Treball realitzat per:

Marta Rodrigues

Muneeb Ali

•Inici de la Revolució Francesa.

•Introdució.

•Desenvolupament

•L´imperi Napoleónic.

•Conclusió.

L´esclat

Supresió Antic Régim

La Radicalització

La Revolució Francesa va tenir inici a lány 1789 quan la Burguesia va aprofitar una situació de crisi per iniciar revolució que li va permetre arribar al poder.Va ser el model de revolució política de la seva època.

A finals del segle XVIII, el regne de França com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquía absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes.

Va succeir quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets del'Home i del Ciutadà.

Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposicióde la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onadarevolucionària que desembocà en la instauració d'una república.

va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extremsmonàrquics i de l'esquerrajacobina, promogué un copd'estat (1799) encapçalatper Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.

Una monarquia absoluta amb la Cort plena de luxes. Privilegis il·limitats de l'Església i l'aristocràcia que impedien l'accés al poder d'una burgesia en alça. El poble, afamat i ofegat pels impostos. Era el model de societateuropea de finals del segle XVIII.

El context en què va germinar a França una revoltapopular que va esclatar amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789. Lluís Roura, catedràtic d'HistòriaModerna de la UAB, analitza les causes de la RevolucióFrancesa, el fet històric que marca el pas del sistema de l'Àntic Règim al món contemporani.

Els decrets de l´Assemblea Constituent i la Constitucióvan significar la fi de l´Antic Règim a França.

Els rei i els privilegiats van voler frenar les reformes.

La guerra contra les potències europees va tenir com a resultat la desaparició de la monarquia i la proclamaciódelaReplublica.

Arribats a setembre de 1792 es plantejarien les primeres fissures entre els revolucionaris. Per a una part delsrevolucionaris el principal perill que plantejava la situació seria la subversiósocial, i per tant el retorn a l’ordreesdevindria una prioritat.

Per a d’altres revolucionaris, contràriament, la prioritat seria la defensa de la Revolució enfront del perill aristocràtic(contrarevolució a l’interior i aliança antifrancesa a l’exterior), i aquesta defensa imposaria l’aliança amb el pujant movimentpopular i l’adopció d’una política excepcional que s’allunyava del liberalisme burgés.

El Primer Imperi Francès, conegutcomunament com a ImperiFrancès,Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominacióde França sobre l'EuropaContinental, sota el governde Napoleó I de França.

El 1804, per la Constitució de l’anyXII, ratificada novament per un plebiscit en el qual va rebre una majoria aclaparadora (3,5 milionsde vots a favor i només 2.579 en contra), Napoleó Bonaparte va convertir-se en l’emperador delsfrancesos amb el nom de NapoleóI. Així, el nou emperador va ser consagrat, el 2 de desembre d’aquell any, pel propi Papa, PiusVII, a la Catedral de Notre Dame de París.

Tot i l’entusiasme jacobí dels anysde la Revolució, el pintor Jacques-Louis David (1748-1825) va ser també el pintor de l’Imperi, l’encarregat d’immortalitzar la nova glòria francesa que representavaNapoleó. I seria el mateixemperador que encarregaria a l’artista parisenc, “primer pintor” de França des de 1804, la realització del quadre que havia de consagrar política i simbòlicament la seva coronació imperial en una obra monumental dedicada a la glòria de l’esdeveniment.

La Revolució Francesa va tenir una gran quantitat de conseqüències, grans o de menys rellevància.

Els resultats de la Revolució van ser en general bones, excepte els que van provocar la separació de l'Església Catòlica francesa. La majoriad'aquestes conseqüències provocar millores en els sistemes socials, polítics i econòmics de França. Per això, es pot dir que la RevolucióFrancesa va ser molt beneficiosa per França.

Els ideals revolucionaris van passar a integrar la plataforma de les reformes liberals de França i Europa al segleXIX, així com servir de "motor" ideològic a les nacionsllatinoamericanes independitzades en aquest mateix segle, i continuen sentavui les claus de la democràcia.