposat el Til sense consens, sense participació,

sense debat i zero planificació amb els docents. A l’hora d’explicar ladesfeta del TIL, la presidenta de l’Amipa del Puig de Sa Font, LolaFranco va fer aquesta comparació: “és com si a qualsevol de vosaltresvos demanassin competir en una triatló d’aquí a tres mesos sensehaver rebut cap tipus d’entrenament”.

Per altra banda, els docents volgueren deixar clar la importànciade l’anglès a l’educació, però amb qualitat i que no representi un perillper al fracàs escolar.

Quart punt: La crisi econòmicaLes retallades han acabat definitivament amb les beques, les

beques de transport, la reutilització de llibres, etc. I els alumnes ambmés dificultats per a l’aprenentatge es trobaran encara amb més difi-cultats. També han desaparegut les classes de reforç i el PROA.

Tot seguit, i abans d’exposar els dubtes que sorgiren entre elspares i mares presents, tals com què ocorr amb les faltes d’assistèn-

cia, la normalitat a les aules o els alumnes de 2n de batxillerat, MicaRoselló aportà les dades del seguiment de la vaga a l’IES: el primer diade vaga hi hagué un seguiment del 100 % i els tres dies següents elseguiment fou d’un 90, 98 i 89 %. Des de l’inic de la vaga l’IES ha ten-gut una mitjana d’assistència d’alumnes d’un 57 %. El dia 23 desetembre la vaga fou del 60 % i ahir, 24 de setembre, fou del 90 %.A més, cal recordar que els serveis mínims amb què funcionen els IESés d’un 25 % mentre que els CEIP compten amb uns serveis mínimsdel 30 %. El professorat també es comprometé a ajudar els seusalumnes un cop finalitzi la vaga, però el que tal vegada no varen enten-dre la majoria de pares i mares és que la vaga no té ni pot tenir caphoritzó si no hi ha negociació per part del Govern.

D’algunes intervencions de pares i mares s’esdevingué la decep-ció de tot el professorat present a l’acte. Hi hagué moments de mam-balletes quan algun dels assistents els va retreure la vaga i el seu sen-tit, fet que entristí els organitzadors de la reunió informativa. Nomésuna intervenció fou per donar suport a la vaga. I és que la rumorologiaescampada per segons quins mitjans de comunicació i la falta de soli-daritat a l’hora d’entendre què és una vaga és un tour de force i nouna excursió a la Seu perfectament organitzada

Loli Franco també llegí un recull de propostes que tant l’amipacom el professorat han pensat per fer renou i donar suport a la vaga,i volgué recordar per enèsima vegada que la vaga està convocada pertotes les amipes i docents, no només pel professorat: Demanar unareunió amb la Conselleria, recull de firmes i de cartes particulars per ala Conselleria d’Educació, seguir amb la informació tal com fan araamb la demanada de firmes, xarxes socials, missatges, etc.

Una altra proposta és la de no portar els nens al col·legi tots elsdivendres, perquè els professors puguin anar a treballar i així recupe-rar-se del cost econòmic de fer vaga.

A més, també informà que s’està pensant a vestir Son Servera deverd i enllaçar Son Servera i Cala Millor amb una cadena humana. Ique dia 29 de setembre és la concentració a la plaça d’Espanya i quesortiran busos des de la plaça Muller a les 15.30 h que duran tots elsqui es vulguin manifestar fins a Ciutat. El preu del bitllet de bus és de5 euros per persona i els interessats poden apuntar-s’hi al’Ajuntament, al CEIP Jaume Fornaris, a l’IES Puig de sa Font i a NaPenyal.

Al final de l’acte algun pare es va quedar parlant amb els profes-sors i els varen donar ànims dient que hi ha molts que estan de la sevapart� CM7

fotos: Violeta Ontavilla


8

CREPÚSCULOABIERTO TODOS LOS FESTIVOS

Pan recién hecho · BollerÍa · ChucherÍas (bolsaspara tus fiestas por encargo) · Tarjetas de teléfonos interenacionales · Bebidas frias ·Licores · Alimentación · Bocadillos · Pizzas · Fast Dog... todo lo que necesite de urgencia

Próximamente envio de dinero al extranjero

tel. 971 56 70 19

Actualitat

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLESPRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02

Móvil 609 60 78 19 www.limpiezasgil.com

El passat dia 19 de setembre de 2013, l’equip de govern del’Ajuntament de Son Servera ens manifestem a favor de la lluita demo-cràtica dels docents i en contra de les mesures impositives del GovernBauzá que no compta amb els agents socials a l’hora de decidir lespolítiques educatives. Ha deixat d’escoltar a tota la comunitat educati-va que aquests dies surt al carrer a demanar ‘seny als governants’ perarribar a un consens. El que està fent, actualment, aquest GovernBalears i aquesta intromissió en la feina dels docents és inadmissible.

Per aquests motius demanem a través d’aquest ple celebrat avui ien representació dels nostres ciutadans que formen les comunitatseducatives i les nostres escoles i institut que ja Basta d’imposarTractaments Integrals de Llengües amb un decret-llei, que respecteula nostra llengua i la nostra cultura (respectada i consensuada per totsles partits que han tingut representació en el nostre territori indiferent-ment del color polític). No estem d’acord amb les retallades salvatges

en educació: on són les autopistes de l’educació que ens va prometréel senyor Bauzá?.

Per una educació pública de qualitat per als nostres fills/es, tot elsuport als docents i a tots els pares i ciutadans que avui es manifes-ten i tenyeixen de verd els carrers. Amb aquest manifest i assabentatsde la vostra lluita per aconseguir un ensenyament públic de qualitat,per la consecució d’una verdadera igualtat de la llengua catalana i encontra de les formes totalitàries utilitzades pels governants del PartitPopular, que passen per damunt del respecte als professionals de l’e-ducació, us volem transmetre el nostre suport i encoratjar-vos a con-tinuar fins aconseguir el consens que demaneu sempre amb la digni-tat i la professionalitat que us caracteritza.” �

� Manifest llegit al plenaria favor dels docents

� Unes 300 persones vestiren el municipi serverí de verd en suport a la vaga dels docents

La CAMINADA VERDA de Son Servera a Cala Millor partí de laplaça de Sant Joan i arribà a plaça Mallorca, on alumnes, pares, maresi familiars es vestiren de verd i caminaren tots plegats amb un fi comú:els dret fonamental d’una escola pública i de qualitat. Durant la cami-nada aquesta Redacció s’assabentà que la camiseta verda de la pla-

taforma ‘Crida’ ja duu més de 35.000 unitats venudes.Pares i docents de les illes estan escrivint una fita històrica i inèdi-

ta de la història d’aquestes illes. Ara només cal que les reivindicacionsarribin a ser una realitat.� CM7 fotos: Biel Capò


9

Publicitat

Benvolguts companys,Avui com des de fa uns dies la nostra conversa de mestres gira en

torn al mateix, la Vaga indefinida dels docents a les Illes Balears.No podem dir molt més, a la taula es fa el silenci, les paraules

valentia, dignitat, consciència, valors es repeteixen i després ens recullun silenci.

Aquest silenci companys va més enllà de no saber que dir, és jus-tament el contrari, valtros sou la veu, ens esteu alimentant amb la vos-tra lluita, amb les vostres decisions fermes amb el vostre coratge.

No entrem a discutir el que està passant, aquest decret il·lògic de

llei d’un partit que està creant caos, i que alhora potser, en un acted’humilitat li hem d’agrair que en la seva inconsciència i ignorància hadespertat una veu que brama i diu PROU.

M’agradaria fer-vos arribar el que ens mou tot això, se que souconscients, però a mi, com a mestra, com a mare, com a persona se’momplen els ulls d’una tendresa, d’un orgull, d’un plor dolç quant par-lem de vosaltres, de nosaltres, tots som un.

Us acompanyem en el nostre estar, afegint-nos a col·laborar ambla caixa de resistència per sostenir la lluita. Duri el que duri. El fet jas’ha creat. Heu mostrat el que fa temps s’està gestant, vosaltres souel exponent,el model.

Admiració, temps de treballar els valors de sentir el batec a una…Emocions, estem movent emocions. Sou responsables amb el vos-

tre acte d’un fet importat d’una consciència de grup molt més gran delque ens imaginem, perquè ara ens aquests temps encara era més difí-cil plantejar-se una vaga, perquè ara en aquets temps tot és més frà-gil, perquè ara en aquests temps ens calia el vostre esperit.

Anem sumant… cada segon és una victòria que teniu, un regalque ens feu, des del meu lloc no se com puc agrair-vos el que feu, totel que ens esteu ensenyant.

No nomes amb el meu suport, amb la meva col·laboració amb lacaixa de resistència, crec que el millor que puc fer es parlar als meusalumnes de vosaltres. Hi ha herois, estan aquí… son persones comnosaltres, dignificant la paraula docent, mostrant la comunitat educa-tiva solidaria. Un acte d’amor.

Diu una gran mestra meva que nomes un cor agraït pot aprendre,espero i desitjo que els meus alumnes agraeixin com jo faig el vostrecoratge, espero estar a l’alçada vostra per des d’aquí mostrar un altremanera de fer, un Prou rotund i solidari. Gràcies, la paraula GRÀCIESsurt del nostre cor, aquests son els models Petites paraules mevesdavant els vostres gran actes, però esperem que us arribin i que usfacin sentir que estem a prop vostre.

Verd és el meu color, verd pintarem l’aula , verd està el meu cor.�

Mercè Pena laguna mestra d’infantil i primària

Màster en Psicomotricitat per la UB

Master en pedagogia sistèmica

Formadora del Departament d’ensenyament

Tutora del máster en Pedagogia Sistèmica Multidimensional de la

universitat Rovira i Virgili Tarragona

Tutora i mestra de cicle mitjà a l’esolca Antoni Vilanova

Falset- Tarragona

Actualitat

10

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-Tel. y Fax: 971 81 71 65

07550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: [email protected]

� Carta d’una docent, d’una mestra a uns grans mestres“Hi ha herois, estan aquí… son persones com nosaltres, dignificant la paraula docent,

mostrant la comunitat educativa solidaria. Un acte d’amor”


11

Actualitat/Cartes al director

� Les 3 Amipas del municipi serverí envien 300 cartes de pares a la Conselleriad’Educació

� A les famílies dels alumnes de l'IES Puig de Sa Font

CLÍNICA DENTAL DENTHOS

¡Te ayudamos a sonreír!ADULTOS Y NIÑOS

·IMPLANTES·PRÓTESIS·APARATOS·CIRUGIA·ESTÉTICA DENTAL·BLANQUEAMIENTO· EMPASTES·TRATAMIENTOS DEL NERVIO

Camí de Son Moro Vell,2-Loc.7Telf.: 971 58 77 88

¡Llámanos e infórmate!

Les 3 Amipas dels centres educatius del municipi de Son Serveraenvien 300 cartes de pares a la Conselleria d’Educació reclamant dià-leg i consens a la Consellera envers a la vaga d’educativa.

També s’han recollit 300 firmes de pares en suport a la vaga inde-finida dels docents i demanant a la Conselleria que negocii amb elsdocents per donar una solució urgent a la situació de vaga.�

Tots sabeu la greu situació perla qual està passant el sistema edu-catiu a la nostra ComunitatAutònoma.

L’assemblea de professors del’IES PUIG DE SA FONT vol agrair-vos les mostres de solidaritat, desuport i d’empatia cap als docentsque estam lluitant des de fa molt detemps per a millorar l’educació delsnostres alumnes, els vostres fills.Estam tots gratament sorpresos perla gran resposta social que aquestconflicte ha generat: associacions,AMIPAS, mitjans de comunicació,particulars...La societat en generalens hem unit per demanar diàleg,consens i dignitat en l’ensenyament.

Només tenim paraules d’agraï-ment per a tots aquells pares imares que avui, 27 de setembre usheu pogut sumar a l’iniciativad’AULES BUIDES al nostre centre.725 alumnes no han assistit avui a classe en suport als docents.

Moltes gràcies a l’AMIPA del nostre centre pel seu suport, percaminar sempre amb nosaltres i acompanyar-nos en aquest camí tancostós però tan necessari..�

Son Servera, 27 de setembre de 2013

ASSEMBLEA DE PROFESSORS DE L’IES PUIG DE SA FONT


Crònica sessió plenària

12

En un ple que per moments s’allargavade manera innecessària i estèril amb debatssense sortida i sense un desenllaç resolutiu ibeneficiós per als interessos dels ciutadans,s’aprovà un manifest en defensa d’una edu-cació pública de qualitat i demanant consens,seny i que les parts implicades se seguin anegociar, amb els a favor del govern serverí il’abstenció del Partit Popular. Jaume Servera(PP) en destacà així el seu parer: "Esper quese seguin totes les parts implicades per tro-bar entre tots una solució; no volem ser jut-ges, només demanam el seny necessari pertrobar una solució entre totes les parts."Aquestes paraules de Servera foren ben valo-rades per les regidores Natalia Troya (PSIB),Maria Arenas (PSIB) i Marga Vives(Independents) en interpretar un canvi demires del PP serverí respecte dels seus com-panys de partit al govern i conselleria, ja queel PP de Son Serva demanà que es fes tot elpossible perquè ambdues parts es reunes-quin per cercar la millor solució.

D’altra banda, també s’aprovaren unamoció de rebuig a qualsevol modificació de laplanta i demarcació judicial que comporti ladesaparició dels jutjats de Manacor, a mésd’instar el Govern de l’Estat a retirar l’actualdocument de reforma judicial; i per unanimi-tat s’aprovà l’ampliació del cementeri munici-pal en uns 1740 metres quadrats.

En els precs i preguntes, l’oposició dema-nà per un problema circulatori amb el carrilbici a la cantonada amb l’IES, que el governacceptà a posar-hi remei; alguns problemes

amb la poda d’arbres que destorben els via-nants; i sobre l’abocament d’aigües en elscarrers. Servera també aprofità per llençaruna pregunta enverinada sobre el criteri del’Ajuntament a l’hora d’aplicar les NS ensegons quins carrers de Son Servera. I totseguit els regidors Xisco Varon i Bernat Fontdemanaren al regidor d’Esports per l’estat dela pista del poliesportiu.

De les declaracions del regidor d’Esportsen resposta al dos regidors de l’oposició endestacam les següents:

“Es coneix que hi hagué inundacions enel poliesportiu que feren malbé la pista cober-ta i quan vàrem aixecar la goma de la pistatrobàrem la gran xapuça que es va fer en elseu moment en el paviment. I no va quedard’altre que arreglar tots els desperfectes i tor-nar a encimentar-lo, amb els problemes afe-gits dels bonys, forats i la humitat que haviaagafat el paviment. I l’assegurança no poguéassumir tot el cost que ascendia a 60.000euros. Així que cercàrem empreses ambgaranties per a la instal·lació i finalment ladonàrem a una empresa de Saragossa queinstal·là les pistes dels Jocs Olímpics deLondres, i avui mateix puc informar que lapista del nostre poliesportiu serà una pistahomologada per la FIBA i que tendrà aquestcolor -El regidor tragué un catàleg i assenya-là una mostra de color vermell-, i també pucinformar els pares, representants del club debàsquet i jugadors presents avui que dia 25de setembre sortirà aquesta pista des deSaragossa i després de tres dies de transport

arribarà a Son Servera, i l’empresa s’ha com-promès a tenir-la instal·lada en 10 dies. Aixíque per dia 15 de novembre la nova pistahomologada per la FIBA estarà instal·lada alpoliesportiu. I a més hi durem a terme unasèrie de reformes que faran del nostre polies-portiu un dels millors de Mallorca. Cal afegirtambé que l’empresa instal·ladora ens rega-larà 400 metres més dels que hem de mes-ter.”

Un cop acabat el torn de precs i pregun-tes per part dels polítics començà el torn delpúblic assistent. Un representant del BàsquetSon Servera, en Biel Tous, coordinador delsequips, va demanar al regidor d’Esports si elque acabava de dir ara en aquest ple era veri-tat o mentida, perquè exposà la situaciósegüent: “Des del 15 de juliol estan fets totsels calendaris de la competició de bàsquet.Dia 6 d’octubre tenim el primer partit a casa.Tot això s’hagués pogut fer a partir del mesd’octubre del 2014 i no s’hagués perjudicatels 5 equips que tenim en competició. Encarano entenem perquè es va aixecar la pistasense tenir comanada la pista nova i de fettem que vostè va inflar el pressupost de lafactura i tal vegada per això l’assegurança noes va poder fer càrrec de les reparacions. Degestions, com vostè diu, no n’ha feta cap, lesha fetes en Joan, l’encarregat del poliespor-tiu. Vostè no ha actuat bé i ens ha deixatspenjats. A més, estic dispost, a títol perso-nals, a fer pública una carta on explicarépassa per passa tot el que ha passat amb lapista del poliesportiu.”

� Crònica del ple ordinari del passat dia 19 de setembre"Jo vull demanar al senyor Barrientos si el que acaba de dir ara en aquest

ple és veritat o mentida." (Representant del Bàsquet Son Servera)

"Tendrem el millor poliesportiu de Mallorca" (Pep Barrientos, regidor d’Esports)

13

Crònica sessió plenària

� Nota informativa del ClubBàsquet Son Servera

I aixi respongué Pep Barrientos:“A palabras necias oidos sordos. No vull

dir un desbarat i estic content que hagis ditaixò a títol personal perquè així no he de pen-sar de tot el col·lectiu del bàsquet de SonServera el que realment pens de tu... Noméshe vetlat per donar la millor solució al polies-portiu i al club. I puc dir que he fet una gestióimpol·luta. I si tu ara véns i dius tot això deuser perquè tens un problema personal ambmi. Si tens un problema personal amb mi vesa la farmàcia, compra dues pastilles i etcures.”

Tot seguit, amb els ànims alterats per partd’alguns regidors, un altre representant delclub de bàsquet demanà la paraula i exposàel següent: “Si el personal tècnic del’Ajuntament anàs al poliesportiu estariaassabentat dels problemes i de les deficièn-cies del pavelló, a mes que estic convençutque tot pavelló ha de comptar amb una pistaannexa per a aquests casos, i n’hi havia unaon ara s’ha construït la nova piscina... Crec

que vosaltres, senyors regidors, desconeixeuel que ocorr al poliesportiu perquè no hi anaucada dia tal com hi anam tots els pares.”

Aquesta darrera afirmació no agradàgens els regidors del govern municipal. Totseguit diferents regidors intervengueren permirar d’aportar solucions per trobar altresindrets on disputar els primers partits decompetició, ja que la competició comença dia

6 d’octubre i la pista no estarà disponible finsal novembre. Finalment, el batle AntoniServera (Independents) es va comprometre aajudar el club a trobar una solució i s’oferí peranar a xerrar amb municipis veïns per mirarde trobar un lloc on disputar els primers par-tits que han de jugar els cinc equips federatsdel Bàsquet Son Servera.�

Manel I. Serrano Servera

Després que ens informassin durant el darrer ple municipal que nopodríem jugar els nostres partits al poliesportiu Es Pinaró fins a mitjannovembre, ens hem posat en contacte amb els altres clubs per can-viar l’ordre dels partits i en d’altres casos per jugar a la pista de PortoCristo com a locals. Així que un cop més hem d’agrair l’ajuda delBàsquet Porto Cristo i de l’encarregat de la instal·lació, Joan Melis, amés de l’Ajuntament de Manacor. I, com no, d’en Joan Pistola, que desdel primer moment ens ha ajudat i ha estat al nostre costat.

Així mateix estam cercant una solució per poder entrenar al poblei així no crear tantes molèsties als pares dels més petits. Agraïm lacol·laboració del batle, que s’ha posat a la nostra disposició per podertrobar una solució, com també la del regidor d’Esports, que ens haconvocat a una reunió el proper dilluns.

Totes aquestes accions les valoram moltíssim, però seguim pen-sant el mateix que ja exposàrem durant el ple: no estam gens d’acordde com ha gestionat tot aquest tema la Regidoria d’Esports i seguimdient que mai no s’havia d’haver aixecat la goma fins que no n’hihagués una altra; creim que s’hagués pogut esperar a final de tempo-rada, i no posam en dubte que al final puguem tenir la millor pista deMallorca, però sí que afirmam que ara no en tenim cap.�

PP

� Nota informativa del Partit Popular de Son Servera

14

PLE DE 19 DE SETEMBRE DE 2013-09-30El tema de les obres del Poliesportiu Es Pinaró, demostra la inefi-

càcia de l’equip de Govern de l’Ajuntament. Després de 5 anys demantenir el poliesportiu pràcticament inutilitzat, piscina, cafeteria, gim-nàs, etc..., ara s’hi suma la pista interior, inutilitzada i amb les compe-ticions que comencen aquest mes d’octubre. Per si no fos suficient,resulta que el regidor d’esports, en lloc de ser receptiu amb els perju-dicats i prestar-se a col·laborar i facilitar algun tipus de solució, diu que“no li han demanat” i quan el públic en el ple li demana, manifesta quesi tenen algun problema amb ell “vagi a la farmàcia i es compri pasti-lles”. Aquesta situació, que ve a demostrar una greu irresponsabilitat,no s’ha de permetre a algú que pretén representar al poble o servir alsciutadans. Estaria bé que es disculpés públicament.

EMPRESA MUNICIPAL – SON SERVERASEGLE XXI, SAU

El dia 19 de setembre es varen aprovar els comptes de 2012 dela societat municipal amb un benefici de 114.147’01 euros. Encara nohan sabut explicar com pot ser que una societat en la que l’Ajuntamentno fa més que passar-li diners per cobrir el seu dèficit pot donar bene-fici i tenir que pagar imposts a Hisenda, 18.178’37 € és el que hemd’ingressar a Hisenda. Cobrir dèficit no és generar benefici!!!

PUJADA DE CONTRIBUCIÓ URBANAÉs una llàstima que desprès de l’encert per part del Cadastre de

permetre l’ajust del valor dels immobles, aquest benefici no pugui arri-bar als ciutadans perquè l’Ajuntament és incapaç de reduir un cèntimles despeses i necessita aquest diners per quadrar els comptes irepercuteix al ciutadà l’increment de taxes i imposts cada any. Finsara, la taxa sobre els immobles era del 0,590 € i a partir de l’any 2014serà del 0,685%. Això representa que més de 800.000 euros haurande sortir de la butxaca de tots els serverins per a què l’Ajuntamentpugui seguir gastant. Algú pot creure que amb un pressupost de 16

milions d’euros no es poden reduir despeses? Només en festes popu-lars, entre l’any 2011 i 2012 es varen gastar 619.991,13 €.

IRREGULARITATS EN LA DESPESA DEL’AJUNTAMENT

Què deu estar passant al departament de Policia Local quan no esfacilita al departament corresponent el quadrant de torns i treball delpersonal? Fa un any hi va haver un canvi del regidor responsable.Estam ara pitjor? I la regidora de Personal, per què permet cada mesun “reparo” d’intervenció a la nòmina degut a la manca de control delpersonal?

Fins a finals d’agost existeixen 181 irregularitats en factures del’Ajuntament. La majoria per no seguir el procediment legal de con-tractació, és a dir, no fer pública la despesa a realitzar i permetre quealtres realitzin ofertes a l’Ajuntament, o sigui, contractar “a dit” fins amés de 180 ocasions. Crida també l’atenció que la regidora de Festespagui a un company de partit i membre de la llista, factures mitjançantbestretes de caixa. Per què no s’envien les factures a l’Ajuntamentcom fan la majoria de proveïdors?

ADJUDICACIÓ PISCINA MUNICIPALPel procediment d’urgència es va tramitar l’expedient d’adjudica-

ció a l’empresa madrilenya Rad Investmets SL, després de les diver-gències entre diverses empreses licitadores al contracte. Ja ens mani-festàrem en el seu dia referent al sistema adoptat per l’equip degovern en aquesta licitació; per la seva duració (25 anys), per comquedarà la gestió del poliesportiu (part pública, part privada) per què lacafeteria es privatitza?, els costs que haurà d’assumir el poble, elec-tricitat, aigua, combustible calderes, etc... Per què no s’han reconstruïtles pistes exteriors? Malgrat tot el que envolta aquesta decisió, és certque desitjam que el servei comenci el més prest possible i que siguide qualitat per a tots els ciutadans, que al final són els grans perjudi-cats, ja que fa més de 5 anys que no poden fer ús de lesinstal·lacions.� Grup Popular de Son Servera

“El regidor d’esports, en lloc de ser receptiu amb els perjudicats i prestar-se a col·laborar i facilitar algun tipus de solució, diu que “no li han demanat” i quan el públic en el ple li demana, manifesta que si tenen algun problema amb ell

“vagi a la farmàcia i es compri pastilles”

15

fisioterapia deportivatécnicas osteopáticasmasajes deportivos masajes relajantesdrenajes linfáticos

punción seca

C/ DE LLEVANT 1, 3ºB - 07559 CALA BONA - SON SERVERA

Joaquín García Roll, fisioterapeuta col. 729

CITA PREVIA : +34 619 301 755

native english spoken - muttersprache english

Salut

Joaquín García Roll,

(Fisioterapeuta del centro “Ekilibria“)

� La fisioterapia deportiva

� Comunió de Toni Yeste Tous

La fisioterapia en el ámbito deportivo está en pleno auge, y no espara menos. La progresiva profesionalización y perfeccionamiento dela fisioterapia y el aumento de los practicantes de algún deporte, yasea de forma amateur o profesional, hacen de ésta una herramientaindispensable para poder practicar deporte de forma regular y libre delesiones. En ocasiones, no queda otra que sugerir al aficionado depor-tista dejar de lado temporalmente su práctica, aunque en el caso delprofesional es distinto. Se podría decir que en el deporte de élite casi“todo vale” para recuperarse, ya que no siempre una molestia implicareposo, dado la exigencia y los intereses a los que están sometidos losdeportistas.

Son muchas las lesiones asociadas al deporte, algunas sin mayorimportancia y otras, que como he comentado anteriormente, obligan alpracticante a dejarlo de forma temporal o definitiva, en el peor de loscasos. Son muy comunes las sobrecargas y roturas musculares, debi-das al exceso de “trabajo“ del músculo, las lesiones de ligamentos pormalos gestos o jugadas fortuitas, las periostitis tibiales, pubalgias, ten-dinitis leves o más graves con degeneración del tendón (tendinosis),

fascitis plantares, molestias de columna y contusiones de todo tipo.Todas ellas deben seguir un protocolo de tratamiento y otras muchasincluso, con protocolo de prevención para evitarlas.

En todo deporte, evitar lesiones requiere esfuerzo, constancia ycoherencia. Si bien es cierto que la gran mayoría de personas sabe,como tópico, que debería estirar antes y después del ejercicio físico,descargar la musculatura de vez en cuando, realizar un buen calenta-miento antes de aumentar la intensidad, así como comer variado, des-cansar e hidratarse bien, muchos todavía no lo cumplen. La teoría lasabemos todos, pero la práctica es otro cantar.

En definitiva, la fisioterapia deportiva es una de las herramientasimprescindibles en un deportista para adquirir la constancia en cuan-to a la práctica deportiva se refiere. Un mantenimiento de nuestro sis-tema muscular y facial, esquelético, visceral y craneal cada ciertotiempo nos garantizará un bienestar físico que evitará molestias ylesiones futuras, algunas de ellas, difíciles de curar si no se tratan atiempo. La mejor solución es, definitivamente, la fisioterapia deportiva.�

“La fisioterapia deportiva es una de las herramientas imprescindibles en un deportistapara adquirir la constancia en cuanto a la práctica deportiva se refiere”

Societat

El passat dia primer de setembre i en la Parròquia de Sant JoanBaptista de Son Servera, va rebre la seva primera Comunió el jovenetToni Yeste Tous.

Per en Toni va ser un dia molt especial, primer perquè va rebreamb convenciment el sagrament de la Comunió en companyia delsseus pares Albano i Caterina, així com de la seva germaneta MariaFrancisca i altres familiars, lluint les seves millors gales per a aquestaocasió i segon, perquè hores després, van celebrar un dinar familiaramb tots els seus amiguets i s'ho van passar molt bé.

Aquest dia serà recordat per sempre pel nostre amiguet Toni. Lidonem l'enhorabona i li desitjam tot el millor.� Bel Servera

En Toni amb la seva germaneta Maria Francisca

16

Entrevista

Em permetrà que abans d’entrar en matèria lidemani per què vesteix amb l’hàbit de cape-llà? És conscient que no és habitual i moltmanco en capellans tan joves?

Vaig així perquè està manat. El codi dedret canònic ho recull, no és optatiu ni facul-tatiu, facilita l’accés a la gent cap el sacerdot.Per exemple, si vaig així vestit en un viatge lagent se m’acosta i em fa qualque preguntaespiritual, em demana si els puc confessar.Ara aquests primers dies a Son Servera aixòha facilitat que la gent em conegui i s’aturi asaludar-me. Un capellà, pens, ha de dur l’uni-forme perquè la gent el distingeixi. Molta degent en aquests temps ho veu com a befa,se’n riu, jo respecto els capellans que no esvesteixen com jo. I puc dir que no és còmode,en láspecte físic. És avorrit perquè el meucolor favorit no és el negre sinó el vermell.L’hàbit està clar que és molt elegant però noés divertit. Tot i això, sincerament, ara emresultaria estrany anar vestit de carrer. Esticmolt orgullós d’haver pres aquesta decisiódes que vaig ser ordenat sacerdot.

-És el capellà més Jove de Mallorca, 32anys, i possiblement dels pocs que van ves-tits amb hàbit. De fet, capellans amb més de70 anys no hi han anat mai. Li agrada serdiferent a la resta?

No ho faig per cridar l’atenció, ja li he ditque ho faig per un sentit del deure. De totesmaneres, a la península en trobaríeu moltís-

sims de capellans que van vestits com jo isolen esser els més joves. Crec que de cadacop els nous sacerdots entenem que vestir-seamb l’hàbit fa més professional.

-Vostè es considera un capellà tradicional?Tradicional sí, però no tradicionalista.

-Expliqui la diferència.Tradicionalista és més de fonamentalis-

me. I tradicional intenta no caure en fona-mentalismes. Tenc la consciència tranquil.la.

-Em perdonarà però no l’he entès. Li formu-laré la pregunta d’una altra manera. És vostèun capellà tradicional si deim que es mantéferm amb les postures que han estat més cri-ticades de lÉsglésia, aquelles que no s’o-bren als temps socials que correm?

Alguns em criticaran per radical, peròm´és igual. Jo som tradicional perquè pensque l’objectiu de l’Església no és obrir-se almón ni adequar-se al món sinó convertir-lo.Estam en un món on impera la injustícia. Hiha maldat, fam, guerres, misèria, etc… ilÉsglésia està per donar un missatge fermen contra d’això. L’objectiu d’un capellà no ésque l’aplaudeixin. El capellà no és un polític.No ha de convèncer la gent. L’Església ésatemporal en l’espai i en el temps. És univer-sal. Les modes canvien, les generacionstambé i l’Església s’ha de mantenir. Si no hofa, ocorrerà com les modes, que passen i

l’Església també passaria. No ho podem per-metre!

-Idò anem a veure com és Jaume Mercant detradicional. Casaria parelles amb fills?

Sí, ho he fet. El dret canònic ho permet.

-Batiaria nins que els pares no estan casats?Sí, també ho he fet. Això sí, ha d’haver

una garantia que aquest al.lot serà educatcristianament. La criatura no en té culpa queels pares no s’hagin decidit a casar-se. Arabé, s’han de comprometre que aquest infantrebrà la resta de sacraments com comunió iconfirmació.

-Què li diria a una dona que cerca recull espi-ritual en vostè, li diu que s’ha quedat emba-rassada, no pot tenir el seu fill i l’opció queveu més viable és l’avortament?

Li diria que la sortida que veu més fàcil ésl’equivocada. Hi ha moltes solucions que noaquesta tan dràstica. Ens venen que aquestaés la solució fàcil. I és la més cruel perquèsuposa eliminar la vida d’un innocent. Va encontra de la llei de Déu perquè va en contrade la llei natural. Hi ha milers de maneres deprotegir aquest infant. Si neix, no estarà des-amparat malgrat la mare l’abandonàs. Perquè l’error dúna mare l’ha de pagar aquestinfant? Per què es protegeix més a animalsen perill d’extinció, per exemple, que no pasuna persona dins el ventre d’una mare?

“Sé que em veuen com un bitxo raro, però aviat formaré part del paisatge, com l’Església Nova”

Jaume Mercant

“L’Església no necessita obrir-se als nous temps perquè téuns fonaments molt sòlids que no podem perdre”

Fa dues setmanes que hapres possessió com a nou rectorde Son Servera. Jaume MercantSimó es considera palmesà denaixement i gabellí de criança. Té32 anys, va estudiar teologia ifilosofia al Seminari de Palma i enfa 6 que exerceix de capellà. Finsara era vicari a la parròquia deSóller. La vacant que va deixarPedro Pou, fins ara ocupada deforma interina per Rafel Umbert,ha estat la seva oportunitat d’as-cendir de vicari a rector.�

Xisco Umbert González

17

-I si no tenen cap altra sortida o no desitgenaquell infant? Troba que la decisió és de lamare?

A Balears hi ha l’Associació Baleares Vidaque ajuda i dóna solucions a aquestes mares.I aquelles que finalment no han avortat sónmolt felices. I les persones que han arribat aavortar són persones que llavors tenen trau-mes. I això l’Església no ho pot permetre. Ésde sentit comú. S’han de fer lleis per prohibiri condemnar l’avortament. I ara no parlo coma capellà tradicional. Això no és tradició, ni serprogressita, ni de dretes, és sentit comú,insisteixo. L’avortament és un crim. És méspropi d’ideologies totalitàries.

-La solució per evitar embarassos no desitjatssón els mètodes anticonceptius amb elsquals l’Església està en contra…

La solució és una vida sexual ordenada ino promíscua. De fet, països del tercer mónon hi ha majoria catòlica és on més existeixaquesta idea.

-Països on, per cert, sobretot a Àfrica, méscasos de SIDA hi ha. No està d’acord que elsanticonceptius evitarien la infecció per aques-ta malaltia?

No, al contrari. En aquests països és on hiha manco casos perquè és on més s’aplica lamoral catòlica. Vull insistir en això perquè maino se publica. -Pel to de veu amb què parla diria que li agra-da la política. En pren part?

L’Església ha d´estar al marge de la polí-tica de partits. En canvi, hi ha temes socialscom l’avortament, per exemple, quel’Església s´hi ha d’implicar perquè hi ha detenir qualque cosa a dir. Se’ns ha d’escoltar.

En la política municipal òbviament no m’hiaficaré, per això ja hi ha el batle, el seu equipde govern i l’oposició.

-Vostè vota?He votat, però ara estic desencantat dels

partits i per això en les properes eleccionsvotaré en blanc o no votaré.

-Diu que s’ha d’escoltar l’Església en temessocials. M’agradaria idò saber la seva opinióen un tema de màxima actualitat: La vaga ales escoles de Balears.

Estic en la mateixa línia del nostre BisbeSalinas. És un conflicte que afecta famílies,professors. Tota una societat civil. La solucióés el diàleg per evitar una fractura social.Veurem com acaba això. Sempre és delamentar que l’Escola estigui paralitzada.

-Diuen que té el costum de dir misses en llatíi d’esquena al públic. És cert?

Certíssim, però això ho faig només a LesCarmelitas de Palma. És una oferta més perals feligresos i jo estic molt satisfet i encantatde fer-ho, però només allà. S’anomena missatridentina.

-A Son Servera no en farà idò de missa d’a-quest tipus?

En principi no en faig comptes. Tot i quem’agradaria, estaria fora de context.

-Com arriba Jaume Mercant a Son Servera?El Bisbe ja tenia planejat fer-me rector.

Era vicari de Sóller i ja li havia dit que estavadisponible per a aquest càrrec quan hihagués una oportunitat. Son Servera va ser laprimera vacant i com que ja dic que em feia

il.lusió, vaig dir, endavant!!.

-Què en sabia abans del poble?Que hi havia bona gent, de bon tracte i

que havia aconseguit estimar un rector quefeia més de 40 anys que hi era. Vaig pensar,idò, aquesta gent també em pot arribar a esti-mar a mi. Molt temptador.

-Es veu tants d’anys aquí?No es pot dir mai. Estaré a Son Servera el

temps que faci falta. El més habitual és queens vagin canviant, però bé, si hi haguésd’estar tota la vida, benvinguda sigui!

-Aposta idò per consolidar-se en un mateixpoble…

És vera que és enriquidor conèixer moltsde llocs però també ho pot arribar a ser apro-fundir en un mateix lloc. Si el Bisbe troba quel’any que ve he de canviar de parròquia,l’hauré d’obeir. Però també estic disponible siles coses van així, de quedar tota la vida.

-A banda de ser rector, té algun repte o fitamés enllà de Son Servera?

No tenc fites molt enfora. No aspiro a fercarrera eclesiàstica. Aspiro a ser un bonsacerdot i que la gent es trobi bé amb mi. Elmeu objectiu és arribar al cel i que el BonJesús em pugui dir que he fet un bon serveia la terra.

-Quines han estat les primeres impressionsde la gent de Son Servera?

Molt bones. La gent que he trobat ésamable, dòcil, acollidora, respecta l´Esglésiasigui o no practicant. D’entrada, no pucdemanar més.

Entrevista

“No sé quant de temps seré rector de Son Servera. Podria estar-hi unany o tota la vida. No aspiro a fer carrera eclesiàstica ”

-Ha rebut visites de gent que li hagi oferitcol.laboració?

Molta gent, sí. I pel carrer com que vaigvestit de capellà, s’aturen per dir-me queestan a la meva disposició.

-Li agrada la disciplina dins la parròquia?Sí, jo som ordenat i m’agrada que tot es

faci amb ordre i disciplina, i també mà esque-rra per al bé comú.

-Quin capellà creu que necessita ara SonServera?

A part dels serverins hi ha gent castella-no-parlant, turistes, etc, i s´ha de tenir encompte la realitat plural del poble. S’hauria defer, com a primera mesura, una pastoral delturisme.

-Diuen dins la Diòcesi que la parròquia deSon Servera té fama de tenir molta feina…

Això m’han dit… és una parròquia viva iamb identitat. A altres pobles n’hi ha de lamateixa envergadura però que no tenen tan-tes activitats ni tant de trui. Per això, em fail.lusió. Son Servera afortunadament no fahonor a la dita mallorquina de la “mort ambpebres”

-Creu necessari donar nous aires i canviarcoses a la parròquia, no en la part religiosa dela qual ja n’hem parlat, sinó en la part dedinamització?

Els capellans primer observen i desprésconeixen i actuen. Hi haurà canvis funcionals,però en principi Pedro Pou va fer una bonafeina i jo no crec que hagi de rompre allò quefuncionava.

-Li agraden les festes com Sant Antoni?Sí. Les festes religioses tenen ressò

social i al carrer. L’alegria i la festa és unamanifestació molt catòlica i Sant Antoni ho és,evidentment.

-Les completes en són un exemple d’aques-ta unió de la festa i l’Església. Ho veu mante-nible?

Les mantendré, és clar que sí. No les hevistes mai però no les llevaré. Ara bé,l’Església ha de vetllar perquè les festes reli-gioses no es desvirtuin, com per exemple, ElsReis d’Orient, que de cada cop estan mésarraconats pel Pare Noel. Intentarem admi-nistrar les festes com toca.

-Creu que hi ha crisi de feligresos? Per quèles esglésies de cada cop estan més buides?

Aquesta crisi és una evidència, a segonson, però. En el primer món sobretot, allà on hiha abundància de béns materials. La gents’ha apartat de Déu quan hem tengut més delque necessitam per viure. A altres continentscom Àsia i Àfrica no és així. Mallorca era moltreligiosa fins que va entrar el turisme, però noels turistes, sinó els doblers dels turistes. A laresta d’Espanya la crisi de feligresos no éstan forta. A la península hi veus parròquiesplenes de joves. A Mallorca és on més crisi hiha, no sé si per la insularitat…

-Parlant de nous aires i nous temps, enguanys’ha inaugurat un nou pontificat. Què opinadel papa Francesc?

No és el meu estil. N’hauria elegit un altred’un caire més tradicional. Crec que Francescés peculiar en les formes, però si fos el seuconseller li dira que anàs alerta amb el quediu. És molt comunicatiu i espontani i possi-blement algunes paraules seves donen lloc aun titular fàcil que pot ser perillós.

-Ja no tant per com ho diu, no serà que no liagrada que se surti dels paràmetres quel’Església ha mantingut fins ara?

La Política d’austeritat de comptes al’Església que ha impulsat el nou Papa eramés que necessària. El que no m’agrada ésque sigui tan mediàtic. Ara està de moda lloar

aquest Papa i el dia que digui qualque cosaque no agradi se li tornarà en contra tot el quehavia dit.

-Vol dir que li molesta que hagi insinuat nousplantejaments en aspectes on l’Església finsara havia estat immòbil com l’homesexualitat,l’avortament o l’ús dels anticonceptius?

Ell no ha fet cap aproximació a aquestsaspectes que m’anomena. Ha fet algunesexpressions no gaire clares i alguns ho haninterpretat d’una determinada manera i altresd’una altra.

-Li preocupa que el màxim dirigent del’Església s’obri a certes sensibilitats?

Ho veig imprudent per part seva.

Entrevista

18

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08

Fax 971 56 75 25 Móvil 629 74 59 53

TALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITENEUMATICOSITVREPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

Entrevista

19

“El nou Papa és imprudent en parlar de canviar els plantejaments històrics de l’Església. La medicina és mantenir la tradició”

-Vol dir que l’Església al seu parer estava béallà on era? Està dient que aquesta suposadaapertura és més perjudicial que beneficiosa?

A veure, el Papa té bona voluntat peròcrec totalment que la medicina per al’Església no és aquesta. La medicina és tor-nar a la tradició.

-Com es torna a la tradició?Fermesa amb la fe, amb el dogma, major

ordre dins l’Església, més disciplina.L’Església no és només una institució huma-na sinó divina. El Papa és el vicari de Crist i johe d’estar amb comunió amb ell malgrat queel seu estil no és el meu…

-M’està dient amb un eufemisme que el PapaFrancesc s’està equivocant?

Jo crec que hauria d’anar cap a una altrabanda.

-Troba que no s’hauria de tocar res?Crec que s’hauria de tornar a la tradició,

ja li he dit abans. Una interpretació tan radicaldel Concili Vatica II en els anys seixanta vaprovocar que els seminaris s’anassin buidant.

Si l’Església s’obri, perdem capellans nous ifeligresos. No podem perdre la nostra essèn-cia. La solució no és la que s’ha anat fentdurant aquestes dècades.

-Creu que ens hem de radicalitzar idò?No m’agrada dir-ho així. Prefereixo dir

que no ens hauríem d’haver sortit de la tan-gent durant les darreres dècades.

-Però no creu que és la societat que evolucio-na... no li preocupa no evolucionar amb ella?

L’Església no està al marge de la societatsinó tot el contrari. Ens adaptam a la societaten temps de crisi ajudant els més desfavoritsamb menjadors socials, Cáritas, etc… Lasocietat va i ve i l’Església no pot estar sem-pre a remolc de les tendències i costumssocials i polítics del temps. Seria un desgavellper a la unitat de l’Església.

-Una de les novetats dels darrers anys és lalluita contra la pederàstia, fins aleshorestotalment amagada i encoberta. Què lipareix? Creu que aquí l’Església també s’hau-ria d´haver quedat immòbil?

Aquí estic totalment d´acord que s’ha deperseguir. És un pecat horrorós. Escandalitzarels mes petits i febles és una perversitat.Tolerància zero. L’Església no pot mantenirindividus, paràsits que escandalitzen primerel nin, llavors la família, el poble i després a lapròpia Església. L’Església no guanya resmantenint i tapant aquests individus i no espot permetre gent així. L’Església superarà lacrisi donant exemple i a vegades hem dereconèixer que no hem estat a l’alçada. I si nohi estam perdem credibilitat. Un altre exem-ple, com podem parlar de pobresa si hi haescàndols de corrupció al Vaticà?

-Rebaixam el to de l’entrevista i si li semblaentrarem en aspectes més del seu perfil per-sonal, si m’ho permet…

Per suposat, jo vull ser un capellà proper.

-Quines aficions té?Resar es la màxima obligació, però tenc

una gran afició que és jugar a escacs. Tencmolts de llibres, programes, entrenadorsinternacionals, des dels 9 anys m’hi dedico.He anat a opens internacionals, no som pro-

Entrevista

20

“A Mallorca la crisi de feligresos és més forta que a la resta de llocs.A la península les esglésies estan plenes i surten capellans joves”

fessional, però sí molt aficionat. Som compe-titiu, tenc mal perdre i és, sens dubte, la mevavàlvula d’escap. És una afició molt sana.També m’agrada la música clàssica i cantar.Segur que dins la missa em sentireu can-tar…

-Xarxes socials, internet, noves tecnologies otelevisió en fa ús?

Televisió no en tenc ni en vull. Me n’hanoferida, me n’han volgut regalar, però no entenc cap interès. Internet sí, sobretot per estaral corrent de les notícies o per fer feines de laparròquia. Facebook i twitter no sé ni què sónni com funcionen.

-Amb qui viurà?Viuré tot sol a la casa parroquial, que és

ben grossa, per cert, mare meva!. A mim’hauria bastat un estudi o un petit aparta-ment. Sigui com sigui, no em sento mai solperquè estic tot el dia amb gent. La soledatno la conec durant cap moment del dia per-què estic amb el Bon Jesús. Hi ha molta gentmolt acompanyada i que se sent tota sola a la

vida. Això sí que és trist.

-Almanco no pagarà hipoteca ni lloguer…És cert. Per una banda, tenc aquest avan-

tatge. Però també vull dir que m’hauré derompre el cap per pagar el deute de la parrò-quia que és de més de 73.000 euros. -És l’únic deute que té?

Sí i correspon a l’IVA de les obres de res-tauració de l’Església Nova.

-I quina previsió té per liquidar aquest deute?No puc donar una data. Esper pagar-ho el

més aviat possible, sempre comptant amb lagenerositat del poble.

-Té moltes despeses la parròquia de SonServera?

I tant! Moltes més de les que la gentpensa…

-Ja té la agenda plena?He heredat la parròquia i una agenda que

és ben plena de noces, batejos i comunions.

-L’Església Nova li agrada o s’estima més unamenys bucòlica amb tots els elements i sím-bols d’una església convencional?

Home, és més còmode una esglésiacoberta. Però l´Església Nova és molt bella isingular. Jo si m’hagués de casar (riu) m’hicasaria allà. Veig que em donarà més feinatenir aquesta església…

-Li agrada sortir a fer vida social?No som molt de bars, no bec cafè ni alco-

hol, però sí m’agrada sortir a dinar o a soparamb alguns amics.

-Es definiria com un capellà peculiar?Sí, totalment, ho som. Jo la veritat que (ho

diu rient) pens que em veuen com un bitxoraro, però ja s’acostumaran. Aviat formarépart del paisatge, com l´Església Nova.

-Creu que Son Servera el comprendrà?Esper que sí i no només això, esper que

m’arribin a estimar com jo esper estimar elsserverins. Sempre tendré la porta oberta.�

Xisco Umbert González

PRECIOS ECONÓMICOSTeléfono de contacto: 687350061 [email protected] Av. Juan Servera Camps, 24, 1er piso (frente semáforos) 07560- Cala millor

Escuela de Inglés

Se ofrecen clases de inglés a todos los niveles en horario

de MAÑANA y TARDE:

2º Y 3er CICLO DE PRIMARIA, ESO, BACHILLER Y ESCUELA OFICIAL

DE IDIOMAS (EOI).INGLÉS PARA COMERCIO Y TURISMO.

PREPARACIÓN EXÁMENES ACCESO UNIVERSIDAD Y CICLOS FORMATIVOS

SUPERIORES (CFGS).

� Les biblioteques municipalsde Son Servera posen enmarxa un Club de Lectura

Des de les biblioteques municipals de Son Servera hem posat enmarxa un Club de Lectura. Es tracta d’un grup de persones que llegei-xen un mateix llibre al mateix temps i després es reuneixen per comen-tar-lo. El funcionament és el següent: les biblioteques fan una programa-ció anual de les lectures i de les respectives tertúlies, conduïdes per unamoderadora, i proporciona els llibres en préstec als membres del club.

La primera tertúlia és durà a terme a la Biblioteca de Cala Millor elproper dia 4 de desembre a les 19 h i per començar hem triat una obrade na Dulce Chacón que es titula La voz dormida, una novel·la que narrala història d’un grup de dones tancades en una presó de la capital on ladignitat i el coratge són les seves úniques armes per enfrontar-se a lahumiliació i la tortura. És una novel·la que ens permet conèixer el paperque jugaren les dones durant un anys decisius de la història d’Espanya.

Si vos fa ganes participar-hi, no dubteu a demanar informació a lesbiblioteques de Cala Millor i de Son Servera

Biblioteques municipals de Son Servera i Cala Millor

“La primera tertúlia és durà a terme a laBiblioteca de Cala Millor el proper dia 4 dedesembre a les 19 h i per començar hem

triat una obra de na Dulce Chacón”

Publicitat

21

22

� Gran èxit de l’espectacle FLOR DE CARD i de l’exposició sobre Salvador GalmésMés de 650 persones assisteixen a les funcions i a la inauguració de l’exposició

El divendres 20 de setembre s’ha inaugurat a l’Auditori sa Mànigade Cala Millor l’exposició “si proporciona una mica de satisfacció a lavostra fam de bellesa i d’ideal…”, dedicada a divulgar la vida i l’obrade l’escriptor Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951). Més d’un cente-nar de persones han acudit a l’obertura de la mostra. Entre d’altres, hihan assistit el batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, i els regidors JoanSantandreu, Nicolau Bordal, Dolors Sànchez, Maria Galmés, PepJaume i Catalina Ferrer; també el gerent de l’Associació HoteleraBadia de Cala Millor i sa Coma, Antoni Sansó. En relació a aquestamostra s’han preparat diferents activitats educatives per a les escoles(en horari lectiu) i també per a les famílies (alguns dissabtes denovembre). L’exposició es podrà visitar fins el 16 de novembre, i pos-teriorment s’instal·larà com a exposició permanent en d’altres salesdel centre.

Per altra banda, el divendres 20 i el dissabte 21 més de 540 per-sones han assistit a les funcions de l’obra Flor de Card, de SalvadorGalmés, que ha versionat i dirigit Joan Gomila. En l’espectacle hi haparticipat la banda de música de Sant Llorenç, integrants de la com-panyia Esqueix Teatre, els sonadors i balladors de sant Joan, una collade xeremiers i molts més col·laboradors. En aquest cas, el text teatralconserva tota la poètica de la novel·la de Galmés, i aconsegueix emo-cionar l’espectador, que és transportat a la Mallorca rural de finals delsegle XIX, en una història d’il·lusionant amor adolescent. Tot plegat, ungran èxit per a un projecte que ha comptat amb la participació d’unequip de persones entusiasta. �

Sant Llorenç

23

Actualitat

Després d’un estiu d’intoxicacions i mentides sobre el cost de lalínea per usuari mesclant costos d’infraestructures amb la despesacorrent del servei la portaveu del Consell de Govern ha afegit al ban-yat reiterant que per ser viable són necessaris 5 milions d’usuaris al’any. Però de fet no han mostrat mai els estudis fets.La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori fa gala de lapolítica autoritaria que ja ens te avesats aquest Govern. Fer i des fersense escoltar el que diuen els ciutadans. Recordem que aquestalínea de tren, llargament reivindicada, ha estat sol·licitada per tots elsajuntaments del Llevant cada legislatura. El mes de maig els cincbatles de la comarca signaren la petició de con-tinuar les obres i el compromís d’impulsar-lesmés enllà del 2015 (veure foto 1, Manacor 26-5-2013). Tots els representants de l’oposició,parlamentària i extraparlamentària) signaren elcompromís de que quan governin tornaran aimpulsar el tren de Llevant. (veure foto 2 CanAlcover 5-6-2013)Així doncs, el Govern del PP, sense dur-ho en elseu programa electoral, va en contra de laComarca de Llevant i la deixa a expenses deltransport privat. Per a qui governa el PP? A quirepresenta?La vies verdes són per aquelles vies de tren quehan deixat de funcionar. No és el cas! Aquí esperdrà la inversió feta, es renuncia al finança-ment estatal íntegre i el Govern Balear assu-meix una despesa més que no li correspon:Massa errors!Quan a Tota Europa i a tot el món el tren és unsímbol de progrés, de sostenibilitat, d’estalvienergètic a Mallorca li donam l’esquena.Perquè? Quins interessos ocults hi ha?Lamentam aquesta manera de fer política con-tra la gent. La via verda no resol cap problemade mobilitat del Llevant de Mallorca.Per acabar volem manifestar que no es podendecidir infraestructures que depenguin del colorpolític dels governs. Si el Pla Director sectorialde transports vigent s’aprovà pel Parlament deles Illes Balears per unanimitat, no es pot arri-bar ara a cap acord? Haurem d’esperar a que el2015 hagi un canvi de Govern?Mentres, la Plataforma gestionarà amb laFundació de Ferrocarrils Espanyols que noadmeti a registre aquest itinerari dins aquestaxarxa i no descartam una gran mobilització aPalma amb cotxes.�

Plataforma pel tren de Llevant VIA LLIURE AL

TREN En marxa, ja!

� El Govern Balear anunciadestinar 5.515.000 euros a convertir les obres deltram ferroviari inacabaten una via verda

Cocina MediterráneaEspecialidad en pescado frescoParrilladas de carne y pescado

Solomillo a la tablaVariedad en pastas

Música en vivo cada día con “CACHITO”

�

¡Novedades!: En octubre, clases

de salsa y percusión. Ven a informarte

Próximamente, apertura de Pub Latinoen antiguo Van Van

Paseo del Moll, nº32 CALA BONA 622 603 151

24

Religió

Restaurante

El CruceMenú diario casero

Cocina mallorquina

Paella y cochinillos

para llevar

Los domingos y festivos menú especial por 18 euros

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382

Fray Tomeu Pastor ya no es el Párroco deCala Millor, la vida pasa y nosotros pasamoscon la vida y en este hacer camino, es de jus-ticia, reconocer la labor cristiana, el intensotrabajo para los más necesitados y la fuerzade la palabra que ha desarrollado TomeuPastor durante estos años al frente de laParroquia de Cala Millor.

En unos tiempos tan convulsos y huérfa-nos de fe y de necesidades materiales, elpare Tomeu creó la asociación Dignitat i Feinacon una doble función: ayudar a todos losinmigrantes y personas necesitadas sin prác-ticamente recurso alguno y ayudarlas a travésde un trabajo para dignificar su existencia.

Actualmente, “Dignitat i Feina” es unarealidad que está viva y su funcionamientocrea puestos de trabajo en el campo mallor-quín con la recolección de almendras y alga-rrobos en fincas que sus propietarios, porfalta de tiempo, no recolectaban, en tener unhuerto ecológico que cuidan los personas que

lo necesitan, en la venta de turrones y dulcesderivadas de la almendra… “Dignitat i Feina”es reconocida por toda la isla de Mallorca,especialmente en la Comarca del Llevant,como un ejemplo innovador y de trabajo acti-vo para la integración de los más pobres en lasociedad. “Dignidat i Feina ” es también aco-gida por la asociación Hotelera Bahia de Cala

Millor y otras instituciones y, por su expan-sión, se han hecho responsables de dichaasociación los hermanos franciscanos deArtà, de la cual, Fray Tomeu Pastor es el pre-sidente.

“Dignidat i Feina”, nació en la Parroquiade Cala Millor y el pare Tomeu lo explicó a susfeligreses, en los cuales encontró una fantás-tica colaboración y así fue como gracias alesfuerzo de los feligreses de la parroquia deCala Millor, gracias a la palabra viva y confuerza del pare Tomeu, actualmente se puedehablar alto y claro de una obra benéfica queha dignificado a muchas personas sin recur-so alguno mediante el trabajo y la palabra deDios.

En la despedida de Fray Tomeu comoPárroco de Cala Millor, siempre estará pre-sente la GRATITUD de todos nosotros a unhombre de Dios que hizo de su palabrahechos probados que dejan huella en mejorade los más desfavorecidos.� Bel Servera

� En reconocimiento a Fray Tomeu Pastor

� Fray Pere Vallespir, nuevo párroco de Cala MillorEl hermano franciscano del Convento de Artà, Pérez Vallespir, fue ordenado

sacerdote por el Obispo de Mallorca el pasado día 4 de este mes y dos días des-pués, precisamente el 6 de octubre, a las 20.00h, dijo su primera misa en laparroquia Nuestra Señora de los Ángeles de Cala Millor, donde a partir de ahoraes el nuevo Párroco de dicha comunidad.

En una misa solemne, incluso con el incienso que desprendía del pequeñobotafumeiro, Pere Vallespir se presentó ante Dios y todos los feligreses consolemnidad y sencillez. Solemnidad porque era un momento muy especial,donde la liturgia católica mostró su fe y coraje. Y sencillez, porque en su homi-lía, Pérez Vallespir, expuso con humildad que de todo lo que hacemos y damosen nuestro mundo interior y en nuestro hacer diario, no debemos esperar nadaa cambio ni mercantilizar lo que damos voluntariamente en ayudar a los demáso a nosotros mismos, así como tampoco debemos exigir sobre lo que ofrece-mos en ayudar a los demás y saber dar gracias a la vida.

Durante la misa los feligreses participaron activamente, de hecho dichaparroquia se ha distinguido siempre por una masiva participación en los actosreligiosos. Después de la misa, todos ellos ofrecieron una cena buffet para darla bienvenida a su nuevo Párroco, a quien le deseamos todo lo mejor..�

Bel Servera

Comidas en grupo

Comidas o cenas de quintos

Presupuestos sin compromiso

En el centro Pérez Vallespir, durantela misa el pasado 6 de octubre

Sant Llorenç

25

� Explosió d’actes a les festes del Turista Badia de Cala Millor

Puede hacer sus encargospara la festividad de todos los Santos

Tel.971 82 09 08 - 971 821 596 email: [email protected]

www.florsmimosa.commovil 24 horas para pedidos especiales

y urgentes: 652 509 060

Cala Millor tanca setembre amb la celebració deles festes del turista. Enguany es compten 34 edi-cions i múltiples i variats actes déntreteniment hanomplert la setmana del 25 al 29 de setembre.

Látractiu programa, que ha acollit activitatstan diverses com actuacions musicals, mercats oactivitats esportives, ha estat organitzat de formaconjunta pels consistoris de Son Servera i SantLlorenç i lássociació Hotelera Badia de Cala Millor.

El mercat medieval, ubicat al Parc de la Mar, vaencetar el programa, contant amb una àmplia repre-sentació de les autoritats locals dámbdós munici-pis, amb la presència del batles Mateu Puigrós, batlede Sant Llorenç y Antoni Servera, batle de SonServera. Les nombroses paradetes, amb productesartesans, gastronòmics i diferents curiositats, van ser animades perespectacles medievals. Els nuclis poblacionals de Sa Coma, SonServera i Cala Bona, acolliren també un mercat característic en cadazona amb actuacions musicals.

El “Dia Mundial del Turisme 2013”, el dia 27 de setembre, baixel títol turisme i aigua, protegir el nostre futur, va acollir diverses mani-festacions culturals amb dos actes a destacar, per una banda léxhi-bició de dansa espanyola i flamenc, on hi actuaren léscola de ball deSatu Jimenez i “SA Revetlla” i un passa carrers amb les actuacions deBatucada Bloc’n Bombo, bandes de música municipals de SantLlorenç iSon Servera , sa Batukoma i espectacles de carrer i malabars.

LÁuditori Sa Màniga va tancar el gran dia amb láctuació de JesusChrist Superstar.

La Turistapa 2013 va tornar a reunir a un gran nombre de gent,que van poder degustar tapes elaborades pels restaurants i associa-cions locals. Les actuacions musicals del vespre i passa carrers, vanacabar dánimar la vetlada.

Darrer dia, 29 de setembre, va començar el matí amb la RegataBahia de Cala Millor i continuar amb la pujada a sa Punta de nÁmer,pasacarrers, actuació de la colla castellera “Al·lots de Llevant” i varia-des actuacions musicals i de dansa. Fi de festa escrit en el cel ambfocs dártifici. � M.S.

Paredeta del mercat medieval.

26

Entrevista

� Entrevistam

Antoni Servera (Ind.),

batle de Son Servera

-Consideres la neteja viària com un problema cabdal del nostremunicipi, tal com ho veu l’oposició del Partit Popular?

Jo crec que no és un problema. Si mateix hi hem fet molta de feinai no n’hem tengut moltes queixes, qualcuna sí però per problemesdeterminats en un o altre punt conflictiu del municipi. Crec que des dela Regidoria de Medi Ambient hi estam molt pendents i l’empresaUMMA també fa molta de feina i estam sempre en contacte. Qualsevolproblema que surt l’empresa el soluciona aviat. De fet, haurien de sermés els ciutadans qui ens fessin arribar denúncies o queixes sempreque trobin punts conflictius de brutor o abocaments de fems incontro-lats. Crec que els carrers estan bastant nets, i sí que potser és veraque hi hagut algun problema perquè la mateixa màquina de neteja decarrers ha perdut oli, però tot d’una s’ha actuat i s’han netejat la bru-tor i les taques.

Tal vegada el que ens fa falta és incidir més en campanyes deconscienciació, per exemple adreçades als propietaris de cans a l’ho-ra de portar una bossa per als residus quan treuen a passejar els ani-mals. També tenim intenció d’incorporar a l’ordenança de tinença d’a-nimals que el propietari que no dugui la bossa també pugui ser mul-tat. De fet ja hi ha pobles que ho duen a terme amb bons resultats.

-Sense sortir del tema, cal recordar que aquests darrers anys SonServera és un dels pobles que més reciclen de Mallorca.

Així és, jo n’estic molt content de la gent de Son Servera. Cadavegada que veig com tothom treu la seva bossa és una gran satisfac-ció per mi com a regidor de Medi Ambient. De fet, les dades així hodemostren: (mirar la taula d’abaix)

També d’aquí a poc finalitza la contractació de la recollida de femsi per al nou contracte haurem de fer un nou plec de condicions on

inclourem també ja la recollida orgànica dels hotels, que fins aranomés es feia a Son Servera.

La intenció és fer-ne una recollida diària, pesar la recollida de femsorgànics que generin i mirar de compensar els hotels que ho duguin aterme. Estam estudiant maneres de fer-ho. A Sant Llorenç, per exem-ple, han arribat a uns mínims acordats amb els hoteleres i a canvipoden comprar contenidors i fer millores mediambientals. Ja estamfent feina per dur-ho a terme amb els hotels del nostre municipi.

-Quines novetats hi ha a l’Ajuntament i quins projectes més imme-diats voleu dur endavant?

Novetats, n’hi ha poques, i tothom segueix amb el dia a dia de lesseves respectives regidories. I pel que fa a projectes immediats puc dirque la inversió serà zero. Això sí, la feina consistirà a mantenir lesinversions que ja tenim, perquè consider que si es fa una inversió i noes mantén és un frau que feim al poble. Per això, per exemple, segui-rem arreglant voravies allà on faci falta, sobretot a la zona costaneraon fa molta de falta. De fet l’any passat ja se’n varen arreglar molts demetres, a més de pintar totes les faroles i arreglar els bancs. Tambéarreglarem parets en mal estat. En fi, crec molt en la importància dereparar en condicions les nostres infraestructures. I crec també queaquestes actuacions d’uns anys en endavant seran bàsiques.

Un govern no pot estar fent obres contínuament perquè l’endeuta-ment de l’Ajuntament ja és bastant elevant i fer inversions ara ésagreujar encara més aquest deute.

Per a nosaltres, com a equip de govern, és fonamental tenir al diales nostres instal·lacions i mantenir les infraestructures. Seguim apos-tant pel turisme i seguim fent feina perquè el Consorci de Turismesegueixi endavant, perquè el nostre turista quan arribi a Son Servera

Antoni Servera Monjo aparegué en el món de la política gai-rebé de sobte i amb un fort sentiment de sentir-se serverí, allun-yat de quimeres polítiques supramunicipals, que l’han convertiten una figura imprescindible per entendre els canvis que hanvengut a transformar Son Servera aquests darrers anys, aconse-guint amb la irrupció d’INDEPENDENTS en la política del nostremunicipi el que partits instaurats en la política serverina des dela democràcia només han aconseguit en comptades ocasions, ésa dir, arravatar la majoria sempre presumible i històrica del PP alnostre poble. � Manel I. Serrano Servera

Entrevista

27

es trobi a gust, ho trobi net i repetesqui la seva visita. I jo crec que lamillor propaganda que podem fer és la que es fa durant l’estada en eldestí turístic, és a dir, el boca a boca és la millor publicitat.

Per tant, la base de la nostra política i de les nostres actuacions ésaquesta: mantenir el que tenim i arreglar el que surti, que és molt! Ambel pas del temps les urbanitzacions i el mobiliari urbà s’estan envellinti cal acondiciar-ho tot de bell nou.... i evidentment tot això ja té de persi un al cost econòmic.

Per exemple, ara estam estudiant la possibilitat de col·locar pla-ques solars per encalentir l’aigua del camp de futbol de Ses Eres, queesperem en aquesta legislatura tenir-ho enllestit. Ara la instal·lació ésde gas i si la poguéssim passar a energia solar, que avui en dia és unaenergia molt eficient, suposaria un gran estalvi. Més o manco puc dirque la inversió que hi faríem en tres anys ja estaria amortitzada.

De fet, tenim l’exemple del poliesportiu on ja en vàrem instal·lar iavui per avui l’estalvi que han aportat les plaques solars a lesinstal·lacions ja és un fet.

Tancament de la plaça de Sant JoanJa hem demanat un pressupost per tornar a posar les pilones en

marxa. Contrastarem aquest pressupost conjuntament amb el d’altresempreses per dur-ne a terme la reparació. Primer de tot estudiarem siamb la partida que tenim ho podem solucionar i si no esperarem a laconfecció dels nous pressupostos per incloure-hi aquesta reparació iaixí poder tancar d’una vegada per totes la plaça amb aquest meca-nisme.

Projectes octubre i novembreUn projecte que pretenem dur a terme a ses Barracasses és el de

fer-hi un curset de parades en crestall, és a dir, fer hortets urbans per-què hi puguin anar les escoles i la gent que vulgui un tros per podersembrar el seu hort. A més, hi haurà un professor que impartirà cur-sets de sembra, poda i altres temes relacionats amb l’agricultura.

Un altre projecte que també duim molt endarrer és mirar de donaruna sortida al solar on hi ha el pou de Binicanella. Hem demanat al’IBAVI que mentrestant no hi facin cap edificació, ja que aquest solarestà tan brut i ens dóna problemes de salubritat, des de l’Ajuntamentel puguem fer net i cuidar els tarongers i fer una entrada ben feta per-què els usuaris de les estades diürnes puguin passar una estona a l’ai-re lliure, a més de poder fer-hi també un hortet per als padrins, posar-hi bancs i fer una mica de parc infantil o que els nostres padrins hipuguin fer exercicis a l’aire lliure... És a dir, que aquest lloc abandonat

on de fet hi ha el molí més antic del poble que data del temps delsmoros i que forma part del nostre patrimoni es converteixi en un petitpulmó del poble on es puguin dur a terme tota classe d’actes lúdics.

- Una polèmica que no podem obviar és la piscina municipal. Quèen penses? Per què hi ha gent descontenta de com s’han duit a termeles gestions d’una piscina inaugurada però ara tancada?

Jo entenc que la gent hi vulgui anar ja. Quan acabàrem la passa-da legislatura la vàrem deixar enllestida, però també cal tenir en comp-te que duu molta de feina treure un concurs d’aquesta envergadura ifer-ne els estudis corresponents.

- I la inauguració, trobes que era necessària fer-la? Tal vegada foula inauguració el que encetà encara més la polèmica i aconseguí ferpatent el descontent de la ciutadania amb aquest projecte que ja s’a-rrossega des de la passada legislatura?

Jo som de l’opinió que quan una instal·lació s’inaugura se n’ha dedonar utilitat l’endemà mateix. Personalment no som gaire d’inaugu-racions i crec que de plaques amb el meu nom només n’hi ha una ique surti el meu nom per mi no té gens d’importància. Això qui hoaconsegueix fer i qui ho inaugura és el poble mateix i no el batle. Perexemple, la variant es va obrir fora placa i no va passar res. No vull res,jo faig feina i el poble ho paga, i si algú ha d’inaugurar res és el poble.

El més important no són les plaques, sinó les instal·lacions, i quela ciutadania les puguin emprar durant molts d’anys. I tornant a la pis-cina, el més important per mi com a polític i serverí és que la gentpugui gaudir d’anar a nedar, tant els qui necessiten nedar per mald’esquena o com a medicina terapèutica i esportistes, com per ocid’al·lots, gent gran, famílies, etc.

Amb tot, ja estam al final del procés de concessió de la piscina cli-matitzada i d’aquí a pocs mesos ja la tendrem en marxa. I no noméshi haurà la piscina, sinó que també es posaran en marxa gimnasos, unrestaurant, pistes de pàdel... a fi que sigui un centre esportiu ambvarietat de disciplines per practicar. I el fet d’estar ben ubicat el con-vertirà en un punt neuràlgic esportiu de la comarca.

- I de les crítiques de l’oposició respecte de la neteja i la recollidade fems, què ens penses?

Ells són oposició i com a tals han de fer la seva feina. Si algú pas-seja a mitjanit i mira els contenidors potser hi trobarà algunes bossesen terra perquè qualcú les hi ha deixades una vegada que ha passatel servei de recollida. Però en els punts on més abocaments hi ha hem

“Jo som de l’opinió que quan una instal·lació s’inaugura se n’ha de donar utilitat l’endemà mateix”

Cafè Sureda

A CALA BONA C/ NA LLAMBIES, CANTONADANA MESTRAL CALA BONA - TEL. 971 58 62 18

28

Entrevista

posat més contenidors. I et puc assegurar que ni des de l’AssociacióHotelera ni des de cap hotel ens han recriminat res referent a la nete-ja i la recollida de fems, llevat només d’alguna queixa puntual que hemresolt tot d’una. Sabem que hi ha gent que deixa les bosses en terra,o potser al·lots, perquè no poden obrir el contenidor, però tampoc nopodem tenir 12.000 policies vetlant els mals usos. De fet, puc dir ques’han posat multes més que mai: multes per llançar el cartó on notoca; expedients a cans de races perilloses i cans que han defecat alcarrer... multes que fins ara mai no s’havien aplicat. També estam moltdamunt amb el control dels cans i tenim registrats un total de 40 cansde races perilloses al nostre municipi. Amb això la policia de MediAmbient fa una gran feina. I a més, abans de l’estiu, des de laRegidoria de Medi Ambient hem passat tenda per tenda per demanar-los que per favor no llancin l’aigua a les pluvials perquè queda allà i faolor. Feim campanyes cada any i estam molt a damunt de tots aquestsaspectes essencials per a la imatge del nostre municipi.

I encara així ens passen coses perquè, per llàstima, encara exis-

teix qualque veïnat poc conscienciat que treu una cadira, un mobledevora el contenidor i el deixa allà, i aquesta falta de civisme de certsciutadans és la que ens duu més feina.

Però ara per ara ho tenim tot a l’abast per fer-ho be, i tothom hiha de contribuir: tenim la recollida de trastos un pic per setmana; reco-llida de fems; si vols treure poda crides a l’Ajuntament, la treus i larecullen; tenim un punt verd que funciona beníssim i ho pots llançartot al seu lloc... Crec que estam a un nivell molt alt a l’hora de donarun bon servei a tot el poble, per bé, ja dic, que encara hi ha gent queno ho respecta i per això de vegades hi ha alguns problemes, però nodeixarem de fer campanyes de conscienciació, que a més per llein’hem de fer ja que tenim un tant per cent de la partida només per fercampanyes, que en la propera podríem dir que ‘tots soml’Ajuntament!’.

- Quina relació té l’Ajuntament amb l’Associació Hotelera i quèconsideres de les declaracions de Jaume Servera (PP) en el CM7

n.353 quan va afirmar que vosaltres, el governserverí, preteneu que l’Associació faci les feinesque vosaltres no feis?

Jo crec que són unes acusacions molt des-afortunades, perquè des de fa molts d’anys, desde sempre, inclosos els governs del PP, el quereclamaven els hotelers és que hi hagués unconsorci o un ens publicoprivat. I aquest governde pacte que tenim ara mateix al nostre muni-cipi el primer que va fer és crear aquest consor-ci i una mesa de diàleg amb els hotelers i elgovern llorencí per debatre tot tipus de proble-mes relacionats amb el turisme. Des que vàremcomençar a governar, els dos ajuntaments veï-nats i l’Associació Hotelera hem fet feina ple-gats, hem anat a totes les fires plegats i tot elque s’ha hagut de pagar s’ha repartit a partsproporcionals. Així que nosaltres no pretenemque l’hoteler ens faci les feines, nosaltres coma Ajuntament seguim aportant el que ens toca,i ara mateix estam fent les passes oportunes apetició dels hotelers perquè els dos ajunta-ments que compartim zona costanera tenguemles mateixes ordenances, perquè tal com vaigdir en el darrer ple, el turista quan ve no veufronteres i sap que va a Cala Millor, que té unpasseig i que el segueix de dalt a baix.

Vàrem tenir una reunió amb Costes i hivàrem assistir juntament amb l’Associació, per-què quants més hi van més sumes. Nosaltresestam contínuament en contacte amb el sectori el sector sap el que ha de mester, i la regido-ra de Turisme gairebé cada dia està en contac-te amb el president de l’Associació Hoteleria. Itant de bo també es pogués fer una associacióde comerciants i de restauradors ben forta quepogués estar dins el consorci, i que tots enspoguéssim seure a la taula de reunions permillorar l’entorn i la nostra zona. I no perquè ensfacin la feina, faltaria més, nosaltres feim la queens toca.� Manel I. Serrano Servera

“Un projecte que pretenem dur a terme a ses Barracasses és el de fer-hiun curset de parades en crestall, és a dir, fer hortets urbans”

29

Publicitat

Entrevista

30

� Entrevistam a Marga Vives (Independents)

“Pienso que cada regidor tiene o debería tener un acto de conciencia por el trabajo que dedica”

Marga Vives (Son Servera 1967), me recibe ensu pequeño despacho que tiene en el Ayun-tamiento con total cordialidad. Iniciamos inmedia-tamente una entrevista, previamente concertada,cuyo objetivo es a través de la misma es conocermás a esta regidora de Turismo y Fiestas(Independents) que combina su don de palabra consu tarea como regidora, con el montón de papeleoque conlleva su gestión como tal y que mantieneal día. No es de grandes gestos ni de aparienciasfalsas, es como es y ya está.

Entiende la política como “un beneficio para elpueblo y no para sacar un beneficio personal”,pensamiento que repite varias veces durante laentrevista. Es valiente y fuerte, no encaja las críti-cas fáciles o “dardos” envenenados que le llegan ysurgen a bote pronto, quizás porque se hacemucha autocrítica. Por el contrario, sí encaja lascríticas argumentadas. Sea como fuere, Marga Vives, pisa fuerte ydurante estos dos años de legislatura ha demostrado con buena nota,que sí vale.

No es de extrañar que sea cuestionada o criticada, en ocasiones,o reconocida en otras por su labor. Son indicadores de que estamosante una persona que tiene tablas con la que construir un presente yun futuro político que no pasará desapercibido.. � Bel Servera

OFERTA EN FOTOS CARNET

FOTOS CARNET Y PASAPORTEREPORTAJES Y FOTO ESTUDIO

Avda. Juan Servera Camps, 27 CALA MILLOR

-¿Cómo fue que decidiste participar en política?La decisión no fue de un día para otro. Siempre me ha interesa-

do la política local, además, me habían pedido que participara en ella,pero las típicas situaciones, cuestiones familiares… no me empujabana decidirme. Sin embargo, en esta ocasión, consideré que era un buenmomento para dedicarme activamente a la política y pasar de "teinformas, observas y opinas", consideré que estaba preparada para“actuar y no quedarme sólo en la opinión”.

-Es decir, bajaste a la arena y te activaste como política. Por cier-to, con los Independents de Son Servera Cala Millor y Cala Bona, ¿quéte atrajo de este partido?

Estoy, como otra mucha gente, desengañada de los partidos polí-ticos, sin embargo me encanta el partido Independents por SonServera, responde a mi querencia de poder desarrollar la política local.Es un partido político muy joven, donde se trabaja por y para el muni-

cipio de Son Servera, que lo que queremos es trabajar, ir hacia ade-lante y hacer camino.

-Trabajabas en un banco en la zona turística, y me consta queestabas bien considerada, cuánto ganabas cada mes?

Ganaba 2.300 euros mensuales netos y en esta nómina estabanincluidas pagas dobles y todo. Después de las elecciones municipalesy al firmar los Independents un pacto con el PSOE, pasamos a formarGobierno Municipal, aceptando una dedicación exclusiva, por lo quepedí una excedencia al banco donde trabajaba, lo que me permitiráregresar en su día si me conviniera. Durante el tiempo que dispongode la excedencia, pierdo voluntariamente las condiciones especialesque tenía en intereses bancarios, entre otras cosas.

-Pasemos a relajarnos un poco... ¿te gusta la cocina mallorquina?Me encanta, pero no la hago en casa, porque cuando voy a

comer a casa mi madre, que para mí es excepcional, siempre hace

cocina mallorquina y con ella no puedo competir. Pero me apasionacocinar y me gusta tener invitados en casa, también me gusta la coci-na tailandesa, japonesa e italiana.

-Y como regidora con dedicación exclusiva, ¿cuánto ganas en elAyuntamiento?

1.800 euros mensuales netos, que incluyen las pagas extras.No no cobro dietas ni kilometraje, tampoco por asistencia a plenos nitengo tarjeta visa del Ayuntamiento. Cuando viaje a Madrid para asis-tir a la Feria de Fitur, el Consistorio pagó el vuelo y el hotel, yo mepagué los taxis o buses y la comida, lo digo porque me consta que enotras legislaturas se pagaban estos gastos, lo cual respeto. También elaño pasado no asistí a la ITB de Berlín, porque al tener un Stand con-junto en la Feria turística, consideré que ya estaba nuestro municipiobien representado y opté por no ir, ya que así dejaba de gastar de lasarcas públicas 2.000 euros, que es lo que valía el hotel y el vuelo. Lohice así porque lo consideré oportuno, además,estamos en campaña de reducción de gastos,que por cierto, en breve se dará a conocer a losciudadanos cuánto hemos conseguido reducir.

-La opinión pública critica vuestros sueldoscontinuamente, por una parte es positivo, por-que, excepto actualmente, en el tema del poli-deportivo, que no sé exactamente qué sucede,no se critica gestión alguna en ninguna otraárea de Gobierno ni se constatan irregularida-des. Por otra parte, también marcan los tiemposa los funcionarios y a vosotros se os controlantambién los tiempos y se os compara con losfuncionarios, ¿qué opinión tienes a este respec-to?

Un político no es un funcionario y vicever-sa. Los funcionarios han hecho unas oposicio-nes para conseguir su plaza y a los políticos losha elegido el pueblo a través de las urnas. Esosí, compartimos horas laborales con los funcio-narios, pero son, las de los políticos, otras res-ponsabilidades y otras obligaciones. Algunastardes desde casa contesto mails, arreglopapeleo, hago llamadas y durante el mes asis-to a actos o reuniones, como los otros regido-res. Pienso que cada regidor tiene o deberíatener un acto de conciencia por el trabajo quededica.

La política local es trabajar para el puebloy seguir el día a día, el político recibe un sueldopara realizar su gestión en beneficio del puebloy nunca para beneficio personal. He escogidolibremente dedicarme a la política y hasta uncierto punto no comprendo esta fijación con lossueldos de los políticos, porque en cada legis-latura, sea de un partido u otro, los regidoreshan cobrado un sueldo que consta en la conta-bilidad del Ayuntamiento.

-Actualmente se está dirimiendo en los juz-gados demasiados casos de corrupción política,lo que es un pesar para los ciudadanos, porcierto, ¿te han ofrecido comisiones?

No. Como anécdota puedo decir que el primer año como políti-ca, una empresa privada me regaló una cesta de Navidad, que noacepté porque consideré que no se puede estar receptiva a ello, por-que no se puede estar en política para sacar un beneficio personal.

Son muchas las ocasiones, como política, que sin haber hechonada negativo, por no decir malo, tienes que demostrar que no lo hashecho. Para mí la política es un quehacer muy noble donde se gestio-nan los servicios y derechos del ciudadano y no está sobre pagado.

-¿Qué presupuesto gestionas para las fiestas del municipio?, tehas pasado de lo presupuestado? Y en tal caso, ¿has tenido que modi-ficar la partida presupuestaria?

Para realizar y organizar todas las fiestas del año, dispongo deun presupuesto de 160 mil euros, partida presupuestaria que se hareducido este año y a día de hoy me ha bastado. Las facturas de todaslas fiestas están pagadas, salvo que pueda llegar alguna factura pen-

Entrevista

31

“Son muchas las ocasiones, como política, que sin haber hecho nada negativo, por no decir malo, tienes que demostrar que no lo has hecho”

Entrevista

32

diente, que no creo, queda un sobrante en el presupuesto de las fies-tas de 17 a 19 mil euros. Las fiestas de Navidad ya se facturan, comocada año, en el año nuevo, esta vez será el año 2014.

-Precisamente, han tenido lugar recientemente las fiestas delTurista, ¿qué aporta su regiduría en nombre del Consistorio?

Para estas fiestas de la Semana del Turista, aportamos 15.000euros y el Ayuntamiento de Sant Llorenç aporta otros 15.000 euros,mientras que la asociación Hotelera, paga el programa. Al margen deello, Hipotels nos regala una actuación en Cala Millor y el hotel CalaBona nos regala las actuaciones que se harán en Cala Bona, lo que esde agradecer.

-¿Recibes ayuda de la sociedad civil para la organización de lasfiestas?

Mucha y de todas las asociaciones, a las cuales estoy muy agra-decida. Recibo ayuda directa de "Sa Revetla" por Navidad, de la Casade Extremadura, de "4Mans" y de un grupo de jóvenes entusiastas queayudan de una manera muy directa y estoy muy agradecida a toda laayuda que recibo de todas las personas.

-¿Eres buena encajadora de las críticas?No, no soy buena encajadora, me duelen. Pienso que hay per-

sonas que critican por criticar o estando desinformadas, por el contra-rio si la crítica esta argumentada, sí la acepto y la encajo. Cuando no,no.

Por otra parte, soy totalmente consciente de que al tener un cargopúblico, incluye entre otras cosas estar expuesta a las críticas y es así,pero lo reconozco, soy temperamental. Mis amigos me dicen: "posa-ràs call", pero no sucede así, la crítica me sigue molestando sino estácontrastada, porque la mayoría de las críticas, según mi opinión, soncríticas dirigidas y manipuladas, pero también entra en mi sueldo. Soydefensora de la crítica constructiva.

-A continuación, responde brevemente la opinión de tus relacionescon: La asociación Hotelera: Buena y constante. Nicolás Bordal, regi-dor de Turismo de Sant Llorenç: Excelente. Con tu propio partido,Independents: Muy buen equipo, trabajo muy bien y estoy a gusto. Convuestro socio de gobierno, el PSOE: dos años tranquilos donde hemostrabajado juntos. La oposición municipal: No comparto su manera dehacer política ni de hacer opinión, una oposición poco constructiva ymanipuladora.

-¿Cómo combinas la política con tu vida particular? ¿Y tus amigos,siguen siendo tus amigos?

Estoy agradecida a la vida, a mi madre y a mi familia... todos tene-mos nuestros defectos y nuestras virtudes, por ejemplo, soy una per-sona ordenada en mi desorden, callo poco, no soy buena encajadora...por otra parte creo en lo que hago, que además de derechos tengodeberes y procuro el bienestar del ciudadano, aunque sé que sólo secambia con el ejemplo, la actitud y el trabajo.

-¿Echas de menos a tu padre Antoni Vives, como padre y comoalcalde que fue de Son Servera durante trece años, poco antes de quese instaurará la democracia en nuestro país?

Muchísimo, cada día más y creo que si lo tuviera cerca, me daríabuenos consejos y también me regañaría. Mi madre en muchas oca-siones me dice: "siempre hablas de política!, igual que tu padre".

Mi padre fue el alcalde de Son Servera durante trece años y lo hizobien, con coraje. En ese tiempo todos vivieron en las circunstanciasque les tocó vivir, como ahora nosotros vivimos en otras circunstanciasy somos personas con virtudes y defectos y eso sí, más libertades. Através de mi padre, desde pequeña, he respirado la política, he creci-do sintiendo el olor de la política y de mi padre, he aprendido o me haenseñado a entender la política como un beneficio para el pueblo y nopara un beneficio propio. A la vista está.�

Bel Servera

Primer va ser la urbanització hotelera de gran part dels arenals.Llavors la venda massiva de cases i terrenys de fora vila, i ara l’arren-dament de les cases dels pobles i fins i tot de les habitacions.

Mallorca Zu Verkaufen. El principal, i pel camí que duim, únicmotor de la nostra economia.

Volem ser independents, però cada vegada som més dependentsde la indústria turística, de les sobres monetàries de la classe treballa-dora europea i dels capritxos dels seus rics. Visca la recuperació eco-nòmica que ens aboca a servir atropelladament i sense descans elsgrandiosos rebosts cervesers dels clients del tot inclòs! Que visquintambé les frenètiques i extenuants reformes hoteleres! Jo pag, jo man,i dia tal, encara que no surti el sol, els meus clients trepitjaran les rajo-les avui abeurades. Celebrem igualment que l’activitat agrícola mésrendible sigui sembrar gespa i construir una piscina! Així les casesreconvertirem en un rústic hotelet!

I ara, amb la crisi, què podem fer sinó llogar ca nostra als turistesno inclosos. Ni sector primari ni secundari. Al segle XXI es duu el sec-tor terciari. L’economia que qualcú ha de servir i qualcú ha de gaudir.

Mallorca és una discoteca, és una urbanització, és un hotel, és unbungalow, és un spa. Però també una autopista amb autocars accele-

rats, un aeroport que cansa de trescar-lo, un gran sementer de golf,un port d’iots. Potser també, un temàtic centre comercial.

Quin poder econòmic i quina barbaritat poder dir: me’n vaig unsdies a la casa de Mallorca! Som la segona, la tercera o la quarta resi-dència dels que reclamen el deute a costa de retalls, reestructura-cions, reconversions i flexibilitzacions.Gràcies avions, ens heu integrat dins els fluxos del progrés!Per què no podem cultivar en dignitat les nostres terres?Per què no podem fabricar el que necessitam?Per què ens han de fabricar d’allà on surt el sol caramulls i cara-mulls de coses que llavors durem a la deixalleria?Per què les vacances d’uns han de ser a costa del dur treball d’al-tres?Per què hem de ser trilingües o fins i tot quadrilingües? Per inten-cions cosmopolites o d’assoliment d’una vasta cultura? O per poderservir i obeir els parlants del nou imperi?Per què ens va bé que vénguin aris o eslaus amb la intenció de com-prar els nostres millors racons?Aquest vol tornar a les sínies, les eres, les falçs i al parenòstic. Oblanc o negre. No hi ha més opcions? � Joan Marinero

� Mallorca en venda. I tots tan contents!Reflexions a contracorrent

Opinió

“Para estas fiestas de la Semana del Turista, aportamos 15.000 euros y el Ayto. de Sant Llorenç aporta otros 15.000 euros”

Publicitat

33

Prepara tu piel parael invierno con nuestrostratamientos en cabina

Hidratación intensivaRemineralizantesActivador celularDespigmentantesContorno de ojos

Antiarrugas - Reafirmantes

34

...Com m’ha succeït altres vegades aquest mes també tencpoques ganes d’escriure....Aquesta nit (dilluns 30-09-2013) tencque enviar a n’en Manu aquesta col.laboració,però crec que hauréd’esperar a demà dematí....El director d’aquesta revista és moltcomprensiu i no em sol posar massa entrebancs per la mevaimpuntualitat...(Ja duc 64 paraules, això va bé...)

...Ja tenim nou rector, i del poble veí de Cala Rajada...Demoment la seva actuació no és gaire polèmica...La gent parla-va més d’ell abans de dir la seva primera missa a la parroquiaserverina, que ara que ja fa dies que és entre nosaltres....Que sídeia la missa en llatí, que duia unes casulles de l’any de lapera, que treia a gent fora de l’església, que era massa jovenet....icom a característica més destacada: QUE ES TRACTA D’UNA PER-SONA MOLT INTEL.LIGENT.......que no és poc...Esperem que nohagi de parlar d’ell per coses negatives, i sí per moltes cosespositives....( ja són 172 paraules, les 1000 ja són més aprop...)

...El mes passat em vaig quedar amb ganes de comentar larevisteta dels POPULARS SERVERINS, corresponent a l’Estiu del2013....No comentaré , només em dedicaré a fer el més fàcil,copiar textualment el que sortia a la revista....

“Que pasa con el contrato de suministro de agua? Qué interèstiene el equipo de gobierno en cancel·lar anticipadamente este con-trato?? El alcalde debe explicar de forma clara que interès tiene eneste asunto.

“Será verdad que la piscina del polideportivo pierde agua?...¿Valió la pena poner en funcionamiento la piscina con el

coste que supone calentar el agua,contratar socorristes etc...paraun solo día de inauguración, y volver a cerrarla?

...¿Alguien ha visto el bus urbano? ¿Está prestando el Servicio?Las factures son de casi 12.000 euros mensuales.

( D’aquest assumpte tenc que dir que aquesta darrera setma-na he vist un parell de vegades el bus, aquell de color verdós,i sense cap passatger...Pareix que ha estat molt de temps ava-riat i feien el servei amb un d’aquells vehicles grocs i vermells...)

...En pleno julio...¿Por qué la oficina de información turísticapermanece cerrada dos dies?

...En el control de localización del personal por GPS...¿Seincluirá a los regidores y regidores?

...Per que hem de dedicar més esforços a la promoció turís-

tica si l’Ajuntament ni tan sols es preocupa de la neteja delpoble? (publicaven quatre fotografies de llocs amb moltes deixa-lles....)

...Que segueix sense funcionar el tancament de la plaça, des-prés de 60.000 euros que l’Ajuntament ha deixat perdre. Hi hacap responsable? ¿S’ha pagat al proveïdor?

...El PP presenta una moció als municipis afectats per crearun corredor verd al traçat del Tren de Llevant.(ja he arribat a les460 paraules...)

...Nou Rector, Revista Peperos, Piscina climatitzada, Deixalles ialtres assumptes, són notícies poc importants. La notícia més impres-sionant del passat mes de setembre fou la gran manifestació con-tra el TIL del Govern Bauzá, la manifestació més multitudinària ipacífica de la història de les nostres Illes, fins i tot secundadaa algunes zones de la Península...

...La Societat Serverina sempre s’havia caracteritzat per la sevapassivitat, però aquesta vegada s’ha implicat de valent, pares,mares ,alumnes,docents i altres simpatitzants han demostrat queles coses pareix que a la fi van canviat,que van camviant...(Jasón 553 paraules...)

...La jornada del diumenge 29 de setembre fou històrica.Seràrecordada durant molt de temps, principalment pels que hi pogue-ren participar...

...Les camisetes verdes es varen esgotar a molts d’indrets.Almercat del divendres en vaig comprar un parell, que llavors novaig poder utilitzar ja que les vaig regalar al meu fill Toni i ala seva al.lota...Hauré d’intentar aconseguir-ne un altra...Malgratnomés sigui per guardar-la com a record,com un record moltpreciat...

...M’hagués agradat participar a aquest exitós acte multitudi-nari, però les obligacions familiars m’ho varen impedir.Per sort lameva filla Rosa,que prest s’incorporarà a la seva feina docent,síque hi va participar...(Esper que la meva filla no s’enfadi per havertornat a nomenar-la,no li va agradar gaire sortir per la revista...)

...Fer una vaga indefinida és molt dur, fa molts d’anys allàpel curs 76-77 ja en ferem una,però no tinguérem el suport delspares,com ha succeït aquesta vegada i fou un fracàs total...No ésfàcil fer una vaga de tanta durada, el descompte que els farà elGovern Pepero serà bestial...Mestrestant alguns professors cobra-

Xerrrim Xerram

En Pedro Flores, a sa terrassa de s'Oratge. Al nou rector li agraden els escacs

� Xerrim Xerram Octubre 2013

NOU RECTOR · VAGA INDEFINIDA CONTRA EL TIL · REVISTETA POPULARS SERVERINS

Sebastià Vives “Perleta”

XERRIM XERRAM OCTUBRE 2013 Sebastià Vives “perleta”

NOU RECTOR........VAGA INDEFINIDA CONTRA EL TIL...........REVISTETA POPULARS SERVERINS............................................

ran el seu sou íntegre sense haver fet més que guardar algunsal.lots al pati o fent algunes activitats no curriculars a lesaules...I llavors se’n beneficiaran del que s’aconsegueixi sensehaver-se posat cap camiseta verda ni haver participat en capacte...És de destacar que alguns directors d’Instituts foren expe-dientats, però la majoria d’equips directius han acatat les ordresde la Conselleria d’Educació i no han fet vaga, hagués estat unabomba que s’haguessin rebel·lat contra les ordres de laConsellera...Així com és en Bauzá hagués estat capaç de tan-car-los a la pressó...

...MANIFESTACIÓ HISTÒRICA, que ha de donar els seusfruits.El suport i participació dels pares i mares exemplar ....No hiha ningú que no desitgi que els seus fills aprenguin anglès, peròen unes condicions més adequades, i no aplicant mesures a copde Decret,inclús enfrontant-se als jutges...En Bauzá, aquest migserveri renegat, ens ha decebut en quasi totes les seves deci-sions...Quedarà com el pitjor President de la Comunitat Autònomade les Illles Balears...i mirau que hem tingut Presidentsineptes,però ell se’n dur l’honor de ser el pitjor, i amb moltadiferència...Ell ha aconseguit el que pareixia impossible: UNIR ABONA PART DE LA SOCIETAT BALEAR, I NO PER MOTIUSPOLÍTICS, JA QUE A LA MANIFESTACIÓ TAMBÉ HI HAVIA VOTANTS

DEL PARTIT POPULAR...( ja he arribat a les 951 paraules...)...No hi havia conflictes amb la llengua catalana,i ell i els seus con-

sellers forasters,perdó castellano-parlants ,n’han creat......Les escoles públiques no funcionaven tan malament com alguns

volen suposar,però amb les retallades de sous dels docents, reduccióalarmant dels professors de suport, manca d’inversions, retard en elpagament de les subvencions a les beques de menjador....Els docentscontinuaren treballant en unes condicions cada vegada més precàries,amb els sous congelats per enèsima vegada, sense la paga extra denadal...massa han fet en aquestes condicions.

...Som molts els que esperam que el Govern Autònom canviï unpoc els seus plans i que la normalitat torni a tota la ComunitatEducativa...( ja són 1062 paraules...)

...Malgrat haver superat les 1000 paraules, se que no cobraré resper les paraules que sobrepassen aquesta quantitat,la paga del CalaMillor 7 fa estona que està congelada...

...Amb totes aquestes xerrameques he enviat un parell defotografies,en Manu elegirà les que trobi més adients...Fins al pro-per mes de novembre, si no hi ha res de nou...Ah, i no guardeumassa endins dels calaixos les camisetes verdes, per si de cas...(En total 1147 paraules, si el programa del meu ordinador no ha erratcomptant...) �

35

Xerrrim Xerram

Ven a disfr

utar

de nuestra

terraza

Anglès sí...TIL no...

Una de les imatges més simpàtiques de la manifestació del 29 de setembre..

“En Bauzá, aquest mig serveri renegat,ens ha decebut en quasi totes lesseves decisions...Quedarà com el pitjorPresident de la Comunitat Autònomade les Illles Balears”

Opinió

36

Perdut en la nitCercant respostes lògiquesa qüestions il·lògiques,davant el paper divagantel seny no troba resposta.Tendresa als ulls,la veu, dolça cançóimpossible d’oblidar.De sobte, un focque tot envolta despertantinstints adormits:si és amor, joia preuadaper conservar i guarir;si és passió, regal de la vida,vital realitat per gaudir.Cercant raons lògiquesa il·lògiques qüestions, atabalat no puc discernir,l’entretant vaig divagantperdut en la nit. � Batey Caletón, Cuba, 2013

� En el tròpic III

Compartir és una paraula i alhora per als cubans és una formad’entendre la vida: comparteixen el menjar, el rom, les penes, el tabaci la solitud. Aleshores mai no deixis que la soledat guanyi i sempre tin-gues qualcú al teu costat per compartir!

Toni López

� Dedicatòria de la Puntade Son Jordi a la Puntadel Castell (IIpart)

EL SOL DE SANT MARTÍ

Sol de Sant Martíque un dia va sortiri va fer un arcde sa punta de Son Jordia sa punta des Castell,i va il·luminar es Port Vell,Cala Bona i Cala Millor.

De la vorera vaig destriar la rimetai per davall l’arc va passar una barqueta,que pel mal temps a la costa va ajudar a amarrar,mai més no he pogut oblidaraquell cel tan meravellósi el sol esplendorósque els meus ulls a la badia varen contemplar.

Les gotes i la pluja que queia amb molta de brillantori en el cel es dibuixavael gran arc amb tot el seu esplendor.

Sol de Sant Martíque hauria de sortiramb molta més freqüènciai que ens doni aigua en abundànciaen el camp serverí.�

Sebastià Servera Pistola

37

Sa nostra gent

� Els quintos del 72 soparen amb els seus professorsDon Salvador i Don Lluís

CALA MILLOR 7Publicitat i Redacció

[email protected]@gmail.comwww.calamillor7.com

609486509

Voldria començar aquest escrit dient que tenim la gran sort de seruns dels quintos que més sopars i trobades ha fet.

Tot té un perquè i el motiu és que hem tengut uns mestres que nonomés ens ensenyaven nombres i lletres, sinó també el valor de l’a-mistat i de voler retornar a aquells dies recordant les putades quefèiem.

Per a nosaltres no són només uns mestres, sinó uns companysmés: són don Salvador i don Lluís , i aquest don tan extingit avui diaés el que representa la nostra estimació i respecte per ells.

Gràcies per tot, perquè els records que tenim d’aquells dies i elsque ens queden per viure no tenen preu. Gràcies un any més per seraquí, sou els únics que no fallau mai i nosaltres això no vos ho podempagar de cap manera.

És un orgull per a nosaltres dir que hem tengut els millors mestresi amics que hem pogut tenir i esperam tenir-vos asseguts a la tauladels nostres sopars i a les nostres trobades molts d’anys més. Gràciesde tot cor... dels que hi som i ben segur dels que no hi són.�

Autora: Juana M. Alcina

Diumenge 20 d’octubre a les 18h.entrada 5 euros

El Procurador Síndico D. FranciscoServer, hizo la propuesta siguiente : El año1.821 se acordó firmar un contrato entre elAyuntamiento de este pueblo y el doctor enmedicina D. Juan Lliteras, quien se obligó aejercer su facultad en el mismo pueblo, noausentarse más de un día, sin consentimien-to de la autoridad; a visitar gratis a lospobres, comprendidos también los del hospi-cio. Se trataba entonces de establecer y des-empeñar, también gratuitamente, todos losencargos afines a su estamento que le hicie-ra la Junta Municipal de Sanidad. ElAyuntamiento, por su parte, prometió pagarde los fondos públicos a dicho facultativo lacantidad de dos mil seiscientos cincuenta ysiete reales de vellón cada año, en cortarecompensa de sus servicios anteriores, y seobligaba a prestar en lo sucesivo de las habi-lidades que renunció al firmar este contrato.

Acreditando muchos años antes el médi-co Lliteras su integridad y su buena conduc-ta, como así también sus conocimientosfacultativos, ya había dado pruebas de ellodurante la época del contagio que desoló anuestro pueblo el año 1.820, durante el cual,la opinión y su fama, que justamente habíaadquirido en el lugar de su naturaleza.Hubiera sido entonces muy fácil obtener enPalma una lucrativa y honrosa colocación,según todos sabemos. Y hubiera sido muydifícil para nuestro pueblo otro facultativo quehubiera querido fijar su residencia en estevecindario por tan sólo 2.657 reales devellón. No dudo pues en señalar que tanmódica gratificación al médico Lliteras y ésteconvino en aceptarlas, tan sólo por el profun-do amor que profesaba a su pueblo, por ello,no tuvo en cuenta ni su prestigio ni su posiblefortuna. Así hubiera continuado de la misma

asignación a no haber abolido el año 1.823 elRégimen Constitucional y disuelto en conse-cuencia, este cuerpo. Más, restablecido ahoray reintegrado en sus derechos no puede des-entenderse de una obligación como la estipu-lada con el doctor Lliteras. Sin estos prejui-cios que, por falta de comprensión le hubie-ran ocasionado a este facultativo, serian irre-parables. No hay razón ni pretexto algunopara aumentarlos, dejando de observar locontratado con él, desde el momento en quees dado a esta municipalidad cumplir con suspromesas, y sostener sus anteriores acuerdostomados, aunque en otra época, para bien yprovecho del vecindario.

Por otra parte, cuando no debiera con-siderarse en su fuerza el convenio a que meestoy refiriendo, se hallaría sin embargo, estecuerpo en el caso de celebrar otro igual pues-to que existen en el día las mismas causas

Opinió

38

Maria MigliaccioMateu Servera “Fena”

� MI TESTAMENTO MUSICAL (VII)Por la misma sendaLa decisión de relevar a los primeros profesores (todos ellos pro-

fesionales) no fue del agrado de la directiva de entonces. SantiagoSevillano, miembro de la directiva, hizo un largo artículo donde dabatoda clase de razones ante tal indigno proceder. Yo hice lo propio, peronada. Antonia Ferrer, o sea, ''madò Antonia'', demostró ser de ideasfijas. De ahí el sobrenombre de ''pinyó fitxo''

Me ha parecido conveniente insertar algunos párrafos de ''su artí-culo'' del mes de junio del año 1.997. Ya verán ''es ventim que medona''. Ahí van: '' De ahí que no entienda muy bien el dramático lla-mamiento de socorro de Mateo ''Fena'' cual si la banda de música deun moribundo se tratara''....

'' Pero ¡ay! cualquier excusa es buena para que personas con uncierto regusto machista y anclados en el pasado, ataquen la buenalabor de la regidora Antonia Ferrer, consiguió reformar la antiguaescuela adecuándola a los tiempos que corren, mejorando su ges-tión....'' Aquí caben dos explicaciones: 1ª Yo no intervine para nada enla primera escuela. 2ª Con lo dicho da a entender con muchísima cla-ridad que enmendó la plana a los profesionales de la música, unaignorante musical como ya la tengo definida. ”¡¡Viví pa vé!!”, como diríaun castizo. Sigo: ''...dado la dirección de la misma a profesionales muycualificados y competentes en pedagogía y enseñanza musical....''¡¡Arrea¡¡ Sigo: ''...al margen de los diferentes partidos que gobiernanel Ayuntamiento, lo cual demuestra la bondad del modelo implantadopor Antonia Ferrer. Y esta bondad es reconocida por Miguel AngelCalviño (profesional de la educación como Antonia) que demostradobuen criterio sigue con la gestión de la escuela...'' ¿Qué os parece? Acontinuación vuelve a darme ''ventim''. '' Lo que de entrada es peli-groso es introducir en estas negociaciones a personajes de otra época(que es el caso de Mateo ''Fena''), que sin venir a cuento descalificanglobalmente a la escuela, a Antonia Ferrer y a los profesores.

Podría seguir con esta jerga de alabanzas ridículas en extremo.Ahora voy a apelar a esta máxima sabia como todas que dice: La igno-rancia es muy atrevida. Y yo añado, y en extremo ridícula. Todo el con-tenido de ''su artículo'' se basa en tres partes- 1ª Alabarse a si misma.

2ª Alabar a la escuela y a los ''profesores''. 3ª Darme ''ventim''. Nocreo que duden que este ''ventim'' que me ha dado de parte de unaignorante musical, a mí me sabía a gloria. Y ¿por qué digo ''su articu-lo''?. Me explicaré: ¿habéis notado en todo su contenido el más leveindicio musical?. ¡Ni uno! esto da a entender que fue escrito por ellamisma y firmado por Eduardo Servera, por aquel entonces alcalde. Eneste caso, y de ser así podemos decir: '' Tanto monta, monta tanto,Antonia como Eduardo''. Es de justicia que de mi opinión de los ''pro-fesores de la segunda escuela'', tan alabados por ''madó'' Antonia. Séque los ha habido y los hay de buenos. Pocos, poquísimos. Tambiénlos ha habido de buenos que estuvieron poco tiempo. ¿por qué?. Miopinión es porque no se amoldaron. Resulta difícil para un buen músi-co, adaptarse a lo que se imponía en la ''segunda escuela''. Y¿por quéno se quería enseñar a los músicos de instrumentos de banda?. Pordos motivos. El 1º, se cumplían las órdenes de ''madò'' Antonia. Y la2º, por conveniencia. Si se enseñaba (para enseñar, hay que saber)

violín, piano o guitarra, se sabía que no se llegaría a buen puerto.¿Cuántos han destacado un pelín en estos instrumentos? Que yo sepatan sólo uno que, por lo que veo, y teniendo en cuenta quien le ha ''en-señado'' hace auténticas maravillas. Lo normal es que no lleguen anada (como es el caso de muchísimos). En cambio, si se les enseñainstrumentos de banda se les ve el plumero''.

También es de justicia que valore a las ''profesoras de piano'' Loque voy a decir sorprenderá a más de uno. Las que consiguieron eltítulo hace tiempo, ''no valen un canet'', todas las que he conocido porestos pagos. Y esto lo hago extensivo a un pueblo vecino. Hace tiem-po que tengo amistad con un músico más que reconocido y me diceque en su pueblo pasa lo mismo. Y si el profesorado lo ha conseguidoen tiempos de la Loe o la Logse, no me merecen respeto. Me he vistoobligado últimamente a hacer gestiones sobre este particular y puedodecir y asegurar que no se va por el camino correcto. La enseñanzamusical tiene muchísimo que desear. Y ahora voy a terminar con dospreocupantes preguntas: ¿nos quedaremos sin Banda de Música? Y deser así. ¿Quiénes son los culpables? � Mateu Servera ''Fena''

� Extracto de un asiento del pleno de Son Servera del día 13 de julio del año 1838

Memòria històrica

Teatre

39

que le hicieron necesario en aquel tiempo. Nohay en Son Servera, como no había tampocoa la sazón otro facultativo más que D. JuanLliteras, el cual se halla todavía en edad demudar el domicilio y en aptitud de buscar yencontrar en otro pueblo la subsistencia y elbienestar que no pudiera en éste conseguir.Debe pues el Ayuntamiento asegurarse deque continuara residiendo aquí, en cumpli-miento de la contrata del año 1.821, si noquiere exponerse a experimentar su falta enprejuicio común de todo el vecindario, de

manera que prescindiendo de la debida con-sideración a los servicios del doctor Lliteras yde la obligación que hay que observar dichacontrata, interesa de todos modos al públicosu observación. Por tanto, propongo: que seacuerde llevar a efecto se oficie lo convenien-te a la Excelentísima Diputación Provincialpara la aprobación de este acuerdo, trasla-dándoselo con copia de la contrata de sureferencia. Y el Ayuntamiento así lo resolucio-ne conformados con la proposición delSíndico, atendidas las razones en que se

apoya y el acta que conste el referido conve-nio que, con las demás correspondientes a laanterior época Constitucional, remitió alGobierno Político en el mes de mayo último.

Se levanta la sesión a las siete y veinteminutos de la tarde. Lo firman, a excepciónde los regidores Vives y Serra que no sabenescribir. Ante mí que lo certifico. Juan Nebot,Alcalde; Mateo Nebot, Regidor; FranciscoServera, Síndico y Antonio Llull, Secretario.�

Recerca i triatge: Mateu Servera ''Fena''

� Panfonteta: la terra o la vida

El darrer projecte teatral de Noctàmbulsés la constatació que l’obra del dramaturgJaume Miró no només és un pretext més peranar al teatre, sinó això i molt més.L’intimisme cruel, senzill i a la vegada oníricde Panfonteta es posa davant l’espectadorper fer-li arribar una lluita de sentiments nogaire llunyans per a gran part de mallorquinsque visqueren el preturisme.

Les dues germanes imbuïdes dins la cap-sula del temps que els ha tocat viure no fanmés que posar d’acord totes les aspiracionsalhora dispars, alhora possibles, de duesdones en el pensament de qualsevol especta-dor que xiuxiueja mentrestant es desenvolupal’obra, que com els grans narradors és el pro-cés de les quatre estacions de l’any.

El procés d’una vida i de tot allò que duua sentir-se vius en un temps no elegit on quicerca el seu destí tant en la terra com en laresta del que pot donar la vida té segons lalectura no escrita de Miró el mateixos entre-bancs, dubtes, debilitats, temors i al cap i a lafi les dues cares de l’idealisme: naMagdalena empra el “allò idealitzat” per cer-car bressol a la terra que la mantén viva,mentre que la seva germana Rosa empra“idealitzar” tot allò que somia per fer camí isentir-se viva.

Obra mestra del dramaturg serverí queestà donant la volta a les illes amb l’èxit d’ha-ver exhaurit totes les entrades per allà on esrepresenta. Margalida Grimalt, Lluqui Herreroi Laura Pons han difuminat els seus ulls ves-sants d’incertesa i desconhort.�

Manel I. Serrano Servera

Dies 11 i 12 d’octubre funcions a Maó i Ciutadella respectivament. I si encara nol’heu vista, els propers dies 26 i 27 d’octubre a la XVIII Fira de Teatre de Manacor

La pandilla de políticos que mal gobiernan Cataluña tienen ungrave problema: el juguetito de la independencia se les ha ido de lasmanos y creo que van a necesitar Dios y, sobre todo, ayuda delGobierno de España, para salir de la encerrona en que ellos solitos,contra la opinión de media (al menos) Cataluña, es decir, todos lospartidos menos Convergencia, se han metido.

Ahora empezarán a salir a la luz todas las mentiras que han usadopara embaucar a sus conciudadanos, empezando por aquella quedecían “España nos roba”. Primera mentira: eran ellos los que roba-ban. O, cuando menos, los que invertían los millones de euros que lesdaban los distintos presidentes del Gobierno de España para comprarsu presidencia, en “diferenciarse” de España, mediante embajaditas,leyes que al final no valdrán para nada, pagar chivatos que velen porla pureza del sentir catalán, propaganda, etc...; es decir, tirar el dine-

ro en bobadas en lugar de emplearlo en sanear una economía en ban-carrota, cada vez más ahogada, hasta el punto de que ahora dependedel dinero de “Madriz” para poder abonar los sueldos de sus diferen-tes departamentos, incluidos aquellos de nueva creación, para lo queellos llaman “Nuevo Estado Independiente”.

Segunda mentira: Cataluña es una Nación. Nunca lo fue. Al con-trario que los reinos de Castilla, Navarra, Mallorca, Galicia, etc...,Cataluña solamente llegó a ser un Condado dependiente de Zaragoza.Lo que celebran estos días, La Diada, es un fraude que tiene valor sen-timental. El tal Casanova, casualmente, no sólo no luchó contraEspaña, sino que era bastante más españolista de los que estos cata-lanes de pacotilla han hecho creer a los incautos que corresponden ala media Cataluña que ayer se dio un paseo, cogiditos de la mano parano perderse, en plan cadena esclavizante. Exactamente los mismos

que el año pasado fueron a la Diada engrupo. Quizá este año fueran menos, puesseguro que han contado los cuatro gatosque se equivocaron de ruta para epatar alos chinos. Baste oír el final del discurso deRafael de Casanova el 11 de Setiembre de1714: “ …confiamos en que todos, comohijos de la Patria, acudirán a los lugaresseñalados, con el fin de derramar su sangrey su vida por su Rey, por su honor, por laPatria y por la libertad de toda España.”

Tercera mentira: La Diada, para laminoría de radicales que pastorean el“rebaño, no es una conmemoración, es,simplemente; una ocasión más para insul-tar a aquellos que les dan de comer. Unaocasión, como los partidos televisadosdesde el Nou Camp en la que se quemanfotografías del Rey, banderas españolas yse lanzan los consabidos insultos contraEspaña y lo que representa, aunque a losdos días tenga que venir el Sr. Más a men-digar a La Moncloa a fin de poder pagarsus deudas.

Cuarta mentira: El Sr. Más pretende unira Cataluña en torno a una idea de indepen-dencia, pero, como este hombre no da másde sí está consiguiendo únicamente separarCataluña en dos mitades, incluido su propiopartido, sin pensar en la seguridad de que,si convoca elecciones, ya no podrá ser él lapersona que pueda decidir nada. Paraentonces será otro Ibarreche engullido porlos mismos que ahora le jalean, por sussocios de ERC, quienes tomarán el mando.

Esperemos que este Gobierno deEspaña, tome cartas en el asunto y decida“algo”: gestionar la Autonomía Catalana o,simplemente, hacer que se cumpla la Ley yla Legalidad, también en Cataluña. �

40

Opinió

“La pandilla de políticos que mal gobiernan Cataluña tienen un grave problema: el juguetito de la independencia se les ha ido de las manos ”

� El juguete cobra vidaJosé Luis del Reino

41

� El Rest. Alomossassa colabora con la campaña“Restaurantes contra el hambre”

Actualitat

El Rte. Almossassa de Cala Millor, participa en la campañaRestaurantes contra el hambre, realizada por la organización humani-taria internacional Acción contra el Hambre.

Desde el 15 de septiembre al 15 de noviembre, el restauranteAlmossassa, dirigido por Cristian Pizarro, se ha sumado a esta accióncontra el hambre en la lucha contra la desnutrición infantil. En la cartadel restaurante, hay señalados un total de diez platos solidarios, de loscuales se dona 1 euro por cada uno de los que el cliente elija de losseleccionados a Acción contra el Hambre. Por cada 40 euros reunidos,Acción contra el Hambre podrá proporcionar un tratamiento que salva-rá la vida de un niño o niña amenazado por la desnutrición.

La organización humanitaria, está presente en más de 45 países ydesde 1979 combate la desnutrición infantil, a la vez que garantizaagua y medios de vida seguros a las familias y poblaciones más vul-nerables.� M.S

El passat 2 d'agost es va fer l'acte de lliurament d'insígnies idiplomes als Donants que han superat les 10, 25, 50 i 75 donacionsde Cala Millor i Son Servera per part de l'Associació de Donants deSang de Mallorca, amb la col·laboració deb l'Ajuntament de SonServera.

Segons dades de l’Associació de Donants de Sang de Mallorca,en la darrera campanya a Son Servera varen participar 52 personesi s’aconseguiren 44 donacions de sang, amb 2 persones que envaren donar per primera vegada. I a Cala Millor varen participar 43persones i s’aconseguiren 39 donacions de sang, amb 5 personesque en varen donar per primera vegada.

El personal de la Fundació Banc de Sang i Teixits (FBSTIB), volun-taris de l’Associació de Donants de Sang de Mallorca i la Germandatde Donants de Sang de Mallorca volen agrair la implicació de totesles persones que han col·laborat en la preparació d’aquest esdeve-niment i el suport de la població del municipi.�

Des d'aquesta Redacció agraïm a en Rafa Torres González

que ens hagi fet arribar aquesta informació CM7.

� Reconeixement alsDonants de Cala Millor

Cada dia es necessiten 200 donacions de sang i tots hem d’estar implicat

a aconseguir-ho

Mayka: 649 92 10 09

Cristian: 665 36 58 10

[email protected]

La agrupación folclórica "La Encina", celebróel pasado día 7 de septiembre una misa en laParroquia Nuestra Señora de los Ángeles conmotivo de día de Extremadura. A ella asistieronnumerosos participantes extremeños y mallor-quines, algunos de ellos, ataviados con el trajetípico de Extremadura.

La presidenta de dicha agrupación, MaríaGonzález, así como su vice presidenta EulaliaRuiz y la secretaria Raquel Gallardo, nos infor-man con satisfacción de este acto, que estuvomuy concurrido y animado.

Tras la celebración religiosa, en la plaza delcentro médico de Cala Millor, se llevó a cabo laparte socio cultural de acto, que estuvo enfoca-da a un público reconocimiento a seis personasque han superado una enfermedad agresiva y aotras que se encuentran en proceso de recupe-ración, que recibieron una placa conmemorativadel acto.

También se homenajearon a 18 niñosmallorquines de descendencia extremeña, a loscuales les entregaron una medalla de laVirgen de Guadalupe y unos detalles por parte dela junta directiva.

Posteriormente se nombró a Miss y a MisterEncina, siendo los agraciados Sara Moñino yXavi González. Así como Antonia Ortiz y ThomasOrtiz, fueron nombrados Miss y Mister Encina,menos jóvenes. Las Misses y Misters abrieron elbaile, que estuvo, como la fiesta, muy animado.

La cena consistió en una torrada de carne ypinchos extremeños regadas con vino deExtremadura, sin olvidar las sabrosas rosquillas yel licor de bellota, productos extremeños porexcelencia.� Bel Servera

42

Festes/Agraïments

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

Almacen cerrado al público

PARA CONSULTAS: Calle Tramuntana nº 14 de Cala Bona

� La Agrupación "La Encina"celebra el Día de Extremadura

Limpiezas,Extracciones de Humos

Cocinas y Filtros

� Agraïments als monitorsde l’escoleta d’estiu deCala Millor

Des d’aquí volia agrair als monitors de l’escoleta d’estiu de CalaMillor (Na Penyal) tota la feina que han fet aquest estiu, i que gràciesal seu esforç han aconseguit que tots els nins i nines formassin unagran família.� Gràcies pel vostre temps extra i la vostra dedicació!

Catalina Servera Servera

www.calamillor7.com

Opinió

43

Tel. 971 567 321 · 971 567 053 C/ Joana Roca,121 Son Servera

SUMINISTROS MURILLO

A la matinada, quan el sol, encara adormissat, quan just acaba desortir del seu amagatall, els colors semblen més vius es percep unanitidesa meravellosa. Es divisa un color rosenc per la rima de la mar,uns núvols baixos d’un grisenc clar decoren el més allà. Una barcaendarrerida, sense gens de pressa, es dirigeix cap al seu port. Unhome amb un paquet a la mà, el qual resulta ser una cadira plegadis-sa, es dirigeix cap al final de l’espigó i fa enlairar dues gavines quesegurament esperaven, tranquil·les, la sortida del sol. Prenen el vol ino s’aturen de voletejar per aquell redol, tal vegada en senyal de pro-testa per no deixar-les reposar una estoneta més. Les esferes de vidredels fanals que uns minuts abans tenien un color llimona, ara s’hantornat de color taronja i el llum de l’espigó encara s’encén i s’apaga,per tornar-se encendre altra vegada. Em fan pensar com si es tractésd’aquelles avemaries que repicaven per anunciar el nou dia. Les duesgavines s’han dirigit per un nou camí, segurament per la mala feta del’espigó. Aquells colors tan nítids, poc a poc van desapareixent.

Uns altres personatges entren en acció. Els primers turistescomencen a donar passes, uns ho fan corrent, segurament per cremarun excés de calories adquirides als grans bufets abastits de tota men-jua pel fet de gaudir del tot inclòs, uns altres ho fan sense pressa, sónels de més edat, alguns amb la panxa i l’esquena molt vermella, segu-rament per haver abusat un poc massa del sol.

L’altre dia vaig anar a fer una volteta, com si fos un estranger més,vaig abandonar aquell seient tan còmode que vaig comprar un bon dia

a Caprabo. Com si d’un turista es tractés, vaig continuar el meu camícap a Cala Bona, malgrat no hi vaig arribar, ni de bon tros. Vaig gaudird’aquella vorera de mar que tants records em portà just veure-la. El fetde contemplar aquells tamarells, amb les soques retorçades, arrelatssegurament per dins l’aigua salabrosa, em feu aturar a pensar. Peraquest entorn el blau de la mar sembla més intens i les roques trans-meten un gris més fosc. Per l’indret on es troba la pesquera de lescuques, on les oblades brollaven o aquell cocó en el qual hi vaig pes-car tants cabots, vaques i donzelles em vaig aturar. Es tractava d’unaèpoca passada, tan sols ens queda ara veure passar la gent, mentreun es troba descansant en un banc del passeig de vianants. Un nins’esforçava també per asseure-s’hi, la seva mare el mirava amb unsomriure afectuós, finalment aconseguí pujar-hi. Jo li volia explicar quetambé jo un dia vaig ser nin, com ell, i que per aquell entorn, alesho-res no hi havia bancs ni tampoc ciment, tan sols mates i alguns pino-tells baixos i inclinats degut a què la calitja no els deixava créixer. Peròsí que entre les seves branques i la seva fullaca s’hi amagaven cader-neres i verderols, els quals, amb el seu cant ens delectaven i relaxa-ven. Sobre les roques també n’hi havia molts que se solejaven, es trac-tava d’uns bells crancs. Finalment, vaig desistir d’explicar-li els meusrecords, vaig pensar que era un nin massa jove i no hauria entès lameva enyorança. El blau de la mar s’anava enfosquint a mesura quepassaven les hores, tan sols em quedava el record d’aquell nin i elsomriure de la seva mare.�

� Un dia d’estiuPere Sart

“El blau de la mar s’anava enfosquint a mesura que passaven les hores”

Nueva Gamma de Reig Martí

Actualitat

� El CIJ organitzà una sortidaal Paintball de Sa Pobla

� Hamburguesas surferascon Malen Riera

44

Diumenge 13 d’octubre a les 17h.entrada 5 euros Diumenge 13 d’octubre a les 19h.

entrada 5 euros

El pasado día 10 de septiembre por la tarde, Malen Riera, nuestracampeona de surf, invitó a sus amiguitos que durante el verano hancompartido con ella la fantástica sensación de practicar paddle surf, auna hamburguesa surfera en su casa, para festejar el final de un inten-so curso que ha servido aún más para ilusionar a los chicos y chicasque han tomado parte en este deporte acuático .Tanto es así, que eldía 20 de septiembre, un grupo de ellos, van a participar en una com-petición de paddle surf en el Canal Olímpic de Barcelona, conjunta-mente con el equipo de Port Adriano.

No podemos dejar de mencionar, que el grupo de amiguitos surfe-ros de Malen, fueron invitados por Sea Fusión Millor Surf a una fantás-tica aventura marítima montando en “la banana”.� Nuestra enhora-

buena a todos Bel Servera

El passat dia 5 d�octubre una vintena de joves de Son Servera par-tirem cap a Sa Pobla per jugar a Paintball. Passàrem un dematí de dis-sabte diferent i sobretot, divertit. Els nervis previs a la partida eren pre-sents moments abans de baixar al terreny de joc però una vegadaficats en màteria, els joves demostraren un esperit d�equip i cohesiótotal.

Degut a l�èxit de convocatòria d�aquesta sortida vàrem decidir divi-dir en dos el grup de joves:primer els menors de 16 anys i un altre diaels majors. Així, quedaran dos grups que aniran dues vegades i acon-seguim que els equips siguin homogenis. Així que ja ho saps, si tens16 anys o més i et fa ganes venir dia 26 d�octubre repetim excursió!Més info al CIJ! �

45

Publicitat

Diumenge 3 de novembre a les 19 hEL TORDS VOLEN BAIXOSComèdia Entrada: 10 €

Diumenge 10 de novembre a les 19 hConcert de Santa Cecília de la Banda de Música Local

Diumenge 24 de novembre a les 19 hQUI M’HA ROBAT SA ROBA?Comèdia Entrada: 10 €

Diumenge 1 de desembre a les 19 hLA SENYORATeatre Entrada: 10 €

TEATRE LA UNIÓ c/ del Tren, 3 Son Servera

Tel.: 971568519 c/e: [email protected]

A LA TARDOR… TORNA EL TEATRE A LA UNIÓ!

Programació per a adults

Notes d’empresa

� L’Hospital de Llevant celebra la seva inauguració amb la incorporació de nous serveis

46

En tres mesos ha atès a unes 2.000 persones i unes 3.000 a les consultes externes

L’Hospital de Llevant va celebrar l�acted�inauguració oficial el passat dia 25 de setem-bre. El centre hospitalari ha posat a l�abast delsresidents de la comarca i els turistes, tots elsserveis sanitaris, des de consultes externes detotes les especialitats a hospitalització, urgèn-cies i proves diagnostiques, a més d�incorporarla primera UCI mòbil privada de la comarca deLlevant.

En aquests tres mesos de funcionament,l�Hospital de Llevant ha atès unes 2.000 perso-nes a urgències i visitat aproximadament 3.000pacients a les consultes externes d�especialis-tes.

A l�acte d�inauguració, hi varen assistir elpresident del Govern, José Ramon Bauzà; lapresidenta del Consell de Mallorca, MariaSalom; el conseller de Salut i Consum, Martí Sansaloni; el directorgeneral del Servei de Salut, Miquel Tomàs; la primera tinent de batlede l�Ajuntament de Manacor, Catalina Riera, així com batles i regidorsdels distints municipis de la comarca de Llevant, entre d�altres autori-tats.

El director general de l�Hospital de Llevant, Gabriel Uguet, acom-panyat de la resta de membres de l�equip directiu, visitaren juntamentamb les autoritats, les àrees d�urgències, quiròfans, hospitalització,radiologia, unitat de vigilància intensiva i consultes externes.

El president Bauzà va destacar que “l�hospital és una gran opor-tunitat per als residents, perquè podran disposar d�una atenció mèdi-ca especialitzada i de proximitat i també per als turistes perquè tindranal seu abast un servei excel·lent durant les vacances”.

La tinent de batle de l�Ajuntament de Manacor Catalina Riera, vaagrair als inversors per haver triat el municipi manacorí per la implan-tació de l�hospital i ha indicat que “sense cap dubte la qualitat assis-tencial de l�hospital serà, a més de beneficiosa per als residents, unelement determinant en la millora de la imatge turística del municipi”.Riera també s�ha referit a la funció de la residència integrada en elComplex de Llevant i al fet que els residents puguin disposar d�aten-ció mèdica les 24 hores del dia.

L’hospital funciona a ple rendiment i va incorporant noves espe-cialitats i serveis, oferint ja més de 30 especialistes i cirurgies. S�hanincorporat recentment especialitats com cirurgia cardíaca, pneumòniapediàtrica, odontologia i cirurgia maxil·lofacial, neurocirurgia i medici-na i cirurgia estètica. També hi ha consultes de psiquiatria infantil.�

M.S.

CALA MILLOR 7 PUBLICITAT I REDACCIÓ [email protected] · [email protected]

www.calamillo7.com · 609486509

Motor

47

� Autoventa Manacorpresentó los nuevos modelosde la gama del Fiat 500L

El pasado 19 de septiembre Autoventa Manacor, ConcesionarioOficial Fiat, presentó os nuevos modelos de la gama del Fiat 500L,

Fiat 500L Trekking: La versión todoterreno del Fiat 500L. Destacansus paragolpes específicos con faros antiniebla integrados, faldoneslaterales, llantas de aleación y guardabarros e interiores específicos deserie para un diseño de un todo camino único.

Fiat 500L Living: El 7 plazas más compacto del mercado. Extragrande por dentro y compacto por fuera (4,35m de largo). 5 ó 7 pla-zas, radio U-Connect con pactalla táctil de 5”, multitud de combinacio-nes de colores, capacidad de maletero: hasta 638 litros.�

peu de fotot

48

Sa nostra gent

� Hoy es el cumpleaños de mi madre. !!! 89 años !!!

DIES DE CLASSE: DILLUNS I DIMECRESHORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYSDE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS: DIMECRES DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARO MESTRE ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 7º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 9755 C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

El passat dia 12 de setembre, el Renshinkan va rebre la visita delscomponents de l’equip de la Guàrdia Reial, que estan fent la sevaposta a punt del començament de la temporada, conjuntament ambl’equip de Judo Ca’n Pastilla, Mallorca Nord judo, Taikukan y EDMañes.

La classe va ser molt forta i tots van gaudir de fer judo. La granmajoria dels membres d’aquest equip són medallistes en la fase finaldel Campionat d’Espanya militar, així com també participen en la lliganacional i en el campionat d’Espanya absolut, per això tenen un nivellexcepcional. La classe va estar a tope i va ser molt dinàmica, assegu-rant que repetiran en les pròximes competicions la seva posta a punta Mallorca �

� L’equip de judo de la Guàrdia del Rei ha entrenat al Renshinkan

Todos sabemos que con esta edad muchas personas lo pasaronmal, vivieron unos años muy duros y la vida no era fácil, la suya tam-poco. Pero no nos vamos a poner tristes, es un día bonito, estamos defiesta y tenemos mucho que celebrar.

Al levantarme por las mañanas miro su habitación, duerme pláci-damente, puedo irme a trabajar tranquilamente.

Cuando vuelva estará esperándome pacientemente, sentada en susillón, un sillón un poco viejo ya, que tantas cosas podría contar peroque calla y simplemente le hace compañía.

Mantendremos una ligera conversación, hablaremos de cocina odiscutiremos por alguna tontería. No tengo mucho tiempo, hoy en díatodos tenemos mucha prisa. Mañana todo volverá a la rutina, pero eldía de su cumpleaños todas las horas del día serán para ella.

Cuando algún día entre en mi casa y este sillón este vacío lo voy

a pasar mal, me gusta que mi madre esté en mi casa, me gusta quemi madre esté conmigo.

Es bonito ser madre (lo soy) pero también es bonito ser hija.Apenas puede caminar, pero sus facultades mentales están en

perfectas condiciones, es agradable sentirse niña por unos momentos,volver al pasado con ella, te cuenta cuando naciste, cuando te curabaun simple arañazo con una venda o el miedo que pasó cuando empe-zaste a salir con niños.

Mi familia es especial, no somos ni mejores ni peores que cual-quier otra, simplemente somos diferentes, cuando uno corre, todoscorremos en la misma dirección y hoy todo el que ha podido ha corri-do hacia aquí, hemos preparado una fiesta que el año que viene repe-tiremos, y el otro, y el otro...�

Felicidades mamá. 21/09/2013. Petra Sierra Ciudad

49

publicitat

50

Amparo Fuentes Hernández17-09-2013

José Muñoz Martínez29-09-2013

Concepción Pedrajas Lomeña04-10-2013

Difunts

CM7Publicitati Redacció

[email protected] [email protected] www.calamillor7.com

609486509

51

Publicitat

del 20/09/13 al 31/10/13

Especial la revolució del mestres a Son Servera

Documents

Transcript of Especial la revolució del mestres a Son Servera