Tema 0. La revoluci industrial
s XIX

Cronologia

La primera fase de la Revoluci Industrial abasta des de 1770 fins aproximadament el 1880.

S'inicia a la Gran Bretanya i posteriorment s'expandeix el seu model a la resta d'Europa.

Concepte

Procs en el qual s'utilitza una mquina per a produir objectes en gran quantitat.

Aquest simple fet ho capgirar tot:

la manera de viure,

el lloc,

les tcniques de transport,

la manera de pensar.

Geografia

1. Quines et sembla que van ser les conseqncies econmiques del descobriment d'aquesta mquina moguda a vapor?

LOCALITZACI DE LES INDSTRIES

En general i sobretot en els primers temps, les indstries es van concentrar a la vora de les antigues mines de carb i a les vores dels rius ms caudalosos: Llobregat, Besos i Ter.

INICIS DE LA INDUSTRIALITZACI A ESPANYA

Les dues primeres indstries on es va aplicar el vapor com a fora mecnica van ser :

El txtil.

La siderrgica.

Dins la indstria txtil, cal destacar el cot.El seu xit va ser degut a la gran capacitat per generar excedents econmics. D'aquest excedent en sort una gran capacitat de finanament per introduir innovacions tecnolgiques.El cot era un producte relativament barat i que proporcionava avantatges higinics i sanitaris. Aix va fer multiplicar la demanda.

En el sector cotoner es donen dues operacions separades:Filats de cot

Spinning jenny de Hargreaves (1764).

Mule jenny de S. Cromton (1779)

Elaboraci de teixits

Llanadora volant de John Kay

https://www.youtube.com/watch?v=yjwEkSz6cS4

Teler de vapor Jacquard

1. Explica de forma global els canvis en l'organitzaci de la indstria txtil que s'observen en el quadre i situa'ls en el seu context histric.

2. Exposa amb detall les diferncies entre el sistema domestic i el sistema fabril, energia hidrulica- mquina de vapor, mercat local- mercat nacional.

La siderrgia

Utilitza el carb com a font d'energia calorfica per convertir el mineral de ferro en primera matria industrial.

A l'Edat moderna es van fer els primers forns de fosa de ferro, per solia quedar contaminat amb el carboni.

Al s XVIII la farga Catalana millor molt el ferro industrial.

Els fonadors gallesos van aconseguir eliminar els sulfurs de carboni que contaminaven el ferro.

El 1856 els enginyers J. Nielson i H. Bessemer van obtenir l'acer.

La revoluci dels transports: ferroviaris i naviliers

George Stephenson creador de la locomotora.

El primer viatge de passatgers amb ferrocarril es va efectuar el 1825 a Anglaterra (Stockton-Darlington)

Al principi del s XIX la construcci de lnies frries va ser fora limitada, a partir de 1847 s'observa una embranzida notable a la Gran Bretanya i a Alemanya.

Tamb es va aplicar el vapor als vaixells. Eren vaixells que combinaven les rodes de paletes, el vapor i la vela.

Habitatges: humits, pisos alts, sense aigua corrent ni ventilaci.

Malalties: contagioses i fins i tot mortals.

Subsistncia: Preus dels aliments sense controlar i carburants escassos.

Horari laboral: Jornades de ms de 8 hores, podent arribar a 14. Sols un dia de descans setmanal.

Salaris: miserables per suficients si es compta amb l'ajut del salari femen i infantil.

Mecanitzaci: escassa perqu era ms rendible per a l'empresari pagar salaris baixos ms que invertir en mquines.

Resistncia: A travs d'organitzacions obreres d'ajuda mtua.

Oci i diversi: els toros, les tavernes, el ball i el teatre.

Dret laboral: Es contractes eren orals en la majoria dels casos.

Atur: No hi havia subsidis.

Condicions de vida del prolateriat

Activitat:

Compara les condicions de vida dels obrers durant la primera revoluci industrial amb els obrers del s XXI

https://www.youtube.com/watch?v=UFW4c8u-_to

Vdeo: Revoluci Industrial

Activitats:

Quan i on s'inicia la Revoluci Industrial.

Quin s l'invent que simbolitza l'inici de l'era industrial?

Quines sn les dues primeres indstries en les que es va aplicar el vapor?

Per qu va tenir tant d'xit el cot?

Digues quins sn els principals invents en el camp de la indstria txtil.

D'on prov la paraula Jenny?

Digues com va afectar la revoluci als transports.

UNITAT 1: La Revoluci Francesa

L'Esclat de la Revoluci Francesa

Causes:

Males collites i alt preu dels aliments.

La burgesia s'havia enriquit i volia adquirir privilegis.

La monarquia francesa estava arrunada. Calia que els privilegiats tamb paguessin impostos.

La revolta dels privilegiats

Convocatria dels Estats Generals (5 de maig de 1789)El rei Llus XVI va convocar els Estats Generals per demanar als nobles que paguessin impostos.Hi havia representat els tres estaments: noblesa, clergat i tercer estat.

Assamblea NacionalJurament del Joc de la Pilota: Es van comprometre a redactar una constituci que reflexs la voluntat de la majoria. (16 de juny de 1789)

Presa de la Bastilla 14 de juliol de 1789

L'Assamblea Nacional va prendre dues mesures:

Abolir els privilegis feudals.

Declaraci de Drets de l'Home i del Ciutad.

Activitats dossier:

Pgina 6 i 7.

Les etapes de la Revoluci Francesa (I)

L'Assamblea Nacional converteix Frana en una monarquia constitucional. (1791)

La Constituci tenia els principis de :

. Separaci de poders. . Sobirania nacional. . Igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

Els ciutadans es van dividir en 2 grups:

Ciutadans actius: rics i podien votar. (nobles i burgesos)

Ciutadans passius: pobres i no tenien dret a vot.

Sectors descontents:

. La noblesa i el clero.

. Els pobres: sans-culottes i milcies populars.

1791 la famlia reial marxa per demanar ajuda a les altres monarquies absolutistes europees. Per van ser detinguts, van emprosonar el rei i van proclamar la Repblica (1792).

Activitats:Pgina 8 i 9

Reflexiona: Creus que l'Assamblea Nacional representava el conjunt de la societat francesa? Per qu? I en l'actualitat, el Parlament espanyol representa els ciutadans?

Les etapes de la Revoluci Francesa (II)

https://youtu.be/MfeK_HjqOes

La repblica democrtica (1792-94)

Els revolucionaris moderats (Girondins) van proclamar la Repblica el 1792.

Els revolucionaris radicals (jacobins) liderats per Robespierre van prendre el poder el 1793 i el govern va passar a mans del Comit de Salvaci Pblica.Inicien una poltica de Terror.

Regne del Terror

Va suspendre les llibertats.

Va perseguir i executar a tots els sospitosos contraris a la Revoluci.

La poblaci rebutjava la seva poltica del terror.

Es va produir un cop d'estat i va ser executat.

https://youtu.be/gmPV7hWLDLY

La Repblica burgesa (1794-1799)

Es van perseguir els jacobins i es van anullar totes les reformes del perode anterior.

Terreur_blanche_1795.jpg

Es crea una nova Constituci (1795)

Es crea un govern Directori format per 5 persones.

En ell van intentar tornar als principis moderats de la Rev Francesa.S'hi van oposar els privilegiats i les classes populars.

Bataille_de_Valmy.jpgEls preus dels productes bsics continuaven augmentant i la Repblica va entrar en crisi.

Napole Bonaparte va fer un cop d'Estat i va iniciar un nou govern: el Consulat.

https://youtu.be/MfeK_HjqOes

Vdeo sobre la Revoluci Francesa:

Activitats pg. 11 i 12

Convocatria dels Estats Generals (5 de maig de 1789).

Jurament del Joc de la Pilota (16 de juny de 1789)

Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)

Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad (26 d'agost de 1789)

La famlia reial fuig de Pars i sn detinguts (21 de juny de 1791)

Robespierre pren el poder (1793)

Execuci de Robespierre (1794)

Cop d'estat de Napole Bonaparte (1799)

Crea una lnia del temps en la que hi apareguin els segents elements:

Assamblea Nacional (16 de juny de 1789- 1791)

Monarquia Constitucional (1791-1792)

Repblica Democrtica (1792-1794)

Repblica Burgesa (1794-1799)

L'imperi napolenic (1799-1815)

1799 Napole va ser nomenat cnsul.Va consolidar els xits de la revoluci.Va evitar el retorn a l'absolutisme.Va reestablir la pau religiosa (1801).

Consulat 1799-1804

Va crear el Codi Civil: Codi napolenic.

Va renovar l'ensenyament.

El 1804 es va coronar emperador.

Als pasos dominats, Napole hi va imposar les idees de la revoluci:

Supressi dels privilegis de la noblesa, clero i reconeixement de la igualtat

Establiment de les llibertats individuals, econmiques i religioses.

Dret a la propietat.

La caiguda de Napole

Napole va aprofitar les seves conquestes per apoderar-se de les riqueses dels pasos conquerits.Aix va ocasionar un gran rebuig a Frana.El 1814 va deixar el poder per hi va tornar.El 1815 va ser definitivament derrotat a la batalla de Waterloo.

http://educacion.practicopedia.lainformacion.com/educacion-primaria-y-secundaria/como-fue-la-vida-de-napoleon-bonaparte-15069

Restauraci, liberalisme i nacionalisme

Congrs de Viena 1814-1815

C:\Documents and Settings\Usuario\Escritorio\LAS REVOLUCIONES LIBERALES\20070717klphisuni_203.Ies.SCO.jpg

Restaurar l'absolutisme

Retornar el tron a tots els monarques que havien perdut el seu regne.

Potncies vencedores: Rssia, Regne Unit, Prssia i ustria.

Van signar la Santa Aliana.

Klemens von Meternich

Liberalisme i el nacionalisme

El liberalisme s un sistema poltic que fonamenta la societat en l'individu.L'Estat ha de garantir els drets i les llibertats individuals.

Sobirania nacional. En la naci resideix el poder.

Les lleis s'elaboren en una assamblea.

La Constituci ha de regular el funcionament poltic i la separaci de poders.

L'Estat no ha d'intervenir en afers econmics.

Les revolucions liberals